Tribuna 388. Abril 2023

PREMIÀ DE MAR INAUGURA EL MUSEU ROMÀ

Un cop concloses les diferents fases d’excavacions, obres i el procés de museïtzació, el passat 26 de març es va inaugurar el Museu romà de premià de Mar, a can Ferrerons, convertit ja en un jaciment arqueològic museïtzat.

ROSES I LLIBRES

Nova edició de Sant Jordi, festa de les roses i dels llibres

GASTRONOMIA

‘temps de pèsols’, amb les Jornades deI plat de Mataró

LITERATURA

Sostenibilitat i emergència climàtica al Cabrils Vila del llibre

FESTES

Vilassar de Dalt celebra la Festa Major dels Sants Màrtirs

PROPOStES DEStACADES D’ABRiL

CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

OBESES

Argetona. La Sala. Dia 29 d’abril Obeses, acompanyats del seu Cor, inicia un nou projecte musical i una nova aventura.

SANtS MÀRtIRS

Vilassar de Dalt. Can Rafart. 29 i 30 d’abril Catarres, Les que Faltaband, Buhos i Hey! Pachucos seran els protagonistes musicals dels Sants Màrtirs.

BUFFALO BILL A BARCELONA

Arenys de Mar. Teatre Principal. Dia 30 d’abril Ramon Madaula i la periodista Raquel Sans junts en aquest muntatge sobre Buffalo Bill.

QUANt tEMPS EM QUEDA?

Premià de Mar. Espai Amistat. Dia 21 d’abril

Una comèdia de Marta Buchaca, amb Lluís Villanueva, Betsy Túrnez, Marta Bayarri.

HOLA CERÀMICA 2023

Argentona. Museu del Càntir. Dies 1 i 2 d’abril Durant dos dies el museu obre les portes de forma gratuïta a tot el públic que vulgui visitar-lo.

Tribuna Maresme

editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia tarragó, Jesús Gonzàlez notario, Josep Grau, Ferran Planell, Gemma Ponce, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com

Dipòsit Legal: B-26375-2005. Impressió: impressions intercomarcals S.A.

CAMINADA DELS 3 POBLES

Alella / El Masnou / Teià. Dia 16 d’abril Esdeveniment esportiu, saludable i de germanor entre tres pobles veïns.

SEtMANA SANtA

Mataró. De l’1 al 9 d’abril

La Setmana Santa a Mataró és una de les més destacades de Catalunya, amb nombrosos actes.

LA VinYEtA ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com

u Mercat de Flor i Planta ornaMental de catalunya

Quin diumenge tan especial serà el 23 d’abril! Un Sant Jordi per gaudir al carrer, en família, amb els amics, per comprar llibres i, és clar, un bon pom de roses per regalar a aquells que més estimem! La majoria seran vermelles, com demana la tradició del nostre dia dels enamorats, però també n’hi haurà de blanques, rosades, grogues, taronges, blaves, arc iris o dels colors del nostre equip de futbol. Com cada any, l’assortit és amplíssim.

Des del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, principal centre distribuïdor de flor i planta del país, es calcula que ja es van recuperant les xifres de les diades prèvies a la pandèmia, perquè “Sant Jordi és una festa molt arrelada i en la qual tothom participa, fins i tot els turistes”. “Esperem que es venguin de nou els 6 milions de roses que solíem comercialitzar en aquesta data; les primeres previsions són optimistes”, opina Mercè Martínez, presidenta del Mercat. El fet que la Diada s’escaigui en diumenge és positiu per a la festivitat, però no tant pel volum de vendes de les flors, ja que “es deixa de distribuir rosa dins les oficines, empre-

Roses de diumenge

La Diada de Sant Jordi omplirà de nou el carrer de roses vermelles

ses o centres comercials, que estan tancats”, assegura.

ToT i la sequera...Cuidem les planTes!

Fa molts mesos que no plou com caldria a Catalunya i l’estat de les reserves d’aigua a les conques internes del país ha portat el govern de la Generalitat de Catalunya a activar el Pla de Sequera. En el cas del Maresme, aquest pla la situa en fase d’excepcionalitat, un marc en el qual s’hi estipulen una sèrie de mesures d’estalvi d’aigua com la prohibició d’omplir fonts ornamentals, netejar carrers i omplir piscines amb aigua potable.

Entre el conjunt de restriccions n’hi ha que afecten el reg de plantes, arbres i jardins, tant públics com privats. Mesures estrictes, necessàries, però que sí que permeten l’ús d’aigua per al seu manteniment i supervivència.

Com podem regar? Hi ha maneres de regar que són sostenibles i ens permeten mantenir les nostres plantes:

• Amb la regadora: Així fem servir l’aigua justa que necessitem. I millor si és de carxofa, que la reparteix millor!

• Amb sistemes de capil•laritat: fent servir cordons de cotó o cons de ceràmica units a recipients amb aigua, que ajuden que la planta xucli només l’aigua que realment necessita.

• Amb goters que concentren l’aigua on més fa falta.

• Fent encoixinats sobre els testos i el sòl amb palla, escorça o còdols per evitar que es perdi la seva humitat.

• Recollint l’aigua freda que surt a l’inici de la dutxa i aprofitant-la per al reg.

I sobretot, concentrar el reg al vespre i a la nit, entre les 20 i les 8 hores, ja que farem més efectiva la humitat que generem. Les plantes són necessàries i imprescindibles! Cuidem-les!

La rosa local, testimonial. La rosa vermella de Sant Jordi és majoritàriament estrangera, vinguda en un 80% de països com Colòmbia i Equador, principals productors mundials. D’ells és la rosa de la varietat Freedom, la que trobem a la majoria de paradetes, amb una flor gran i majestuosa, de vermell intens. També té presència la rosa holandesa, sobretot la de la varietat Red Naomi, més rodona que la sud-americana, i un punt envellutada. A Catalunya queden ja pocs floricultors que treballin la rosa, incapaços de competir amb el producte estranger. Ara bé, els petits productors que aguanten s’aferren al fet de poder oferir, encara, una rosa local que a més de bella, és nostra de veritat.

El preu, a l’alça. L’origen llunyà, que n’obliga a fer el transport en avió, i l’increment de preus dels diferents materials amb els quals es guarneix, faran que la rosa s’encareixi una mica. Els floristes avisen que ningú es deixi enganyar per les flors barates que es venen de qualsevol manera al carrer; qui vulgui una rosa de qualitat i ben presentada, caldrà que pagui el preu que li correspon. Sant Jordi s’ho val!

Un Sant Jordi maresmenc

u albert calls

Amb l’abril torna Sant Jordi, el mes en el que els llibres prenen el màxim protagonisme. Tots els lectors poden trobar el seu títol per a aquestes dates, quan es concentra la major oferta de l’any. A les parades de les llibreries destacarà l’oferta d’editorials i autors i autores del Maresme. Tot seguit, en recollim els seus títols més recents. Als webs de les editorials podreu ampliar la informació.

El segell argentoní Voliana Edicions (www.voliana.cat) treu com a novetats T’estimo fins al sacrifici, d’Antoni Lloret i Rebobinant cap al passat d’Argentona, de Montserrat Catà. Quaderns de la Font del Cargol (www.fontdelcargol.cat), de Premià de Dalt, publica l’antologia de narradors de la comarca Escrit al Maresme i el Premi de poesia Marià Manent, Semàntica de la intempèrie, de Laura Rosich.

L’editorial de Vilassar de Mar Índex Edita (www.indexedita. com) publica el recull de poemes He esponcellat els versos com si fossin dàlies, pare, de Montse Aldrufeu.

Vibop (www.vibop.cat), d’Alella, ha editat en coedició amb la fundació Palau la peça teatral Homenatge a Picasso, de Josep Palau i Fabre. I tam-

bé els títols Tots a taula!, amb els poemes de Lola Casas, illustrats per Gustavo Roldán i La cuina de la Neus, de Neus Cuscó.

D’altres editorials vinculades al Maresme són també el segell especialitzat en novel·la negra Llibres del delicte (www. llibresdeldelicte.com), Neret

sanT Jordi solidari

u Associació familiar de nens del Maresme amb Càncer Mariona El dia 23 d’abril és la diada de Sant Jordi. La nostra entitat, l’Associació familiar de nens del Maresme amb Càncer Mariona, muntarà a la Plaça Santa Anna, de Mataró, ja com a segon any consecutiu, la paradeta per vendre la rosa solidària i llibres solidaris. El nostre objectiu, un cop més, és poder recaptar fons i ajudar a les famílies dels nens que pateixen càncer.

(www.neret.cat), L’Art de la memòria (www.lartdelamemoriaedicions.com) i CREA’T edicions (www.creat.cat).

Pel que fa autors de la comarca que publiquen obres, entre d’altres destaquen Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, autor de la novel·la La musa de la plaça Reial (Univers) i el llibre de no ficció Dolce far niente: Una primavera toscana (Univers).

L’escriptora mataronina Care Santos presenta la novel·la El boig dels ocells (Columna Edicions i Destino, en castellà) i per a un públic jove Los Medina (Edebé).

De l’autor teatral mataroní Toni Cabré destaca Teatre Reunit (1985-2022), publicat per Arola Editors, una voluminosa selecció amb el seu treball escènic.

Més autores i autors vinculats amb la comarca i amb novetat editorial són Susana Hernández, amb Cerveza mexicana (Extravertida Editorial), Montserrat Manent, amb Ysabel (Editorial Afers) i Xavier Pageo Ballesta, amb Forjado por el azar (Círculo Rojo).

D’altra banda, podeu trobar al web de la revista www.tribunamaresme.com, dins la secció de llibres, les novetats editorials dels títols apareguts que hem anat publicant al llarg de l’any.

Les editorials i els autors i autores del Maresme seran presents un any més a la Diada del llibre i la rosa.

Selecció d’actes per a la Diada Sant Jordi

ALELLA

PlAçA de l’AjuntAMent

Sant Jordi. diumenge 23 d’abril. de 8 a 21 h Parades de llibres i roses. 11 h: Xocolatada. 12 h: els contes del sr. tim, espectacle a càrrec d’umpalumpa.

ARENYS DE MAR

BiBliotecA

Hora del conte. dijous 20. L’altra història de Sant Jordi a càrrec de Vivim del Cuento.

BiBliotecA

Lletres cantades lletres parlades. diumenge 23 a les 11 h. concert literari a càrrec de cor Adzé, cor tiamat, taller d’escriptura de la Biblioteca.

cc cAliSAY

Cercavila del drac Arenyot. diumenge 23 d’abril. A les 10 h: Visita el drac Arenyot a la seva cova, que estarà acompanyat pels gegants d’Arenys de Mar. A les 17.30 h: despertem al drac Arenyot! A les 18 h. cercavila del drac Arenyot. des de la Riera del pati del Calisay fins al Mercat Municipal

MeRcAt MuniciPAl

La llegenda de Sant Jordi i el Drac. diumenge 23 a les 18.30 h.

PlAçA de l’eSgléSiA

Sardanes. diumenge 23 a les 19.30 h. Amb la cobla osona.

EL MASNOU

diVeRSoS indRetS

Sant Jordi jove. dissabte 22. A les 11 h: l’hore del conte. A les 17 h: exposició del taller de llibre d’artista. A les 17 h: lectura d’un conte i manualitats. A les 18.30 h: toca’m un conte. A les 17 h: taller d’il·lustració manga amb norma còmics. A les 17 h: detectius literaris. A les 20 h: Concert Combo Jove i Conjunt de cordes Folk (eMuMM).

BiBliotecA

L’Hora del conte dissabte 22 a les 11 h. Qui ha vist el drac?

diVeRSoS indRetS

Sant Jordi. diumenge 23. d’11 a 19 h: Fira de Sant jordi. d’11 a 14 h i de 16 a 19 h: La veritable història del cavaller Sant Jordi. A les 11.30 h: concert de Sant jordi a càrrec de: joceM. A les 12.30 h: Lectures de Santa Jordina.

LLAVANERES

BiBliotecA

Presentació llibre. dissabte 22 a les 19 h. En las fauces del diablo a càrrec del seu autor, Miquel Casals.

PlAçA de lA VilA

Sant Jordi. diumenge 23 a partir de les 11.30 h. Rua musical a càrrec d’alumnes de l’Escola Municipal de Música; Contacontes infantil un drac, catacriccatacrac; Actuació de la Banda de l’Escola Municipal de Música; Lliurament dels premis de la Mostra Literària.

MAtARó

PlAçA de SAntA AnnA

Espai de lectura a la Fira del Llibre. del 21 al 23 d’abril.

MAtARÓ. BiBliotecA PoPulAR

L’hora del conte. divendres 21 a les 17.30 h: tarda de dracs!

Ateneu

43è Concurs Literari Òmnium

Mataró Memorial Joaquim Casas. divendres 21 a les 18.30 h.

PARc centRAl

Ballada de sardanes de Sant Jordi i Cloenda SardaMat. dissabte 22 a les 17 h. Amb la cobla Premià.

PAti del cAFè nou

L’altra història de Sant Jordi. diumenge 23 a les 12.30 h. espectacle infantil a càrrec de Vivim del Cuentu.

cASA coll i RegàS

Una casa de sorpreses, especial Sant Jordi. diumenge 23 a les 11 h. Visita i taller a la casa coll i Regàs.

PREMIÀ DE MAR

BiBliotecA

Hora del conte. dijous 20 a les 17.30 h: Es busca drac a càrrec de Meritxell Yanes. MuSeu de l’eStAMPAciÓ

Estampa la rosa de Sant Jordi. diumenge 23 a les 11.30 h.

SANt VICENÇ MONtALt

centRe cíVic el goRg

Festa de les Lletres. dissabte 22 a les 18 h. Presentació del llibre; Lliurament dels premis dels Jocs Florals.

PlAçA del PoBle

Sant Jordi a la plaça! diumenge 23. de 10 a 13 h: Paraules dibuixades. de 10 a 12 h: tallers infantils. de 10 a 12 h: teatre familiar La llegenda de Sant Jordi. 13 h: Actuació musical de dixthree.

tEIÀ

BiBliotecA trobada d’autors i autores. dia 21 de 17 a 20 h i dissabte 22 d’11 a 14 h.

BiBliotecA Hora del conte i taller. divendres 21 a les 17.30 h: un drac a dieta

BiBliotecA Seny i rauxa. divendres 21 a les 20 h. Espectacle a càrrec de Jordina Biosca.

BiBliotecA taller: Hi havia una vegada... El teatret Vallverdú. dissabte 22 a les 11 h. A càrrec d’Anna obiols.

BiBliotecA Conversa literària. dissabte 22 a les 13 h. taula rodona amb jordi Boixadós i Pilar Romera.

VILASSAR DE DALt

BiBliotecA

Hora del conte. divendres 14 a les 18 h: La llegenda de Sant Jordi a càrrec de Vidalfont paper, inclou un taller.

BiBliotecA

Lliurament dels premis del XXXIX Concurs Literari Sant Jordi. dissabte 22 a les 11.30 h.

VilASSAR de dAlt lA MASSA teAtRe Concert de Sant Jordi. diumenge 23 a les 19 h. temporada de clàssica amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

VILASSAR DE MAR

BiBliotecA

Quartet microrelatista. dijous 20 a les 19.30 h. Quatre veus parlant de l’amor, el desamor, la guerra, i molt més.

BiBliotecA

Mostra Literària Mn. Pere Ribot Vilassar de Mar 2023. divendres 21 a les 19 h.

VilASSAR de MAR. lA tRoPA teAtRe L’home que escrivia novel·les de detectius. dies 21 i 22 d’abril. obra escrita i dirigida per lluís Ramis.

MuSeu enRic Monjo

Visita teatralitzada. dissabte 22 a les 11 h. taller de punts de llibre amb scrapbook, per al públic familiar.

SAlA cultuRAl MARiA RoSeR cARRAu Presentació llibre teatralitzada. dissabte 22 a les 19 h. Ran de mar. La memòria dels pescadors de Vilassar de Mar d’Agustí Martín i Mallofré.

PlAçA de l’AjuntAMent Sardanes. diumenge 23 a les 12 h. Amb la cobla lluïsos de taradell.

PlAçA PicASSo

La llegenda de Sant Jordi. diumenge 23 a les 19.30 h.

Cabrils serà per segon cop Vila del Llibre

u redacciÓ

El programa de la segona edició de Cabrils Vila del Llibre, que tindrà lloc entre la tarda de l’1 d’abril i tot el diumenge 2, mantindrà la transformació social com a fil conductor. Si l’any passat el festival va girar al voltant dels feminismes, aquest any n’agafa el relleu la sostenibilitat i l’emergència climàtica, la gran amenaça que plana sobre el futur de la humanitat.

El programa de Cabrils Vila del Llibre aborda l’emergència climàtica i la sostenibilitat de manera equilibrada, entre ciència, divulgació, literatura i entreteniment. La inauguració tindrà lloc l’1 d’abril a l’Àgora de la Biblioteca de Cabrils. Després dels parlaments protocol·laris, el comissari del festival entrevistarà el naturalista i periodista ambiental José Luis Gallego, expert en crisi climàtica. També passaran pel festival altres experts en sostenibilitat com el botànic i consultor enoturístic Evarist March, que explicarà la importància estratègica del conreu de vinya com a aliat contra el canvi climàtic; i Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, autora de No vull ser reina! (Ara Llibres), que lligarà el fil verd d’enguany amb el fil lila, dels feminismes, de l’any passat.

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, el periodista ambiental José Luis Gallego, els escriptors Raül Garrigasait i Ada Castells i el botànic Evarist March seran alguns dels protagonistes

mil maneres com la humanitat pot morir aixafada per la força de la natura. Es parlarà de distopies amb Isabel del Río, que ha publicat Mare a la nova editorial especialitzada en ciència-ficció en català Spècula; amb Mercè Falcó, autora de La muntanya líquida (Mai Més); i amb Jöse Sénder, que ha escrit l’assaig Universos distòpicos a Redbook.

Pel que fa a l’apartat més literari, coincideixen com a novetats editorials en el festival dues novel·les on la crisi climàtica i la nostra relació amb la natura tenen una importància cabdal en l’argument. D’una banda Profecia (Edicions de 1984), de Raül Garrigasait, on una invasió de senglars amenaça una Barcelona futura; i de l’altra Solastàlgia (L’altra Editorial), d’Ada Castells, on una inundació de la ciutat obliga la protagonista i la seva família a fugir-ne i refer el seu pacte amb la natura.

També hi haurà lloc, per a la ciència-ficció pura i dura. Des del Gulliver de Swift, passant per Verne, Wells, Bradbury, K.

Le Guin i un llarg etc., són milers els escriptors del gènere que han inventat nous mons, han advertit dels perills que corre aquest i han imaginat

El passat 21 de març es va fer públic el veredicte de la cinquena edició d’aquest guardó. Pol Vouillamoz rebrà un premi en metàl·lic de 1.000 € i l’editorial 1984 publicarà la seva obra, Proses del Caient. L’acte públic de lliurament del Premi de Poesia Ventura Ametller es farà el 30 de setembre.

Els espectacles que es faran durant el cap de setmana, també tindran relació amb la crisi climàtica i la sostenibilitat. Laberta Delpoblet, amb una proposta per a tota la família, presentarà Oh! Aigua!, sobre l’excés de plàstics i com han passat a formar part de l’ecosistema marí de tot el planeta; Ramon Bartrina, poeta i editor, que presentarà l’espectacle musical d’ecopoesia Apus apus; i Xavi Lozano, mestre en reciclatge i en transformar en instruments objectes quotidians, que fa sonar, i molt bé, qualsevol cosa que ens imaginem. Tancarà el festival un espectacle teatral d’improvisació, Improshow, que tindrà relació amb l’emergència climàtica segons la voluntat del públic assistent.

El festival d’enguany canvia d’ubicació i situa el mercat editorial al llarg del carrer Domènec Carles on, a punta i punta hi trobarem els escenaris.

Un moment de l’edició de l’any passat de la Vila del Llibre a Cabrils.

ProPeres estrenes cineMa

EL IMPERIO DE LA LUZ de Sam Mendes (Regne unit, 2022).

Amb olivia colman, Micheal Ward. eStRenA 31/03/23

AIR de Ben Affleck (euA, 2023). Amb Matt damon, Ben Affleck, Viola davis, chris Messina. eStRenA 05/04/23

D’ARTAGNAN de Martin Bourboulon (França, 2023).

Amb François civil, Eva Green, Vincent Cassel, Vicky Krieps. eStRenA 14/04/23

SISU de jalmari Helander (Finlàndia, 2022).

Amb jorma tommila, Aksel Hennie, jack doolan, eStRenA 28/04/23

cartellera setManal

Ocine Arenys: www.ocinearenys.es

Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es

Foment Mataroní: www.matarofoment.org

Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat

Espai Amistat: www.espailamistat.cat

La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Històries dels cinemes

u JesÚs GonZÀleZ t jesusgonnot

Tercera mirada nostàlgica al cinema en el que portem d’any. Mentre que Babylon apostava per retratar el cinema mut dels bojos anys 20 i la transició al sonor i The Fabelmans pretenia ser un coming of age d’Spielberg alhora que una declaració d’amor als misteris que ens descobreixen les pel·lícules…

El imperio de la luz opta per fer retre homenatge a les sales i la vida al seu voltant. Les luxoses sales dels cinemes antics, amb velluts i daurats, sumptuoses moquetes i, com no, esplèndides platees presidides per immenses pantalles il·luminades per enormes projectors. Però malgrat els lluentons art decó (també les seves ombres) i la nostàlgia, no ha convençut a l’acadèmia de Hollywood que només l’ha nominat a la millor fotografia.

Com al número musical final de New York New York de Martin Scorsese, El imperio de la luz ens explica la història d’una taquillera de cinema. A diferència de la de Scorsese, que acaba triomfant al món

de l’espectacle, aquí el que li espera és una vida solitària a la recerca infructuosa de l’amor i la tràgica càrrega d’una malaltia mental. Està interpretada per una immensa Olivia Colman, esplèndida actriu que hem vist a films com El padre, La favorita o The Crown. L’actriu britànica ofereix, com ja ens té acostumats, un recital interpretatiu en una línia molt continguda. Al seu costat trobem pesos pesants de la interpretació anglesa com Colin Firth i Toby Jones.

Sam Mendes, el director de grans films com American Beauty, Skyfall o 1917, torna a les pantalles amb aquest melodrama interracial situat

als anys 80 a una petita ciutat victoriana de províncies. La posada en escena de El imperio de las luces és molt clàssica i elegant sense estridències (al marge de les derives de la malaltia mental de la protagonista). Res està fora de lloc, des de l’excel·lent càsting a les localitzacions vistes a través de l’excel·lent fotografia del veterà Roger Deakins. Una bona combinació per realitzar una incipient denúncia del racisme creixent a l’Anglaterra de l’era Thatcher i un sentit homenatge als treballadors de les sales, sovint els més oblidats dins la cadena professional de la gran maquinària de creacions de somnis que és el cinema.

Un fotograma de la pel·lícula ‘El imperio de la luz’ que s’estrena el 31 de març.

La Missa de les Santes compleix

175 anys

u aJunatMent de MatarÓ

El pròxim 27 de juliol la Basílica de Santa Maria de Mataró serà l’escenari d’una gran celebració, el 175 aniversari d’aquesta missa que es pot interpretar cada any (exceptuant anys puntuals) gràcies a un privilegi del papa Pius X. La Missa de les Santes, composta per a orquestra, cor i solistes, és una joia musical encara poc coneguda al nostre país i es fa a l’ofici en honor a santa Juliana i santa Semproniana, les santes patrones de la ciutat de Mataró.

La partitura té clares influències de l’òpera italiana del segle XIX, concretament d’autors com Gioachino Rossini i Gaetano Donizetti.

Fins al 1936 va ser cantada només per homes; després de la Guerra Civil s’hi van incorporar les veus femenines. D’ençà de la dècada dels setanta, i amb l’impuls de l’artista Jordi Arenas, els ciutadans participen de manera voluntària com a membres del cor de la Missa, i assagen durant mesos preparant-ne la interpretació.

Recentment, s’ha sabut, a

AgENdA: MÚsica

Connexions amb Meritxell Neddermann. Mataró. Cafè Nou. dissabte 1 a les 12.30 h. col·laboració entre artistes i l’Escola Municipal de Música.

Eva Green & her band. Alella. Espai social del Casal. dissabte 1 a les 22 h.

La vida simfònica de Beethoven. Mataró. Església de Sant Josep. diumenge 2 a les 18 h. concert a càrrec de l’Orquestra de Mataró.

Julia Rodríguez 4et. Mataró. Teatre l’Aliança. dijous 13 a les 21 h. Música tradicional de l’arxipèlag canari.

XXXI Cicle de concerts Rosa Sabater. Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. divendres 14 a les 18.30 h. Recital de piano d’Alba Ventura.

Willio. Premià de Mar. Espai l’Amistat. divendres 14 a les 20 h. Pop-fusió amb pinzellades de jazz, rock, reggae. Primavera de concerts. Música KM 0.

304. Mataró. Sala Clap. divendres 14 a les 21 h. col·lectiu d’artistes hip-hop de la capital del Maresme.

Veus de Munt: Capsetes d’amor. Arenys de Munt. Centre Moral. dissabte 15 a les 20.30 h.

Nit Jove. Arenys de Munt. Can Jalpí. dissabte 15 a les 22 h. Amb Sala d’Star i epic Hope de l’escola de Música AdM, Sybarites, ignorantes i dj Badabronx. Socunbohemio + Roserona. Mataró. Sala Clap. dissabte 15 a les 21 h. Socunbohemio és una proposta de pop d’autor.

XXXII Diada de Cant Coral. Arenys de Munt. Centre Moral. diumenge 16 a les 19 h.

través d’una anotació en un llibre antic del Museu Arxiu de Santa Maria, que les partitures originals de la Missa estan dipositades a l’arxiu de l’Scala de Milà. La Missa té una menció especial en la catalogació de Les Santes com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional al Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya, un reconeixement al seu gran valor patrimonial en el vessant històric, musical i religiós.

Marc Ferrer trio feat Marian Barahona, Oriol Romaní i Ricard Gili. Alella. Seu social del Casal d’Alella. dissabte 22 a les 22 h. jazz. Quatre mirades. Mataró. Foment Mataroní. diumenge 23 a les 18 h. A càrrec de Lux Guitar Quartet.

Concert de Sant Jordi. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. diumenge 23 a les 19 h. temporada de clàssica amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Mirs. Premià de Mar. Espai l’Amistat. divendres 28 a les 20 h. Pop català d’autor marcat per l’estil indie.

Obeses & El Cor D’Obeses. Argentona. La Sala. dissabte 29 a les 20.30 h. Obeses inicia un nou projecte musical i una nova aventura Busquets, traver & Buch. El Masnou. Vallmora. diumenge 30 a les 12.30 h.

El passat 9 de març van començar els assajos per cantar aquesta missa històrica composta pel mossèn mataroní Manuel Blanch i Puig l’any 1848, i que enguany torna a dirigir Clàudia Dubé.

Premià de Dalt acollirà la segona edició de l’Endofest

u redacciÓ

El dissabte 6 de maig tindrà lloc a Premià de Dalt la segona edició de l’Endofest, un festival de música solidari per donar a conèixer l’endometriosi i recaptar fons per a la seva investigació. Els beneficis de l’Endofest es destinaran a la investigació de la malaltia que du a terme l’hospital Clínic Barcelona – IDIBAPS, per combatre el silenci social al voltant de l’endometriosi, una malaltia ginecològica poc coneguda que pateixen una de cada deu dones en edat fèrtil. En la primera edició del certamen, va aconseguir recaptar 17.516 €.

La plaça de l’Espolsada de Premià de Dalt serà l’escenari, durant tot el dia, dels concerts de Ramon Mirabet, El Pot Pe-

tit, Delafé y las Flores Azules, Núria Cortacans, Carla Sanz, el DJ Ernest Codina i la DJ Marina Agustín. També hi haurà un espai gastronòmic amb foodtrucks, una zona infantil i un mercat amb productes especialment dirigits a les dones.

AgENdA: teatre i dansa

Una llum tímida. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. dissabte 1 a les 20 h. teatre a càrrec de cia. la cicatriz.

La emoción de las cosas o la caña dulce de Antonio Machado. Mataró. Teatre Monumental. dissabte 1 a les 20 h. espectacle flamenc teatral de Manuel Patricio. La Passió. Últims dies de Jesús. Mataró. Basílica de Santa Maria. dies 1 i 2 a les 21.30 h. Representació a l’aire lliure a l’Hort del Rector.

30è aniversari de La Passió de Vilassar de Mar. Vilassar de Mar. Sala Cultural M. Roser Carrau. divendres 7 a les 20.30 h.

L’home que escrivia novel·les de detectius. Vilassar de Mar. Sala La Tropa Teatre. dies 14, 15, 16, 21 i 22 d’abril. obra escrita i dirigida per lluís Ramis.

Idiota. Mataró. Sala Cabanyes. dies 14, 15, 21 i 22 d’abril a les 21 h. diumenge 16 a les 18 h. una obra de Jordi Cansanovas, dirigida per Montse Esteban.

Meta. Alella. Casal d’Alella. dissabte 15 a les 19 h. espectacle de dansa amb Albert Bassas.

tradere. Mataró. Teatre Monumental. dissabte 15 a les 20 h. una proposta de dansa contemporània i música electrònica.

En estat d’alarma... Mataró. Cafè Nou. divendres 21 a les 19 h. dissabte 22 a les 20 h. clown, humor i tragicomèdia.

Quant temps em queda?

Premià de Mar. Espai l’Amistat. divendres 21 a les 20 h. una comèdia de Marta Buchaca, amb Lluís Villanueva, Betsy túrnez, Marta Bayarri.

Seny i rauxa. Teià. Biblioteca. divendres 21 a les 20 h. espectacle a càrrec de Jordina Biosca.

L’Hereu Riera + Flor de Maig. Argentona. La Sala. dissabte 22 a les 20.30 h. dansa d’arrel contemporània de la cia. l’esbord i la dama.

Buffalo Bill a Barcelona. Arenys de Mar. Teatre Principal. diumenge 30 a les 19 h. Amb Ramon Madaula i Raquel Sans.

Inaugurat el Museu Romà de Premià

de Mar

u aJuntaMent PreMiÀ de Mar

Un cop passada la data de la inauguració, el públic del Museu Romà, a través d’una experiència immersiva i d’una forma entenedora i lúdica, podrà apreciar com era la vida quotidiana a l’antiga vil·la romana on s’ubica, i al territori que avui ocupa Premià de Mar, els segles V, VI i VII dC. La visita permet conèixer també l’edifici octogonal romà, únic a Catalunya. El Dominus de la vil·la, la seva família, els comerciants, els productors de vi i la resta de personatges, explicaran al públic com era la seva vida i les activitats que realitzaven al mateix edifici que estan visitant, dedicat inicialment a sala de banquets, festes i banys privats i més tard a la producció de vi. Els visitants coneixeran el Museu a través d’un relat que es presentarà mitjançant projeccions acompanyades d’audioguies en diferents llengües. Després de l’espectacle visual, les persones que visitin el jaciment tindran l’ocasió de veure els diferents elements que conserva el Museu. Entre aquests destaca el mosaic, l’observa-

Després de les diferents fases d’excavacions i obres, i del procés de museïtzació, el passat 26 de març es va inaugurar el Museu Romà de Premià de Mar, convertit ja en un jaciment arqueològic museïtzat. Durant la inauguració, el públic assistent va tenir ocasió de presenciar recreacions de la vida quotidiana de l’època romana de la mà del grup de reconstrucció històrica Septimani Seniores i de participar en tallers romans per a tota la família.

Activitats de Setmana Santa. Durant la Setmana Santa el Museu Romà es mantindrà obert i oferirà activitats especials. Així, el 6 d’abril, el mag Jordi Pota protagonitzarà un espectacle de màgia. El divendres 7 d’abril, es podrà jugar a jocs romans de taula. El dissabte, 8 d’abril, es farà un aperitiu amb la participació d’un grup de recreació històrica, i el diumenge 9 d’abril hi haurà una activitat de construir mosaics d’estil romà.

ció del qual es dinamitzarà mitjançant un màping. Altres peces destacades de l’equipament són el mil·liari de la Via Augusta, de principis del segle IV dC, la necròpolis amb diversos enterraments, entre ells un de perinatal, o les vitrines amb les ceràmiques més destacades

trobades al jaciment. Les visites, d’una durada aproximada d’1.15 h., es faran sempre mitjançant cita prèvia. Els grups seran d’un màxim de 25 persones per permetre al públic una experiència còmoda. L’entrada al Museu Romà serà gratuïta fins al 30 de juny.

Tres fases d’obres. El jaciment de can Ferrerons ha passat per tres fases d’obres abans d’obrir definitivament les portes. En una primera fase, enllestida l’estiu de 2019, es va fer l’excavació del jaciment, la consolidació de les estructures i la desviació dels serveis. En la segona fase, que va acabar la primavera de 2021, es va construir l’accés des del carrer d’Enric Granados, es va pavimentar l’interior, s’hi van ubicar les passarel·les internes, es van fer i es van enllestir els sistemes elèctric i de climatització. En la tercera fase es van fer els treballs de museïtzació del jaciment.

El passat 5 de març es va inaugurar al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, l’exposició “Centelles, objectiu proper”, amb fotografies d’Agustí Centelles. Coincidint amb l’acte, va quedar també inaugurada la sala del Museu dedicada a aquest fotògraf que va residir 30 anys a Premià de Mar.

La mostra presenta fotografies que retraten el món rural i de comarques en dos períodes diferents: un primer, just abans de la Guerra Civil, de temàtica

rural, com la collita de la patata del Maresme, i un segon situat entre finals dels anys 50 i principis dels 60, quan Centelles ja residia a Premià de Mar i feia fotografies del seu entorn. La mostra es podrà visitar fins al 25 de juny.

Aquesta exposició és fruit de l’acord assolit amb Sergi Centelles, fill del fotògraf, l’any passat, a partir del qual l’Ajuntament es va comprometre a crear el fons gràfic i documental dedicat al fotoperiodista.

AgENdA: eXPosicions

trobaré la inspiració allà on sigui. Alella. Can Manyé. Fins el 30 d’abril. de clara nubiola.

Puntes de coixí en la joieria contemporània. Arenys de Mar. C.C.Calisay. del 7 al 30 d’abril. de Malgorzata Szpila.

Locus et Lucus. Argentona. Museu del Càntir. Fins el 10 d’abril. obra de Miquel Arnau.

Vol d’ocell. El Masnou. El Casinet. Fins el 10 d’abril. Exposició de Jutta Immenkötter.

Si Gutenberg aixequés el cap. El Masnou. Espai Casinet. del 21 d’abril al 14 de maig. exposició georgina Aspa.

No haver-te conegut seria terrible. El Masnou. Biblioteca. del 24 d’abril al 19 de maig. de lluís Cadafalch.

Rosa Serra. Llavaneres. Museu-Arxiu. Fins al 23 d’abril. Exposició d’escultura de l’artista olotina.

Diego Guirao. Llavaneres. Museu-Arxiu. A partir del 28 d’abril. Exposició d’escultura.

Ràfols Casamada. Obres de la col·lecció Bassat. Mataró. Nau Gaudí. Fins al 24 de setembre. Visita guiada: diumenge 2 a les 12 h.

“Laia l’Arquera. 25 anys d’un símbol” emmarca dues exposicions, comissariades per Josep Maria Rovira, a Can Palauet i a Can Serra, sobre l’obra de Rovira-Brull. L’exposició a Can Palauet recorda i documenta tot el procés de realització de l’escultura, amb imatges i entre-

vistes actuals amb les persones que van participar en el procés i els reptes que els va suposar. Per altre cantó, l’exposició a Can Serra, és un tast monogràfic de la trajectòria artística de Rovira-Brull i compta amb la cessió d’obres per part de colleccionistes particulars.

Cau la pluja d’estels. Passa el temps en les roses. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 23 d’abril. Exposició dedicada a l’artista mataronina, Carme Garolera. Visita guiada: dissabte 8 a les 10 h.

Nèstor Luján, un periodista tres estrelles. Als 100 anys del seu naixement. Mataró. Can Serra. Fins el 21 de maig.

Acció! 125 anys de cinema a Mataró. Mataró. Can Marfà. Fins al 28 de maig.

El bodegó. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Fins el 2 d’abril. Viatge pels fons de la Fundació Iluro. Visita comentada: Visita comentada: dissabte 4 a les 19 h.

Laia l’Arquera. 25 anys d’un símbol. Mataró. Can Palauet i Can Serra. Fins el 25 de juny. dues exposicions sobre l’escultura Laia l’Arquera i josep Maria RoviraBrull..

Núria Guinovart: Silencis. Mataró. Cateb. Fins el 2 d’abril.

Dimonis. Mataró. Edifici La Presó. Fins el 9 d’abril. cabosanroque ens presenten una gran instal·lació multidisciplinària, sonora i plàstica. Els constructors prodigiosos. Mataró. Edifici La Presó. Fins el 16 d’abril. exposició de l’artista mataroní Martí Anson.

Coral l’Amistat. 1972-2022. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Fins el 27 d’agost de 2023.

Centelles, objectiu proper. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Fins el 25 de juny.

Francesc Català-Roca. El primer fotògraf. Premià de Mar. Biblioteca. del 24 d’abril al 18 de maig.

Neguits. Teià. Biblioteca. de l’1 al 28 d’abril. Exposició de Pol Peiró.

Genealogies. Rescatar penyores. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Fins el 9 d’abril.

Bloc, llum i ombra. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo.del 16 d’abril al 28 de maig. escultura mediterrània, de Francesc Carulla.

El patí de vela, una embarcació molt arrelada a Vilassar de Mar. Vilassar de Mar. Can Bisa. Fins el 30 d’abril.

‘Centelles, objectiu proper’, nova exposició al Museu de l’Estampació

Mataró recorda els 25 anys de la Laia l’Arquera amb una doble exposició

OPiNiÓ idees

u JuditH ViVes VALORS.ORG Periodista

De tots és sabut que les xarxes socials magnifiquen les modes i els fenòmens i converteixen en virals continguts que sovint són frívols, efímers o irrellevants. Però, de tant en tant, ens sorprèn alguna tendència viral interessant i amb valors, com és el cas de l’anomenada Dark Academia.

El concepte neix com a etiqueta a xarxes socials sovintejades per usuaris joves, com ara Tik Tok o Instagram. Amb aquesta etiqueta #DarkAcademia es descriu una subcultura i estètica que promou un univers literari vinculat a l’educació superior, la literatura clàssica, l’art antic, la poesia i tota l’estètica relacionada amb els colleges britànics.

Al voltant d’aquest concepte s’ha creat tota una aesthetic, concepte amb què els joves identifiquen una estètica d’aires retro, com la que defineix la Dark Academia. Aquest fenomen promou moltes publicacions d’imatges relacionades amb la moda inspirada en l’univers de la universitat

Dark Academia o el reviure de l’alta cultura

Dark). Dins aquesta accepció hi tindrien lloc obres més modernes, com ara Harry Potter. Un dels orígens de la Dark Academia s’associa a la novel·la El secreto, de Donna Tartt, que està ambientada en un college de Nova Anglaterra.

d’Oxford i similars: càrdigans, blazers, faldilles de quadres i tons tardorencs com el marró, el beix i el verd fosc.

Més enllà d’aquesta faceta estètica, #DarkAcademia també està contribuint a divulgar entre els joves tota una sèrie de llibres i referents culturals relacionats amb aquest món. I aquí radica potser el valor d’aquest fenomen, ja que està servint per acostar a noves generacions a obres com ara El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, o Maurice, d’E.M. Foster. Els seguidors també es declaren fans de Lord Byron o Shelley, o de la

s’interessin per una cultura que no associem amb els usuaris de tik tok

sèrie Retorno a Brideshead.

Hi ha definicions més amplies que asseguren que la Dark Academia es refereix a tota novel·la, sèrie o pel·lícula que presenta un entorn acadèmic, com ara una universitat o un internat, i millor si a la història hi ha alguna part fosca, misteriosa i criminal (d’aquí el terme

El fenomen està provocant que molts joves s’interessin per un tipus de cultura que, d’entrada, no associem amb els usuaris de Tik Tok. Així, es poden trobar publicacions de joves que comparteixen textos en llatí, obres clàssiques, escultures gregues i romanes, música clàssica, fotografies de llibreries, biblioteques d’aspecte gòtic o museus.

Hi ha qui considera que el fenomen està romantitzant una idea de l’acadèmia i la universitat que no s’ajusta a la realitat. Però també es critica que es promogui un tipus de cultura eurocèntrica i el culte a un tipus d’educació elitista com la que s’ofereix a Oxford o a les escoles de la Ivy League (com Harvard o Yale). Malgrat tot, és interessant la influència que pot tenir aquest corrent viral a l’hora de crear nous interessos culturals.

el fenomen provoca que molts joves

De tant en tant, ens sorprèn alguna tendència viral interessant i amb valors, com és el cas de l’anomenada Dark Academia.

Bancs... i el pobre client, què?

u Ferran Planell

JUGAnt A ESCRiURE

Escriptor

Efecte contagi? Globalització?

Digueu-ne com vulgueu, però si al despatx del consell d’administració d’un banc qualsevol, on sigui que geogràficament es trobi, un dels consellers es tira un pet, a la resta de despatxos dels bancs de tot el món hauran d’obrir les finestres i airejar, perquè els seus correligionaris s’hauran llufat alhora.

És tal aquesta evidència i la tenim tan ancorada en el sentiment col·lectiu, que quan veiem que el finestram de les entitats financeres s’obre de bat a bat per a poder ventilar, entrem en pànic. Molts són els economistes que, davant d’aquest fet, ens diuen que no hem de patir, que per això hi ha el Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit (FGD). I la veritat és que per a molts serà suficient, però no pas per a tothom.

El FGD, garanteix fins a cent mil euros, no per a cadascun, sinó per a la totalitat dels dipòsits que hom pugui tenir en una entitat bancaria concreta. I si els diners es tenen repartits entre diferents entitats, llavors sí, cent mil euros per a cadascuna d’elles. Però, això que pot semblar molt, a ulls de força particulars, pot acabar sent gairebé

res per a una bona part del teixit empresarial.

Recordo el cas, ja fa bastants anys, d’un empresari que m’explicava que ell no estava pas disposat a córrer aquest risc i que preferia assumir-lo ell mateix amb la seva caixa forta i quin fos el seu sistema de seguretat que tingués. Eren altres temps, on el diner en efectiu es movia sense restriccions. Ara, evidentment no ho podria fer i estaria a expenses com tothom del FGD. Ja fa més d’una dècada, que per lluitar contra el frau fiscal, prevenir el blanqueig de capitals i controlar el finançament del terrorisme, els governs han anat limitant cada cop més la possibilitat de fer pagaments en efectiu. Per tant, podem concloure que avui tenir els diners al banc, no és pas una opció, sinó una obligació. I com obligació que és, no puc per més que pensar que sent l’estat qui és que ens obliga, qui ens ho exigeix en no deixar que l’efectiu flueixi al seu aire, hauria també de garantir-nos els dipòsits, fos quin fos el seu import.

Si el nostre banc fa fallida i hi tenim un préstec amb un capital pendent d’amortitzar de trescents mil euros, no ens deixaran pas liquidar-ne tan sols cent mil i ens condonaran la resta. Oi, que no? Doncs, ja som al cap del carrer.

AgENdA: Xerrades

Selah. Una pausa per meditar. Vilassar de Mar. Sala Cultural M. Roser Carrau. dissabte 1 a les 18 h. Oriol Jara, periodista i escriptor, presentarà el seu últim llibre deu raons per creure en déu Enganxa’t a l’Esport. Llavaneres. Pavelló Municipal. dimecres 5 a les 18.30 h. taula rodona: ‘Com motivar els adolescents perquè practiquin esport i perquè en seguexin practicant i no el dexin’.

Ideologies. Vilassar de Dalt. Biblioteca. dijous 13 a les 18.30 h. Xerrada d’Educació lliure a càrrec de Pere Juan.

Eleccions municipals: canvi de paradigma? Alella. Can Lleonart. dijous 13 a les 19 h. A càrrec d’Adrià Santasusagna.

Els reptes de la restauració ecològica en una biosfera canviant. Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. dijous 13 a les 19.30 h. A càrrec de Santi Sabaté.

Intel·ligència vital. Teià. CMC La Unió. divendres 14 a les 19 h. A càrrec de Jordi Pigem.

La Xina del segle XIX. El Masnou. Sala Joan Comellas. dimarts 18 a les 19 h. A càrrec de josé Manuel Rúa.

Lliçons i apunts per ciutats enfrontant un futur incert, del món del decreixement. Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. dimarts 18 a les 19.30 h. A càrrec de Mike duff.

L’Univers que ens envolta. Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic El Gorg. dimecres 19 a les 17 h. 4 sessions de planetari immersiu i observació astronòmica amb telescopis i projecció a pantalla.

El paper de l’emmagatzematge geològic en la transició energètica. Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. dimecres 19 a les 19.30 h. A càrrec de juan Alcalde.

El futur de l’energia. Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. dijous 20 a les 19.30 h. A càrrec d’Antonio turiel.

La simfonia del nou món d’Antonin Dvoràk. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. divendres 21 a les 18.30 h. Conferència musicalitzada amb Rafael esteve. L’exportació des de la costa catalana a Amèrica com a palanca del creixement econòmic del segle XIX. Mataró. Can Palauet. dimarts 25 a les 19 h. A càrrec de jordi Maluquer.

Ocells nidificants al Parc Serralada Litoral. Alella. Biblioteca. dimecres 26 a les 19 h. A càrrec d’Alfons Alier.

Solucions basades en la natura. Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. dimecres 26 a les 19.30 h. A càrrec d’Albert Sorolla.

Jaume Plensa, escultor de la llum i de l’esperit. Argentona. Centre Parroquial. dijous 27 a les 18 h. A càrrec de Mariona Millà i Grabulosa.

Art i arquitectura: la República txeca i l’art noveau. El Masnou. Biblioteca. dijous 27 a les 18 h. A càrrec de Sílvia Puig. tècniques de captura de diòxid de carboni en sòls de parcs urbans i sòls agrícoles. Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. dijous 27 a les 19.30 h. A càrrec de Sílvia Poblador.

u redacciÓ

Des del 27 de març ja està operativa la Casa de la Dona de Premià de Mar, un nou servei municipal pensat per crear un espai de referència en el qual totes les dones se sentin còmodes, escoltades i empoderades.

L’objectiu de la Casa de la Dona és que totes les dones de Premià de Mar hi trobin suport i acompanyament, tant per part de professionals com

Premià de Mar ja té Casa de la Dona

d’altres dones usuàries de l’espai, i també benestar i oci. En aquest sentit, de manera periòdica s’oferiran tallers , activitats socials, culturals i de lleure que siguin del seu interès i que, alhora, facilitin a les participants poder compartir experiències, viure la cohesió entre elles i crear comunitat.

La primera setmana de funcionament s’hi han fet dos tallers, un d’introducció a l’autodefensa per a dones i un altre

d’aromateràpia i d’olis essencials per al benestar de la dona.

Fàbrica del Gas. La Casa de la Dona s’ubica a la Nau 1 de l’antiga Fàbrica del Gas i inclourà també el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), que ofereix informació, assessorament, primera atenció i acompanyament amb relació a l’exercici dels seus drets a les dones en tots els àmbits i de manera molt especial en els ca-

sos de violència masclista.

La Casa de la Dona està obert els dilluns, dimecres i divendres de 9 a 13 h., i el dimarts i dijous de 15 a 19 h.

L’espai és fruit d’un treball intens per part de personal tècnic municipal i la participació de diverses dones del municipi. El desenvolupament del projecte s’ha fet seguint la metodologia del Design Thinking, amb el suport d’una empresa externa especialitzada.

del país

u redacciÓ

La directora de Felicitas Hair a Mataró, és una de les prenominades al títol ‘Perruquer Espanyol de l’Any’ en la 14a edició dels Premis Fígaro de la Perruqueria Creativa Espanyola.

Felicitas Ordás és una professional multifacètica: perruquera, empresària, formadora, creadora de col·leccions, ambaixadora de Revlon Professional i Presidenta de Club Fígaro. No hi ha repte que se li resis-

teixi i la seva passió i dedicació són plenes. Per això, no és d’estranyar que hagi estat prenominada, una vegada més, al títol ‘Perruquer Espanyol de l’Any’ en els Premis Fígaro 2023. Es tracta d’una elecció que fan els propis socis de Club Fígaro, és a dir, companys de professió, i que és requisit indispensable per a poder presentar-se a la competició.

En el 2014, es va convertir en la primera dona a conquistar aquest reconeixement, que és

el més prestigiós de la indústria al nostre país. A més, fins avui, ha estat l’única professional que ho ha aconseguit.

Enguany, Ordás també ha rebut una nominació en una de les competicions de perruqueria més prestigioses a nivell mundial: els AIPP Awards. La seva col·lecció Follow Me és finalista en la categoria Best Commercial d’aquests guardons que cada any atorga l’Associació Internacional de Premsa Professional de Perruqueria.

La mataronina Felicitas Ordás, reconeguda de nou com una de les millors perruqueres

EntREViStA A Sep Labarta, PRESiDEnt DE L’AULA D’ExtEnSió UniVERSitàRiA DE ViLASSAR DE MAR

u redacciÓ

Ens pot dir què és i què fa l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar?

Som una associació de caràcter cultural i educatiu, sense ànim de lucre, que té com a principal funció difondre la cultura entre els seus membres pel que fa a coneixements compresos dins l’àmbit universitari, promovent també activitats, visites i viatges de caire sociocultural.

Amb quin objectiu es va crear?

Entenem que el coneixement és la millor forma de llibertat. Per aquest motiu, volem ser un espai d’aprenentatge obert a persones de totes les edats interessades en la seva formació permanent. Per tant, les nostres tasques principals són satisfer inquietuds intel·lectuals, potenciar l’interès envers el món que ens envolta i alhora afavorir la reflexió sobre els temes que es tracten.

Quines són les activitats que ofereixen?

Fem conferències quinzenals

Cada vegada és més habitual ampliar els nostres coneixements en temes que ens atrauen, a banda dels que tenim per la nostra professió.

L’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar, vinculada a la Universitat Pompeu Fabra i creada a l’any 2017, omple aquest espai intentant que els assistents a les seves activitats gaudeixin de nous coneixements i experiències.

coneixement entre els nostres socis. Destaquem la Fundació “Ernest Lluch” i la Biblioteca Municipal de VdM.

Quins són els temes que tracten?

L’Aula de Vilassar de Mar abasta un ampli ventall de temàtiques, que es van concretant i prioritzant en funció de l’interès que mostren els nostres associats, i on juguen també un factor importat els temes d’actualitat.

Es pot dir que tractem totes les àrees de coneixement i matèries, com les relacionades amb les Humanitats, Ciència i Tecnologia, Política Social i Salut i Benestar. Destacaria també el compromís de l’Aula en temes relacionats amb el medi ambient i el suport a ONG’s a les que convidem a venir en cada curs.

impartides per professorat universitari i reconeguts professionals experts en el seu camp de coneixement. Paral·lelament, també organitzem seminaris i tallers monogràfics trimestrals per aprofundir en temes específics en vàries sessions, comptant amb la participació activa dels assistents.

També organitzem sortides i itineraris relacionats amb les conferències i tallers, que ens permeten observar sobre el terreny la informació que s’ha donat a les conferències i tallers.

Col·laborem amb altres associacions i entitats, tant culturals com socials, amb l’objectiu d’ampliar i intercanviar el

Cerquem la col·laboració de les universitats, mitjançant les seves biblioteques, seminaris, programes d’investigació, per la qual cosa estem en contacte directe amb els seus professors. Estem vinculats a la Universitat Pompeu Fabra, que és qui vetlla per la qualitat dels continguts, encara que comptem amb plena autonomia. També estem integrats dins de l’AFOPA, que és l’Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran, amb qui intercanviem experiències amb els diferents conferenciants.

“El coneixement és la millor forma de llibertat”

S’inaugura el ThinkIn 3d Mataró

Aquesta infraestructura singular té com a objectiu facilitar l’acompanyament a les empreses per a l’adopció de la tecnologia d’impressió 3D i impulsar nous projectes d’innovació basats en aquesta tecnologia. En aquest cas s’enfocarà especialment en aplicacions de l’àmbit de la salut i del benestar de les persones, però sense deixar de banda altres sectors on pugui tenir aplicacions.

Mataró presenta el projecte RetailLab

RetailLab Mataró es planteja com un model de transferència de coneixements i d’informació al voltant de les tecnologies adreçades a la millora de la competitivitat del comerç, els serveis i la restauració local. Forma part del projecte “Mataró: innovació urbana al comerç. La digitalització i la sostenibilitat com eixos de transformació de l’àrea comercial urbana del centre de Mataró”.

‘Gutta cavat lapidem, non vi, sed saepe cadendo’

u eli GuillÉn Màrqueting digital www.eliguillen.es

Literalment, “La gota forada la pedra, no amb la força sinó amb el seu constant degoteig.” He decidit començar aquest article amb la frase del poeta romà Ovidi (43 a.C.-18 d.C.), que en les seves Cartes des del Ponto va escriure: “Gutta cavat lapidem, comsumitur anulus usu”, en una imatge amb la qual volia simbolitzar el valor de la perseverança i la constància. Valors molt necessaris quan volem formar part del món editorial.

Aprofitant Sant Jordi, parlarem del màrqueting editorial que fa referència a totes les accions que es realitzen per promocionar i vendre un llibre.

Com aconseguir vendre gràcies al màrqueting editorial?

L’objectiu del màrqueting editorial és que la gent conegui el teu nom i el de la teva obra. Per això et proposo els següents consells:

1. Busca un mitjà de comunicació proper i proposa col·laborar. Suggereix una collaboració a una emissora de

ràdio, un diari o alguna revista de la teva ciutat per tenir visibilitat.

2. Publica cites textuals del teu llibre a les xarxes socials. Les frases dels escriptors mouen molts visites a Internet. Escull frases originals, enginyoses i que facin pensar. Pots utilitzar una eina com Canva per crear-les.

3. Participa en grups per a escriptors. No només promocionis el teu llibre, sinó que també pots compartir opinions, notícies i cites d’altres autors.

4. Impulsa les teves xarxes socials. Comparteix publicacions relacionades amb la teva temàtica i interactua amb la comunitat. Les xarxes són econòmiques i et permeten una gran difusió i rapidesa a

tot el món.

5. Crea notorietat i contactes: Presentacions personals. L’últim punt se centra en les presentacions presencials, el networking i els contactes. L’escriptor/a ha de ser conscient que la inversió de temps, recursos i energia que suposa organitzar i participar en actes socials serà beneficiós a llarg termini.

Finalment, cal tenir en compte que el màrqueting editorial és una tasca que se sap quan comença, però no quan acaba. Què vull dir amb això? Doncs que, tret que vulguis que el teu llibre caigui en l’oblit i ja estiguis satisfet amb els resultats obtinguts, hauràs de continuar treballant en aquest aspecte. De mica en mica s’omple la pica.

Els gats abandonats també pateixen

u antua / sPaM

Hem volgut apropar-nos al món dels felins, sobretot els que per pèrdua o abandonament arriben als refugis de les protectores. Per fer-ho hem preguntat a Clara Busquets, etòloga i responsable de benestar felí de Fundació Daina.

Clara, en quina situació anímica arriba un gat abandonat a la gatera del refugi de Cal Pilé, a Mataró?

El gat és un animal de rutines que necessita controlar el seu territori per sentir-se segur. Al treure’l del seu entorn, ja sigui per abandonament o pèrdua, li pot costar adaptar-se a un nou ambient, i més si és hostil com pot ser un refugi. A banda de la brusquedat del canvi, no oblidem que el gat pot crear vincle amb la persona i pot patir amb la separació.

Alguns gats que arriben a gatera ho fan amb un comportament que no els permet conviure amb altres gats.

El gat és una espècie altament territorial. El fet de ser abandonat i entrar en un espai nou com

la gaTera de la proTeCTora de Vilassar de dalT

Aviat farà un any que es va inaugurar la gatera de la Protectora de Vilassar de dalt. les seves parets ja comencen a explicar històries d’esperança, de segones oportunitats, d’il·lusions retrobades... desafortunadament també algunes de comiats plens de llàgrimes i adeus silenciosos.

El Caneló va ser el primer gat que va entrar a la gatera. un gat tigrat, mimós com ell sol, que només 30 minuts després d’estrenar-la ja sabia que allà estaria ben cuidat i seria feliç. I quina va ser la seva sort quan gairebé set mesos més tard, coincidint amb la nit de Reis, va marxar amb el millor regal de tots: una família i una llar per sempre. Final feliç pel primer inquilí. després del caneló han arribat moltes més gates i gats. Les bessones Bimba i Lola, dues juganeres

i divertides gatetes de pèl llarg negre van arribar un mes més tard. La seva no és una història bonica, venien d’una casa on no se les estimaven ni en tenien cura i van arribar molt primes i desnodrides. Per sort, vam arribar a temps abans que les abandonessin a una de les colònies de Vilassar de dalt i, gràcies a la gatera, les voluntàries d’Aprodega hem pogut donar una llar a aquestes dues meravelles. també hi han passat la nala, abandonada dues vegades abans d’arribar al refugi, La Marona i la Princesa, dolça mare i filla, la Patata, la reina de la gatera, el nostre estimat Joanet, que ens va deixar sense conèixer el caliu d’una llar... I un munt de cadellets que ja han trobat una família per sempre. Sense el refugi de gats, moltes de les històries viscudes aquí haurien tingut un final molt diferent. Sense aquest espai, no hauríem pogut salvar vides.

Ens ajudes? linktr.ee/Aprodega

és una gatera on hi conviuen molts gats junts, pot provocar por, angoixa, malestar i estrès. Quan tenim un gat i n’adoptem un altre hem de fer una introducció gradual perquè es vagin acceptant a poc a poc. Aquesta adaptació en un refugi pot ser complicada perquè el gat nou es troba de cop amb molts més gats sense una adaptació gradual i també perquè la convivència forçada d’un gran nombre de gats no és natural.

Què aconsellaries a les famílies que tenen gats a casa per tal que visquin sense por ni frustració?

Cal respectar el seu caràcter, no forçar-los mai a ser tocats o agafats si no són prou sociables. Cal proporcionar-li tot el que necessita, és a dir, recursos adequats, estructures en alt, una bona alimentació, un número adequat de safates i bona higiene, respectar el descans, oferir zones de seguretat, potenciar el joc... Tinença responsable és vetllar pel seu benestar i demanar ajuda professional si no sabem com fer-ho o si el nostre animal presenta alguna conducta estranya o molesta.

u Sandra Barrera Ass. un simple pas Voluntàries d’Aprodega

La insuficiencia renal crónica en los gatos

u lda. Fernanda GallasteGui

FerVet consulta veterinaria

La insuficiencia renal crónica es una enfermedad común en gatos mayores y aunque no puede ser curada, puede ser tratada para prolongar la vida de la mascota y mejorar su calidad de vida.

Los síntomas son difíciles de detectar en las primeras etapas de la enfermedad. Sin embargo, los gatos con insuficiencia renal crónica suelen tener una disminución del apetito y la pérdida de peso, debido a la acumulación de toxinas en el cuerpo. También pueden experimentar vómitos, diarrea y aumento de la ingestión de agua y micción.

Un diagnóstico temprano es esencial para poder tratar la enfermedad adecuadamente. Los veterinarios realizan una serie de pruebas como análisis de sangre y orina para medir los niveles de creatinina, nitrógeno de urea y fosfato, que aumentan en casos de insuficiencia renal crónica.

El tratamiento para los gatos con insuficiencia renal crónica incluye una dieta especial baja en proteínas y fósforo, así como medicamentos que ayudan a reducir la acumulación de toxinas en el cuerpo.

Los gatos también necesitan un suministro constante de agua fresca y limpia. En casos avanzados, pueden necesitar hospitalización para un tratamiento intensivo.

Xip Xap el masnou

A Xip Xap el Masnou són especialistes en perruqueria canina i remarquen la importància de la higiene en les nostres mascotes, ja que compartim mols espais a casa i ens cal garantir el seu benestar i prevenir moltes malalties. A més, a les seves noves instal·lacions al carrer Sant Miquel, hi podem trobar tot tipus de complements i joguines, així com les millors recomanacions en l’alimentació dels nostres amics.

El Masnou

T. 93 540 88 40

Además del tratamiento médico, los dueños de los gatos con insuficiencia renal crónica deben prestar atención especial a sus mascotas. Es importante brindar atención y amor extra para ayudar a aliviar el estrés emocional que pueden experimentar los gatos. También se deben mantener limpios su entorno y la caja de arena, para evitar infecciones urinarias.

En conclusión, la insuficiencia renal crónica es una enfermedad común en gatos mayores, pero con atención médica adecuada y cuidados especiales en casa, se puede controlar la enfermedad y prolongar la vida y la calidad de vida de la mascota. Si sospechas que tu gato tiene insuficiencia renal crónica, debes llevarlo a un veterinario tan pronto como sea posible para un diagnóstico y tratamiento adecuados.

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem: 93 759 86 36 (Servei gratuït) www.totpinso.com

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1 Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

VENDA DE PINSOS

Segueix-nos a l’instagram www.instagram.com/totpinso

u anna Plana MundÓ Psicòloga, Sexòloga i terapeuta de Parella. www.annaplanamundo.com

Per als amants, com jo, de la Psicologia del Desenvolupament, que estudiem les diverses etapes que les persones passem durant la nostra vida (Cicle Vital) i com evolucionen les nostres cognicions, conductes i emocions al llarg de les diferents etapes, així com l’estudi de com les diferents generacions convergeixen entre sí -com és evident en el cas de les famílies-, ens apassiona veure com les persones fem front a diferents situacions (més o menys quotidianes) de la nostra vida.

Per a moltes persones que entren en l’etapa d’adultesa madura i que, en el seu moment, van decidir tenir fills, una d’aquestes etapes de canvi és, efectivament, quan els fills i filles marxen de casa, que és el que coneixem com a la síndrome del niu buit.

Si bé el naixement dels nostres fills i filles forma part d’una d’aquestes fites vitals, també ho és el moment en què es fan grans i decideixen marxar de casa els pares i mares. Doncs

La síndrome del niu buit

Una etapa de canvi és quan els fills i filles marxen de casa, el que coineixem com la síndrome del niu buit.

podrien ser:

1. Enfocar-se en el creixement personal, autoestima i projecte vital individual.

2. Realitzar activitats noves que sempre hem volgut fer o recuperar aficions que havíem deixat de fer, per exemple, per falta de temps.

3. Forjar una nova dinàmica amb la parella, compartint més temps de qualitat a soles.

4. Invertir en amistats actuals o bé fer-ne de noves.

bé, aquest pares i mares que han estat durant anys al front de cuidar dels seus fills i filles, de cop, es veuen immersos en un gran canvi, la casa està “quasi” buida i això sol derivar en sentiments ambivalents que, a vegades, costen de gestionar.

Quins són els símptomes de la síndrome del niu buit? En general, els podem definir com:

• Tristesa.

• Ansietat.

• Melancolia.

• Sentiments de buidor i falta

de propòsit vital.

• Ambivalència davant de la situació.

• Si hi havia problemes de parella previs, aquests se solen agreujar.

Malgrat això, aquesta nova etapa també pot ser una font de creixement personal i enfocar-se com una nova etapa plena d’oportunitats que, colloquialment s’anomena “segona joventut”, en la que podem explorar noves facetes i viure experiències que, fins ara no havíem viscut. Alguns exemples d’aquest plantejament

5. Aprofitar les oportunitats que cada etapa vital brinda, en aquest cas, podria ser, per exemple, més maduresa, autoconeixement en totes les esferes, poder adquisitiu, etc.

Tot i això, és important recalcar que, encara que els fills i filles hagin marxat de casa, això no vol dir que la relació s’hagi de deteriorar, sinó que pot crear un nou sistema familiar que ara es basa en una major independència física dels membres i en el que toca treballar per adaptar-se de manera natural i fructuosa cap a una nova dinàmica familiar, evitant així que aquest canvi derivi en problemes emocionals.

u JosÉ M. GuillÉn lladÓ

Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Una professora m’explicava que van faltar el 65% dels alumnes a classe. Causa? La nit anterior havien emès una gala de Supervivientes a la tele —acaba tardíssim!—. També em va dir que, la majoria dels alumnes, li havien confessat que la seva gran aspiració era anar a aquests tipus de reality i ser famosos. —A aquests alumnes, els hi costa moltíssim llegir llibres i aprendre les assignatures impartides. Molts aproven o passen de curs sense merèixer-ho— va reconèixer.

La influència de la televisió, internet i telefonia mòbil, amb infinites i sofisticades aplicacions, i de les poderoses xarxes socials, ha crescut tant —i ho

Un clic i ja ho tens

farà molt més amb l’eclosió de la intel·ligència artificial—, que està provocant canvis socials profunds, no sempre positius. Hi ha més estrès, preocupacions, pressió social i obsessió per la imatge física. El bombardeig continu i excessiu d’estímuls visuals i d’informació —sovint tòxica o irrellevant—, satura la ment amb pensaments negatius o inútils, provocant, en alguns casos, la síndrome del pensament accelerat, un tipus d’ansietat intensa i permanent que, entre d’altres, suposa problemes de concentració i memòria, irritabilitat, nerviosisme, insomni,

cansament, trastorns digestius, mals de cap...

Deia, la professora, que aquesta és la “cultura” del clic, i recordava que, abans, per saber la resposta a incògnites consultàvem l’enciclopèdia que lluïa a la llibreria del menjador, al costat de l’entranyable àlbum de fotos que, per Nadal, miràvem plegats. Més avall, els discos —vinils— que compràvem a la botiga tan punt sortien a la venda.

Al costat del telèfon, el voluminós llistí telefònic —tot i que els telèfons importants els sabíem de memòria—. Ara ho tenim tot a l’abast d’un clic. És fantàstic! Malauradament, però, està

augmentant l’acostumament a la immediatesa, a la comoditat, a la superficialitat, a una falsa felicitat i a tenir unes altes expectatives, difícils de complir, alhora que està pujant la intolerància a la frustració, els problemes d’autoestima i de relacions, ansietat, depressions... Hi ha esperança, però.

Experiències i vivències emocionals intenses. Traumàtiques. Difícils. Lluminoses. Espirituals. Alegres. Ajudar. Compartir. Agrair. Estimar. Confiar. Cuidar. Meditar. Visualitzar. Somiar. Descobrir. Una pel·lícula. Una cançó. Un llibre. Una frase. Una abraçada. Un petó. Un consell a temps... Hi ha tantes coses que et poden ajudar a fer un clic interior, mental, que canviï i millori la teva vida! Encara que costi, mira més a dins teu, fes un clic i ja ho tens.

AgENdA: actiVitats sobre salut

Diferències entre home i dona en el dolor crònic. El Masnou. Sala Joan Comellas. dimarts 11 a les 18.30 h. Xerrada a càrrec del dr. Beltrán Álvarez Pérez.

taller de pressió estètica. Premià de Mar. Can Salamó. divendres 14 a les 17.30 h.

L’inici de la vida: Embaràs i pospart. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. divendres 14 a les 19 h. com cuidem aquests primers moments és essencial pel benestar de la família i pel futur dels nostres fills i la societat.

Intel·ligència vital. Teià. CMC La Unió. divendres 14 a les 19 h. Xerrada a càrrec de jordi Pigem, doctor en filosofia.

taller: Cuidar-se per cuidar. El Masnou. CAP OcataTeià. dilluns 17 a les 17 h.

taller: Fem un bon ús de les pantalles i les xarxes socials? Llavaneres. Casal Jove. dilluns 17 a les 18 h.

taller d’emocions. El Masnou. CAP Ocata-Teià. dijous a partir del 20 d’abril a les 18 h. Adreçat a adolescents de 12 a 16 anys.

taller: Acompanyament emocional i bon tracte. El Masnou. CAP Ocata-Teià. dilluns 24 a les 17 h. Activitat dirigida a persones cuidadores.

Acompanyant els infants d’avui: Infants i motivació. Argentona. Espai Educatiu Polivalent. dimecres 26 a les 17.30 h. Xerrada-taller d’orientació familiar.

Envelliment i autoestima

u residÈncia i centre de dia Mirador de MatarÓ

El concepte d’imatge personal experimenta canvis al llarg de l’edat i pot suposar una alteració en el grau d’acceptació de la imatge corporal pròpia en persones grans.

La societat actual ha normalitzat l’associació entre bellesa i joventut, que crea un biaix de malestar amb la pròpia imatge quan les persones arriben a edats avançades.

La baixa autoestima sovint guarda una relació estreta amb el procés d’envelliment. El pas dels anys, els canvis físics i cognitius, la pèrdua d’autono-

mia en alguns casos i el canvi en la rutina, poden resultar difícils d’acceptar generant autorrebuig i desaprovació. Per contra, el foment de l’autocura afavoreix l’autoestima i el benestar de la gent gran.

L’autocura també suposa saber escoltar-se un mateix i tenir en compte allò que ens fa feliços. Per això, un aspecte fonamental és poder decidir voluntàriament com gestionar el nostre temps i quin sentit donar-li. La finalitat és continuar desenvolupant les capacitats, potenciant la creativitat i la llibertat de decisió.

Els tallers d’autocura tenen un encant particular a mig

camí entre la gràcia d’una reunió social i la satisfacció d’un hàbit personal que connecta amb la sensació de benestar.

En aquest sentit, resulta tan important per a les persones grans com el costum de fullejar el diari. Una activitat individual, que multiplica el seu encant quan es transforma en activitat grupal i dona peu a una bona conversa. No es tracta d’un simple hàbit, sinó d’una activitat que aporta múltiples beneficis per a la salut integral.

Es per això que resulta fonamental oferir espais i serveis relacionats amb la importància de la imatge personal.

Com passar un bon Sant Jordi quan no tens parella

u laura FolcH Psicoteràpia www.laurafolchsole.com

Aquest mes d’abril és Sant Jordi i moltes parelles es preparen per trobar-se i fer-se els regals que els pertoquen.

Però què se’n fa de les persones que no en tenen, de parella? En molts casos són els grans oblidats d’aquesta obra romàntica i cultural que tant ens fa gaudir.

I és que hi ha algunes dates

molt concretes com és Nadal, quan complim anys i Sant Jordi, que posen els pèls de punta als solters, causant-los sentir diverses emocions, com per exemple tristesa i melancolia per aquesta falta o sensació de no estar en parella.

Per tant, un molt bon remei per a poder-ho començar a canviar, que ens pot ajudar i és un acte d’amor propi i de certa originalitat, serà fer-nos a nosaltres el regal que ens agrada-

ria que ens fessin.

Una rosa?, doncs regala’t una rosa; un llibre?, doncs regala’t aquell llibre que tant t’agrada, i no deixis de fer-ho, aquest dia també és el teu dia.

El primer amor a cultivar és l’amor a un mateix i quan aquest s’ha assolit i sabem emplenar-nos amb allò que ens va bé, ens agrada i ens fa feliços, la resta d’amors ens esperen a la porta fent cua envoltats de regals.

EN rUtA

u consell coMarcal MaresMe

El passat 24 de març es va donar el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.

El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.

Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les

Neix la ruta de la Guerra Civil del Maresme

un centenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.

Tots els elements –classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades– es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.

A la

cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.

Ruta de La Guerra Civil al Maresme. La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar

XVi Caminada dels 3 poBles

el diumenge 16 d’abril se celebrarà la Caminada dels tres Pobles, un esdeveniment esportiu, saludable i de germanor entre els tres pobles veïns -Alella, el Masnou i teià- que comparteixen un territori comú i singular marcat per l’empremta de la vinya i la Serralada Litoral. Són uns 9 km. de recorregut des dels punts de sortida de cada municipi. La caminada finalitza al centre enoturístic i Arqueològic de Vallmora amb un esmorzar popular.

Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permeten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.

El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.

visita van assistir el president del Consell Comarcal, Damià del Clot, el president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria, Meritxell Serret i Gemma Ubasart, els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt, Òscar Baró i Víctor Llasera, i els representants del cos consular i altres autoritats.

AgENdA: sortides i Visites

Ruta Puig i Cadafalch. Mataró-Argentona. Mataró. Des de l’Ajuntament. dissabte 1 a les 10 h. Visita guiada pels edificis modernistes de Josep Puig i Cadafalch.

Marxa Nòrdica en família. Alella. Av. del Bosquet s/n. diumenge 2 a les 9 h.

Matinals. Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic El Gorg. dimecres 5 a les 9.30 h: Via Verda la garrigael Figaró. dimecres 19 a les 9.30 h: Sant Martí i Sant Miquel de Mata. Info: josep grau (t.666.77.12.81).

La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. dissabtes a les 18 h. Visites guiades.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Des de l’Ajuntament. dissabte 8 a les 11 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme.

Visita guiada a la Mina d’Aigua. El Masnou. Mina d’aigua. diumenge 9 a les 11 h.

Hostalric i el parc de les Rieres. Alella. Can Lleonart. dimecres 12 a les 7.30 h. Ruta que transcorre per les hortes d’Hostalric, les ribes de la tordera i de la riera d’Arbúcies. www.alella.cat/canlleonart.

Punts històrics de Mataró durant la Guerra Civil Espanyola. Mataró. Nau Gaudí. dissabte 15 a les 10 h. Recorregut per alguns dels indrets ciutat que van tenir un especial protagonisme.

XVI Caminada dels 3 pobles. Alella / El Masnou / Teià. diumenge 16. www.lacaminadadels3pobles.cat.

Vadeví al Montalt. Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic. diumenge 16 a les 9 h. caminada d’1.30 h. inclou copa personalitzada, tast de vins i pica-pica. www.montaltrek.org.

3a Caminada de la Via Marina del Camí de Sant Jaume

L’Iu i les fonts. Argentona. Font Picant. diumenge 16 a les 10 h. itinerari teatralitzat seguint la ruta de Wikiloc del Parc de la Serralada Litoral.

El Modernisme a Sant Andreu de Llavaneres. Llavaneres. Parc del Primer d’Octubre. diumenge 16 a les 10 h.

El modernista desconegut: l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. El Masnou. Escola Ocata. diumenge 16 a les 11 h. Itinerari guiat.

Entre els murs de Cabanelles. Mataró. Llar Cabanelles. diumenge 16 a les 10.30, 11.30 i 12.30 h. dissabte 29 a les 21.15 i 22.15 h. Visita teatralitzada amb un espectacle únic.

La Presó de Mataró era una bella presó. Mataró. Edifici La Presó. diumenge 16 a les 12 h. Visita a càrrec d’Albert güell.

El jardí mediterrani de Can Boet. Mataró. Can Boet. dissabte 22 a les 10 h. Conèixerem les plantes més freqüents al paisatge mediterrani.

Camins, un viatge pels cinc sentits. Dosrius. Santuari del Corredor. dissabte 22 a les 12 h. Itinerari guiat inclusiu, amb dos actors i un educador ambiental.

Castell de Celrà, Juià i Palagret. Alella. Can Lleonart. dimecres 26 a les 7.30 h. caminada al peu de les gavarres. Amb Ramon Rodríguez, de giroguies.

Visita guiada al retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Santa Maria. dissabte 29 a les 11 h.

Visita guiada a la torre de Can Valls. Sant Vicenç Montalt. Parc dels Germans Gabrielistes. diumenge 30 a les 11, 11.30, 12 i 12.30 h.

u consorci de turisMe del MaresMe

La tercera edició de la caminada per la Via Marina del Camí de Sant Jaume se celebrarà el dia 16 d’abril i passarà per l’Alt Maresme amb l’objectiu de promocionar el Camí de Sant Jaume al seu pas per la comarca, fomentar l’activitat física i recórrer part de l’entramat de camins que ressegueix l’antiga Via Augusta.

Sortirà a les 9h de la plaça Xesco Boix de Malgrat de Mar i acabarà al Parc del Litoral de Sant Pol de Mar. El camí passa en tot moment per la façana marítima, gaudint de les immillorables vistes del mar Mediterrani des de la costa maresmenca. Un itinerari de 12 km planer que voreja les poblacions passant pel seu passeig marítim, on cada municipi habilitarà un punt de segellat temporal per-

què els caminadors marquin la seva compostela.

L’any 2018 es va celebrar la primera caminada, que significava la inauguració del camí, recorrent l’etapa 4, entre Sant Pol de Mar i Mataró. L’any següent la caminada pertanyia a la cinquena etapa, entre Mataró i Sant Adrià del Besòs. Enguany només s’ha programat una part de la tercera etapa -completa comprèn de Lloret de Mar a Sant Pol- per tal de donar-li un caire més familiar i fer-la més accessible.

La Via Marina del Camí de Sant Jaume uneix la ciutat de Girona amb la de Barcelona resseguint l’antiga Via Marina de la Via Augusta. Setze municipis del Maresme compten amb punts de segellat. Els espais on es pot segellar la credencial són punts turístics com museus, hotels, restaurants o oficines de turisme.

La declaració de la renda 2023

u redacciÓ

Aquest any 2023, la declaració de la renda porta canvis importants que s’han de conèixer per a poder tramitar-la correctament. Tanmateix, la campanya es prolongarà de manera ordinària entre l’11 d’abril -via Internet- i fins al 30 de juny.

Com demanar hora per fer la declaració de la renda? En cas que es vulgui fer la declaració de la renda presencialment o per telèfon és necessari que el contribuent demani hora a través del portal web de l’Agència Tributària o mitjançant els números de telèfon oficials: 91

535 73 26 / 901 12 12 24 / 91 553

00 71 / 901 22 33 44.

En cas de voler fer la declaració per telèfon, el termini s’obre el 3 de maig. Ara, si es vol fer presencialment, la cita s’haurà de demanar a partir del 25 de maig. D’altra banda, qui estigui interessat a presentar la decla-

ració de la renda a través d’Internet ho podrà fer directament a partir del dimarts 11 d’abril.

Novetats i canvis. Els pressupostos generals de l’Estat de 2023 han aportat més canvis.

Una de les novetats principals

és que l’aportació individual màxima dels plans de pensions privats amb dret a deducció en l’IRPF passa a ser de 1.500 € anuals. A més, les aportacions màximes per part de les empreses amb dret a deducció augmenten a 8.500 €.

També hi ha hagut canvis en les escales del gravamen de l’IRPF per tal d’alleujar l’escalada de la inflació. Cal insistir en tres novetats clau, però que tindran efecte a partir de la declaració de la renda del 2024:

• La rebaixa de l’IRPF per a rendes de fins a 21.000 €.

• L’augment del mínim exempt fins als 15.000 €.

• L’increment de les rendes de l’estalvi a partir de 200.000 €.

Dates clau i novetats fiscals de la campanya de la declaració de renda per a aquest 2023.

Arriba el ‘Temps de Pèsols’

u consorci de turisMe del MaresMe

És Temps de Pèsols al Maresme, unes jornades gastronòmiques que posen en valor la coneguda com a “perla verda” de la comarca. Un dels llegums amb més tradició al territori, que es conrea tant als municipis de mar com en els de munt. Les jornades gastronòmiques del pèsol van començar el 10 de març i s’allarguen fins a l’1 de maig, encavalcant la fi de l’hivern amb l’inici de la primavera, el que comporta més hores de sol i de temps a l’aire lliure. D’altra banda, aquest és un temps que convida a gaudir de bons àpats on el pèsol sigui el protagonista: pèsols amb sípia, amb costella de porc, ofegats, amb rap, dins de raviolis, en amanida, en pizza... hi ha mil i una combinacions per incloure aquest producte de km 0 dins del nostre menú.

Els municipis que participen enguany al Temps de Pèsols són Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Vilassar de

la 23a FesTa del pÈsol de llaVaneres i la 29a pesolada de Caldes d’esTraC

La Festa del Pèsol de Llavaneres d’enguany tornarà a comptar amb activitats com el sopar de gala, la degustació popular de pèsol garrofal i la visita a la fira, entre d’altres. Els dies centrals de la celebració seran el dissabte 15 i el diumenge 16 d’abril, al parc del Primer d’Octubre.

una de les cites imprescindible serà la visita a la Fira del Pèsol. Es podrà comprar i degustar pèsol garrofal i altres productes de les hortes de Llavaneres, a més d’altres productes dels comerciants locals. La 23a Festa del Pèsol es

tancarà dilluns 17 d’abril amb la 2a Jornada gastronòmica del Pèsol, adreçada a professionals de la restauració. tampoc faltaran a la cita els restauradors locals, que oferiran uns menús especials amb el pèsol com a ingredient estrella de les seves cartes.

d’altra banda, caldes d’estrac celebra la 29a Pesolada fins l’1 de maig, unes jornades gastronòmiques on el pèsol serà l’estrella en diversos establiments de la localitat. una oportunitat per conèixer la cuina local i l’oferta turística del municipi.

Dalt. Ho fan de la mà de productors, elaboradors i restauradors que s’encarreguen de tots els processos des que el pèsol és només una llavor fins que és a punt perquè el degustem a la nostra taula, on gaudirem dels més saborosos àpats.

Durant les jornades gastronòmiques Temps de Pèsols es podrà gaudir de menús i àpats elaborats amb pèsols del Maresme, comprar exquisideses a comerços artesanals i omplir el cistell directament dels productors.

La Xarxa de Productes de la Terra del Consell Comarcal del Maresme i el Consorci d’Enoturisme DO Alella també collaboren en les jornades, que situen la comarca del Maresme dins del mapa gastronòmic català.

Viu el Temps de pèsols al Maresme, unes jornades que posen en valor aquest aliment tant petit, però amb tant valor nutricional. Un llegum que, per les seves propietats, s’assembla més a les verdures, que conté hidrats de carboni, fibra i vitamina B, essencial perquè els nutrients arribin al sistema nerviós.

Les jornades gastronòmiques del pèsol se celebren del 10 de març a l’1 de maig i hi participen productors, elaboradors i restauradors.

26 anys del Plat de Mataró

u GreMi d’Hostaleria i turisMe de MatarÓ i el MaresMe

Tornen la “Sèpia amb pèsols i patates” o els “Pèsols amb sèpia i patates”, tant se val. Aquest any 2023, un cop superat el quart de segle i deixant enrere la pandèmia, es celebra la 26ena edició d’aquestes jornades gastronòmiques.

L’aleshores Junta directiva de l’entitat va aprovar el 1998 aquest plat de proximitat, producte de la terra i de temporada de primavera, com a representatiu de la ciutat. Així doncs, es va iniciar aquesta aventura gastronòmica, que amb els anys quedaria emmarcada dins de les Jornades del Pèsol del Maresme.

Es va fer servir com a ingredient el Pèsol del Maresme, de la floreta o garrofal, també

d’acord amb els pagesos de la comarca per tal de promocionar aquest producte de la terra. També les patates de Mataró, les antigament “Mataró Potatoes”, com eren conegudes internacionalment i que s’afegien a aquest plat tradicional de la cuina catalana, i la sèpia del nostre mar Mediterrani. Un combinat perfecte de productes de proximitat, de la terra i del mar.

Enguany participen a les Jornades del Plat de Mataró 12 establiments: Caminetto, El Mundial, Europa, l’Harmonia, Iluro, El Cafè Nou, Nou Daxana, Nuus, Som terra, La Betana, Can Bruguera i Auto d’Ara. Se celebren entre el 24 de març i el 23 d’abril, per tant quatre setmanes i mitja per degustar i gaudir de la cuina mataronina, oferta per aquesta selecció de restaurants de la ciutat.

Alta Alella premiat pels seus vins espumosos

u redacciÓ

El passat 9 de març es van donar a conèixer els resultats de la tercera edició dels ‘Barcelona Rosé International Bubble Awards’, un concurs que reconeix els millors vins espumosos rosats del món.

Alta Alella es va endur dues

AgENdA: actiVitats GastronÒMiQues

Visita i maridatge amb pernil Ibèric i formatges Alella. Celler Alta Alella. dissabtes 1 i 8 a les 12 h.

Maridatge de vins i formatges Alella. Celler Bouquet d’Alella. diumenge 2 a les 11 h.

Mostra Gastronòmica del Pèsol Garrofal de Llavaneres. Llavaneres. Diversos restaurants. Fins a a l’1 de maig.

Maridatge a cegues de vi i gastronomia Alella. Celler Alta Alella. dissabte 15 a les 11 h.

23a Festa del Pèsol Garrofal de Llavaneres. Llavaneres. Parc del Primer d’Octubre. dies 15 i 16 d’abril.

Mostra de cervesa artesana. Arenys de Munt. Plaça de Catalunya. dissabte 15 a partir de les 16 h.

medalles de plata entre els escumosos de mètode tradicional amb més de 30 mesos de criança. Els premis van ser per a l’Alta Alella Laietà Rosé Gran Reserva 2019 i l’Alta Alella Mirgin Rosé Gran Reserva 2019. L’escumós més ben valorat va ser el Laurent Perrier Cuvée Rosé Brut (AOC Champagne).

Aromateràpia a la cuina i a la vida. El Masnou. Biblioteca. dilluns 17 a les 18 h. Xerrada i presentació del llibre Cocina con aceites esenciales y plantas aromáticas, de Maria Pilar Ibern. tast de formatges guanyadors del Lactium. Alella. Can Lleonart. dijous 20 a les 19 h. Amb el sommelier Ramon Roset. tapes al Mercat d’Arenys. Arenys de Mar. Mercat municipal. divendres 21 a les 20 h.

Diumenges de Vins. Alella. Oficina de Turisme. diumenge 30 a les 12 h. Vins del celler Bouquet d’Alella, acompanyats dels tastets. 31a Festa de l’arròs. Arenys de Mar. Plaça de la Sardana, dilluns 1 de maig a les 11 h.

FEStES Vilassar de Dalt celebra una nova Festa Major dels Sants Màrtirs

DISSABtE 22 ABRIL

Lliurament dels premis del XXXIX Concurs Literari Sant Jordi. 11.30 h. Biblioteca.

X Vilabars. 18 h. Des del Parc de Can Rafart. El Vilabars torna a arrencar, aquest cop amb més força que mai per celebrar el seu 10è aniversari, portant la festa amb el Birratruck. cercavila per diferents punts del poble, que acabarà a la Plaça de la Vila on la festa seguirà amb dj’s locals.

DIUMENGE 23 ABRIL

Despertem en Salvador Riera. 12h. Plaça de la Vila. A les escales de l’església, ens trobem per despertar en Salvador Riera.

Concert de Sant Jordi: Orquestra Simfònica de Sant Cugat. 19 h. Teatre La Massa.

DIJOUS 27 ABRIL

Inauguració de l’exposició ‘Reanimar’. 18.30 h. Sala d’exposicions de l’Estrella. Projecte Reanimar: acosta l’art contemporani als alumnes a partir de la creació artística (plàstica, musical i literària). A partir d’objectes trobats en tres àmbits (muntanya, mar i poble), els alumnes construeixen, per grups, obres plàstiques que serveixen d’inspiració per a la creació de partitures musicals i microrelats. Oberta al públic: divendres 28 abril de 17.30 a 19.30h i dissabte 29 abril de 11.30 a 13.30 h.

DIVENDRES 28 ABRIL

Concert de l’Ateneu. 19 h. Jardinets Casal Piferrer.

Festa d’obertura dels Sants

Màrtirs. 18.30 h. Des del parc de Can Rafart. Cercavila guiada pel capgròs Salvador Riera, amb el veïnat,i estendards del verals del poble i les comparses de la Festa Major. Itinerari de la cercavila: can Rafart, Ptge. del Parc, Av. Sant Sebastià, c/ ignasi iglesias, c/ nou, c/ MestraViladrosa, c/ Angel Guimerà i Plaça de la Vila.

Ball de crida del capgròs Salvador Riera. 19.30 h. Plaça de la Vila. A les portes de la casa de la Vila, demanant a les autoritats d’anar cap a l’església per portar les roses, obrir els Sants Màrtirs i donar inici a la Festa Major. Seguidament, al pòrtic de l’església parroquial, Salutació del Sr. Rector a la Sra. Alcaldessa i entrada de les autoritats, les colles amb els estendards, el veïnat assistent i les comparses.

La Festa Major que celebra el municipi de Vilassar de Dalt en honor dels Sants Màrtirs ve carregada, un cop més, del més ampli ventall d’activitats i propostes pensades per a tota mena de públic. Actes de caire tradicional i històric com la Festa d’obertura dels Sants Màrtirs, l’Ofici solemne i la inauguració de l’exposició ‘Sants Màrtirs, 400 anys’, s’entrellacen amb d’altres més lúdics com la Festa Holi, la celebració més acolorida de l’any; les celebracions amb els gegants, sardanes, vermut, arrossada i una oferta musical de primer ordre, amb grups com Catarres, Les que Faltaband, Buhos i Hey! Pachucos. Un any més, l’oferta festiva convida als ciutadans del municipi i als que s’hi vulguin afegir d’altres localitats a gaudir amb la seva participació.

Ofrena de les roses i ball dels Gegants. A l’interior de l’església. davant l’altar de les relíquies, renovació del vot de poble a càrrec de la Sra. Alcaldessa, acte d’obertura dels Sants Màrtirs i cant dels Goigs, mentre branden les campanes per indicar el començament de la Festa Major.

Enlairament de coets i ballada de les comparses de la Festa Major. En acabar, a la Plaça de la Vila.

Nit de Foodtrucks i ball amb l’orquestra Nueva Samurai. A partir de les 21 h. Plaça de la Vila. Vine a sopar a l’aire lliure i tria el menjar que més t’agradi a les caravanes gastronòmiques, i tot seguit a ballar amb l’orquestra nueva Samurai.

DISSABtE 29 ABRIL

Ofici solemne en honor dels Sants Màrtirs. 11 h. Església parroquial. Eucaristia presidida per l’excm. i Rm. Sr. joan josep omella i Omella, cardenal, arquebisbe de Barcelona, i concelebrada per Mn. Antoni Suriol i Castellví, rector de Vilassar de dalt i de cabrils, preveres vinculats a la nostra parròquia i altres preveres de les parròquies de l’arxiprestat. La Coral Mareny interpretarà la missa A little jazz mass, de Bob Chilcott. En acabar, veneració de les relíquies i cant dels Goigs.

tómbola del Casal. 12 h. a 14 h. Rajolers, cada dia que hi hagi activitats a plaça. Animeu-vos a provar sort a la tómbola del casal! Regal segur amb cada papereta.

Festa Holi. 12.30 h. Plaça de la Vila. torna la Festa Holi a Vilassar de dalt. Vine a celebrar l’arribada de la primavera a la festa més acolorida de l’any! Balls de Bollywood, música i polsim de colors gratuït per a tota la família.

Inauguració Exposició Sants Màrtirs, 400 anys. 13 h. Museu Arxiu. Exposició sobre la vigència i els orígens de la festa religiosa i tradicional de les relíquies dels Sants Màrtirs, així com de les manifestacions artístiques i culturals que hi han anat aparellades des que van ser portades a Vilassar ara fa 400 anys, l’any 1623. Horari de l’exposició: dies de festa major de 12 a 14 h. i de 18 a 20.30 h.

Gegantonada. 17.30 h. Plaça de la Vila. Vine a construir un capgròs i a fer una cercavila! Avui els més petits seran els protagonistes! Recordeu portar una caixa de cartró per fer de base del capgròs.

Correfoc Infantil. 21 h. un any més els diablons Anònims ompliran els carrers de Vilassar de llum, foc i destrucció. El recorregut començarà l’Estrella, baixarà per c/ Manuel Moreno, passant per c/ Vidal i Barraquer i acabant a la Plaça de la tela.

Festa a la carpa: Catarres i Les que Faltaband. 23 h. Carpa de Can Rafart. Comença una nit màgica a can Rafart, on tots els públics podrem gaudir amb la música dels Catarres, que presentaran el seu nou disc, diamants tot seguit actuarà el grup les que Faltaband, una banda de versions formada per 8 noies i per acabar la nit, comptarem amb l’animació del dj local Petter Huelts.

DIUMENGE 30 ABRIL

La ràdio surt al carrer. De 10 a 14 h Can Rafart. Ràdio Vilassar de dalt surt al carrer i farà alguns dels seus programes a can Rafart!

taller i espectacle de circ. 11 h. Era de Can Rafart. Artistes del mon del circ s’han unit per crear aquest espectacle taller, on ens introduiran les diferents tècniques de circ a través de jocs i propostes adaptades a les edats dels i les participants, per aprendre de manera lúdica.

Ballada de Sardanes. 12 h. Pèrgola de Can Rafart. Veniu a gaudir de l’excel·lent selecció de sardanes que interpretarà la Cobla Ciutat de Girona, una de les cobles amb més solera de les terres gironines fundada l’any 1975.

Vermut de Festa Major. 12.30 h. Carpa de Can Rafart. Abans de l’arròs gaudim d’un bon vermut per la Festa Major dels Sants Màrtirs!

Arrossada popular. 14 h. Carpa de Can Rafart. Preu de 5 € (dels quals 2 € es destinaran a càritas Vilassar).

Bingo musical. 18 h. Era de Can Rafart. Bingo musical amb cançons de totes les èpoques per a petits i grans, per cantar i passar-vos-ho d’allò més bé. Hi haurà premis i molta música!

Akelarre Diabòlic. 21.30 h.

Plaça de la Vila. els diabòlics Anònims acompanyats pels tabalers Anònims il·luminaran la plaça de la vila amb el seu foc infernal invocant a través d’un concert de Heavy Metal al diable i als seus súbdits!

Festa a la carpa: Hey! Pachucos i Buhos. 22 h. Carpa de Can Rafart. 2a nit de concerts, aquest cop començarem gaudint del grup Hey! Pachucos, nominat als premis ARc 2016 al millor grup de versions. tot seguit, comptarem amb l’actuació del grup Buhos, grup festiu de referència i un dels grans caps de cartell dels països catalans. i acabarem la festa amb l’animació de dj Willow i dj edu.

DILLUNS 1 MAIG

XLI trobada de Gegants. 11 h. Parc de Can Rafart. Rebuda i Plantada de les colles participants a la Xli trobada de gegants de Vilassar de dalt.

XLI trobada de Gegants. A 3/4 de 12 h. Pels carrers de la vila. Recorregut: Parc de can Rafart, Riera de targa, ignasi iglésias, nou, Sant Antoni, Sant genís, Manuel Moreno, Anselm clavé, Sant Antoni, nou, Mestra Viladrosa, àngel guimerà i Plaça de la Vila.

Ballada Final. 13.30 h. Plaça de la Vila. de tots els gegants participants a la Xli trobada de gegants, lliurament de records i petit acte de celebració. Actuació de la Colla de castellers. 18 h. Plaça de la Vila. Actuació castellera amb els Capgrossos de Mataró.

Pregària de les Completes, Processó i tancament dels Sants Màrtirs. 20 h. Església parroquial. Solemnes completes dels Sants Màrtirs durant les quals s’interpretaran els antiquíssims interludis musicals amb orgue i orquestra. després tindrà lloc la processó de les relíquies amb la comitiva encapçalada pels Gegants de Vilassar fins a la tornada a la església. A continuació cant dels Goigs, repartiment de roses i acte de tancar els Sants Màrtirs.

Per què alguns edificis aguanten els sismes?

u Joan-FÈliX MartÍneZ torrentÓ

El terratrèmol que ha sacsejat turquia i el nord de Síria ens ha deixat imatges conegudes d’altres ocasions. una desolació immensa enmig de la qual alguns edificis es segueixen mantenint en peu. Pot ser la qualitat de la construcció un factor que permeti minimitzar els efectes d’un moviment de terres? Les autoritats turques ho van tenir molt clar, que van ordenar la detenció de desenes de promotors i professionals vinculats amb l’edificació de moltes de les cases caigudes durant aquest desastre.

A l’hora de projectar un edifici en una zona on es poden produir sismes cal tenir en compte la rigidesa dels elements estructurals. Quan es produeix un terratrèmol, la base de qualsevol edifici tendeix a seguir el moviment del terreny afectat per les

ones sísmiques, mentre que el cos de l’edifici s’oposa a ser desplaçat. la flexibilitat de l’estructura de l’edifici fa que aquesta vibri de forma molt diferent a la del terreny sobre la que s’aixeca. Això significa que les dinàmiques a les quals s’enfronta l’edifici depenen de la forma en què es pugui moure el sòl, però també la mateixa construcció. una estructura adient pot

contribuir, per tant, a mitigar els efectes d’un terratrèmol sobre un edifici.

Però un altre factor determinant és la tipologia i qualitat dels elements utilitzats a la construcció. una de les coses que ha contribuït a la destrucció, provocada per aquest sisme, és l’ús generalitzat d’armadura llisa, no corrugada, el que fa que l’acer surti del formigó amb

facilitat. Sumat a això hi ha la utilització d’acer dolç, amb un contingut molt baix de carboni, essent un altre dels factors que ha contribuït a amplificar els efectes del terratrèmol. Aquest material s’utilitza en la fabricació de perfils estructurals, claus, cargols, utensilis per a la cuina o parts de motors, però al nostre país es va deixar d’utilitzar per a la construcció durant els anys seixanta del segle passat en favor de l’acer corrugat.

Espanya disposa des de l’any 1994 d’una normativa que facilita les eines de càlcul i de disseny estructural a aplicar, per evitar un col·lapse en cas de sisme i minimitzar els danys que es puguin produir als edificis. El problema és que la major part de les construccions de l’Estat són anteriors a aquesta normativa i, per tant, es van projectar i construir sense tenir en consideració les sollicitacions generades pels moviments sísmics.

Delegat del Maresme del Col·legi de l’Arquitectura tècnica de Barcelona

A l’hora de projectar un edifici en una zona on es poden produir sismes cal tenir en compte la rigidesa dels elements estructurals.