Tribuna 377. Maig 2022

TM 20 anys

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com NÚM. 377. MAIG 2022

MEMÒRIA DEL TURISME

Una exposició de l’Arxiu Comarcal del Maresme i un llibre reflexionen sobre el passat turístic de la comarca a ‘El Maresme yeyé. La postal turística 1960’s - 1980’s’.

Foto cedida per l’Arxiu Comarcal del Maresme de l’exposició ‘El Maresme yeyé’.

VILA DEL LLIBRE El 13, 14 i 15 de maig Cabrils serà vila del llibre, centrada en el feminisme.

FESTIVALS DE POESIA alella proposa un nou Espais de poesia i Can vallerià convoca la Festa del Hanami.

ENTREVISTES Conversem amb núria vázquez, presidenta de Comerç Premià, i Gessamí Boada, cantautora.

TEIÀ AMB ELS ‘SENTITS’ nova edició a teià de ‘Maridatge dels sentits’, dedicada als perfums, flors i l’enogastronomia.

prOpOsTes DesTAcADes De MAIG CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

L’OrEnETa

Premià de Mar. Espai Amistat. Dissabte 14 maig Una obra de teatre de Guillem Clua, protagonitzada per Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.

v MariDaTgE DELs sEnTiTs

EsPais DE POEsia

Xv CaMinaDa DELs 3 POBLEs

viLa DEL LLiBrE

Teià. Del 20 al 27 de maig Activitats per gaudir d’experiències sensorials a través de les olors dels perfums, les flors i la gastronomia.

Alella / El Masnou / Teià. Diumenge 15 de maig Torna la Caminada després de dos anys d’aturada.

9 km. de recorregut amb diferents punts de sortida.

LA VINYeTA

FEsTivaL FLOraL

Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. Del 20 al 22 Concerts de Núria Graham, Clara Aguilar, Rita Payès o Clara Peya, entre d’altres.

Alella. Del 20 al 29 de maig Festival poètic amb recitals, espectacles musicals i de dansa, exposicions i altres propostes.

Cabrils. Del 13 al 15 de maig La Vila del Llibre arriba a Cabrils amb un festival on el protagonisme serà per a la literatura amb tinta lila.

FEsTa DE LEs BrUiXEs

Cabrera de Mar. Dies 7 i 8 de maig Entre les novetats més destacades de la festa es troba la recuperació de la Fira Medieval i Esotèrica.

cONcurs

ricard soler. www.ricardsoler.blogspot.com

SORTEIG D’UN MENÚ

PAELLA

Per a 2 persones al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar: · Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. · Facebook / Twitter / Instagram: Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Ferran Planell, Gemma Ponce, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

Tribuna Maresme 3

cultura

mEmÒRIa u ALEXIS

SERRANO Director Arxiu Comarcal del Maresme

Una de les novetats d’aquest Sant Jordi ha estat el llibre El Maresme yeyé. La postal turís· tica 1960’s · 1980’s, la presentació del qual es va dur a a terme a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, de Mataró), ens que ha editat el volum, tot coincidint amb la inauguració d’una exposició documental, produïda pel mateix Arxiu, que es pot visitar fins al juliol.

Tant el llibre com la mostra ens conviden a reflexionar sobre un passat recent ple d’errors i també d’encerts. El fenomen dels yeyé, de gustos anglòfils i de costums nítidament trencadors amb l’esquema del tardo-franquisme, va coincidir amb l’adveniment a casa nostra del turisme de masses adreçat a un públic estranger, sobretot les classes mitges de l’Europa occidental.

L’avidesa pel diner fàcil, l’especulació i la manca de normativa i de capacitat correctora per part de les administracions van fer que l’urbanisme s’ex-

Repensant el Maresme dels anys yeyé

el Maresme dels anys yeyé va patir una transformació radical gairebé total. Per explicar-nos aquells temps i el model turístic i de canvis que es va viure, l’Arxiu Comarcal del Maresme ha promogut una exposició i un llibre amb suggerents imatges pel record.

Diverses imatges de l’exposició i del llibre que recorden els inicis incipients d’un turisme multitudinari ple de tòpics que ha anat evolucionant amb els anys.

pandís creant un continu de ciment i totxanes, que uneix gairebé totes les poblacions.

Es van sacrificar moltes de les històriques àrees dedicada als conreus i es va construir a frec de mar, a tot arreu on va ser possible. No hi havia ni lleis de costes ni mesures mediambientals, i l’ús del vehicle privat va pujar fins als estels.

La principal víctima de tot plegat va ser el paisatge. Era una època en la qual el medi ambient i el canvi climàtic no eren temes de conversa recurrent, com ho són ara, i la generació de brossa i la contaminació tampoc no preocupaven gairebé ningú. En els anys del desarrollismo del tardofranquisme dels tecnòcrates de l’Opus Dei, el que importava era el creixement econòmic, garantir que la indústria creixés, i al Maresme hi havia una indústria completa i al camp l’agricultura era encara punyent. A més, la inversió en infraestructures, sobretot en les viàries, estava plenament justificada per garantir l’afluència contínua de turistes. El 1967, la N-2 es va desdoblar en molts trams, es va construir el

4 Tribuna Maresme

viaducte que sobrevola Caldes d’Estrac i, a partir del 1969, amb la construcció del primer tram de l’autopista, es va accentuar la cicatriu entre els pobles de mar i de dalt.

En l’esquema de turisme de sol i platja, que tant fomentava el ministre Fraga Iribarne al capdavant de l’omnipresent Ministerio de Información y Turismo, el Maresme, per la seva proximitat al port i a l’aeroport de Barcelona, i també per les seves platges, aviat es va convertir en un dels pols d’atracció de visitants d’altres països. D’aquesta manera, sobretot a l’alt Maresme, va fer eclosió el fenomen del turisme de masses i van proliferar els hotels, motels i apartaments.

Altrament, la consolidació del descans els caps de setmana i de les vacances pagades van fer que aviat –amb el milagro económico– el baix Maresme es convertís en lloc de segona residència de les classes benestants barcelonines. Arreu, una xarxa de càmpings va oferir, a més, lloc de sojorn i descans per a totes les butxaques.

El Maresme dels anys yeyé va patir una transformació radical gairebé total. Les condicions econòmiques i polítiques van modelar –per bé i per mal– la comarca per sempre més, van modificar l’arquitectura i l’urbanisme de les poblacions històriques i van condicionar

Exposició: El Maresme Yeyé Aquesta exposició, que l’arxiu ha titulat ‘El Maresme Yeyé’, neix de la cessió en comodat de la documentació agrupada pel Sr. Xavier Nuviola de Castellarnau. Una col·lecció que, sorgida com un divertimento, ha esdevingut un gran recull gràfic i que ens permet recordar els anys d’eclosió del turisme de masses de sol i platja a la comarca.

La majoria de les imatges són postals, un element gairebé arqueològic en els nostres temps en què compartir imatges és més que fàcil gràcies als nostres dispositius mòbils i a l’ús de les xarxes socials.

L’exposició es podrà veure fins el 7 de juliol a Can Palauet de Mataró. Horaris: Fins al 31 de maig (de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 18 h) / Del 1 de juny al 10 de juliol (de dilluns a divendres de 9 a 14 h). Visites comentades: 8 i 10 de juny a les 10.30 h.

i canviar també la sociabilitat d’una població cada cop més creixent. El turisme de masses no tenia gaire res a veure amb l’estiueig clàssic que la burgesia adinerada de Barcelona havia exercit tradicionalment des de mitjans segle XIX. A partir dels anys seixanta, els estiuejants venien per menys dies,

però en general amb les butxaques plenes i disposats a gastar en entreteniments, platja i gastronomia. Tota una indústria es va desenvolupar a l’entorn dels sectors hotelers i hostalers, van aparèixer les discoteques (les boîtes) i les sales de festa, els parcs aquàtics, i fins a quatre places de toros on els turistes

–pagant– torejaven la vaquilla i rebien un diploma oficial de torero. Tots els tòpics es mesclaven sota el lema Spain is different, i els arquetips de l’Espanya andalusa, de sang mestissa moruna i gitana, es feien ben presents en els “nostres” tablaos flamencs. Les postals de la col·lecció conservada a l’Arxiu Comarcal del Maresme són un testimoni ben palès de tot el que els nostres predecessors volien representar de la comarca: rucs carregats de càntirs, escenes flamenques, monuments històrics, escenes típiques de mercat, pubilletes i hereus per intentar marcar el tret diferencial català... Però alhora moltes postals humorístiques que parodiaven o satiritzaven el mateix fenomen del turisme, o altres de models fent posats entre els velers del port d’Arenys de Mar i de noies en topless lluint els seus atributs en un temps on la cosificació de les dones era el pa nostre de cada dia.

Avui, amb una certa distància històrica, ens correspon a nosaltres valorar en conjunt aquells anys i el que s’hi va fer, al Maresme, i revertir, corregir i/o millorar el que es pugui per preservar la comarca buscant un equilibri entre turisme cultural i familiar, tot evitant l’impacte molest de la gentrificació que en general hi va associada.

cultura

EXPOS

La ‘Música en blanc i negre’ d’Enric Almar dels 90 va viure una mutació a la vista de la pèrdua de pes de les avantguardes, dels canvis culturals operats en els circuits de sales de concerts, dels canvis generacionals presents en la nit urbana (i arreu del país) i de l’entorn olímpic del 92. I precisament en aquest parèntesi es mou l’Enric. Les obres capturen l’ànima de locals desapareguts, transformats o oblidats: La Tierra, Otto Zutz, Zeleste (fase 2) i altres.

La inauguració de l’exposició serà el 13 de maig a les 18.30 h, amb la participació del músic Max Sunyer. Es podrà veure fins l’11 de juny a L’Illa del Tresor de Premià de Mar.

u REDACCIÓ

Enric Almar és un representant de l’escola de la fotografia aplicada a les arts sonores i a la cultura de club. L’autor es mou a peu d’obra, davant dels escenaris, enregistrant instantànies dels artistes. Aquesta mostra fotogràfica que s’exposa a L’Illa del Tresor, a Premià de Mar, esdevé una petita crònica gràfica de la fase poc estudiada de la transició entre les escenes de l’underground, l’ona Laietana i l’adveniment de l’era dels excessos comercials i de la transmissió a força de grans esdeveniments. Quan l’ambient musical de la Barcelona

Can Serra reivindica la producció vidriera a Mataró u REDACCIÓ

El passat 1 d’abril a Can Serra es va inaugurar l’exposició Ma· tèries en fusió. El vidre a les col· leccions del Museu de Mataró.

Amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Vidre el visitant es podrà endinsar en les col·leccions del Museu, per fer un repàs al com i el quan

d’aquesta producció tan singular que va donar volada a Mataró a partir del segle XVII. Les col·leccions de vidre del Museu es nodreixen de les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme a la ciutat i al seu territori. També provenen de donacions, com la de Cristalleries de Mataró, l’any 2009, que va suposar la incor-

poració de més de 500 peces, o de dipòsits de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, com l’obra Horitzó prenyat de Blanca Casas Brullet.

Es completa amb la participació d’artesans, artistes i creadors en vidre contemporanis com Luesma & Vega, Eduardo Nieto, David Gibernau, Ferran Collado o Pròsper Riba.

Tribuna Maresme 7

Exposició de Ramon Sala

agenda: EXPOSICIONS Spectrum. Alella. Can Manyé. Del 20 de maig al 3 de juliol. Exposició de Marta Bisbal Torres.

Encaixando Lembranzas. Arenys de Mar. Museu Marès. Fins al 31 de maig. De Ana Rosa Lista, una de les puntaires més destacades a Galícia.

Ramon Sala mostra les seves fotografies en una exposició que pot veure’s a la Sala PremiArt, de Premià de Mar. Es tracta d’imatges pictòriques, fotografies de carrer i poetitzacions de determinants instants on el temps queda suspès. “El graffiti, la natura, les persones i els espais els presento sempre dins d’una atmosfera personal i irrepetible”, assegura en Ramon Sala del seu treball fotogràfic. L’exposició pot visitar-se fins el dia 8 de maig a la Sala PremiArt de Premià de Mar.

La vida en colors. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 6 al 26 de maig. Pintures de Pere Lluís León.

L’origen de la matèria. El Masnou.

Casa de Cultura. Fins el 8 de maig.

Exposició de Natalie Clark.

Alteracions. El Masnou. Espai Casinet. Del 6 al 29 de maig. Exposició de Paz Fo. El llegat indià. El Masnou. Casa de Cultura. Del 20 de maig al de 12 juny.

Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí. Fins al 3 de juliol. Obres d’Enric Ansesa, Pep Carrió, Xaro Castillo, Rosa Codina-Esteve, Ramon Enrich, Marc Prat Codina, Jaume Ribas.

Volaverunt. Els gravats de Goya.

Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 29 de maig. Visita guiada: Dissabte 14 a les 18 h.

Museus i Liceu: una història compartida. Mataró. Can Serra. Fins el 12 de juny. Enguany el Gran Teatre del Liceu celebra el seu 175è aniversari.

Episodis alienígenes. Present del passat. Mataró. Gatzara Mataró.

Fins el 6 de juny. Exposició de l’artista Lidia Fané.

Plurivers. Llavaneres. MuseuArxiu. Fins al 8 de maig. Exposició de pintura de Carme Porta.

Captures: Wild Wings. Mataró.

Edifici La Presó. Fins el 5 de juny.

Reflexió al voltant de la construcció moderna de la visualitat de les aus.

El vidre a les col·leccions del Museu. Mataró. Can Serra. Fins el febrer de 2023. Importància de la producció vidriera a la ciutat. Dissabte 7 a les 18 h: Visita guiada.

El Maresme yeyé. Mataró. Can Palauet. Fins el 10 de juliol. Gran recull gràfic que ens permet recordar els anys d’eclosió del turisme de masses de sol i platja a la comarca.

Cuca-Caia. Mataró. La Destil·leria.

Fins el 7 de maig. Exposició de peces de Margarita Feixas.

Mayte Vieta: Mirar cap endins i obrir els ulls. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Fins al 29 de maig. Visita guiada: divendres 6 a les 19 h.

El Cosmos se hizo arte. Mataró.

Casal Nova Aliança. Del 6 al 29 de maig. Obres de Julia Moreno.

Obre la porta al color. Mataró.

Esmandies Casal. Fins al 6 de maig. A càrrec de Mercè Queralt.

A través del espejo. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Del 8 de maig al 26 de juny.

Fotografia intel·ligent. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Del 2 al 31 de maig. Fotografies de Carmen Conde.

Camina i paratges dibuixats. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Del 2 al 31 de maig. Dibuixos de Manel Morral.

Martí Rom: 50 anys de somiar, buscar i treballar l’art. Fins al 12 de juny. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo.

cultura

ESCENA

Neix Floral, un festival de música als dos Vilassars

u REDACCIÓ

Judit Nedderman, juntament a l’artista i activista cultural Martí Sancliment, han creat el Festival Floral, un nou certamen musical que tindrà lloc a Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar els dies 20, 21 i 22 de maig.

Floral vol ser el primer festival de música i cultura de Vilassar, una proposta que vincula els dos municipis homònims a través de l’art i el patrimoni històric i cultural, amb una mirada crítica i feminista. Floral planteja concerts a diversos espais emblemàtics de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. La programació musical se centra en propostes de gran

agenda: MÚSICA Inspira. Cabrils. Centre Cívic. Divendres 6 a les 20.30 h.

Adala. Mataró. Sala Clap. Divendres 13 a les 21 h.

Orquestra Barroca de Barcelona.

Mataró. Teatre Monumental. Divendres 6 a les 20.30 h.

Música de cambra. Concert I. Mataró. Ateneu Centre Cultural.

Dissabte 14 a les 19.30 h.

Ariox i Galgo Lento + The Free Fall Band. Mataró. Sala Clap. Divendres 6 a les 21 h.

Non Jambi. Mataró. Jardins Antic Escorxador. Diumenge 15 a les 12 h.

Ávalon. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 6 a les 20 h.

Benoit Guerbigny. Arenys de Mar. Pati del C.C.Calisay. Dissabte 7 a les 19.30 h. Concert-Ball folk.

Mayte Martín. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 7 a les 21.30 h.

Esmeralda Colette and The Mothermass. Mataró. Teatre L’Aliança.

Dijous 12 a les 21 h.

Robert Poch. Vilassar De Dalt. La Massa Teatre. Divendres 13 a les 20 h.

Concert per la pau. Premià de Mar. Espai Amistat. Dium. 15 a les 11.30 h.

The Sey Sisters. El Masnou. Ca n’Humet. Diumenge 15 a les 19 h.

Zesc + Tiger Mosquito. Mataró. Can Boet. Dissabte 21 a les 19 h.

Hens. Mataró. Sala Clap. Divendres 27 a les 21 h.

Tarta Relena. Alella. Casal d’Alella.

Divendres 27 a les 21 h.

Los Sirex. Alella. Casal d’Alella.

Dissabte 28 a les 19 h.

qualitat liderades per dones, a més d’organitzar una xerrada feminista. El Festival aplica la perspectiva de gènere i posa de manifest que en l’àmbit de la música ens trobem encara lluny de la igualtat de gènere.

El festival acollirà els concerts de Núria Graham i Clara Aguilar el dia 20 de maig a la Torre d’en Nadal (Vilassar de Mar), de Rita Payès i Elisabeth Roma el dia 21 de maig als Jardins de Can Rafart (Vilassar de Dalt) i de Clara Peya el dia 22 de maig al Teatre La Massa (Vilassar de Dalt) a més d’un concert vermut a càrrec del quartet vocal Seasons el mateix diumenge 22 de maig als Jardins de Can Banús (Vilassar de Dalt).

La Chana, el mite del ball flamenc, s’acomiada dels escenaris a Mataró u REDACCIÓ

La bailaora Antonia Santiago La Chana posa punt final a una llarga i exitosa carrera a Mataró, la seva ciutat natal. El Teatre Monumental acollirà el seu darrer espectacle La Chana, Diosa del Compás el dissabte 4

de juny, i ho farà acompanyada de destacats noms del flamenc com El Pele, Antonio Canales, Carmen La Talegona i El Yiyo.

Artista i dona, autodidacta i irrepetible, amb una vida plena de llums i ombres: èxit, marginalitat, pobresa, riquesa, maltracte, turment, èxtasis.

No hi ha hagut des de Carmen Amaya, una dona que hagi trencat motlles a l’escena del ball com ella. Antonia Santiago Amador La Chana (1946), creadora de ritmes infinits, ballarà als 75 anys per darrera vegada al Teatre Monumental el proper 4 de juny, a les 20 h.

10 Tribuna Maresme

On comença la Gessamí Boada, la cantautora maresmenca que emociona amb les seves cançons u Gemma

Ponce FOTO: Alísia Rey

Com va arribar la música a tu?

Va arribar ja des d’abans de néixer. De fet, la meva mare sempre m’explica que em cantava cançons quan era a la seva panxa. També el meu pare sempre ha escoltat moltíssima música a casa, al cotxe, on sigui. Tant la meva germana com jo hem nascut des d’un entorn molt musical des del plaer, no des d’una obligació d’estudiar-lo perquè els dos no són músics professionals, però sí que des de petites ja ens van apuntar a fer sensibilització musical. Sempre han sigut molt conscients que la música et pot ajudar molt a la vida. Em vaig enamorar del piano quan tenia set anys i vaig insistir perquè m’apuntessin a classes i allà va començar més seriosament el meu viatge.

Vas començar tocant el piano.

Com et vas atrevir a cantar?

De fet, vaig deixar els estudis musicals amb 15 anys i vaig anar a la universitat. Quan estudiava traducció vaig fer un Erasmus a París i em vaig apuntar a un curs de cant per distreure’m. El professor em va

La Gessamí Boada (Mataró, 1989) ens obre les portes de casa seva i fem l’entrevista al costat del piano, l’instrument que l’acompanya des dels set anys. Va ser aleshores quan va insistir als seus pares per aprendre a tocar-lo i, anys més tard, és el seu millor aliat per fer el que més li agrada. Va estudiar Traducció i Interpretació, però ha acabat dedicant-se a la seva passió: la música. Amb un estil delicat i dolç, en harmonia amb el seu nom, el 2018 va debutar amb l’àlbum “White flowers” i el 2020 es va consolidar amb “On començo jo”. Dos discos amb què ha crescut, personal i musicalment, i que l’han empès a preparar un tercer.

animar moltíssim a seguir, deia que tenia qualitats per poder ser cantant. Va ser el primer cop que algú em va dir que podia ser una possibilitat i quan

vaig tornar a Barcelona vaig decidir anar a totes.

i introspectives. En què et bases per aconseguir aquesta connexió a les cançons?

He fet un viatge molt des de fora cap endins. Al principi escrivia cançons més sobre els altres i reflexions sobre la vida més filosòfiques. Encara ho faig, però cada cop ho intento portar més al que hi ha realment dintre meu, què sento, què puc expressar amb paraules que pugui arribar a l’altra persona també, que aquella persona que estigui escoltant les meves cançons es pugui emocionar.

M’agrada molt quan en els meus concerts la gent em diu que l’he fet plorar, ho trobo una cosa bonica, que normalment ho tenim associat com a negatiu, però en realitat és bo que surtin les llàgrimes.

De cantant a cantautora. Les teves lletres són molt íntimes

El 2018 vas presentar el teu primer disc: “White flowers” i

Tribuna Maresme 11

el 2020 “On començo jo”. Has crescut del primer al segon?

Vull pensar que sí. Ara estic creixent encara més, fent el tercer disc. Sempre intento que hi hagi colors diferents, anar sumant coses i experimentant.

La música evoluciona, com les persones. Ens fem grans i crec que això s’ha de reflectir també en la música, i no quedar-se encallats en una sola cosa.

Has tret alguns singles, però optes més pel disc. Per què?

Per com he crescut té molt de sentit fer discos, fer una cosa global. Al final és un gaudi escoltar un disc sencer mitja hora.

M’encanta escoltar els discos de dalt a baix, és una experiència fantàstica i crec que el públic es mereix poder continuar sentint això. Però també m’agrada escoltar cançons soltes, i vaig treure “Dust in the sky”, escrita durant el confinament i gravada

a casa perquè creia que havia de treure aquesta cançó, però no l’he posada al disc perquè no tenia sentit.

Apostes per un estil de música independent. És més difícil?

Crec que a Catalunya hi ha un circuit per la música d’autor, reduït, tot i que hi és.

C a d a cop

tinc més clar és que hi haurà llocs on no arribaré si faig aquesta música, però valoro els punts positius i negatius. Per mi, ser coherent amb la música que faig i com la sento crec que és més important que poder arribar a

milions de persones o ser una artista internacional, que crec que això no va amb mi. Potser fa deu anys hauria pensat que m’agradaria, però cada cop toco més de peus a terra i vaig fent el meu camí. Tampoc vull anar a realities, perquè crec que no quadra amb qui soc jo.

Dins del món de la música, el 2021 les dones van ser només en un 19% caps de cartell en els festivals catalans. On són?

Són al mateix lloc que els homes, però no es veuen. No s’hi aposta, per por, no estem acostumats al fet que hi hagi dones

i creiem que la gent no hi anirà. És com el futbol, ara hem descobert que sí les dones sí que saben jugar a futbol. Si les nenes veuen a una dona tocant la bateria, pensaran que és possible.

Falta molta educació, a les escoles de música cal fer pedagogia. Les dones desapareixen, jo era l’única al meu curs a l’ESMUC, era la cantant. Falta que hi hagi la possibilitat de poder-ho fer, perquè talent en tenim tots, tant homes com dones.

Fa poc has fet concerts a escenaris maresmencs. Com és tocar a casa?

Em sento molt a gust al Maresme. He viscut a Mataró, a Alella, al Masnou i ara soc a Montgat. Sento que se’m cuida.

Acaba la frase: “La vida al Maresme...”

La vida al Maresme és mar, llum, música... és casa.

cultura

LLIBRES

Cabrils, capital de la literatura escrita per dones

u ALBERT CALLS

Els propers 13, 14 i 15 de maig, Cabrils donarà el tret de sortida al recorregut pel Maresme de la Xarxa de Viles del Llibre.

El projecte inclou un ampli programa d’actes sota el comissariat de Francesc Ponsa.

El municipi serà el punt neuràlgic de la literatura reivindicativa, centrada en aquesta edició en el feminisme, amb un programa on el 90% de les propostes estan protagonitzades per dones creadores de la comarca i la resta, de Catalunya.

Com en totes les Viles del Llibre, el mercat editorial serà l’eix des d’on partiran les taules rodones, els recitals, les activitats infantils i els tallers familiars que donaran vida al festival que es desenvoluparà al nucli urbà, als voltants dels Horts de la Santa Creu.

L’acte de presentació del programa, el passat 28 d’abril, va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Maite Viñals, la regidora de Turisme i Fires, Sílvia Vallbona, el director de Viles del Llibre, Enric Bono i el comissari de la proposta, l’es-

Un moment de l’acte de presentació del programa.

CABRILS, VILA DEL LLIBRE 2022 Divendres 13 DE maig Inauguració Cabrils, Vila del Llibre. 19 h. Centre cívic La Fàbrica.

Descobrim maria Dolors Orriols.

19.30 h. Centre cívic La Fàbrica.

DISSABTE 14 DE MAIG Vinc a parlar del meu llibre.

10.30 h. Carrer Anselm Clavé. Amb escriptores del Maresme.

El còmic: una visió feminista.

11.30 h. Escenari Mercat.

Trobada d’escriptores del Maresme. 11.30 h. Biblioteca. Amb Sílvia Cantos, Sònia Hernández, Asmaa Aouattah.

Dones poetes de la Maresma. 13 h. Carrer Anselm Clavé.

Valerià Pujol i Bosch. 50 Anys.

13 h. Escenari Mercat.

Novetats editorials. 17 h. Escenari Mercat. Amb Joaquim Pijoan i Ton Novellas.

Els llibres de la meva vida. 18 h.

Escenari Mercat. Amb Sílvia Soler.

La literatura feminista avui.

19 h. Biblioteca. Amb Jenn Díaz Ruiz, Isabel Fran i Júlia Barceló.

Dones, arbres i poesia. 20 h.

Biblioteca. Maridatge poètic.

DIUMENGE 15 DE MAIG Dones extraordinàries més enllà del paper. 11.30 h. Biblioteca.

Amb Anna Lleonart Miró, Maria Antònia Llorens i Sílvia Tarragó.

100 Años de nuestra señora de los pesares. 12 h. C. Anselm Clavé.

Lola Casas. 13 h. Escenari Mercat.

Presenta les seves darreres obres.

Lletraferides de Cabrils. 17. h. Biblioteca. Amb escriptores cabrilenques.

Els llibres de la meva vida. 18.30 h. C.Anselm Clavé. Amb Coia Valls.

Josefa Tolrà I Abril. 19.30 h. Centre cívic La Fàbrica. Conferència.

criptor Francesc Ponsa.

Tant l’alcaldessa com la regidora de Cultura van expressar que la programació de Vila del Llibre del municipi se suma a l’oferta cultural i gastronòmica que ja impulsen i contribuirà a posicionar la localitat en el mapa cultural, així com també a atreure visitants.

Per la seva banda, el director de la Xarxa de Viles del Llibre, Enric Bono, va posar de manifest “la voluntat de fer palesa la creativitat d’una comarca amb una idiosincràsia pròpia”, posant èmfasi en la trobada d’escriptores maresmenques o la celebració de diferents recitals de poesia del territori, tant en la seva vessant femenina, com en l’homenatge al poeta Valerià Pujol.

Francesc Ponsa va recordar que es tractaran dues autores del municipi de referència, l’escriptora Maria Dolors Orriols i la pintora i mèdium Josefa Tolrà, l’obra de la qual forma part aquests dies d’una exposició a la Biennal de Venècia.

Podeu consultar tot el programa d’actes de la Vila del llibre a www.viladelllibre.cat.

Tribuna Maresme 13

Alella celebra la 15a edició del Festival Espais de Poesia u REDACCIÓ

Amb una trajectòria consolidada de 15 edicions, el Festival Espais de Poesia torna aquest mes de maig a Alella com a punt de trobada i de referència del gènere poètic català.

S’inaugurarà amb l’exposició ‘Spectrum’, de Marta Bisbal Torres, una mostra que a partir de la creació d’un arxiu de fotografies vernaculars recupera la memòria de les imatges.

A més de comptar-se, també, per a aquest acte, amb la col· laboració d’un recital dels poetes Vicenç Altaió, Anna Gual, Joan Navarro, Chantal Poch, Gabriel Ventura i Ester Xargay.

Un any més, doncs, el punt de trobada d’Espais de Poesia, entre el 20 i el 29 de maig i amb activitats entre abril i

espais de poesia Spectrum. Can Manyé. Divendres 20 a les 19 h. Exposició de Marta Bisbal Torres. Inauguració d’Espais de Poesia amb recital dels poetes del projecte.

On és casa? Plaça de l’Ajuntament.

Dissabte 21 de 10 a 14h. Trobadaacció participativa. Apte per a públic familiar.

Sota l’escorça. Bouquet d’Alella.

Dissabte 21 a les 19.30 h. Concert de Raquel Herreros i Dani Ferruz.

Poetada. Jardins de Cal Marquès.

Diumenge 22 a les 19 h. Recital de quatre dones poetes, dues generacions, la paraula escrita i la paraula dita.

Poesia, escriure’n i traduir-ne.

Biblioteca. Dimecres 25 a les 19 h. Col· loqui entre Marta Pera i Jèssica Pujol.

Crits tacats. Espai Jove. Divendres 27 a les 19 h. Tarda de poesia jove.

Tarta Relena. Casal d’Alella. Divendres 27 a les 21 h. Tarta Relena presentarà el seu nou disc Fiat Lux.

Poetes de la generació dels 70 a la festa del hanami de Can Vallerià u REDACCIÓ

Dins l’any dedicat a Valerià Pujol, la Festa del Hanami, festival de poesia de primavera de Can Vallerià, convida en aquesta edició a quatre significats poetes de la Generació dels 70. En memòria de Valerià Pujol i d’aquella generació que va obrir camins i ponts que encara perduren, el proper dia 22 de maig, a les 12.30 h, els poetes Jaume Creus, Àlex Susanna, Cèlia Sànchez-Mústich i Víctor Sunyol ompliran de versos l’espai del til·ler de can Vallerià, a Premià de Dalt.

Els quatre autors tenen una llarga trajectòria, són veus personals i intransferibles que es reflecteixen al llarg dels seus poemes i llibres, però

que arrelen en la dècada dels setanta quan es van donar a conèixer, un temps de represa, de descobertes i reivindicacions, de necessitats vitals i de combats dels quals avui en som plenament deutors.

Els inicis de la carrera literària de Valerià Pujol se situen dins la coneguda com a Generació dels 70; com a membre d’aquest grup apareix a l’antologia ‘Darreres tendències de la poesia catalana’, de Vicenç Altaió i Josep M. Sala Valldaura. Entre aquest col·lectiu, que els quatre poetes que recitaran a la Festa del Hanami representen, hi va trobar molts companys de viatge cultural, tot i que al final, cadascun acabés fent el seu recorregut i evolució propis.

Poesia i dansa entre vinyes. Alta Alella. Dissabte 28 a les 11 h. Recital de Laura Torres Bauzà acompanyada de la ballarina Helena Pellisé.

Trobada d’editorials comarcals: fira, recital i presentacions. Pl. l’Ajuntament. Diumenge 29 matí.

Alella diu Maria Oleart. Plaça de l’Ajuntament. Diumenge 29 a les 11 h. Recital d’alellencs i alellenques que llegeixen versos del recull Jo pregunto.

La Maresma publica poesia. Plaça de l’Ajuntament. Diumenge 29 a les 12 h. Presentacions de novetats en poesia.

A la Taigà. Can Manyé. Diumenge 29 a les 18.30 h. Aina Riera és la guanyadora del XXIV Premi Alella a Maria Oleart amb A la Taigà (Fonoll, 2022).

juliol, proposa “acostar la poesia a través de llenguatges artístics diversos, des de llocs singulars i amb activitats sorprenents, combinant veus conegudes amb veus emergents i alhora apostant pels vincles vers el territori i la seva riquesa literària”, segons explica el promotor d’aquesta iniciativa cultural, l’Ajuntament d’Alella.

D’altra banda, un cop més es potenciarà el vessant educatiu a les escoles i a l’institut, així com experiències participatives o tallers oberts.

Espais de Poesia compta amb un ampli i creatiu programa d’actes a l’entorn de la poesia contemporània. Entre les activitats, destaca en clau comarcal la Tercera trobada d’editorials del Maresme, amb fira, recitals i presentacions.

cultura

ImatgES PROPERES ESTRENES CINEMA DR STRANGE EN EL MULTIVERSO

De Sam Raimi (EUA, 2022). Amb Benedict Cumberbatch, Elizabeth Olsen.

ESTRENA 06/05/22

RED ROCKET

De Sean Baker (EUA, 2021). Amb Simón Rex, Bree Elrod, Suzanna Son, Ethan Darbone.

ESTRENA 06/05/22

TOP GUN: MAVERICK

De Joseph Kosinski (EUA, 2022). Amb Tom Cruise, Val Kilmer, Miles Teller.

ESTRENA 26/05/22

TODO A LA VEZ EN TODAS PARTES De Daniels (EUA, 2022). Amb Michelle Yeoh, Jamie Lee Curtis, James Hong.

ESTRENA 26/05/22

CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Alcarràs, de Carla Simón

u JESÚS GONZÀLEZ

t jesusgonnot

El passat mes de febrer Alcarràs es va fer amb l’Os d’or al Festival de Berlín. És indiscutible que, només per aquest fet, la segona pel·lícula de Carla Simón, passaria a la història del cinema català. De fet, feia uns 40 anys que cap film espanyol aconseguia aquesta distinció i la darrera va ser La colmena de Mario Camus.

Història, i no només cinematogràfica, és l’alegria al poble d’Alcarràs (també dels pagesos) el dia de la cerimònia, la rebuda institucional de l’equip al Palau de la Generalitat i la repercussió internacional, a nivell del festivals, que el film tindrà al llarg d’aquest any.

Després d’un film marcadament autobiogràfic com Estiu 1993 (que ja va ser un fenomen en el moment de la seva estrena), Carla Simón torna amb un altre relat de la seva infantesa.

En aquesta ocasió es tracta del darrer estiu que va passar la seva família a les terres d’Alcarràs. Una família de recollectors de préssecs rep la notícia que han d’abandonar les

seves terres perquè, realment, no els hi pertanyen i els conreus passaran a ser una central de plaques solars. La família, conscient de la transcendència dels fets, es prepara per viure el que serà el seu darrer estiu recollint fruita. Aquest fet provocarà, alhora, la gradual desintegració de les relacions familiars. Simón aconsegueix, amb un equilibrat guió, passar dels fets personals, els germans barallats per tenir diferents postures davant dels esdeveniments, als fets socials amb la descripció del desmantellament dels sector agrari lleidatà. De fet, Alcarràs com-

bina aquests dos elements per demostrar com la vida de les persones està estretament vinculada al territori al qual pertanyen i com, sempre, les decisions personals són alhora opcions polítiques o reivindicatives. D’aquesta manera el film abandona el relat familiar per esdevenir crònica d’una desaparició, evidenciada en la magnífica seqüència final.

El cinema de Carla Simón es mou dintre del realisme, una opció estilística que la porta a treballar amb actors no professionals amb l’objectiu de donar més versemblança a la història que està explicant. Els protagonistes d’Alcarràs sorgeixen d’un càsting de més de 7.000 persones que es va anar fent ja abans del confinament. És un interessant el mètode de treball amb els actors i actrius generant un grup cohesionat abans d’entrar a rodar i, sobretot, amagant-los el guió per tal d’evitar condicionar o restar naturalitat a les interpretacions. El resultat és una gran interpretació coral que dona la sensació d’aquesta família unida que ha de superar, en la mesura del possible, l’adversitat.

idees

OPINIÓ

Una guerra defensiva

u Oriol Ribet

valors.org

Periodista i filòleg

Insistia fa uns dies Mario Vargas Llosa al diari El País que la guerra de Putin contra Ucraïna vol ressuscitar l’”imperialisme soviètic”. Més enllà del fet que en la història de Rússia l’imperi s’associa al període del tsar, i no pas al règim comunista, les arrels del conflicte actual cal buscar-les més aviat en un nacionalisme conservador. Per defensar la tesi que aquesta és una guerra defensiva i no pas expansionista, recorreré a dues fonts ben diferents. La primera, cultural. La segona, econòmica.

En el monumental estudi El baile de Natasha, l’historiador Orlando Figes analitza les dues grans corrents polítiques que han dominat la història de Rússia des del segle XVIII, i que simbolitzen les dues grans ciutats de la Rússia: Sant Petersburg i Moscou. La primera, fundada per Pere el Gran, és el símbol de l’orientació europea d’aquell monarca. Moscou ha estat històricament l’altra cara de la moneda: la ciutat on es guardaven les essències d’una pretesa Rússia autèntica resguardada de les

influències occidentals.

El moviment eslavòfil rebutjava la influència europea -que en aquella època, equivalia a francesa. La reivindicació d’una Rússia autèntica, explica Figes, va conduir a una mitificació de la figura de l’home de camp. El camperol, defensaven eslavòfils i populistes, no estava contaminat per les influències de la ciutat, i conservava les essències que conduirien a un renaixement cultural i religiós rus. Davant d’aquesta tendència, es van erigir algunes forces individuals, com Thèkhov, que coneixia de sobres les fal·làcies de la mitificació del camperol analfabet i era un ferm partidari del progrés tècnic; i forces col·lectives, com la revolució marxista de 1917, que es va

proposar modernitzar Rússia, industrialitzar-la, i que va derivar en un règim totalitari que, per molt que Vargas Llosa es confongui i ens vulgui confondre, poc té a veure amb el propòsit actual de Putin. El seu propòsit de Putin entronca amb els corrents eslavòfils i populistes, la darrera conseqüència és aquest intent d’aïllar Rússia del món occidental.

I aquí és on intervé la segona font, l’econòmica, que ajuda a entendre en bona part el moviment defensiu, de Putin. En un article brillant, l’analista Jaume Puig apuntava: “En els darrers anys, Ucraïna no només havia pres un clar partit per l’occidentalització, sinó que a més li havia anat bé. Des del 2015 al 2020, el PIB per càpita a

Ucraïna havia pujat un 70%.

Durant el mateix període, a Rússia va pujar només un 6%.

On és el problema, si resulta que altres països de l’entorn que han mirat igualment cap a Occident també han prosperat? El problema rau en les relacions de parentiu entre russos i ucraïnesos. Es calcula que fins a un terç dels russos tenen familiars a Ucraïna.” L’article desmenteix la tesi absurda segons la qual Putin enyora els temps de la URSS, i posa el dit a la llaga: Putin ha encetat una guerra aïllacionista que li ha permès tancar mitjans de comunicació i tallar de socarel el procés d’obertura democràtica, cultural i econòmica que a Rússia xoca, una vegada i una altra, amb el programa polític d’eslavòfils i populistes.

Per concloure amb una cita de l’obra d’Orlando Figes: “Els russos estaven insegurs respecte el seu lloc a Europa, i aquesta ambivalència és una característica vital de la seva història i la seva identitat cultural”. De resoldre aquesta ambivalència en depèn el futur dels russos i, en bona mesura, del conjunt del continent.

Tribuna Maresme 17

La mascareta?

Ja no cal, gràcies

agEnda: XERRADES Els tresors de la Llengua. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 5 a les 18 h. A càrrec de Màrius Serra.

Dofins i balenes del mar català.

Premià de Mar. Biblioteca. Divend. 6 a les 18 h. A càrrec de Ricard Marcos.

La gestació d’una novel·la. Premià de Mar. Biblioteca. Dilluns 9 a les 18 h. A càrrec de Vicenç Villatoro.

Onades de calor als ecosistemes mediterranis? Mataró. Centre Cívic Cabot i Barba. Dilluns 9 a les 19.30 h. A càrrec de Cristina Linares.

Les masies: un patrimoni oblidat.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dim. 10 a les 18 h. A càrrec de Jordi Salbanyà.

u FERRAN PLANELL

JuGANT A escrIure

escriptor

En seurem davant l’ordinador cercant la inspiració per escriure aquest article, el primer que m’ha vingut al cap ha estat: Maig, el mes de les flors!

Però, hom ha de ser conscient de les seves limitacions i, per molt que m’embadaleixi davant d’un parterre de tiges coronades per acolorits pètals en un qualsevol jardí, els meus coneixements de floricultura es limiten a això, a la mera contemplació. Per no saber, no sé ni regar. Encara recordo aquell cop que, tot cofoi, li explicava a una florista que a ple estiu tenia cura de les meves plantes regant-les al migdia, a fi que estiguessin més fresquetes i ufanoses.

Em va deixar anar un moc d’aquells per no oblidar: “Si es mullen les fulles quan els toca el sol, l’aigua actuarà com si fos una lupa i les acabaràs cremant”. A partir d’aquell dia tinc el despertador posat a les tres de la matinada. Em llevo, baixo, rego el jardí i me’n torno a dalt a dormir.

Descartat, doncs, parlar de jardineria i horticultura, se m’ha acudit: Mascaretes fora!

Sí, i tant, per què no? Si fins i tot aquest maig serà, ben segur, més recordat per ser el primer mes sencer sense

mascaretes, que no pas per la recurrència de les seves flors.

Per fi podem tornar a respirar, no sé massa bé què, però respirar. Perquè, no sé vosaltres, però jo amb la mascareta posada no respiro. Faig petites inhalacions i exhalacions d’aire, per allò de sobreviure, però no respiro. M’angoixa, m’atabala, m’ofega, m’impossibilita. Ja sé que també em protegeix, i per això l’he duta de forma obedient. Tanmateix, quan toca, toca i quan no, no cal. Per això celebro la caiguda de la mascareta de forma generalitzada. Últimament, ja estàvem arribant a un punt de ridiculesa que vorejava la comicitat.

Sense anar més lluny, aquesta Setmana Santa, en anar a entrar a un restaurant per sopar, el meu amic s’adonà que s’havia deixat la mascareta al cotxe. Mentre ell retrocedia fins a l’aparcament per anar-la a buscar, la resta ens entaularem, desemmascarant-nos tan aviat vàrem estar asseguts. Al cap d’una estona entrà el meu amic amb la mascareta posada en perfecte estat de revista. Ens cercà amb la mirada, creuà els vuit metres que separaven la porta de la nostra taula i s’assegué mentre se la treia a fi de poder brindar amb el vi que ja ens havien servit. Calia?

Lesbos, el naufragi d’Europa. El Masnou. Edifici Centre. Dimarts 10 a les 18.30 h. A càrrec de Lluís Caelles.

Què és la desertificació. Mataró.

Centre Cívic Cabot i Barba. Dimarts 10 a les 19.30 h. A càrrec de Jaime Martínez Valderrama.

Com reactivar el moviment independentista? Premià de Mar. Centre Cívic. Dijous 12 a les 19 h. Xerrada Col·loqui amb Josep Costa.

Riscos geològics submarins. Mataró. C. C. Cabot i Barba. Dilluns 16 a

les 19.30 h. A càrrec de Ferran Estrada, Gemma Ercilla i David Casas.

La Tordera des del Glòria fins avui.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dim. 17 a les 18 h. A càrrec d’Enric Badosa.

Grans glaceres del món. El Masnou. Edifici Centre. Dimarts 17 a les 18.30 h. A càrrec de Jordi Camins.

5G, metavers… què està passant?

Mataró. Bibl. Pompeu Fabra. Dim. 18 a les 19 h. A càrrec de Genis Roca.

De canvi climàtic a crisi climàtica.

Argentona. Centre Parroquial. Dij. 19 a les 18 h. A càrrec de Gemma Puig.

Els volcans a la història. Mataró.

C.C. Cabot i Barba. Dim. 17 a les 19.30 h. A càrrec d’Adelina Geyer.

La intimitat dels presidents de la Generalitat. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 24 a les 18 h. A càrrec de Joan Esculies.

El mite del jardí perdut en la literatura del segle XX. Premià de Mar. Biblioteca. Dilluns 30 a les 18 h.

A càrrec de Vicenç Villatoro.

Grans mentides de la història.

Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Dimarts 31 a les 18 h. A càrrec de Jordi Pisa.

idees

entitats u COOP MARESME

Foto: Bloc Cooperatiu

El 2019, la regidoria d’habitatge de l’Ajuntament de Mataró va entrar a formar part del programa europeu ‘Yes, we rent’, ‘Lloguem’, en la seva traducció al català. Es tracta d’un projecte pioner, que vol transformar el mercat del lloguer dins els valors de l’economia social i solidària, on es recapten pisos buits i es posen recursos a l’abast de les propietàries dels immobles (facilitats econòmiques en la reforma i gestió d’habitatges) i a les llogateres, (un habitatge assequible per sota del preu de mercat).

Un dels compromisos que s’havien de complir per entrar en aquest programa era que el contracte de lloguer havia de fer-se amb una persona membre d’una cooperativa de llogateres. I és aquí quan entra en joc Bloc Cooperatiu. Parlem amb Lluís Ferrer, un dels socis fundadors de la cooperativa.

Explica’ns una mica, què és Bloc Cooperatiu?

Bloc cooperatiu neix el 18 de febrer de 2021 com a coopera-

Bloc Cooperatiu per fer accessible el mercat de l’habitatge

L’accés a l’habitatge és un periple cada vegada més difícil d’assolir: l’infrahabitatge, el sensellarisme i la pobresa energètica són factors latents a la societat. Parlem amb Lluís Ferrer un dels fundadors de la cooperativa Bloc Cooperatiu.

tiva de llogateres. Actualment el conformem 70 sòcies, i gestionem 25 pisos, gràcies al programa europeu ‘Yes we rent’, i sota la coordinació de l’Ajuntament de Mataró. Som un pool de llogateres responsables, una cooperativa mixta d’habitatge i de consumidores i usuàries amb la intenció de fer compra col·lectiva, tenir un banc de recursos i mantenir espais de participació ciutadana.

Quina diferència hi ha amb una cooperativa d’habitatge, i quins beneficis té?

Som pioneres, no hi ha cap altre cooperativa de llogateres al món. Nosaltres no tenim pisos a propietat de la cooperativa. Però alhora hem vist que s’ha generat una situació beneficiosa i que transforma el panorama de l’habitatge en tant que, la comunitat on ha arribat Bloc Cooperatiu és molt diversa, i sovint difícil d’accedir, i que ha generat xarxa i ha cooperativitzat l’entorn.

A més, amb aquest projecte el que fem és canviar els rols de poder entre propietari i llogatera, balancegem la relació.

Quins són els requisits per ser a Bloc Cooperatiu?

La gent que entra com a cooperativista que no té pis, només paga el capital social. Ara mateix hi ha una llista d’espera de 120 persones. La gent que té pis se li aplica un 12% de la renda, i això és la font de finançament de la cooperativa.

Enguany s’esgota el temps de la subvenció, que passarà amb Bloc Cooperatiu?

Estem cercant altres fonts de finançament. És cert que dins del nostre model de negoci tenim complexa la nostra existència, i més sent un projecte pioner, sense precedents, però creiem que té una potencialitat molt gran. És una nova línia: hi ha l’habitatge en sessió d’ús, la masoveria, i ara una cooperativa de llogateres.

Ha estat un èxit?

Seguim en el procés prova i error. Depèn de qui et dirà que és un èxit i altres que no, perquè no s’han aconseguit els 220 pisos. Però hem creat xarxa ciutadana en matèria d’habitatge i s’ha constituït una cooperativa de llogateres, això ja és un èxit!

Tribuna Maresme 19

El ritual de la neteja de la mort u JUDITH VIVES

VALOrs.OrG

Periodista

Fa un parell o tres d’anys vam viure el boom de Marie Kondo i els seus consells per mantenir l’ordre a casa nostra. La seva teoria es basa en desfer-se de tots els objectes, llibres, roba i altres coses que no fem servir i que ocupen un lloc innecessari. Dels països nòrdics arriba ara una altra tendència que té coses en comú amb la seva filosofia, però que té un enfocament i finalitat diferent.

La tendència es coneix amb el nom suec de döstädning, un terme format de la unió de dö (mort) i städning (neteja). La neteja de la mort, doncs, fa referència a una mena de ritual que s’està imposant entre un sector de la població sueca de certa

edat. Es tracta de fer una neteja d’objectes i coses que hem acumulat en la nostra vida. La seva finalitat és la de deixar les nostres coses en ordre davant la “proximitat” de la mort.

La proposta pot plantejar alguns dubtes: ens hem de desfer de les coses que ens han acompanyat durant la nostra vida a mesura que ens fem grans?

No tenim dret a gaudir dels objectes i records en els darrers anys? Els defensors d’aquesta tendència, no obstant, l’expliquen des d’un altre punt de vista. Es tracta de facilitar la feina a les persones que es quedaran després de la nostra mort. Qui no s’ha trobat mai en el dilema de decidir què fer amb les coses dels seus pares, avis o éssers estimats? En aquest sentit, el döstädning seria una acció de neteja i ordre en què som

nosaltres mateixos els que decidim que serà de les nostres coses un cop ens morim.

El concepte de döstädning ha estat definit per Margareta Magnusson, segons ella mateixa s’autodefineix, “una sueca d’entre 80 i 100 anys”. Va crear aquesta concepte quan va quedar vídua i va haver de decidir què feia amb tot allò que el seu marit havia deixat. Magnusson entén el ritual de la neteja de la

mort com un acte generós envers els nostres familiars, però que també ens ajuda a nosaltres mateixos. En aquest sentit, el döstädning és un ritual de meditació, de balanç de la nostra vida i d’organització de cara a afrontar la nostra etapa final.

Assegura, com Marie Kondo, que ens hem de desprendre de les coses innecessàries per ser més feliços. “Ocupar-se de les seves coses pot portar bons records i, si no, desfés-te’n”, afirma l’autora sueca. Segons ella, la clau del procés és que sigui agradable, no un moment trist o depriment. Si ho fem així, el ritual de la neteja de la mort ens ha de fer adonar de tot allò que hem estimat, viscut i gaudit a la vida.

Més contiguts a www.valors.org

20 Tribuna Maresme

Entrevista a NÚRIA VÁZQUEZ, PRESIDENTA DE COMERÇ PREMIÀ

“Amb la unió entre negocis és quan podem assolir objectius finals. Entre tots és més fàcil” u Gemma

Ponce

Han renovat pràcticament la totalitat de la junta, quins són els reptes que afronten el dia d’avui?

Estem començant, i encara ens estem coneixent. Seguim una mica la dinàmica que hi havia, de les coses que funcionaven fins ara, com són les fires i la campanya “Comprar a Premià té premi”. Sempre van sortint idees noves, amb accions que volem fer. Tot i això, ens estem adaptant, però sempre pensant en la veu del comerciant. Som un grup que representem una associació, però tots els que la conformem hi tenim veu.

Tenen algun canvi definit a la vista?

De moment estem treballant en la Fira Comercial de Primavera, el 8 de maig. Forma part del que estàvem fent fins ara, però també estem treballant en potenciar les xarxes socials i la tecnologia.

Dirien que el comerç de Premià està digitalitzat?

Encara falta, estem els boti-

Núria Vázquez, de la merceria Tot Fils de Premià de Mar, fa més de vint anys que té la botiga.

Una feina que li permet el contacte directe amb els veïns del poble i que la fa sentir a gust. Ara, a més, s’ha convertit en la nova presidenta de Comerç Premià. L’associació fa més de vint anys que ressegueix els canvis del comerç local, mentre continua treballant per potenciar i dinamitzar els negocis del municipi en tots els fronts possibles i en el més laboriós: la digitalització.

guers de fa 20 anys o 30 que ens costa més que sigui tot digital.

També estem veient que els comerços que comencen ara ja tenen la digitalització assumida. Per tant, ara trobem les dues varietats: els que sí que estan molt digitalitzats i els que encara els hi costa una mica.

Fira Comercial de Primavera També amb estands de restauració. Consulta els expositors i l’horari d’activitats a: www.comercpremia.cat

Des de l’associació intentem donar solucions als que més ho necessiten i, alhora, potenciar les fortaleses dels que ja van més avançats, i que pot beneficiar a tot el grup.

Com treballen la digitalització?

Fem cursos de diferents nivells i tècniques perquè els associats, tot i els horaris que tinguin, puguin aprofitar-los. Són cursos que provenen d’altres institucions, però nosaltres ho posem fàcil perquè hi puguin accedir.

Abans comentava que el 8 de maig organitzen la Fira Comercial de Primavera. Quina rebuda té al poble?

N’estem satisfets. Ja fa uns quants anys que fem fires i continuem perquè al públic final li agrada. Hi ha hagut una evolució des de que vam començar, ha anat canviant una mica el perfil. Abans eren botigues per liquidar els stocks, i ara també hi ha molts negocis aliens a la venda directe que aprofiten per donar-se a conèixer, fer ofertes o regalar experiències fins i tot. Aquest any també te-

Tribuna Maresme 21

nim restauració, que anteriorment costava una mica.

Quina és la situació actual del comerç local?

El comerç local és viu, van obrint i tancant negocis. A Comerç Premià volem que entre tots ens unim i aconseguim més coses positives per a tothom. Amb la unió, la connexió entre negocis, és quan podem assolir els objectius finals, entre tots és més fàcil.

Amb la pandèmia hi ha hagut més conscienciació per part de la gent?

Sí, a la pandèmia es va notar molt la conscienciació de la gent i també molta gent que teletreballava han sigut clients nous, perquè abans no els veies. Amb aquest aspecte s’ha notat. Hi ha un perfil de gent jove que continua comprant molt per internet, però

el comerç local també ha vist que les xarxes eren molt importants i ens hem activat. El públic de Premià ha sigut molt actiu en aquest aspecte.

Quin és el futur del comerç de proximitat?

Crec que el futur no molt llunyà, més o menys continuarà igual, però sempre adaptant-se més a les xarxes socials. També amb l’especialització, el negoci que s’especialitzi amb algun tema, encara que la gent compri a internet, a tots ens agrada trobar a aquella persona que ens assessori, que quan tinguem un problema o un dubte hi hagi algú que et pugui ajudar en aquell moment.

Comprar a Premià...

Comprar a Premià ens fa a tots més forts i propers. També fa que sigui un poble amb molta vida.

Vilassar Comerç organitza el Market Primaveral el 28 de maig Vilassar Comerç organitza el Market Primaveral que tindrà lloc el dissabte 28 de maig als carrers de Santa Eulàlia amb Sant Artur de Vilassar de Mar de 12 h a 24 h. En aquesta ocasió, volen que sigui una fira que combini la moda, l’art, la cultura i la restauració de Vilassar de Mar. Un lloc a on gaudir amb amics i família.

Durant el dia es podrà gaudir de carpes de moda, gastronomia, tallers, cultura, música en directe, diferents espectacles i, al vespre, d’una desfilada de moda.

Els Ssstrepits donaran el repic inaugural de la festa. Sortiran a les 11 h. de l’Av. Montevideo amb Narcís Monturiol i a les 12 h. tenen prevista l’arribada a la fira. A partir de

llavors, hi haurà espectacles i activitats tot el dia a la fira. Entre les més destacades, es podran degustar les delícies dels restauradors, posar a prova les habilitats amb la pista gegant d’escalèxtric gentilesa de Slot Meting, o sorprendre’t amb la màgia de Màgic Grup Maresme. A les 21 h tindrà lloc la desfilada, i a les 22 h un concert a càrrec de Chucho Diaz que tancarà la fira.

idees

tECnO u ELI GUILLÉN Màrqueting digital www.eliguillen.es

Igual que les tecnologies de la informació i la comunicació han donat lloc a nous models de negoci interessants per al consumidor o per a la societat, també ocorre tot el contrari. Al costat de la generació de nous productes i serveis amb base tecnològica sorgeixen models de negoci basats en males pràctiques que, precisament, pretenen aprofitar-se de les empreses que han apostat per la innovació.

El cas més tangible d’aquestes males pràctiques són els ciberatacs. De fet, els ciberatacs a empreses van augmentar un 150% en 2021. Diverses fonts indiquen que el cost mitjà d’un ciberatac per a una empresa és de 75.000 €, sens dubte una quantitat molt elevada si pensem en pimes o microempreses, suposant un percentatge molt alt de la seva facturació anual. Aquest cost, en efecte, pot suposar fins i tot el tancament d’una pime.

Llavors, com pots mantenir-te fora de perill? Els prin-

Com protegir-se dels ciberatacs?

40.000 ciberatacs cada dia. Aquesta és la mitjana d’atacs cibernètics que es produeixen diàriament a espanya, una quantitat que, arran de la pandèmia, ha crescut de manera exponencial.

cipals consells que donen els especialistes són: Formació: Moltes de les bretxes de seguretat en les empreses són per errors humans.

Tallafocs: Configurar tallafocs per a mantenir les xarxes segures i tots els dispositius amb antivirus. També seria recomanable un protocol d’anti-spam als correus electrònics.

Actualització: Mantenir actualitzades les aplicacions: quan hi ha una actualització en una app la majoria de vegades és per a

corregir una vulnerabilitat de seguretat detectada, mentre no l’actualitzis, les teves dades podrien quedar exposades.

Doble verificació: Activa en totes les plataformes o serveis en xarxa que usis el doble factor d’autenticació.

Dades segures: Empra contrasenyes segures i diferents per a cada servei: imagina’t que fessis servir una única clau mestra per a obrir la porta del teu domicili, la del teu vehicle, la teva casa d’estiueig, la teva taquilla del gimnàs...

de la geolocalització: Segurament ja tens interioritzat que no has de compartir la teva geolocalització en temps real.

Però, sabies que les teves fotos amaguen metadades no visibles? Que a més de donar la teva ubicació, poden incloure dades com l’elevació, distància, el model del teu mòbil i fins i tot el nom del llocs com restaurants o botigues?

Ull amb les wifis públiques: Utilitza SEMPRE una Connexió VPN de pagament (important aquesta dada). Si decideixes no usar una connexió VPN, no et connectis a webs que continguin informació delicada. Com el teu banc en línia, no empris apps de pagament, evita connectar-te a les teves xarxes socials o consultar el teu correu electrònic. Si ho fas, tanca després sessió i canvia contrasenyes.

Finalment, mai pensis que no et hackejaran perquè no ets rellevant o perquè no tens res a amagar. Segurament, no seràs un cas Pegasus, però et poden robar la identitat en un tancar i obrir d’ulls.

idees

RENDA u ACN

Al conjunt de l’Estat, està previst que es presentin 21,9 milions de declaracions de la renda, xifra que suposa un increment de nou dècimes sobre l’any anterior. D’aquestes, 14,3 milions s’espera que surtin negatives, un 1,1% més que les del 2020, amb un import estimat a retornar d’11.122 milions d’euros, un 5,8% més. Hisenda va fer les primeres devolucions el mes d’abril mentre que els contribuents que hagin d’ingressar, prop de 6 milions per import de 13.400 milions d’euros, no ho faran fins al mes de juliol.

La membre de la comissió fiscal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, Concha Forteza, augura una campanya “molt continuista” respecte la de l’any passat. Tot i així, recorda que s’han incorporat algunes novetats com un nou tram de renda partir de 300.000 €, que afectarà pocs contribuents; l’import deduïble als plans de pensions, que aquest any es redueixen als 2.000 € o un major control dels guanys procedents de les inver-

Els gestors preveuen una campanya “molt continuista” Entre les novetats aquest any en la declaració de la renda, hi ha la rebaixa fins als 2.000 euros anuals el límit de reducció aplicable per a les aportacions en plans de pensions, deduccions per obres per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, la introducció d’un nou tram estatal a partir de 300.000 €; i un major control sobre les criptomonedes, entre d’altres.

sions en criptomonedes.

Sobre les criptomonedes, l’Agència Tributària assenyala que aquest any s’ha ampliat la informació enviada per les entitats financeres. Actualment, hi ha un major control sobre aquests actius i les empreses intermediàries estan obligades a facilitar els saldos i moviments en els que han participat.

Forteza assegura que en re-

Al conjunt de l’Estat, està previst que es presentin 21,9 milions de declaracions de la renda alitat sempre s’han hagut de declarar com si fos un guany patrimonial i que la diferència, aquest any, és que hi ha una normativa que efectivament

obliga les empreses dedicades a la compravenda de criptomonedes a facilitar les operacions on han intervingut. “Ara Hisenda ho sabrà, és més risc per al qui no ho pensi declarar”, apunta. Forteza afirma que ja hi havia contribuents que declaraven aquests beneficis però d’altres que no, sobretot petits inversors. “Ens estem adonant de la quantitat de gent que està invertits en aquestes monedes”, afegeix, que pronostica que aquest any n’afloraran molts més.

Quant els ERTO, Forteza pronostica que tornarà a ser una campanya complicada pel col· lapse que pateix el SEPE i que impedeix a contribuents i gestors tenir un certificat oficial que acrediti quines quantitat s’han percebut. Es tracta d’un document necessari especialment per a aquells treballadors que van ser inclosos en un expedient i van cobrar més diners els que els corresponien i han anat tornant aquestes quantitats per terminis. Això fa que en alguns casos no sàpiguen quines quantitats han de declarar i si ho saben calgui reformular la declaració de renda del 2020.

24 Tribuna Maresme

viure

SORtIdES u JOSEP GRAU

MONTALTreK

Avui farem una ruta molt ombrívola, molt adequada per a aquells mesos que tenim ganes de sortir a estirar les cames, sentint aquella frescor tan agradable a prop nostre.

Passarem per aquests punts d’interès:

Pollancre Gros d’Olzinelles

L’itinerari s’introdueix a la vall d’Olzinelles seguint la riera fins a l’ermita de sant esteve d’Olzinelles. podem accedir al punt de sortida de l’itinerari, davant de la masia can Draper, tant a peu des del centre de sant celoni com en cotxe.

Can Draper: És una casa pairal construïda el 1860. Té dues plantes, és el clàssic mas senyorial que s’estilava el segle XIX i del qual els seus propietaris dominaven grans extensions de conreu. És conegut en el món excursionista, ja que d’aquí comença la ruta que puja a la vall d’Olzinelles.

Pou de Glaç de Can Draper: En el llindar de la porta, podem llegir que es tracta d’un pou construït el 1771. Temps enrere, aquestes valls properes al Montseny, a l’hivern glaçava cada dia. Més amunt del pou i havia una bassa a on conduïen l’aigua i quan estava glaçada, la tallaven o serraven els blocs, els embolcallaven amb palla i els dipositaven dintre el pou, que té 12 metres de fondària.

Quan el pou era ple, el cobrien amb branques i més palla i esperaven la calor de l’estiu per baixar el gel amb carros a les ciutats properes per vendre’l.

Pont de Can Plana: Servia perquè les persones que vivien a Olzinelles, tinguessin accés a la carretera que passa pel costat i també perquè els pastors amb els remats d’ovelles poguessin creuar d’un costat a l’altre de la vall, salvant així la riera que sempre baixa aigua cap a la Tordera.

COM ANAR-HI? Itinerari: No circular.

Durada: 2.30 h.

Desnivell: 87 m.

Distància: 7,8 km.

He trobat aquesta descripció que ho expressa molt bé: Les seves pedres han vist passar, pagesos, pastors, soldats, cape·

fins als anys 40 o 50, vivien i tre· ballaven per Olzinelles i el pro· per Montnegre.

Pollancre d’Olzinelles: (Po· pulus Nigra) juntament amb els Albers, són els arbres més típics per sembrar a la vora dels rius, ja que hi creixen ràpidament. En aquesta zona on ens trobem, els pollancres van ser substituïts per plàtans. Ara bé, quan es va fer aquesta substitució d’uns arbres per uns altres, es va deixar un exemplar de pollancre aïllat: el Pollancre d’Olzinelles. Aquest és un dels arbres més singulars de Sant Celoni que, malgrat que té una altura de 26,6 metres, podria arribar a mesurar fins a 40 metres d’alçada.

La fusta d’aquest pollancre és bona i s’utilitzava per fer llumins, mobles en general, pasta de paper i conglomerats.

Alzina de la Pega: És l’alzina més alta i amb el perímetre més gran de tot Catalunya, segons la Generalitat. Té una alçada 35,8 metres i un perímetre de 3,6 m. Aquesta alzina, senyalava un punt d’aturada a la font de la Pega en l’antic camí carreter entre Sant Celoni i Olzinelles.

També assenyalava la casa de Can Valls, ben a la vora, que tenia habitacions a la carrossera, avui en runes, per si algun caminant o traginer se li feia fosc i havia de quedar-se a dormir.

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent Qr:

llans, i tots els que en aquestes terres practicaven activitats preindustrials; sens dubte era lloc de pas dels carboners, que

Forns de la Pega de Can Valls: N’hi ha tres: dins d’aquests forns, a partir d’una cocció lenta de les soques de pi i d’alzina, s’hi elaborava la pega; substància fosca i viscosa, molt apreciada a l’època per a impermeabilitzar pells, botes de vi i vaixells.

Tribuna Maresme 25

La Serralada de Marina disposa d’un nou mapa actualitzat u REDACCIÓ

L’Editorial Alpina acaba de publicar el nou mapa i carpeta excursionista Serralada de Marina (Parc Serralada Litoral i Marina). Es tracta d’una actualització del mapa existent, a escala 1:25.000. La nova publicació té un preu de 12 €.

Aquest mapa actualitza els senders senyalitzats del Parc de la Serralada de Marina i del Parc de la Serralada Litoral i revisa la xarxa de pistes, camins, corriols i senders del GR -Gran Recorregut- que els travessen. S’inclou la fitxa tècnica dels principals itineraris de la zona, informació dels parcs i

Després de dos anys d’aturada, Alella, El Masnou i Teià recuperaran el 15 de maig un esdeveniment molt esperat pels veïns i veïnes dels tres municipis: la Caminada dels Tres Pobles. A més de practicar esport, la caminada permet gaudir de la natura i compartir una bona estona d’esbarjo a l’aire lliure

Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora. Teià. Centre Enoturístic Vallmora. Dissabtes, diumenges i festius a les 11 h. Visita guiada.

Matinals. St Vicenç Montalt. Centre Cívic El Gorg. Dimecres 4 a les 9 h: Cuines d’en Rocaguinarda (Taradell). Dimecres 18 a les 9.30 h: Sant Crist de Balasc (Santa Susanna).

Inscripcions: J. Grau (666 77 12 81)

12 punts d’interès.

Els parcs són un àmbit d’esbarjo on la tradició excursionista segueix viva i on es combina a la perfecció la natura i la petjada ancestral de l’home, com ho demostra la gran presència de restes arqueològiques que evidencien que es tracta d’una terra d’acollida i de pas.

La Caminada dels Tres Pobles torna el 15 de maig u REDACCIÓ

agenda: SORTIDES I VISITES

amb altres persones de totes les edats. Són uns 9 quilòmetres de recorregut aproximat des dels punts de sortida de cada municipi. Les inscripcions es poden fer del 25 d’abril al 12 de maig o fins a exhaurir les places disponibles. La caminada finalitza, com és habitual, al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora amb un esmorzar popular.

Vil·la romana de Torre Llauder.

Mataró. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 7, 14, 21 i 28 a les 12 h. Visita guiada.

Ruta Puig i Cadafalch: MataróArgentona. Mataró. Ajuntament.

Dissabte 7 a les 10 h. Visita guiada.

Torre Roja (Caldes de Montbui).

Sant Vicenç Montalt. Pk. C. Ginesta. Diumenge 8 a les 8 h. Des de Inscripció: Josep Grau (666 77 12 81).

Alella, 1000 anys d’història. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 8 a les 10.30h.

La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabtes 14, 21 i 28 a les 18h. Diumenge 29 a les 12 h.

XV Caminada dels Tres Pobles.

Diumenge 15 de 8.30 a 9 h. Sortides: Alella (El Bosquet), El Masnou (Plaça Ramón y Cajal), Teià (Poliesportiu Municipal El Cim).

25a Marxa de les Fonts d’Argentona. Argentona. Plaça Nova.

Diumenge 15 a les 8 h.

Ruta enoturística. Cabrera de Mar. Can Benet. Diumenge 15 a les 12 h. Visita guiada als forns romans de Ca l’Arnau i a la Masia de Can Bartomeu.

Rupit i el seu entorn. Alella. Can Lleonart. Dimecres 18 a les 7.30 h.

Guia: Ramon Rodríguez.

Sortida a la Cadira del Bisbe.

Premià de Mar. Can Salamó. Divendres 20 a les 17.30 h.

Quins ocells podem trobar als rodals de Mataró? Mataró. Can Portell Vell. Diumenge 22 a les 8 h.

Sortida guiada per Pere Alzina.

Fets i llegendes. Argentona.Museu del Càntir. Diumenge 22 a les 10.45 h. Ruta màgica i divertida per descobrir les anècdotes i llegendes.

Itinerari: Les dones del tèxtil al Masnou. El Masnou. Ca n’Humet.

Diumenge 22 a les 11 h. Resseguirem la petjada d’algunes de les fàbriques que omplien el paisatge del municipi.

Passejada per l’Arborètum. Cabrils. Can Barba. Dimarts 24 a les 18 h Visita guiada a càrrec de l’escola de Natura del Corredor.

Els ocells del Masnou. El Masnou.

Biblioteca. Dissabte 28 a les 9.30 h.

Sortida per descobrir dels ocells del Masnou a càrrec d’Aula BGT. El Modernisme a Mataró. Mataró.

Ajuntament. Dissabte 28 a les 11 h.

Visita guiada per les manifestacions arquitectòniques que el Modernisme va deixar a Mataró.

Retaule barroc de Pau Costa.

Arenys de Mar. Plaça de l’Església.

Dissabte 28 a les 11 h. Visita guiada.

Font a font cap al Castell de Burriac. Argentona. Font Picant.

Diumenge 29 a les 10 h. Camí cap al castell de Burriac coneix les fonts més emblemàtiques d’Argentona.

Visita guiada a la Torre de Can Valls. Sant Vicenç Montalt. Parc dels Germans Gabrielistes. Diumenge 29 a les 11, 11.30, 12 i 12.30 h.

Vilassar Romà. Vilassar de Dalt.

Forns Romans de la Fornaca Diumenge 29 a les 11 h. Ruta guiada..

viure

SaLUt u JOSÉ M. GUILLÉN LLADÓ psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

El que més em satisfà de la meva feina és veure com, al cap d’unes setmanes de treball psicològic i d’autoconeixement, les persones milloren o resolen els problemes que les va portar a consulta. Tot i ser un treball complex i molt personalitzat, un dels aspectes més importants és ajudar-les a potenciar i utilitzar millor els seus propis recursos interns, doncs bona part de la solució sol estar dins d’un mateix.

En termes generals, estaríem parlant d’un procés d’autodescobriment i d’empoderament, és a dir, descobrir aquest potencial intern i aprendre a utilitzar les eines mentals i psicològiques necessàries per fer-lo créixer i optimitzar-lo, augmentant l’harmonia i la força mental davant de qualsevol repte o situació. La persona, llavors, pren consciència del poder i responsabilitat que té sobre la seva vida i les seves emocions, pensaments, decisions i conductes, així com una millor acceptació i satisfacció general respecte a ella mateixa, amb més autoes-

La força està en tu.

I no és conya el que més em satisfà de la meva feina és veure com, al cap d’unes setmanes de treball psicològic i d’autoconeixement, les persones milloren o resolen els problemes que les va portar a consulta.

tima i confiança.

El més important, però, no és el nom, la descripció o com es vesteixi aquest procés, sinó el resultat. Tot depèn del que cregui cadascú, de com ho interpreti i com ho visqui. Es tracta d’entendre aquest poder, sentir-lo, aplicar-lo. La diversitat de pensaments i creences, no han de ser mai un obstacle, sinó una manera d’aconseguir-ho.

La imaginació, la fe, la creativitat, poden ser eines positives i valuoses en algunes persones.

És cada cop més habitual la pràctica de tècniques de meditació en les que la persona pren consciència de la seva energia interior i aprèn a sentir-la i canalitzar-la En la ficció d’Star Wars es diu: “La força està en tots, l’important és controlar-la”. Encara que pugui no semblar-ho, en la realitat també és així. Si

aprofitem i controlem millor la nostra capacitat i força mental, podem afrontar més positivament les situacions negatives que ens poden afectar emocional i somàticament. En termes de ficció, podrem transitar pel costat lluminós i evitar veure’ns abocats al costat fosc.

Les persones creients també poden beneficiar-se de la seva fe. Alguns estudis han comprovat que aquestes persones es recuperen abans de ferides i malalties que la resta. Aquesta fe la poden sentir com una mena de llum que els hi dona força per afrontar les adversitats. És cada cop més habitual la pràctica de tècniques de meditació en les que la persona pren consciència de la seva energia interior i aprèn a sentir-la i canalitzar-la de manera harmònica. L’aurèola metafísica que antigament envoltava aquestes tècniques, va donant pas a uns coneixements i unes activitats cada cop més acceptades, com per exemple, el ioga.

La clau està en trobar la manera d’utilitzar la força interior de manera més positiva i millorar el benestar personal.

Tribuna Maresme 27

Entendre l’adolescència per a unes millors relacions amb els nostres fills i filles u ANNA PLANA MUNDÓ psicòloga del Gabinet de psicologia Aplicada Iluro www.annaplanamundo.com

Els i les adolescents solen ser titllats de difícils i problemàtics, a vegades també poden arribar al punt de ser estigmatitzats pels seus comportaments i/o maneres de gestionar les seves emocions, que solen diferir de com ho fan els adults.

Moltes vegades però, ja sigui per falta de coneixement sobre el tema o per algunes falses creences sobre l’adolescència, desconeixem molts aspectes que, de saber-ho, ens farien canviar la imatge que tenim dels joves. Anem, doncs, a veure alguns fets importants sobre l’adolescència:

els i les adolescents solen ser titllats de difícils i problemàtics, a vegades també poden arribar al punt de ser estigmatitzats pels seus comportaments.

per un procés molt important en què, ja no és un nen/a, però tampoc té la maduresa pròpia d’un adult.

3. El model familiar i l’entorn és summament important pel modelatge i aprenentatge dels adolescents.

4. Els amics i amigues passen a tenir un paper fonamental, on influeixen molt en les decisions dels adolescents. Malgrat això, la família segueix sent molt important en el desenvolupament de l’adolescent.

1. Entendre els canvis cerebrals que es porten a terme durant l’adolescència: junt amb la primera infància és l’etapa del Cicle Vital on es

produeixen més canvis a nivell cerebral.

2. Canvis a nivell d’identitat, on l’adolescent està passant

5. La comunicació, acompanyament i gestió del conflicte passa a tenir un paper molt rellevant per a una qualitat a nivell familiar i de l’entorn.

28 Tribuna Maresme

agenda: ACTIVITATS SALUT Acompanyar el moviment lliure i el joc de l’infant. Premià de Mar. Biblioteca. Dijous 5 a les 17 h. A càrrec de Romina Pérez Toldi.

Remeis de sàvies: plantes remeieres i aromàtiques.

Arenys de Munt. Parc de Can Jalpí. Dissabte 14 de 10 a 13 h.

Trenquem tabús i mites.

Arenys de Munt. Edifici El Mercat. Dissabte 14 a les 17.30 h.

Xerrada de sensibilització sobre la prevenció del suïcidi.

Estratègies per conviure bé amb les pantalles. Alella.

Sessió virtual. Dilluns 23 a les 17 h. L’objectiu és facilitar una millor consciència de l´ús adequat de pantalles dins les relacions familiars. educacio@alella.cat.

La Neurociència: Eines per ajudar els fills i filles a créixer. Argentona. Sessió virtual.

Dies 25 i 30 de maig de 17 a 19 h.

Taller a càrrec de Sergi Sánchez.

Presentació llibre. Cabrils.

Biblioteca. Dimecres 25 a les 19 h. Vencer al gran mal: una vida contra el cáncer del Dr. Josep Ramon Germà.

Cicle menstrual, mites i cures: com ens afecta la menstruació? Alella. Espai Jove.

Dissabte 28 a les 10 h. Dinamitzat per Olimpia Castro Viu. Taller per a persones menstruants.

Acompanya la menopausa.

Arenys de Munt. Sala Municipal.

Dissabte 28 a les 11 h. A càrrec del psiconeuroimmunòleg Marc Serra.

Atenció al naixement a l’Hospital de Mataró. Sessió virtual.

Dimarts 31 de 10 a 11.30 h. Sessió informativa online per a futures mares o parelles.

El Consorci Sanitari del Maresme urgeix a construir un nou hospital a Mataró u ACN

El nou pla estratègic del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) fixa un horitzó ambiciós de creixement de l’entitat per als pròxims anys i de canvis funcionals per millorar “l’experiència” del pacient.

Per aconseguir-ho, el CSdM reclama al Departament de Salut que l’objectiu s’acompanyi d’espais “nous i més adequats”. En aquest sentit, el gerent del Consorci, Ramon Cunillera, veu imprescindible la construcció del nou CAP Cirera Molins, per iniciar la “transformació” de la primària, i també el nou hospital d’atenció intermèdia, compromès des de fa anys per substituir el sociosanitari de l’antic hospital Sant Jaume: “És clau per afrontar el repte de l’envelliment de la població i el tractament del malalt fràgil en els pròxims anys”.

Tots dos projectes estan ja sobre la taula del Departament, però encara no gaudeixen de dotació econòmica.

Un hospital d’atenció intermèdia amb 250 places. El futur hospital d’atenció intermèdia suposaria una inversió de 30 MEUR i des del Consorci

L’entitat també aspira a fer realitat el nou CAP Cirera Molins per iniciar la “transformació” de l’atenció primària.

es veu com un projecte “transcendent” per al futur de la comarca. La població de més de 65 anys, defensa Cunillera, representarà aviat el 34% de la població i això requereix una atenció intermèdia “molt potent” per evitar que s’omplin els hospitals d’aguts.

El nou equipament, que està projectat al solar que hi ha just davant de l’Hospital de Mataró, el CSdM passaria dels 90 llits actuals que hi ha al centre sociosanitari de l’antic hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, a 250 llits d’atenció intermèdia. Segons Cunillera, amb aquest edifici, de 14.000 metres quadrats, es garantirien les necessitats assistencials fins l’any 2050.

Un nou model de CAP per transformar la primària. Una altra de les inversions que el Consorci espera que Salut afronti en el curt termini és la construcció del nou CAP Cirera Molins, que requereix d’una inversió menor, de 3 MEUR, i que s’hauria d’aixecar al solar que hi ha al costat mateix de l’actual CAP. Amb aquest CAP, es pretén és iniciar un procés de transformació “intens” de l’atenció primària, per adaptar-la als nous temps.

“Per transformar els processos cal que l’entorn ens ajudi i és molt difícil fer-ho amb equipaments dissenyats el segle passat i basats en el taulell, la sala d’espera i la consulta”, es justifica Cunillera.

Tribuna Maresme 29

viure

gastro u Consorci

de Promoció Turística Costa del Maresme

Després de dos mesos ben grisos, la maduixa arriba per posar color a la primavera. El 29 d’abril es va donar el tret de sortida del Temps de Maduixes, unes jornades gastronòmiques ben típiques del Maresme que s’allargaran durant un mes, fins el 29 de maig. Una oportunitat ideal per destacar un dels productes locals i singulars de la comarca que es poden elaborar en plats dolços i salats, amb producte de Mar i de Munt, i que es poden maridar amb vi o escumosos de la DO Alella conformant els Sabors Maresme.

Amb el seu gust dolç però amb un punt d’acidesa, la seva textura carnosa, un aroma agradable i un color vermell intens, les maduixes són un dels símbols del Maresme. Degut al clima i l’orografia de la zona muntanyosa de la comarca, aquest fruit té una qualitat envejable. A més, la major part de les maduixes que es conreen al Maresme es comercialitzen al mercat interior.

En les jornades hi participen

La maduixa del Maresme endolceix el mes de maig

Del 29 d’abril al 29 de maig, la maduixa es converteix en la protagonista de les jornades gastronòmiques del Maresme.

Establiments que hi participen Alella: Restaurant Can Duran. Arenys de Mar: Restaurant Blau de Mar, Restaurant Mot by Vila Arenys Hotel, Hotel Sa Voga, Sardineta Bistrot, Soc Pagès, Juanitas dolç i salat. Arenys de Munt: Restaurant L’Era, Agrosalichs, Can Marpons, Pastisseria l’Obrador, Pastisseria La Lyonesa.

Argentona: Restaurant Xalavia, Forn Can Moré. Cabrils:, Tempo de l’Hort.

Calella: Ca l’Isard Restaurant, Xperience Gastrobar, Unió de Maduixaires, Agrogust - Laris. Canet de Mar: El celler Moments, Trattopizza Piccoloso, Paquita Slow Bistro, El desig pastissers, Pastisseria Campassol. El Masnou: Pastisseria Miquel. Mataró: Restaurant el Nou-Cents, Can Tria Ecològic, L’Hort d’en Dídac, Casa Graupera. Palafolls: Horta Ecològica Pla de Munt, Horta Mas Roca. Pineda de Mar: Restaurant Can Formiga, Restaurant Chicken&Fish, Pizzeria Que bona!!, Restaurant Pura Brasa, Saboréate. Sant Andreu de Llavaneres: Restaurant Teca Balís, Pastisseria Sala. Sant Cebrià de Vallalta: Sauleda Pastissers, Bar Ba’s, Ca l’Estrany. Sant Iscle de Vallalta: El jabalí. Sant Pol de Mar: Sauleda Pastissers, Restaurant L’Ermita, Restaurant Terrassa Voramar, Can Ginesta - Del pagès a casa, Maduixes. cat, Melmelades Calada. Sant Vicenç de Montalt: Restaurant Mezzaluna.

Tiana: Melmelària. Vilassar de Dalt: El Racó de Can Feliu, Zen Food.

un total de 30 restauradors, 12 productors d’horta i fruita, 5 elaboradors d’ous, carns i derivats, 11 elaboradors de pa i dolços i 3 de mels, melmelades, patés i conserves de 18 municipis de la comarca que ofereixen diferents propostes gastronòmiques on la maduixa hi té un paper destacat.

La prestigiosa cuinera Ada Parellada, propietària del restaurant barceloní Semproniana, participa en aquesta edició del Temps de Maduixes oferint una recepta amb maduixes del Maresme que la iaia del Maresme s’ha encarregat d’il·lustrar. La xef catalana també ha proposat una altra recepta en la que hi han col·laborat dos productors locals: Pep Marpons, d’Arenys de Munt, i la Unió de Maduixaires de Calella. És un moment en el que podem presumir d’un producte de proximitat, de Km 0 com són les maduixes del Maresme, que compten amb una llarga llista de beneficis per a la salut, com la de reforçar els ossos, augmentar les defenses o tenir un gran efecte antioxidant.

30 Tribuna Maresme

El Maridatge dels Sentits torna a Teià u REDACCIÓ

Teià ja ho té tot a punt per celebrar el cinquè Maridatge dels Sentits. Del 20 al 27 de maig, el municipi serà escenari d’un programa d’activitats a l’entorn del perfum, la flor i l’enogastronomia.

5è Mouillette d’Argent. Un dels plats forts és el Concurs internacional de perfumeria Mouillette d’Argent, que enguany tindrà la rosa com a nota olfactiva. El certamen s’ha convertit en un referent en el sector de la perfumeria d’autor que ha arrelat i ha singularitzat Teià, gràcies al lideratge del Beauty Cluster de Barcelona i Ainea Perfums. Es tracta d’un certamen de caràcter anual adreçat a perfumistes professionals de tot el món que vulguin donar a conèixer la seva capacitat cre-

Del 20 al 27 de maig, Teià s’omplirà d’activitats a l’entorn del perfum, la flor i la gastronomia.

ativa. Els premis seran atorgats el dia 26 de maig a l’Espai d’Art Ca l’Antiga a les 19 h.

Però abans, el 7 de maig, s’inaugurarà a La Unió l’exposició titulada El perfum és la joia, la joia és la rosa en què es donaran a conèixer les 12 fragàncies seleccionades pel jurat del Concurs. Els perfums compartiran espai amb una al-

tra mostra de disseny sobre les propostes finalistes del concurs Talent creatiu i empresa.

Ruta dels Sentits. La Ruta dels Sentits és un recorregut enogastronòmic per 10 establiments de Teià, on es podrà gaudir d’una oferta gastronòmica singular, maridada amb els vins de la DO Alella i disse-

nyada exclusivament per al 5è Maridatge dels Sentits. La Ruta es farà del 20 al 27 de maig i els participants entraran en el sorteig de 4 experiències enoturístiques a la Terra de la Pansa Blanca.

En aquesta edició es recupera la Fira del Perfum i la Flor, amb artesania local i comarcal, amb itineraris olfactius pels carrerons i espais del barri antic de Teià. També es recupera, després de dos anys d’absència obligada, el Sopar dels Sentits a quatre mans als jardins de ca l’Antiga, amb les propostes gastronòmiques dels xefs Francesc Rovira, de la Fonda Xesc de Gombrèn (estrella Michelin), i Iolanda Bustos, la cuinera de les flors per excel· lència, sempre vinculada al Maridatge dels Sentits, i amb maridatge de vins de 4 cellers de la DO Alella.

Arrenca el ‘Tast de vins, tast d’història’ a Premià de Mar u REDACCIÓ

Sota el nom de “Tast de vins, tast d’història”, el passat 30 d’abril, es va encetar una nova activitat que permetrà els participants endinsar-se en el coneixement de la història i el patrimoni de Premià de Mar

mentre gaudeixen de tasts de vi de la DO d’Alella. En aquests actes, un expert situa els presents en el context històric de cada un dels escenaris escollits, mentre que un sommelier de la DO d’Alella s’encarregarà de servir els vins.

El següent d’aquests tastos es

titula “La riquesa del vi” i tindrà lloc el 28 de maig al Museu de l’Estampació on s’explicarà la relació del comerç del vi amb el procés d’industrialització.

L’últim tast es titula “La vinya en el món agrícola” i es farà el 18 de juny a Can Manent on es recordarà el passat agrícola.

Tribuna Maresme 31

programa d’actes: 5è maridatge dels sentits del 20 al 27 maig La Ruta dels Sentits. Recorregut enogastronòmic per 10 establiments de Teià.

Divendres 20 maig Taula Rodona: “Flors, Perfums I Cuina”. 19 h. CMC La Unió. Convidats: Iolanda Bustos, Josep Torrents, Jordi Abelló i Ernesto Collado.

Dissabte 21 maig Fira del perfum i la flor, amb artesania local i comarcal. De 10 a 20 h. Torrent de Casa Bru, Carrer de les Flors i Plaça de Sant Martí.

Roses del món. De 10 a 20 h. Carrer Guilleries. Podreu olorar les essències de diferents roses del món.

Jardins engalanats d’algunes cases pairals del casc antic. De 10 a 14 h i 16 a 20 h. Casa Bru (masovers), Cal Manyà i Cal Terçó.

Inauguració del 5è Maridatge dels Sentits de Teià 2022. 11 h.

Plaça de Catalunya.

Passejada cultural pels jardins de Teià. 12 i 18 h. Plaça de Sant Martí.

Visita guiada a càrrec d’Ineditours.

Enotast: Tasta la Terra de la Pansa Blanca. 12 h. Restaurant El nouAntigó. Et proposem una sessió de maridatge de 2 vins de la DO Alella.

Aromateràpia i perfumeria natural, perfums que curen? 10 h. Can Llaurador. Taller a càrrec d’Enrique Sanz.

Vermut amb el grup de música Flowk. 12.30 h. Plaça de Sant Martí.

Descobreixo la meva vida des de les olors. 10 h. Can Llaurador. Taller a càrrec de Sandra Iruela, perfumista.

Taller d’estampació de bosses.

17 h. Plaça de Sant Martí. A càrrec de Marta Comas.

Crea el teu propi perfum. 10 h. Can Llaurador. A càrrec de Bettina Perisson.

Maridatge vins DO Alella i xocolates Bean-to-bar. 19 h. Casal de Joves. A càrrec del tastador de xocolata Marc Torrano i la sommelier Rebeca Ruiz.

Boulevard de les roses. De 10 a 20 h. Magatzem de can Torrents.

Expositors amb els millors perfums de roses del món.

Cinema: La Fine Fleur. 20 h. CMC La Unió. De Pierre Pinaud (França, 2020).

Diumenge 22 maig

Dilluns 23 maig

Fira del perfum i la flor, amb artesania local i comarcal. De 10 a 14 h. Torrent de Casa Bru, Carrer de les Flors i Plaça de Sant Martí.

Taller: maridatge de vins i perfums. 18.30 h. Can Llaurador.

Boulevard de les roses. De 10 a 14 h. Magatzem de can Torrents.

Jardins engalanats d’algunes cases pairals del casc antic. De 10 a 14 h. Casa Bru (masovers), Cal Manyà i Cal Terçó.

Roses del món. De 10 a 14 h. Carrer Guilleries. Podreu olorar les essències de diferents roses del món.

XXVI Trobada de puntaires. De 10 a 14 h Plaça de Sant Martí Passejada cultural pels jardins de Teià. 10 h. Plaça de Sant Martí.

Visita guiada a càrrec d’Ineditours.

Visita guiada al celler romà amb copa de vi de la DO Alella. 11 h.

Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora.

Demostració d’art floral. 12 h.

Cmc La Unió. A càrrec de Jordi Abelló.

Vermut. 12.30 h. Plaça de Sant Martí.

Dimarts 24 maig Hora del conte: ‘El jardí de paper’.

18 h. Biblioteca Can Llaurador. A càrrec de Marta Catalan.

Presentació del projecte Aromateià 2022-2023. 19 h. Can Llaurador. Mapa olfactiu de Teià. A càrrec del Dr. Josep de Haro Llicer, Irene Gisbert, i Andreu Bosch.

Sopar dels Sentits a quatre mans.

21 h. Jardins de Ca l’Antiga. A càrrec de Iolanda Bustos i Francesc Rovira.

Dijous 26 maig Lliurament de premis del 5è Concurs Internacional de Perfumeria de Teià Mouillette d’Argent. 19 h.

Ca l’Antiga.

Divendres 27 maig Lliurament de premis del concurs Talent Creatiu i Empresa 2022.

20 h. Teatre La Flor de La Palma.