Tribuna 371. Novembre 2021

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 371. NOVEMBRE 2021

Animals de companyia Són part de les nostres vides i ens acompanyen durant molts anys.

Cal tenir-ne bona cura i sovint ens ensenyen coses que no sabíem o potser havíem oblidat. Diversos experts ens donen consells per millorar la qualitat de vida dels nostres animals de companyia.

Gastronomia: Arriba la 8a Ruta Gastronòmica de Cabrils, dedicada a l’Arròs solidari.

Cultura: Can Vallerià proposa l’art a l’espai públic amb el projecte ‘Finestres’.

Documental: Clack produeix un documental sobre la situació dels protestants a Catalunya.

Festes majors: Arriben les Festes Majors de Sant Andreu i de Sant Martí.

PROPOSTES DESTACADES DE NOVEMBRE CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA

Mataró. Teatre Monumental. Dia 7/11 Premia de Mar. Espai l’Amistat. Dia 6/11 Obra que adapta la celebrada novel·la d’Irene Solà.

ESPAÑA OCULTA

23F ANATOMIA D’UN INSTANT

ELS GRAVATS DE GOYA

PREMIS BUTACA

Mataró. Nau Gaudí. Fins el 16 de gener Fotografies de Cristina García Rodero que capta una Espanya profunda que està desapareixent

Mataró. Ca l’Arenas. Des del 19/11 Exposició al voltant de les 4 grans sèries de gravats de Francisco de Goya que conserva el Museu de Mataró.

Tribuna

7ES JORNADES D’OCUPACIÓ

Alella, El Masnou i Teià. Dies 3, 4 i 5 Les Jornades estaran vinculades a les formacions per a les ocupacions que els tres municipis organitzen.

Mataró. Teatre Monumental. Dia 20/11 Una proposta de teatre documental sota la direcció d’Àlex Rigola. Amb Enric Auquer i Pep Cruz.

Mataró. Teatre Monumental. Dia 15/11 Gala en què es lliuraran els premis d’arts escèniques de Catalunya en la seva 27a edició.

LA VINYETA

SETMANA MÚSICA ANTIGA

Mataró. Basílica de Santa Maria El fil conductor dels 5 concerts programats serà la música del compositor Johann Sebastian Bach.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Maresme Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Guillén, Jordi Martí, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar Tel. 93 752 52 67 · info@tribunamaresme.com Dipòsit Legal: B-26375-2005.

Impressió: impressions intercomarcals S.A.

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

món animal

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

Tenir cura dels nostres animals de companyia Gossos, gats i d’altres animals de companyia conviuen amb nosaltres a les nostres llars.

Cal tenir bona cura de les seves necessitats: alimentació, passeig i sociabilització, salut...

Tot seguit, diversos experts i col·laboradors ens donen algunes pautes, notícies i opinions per ajudar-nos a millorar els benestar i la qualitat de vida dels nostres companys animals.

El Centre d’Acollida d’Animals de Cabrils torna a estar en marxa Gràcies als pressupostos participatius i la voluntat de l’Ajuntament, Cabrils disposa d’aquest centre que gestiona la Fundació Daina, la fundació de la Societat Protectora d’Animals de Mataró, amb l’objectiu de ser un espai de benestar pels animals acollits i pont entre l’abandonament i l’adopció.

El CAAC de Cabrils, en la seva remodelació total, s’ha construït amb criteris d’aprofitament màxim de les hores de sol i compta amb un total de 16 gàbies, dos patis d’esbarjo pels gossos, la gatera i un espai polivalent a l’entrada del recinte.

Situat a la Zona Industrial Carrer A, núm. 5 de la localitat, també disposa d’un despatx

i de serveis. Tot i així, una segona fase de millora acabarà adequant totes les necessitats dels animals i per atendre correctament al personal i del voluntariat.

A l’acte d’inauguració i portes obertes, que va tenir lloc el passat dissabte 23 d’octubre, tant els representants munici-

pals com de la protectora van assegurar l’establiment d’una relació basada en l’acció proteccionista a través de projectes comuns de benestar animal, entès com a promoció de la salut i equilibri emocionals dels animals acollits; la conscienciació de la realitat per la que passen els animals aban-

donats; i la sensibilització del que comporta una tinença responsable.

La Societat Protectora d’Animals de Mataró i la seva Fundació Daina gestionen actualment tres refugis situats a Mataró, Cabrils i Badalona, que junt amb l’Espai Veterinari de Mataró, són els centres d’acció proteccionista situats bàsicament al Maresme, cosa que facilita la gestió en eficàcia i eficiència.

L’acte d’inauguració va ser presidit per l’alcaldessa, Maite Viñals, i van participar el regidor de Benestar Animal, Pere Sáez; la coordinadora de voluntariat d’SPAM, Núria Garcia; i la presidenta de la Fundació Daina, Sílvia Serra.

4 | Tribuna Maresme

Conejos, mascotas fáciles de cuidar Fernanda Gallastegui Ante Fervet. Consulta veterinaria

El conejo en los últimos tiempos ha tenido un aumento significativo dentro de lo que llamamos animal de compañía, debido a su buen carácter, inteligencia y su mantenimiento sencillo. ¿Qué necesidades tiene un conejo?

Alojamiento. Es sencillo cuanto más grande sea la jaula o el espacio del que disponga mejor será su calidad de vida.

Debemos calcular que tamaño tendrá el conejo de adulto para poder ofrecer un habitáculo adecuado. Si el animal tiene acceso a los espacios abiertos, como el jardín o terraza, puede tener una jaula más reducida, que otro conejo que no pueda hacerlo: el animal que

pasa todo el día en la jaula y todo el ejercicio y su vida diaria se desarrollará en ese recinto, por lo que esta debe ser grande para permitir el movimiento del animal.

El lecho de la jaula debe ser sin polvo para evitar que se irriten los ojos y las vías respiratorias.

Hay lechos adecuados para conejos que se pueden encontrar en las tiendas de mascotas,

como bolitas de papel, pellets, lechos de mazorca, etc., la arena de gato no es adecuada por ser abrasiva.

Hay que cambiarla habitualmente, se recomienda una vez por semana, para evitar que tenga contacto con el amoníaco de la orina y productos secundarios de la descomposición de heces y orina, aunque es fácil entrenarles para usar una bandeja sanitaria.

Alimentación. La base principal de la dieta de un conejo es el heno seco de gramíneas o de alfalfa que ha de estar disponible “ad libitum”. El heno es muy importante para mantener la salud intestinal y el correcto desgaste dental del animal.

Comida fresca como hojas, hierbas y verduras: se pueden dar hojas de zanahorias, de nabo, de remolacha o de coliflor, col, acelga, apio, perejil, etc., en menos cantidad que el heno, pero puede ser de aporte diario.

Otras verduras como zanahorias, lechuga, espinacas y hortalizas variadas se pueden dar de forma controlada. Los piensos granulados deben ser sin cereales, ni semillas, no debiendo superar su aporte a una cucharada sopera diaria.

Tribuna Maresme | 5

Cuidados específicos. Se les puede permitir deambular por la casa para explorar y ejercitarse, siempre bajo control para evitar accidentes como caídas desde balcones, electrocuciones por masticar cables o ser presa de otra mascota de la familia (perros). Son inteligentes y se les pueden enseñar trucos para mantener su mente activa.

Mantenimiento. Son fáciles de mantener, ellos se asean a sí mismos, en las épocas de muda les podemos ayudar con un buen cepillado. También para ayudar a evitar la formación de bolas de pelo en su sistema digestivo se les puede administrar malta en gel. Si es posible, buscar las que sean bajas en azúcar.

Llegeix l’article complet a www.tribunamaresme.com

Gos educat, gos feliç The Royal dog www.theroyaldog.com

Els gossos són animals socials per naturalesa, necessiten formar part d’una família o grup.

Establir normes de comportament, així com satisfer les seves necessitats físiques i psíquiques és vital per evitar comportaments no desitjats.

Quan ensenyem a un gos a relaxar-se, a relacionar-se de forma sana, a jugar, i a comportar-se correctament a casa i al carrer, reforcem el vincle i ens convertim en uns excellents “pares i mares” dels nostres peluts. Consells per connectar amb els nostres peluts: Mira’m als ulls. Us heu fixat que a vegades reaccionen sense parlar-los? Els gossos estudien el nostre llenguatge corporal, i capten perfectament

Més informació: www.theroyaldog.com / Tel. 640 31 32 35.

la nostra energia. Sempre que vulgueu dirigir-vos a ell/a, feu que us miri als ulls. Abans de llençar-los la pilota, abans d’oferir-los el menjar..., etc.

Fer contacte visual reforça el vincle de forma exponencial.

Posa’l a treballar. Els gossos són animals intel·ligents que es frustren si no tenen res a fer. Aquesta frustració la pot patir el sofà a mossegades, el parquet a pixades, o els veïns

amb els lladrucs. Si li dones “feina”, estaràs satisfent una de les seves grans necessitats.

Com treballem?: Caminant o corrent; Amb jocs d’olfacte; Treballant ordres d’educació bàsica en el seu dia a dia.

Educar-los de forma conscient i responsable és la millor forma de tornar-los l’amor incondicional que ens professen. Si vols aprendre’n més, no et perdis les nostres classes setmanals.

6 | Tribuna Maresme

Memòries d’una gata Sandra Barrera Navarri Associació defensora de gats de carrer de Vilassar de Dalt

No vaig néixer per ser gata de carrer de Vilassar de Dalt. Ni tan sols vaig néixer aquí. Soc filla d’un poble de la Costa del Maresme. Les primeres setmanes de vida vaig ser feliç al costat de la mare i dels meus germans i germanes, però un dia ens van agafar i ens van abandonar en un descampat.

Aviat aquell lloc es va convertir en casa nostra i gràcies a l’ajuda de les voluntàries de l’associació del poble, que ens portaven menjar cada dia, vam sobreviure dignament.

He viscut gairebé tota la vida

al carrer, no conec res més, i us puc assegurar que no és gens fàcil. A la colònia ara som cinc gats, però havíem arribat a serne 12. La dura vida al carrer passa factura. Jo ara ja tinc 10 anys, tot un rècord al carrer, on la mitjana d’edat és normalment d’uns sis anys. Em falten

algunes dents, tinc problemes de ronyons i ja no soc tan àgil com abans, però encara tinc ganes de viure.

He sentit parlar a les voluntàries que aviat tindrem un refugi on podrem anar les més veteranes, on passar calentones les fredes nits d’hivern i rebre les

cures que necessitem mentre esperem marxar d’aquest món, una casa d’acollida o una família per a sempre.

No tots els gats de carrer ho necessiten, però a mi em faria molt feliç, per fi, tenir una família i passar els últims anys de la meva vida envoltada d’amor. A veure si ens fan una bona propaganda a això que anomenen xarxes i ens troben una llar ben bonica. El refugi serà el primer pas per complir el meu somni.

Mentrestant, seguirem passant els dies al carrer, dormint al ras, vigilant els cotxes que passen a tota velocitat pel costat del descampat i esperant l’arribada de les voluntàries per rebre quatre carícies i una llauneta.

Compravenda de vides Laureano Miró www.somanimal.org

En Lluís i la Marta han decidit comprar un cadell per a la seva filla, la Laia. Tenen molt present els problemes que poden donar els gossos, així que s’asseguren de triar una raça que hagi estat seleccionada per a què els seus exemplars siguin petits, estiguin adaptats a passar moltes hores sols en un pis, siguin obedients i tinguin un bon caràcter.

CLÍNICA VETERINÀRIA SANT JOAN HOSPITALITZACIONS i URGÈNCIES

Tel. 629 33 96 97

Exigiran, a tal efecte, un pedigrí dels pares que garanteixi la puresa de la raça i doni garantia que el cadell complirà amb les característiques seleccionades quan arribi a l’edat adulta.

El que potser no tenen tan clar és que la mare del seu cadell és molt possible que tingui una vida absolutament miserable en un país de l’Europa de l’est. Per a poder satisfer els desitjos d’aquesta família modèlica centenars de gosses viu-

ran tancades tota la seva vida en infectes cubicles, on tindran un part rere l’altre. Els seus cadells –els seus fills– seran apartats de la seva mare en un estat d’immaduresa aberrant, quan encara ni tan just hauran acabat el seu procés d’alletament: tots sabem que els cadells, quan més petits, millor es venen. Els petitons travessaran el continent en una capsa amb els seus germans, on sovint alguns d’ells no sobreviuran, i arriba-

ran a una flamant botiga d’animals exhausts, desorientats i buscant desesperadament la seva mare; allà se’ls hi posarà preu i seran venuts per separat.

Si cal repetir-ho mil vegades ho repetirem: els animals no existeixen per servir-nos a nosaltres. Cada un és un individu únic, té interessos propis, necessitats pròpies, afectes amb altres individus valuoses i dignes de respecte. Acabem ja amb la compravenda de vides!

VENDA DE PINSOS VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1 Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR Segueix-nos a l’instagram www.instagram.com/totpinso

c/ Lluís Jover, 76 · Vilassar de Mar

Tel. 93 750 22 90

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït) www.totpinso.com

cultura

Tribuna Maresme | 7

ACOSTA’T A LA CULTURA

El Projecte Finestres de Can Vallerià: art a l’espai públic de Premià de Dalt Font: Can Vallerià

Els murals ceràmics ‘L’ombra d’en Joanet’, de Madola, i ‘Lletres de Can Vallerià’, de Joan Pasqual, ocupen des de fa uns dies l’espai de les antigues finestres del porxo de la finca de Can Vallerià, tancades des de fa més de quatre dècades.

Després de sanejar l’antiga instal·lació d’usos agrícoles per adequar-la com a espai cultural, els dos artistes residents a Premià de Dalt van fer seva la idea de l’entitat Can Vallerià de donar una segona vida a les obertures, i han treballat tot l’estiu conjuntament en aquest ‘Projecte finestres’, ara inaugurat.

Damunt d’una superfície de lloses ceràmiques elaborades expressament per al projecte, els dos artistes han elaborat sengles obres que dialoguen entre elles a partir del concepte finestra i de l’imaginari que representa. Els murals del Passeig Coromina passen així a ser part de l’espai públic de la vila, i patrimoni de tots els ciutadans.

Paral·lelament, a l’interior del porxo s’ha obert la mostra ‘Tallers’, on Madola i Joan

Pasqual mostren algunes de les obres que mai no han vist la llum públicament. Són un autèntic fons d’armari on es veu part de la recerca de nous llenguatges artístics que els dos porten fent fa molts anys.

Al canal de YouTube de Can Vallerià podeu veure el vídeo on s’explica el procés der creació de les dues obres.

La petita biblioteca lliure.

Coincidint amb la inauguració dels murals, també s’ha posat en marxa la petita biblioteca lliure de Premià de Dalt, que administra Can Vallerià. Consisteix en una caseta adossada a un dels murs d’entrada a la finca del Passeig Coromina.

Agafeu un llibre i, un altre dia que hi torneu a passar, deixeu-ne un altre a canvi. No cal que sigui el mateix, nomes cal que sigui interessant, que aporti alguna cosa a qui el llegeixi.

Gràcies al treball de voluntariat de l’artesà Berto Martí, Premià de Dalt ingressa a la xarxa global sense ànim de lucre Little Free Library, una organització que acull més de 100.000 casetes-biblioteca a cent països d’arreu del món.

8 | Tribuna Maresme

ESPECTACLES La teta lisa. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dijous 4 a les 20 h. Obra de la companyia teatral SaludArte.

Se finí... (o no). Mataró. Can Gassol.

Divendres 5 a les 20 h. Assaig obert.

Idea original i creació: Marta Hernández i Oriol Casals.

Canto jo i la muntanya balla. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 6 a les 20 h. Una excepcional versió de la celebrada i premiada novel·la d’Irene Solà. n’imPORTE quoi. Argentona. La Sala.

Diumenge 7 a les 19 h. A càrrec de la Cia. Leandre Clown.

Canto jo i la muntanya balla. Mataró.

Teatre Monumental. Diumenge 7 a les 19 h.

La gran ofensa. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 13 a les 20 h. A càrrec de La Bendita Compañía i El Terrat.

Històries complexes en espais singulars. Mataró. Foment Mataroní.

Diumenge 14 a les 18 h. A càrrec del Grup Segle XX de Sant Fost de Campsentelles.

La petita Capmany. Vilassar de Mar. Can Bisa. Diumenge 14 a les 17.30 h.

De la cia. Múcab Dansa & Toni Mira.

Espectacle teatral amb titelles, gegants, bestiari i màscares.

Premis Butaca. Mataró. Foment Mataroní. Dilluns 15 a les 20 h. Gala en què es lliuraran els premis d’arts escèniques de Catalunya en la seva 27a edició.

Sí o No? Alella. Casal d’Alella. Dimecres 17 a les 20 h. Monòleg còmic de Bruno Oro, dirigit per Alejo Levis.

Llegir/Sentir Tri-A-Dú. Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 19 a les 19 h.

Espectacle críticomusical a partir de textos de/sobre Joan Triadú. 100 anys del naixement de Joan Triadú.

Filar. Històries que transcorren al llarg d’un fil. Mataró. Can Gassol.

Dissabte 20 a les 18 h. Assaig obert.

Creació i interpretació: Antonella D’Ascenzi.

La XXXIX Setmana de Música Antiga celebra els 40 anys amb un homenatge a Bach

23 F Anatomia d’un instant. Mataró.

Teatre Monumental. Dissabte 20 a les 20 h. Una proposta de teatre documental sota la direcció d’Àlex Rigola.

Amb Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez i Roser Vilajosana.

Inèrcia. Alella. Casal d’Alella. Divendres 19 a les 20 h. La companyia Inèrcia ofereix un espai de diàleg obert post-funció sobre l’abús sexual i la violència de gènere.

Monòlegs a la Plaça. Vilassar de Dalt. Plaça de la Vila. Dissabte 20 a les 12.30 h. Espectacle de carrer interactiu i participatiu No solo duelen los golpes. Argentona. La Sala. Divendres 26 a les 20.30 h.Monòleg de Pamela Palenciano.

Gala benèfica. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 27 a les 18 h. Radio TeleTaxi i l’Associació Mataró Camina s’uneixen en un esdeveniment a favor dels nens de l’escola d’educació especial L’Arboç de Mataró.

Camí a l’escola. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 27 a les 18.30 h. A càrrec de Campi qui pugui. Un espectacle suggerent, visual i sense text que s’inspira en la història real d’infants d’arreu del món.

Iaia. Alella. Casal d’Alella. Diumenge 28 a les 18 i 20 h. Iaia és un espectacle multidisciplinar on el públic entrarà al menjador de casa la iaia per reconstruir i reviure la seva història. A càrrec de Mambo Project.

Katiuska, la mujer rusa. Mataró.

Teatre Monumental. Diumenge 28 a les 18 h. Opereta en dos actes, prosa i vers, amb música de Pablo Sorozábal i llibret d’Emilio González del Castillo i Manuel Martí Alonso.

En l’edició d’aquest any de la Setmana de Música Antiga de Mataró, el fil conductor dels cinc concerts programats serà la música del compositor probablement més gran de tots els temps: Johann Sebastian Bach. La Setmana començarà dissabte 13 de novembre amb el Magnificat de Bach al Teatre Monumental, una de les peces més festives del músic, a càrrec del Cor Ciutat de Mataró i l’Orquestra Barroca de Barcelona. La segona cita serà diumenge 14 de novembre a la Capella dels Dolors amb el concert El llaüt barroc alemany.

Obres de J.S. Bach i S. L. Weiss a càrrec d’Andreas Martin. El llaütista presentarà un programa que pren com a inspiració i motivació el record de la trobada entre aquests dos grans representants de l’era barroca.

El tercer concert vol ser una

aproximació a l’univers musical de Bach a través d’una de les obres més emblemàtiques del compositor: Les Variacions de Goldberg. En aquest cas la cita serà dissabte 20 de novembre també a la Capella dels Dolors a càrrec d’Ensemble Pyrene.

El grup resident de la Setmana, el Trio Barroc del Cafè seran els protagonistes del quart concert, La flauta de bec en temps de Bach, el dia 21 de novembre a la Capella dels Dolors. Joan Vives, Mireia Ruiz i Daniel Regincós convidaran a l’espectador a fer un recorregut pel repertori original per a flauta de bec escrit pels compositors alemanys i contemporanis de Bach.

La Setmana es clourà el 28 de novembre amb un concert d’orgue a càrrec de Mercè Sanchís a la Parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança.

Tribuna Maresme | 9

Mataró acollirà la gala de la 27a edició dels Premis Butaca

Una imatge de la gala dels Premis Butaca 2020.

En l’edició d’enguany els Premis Butaca tornen a la presencialitat en un acte que se celebrarà el dia 15 de novembre a Mataró.

Els Premis Butaca premien per votació popular les millors produccions escèniques que s’han vist als teatres catalans. Les votacions estan obertes fins una setmana abans de la gala a través del web www.premisbutaca.cat i els guanyadors de les diferents categories es donaran a

conèixer el dia 15 de novembre en una gala que tindrà lloc al Teatre Monumental.

En l’edició d’aquest hi ha 70 nominats: Canto jo i la muntanya balla (8), De què parlem mentre parlem de tota aquesta merda (5), El combat del segle (5), Les tres germanes (5), Mare de sucre (5), M’hauríeu de pagar (5), Barcelona 24h (4), La filla del mar (4), Mistela Candela Sarsuela (4) i Hidden (4) lideren el rànquing de nominacions.

La contribució del Maresme a l’excursionisme científic L’any 2020 Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, l’Arxiu Comarcal del Maresme i Maresme Mediaval van proposar unes jornades relatives a l’excursionisme científic, la situació sanitària excepcional va obligar a ajornar-les.

Mataró i el Maresme van ser un territori pioner en la descoberta científica del medi geogràfic i històric, amb noms propis molt destacats com ara Francesc Carreras i Candi, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Ramon Arabia entre d’altres.

La Jornada d’estudi es farà el 13 de novembre a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró. La presentació de les Jornades anirà a càrrec d’Alexis Serrano i de Joaquim Graupera.

Entre d’altres temes, diversos especialistes tractaran: “La contribució de l’excursionisme científic al coneixement i descoberta de l’art medieval i del patrimoni català”, ”Puig i Cadafalch i Josep Goday, dos mataronins a la missió arqueològica-jurídica de l’Institut d’Estudis Catalans a la ratlla d’Aragó del 1907”, “El mataroní Ramon Arabia i la seva participació a la creació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques”, “Carreras i Candi i l’Agrupació Científico-Excursionista en l’estudi de la història a Mataró”, ”Francesc Carreras Candi i les seves aportacions al coneixement del Maresme medieval” i “Les excursions científiques de Domènech i Montaner”.

10 | Tribuna Maresme

imatges ACOSTA’T A LA CULTURA

Festival de Cinema Fantàstic - Sitges 2021

PROPERES ESTRENES ETERNALS

De Chloé Zhao (EUA, 20219. Amb Angelina Jolie, Richard Madden, Gemma Chan, Kit Harington, Kumail Nanjiani, Salma Hayek.

ESTRENA 05/11/21

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

El festival de Sitges d’enguany, dedicat a la licantropia, ha estat irònicament dominat per un dels seus antagonistes: el xai. I és que Lamb, la cinta sueca guanyadora del certamen explora la relació home natura a través de la història d’una parella que decideix adoptar un xai com a fill. El que comença com una comèdia amb tocs surrealistes s’acaba convertint en un thriller sobrenatural que inclou una venjança de la mare natura. La seva protagonista, Noomi Rapace, ha obtingut el premi d’interpretació per fer-nos creure brillantment que era la mare de l’animaló.

L’altra cinta destacada pel jurat ha estat After Blue (Paradise Sale), la nova provocació queer de Bertrand Mandico que ha deixat les purulències i altres fluids, per explicar-nos una història ultraplanetària de convivència exclusiva entre dones. Mandico també ha obtingut el premi de la crítica.

Un altre premi important, el Méliès d’argent que distingeix la millor producció europea de fantàstic ha recaigut a la millor pel·lícula espanyola vista a Sit-

TRES

Una imatge de ‘Lamb’, guanyadora del Festival de Sitges.

ges: Tres, de Juanjo Jiménez.

Aquesta sorprenent cinta ens explica la història d’una dona que sent els sons del món uns segons més tard que s’hagin produït. Aquesta dona desincronitzada haurà de prendre les regnes de la seva vida si vol tornar al punt de solfa. Però la guanyadora absoluta del Méliès d’or ha estat Censor, una cinta britànica que parteix de la censura que Margarett Thatcher va fer al cinema giallo als anys 80 per arribar a una paranoica censora que s’obsessiona amb la protagonista d’un d’aquests films de terror.

L’australiana Nitram també ha sumat dos premis a la millor direcció i interpretació per Caleb Landry Jones (que ja va guanyar al darrer Cannes). Nitram és un jove piròman que malviu amb la seva família esperant el

moment de destacar a la vida fins que un rifle cau a les seves mans. La cinta és una freda i calculada denúncia de la llibertat de possessió d’armes i els seu perills a les antípodes.

Però Sitges és un món fascinant per descobrir i sempre guarda alguna sorpresa a cada secció. Aquest és el cas d’A nuvem rosa una visionària cinta brasilera rodada el 2018 que preveu un confinament per causa d’un núvol tòxic que deixa Brasil aïllat. Es tracta d’una història d’amor al llarg dels anys i un núvol rosa verinós que separa les persones de la vida i la realitat exterior. Cryptozoo ha estat la millor pel·lícula d’animació del festival, una mena de trippy ecologista protagonitzat per uns activistes que volen salvar els animals fantàstics del món de la realitat.

De Juanjo Giménez (Espanya, 2021). Amb Marta Nieto, Miki Esparbé, Francisco Reyes, Luisa Merelas, Cristina Iglesias.

ESTRENA 05/11/21

ÚLTIMA NOCHE EN EL SOHO

D’Edgar Wright (Regne Unit, 2021). Amb Thomasin McKenzie, Anya Taylor-Joy, Matt Smith, Terence Stamp.

ESTRENA 19/11/21

LAMB

De Valdimar Jóhannsson (Islàndia, 2021). Amb Noomi Rapace, Björn Hlynur Haraldsson, Hilmir Snær Guðnason, Ester Bibi.

ESTRENA 26/11/21

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Tribuna Maresme | 11

El darrer documental de Clack repassa la història de repressió dels protestants catalans Protestants, la història silenciada és el nou documental de la productora mataronina Clack, en el qual es repassa la repressió viscuda per les comunitats evangèliques històriques que van començar a implantar-se a Catalunya ara fa una mica més de 150 anys. Especialment després de la Guerra Civil i amb major o menor intensitat fins l’inici de l’etapa del desarrollismo, els membres de les esglésies protestants van veure clausurats i atacats els seus temples i van haver de mantenir la seva fe en trobades en cases particulars. Si eren descoberts en aquests cultes, els seus participants eren multats, de la mateixa manera que si distribuïen qualsevol producte cultural vinculat a aquesta religió. Igualment, els infants

IN_CERT. Art, ciència i pensament des de la pandèmia. Alella. Can Manyé.

Fins al 13 de febrer. Obres de Nora Ancarola i Jo Milne. Diumenge 21 a les 11.30 h: Visita comentada i taula rodona.

Mites al natural. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 5 al 28 de novembre.

L’art vegetal de Miquel Màrtir.

Catherine Lorton. Consciència onírica.

Argentona. Museu del Càntir. Del 5 de novembre al 2 de gener.

Una imatge d’una pintada a Figueres.

eren estigmatitzats a les escoles, les parelles que volien casar-se fora de l’Església catòlica tenien moltes dificultats per a aconseguir-ho i els membres d’aquestes comunitats havien de ser enterrats en zones separades dels catòlics, sovint en molt males condicions.

De 52 de minuts de durada, la peça audiovisual –narrada a partir del testimoni de Noemí Cortés, membre de la comuni-

tat del carrer Terol de Barcelona– inclou declaracions de Josep Lluís Carod-Rovira, el crític d’art Daniel Giralt-Miracle, la historiadora Marta Velasco o el també historiador Federico Vázquez Osuna.

S’estrenarà aquest mes de novembre en el marc de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. Es podrà veure a Mataró el dimarts 16 de novembre en un acte al Foment Mataroní.

Exposició ‘Ramats i muntanyes’, de Núria López ‘Ramats i muntanyes. Transhumància a Llessui’ és una exposició de fotografies fetes a l’Alt Pirineu, molt a prop del Parc nacional de Sant Maurici. A l’estiu, vaques, ovelles i cavalls no estan a les valls del Pallars o la Cerdanya sinó que els pastors pugen els ramats als prats de les muntanyes on passaran

EXPOSICIONS

tot l’estiu. Les fotografies, en blanc i negre i color, son només una ullada a aquest món quasi oblidat de la transhumància al Pallars.

L’exposició es podrà veure a la Biblioteca Jaume Perich de Premià de Dalt a partir del 22 de novembre fins al 16 de desembre.

Comerços emblemàtics del Masnou.

El Masnou. Casa de Cultura. Del 5 al 28 de novembre.

Salvador Masdéu, els secrets del fang. Llavaneres. Museu-Arxiu. Del 26 de novembre a l 30 de gener. Figures de pessebre de Salvador Masdéu.

España oculta. Mataró. Nau Gaudí.

Fins al 16 de gener. Fotografies de Cristina García Rodero que capta una Espanya profunda i tradicional que està desapareixent.

Volaverunt. Els gravats de Goya.

Mataró. Ca l’Arenas. Del 19 de novembre al 29 de maig. Exposició al voltant de les quatre grans sèries de gravats de Francisco de Goya que conserva el Museu de Mataró: Caprichos, Desastres de la guerra, Tauromàquia i Proverbios.

Visca la República! Mataró. Can Serra.

Fins 19 de desembre. Commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola.

Quatre dietaris. Mataró.Can Palauet.

Fins 31 de desembre. Obres de Lluís Alabern, Isabel Banal, Alexandra Laudo i Dani Montlleó.

Francesc Bas: Ratllats. Mataró.

Col·legi d’Aparelladors. Fins al 14 de novembre.

Ashes. Mataró.La Destil·leria. Fins al 23 de novembre. Projecte dels artistes Séverine Gagnieu i Marc Prat.

Un paisatge de Ramon Martí Alsina.

Mataró. Can Serra. Fins l’1 de gener.

12 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

VALORS.ORG Àngel Puyol Catedràtic d’Ètica

Dignitat

Més continguts a valors.org

En un moment donat de la preciosa pel·lícula Retorn a Hope Grap (2019), un dels personatges explica la història dels soldats napoleònics que, en plena retirada del desastre militar a Rússia, anaven desvestint als companys morts en mig de la neu gelada de l’estepa russa amb l’objectiu d’optimitzar les probabilitats d’evitar el mateix destí fatal. La història ajuda als personatges i als espectadors del film a pensar sobre els actes de subsistència que estem obligats a fer en tota mena de contextos, també en els més íntims, sentimentals i de relació de parella, que és el tema del film.

No obstant això, a mi em va interessar també una altra veta moral de la truculenta història: el significat de la dignitat humana. ¿És una acció clarament indigna la de despullar i deixar morir de fred als soldats incapaços de continuar el dur trajecte de la fugida si amb això s’aconsegueix que més soldats, tots víctimes de la guerra, incrementin les possibilitats de sobreviure? Per què hauria de ser més digne deixar -o perme-

Una imatge de la pel·lícula ‘Retorn a Hope Grap’.

Quan som infants, ens ensenyen que l’ètica consisteix a triar el bé davant de la possibilitat del mal, però això és només la primera part i més fàcil de la història tre- que morin més persones que menys si la dignitat consisteix a donar el mateix valor a cada vida humana?

Popularment, associem la dignitat al respecte merescut.

Així ho recullen els diccionaris més reputats de casa nostra, com el de l’Institut d’Estudis Catalans o el la RAE, sense més concreció sobre què vol dir el respecte digne que tots mereixem; segurament no hi

aprofundeixen per no perdre neutralitat i perquè aquí rau el moll ètic de l’assumpte: què ens fa dignes realment.

Per Giovanni Pico della Mirandola, el pensador renaixentista del segle XV que va escriure el pioner Discurs sobre la dignitat humana, aquesta consisteix a defensar la llibertat per discrepar de l’opinió dominant, i per poder viure de manera diferent a la majoria. Immanuel Kant, el filòsof prussià de finals del segle XVIII, fixa per a la posteritat el vincle indissoluble entre la dignitat i la llibertat, encunyant una de les frases més exitoses de la Il·lustració: l’ésser humà, i en general tot ésser racional, existeix com a fi en si mateix, no només com

a mitjà per ser usat per una altra voluntat; en això, assenyala Kant, rau la seva dignitat.

Ara bé, ¿no van ser utilitzats els soldats caiguts a la Rússia com a instruments al servei de la supervivència dels companys més afortunats? És difícil saber si, en una situació dramàtica com aquella, podia haver consentiment de les víctimes a l’abandonament, que és la clau de volta de la dignitat associada a la llibertat en la definició de Kant; en alguns casos, els més heroics, potser sí que n’hi va haver, de complicitat; i en d’altres, irreprotxables, segurament majoritaris, més humans, potser no. Tanmateix, la qüestió de fons és si podem afirmar que és un acte indigne aprofitar l’única acció possible per a la supervivència personal si, per aconseguir-ho, ens veiem obligats a usar a una altra persona únicament com a mitjà i no com un fi en si mateixa.

Quan som infants, ens ensenyen que l’ètica consisteix a triar el bé davant de la possibilitat del mal, però això és només la primera part i més fàcil de la història. La segona i definitiva part és que l’ètica consisteix a triar l’acció correcta quan en ella no està gens clara la distinció entre el bé i el mal: un pesat privilegi de la maduresa.

Tribuna Maresme | 13

Les entitats de l’economia social i solidària del Maresme tenen clar que cal cooperar entre elles Coop Maresme

El 86% de les entitats enquestades en el marc de la diagnosi anual que du a terme Coop Maresme afirmen practicar la intercooperació. Tot i que la majoria ho fan de manera informal, creuen que aquest és un bon punt de partida per fomentar la creació d’ecosistemes i teixits comunitaris forts i arrelats al territori. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi d’enguany, que per Coop Maresme suposa un aval a la política de foment de la intercooperació que es promou des d’aquest projecte. Judith Mora, responsable de l’anàlisi diagnòstic, assegura: “Els avantatges d’intercooperar són múltiples: permet optimitzar recursos, generar economies

De les 28 organitzacions enquestades, més del 70% són cooperatives, gairebé el 60% estan formades per menys de deu sòcies i estan ubicades pràcticament en la seva totalitat a Mataró.

Els sectors predominants són l’educació, la cultura i el lleure i els serveis d’escala i defensar interessos compartits. Però perquè aquesta pràctica sigui garantia de viabilitat i sostenibilitat en el temps, és imprescindible teixir una xarxa a partir de relacions sinceres, justes i compromeses entre les entitats de l’economia social”.

L’ESS, cada cop més feminista. D’entre les 28 entitats enquestades, el 86% afirmen haver reflexionat sobre la perspectiva feminista. Reivindiquen, però, que el volum de feina diari i la pressió donada

per una societat en què predomina la productivitat i en la qual s’invisibilitzen les tasques reproductives, els impedeix desenvolupar-ho de forma òptima.

Disposar de mecanismes per abordar els conflictes, les relacions interpersonals i les emocions ha sigut clau a l’hora d’afrontar la pandèmia, posant especial atenció en les inquietuds i les necessitats de cadascú. A banda, també cal destacar les eines organitzatives destinades a afavorir el bon funcionament de les cooperatives en

consonància amb el benestar de les seves treballadores, com ara facilitar l’apoderament tècnic i l’intercanvi de coneixement i fer un repartiment equitatiu de les hores reproductives o que es distribueixin de forma rotativa. Pel que respecta a la conciliació, la corresponsabilitat i l’organització del temps, les entitats participants implementen mesures com la flexibilitat horària, el teletreball i tenir en compte les situacions personals a l’hora de fixar reunions.

“La discriminació i l’assetjament laboral, sexual i per raó de sexe continuen sent una assignatura pendent”, puntualitza Mora, i afegeix: “Tot i que el 57% assegura haver-ne reflexionat, només el 43% compten amb mecanismes interns per abordar-ho”.

14 | Tribuna Maresme

CO2 (Incongruència?)

XERRADES Les dones en la història de Mataró i el Maresme. Mataró. Òmnium Maresme.

Divendres 5 a les 19 h: amb Margarida Colomer i de Montserrat Gurrera. Dissabte 6 a les 18.30 h: amb Toni Llamas i Alexandra Capdevila. Dissabte 13 a les 18.30 h: amb Joan Francesc Clariana i Imma Bassols.

Per què cal preservar la biodiversitat?

Arenys de Mar. Ateneu. Divendres 5 a les 19 h. A càrrec de Clara Coll-Lladó.

La història tal com va passar: premsa antiga digitalitzada. Arenys de Munt.

Sala Mercè Paluzie. Dissabte 6 a les 19 h. A càrrec d’Isabel Tudurí.

Cataluña y Andalucía, pueblos hermanos. Mataró. Ajuntament. Diumenge 7 a les 12 h. A càrrec d’Antonio Manuel.

Quatre mirades a Beethoven. Mataró.

Col·legi d’Advocats de Mataró. Dimarts 9, 16, 23 i 30 de novembre a les 18 h.

Xerrades a càrrec de Joan Vives.

Robots, màquines o companys?

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 9 a les 18 h. A càrrec d’Alícia Casals.

El cinema i els trens. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 9 a les 18.30 h.

A càrrec d’Albert Beorlegi.

El tràfic de persones adultes i de menors en la nostra societat. El Masnou.

Biblioteca. Divendres 12 a les 18.30 h.

Isabel-Clara Simó, la veu lliure. Alella.

Can Lleonart. Divendres 12 a les 19 h. A càrrec de l’escriptora Núria Cadenes.

OPINIÓ Ferran Planell Escriptor

Sense ser creient, hom no pot negar que a escola ho intentessin –el lloc i el temps així ho predisposaren. Per tant, em permetreu que faci ús de la tan coneguda frase: Els camins del senyor són inescrutables i alhora em consentiu que immediatament hi afegeixi: I els de l’administració, també; com igualment d’insondables en són els seus judicis.

Potser en aquest moment estareu pensant que desvariejo i no us equivocareu de gaire, perquè a desvariar i a l’atordiment és al que em porta el fet que us explicaré tot seguit.

Faig a tothom coneixedor de les devastadores conseqüències de l’efecte hivernacle, com també de què a l’hora d’aplicar les pertinents mesures per apaivagar-les, aquells que les

La contribució del Maresme a l’excursionisme científic català i al coneixement de l’art medieval. Mataró. Arxiu Comarcal. Dissabte 13 de 9 a 17 h.

Transició energètica TE-21: llums i ombres. Vilassar de Mar. Can Bisa.

Dimarts 16 a les 18 h. A càrrec de Ramon Sans Rovira.

Les rutes marítimes transoceàniques i els seus reptes sostenibles. El Masnou.

Sala Joan Comellas. Dimecres 16 a les 18.30 h. A càrrec d’Agustí Martín.

Centenari de Joan Triadú. Argentona.

Centre Parroquial. Dijous 18 a les 18 h.

A càrrec de Joan Josep Isern.

Lliçons de l’exili i retorn del president Tarradellas per a la Catalunya actual.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 23 a les 18 h. A càrrec de Joan Esculies.

Jaume Plensa, escultor de l’esperit i de la llum. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 23 a les 18.30 h. A càrrec de Mariona Millà Salinas.

Parlem de les violències verbals.

Alella. Casal d’Alella. Dimarts 23 a les 19 h. Amb Eli Abad. Jornades 25N. Dones valentes. Alella. Casal d’Alella.

Dimecres 24 a les 19 h. Col·loqui amb Txell Feixas. Jornades 25N. La recuperació de la memòria històrica del franquisme al Maresme i a Catalunya. Premià de Dalt. SC Sant Jaume.

Dijous 25 a les 19 h. A càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, historiador.

han de dur a terme tenen el cor dividit entre solucionar o seguir protegint els interessos de segons qui.

A casa nostra, pel que fa als vehicles, ara en coexisteixen dues, de mesures. El recentment instaurat impost sobre les emissions de CO2 i les zones de baixes emissions que afecten bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Mentre que amb la primera s’imposa, amb la segona es restringeix.

Pagar un impost més a ningú li és agradós, però, haver de canviar-se el cotxe per, en molts casos, poder seguir treballant, és quelcom més dolós.

I ara ve el perquè de l’inescrutable i insondable. Puc entendre que un vehicle, matriculat el 05/12/2019 que combina com a carburant GLP (gas liquat del petroli) i benzina, que disposa del distintiu ECO (permetent-li circular per la zona de baixes emissions sense

cap mena de restricció i fins i tot amb algun benefici addicional), pagui l’impost del CO2, ja que segons diuen n’emet 139 g/km. Però, i em disculpareu, no acabo de digerir que un altre matriculat el 31/07/1999 estigui exempt del referit impost, en emetre tan sols 99 g/km i en canvi tingui restringida la mobilitat dins la zona de baixes emissions. És el fet de contaminar o senzillament el de ser vell el que l’inhabilita?

Va, que no es digui que no fan i, això sí, si cal fer patir a algú, que sigui als de sempre, a aquells que en diuen els més desfavorits, que a la fi, de fet, com que ja ho són, no els vindrà d’aquí. Perquè, és clar, el gran problema de la contaminació són els cotxes atrotinats d’aquells qui no poden sufragar canviar-lo per un de nou. És això, oi? Encara rai que aquests de l’administració ells sols ja es posen en evidència.

La filosofia i la vida real VALORS.ORG Ignasi Llobera Doctor en Filosofia Més continguts a valors.org

Imagina que, passejant pel costat d’una via, veus un tren que s’apropa a tota velocitat: s’ha quedat sense frens. Segueixes la trajectòria del tren amb la mirada i veus que, un tros enllà, hi ha un infant jugant al mig de la via. El tren l’envestirà! Llavors t’adones que al teu costat hi ha el canvi d’agulles. Podries accionar-lo i desviar al tren cap a la via morta, salvant l’infant. Però hi ha cinc persones treballant a aquesta segona via, que serien envestides pel tren. Acciones el canvi d’agulles o no l’acciones? Què hauries de fer?

Segur que no és el primer

cop que et plantegen un dilema moral com aquest, que està inspirat en el trolley case de Philippa Foot. Se n’han fet moltes versions: i si una d’aquestes persones fos un familiar teu? Fins i tot n’han fet un joc de taula, del trolley case!

Pot ser entretingut pensar dilemes morals com aquest, fins i tot pot servir per practicar algunes habilitats de pensament crític. Però, per sort, no ens acostumem a trobar en situacions d’aquesta mena a la nostra vida quotidiana. Malgrat això, molta de la filosofia moral que es fa avui en dia es basa en experiments mentals com el trolley case, i això dona ales a l’opinió que la filosofia és irrellevant.

Per contra, la filosofia té

sentit quan parteix de situacions de la vida real, quan pensa qüestions candents, quan fa propostes habitables. Per exemple, la filosofia moral pot ajudar-nos a pensar si la mentida està en algun cas justificada, si hauríem de fer-nos vegans per minimitzar el dolor dels éssers sentents i per disminuir l’escalfament global, si tenim l’obligació moral d’acabar amb la pobresa mundial donant una part dels nostres ingressos a ONGs d’eficàcia contrastada…

Per tornar a situar la filosofia al lloc que li correspon, cal repensar la manera com fem filosofia i situar-la més a prop de la vida. Perquè, tal i com diu Marina Garcés a Filosofia inacabada, “la filosofia no és útil ni inútil, és necessària”.

gastronomia

Tribuna Maresme | 15

SABER VIURE

Torna la Ruta Gastronòmica de Cabrils Amb la represa d’activitats, arriba la 8a edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils. L’Associació d’Hostalers de Cabrils posa en marxa una nova convocatòria de la Ruta, en la qual els establiments participants serviran, un cop més, les seves propostes més creatives, amb l’arròs com a protagonista.

La ruta, promoguda per l’Associació d’Hostalers de Cabrils, amb el suport de l’Ajuntament de Cabrils, es va presentar el passat 22 d’octubre al restaurant Can Rin de la mateixa població. Aquesta iniciativa es planteja com a objectiu promoure els establiments i la gastronomia de Cabrils, amb una llarga tradició hostalera, sent tot un referent a Catalunya per la seva gastronomia de qualitat, avalada amb el segell de #VilaGastronòmica.

PLATS SOLIDARIS. Enguany, el calendari amb les propostes gastronòmiques serà del 23 d’octubre 2021 fins al 15 de març del 2022. Els restaurants participants serviran la seva proposta creativa amb l’arròs com a protagonista. A més, aquests plats són solidaris: 1€ de cada plat anirà destinat a la Xarxa Popular d’Ali-

ACTIVITATS GASTRONÒMIQUES Tasta el Masnou, degustació. Teià.

Centre Enoturístic Vallmora. Diumenge 7 a les 12 h.

Mostra gastronòmica. Llavaneres.

Restaurants locals. Del 8 al 30 de novembre. Els restaurants ofereixen diferents menús de tardor, amb productes de temporada.

Tast de formatges guanyadors del concurs de La Seu. Alella. Can Lleonart. Dijous 18 de novembre. Amb Ramon Roset, especialista en tast.

Fira de la Coca de Llavaneres. Llavaneres. Parc del Primer d’Octubre.

Dies 20 i 21 d’11 a 20.30 h.

7a Festa de la sembra del pèsol garrofal de Llavaneres. Llavaneres.

Carrer de Munt. Diumenge 21 de 10.30 a 13.30 h.

Diumenges de Vins. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 28 a les 12 h.

De la mà del sommelier Carlos Puñet.

Els restaurants serviran la seva proposta creativa amb l’arròs com a protagonista. A més, aquests plats són solidaris amb 1 euro ments del Maresme.

Els restaurants participants a l’edició de la 8a Ruta són els següents: Ca L’Estrany, Can Rin, Il Forno di Papá, La Concòrdia, L’Hort Cabrils, L’Hostal de la Plaça, Nou Gras i Sal i Pebre.

D’altra banda, per fer el tret de sortida de la 8a edició de la Ruta es va comptar amb tots els establiments participants, en un acte presidit per l’alcaldessa de Cabrils, Maite Viñals;

la participació de la regidora de Promoció econòmica i de turisme, Sílvia Vallbona, i el president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, Sergio González.

Tanmateix, també, com es ve fent des d’altres edicions, es va comptar amb periodistes i influencers de l’entorn gastronòmic, que van poder cuinar diverses propostes d’arròs en directe als restaurants de Cabrils. Una iniciativa, aquesta, que s’ha anat consolidant i que vol ser una manera original d’apropar els fogons als comunicadors gastronòmics.

Per la seva banda, el president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, Sergio González, va assegurar: “Aquest any, mantenim el mateix compromís que ens mou a tots els que formem part de l’Associació, que es converteixi en una cita gastronòmica anual obligada de la comarca del Maresme, més enllà de la temporalitat dels mesos estiuencs. També, per tercer any, li hem donat un sentit solidari, destinant 1 euro de cada plat fet a base d’arròs a benefici d’un projecte de màxima proximitat, de la Xarxa Popular d’Aliments del Maresme, Cabrils”.

salut

16 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ens cal més omega-3 José M. Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Els àcids grassos omega-3 formen part de les membranes neuronals, faciliten la sinapsi nerviosa, modulen els neurotransmissors, intervenen en la formació d’algunes hormones, en l’equilibri del sistema immunitari, i ens poden ajudar a prevenir i millorar importants problemes de salut, tant físics com mentals, fet corroborat per milers d’estudis científics –si us interessa, en el llibre El Quinto Cerebro hi trobareu un recull dels més interessants.

En general, els omega-3 – EPA i DHA– són antiinflamatoris, mentre que els omega-6 són inflamatoris. Els obtenim de l’alimentació. Son precursors d’eicosanoides, que poden ser bons o dolents, com el colesterol, però necessaris per regular la resposta inflamatòria del sistema immune.

El gran problema rau en què l’alimentació occidental és molt més abundant en omega-6 que en omega-3, i això fa que l’organisme estigui en una situació pro-inflamatòria que pot provocar malalties

autoimmunes, fins i tot, problemes com les tempestes de citoquines, que poden ser letals, tal com hem vist en la maleïda pandèmia.

A més de rebaixar el nivell inflamatori de l’organisme, els omega-3 han mostrat ser cardioprotectors, prevenen infarts i mort sobtada, rebaixen l’agregació plaquetària, la hipertensió i les arrítmies.

Són beneficiosos en artritis reumatoide, colitis ulcerosa, asma, bronquitis asmàtica, retinopaties, degeneració macular, dermatitis, psoriasi... També tenen propietats anticancerígenes gràcies a l’apoptosi –que provoca la mort programada de les cèllules cancerígenes–, a la inhibició de la angiogènesi tumoral i a la protecció de l’activitat de les cèl·lules NK defensores.

L’APA –màxima autoritat mundial en psiquiatria–, després d’acurats estudis, al 2006 va confirmar els beneficis dels omega-3, i va recomanar prendre’ls diàriament per prevenir i ajudar a tractar trastorns mentals com depressió, trastorn bipolar, esquizofrènia, demència, dèficit d’atenció...

Tothom pot prendre omega-3, llevat de persones que prenguin anticoagulants o que tinguin al·lèrgia al peix o al marisc –aquestes, però, poden prendre omega-3 vegà.

No obstant això, cal la supervisió d’un professional de la salut i tenir en compte que mai poden substituir medicaments sense el vistiplau del metge. Finalment, no oblidar mantenir uns hàbits saludables, dieta sana i exercici físic adequat.

Comença la campanya de vacunació contra la grip al Maresme Als centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut al Maresme ja s’ha començat a administrar la vacuna contra la grip. Aquest any, l’objectiu principal de la campanya de vacunació és arribar a persones que tenen 60 anys o més, persones que pateixen una malaltia crònica, embarassades i professionals de la salut.

Aquest any, la campanya inclou una novetat destacada: les persones que van rebre la segona dosi de la vacuna contra la COVID-19 fa més de 6 mesos, i que tenen més de 70 anys, podran rebre alhora la vacuna de la grip i la dosi de reforç contra la SARS-CoV-2. Així, amb la doble vacunació, es pretén protegir al màxim els col·lectius més vulnerables davant una possible coinfecció. La tercera dosi de reforç contra la SARS-CoV2, ja s’havia obert a les persones que viuen a les residències geriàtriques i a les immunodeprimides i, ara, s’obre a la població general de més de 70 anys. Cada un dels equips d’atenció primària han establert espais de vacunació en funció de les especificitats del seu centre i població.

Tribuna Maresme | 17

Cuidar els peus de la gent gran Equip de fisioterapeutes de la Residència Nazaret

Els peus són una de les parts del cos a les quals caldria prestar especial atenció al llarg de la vida. Són un element essencial per poder moure’s i estan relacionats amb l’equilibri i la bona postura del cos, a més de repercutir en la columna vertebral i la respiració, entre d’altres.

Determinats esports o un calçat inadequat poden provocar problemes posturals i en caminar, desembocant en molèsties o dolor. Els peus de la gent gran porten tota la vida suportant la pressió del pes del cos i el desgast propi del pas dels anys, per la qual cosa sovint es produeixen alteracions vasculars, articulars, òssies i poden aparèixer calls i deformitats als dits. És imprescindible conservar

Una sessió de fisioteràpia a la Residència Nazaret de Malgrat de Mar.

i potenciar en la mesura que sigui possible la mobilitat de la gent gran, cuidant els seus peus i les cames. L’exercici físic i un tractament i control podològic i fisioterapèutic poden ajudar a retardar l’aparició de dolors articulars i ossis.

A la Residència Nazaret es realitzen sessions de fisioterà-

pia personalitzada per millorar l’estat físic dels residents, on es combina l’exercici terapèutic i la teràpia manual, sempre tenint en compte el seu estat general i les seves necessitats específiques. A més a més, el Centre compta amb un servei de podologia a demanda dels interessats.

Exercicis per enfortir la musculatura i les articulacions del peu. · Moviments contra resistits amb gomes elàstiques, on el taló estigui fix i es treballin els diferents moviments del peu.

Es recomana fer exercicis de força 2 dies a la setmana, realitzant 2 sèries de 15 repeticions. · Caminar amb els ulls oberts i tancats, sota la supervisió d’una altra persona, per treballar la propiocepció.

Consells per evitar que els peus s’inflin. · Fer massatges de drenatge limfàtic. · Aplicar fred i cremes antiinflamatòries. · Realitzar exercicis de mobilització de cames i peus. · Utilitzar mitges de compressió.

18 | Tribuna Maresme

XERRADES I TALLERS SALUT Sexualitats, diversitats i plaers. Alella. Antigues Escoles Fabra. Dimecres 3 i 10 a les 17 h.

Taller: Desenvolupa relacions sanes.

El Masnou. Can Malet. Dissabte 6 a les 10.30 h.

Shinrin-yoku: un bany de bosc.

Alella. Can Lleonart. Dimarts 9 a les 9.30 h.

Cuina terapèutica a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Vilassar de Dalt.

Museu Arxiu. Dimarts 9 a les 19 h.

Xerrada amb Núria Alonso Pedrol.

Malalties, del cos a la fotografia.

Alella. Casal d’Alella. Dimarts 9 a les 19 h. Col·loqui amb Bonaventura Clotet i Joan Fontcuberta moderat per Lídia Herèdia.

Jornades de Salut Mental. Alella.

Casal d’Alella. Dies 10, 11 i 12 de novembre. Trobades entre persones vinculades al sector de salut mental.

Acompanyant la incertesa. Argentona. Online. Dimarts 16 a les 17.30 h.

Taller de salut emocional per a joves de 12 a 18 anys.

Taller: La sexualitat des del plaer.

El Masnou. Ca n’Humet. Dijous 18 a les 18 h.

Taller de Gestió Emocional: La incertesa. Arenys de Mar. C.C.Calisay.

Dijous 18 a les 18 h.

Pandèmia: diferents gestions, diferents resultats. Premià de Mar. Biblioteca. Dijous 18 a les 18.30 h.

Xerrada a càrrec d’Anna Llupià.

Millora la teva qualitat de vida.

Cabrils. Can Barba. Dissabte 20 a les 10.30 h.

Curs: La meva salut. Sant Vicenç De Montalt. Telecentre. Dilluns i dijous, de 10 a 12 h.

Virus, pandemias y vacunas. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 30 a les 18 h. A càrrec de Fernando G. Benavides.

Els texturitzats, l’opció alimentària per a persones amb dificultats digestives Font: Fundació Vella Terra www.fundaciovellaterra.org

Una bona alimentació i una dieta equilibrada i variada és un dels fonaments bàsics per ajudar-nos a mantenir la salut i la qualitat de vida. A mesura que es fan grans o a causa de diferents malalties les persones poden tenir problemes per mastegar, empassar o ingerir els aliments en la seva consistència habitual. La disfàgia és el terme mèdic que s’utilitza per referir-se a aquests trastorns de la deglució i que es defineix com la dificultat per moure i/o empassar aliments líquids i/o sòlids. La disfàgia pot comportar greus desequilibris nutricionals que afecten la salut de les persones i al seu benestar.

La texturització és una tècnica que permet preservar el sabor, l’olor i propietats dels aliments a la vegada que assegura una consistència segura i atractiva dels aliments per a les persones amb disfàgia.

Així facilita que les persones amb disfàgia o amb dificultats digestives puguin degustar els mateixos plats que en la dieta basal (dieta general per a persones que no requereixen una alimentació especial), ja que el seu sabor és el mateix.

La Residència i Centre de Dia Mossèn Vidal i Aunós de Barcelona, gestionada per la Fundació Vella Terra, implementa aquesta tècnica al centre per a les persones residents amb problemes de deglució i digestió.

La texturització permet preservar sabor, olor i propietats dels aliments.

Des de finals del 2020, a la Residència i Centre de Dia Mossèn Vidal i Aunós, han implementat la tècnica de la texturització adquirint la maquinària i formant el personal de la cuina per a la preparació dels menús del centre. Finalment, aquest darrer mes de setembre, es va fer una presentació-degustació a familiars on es van oferir diversos plats tractats amb la texturitzadora.

Per a Marta Zaera, directora del centre: “La introducció d’aquesta tècnica de texturització en els menús diaris és un benefici que les perso-

nes residents han apreciat des del primer dia. Amb la texturització podem cuidar el sabor i l’aparença visual de l’aliment, afavorint que gaudeixin d’allò que mengen i disminuint els riscos que comporten els problemes de deglució. La dieta texturitzada, sense perdre sabor ni aparença, permet empassar sense mastegar, té la humitat suficient per a evitar que la massa s’enganxi en els interiors de la boca i ens ajuda a millorar el benestar i l’estat nutricional de les persones residents”.

sortides

Tribuna Maresme | 19

SABER VIURE

Ruta: Far de Calella acabar la primera guerra mundial, durant l’estiu del 1919, van acollir les filles dels arxiducs.

Antigament persones del veïnat i de Sant Pol pujaven a missa a la capella que hi ha dins el mas. En temps més recents ha estat un restaurant de luxe i actualment es troba en estat d’abandonament.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes proposem una caminada propera, entre mar i muntanya, ja que comencem enfilant-nos a un coll que ens portaria al Turó de les Guilles, però girem cap al mar per a contemplar la costa des de El Far de Calella i veure també la Roca Grossa –imponent–, i encara millor si coincidim amb algun corb marí, descansant sobre les roques.

Ermita de Sant Pau: En aquest punt de la costa es va aturar i establir un monjo francès, cap al segle X, i va fundar l’ermita, a dalt del puig; al seu voltant va començar a néixer la comunitat de Sant Pol. Els seus murs han resistit guerres i atacs pirates i encara resta dreta i forta, mirant al cel blau. Quan arriba la nit, els focus, transformen el blanc immaculat de la façana principal en un to daurat que encara sembla més elevada.

Can Mascaró: Casa senyorial amb una torre mirador, que divisem des de ben lluny, inclús passant per l’autopista la podem veure. La torre la va fer

Far de Calella: En aquest indret, antigament hi havia una Torre de Vigilància que vigilava i protegia les costes del perill dels atacs dels pirates. El resplendor de la seva senyal de llum, de 3 i 2 ràfegues cada 30 segons, arriba a 63 kilòmetres mar endins, i aquesta senyal esta preparada per ser detectada també pels radars dels vaixells. La vista de la costa des d’aquest indret es espectacular.

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular.

Durada: 3 h.

Desnivell: 192 m.

Distància: 6,75 km. Època: Millor a l’estiu, ja que és una ruta fresca.

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

aixecar la mestressa de la casa per a poder veure el mar des de el sot de Golinons, a on està ubicada. Va ser aixecada a principis del segle XX per la família Bordas de Barcelona, ell era un destacat dirigent carlista i en

Roca Grossa: Són un conjunt de roques, alguna de considerable altura, que en conjunt formen una platja tancada d’uns 130 metres. Hi ha al peu de la carretera N-II un aparcament i un mirador, per a poder accedir a la platja.

A les roques en els mesos d’hivern, a certes hores del dia, hi podem veure famílies del corb marí.

20 | Tribuna Maresme

festes SANT MARTÍ: FESTA MAJOR teià

Amb Sant Martí arriba una nova Festa Major de Teià plena d’actes per a tots els públics DIJOUS 4 NOVEMBRE Taller de relleno. 19 h. Cmc La Unió.

L’Eli Creus ens farà el taller d’enguan

DIVENDRES 5 NOVEMBRE Amalgama. 19 h. Cmc La Unió. Una retrospectiva de la Festa Major 2020. Les artistes Júlia Torres i German Chocero mostrem la Festa major 2020 a través de diferents disciplines.

Performance i dj set. 20.30 h.

Cmc La Unió. Reinterpretació dels treballs realitzats per Júlia Torres i German Chocero a través de la paraula, l’escena i la hibridació de llenguatges.

DISSABTE 6 NOVEMBRE Campionat obert per parelles de dòmino. 9 h. Ca la Cecília. Inscripcions a en Marcel al Casal de Ca la Cecília.

Teià posa en marxa una nova Festa Major de Sant Martí, amb propostes pensades perquè tothom que ho vulgui hi pugui participar. Com el Taller de relleno, la pedalada popular en bicicleta de muntanya, el Vermut de Festa Major, la repicada de campanes, el pregó o la revetlla, entre d’altres.

Pilatwalk. 10 h. Davant de la Biblioteca can Llaurador. Maridatge entre pilates i marxa nòrdica. Preu: 10 €.

Transformem el programa. 11 h.

Cmc La Unió. Taller guiat de descoberta de la creativitat a través de la manipulació del fulletó de la Festa Major de 2020.

DIUMENGE 7 NOVEMBRE Xvii Teialada 2021. 9 h. Era de Can Llaurador. Pedalada popular en bicicleta de muntanya. Podràs escollir entre dos recorreguts de diferents dificultats.

Miniteialada. 12 h. Era de Can Llaurador. Pedalada per als més menuts.

Vermut de Festa Major. 13 h. Ca la Cecília. Places limitades. Inscripcions i tiquets a en Marcel al Casal de Ca la Cecília.

DIMARTS 9 NOVEMBRE ‘La lluna, la terra i el sol’. Conte musicat. 18 h. Biblioteca Can Llaurador. A càrrec de l’Alquímia Musical. Versió musical del conte La Lluna, la Terra i el Sol, de Jaume Escala i Carme Solé Vendrell.

Adreçat a infants de 0 a 8 anys.

DIMECRES 10 NOVEMBRE Repicada de campanes. 14 h.

Campanar de l’església.

Pregó de Festa Major. 19 h. Pista esportiva ae teià. El Club Excursionista de Teià obrirà la Festa Major.

Revetlla de Sant Martí amb Biflats. 21 h. Envelat de Festa Major.

Biflats són la primera Catalan Fanfare amb so de cobla. 23 músics procedents de grups de rock català, com Els Pets o Sau, de cobles com La Principal de la Bisbal i d’altres grups d’arrel tradicional. Gamberros, desenfadats i que trenquen motlles.

DIJOUS 11 NOVEMBRE Repicada de campanes. 9 h. Campanar de l’església. Cap virus atura les nostres campanes, que repiquen joioses, perquè avui és el dia gran! Celebrem-lo!

Tribuna Maresme | 21

Ofici de Festa Major. 11 h. Església de Sant Martí. Tradicional missa en honor a Sant Martí presidida pel bisbe auxiliar Sergi Gordo. Amb la participació del Cor Parroquial i cantada dels goigs en finalitzar.

Fotografia de Martins i Martines. A l’acabar l’ofici, a les escales de l’església. Aviseu tots els Martins i Martines, que no hi falti ningú!

Audició de sardanes. A l’acabar l’ofici, a la plaça Sant Martí. La Cobla Premià ens oferirà la tradicional ballada i també podrem sentir les peces Cel Rogent i Poble de Teià composades per Victor Barbé.

Joc de pomes (o... Concurs de Relleno). A la mitja part de les sardanes. Concurs on diversos restaurants de Teià s’enfrontaran per veure qui fa el millor Relleno o la millor reinvenció, la més original. En Pep Plaza conduirà el xou.

Tastet de relleno. A continuació.

Aquest any no podrem tastar el Relleno tots junts a la plaça, però sí que us donarem una poma a cadascú per tal que us la pugueu emportar a casa i fer el dinar de Sant Martí.

Lliurament del Tei de plata i Teianenc de l’any. 18.30 h. Cmc La Unió. Entrega del guardó anual que atorga el Consistori a una persona o entitat i descoberta del “Teianenc de l’Any”.

Ovelles. 20.30 h. Teatre Flor de la Palma. Ovelles reflexiona, en clau d’humor, sobre la frustració d’una generació molt marcada per la crisi. Amb Sara Espígul, Biel Duran i Albert Triola, escrita i dirigida per Carmen Marfà i Yago Alonso.

DIVENDRES 12 NOVEMBRE Safari. 18 h. Teatre Flor de la Palma.

En Pinyot i en Carabassot van a la sabana perquè ha desaparegut el lleó. Els voleu ajudar en la seva aventura? Espectacle recomanat per a infants a partir de 3 anys. A càrrec de la companyia La Baldufa Teatre.

Què d’aquí. 20 h. Cmc La Unió. El concurs de preguntes i respostes sobre Teià i els seus il·lustres. T’hi atreveixes?!

Apunteu-vos en grups de 4 persones abans del dia 4 de novembre a cultura@teia. cat. Els guanyadors podran anar a sopar al Restaurant Nou Antigó.

Marcel i Júlia. 23 h. Envelat de Festa Major. L’excantant i compositor de Txarango, Marcel Lázara, i la seva companya de viatge, Júlia Arrey, han construït un nou projecte musical que després d’arrelar uns anys ara dona els seus fruits: el seu primer disc En Òrbita.

DISSABTE 13 NOVEMBRE Xxvi passejada: les formes del granit. 9 h. Des del mirador de la Cornisa. Recorregut de quasi 6 quilòmetres des del Mirador de la Cornisa fins al cementiri.

Baixada de vehicles sense motor. 11 h. Parc de Can Godó.

Guerra de bombardes. Després de la baixada, a l’av. Roca Suárez Llanos. Hi ha algunes guerres que ens agraden molt: farina i papers de colors per a la guerra més tradicional de la Festa Major.

Mistela, candela, sarsuela. 18 h.

Teatre la Flor de la Palma. Tres sarsueles en una. Fresques, còmiques i rimades.

Espectacle de teatre musical a càrrec d’Epidèmia Teatre.

Espectacle estàtic-foc. 20 h.

Pàrquing del Torrent del Dr. Barrera. Vine a gaudir d’un espectacle diabòlic de llums, música i foc. Amb els Dimonis de Teià i l’Escola d’Arts Escèniques Bibiana Morales.

3Places, Reland i The Tyets en concert. 23 h. Envelat de Festa Major.

Els 3places canten en català com en castellà, anglès o italià, segur que reconeixereu algun dels seus membres... Reland està format per cinc masnovins, estils entorn el pop i el funk... The Tyets, aquests joves mataronins arrasen per allà on van, fusió de trap i reggaeton en català.

DIUMENGE 14 NOVEMBRE Despertada de gegants. 8 h. Coets eixordadors retronaran, lleveu-vos que és Festa Major i els Gegants tenen ganes de ballar.

Xxxiv trobada de gegants. 11 h.

Esplanada de Can Padellàs.

Balconada! 13 h. Cmc la Unió. Passejada per les cases que han participat al Concurs de Balcons. Aquest any el tema és “els superherois i les seves capes”.

Concert de Festa Major: Cor Atàlia. 18 h. Teatre la Flor de la Palma.

Festa popular i concert de Xiula.

18 h. Esplanada Can Padellàs. Xiula ens presenta el seu espectacle, Big Chicken.

Fi de festa i castell de focs. 20 h.

Esplanada de Can Padellàs.

22 | Tribuna Maresme

SANT ANDREU: FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

La Festa Major de Sant Andreu, a Llavaneres, convoca de nou a participar en les seves propostes DIJOUS 25 NOVEMBRE Pancartes i cartells contra la violència envers les dones. 10.30 a 12 h. Plaça de la Vila.

Commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. 12 h.

Plaça de la Vila. Lectura del manifest.

El municipi de Llavaneres convida un any més a tothom a participar en els actes de la seva Festa Major. El programa inclou exposicions, activitats esportives de golf o tennis de taula, concerts, cercavila de gegants, Missa solemne de Festa Major, Felicitació dels Andreus i les Andrees, Escape Room... un ampli programa perquè pugui gaudir-ne el públic de les més diversificades edats.

‘Histèries Uterines’. 20h. El Casal de Llavaneres. Espectacle amb Xavi Demelo.

Contacontes musical. 17 h. Sala d’actes de Ca l’Alfaro. Un dia al mar amb Marta Arnaus, Jordi Bardella (Guitarra) i Òscar Igual (acordió). Edat recomanada de 2 a 7 anys.

Concert Camerart - Orquestra del Maresme. 18 h. Església parroquial de Llavaneres.

‘L’Herència’. 19 h. El Casal de Llavaneres. Teatre amb La Inestable.

DIVENDRES 26 NOVEMBRE

DILLUNS 29 NOVEMBRE

Exposició: ‘Salvador Masdéu o l’enigma del fang’. 19 h. Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Can Caralt. Exposició de figures de pessebre de Salvador Masdéu (Barcelona, 1859-1924) La mostra es podrà visitar fins al 30 de gener de 2022.

Presentació llibre. 19 h. Biblioteca Municipal. La Carpeta Roja de Miquel Casals.

DIMARTS 30 NOVEMBRE Contacontes en anglès. 11.30 h.

Plaça de la Vila. Gina Ginger & Charlie Chives. A càrrec de Kids & Us.

DISSABTE 27 NOVEMBRE Torneig de Golf de Sant Andreu.

9 h. Club de Golf Llavaneras.

Torneig de tennis de taula. De 10 a 14 h. Casal Jove.

Concert Lindy Hop. 12.30 h. Plaça de la Vila. A càrrec de Four Little Birds.

Una imatge del Llavatraka 2019 / Foto: Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.

Torneig de Ràpides d’Escacs. De 10 a 14 h. Parc de Ca l’Alfaro.

Multifocs: Castell de focs des de diferents punts del poble. 19 h.

L’Hora del Conte. 11 h. Biblioteca Municipal. Cuscueta amb Assumpta Mercader.

Sander Clasen, Abel Munné i Dj Edu R. De 20 h a 24 h. Ca l’Alfaro.

Concert jove.

Llavatraka. De 17 h a 19 h. Ca l’Alfaro.

Cercavila: Sortida des del parc de Can Matas, passeig Joaquim Matas, carrer de Munt, parc del Primer d’Octubre. Un cop al parc de Ca l’Alfaro, xocolatada i exhibició dels grups de percussió Newwave Percussion, Bahía Sound, Inspiring SEK Band i Nexart.

‘L’herència’. 21.30 h. El Casal de Llavaneres. Teatre amb La Inestable.

DIUMENGE 28 NOVEMBRE Plantada de gegants. 10 h. Plaça dels Geganters.

3x3 Bàsquet. De 10 a 14 h. P. Sunsi Móra.

Cercavila de gegants. 12 h. Recorregut: carrers de Llavaneres. Recorregut: Pintor Masriera, Cardenal Vives, Clòsens, del Doctor, pg. Joaquim Matas, c. de Munt, plaça de la Vila, pg. Mare de Déu de Montserrat i parc del Primer d’Octubre.

Escape Room: Els vilatans de l’any. 11 h. Ca l’Alfaro. Cal inscripció.

Descobriment de l’escultura en homenatge a Sunsi Móra. 11.30 h.

Parc Sunsi Móra.

Missa Solemne de Festa Major. 12 h. Església Parroquial. Missa concelebrada pels mossens de l’arxiprestat i amb la participació de l’Orfeó de Sant Vicenç. Finalitzarà la celebració amb el cant dels goigs i la veneració de la relíquia de St Andreu.

Concert de l’Escola de Música.

12.30 h. Plaça de la Vila.

Felicitació dels Andreus i les Andrees. 13 h. Plaça de la Vila.

El Circ Petit. 16.30 h. Parc del Primer d’Octubre.

Actuació d’Esperit de Joventut i concert amb el tenor Juanma Fernàndez. 17 h. El Casal de Llavaneres.

Tribuna Maresme | 23

Arriba la Festa Gastronòmica de la Coca de Llavaneres Llavaneres viu fins al 30 de novembre la 22a Festa Gastronòmica de la Coca de Llavaneres, una cita per conèixer i degustar un dels productes locals de més prestigi. Elaborada amb pasta de full, farcida de crema i recoberta de massapà i pinyons, la coca de Llavaneres ha esdevingut un dels postres més populars i apreciats de la comarca, i un producte típic de la vila maresmenca a la què li deu el nom.

Mostra gastronòmica. Del 8 al 30 de novembre. Als restaurants locals. Els restaurants participants ofereixen diferents menús de tardor, amb productes de temporada com la poma farcida a l’estil de Llavaneres, formes diferents de cuinar bolets i la Coca de Llavaneres.

Sopar Gastronòmic del Bolet.

Dissabte 13 de novembre a les 21 h.

Restaurant Vil·la Minerva. Preu del sopar: 55€.

Fira de la Coca de Llavaneres.

Dissabte 20 de novembre d’11 a 20.30 h i diumenge 21 de 10 a 14 h. Parc del Primer d’Octubre. Amb la participació dels restauradors i comerciants de Sant Andreu de Llavaneres i artesans d’arreu de Catalunya.

Sortida de botigues al carrer.

Dissabte 20 de novembre de 10.30 a 13.30 h. Carrer de Munt.

El Modernisme a Sant Andreu de Llavaneres. Diumenge 21 de novembre a les 11 h. Visita guiada a càrrec d’Àgora Maresme. Cal inscripció prèvia.

Presentació de la 21a Promoció de Productes Típics: ‘El toc de cuinar poma’. Diumenge 21 de novembre a les 12 h. Escriu una recepta i ajuda’ns a completar el llibre sobre les diferents maneres de cuinar poma i bolet.

Enguany, hi afegirem també diferents formes d’elaborar coca. Si hi participes, rebràs un obsequi. Il·lustració de les receptes a càrrec dels artistes locals.

7A FESTA DE LA SEMBRA DEL PÈSOL GARROFAL DE LLAVANERES Jocs gegants per a petits i grans. Diumenge 21 de novembre de 10.30 a 13.30 h. Carrer de Munt.

Sortida de botigues al carrer. Diumenge 21 de novembre de 10.30 a 13.30 h. Carrer de Munt.