Tribuna 370. Octubre 2021

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 370. OCTUBRE 2021

10 anys de Viles Florides El moviment Viles Florides, promogut per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), va entregar les Flors d’Honor 2021 en un acte a Cabrera de Mar el passat setembre.

Parlem amb la presidenta de la CHOC, Mercè Martínez, que fa balanç de la trajectòria d’aquest projecte i ens explica els reptes pel futur.

Festivals: Tornen el Vilassar de Noir a Vilassar de Mar i el Reviu Ilturo a Cabrera.

Gastronomia: Noves edicions del Calamarenys i de la Fira del Bolet i la Natura.

Gent Gran: Pàgines especials amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran.

Solidaritat: Maresme Oncològic convoca la 13a Caminada contra el Càncer de mama.

Foto cedida: CHOC.

PROPOSTES DESTACADES D’OCTUBRE CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

ALGUNS DIES D’AHIR

Alella (dia 10) / Argentona (dia 15) / Arenys de Mar (dia 17).

Obra de Jordi Casanovas amb Míriam Iscla i Abel Folk

REVIU ILTURO

FIRA DEL BOLET

REVELA’T

VI+

Cabrera de Mar. Dies 2, 3, 9 i 10 d’octubre Festival cultural iberoromà amb visites guiades, tallers culturals, recreacions, gastronomia i molt més

Vilassar de Dalt. Fins al 12 d’octubre Nova edició del Festival de fotografia analògica contemporània de Vilassar de Dalt

LA VINYETA

FILUMENA MATURANO

Premià de Mar. Espai Amistat. Dia 15 h. Clara Segura i Enrico Ianniello protagonitzen l’obra, un clàssic d’Eduardo De Filippo

Vilassar de Dalt. Diumenge 24 d’octubre Parades de bolets, cistells, taller de fang, embotits, i un ampli ventall de productes artesans

DO Alella. Del 2 al 30 d’octubre Una vintena d’activitats organitzades arreu de la DO per gaudir el món que envolta els seus vins

FESTIVAL DE TITELLES FIROBI

Vilassar de Mar. Dies 16 i 17 d’octubre Els titelles més tradicionals es barrejaran amb els més innovadors, en els 12 espectacles que s’oferiran

CONCURS

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

gUANyA 3 ENTRADES DObLES Per l’obra Invocando a Segismundo de la cia. Las Clitorianas que es farà el diumenge 16 d’octubre a les 20 h al Patronat Teatre de Premià de Mar.

www.tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PgD

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús gonzàlez Notario, Josep grau, Anna Lladó, Ferran Planell, gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Cots, Eli guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: b-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

patrimoni

Tribuna Maresme | 3

ACOSTA’T A LA CULTURA

Viles Florides entrega les Flors d’Honor Font: Viles Florides Fotos: CHOC

El moviment Viles Florides, promogut per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), va entregar les Flors d’Honor 2021 en un acte a Cabrera de Mar que va aplegar unes 200 persones, entre representants del moviment a tot el país, representants institucionals i del món de la jardineria i de la planta a Catalunya i Andorra. Al Maresme, una vintena de municipis van ser reconeguts amb les distincions.

Durant la gala, el passat 17 de setembre, es van premiar 154 municipis de Catalunya, i també d’Andorra, que es va incorporar el 2020 al moviment, i que han rebut el reconeixement de Viles Florides pel seu treball de transformació dels espais públics a través de l’enjardinament i la millora dels espais verds. D’altra banda, durant el transcurs de l’acte es va presentar el documental Viles Florides. 10 anys fent créixer el verd per commemorar el 10è aniversari del moviment i que fa un repàs a aquesta darrera dècada i a l’aportació que ha fet el moviment als municipis que

Amb 10 anys de trajectòria del projecte Viles Florides, el passat 17 de setembre es van premiar 154 municipis de Catalunya i també d’Andorra, en un acte que va fer-se a Cabrera de Mar. Al Maresme, una vintena de localitats van ser reconegudes amb les distincions.

Els municipis amb Viles Florides són una clara aposta pel medi ambient i per fer els entorns urbans més agradables i millorar així la qualitat de vida.

en formen part.

Pel que fa als reconeixements, la Flor d’Or ha estat rebatejada enguany amb el nom de Flor d’Or Pere Cabot en homenatge a l’històric membre del jurat de Viles Florides mort el 2019. Aquest guardó, que premia el treball d’un municipi durant el darrer any va ser per a Mollet del Vallès. El jurat va reconèixer la seva trajectòria i l’exemple de gestió tecnològica i qualitat del verd urbà.

Mollet del Vallès és, de fet, un dels pocs municipis amb quatre Flors d’Honor que encapçalen el rànquing de puntuacions. A més de la ciutat vallesana, configuren aquest quadre d’honor Almacelles (Segrià), Bagergue (Val d’Aran), Cardedeu (Vallès Oriental), Encamp (Andorra) Figueres (Alt Empordà), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Lloret de Mar (Selva), Malgrat de Mar (Maresme), Olot (Garrotxa), Sant Cugat (Vallès Occidental), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Hilari Sacalm (Selva), Vila-seca (Tarragonès) i Roses (Alt Empordà), que obté per primer cop la quarta Flor.

A més dels 15 municipis amb quatre Flors d’Honor, n’hi ha

4 | Tribuna Maresme

64 més amb tres Flors d’Honor; 57 amb dues Flors d’Honor i 14 amb una Flor d’Honor. També hi ha 4 municipis –Bàscara (Alt Empordà), Sant Martí de Tous (Anoia), El Masnou (Maresme) i Soses (Segrià)– que s’han adherit al moviment en els darrers mesos i la seva valoració es farà en l’edició de 2022.

A banda de les Flors d’Honor, des de ja fa uns anys Viles Florides lliura altres premis per reconèixer accions concretes vinculades als valors fundacionals del moviment als que no només opten municipis, sinó qualsevol projecte d’enjardinament, ornamentació floral i cultura del verd urbà que, tant en l’àmbit públic com privat, són exemple a seguir.

En aquest sentit, es va atorgar el Premi a la Millor Rotonda Florida a la rotonda Canillo Sud del comú de Canillo (Andorra). D’altra banda, Vilanant (Alt Empordà) va rebre el Premi a la Participació Ciutadana.

Enguany, a més, el jurat va establir quatre noves mencions. A la Rehabilitació d’Espais Emblemàtics, que s’endú la ciutat de Reus (Baix Camp); a la Innovació Tecnològica i la Qualitat Ambiental, per a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); a la Biodiversitat, per a Malgrat de Mar (Maresme) i al Patrimoni Arquitectònic i Verd Urbà, que rep Castelló d’Empúries (Alt Empordà).

ENTREVISTA: MERCÈ MARTÍNEZ, PRESIDENTA DE LA CHOC

“Volem millorar la qualitat de vida en el context urbà mitjançant una aposta ferma pel medi ambient i la natura” Entrevista: Albert Calls

Quin balanç fa d’aquests 10 anys de Viles Florides?

El balanç és òbviament molt positiu. Estem molt satisfets i orgullosos de veure on som avui. Viles Florides ha esdevingut un segell de qualitat que cada vegada més pobles i ciutats de Catalunya i Andorra treballen per obtenir i, per tant, per millorar la qualitat del verd urbà dins els seus municipis. Comptem amb un conjunt de viles molt compromeses amb el moviment i un jurat que any rere any visita aquests pobles i ciutats amb una professionalitat i un afany d’assessorament enorme. Estem molt contents de com avança Viles Florides en el seu dia a dia.

Quants municipis en formen part actualment?

Quines han estat les incorporacions més recents?

A dia d’avui som 158 Viles Florides: 154 catalanes i 4 andorranes. En el darrer any hem incorporat municipis sobretot a la província de Lleida

Parlem de la trajectòria i dels reptes de futur de Viles Florides amb la presidenta de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), Mercè Martínez. L’entitat impulsa el moviment Viles Florides, una proposta que enguany ha arribat als seus 10 anys. Els municipis Viles Florides són aquells pobles i ciutats que treballen per a la millora de l’espai urbà i de la qualitat de vida dels seus habitants.

Una proposta que contribueix a propiciar espais agradables i posar en valor la protecció dels espais verds, a millorar la qualitat de vida i desenvolupar les economies locals a través de l’atractiu de parcs i jardins, entre d’altres àmbits. que era la zona on menys presència teníem.

En clau maresmenca, quina és la participació en el projecte?

Viles Florides va néixer al Maresme i a dia d’avui és la comarca que hi suma més municipis. Podem dir que el nostre territori, bressol de la floricultura a Catalunya, va

Tribuna Maresme | 5

dar les plantes i els jardins ens va ajudar a passar-ho una mica millor durant el confinament i en el moment en què vam poder començar a sortir de les cases, la gent buscàvem la natura. L’emergència del canvi climàtic és real i fer dels nostres pobles i ciutats zones més verdes ens pot ajudar a revertir aquesta mala tendència si és que encara hi som a temps.

suposar el punt de partida des del que després ens hem anat extenent com una taca d’oli per tot Catalunya i ara també per Andorra.

Viles Florides és una activitat que es desenvolupa durant tot l’any?

El manteniment del verd urbà i les millores en enjardinament públic són accions que els municipis fan en tot moment. Viles Florides pretén reconèixer totes aquestes tasques més enllà del fet que la visita tècnica del jurat es produeixi un cop l’any. L’objectiu és valorar la feina que fan, i esperonar-les per seguir aportant millores en el verd urbà durant tot el cicle anual, i no només a la primavera. Una Vila Florida ho és tot l’any!

Ha assegurat que Viles Florides és un element “clau” en el replantejament de

Diverses imatges de Viles Florides.

l’urbanisme dels pròxims anys. Per quins motius? És així, nosaltres sempre n’hem estat convençuts. Ja des de fa anys apostem per pobles

i ciutats més verds i menys grisos, però és que la pandèmia ens ha demostrat que necessitem les plantes, els parcs, els jardins, el verd en general. Cui-

Quins són els objectius de futur que es plantegen?

Viles Florides volem seguir ajudant els pobles i ciutats a impulsar i consolidar els seus espais verds urbans. I alhora, motivar-los a seguir fent accions enfocades a la gent que hi viu i també als visitants i turistes. El nostre principal objectiu és millorar la qualitat de vida de ciutadans i ciutadanes en el context urbà mitjançant una aposta ferma pel medi ambient i la natura.

6 | Tribuna Maresme

EXPOSICIONS Registres Pendents. Alella. Can Manyé. Fins al 17 d’octubre. De Jordi Guillumet i Mònica Roselló.

In_cert. Alella. Can Manyé. Del 29 d’octubre al 13 de febrer. Peces de Nora Ancarola i Jo Milne.

Rials d’Arenys de Mar. Un ecosistema fotogràfic. Arenys de Mar. C.C.Calisay.

Fins el 31 d’octubre.

Didier Lourenço entre tintes. Argentona. Museu del Càntir. Fins a l’1 de novembre.

Tornar a ser. El Masnou. Casa de Cultura. Del 8 al 31 d’octubre. Exposició d’Evru/Zush.

Rosa Codina-Esteve. Llavaneres.

Museu-Arxiu. Fins el 24 d’octubre.

Col·lectiva Sant Lluc 2021. Mataró.

Ateneu Fundació Iluro. Fins al 9 de novembre. 75è aniversari.

Pere Casanovas, escultor i col· laborador d’artistes. Mataró. Ca l’Arenas. Fins el 31 d’octubre. Visita guiada: Dissabte 14 a les 18 h.

Un paisatge de Ramon Martí Alsina.

Mataró. Can Serra. Fins l’1 de gener.

Máximo Almeida: Liturgia. Mataró.

Col·legi d’Aparelladors. Fins al 10 d’octubre.

Tarannàs ‘obra gràfica’. Mataró. La Destil·leria. Fins al 19 d’octubre.

Del Balís al Túnel. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Fins al 14 d’octubre.

Dibuixos de Núria Gifra.

A dins de classe soc feliç. Teià. Biblioteca. Del 15 al 30 d’octubre. Exposició sobre joan Triadú.

Festival Revela’T. Vilassar de Dalt.

Fins al 12 d’octubre.

L’espigó de Garbí. Vilassar de Mar. Can Bisa. Fins al 17 d’octubre. Fotografies de Carles Gaspar.

Sinbiotika. Fins al 24 d’octubre. Vilassar de Mar. Museu Monjo. Exposició de Txaro Marañon.

Torna el festival de la cultura iberoromana Reviu Ilturo a Cabrera de Mar Redacció

Cabrera de Mar recupera el festival de la cultura ibera i romana aquest 2021 amb força i noves activitats. Cabrera és un municipi amb una llarga trajectòria històrica, que es remunta tan enrere com la prehistòria i arriba fins a l’actualitat.

Els assistents als actes dels dies 2, 3 i 9, 10 d’octubre podran gaudir de recreacions històriques, tallers, visites guiades teatralitzades, monòlegs històrics a espais singulars i conferències sobre el món antic. Tot plegat, un seguit de propostes culturals acompanyaran als visitants en un viatge al passat únic.

El primer cap de setmana (2 i 3 d’octubre) va dedicar-se al passat iber d’Ilturo i el segon cap de setmana (10 i 11 d’octubre) es remuntaran al passat romà.

D’aquesta manera, el primer cap de setmana es van poder viure recreacions elaborades sobre com es vivia en un poblat iber, les diferències socials que hi havia, com era el món militar i molt més. I el segon cap de setmana ocuparan els carrers de Cabrera els oficis romans i els jocs gladia-

Al llarg dels dos caps de setmana el Festival Reviu Ilturo de Cabrera de Mar proposa activitats per aprendre i experimentar en primera persona com era la vida a l’antiga Ilturo, el que feien les persones que hi vivien, com es divertien... Trobareu el programa a: www.gaudeixcabrera.cat.

com es curaven els gladiadors, com vestien els ciutadans i ciutadanes d’Ilturo o tastar un aperitiu romà, entre d’altres coses.

toris. A través de diferents activitats i mostres, les persones assistents podran descobrir

Medicina i pandèmies a l’antiguitat, temàtica d’enguany. Al llarg dels dos caps de setmana es podrà aprendre i experimentar en primera persona com era la vida a l’antiga Ilturo, el que feien les persones que hi vivien, com es divertien, quins problemes afrontaven...

D’altra banda, a l’edició d’enguany es vol aprofundir especialment en el coneixe-

Tribuna Maresme | 7

ment de la salut i la malaltia dels nostres avantpassats, essent la temàtica principal d’aquest 2021 “La medicina i les pandèmies a l’antiguitat”.

Per aquest motiu, les activitats d’enguany tractaran la història de les plagues, malalties i pandèmies que van haver d’afrontar els nostres avantpassats, les seves conseqüències, i també els avanços mèdics i les mesures higièniques que van seguir per combatre-les.

Aquest octubre, tothom està convidat a assistir al Reviu Ilturo per conèixer de prop la història i el potencial de la gran riquesa arqueològica de Cabrera de Mar. Reviu Ilturo és un festival cultural iberoromà que es marca com a objectiu la valorització i la divulgació del patrimoni iber i romà, i en particular el de l’antiga ciutat d’Ilturo, actual Cabrera de Mar.

Projecte Finestres, art públic a Can Vallerià de Premià de Dalt La façana del porxo de la finca de Can Vallerià, a Premià de Dalt, portava anys degradant-se. Ara, un cop sanejat l’espai, l’entitat cultural està treballant en un projecte artístic a les antigues i malmeses obertures, aparedades per dins des de fa temps. És el projecte Finestres.

La idea és convertir la façana que dona al carrer en un espai d’art públic. El projecte consisteix a instal·lar una obra mural a cadascuna de les antigues obertures, sense alterar l’espai original de les finestres. Els artistes escollits són la ceramista, escultora i pintora Maria Àngels Domingo, Madola i el pintor Joan Pascual.

Damunt d’una superfície de llosetes ceràmiques elaborades expressament per al

El pintor Joan Pascual i la ceramista Maria Àngels Domingo, Madola.

projecte, els dos artistes han estat treballant tot l’estiu en sengles obres d’art a partir del concepte finestra. Cada creació anirà col·locada cobrint l’espai de l’antiga obertura. En una segona fase es realitzarà l’obra corresponent a la tercera obertura que havia tingut antigament la façana. Aquest

projecte d’art públic s’inspira en els que han encetat ja fa anys municipis com Penelles (La Noguera) o artistes com Roc Blackblock als seus Murs de Bitàcola.

La inauguració dels dos murals es farà el diumenge 24 d’octubre a dos quarts d’una del migdia.

llibres

8 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Vilassar de Noir torna a portar tota la força del gènere negre al Maresme El festival Vilassar de Noir va néixer amb la voluntat d’explicar i analitzar el gènere negre des de les diferents manifestacions artístiques: literatura, còmic, cinema, teatre i la música. Enguany torna una nova proposta d’aquesta proposta cultural els propers dies 29, 30 i 31 d’octubre.

En les successives edicions que s’han anat fent, el festival s’ha anat convertint en un punt de referència del gènere negre que des de Vilassar de Mar, el municipi organitzador, s’obre als creadors i creadores i els contacta amb el públic i afeccionats, a partir de les seves novetats editorials més recents. Alhora, el festival vol contribuir a la visibilitat de la literatura i el cinema negre nacional i generar debats al voltant de temes recurrents del gènere amb les aportacions dels autors més importants del panorama actual. I ho fa a partir de l’estratègia d’acostar als amants de la literatura i el cinema negre els principals creadors, fent xerrades, taules rodones i presentacions de les seves obres.

Segons expliquen els seus

Els propers 29, 30 i 31 d’octubre, Vilassar de Mar serà l’escenari d’una nova edició d’aquesta proposta cultural que compta amb una destacada presència d’autors i autores del moment.

promotors: “Una tasca aquesta, a més, que fa accessibles aquests autors mentre es contribueix al debat d’un gènere en expansió que aspira a descriure la nostra societat i que compta sempre amb una mirada crítica al món que ens envolta”.

Conèixer la visió dels creadors a través de les seves obres i fomentar el pensament crític en els amants del gènere.

I també fomentar la lectura i l’amor pels llibres, la literatura,

Es pot consultar el programa complet a: www.vilassardenoir.com el cinema i la música a través d’obres d’interès i de qualitat, són els principals reptes d’aquesta proposta cultural.

I si gràcies a la feina d’algunes editorials, escriptors, llibreters, festivals i mitjans de comunicació, el gènere negre en català i en castellà guanya lectors dia a dia, Vilassar de

Noir vol ser un esdeveniment que representi Vilassar de Mar al món de la creació i l’art, a més de fomentar l’activitat literària i lectora i descobrir al públic les virtuts d’un gènere que compta amb una rica activitat al país.

L’edició d’aquest any comptarà amb l’entrega del III Premi Vilassar de Noir de novel·la negra i el VI Premi Vilassar de Noir de relat curt per a joves, a més d’un ampli programa de col·loquis amb els autors per tractar temes tan diversos com l’humor negre, la vida al límit, Rural noir, els misteris juvenils, dilemes morals, l’altra cara de la política, els marges, fugides endavant, baixos fons, la foscor del cyberpunk i Homo criminalis, entre d’altres.

Andreu Martín, Ramona Solé, Jair Domínguez, Jordi Dausà, David Cirici i Màrius Serrra, entre d’altres autors de la comarca com Albert Figueras i Albert Calls, són solament alguns de la llarga nòmina d’escriptors i escriptores que aquests dies passaran per Vilassar de Mar per parlar, debatre i explorar el gènere negre, més viu i amb més força que mai.

Tribuna Maresme | 9

‘Trets per totes bandes’ d’Àlex Martín i Jordi Canal Albert Calls

Es pot explicar la història contemporània a través de la novel·la negra? Jo crec que sí.

I si hi ha algú que ho està fent amb ganes, professionalitat i amb un assaig tan atractiu com el millor relat de gènere, són l’Àlex Martín i en Jordi Canal.

I recentment acaben de publicar un nou volum del seu caminar assagístic (segon d’aquesta sèrie), centrat en la literatura de crims, en concret a l’època contemporània de la novel·la negra i policíaca.

Vivim en el temps dels excessos. Uns altres moments en els quals desesperadament patíem per trobar llibres vells, esgrogueïts i maltractats per l’ús si volíem encavalcar lectures, són ja història. Avui en dia la globalització i els mitjans de producció i els digitals han fet que un lector tingui davant seu un devessall de possibilitats tan gran que ha de seleccionar obligatòriament, escollir, decidir, marcar-se un camí per norma si no es vol angoixar. Es pot continuar sent un lector a la deriva, però amb els perills que comporta perdre’s en el gran oceà literari d’aquest dia a dia tan abassegador.

En aquest univers de globalitats i de tenir molt més del que es pot consumir culturalment, prenen gran rellevància aquells que exerceixen des del far de punts de referència que amb la seva mirada marquen la llum a seguir als lectors, navegants, Ulisses en el seu viatge cap a l’Ítaca somniada del plaer i el vici de llegir. I de faroners o guies és el que fan els autors d’aquests llibres, el darrer amb el prefaci de Massimo Carlotto (a qui per cert vaig descobrir per prescripció de l’Àlex Martín), que ens recorda d’entrada que estem davant la literatura més llegida del món.

Contra l’assaig enrevessat i maliciós, petulant i egocèntric,

el to d’aquest volum educat i que flueix, amb el qual avances pas a pas, il·lustrat i documentat sense caure mai en l’excés, que es llegeix com una novel·la negra, que orienta excepcionalment als lectors i obre portes al coneixement dels clàssics, els que la seva vàlua i el crematori del temps han convertit en clàssics, un procés selectiu i anorreador, cada cop més

ràpid i a vegades forçat.

Trets per totes bandes és una eina molt necessària per poder-se ubicar en el maremàgnum de novetats sense perdre de vista els indispensables, recuperar camins que sempre ens porten a algun lloc, deixar-nos emplaçar en espais enriquidors per a la nostra vida lectora, que al cap i a la fi és el que val.

10 | Tribuna Maresme

PrESENtaCIÓ llIBrES El Masnou. Sala Joan Comellas. Dijous 14, 18.30 h: Olivos de cal de Fran Toro.

Mataró. Buc de Llibres. Dijous 21 a les 19 h: Nosaltres, després de Sílvia Soler.

Mataró. Les Esmandies Casal. Divendres 15 a les 19 h: Sa i vegà des de l’esmorzar a càrrec de Marta Castells, autora del llibre. / Divendres 22 a les 19 h: Crea tu propia estrella a càrrec de Mary Lechuga Ozáez, autora del llibre.

Mataró. Biblioteca Antoni Comas.

Dissabte 23 a les 12 h: S’ho mereixia del col.lectiu Planeta Lletra.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra. Divendres 29 a les 18.30 h: Trama-nudo a càrrec de Mariano López Ureña, autor.

Vilassar de Mar. Biblioteca. Dijous 14 a les 19 h: Mi vida con el bicho d’Steffi Mallebrein. Presentació de Violeta Serra. / Dimecres 20 a les 19 h: Dones, arbres i poesia a càrrec de les seves autores: Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà i Solè.

aCtIVItatS lItErÀrIES Montserrat Roig: La construcció literària de la dona lliure. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 5 a les 18 h. Xerrada a càrrec de Margarida Casacuberta.

Remolcadors entre la boira. Argentona. Saló de Pedra. Dissabte 9 a les 19 h. Recital en homenatge a Joan Margarit.

ROIG. Arenys de Mar. Teatre Principal Dissabte 16 a les 20.30 h. Textos i música sobre Montserrat Roig. Amb Mònica Lucchetti, Carles Beltran i Tànit Navarro.

Recital Rupi Kaur. Argentona. Saló de Pedra. Divendres 22 a les 19.30 h.

Recital sobre poemes de Rupi Kaur, una joveníssima poeta canadenca d’origen indi.

Els herois de la Volta Ciclista a Catalunya El periodista i escriptor Rafael Vallbona acaba de publicar de la mà de Cossetània Edicions el llibre Herois de la Volta. Els protagonistes de 100 curses de llegenda.

En gran format de llibre luxós i amb nombroses imatges històriques que ens apropen visualment als fets que es narren, aquest llibre explica la gesta humana i llegendària de vuitanta corredors vencedors durant les cent edicions de la Volta Ciclista a Catalunya.

El llibre posa en valor el llegat centenari de la cursa, tot un referent del nostre país amb el qual ha anat creixent i evolucionant en paral·lel.

Segons es destaca en aquesta obra: “Els guanyadors de la Volta són una part fonamental de la mitologia ciclista i un factor decisiu en la llarga vida de la cursa. Aquest llibre està dedicat a ells i les seves odissees vitals i esportives; un conjunt d’històries que fa més valuosa la condició humana”.

Herois de la Volta, a més, inclou un seguit de retrats personals dels guanyadors de les cent edicions de la cursa nascuda el dia de Reis de 1911, a més de les seves glòries i dissorts esportives i personals,

En gran, Miquel Poblet. Al mig, Mariano Cañardo. A baix, Adam Yates, guanyador de l’edició 100 de la Volta.

els seus orígens humils, l’èxit, el fracàs o l’oblit. Literatura que entrellaça les gestes esportives amb la historia més recent de Catalunya i els canvis que la societat ha anat assumint fins al dia d’avui.

L’autor, Rafael Vallbona, és un apassionat del ciclisme i ha participat en proves internacionals de carretera i de muntanya, i també ha fet viatges en bicicleta dels quals n’ha escrit diversos llibres.

Tribuna Maresme | 11

12 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

El nou curs teatral a Mataró proposa 21 espectacles per a tots els gustos El 26 de setembre va començar el nou curs teatral a Mataró amb una programació que fins al desembre portarà a la ciutat més d’una vintena d’espectacles diversos a través de tres cicles: la Temporada estable de teatre i circ, el Sortim en família i el Fet a Mataró.

Temporada estable de teatre i circ. Pere Arquillué, Àgata Roca, Lluís Villanueva, Mercè Arànega, Laura Aubert, Anna Sahun, Pep Cruz i els directors Cesc Gay, Àlex Rigola, Guillem Albà i Joan Arqué són alguns dels noms de la nova temporada estable de teatre i circ que començarà el pròxim 1 d’octubre i s’allargarà fins al 12 de desembre.

Una vegada més els grans èxits de la temporada teatral trepitjaran l’escenari del Teatre Monumental oferint cinc espectacles que combinen diferents disciplines com ara el teatre de text, teatre documental i circ.

El tret de sortida el donarà la comèdia 53 diumenges de Cesc Gay, per donar pas el 23 d’octubre amb Els gossos, una comèdia tràgica sobre els se-

Una imatge promocional de l’obra ‘53 diumenges’.

crets d’una família qualsevol.

El mes de novembre també hi haurà dos espectacles: el dia 7 l’adaptació teatral de l’exitosa novel·la Canto jo i la muntanya balla i el nou projecte d’Àlex Rigola, 23 F Anatomia d’un instant, que es podrà veure el 20 de novembre. La temporada es clourà el 12 de desembre amb la producció mataronina De tu a tu. L’espectacle de circ integrador explora diferents disciplines del gènere.

Sortim en família. Una vegada més el cicle Sortim en família combina diferents disciplines com el teatre, el circ, la música i les titelles

pels més menuts. Fins al 19 de desembre es podran veure 10 espectacles. El 28 de novembre la Casa de la Música de Mataró oferirà un concert tribut per tal que els menuts de casa descobreixin les cançons de Bob Marley.

Fet a Mataró. Can Gassol tornarà a ser l’epicentre de la creació escènica mataronina.

La nova temporada del Fet a Mataró, que començarà el 10 d’octubre i acabarà el 12 de desembre permetrà tornar a copsar els camins que prenen diferents propostes escèniques amb cinc assajos oberts d’espectacles en creació i una estrena.

El Maresme Sound celebra la seva segona edició El cicle d’acústics Maresme Sound va presentar el cartell per l’edició del 2021-22, amb presència d’artistes de l’escena independent catalana i grups emergents de Mataró i el Maresme. Aquest any el festival, organitzat per Dòria Llibres i Aiguamoll Música en col·laboració amb Cultura Mataró s’allargarà nou mesos en diferents escenaris de Mataró, com el tercer pis de la llibreria Dòria, el pati del centre d’art Ca l’Arenas, o els jardins de la Masia de Can Boet. En total 11 artistes o bandes entre els quals destaquen Ferran Palau, que portarà el seu pop metafísic; Anna Andreu, una de les revelacions de l’any; Albert Freixas, presentant el seu tercer disc i Carola Ortiz que acaba d’estrenar Pecata Beata.

El Maresme Sound tornarà a fer costat a la producció local, programant a bandes emergents com Black Fanegas, Carles Duart o els Tiger Mosquito, a més dels vallesans Zesc, editats pel segell mataroní Camping Records. Enguany la música electrònica local tindrà el seu espai amb els projectes DLuiset, Dirty & Harry i Talcö.

Tribuna Maresme | 13

Comença la temporada del 10è aniversari de l’Espai l’Amistat de Premià de Mar

tEatrE I daNSa Dindirindín! Una Follia Musical. Vilassar de Mar. Can Bisa. Diumenge 3 a les 18 h. Un projecte de música-teatre de la companyia Notte e Giorno i Ensemble Vox Harmonica. XXIX Cicle de concerts Rosa Sabater.

Bona gent. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dijous 7 a les 18 h. Amb Quim Masferrer.

Ocaña, reina de las Ramblas. Vilassar de Mar. Can Bisa. Dissabte 9 a les 18 h.

Espectacle amb posterior col·loqui sobre la diversitat sexual i de gènere.

Mixed Bill. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 9 a les 20 h. Espectacle de debut del Ballet de Barcelona.

Un moment de ‘Filumena Maturano’, protagonitzada per Clara Segura.

L’obra Filumena Marturano, un dels èxits de la temporada a Barcelona, amb Clara Segura i Enrico Ianniello, entre altres actors, i dirigida per Oriol Broggi, serà la primera obra de teatre professional de la nova temporada a l’Espai l’Amistat. L’obra, que es representarà el divendres 15 d’octubre, serà la primera d’una llista de títols destacats que passaran per l’escenari de l’Espai en la temporada del seu desè aniversari.

La segona obra de la temporada serà Canto jo i la muntanya balla, basada en el bestseller d’Irene Solà, dirigida per Guillem Albà i Joan Arqué, i amb Laura Aubert, Diego Lorca i Anna Sahun entre altres sobre l’escenari. Aquesta obra es podrà veure el 6 de

novembre, mentre que l’11 de desembre arribarà a l’Espai l’Amistat la darrera obra de 2021 que serà la comèdia Començar, dirigida per Pau Carrió i protagonitzada per David Verdaguer i Mar Ulldemolins.

De cara al 2022, s’anuncien Els Travy, dirigida per Oriol Pla, L’oreneta amb Emma Vilarasau i Dafnis Balduz, El pes d’un cos, amb Laia Marull, Els ocells, de la companyia La Calorica, o Les irresponsables, dirigida per Sílvia Munt amb Nora Navas, Marta Marco i Cristina Genebat, entre altres obres que es donaran a conèixer durant la temporada.

El pròxim 20 de gener de 2022 es compliran 10 anys de la inauguració de l’Espai l’Amistat.

Alguns dies d’ahir. Argentona. La Sala.

Divendres 15 a les 20.30 h. Obra de Jordi Casanovas amb Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar.

Invocando a Segismundo. Premià de Mar. Patronat Premià. Dissabte 16 a les 20 h. Teatre acàrrec de la cia. Las Clitorianas.

ROIG. Arenys de Mar. Teatre Principal.

Dissabte 16 a les 20.30 h. Textos i música sobre Montserrat Roig. Amb Mònica Lucchetti, Carles Beltran i Tànit Navarro.

Alguns dies d’ahir. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 17 a les 19 h. Una obra de Jordi Casanovas.

El tiempo de la tortugas. Arenys de Mar. Teatre Principal. Dissabte 9 a les 20.30 h.

De Dora Cantero i Joan Bramon Mora.

Hidratica. Reflexions sobre l’aigua en un futur distòpic. Mataró. Can Gassol. Diumenge 17 a les 19 h. Teatre físic, circ mínim, manipulació d’objectes i moviment.

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Argentona. La Sala.

Dissabte 9 a les 20.30 h. Teatre de text a càrrec de la dia. La Calòrica.

A la recerca dels records oblidats. Alella.

Espai d’Arts Escèniques. Dijous 21 a les 18 h. Sessió intergeneracional de teatre de divulgació científica.

Alguns dies d’ahir. Alella. Espai d’Arts Escèniques. Diumenge 10 a les 18.30 h.

Obra de Jordi Casanovas, amb Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar. Una família conversa i se sincera enmig dels mesos políticament més convulsos de la nostra història recent.

Els gossos. Mataró. Teatre Monumental.

Dissabte 23 a les 20 h. Mercè Arànega encapçala el repartiment d’aquesta comèdia tràgica sobre els secrets d’una família qualsevol.

La Pols. Mataró. Celler Castellví. Dies 10 i 12 d’octubre a les 18 i 20.30 h. Pere Vàzquez presenta el seu darrer treball, a partir del text de Llàtzer Garcia.

Latung La La en dansa. Mataró. Can Gassol. Diumenge 10 a les 19 h. Nou projecte de David Ymbernon.

Filumena Marturano. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 15 a les 20 h.

Clara Segura i Enrico Ianniello protagonitzen Filumena Marturano, un clàssic d’ Eduardo De Filippo que la Perla29 recupera sota direcció d’Oriol Broggi.

Silver Ballad. Alella. Espai d’Arts Escèniques. Divendres 15 a les 20 h. Dansa a càrrec de la companyia La Súbita.

Les Irresponsables. Argentona. La Sala.

Dissabte 23 a les 20.30 h. una obra de teatre hilarant escrita per l’argentí Javier Daulte i sota la direcció de Sílvia Munt.

Una comèdia d’embolics amb Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas.

Chateau Margaux. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 24 a les 18 h. Sarsuela original de José Jackson Veyán, amb música de Manuel Fernández Caballero.

La Mascarada. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Diumenge 24 a les 18 h. Adaptació musical del clàssic El burgès gentilhome de Molière amb Els Pirates Teatre.

Mira Miró. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dissabte 30 a les 18.30 h. Espectacle de dansa familiar al voltant de la figura i l’obra de Joan Miró amb Baal Dansa.

14 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

Dune, a la tercera va la vençuda Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Frank Herbert va escriure, a partir de 1965, una nissaga de més de 20 llibres (unes 12.000 pàgines) anomenada Dune.

De seguida es va convertir en una competició per diferents productores que van voler adaptar-la al cinema, si més no, la tetralogia principal.

Quasi en paral·lel, i en una aferrissada competició, va començar el projecte de Jodorosky amb efectes especials de Dan O’Bannon (2001: una odisea del espacio) i H.R. Giger (Alien). Com iniciant la maledicció de Dune al cinema, aquesta adaptació es va quedar sobre paper però es pot imaginar la seva magnitud en el sensacional documental Jodorosky’s Dune.

Una mica més de sort va tenir David Lynch amb la seva proposta accelerada per Dino de Laurentiis per arribar a sales abans que la primera. De Laurentiis també va escapçar un film de 8 hores a 5 hores i, posteriorment, a una versió de 130 minuts de la que Lynch, evidentment, va renegar i va signar amb l’habitual Alan Smithee. La pel·lícula provo-

PROPERES ESTRENES MADRES PARALELAS

De Pedro Almodóvar (Espanya, 2021). Amb Penélope Cruz, Milena Smit, Israel Elejalde, Aitana Sánchez-Gijón.

ESTRENA 08/10/21

TITANE

Una imatge dels personatges Paul Atreides i la seva mare a ‘Dune’.

ca un estranya fascinació per la part més artística i visual en contra de decisions desencertades de càsting i salts estranys de l’argument, conseqüència de les retallades del productor.

En aquest context d’excessos i ruïnes fílmiques arriba la nova versió de Dune a càrrec de Dennis Villeneuve que no pot, per lògica, anar pitjor que els projectes anteriors. Villeneuve és un director canadenc indie que ha saltat sense problemes a les grans produccions hollywoodenques com The Arrival o el reeixit remake de Blade Runner.

Per començar cal dir, ara ja estrenada no és un spoiler massa revelador, que la nova Dune és només la primera part de dos lliuraments. De manera que el guió i la durada (més propera a la proposada per

Lynch) esponjarà l’argument.

Villeneuve i els seus guionistes han decidit posar molt d’èmfasi en presentar amb calma tots els personatges i les cases galàctiques protagonistes. A més, han potenciat més la part messiànica del personatge de Paul Atreides (Chalamet) i la seva mare que es passegen com Jesús i la verge Maria al desert de dunes, on habiten els cucs i es recull l’espècia, tan preuada per la perpetuació de la vida. Però, potser perquè falta la gran batalla final, s’acusa una fredor general que no remunten els diferents moments èpics incrustats amb poc encert a la part final. El disseny artístic així com els efectes visuals i especials són excel·lents i més adients pels nous públics educats entre consoles de Playstation.

De Julia Ducournau (frança, 2021). Amb Vincent Lindon, Dominique Frot, Agathe Rousselle, Nathalie Boyer, Myriem Akeddiou.

ESTRENA 08/10/21

HALLOWEEN KILLS

De David Gordon Green (EUA, 2021). Amb Jamie Lee Curtis, Judy Greer, Andi Matichak, Will Patton, Anthony M. Hall.

ESTRENA 22/10/21

DUELO FINAL

De Ridley Scott (EUA, 2021). Amb Matt Damon, Adam Driver, Ben Affleck, Jodie Comer, Harriet Walter, Nathaniel Parker.

ESTRENA 29/10/21

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Tribuna Maresme | 15

Premià de Mar celebra l’ArTardor El passat 1 d’octubre va finalitzar el termini per participar en el concurs de l’ArTardor 2021 en qualsevol de les seves quatre categories: fotografia, pintura, escultura i vídeo. El certamen està obert a qualsevol major de 18 anys, sempre que no hagi obtingut dos premis consecutius en les edicions anteriors.

En totes les categories hi ha

Arrenca el Calella Film Festival

El passat 1 d’octubre es va inaugurar la sisena edició del Calella Film Festival presentat un any més per l’actor Jordi Díaz. Amb la projecció Sueños de una escritora en Nueva York, una pel·lícula fora de concurs es va donar el tret de sortida a 9 dies de projeccions diàries de les principals pel·lícules que han entrat a competició, tant en la categoria Creative Rosebud com Low Budget, a més de les que es presenten fora de concurs. En total es projectaran més d’una vintena de films d’arreu del món.

La Sala Mozart de Calella serà la seu central del festival, però enguany tornarà a tenir d’altres a Sant Pol i Arenys de Mar, en un pas més de l’organització per esdevenir un festival de referència a la comarca i situant Calella com a punt de reunió d’actors, directors emergents i de nous projectes audiovisuals.

un primer premi dotat amb 400 € i un segon dotat amb 200 €. El lliurament de premis es farà el dia 16 d’octubre a les 20 h, coincidint amb la celebració de l’activitat ArTardor, a la plaça del Gas i al MEP, on estaran exposades totes les obres presentades al concurs. Les diferents categories tenen algunes especificitats en les respectives bases.

Així, pels concursos de fotografia i vídeo la temàtica serà l’art i la cultura en el seu sentit més ampli (teatre, cinema, pintura, patrimoni, etc.), mentre que la temàtica de les categories de pintura i escultura, així com el suport i la tècnica, són lliures.

D’altra banda, passada l’activitat de l’ArTardor, del 18 d’octubre al 14 de novembre,

una selecció de les fotografies participants s’exposarà a la sala Salvador Moragas de la Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras, mentre que les pintures i escultures participants es podran veure al Museu de l’Estampació. Per la seva part, els vídeos participants en l’ArTardor 2021 es penjaran a les xarxes socials de l’Ajuntament.

16 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

VALORS.ORG Francesc Amat Doctor en Ciència Política Més continguts a valors.org

Una de les polítiques públiques més desitjables pels pròxims anys és la introducció gradual de l’educació dels zero als tres anys pública i gratuïta. És cert que s’ha avançat significativament en el nombre d’escoles bressol, però encara estem molt lluny d’un escenari on l’educació 0-3 tingui una cobertura universal i gratuïta.

Especialment en algunes zones de l’àrea metropolitana, no sempre les famílies poden disposar d’una plaça a les escoles bressol municipals. El 0-3 hauríem de pensar-lo com un servei públic equivalent a la cobertura sanitària, com un bé públic irrenunciable. Perquè el 0-3 és una inversió pública recomanable tant des del punt de vista de l’equitat com des del punt de vista econòmic.

Primer perquè des del punt de vista de la justícia social, el 0-3 té uns efectes equalitzadors molt importants. Els nens i nenes de zero a tres anys són esponges que perceben, repeteixen i fan efecte mirall dels estímuls cognitius que reben. Són molts els estudis que mostren que el desenvolupament cognitiu dels in-

L’educació 0-3, per equitat i eficiència

El 0-3 hauríem de pensar-lo com un servei públic equivalent a la cobertura sanitària fants depèn en bona part de les interaccions amb altres infants i adults en espais confortables.

De manera que, si tots els infants poden socialitzar-se i ser exposats a estímuls cognitius de qualitat des de ben petits, a la pràctica estem creant les bases per a la igualtat d’oportunitats educatives. Per contra, si la qualitat de l’estimulació cognitiva depèn exclusivament de les famílies, aleshores les desigualtats de partida queden marcades des del principi.

Per altra banda, sabem que

els nens i nenes són més permeables com més petits són —tant a nivell cognitiu com en altres dimensions—. De manera que el retorn de la inversió educativa és molt més elevat quan invertim ben d’hora, a les escoles bressol i a Primària, que no pas quan invertim més tard a la Secundària o a les universitats. A més a més, al Batxillerat i a la Universitat no hi van tots els estudiants. De manera que la inversió educativa en edats primerenques té dues virtuts fonamentals: és una inversió pública que arriba a tothom, i a més a més ho fa quan aquesta inversió té més impacte. Això alguns ho han anomenat la corba de Heckman: el retorn de la inversió educativa és màxima

quan es fa de zero a tres anys.

De manera que la inversió pública en el 0-3 no només té un fort impacte equalitzador sinó que també és una política recomanable des del punt de vista econòmic: perquè destina els recursos públics allà on és òptim fer-ho. Hi ha estudis comparats que mostren que haver anat més temps a escoles bressol està associat amb millors perspectives al mercat laboral quan els infants són ja adults —fins i tot en forma de salaris futurs més elevats—.

La raó seria altra vegada que aquesta estimulació cognitiva primerenca i de qualitat té efectes positius a llarg termini.

Així doncs, el 0-3 és una de les polítiques on no hi ha trade–off o dilema entre les raons d’equitat i les raons econòmiques.

Per últim, el 0-3 públic i gratuït podria tenir també efectes positius en la taxa de fertilitat.

Actualment, aquesta taxa a Catalunya i Espanya és baixíssima si la comparem amb altres països de l’OCDE, fins al punt que afrontem un veritable precipici demogràfic que pot posar en perill la sostenibilitat del nostre Estat del Benestar. La cobertura universal del 0 a 3 afavoriria la taxa de fertilitat i, per tant, la sostenibilitat d’aquest Estat del Benestar a mitjà i llarg termini.

Tribuna Maresme | 17

Una cooperativa de dones migrades de l’àmbit de la llar i les cures guanya la Pepa Maca 2021 Coop Maresme

“Per apostar per una iniciativa econòmica que garanteix una presa de decisions horitzontals i que afronta la resolució de les necessitats de forma integral des d’una perspectiva feminista”. D’aquesta forma el jurat anunciava el projecte guanyador de la tercera edició del premi Pepa Maca, Coop Micaela, durant la III Nit del Cooperativisme que va tenir lloc el 30 de setembre a Mataró.

Constituïda per dones migrants de la comarca del Maresme que són treballadores de la llar i les cures, les representants de la cooperativa Coop Micaela han reivindicat visiblement emocionades des de dalt l’escenari la seva lluita per acabar amb “l’explotació que vivim

Coop Maresme, l’entitat promotora del guardó, ha valorat especialment el component de transformació social des d’una perspectiva feminista que té Coop Micaela

les treballadores essencials, en especial quan es tracta de persones migrades, algunes en situació irregular”.

Formalitzades com a col· lectiu l’any 2020 en un context de crisi sociosanitària que les va deixar més desprotegides que mai davant la pandèmia, Coop Micaela s’ha constituït

darrerament com a cooperativa a partir de l’assessorament i el suport tècnic que ofereix Coop Maresme, l’Ateneu cooperatiu de la comarca.

“Nosaltres també creem economia. El nostre projecte neix com a utopia, com una forma de voler justificar perquè pensem que l’única

forma de canviar la situació d’explotació que vivim les treballadores essencials és a través de les pròpies treballadores. Ho hem posat tot en aquesta cooperativa. Som un projecte d’economia social, feminista, anticapitalista, antiracista”, ha reivindicat Silvia Llanto.

Els altres dos projectes que van completar el procés descrit a la convocatòria són El Monocle, projecte audiovisual i de comunicació social format per joves estudiants, i La Montnegre, cervesera artesana de l’Alt Maresme, formada per socis de Calella i Canet de Mar. L’ajut Pepa Maca està valorat en tres mil euros i inclou un acompanyament formatiu des de Coop Maresme, l’Ateneu cooperatiu del Maresme.

18 | Tribuna Maresme

Albano-Dante Fachín

XErradES Montserrat Roig: La construcció literària de la dona lliure. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 5 a les 18 h.

A càrrec de Margarida Casacuberta.

De Vilassar de Mar al món: clima, biodiversitat i territori de futur. Vilassar de Mar. Can Bisa. Dimarts 5 a les 18 h. A càrrec de Joan Manel Riera.

Què està passant a l’Afganistan? Alella. Espai d’Arts Escèniques. Dimarts 5 a les 20 h. Amb Nadia Ghulam.

Paraules viatgeres. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 6 a les 18.30 h. Amb Jordi Esteban.

El poder al món post-COVID. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 7 a les 18 h. A càrrec de Vicenç Lozano Alemany.

Els sentit(s) dels documentals. Alella.

Casal d’Alella. Dijous 7 a les 19 h.

Xerrada col·loqui amb Laura Borràs.

Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 8 a les 19h.

La Covid-19 mitjançant imatges. Vilassar de Mar. Can Bisa. Dimarts 19 a les 18 h. A càrrec de Pere Freixa Font.

El Montnegre, una muntanya plena de vida. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 19, 18 h. A càrrec de Martí Boada.

Com s’ha anat constituint l’estatus de la dona en l’islam. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 19 a les 18.30 h. A càrrec de Dolors Bramon Planas.

Posem l’ull al pany de la botiga?

Mataró. Biblioteca Antoni Comas.

Dimarts 19 a les 19 h. A càrrec de Pilar González-Agàpito.

Pau Costa / Antoni Gaudí. Inspirats per la mirada. Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Dissabte 9 a les 19.45 h. A càrrec de José Manuel Almuzara i Glòria Planiol.

El color de la natura. Vilassar de Dalt.

Museu Arxiu. Dimecres 20 a les 19.30 h. Amb Eliseu Vernis.

150 anys de la Comuna de París.

Argentona. Centre Parroquial. Dijous 21 a les 18 h.

El què, el quan i el com de l’horticultura: de la terra a la collita. Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 22 a les 19 h. A càrrec de Carme Buxalleu.

Sanitat i desigualtats Nord-Sud. Mig món sense recursos sanitaris. Alella.

Espai d’Arts Escèniques. Dilluns 25 a les 19 h. Taula rodona amb Jordi Gómez i Prat i Ángel Huélamo Villanueva.

De la llengua no sexista a la llengua inclusiva; voleu dir que anem bé?

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 26 a les 18 h. A càrrec de Carme Junyent.

Kepler i els floquets de neu. Mataró.

Centre Cívic Espai Gatassa. Dimarts 26 a les 19 h. A càrrec del grup d’astronomia Cosmos Mataró. Àfrica en un món multipolar. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 26 a les 19 h. Amb Óscar Mateos.

OPINIÓ Ferran Planell Escriptor

És negra nit. Això dels mails està molt bé, però té un punt d’estressant. Entre els de la feina i els que no ho són, acabo cada dia atabalat. Dels que fan referència a la situació política a casa nostra, en tinc un munt.

Me n’arriben de tots els colors i amb opinions de les més dispars. Davant del garbuix, sempre penso en aquell bon amic que, insistent, em repeteix que ser català és molt cansat.

Li hauré d’acabar donant la raó. Exhaust, obro un correu de l’Albano que a molts també us haurà arribat. Tracta sobre com el PSOE estafa de forma recurrent als partits independentistes que li donen suport.

Emmirallant-se en les experi-

ències viscudes amb la política d’habitatge i la gestió dels Fons Europeus, n’extreu que tornarà a passar el mateix amb l’aprovació dels pressupostos del país veí. Aquest cop la moneda de canvi serà la protecció del català a la llei de l’audiovisual (un “i/o” que tuf a muntatge) i el traspàs de la comissaria de Via Laietana. En llegeixo el contingut. Quanta veritat. Em recorda la bona feina que estan fent la Marta i ell amb la plataforma Octuvre.

De fet, inicia el correu dient que comença a pensar que ens prenen per ximples i continua explicant-nos la seva participació en el programa Tot es Mou del dia abans. Acaba afirmant que mentre el deixin sortir a la TV pública dirà el que pensa. I déu-n’hi-do el que pensa. En el que està escrit ja ho deixa ben

palès, però és quan clico a l’enllaç per reproduir el vídeo de la seva intervenció, on li sento dir, merescudament indignat, quelcom que crec que defineix de manera impecable el tarannà negociador d’una part de l’independentisme català. Ho reprodueixo textualment: Hi ha gent que diu, ostres, és que estem tornant al temps del peix al cove, però és que ni això, és que ara van a Madrid i no és que no porten peix és que a més tornen sense el cove, se’ls hi han quedat el peix, el cove, se’ls hi han quedat tot.

Brillant, l’Albano. S’agraeix llegir i escoltar a qui diu les coses pel seu nom, a qui explica “el què” sense disfressar-lo, sense manipular-lo. Aquells als que els hi cou el que diu el titllen d’hiperventilat. Que corri l’aire, doncs.

Ontec Energy s’alia amb la Fundació el Maresme Font: Ontec Energy

Nova aliança de la Fundació el Maresme, en aquest cas amb Ontec Energy, companyia especialitzada en l’energia solar fotovoltaica i en donar suport a la utilització d’altres energies renovables per promoure un model energètic sostenible i respectuós amb el planeta.

Ontec Energy, no només vol apostar per impulsar l’energia eco-sostenible. L’empresa maresmenca ha decidit impulsar la seva política d’RSC comprometent-se amb la inclusió social i la igualtat d’oportunitats d’un dels col·lectius més vulnerables de la societat: les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca. Ontec Energy se suma a la millora de la qualitat de vida de les persones ateses a la Fundació el Maresme fent un donatiu de 6.000€ a l’entitat i manifestant el seu compromís

d’atorgar un percentatge de les instal·lacions fetes a la Fundació amb el lema “Una placa, un somriure”.

Amb motiu de la donació, Ontec Energy va organitzar un acte lúdic al Local 22 de Marina Port de Premià de Mar per donar visibilitat a aquesta nova aliança social. L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’alcalde de Premià de Mar, Rafael Navarro; els regidors de Medi Ambient i Comerç, Toni Subirà i David Gutiérrez, res-

pectivament; el tècnic de Serveis Territorials del consistori, Josep Molins; així com també amb les conselleres de Medi Ambient i Canvi Climàtic, i Equitat i Acció, del Consell Comarcal del Maresme, Montserrat Garrido Romera i Meritxell Romero Pinet, respectivament.

Durant l’acte, Cristian Domingo i Javier Mateo, gerents d’Ontec Energy, van lliurar un xec simbòlic de la donació a Josep Morgades, president de la Fundació el Maresme.

tecnologies

Tribuna Maresme | 19

PREGUNTES I RESPOSTES

Les 4 preguntes que t’has de fer abans d’activar una campanya publicitària TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es

La publicitat a Facebook és, avui dia, la que millors resultats ofereix dins de la publicitat a xarxes socials. Per si no fos prou, pots crear campanyes integrades per a Instagram i Facebook usant una única plataforma, la qual cosa et permet aprofitar tot el potencial de la xarxa amb més usuaris actius.

Juntes, la publicitat a Facebook i a Instagram poden suposar l’empenta definitiva per a la teva marca. Tanmateix, abans de publicar qualsevol campanya publicitària és important fer-te aquestes 4 preguntes.

Qui? Has de tenir molt clar qui és el teu client ideal i quines són les seves variables psicològiques, característiques personals, factors socials i factors culturals i altres factors del macroentorn per adaptar el producte o servei a les necessitats de compra.

També hauràs de definir a

la teva audiència segons estigui reconeixent la necessitat, cercant informació, valorant alternatives o en el procés de compra. El missatge ha de variar.

Què? Si som sincers, la veritat és que no venem productes o serveis. El que realment venem són solucions a un problema. De fet, tot el procés de compra sorgeix amb el reconeixement d’una necessitat que és conseqüència d’un estímul intern (gana, set, etc.) o extern (comentaris, anuncis, opinió pública, mercat, etc.). És la necessitat que es converteix en una motivació, activant així el procés de compra.

De fet, el màrqueting actua sobre aquesta fase tractant de despertar necessitats de les persones amb el fi de provocar la compra.

Com? Hauràs de saber quin és el sistema de vendes que utilitzaràs. No és el mateix vendre en línia que tenir un negoci local. L’objectiu de la campanya pot ser diferent i és important tenir-ho definit.

A més, també ens pot variar

l’estratègia. Potser et surt més rendible fer una inversió en geolocalització si ets un comerç local.

Quan? En el moment de dissenyar una campanya publicitària has de tenir molt en compte l’horitzó temporal de les campanyes. Has de plantejar-te si faràs llançaments puntuals o treballaràs amb campanyes mensuals.

Et recomano treballar durant tot l’any, ja que, si publiques només una campanya per Sant Valentí i el Black Friday no funcionarà, tindràs més competència i serà més difícil destacar. A més, el cost per clic és més elevant.

Ens faltaria una última pregunta, quant de pressupost hem d’invertir? No tinc una fórmula màgica, però com a mínim us recomano una inversió de 5 € diaris per campanya.

Espero que us serveixi i us animo a pensar en l’estratègia abans d’activar qualsevol campanya a xarxes socials.

I, si teniu qualsevol dubte, sempre podeu consultar a eliguillen.es

Microsoft tria Barcelona per a investigar sobre IA Com tantes altres multinacionals que l’han precedit, Microsoft amplia la seva presència a Barcelona amb un centre d’R+D especialitzat en l’aplicació de tecnologies d’Intel·ligència Artificial per a la millora de l’experiència d’usuari en la web, que se sumarà als altres set centres de recerca que la seva divisió WebXT (Web Experiences Team) té repartits pel món.

Entre els productes de la companyia en els quals intervé la divisió WebXT es troben Azure, Bing, o el mateix Windows. Per això, acull a 5.000 professionals que treballen en tots els seus centres de desenvolupament.

La multinacional ja ha iniciat la ‘caça’ de talents per a trobar al personal que treballarà en aquest centre. En els pròxims anys, el personal contractat per a treballar en aquest centre podria superar el centenar de posicions. Microsoft també vol que aquest hub d’R+D collabori amb el teixit local, des d’universitats fins a empreses de tecnologia, passant per centres de recerca, per a generar un vector d’innovació en intelligència artificial.

gastronomia

20 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

L’octubre a la DO Alella El mes que inunda de vi tot el territori Eli Cots Foraster www.avinturat.com @avintura.t

La primera edició del Vi+ va ser el 2016. I després de la bona acollida d’aquesta, ja van cinc anys fent d’aquest mes la festa del vi a la Terra de la Pansa Blanca. Una iniciativa del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella, amb la col·laboració dels ajuntaments del consorciats i els membres de la Ruta del Vi de la DO, que són els que organitzen el ventall d’activitats i experiències.

Enguany, a més de les visites guiades, es podrà gaudir de Tasts comentats amb l’Albert Federico, Tasts de vins de la DO Alella amb productes de proximitat, l’Enotast a Badalona i el Tasta Masnou.

Pels amants dels maridatges, hi haurà òpera i vi, i l’art del vi.

I als que els apassiona la gastronomia, podran gaudir del taller de cuina de temporada i sopar maridatge.

També hi ha activitats per a què els més petits, i no tant petits, s’apropin al món del vi

Del 2 al 30 d’octubre es faran una vintena d’activitats organitzades arreu de la DO per gaudir i conèixer a fons el món que envolta el seus vins.

activitats vi+ Tast comentat de vins 2019. Dimecres 6, 13, 20 i 27 a les 19 h. Restaurant Can Duran (Alella). A càrrec d’Albert Federico.

Tast de vins de la DO Alella maridats.

Dijous 7 a les 19.30 h. Can Riera (Tiana).

Tast comentat de vins 2019. Dimecres 13 a les 19 h. Restaurant Can Duran (Alella).

A càrrec d’Albert Federico.

Visita guiada al Castellnou de Llinars. Dissabte 16 i diumenge 17 a les 12 h. Llinars del Vallès. Tast de vins amb formatges.

Enodescoberta de les vinyes d’Alella. Dissabte 16 a les 11 h Oficina Turisme (Alella).

Hatha ioga + aperitiu entre vinyes. Dissabte 16 a les 10.30 h. Celler Alta Alella.

Petit Pícnic entre Vinyes. Diumenge 17 a les 12 h. Celler Bouquet d’Alella (Alella).

amb el taller de ‘La vinya i el reciclatge del suro i la visita teatralitzada ‘El Raïm Inquiet’.

A més de l’enodescoberta de les vinyes d’Alella caminant, visita al castell renaixentista de Castellnou de Llinars amb tast de vins acompanyat de formatges, ioga i aperitiu entre vinyes, pícnic entre vinyes, vermut musical al Jaciment Romà de Vallmora, i la presentació de curtmetratge d’animació amb col·loqui i tast de vins DO Alella.

Més d’una vintena d’activitats organitzades, a més de les jornades gastronòmiques.

On el Restaurant Mas Padellàs (Teià) ofereix una tapa amb maridatge; el Restaurant Trànsit (Vilanova del Vallès) presenta un menú de migdia maridat amb vins de la DO Alella; i el Restaurant el NouAntigó (Teià) proposa el menú D’Gusta, amb 5 plats de temporada i cuina de proximitat, acompanyats de vins amb Denominació d’Origen Alella. I durant tot el mes, de dimarts a dissabte, Alella Organic Spa brinda massatges relaxants amb vinoteràpia. Es pot trobar tota la informació i comprar les entrades a la web d’Enoturisme DO Alella.

Tast de vins DO Alella. Diumenge 17 a les 12 i 13 h. Saló de Pedra (Argentona).

Tast de Vi DO Alella. Dissabte 23 a les 12 h. El Rebost dels Sentits (El Masnou).

Enotast: Descobreix la DO Alella. Dissabte 23 a les 12 h. Escola del Mar (Badalona).

Maridatge: L’Art del vi. Dissabte 23 a les 19 h. Villa Can Duarry (Premià de Dalt).

Vermut Musical al Jaciment Romà de Vallmora. Diumenge 24 a les 11 i 12.30 h. Centre Enoturístic Arqueològic de Vallmora (Teià).

Visita teatralitzada: El Raïm Inquiet.

Diumenge 24 a les 11 h. Celler Alta Alella (Alella).

Tast de Testuan. Diumenge 24 a les 12 h.

Vinya Testuan (Cabrils).

Degustació de vins del celler Alta Alella i Filmets. Divendres 29 a les 18.30 h.

Botiga Cristina Guillén (Badalona).

Maridatge “Tardor & Vi”. Dissabte 30 a les 17.30 h. Celler Bouquet d’Alella.

Tribuna Maresme | 21

Arriba la 31a edició de la Fira del Bolet i la Natura a Vilassar de Dalt Un esdeveniment molt esperat, la Fira del Bolet i la Natura, se celebrarà els propers dies 23 i 24 d’octubre a Vilassar de Dalt.

Aquesta proposta, impulsada per l’Associació Amics dels Bolets de Vilassar de Dalt, compta amb una llarga trajectòria i any rere any, convoca nombroses persones que s’acosten a gaudir de les seves interessants activitats al voltant del món de la micologia.

Dins el programa d’actes de la nova edició de la Fira, el dimecres 20 d’octubre a les 19.30 h, al Museu Arxiu, es farà la presentació de la Fira del Bolet, amb la conferència El color de la natura, a càrrec d’Eliseu Vernis, coneixedor del món dels bolets i soci de la Societat de Micologia de Catalunya.

Dimecres 20 d’octubre Presentació de la Fira, a les 19.30 h, al Museu Arxiu. Incloi la conferència El color de la natura per Eliseu Vernis.

Dissabte 23 d’octubre Surt al bosc i col·labora amb la mostra dels bolets!, d’11 a 13 h, a la Roca d’en Toni.

Taller infantil: Construccions amb Kapla, de 17 a 20 h, al Museu Arxiu.

31a Mostra de bolets, de 18 a 21 h., al Museu Arxiu. Exposició de les diferents espècies de bolets.

El dissabte 23 i el diumenge 24 d’octubre, quan es desenvolupen el gruix d’activitats, el programa inclou la sortida al bosc i col·laboració amb la Mostra de Bolets, un taller infantil, la 31a Mostra de bolets, la 21a Fira del bolet i la natura i el Lliurament del Bolet d’or, que és un reconeixement de l’Associació d’Amics dels Bo-

lets a un vilassarenc o vilassarenca que s’hagi distingit en la seva dedicació al poble en les activitats culturals, socials o esportives.

D’altra banda, diumenge 27 d’octubre es farà també l’activitat complementària ‘Open house - Visita lliure al patrimoni de Vilassar’, consistent en una visita al patrimoni municipal.

Diumenge 24 d’octubre 21a Fira del bolet i la natura, de 10 a 20 h. al c. Marquès de Barberà. Parades de bolets, cistells, taller de fang, embotits i productes artesans.

31a Mostra de bolets, de 10 a 20 h., al Museu Arxiu.

The Hat Hausen Elàstic Band, d’11 a 13 h., a la Placeta Barberà. Versions i ritmes al més pur dixieland.

Lliurament del Bolet d’or, a les 13 h., al Museu Arxiu. Reconeixement a un vilassarenc que s’hagi distingit en la seva dedicació al nostre poble.

22 | Tribuna Maresme

Torna el Calamarenys

RECEPTA DEL Restaurant Mot del Vila Arenys Hotel

Calamars farcits de botifarra negra i poma INGREDIENTS (4 PERSONES) 9 calamars / 3 alls / 3 cebes de Figueres / 2 tomàquets que siguin madurs / Brou de peix/ Oli d´oliva/ Un grapat d´ametlles torrades / 1 presa de xocolata negra/ Sal / Pebre negre.

Pel farcit Botifarra negra / Ceba confitada / 2 pomes / 2 daus de mantega.

PREPARACIÓ: Fem el farcit dels calamars desfent la botifarra negra al microones i barrejant-la amb la ceba confitada i les pomes cuites al forn sense el cor, amb una mica de mantega i traient la pell un cop cuites, aixafem en un bol tot junt.

Netegem els calamars, traient la pell, passant-los per aigua i els girem.

Omplim els calamars del farcit que hem fet i els tanquem amb un escuradents. En una cassola amb un raig d’oli d’oliva, marquem lleugerament els calamars que quedin una mica rossos i els apartem.

En el mateix oli sofregirem les cebes a juliana fins que estiguin ben confitades, afegiu-hi els alls ben picats i sofregiu una mica més, afegiu els tomàquets ben trossejats, donem unes voltes i tirem els calamars. Un bon raig de brou de peix i ho deixem coure a foc suau amb la cassola coberta fins que els calamars estiguin cuits.

Uns minuts abans que s’acabin de coure, afegim la picada feta amb les ametlles i la xocolata.

Provem-ho de sal i deixem-lo reposar una bona estona.

Font: Calamarenys

Com cada any i ja són 26 edicions, Arenys de Mar celebra durant tot el mes d’octubre les Jornades Gastronòmiques del Calamar d’Arenys o també anomenat “Calamarenys”.

Aquestes jornades tenen com a actor principal el Calamar de potera, que és pescat a la nostra costa i que durant tot el mes d’octubre es pot degustar a diversos restaurants de la vila, sempre cuinat per mans expertes.

Amb les jornades, l’objectiu és impulsar la gastronomia arenyenca i promocionar les qualitats de la marca Arenys i del producte de proximitat.

Malgrat totes les restriccions que vam viure durant el passat 2020 i sense perdre l’esperança per aquest 2021, ara i més que mai, fem costat tant el sector pesquer com del sector de la restauració, per tal de seguir captant un dels principals segments turístics que actualment té la vila, el turisme gastronòmic.

No és d’estranyar que una vila com Arenys de Mar tingui aquestes jornades gastronòmiques en el calendari anual d‘activitats, doncs el seu llegat històric, cultural, social i econòmic sempre s’ha vinculat al mar, emfatitzant aquesta

La 26a edició de les conegudes Jornades gastronòmiques del Calamarenys, a Arenys de Mar, compta amb la participació dels restaurants del territori, que tornen a presentar una gran varietat de receptes delicioses i originals.

idea de vila marinera. La vila, disposa d’un dels ports pesquers més importants de la costa catalana i que des de fa molts anys, atrau nombrosos visitants.

En aquesta 26a edició els restaurants participants a les Jornades tornen a presentar una gran varietat de receptes delicioses, originals i úniques per potenciar el calamar com un producte versàtil i amb molts matisos, ja sigui com un acompanyament o com estrella principal del plat. Any rere any l’esforç dels restaurants i la qualitat dels plats i el producte és altíssima, així doncs

els qui veniu de nou o els qui repetiu, viureu una experiència per a tots els sentits.

Finalment, el Calamarenys també es complementa amb un programa d’activitats per fer atractiva la visita a Arenys de Mar i posar de relleu la realitat marinera de la vila. Durant tots els caps de setmana d’octubre us podeu inscriure a les activitats organitzades: visites guiades pel port i per la vila per conèixer la seva història i també el seu futur, passejos en ‘golondrina’ amb acompanyaments musicals, descobertes de natura que faran de l’experiència un autèntic plaer.

Tribuna Maresme | 23

El Maresme es bolca amb el Benvinguts a Pagès La sisena edició del Benvinguts a Pagès va recuperar la presencialitat després de la celebració virtual de l’any passat a causa de la COVID-19.

Durant el cap de setmana del 2 i 3 d’octubre les explotacions agrícoles, ramaderes i pageses van tornar a obrir les portes per donar a conèixer a les persones consumidores d’on provenen els aliments que portem a taula. Es van poder visitar cinc explotacions: Alta Alella, on es cultiva el raïm que posteriorment es converteix en vi; el celler Quim Batlle, situat a Tiana; dos camps de verdures, hortalisses i bolets, Can Pins, d’Argentona, i l’Horta Ecològica Pla de Munt, de Palafolls; i Melmelària, productors de melmelades i chutneys, també a Tiana.

L’oferta de Benvinguts a Pagès es va complementar amb la participació de restaurants que treballen amb productes de proximitat. Els establiments de la comarca adherits a la iniciativa van ser el restaurant Els Garrofers (Alella), El Turó (Arenys de Mar), L’Era Restaurant (Arenys de Munt), Món La Cata (Arenys de Munt), Restaurant Collsacreu (Arenys de Munt), Tresmacarrons (El Masnou), La Morera (Mataró), Espai Rural Cuina (Palafolls), Ragú Restaurante (Pineda de Mar), Can Talamàs (Sant Pol de Mar), Restaurant Can Roca Tiana (Tiana) i Cal Víctor (Dosrius - Canyamars), distribuïts per tota la comarca.

Agrària Baixa Tordera també va oferir una degustació de productes.

En marxa el projecte ‘Cuinem la vida’ a Mataró

Fins al 15 de desembre es portaran a terme 8 tallers gratuïts del projecte “Cuinem la vida” al Centre Cívic Espai Gatassa de Mataró. L’objectiu és oferir als participants un espai de trobada, mitjançant la cuina, per donar a conèixer aspectes culturals, socials, de trajectòria, històries de vida, situacions de les persones de Mataró vingudes d’altres països, així com d’aquelles persones no immigrades o vingudes d’al-

tres comunitats. Cada taller se centrarà en la cuina d’un país o d’una regió d’Espanya.

Al voltant de la cuina es pretén, a més, relacionar-se entre les diverses persones i/o entitats del barri, conèixer-se i crear pertinença al grup fent sentir que tots formen part de la ciutat de Mataró. Alhora, el projecte esdevindrà un aparador de la riquesa cultural que es viu en el barri més nombrós de la ciutat de Mataró.

gent gran

24 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

ENTREVISTA. ÒSCAR FERNÁNDEZ, REgIDOR DE gENT gRAN A L’AJUNTAMENT DE CAbRERA DE MAR

“Durant la pandèmia la Gent Gran ha tingut molta consciència i cura, han sigut molt resilients” Text i foto: Albert Calls

Sobta que tan jove assumeixi la Regidoria de Gent Gran. Com va entrar en contacte amb la Gent Gran del seu municipi?

Sempre he pensat que la nostra Gent Gran és patrimoni viu i actiu del municipi. Han estat el col·lectiu que, tot i les grans adversitats que els ha tocat viure, han aixecat el país i ens deixen una herència molt preuada. Som on som gràcies a tota aquesta gent que durant anys ha lluitat, ha suat i ha patit per deixar-nos un poble i un país com el que tenim ara, preservant una manera de fer i de ser valuosíssima.

La meva vinculació amb el col·lectiu de la Gent Gran ve donada principalment per tot el que representen els meus avis.

I que de fet, es pot extrapolar a tots els avis i àvies, persones sacrificades, que ens ensenyen el valor del treball i de la família, que ens transmeten un llegat molt preuat, com és la cultura, les tradicions i la llengua. Els nostres avis ens fan recordar i

Òscar Fernández Cuñado (Junts per Catalunya), amb només 21 anys, acaba d’assumir les regidories de gent gran, Joventut, Esports i Mobilitat de l’Ajuntament de Cabrera de Mar. És l’exemple d’un jove que assumeix responsabilitats polítiques en l’àmbit de la gent gran. Parlem amb ell amb motiu del mes en el qual se celebra el Dia Internacional d’aquest col·lectiu. no oblidar d’on venim i cap on hem d’anar.

Penso que val la pena seure a escoltar a la Gent Gran. De tota conversa amb ells en surt un aprenentatge. I per això, els joves som el col·lectiu que hauria d’estar més interpel·lat a compartir estones amb ells. L’encàrrec de gestionar la Regidoria de la Gent Gran té un únic objec-

tiu: servir-los, com ho han fet ells al llarg de la seva vida. Ara ens toca als joves vetllar per ells.

Quines funcions fa la Regidoria de Gent Gran?

La Regidoria de la Gent Gran treballa al voltant de dos grans objectius. El primer és el de vetllar pel benestar dels nostres avis i àvies, procurant que no els

falti cap tipus d’atenció ni servei. I el segon, que considerem vital per complir amb el sentit d’aquesta regidoria, és el fet d’oferir un ‘envelliment actiu’.

Molts us preguntareu què vol dir aquesta expressió. Doncs bé, es tracta d’oferir activitats i serveis perquè la Gent Gran visqui aquesta etapa de la seva vida d’una manera dinàmica: promovent excursions, tallers de gimnàstica suau, tallers de memòria, conferències, xerrades, passejades i tantes altres activitats que el que busquen és generar un major benestar i activitat en aquest col·lectiu.

Més al detall, quines actuacions concretes es desenvolupen?

Són molt àmplies i de diversos àmbits. Des de actuacions més tècniques com poden ser el suport i tramitació d’ajuts socials, serveis específics a domicilis, suport anímic i psicològic, fins a programació d’activitats, sortides, xerrades i àpats, entre d’altres. L’objectiu de totes aquestes actuacions és el de garantir el benestar de la Gent Gran.

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat.

Places privades i col·laboradores.

Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18

Tribuna Maresme | 25

Quins són els grans problemes que es troben que té la Gent Gran al seu municipi?

Depèn, el col·lectiu de la Gent Gran és divers a Cabrera. La soledat pot suposar un problema. I en alguns casos, si viuen aïllats, es troben amb falta de comunicació. Ho solucionem amb visites, trucades i teleassistència. D’altres àmbits importants són la pèrdua d’autonomia personal i de la salut, el canvi de rols en la família i transport i accés a diferents llocs del municipi.

La pandèmia ha estat un cop molt dur, especialment pels més grans. Com ho han afrontat des del municipi?

Des de l’Ajuntament hem realitzat atenció personalitzada als més vulnerables amb visites a domicili, seguiment telefònic, vídeos divertits de dinamitzadores de Gent Gran per tal de distreure’ls i compra d’aliments i medicaments.

Hem tingut voluntariat que ens ha possibilitat fer aquest seguiment. Vàrem identificar a la gent més gran de 70 anys.

I els hi vàrem fer entrega ràpida a domicili de mascaretes i guants per a tots. També s’ha coordinat amb tots els establiments que tothom estigués cobert i que ningú patís soledat.

Voldria destacar que la Gent Gran ha tingut molta consciència i cura, han sigut molt

resilients. Pels més autònoms, a la que s’ha permès per normativa, hem continuat amb tallers de gestió emocional a l’aire lliure i gimnàstica adaptada. I a l’octubre també hem previst fer una setmana d’homenatge a la vellesa.

La societat tendeix a amagar la Gent Gran. Cal que es fomenti el contacte amb les generacions més joves?

Des de l’equip que conformem la Regidoria de Gent Gran som conscients i lamentem aquestes situacions que, per desgràcia, a dia d’avui es donen massa sovint, com és el fet d’oblidar-los o amagar-los.

Tenim clar que una de les maneres de pal·liar això és promovent una feina preventiva.

I parlo de prevenció perquè els joves i adolescents hem d’intensificar la relació amb la Gent Gran, ens hem de sentir interpel·lats i prendre consciència del que són, han fet i la importància que tenen els nostres avis i àvies. Tinc la sort d’encapçalar les Regidories de Gent Gran i Joventut i això fa que la coordinació entre les dues sigui més fàcil i fluïda.

Des d’aquests dos equips tenim com a fita intensificar els tallers i activitats intergeneracionals, per fomentar aquesta trobada de la Gent Gran amb els joves de Cabrera. Tenim molta feina a fer en aquest sentit.

Torna l’activitat presencial als Casals Municipals de la Gent Gran a Mataró

Del 4 a l’11 d’octubre es poden fer les inscripcions a les activitats que es fan a la desena de Casals Municipals de la Gent Gran de Mataró, amb una oferta que engloba activitats de salut (memòria, zumba, txi-kung) així com activitats de formació contínua (memòria, català, noves tecnologies).

Els aforaments seran limitats per a fer les activitats i per tal de garantir que participin el màxim nombre de persones, només es podrà optar a una sola activitat.

A banda de les activitats presencials que tornen, aquestes es poden combinar amb una programació online que ja està en marxa i que inclouen activitats com grups de lectura de poesia, grup de lectura de novel·la, gimnàstica, conferències, entre d’altres.

Dia Internacional de la Gent Gran. La celebració de l’1 d’octubre, es commemora amb quatre activitats. La primera és la presentació d’un receptari de fruites i verdures que es farà el 5 d’octubre, via el canal de YouTube de l’Ajuntament. La segona és l’obertura, el 7 d’octubre, del 20è Cicle d’Activitats Formatives amb la xerrada, via Zoom, Respectem els drets de la gent gran que anirà a càrrec de Charo Delgado i Teresa Blazquez.

El 14 d’octubre al Casal Municipal de Cirera es presentarà el nou curs i també es procedirà a la lectura del Manifest de la Gent Gran. El Festival de Poesia és una altra de les activitats que s’engloben en aquesta celebració, aquesta trobada es farà el 23 d’octubre, a les 18 h, al Foment Mataroní.

26 | Tribuna Maresme

Fundació Vella Terra i l’AECC signen el seu primer acord de col·laboració Fundació Vella Terra i l’AECC de Barcelona van signar alsetembre el primer acord de col·laboració per participar en diverses accions que donin a conèixer l’AECC entre els professionals de l’entitat, promoguin la visibilitat de la seva missió i ajudin a sensibilitzar i recaptar fons en benefici dels afectats de la malaltia i els seus familiars.

Per a Jordi Vilardell, director general de Fundació Vella Terra, amb aquesta nova aliança “esperem ajudar a promoure la necessitat de prevenció i detecció precoç del càncer, realitzant les revisions mèdiques necessàries, i sumar-nos en totes aquelles accions amb les quals puguem aportar el nostre gra

L’entitat donarà suport a l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Barcelona i s’involucrarà, a través de diverses accions i activitats, en la recaptació de fons i la difusió per la lluita contra el càncer.

de sorra per a la investigació de la malaltia i la millora de la situació de malalts i familiars”.

Des de l’AECC, el Dr. Laureano Molins, president de l’AECC-Catalunya contra el

Càncer de Barcelona, afegeix: “Estem molt contents de poder sumar esforços amb la Fundació Vella Terra en la lluita contra el càncer. Per a nosaltres és molt important poder donar suport i acom-

panyar als seus empleats i familiars afectats per la malaltia, millorar el coneixement sobre el càncer i donar a conèixer l’associació i la tasca que fem”.

Amb més de 45 anys d’experiència, Fundació Vella Terra, continua donant suport al projecte de vida de les persones en situació de dependència (gent gran, persones amb diversitat funcional, intel·lectual i física i persones en situació de vulnerabilitat). Amb aquest acord se suma a les empreses que recolzen l’AECC en la lluita contra el càncer i que el pròxim 19 d’octubre, Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, s’uniran a les diverses accions planificades per a la conscienciació sobre aquesta malaltia.

Inauguració del projecte Radars del Masnou La plaça Nova de les Dones del Tèxtil del Masnou va acollir, el passat 1 d’octubre, la festa d’inauguració del projecte Radars, la xarxa comunitària de prevenció i acció per al benestar de la gent gran que viu sola al Masnou.

La festa que buscava arribar a tots els públics del Masnou,

es va presentar com un acte intergeneracional d’unió i estima entre masnovins i masnovines, i s’hi va poder conèixer de primera mà el projecte i cercar persones que s’hi vulguin sumar de forma voluntària.

Radars és una xarxa comunitària de prevenció i acció destinada a contribuir al benestar

de les persones grans del Masnou que viuen soles o acompanyades d’altres més grans de 70 anys, per pal·liar els efectes de la soledat no volguda, un factor cada cop més present a la nostra societat. A través de l’estudi previ del projecte, es va determinar que, al Masnou, el 19,70% de les persones tenen

més de setanta anys i que unes 1.392 són possibles usuàries de Radars. L’objectiu principal d’aquest projecte és detectar i prevenir situacions de risc de les persones grans creant una xarxa comunitària de vinculació i suport per tal de reduir o eliminar l’exclusió i aïllament social de la gent gran del poble.

Tribuna Maresme | 27

Residència Nazaret, com a casa, amb les millors atencions Font: Residència Nazaret

Amb l’experiència en la cura de les persones acumulada per les Religioses de Sant Josep de Girona des de fa més de 150 anys, la Residència Nazaret ofereix una atenció integral que contribueix al benestar de la gent gran, amb dependència o sense, amb serveis d’estada residencial temporal o permanent, centre de dia i descans familiar.

Un model assistencial global. Un dels trets distintius del centre és el seu model assistencial, al cor del qual hi ha el més important: la gent gran i les seves famílies. Acompanyar l’acollida en la preparació i arribada al Centre, integrar les famílies en el procés d’adaptació i al llarg de l’estada de la

Aquest centre residencial i de dia es troba a Malgrat de Mar i és una institució que cuida la gent gran en totes les seves dimensions: física, psicològica, social i espiritual.

persona, i una atenció personalitzada mitjançant un Pla d’Atenció Multidisciplinar, són els seus pilars, duts a terme per un equip de professionals que cuida els/les residents amb calidesa i excel·lència tècnica i humana.

La qualitat d’aquest model

i la important tasca d’atenció duta a terme al Centre, certificada per la ISO 9001:2015, distingeix la Residència Nazaret dintre del sector.

Activitats i vincles amb l’entorn. A més de l’atenció integral característica de la

Residència Nazaret, es desenvolupa un ampli programa d’activitats adaptades a les necessitats de cada persona i organitzades per unitats de convivència.

Aquestes tenen un vessant terapèutic i lúdic, amb tallers de manualitats, memòria o sessions de musicoteràpia entre d’altres, però moltes d’elles també se centren en el manteniment del vincle amb la història personal i amb la ciutat.

Grans espais exteriors. La Residència disposa d’un ampli jardí on poder passejar i gaudir en companyia de familiars i amics, així com de grans sales adaptades on els residents fan tota mena d’activitats lúdiques.

Totes les habitacions del Centre són exteriors i disposen de bany adaptat.

salut

28 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

L’ansietat, un Alien?

José M. Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Queda molt, molt lluny, aquella mítica cançó que deia ansiedad, de tenerte en mis brazos, musitando palabras de amor... Aquella ansietat romàntica i plena d’il·lusió, ha mutat. Com si fos una mena d’Alien que creix al nostre interior fins sortir abrupta i descontroladament.

El fet de què l’ansietat creixi de forma larvada i invisible, fa que no se li doni prou atenció. En general, se la considera una forma de ser o d’actuar desadaptativa, poc greu, que es sol evadir o apaivagar menjant, bevent, drogant-se o prenent fàrmacs. Això afavoreix que estigui insuficient i erròniament tractada. Com a conseqüència, s’ha erigit en la psicopatologia més estesa —recordem que Espanya és el major consumidor del món d’ansiolítics—. A sobre, la Covid l’ha agreujat i multiplicat de tal manera, que s’està convertint, ella mateixa, en una altra pandèmia. Vaja, com una invasió d’Aliens.

Però no patiu, l’ansietat no és cap Alien, ni de bon tros.

Som nosaltres mateixos, les nostres dèries, les nostres pors... Majoritàriament, sol iniciar-se en la infantesa, partint de pors, inseguretats i exigències, que s’arrelen i configuren un comportament emocional que es va automatitzant, sense saber-ho controlar.

En realitat, però, l’ansietat forma part d’un mecanisme natural de defensa que tots tenim —fins i tot els animals—, per fugir o atacar en cas de perill. Mentre aquests l’activen i desactiven només quan corren perill, nosaltres el tenim sempre activat, com si estiguéssim permanentment amenaçats, quan realment no és així, sinó que tenim por de no tenir-ho tot controlat o anticipem que passi quelcom dolent. Al mantenir aquest mecanisme

massa temps activat, la seva funció defensiva es trastoca i, com si fos un trastorn autoimmune, ens ataca en lloc de defensar-nos, provocant molèsties com inquietud, impaciència, dificultats de concentració, irritabilitat, insomni, tensió muscular, opressió pectoral, ofec, palpitacions, tremolors, suors..., o ajudant al desencadenament de depressions, obsessions, fòbies, atacs de pànic, migranyes, trastorns metabòlics i digestius, còlon irritable, malalties psicosomàtiques...

Un bon grapat de raons per buscar-hi remei, oi? Doncs, la bona noticia és que, mitjançant el tractament psicològic cognitiu-conductual combinat amb tècniques de relaxació, es pot rebaixar i millorar l’ansietat de manera natural.

I fora Aliens!

Per què els ultraprocessats poden fer-te engreixar?

La presència d’ultraprocessats a la taula ha crescut considerablement, afectant la qualitat del que mengem i la salut de l’organisme. Es denomina ultraprocessats als productes que s’elaboren a partir d’ingredients processats i en ells no es reconeix cap aliment fresc o natural. Aquestes són les raons per les quals poden fer-te engreixar: La major part dels ultraprocessats tenen un baix perfil nutricional, raó per la qual solen ser escassos en fibra i proteïnes de qualitat incloent altres components que poden fernos menjar més. Així mateix, es metabolitzen ràpidament, i no calmen la fam.

Els ultraprocessats poden afavorir l’addicció al menjar.

Entre els seus components hi ha molts nutrients que tenen poder addictiu, com els sucres lliures o afegits, el sodi o els midons.

Per aquestes raons, els ultraprocessats ens fan engreixar i són components a evitar en la nostra dieta si busquem mantenir un pes sa o aprimar.

Tribuna Maresme | 29

L’estrès influeix en la caiguda del cabell Font: AMIC

És important saber que la salut del nostre cabell està directament lligada al nostre estat d’ànim, per la qual cosa qualsevol moment d’ansietat o estrès pot provocar una resposta inflamatòria en el pèl i generar una major quantitat de l’hormona anomenada cortisol.

Aquest augment afebleix el fol· licle pilós, la qual cosa es tradueix en la caiguda del cabell.

Encara que tots els tipus d’alopècia poden incrementar-se per la influència de l’estrès, la més freqüent sol ser l’alopècia nerviosa, que es caracteritza per alterar el cicle vital dels fol·licles pilosos, fent que aquests passin d’una fase en creixement a una en repòs i que, per tant, el pèl s’afebleixi i

la seva pèrdua es faci evident.

A pesar que l’estrès se situa com el desencadenant principal de l’alopècia nerviosa, també existeixen altres factors que propicien aquesta caiguda, com els canvis estacionals o climàtics, seguir dietes extremes, o descurar la ingesta de ferro, entre altres.

No obstant això, l’alopècia per estrès és temporal i reversible. Per a combatre la pèrdua capil·lar nerviosa, els experts recomanen portar una dieta equilibrada, dormir almenys set hores diàries, fer massatges el cuir cabellut, o practicar esport amb assiduïtat; així com dur a terme tècniques que contribueixin a la relaxació o centrar-se en aficions que facin que els símptomes d’aquest problema siguin menors.

xerradES i tallers SALUT Conferències sobre muntanya, salut i esport. Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic El Gorg. Dissabte 2 a les 17h.

Tallers de reflexió, suport i corresponsablització entorn de les cures. Argentona.

Escola B. de Riudemia. Tots els dijous d’octubre fins el 10 de novembre a les 17 h. A càrrec de l’entitat Esberla.

Shinrin-yoku: un bany de bosc. Alella.

Can Lleonart. Dimarts 5 a les 9.30 h. Art japonès per vèncer l’estrès caminant pel bosc.

Taller d’alimentació, dietes adaptades i activitats per un envelliment saludable.

Sant Vicenç Montalt. Casal De La Gent Gran. Dilluns 11 de 17 a 19h.

Dol perinatal: La criatura que mor abans de néixer. Alella. Espai d’Arts Escèniques. Dimecres 13 a les 19 h. Xerrada a càrrec de Maria Teresa Pi-sunyer, doctora en psicologia i experta en dol perinatal i gestacional.

Les pors que ens bloquegen. Sant Vicenç Montalt. Formació on-line. Dies 15, 18, 20 i 22 d’octubre de 9.30 a 12.30 h.

Conferència sobre sanitat. Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic El Gorg. Divendres 15 a les 18h. A càrrec de Neus Soler, infermera de l’Hospital de Mataró.

La salut de les dones des d’una perspectiva feminista. Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 15 a les 18.30 h. Xerrada a càrrec de Lola Casado, Núria Fortea, Meritxell Ortiz i Mireia Pallés.

Diada de Salut Mental. El Masnou. Plaça Nova de les Dones del Tèxtil. Diumenge 17 des de les 11 h. ESQUIMA ofereix un matí dedicat a la salut mental amb col· laboració d’entitats solidàries del poble que ofereixen activitats i espectacles per a totes les edats.

Document de voluntats anticipades.

Alella. Espai d’Arts Escèniques. Dimarts 19 a les 18 h. Tertúlia-taller a càrrec de la Dra. Esther Limón.

Cos i Ment en Moviment. Cabrils. Can Barba. Dissabte 23 a les 10.30h. Millora la teva qualitat de vida. Aprenguem a deixar que el cos ens parli a partir del plaer de moure’ns.

Salut hormonal femenina. Arenys de Munt. Sala Municipal. Dissabte 23 a les 11.30 h. Xerrada a càrrec de Marc Serra, psiconeuroimmunòleg clínic.

Sanitat i desigualtats Nord-Sud. Mig món sense recursos sanitaris. Alella.

Espai d’Arts Escèniques. Dilluns 25 a les 19 h. Taula rodona amb Jordi Gómez i Prat i Ángel Huélamo Villanueva.

sortides

30 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Font Vella de Sant Hilari trobarem en una zona ombrívola degut a la presència de grans plataners. Hi trobem la font d’aigua natural Font Vella i un petit parc infantil.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes va de Fonts. I quin millor poble per veure fonts que Sant Hilari Sacalm? Alguns dels llocs que veurem són:

Font Vella: És una de les fonts més antigues i amb més renom de Sant Hilari. Va ser la primera en ser comercialitzada i just al costat hi trobem la primera planta on es va embotellar Font Vella. És una aigua de mineralització dèbil, indicada per a dietes pobres en sodi.

Font del Cirerer: l’antiga Font del Cirerer està situada a la Plaça de l’Ajuntament, amb una mitja volta de coberta per a resguardar-se de la pluja, va se la primera font de Sant Hilari a ser declarada d’ús públic, l’any 1839. Hi ha una segona font, a tocar del Passeig de la Font del Cirerer.

Font del Pic: En un paratge molt ben arreglat i ampli, aquesta font ha estat molt vinculada a l’activitat social de vilatans i estiuejants. El 1959 les seves aigües van ser declarades d’excel·lent qualitat per beure a taula i per aplicacions terapèutiques.

Mural BestiArt: Està dissenyat i pintat per una associació artística local coneguda com Excèntrica. Hi podem veure la varietat de fauna i flora que es pot trobar a Les Guilleries Parc de la Font Vella: El

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular.

Durada: 3 h.

Desnivell: 192 m.

Distància: 6,75 km. Època: Millor a l’estiu, ja que és una ruta fresca.

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

Font del Gurb: Deu el seu nom a la “domus” o casa fortificada dels Gurb, situada en el turó de sobre la font. A prop, en un extrem del “Pla de les Arenes” conegut com el Mas de la Rovira o el castell de Mascarbó, que ja és anomenat el 1252; actualment sols en queden les ruïnes. La família Gurb es troba homenatjada en el escut de Sant Hilari i a més també són dos dels quatre gegants del poble: Bernat i Blanca.

En el recorregut, podem trobar bonics exemplars de castanyers o l’avet Douglas. Aquesta varietat va ser importada d’Amèrica del Nord, els anys 1950-1960, per repoblar àmplies zones de bosc.

Tribuna Maresme | 31

13a Caminada contra el Càncer de mama

RUTES GUIADES I SORTIDES Visita guiada al retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Santa Maria. Dissabtes 9, 16, 23 i 30 a les 11 h.

GR 92: Aiguafreda - Sa Tuna - Cap de Begur. Alella. Can Lleonart. Dimecres 6 a les 7.30 h. A càrrec de Ramon Rodríguez.

Matinal saludable. Sant Vicenç Montalt.

Centre Cívic. Dimecres 6 a les 9.30h: castell de Palafolls. Dimecres 27 a les 9h: Torre Roja. Insc: 666 77 12 81 (J. Grau).

Una passejada pel patrimoni natural del Port d’Arenys. Arenys de Mar. Port. Dissabte 9 a les 11 h. A càrrec d’Enric Badosa.

Montserrat Chiva Bosch Presidenta Maresme Oncològic

L’Associació Maresme Oncològic, associació de lluita contra el Càncer en general, us volem fer partícips que per fi podem fer les coses amb certa normalitat, amb precaució, però amb decisió.

Quina alegria poder retrobar-nos caminant i per una bona causa.

Necessitem el vostre escalf, ja que durant aquests any i mig que ens ha tingut a tots pendents dels temes sanitaris, confinaments, comunicacions audiovisuals... hem vist com les persones més vulnerables se sentien molt pressionades per no fer, no sortir, no sentir..., no..., no... Ara volem el SÍ, sí a sortir, sí a comunicar-nos presencialment, sí a caminar plegats, sí a obrir-nos, sí a participar obertament a tots els actes que ens permeti la situació actual.

Us hem trobat a faltar, en aquests actes que normalment ens apleguen com la Caminada, que ja fa 14 anys que va començar, la diada de Sant Jordi amb la parada de Roses, el concert que es fa al mes de febrer: ‘Posa-li Música al Càncer’, el sopar gala que hem fet durant diverses edicions al mes de maig. I si més no, els tallers i sessions que es fan a l’associació.

Tot i això, la nostra activitat no s’ha paralitzat, hem seguit

fent costat a les persones que ens han necessitat. I hem treballat perquè en la obertura us puguem oferir la millor acollida possible.

Celebrem doncs que el 24 d’octubre ens tornarem a veure fent la Caminada que serà amb els dos recorreguts clàssics. Haurem de respectar totes les mesures de seguretat que dicti el PROCICAT. De ben segur, la distància i mascareta.

Caminarem, parlarem, riurem i recordarem a aquelles persones que malauradament ens han deixat.

També m’agradaria recordar totes les activitats i tallers que us oferim des de Maresme Oncològic: tallers setmanals de marxa nòrdica, manualitats, Ioga, Reiki, sessions d’Art-teràpia, psicologia, grups d’ajuda mútua, drenatge limfàtic, reflexoteràpia i altres coses que anirem incorporant de mica en mica.

Ens agrada fer-vos costat i per poder seguir fent-ho necessitem la col·laboració de tothom, ja que per portar a terme totes aquestes accions ens cal finançament. Us sol· licitem, doncs, que en la mesura del que us sigui possible ens ajudeu ara. I en primer lloc, apuntant-vos a la caminada. És una primera empenta boníssima per poder cobrir les despeses que invertim en el benestar dels afectats oncològics i les seves famílies.

Molt bona caminada a tots!

L’estiueig de 1900-1930 a Arenys de Mar. Arenys de Mar. Museu Marès de les Puntes. Dies 9 i 17 a les 10 h.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 9 a les 10 h.

Visita als búnquers d’Arenys de Mar. Arenys de Mar. Port. Dies 9 i 10 a les 10 h.

Visita guiada a Can Teixidor. El Masnou.

Can Teixidor. Dissabte 9 a les 10 h.

El granit i el relleu. Arenys de Munt.

Parc de Can Jalpí. Diumenge 10 a les 11 h.

Passejada guiada.

Plantes Remeieres. Alella. Oficina Turisme. Diumenge 10 a les 10 h. Itinerari guiat.

Enodescoberta de la vinya d’Alella. Alella. Oficina Turisme. Dissabte 16 a les 11 h.

L’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. El Masnou. Escola Ocata. Diumenge 17 a les 11 h. Itinerari guiat.

Ruta ibèrica i romana pel Baix Empordà.

Alella. Can Lleonart. Dimecres 20 a les 7.30 h. A càrrec de Ramon Rodríguez.

Cementiri del Masnou. El Masnou.

Cementiri. Dissabte 23 a les 11 h.

Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Des de la Nau Gaudí. Dissabte 23 a les 11 h.

12a Marxa popular “Cims dels Tres Turons”. Sant Vicenç Montalt. Av. Toni Sors. Diumenge 24 a les 7.45h.

Ruta de descoberta del Port d’Arenys.

Arenys Mar. Port. Diumenge 24 a les 11 h.

El Masnou, terra de mar. El Masnou.

Església de Sant Pere i mirador. Diumenge 24 a les 11 h. Itinerari guiat.

Miquel Biada, el primer ferrocarril.

Mataró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 30 a les 11 h.

Visita guiada a la torre de Can Valls.

Sant Vicenç Montalt. Parc Germans Gabrielistes. Diumenge 31 d’11 a 13h.