Tribuna 369. Setembre 2021

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 369. SETEMBRE 2021

L’alliberament La nit del 31 d’agost va arribar el final del peatge de la C-32.

Després de 52 anys arriba la fi del pagament de l’autopista, amb un futur encara imprecís i amb el gran repte pendent de la pacificació de la carretera N-II.

Revela’T: Torna el festival de fotografia analògica de Vilassar de Dalt.

Ensenyament: El retorn al cicle escolar arriba en el nou escenari creat per la pandèmia.

Teatre: La Massa de Vilassar de Dalt estrena nova temporada amb 16 propostes.

Espectacles: Nova temporada de tardor a l’Espai d’Arts Escèniques d’Alella.

Foto: El peatge de la C-32 actualment, obert. / J. M. Ponce.

PROPOSTES DESTACADES DE SETEMBRE CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

EL PETIT DE CA L’ERIL

Arenys de Munt. Can Colomer. Dissabte 18 El Petit de Cal Eril ens presenta el seu últim disc, N.S.C.A.L.H., dins el cicle Re-Vers.

ULISSES FEST

GAFARROCK

FESTA ALICIA’T

SINBIOTIKA

Parc de Can Verboom. Dies 17, 18 i 19 Premià de Dalt espera la màgia de Miki Núñez, Suu, Guille Milkyway o Quim Masferrer entre altres.

Actvitat Online. Del 16 al 18 de setembre Festa de la gastronomia de les comarques de Barcelona. www.aliciatvirtual.cat.

Tribuna

PANÒPTIC

Mataró. Presó de Mataró. Del 23/9 al 26/9 Festival de cinema i arts visuals posant l’accent en el binomi tecnologia-societat.

Premià Mar. Parc del Palmar. Dissabte 18 10a edició del festival de música de Premià de Mar amb 4 bandes amb ganes de festa.

Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo Exposició de Txaro Marañon que utilitza l’oposició entre els materials de l’argila i el plàstic.

LA VINYETA

REVELA’T

Vilassar de Dalt. Del 18/9 al 12/10 Nova edició del Festival de fotografia analògica contemporània de Vilassar de Dalt.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Maresme www.tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com

Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas, Ricard Soler, Eli Cots, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

comarca

Tribuna Maresme | 3

El dia de l’alliberament Text: Albert Calls Fotos: J.M. Ponce

La coordinadora Preservem el Maresme va convocar un acte a Vilassar de Dalt, la nit del 31 d’agost. En la celebració es van fer parlaments i la lectura del manifest de l’entitat, amb l’assistència de moltes persones que durant tots aquests anys han participat en la reivindicació, a més de polítics del territori.

Al tall de la mitjanit el peatge de la C-32 ja s’havia obert feia estona. Nombroses persones hi van anar, però, a rebre els cotxes que passaven ja sense haver de pagar, amb sorpresa, eufòria i dubtes. També va haver-hi qui va aixecar les barreres que faltaven o qui se les enduia a casa de record. Imatges per a la història!

El portaveu de Preservem el Maresme, Antoni Esteban, va fer balanç de la jornada. “És una data històrica que cal celebrar. El final d’una lluita de molts anys, amb perserverança i constància. David ha vençut a Goliat. Estarem vigilants, però, a partir d’aquest dia”.

Esteban també va afegir:

La fi del peatge de la C-32 ja és un fet.

La nit del 31 d’agost es van aixecar les barreres i els cotxes van començar a circular-hi sense haver de pagar. Una reivindicació històrica que el pas del temps ha fet tangible i que va celebrar-se des del moviment cívic Preservem el Maresme. Per davant, queden molts reptes pendents en la mobilitat a la comarca i un futur encara incert.

Diversos moments de la celebració que es va fer al Maresme el dia de l’alliberament dels peatges a Vilassar de Dalt.

“Acaba una etapa i comença una nova feina. Cal solucionar el transport públic per poder parlar de la pacificació de la N-II. Es rebaixarà el trànsit però hem d’aconseguir els zero morts en aquest tram i que sigui un passeig de poble, com venim reclamant”.

La fi del peatge tanca la concessió de l’autopista MontgatMataró inaugurada el 1969, la primera autopista de peatge de l’Estat, que va completar-se amb l’allargament el 1994 fins a Palafolls.

A principis dels 90 va crear-se la Plataforma Unitària, la primera mobilització important contra la privatització i els impactes sobre el sòl agrícola de la C-32. 10 anys més tard, arran del projecte dels laterals de l’autopista C-32 es va crear Preservem el Maresme, com a confluència d’entitats veïnals i ecologistes, junt a les plataformes que reclamaven el trasllat de la N-II a l’autopista. Un moviment cívic que ha seguit fins avui en dia i que en el seu manifest reivindica que “cal aprofitar aquest pas històric amb urgents debats i mobilitzacions que caldrà afron-

4 | Tribuna Maresme

tar entre tots”.

Em el manifest es destaca també prioritzar un transport públic de tren i autobús intermodal; la conversió de la C-32 en una via comarcal, que afavoreixi el transport públic i la progressiva pacificació de la N-II amb carril bus, carril bici i espais de vianants, entre d’altres aspectes.

Per la seva banda, des del Consell Comarcal del Maresme (CCM) s’ha celebrat la fi del peatge i l’aixecament de les barreres que posa fi a una reclamació històrica, centrant ara tots els esforços en la pacificació de la N-II a partir de la seva progressiva conversió en via urbana. “L’aixecament de barreres posa la primera pedra i facilita el camí per aconseguir un dels grans reptes que tenim al Maresme, que és aconseguir una carretera N-II més segura que només absorbeixi el trànsit local i una substancial millora del transport públic que faciliti l’abandonament del vehicle privat”, va dir el president del Consell Comarcal Damià del Clot, que junt a diferents càrrecs electes va participar en l’acte per celebrar l’aixecament definitiu de l’històric peatge de Vilassar de Dalt.

Descongestió de la N-II. L’estudi realitzat per la Generalitat, a instàncies del CCM,

La fi del peatge tanca la concessió de l’autopista MontgatMataró inaugurada el 1969 A principis dels 90 va crear-se la Plataforma Unitària, la primera mobilització important contra la privatització i els impactes sobre el sòl agrícola de la C-32 Des del Consell Comarcal del Maresme s’ha celebrat la fi del peatge i l’aixecament de les barreres que posa fi a una reclamació històrica

sobre els efectes en la mobilitat de l’alliberament dels peatges que va presentar el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a les alcaldies del Maresme, parteix de la base que la N-II viurà una important descongestió, desigual al llarg del seu traçat.

Segons també informa el CCM, en el Baix Maresme, es calcula que la circulació per la carretera es reduirà entre un 25% i un 40%, un percentatge que superarà el 50% en el tram Mataró-Sant Andreu de Llavaneres i que s’anirà diluint a mesura que s’apropa a l’Alt Maresme amb valors d’entre el 15% i el 30% segons el tram.

La previsió és que el 85% del trànsit interurbà fins a Calella es canalitzi a través de l’autopista i que es reverteixi la situació a l’Alt Maresme, on fins ara

ha estat la N-II la que ha aglutinat més circulació.

D’altra banda, en aquest escenari, que allunya els presagis de col·lapse i defensa que l’autopista té prou capacitat per absorbir el nou trànsit, el govern català preveu la millora de la connectivitat amb la construcció fins el 2026 de sis nous enllaços entre l’autopista i la N-II i completar els de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar. Precisament, el compromís de la Generalitat és invertir 120 milions d’euros entre 2022 i 2026. La meitat destinats a les millores de connectivitat a la C-32 i l’altra a la pacificació de la N-II amb un projecte constructiu per a la integració urbana de la carretera al Baix Maresme i diversos projectes per trams per a la pacificació de la N-II a l’Alt Maresme.

escenaris

6 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

La Massa de Vilassar de Dalt obre nova temporada Després de gairebé dos anys de tancaments i restriccions, s’inicia una etapa de renaixement i repensada que a La Massa es tradueix, també, en una nova imatge gràfica que reflecteix, amb ambició i consciència, l’objectiu de ser referent de les arts escèniques a Vilassar i al Maresme, aportant-hi una mirada contemporània sense perdre de vista tota la tradició.

Segons també expliquen, aquest esperit forja una renovada imatge gràfica amb què s’estrenarà la temporada 20212022. El nou logotip posa en valor l’arquitectura singular de La Massa, amb la volta catalana de Rafael Guastavino com a protagonista i dota l’equipament d’una personalitat única i especial que serà la carta de presentació del teatre vilassarenc durant els propers anys.

TEMPORADA TARDORHIVERN. D’altra banda, amb la renovada imatge també proposen una temporada de represa amb espectacles per a totes les edats. El proper mes d’octubre començarà una nova temporada amb 16 propostes que combinen música, dansa i

A dalt, una imatge de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. A l’esquerra, nou logo del Teatre. A la dreta, una imatge de Mixed Bill del Ballet de Barcelona.

teatre per oferir una programació pensada per apropar al públic de Vilassar i la comarca espectacles variats i de qualitat.

El 3 d’octubre torna la música clàssica a La Massa amb un concert dedicat a Mozart amb el solista Ot Ortega. Aquest cicle de clàssica es completarà

amb 3 concerts més els dies 31 d’octubre amb Les 4 estacions de Vivaldi, 21 de novembre amb la 5a de Beethoven i el tradicional concert de Cap d’any l’1 de gener de 2022. El 9 d’octubre el recentment creat Ballet de Barcelona arriba a Vilassar amb la seva produc-

ció de debut Mixed Bill, una barreja dinàmica de dansa clàssica i contemporània. Vilassar de Dalt contra el càncer no fallarà tampoc a la seva cita anual i el Barcelona Gay men’s chorus serà el centre del seu concert solidari. La companyia Els Pirates Teatre també serà present a la nova temporada de La Massa amb La Mascarada, la seva particular adaptació del Burgès Gentilhome de Molière. També en dansa, el 6 de novembre arriba la companyia Roseland musical i l’espectacle familiar Geometria. El Terrat i la Bendita Compañia posaran el toc d’humor a la temporada amb La gran ofensa el 13 de novembre mentre que la companyia Campi qui pugui visitarà Vilassar amb el premiat espectacle Camí a l’escola.

Després de dues cancel· lacions a causa de la pandèmia, el 10 de desembre arribarà, per fi, l’oportunitat de veure a La Massa Els Ocells de La Calòrica. El públic familiar centrarà el tram final de l’any amb Les Capgirades circ, una proposta de La Massa Centre de Cultura Vilassarenc i les tres funcions d’Els Pastorets de Vilassar.

8 | Tribuna Maresme

CONCERTS Cor Jove Amics de la Unió. Cabrera.

Envelat Municipal. Divendres 10 a les 19h. Concert Inaugural del Festival Música Clàssica.

The Sey Sisters. Premià de Mar. Escola Municipal de Música. Divendres 10 a les 22 h.

Ràdio Funky. Argentona. Centre Parroquial. Dissabte 11 a les 20.30 h.

Carola Ortiz. Mataró. Casal L’Aliança.

Dijous 16 a les 21 h. Concert en el marc del cicle Músiques Tranquil·les.

Ulisses Fest 2021. Premià de Dalt.

Parc de Can Verboom. Divendres 17.

Concert de Suu (22.15 h) i The Summer Lovers (23.30 h).

Ulisses Fest 2021. Premià de Dalt.

Parc de Can Verboom. Dissabte 18.

Concerts amb Meritxell Neddermann (21 h), Miki Núñez (22.15 h) i sessió DJ amb Guille Milkyway (23.45 h).

El Petit de Cal Eril. Arenys de Munt.

Can Colomer. Dissabte 18 a les 20.30 h. Dins el Cicle Re-Vers.

Trio Barroc del Cafè. Arenys de Mar. Església Santa Maria. Dissabte 18 a les 21 h. Música “da chiesa” instrumental.

Els 4 De La cera. Vilassar de Dalt.

Teatre La Massa. Dissabte 18 a les 21 h.

Rumba fresca de la vella escola.

Concert d’Estiu. St Vicenç Montalt.

Església. Dissabte 18 a les 21.30 h. A càrrec de l’Orfeó Parroquial El Delme.

Les històries es fan músiques. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 19 a les 19 h. Amb Noctes Cor de Cambra.

Essències. Premià de Mar. Espai Amistat. Divendres 24 a les 21h. Un dels darrers concerts del Cor Lieder Càmera.

Pink Lemon Valley. Mataró. Pati del Cafè Nou. Dissabte 25 a les 12 h.

Vermut musical.

Anton Serra i Xavi Monge Jazz Piano Trio. Cabrera. Envelat Municipal. Diumenge 26 a les 19 h. Concert de jazz.

Cultura guaridora a la temporada de tardor de l’Espai d’Arts Escèniques d’Alella La programació de tardor de l’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella ofereix un seguit de propostes de teatre, música, dansa i circ que reflexionen, des de diferents perspectives, sobre el poder sanador, guaridor i catalitzador de la cultura en uns moments tan excepcionals d’emergència emocional com els actuals.

Setembre obrirà la programació de teatre en dates inesperades, el 12 de setembre, amb una de les últimes oportunitats per veure l’obra teatral Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, proposta que obrirà les activitats incloses dins el projecte In_cert (una proposta de l’Espai d’Art i Creació Can Manyé que relaciona art, ciència i salut). Dins del seu programa, In_cert reflexionarà també al voltant de les emocions que desperta en l’ànima la música amb el Ensemble Exclamatio dirigida per l’alellenc Oleguer Aymaní.

El circ serà el protagonista el 3 d’octubre amb la companyia Du’k´to i el seu espectacle Cafuné. Els resultats de les residències artístiques que s’han acollit a l’Espai formaran part de la programació, com Iaia de la companyia Mambo Project.

Una imatge de l’espectacle ‘Descontrol Parental’ de la cia. Xiula.

La importància de les figures femenines en la història és també l’eix del treball de la companyia de dansa La Súbita, que preestrenen a l’Espai Alella, després d’una residència tècnica a l’Espai, l’espectacle Silver Ballad i les seves #Prácticasdeloinvisible.

L’òpera La Maternitat d’Elna seguirà la línia de la cura i l’homenatge a la solidaritat. L’oferta musical inclou també un concert de sardanes a càrrec de La Principal del Llobregat que comptarà amb la participació de la Coral Polifònica Joia d’Alella. La presència alellenca és protagonista també a Inèrcia, una peça teatral on l’actriu Sílvia Siles reflexiona sobre la violència masclista.

Els espectacles familiars de la temporada s’endinsaran en el món de les emocions amb el

Descontrol Mparental de Xiula, Les croquetes oblidades de Les Bianchis i l’espectacle de màgia Glam de la maga Melanie.

Tancarà la temporada dues produccions alellenques, el concert de nadales a ritme de jazz de la Coral Polifònica Joia i una nova edició dels Pastorets d’Alella del Grup de Teatre Pàmpol de l’Associació Casal d’Alella.

El cinema reprendrà al setembre amb la seva programació d’estrenes i el cicle Gaudí i la seva aposta pel cinema català. A la programació de cine s’ha afegit enguany en el programa de la Festa de la Verema de dues pel·lícules guardonades al Most Festival Les entrades als espectacles i la programació es pot trobar a la pàgina de l’Espai www.alella. cat/espaialella

Tribuna Maresme | 9

L’Ulisses Fest es trasllada al Parc de Can Verboom Premià de Dalt espera la màgia de Miki Núñez, Suu, Guille Milkyway DJ, Quim Masferrer o Meritxell Neddermann entre altres per a fer vibrar com mai el municipi del 17 al 19 de setembre.

En aquesta nova edició, es trasllada a un espai espectacular com és can Verboom, un entorn que facilita diferents ambients ja que es tracta d’un esdeveniment que barreja Patrimoni, Cultura, Música, Teatre, Esports, Comerç i Gastronomia.

Ulisses Fest s’estructura en 4 sessions. El divendres 17 de arrenca al vespre amb la presentació a càrrec del popular Quim Masferrer; a les 21h, actuarà en David Ros; a les 22.15h la Suu i a les 23.30h, The Summer Lovers. Paral·

lament, podreu tastar els productes a la 1a Mostra Gastronòmica Km.0 a càrrec d’establiments de Premià de Dalt.

Durant el dissabte 18 hi ha dues sessions. Una al matí, amb el teatre musical amb Ulisses en el Palau de Circe, la 2a edició de la Mostra Gastronòmica i el concert d’El Pot Petit. L’altra, al vespre, inclou la 3a Mostra Gastronòmica i els concerts de la vilassarenca Meritxell Neddermann i de Miki Núñez. I per a tancar la nit, sessió DJ amb Guille Milkyway de La Casa Azul.

La última sessió serà el diumenge 19, on l’esport i la gastronomia seran els protagonistes, amb la 1a edició de l’Ulisses Market i amb la 5a edició de les curses Ulisses Atac i Ulisses Kids.

Edició especial del festival Gafarrock amb motiu del 10è aniversari Aquets any es celebrarà una nova edició del festival de rock alternatiu de Premià de Mar, Gafarrock, en el marc dels deu anys de trajectòria.

La nova edició es farà el dia 18 de setembre al Parc del Palmar. Segons també han fet públic els organitzadors, es farà amb aforament reduït, seguint estrictament el que determini la normativa sanitària motivada per la pandèmia.

Els 4 grups que formaran part del cartell són Whale Trip (Jazz fusió), Diamante Negro (power pop), Los Tiki Phantoms (surf-rock’n’roll instrumental) i The Capaces (punk rock’n’roll). Es poden reservar les entrades a https://reserves.pdm.cat.

TEATRE Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. Alella. Casal d’Alella.

Diumenge 12 a les 18.30 h.

Mostra de microteatre. Premià de Mar. Espai Amistat. Divendres 17 a les 19h. Presentació de temporada de l’Espai Amistat i el Patronat.

Bona gent. Premià de Dalt. Parc Can Verboom. Divendres 17 a les 20 h. Amb Quim Masferrer. Dins el Ulisses Fest.

Ulisses al Palau de Circe. Premià de Dalt. Parc de Can Verboom. Dissabte 18 a les 11.15 h. Teatre musical a càrrec de la Cia. Kamaleònics. Dins el Ulisses Fest.

Perduts. Arenys de Munt. Centre Moral. Diumenge 19 a les 18 h. Una comèdia de Ramon Madaula.

La teta lisa. Cabrera. Envelat Municipal. Diumenge 19 a les 19 h. A càrrec de la Cia.Grillats.

El Monaguillo. ¿Sólo lo veo yo? Mataró. Teatre Monumental. Divendres 24 a les 21 h. El Monaguillo presenta els seus millors monòlegs.

La nostra veu és la seva veu. Mataró.

Teatre Monumental. Dissabte 25 a les 20 h. Diverses actuacions amb finalitat solidària cap als animals.

pantalles

10 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Cinema: Annette

DUNE

De Denis Villeneuve (EUA 2021). Amb Timothée Chalamet, Rebecca Ferguson, Oscar Isaac, Josh Brolin, Zendaya, Stellan Skarsgård.

ESTRENA 17/09/21

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

La distribució de sales cinematogràfica al Maresme, poques i massa enfocades al cinema més comercial, no ha permès encara l’arribada d’Annette de Leos Carax, una cinta estrenada a mitjans d’agost. Annette és un dels grans esdeveniments de la temporada cinematogràfica: va inaugurar el recuperat festival de cinema de Cannes, celebrat finalment pel juliol, retorna a Carax a les sales de cinema i suposa el feliç aterratge cinematogràfic dels Sparks, un excèntric grup de pop-rock d’autor americà.

Annette és, com ja es pot deduir, una pel·lícula gens convencional. Els Sparks van presentar una història que volien convertir en una òpera al realitzador francès de Los amantes de Pont Neuf, que ell va convertir en un conte musical fosc sobre la maldat humana personificada en Henry (Adam Driver), un monologuista en decadència després de la tràgica mort de la seva companya (una meravellosa Marion Cotillard) que es dedica a explotar les dots musicals d’Annette la filla que tenen en

PROPERES ESTRENES

CRY MACHO

De Clint Eastwood (EUA 2021). Amb Clint Eastwood, Dwight Yoakam, Fernanda Urrejola, Sebestien Soliz, Horacio García Rojas.

ESTRENA 24/09/21

Una imatge de l’inici de la pel·lícula de Leos Carax.

comú. Carax dedica aquest film a a la seva pròpia filla, que apareix fent d’ella mateixa al sensacional inici del film. I és que el director francès ha vol-

gut expiar la seva culpa per haver desatès la seva filla després del suïcidi de la seva mare (i això no és un spoiler del film, que va per un altre camí).

Adam Driver i Marion Cotillard representen caràcters antagonistes malgrat ser una parella: ell és el llop, incapaç d’acceptar l’èxit de la seva esposa, una reputada cantant d’òpera. Annette, per la seva banda, suposa una brillant idea ja que és una nina generada amb efectes especials.

Aquest fet crea un abisme de naturalesa entre ella i el seu pare, en una acció similar a la que podríem trobar a Pinotxo o l’autòmata de E. T. A. Hoffmann.

SIN TIEMPO PARA MORIR

De Cary Joji Fukunaga (Regne Unit 2021).

Amb Daniel Craig, Rami Malek, Ralph Fiennes, Naomie Harris.

ESTRENA 01/10/21

BENEDETTA

De Paul Verhoeven (França 2021). Amb Virginie Efira, Lambert Wilson, Daphne Patakia, Charlotte Rampling.

ESTRENA 01/10/21

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Tribuna Maresme | 11

La Presó acollirà la 3a edició del Panòptic El Panòptic 2021 arriba a Mataró del 23 al 26 de setembre i ho fa, per primer cop, a la Presó de Mataró. En aquesta tercera edició la programació inclourà dos llargmetratges (Feels good man d’Arthur Jones i Inside the Red Brick Wall del col· lectiu Hong Kong Documentary Filmmakers), dos debats

El Calella Film Festival celebra la seva sisena edició

De l’1 al 9 doctubre, Calella s’omplirà per sisè any consecutiu de cinema amb projeccions, concursos amb seccions oficials, activitats i tallers sobre el món audiovisual. Amb la celebració del Calella Film Festival, Calella concentra, per una setmana, talent d’àmbit internacional i gaudeix de la presència de directors emergents que busquen l’èxit a partir de l’elaboració de projectes de baix pressupost.

El festival, organitzat per l’Associació Rosebud d’amants del Cinema, compta amb el suport de l’Ajuntament i de l’Associació Turística de Calella. Aquest festival s’està consolidant com a certamen i s’està convertint en un punt de reunió per a molts actors, directors i personatges del món audiovisual que es troben a Calella per projectar pel·lícules, participar en concursos o per fer una posta en comú amb altres professionals del sector.

(Cultura memetica, política i nous populismes i La protesta en l’era digital) i una proposta d’arts visuals ampliada amb una exposició (La troballa d’un artefacte arqueològic renderitzat a càrrec del comissari Dani Moreno i tres artistes: Marion Balac, Julia Varela i Pau Magrané).

El Festival Panòptic vol generar reflexió, debat i coneixement entorn del moment de transformació radical que com a societat estem vivint i ho fa investigant a través de les arts visuals, el cinema i el pensament l’impacte de l’era digital i les noves tecnologies en la societat.

llibres ACOSTA’T A LA CULTURA

Hotel Bòsnia El periodista Joan Salicrú acaba de publicar Bòsnia, la guerra que no ens van explicar (Apostroph) Joan Salicrú Periodista i codirector de Valors

Vaig tenir una gran desil·lusió quan em vaig adonar que l’agència de viatges, finalment, havia decidit que a Sarajevo ens allotgéssim en un hotel anomenat Bòsnia, sense més, en comptes del mític Holyday Inn, el mític establiment que va actuar de centre de premsa internacional durant la guerra (1992-1995) en aquell país balcànic. I finalment res, aniríem a un hotel sense mística, sense relat.

Quan hi vam arribar, el primer dia del rodatge del documental L’última cinta des de Bòsnia, vam estranyar-nos una mica perquè no s’hi veia moviment. I això que, situat al número 9 del carrer Kulovica, en ple centre, semblava que n’havia de tenir força. Coses de la pandèmia o de l’hora, ves a saber. Però l’endemà al matí, l’escena era inquietant: la sala restaurant, perfectament equipada i preparada, amb racions d’ous ferrats fabricades amb excel·lència aquell matí, estava buida fins que no hi vam fer cap nosaltres. Al cap d’una estona van aparèixer un parell

de paios per, suposo, generar aparença de normalitat.

“Ves a saber, potser aquests dies hi ha poca gent. Amb el coronavirus és evident que hi deu haver menys turisme”, vam dir-nos. Vam marxar de rodatge però set dies després tornàvem a ser a Sarajevo, al mateix hotel.

Que estava igual de buit. Llavors ens vam adonar d’uns pa-

pers que hi havia a l’entrada de cada habitació. Estaven en serbocroat però permetien deduir que eren llistes d’objectes amb el preu corresponent. Al cap d’una estona, en veure ara sí tot de gent entrant per la recepció, vam entendre què passava: tancaven l’hotel i venien les peces de cada habitació, llit a llit, televisor a televisor, coixí a coixí.

Quina metàfora! Vaig pensar en Hotel Europa (2016), una pel·lícula de Danis Tanovic rodada en un altre establiment de Sarajevo on es narra la vida diària d’un hotel també en bancarrota, pretenent sintetitzar com està el país, 25 anys després dels acords de Dayton.

S’ensorra, Bòsnia? Seria molt

fàcil dir que sí. Però no, no diria que s’ensorra. Diria que està estancada, bloquejada. Que, més enllà de què tothom té un telèfon intel·ligent a les mans com en qualsevol altre país del món, el pitjor que li passa a aquest país és que ni se’n surt ni s’ensorra. Està aturat en el temps, sense perspectiva. Això sí: malgrat que a Bòsnia, la guerra que no ens van explicar (Apostroph) intento argumentar que aquell conflicte no tenia un caràcter tribal entre serbis, croats i musulmans –a l’exèrcit de Sarajevo lluitaven junts musulmans, croats i serbis contra radicals croatobosnians i extremistes serbobosnians–, el cert és que avui la diferenciació ètnica entre uns i altres és una realitat, tot i que parlin la mateixa llengua i tinguin uns costums clavats. Així, els que van provocar la guerra han aconseguit el seu objectiu: dividir la població del país, ara sí, en comunitats nacionals que van a escoles diferents, llegeixen mitjans de comunicació diferents i resen a déus diferents (abans resaven més aviat poc, tots plegats).

Aquesta és l’autèntica tragèdia, més que la guerra en sí.

Tribuna Maresme | 13

Nova edició en català del clàssic de ciència ficció ‘Dune’ ACN

Mai Més i Raig Verd van anunciar el passat dia 14 de setembre que publicaran una nova edició en català del clàssic de ciència ficció Dune, escrit per Frank Herbert l’any 1965. Les dues editorials han explicat que han començat una campanya de prevenda coordinada amb les llibreries catalanes sobre l’edició limitada de 1.900 exemplars del llibre, que publicaran el mes de novembre.

L’obra, que se situa al planeta Arrakis, l’únic lloc de l’univers on es troba ‘l’espècie’, una substància molt anhelada i valuosa, havia estat publicada fa anys en català per l’editorial Pleniluni amb el títol de Duna.

L’anunci coincideix amb l’estrena aquesta setmana de la se-

PRESENTACIÓ LLIBRES Arenys de Mar. Seràfics. Divendres 10 a les 19 h: Amnistia. Propostes per a un debat necessari a càrrec de Mireia Vehí.

El Masnou. Biblioteca Joan Coromines.

Dimecres 22 a les 18.30 h: La lectora accidental d’Emília Illamola.

El Masnou. Edifici Centre. Dijous 30 a les 19 h: Les dones dels Laboratoris a càrrec de l’autora Francesca Niubó Prats.

Mataró. Dòria Llibres. Divendres 17 a les 19 h: Junil a les terres dels bàrbars a càrrec del seu autor Joan-Lluís Lluís.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra.

Divendres 17 a les 18.30 h: Insòlits embolics a càrrec de l’autor Arcadi Vilert./ Dijous 30 a les 18.30 h: Camins i paratges dibuixats a càrrec del seu autor, Manel Morral.

gona adaptació cinematogràfica de Dune dirigida per Denis Villeneuve que s’estrenarà el 17 de setembre. Anteriorment l’havia adaptat per al cinema pel director David Lynch l’any 1984.

Entre els guardons literaris destacats, Dune va guanyar el

Premi Hugo i el Premi Nebula a la millor obra el 1966. Dune es considera popularment una de les millors novel·les de ciènciaficció, i sovint se cita com la novel·la de ciència-ficció més venuda de tots els temps. Dune fou seguit de cinc seqüeles escrites també per Frank Herbert.

Mataró. Biblioteca Antoni Comas.

Dijous 23 a les 19 h: Camins i paratges dibuixats de Manel Morral.

Sant Vicenç de Montalt. Centre Cívic El Gorg. Divendres 24 a les 19 h: Franchu y el castillo de Ayalga a càrrec de l’autora Mónica Rodríguez.

Vilassar Dalt. Biblioteca. Dissabte 18 a les 11.30 h: Romà i Rosell, el primer de tots, recull dels treballs fets per Ernest Lluch.

exposicions

14 | Tribuna Maresme

ACOSTA’T A LA CULTURA

Torna el Revela’T a Vilassar de Dalt La programació de Revela’T comptarà amb exposicions d’autores nacionals com Leonor Benito de la Lastra, amb la seva particular visió fragmentada del món; Veronica Losantos, amb un assaig fotogràfic sobre un poble inundat per la creació d’un embassament; Aleydis Rispa, amb fotografies experimentals que donen una nova existència a les deixalles; Susana Blasco, amb una selecció de collages analògics realitzats amb fotos trobades de models dels anys 50; Kati Riquelme, amb fotos impreses en bosses de te, o Montse Campins, amb una imatge panoràmina muntada amb diverses instantànies fetes al llarg dels anys al mateix carrer de Barcelona.

En l’àmbit internacional, Revela’T comptarà amb l’obra de fotògrafes com l’anglesa Laura Pannak, amb una mostra que busca similituds i connexions entre els joves de tot el món; les argentines Lucia Peluffo, amb un treball inspirat en imatges científiques del cos humà, i Giovanna Zuccarino, amb una sèrie de fotografies de la Lluna fetes amb el primer telescopi que va arribar a Argentina el 1882; o les japoneses Miho

El primer festival de fotografia analògica del món celebra la seva 9a edició del 18 de setembre al 12 d’octubre, que comptarà amb 38 exposicions a Vilassar de Dalt, epicentre del festival, repartides en diferents espais del municipi.

A dalt, una fotgrafia d’Ai Futaki.

A baix, fotografies de Irmina Walzack i Florence Cuschieri.

Kajioka, que mostra la bellesa a la vida quotidiana, Eri Makita, que mostra la transformació de les coses que s’han perdut, i Ai Futaki, apneista i fotògrafa que utilitza el busseig lliure com una eina per a convertir-se en el pont entre el món submarí i

el món humà.

La convocatòria artística organitzada pel festival l’han guanyat tres autores: la francesa Florence Cuschieri, amb un treball que explora les cicatrius d’un “poble oblidat”, l’alemanya Sina Niemeyer, on explica

la seva pròpia experiència amb l’abús sexual infantil, i la polonesa Irmina Walzack, amb una sèrie creada en un càmping d’Espanya durant els 95 dies de confinament.

El festival ret homenatge a la fotògrafa Isabel Muñoz (Barcelona, 1951), Premi Nacional de Fotografia 2016 i Premi PHotoESPAÑA 2021, amb l’exposició Somos agua, una mostra sobre l’escalfament global. L’autora rebrà el distintiu de plata del Revela’T i serà l’encarregada d’impartir la conferència inaugural del festival el divendres 24 de setembre.

Revela’T també exposarà els retrats de Max Donoso, Margarito Dela Guetto i Bruno Daureo; l’epistolari fotogràfic de Los Llovbet, les fotografies científiques sobre descàrregues elèctriques de Ricardo Guixà Frutos i la col·laboració entre el fotògraf Ralf Jacobs i l’enginyer Max Frimout, entre moltes altres.

El festival amplia les seves fronteres i programa exposicions a Barcelona, Vic, Mataró, L’Hospitalet de Llobregat, Torroella de Montgrí, Premià de Mar, Cadis i Villanueva de la Serena. Tota la informació i entrades a www.revela-t.cat.

Tribuna Maresme | 15

El Museu Diocesà inaugura una exposició de fotografies de la missionera Isa Solá

EXPOSICIONS Registres Pendents. Alella. Can Manyé.

Del 4 de setembre al 17 d’octubre. De Jordi Guillumet i Mònica Roselló.

Esclats de tinta. Arenys de Mar. CC Calisay. Fins al 26 de setembre. Gravats a càrrec del col·lectiu Tarlatana’17.

Teresa Juvé: La llibertat conscient.

Arenys de Mar. CC Calisay. Del 27 de setembre al 10 d’octubre.

Didier Lourenço entre tintes. Argentona.

Museu del Càntir. Del 17 de setembre a l’1 de novembre.

Fes memòria, plaça Gran! Mataró. Can Marfà. Del 24 de setmebre al 17 d’abril.

50 anys de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM), actual CEAHM.

Isa Solá (1965-2016), de Cabrera de Mar, tenia 51 anys quan va ser assassinada en el centre de Port-au-Prince, capital d’Haití. Era el 2 de setembre de fa cinc anys. En portava vuit al país, un dels més pobres del planeta, treballant en l’àmbit educatiu i sanitari.

El 2010 havia sobreviscut al terratrèmol de set graus en l’escala de Richter que va destrossar la zona i va deixar al país més desemparat del que ja estava. Aquell esdeveniment va marcar per sempre la seva trajectòria.

Solá era religiosa de la congregació de Jesús-Maria, on havia estudiat durant la seva infantesa i adolescència.

L’únic objecte de cert valor que va atresorar en vida va ser una càmera fotogràfica. La mostra recull 36 imatges agrupades en tres apartats: paisatge, retrats i escenes. Les fotografies transmeten la seva mirada nítida i apassionada cap a Haití i la seva gent. Malgrat viure envoltada d’extrema pobresa, Isa Solá va posar el focus en ressaltar la bellesa.

L’exposició està comissariada per la periodista Mey Zamora, autora del retrat biogràfic d’Isa Solá Lo que no se da se pierde (Ed. Plataforma), i per Javier Solá, un dels seus germans. El

Museu Diocesà de Barcelona, l’empresa Witte i Solá (WyS) i la Congregació de Jesús-María han fet possible la mostra.

L’exposició pretén recordar Isa Solá en el cinquè aniversari de la seva mort i contribuir a la vigència del seu llegat.

Isa Solá tenia molta sensibilitat artística. A més de la seva afició per la fotografia, componia, tocava la guitarra i cantava.

En l’exposició es pot veure la seva càmera fotogràfica i una de les seves guitarres. Un petit muntatge audiovisual permet escoltar la seva bonica veu i el seu testimoni després del terratrèmol.

La sala dedica un espai al Taller de pròtesi Sant Josep, que la missionera va posar en marxa a Port-au-Prince després del terratrèmol. El visitant podrà contribuir amb donatius a mantenir viu “Projecte Haití”, que gestiona el taller de pròtesi, a través de la Fundación Juntos Mejor.

L’exposició estarà oberta des del 2 de setembre fins al 8 de novembre. L’horari, de dimecres a dilluns de 10 a 20h. Està previst fer un acte públic a finals de setembre en què diferents ponents s’endinsaran en la figura i en la feina de la missionera.

Col·lectiva Sant Lluc 2021. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Del 30 de setmebre al 9 de novembre. 75è aniversari.

Col·lecció Bassat. Art contemporani de Catalunya 1990-1999 (II). Mataró. Nau Gaudí. Fins el 17 d’octubre.

Pere Casanovas, escultor i col·laborador d’artistes. Mataró. Ca l’Arenas. Fins el 31 d’octubre. Exposició sobre la trajectòria artística de Pere Casanovas. Visita guiada: Dissabte 14 a les 18 h.

Andrés Galeano: Fons perdut de núvols. Mataró. Can Palauet. Fins el 3 d’octubre.

Un paisatge de Ramon Martí Alsina.

Mataró. Can Serra. Fins l’1 de gener.

Mostra al voltant d’un paisatge mataroní de Ramon Martí Alsina que ha estat recentment restaurat.

Mercè Queralt: Entre colors. Mataró.

Fundació Hospital. Fins al 16 setembre.

Parelles artístiques maresme 2021.

Mataró. Ateneu de la Fundació Iluro. Del 8 de setembre al 3 d’octubre.

Del Balís al Túnel. Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac, Arenys de Mar. Sant Vicenç Montalt. Biblioteca. Fins al 14 d’octubre. Dibuixos de Núria Gifra.

El infvierno Serbio. Sant Vicenç Montalt.

Centre Civic. Fins el 14 de setembre. Exposició del fotoperiodista Antonio Sempere.

Collage: l’art lliure. Teià. Biblioteca. Del 2 al 30 de setembre. Exposició de Sergi Perez.

Celebrem que celebrem. Vilassar de Dalt. Biblioteca. De l’1 al 30 de setembre.

Il·lustracions sobre aniversaris.

L’espigó de Garbí. Vilassar de Mar. Can Bisa. Fins al 17 d’octubre. Fotografies de Carles Gaspar.

Sinbiotika. Vilassar de Mar. Museu Monjo. Fins al 24 d’octubre. Txaro Marañon utilitza l’oposició entre l’argila i el plàstic per generar una mirada ecològica.

16 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

OPINIÓ Carles Porta i Torres Regidor ERC-MES-AM Ajuntament de Mataró

El 31 d’agost va ser un dia històric per a la comarca del Maresme, 50 anys després de la inauguració de l’autopista C32, aquesta ha deixat de ser gestionada per una empresa privada que ha cobrat religiosament peatge. De fet és el peatge més antic i un dels més cars de l’estat.

En primer lloc, és de justícia agrair a totes les persones que han lluitat per aixecar aquest peatge, com han sigut el moviment No Vull Pagar o Preservem el Maresme. El Jovent Republicà hem aixecat en diverses ocasions les barreres dels peatges d’Arenys i de Vilassar, la darrera vegada per la campanya del Referèndum de l’1 d’Octubre. Ahir com avui el jovent reivindiquem, també, la nostra voluntat de prendre el control de les infraestructures de Catalunya. Celebrem que una infraestructura tan important per les nostres vides deixi d’estar en mans d’ABERTIS, una empresa milionària de l’IBEX35. Sorprenentment ABERTIS ha obtingut uns resultats econòmics d’uns 514 milions d’euros aquest darrer 2020, el que suposa un increment dels beneficis en un 59%

Aixequem el peatge privat, obrim les tanques del futur

És de justicia agrair a totes les persones que han lluitat per aixecar aquest peatge respecte a l’any anterior (abans del descens dràstic de la mobilitat a causa de la pandèmia).

En els darrers anys i especialment aquest estiu ens ha quedat palès que vivim en una situació d’emergència climàtica. Es requereixen solucions urgents i eficaces des de la perspectiva territorial, el Maresme és un paratge únic i fràgil que cal protegir. Sense cap ànim de culpabilitzar a qui agafa el seu vehicle privat per anar a treballar perquè no té cap alternativa possible. El nostre deure és treballar

per oferir-ne, com també ho és esforçar-nos perquè el teixit productiu de la comarca no perdi competitivitat. Per aquests motius exposats cal trobar un finançament just per sufragar els costos de manteniment d’aquesta via, i no només això, també finançar el transport públic perquè sigui el millor.

Tenim molts altres fronts oberts a la comarca. El primer és la NII, la qual trinxa els municipis de costa i està clarament sobrecarregada de vehicles, amb la contaminació acústica i atmosfèrica que comporta. Hem d’incloure la seva pacificació, tant al Baix com a l’Alt Maresme, en aquest debat conjunt de mobilitat i infraestructures.

D’altra banda, la gran infraestructura de transport públic a la comarca és el tren. El traçat de les vies maresmenques daten de mitjans de segle XIX, construït arran de costa, i a ple segle XXI la durada del trajecte és la mateixa o superior. El futur augment del nivell del mar i la necessitat de cosir els pobles de munt i de dalt urgeixen el trasllat de la via del tren per l’interior.Sense oblidar una altra gran necessitat de comarca i de país, el projecte de tren orbital que ha d’unir des de Mataró, el Maresme amb els Vallesos fins a arribar al Garraf. Hem de trobar la manera de fer realitat aquests grans projectes.

Aprofitem l’oportunitat única que representa el final de la concessió d’ABERTIS. Totes les administracions han de treballar amb un objectiu clar i realment compartit: Prioritzar un transport públic de qualitat, que les nostres infraestructures compleixin les nostres necessitats i establir un finançament segons l’ús i les capacitats de cadascú. La generació dels nostres pares va créixer amb l’establiment del primer peatge de l’estat espanyol, nosaltres treballem perquè la nostra generació i les següents visquem amb una mobilitat sostenible, justa i equilibrada territorialment.

Tribuna Maresme | 17

Inici de curs de l’Economia Social i Solidària al Maresme d’aquest any. Consulta les seves xarxes socials (@CoopMaresme) per a estar al dia de les properes formacions!

Coop Maresme

Finalitzades les vacances d’estiu, toca tornar a la feina! A la comarca, les cooperatives i entitats socials recuperen la seva activitat i, un any més, ho poden fer acompanyades de Coop Maresme.

Amb l’objectiu de consolidar el teixit econòmic del territori, i aconseguir que els projectes siguin sostenibles amb el pas del temps, l’entitat ofereix fins a 25 hores d’acompanyaments individuals i col·lectius destinades a la consolidació de l’Economia Social i Solidària al Maresme. Es poden sol·licitar a info@coopmaresme.cat.

Seguir aprenent per sobreviure. La pandèmia ha fet

Jornada de sensibilització a Premià de Mar / Berta Mundó

palesa la necessitat de reforçar la capacitat reinvetiva dels projectes; tant aquells que desenvolupin activitat econòmica com els que no. És per això que, en aquesta

línia, Coop Maresme ha programat gairebé una vintena d’accions formatives gratuïtes dins d’un itinerari que va començar el mes de febrer i que continuarà fins l’octubre

La tornada a l’escola de l’ESS. Amb l’arribada del setembre i l’inici del nou curs escolar, Coop Maresme també reprèn els tallers als centres educatius del territori. L’Ateneu cooperatiu ofereix més d’una desena d’activitats i recursos didàctics que es recullen en un catàleg, disponible a la seva pàgina web.

Entre les novetats, destaca un escape room virtual i collaboratiu, conegut amb el nom de VilaESScoop, que apropa els valors de l’Economia Social i Solidària de manera divertida, dinàmica i amena.

18 | Tribuna Maresme

La filosofia i la vida real, aquest és el dilema

XERRADES Desenvolupar el pensament lliure en els infants i adolescents. Vilassar de Dalt. Biblioteca Can Manyer. Dijous 9 de setembre. A càrrec de Pere Juan.

La llibertat de Catalunya i els esclats de conflictivitat social. El Masnou.

Edifici Centre. Divendres 10 a les 19 h.

A càrrec de Montserrat Tura.

Papallones. Teià. CMC la Unió. Diumenge 12 a les 11 h. A càrrec de Ramon Rull.

Eleanor Roosevent, el millor dels Roosevelt. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 14 a les 19 h. Amb Andreu Mayayo i Artal.

L’escultura en l’espai públic. Mataró.

Ca l’Arenas. Divendres 17 a les 19 h.

Taula rodona amb Perejaume, Frederic Amat, Pere Casanovas i Glòria Moure.

Identitat esculpida. Alella. Casal d’Alella. Dissabte 18 a les 10.30 h.

Conferència i presentació de l’exposició Identitat esculpida de Mar Hernández.

Eduquem als infants i als adolescents per a les relacions afectives i sexuals? Vilassar Mar. Biblioteca. Dissabte 25 a les 11 h. A càrrec de David Paricio.

Joan Miró. Poètica de colors. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 28 a les 19 h. Amb Montse Quer Sopeña.

VALORS.ORG Ignasi Llobera Doctor en Filosofia Més continguts a valors.org

Imagina que, passejant pel costat d’una via, veus un tren que s’apropa a tota velocitat: s’ha quedat sense frens. Segueixes la trajectòria del tren amb la mirada i veus que, un tros enllà, hi ha un infant jugant al mig de la via. El tren l’envestirà! Llavors t’adones que al teu costat hi ha el canvi d’agulles. Podries accionar-lo i desviar al tren cap a la via morta, salvant l’infant.

Però hi ha cinc persones treballant a aquesta segona via, que serien envestides pel tren. Acciones el canvi d’agulles o no l’acciones? Què hauries de fer?

Segur que no és el primer cop que et plantegen un dile-

ma moral com aquest, que està inspirat en el trolleycase de PhilippaFoot. Se n’han fet moltes versions: i si una d’aquestes persones fos un familiar teu?

Fins i tot n’han fet un joc de taula, del trolleycase!

Pot ser entretingut pensar dilemes morals com aquest, fins i tot pot servir per practicar algunes habilitats de pensament crític. Però, per sort, no ens acostumem a trobar en situacions d’aquesta mena a la nostra vida quotidiana. Malgrat això, molta de la filosofia moral que es fa avui en dia es basa en experiments mentals com el trolleycase, i això dona ales a l’opinió que la filosofia és irrellevant.

Per contra, la filosofia té sentit quan parteix de situacions de la vida real, quan pen-

sa qüestions candents, quan fa propostes habitables. Per exemple, la filosofia moral pot ajudar-nos a pensar si la mentida està en algun cas justificada, si hauríem de fer-nos vegans per minimitzar el dolor dels éssers sentents i per disminuir l’escalfament global, si tenim l’obligació moral d’acabar amb la pobresa mundial donant una part dels nostres ingressos a ONGs d’eficàcia contrastada...

Per tornar a situar la filosofia al lloc que li correspon, cal repensar la manera com fem filosofia i situar-la més a prop de la vida. Perquè, tal i com diu la filòsofa catalana Marina Garcés al llibre Filosofía inacabada (GalaxiaGutenberg), “la filosofia no és útil ni inútil, és necessària”.

De pagès OPINIÓ Ferran Planell Escriptor

Arrecerat a l’ombra d’una morera, prenc apunts per fer l’article que ara llegiu. Les mosques i els mosquits, en plena sintonia amb el paisatge, s’entesten a fer-me perdre la inspiració.

M’acompanya la dona que en aquests moments es troba, sota un sol de justícia, ajudant al pagès a collir bajoques –permeteu-me el mot, però trobo que a les Terres de l’Ebre van mirar-s’hi més a l’hora de decidir com dir-ne a les mongetes.

A la dona, ja de ben menuda li agradava feinejar al camp. I, tot s’ha de dir, des que ens vam conèixer, sempre ha tingut el meu suport en aquest punt. Per bé que he d’admetre que, amb el temps, he passat més d’endur-me-la a l’hort en sentit figurat, a acompanyar-la a l’hort

en sentit literal. A mi, en realitat, això de pagès sempre m’ha quedat lluny. Coses de néixer a Barcelona, suposo. Tot i que, un cop situat en plena natura, sé distingir a la perfecció qualsevol cosa que tira a verd. De petit vaig optar per la simplicitat i m’ha ajudat força a encertar-la sempre. Herba, planta, matoll, arbust i arbre. Amb aquesta, per a mi extensíssima, classificació del món vegetal ja

faig per anar tirant. No veig per què m’he de complicar a distingir entre un pi o un roure, si pel que fa a viure em conformo amb aquell tarannà tan meu “d’anar-hi anant...”.

Amb el cotxe ja carregat de bajoques, cebes, tomàquets, pebrots, albergínies i un parell d’enciams —productes dels quals avui disposava el pagès—, tot i coneixedor de la resposta, deixo anar el meu

recorrent comentari de camí de tornada de l’hort: “Vols dir que ens surt a compte? Al supermercat hauríem enllestit abans, sense suar tant i hauríem pogut triar i remenar molta més varietat de gènere”. El seu “No” taxatiu i contundent no es fa pas d’esperar, igual que les paraules que segueixen: “Ni t’ho pensis. El que hem comprat està acabat de collir i no tan sols és molt més bo, sinó que econòmicament hem sortit guanyant tant el pagès com nosaltres”. Llavors, m’afanyo a contestar-li: “Ja, però a mi em venien de gust unes carxofetes...” La plantofada era de preveure: “Doncs, t’hauràs de menjar primer els torrons, perquè ara no és temporada”.

Ella sempre (o gairebé, ara que no ens escolta) té raó. Feuli cas. Comerç de proximitat, productes de kilòmetre zero i preus justos per a la pagesia.

tecnologies

Tribuna Maresme | 19

PREGUNTES I RESPOSTES

Una oferta irresistible TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es

Conec projectes que tenen grans productes i serveis, però no venen prou. ¿Però, per què? La resposta és ben clara: perquè encara que tinguis el millor producte del món, si no saps vendre’l, ningú te’l comprarà.

La solució és crear una oferta irresistible. Una oferta presentada de forma tan persuasiva que sigui més difícil rebutjar-la que acceptar-la.

Si continues llegint descobriràs els elements per crear una oferta irresistible.

Producte o servei. És essencial que el producte que ofereixes resolgui realment un problema o una necessitat, ja que les persones compren solucions. De la mateixa manera, hauries d’investigar si hi ha persones disposades a pagar per la teva solució i quina quantitat.

També és important posar un bon nom. Per cert, els noms en anglès són molt cool, però difícilment els recordem.

Preu del producte o servei. Abans de definir el preu de venda, és important saber quins són els preus de mercat. Segurament, hauràs de posar-te la disfressa d’agent infiltrat i demanar pressupostos a la competència.

Recorda que estem creant una oferta irresistible, per tant el comprador ha de tenir la sensació que està pagant poc pel valor real que té el producte.

Beneficis. Explica com la teva oferta pot ajudar a solucionar els problemes del teu possible comprador. Parla i explica des dels beneficis i no des de les característiques del producte.

També pots incloure testimonis dels teus clients explicant els beneficis que han obtingut. Per exemple, a eliguillen.es tenim entrevistes amb els nostres clients perquè ens parlin de la seva trajectòria.

Extres. Els extres ens ajudaran a incrementar el valor percebut de l’oferta i eliminar possibles objeccions dels potencials compradors. Els extres més habituals són: su-

port extra, atenció al client 24h, casos d’èxit i entrevistes, plantilles, seminaris en línia gratuïts, entre d’altres.

Utilitza la urgència i l’escassetat. La urgència i l’escassetat s’utilitzen molt sovint per incrementar les conversions. Això es coneix com a FOMO, acrònim de “fear of missing out”, descriu la por de perdre’s alguna cosa.

Es tracta d’aconseguir que la persona passi a l’acció el més aviat possible. Un bon mètode és introduir límits de temps i de quantitat.

Garanties i facilitats de pagament. En aquest punt busquem el biaix zero, és a dir, la pràctica de prendre decisions de compra reduint el risc. Les garanties ens permeten incrementar la confiança i desbloquejar la compra.

També és recomanable disposar de diverses opcions de pagament i permetre el fraccionament.

Estic segura que pots crear una oferta irresistible, però si necessites ajuda a eliguillen. es t’ajudarem en tot aquest procés.

Últims dies de la convocatòria dels premis Creatic

Les candidatures als Premis Creatic es poden presentar fins al 5 d’octubre de 2021.

Aquest premis estan dirigits a projectes emprenedors relacionats amb la tecnologia i la innovació. Com l’any passat, es lliuraran el Premi Creatic a la millor iniciativa empresarial, i a més es reconeixeran la millor iniciativa liderada per dones i el millor projecte amb impacte social. El primer d’aquests premis està dotat amb 12.000 euros, i els altres dos, amb 6.000 euros.

En una primera fase de selecció, un comitè format per representants del TecnoCampus i d’altres entitats col·laboradores seleccionarà dotze projectes finalistes. Posteriorment, els finalistes hauran de presentar el projecte en un format elevator pitch davant el jurat, que escollirà els guanyadors.

memòria PREGUNTES I RESPOSTES

En record de Pius Morera Albert Calls

Fa uns dies va morir en Pius Morera. Unes paraules en la seva memòria. El vaig conèixer quan elaborava l’antologia ‘Premi Amadeu Oller, 50 anys de poesia’ i va tardar ben poc en convidar-me al seu programa ‘Aparador de poesia’, a Sant Vicenç de Montalt. I també a casa seva, a fer una copa de cava, amb la seva dona, Carme Llobera, companya en una singladura radiofònica que a poc a poc va anar esdevenint important, de baix a dalt i amb tenacitat titànica, a la recerca de l’autenticitat.

En Pius va ser un patriota de pedra picada, un poeta preocupat per investigar els viaranys poètics i intentar trobar nous camins, un dinamitzador de la literatura a través dels tallers i un promotor de la poesia catalana a través de la seva ac-

Queralt Morros Baró

És veritablement difícil resumir en un parell de paràgrafs l’agraïment a un mestre. Possiblement en Pius hauria preferit una sextina en lloc d’aquest text, posant sobre paper —el poemari per quan?, ens demanaria a més d’un parell— els coneixements adquirits a la Biblioteca La Muntala. En vam aprendre molt. Una colla ben heterogènia escrivint poesia cada dijous a Sant Vicenç de Montalt. El taller ja feia cursos que rodava i va seguir força cursos més. De fet, el dia que el vaig conèixer, per recomanació de l’Albert Calls i en plena cerca de noms cabdals de la literatura comarcal contemporània,

Pius Morera va ser una activista de la poesia que des de les ones radiofòniques va contribuir a divulgar l’obra dels poetes catalans. En aquest dos articles recordem la vàlua del seu treball i obra.

ció a l’emissora municipal de Sant Vicenç.

Setmana rere setmana, amb el suport de les xarxes i una insistència meritòria, va contribuir a divulgar i mostrar la poesia, una flor que sovint queda aïllada als marges, fora dels camins o senzillament oblidada només per a ús d’actes institucionals i lluïments puntuals, per quedar bé. En Pius buscava el poeta, analitzava la seva obra i li donava veu per amplificar-la. Des de la ràdio i amb Internet, per a tothom que volgués seguir el seu treball i el dels poetes que convidava.

Des del Maresme envers els Països Catalans i el món, una veu que es mereix un reconeixement que perduri en el temps. Som molts que no l’oblidarem i que el trobem a faltar, a ell i a la poesia que a través de les ones ens acostava i mantenia ben viva.

va ser el mateix dia que em va convèncer d’apuntar-m’hi. En Pius tenia aquesta dèria, la voluntat de fer xarxa i d’impulsar.

Activisme poètic. Des de l’obstinació a l’hora de difondre i reivindicar la poesia a la perseverança a l’hora d’animar a continuar.

Al llarg de la seva trajectòria, lluny de deixar de ser prolífica amb nombroses publicacions, mai va oblidar la importància de fer costat a altres veus, consagrades o novelles. En són bona prova la tasca com a secretari del Premi Amadeu Oller, els recitals a El Gorg o els més de 370 programes de l’espai radiofònic Aparador de Poesia. Just fa unes setmanes la Chantal Poch m’explicava que en Pius va ser la primera

persona a considerar-la poeta, una anècdota en comú que sé del cert compartim més lletraferits i lletraferides dels Països Catalans.

Precisament, aquesta capacitat de potenciar la poesia teixint lligams, brindant oportunitats, creant iniciatives de valor i llarga durada és un dels grans reptes que aconseguia transmetre des del seu doble vessant de poeta i divulgador incansable i és, a títol personal, l’aprenentatge que guardo amb més cura de no oblidar. Falta fa no perdre de vista i reconèixer el seu trescar. Gràcies per tant, Pius.

Donar continuïtat als projectes que vas tirar endavant segurament seria el millor dels homenatges.

En Pius va ser un patriota de pedra picada, un poeta preocupat per investigar els viaranys poètics i intentar trobar nous camins Des del Maresme envers els Països Catalans i el món, una veu que es mereix un reconeixement que perduri en el temps Al llarg de la seva trajectòria, lluny de deixar de ser prolífica amb nombroses publicacions, mai va oblidar la importància de fer costat a altres veus

Presentació de la restauració del rellotge de sol de Salvador Dalí a Can Rin de Cabrils Jordi Montlló

Amb motiu de les 30enes Jornades Europees de Patrimoni, el Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), es podrà assistir el diumenge 10 d’octubre a la presentació oficial de la restauració del rellotge de sol que Salvador Dalí va dissenyar per la família Serraclara, durant el primer quart del segle XX. Durant la seva infantesa i adolescència, Salvador Dalí passà llargues temporades a Cabrils, a la casa de la família Serraclara. Els descendents confirmen que fou dissenyat per a l’avi Gonzalo amb qui sempre mantingué una relació molt estreta.

Amb motiu de la publicació del llibre Sols compto les hores lluminoses , els rellotges de sol

de Cabrils (2018), es va presentar el resultat de la recerca realitzada per Laura Bosch i la Doctora Teresa Serraclara,

relacionada amb aquest rellotge de sol i la seva atribució a Salvador Dalí, fins aleshores inèdita.

El llibre cataloga una seixantena de rellotges de sol públics i privats del municipi de Cabrils. Acompanya l’inventari un seguit de treballs que van des de la reflexió antropològica del pas del temps fins a l’origen, evolució i funcionament dels rellotges de sol i uns itineraris per fer autònomament. Fruit d’aquest treball es va veure que el rellotge de sol de Salvador Dalí necessitava una intervenció. Després d’un centenar d’anys, els rajols ceràmics havien perdut consistència i el dibuix s’anava esvaint.

Gràcies a la bona predisposició i sensibilitat del seu propietari, Joan Sellabona, el rellotge ha estat objecte d’un acurat treball de restauració per part de Mireia Farrerons, restauradora d’art de l’empresa Vicus.

ensenyament

22 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Arrenca el curs amb la majoria de mesures contra la covid vigents ACN

Els centres escolars tornen a obrir les seves portes el dilluns 13 de setembre. Ho fan mantenint el gruix de mesures contra la covid del curs passat, com els grups bombolla i l’ús de la mascareta a partir dels sis anys. Tot i això, es permet la interacció entre diversos grups amb mascareta, els nens d’un mateix grup no l’hauran de dur al pati i es recupera l’accés de les famílies als centres.

La mesura més destacada però és que els alumnes que tinguin la pauta completa de vacunació no hauran de confinar-se en cas de cas positiu a l’aula.

Salut preveu que dues terceres parts dels estudiants de més de 12 anys comencin curs amb aquesta pauta. El curs tindrà 1.561.627 alumnes, 2.173 menys.

Tot i que en alguns moments s’havia obert la possibilitat a retirar l’ús de la mascareta en alguns centres de Catalunya si la pandèmia ho permetia, ara per ara aquest element serà obligatori a partir dels 6 anys en tots els centres. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-

Cambray, ha insistit reiteradament que aquesta és una mesura sanitària i no organitzativa i que la voluntat és retirar-la tan aviat es pugui quan Salut ho avali.

El protocol d’aquest curs també permet les activitats extraescolars, sempre que es facin amb un màxim d’entre 10 i 15 alumnes. Les festes escolars també es podran fer però preferiblement a l’aire lliure.

Menys alumnes. El curs escolar 2021-2022 tindrà 1.561.627 alumnes, 2.173 menys que el curs passat. Del total, 1.317.099 pertanyen règim general que començaran

el 13 de setembre. Per primera vegada, l’etapa d’ESO registra un descens, en concret uns 3.820 alumnes menys, amb un total de 333.311. També es manté la tendència a la baixa a infantil, amb 6.151 alumnes menys i un total de 263.323, i a primària, amb 9.579 alumnes menys.

Més enllà del règim general, les previsions d’Educació són que 47.900 alumnes facin ensenyaments a distància, que 61.100 segueixin formació d’adults i que 64.932 cursin estudis del règim especial.

D’aquests últims, 48.500 corresponen als estudiants de les escoles oficials d’idiomes.

Nous professionals. Pel que fa a les plantilles, es mantenen els 8.200 reforços extra que es van incorporar al sistema el curs passat per la pandèmia i s’incorporaran 1.200 dotacions. Aquest curs continuarà també el desplegament del pla digital. La previsió és que a finals del 2022 tots els docents i alumnes a partir de 5è tindran dispositius. Tot i això, Educació preveu que durant el repartiment dels alumnes de 1r i 2n d’ESO no comenci fins a finals de curs. En paral·lel, es posarà en marxa la figura del mentor digital amb 272 professionals.

Acompanyament emocional. Després d’un curs escolar marcat per la pandèmia i els confinaments, el 2021-2022 es posarà en marxa un pla de salut emocional. També s’impulsarà un espai físic de trobada als centres per tal que els joves puguin expressar les seves emocions. En relació a aquest, entrarà en funcionament un programa pilot d’intel·ligència artificial que identificarà les paraules clau i es podran derivar els casos als corresponents canals sanitaris.

Tribuna Maresme | 23

La resiliència de la comunitat educativa Teresa Navarro Regidora ERC-MES-AM Ajuntament de Mataró

Abans de començar el nou curs m’agradaria fer una reflexió sobre la pandèmia, la comunitat educativa i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i ho faré des de la mirada d’una mestra compromesa.

La Covid-19 ha posat a prova el sistema educatiu, i ha demostrat que l’escola i els mestres són essencials, i que amb una bona comunió amb les famílies, es va poder normalitzar un curs, si es pot dir així, que es preveia molt incert.

Utilitzaré una paraula que està de moda, i que en aquest moment casa molt bé, resiliència. La resiliència son un conjunt de conductes, accions i pensaments que ens ajuden a resistir i afrontar situacions complicades i de reaccionar positivament malgrat les dificultats. Aquí hi juguen factors com l’autoestima i la relació afectiva. De tots és sabut que quan una persona se sent bé amb ella mateixa i amb el seu entorn (està ben acceptada, se la té en compte i se sent valorada) respon positivament davant qualsevol adversitat . Els mestres en som un bon exemple. Un acompanyament emocional és bàsic tant entre

S’ha vetllat perquè a l’escola, tant l’alumnat com les seves famílies, se sentin segures

professionals, com amb l’alumnat. Les direccions de les escoles, juntament, amb la resta de companys hi juguem un paper bàsic perquè així sigui, encara que el dia a dia sigui frenètic, hem d’aprendre a cuidar-nos i aquesta actitud l’hauríem de tenir present en tots els àmbits, no només en l’educatiu.

S’ha vetllat perquè a l’escola, tant l’alumnat com les seves famílies, se sentin segures. La por ha estat massa dies en el centre de les nostres vides, la importància d’una salut pública de qualitat, la bretxa social, la bretxa digital, tot s’ha fet més visible, i els centres educatius

s’han convertit en aixopluc, han estat a primera línia i han acompanyat a les famílies de la millor manera que han sabut en aquests moments plens d’incerteses.

No tot ha estat negatiu i de tot se’n pot aprendre i una cosa que m’agradaria destacar d’aquesta pandèmia és el vincle que s’ha pogut crear entre les famílies i l’escola. Les que vam tenir la sort de pujar aquest curs amb els mateixos infants amb els que ens van confinar, vam mantenir una complicitat amb les famílies permetent un millor acompanyament en els aprenentatges de l’alumnat, un seguiment més franc i una comunicació més fluida, sempre tenint en compte la mirada de l’infant, acompanyant-lo en el seu camí cap a l’assoliment competencial dels coneixements neces-

saris per promoure el desenvolupament sostenible amb consonància amb els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no-violència, l’adopció d’estils de vida saludables i el pensament crític. Hem d’avançar basant l’educació en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Amb tot això, vull posar en valor la comunitat educativa que, en un primer moment va ser molt criticada i que, ha demostrat un cop més, que sap estar a l’alçada de les circumstàncies. Ha demostrat que sap reinventar-se i, tot i els entrebancs que han anat sortint pel camí, els ha anat superant i s’ha anat fent més forta, treballant per una educació inclusiva, equitativa i de qualitat posant sempre en el centre de l’educació al propi infant, amb la mirada oberta i aprenent cada dia. Si aquí hi afegim la transformació educativa en quant a igualtat d’oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom, ja tenim l’objectiu número 4 dels ODS referent a l’educació de qualitat.

Ens ho hem de creure com a mestres i saber transmetre els ODS perquè els infants se’ls facin seus. Com diu l’Enric a la classe de teatre, “ajuda’m i ajudaré a ajudar-te”.

24 | Tribuna Maresme

Oportunitats després de la pandèmia Triangle Acadèmia MATARÓ

Després de 18 mesos d’incerteses, inquietuds i patiments però també de solidaritat i canvis de paradigma, sembla que finalment estem arribant al final d’aquest llarg viatge.

Després de la crisis financera i immobiliària del 2008, una de les principals conseqüències va ser la precarització del mercat laboral, especialment a les franges d’edat més joves i a les persones amb menys formació.

En l’escenari de la recuperació social i econòmica serà difícil resoldre aquest escull, i les persones joves o aquelles que tinguin menys formació tindran grans dificultats per trobar una bona feina o almenys una certa estabilitat.

Malgrat aquestes previsions, cal reforçar la idea que som

capaços de revertir-ho. A nivell individual, la nostra estratègia ha de passar forçosament per millorar les nostres capacitats i la manera més òptima de fer-ho és amb l’aprenentatge. Aquesta estratègia és valida per a totes les edats i des de tots els nivells d’estudi, i en aquest punt hem de reconèixer la tasca que fan les Escoles d’Adults gestionant segones oportunitats, orientant i optimitzant les expectatives de totes les persones que es plantegen una millora personal a través de l’estudi.

Accedir a la Universitat, a un cicle formatiu de grau mitjà o de grau superior no reclama disposar d’una titulació prèvia. A partir de certa edat, qualsevol persona es pot plantejar estudiar infermeria, ser mestra, ser especialista en radiodiagnòstic o treballar en

un laboratori químic. Aquestes oportunitats estan regulades en el sistema educatiu i estan més al nostre abast del que pot semblar. Cal disciplina personal, bona orientació educativa i professional i optimitzar els esforços.

La formació i l’aprenentatge personal continuen sent un valor segur, doncs, tant en la seva vessant d’estudis reglats, com en la vessant de formació per treballar. Els estudis reglats continuaran sent imprescindibles per millorar el nostre currículum i les nostres oportunitats laborals, i en el cas de la formació per treballar, malgrat que l’empresa privada està començant de nou la seva activitat en els diferents sectors, l’Administració Pública ha mantingut, i fins i tot ha fet créixer la seva oferta en places de funcionariat: educació, sanitat,

cossos de seguretat, administració local i administració de la Generalitat han mantingut i han signat nous acords de reposició i increment de places públiques en moltes categories laborals. D’aquesta manera, veurem com en els propers mesos es convocaran places de mosso d’esquadra, guàrdia urbana i policia local, bombers, agents rurals, mestres, sanitaris i administratius de l’ICS. La pandèmia no aprimarà l’actual estructura de funcionariat, sinó que ha servit per detectar els dèficits en molts sectors i ha fet que reaccionés amb polítiques moderades però significatives de nova contractació.

El missatge és clar: malgrat la duresa de la pandèmia, cal perseverar i millorar la nostra formació per tenir més i millors oportunitats laborals així com de creixement personal.

Tribuna Maresme | 25

7.800 alumnes del Maresme comencen el curs amb ajuts de menjador concedits Font: Consell Comarcal del Maresme

Un dels objectius dels Serveis Educatius del Consell Comarcal del Maresme és agilitzar al màxim la resolució de les sol· licituds d’ajuts de menjador escolar i aquest curs 2021-2022 s’ha fet un important salt quantitatiu. El 90,43% de les peticions presentades ja han estat resoltes.

S’han rebut 10.453 sol· licituds d’ajuts de menjador escolar, una xifra superior a la del curs anterior. En concret, s’ha registrat un increment de peticions de l’1,74%. Del total

de sol·licituds rebudes, ja se n’han resolt 9.453 de les quals, 7.800 (el 82,51%) han estat acceptades i 1.653 denegades per diferents factors, sent el més destacat la superació del llindar de renda màxim establert a les Bases de la convocatòria.

En termes econòmics, el curs 20201-2022 comença al Maresme amb la concesió de 5,9 MEUR per ajudar les famílies a fer front a les despeses de menjador escolar, una xifra que, segons ha declarat el conseller de Serveis a les Persones

Marc Bosch, previsiblement augmentarà i superarà els 6,5 MEUR atorgats el curs anterior.

El conseller també ha manifestat que “els ajuts de menjador escolar són un clar baròmetre de la realitat econòmica d’un territori, les peticions segueixen una corba ascendent”, a més “és especialment preocupant l’increment del nombre d’infants que, segons els informes dels serveis socials muncipals, es troben en risc d’exclusió social”. A falta de revisar 1.000 expedients, el nombre d’alumnes que es troben en aquesta situació ja supera els del curs anterior.

Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria Teresa Maria Roura Fundadora de l’Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria

L’Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria va néixer a l’octubre de 1967 al local del carrer l’Aurora, 24, de Premià de Mar, com a escola de dansa, recollint les alumnes que havia deixat un centre a on realitzaven aquesta activitat.

Més tard, el 1971 es va començar la pedagogia musical aplicant les que se’n diuen noves metodologies: la Rítmica i

la Plàstica desenvolupada pel suís Emile Jaques-Dalcroce, la iniciació orquestral de l’alemany Carl Orff i la sensibilització musical del belga Edgar Willems i del seu continuador Jacques Chapuí. Metodologies que vaig estudiar i assistir periòdicament als seminaris que s’organitzaven. Aquesta manera d’ensenyar la música va engrescar als infants que s’introduïen a l’aprenentatge.

Aquest treball va fer possible, amb l’antiga normativa, que la Generalitat ens considerés

com a escola autoritzada i posteriorment com a reconeguda.

Amb la LOGSE també vam ser considerats com a “escola autoritzada” en els dos ensenyaments. L’intercanvi que vàrem començar el maig de 1994 amb la Jugendmusikschule de Göppingen (Alemanya), que hem anat repetint cada dos anys i sols aturat per la pandèmia de la Covid-19, ha donat empentes als nostres grups orquestrals i de dansa per tenir el compromís de representar Catalunya a diversos concerts i festivals en

aquella ciutat i el seu entorn.

Avui després de més de 25 anys estem agermanats.

Amb el temps, les activitats de dansa s’han ampliat segons la demanda de l’alumnat: la dansa clàssica, de la qual seguim la metodologia de la Royal Academy de Londres, la dansa espanyola, el jazz, l’street dance i el claqué. Actualment impartim classes de música i dels diferents estils de dansa per a nens i nenes, joves i adults. També classes de moviment i estiraments per a jubilades.

salut

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Faci vida normal José M. Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

L’Antoni pateix dolors al ventre, inflor, diarrea alternada amb restrenyiment. Té por de sortir, per temor a una urgència fecal incontenible, amb deposicions i flatulències explosives i sorolloses. Decideix anar a l’especialista. Li programen diverses proves.

— Les proves mostren que no té res dolent. Està tot bé. És només un còlon irritable. Estigui tranquil, que això ho té molta gent— li va dir el doctor amb tota parsimònia, després de valorar els resultats.

— Però, puc fer alguna cosa per evitar-ho?— preguntà l’Antoni, un tant desconcertat.

— No cal. Faci vida normal.

No obstant, si un dia va de ventre i veu que li surt sang, vingui corrents— respongué, immutable, el metge.

En Jaume va tenir un petit infart fa pocs anys. Fruit de l’estrès, li van dir. Des de llavors, pren una pastilla diària.

Fa dues setmanes, tornant de comprar, va haver de parar i asseure’s al carrer. Estava tot vermell, dèbil, sense esma, i li

costava molt respirar. Li van fer vàries proves a urgències i, al cap d’uns dies, el metge li va dir que estigués tranquil, que era degut a què tenia la sang espessa. Que podia fer vida normal. En Jaume es va sentir alleugerit. Podria seguir menjant el seu pa amb tomàquet, botifarra i mig gotet de vi!

— ¡Sort que l’hem detectat a temps!— li van dir a la Mercè, un cop acabada l’operació per treure-li un petit tumor al budell. Transcorregut el postoperatori, li van dir que podia fer vida normal.

Tots desitgem gaudir de la vida amb els nostres costums habituals, especialment amb el menjar i la beguda. Però hi ha un problema. Aquesta manera de viure, aquests hàbits alimentaris majoritàriament

considerats “normals”, causen malalties metabòliques i inflamatòries. S’anomenen malalties del benestar. Provoquen més de 40 milions de morts a l’any en tot el món, així com moltíssims més milions de malalts crònics controlats amb medicació —eufemísticament anomenats persones amb factors de risc.

En els cims sanitaris, s’intenta frenar aquestes malalties mitjançant la prevenció i la millora del hàbits alimentaris.

Però és un fracàs. És molt difícil aconseguir-ho si hom segueix considerant “normals” els hàbits causants d’aquest malalties. Cal canviar el concepte de normalitat. Normal ha de ser el que és innocu o beneficiós per a la nostra salut, i no allò al que ens hem acostumat tot i sabent que és perjudicial. Ho canviem?

Aprendre a cuidar el sòl pelvià El sòl pelvià és un gran oblidat en les nostres rutines d’exercicis. És el conjunt d’estructures i músculs que s’encarreguen de sostenir els òrgans pelvians (úter, bufeta, vagina, uretra i recte). Pèrdues d’orina, infeccions genitourinàries, dolor en les relacions sexuals o complicacions en el postpart són alguns dels tocs d’alerta del sòl pelvià.

Els 25 anys és un bon moment per a començar a incloure l’exercici d’aquesta zona. A més, és una gran aposta per a evitar problemes futurs. Dels 35 anys als 50 l’exercici de la zona adquireix una gran dimensió per a preparar-nos millor per a la menopausa. En la perimenopàusica és especialment important exercitar els músculs del sòl pelvià per a millorar la circulació sanguínia i l’elasticitat, la prevenció de les pèrdues d’orina i incrementar la libido en aquesta etapa.

Des dels 50, la cura del sòl pelvià ajudarà a contenir la incontinència urinària, les disfuncions sexuals o a la caiguda d’intraabdominals. Com ho exercitem? A través l’esport, amb els exercicis de Kegel, ioga i pilates. I a través del sexe, ja que s’augmenta la lubricació així com la flexibilitat de la vagina.

Tribuna Maresme | 27

Mataró Camina per l’Alzheimer de nou Redacció

La Caminada solidària Mataró Camina per l’Alzheimer compta amb l’empenta de destacades entitats solidàries i continua en la línia de conscienciar i sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta malaltia neurodegenerativa amb aquesta iniciativa, que té com a finalitat recaptar fons per a totes aquelles famílies que pateixen directa o indirectament els seus efectes.

La data d’aquesta popular caminada solidària, enguany en la seva catorzena edició, és el proper 26 de setembre.

S’han preparat cinc caminades en una, recorreguts diferents perquè cadascú triï el que prefereixi. Tots es faran per camins amples, per afavorir la seguretat, en el marc de

La Caminada Solidària Mataró Camina per l’Alzheimer és tot un referent a la capital de Maresme. Enguany arriba a la seva catorzena edició el proper 26 de setembre.

les mesures sanitàries establertes.

Els cinc recorreguts circulars que es proposen són el de Cerdanyola, que sortirà del Parc

per anar fins l’Hospital i tornar per la Llàntia. El de l’Havana, que sortirà de Sant Simó per anar i tornar del Castell de Mata. El del Parc Central, que

anirà a tombar per la platja del Varador. El del Pla d’en Boet, que surt de l’Eusebi Millan i va al litoral des de la Torre d’Ara fins al Port. I finalment el de Cirera, que surt del carrer Muntanya i recorre el camí dels contrabandistes des de Mataró Parc.

Des de l’1 de setembre que es poden fer les inscripcions, tant per Internet com en sis punts presencials de Mataró.

Els majors de 12 anys hauran de pagar d’inscripció 5 euros i els menors 3. En inscriure’s s’escollirà ja quin dels recorreguts es vol fer. Els participants portaran les gorres de color fúcsia que lliurarà l’entitat.

D’altra banda, els beneficis que s’obtinguin serviran per ajudar les famílies amb malalts d’Alzheimer, a través de l’AFAM.

28 | Tribuna Maresme

Envellir de manera saludable

Tardor de la Gent Gran a Alella

AMIC

L’OMS defineix l’envelliment actiu com el procés d’optimització d’oportunitats de salut, participació i seguretat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen.Sabem que tots arribarem a envellir abans o després, l’important per tant és plantejar-se i saber de quina forma i en quin estat volem arribar a la vellesa i com volem gaudir d’ella.

Els nostres hàbits d’activitat física, alimentació o comportament influiran molt en això, per la qual cosa és essencial considerar alguns factors que poden ajudar-nos a millorar.

1. Alimentació. Sens dubte és un dels principals elements que més afectaran el nostre estat de salut. Segueix una dieta variada, equilibrada que contingui tots els nutrients i vitamines necessàries.

Evita en la mesura que sigui possible la sal, els sucres, els productes refinats, les begudes calòriques, els fregits i els aliments processats.

2. Activitat física. Amb mitja hora d’activitat física diària és suficient. Caminar, per exemple, ens ajudarà molt a mantenir el nostre cos saludable. A més, fer-ho

també millora l’estat d’ànim, millora l’equilibri i la postura, s’adorm millor i fomenta l’autonomia.

la teva comunitat de propietaris, etc. I no deixis d’assistir a concerts, teatre, cinema o festes. Et farà sentir millor.

3. Cuida la teva salut.

Fes-te les revisions mèdiques periòdiques, evita automedicar-te, protegeix-te del sol, beu molta aigua i vigila la teva salut bucodental. També és important que realitzis revisions dels teus peus habitualment. .

6. Aprofita per a viatjar i anar on sempre vas voler i per falta de temps no vas poder.

Estén això a qualsevol altra activitat que hagis volgut fer i se’t va quedar pendent.

4. Cuida la teva ment.

No només cal cuidar el cos.

Mantenir-se actiu “mentalment” també és molt important. Llegeix llibres o revistes, practica jocs de taula, participa en grups de debat, aprèn informàtica, posa’t a estudiar o realitza qualsevol mena de taller o activitat artesanal.

5. Has de sentir-te útil en la família i en la societat. Per a això, apunta’t a algun voluntariat, a ser president de

7. Allunya’t del tabac i de les begudes alcohòliques de manera habitual.

8. Adapta la teva llar. Elimina totes les barreres arquitectòniques que puguis, canvia la banyera per una dutxa, instal·la un llit o un sofà articulat, fes rampes, salva escales... Amb tot això evitaràs accidents i lesions musculars.

9. Dorm bé.

La vellesa és una etapa que pot estar plena de moments únics i oportunitats. Només cal saber aprofitar-les.

La Regidoria de Gent Gran de l’Ajuntament d’Alella ha preparat un seguit d’activitats per a les persones de més de 60 anys. El programa de tardor inclou noves sessions de marxa nòrdica, sortides a caminar, tallers de creativitat, xerrades ambientals, propostes de teatre i d’activació de la memòria.

Són activitats pensades per promoure l’envelliment actiu d’una manera cultural, saludable i activa, gaudint de l’entorn i compartint espais amb altres veïns i veïnes, per alimentar el cos i la ment.

La inscripció a cadascuna de les activitats és gratuïta i es realitzarà emplenant el formulari que acompanyarà a cada una de les propostes. Les places són limitades i si es supera l’oferta, es farà un sorteig entre totes les persones apuntades. El fulletó de les activitats es lliurarà directament a les llars amb persones d’aquest col·lectiu.

Més informació i inscripcions a www.alella.cat/gentgran60.

gastronomia

Tribuna Maresme | 29

SABER VIURE

La reina de la festa, la Pansa Blanca Eli Cots Foraster www.avinturat.com @avintura.t

Un cop engegada la Verema 2021 ha estat un no parar.

Concentració i molta feina als cellers, la Festa de la Verema i quedem pendents de la presentació del nou logotip de la DO Alella, el segell pansa blanca i altres aspectes en els que estan treballant fa temps en el Consell Regulador. I en el marc d’un nou pla de comunicació, també.

I la reina de la festa, com sempre, és la Pansa Blanca. Aquesta varietat de raïm blanca, autòctona de la Denominació d’Origen Alella.

Té el seu possible origen a Catalunya. I també es conrea a Costers del Segre, L’Empordà-Costa Brava, Penedès, Pla del Bages, Priorat i Tarragona.

Després de la fil·loxera, la Pansa Blanca es va implementar com la varietat per excel·lència en la DO Alella.

A dia d’avui encara hi ha sobre la taula el debat sobre la relació que hi ha entre el Xarel·lo i la Pansa Blanca. Ja que el seu genoma és pràcticament idèntic. Ara bé, els

La Pansa Blanca s’ha implementat com la varietat per excel·lència en la DO Alella cellers, viticultors i viticultores de la DO Alella sempre l’han reivindicat com una varietat pròpia i única. Ja en documents antics s’han trobat inventaris de vinya on les dues varietats es diferenciaven. S’especificava de manera diferenciada fins i tot quan el cupatge era d’ambdós raïms, de Pansa Blanca i Xarel·lo.

En general, podem dir que els vins de Pansa Blanca són frescs, fruitals, equilibrats, consistents, aromàtics, amb una bona acidesa. I la mineralitat també hi és present, com a denominador comú

amb la resta de vins blancs d’Alella.

Sigui com sigui, els vins de Pansa Blanca tenen una identitat pròpia, amb un nas i un pas per boca característic. Tal i com es va concloure després de la Taula Rodona que va organitzar Papers de Vi fa just un parell d’anys, tot i que científicament constin com a dues varietats iguals, hi ha factors com el sauló, l’edat i el tipus de plantació del cep, l’altitud, la manera de treballar la planta durant el seu cicle vegetatiu i des de que entra la fruita dins el celler per la seva elaboració, entre d’altres, que generen la diferència respecte altres territoris.

Així que sembla que hi haurà llarga vida per la Pansa Blanca al territori de la DO Alella.

La gastronomia del Maresme serà present a l’edició 2021 d’Alicia’t La trobada gastronòmica de les comarques barcelonines per excel·lència, Alicia’t, es reinventa en l’edició d’aquest any i se celebrarà en format online els propers dies 16, 17 i 18 de setembre. La cultura gastronòmica del Maresme hi serà present de la mà del Consell Comarcal del Maresme, a través del servei de Productes de la Terra, i del Consorci de Promoció Turística.

El canvi de format facilita que totes les activitats siguin obertes a tothom i gratuïtes. Els tallers i les activitats presencials deixaran pas a les càpsules audiovisuals que s’aniran publicant a www.aliciatvirtual.cat des d’on es podran seguir en directe o recuperar a posteriori. Les càpsules ens permetran aprendre sobre l’art de les sopes, ens aportaran tècniques i consells per evitar el malbaratament dels aliments, ens compartiran receptes senzilles i ens donaran alguns consells pràctics per innovar a la cuina a partir de productes molt bàsics. L’Alícia’t també ens permetrà conèixer la gastronomia i els productes singulars dels diferents territoris de les comarques de Barcelona.

sortides

30 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Llorita Vell (Llavaneres) Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Ara que la calor és forta podem fer una sortida per Sant Andreu de Llavaneres, ombrívola i que ens permetrà fer d’arqueòlegs en descobrir les runes del que va ser la primera ermita de Llorita. En el recorregut d’avui ens trobarem amb: Església Vella: Edificada dalt d’un turó i sobre el temple primitiu, amb un bonic campanar de planta quadrada.

L’església data de 1574 i tenia un preciós retaule que, ja en el segle passat, va passar a l’actual temple parroquial.

Al voltant de l’església hi ha el fossar del poble i es conserva en bon estat.

Llorita Vell: Actualment en runes, sols queden dempeus algun mur. L’any 1605 un benefactor anomenat Baltasar Ramis va deixar un llegat i els beneficis del mateix s’havien d’aplicar a la manutenció de l’ermità que la custodiava.

Al llibre El jardín de Maria plantado en Catalunya del 1657 esmenten que l’ermita era dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Amb els anys, l’ermita i el turó varen agafar el nom de Llorita, perquè el lloc era a terres del mas Lloreda i significa “bosc de llorers”.

Trobem documentat el 1791 que de temps immemorial, tot el poble i autoritats pujaven en processó pel Camí Fondo per celebrar-hi l’Ofici i, després, molts hi dinaven.

Consulta la ruta a wikiloc a través del següent QR:

COM ANAR-HI?

Itinerari: Circular | Durada: 3 h. | Desnivell: 294 m.

Distància 8,5 km. | Època: Tot l’any

Tot pujant pel passeig de Joaquim Matas deixarem el vehicle a l’Església Vella de Llavaneres, més coneguda com el Cementiri de Llavaneres.

Prenem la pista de sorra, que surt a LA DRETA i la seguim, tot passant per una torre metàl·lica de llum.

En arribar a la primera cruïlla, anem a la DRETA en prendre el camí del Garingol que seguim fins al final.

Arribem a una pista asfaltada i girem a l’ESQUERRA, anem seguint en pujada suau per la riera de Can Cabot de Munt, veiem un rètol que diu “Santa Mònica” i girem a l’ESQUERRA i deixem la pista principal.

Comencem a pujar i prenem el camí de LA DRETA, que fent voltes ens menarà a la Cornisa. Coll Pallarès.

Pel camí podem veure algunes roques granítiques que el saber popular ha donat nom: La Creu, El Xampinyó, El Camell petit (aquest últim, s’assembla més al coll i cara d’una gallina), a veure si les reconeixeu.

En arribar al final, sortim a una placeta on conflueixen diferents camins. Hem de prendre el més ample, és el segon que surt a l’ESQUERRA, en direcció a Mataró o Coll de Can Xerrac.

Ara seguirem aquesta pista durant un quilòmetre, i ens hem de fixar que surt un corriol a MÀ DRETA en el qual al començament a terra, hi ha la part superior d’una pedra grossa arrodonida. L’enfilem i, al cap de

poc, SEGUIM RECTE i ignorem una cruïlla a la dreta.

El corriol va per dins del bosc i ens porta a un punt en el qual el paisatge s’obre i, des d’aquí, val la pena contemplar la vista. Veiem El Corredor, El Montseny i un bon grapat de muntanyes. Val la pena gaudir del paisatge.

Seguim A L’ESQUERRA, direcció a una torre d’alta tensió i, passat el pla, veiem un corriol a l’ESQUERRA pel qual baixem. Estem atents, perquè en un revolt a la dreta, al davant nostre i una mica amagat pel bosc, surten les parets que encara queden dempeus del que fou el LLORITA VELL. Després d’haver descobert aquest tros d’història perduda, continuem baixant el camí i arribem a la pista ampla que seguim A LA DRETA (direcció Sud). No deixem la pista ampla fins que, en arribar a un mur que volta una gran finca, baixem en fort pendent A L’ESQUERRA per la pista asfaltada. Estem a La plana del Sastre.

Passats uns 150 metres de baixada, GIREM A L’ESQUERRA i anem baixant per l’Avinguda de la Cornisa fins a arribar al Cementiri de Llavaneres, on ens espera el vehicle que ens ha de retornar a casa.

Mentre baixeu podeu veure boniques vistes aèries de Llavaneres amb el teló de fons de la Mediterrània.

Tribuna Maresme | 31

26è Viu el parc del Parc del Montnegre i el Corredor

RUTES GUIADES I SORTIDES La Casa Coll i Regàs com a mostra de les arts modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous, 2, 9, 16, 23 i 30 a les 12h.

Visita guiada. Més informació a visites@ casacolliregas.cat i T. 682156765.

Camins, un viatge pels cinc sentits. Dosrius. Santuari del Corredor. Dissabte 18 a les 12 h. La ruta, amb una extensió de poc menys d’un quilòmetre i mig, transita per part de l’itinerari “La plana del Corredor”.

La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Divendres 3 i 17 a les 18h. Visita guiada.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 18 i 25 a les 12 h. Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC que va pertànyer al territori de la ciutat d’Iluro.

Ruta literària Domènec Perramon.

Arenys de Munt. Plaça de l’Església.

Dissabte 4 a les 18 h. Dins el Cicle Re-Vers.

Visita guiada a la Mina d’Aigua. El Masnou. Mina d’aigua. Diumenge 12 a les 11 h.

El 10 de setembre donarà el tret de sortida als actes centrals del 26è Viu el parc al Parc. S’han programat recitals poètics, concerts, la Matinal al Parc, una nova edició del Ral·li Fotogràfic ‘Tocats pel bolet’, entre d’altres.

Durant la tardor, el programa Viu el parc al Parc del Montnegre i el Corredor ofereix diversos actes centrals i nombroses activitats als municipis. El tret de sortida dels actes centrals, la Nit d’estels tindrà lloc el divendres 10 de setembre a Vallgorguina. Dirigida per Inés Dibarboure, de Blau, el Planetari, els assistents podran veure el cel a ull un i amb telescopi i contemplar la lluna creixent, Júpiter i Saturn.

Aquell mateix cap de setmana, el diumenge 12 de setembre, la Rectoria Vella de Sant Celoni acollirà al migdia el recital poètic de Joan-Lluís Lluís i Esteve Plantada. Després de la poesia arribarà el moment de la música amb el concert d’Anna Andreu i Pau Roget, el diumenge 3 d’octubre al parc dels Vegetals de Sant Iscle de Vallalta. L’actuació forma part del programa Parcs en concert, que aplega concerts a l’aire lliure i propostes artístiques d’estils diversos.

La Matinal al parc torna al santuari del Corredor.

Sens dubte, un dels actes més emblemàtics del Viu el parc és la Matinal al parc i, aquest

2021, torna al seu emplaçament habitual, el santuari del Corredor, a Dosrius. Així, el diumenge 10 d’octubre al matí s’oferiran diversos tallers i contes.

Al migdia s’ha programat la ruta teatralizada inclusiva “Camins”, amb inici al Punt d’informació del Santuari del Corredor. A les 12.30 h, arribarà el punt final de la Matinal amb l’espectacle de cloenda Cassoles, olles i cançons, animació musical per a totes les edats, a càrrec de Carles Cuberes.

Finalment, el 16 d’octubre al matí La Central de Vilassar de Dalt acollirà La capsa dels sentits, amb activitats per redescobrir la natura, activar els sentits i estimular una mirada reflexiva.

15è Ral·li Fotogràfic ‘Tocats pel bolet’. Els amants de la fotografia tenen una nova cita el diumenge 31 d’octubre a Sant Iscle de Vallalta per participar a la 15ª edició del Ral·li Fotogràfic “Tocats pel bolet”. Les inscripcions i lliurament de les imatges es faran mitjançant la web www. concursfotografic.cat.

Les espècies invasores. Arenys de Munt.

La Central. Diumenge 12 a les 11 h. Passejades guiades del Parc de Can Jalpí.

Paisatges de mar i muntanya. Arenys de Munt. Parc de Can Jalpí. Dissabte 18 a les 10 h. Recorregut de l’itinerari: La Central, Can Sala de Dalt, Serra d’en Sala, Can Pau Bernadó, La Central. p.montnegre@ diba.cat La Ruta megalítica de Can Boquet. Vilassar de Dalt. La Roca d’en Toni. Dissabte 18 a les 11 h. Passejada pel parc: Activitat inclosa dins del projecte: “ Parcs i Biblioteques... Naturalment”.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 18 a les 18 h. Visita guiada per les manifestacions arquitectòniques que el Modernisme va deixar a Mataró.

La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabte 18 i 25 a les 18h. Visita guiada.

Visita guiada al Conjunt dels Dolors.

Mataró. Basílica Santa Maria. Dissabte 25 setembre. reserves.museuarxiu@ gmail.com Torre de Can Valls. Sant Vicenç de Montalt. Parc dels Germans Gabrielistes.

Diumenge 26 a les 11 h. Visita guiada a l’últim vestigi de la masia.

Ruta Puig i Cadafalch. Mataró-Argentona. Mataró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 2 d’octubre a les 10 h.