Tribuna 358. Juliol 2020

Page 1

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

NÚM. 358. JULIOL 2020

El moment de les terrasses, bars i restaurants La nova ‘normalitat’ arriba amb força a l’hostaleria Especial Terrasses del Maresme

Música: Cabrils celebra la 32a edició del MUSICAB amb concerts de petit format.

Llibres: Quaderns de la Font del Cargol publica un llibre-disc dels poetes del Maresme.

festes: Cabrera convoca la Festa Major amb concerts de Manel i Els Pets, entre d’altres.

festes: Premià de Mar i Mataró fan les seves Festes Majors adaptades als nous temps.


PROPOSTES DESTACADES DE JULIOL CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

ELS BRUGAROL

Premià de Mar. espai amistat. dies 3 i 4 Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia sobre els llinatges familiars.

MusiCaB

HAMNET

Mataró s’enLaira

Conjunt deLs doLors

Cabrils. escola olivera. 17, 18 i 19 de juliol Concerts de petit format per a tots els públics, oferta gastronòmica i visites guiades al patrimoni local.

Mataró. diversos indrets. 25, 26 i 27 juliol La programació cultural de finals de juliol omplirà la ciutat de propostes professionals i d’entitats.

LA VINYETA

reMor 2020

teià. Can Padellàs. dijous 2, 16, 23 i 30. Cicle de 4 concerts i un espectacle infantil per a la novena edició d’aquest festival.

Mataró. Can gassol. dies 9, 10, 11 i 12 juliol Pere Vàzquez porta a escena un text contemporani amb Quim Font i la col·laboració de Joan Crosas.

Mataró. Basílica santa Maria. dies 4, 8 i 30 Es tornen a obrir les visites guiades regulars al Conjunt dels Dolors de la Basílica de Santa Maria.

Poesia i+

Caldes d’estrac. del 2 al 12 juliol El festival combinarà recitals i concerts presencials amb aforament reduït i retransmisssions en directe.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CONCURS sorteig d’un MenÚ Sorteig d’un Menú de paella per a 2 persones el dissabte o diumenge al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar • Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. • Facebook / Twitter / Instagram Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

Els guanyadors del concurs de l’edició de juny són: Sara Tobella i Jordi Martí.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Remei Ribas i Ricard Soler. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com dip. Legal: b-26375-2005. impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.


maresme

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

La riquesa de la gastronomia maresmenca Arriba el bon temps i amb ell les ganes de ser fora de casa. A més, amb la recuperació progressiva de la normalitat, després d’una situació excepcional que s’ha allargat durant mesos, cada cop són més les activitats que podem fer. No obstant, sempre s’han de respectar les mesures de seguretat. En concret, l’hostaleria ha sigut un dels sectors que ha anat recuperant més progressivament el seu ritme habitual. Tanmateix, també ha sigut un dels més afectats per les conseqüències de la COVID-19. Si fem la vista enrere, veiem la importància que

van tenir les terrasses al principi de la desescalada. De fet, una activitat tan simple com fer un cafè es va tornar més valuosa que mai després del confinament. Així mateix, al Maresme la gastronomia juga un paper ben important, en una mescla de productes de la terra i marítims, que contribueixen a la gran varietat i riquesa de productes típics de la zona. Malgrat això, la proximitat a vegades queda llunyana i, és per això, que us proposem un seguit de restaurants maresmencs que contribueixen al valor gastronòmic de la comarca.

LES MILLORS TERRASSES al Maresme PREMIÀ DE MAR

PREMIÀ DE MAR

Bruxtal es defineix com a un restaurant carregat d’entusiasme i ideat des de l’experiència. De fet, el grup que ha emprès el projecte ha portat diferents locals a Barcelona. Ara, però, tornen a la restauració i el resultat ha sigut Bruxtal, una idea innovadora i trencadora al Port de Premià de Mar des de finals del 2019, dirigida per Jordi Basté i amb Quique Basté com a xef. Un lloc diferent, amb una cuina senzilla però alhora elaborada i un local amb una

A peu de platja i fent honor al seu nom, el Restaurant L’Ona, conegut antigament com a “el xiringuito de la Maria” va començar el 1988 la seva aventura. Es tracta d’un local amb una llarga tradició familiar de trenta-dos anys, emblemàtic i proper a molta gent que ha gaudit de la seva terrassa, des d’on es pot veure el mar. Concretament, la seva oferta gastronòmica es caracteritza pel peix fresc. Però sobretot fa falta destacar-ne els arrossos,

Bruxtal Portbar

Restaurant l’Ona

Marina Port Premià Tel. 674.74.70.66 www.bruxtal.com @bruxtal.portbar

terrassa cuidada. Es tracta, doncs, d’un racó modern al port de Premià de Mar, en un entorn agradable per fer-hi una passejada.

Carretera N-II, Km 638.5 T. 93.752.21.81 www.restaurant-ona.com @lonapremiademar

ressaltant el de llamàntol, i les fideuàs.


4 | Tribuna Maresme

LES MILLORS TERRASSES al Maresme PREMIÀ DE MAR

Naunet Restaurant

MATARÓ

Can Margarit Can Margarit ocupa un espai privilegiat al passeig marítim de Mataró des de 1977. Amb més de quaranta anys d’experiència, el restaurant és un referent a la comarca. Les seves especialitats són els arrossos i les fideuàs, encara que també tenen plats de carn, peix o cullera. A més, també s’adapten al ritme de vida de cadascú, ja

Pg. del Callao 15 · T. 93.790.61.01 www. canmargarit.com @can_margarit

que ofereixen des de simples cafès a esmorzars de forquilla i ganivet o vermut. A part, la seva privilegiada terrassa amb vistes al mar és per a molts un lloc de desconnexió i de trobades o celebracions, ja que el restaurant també ofereix la possibilitat de confeccionar un menú per a grups.

A primera línia del Port Esportiu de Premià de Mar hi trobem el Naunet Restaurant. Un espai luxós amb vistes als vaixells i una gran terrassa coberta durant tot l’any. La seva cuina es centra en una proposta moderna, mantenint l’essència tradicional i basant-se, sobretot, en la qualitat del producte. Així doncs, el resultat és una combinació saborosa d’aliments amb una presentació del plat meticulosa, cuidada i delicada que resulta plaent a simple vista.

PREMIÀ DE MAR

El Caliu del Port El restaurant El Caliu del Port ha obert les portes recentment. Ho fa donant pinzellades innovadores, originals i creatives a la cuina de tota la vida. És a dir, el menjar de sempre però ara també amb estil i elegància. A més, s’adapta a les preferències personals de cadascú, ja que s’hi pot fer des d’un cafè a aperitius i àpats, pensat per passar-s’hi en qualsevol moment del dia i trobar allò que a cadascú li

Ctra. N-II km. 637 · Torrent Malet, 10 @ el_paller T. 93.752.41.68 · www.restaurantelpallerpremia.com

Marina Port Premià · T. 93.782.89.73 @elcaliudelport

vingui més de gust. El restaurant, ubicat al Port esportiu, compta amb una agradable terrassa a l’aire lliure amb la brisa marina, perfecte per prendre qualsevol cosa a la fresca durant tot l’any.

PREMIÀ DE MAR

Restaurant El Paller El Restaurant El Paller aposta per la tradició i se centra en la cuina popular catalana, convertint-se en una oportunitat única de provar plats de la

Port esportiu · T.93.853.53.45 www.naunet-loungebar.com @naunet_restaurant_lounge

A més, el local està connectat amb la seva part de cocteleria, el Naunet Lounge Bar, un espai on serveixen els còctels de tota la vida. No obstant, també és el lloc idoni per arriscar-se i provar les seves creacions d’autor. terra, saborosos i saludables, amb plats exclusivament vegetarians. La familiaritat de l’espai, tranquil i pensat pels infants, com també la facilitat d’aparcament, converteixen el restaurant El Paller en un lloc ideal per fer-hi trobades familiars i menjars d’empresa, sigui a l’interior o bé a l’aire lliure, ja que el restaurant compta amb una gran terrassa envoltada de verd. A més, ara també acosta la seva cuina de mercat a casa teva, ja que ofereix servei a domicili o de recollida dels plats.


Tribuna Maresme | 5

EL MASNOU

El peix Burleta

Cabrera de Mar

Restaurant La Ribes La Ribes és una masia rústica del segle XV, ara reformada com a restaurant, però amb l’encant particular d’un local amb molta història. Tanmateix, manté les característiques originals, amb una terrassa enjardinada i uns interiors espaiosos amb sales privades. En concret, la facilitat d’aparcament i els menjadors particulars converteixen el Restaurant La

Camí del mig, 17 T. 93.759.89.63 www.restaurantlaribes.com

Ribes en un lloc a tenir en compte per les celebracions en grup. La seva cuina és creativa, però alhora tradicional. De fet, la seva especialització és la carn a la brasa i les calçotades. Els seus plats es poden provar diàriament, amb el menú, o durant els caps de setmana, amb la carta. A més, també ofereix esmorzars de forquilla i sopars les nits de divendres i dissabte.

El peix Burleta és una marisqueria al Port de Masnou especialitzada en cuina mediterrània. Això és gràcies als seus plats centrats amb el marisc i el peix fresc, que reben diàriament i del viver propi del restaurant. A més a més, cal destacar la seva carta de tapes marineres, molt extensa, i les fideuàs. No obstant, és conegut pels arrossos, sobretot l’arròs caldós de llamàntol i l’arròs a banda.

Port Esportiu El Masnou T.93.397.66.15

En la mateixa línia, el local està ambientat amb un ampli menjador decorat amb detalls mariners i una terrassa coberta tot l’any per gaudir de la proximitat del mar.

PREMIÀ DE MAR

El far d’En Roc Enmig de la Gran Via, el Far d’En Roc es caracteritza per la seva cuina de mercat creativa amb plats frescos i una carta inspirada en diferents escenaris i al gust dels més sibarites. També ofereix menú diari i de cap de setmana, com també tapes, en un local modern que desprèn un clima

Gran via, 215 · T. 672.10.17.77 f el-far-den-roc @elfardenroc

renovat. A més, la seva terrassa arreglada i decorada fa del Far d’En Roc un espai familiar.


6 | Tribuna Maresme

LES MILLORS TERRASSES al Maresme

C.Àngel Guimerà, 41 · T.93.753.29.16 www.racodecanfeliu.com

Passeig de la Riera, 74 · Teià · T. 93.555.10.32

Passeig de la Riera 105 · T. 93.555.53.30 f Ca-la-Rosi @Calarosi

TEIÀ

TEIÀ

El cafè de Baix és un bar- restaurant que ofereix una experiència de sabors de la cuina catalana, marcada pels productes de temporada en els menús diaris i de cap de setmana. Així mateix, està pensat per celebrar tota mena d’esdeveniments, des de batejos, comunions i casaments fins a sopars d’empresa, ja que compta amb salons individuals. Se situa a la Riera de Teià, en un local històric del poble. Destaca pel seu pati interior aprofitat com a terrassa, que té un encant particular que, a molts, els fa recordar vells temps.

Ca la Rosi és la definició de la tradició. En un local humil i amb un tracte proper, un s’arriba a sentir com a casa seva. A més, el restaurant està situat a la Riera de Teià, enmig de l’atractiu centre històric del poble. Dins d’una ampla oferta de tapes i entrepans ibèrics, Ca la Rosi ofereix menús diaris. A més, durant el cap de setmana hi ha menú especial, sempre basat en la cuina tradicional, però alhora innovadora, amb productes de sempre a una gran qualitat i preu. Ara també pots endur-te el menjar, per poder gaudir del plat on tu prefereixis.

El cafè de baix

Ca la Rosi

elracodecanfeliu

Vilassar de Dalt

El racó de Can Feliu Està situat a la part alta de Vilassar de Dalt, en una masia coneguda com a Ca l’Anton Feliu. És un emplaçament únic, darrere del Castell del Marquès de Barberà, amb un aparcament propi que facilita l’accés en cotxe. Disposa d’una àmplia terrassa, però si ho prefereixes també es pot gaudir d’alguns dels seus reservats dins els menjadors, tant per empreses com per celebracions. Del Racó de Can Feliu cal destacar la gran varietat de menús oferta; menú laboral o de nits, ressaltant-te el Menú Paella a 26,75€. Tanmateix, també se centra en la cuina mediterrània, amb diferents tipus de risottos, bacallans i croquetes.


Tribuna Maresme | 7


8 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

La 32a edició del MUSICAB s’adapta a la nova realitat L’Ajuntament de Cabrils fa oficial la celebració de la 32a edició del MUSICAB en les dates previstes del 17, 18 i 19 de juliol, mantenint intacte l’esperit del festival amb una sèrie de concerts de petit format per a tots els públics, oferta gastronòmica i visites guiades al patrimoni local en grups reduïts. Amb l’objectiu de garantir les mesures de prevenció, l’edició d’enguany es trasllada a una ubicació alternativa, el recinte de l’Escola L’Olivera, un espai que permet l’accés a una xifra de públic inferior a les 400 persones en condicions segures i confortables tant pels assistents com pels artistes i treballadors. Es comptarà amb dos escenaris i cadires disposades amb la distància de seguretat mínima on tindran lloc totes les actuacions: dues en horari matinal, dues més en horari de tarda i quatre en horari nocturn. Un equip humà de personal qualificat es farà càrrec de les tasques de neteja i de l’atenció al públic. L’oferta artística d’enguany és, un cop més, variada i molt estimulant: l’especta-

Las Karamba. Divendres 17 a les 22 h. Fusió del son cubà, el chachachá, la salsa i la timba amb el rap i la música urbana. Papa Topo. Dissabte 18 a les 11 h. Concert familiar. El grup ha creat grans melodies i hits sense parar. Meritxell Neddermann. Dissabte 18 a les 19h. Presenta el seu disc In the Backyard of the Castle. Cala Vento + Nuria Graham. Dissabte 18 de juliol. La cantautora presenta Marjorie, un disc a mig camí entre el soft-rock i el soul líquid. Dàmaris Gelabert. Diumenge 19 a les 11 h. Concert familiar. Elkin Robinson. Diumenge 19 a les 19 h. Ritmes afrocaribenys com el calypso, el mentó i el zouk. Mayte Martín. Diumenge 19 a les 22 h Presenta Regálame esta noche: boleros y otras canciones de amor… grans i antics boleros clàssics.

cle Regálame esta noche de Mayte Martín, on la cantaora presenta un repertori de boleros amb una proposta íntima i elegant; el doble cartell amb Cala Vento i Núria Graham, rock enèrgic i folk-pop sofisticat a càrrec de dos dels noms més en forma de l’escena catalana; la maresmenca Meritxell Neddermann presentant el seu esperat debut discogràfic; els mallorquins Papa Topo amb les seves divertides i melòdiques cançons pop per a tota la família; l’espectacle infantil de la popular Dàmaris Gelabert; i les propostes multi-culturals i mestisses del septet femení Las Karamba i del colombià Elkin Robinson.

Tot a punt pel Poesia i + Aquesta 15a edició del festival tindrà un format híbrid, a mig camí entre la presència i la virtualitat: hi haurà activitats únicament presencials, activitats en línia i activitats que combinaran els dos formats. La programació es dividirà en dues franges: una primera (19 h) dedicada a recitals que es podran veure únicament en streaming o en grups molt petits i una segona (20.30 h) dedicada a recitals i concerts que es podran veure de manera presencial al parc de Can Muntanyà de Caldes d’Estrac. La inauguració, el 2 de juliol, anirà a càrrec de Guim Valls, Marina Herlop i Blanca Llum Vidal, que actuarà amb els músics de Los Sara Fontán. La programació també inclou la participació dels músics Miquel Serra, Clàudia Cabero i María José Llergo i les bandes Marialluïsa i Senior i el Cor Brutal; els poetes Ajo, Yolanda Castaño, Pau Vadell, Josep Pedrals i Albert Balasch; els recitals que posen veu a autors com Samuel Beckett (Aina Clotet i Jordi Oriol) o Erri De Luca (Lu Rois i David Fernández), així com les accions de Laia Estruch i Pedro Torres.


Tribuna Maresme | 9

El Festival Nosaltres arriba a Mataró per liderar el retrobament cultural “Comunitat. Renaixement. Resistència”. Amb aquesta declaració d’intencions s’ha presentat a Mataró el festival “Nosaltres”, que vol posar al centre la cultura artesanal en directe amb la comunitat després dels mesos de confinament i aïllament pel coronavirus. El Pati de Can Marchal acollirà el gruix de la programació del festival els vespres dels dijous de juliol i agost a partir de les 20 h, però també arribarà a altres indrets com el pati de l’Escola Rocafonda o els jardins de la Biblioteca Antoni Comas. El “Nosaltres” començarà el pròxim 9 de juliol amb una actuació de l’actriu mataronina Clara de Ramon i tancarà la sessió la música electròni-

ca del també mataroní Marc Nürel. Entre d’altres, de la programació del “Nosaltres” en destaca la nit especial de Sant Jordi d’estiu (23 de juliol) amb teatre de Xevi Ribas, poesia catalana i castellana i cançó amazic; la Vesprada de poesia Km.0 (6 d’agost) amb el primer recital de la mataronina Chantal Poch i l’aposta per una mirada cultural jove i

femenina amb veus com Suu (30 de juliol), Magalí Sare (13 d’agost), Carla Collado i Laia Llach (20 d’agost) i Gessamí Boada (27 d’agost). El festival, coorganitzat per l’Ajuntament de Mataró i la cooperativa mataronina Clack, compta amb el suport d’Òmnium Maresme i la col· laboració d’una vintena d’entitats de Mataró

Remor 2020, música a la fresca a Teià

Per novè any consecutiu, música i patrimoni es tornen a donar la mà el mes de juliol a Teià dins el cicle de concerts Remor 2020. El cicle ofereix quatre concerts a Can Padellàs: la Big Band Micaela Chalmeta (2 juliol); Mireia Vives i Borja Penalba (16 juliol); Cosmos Quartet (23 juliol), uns joves instrumentistes de corda, i Ferran Palau (30 juliol), músic independent i ple de matisos. Entremig, el 12 de juliol el parc de can Godó acollirà l’espectacle Reggae per xics a càrrec de The Penguins.


10 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

allò que el virus s’endugué...

HaBitaCión 212 De Christophe Honoré (França, 2019). Amb Chiara Mastroianni, Benjamin Biolay, Vincent Lacoste, Camille Cottin, Carole Bouquet. ESTRENA 03/07/20

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Una de les coses més importants que hem après durant la pandèmia és que, com a éssers humans, la cultura és essencial per a la nostra supervivència. Bé, també l’activitat física, però com diu Billy Wilder: “Això és una altra història”. En tot cas, els tres mesos de tancament no haurien estat el mateix sense música, audiovisuals o llibres al nostre abast. Per aquest motiu, i davant l’oblit del món cultural en els primers ajuts econòmics dels governs (hi ha hagut alguna mesura en aquest camp?), gran part de la comunitat artística i simpatitzants ens vam sumar a l’apagada digital a inicis de confinament. Un altre aprenentatge que hem fet és que les plataformes de vídeo a la carta han consolidat la presència a les nostres llars i han esdevingut claus. Per un costat ha nascut la plataforma de Disney, que ha sabut jugar a favor amb el confinament obligatori. Per sort, malgrat els continguts tan potents que presenta, també hem vist com ofereix molta morralla per a tots els públics.

estrenes de juLioL

dónde estÁs, Bernadette

Un fotograma d’Allò que el vent s’endugué.

A casa nostra, Filmin, la plataforma de cinema d’autor i clàssic també ha sabut crear-se el seu nínxol. Indispensables són les seves estrenes setmanals de films o sèries independents, així com les oportunes seleccions del seu arxiu sobre temes candents com: pandèmies, confinaments, el polèmic especial Woody Allen, el racisme al cinema... Justament aquest darrer tema, ens ha deixat el qüestionament sobre la història del cinema i la necessària relectura contemporània. Tal com ha passat amb la retirada d’Allò que el vent s’endugué per part d’HBO que, finalment, la reprogramarà amb l’afegit d’un comentari sobre l’esclavitud. Filmin també ha demostrat que pot ser una excel·lent plataforma per donar cabuda

als festivals de cinema que no s’han pogut realitzar. Aquest ha estat el cas com el de Cinema d’Autor de Barcelona, la Mostra de cinema de Dones o el DocsBarcelona, que han tingut centenars de milers de visionats. Es demostra, així, que hi ha públic potencial que no vol veure només la darrera sèrie d’èxit a Netflix. Tot un precedent pels festivals que vindran a partir de setembre: San Sebastián, Sitges, Sevilla... Un altra iniciativa ha estat el Festival global ‘We are one’ promogut pel Festival de Cannes. Davant la frustració de no poder celebrar l’acte més important de la indústria, Cannes ha intentat unir tots els festivals en unes projeccions a Youtube. El resultat ha estat una decebedora selecció de pel·lícules antigues, curts o documentals.

De Richard Linklater (EUA, 2019). Amb Cate Blanchett, Kristen Wiig, Billy Crudup, Judy Greer, Laurence Fishburne. ESTRENA 10/07/20

¡Que suene La MÚsiCa!

De Peter Cattaneo (Regne Unit, 2019. Amb Kristin Scott Thomas, Sharon Horgan, Amy James-Kelly. ESTRENA 24/07/20

tHe Hunt De Craig Zobel (EUA, 2019). Amb Betty Gilpin, Hilary Swank, Ike Barinholtz, Wayne Duvall, Ethan Suplee, Amy Madigan. ESTRENA 31/07/20

Per a MÉs estrenes ConsuLta CarteLLera setManaL Sales de cinema obertes o que obriran al llarg de juliol: Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com



12 | Tribuna Maresme

llibres ACOSTA’T A LA CULTURA

Quaderns de la Font del Cargol publica el llibre-disc ‘El carrer que em du a casa’ El carrer que em du a casa, un vers de Jordi Bilbeny, és el nom de l’espectacle que es va estrenar el 31 d’agost de 2018 al festival Poetes sota la lluna, a Premià de Dalt. El certamen, que aquell any va arribar a la quarta edició, l’organitza l’associació cultural Can Vallerià, casa natal del poeta Valerià Pujol i entitat impulsora de la col·lecció Quaderns de la Font del Cargol. El muntatge és una producció pròpia, amb direcció musical de Jorge Sarraute i Jordi Torrens, a partir d’una selecció de poemes d’autors del Maresme de la segona meitat del segle XX feta per Albert Calls i Rafael Vallbona. Un cop estrenat s’ha vist a altres localitats de la comarca. El carrer que em du a casa és una panoràmica poètica feta a partir de dues publicacions de referència en l’imaginari literari d’un territori prolífic en escriptors com és el Maresme: la Primera antologia de poetes del Maresme (Edicions Robrenyo, 1979) i la Nova antologia de poetes del Maresme (Quaderns de la Font del Cargol, 1983).

Amb el bagatge de les dues antologies, aquest llibre-disc posa en valor i reinterpreta, amb la força i el poder de la veu i de la música, la literatura escrita al Maresme la segona meitat del segle XX; una creació literària que té una clara voluntat de projectar-se molt més enllà. Per això, El carrer que em du a casa ha anat més enllà de la recuperació d’una part destacada de la literatura maresmenca, i s’ha convertit en un espectacle musical. I conscients també que el projecte és prou valuós com perquè arribi a moltes més persones encara, Quaderns de la Font del Cargol ha produït un llibredisc, amb la paraula escrita i

la veu i la música entrellaçades, per ser gaudit per tothom i perquè, alhora, quedi com a testimoni d’aquest ingent treball cultural. Bona acollida del llibre El magraner. El llibre guanyador del Premi Marià Manent 2019, El magraner, obra de Jordi Llavina, publicat per Quaderns de la Font del Cargol, ha rebut una bona acollida de la crítica i dels lectors. En poc temps s’ha hagut de fer una reimpressió del títol. I també han estat molts els mitjans que se n’han fet ressò, com L’illa dels llibres, La Vanguardia, Diari de Tarragona, Diari de Girona, L’avenç, Núvol o Ara entre d’altres.

‘Vistes de prop i de lluny’, d’Enric Satué

Enric Satué, reconegut dissenyador alellenc que va fer la coberta del primer llibre de poemes objecte de Joan Brossa l’any 1978, escull per al seu llibre més personal que conté trenta relats dividits en tres blocs, una coberta quasi nua. L’ha publicat Index Edita i compta amb un pròleg de l’escriptora Rosa Regàs. A Vistes de prop i de lluny, Enric Satué fa un recorregut pels darrers 75 anys a través d’anècdotes o petites històries, en què ens anem trobant personatges de la vida intel·lectual i artística del nostre país des de mitjan segle XX fins als nostres dies. Personatges com Oriol Bohigas, Carme Balcells, Oriol Maspons, entre d’altres.


Tribuna Maresme | 13

Novetats d’Estiu de Voliana Edicions Per al nou “Sant Jordi” desconfinat del 21 de juliol Voliana Edicions treu 4 nous llibres: La Txell i els ulls d’ambre, òpera prima de la professora de biologia Íngrid Perarnau, un llibre pensat per als joves i els amants dels animals i la natura farcit d’aventures; La meva llengua, la meva vida, de Teresa Costa-Grau, és una resposta tan valenta com reflexiva a un tema candent: la llengua catalana en perill. Perquè «cada dia s’encenen llums vermells d’alarma respecte del català. És per aquest motiu que comprometre’s amb la llengua catalana no és només parlar-la, escriure-la i fomentar-ne l’ús, sinó també defensar-la de tantes voracitats i malvestats com l’assalten»; El Baix Empordà dibuixat, de Sarai

Aleman, de la col·lecció on ja es va publicar Maresme dibuixat, de Montserrat Sanchiz Bosch. Una visita dibuixada i comentada a una vintena de poblacions del Baix Empordà (des de La Bisbal a Palamós), amb la mirada d’una jove Urban Sketching. I un llibre de poemes: Oficis de Pandèmia i altres poemes, de l’escriptor i editor Jordi Solé Camardons. El llibre té

4 parts, les 2 darreres parlen de l’amor, en Calaix de sastre es mostra l’amor tranquil amb el rerefons del Maresme; en la darrera, Llibreta blanca i negra, que és la que fa més temps que va escriure, l’autor ens convida a un passeig en haikus lliures pel procés de l’amor al desamor. En la 2a part es fa un retrat de la manera de fer de la gent de l’Alt Pirineu i els seus paisatges; la primera part ha estat escrita en plena crisi pandèmica i en ple confinament dur. L’autor presenta les emocions i la nova realitat viscudes durant el confinament tot centrant-se en els nous oficis reals, metafòrics, possibles i impossibles, actituds i pensaments sobre el món, la vida i la mort, sense oblidar la denúncia poètica dels actors de la Infodèmia.

‘La maestra de Sócrates’, de Laura Mas La maestra de Sócrates (Espasa), de la periodista i gestora cultural Laura Mas, és una novel·la sobre un dels personatges més fascinants i desconeguts de la Grècia clàssica: Diotima, una sacerdotessa procedent de Mantinea que va ser mestra de Sòcrates en qüestions d’amor. El llibre trasllada al lector a l’Atenes de Pericles. Laura Mas, amb la seva novel·la reviu les que van poder ser les converses entre alguns dels filòsofs més importants de l’època. La recreació en el relat de la vida quotidiana submergeix al lector en un entorn pel que passen personatges reals que són part de la història del pensament universal i una de les principals referències de la filosofia.


14 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

un verí mortal VaLors Marta Camp Graduada en Psicologia i postgrau en Psicopatologia Clínica Més continguts a valors.org

La vespa de mar o medusa de caixa (chironex fleckeri) és una espècie de medusa pròpia de les aigües litorals australianes i està considerada l’animal més mortífer de la Terra. Els experts diuen que pot arribar a matar a una seixantena de persones al mateix temps. La seva picada afecta el funcionament del cor, del sistema nerviós i de les cèllules de l’epidermis. En realitat, és una màquina de matar: ha evolucionat de tal manera que ha desenvolupat unes dimensions d’una pilota de futbol i uns seixanta tentacles, a més de tenir ulls en grups de sis per a cadascun dels seus quatre costats de la campana. L’efecte de la seva picada és imminent. Hi ha persones que han rebut el seu toc nedant a pocs metres de la costa, però han mort abans de poder tornar. És un ésser que podria haver sigut concomitant d’una novel·la de Mary Shelley o Stephen King. Sabent tot això, imaginem-nos la possibilitat de

creuar-nos amb l’esmentada criatura. Segurament es despertaria una alarma en nosaltres. I què passa quan els nostres sentits detecten un possible perill? Per protegir-nos i evitar el dolor, com a mecanisme de defensa, s’activa la nostra intel·ligència biològica i tots els nostres sistemes es preparen per fugir: els vasos sanguinis es dilaten per transportar més oxigen a les cèl·lules, el cor batega més de pressa, els pulmons fan respiracions claviculars, augmenta la nostra temperatura corporal i la sudoració, tenim sequedat a la boca, etc. Tot plegat, per assegurar-nos d’escapar amb èxit d’una situació que, de ben segur, pot afectar la nostra supervivència. Un cop salvats del perill, els nostres sistemes tornen a la normalitat.

Ara bé, quines conseqüències pot tenir per l’ésser viure en un estat constant d’alerta? A la dècada dels 40 del segle passat, un metge hongarès anomenat Hans Selye, després d’uns anys d’experiència clínica, va descriure la síndrome general d’adaptació que consisteix en els esforços psicològics, comportamentals, fisiològics i biològics que fa la persona davant d’una situació que percep com a amenaçant. Va descriure com, malgrat el cos demana fugir, ens mantenim en situacions que ens alteren i dediquem tots els nostres esforços a sobrepassar-les. Tanmateix, la nostra energia té límits i el cos no pot sostenir durant llargs períodes de temps els esforços per sobreviure sense patir algun desgast. Aleshores, Selye descriu

tres etapes de desgast durant les quals la persona fa intents intensos per sobreviure. Concretament, en la tercera etapa, anomenada d’esgotament, la persona desenvolupa algun tipus de malaltia i mor. Avui en dia, rarament ens banyaríem en aigües on hi hagués la possibilitat de creuar-nos amb una vespa de mar, però tot sovint vivim amb altres tipus de meduses verinoses com la incertesa laboral, la sobrecàrrega de feina, el pensament negatiu, les dificultats de conciliar els horaris laborals amb una vida familiar, la competitivitat i les comparacions ferotges, la falta de descans, les preocupacions, etc. Aquestes són algunes de les meduses mortíferes de la societat actual que, malgrat no tenir forma, sí tenen nom i un impacte en el nostre sistema nerviós i en el nostre organisme. Un preu alt que es paga a llarg termini. En definitiva, en el context de la societat actual, tendim a anar exhaurint el nostre combustible biològic a poc a poc, dia a dia i, al capdavall, aquesta és la nostra única i real pandèmia: la que ens mata lenta i discretament, pessic a pessic.



16 | Tribuna Maresme

Només 1 de cada 5 entitats de l’Economia Social declara tenir problemes econòmics, però la meitat preveu tenir-ne en el futur Coop Maresme

A la segona Taula Territorial d’enguany, organitzada per Coop Maresme i conceptualitzada com un espai de presa de decisions estratègiques de l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, es va actualitzar l’estat del projecte i com aquest s’ha adaptat a la situació actual. Precisament, pel que fa a l’adaptació de l’activitat durant els mesos de confinament, Coop Maresme valora molt positivament el fet d’haver pogut seguir realitzant -de manera virtual- tant acompanyaments a projectes d’Economia Social i Solidària en procés de constituir-se com a cooperatives com les formacions programades de feia mesos i adaptades al temps de crisi actual.

Coop Maresme celebra la segona Taula Territorial del curs, de forma online, per explicar com s’ha adaptat el projecte a la situació actual.

Primers resultats de la diagnosi a les entitats de l’ESS D’altra banda, la tècnica de diagnosi a Coop Maresme, Andrea Cobo, va exposar en aquesta trobada els primers resultats de la diagnosi elaborada a les entitats de l’Economia Social i Solidària al Maresme, valorant abans que res el fet

que enguany els Ateneus hagin treballat de manera conjunta a l’hora d’elaborar el qüestionari, centrat en com ha afectat la crisi a les entitats de tot el territori. A l’espera de finalitzar el procés d’entrevistes, la mostra realitzada a 31 entitats de la comarca constata que un 35% de les entitats enquestades han hagut d’aplicar un

Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a les seves treballadores, i d’aquest 35% en tres quartes parts dels casos aquest ha estat de gairebé el total de les treballadores, havent-se de suspendre l’activitat pràcticament en la seva totalitat. D’altra banda, també s’ha contemplat com, tot i que en l’actualitat només un 22,5% tenen problemes econòmics, un 51,6% preveuen que els tindran en un futur. Pel que fa a l’adaptació, moltes destaquen el teletreball i el fet d’haver ofert serveis i vendes en línia. Com a efectes positius derivats de la crisi de la Covid-19, moltes de les entitats han expressat el fet d’haver-se pogut reinventar i dedicat temps a l’estructura i a la part més invisible de les entitats.


Tribuna Maresme | 17

això és un caos VaLors albert dresaire Consultor en TIC Més continguts a valors.org

A principis del mes de maig va morir, als 84 anys, el científic australià Robert May. Els diaris se’n van fer ressò amb aquest titular: “Ha mort el pare de la teoria del caos”. Al llarg de la seva carrera com a científic, May va realitzar treballs que van influir en disciplines tan diverses com la biologia, la física, la zoologia, l’economia, les polítiques públiques o l’epidemiologia. En el camp de l’economia, per exemple, va proposar un model que explicava la crisi financera mundial de l’any 2008. La teoria del caos explicaria que si en un sistema determinat hi fem un petit canvi inici-

al, l’evolució d’aquell sistema pot ser radicalment diferent al que teníem previst. O sia, en un sistema complex, un petit canvi té efectes molt importants. La paradoxa d’aquesta teoria anomenada del caos és que ens fa entendre que el caos no existeix; el que diu és que un sistema ‘caòtic’ no és gens aleatori; al contrari, podem predir el que hi passarà. Una altra cosa és que aquesta predicció

Estic convençut que en el futur recordarem aquesta epidèmia i sabrem explicar el que va passar. serà molt difícil de fer, degut a la complexitat d’aquests sistemes. Això és la ‘caocitat’: que fent un petit canvi el resultat pot ser radicalment diferent. En una entrevista que li van

fer a l’Acadèmia de la Ciència d’Austràlia, el seu país natal, Robert May explicava que era matemàtic “però en el sentit que m’agrada pensar en coses complicades, i preguntar què és allò potencialment senzill que s’hi amaga i expressar-ho en termes matemàtics”. M’agrada pensar que algun dia parlarem en els mateixos termes de la crisi sanitària que estem patint. Estic convençut que en el futur (més o menys llunyà) recordarem aquesta epidèmia i sabrem explicar el que va passar. I en parlarem com d’un episodi plenament superat de la nostra història. Però de moment estem vivint en el caos. I no sabem trobar-hi, encara, la resposta. Ens queda confiar en el futur i treballar perquè, tots plegats, no afegim més caos al caos.


18 | Tribuna Maresme

impacte del coronavirus en les marques eL futur És ara Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

La pandèmia del coronavirus ha generat noves tendències. La higiene ha guanyat importància, passem més temps a casa i predomina l’economia de distància, centrada en el consum a la llar, sobretot digital. Davant d’aquesta situació, marcada per la incertesa, moltes empreses s’han reinventat per tal de tirar endavant. Ara, un dels reptes és donar seguretat i confiança als ciutadans per a dinamitzar el consum. Sobre aquesta qüestió se n’ha

oPinió Ferran Planell Escriptor

Davant d’un full en blanc ple de la incertesa del no-res, de la buidor com a resposta a la mirada atenta, hi apropo la punta del llapis amb timidesa. El canell no m’acaba de respondre i resta immòbil suspès en l’abisme del dubte. Si almenys aquests dits encarcarats pel confinament m’obeïssin per dibuixar la primera lletra, estic convençut que darrere en vindria una altra i que amb tres, quatre, sis de ben arrenglerades, l’efecte contagi emplenaria el paper d’aquell blau que

parlat al Zoom Marques, una trobada impulsada pel Clúster Audiovisual de Catalunya que ha comptat amb la participació de Jordi Urbea, vicepresident d’Ogilvy Spain; Cristina VallLlosada, directora de Comunicació Corporativa de SEAT; i Pol Vilà, responsable de Màrketing Digital de Filmin. Els ponents coincideixen que no n’hi ha prou amb prendre mesures d’higiene. A més d’implementar-les, les hem de comunicar. “És important generar una percepció de seguretat i confiança”, tant entre els treballadors com entre els clients, afirma Vall-Llosada. I les

marques han de fer un esforç per a transmetre-ho, explica Urbea. “Tenen una gran responsabilitat perquè, si no tornem a donar confiança i seguretat als ciutadans, el consum es frenarà”, afegeix. També diuen que hem de revisar el propòsit de les marques. Per què existeixen? Urbea recorda la importància de situar el consumidor al centre. Mentrestant, Vall-Llosada defensa que no n’hi ha prou amb oferir un bon producte, sinó que les empreses han de tenir a més un impacte positiu en la societat. Sostenibilitat, solidaritat, transparència… són al-

L’efecte contagi convida a la lectura. Davant la por que el que acabem dient no ens sigui plaent, podem preservar els quaderns de la brutícia del desgavell, els podem entaforar dins el calaix i fins i tot tancar-lo passant la clau. Però, s’ha d’escriure per poder llegir. Ho hem de fer, si no volem que el temps esgrogueeixi els fulls. Fase 1, fase 2, fase 3, fase del desfasament. Ja està, ja ens podem airejar, encara que ens costi respirar en dur la boca tapada. El nas és quelcom més procliu a ésser alliberat. I és

precisament mitjançant aquest apèndix que tots ens ensumem el pitjor, el que encara no està escrit, el que ens perpetua en la inquietud. L’imaginari del desig ens duu a bucòlics paisatges de mans entrellaçades, de llavis agermanant-se, de pells acariciades, d’íntimes converses requerint la proximitat dels cossos, de festes desfermades, de concerts, de vins a peu dret en el bullici, de nits de jazz sota els estels; però, ens fa basarda. Som humans i els virus ens poden. Encetem un estiu diferent

guns dels valors a l’alça. La crisi del coronavirus ha canviat la manera en què les marques es comuniquen i relacionen amb els clients; cada cop és més digital. La Revolució Digital ha avançat molt en poc temps. Un exemple n’és l’augment del comerç online, l’ús de les xarxes socials i l’streaming. Segons Pol Vilà, el consum per usuari a plataformes de cinema i sèries com ara Filmin s’ha doblat. Vilà creu que cal estudiar quina part del nostre negoci pot ser digital i reflexionar sobre el teletreball. Fins a quin punt ha funcionat durant la pandèmia?

amb l’esperança que el bon temps apaivagui la bèstia ferotge que ens assetja. Tot i que tenim present que amb aquelles passejades de vespres vora al mar, quan la rebequeta comenci a ser de bon portar, quan els ocres s’imposin al verd, els microscòpics depredadors ens tornaran a envoltar. Diu el refranyer que a l’estiu tota cuca viu. I qui viu, conviu, perquè no sabem fer-ho d’una altra manera. Que el pessimisme ens contagiï la prudència i l’optimisme ens encoratgi a seguir endavant. De ben segur que aquest no serà com els altres, però us desitjo igualment un Bon estiu!



salut

20 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

no tinguis por

Exigències: perquè vivim amb por? Exigències! Potser no sabem que estem buscant... Els poderosos criden fluixet que ens salvaran, tot i que no ens n’estem adonant, ens salvaran, d’aquí a tres dies o potser d’aquí a un any? I el cor se’ns trenca davant el que està passant... ramon domingo Psicòleg

Aquestes paraules d’una cançó de Queen potser retraten com estan passant aquests moments històrics d’espera, de canvis que no sabem si seran bons, vist el dolor i l’ansietat i les amenaces que ens fa la mort, la malaltia general i el malestar. Tot un retrat perfecte de la depressió: un patiment intern (i extern) en espera de solució, però tenint amagada la direcció d’aquesta. És intolerable que coartin la meva llibertat de moviments per una amenaça que

no tinc, i per això fujo, me’n vaig a una altra banda: el desig que tots voldríem complir però que els Mossos no ens permeten. És a dir, no podem buscar solucions personals al dolor i al pànic actual... Sota l’amenaça policial i buscant sortides de fuga, només exercitem la repressió... I aquest era el sentit de la repressió dels nostres desitjos primitius i no primitius: la seva satisfacció no només té un component personal sinó sobretot social. Davant del pànic fugim; davant el dolor compartim. Tot i que les forces inconscients de la ment aguanten

Musicoteràpia per a les persones grans

la repressió, es reprimeixen. La seva força es manifestarà d’una manera o altra: fentnos pesats, intentant compartir amb altres o fugir.... I aleshores dependrà del nostre control-repressió que ens sentim més o menys malament. Lluitem sempre per la llibertat, personal i social, però quan se’ns imposa la prohibició i el nostre cap, ho entén. Malgrat que voldria sortir, expressar-se... en un moviment perpetu, conscient i no conscient que ens porta el malestar, una certa ràbia davant la qual necessitem l’ajuda de la raó, de la consciència social. Aquesta, a vegades la posem a fora de nosaltres, i és en aquest moment que els Mossos... ens “ajuden”. Però no només els Mossos externs, és a dir el cos de policia, sinó també els interns, com són l’esforç de la comprensió per posar-se al lloc de l’altre. És hora de passar a l’acció, de bellugar-nos tan físicament com mentalment: caminar i llegir. Tenim suficients aficions i interessos personals per aguantar? És un bon moment per buscar-los i exercitar-los.

La música en les persones grans ajuda a alliberar tot un torrent de memòries. És una de les raons per les quals la musicoteràpia és un tractament eficaç en persones amb determinades malalties. Actualment s’utilitzen tècniques de musicoteràpia neurológica en pacients amb Parkinson, Huntington, Alzheimer, autisme, etc. En les persones amb Parkinson, el treball amb patrons rítmics regulars millora les funcions motores, ja que el ritme actua com a estabilitzador extern que fa que el cervell controli el moviment. En les persones amb demència, la musicoteràpia millora la qualitat de vida de les persones que la sofreixen: • En les fases lleus i moderades, la música contribueix a preservar les capacitats cognitives i funcionals (llenguatge, atenció, memòria), retardant la dependència. • En les fases moderades i avançades, la música permet a la persona desviar el focus d’atenció dels estímuls que no és capaç d’interpretar cap a un estímul que té sentit i, per tant, que exerceix un efecte calmant de l’ansietat. • En un estadi avançat, la música es converteix en una via importantíssima per a connectar-se amb la mateixa identitat i per a comunicar-se amb l’entorn.

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat. Places privades i col·laboradores. Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18


Tribuna Maresme | 21


22 | Tribuna Maresme

Assumir les pèrdues , Teresa Sánchez Doctora de la Residència i Centre de Dia Can Boada

tristos i apesarats, sentiments més sovint associats a tot el procés. Les fases del dol són:

El dol és un procés psicològic dolorós, que ens afecta davant una pèrdua significativa. Aquesta pèrdua pot ser la salut, una feina…o la defunció d’una persona estimada, com és el cas que abordarem. Consta de 4 etapes, que no avancen de manera lineal sinó donant-se avanços i reculades. Per això, a vegades, creiem estar millor i de nou ens sentim

1a Fase: Traumàtica. Existeix estupor o negació dels fets esdevinguts. Necessitem fer rituals de comiat (vetlla, funeral…), parlar de la pèrdua i de les circumstàncies que la van envoltar. 2a Fase: Defensiva. Apareix ràbia, protesta, evitació i/o negació. Enyorem a la persona estimada, arribant a tenir

la sensació que fins i tot està present. Necessitem entendre el que ens està passant i manifestar lliurement com ens sentim. 3a Fase: Desestructuració. Connectem amb la pèrdua i apareixen símptomes de depressió. Dolor i tristesa estan molt presents, així com símptomes físics: trastorns de la son, l’alimentació, sensació de solitud i plor fàcil. Necessitem reconèixer i expressar les nostres emocions i ens sentim

forçats a “animar-nos”. 4a Fase: Reestructuració personal. Es recorda l’ésser estimat amb serenitat, alegria i amor. Reubiquem a la persona estimada en el nostre cor. Podem passar per un sentiment de culpa per sentir-nos millor, per a finalment arribar a l’agraïment per haver compartit la nostra vida amb la persona estimada. Podem dir que un dol ha finalitzat quan som capaços de mirar la pèrdua amb serenitat.

Mascaretes solidàries @mascaretessolidaries

El 20 de març a Premià de Dalt naixia “Mascaretes solidàries” i es feia una crida per confeccionar mascaretes i poder-les oferir gratuïtament a tothom que les necessités. A poc a poc es va anar formant un grup de més de 200 voluntaris del Maresme, del Barcelonès i del Vallès. Des de llavors, s’han tallat, cosit i embossat més de 155.000 mascaretes i 4.500 barrets i tres clíniques dentals les han esterilitzat. També s’han fet dissenys del logotip, etiquetes i flyers, i s’han fabricat més de 2.500 protectors facials. Peti-

tes i grans empreses, de manera anònima, ens han donat més de 10.000 metres de roba, 50.000 metres de goma elàstica, 100.000 bosses, 100.000 etiquetes, fils i agulles. Tres artistes de l’associació “Art Primilia”han pintat més de 700 barrets. Taxistes voluntaris de Barcelona i una empresa de

transport de Blanes, ens han fet els enviaments solidaris. Un centenar de punts solidaris, on encara es poden demanar mascaretes, i més d’un centenar de voluntaris han col·laborat repartint-ho tot a més de 500 entitats, entre elles, hospitals, residències, centres sanitaris i d’atenció primària, escoles,

casals, fundacions, mercats, botigues, empreses, mossos, transportistes, bombers, ambulàncies, refugiats, infants... L’Equip de Rescat i Emergències de Catalunya, publicava el “repte d’aconseguir 1.000 mascaretes” i al dia següent ja en tenien a la seva disposició més de 1.250 per fer arribar a l’illa de Lesbos. A més a més de tot Catalunya, se n’han enviat a les Illes Balears, Madrid, País Basc, Andalusia, València, Galícia, Conca, Múrcia, França, Portugal,Santo Domingo... I tot plegat a pressupost zero. Tan sols gràcies a tots els que hi han col·laborat, per tanta solidaritat.


Tribuna Maresme | 23


24 | Tribuna Maresme

món viu SABER VIURE

Bojos pels cactus Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Cada com son més els Cactusadictes, sigui per la seva geometria o pel seu aire d’intocable, els cactus estan de moda. Les Xarxes Social estan plenes de seguidors i comunitats on es dona una perspectiva molt més moderna d’aquestes plantes. El nom cactus, prové del grec ‘Kaktos’, que significa ‘planta espinosa’. Els cactus són suculentes, però no totes les suculentes són cactus. Com la majoria de les plantes suculentes, els cactus tenen aquesta propietat, són capaços d’extreure i emmagatzemar la mínima humitat del sòl. Aquestes reserves li permeten passar llargs períodes secs a esperes de la pluja. Els cactus conformen un dels grups botànics més interessants. Evolucionats en el continent americà, han desenvolupat sorprenents adaptacions a l’escassetat d’humitat que els fan únics. La seva extraordinària varietat de formes, mides, colors i floracions doten a aquestes plantes d’un valor estètic que els amants de la jardineria bé saben apreciar. Al viure en zones de calors extrems, els cactus realitzen

l’intercanvi de gasos durant la nit, de manera que mentre dormim consumeixen diòxid de carboni, a l’inrevés que la resta de les plantes. L’ELECCIÓ DEL CACTUS El rang de cactus és enorme, que s’estén des de diminutes formes elegants a enormes pilars irregulars i de cabells grisos suaus a grans espines afilades. Molts cactus es venen en safates mixtes, en particular les mides més petits. Les espècies més venudes són Echinocactus, Ferocactus, Gymnocalycium, Opuntia i Mammillaria. Les suculentes, com les Euphorbias, s’assemblen molt als cactus i, sovint es col·loquen en el mateix grup de productes. És fàcil detectar la diferència. A les Euphorbias les punxes i es-

Cal abonar-lo? Els cactus s’han d’abonar, sobretot els que viuen en test, ja que els substrats específics solen ser molt pobres en nutrients i amb molta capacitat de drenatge. No obstant això, cal tenir molta cura de no passar-se. Massa abonament, especialment el nitrogenat, tindrà com a conseqüència el creixement en verd de la planta en forma de teixits febles, menys resistents a les malalties i a les temperatures extremes. Es corre el risc, a més, de perjudicar la floració.

pines creixen directament del cos verd de la planta, mentre que en els cactus que creixen fora sobre una arèola - les parts més gruixudes / plantejades en el cos verd.

Quant i quan cal regar els cactus Els cactus aguanten bé la sequera, però com totes les plantes també necessiten aigua per viure. Convé deixar que el substrat s’assequi entre reg i reg. És molt important que la terra no s’entolli: massa aigua i, sobretot, un substrat mal drenat provoca l’aparició de fongs i la mort de la planta. De fet, un dels majors errors en la cura de les cactàcies és l’excés de reg. El reg depèn de molts factors: exposició, època de l’any, tipus de substrat, clima, si està en test o en terra, el material del test, si es troba a l’exterior o no. Així, en una zona molt càlida i seca, un cactus en test de fang orientat al sud necessitarà bastant més reg en la mateixa època de l’any que un plantat en semiombra directament a la terra en una zona més temperada i plujosa. Durant l’estiu, un reg cada 10 dies pot ser correcte com a referència; a la primavera i la tardor s’han d’espaiar més. Mentre duri el fred hivernal pràcticament no caldrà regar. Però dins de casa i amb calefacció s’ha de seguir regant ocasionalment durant l’hivern per evitar que s’assequi completament el substrat.



sortides

26 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Ruta: Torre Roja a Caldes de Montbui i amb molta vegetació. Així doncs, es converteix en un lloc ideal per fer-hi una parada.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Aquest mes us proposem una sortida matinal, espectacular i fàcil, amb una història particularment tenyida de sang. De fet, en època de Guifré el Pilós, per aquestes contrades hi havia el noble Guillem de Zaportella, del qual sis dels seus millors cavallers van segrestar sis donzelles dels verals i es van tancar a una torre de guaita encimbellada dalt d’un turó proper. Així doncs, van trair els preceptes de l’honor i la cavalleria. Per aquest motiu, Guillem de Zaportella va perseguir-los fins a trobar la torre. A l’interior s’hi va trobar una escena esfereïdora: les sis joves estaven lligades a un banc mentre els cavallers discutien la manera de repartir-se-les. Colpit pel que havia vist i ofès per la traïció dels seus soldats, Guillem va manar que es preparessin les llaçades amb els cenyidors de les noies per penjar-los i, d’aquesta manera, netejar el deshonor que havien comès. Els cavallers, però, veient el que els esperava, van preferir suïcidar-se amb les seves pròpies armes i, en un tres i no res, es va estendre un bassal de sang a la sala.

Forn de calç: En bastant mal estat. La trobarem a la part dreta, al costat d’un pi molt alt. El roure gros: Avui dia només en queda el nom, ja que al lloc on era trobarem un anell de ferro del mateix diàmetre que el tronc. Tanmateix, el dia d’avui “El roure gros” fa referència a una cruïlla de camins coneguda pels excursionistes, on se situava anteriorment l’arbre. Sant Miquel de l’Arn: És una ermita situada a peu de camí, entre Caldes de Montbui i Terrassa. Estava en la línia de l’antiga via romana, per donar aixopluc a peregrins o tractants de bestiar, que solien fer la ruta a peu.

COM ANAR-HI? Itinerari: Circular Durada: 2,15 h. Desnivell: 230 m. Distància: 5,2 km. Època: Tot l’any. Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

D’ençà d’aleshores, la torre, que havia sigut l’escenari d’aquest tràgic episodi, es coneix com a “La torre Roja” i nosaltres, aquest mes, l’anirem a conèixer, ja que té unes vistes espectaculars del Vallès. A més a més, també trobarem: Font de les Escales: És un racó bonic, per on passa un rierol; el riu de Codonys, fresc

Poblat Ibèric de la Torre Roja: També es coneix com a Puig Castellar. Va estar ocupat entre mitjans del segle VI fins a finals del segle I aC. Els Ibers, que segons els grecs i romans treballaven molt bé el ferro, tenien en aquest poblat dos tallers, un de reducció mineral, per tal d’obtenir ferro, i l’altre una ferreria.


Tribuna Maresme | 27


festes

28 | Tribuna Maresme

Premià de Mar celebra una Festa Major diferent entre els dies 7 i 12 de juliol La Festa Major de Premià de Mar, que tindrà lloc entre els dies 7 i 12 de juliol, no podrà ser com en les darreres edicions. La necessitat de mantenir mesures de seguretat, entre elles la distància mínima d’1,5 metres entre les persones, ha obligat a l’Ajuntament, la Comissió de Festes, els voluntaris i les entitats col·laboradores a dissenyar un programa de festes en el qual els actes virtuals difosos a través d’internet i de les xarxes socials tindran molta importància. La Festa Major mantindrà el fil conductor habitual de la invasió pirata, però actes com el desembarcament, l’assalt, la revolta o l’expulsió, entre d’al-

tres, hauran de seguir-se virtualment mitjançant càpsules de vídeo en línia. En canvi, hi haurà poble pescador i s’organitzaran activitats que convidaran a interactuar a la ciutadania, com ara reptes diaris, gimcanes, concursos o altres que permetin la participació activa dels veïns i les veïnes, tot plegat en un esforç perquè, malgrat les circumstàncies, la vila pugui gaudir de la seva Festa Major. El programa definitiu de la Festa es donarà a conèixer a través del web festamajor.pdm.cat. El cartell. Llorenç Pubill ha estat el guanyador del concurs del cartell que presidirà

amb mascaretes i mantenint la distància de seguretat d’1,5 metres, obligatòria durant l’anomenada “nova normalitat” durant la qual se celebrarà la Festa.

la Festa Major 2020. El cartell guanyador presenta els protagonistes antagònics de la festa, el pirata Omar i el premianenc Martí, enfrontats en una lluita amb les seves armes, però

Les samarretes. Fins al 30 de juny es poden fer les comandes de les samarretes de la Festa Major mitjançant el web festamajor.pdm.cat. A banda d’aquest sistema de comandes, es mantindrà l’habitual venda directa a la botiga de la Festa Major on també es podran trobar les samarretes, tot i que no podran encarregar-se. La botiga estarà oberta el dissabte 4 de juliol i des del dilluns 6 fins al dissabte 11 de juliol.


Tribuna Maresme | 29


30 | Tribuna Maresme

Cabrera de Mar celebra la Festa Major apostant per la música més actual Divendres 17 juliol Blaumut + menú degustació. Villa Bugatti. 20.30 h. Preu: 59€.

Divendres 24 juliol Daniel Ligorio + menú degustació. Villa Bugatti. A les 20.30 h. Preu: 49€.

Dimecres 29 juliol Pep Plaza & Big Band Jazz Maresme + tast gastronòmic. Villa Bugatti. A les 20 h. Preu: 39€. Hotel Cochambre. Mas Pujol. A les 21 h. Preu: 18€ anticipada / 25€ taquilla.

Dijous 30 juliol Lluis Coloma + Crazy Trio. Mas Pujol. A les 20.30h. Preu:18€ anticipada/ 25€ taquilla.

Divendres 31 juliol Presentació del llibre Els oficis de Cabrera. Mas Terrillo. A les 19.30 h. Pregó de Festa Major + grallers del Pla del Bages. Mas Terrillo. A les 20 h. Manu Guix + menú degustació. Villa Bugatti. A les 20.30h. Preu: 59€. Mònica Green. Mas Pujol. A les 21 h. Preu:18€.

Manel, Els Pets, Dr. Prats, Oques Grasses i molts més noms propis de la música catalana a la Festa Major de Cabrera, que aposta enguany per la cultura musical. L’organització destaca que cal seguir les mesures sanitàries i no es pot anar als concerts sense entrada. Les entrades es poden adquirir a www.emplaçat.cat

Concerts vermuts simultanis. Bars del municipi. A les 13.30h. Històries d’en Marius i l’Helena + Diverband. Parc de la Nova Cançó Catalana. A les 17 h. Preu: 1,5€ Orquestra Costa Brava + Ju. Mas Terrillo. A les 18 h. Preu: 2,5€. Manel + Joan Lorente. Can carles. A les 19 h. Preu:25€ Torneig agility canic. Club agility. A les 19 h. Meritxell Neddermann. Mas Pujol. A les 21 h. Preu: 18€ anticipada / 25€ taquilla. Cabrera és Espectacle. Can Carles. A les 22 h. Preu: 5€. Carretillada + Pachawa Sound. Can Carles. A les 00.30 h. Preu:2,5€

Diumenge 2 agost Agapito be different + Anna d’Ivori. Mas Terrillo. A les 11.30h. Preu:2,5€ Convidada dels Srs. de Burriac + Xiula + Correfoc infantil. Parc de la Nova Cançó Catalana. A les 18 h. Preu:2,5€. Cesk Freixas + Manu España. Can Carles. A les 19 h. Preu:2,5€ Leos Quartet + Música de Cal Conde (Escola de Música). Parc de la Nova Cançó Catalana. A les 21 h. Preu:2,5€

Els Pets + Pau Alabajos. Can Carles. A les 21 h. Preu:20 €

Suu. Mas Pujol. A les 21 h. Preu: 18€ / 25€.

Cavall Bernat + La Vella Lola. Parc Nova Cançó Catalana. A les 21 h. Preu: 2,5€.

Crema de bruixes + Oques grasses + Ebri kinght. Can Carles. A les 22 h. Preu:2,5€

Miquel del Roig. Mas Terrillo. A les 22 h. 2,5€.

Dilluns 3 agost

Emplaça’t + Dr. Prats. Can Carles. A les 00 h. Preu:2,5 €.

Dissabte 1 agost Matinades. Pels carrers del poble. A les 7.30h. Matí de jocs. Parc de la Nova Cançó Catalana. A les 10.30h. Entrada gratuïta. Sardanes amb Orquestra Costa Brava. Mas Terrillo. A les 11.30h. Preu: 1,5€. Ofici solemne. Església Sant Feliu. A les 12 h.

Sardanes amb la Llobregat. Parc de la Nova Cançó Catalana. A les 19 h. Preu: 1,5€ Vilassar Big Band. Can Carles. A les 20.30h. Preu:2,5€ Visita nocturna al Castell de Burriac. Font Picant. A les 21 h. Preu:5€ Castell de focs. Des de diversos espais. A les 22.30h. The Tyets + Itaca band. Can Carles. A les 23 h. Preu:2,5€


Tribuna Maresme | 31

La programació cultural ‘Mataró s’enlaira’ substitueix Les Santes de Mataró Al llarg de tres dies, el 25, 26 i 27 de juliol, Mataró gaudirà d’una programació cultural que s’aixopluga sota el nom de “Mataró s’enlaira” pensada per a tots els públics i que combinarà espectacles professionals de proximitat amb propostes amateurs i d’entitats de la ciutat. La programació inclou un espectacle d’obertura, un acte simbòlic d’agraïment als que han estat cobrint la pandèmia, i un de cloenda, un homenatge a les víctimes i els seus familiars. Els actes es duran a terme simultàniament en diferents espais de la ciutat, per arribar a un màxim de públic sense aglomeracions i seran retransmesos en directe per Mataró Audiovisual. Tot i que no es podran cele-

brar Les Santes com les coneixem, per l’obligada limitació dels aforaments i les mesures restrictives pel que fa a l’ocupació de l’espai, la festa major és un moment de trobada, de celebració que el Consistori no vol perdre, però també una oportunitat per activar el sector professional de la cultura, que ha patit les conseqüències de l’aturada d’aquests mesos. Per aquest motiu s’ha treballat

en un projecte que busca col· laborar en la reconstrucció social, afavorir a la reactivació de les entitats i associacions de la ciutat, contribuir a la protecció del teixit empresarial, artístic i creatiu i generar llocs de treball incentivant el consum cultural. Els costos previstos del “Mataró s’enlaira” són de 250.000 €. Enguany no hi haurà articles de marxandatge ni de botiga.

Els espais on tindran llocs els actes estaran habilitats per acollir un màxim de 800 persones i l’activitat no s’allargarà més enllà de les 24 h. En les propostes professionals es fa una clara aposta pels artistes de Mataró i s’ha obert la porta a què les entitats que tenen una clara vocació cultural puguin tenir un espai on mostrar la seva activitat. L’activitat es repartirà en vuit escenaris repartits per diferents barris: el Parc de Rocafonda, el pati de l’Escola Cirera, els Jardins de l’Escorxador, la pista poliesportiva Eusebi Millan, la plaça de l’Ajuntament, la plaça d’Occitània, el Parc de Cerdanyola i el carrer de Galícia. Els actes es distribuiran en quatre franges horàries.



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.