Tribuna 350. Setembre 2019

MÚSICA LLIBRES PANTALLES IDEES MEMÒRIA TECNOLOGIES FESTES

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

SALUT

NÚM. 350. SETEMBRE 2019 | Propera sortida: 3 d’octubre

Terra de vins Arriba el temps del vi amb la Festa de la Verema d’Alella i totes les activitats lligades al raïm de la comarca. El vi s’entrellaça amb les nostres arrels culturals i gastronòmiques

música: Més Músiques Tranquil·les per a la tardor caminada: Mataró camina per l’Alzheimer ensenyament: El setembre, retorn a les aules Teatre: Obres destacades al Monumental de Mataró

BELLESA ESCENARIS TEATRE GENT GRAN GASTRONOMIA SORTIDES MÓN VIU VIDA SANA

PROPOSTES DESTACADES DEL MES DE SETEMBRE

ulisses FesT 2019

Premià De Dalt. Dies 20 i 21 Plaça de l’espolsada Patrimoni cultural, esport, teatre, concerts amb artistes de renom i gastronomia estaran presents durant el cap de setmana en un ambient festiu, simpàtic i divertit.

FesTiVAl GAFArrocK JERUSALEM

matató. Teatre monumental. Dies 27 i 28 a les 20.30 h.

Pere Arquillué protagonitza un muntatge transgressor que va deixar fascinat el públic britànic. Un text extremadament original i singular que parteix de l’essència de la vella Anglaterra. Primer obra de la temporada de Tardor al Monumental.

cAminA Per l’AlzHeimer

mataró. Parc central. Diumenge 29 Arriba la 12 edició de la caminada no competitiva solidària amb la malatia de l’Alzheimer. Es preveuen més de 6.000 persones participants.

mAlTArÓ

mataró. Plaça de l’Ajuntament.

Dissabte 21 de 12 a 01 h.

2a fira de cervesa artesana Mataró. Amb música en directe i foodtrucks.

Premià de mar Parc del Palmar Dissabte 14 a les 18 h.

La 9a edició del Gafarrock comptarà amb: Sosun, Simbiosi, Chaqueta de Chandal, Zombi Pujol, Doble Capa, Power Burkas i Outside Hours.

PAnÒPTic

mataró. can Palauet i cafè de mar 26, 27 i 28 de setembre Primera edicó d’aquest festival de cinema que vol reflexionar dels efectes de l’era digital en la societat.

LA VINYETA

CONCURS sorTeiG GuAnyA enTrADes Pel PATronAT De PremiÀ De mAr Pots guanyar 1 de les 5 entrades dobles per a la representació de Agnes de Dios en les funcions que es faran al Patronat Social Premianenc.

mAneres De PArTiciPAr

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Tribuna

Maresme SOL·LiCiTAT CONTROL PGD

1. Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com.

2. Facebook / Twitter / Instagram. Segueix-nos i posa m’agrada a la publicació del concurs.

editor/director: Josep Maria Ponce. col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (àvia Remei), Ricard Soler. / AMiC, ACN i Associació cultural Valors.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. legal: B-26375-2005. impressió: impressions intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.

vida sana

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

Temps de vi i verema S’acaba l’estiu i arriba el temps del raïm, la Verema i el vi. Tot un ventall de propostes que entrellacen la cultura, el territori i la gastronomia i entre les que destaca, aquests dies, la Festa de la Verema d’Alella, punt de trobada singular per acostar-se al món de l’enocultura. El vi es relaciona amb la nostra tradició i forma part, amb un consum moderat, d’una vida sana i saludable.

Alella s’obre al món del 4 al 14 de setembre per difondre el seu principal actiu: el vi i el territori. Durant 10 dies el poble es converteix en un punt de trobada per a totes aquelles persones que volen tastar els vins de la DO Alella i gaudir de les activitats festives i descobrir el paisatge i el patrimoni singular del poble.

El periodista i escriptor Martí Gironell serà l’encarregat de donar el tret de sortida a la Festa, en una inauguració que s’avança a dijous 5 de setembre.

L’acte comptarà amb tots els ingredients: la trepitjada de raïm, la presentació de la pubilla i la benedicció del primer most.

Seguidament, i com a novetat, la Festa continua amb degustacions de vi DO Alella i food trucks a l’entorn de l’Hort de la Rectoria i amb les havaneres del grup Port Bo i el rom cremat a la Plaça de l’Ajuntament.

ACN

Arriba la festa de la Verema

A la Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia, que es farà els dies 6, 7 i 8 de setembre, s’unifiquen en un sol tiquet les degustacions de vins, menjar i l’adquisició de la copa, i a més s’estrena una bossa porta copa per facilitar el trasllat i les degustacions. Com l’any passat els set cellers i tres vinyaters

que participaran a la Mostra tindran l’oportunitat d’exposar les seves millors etiquetes (els vins premium). Els restaurants anunciaran en el mateix estand els plats preparats per a l’ocasió. Els vins de la DO Alella també seran protagonistes de les propostes de tapes+vi en la qual participen 14 bars i res-

taurants del municipi dissabte i diumenge a partir de les 10 del matí.

Entre les activitats festives destaquen els concerts (orquestres Pensylvania i Europa, DJ Tropical Riots i el grup d’havaneres Port Bo), els correfocs, la sortida dels trabucaires, la trobada de gegants, la ballada de sardanes, la botifarrada popular i un escape room per a tota la família.

Per a les persones que vulguin aprofundir en el món del vi, el programa ofereix una presentació de vins amb la participació de tots els cellers de la DO Alella, un tast de vins per a joves i tres tastos amb personalitat, dirigits per David Seijas, Montse Velasco i Anna Casabona que es faran els dies 9, 10 i 12 de setembre, i per acabar la verema nocturna del 14 de setembre que tanca el programa d’aquesta edició.

4 | Tribuna Maresme

PROGRAMA DE LA 45A FESTA DE LA VEREMA D’ALELLA Fira de la Festa de la Verema. 18 a 23h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.

Dimecres 4 setembre Tallada de raïm i berenar infantil. 18h. Vinya testimonial de Can Magarola.

Visites guiades. Lloc de trobada: Oficina de Turisme. 9.30h: Passejada per les alçades de la DO Alella. La Serralada Litoral i algun del seus secrets; 9.15h: Visita guiada al celler Can Roda; 9.45h: Visita guiada al celler Alta Alella Mirgin; 10.15h: Visita guiada al celler Bouquet d’Alella; 10.45h: Visita guiada al celler Roura.

Dijous 5 setembre Inauguració de la Festa de la Verema. 19.30h. Plaça de l’Ajuntament. Pregó a càrrec de l’escriptor i periodista, Martí Gironel; Proclamació de la pubilla del 2019; Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor; Benedicció del primer most; Presentació de la 3a copa poètica del Casal d’Alella.

Inauguració de l’exposició “Mans artesanes d’Alella”.

19.30h. Antigues Escoles Fabra.

Havaneres amb el grup Port Bo. 22h. Plaça de l’Ajuntament.

Divendres 6 setembre Fira de la Festa de la Verema.

18 a 23h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart. A la fira hi trobareu una àmplia varietat de parades: productes d’alimentació, artesania, articles de bijuteria, roba, decoració...

Inauguració de l’exposició “Som raïm trepitjat”. 20h. Can Manyé.

Mostra sorgida a partir dels tallers realitzats entorn de l’obra “Vinyes revelades” .

Del 6 de setembre al 17 d’octubre.

Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia. 20 a 23h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament.

Degustacions de vins del territori DO Alella i especialitats gastronòmiques.

Tapes + Vi. A partir de les 10h. Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.

Dissabte 7 setembre Fira de la Festa de la Verema. 18 a 23h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart.

Visites guiades. Lloc de trobada: Oficina de Turisme. 9.15h: Visita guiada al celler Raventós d’Alella; 9.45h Visita guiada al celler Alella Vinícola; 10h: Caminada guiada a Les masies d’Alella, patrimoni cultural, arquitectònic i de paisatge; 10.15h: Visita guiada al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora; 10.45h: Visita guiada al celler Quim Batlle.

Tapes + Vi. A partir de les 10h. Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.

The Code (Scape room). 12h.

Parc Gaudí. Activitat familiar, intel·ligent i col·laborativa.

Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. 23h. Recorregut: giratori de Can Sans, Riera Coma Fosca, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà, Riera principal i final a la pl. d’Antoni Pujadas.

Presentació dels vins DO Alella.

18h. Can Lleonart. A càrrec dels enòlegs dels cellers DO Alella, amb la col·laboració de la revista Papers de Vi i d’estudiants del Grau Superior de Màrqueting i Publicitat amb perfil professional Enològic.

Ball amb l’orquestra Pensylvania. 24h. plaça d’Antoni Pujadas.

Sardanes. 18h. Plaça d’Antoni Pujadas. Amb la Cobla Principal del Llobregat.

Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia. 20 a 23h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament.

Tast Jove de vins. 22.30h. Can Lleonart. Poseu a prova els vostres coneixements sobre la DO Alella amb un divertit joc de preguntes, preparat per la sommelier alellenca Eli Vidal i els estudiants del Grau Superior de Màrqueting i Publicitat.

Correfoc infantil. 23h. Amb els Diablons del vi d’Alella acompanyats dels Timbalers del Most d’Alella. Recorregut: Sortida de Can Gaza, Les Heures, Torrent Vallbona, Empedrat del Marxants, Rector Desplà, Balmes, Santa Eulàlia, Serra i Güell, Quatre Torres i final al giratori de Coma Fosca.

Ball amb l’orquestra Europa.

23.30h. Plaça d’Antoni Pujadas.

Dj Tropical Riots. 02.30h. Plaça d’Antoni Pujadas.

Diumenge 8 setembre Despertada amb els Trabucaires del Vi d’Alella. 8h. Pk. Can Calderó.

Botifarrada popular amb el Casal d’Alella. 9h. Plaça de l’Ajuntament. Preu: 6 €.

Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella. 12h. Passeig de Sant Josep de Calassanç.

Mostra del Vi DO Alella i Gastronomia. 20 a 23h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament.

Dilluns 9 setembre Tast amb personalitat... amb David Seijas. 20h. Can Lleonart. Maridatge: Ciència o pseudociència? Places limitades. Preu: 15 €.

Dimarts 10 setembre Tast amb personalitat... amb Montse Velasco. 20h. Can Lleonart.

Dolça Companyia. Preu: 15 €.

Dijous 12 setembre Tast amb personalitat... amb Anna Casabona. 20h. Can Lleonart.

La nit de les Garnatxes. Preu: 15 €.

Dissabte 14 setembre Verema nocturna. 6h. Masia de Can Magarola. Ens trobarem al celler de Can Magarola, farem un tast i anirem a la vinya a tallar el raïm. En acabar de veremar farem un esmorzar tots plegats.

Tribuna Maresme | 5

Una aproximació a la verema Quim Giménez sommelier

La verema és la recol·lecció del raïm que servirà per elaborar el vi. Pel raïm de taula es fa servir el terme collita. Té lloc entre els mesos d’agost i octubre. Quan l’enòleg del celler determina el moment òptim de la relació entre l’acidesa i el sucre del raïm, per tal d’iniciar la verema, que pot ser manual o mecànica.

En el primer tipus, la verema mecànica, requereix una maquinària especial, està destinada a grans explotacions i el cep ha d’estar emparrat. Naturalment, és més econòmica que la manual.

En canvi, en la verema manual, la que més s’utilitza per a l’elaboració de vins i espumosos de qualitat, es trien els raïms selectivament, de manera

que augmenten els costos de producció. A més, també podem distingir dues maneres de dur-la a terme.

Per una banda, la verema escalar, que consisteix a recol· lectar el raïm selectivament, segons el seu grau de maduresa. Per l’altra, la verema tardana basada a endarrerir l’època de recol·lecta, a fi d’augmentar la quantitat de sucre del raïm.

Aquest mètode és utilitzat per elaborar vins generosos.

La verema d’aquest 2019 es preveu, de manera general, de quantitat igual o una mica superior a la mitjana, excepte en aquelles zones que han sofert danys greus per l’onada de calor del mes de juny. Segons els serveis tècnics de l’INCAVI la verema arriba amb una mica de retard respecte els darrers anys.

Per començar la verema en el moment més òptim, cal tenir en compte una sèrie de premisses com són que el raïm

ha d’estar sec en el moment de la recol·lecció, no s’ha de fer la verema en dies de fred o vent, tampoc és aconsellable ferho en dies calorosos, per evitar prefermentacions. A més, també és recomanable fer la verema durant la nit, per a no perdre l’aroma.

Tanmateix, està demostrat que la qualitat del vi està relacionada amb el temps que triga el raïm del camp a la bodega. A part, les característiques dels contenidors on es diposita el raïm són importants, ja que han de ser plans i amb poca profunditatpreferiblement caixes de plàstic- perquè el raïm no comenci una prefermentació.

Per últim, els enòlegs han de tenir en compte que el raïm blanc -sobretot de la varietat Chardonnay- madura abans que el negre.

6 | Tribuna Maresme

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

Pere Arquillué, Julio Manrique i Joan Lluís Bozzo, a la temporada de tardor del Monumental de Mataró Del 27 de setembre a l’1 de desembre el Teatre Monumental tornarà a veure algunes de les obres més destacades de la temporada teatral. Julio Manrique, Pere Arquillué, Clara de Ramon, Alfredo Sanzol, Joan Lluís Bozzo, Maria Campos i Marta Marco, són alguns dels grans noms de la programació de la pròxima Temporada Estable de Teatre i Dansa al Teatre Monumental.

El primer espectacle serà Jerusalem, que es podrà veure els dies 27 i 28 de setembre.

Pere Arquillué protagonitza un muntatge transgressor que va deixar fascinat el públic britànic, que dirigeix Julio Manrique i que després de l’estrena al festival Grec d’enguany començarà la gira per Catalunya a Mataró. El muntatge s’inspira en Jerusalem, un himne compost per Sir Hubert Parry sobre uns versos de William Blake el 1916, i compta amb un extens i destacat repartiment entre el qual hi ha la mataronina Clara de Ramon.

El 12 d’octubre els espectadors del Teatre Monumental podran veure La Tendresa. T de

TEATRE Camins del paradís. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. DIvendres 6 a les 19 h. Espectacle musical en motiu del 135è aniversari de l’Ateneu.

Carrousel. Mataró. Les Esmandies. Diumenge 22 a les 12 h. A càrrec de Pàmboli Circus.

México sentimientos y colores. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 8 a les 19 h. Dansa a càrrec del Ballet Folklórico de Tamaulipas - México.

Jerusalem. Mataró. Teatre Monumental.

Divendres 27 i dissabte 28 a les 20.30 h.

Pere Arquillué protagonitza un muntatge transgressor que va deixar fascinat el públic britànic.

Agnus Dei. Premià de Mar. Patronat Teatre. Dissabtes 21 i 28 a les 21 h, diumenges 22 i 29 a les 19 h. Teatre amateur de la Companyia Senseoficinibenefici.

El dúo de La Africana. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 29 a les 18 h.

A càrrec de la Companyia de Sarsueles Ciutat Comptal i l’Orquestra Aula Lírica.

Teatre i Dagoll Dagom coprodueixen la versió catalana de l’aclamada comèdia romàntica d’Alfredo Sanzol La ternura.

El teatre donarà pas als nous formats escènics amb Birdie de l’Agrupación Señor Serrano.

Un espectacle multimèdia amb vídeo en directe i manipulació d’objectes que es podrà veure el dissabte 26 d’octubre.

La quarta cita de la temporada serà el 10 de novembre amb la dansa de Guy Nader i Maria Campos Set of Sets. Sobre l’escenari set ballarins indaguen en la idea del temps entès “com un infinit”, en un espectacle que ha viatjat a França, Bèlgica, Holanda, Líban, Índia i Corea del Sud, entre d’altres.

El cicle s’acabarà l’1 de desembre amb La reina de la bellesa de Leenane de Martin McDonagh. Julio Manrique dirigeix aquest drama sobre la solitud, la sinceritat i les relacions entre les persones i la família que compta amb Marta Marco i Ernest Villegas entre el repartiment.

El preu dels abonaments és de 68,40 € a la platea i de 57 € a l’amfiteatre.

Tribuna Maresme | 7

Les Músiques Tranquil·les tornen per la tardor amb una sòlida oferta de concerts Les nits de Músiques Tranquil·les són per a gaudir d’una experiència delicada i de proximitat, una proposta singular a Mataró. Cada primer dijous de mes es poden descobrir grans músics mentre se sopa amb les tapes del bar del Casal al teatre l’Aliança.

La programació de la tardor anirà des del blues al teatreconcert, passant per la cançó d’autor i el jazz.

The Ramblers 12 de setembre 21 h.

Formació que interpreta clàssics del rhythm and blues i del soul jazz.

Ual·la 10 d’octubre 21 h.

Concert-espectacle dinàmic, fresc i carregat d’humor, for-

Desirem, un projecte emocionant i fresc que sacseja els límits de la cançó d’autor.

D’altra banda, recuperant la essència del que era el Cicle Músiques Tranqui·les, que oferia programació a diferents espais de la ciutat, el cicle també sortirà del casal i es faran dos concerts al Teatre Monumental: mat pel binomi artístic d’en Modesto Lai i l’Alba Rubi.

Gessamí Boada 7 de novembre e 21 h.

Una banda de luxe i un disc a cavall entre el pop i el jazz farà d’aquesta nit una delícia.

Rusó Sala 5 de desembre 21 h.

Rusó Sala presenta el disc

Joan Dausà 23 de novembre 21 h.

El seu pas per Mataró forma part l’Eufòria Final, els cinc concerts finals de la seva gira.

Mishima 13 de desembre 21 h.

Retren un homenatge al seu repertori que compleix 20 anys.

Festival Ulisses Fest 2019 torna a Premià de Dalt El propers 20 i 21 de setembre se celebrarà a Premià de Dalt el festival Ulisses Fest 2019, a l’entorn de l’anomenat “Plat d’Ulisses”(Plat de Circe). El festival barreja patrimoni, cultura, gastronomia i esport al voltant de la troballa arqueològica única al món que es troba al Museu de Premià de Dalt.

En l’edició d’enguany s’han programat dues actuacions de recreació històrica teatralitzades: Legio II Traiana fortis – Cohors i Barcinonum i Ornatrices Barcinonenses, dutes a terme pel Barcino Oriens, que acostaran el públic als diferents aspectes de la vida de la Roma antiga.

D’altra banda, s’han programat dos dels artistes més guardonats els passats premis Enderrock, Joan Dausà i Els Catarres. També actuaran Damaris Gelabert, Difusambo i Sispits Trio. El festival es completarà amb tastos gastronòmics i les curses Ulisses Atac i Ulisses kids.

CONCERTS Natural Rock. Mataró. Les Esmandies.

Divendres 6 a les 21 h. Versions de Simon & Garfunkel.

Albert Palomar. Mataró. Pati de Can Marchal. Diumenge 8 a les 12 h. Actuació del músic que acaba d’estrenar un nou disc ple d’optimisme. Vermut musical.

The Ramblers. Mataró. Casal l’Aliança. Dijous 12 a les 21 h. Formació que interpreta clàssics del rhythm-and-blues i del soul-jazz.

J. Janton. Mataró. Les Esmandies. Divendres 13 a les 21 h. Cançons d’autor estil indi, folk i rock.

9è Festival Gafarrock. Premià de Mar. Parc del Palmar. Dissabte 14 a les 18 h.

Amb Sosun, Simbiosi, Chaqueta de Chandal, Zombi Pujol, Doble Capa, Power Burkas i Outside Hours.

Carles Duart. Mataró. Cafè de Mar. Dijous 19 a les 21 h. El cantautor mataroní s’endinsa dins de l’univers del folk-pop.

Emanem. Mataró. Les Esmandies. Divendres 20 a les 21 h. Versions acústiques de música de totes les èpoques.

Joan Dausà. Premià de Dalt. Plaça de l’Espolsada. Divendres 20 a les 22 h. Dins de l’Ulisses Fest 2019.

Catarres. Premià de Dalt. Plaça de l’Espolsada. Dissabte 21 a les 21 h. Dins de l’Ulisses Fest 2019.

La ploma de perdiu. Arenys de Mar. Teatre Principal. Dissabte 21 a les 21 h. Amb Marc Egea i Quirze Egea.

Morlan River. Mataró. Plaça de Vista Alegre. Diumenge 22 a les 12 h. Actuació de la banda que barreja diversos estils.

Tribut a Queen. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 21 a les 22 h. Concert Tribut a Queen amb Play the Game.

Yes! Weekend. Mataró. Les Esmandies.

Divendres 27 a les 21 h. Concert de música de dixieland-jazz i blues.

Commicerto Infantil. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dissabte 28 a les 19 h. Dins del 42è Festival de Música del Maresme.

8 | Tribuna Maresme

llibres ACOSTA’T A LA CULTURA

Novetats editorials

LA FRASE IMMUTABLE. POEMES ESCOLLITS (1987-2019) Vicenç Llorca

permeten que el lector s’endinsi en la mirada a la vida que fa el poeta.

Quaderns de la Font del Cargol

LES BATES BLANQUES Xavier Giribés i Sala

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965), vinculat al Masnou, ha anat elaborant una sòlida obra poètica. L’editorial maresmenca Quaderns de la Font del Cargol ha aplegat en un volum antològic una selecció del seu treball fins als temps actuals.

S’hi recull una seixantena de poemes dels deu llibres publicats fins avui per Llorca, així com les versions al castellà elaborades per diversos traductors i el mateix autor. Els poemes s’interroguen sobre l’existència i l’amor, o són profundes reflexions vitals, amb un acurat maneig dels mots i l’estrofa i una sensibilitat que

Les bates blanques recull l’experiència vital del seu autor, Xavier Giribés i Sala (Mataró, 1958). La seva carrera professional es va desenvolupar en el món de les finances i va estar vinculat a la vida associativa de Mataró a través dels Antics Alumnes de Valldemia, així com va desenvolupar una intensa tasca al voltant del teatre a la Sala Cabanyes. L’any 2009 li van detectar un càncer de colon greu contra el qual va lluitar, contradient tot pronòstic mèdic, fins al 2016. Les bates blanques ens deixa el seu llegat en clau autobiogràfica, però

també una mostra del seu pensament, en un relat bellament escrit que ens transmet emocions, records i passions i ens acosta al seu món més personal i la seva ferma i valenta actitud davant de la malaltia. El llibre, que ha impulsat la seva família i es pot adquirir a les llibreries de Mataró, està vinculat a un projecte solidari. Els beneficis de l’edició es destinen íntegrament a un projecte d’investigació mèdic pel tractament del càncer colorectal (www.lesbatesblanques.cat).

LA BIBLIOTECA DE LA LUNA Francesc Miralles Espasa

Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és escriptor, periodista i músic. Amb l’assaig Ikigai

(del que n’és coautor) ha estat traduït a 48 idiomes, amb un milió i mig d’exemplars venuts a tot el món. És també l’autor de novel·les molt diverses, com Amor en minúscula, entre d’altres, en les quals es mostren les inquietuds de les persones en el món d’avui en dia, el que ha fet que sigui un autor molt llegit. El seu darrer treball de ficció és La biblioteca de la luna. Hi entrellaça la recerca de sentit en una història en clau de ciència ficció, però que vol anar molt més enllà i el que fa és donar resposta a les inquietuds més actuals. En la trama, Moira treballa com a enginyera al primer complex hoteler en la Lluna i Verne fa de tarotista online mentre lamenta no haver mostrat mai els seus sentiments a l’amor de

Tribuna Maresme | 9

la seva vida. Un gir del destí fa que Verne sigui contractat a la colònia lunar, punt d’arrencada de les estranyes aventures del protagonista a l’Exovillage, després de la desaparició del seu fundador, amb moltes troballes i aprenentatges. Una novel·la per a descobrir-la capítol a capítol, un laberint amb respostes al final.

EL SOROLL QUE FA UN CARGOL SALVATGE QUAN MENJA Elisabeth Tova Bailey Traducció de Ricard Vela més LLIBRES

La col·lecció de no-ficció de l’editorial més LLIBRES arrenca amb voluntat de dotar l’oferta cultural catalana d’una sèrie d’obres que aportin al lector propostes literàries amb idees, sense defugir el seu valor literari. És el cas d’aquest treball, de l’assagista

i autora de contes nord-americana Elisabeth Tova Bailey, que va patir un trastorn neurològic que la va deixar molt feble, fins i tot per seure. La seva malaltia li limita fins i tot el contacte amb el món exterior, no revela la seva identitat i escriu amb pseudònim. La seva tasca li ha fet guanyar el Premi Internacional de noficció William Saroyan, entre d’altres prestigiosos reconeixements. A partir de l’observació d’un cargol que han recollit del bosc i li han instal· lat a la tauleta de nit, l’autora s’acosta a la vida d’aquest minúscul animal mentre reflexiona sobre la malaltia i el poder de les petites coses, en un text carregat d’infinits matisos, que desvetllen alhora la connexió reparadora entre la natura i els éssers humans.

Albert Calls

Vibop edicions posarà en marxa la col·lecció de música ‘En-cantada’

Vibop edicions posarà en marxa enguany la col·lecció de música En-cantada i, com ha anunciat la seva editora, l’alellenca Montse Serra, es preveu que el 2020 iniciarà la col·lecció de gastronomia, La Panxa del bou, i també arribarà una col·lecció vinculada al paisatge, Coma Fosca, Coma Clara. La seva intenció

és publicar de vuit a deu títols l’any. L’editorial va néixer el 2018 amb la col·lecció Envinats, que vincula el vi amb les arts i la creació. Mesos després es va obrir a la poesia, amb la col·lecció A clar de nit.

L’editorial ha començat amb llibres de petit format, la majoria dels quals estan per sota de les 64 pàgines.

10 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

‘érase una vez en Hollywood’ de Quentin Tarantino Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Quentin Tarantino ha demanat a tots els mitjans que no es faci spoiler sobre el gir final del seu film. I parlar sobre Érase una vez en Hollywood sense fer referència a la seva reescriptura de la història, en aquest cas, cinematogràfica, serà una tasca complexa. El novè film de Tarantino és alhora el més referencial i el més ficcional.

Referencial perquè els seus protagonistes són reals: Sharon Tate, tristament assassinada pel clan Manson, i Roman Polanski. Però també ficcional perquè la resta de protagonistes són invencions del director: un actor de westerns televisius vingut a menys i el seu doble en les seqüències d’acció. Entre aquestes coordenades es mou un film sobre la història de Hollywood que, sense entrar en comparacions odioses, es podria aparellar amb Malditos bastardos. I, com ja passava a aquesta, el film està ple de falses pel·lícules vintage i sèries protagonitzades pel personatge a qui dona vida Leonardo DiCaprio.

esTrenes seTembre iT. cAPÍTulo 2 D’Andy Muschietti (EUA, 2019). Amb Jessica Chastain, James McAvoy, Isaiah Mustafa, Jay Ryan, James Ransone, Bill Hader.

ESTRENA 06/09/19

AD AsTrA De James Gray (EUA, 2019). Amb Brad Pitt, Liv Tyler, Ruth Negga, Tommy Lee Jones, Donald Sutherland, John Finn.

ESTRENA 20/09/19

mienTrAs Dure lA GuerrA

Tarantino ens trasllada a dates concretes dels anys 60 a Los Angeles quan el moviment hippie està en el seu màxim apogeu. Tarantino, poc fan d’aquest moviment, els presenta com una mena de secta d’indis moderns que s’enfronten al cowboy televisiu fins al sorprenent i emotiu gir final que fa esclatar la violència a la que el director ens té acostumats. D’aquesta manera, gran part del metratge d’Érase una vez en Hollywood (títol que fa una evident referència a Sergio Leone) és una mena d’spaghetti western modern. Malgrat que la figura de Sharon Tate és clau en l’argument, aquesta no

té cap mena de paper actiu en el film (com sí que passa en altres pel·lícules del realitzador).

Representa, més aviat, la icona del món que està a punt de desaparèixer i que Tarantino hauria volgut salvar. La cinta també és un recull nostàlgic de la capital del cinema: autocinemes, marquesines de neó, vells cinemes amb els rètols de les pel·lícules projectades, les piscines... una època daurada truncada i ja desapareguda. És, per tot això, que el títol del film apareix al final i va acompanyat de punts suspensius: segons Tarantino una altra història desconeguda de Hollywood hauria estat possible.

D’Alejandro Amenábar (Espanya, 2019). Amb Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Nathalie Poza.

ESTRENA 27/09/19

rAmbo: lAsT blooD D’Adrian Grunberg (EUA, 2019). Amb Sylvester Stallone, Sergio Peris-Mencheta, Óscar Jaenada, Paz Vega.

ESTRENA 27/09/19

consulTA cArTellerA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Tribuna Maresme | 11

Quatre hores al dia per a veure totes les estrenes de netflix el FuTur és ArA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

La demanda i producció de sèries s’ha disparat durant els últims anys, sobretot a causa del fenomen Netflix i d’altres plataformes de vídeo sota demanda com ara HBO o Amazon Prime Video. “Cada cop hi ha més companyies i cada cop produeixen més contingut perquè hi ha molt més consum”, segons Laura Miñarro, vicepresidenta de Negoci Internacional d’Atresmedia.

Segons la publicació Quartz, l’any 2018 Netflix va pujar al sistema 1.500 hores de contingut original. Per a veure-ho tot, haguessin estat necessàries més de quatre hores al dia; és a dir una mitja jornada

laboral, també els dissabtes i diumenges. I des que va començar l’any, quantes sèries, documentals i pel·lícules s’hi han estrenat?

Crítics de sèries com ara Víctor Sala o Pep Prieto no donen l’abast. “La quantitat de sèries es inabastable”, el que pot arribar a generar una espècie “d’estrès cultural per al crític”, afirma Sala, també cofundador de la publicació digital Serielizados.

Davant d’aquesta enorme quantitat, bona part del consum és “d’un sol ús”, explica Laura Miñarro. Consumim, moltes vegades fent maratons de capítols d’una mateixa sèrie, i a les poques setmanes -o fins i tot dies- ens n’oblidem.

“Les hores de contingut es cremen molt ràpid”, afirma

Elena Neira, professora de la UOC i consultora. I precisament, el fet que consumim hores i hores és el que interessa a plataformes com Netflix.

Per a fomentar encara més el consum, les plataformes estan modificant la manera de produir i distribuir continguts.

Segons la vicepresidenta de Negoci Internacional d’Atresmedia Studios, la tendència és que les sèries tinguin pocs capítols -sis, set o vuit com a molt- i una durada d’uns 30 minuts. “El consum de capítols de 30 minuts és impressionant. És el temps que acostuma a durar el trajecte a la feina de molta gent”, afirma Miñarro. I, sovint, molts veuen les sèries a través del mòbil; dos de cada tres usuaris de Netflix, segons Neira.

Primera edició del Festival Panòptic El Festival Panòptic celebrarà la seva primera edició que tindrà lloc al Cafè de Mar els dies 26, 27 i 28 de setembre i programarà la Sala de l’Espai del M|A|C Mataró Art Contemporani a Can Palauet del 21 de setembre al 20 d’octubre. La seva programació consistirà en els curtmetratges, llargmetratges i activitats paral·leles.

El Festival vol ser un espai de debat i reflexió per entendre l’amenaça que suposen les noves formes de control i vigilància en l’era digital.

12 | Tribuna Maresme

idees

PREGUNTES I RESPOSTES

la platja democràtica VAlors Joan Salicrú Periodista

És una bestiesa, però un dia se’m va acudir. Era l’estiu següent dels Fets d’Octubre del 2017, a la platja, estirat, i vaig pensar: ostres, potser el cap de família dels que hi ha a la meva dreta i que ara juga amb els seus fills és un policia nacional dels que va venir a impedir la celebració del referèndum, i la parella de joves petonejant-se que queda a la meva esquerra van ser dos dels que hi oposaven resistència.

El que va usar la violència – manat per uns superiors– contra aquells que la van rebre –que no es volien creure que desobeir una resolució judicial podia comportar “rebre llenya”– junts, a pocs metres de distància, seguint els mateixos “rituals de platja”, si de cas passats pel sedàs de la situació familiar que es tingui.

Podria ser? Seria casualitat, però podria ser. Per més inri l’escena passava molt a prop d’un càmping on es van allotjar un miler de policies en aquelles fatídiques dates.

Seria casualitat, que un d’ells hagués acabat venint a passar

La platja és un punt de trobada multitudinari.

A la platja hi trobem, cada cop més, gent de fora del nostre país, estrangers, que venen a gaudir-ne les vacances en una platja a dos-cents metres del mencionat càmping, però podria ser.

Coses més rares s’han vist.

Em va venir al cap això de la platja com a espai democràtic, en primer lloc perquè és un espai –almenys de moment, almenys al nostre país– on no s’ha de pagar per anar-hi, cosa que permet que sigui una petita representació del nostre món. La platja –com la mort, diuen– és una (petita) realitat que ens iguala. Pocs indrets

són tan veritablement una petita miniatura de nosaltres mateixos.

Vostès diran: “I on vols anar a parar, amb tot això?”. Res, simplement que tenim tant integrat el fet d’anar-hi, almenys els que vivim a la costa i ens és fàcil apropar-nos-hi, que no ens adonem del valor de convivència que la platja representa encara: és un dels pocs llocs que compartim –encara que sigui en silenci o quasi sense dir-nos res– amb d’altres diferents a nosaltres. Gent de dretes, d’esquerres i gent apolítica; gent amb creences religioses, agnòstics o ateus; independentistes o constitucionalistes o no alineats, pijos, hippies i ultres… Però que no

podem identificar com a tals – només pels títols i les caràtules dels diaris i revistes que alguns llegeixen podríem arribar a intuir-ho–. L’únic punt de trobada entre tota aquesta fauna absolutament diversa és que els agrada la sensació de remoure’s dins aquesta gran piscina que és el Mar Mediterrani –a qui no, de fet? – i mínimament torrar-se el cos, amb el risc evident de cremar-se però amb la possibilitat de lluir un bon bronzejat a finals d’agost.

A la platja hi trobem, cada cop més, gent de fora del nostre país, estrangers, que venen a gaudir-ne perquè al seu país de residència no en tenen.

Però també hi trobem –i no ens passa enlloc més, fixin-se– aquells estrangers que viuen entre nosaltres, aquells que ja formen part de nosaltres però que amb prou feines veiem mai més enllà del context laboral. Hi penso cada vegada que em topo amb grups de magrebins –sobretot dones– que juguen i riuen, deixats anar, a la platja d’allà on visc, fins i tot les noies que s’endinsen a l’aigua sense treure’s una sola peça del vestit que porten pel carrer. On podria veure’ls relaxats i distesos sinó és a la platja?

Tribuna Maresme | 13

juGAnT A escriure Ferran Planell Escriptor

Quan era petit jugava a indis.

Les pel·lícules ambientades al salvatge oest americà eren força recurrents a les programacions dels cinemes de barri.

Vaig trigar onze anys a tenir un germà. Fins que va arribar ell, a casa vivia amb els meus pares, la iaia paterna i un tiet solter, també per part de pare, a qui anomenava afectuosament “Titus”. Amb ell era amb qui més estones d’oci passava. No tenia mai un no quan es tractava de jugar, d’entretenir-me, d’imaginar contes, de sortir a passejar o d’anar al cinema.

Amb ell vaig aprendre que els indis eren els bons.

Han anat passant els anys i he seguit fent el pellroja. Estic convençut que ma filla sempre tindrà present aquell record de son pare fent de Bou Assegut

una d’indis

L’Open Arms, al punt de mira mediàtic.

amb una manta tirada pel damunt, dansant i cantant: Uh, ah, ah, ah, uh, ah, ah, uh, ah, ah, ah, uh, ah ah... Ia, ia, ia, oh, oh, oh... Mai se’m va passar pel cap que, per fer-ho, algú em pogués acabar titllant de racista.

Quan llegeixo la notícia dels fets ocorreguts a la plaça del Nord durant aquestes passades festes de Gràcia, no em sorprèn l’acte vandàlic en si -que ja massa ens hi tenen acostu-

mats-, sinó en com el justifiquen els vàndals que el duen a terme. Mentre malmetien part del decorat, cridaven: Això és racisme! Si realment algú s’ha pogut sentir ofès pel guarniment d’un poblat indi amb el rètol “Reserva del Nord” de benvinguda, és que se l’agafa amb paper de fumar.

Racisme, el racisme de veritat, el trobem en una altra notícia que també comparteix espai a la premsa del mes d’agost.

Racisme és el que estan duent a terme els governants d’aquesta Europa cada cop més retrògrada, més mancada de llibertats i on els drets fonamentals poden arribar a ser fins i tot ignorats.

Racisme és deixar que la gent s’ofegui a la Mediterrània. És el fet de no tan sols “no fer”, sinó de no deixar fer. És impedir, esgrimint qualsevol argúcia, que vaixells com l’Open Arms puguin fer tasques de salvament de forma voluntària. Racistes són tots aquells que aplaudeixen amb el seu vot als dirigents que mantenen aquesta classe de polítiques menyspreables; ho són els qui xiulant, miren cap a un altre costat cada cop que el mar engoleix una vida humana.

Jo seguiré jugant a apatxes, comanxes i sioux amb la canalla, però en aquell significat que se li dona a la dita, seria bo que molts deixessin de fer l’indi.

14 | Tribuna Maresme

els mars

EXPOSiCiONS Montserrat Viaplana: Diàlegs. Argentona. Museu del Càntir. Del 13 setembre al 3 de novembre. Suggeridores pintures abstractes.

Coneixes aquest personatge? Mataró.

Biblioteca Antoni Comas. Del 16 de setembre a l’11 d’octubre. Mostra de caricatures de Toni Rovira.

Elogi del malentès. Mataró. Can Palauet. Del 14 de setembre al 17 de novembre. Obres de les artistes Mar Arza, Cabelloa lesCarceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, entre altres.

La mort, digna i il·lustrada. Mataró.

Les Esmandies. Del 3 al 30 de setembre. Exposició a càrrec de l’Associació Dret a Morir Dignament.

Gènesi. Premià de Dalt. Museu. De l’1 al 14 de setembre. Pintures de Madola.

Iluro, ciutat romana + Mataró, ciutat mediterrània. Mataró. Can Serra. Dues exposicions permanents que mostren el passat, present i futur de la ciutat.

Dissabte 7 a les 18 h: Visita guiada.

El cap d’exiliats de Bram. Premià de Dalt. Museu. Del 27 de setembre al 14 de desembre. Exposició d’Agustí Centelles.

Reflexos. Mataró. Ca L’Arenas. Fins al 27 d’octubre. L’exposició dedicada a l’escultor Damià Campeny (1771-1855).

Dissabte 14 a les 18 h: Visita guiada.

Racons de Premià de Dalt. Premià de Dalt. Biblioteca. De l’1 al 30 de setembre. Exposició col·lectiva del Grup de Fotografia de l’Associació d’Artistes.

[Re]construir la festa. Les Santes de 1979. Mataró. Can Marfà. Fins al 29 de setembre. L’exposició ofereix un recorregut a través de l’ambient cultural i el moviment popular que va propiciar la recuperació de la festa major de Mataró.

Entre Bruixes i Sirenes. Premià de Dalt. Biblioteca. De l’1 al 15 de setembre. Fotografies de Rafel Mirabet.

Mataró, capital del gènere de punt.

Mataró. Can Marfà. Dissabte 21 a les 18 h: Visita guiada.

Francesc Subarroca. L’obsessió creativa. Mataró. Nau Gaudí. Fins al 12 de gener de 2020. Exposició d’obres de l’artista que formen part de la Col·lecció Bassat. Diumenge 1 a les 12 h: Visita comentada.

Suzy Corby. Erodere. Mataró. Col·legi d’Aparelladors. Del 13 de setembre al 3 d’octubre. Exposició fotogràfica que té com a tema central l’erosió.

Col·lectiva Sant Lluc 2019. Mataró.

Ateneu Fundació Iluro. Del 19 de setembre al 3 de novembre. Els artistes convidats e són els ceramistes Mia Llauder i Joan Serra i els alumnes dels batxillerats artístics de Mataró.

Albert Pujol. Pintures i aquarel·les.

Mataró. Casal L’Aliança. Del 20 de setembre al 13 d’octubre. Exposició d’obra pictòrica de l’artista.

Lents Retrobades. Premià de Dalt.

Biblioteca. Del 16 al 30 de setembre.

Fotografies de Pere Arnal.

Companys de viatge: l’essència dels animals i dels humans. Premià de Mar. Biblioteca. Fins el 30 setembre.

Mediterrània. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. A partir del 15 setembre. Obra d’artistes plàstics, ceramistes i poetes de l’Associació d’Artistes.

Leonardo da Vinci. Teià. Biblioteca.

Fins al 30 de setembre. Josep Malagarriga versiona l’obra mural Il Cenacolo.

Ramon Panikkar: viure l’aventura intercultural. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Del 4 al 28 de setembre.

Vilassar de Mar nevat. Vilassar de Mar. Biblioteca. Del 6 al 28 setembre.

Les orquídies silvestres de Catalunya. Vilassar de Mar. Can Bisa. Del 14 setembre al 20 octubre.

Matèria i atzar. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Del 8 setembre al 5 novembre. Exposició de Joan Poch.

El repte, submergir-nos sense por.

VAlors Jordi Alcàsser Psicòleg

L’altre dia vaig estar a la platja i vaig veure dues actituds ben oposades arran de sorra. Un nen gaudint emocionat abans d’entrar a l’aigua i un altre poruc que no volia ni mullar-se els peus.

Vaig pensar com era allò que ens passa abans d’entrar a l’aigua, a tots ens molesta ni que sigui una mica fer el pas i deixar-nos mullar pel mar.

S’ha de dir que el que tenia por era més petit que l’altre i per tant més inexpert amb el mar. I és que el mar és estrany, aquella massa d’aigua enorme on hi viuen animals d’allò més rars. És un altre ecosistema, ben diferent del nostre que està sobretot fet d’aire.

Vaig pensar que aquella por

era por al desconegut, a la diferència. Suposa un canvi extrem passar de l’aire a l’aigua i per un nen petit ho és encara més. Submergir-se és acceptar sobretot a nivell de pell una sensació diferent i una temperatura sempre al principi incerta. Llavors es torna un plaer! L’aigua és un plaer, submergir-se és un plaer i és un plaer mirar el peixos del fons amb ulleres d’anar a sota aigua… és un plaer que s’aprèn!

Els nadons venen al món i s’han d’anar diferenciant dels altres i el mar és una impressió que els catapulta cap a la diferència. Una bona submergida feliç serà doncs l’acceptació de la diferència i això sempre és bo i fins i tot per la civilització. Ja que si ets capaç de submergir-te i gaudir en cultures diferents, això, et farà segur més feliç. Submergim-nos sense por!

Tribuna Maresme | 15

correbous, l’abolició pendent Helena Escoda Col·laboradora d’ànimaL www.somanimaanimal.org

A través d’una Iniciativa Legislativa Popular es va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés l’abolició de les curses de braus (28 de juliol de 2010).

Aquest canvi va suposar, sens dubte, una gran millora per a la nostra societat. Tot i aquest avenç tan important, la Llei catalana relativa a la protecció dels animals encara permet la celebració de correbous (o encierros), és a dir, les “festes” tradicionals amb bous i vaquetes, en les quals l’objectiu final no és causar la mort als animals. No obstant, impliquen tot tipus de maltractaments explícits, els quals causen un patiment immesurable als animals.

Una imatge d’un correbous a Catalunya.

Arreu de la geografia existeixen moltes modalitats diferents de ‘festes’ d’aquest tipus Arreu de la geografia ibèrica existeixen moltes modalitats diferents de “festes” d’aquest tipus. Totes són cruels, ja que els provoquen ferides, angoixa, esgotament i un dolor fí-

sic i psíquic immesurable. La modalitat més controvertida és el bou embolat o toro de foc. Consisteix en amarrar un bou a un pilar, lligar-li a les banyes uns artilugis amb boles de quitrà i encendre-les amb foc.

Les flames causen molta por i cremades a l’animal, qui en la majoria d’ocasions embogeix i queda cec. Hi ha casos documentats en els quals alguns

bous han mort per atacs de cor, cops i caigudes. En d’altres, embesteixen els participants, els quals resulten greument ferits o morts.

De forma natural, com tots els herbívors, els bòvids no volen embestir. Quan se senten amenaçats, de forma instintiva, prefereixen fugir, però als correbous no poden fer-ho perquè es troben acorralats en un recinte tancat.

A tots els països, les tradicions es reinventen i s’adapten al progrés moral. Els correbous i la resta de festes populars d’índole taurina es poden celebrar sense utilitzar animals reals, substituint-los per figures de cartró pedra, divertides i inclusives, aptes pels petits, com ja fan alguns municipis que han deixat enrere el maltractament als bous.

16 | Tribuna Maresme

XII Mataró camina per l’Alzheimer Mataró Camina

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer que se celebra el 21 de setembre, des de l’Associació Mataró Camina i l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme (AFAM), estan preparant, per a Mataró i comarca, un seguit

d’actes destinats a la informació i sensibilització al voltant de la malaltia i també per a recaptar fons que permetin ajudar les famílies dels afectats. Dins aquest marc de propostes, organitzen per dotzena vegada, la caminada Mataró camina per l’Alzheimer 2019.

Es tracta d’una caminada no competitiva que es fa cada any i que en aquesta edició es farà el diumenge 29 de setembre. Estarà organitzada conjuntament per la Colla de Caminaires Pocs i Bons, la Colla Maimakansu, El Col·lectiu de Teatre EPMA Solidària, l’empresa Alberplast i l’Institut Municipal d’Esports. Com en l’edició anterior esperen reunir mes de 6.000 persones, entre caminants, organitzadors i participants de totes les comarques de Catalunya i molt especialment de Mataró i el Maresme. Aquesta caminada tindrà un caràcter solidari i benèfic, de manera que la recaptació es destinarà íntegrament a l’AFAM, per a l’ajuda a les famílies amb dependència d’aquesta malaltia.

Aquest acte de germanor i solidaritat consta de tres recorreguts a escollir. Entre l’A o el B de 15, 12 km pels voltants de Mataró i una part de muntanya; i un recorregut de poca intensitat, l’urbà de 4 km, per dins de la ciutat i al llarg del Passeig marítim. Tots acabaran al Parc Central abans de les 13 h. El preu de la caminada és de 9 € pels adults i de 5 € pels menors de 12 anys.

Una vegada a l’arribada es farà una petita festa on es repartiran entrepans i begudes per a tots els participants, regals per a menors de 12 anys i es procedirà al sorteig i repartiment de obsequis i premis pels participants. Trobareu mes informació a la seva pàgina web: www.matarocamina.cat

Tribuna Maresme | 17

immigrants a catalunya FenT memÒriA Margarida Colomer Historiadora

Catalunya, tradicionalment, ha sigut terra d’acollida. Recentment, vivim uns moments delicats amb la crisi de refugiats a Europa i a Catalunya en particular. És tràgica la mort dels refugiats que volen creuar la Mediterrània, també és lamentable la seva integració.

Hem de posar més mitjans per millorar aquesta situació.

A casa nostra hi ha prop d’un milió de ciutadans que viuen sense drets polítics i no tenen reconegut el dret de vot. Diverses organitzacions que es dediquen a la seva acollida, consideren que és inèdit que en el segle XXI el reconeixement del dret de vot de les persones immigrades sigui una qüestió pendent al nostre país. Es reivindica una normalitat que encara avui no ha estat possible. És urgent reclamar que les persones estrangeres, residents a Catalunya, puguin convertir-se en subjectes polítics per poder ser representants i poder reivindicar els problemes més quotidians, que aquests tinguin visibilitat i que no siguin instrumentalitzats per l’extrema dreta.

En les llistes de les últimes eleccions ja hem pogut obser-

XERRAdES Conferència institucional de l’11 de Setembre. Mataró. Ajuntament. Dijous 12 a les 19.30 h. Conferència a càrrec de Ferran Sáez Mateu, doctor en filosofia i escriptor.

Les orquídies silvestres de Catalunya.

Vilassar De Mar. Can Bisa. Dissabte 14 a les 18 h. A càrrec de Jordi Prat, del GOC. Joan Peiró - Lluís Companys, semblances i contrastos entre dos líders socials i polítics. Mataró. Fundació Iluro. Dimecres 18 a les 19.30 h. A càrrec de Josep Puig Pla, historiador.

var la participació de catalans i catalanes nouvingudes, però encara en queden al marge un milió de persones que resideixen a Catalunya i que no han pogut votar. Juntament amb el dret a vot, també es reivindica una ocupació digna sense necessitat de la venda ambulant, habitatges socials i una assistència social igualitària i de qualitat.

Es necessiten més recursos perquè l’escolarització i la llengua catalana siguin un mitjà d’integració. Hem d’instaurar més polítiques d’acolliment lingüístic bàsic per avançar cap a la igualtat d’oportunitats, evitar situacions d’exclusió i facilitar la cohesió social en una societat cada dia més multilingüe.

La llengua catalana ha de poder ser accessible per a totes les persones que vivim aquí.

Ens identifica com a membres d’una col·lectivitat, perquè la

majoria de la població parla català i l’entén, perquè conèixer-lo és un signe d’adaptació. És necessari més recursos per ampliar l’ensenyament de la llengua del país.

Cal aprofundir més en una estratègia per una economia intel·ligent, sostenible i sobretot integradora. Ara més que mai cal apostar per un model de societat que representi la pluralitat existent. Aquesta és la nostra realitat i la de tot Europa. Cal fer-hi front amb igualtat d’oportunitats per a tothom, sense perdre la nostra pròpia identitat.

Volem poder viure en un país on es parli d’inclusió i no d’exclusió, de sentit de pertinença i no de segregació, d’igualtat i no de discriminació. Reclamem tots aquests drets perquè creiem que afavorir la seva pràctica ens uneix i afavoreix la participació de tota la ciutadania.

Història i art de la capella dels Dolors. Mataró. Can Palauet. Divendres 20 a les 18.30 h. Jornada amb motiu dels seus 325 anys en la qual es tractaran diversos temes vinculats a la història i l’art d’aquesta entitat.

Una festa viva. Mataró. Can Marfà. Dimecres 25 a les 19 h. Taula rodona organitzada en el marc de l’exposició [Re]construir la festa. Les Santes de 1979 en la qual testimonis i protagonistes de diverses generacions ens conviden a reflexionar sobre la festa.

Sortir d’Espanya? Argentona. Saló De Pedra. Dijous 26 a les 18h. A càrrec de Vicenç Villatoro i Lamolla. Periodista i escriptor.

Autoconsum: produeix la teva pròpia energia. Argentona. Antic Ajuntament.

Dijous 26 a les 19 h.

La solitud enmig d’una societat sorollosa.

El Masnou. Can Malet. Divendres 27 a les 20 h. A càrrec de Josep M. Araguàs, psicòleg.

El naixement d’una municipalitat. Mataró.

Can Palauet. Dissabte 28 de 10 a 13.30 h.

Commemoració dels 600 anys de la “Universitat del terme de Mataró, Vilassar i Argentona” (1419-2019). 10 h: Municipi i poder a la Catalunya baixmedieval, a càrrec del Dr. Flocel Sabaté Curull. 11 h: El naixement de la vila de Mataró i els privilegis reials a l’edat mitjana a càrrec de la Dra. Roser Salicrú Lluch. 12.30 h: Sota la petjada del gòtic. El patrimoni conservat i documentat del Mataró baixmedieval visita guiada a càrrec del Dr. Joaquim Graupera Graupera.

Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics.

Mataró. Ca L’Arenas. Dissabte 28 a les 18 h.

Conversa amb Mireia Rosich.

l’entrevista

18 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

ENTREVISTA A Jordi Basté, periodista de Rac 1

“La ràdio és un antidepressiu” Text: Júlia Solé / Clack Foto: Pol Alfageme / Clack

Diuen de vostè que és un tastaolletes, no sé si maliciosament, perquè d’altra banda sembla que és capaç de dur a terme qualsevol repte que se li presenta.

Això de tastaolletes m’agrada molt perquè recordo que un amic amb qui vaig treballar molts anys a Catalunya Ràdio que ja s’ha jubilat, en Jaume Boix, quan jo tenia vint anys em va dir una frase que se m’ha quedat marcada i que molta gent d’aquella redacció històrica d’esports de Catalunya Ràdio recorda: “Tu nen, -perquè encara em diuen nen-, ets com les mosques; vas de merda en merda”. I jo... és que sóc molt inquiet! El cap, de vegades, va més ràpid que tot. Però, per exemple, de televisió n’havia fet molt poca. És veritat que havia fet el ‘Gol a Gol’, però un programa a TV3 setmanal, no.

I crec que tocava de fer, no?

Parlant de sobre com va el món; què n’ha extret de tots aquests programes?

Quan em van venir a buscar (perquè aquest programa no el porto jo, només el presento; la directora, que és esplèndida, és la Rosa Lucha) la idea era molt bona perquè era un personatge que parla molt de tecnologia, li agrada molt, però no té ni punyetera idea del tema, que sóc jo, clar. És a dir, jo estic tot el dia amb el mòbil, tots aquests temes em semblen fascinants: parlar de compartir, parlar dels avenços que fan que la medicina en aquests moments sigui exponencial, parlar de la

Cada matí desperta unes 700.000 persones i és, indubtablement, una de les veus més conegudes de la ràdio a Catalunya. Amb una llarga trajectòria que va iniciar-se a Catalunya Ràdio, Jordi Basté porta ara 12 anys al capdavant del programa matinal líder en català, ‘El Món a Rac 1’. Reconegut amb dos premis Ondas, entre d’altres, també ha fet incursions al món de la televisió i al de la narrativa. En aquest sentit, la present temporada l’hem vist presentant el ‘No pot ser!’ a TV3, un programa sobre tecnologia i que es planteja cap on va el món. immortalitat em sembla inquietant, del big data... però no en tinc ni idea de tecnologia.

Però, també, com més tecnologia més sols estem: et tanques al teu món, t’estires al llit, agafes el teu mòbil, agafes la teva tauleta, estàs allà... Ens fa molt poc còmplices. Hauríem de començar a pensar que, per exemple, potser en un restaurant no hauria d’haver-hi mòbils perquè hi ha grups de gent aïllats; la gent jove viu aïllada...

Osti, això és una preocupació.

No ho hem de legislar però ho hem de controlar (com a pares i com a societat).

La naturalitat és un dels èxits a l’hora de fer ‘El Món a Rac 1’; som tots plegats una mica el reflex del que passa a la societat No hi ha cosa més meravellosa quan tens un problema que és que algú et parli

I parlant del futur, després de tants intents de matar-la, podem donar la ràdio per viva definitivament?

Si, jo crec que és immortal.

Dic això i toco... ferro perquè... jo crec que ha sobreviscut a totes les idees de possible destrucció i a totes les figures apocalíptiques que deien que la ràdio no tenia futur. La ràdio té un component que no tenen altres mitjans: és un antidepressiu; no hi ha cosa més meravellosa quan tens un problema que és que algú et parli.

I, segurament, algú que et parli d’allò que no sigui el teu problema. I la ràdio té això. És a dir jo, quan estic baix de moral, escoltar un partit de futbol per la ràdio m’anima, escoltar el Clapés a la tarda m’anima... el millor que pots fer és posar-te la ràdio a cau d’orella i que et parlin i que et diguin qualsevol estupidesa. Per això crec que no hi ha aquest conflicte de si vindrà no sé quin invent audiovisual i acabarà amb la ràdio.

Ho han intentat la televisió, la

Tribuna Maresme | 19

televisió en color, l’Internet... i no han pogut amb la ràdio.

Per tant, jo crec que té aquesta màgia que difícilment serà destruïda.

Després de 12 anys al capdavant de ‘El Món a Rac 1’ i sent líder d’audiència, quines creu que són les claus de l’èxit del seu programa?

Naturalitat és una paraula que jo crec és el concepte de la vida. És a dir, si tu fas ràdio, si tu ho fas natural, si ets com ets, hi haurà gent que li cauràs molt malament però hi haurà molta gent que pensarà: “Doncs mira, aquest pensa com jo” o “No pensa com jo però ho diu d’una manera que...”. I després, un altre dels èxits que per mi és cabdal a l’hora de fer un programa o de treballar en grup: el “bon rotllo”. El tema grupal és bàsic; és a dir, que hi hagi un bon ambient d’equip és fantàstic, i,

català quadrat... nosaltres som absolutament imperfectes, molt naturals, com la gent.

Això ha fet, segurament, que la gent hagi pujat al carro d’una idea de programa, diguem, “tal com raja”.

Un moment del programa ‘No pot ser!’ de TV3 que presenta Jordi Basté.

jo, hi ha vegades que sóc molt ciclotímic i que m’aguantin... només tinc els del programa, que són una mena de secta. Jo crec que aquest és un altre dels èxits junt amb la naturalitat a l’hora de fer el programa. Som tots plegats una mica el reflex del que passa a la societat: si hi ha una sèrie que té èxit, doncs parlem d’aquella sèrie; si ens esgota la política doncs diem, “osti, avui volem parlar d’una altra cosa”. És a dir, hem fotut

Com més tecnologia més sols estem: et tanques al teu món, t’estires al llit, agafes el teu mòbil, agafes la teva tauleta... una puntada al peu al faristol del que era la ràdio d’aquelles veus xules –jo no tinc una veu maca- ni aquells tons ni aquell llenguatge perfecte, d’aquell

Per cert, aquest seu “tastaolletisme” al qual fèiem referència al principi acabarà superposant-se als matins a Rac 1, en algun moment?

No ho sé... Hi porto 12 anys...

Sempre dic –fa 8 anys que ho dic- que la meva presència té data de caducitat: sóc com un iogurt, o sigui, amb una data de caducitat. Ara, la data no sé quina és, això és veritat. Pot ser ara, pot ser d’aquí un any... Jo necessito trobar-me a mi mateix, i decidir què faig l’any que ve, i l’any que ve decidiré què faig l’altre. Però jo crec que el meu final dels matins cada cop està més a prop, sí, evidentment.

20 | Tribuna Maresme

ensenyament SABER VIURE

Comença el curs escolar a Mataró amb 19.000 alumnes El regidor d’Educació de Mataró, Miquel Àngel Vadell, va presentar el passat 3 de setembre les dades i novetats del curs escolar 2019-2020 a la capital del Maresme.

Els alumnes que cursaran infantil i primària a Mataró són 12.906 i els que faran els cursos de l’Ensenyament Secundari Obligatori (1r, 2n, 3r i 4t d’ESO) són 6.098 alumnes.

Aquestes xifres, que fan un total de 19.004 alumnes des de P3 fins a 4t d’ESO, són provisionals ja que la matrícula és viva durant tot el curs. Incidir en la qualitat educativa, disminuir l’abandonament escolar i seguir invertint en la millora dels equipaments educatius són els principals objectius de l’Ajuntament en aquesta àrea.

Els primers a començar el curs 2019-2020, el proper 9 de setembre, són els 810 infants matriculats a les nou escoles bressol municipals.

El 12 de setembre és la data d’inici de curs per als alumnes del segon cicle d’educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. El 18

de setembre començaran les classes els alumnes de cicles formatius de grau superior i d’escoles d’adults. L’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) començarà les classes el 26 de setembre i l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM) iniciarà les classes el 30 de setembre.

El curs 2019-2020 tindrà 176 dies lectius. Els festius de lliure disposició escollits pel Consell Escolar Municipal són: el 4 de novembre de 2019, el 24 de febrer, el 20 de març i el 30 d’abril del 2020.

Amb caràcter general, l’horari als centres d’infantil i primària, inclòs els d’educació especial, és de 9 a 12.30 h i de 15 a 16.30 h, amb l’excepció

dels centres de Cirera, Germanes Bertomeu, Rocafonda, Torre Llauder i Mar Meditarrània, que mantindran la sisena hora. Tots els instituts públics fan jornada intensiva. En el cas dels instituts escola, el Mar Mediterrània fa jornada intensiva i l’Àngela Bransuela fa dos dies en horari partit.

En els centres públics que són de titularitat del Departament d’Ensenyament es programaran, d’acord amb la dotació de recursos assignada i en horari escolar no lectiu, unes hores de suport personalitzat per a aquells alumnes que ho requereixin i segons els criteris establerts pel Departament.

El Govern aprova l’adhesió a un programa per promoure la robòtica El Govern va aprovar l’adhesió del Departament d’Educació al conveni per a promoure la robòtica i el pensament computacional als centres educatius catalans. Ho fa a través del programa Escola de pensament computacional –Arduino CTC, que promouen el Ministeri d’Educació i la Fundació Bancària “la Caixa”.

D’aquesta manera es vol afavorir aquelles iniciatives que desenvolupin projectes d’innovació pedagògica per tal d’estimular l’aprenentatge, les habilitats i l’èxit escolar. El programa pretén oferir recursos educatius, formació i solucions tecnològiques als docents per tal que ho puguin incorporar a les seves pràctiques a través de la programació i la robòtica. Els centres reben un kit amb material de hardware obert per poder implementar experiments pràctics. La participació contribueix a desenvolupar les competències bàsiques de l’àmbit digital, i afecta tant a l’educació primària com a l’educació secundària, per tal d’integrar el pensament computacional, la programació i la robòtica.

Tribuna Maresme | 21

David Domínguez Coach / AMIC

Les preguntes són importants: faciliten la reflexió i la presa de consciència. Només així és possible començar a imaginar com volem que siguin les coses en un futur millor, dibuixar el camí que ens porta fins aquest ideal i dur a terme les accions per aconseguir avançar cap a l’objectiu desitjat.

A inicis d’un nou curs escolar, proposem a pares i mares algunes reflexions sobre la seva relació amb l’escola.

1. És l’educació del vostre fill/a –a casa i a l’escola- una prioritat en la vostra vida? En sou conseqüents a l’hora d’organitzar-vos el dia? És conscient d’aquesta prioritat l’empresa per a la que treballeu?

2. Teniu un model clar d’educació familiar compartit entre els dos membres de la

10 Preguntes per a pares i mares a l’inici del nou curs

parella? Coopereu entre vosaltres com a socis de la relació família-escola?

3. Coneixeu a fons, amb informació real –no “de carrer”-, quin és el projecte pedagògic i el funcionament de l’escola del vostre fill/a?

4. Compartiu aquest projecte pedagògic? “Porteu la samarreta” de l’escola? Us sentiu identificats amb la seva mane-

ra de fer i de ser?

5. Us interesseu per l’actitud, la conducta i els valors del vostre fill/a a més a més de preocupar-vos pels seus resultats acadèmics? Com mostreu aquest interès perquè tant el vostre fill/a com els seus mestres ho tinguin ben clar?

6. Sabeu com encaixa el vostre fill en el grup? Parleu amb ell sobre com se sent a l’escola, a la

classe, amb els amics? Coneixeu com és el clima de l’escola?

7. Formeu part d’una escola propera? Teniu accessibilitat al centre, les famílies?

8. Esteu convençuts que la participació de les famílies a l’escola és un dret però també és un deure, una responsabilitat i una necessitat? Podeu concretar quines són les vostres formes de participació a l’escola?

9. Compartiu, família i professorat la convicció que la vostra col·laboració és ja una eina educativa?

10. Ets conscient que, com a pare o mare, et cal formació?

Quines accions portes a terme per formar-te?

Des del coaching no tenim respostes, però podem acompanyar-vos en el vostre procés de millora si us decidiu millorar allò que de ben segur ja feu molt bé.

22 | Tribuna Maresme

ACADÈMIA ALELLA. ALELLA

Warum deutsch lernen?

Per què estudiar alemany?

Aprèn alemany • L’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.

• Us obriran moltes portes.

• L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones.

A Acadèmia Alella ens enfoquem a impartir un ensenyament de qualitat, apostem per un ensenyament

eficaç de la mà de professors qualificats que compten amb una dilatada experiència en l’àmbit acadèmic i que ofereixen un aprenentatge dinàmic i ajustat a cada tipus d’alumne.

Els nostres cursos d’alemany estan dividits per edats, nivells i horaris, per establir grups on joves, adults i universitaris aprenguin en un entorn que afavoreixi l’ensenyament de l’idioma.

Actualment, saber ale-

many suposa ampliar les teves barreres idiomàtiques, a més de ser un avantatge competitiu en l’àmbit professional.

Siguin quins siguin els plans que teniu per al vostre futur, els coneixements d’alemany us obriran moltes portes.

ACADÈMIA ALELLA Pl. Antoni Pujadas i Nirell, L4 ALELLA Tel. 93 555 17 11 www.academiaalella.com

LA’TELIER DE CARLOTA. PREMIÀ DE MAR

Imaginació i creativitat L’Atelier de Carlota és un espai on trobaràs tot el que necessites per desenvolupar la teva imaginació i creativitat.

Tota mena de materials pels teus projectes de scrap, treballs manuals, dibuix, pintura i restauració de mobles.

A més a més de moltes opcions de cursos i tallers per aprendre tècniques noves i perfeccionar les que ja saps amb el nostre assessorament professional.

Pels més petits comencem amb els tallers extraescolars

i, com no, amb els “cumples creatius” per compartir el dia del seu aniversari amb els seus amics.

I per a tu, el curs setmanal de pintura decorativa i

restauració de mobles, així com una gran varietat de tallers que preparem cada mes amb noves tècniques.

Recorda’t d’utilitzar el taller obert per fer aquest moble que tens a casa per fer i no saps com, i tampoc tens eines, ni espai. Nosaltres ho posem tot, tu només has de gaudir i aprendre.

L’ATELIER DE CARLOTA C/ Sant Antoni, 49 Premià de Mar Tel. 669 10 77 32 www.latelierdecarlota.net

En marxa els cursos de català del CPNL El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) engega el curs acadèmic amb una oferta àmplia i completa de cursos de català, que donen resposta a totes les necessitats d’aprenentatge, tant de les persones que s’han establert fa poc a Catalunya i encara no coneixen la llengua, com d’aquells que volen millorar les seves habilitats comunicatives orals i escrites en català.

Per aconseguir-ho, el Consorci posa a l’abast de tothom cursos presencials, en línia o amb modalitat combinada, de tots els nivells, a través dels 22 centres de normalització lingüística i els 146 punts de servei de tot el territori.

Seguint la línia engegada el curs acadèmic 2018-2019, enguany els cursos de català bàsic compten també amb avantatges econòmics i ràtios més baixes d’alumnes, per afavorir la incorporació i el seguiment de les persones que no tenen coneixement de llengua catalana.

L’oferta també inclou cursos especialitzats, vinculats al món professional, orientats a millorar l’expressió oral i l’expressió escrita, i també per practicar la resolució de dubtes lingüístics amb els recursos disponibles a la xarxa.

Tribuna Maresme | 23

Preparar oposicionS

La formació per treballar Quan pensem en formació, pensem en un objectiu associat a aquesta formació, ens preparem per millorar les nostres expectatives personals i també les professionals.

Expectatives que poden ser a curt, a mig o a llarg termini, segons la nostra edat, el nostre perfil, les nostres capacitats i també les nostres limitacions (en clau de temps moltes vegades). Cal doncs valorar les expectatives, i també valorar la possibilitat de què aquestes siguin assolibles.

Una de les opcions més immediates de rendibilitzar una formació, és la preparació d’una oposició per accedir a una plaça de funcionari. En els darrers temps, les diferents Administracions Públiques han ofert i convocat nombroses places de funcionaris i de personal laboral que han permès a moltes persones l’accés a una feina fixa, amb condicions laborals i econòmiques estables.

Aquesta opció permet de manera molt immediata obtenir rendiment en una formació que com totes les formacions ens demanarà esforç, constància, disciplina personal, i si és possible assessorament professional en els tipus de proves i en els processos generals d’accés a l’Administració pública. Repassem alguna de les convocatòries previstes: Generalitat de Catalunya

Cos Superior, de Gestió, administratiu i auxiliar de la Generalitat. A partir del darrer trimestre del 2019 i durant el 2020 es preveuen convocatòries rellevants en cada un dels cossos amb més de 3.000 places.

Cos de professorat (sense FP): 2.946 places ja anunci-

ades per a aquest 2020. Un repartiment de places per a gairebé totes les especialitats.

Aquesta convocatòria es complementarà també durant l’any 2021 i 2022 amb 4.585 places més.

Cos de Mestres: Aquest any 2020 no està prevista convocatòria, però sí durant el 2021 amb 2.117 places de totes les especialitats de l’educació infantil i primària.

Tècnics d’educació infantil i escoles bressol. Estan pendents de ser convocades més de 700 places a escoles bressol de la Generalitat de Catalunya i 475 places més a l’Ajuntament de Barcelona.

Mossos d’esquadra, bombers i agents rurals: S’espera que un cop aprovats els pressupostos, aquests incloguin partides per a noves convocatòries significatives.

Ajuntaments i administració local

Els ajuntaments són l’administració que pot oferir, en conjunt, un major nombre de places i molt diverses en quant a la seva prestació i requeriments. Podem trobar places de conserge (sense requisit acadèmic), policies locals, auxiliars i administratius, tècnics d’escola bressol, personal tècnic divers (arquitectes, enginyers, psicòlegs...).

Les convocatòries dels ajuntaments acostumen a tenir una part comuna que et permet una preparació comuna i una part específica vinculada a l’ajuntament convocant. Podeu trobar tota la informació de les places a l’enllaç següent: http://cido.diba.cat/ oposicions.

món viu

24 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Monsteres maxis o minis Passi Garden Home www.passigardenhome.com

De fulles gegantines, com la Monstera deliciosa o Philodendron Pertusum (la famosa costella d’Adam), o petites, com la Monstera Adansonii, aquestes plantes natives de les selves tropicals d’Amèrica i les Antilles, són lianes enfiladisses que a mesura que creixen necessiten ser guiades o comptar amb un suport al qual adherir-se amb les seves arrels aèries.

La sempre enlluernadora costella d’Adam pot enfilar diversos metres i creix amb força rapidesa. En els exemplars joves, les fulles són més petites i senceres. A mesura que la planta guanya maduresa, el fu-

La decoració amb plantes d’interior té en les Monsteres unes potents aliades, no només per les seves espectaculars fulles foradades sinó també per la seva facilitat de manteniment.

llatge augmenta de mida i comencen a aparèixer les retallades que recorden una costella i

els forats ovalats al costat de la nervadura central.

Per captar la humitat ambi-

ental, treu algunes arrels per sobre de la terra i, si té condicions favorables, és possible que produeixi fruits, que són comestibles.

La Monstera de Adanson, o Monstera Adansonii, no només té fulles molt més petites que la deliciosa: també la forma és diferent, de cor però més estreta i allargada, i amb nombrosos forats. Però, a més, els marges no es ‘desflequen’ en costelles i romanen intactes. La seva necessitat d’humitat la converteix en una planta ideal per al bany, sempre que sigui lluminós. A mesura que creix, lentament això sí, tendeix a penjar, llevat que trobi un suport on recolzar-se i grimpar. També pot viure en aigua.

Tribuna Maresme | 25

COM CUIDAR LES MONSTERES Llum: Viuen bé en diverses condicions de llum, però com més en rebin més brillant serà el verd de les fulles. Això sí, no han d’exposar-se al sol directe per evitar que el fullatge es torni groc o es cremi. Recorda que en el seu hàbitat natural creixen a l’ombra dels arbres, abraçades als troncs.

Temperatura: Pel seu origen tropical no suporten bé el fred. Pateixen si el termòmetre baixa de - 1º, especialment la Monstera adansonii, que és especialment feliç quan gaudeix d’uns temperats 20-22º.

Substrat: Necessiten un sòl ric, amb abundant matèria orgànica, lleuger i alhora capaç de retenir cert grau d’humitat. És important que dreni bé per impedir que es produeixin entollaments.

Les Monsteres en general no són plantes molt exigents en cures i manteniment sempre que es respectin les seves exigències de cultiu. Amb unes mínimes atencions poden complir molts anys.

Reg: Han de rebre aigua de forma regular, encara que en dosis moderades, i sempre deixant que el sòl s’assequi lleument entremig. L’excés de reg els resulta perjudicial i provoca que les fulles es vegin dèbils i deslluïdes, o fomenta que sorgeixin microorganismes que podreixen les arrels.

Polvoritzacions: Polvoritzar el fullatge i les arrels aèries amb aigua, sobretot a l’estiu, és una pràctica que les Monsteres agraeixen, especialment la d’Adanson, molt més demandant d’humitat ambiental.

Abonament:

Per conser-

Plagues i pols: Es poden veure afectades per la cotxinilla cerosa i cotonosa, que ha de retirar-se a mà amb un drap humitejat amb aigua i sabó, igual que la pols sobre les fulles (mai amb abrillantadors).

Poda: Les arrels no s’han de tallar, ja que els serveixen per absorbir la humitat. En cas que siguin massa grans i resultin molt antiestètiques se’n poden podar algunes. Cal eliminar les fulles grogues i trencades.

var-se verdes i sanes han de rebre adob orgànic o per a plantes verdes diluït en l’aigua de reg com a mínim un cop al mes.

Testos: Les Monsteres es poden cultivar en tot tipus de testos, fins i tot penjants en el cas de les Adansonii. Per comoditat i disseny, les hidrojardineres són una bona opció: estalvien la feina de regar i els proporcionen humitat a demanda per capil·laritat, alhora que preserven el sòl de taques.

26 | Tribuna Maresme

sortides SABER VIURE

el maresme crearà 6 noves rutes turístiques El projecte L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca ha aconseguit millorar el finançament dels Fons Europeus de desenvolupament regional.

Es tracta d’una iniciativa que vol contribuir a desestacionalitzar el turisme facilitant que els visitants s’acostin al llegat històric i al patrimoni cultural maresmenc.

El projecte té tres eixos d’actuació. El primer és el disseny i senyalització de 6 rutes turístiques temàtiques que rescaten la història de la comarca: el llegat Iberoromà; torres de guaita, defenses i fortificacions; modernisme; patriomi indià; indústria tèxtil i el Camí de

La Masia de Can Ratés a Santa Susanna.

Sant Jaume. El segon és la difusió, tant d’aquestes rutes com de la resta de productes turístics, amb la creació d’una plataforma digital. I el tercer és el de la intervenció en 8 recursos considerats singulars. En concret, es contempla la creació

d’un centre d’interpretació al Museu Arxiu de Vilassar; l’activació arqueològica i turística del Poblat Ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt; la rehabilitació de la Torre de les Aigües com a centre d’interpretació patrimonial de Dos-

rius; l’adequació de l’accessibilitat del clos arqueològic Torre Llauder de Mataró; l’exposició permanent del Museu Municipal i punt d’informació turístic de can Ventura del Vi de Cabrils, la rehabilitació de l’edifici històric de Vil·la Flora de Canet de Mar; la rehabilitació de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna com a equipament d’ús cultural i turistic i la recreació 3D del Castell de Burriac de Cabrera de Mar. El projecte requerirà d’una inversió total de 2.630.954 €. El 50% d’aquest pressupost seràn finançats per Fons Europeus de desenvolupament regional (FEDER) i el 50% restant l’aportaran els 27 municipis adherits

montserrat s’il·lumina sota el projecte ‘llum i llibertat’ La nit del 10 a l’11 de setembre, 131 agulles del massís de Montserrat, que simbolitzen el nombre total de presidents de la Generalitat de Catalunya, s’il·luminaran en el marc del projecte ‘Llum i llibertat’.

La idea ha estat impulsada per Artistes de la República, l’Assemblea Nacional Catalana de Manresa, la Federació d’En-

titats Excursionistes de Catalunya, i compta amb el suport d’Òmnium Cultural.

En la iniciativa participaran més de 500 escaladors d’arreu del territori. Per part maresmenca, quatre membres de l’Associació Excursionista Montaltrek de Sant Vicenç de Montalt -en Joan Pallàs, Josep Grau, Pere Zamora i Maite Re-

gidor- participaran en la pujada d’un farell a la Serra de Sant Joan (la punta sud del massís).

Les llums dels farells es podran veure a quaranta quilòmetres de distància, encara que el punt en què es veurà la totalitat de l’espectacle és al Camp de Futbol del Bruc, on està convocat un sopar popular.

Tribuna Maresme | 27

RUTES

Ruta Des de Dosrius a Can Bruguera

Font de la Moreneta

Ruta Puig i Cadafalch. Mataró-Argentona. Mataró. Ajuntament. Dissabte 7 a les 10 h.

Visita a la Mina d’Aigua. El Masnou.

C.Interpretació Mina d’Aigua. Diumenge 8 a les 11 h i dissabte 28 a les 12.30 h.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí.

Dissabte 14 a les 17 h.

El Maresme és molt ric en boscos frondosos de pi i alzina.

Coneixerem una mica més d’aquesta riquesa que ens és tan propera. Per estirar les cames, sortim des de Dosrius i pugem suaument fins a Can Bruguera. Passarem pels següents punts d’interés:

Enodescobrim el Parc de la Serralada Litoral. Alella. Plaça dels Germans Lleonart. Diumenge 15 a les 10h. Aprendrem una mica més sobre la DO en una passejada pels voltants d’Alella.

Ruta del mar. Mataró. Ermita de Sant Simó. Diumenge 15 a les 18 h. Descobrirem la vinculació de Mataró amb el mar.

Caminar saludable. St Vicenç de Montalt. Centre Cívic El Gorg. Dimecres 18 a les 9.30h: Pou de Glaç de Canyamars.

Info: Josep Grau (666 77 12 81).

Rukimon Dosrius: Punt inicial i final de la ruta. En acabar la sortida podeu entrar i conèixer el ruc català, andalús i canari, entre d’altres. Són una preciositat.

Olla de Núria. St Vicenç de Montalt. Pk C/ Ginesta. Dies 21 i 22. Farem vivac al Coll d’Eina. www.montaltrek.org El Masnou, terra de mar. El Masnou. Pl. Església. Dissabte 21 a les 19 h.

Can Marc: Antiga masia catalana del segle XVII, que avui és una casa rural molt ben condicionada.

V Caminada nocturna al Castell de Burriac. Vilassar de Dalt. Pk. de la Quintana. Dissabte 21 a les 20 h.

Font de l’Homs: Lloc fresc on pujava a berenar la gent de Mataró.

COM ANAR-HI?

Font de la Moreneta: Datada de l’any 1956 i promoguda per Pere Puig, amb la col· laboració de l’Agrupació Coral Walkyria.

Iniciem el nostre recorregut, després de passar Dosrius, a mig camí de Canyamars -a aproximadament dos quilòmetres després de la rotonda de Can Massuet- al desviament que ens porta a Can Gel i, més concretament, a l’aparcament que hi ha davant de “Rukimon- Rucs del Corredor”.

Comencem a caminar i ens trobem la reixa metàl·lica que ens indica que estem a l’entrada de Rukimon. Prenem el camí que tenim a l’esquerra -vigileu, perquè hi ha un corriol petit que no porta enlloc.

Seguim per aquest camí, de manera que haurem d’ignorar tots els camins que surtin a la dreta. Al final, quan...

Font de la Cornisa: El seu raig d’aigua era agraït pels caminants que travessaven el Maresme pel camí de la Cornisa.

Mataró, un passeig per la història.

Mataró. Ajuntament. Diumenge 22 a les 11 h. Un tomb per la història de la ciutat.

Itinerari: Circular | Durada: 3 h | Desnivell: 290 m.

Distància: 8,2 km. | Època: de primavera a tardor.

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

XXIX Marxa a Peu Premià de DaltMontserrat. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Divendres 27 a les 20 h.

El Modernisme a Mataró. Mataró. Nau Gaudí. Dissabte 28 a les 17 h.

Camí de Ronda de l’Hospitalet del Infant a L’Atmella de Mar. St Vicenç de Montalt. Pk C/ Ginesta. Diumenge 29 a les 7 h. www.montaltrek.org.

26a Caminada popular Sant Mateu.

Premià de Mar. Plaça Països Catalans.

Diumenge 29 a les 8.30 h.

28 | Tribuna Maresme

gastronomia SABER VIURE

Fòrum Gastronòmic doblarà superfície en el seu retorn a Barcelona ACN

Fòrum Gastronòmic tornarà a Barcelona aquest novembre després de tres anys d’absència, ara sota el paraigua d’Alimentària Exhibitions (Fira de Barcelona). Amb aquesta associació, el saló dobla l’espai que havia ocupat anteriorment a la Fira (dins de la fira Hostelco) i disposarà de 6.000 metres quadrats de superfície expositiva –un 80% de l’espai ja s’ha comercialitzat– i 4.000 dedicats a activitats al Pavelló 8 de Fira Montjuïc. Segons defensen els seus fundadors, Jaume Von Arend i Pep Palau, la nova dimensió de la cita no anirà en detriment de “l’essència de proximitat” que ha caracteritzat el Fòrum en 20 anys de trajectòria, amb edicions a Girona, Barcelona i Galícia. Tallers temàtics, un espai dedicat a l’alimentació Halal o les reflexions dels principals cuiners catalans i internacionals del moment són alguns dels atractius de l’edició.

A la capital catalana, i amb el nom de Fòrum Gastronòmic Barcelona, el saló dedicat a la restauració (restaurants i

Els organitzadors del saló preveuen reunir més de 200 empreses del sector

ACTIVITATS CULINÀRIES Tast amb personalitat. Alella. Can Lleonart. Dilluns 9 a les 20h: Amb David Seijas, Maridatge: Ciència o pseudociència?. Dimarts 10 a les 20 h: Amb Montse Blasco, Dolça companyia. Dijous 12 a les 20 h: Amb Anna Casabona, La nit de les Garnatxes. Places limitades. Preu: 15 € Tasta el Masnou. El Masnou. Casa de Cultura. Dissabte 14 a les 19.30 h.

Degustació de productes locals.

Maltaró Feest. Marató. Plaça Ajuntament. Dissabte 21 de 12 a 01 h. Difusió de la cultura de la cervesa artesana com un art i una tradició.

Masnoberfest. El Masnou. Plaça dels Països Catalans. Dissabte 28. Activitat gastronòmica, amb degustacions de tradició bavaresa.

Enodescobrim el Parc de la Serralada Litoral. Alella. Plaça dels Germans Lleonart. Diumenge 15 a les 10h. Passejada pels voltants d’Alella i de les seves vinyes. Durada: 3 h.

Diumenges de vins. El perquè dels maridatges. Alella. Oficina de Turisme.

Diumenge 29 de 12 a 13.30h. Amb el sommelier Arnau Marco. Descobriu el fascinant món dels maridatges amb els vins DO Alella. www.enoturismedoalella.com/experiencies-2

Gin&Tapes. Arenys de Mar. Mercat municipal. Divendres 20 a les 20 h. Jornada gastronòmica al Mercat Municipal.

Oktoberfest. Calella. Envelat. Del 28 de setembre al 13 d’octubre. Tast i música pròpia de l’Oktoberfest.

food service) espera rebre uns 30.000 visitants, la xifra que es va registrar en la darrera edició del Fòrum a Girona, el novembre passat. En celebrar-se de dilluns a dimecres (18, 19 i 20 de novembre), els organitzadors busquen evitar el públic turista o aliè al món de la restauració perquè, recorden, aquesta és una fira adreçada als professionals de l’hosteleria.

Prop de 30 grans xefs de tota Europa participaran a l’esdeveniment a través de l’espai de conferències Fòrum Lab, per descobrir als professionals les noves tendències d’alta gastronomia, però també per posar en valor el paper de la dona al capdavant de restaurants de prestigi i, en general, per “repensar el moment gastronòmic actual”, en paraules de Jaume Von Arend.

Jordi Cruz, Niko Romito (Reale-Cassadona, a Itàlia), Carme Ruscalleda, Oriol Castro, Paco Pérez, Oliver Penya, Eduard Xatruch, Mateu Casañas o Rasmus Munk (The Alchemist, de Dinamarca), són alguns dels noms més destacats que han confirmat la seva assistència.

Tribuna Maresme | 29

La cúrcuma és una de les espècies més saludables AMIC

La cúrcuma, que ha sigut utilitzada sempre a la medicina xinesa i a l’índia, té propietats antioxidants, és un reconegut antiinflamatori i existeixen estudis que la relacionen amb efectes positius sobre la depressió, el càncer, la diabetis i les malalties de cor. També ajuda en cas de gasos. Té un gran poder carminatiu. Si la fem servir amb comí o anís potenciarem els efectes.

Com introduir-la a la dieta?

En el dia a dia potser pensem que és difícil incorporar aquesta espècie, però hi ha moltes formes possibles d’introduir la cúrcuma. Una

La majoria de nosaltres pensem en la cúrcuma com un condiment i clar que ho és, però les seves propietats nutricionals són tan potents que també té una important acció medicinal.

LES POSTRES DE L’ÀVIA REMEI

Pa sec per postres

INGREDIENTS: Pa sec, ous, 3 copetes de rom, 3 cullerades de sucre, oli, sucre.

forma és introduir-la a les vinagretes o introduir-la en pols per fer salses, hummus. La cúrcuma a la cuina és ideal també per a qualsevol plat de pasta, arròs, llegums, salses,

ensalades, verdures bullides...

Una altra forma molt diferent, però molt efectiva pel dia a dia és posar la cúrcuma als sucs del matí o fer una Cúrcuma Chai Latte.

ELABORACIÓ: Tallem el pa sec en forma de melindros i els posem en rengle en una safata. Per sobre els tirem rom, sucre i els rovells d’ou remenats, sense la clara. Els girem perquè quedin xops i ofegats. Escalfem oli en una paella, fregim els melindros remullats i els anem posant en una safata. Els servim empolsats de sucre.

salut

30 | Tribuna Maresme

SABER VIURE

Com organitzar el teu menú setmanal?

AMIC

Som el que mengem. Planificar setmanalment el que menjarem ens permet alimentar-nos de forma més equilibrada, estalviar a l’hora de comprar i organitzar-nos de forma més eficient. Si t’acostumes a dedicar vint minuts a la setmana a preparar el menú dels set dies següents, veuràs com la teva qualitat de vida canvia. I si a més li sumes que fas la tècnica de cuina en sèrie, podràs concentrar tota la feina del menú setmanal en una única tarda.

Què ha de contenir el teu menú setmanal perquè sigui sa?

• Verdura, hortalissa i fruita. El més recomanable és

Consells per organitzar-se

menjar fruita i verdura de temporada, no només perquè és més econòmica, sinó també perquè és més sana.

• Proteïna. Sigui proteïna animal, peix o carn, o proteïna vegetal, com els llegums, el tofu, el natto o el tempeh.

• Carbohidrats complexes: avena, arròs integral, quinoa, pasta i pa integral.

• Grasses bones. La grassa

de referència és l’oli d’oliva, però també la podem trobar als fruits secs, a l’alvocat o a les llavors.

Quina proporció ha de contenir?

La meitat del teu plat (50%) hauria de dedicar-se als vegetals. Un quart del plat (25%) a les proteïnes i l’altre quart (25%) als carbohidrats.

Cuina un dia a la setmana. En comptes d’estar cada dia a la cuina, pots decidir cuinar només un dia. Aquell dia potser es fa etern, però després ho agrairàs la resta de la setmana.

Fes grans quantitats i congela. Una opció és tallar moltes verdures o fer sofregits per a diversos dies. Després és molt més fàcil acabar de completar el plat.

Cuina diverses receptes simultàniament.

Tribuna Maresme | 31

Pla de Salut contra l’excés de pes infantil a Catalunya El Departament de Salut començarà a aplicar a la tardor una nova manera d’abordar un dels problemes prioritaris de salut pública a Catalunya, l’excés de pes en la població infantil. Ho farà amb un nou model de prevenció i atenció, que pretén actuar en els infants i les seves famílies, sobre cinc àmbits -l’alimentació, l’activitat física, el sedentarisme, les hores de son, i altres conductes-, i implica els professionals de la salut -amb formació específica-, i les famílies, en col·laboració amb els recursos comunitaris i de salut pública.

El pla, elaborat amb la col· laboració de societats científiques i representants d’entitats, abasta actuacions universals de seguiment i consell, però

ACTIVITATS SALUT DO-IN. Estiraments i exercicis terapèutics de Medecina Tradicional Xinesa. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Diumenges 1 a les 10 h. A càrrec de Slobodan Jerkovic.

Taller de Mindfulness. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dimarts 3 i 17 a les 18.30 h.

A càrrec de Tomàs Villamayor, educador transpersonal.

Taller de primers auxilis per a nadons i infants. El Masnou. Assemblea de Creu Roja. Dissabte 14 de 10 a 12h. Preu: 30 €.

Inscripcions a www.cruzroja.es

s’intensifica i posa èmfasi en famílies amb menys recursos, plantejant fases progressives en relació amb les necessitats de l’infant. A més, incorpora diverses novetats.

En primer lloc, contempla la formació en prevenció i atenció a l’excés de pes infantil per als equips de pediatria d’atenció primària, escoles i recursos comunitaris. En segon lloc, inclou la disposició

d’una dietista-nutricionista de suport, tant per a l’abordatge individual, com grupal o comunitari. També es comptarà amb altres suports necessaris, com experts en activitat física o psicologia, i es treballarà per identificar missatges claus que arribin als infants i a les famílies. Tot plegat per a garantir un abordatge que impliqui i mobilitzi tots els recursos comunitaris.

Caminar saludable. St Vicenç de Montalt.

Centre Cívic El Gorg. Dimecres 18 a les 9.30h: Caminada matinal al Pou de Glaç de Canyamars. Info: Josep Grau (666 77 12 81).

Gestió del dol. Vilassar de Mar. Biblioteca.

Dimecres 18 a les 18.15 h. A càrrec d’Anna Colom, terapeuta en PNL. Document de Voluntats Anticipades (DVA) Testament vital. Mataró. Esmandies Casal. Dijous 19 a les 19 h. Xerrada-taller a càrrec d’Isabel Alonso Dávila, presidenta de associació Dret a Morir Dignament.

Impacte dels trastorns neurològics en la població. Alella. Can Lleonart. Dijous 3 d’octubre a les 19h. A càrrec de Sara Domènech, doctora en psicologia.