Page 1

MÚSICA LLIBRES PANTALLES IDEES MEMÒRIA TECNOLOGIES FESTES SALUT

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

BELLESA MODA TEATRE INFANTIL GASTRONOMIA SORTIDES MÓN VIU VIDA SANA

NÚM. 343. FEBRER 2019 | Propera sortida: 7 de març

Aprendre a relaxar-se Comença l’any amb les propostes de salut i benestar que t’ofereixen les teràpies alternatives

Gastronomia: Especial calçotades al Maresme Festes: Carnaval i Festa Major a Premià de Mar


PROPOSTES DESTACADES DEL MES DE FEBRER MAREMAR

Mataró. Teatre Monumental Dissabte 23 a les 18 i 21 h. Dagoll Dagom uneix pa· raula, dansa i cançó per representar Shakespeare amb música de Lluís Llach. Una adaptació del drama a l’actualitat del món dels refugiats.

ANY NOu XINÉS

MATARó. AJuNTAMENT Diumenge 10 a les 11.30 h. Celebració que començarà amb una cercavila amb diverses comparses i elements populars de la cultura xinesa. Finalitzarà al Parc Central Vell, on hi haurà actuacions.

CARNESTOLTES

EL MARESME En la recta cap al Carnaval cal començar a preparar les disfresses per a la festa més disbauxada de l’any.

ANTONIO OROZCO MATARó. TEATRE MONuMENTAL. Dies 27 i 28 a les 21 h.

MISHIMA

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA. Divendres 22 a les 21 h. Mishima ens presenten el seu darrer disc Ara i res.

Concert d’un dels artistes amb més talent del pa· norama musical del país, amb una gran projecció internacional.

SECRETS DEL CASTELL DE BuRRIAC CABRERA. FONT PICANT. Dia 3 i 17 a les 11h. Visita teatralitzada. Un indret amb moltes llegendes de tresors amagats, cavallers, reis i bruixes.

LA VINYETA

CONCURS SORTEIG D’uNA CALÇOTADA PER A 2 PERSONES

MANERES DE PARTICIPAR 1. Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. 2. Facebook / Twitter / Instagram. Segueix-nos i posa m’agrada a la publicació del concurs.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

Tribuna

Maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

La guanyadora del concurs de l’edició de gener d’una calçotada per a dues persones al Restaurant Can Raimí: Silvia Castrillón.

Editor/director: josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, jesús Gonzàlez Notario, josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Ricard Soler. / AMIC, ACN i Associació cultural Valors. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.


vida sana

Tribuna Maresme | 3

SABER VIURE

L’any arrenca amb força i en aquest primer trimestre despleguem els propòsits de replantejar-nos una vida molt més sana i equilibrada. Afrontar nous reptes per aprendre a relaxar-se com la meditació o noves pautes en els hàbits alimentaris, són alguns dels aspectes que es tracten els articles d’aquesta secció.

Hàbits per mantenir la ment en calma AMIC www.bellezaactiva.com

Després de les vacances arriba el torn de la feina, però pagant un preu molt car: l’ansietat i l’estrès. Òbviament, no tots els treballs són iguals, però gene· ralment aquest aspecte apareix en tots. Per tot això, és conve· nient parar, tranquil·litzar·se, respirar fondo o fins i tot, fer exercicis de ioga per començar el dia amb l’energia necessà· ria. En aquest article, apuntem quines són les tècniques per relaxar el cos i la ment. Exercici físic. En el dia a dia sorgeixen problemes que ens poden frustrar el nostre des· cans a l’hora de dormir i cris· pen el nostre rostre i deixen se· nyals en forma d’ulleres. Com a recomanació, l’acció més infal·lible és apostar per l’exer· cici físic. Els experts recoma· nen fer un mínim de 20 minuts d’exercici diari, però no té per què ser un esport que exigeixi un esforç gran. Amb una pas· sejada rutinària serà suficient, però anem a destacar altres ac· tivitats físiques que pots fer per

La meditació ens ajuda a trobar l’equilibri i l’harmonia interior.

tenir la ment sana. La primera, és el ioga. Gràci· es a ell, és possible fer front a la depressió i l’ansietat, ja que redueix l’estrès. A causa de la força mental que aporta a les persones que el practiquen, resulta una proposta excel· lent per obtenir una bona salut mental. D’altra banda, trobem el pilates, amb el qual augmen· tarem flexibilitat en el nostre cos, tonificarem, podrem dor· mir millor i tindrem una major autoestima. Així mateix, també és ideal per relaxar·nos. Esports com el gimnàs, el jog· ging, el futbol o el bàsquet tam· bé són recomanables, ja que ens cansaran i així podrem dor· mir millor i amb més relaxació.

Salut mental. Deixant en· rere l’activitat física, una altra pràctica interessant és explo· rar idees noves. D’aquesta ma· nera, aconseguirem una ment i cos més saludables. El més important és tenir una actitud positiva en tot moment i soci· alitzar·se, per així obtenir un millor funcionament del siste· ma immunològic i cardiovas· cular. A més d’això, ser obert o oberta davant les persones per així, tenir un millor humor. Per tenir una bona salut mental, els exercicis de lògica també seran grans aliats. Així, els puzles, mots encreuats o sudokus, obligaran al nostre cos a augmentar la plasticitat neuronal. D’aquesta manera,

les neurones aconseguiran adaptar·se a nous reptes i apre· nentatges. Sortir de la zona de confort i saber moure’s en en· torns nous enfortirà les nostres neurones. El món espiritual també pot ser de gran ajuda. Només cal connectar amb un determinat sistema de creences que en· llaci amb una font d’inspiració que ens proporcioni pau, sere· nitat i seguretat. És a dir, acon· seguir algun referent intel· lectual de l’índole que sigui, religiosa, familiar o del nostre cercle d’amistats. És important destacar, que la tecnologia ha augmentat el fet que cada vegada siguem més sedentaris. Per això, és impor· tant adonar·se que hem d’ai· xecar·nos del sofà i fer exercici per mantenir una salut física i mental completa. Així mateix, cal apostar per una vida lliure, més simple i amb la qual ens conformem sense anhelar més del que hem de tenir. I aconse· guirem sentir·nos molt millor amb nosaltres mateixos, ja que abandonarem la idea de frus· trar·nos per allò que no tenim i aconseguirem no deprimir·nos.


4 | Tribuna Maresme

Meditar per generar calma interna

Siddhâsana. La postura perfecta. Assegut sobre un coixí, amb un peu davant de l’altre, amb els genolls al terra.

Mònica Calvo El Taller de Ioga

L’hivern és una època propicia per a recollir·nos, connectar amb el nostre interior i gene· rar pau interna. La meditació és una manera idònia de fer· ho i té molts beneficis, com la reducció de l’angoixa i l’estrès o el reforç del sistema immu· nitari, entre d’altres. El primer pas per aprendre a meditar és adoptar una pos· tura adequada. Hi ha moltes postures de meditació. L’im· portant és que et sigui còmoda i estable perquè la puguis sos· tenir durant una llarga estona sense haver de bellugar·te gai· re, i que la columna vertebral

Vajrâsana. Postura del diamant. Assegut sobre els talons, amb l’esquena recta. Pots utilitzar un suport a sota les cames.

Assegut sobre la cadira, amb l’esquena recta.

EXERCICI PRÀCTIC 1. Primer assegura’t de què estàs en un lloc prou silenciós i que no et molestaran. 2. Tria una de les tres postures que et presentem. Procura estar còmode, atent i relaxat. 3. fes de 5 a 10 respiracions ben profundes i lentes. 4. A continuació, respira de forma natural portant tota la teva atenció al ventre, sentint com l’aire fa pujar i baixar el ventre. Estigues concentrat uns 10-20 minuts, segons la teva experiència. Si apareixen altres pensaments, simplement deixa’ls passar i torna la concentració a la respiració. 5. una bona manera de concloure la meditació és amb un gest intern d’agraïment.

estigui projectada permetent així una respiració àmplia. Amb les mans pots fer un gest

que et faciliti la concentració (mudra), per exemple, unint el primer i segon dit de les mans.

Alimentar-se Juan Juncosa www.juanjuncosa.com

Comencem l’any i molts són els que es plantegen una nova alimentació. Tan impor· tant és el que mengem per al nostre estat d’ànim com sa· ber amb què alimentem la nostra ment. Físicament par· lant el menjar que ingerim és molt important. Tant per la quantitat com la qualitat. Menjar correctament ens farà sentir·nos millor i més sans. Menjar de forma incorrecta i a horaris irregulars ens pot aportar mal estar, pesadesa, insomni, o coses pitjors que podrien derivar en malalties. Doncs molt similar ocorre amb la nostra ment. Si l’ali· mentem amb negativitat, des· ganes, pessimisme, etc. Po· dem arribar a tenir insomni, ens poden baixar les defenses o, pitjor, podem arribar a tenir depressió. Per tant ara que co· mencem l’any val la pena que si algú vol plantejar·se una ali· mentació diferent, no només s’ho plantegi de forma física, és a dir, “alimentàriament” parlant, sinó també que s’ho plantegi mentalment parlant. Que millor forma que tancar aquest article amb aquella fa· mosa frase “mens sana in cor· pore sano” i us divertireu molt si busqueu en Internet d’on prové aquesta frase.


66 | | Tribuna TribunaMaresme Maresme

societat TERRITORI I PERSONES

Premià de Dalt recupera el ‘Sereno’ ‘El sereno del segle XXI’ farà tasques de vigilància als carrers de tot el poble des que es fa fosc i durant la franja horària en què estadísticament hi ha més incidències

Font: Ajuntament Premià de Dalt

El sereno era un vigilant mu· nicipal nocturn que antiga· ment rondava de nit a les po· blacions de certa importància. Va ser creat a finals del segle XVIII i eren empleats de l’ad· ministració municipal i de· penien de l’ajuntament local. Vigilaven la ciutat o el poble de nit. Ara, Premià de Dalt ha ini· ciat una experiència pilot en què treballaven des de feia un any i que el passat mes de de· sembre va rebre l’autorització

del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. De fet, Premià de Dalt és el primer municipi de Catalunya amb autorització per a fer vi· gilància als carrers; altres en tenen per a combatre la venda ambulant al carrer sense per· mís. A la iniciativa, s’hi desti· nen 100.000€ del pressupost municipal. El servei va arrencar el 28 de gener amb presència de serenos a tot el terme muni· cipal, dividits per les diferents zones, fins a tenir 12 persones reforçant la vigilància i com·

batent alhora l’incivisme i ac· tes vandàlics. Els serenos van començar a fer rondes a peu a tot per tot el terme municipal, dividits per les diferents zones de Premià de Dalt, coordinats per la Po· licia Local i complementant les patrulles en vehicle i les càmeres de seguretat instal· lades. D’altra banda, segons tam· bé indica el consistori, des de fa mesos s’ha reforçat la presència policial al municipi amb controls conjunts entre Mossos d’Esquadra i Policia Local, s’han instal·lat 18 cà· meres lectores de matrícules a les entrades al poble, s’ha augmentat l’atenció policial de forma presencial a la pre· fectura al matí i a la tarda i també les 3 patrulles durant les hores en què més incidèn· cies hi ha, entre d’altres actu· acions. ‘El sereno del segle XXI’ vol ser una figura propera, coor· dinada per la Policia Local. Aniran degudament identifi· cats perquè els veïns els reco· neguin fàcilment.

Catalunya tanca el 2018 amb 451.400 aturats, un 5,82% menys que l’any anterior Catalunya va tancar el 2018 amb 451.400 persones atu· rades, un 5,82% menys que l’any anterior, segons les da· des de l’Enquesta de Pobla· ció Activa (EPA) publicades el passat 29 de gener. La taxa d’atur es va situ· ar en el conjunt de l’any en l’11,75%, una xifra que està per sota de la mitjana espa· nyola (14,45%) i també és in· ferior a la de finals del 2017, quan l’atur era del 12,63%. Durant els 12 mesos de l’any passat, es van crear a Catalunya uns 75.000 llocs de treball, xifra que va si· tuar el nombre d’ocupats en 3.391.100 respecte als 3.316.200 de finals del 2017.


Tribuna Maresme | 7

Les tramitacions a l’Oficina d’Habitatge del Maresme augmenten un 21% Font: Consell Comarcal

L’Oficina d’Habitatge del Con· sell Comarcal del Maresme ha augmentat un 21% l’atenció a persones que necessiten tra· mitar ajuts de lloguer, pres· tacions econòmiques per si· tuacions d’especial urgència, subvencions per rehabilitació o cèdules d’habitabilitat. En concret, al llarg de 2018 s’han realitzat 25.834 atencions a persones que, en el 95% dels casos demanen ajuts per fer front al pagament del lloguer. Les tramitacions de l’Ofici· na d’Habitatge comarcal han aconseguit durant 2018 ajuts per a 2.298 famílies per un im· port total de 4.548.087 euros, una xifra que supera en un 5% els ajuts percebuts el 2017 i en un 23% els que es van atorgar

el 2016. Aquests ajuts, provi· nents de diferents convocatò· ries de la Generalitat, han anat destinats en un 96,3% a ajudar famílies a fer front a les despe· ses de lloguer de l’habitatge de residència. La resta (167.662 euros) són prestacions eco· nòmiques d’especial urgència que han ajudat 115 famílies de la comarca en casos de desno· nament, hipoteques o lloguer.

L’Oficina comarcal d’habitat· ge també ha tramitat 16 ajuts per a la rehabilitació d’edificis i 1.154 cèdules d’habitabilitat. Aquest servei del Consell Comarcal del Maresme dóna servei a una població poten· cial d’uns 250.000 habitants. Atén els veïns i veïnes de to· tes les poblacions de la co· marca, exceptuant Mataró, Malgrat de Mar, El Masnou,

Calella, Sant Pol i Tordera que disposen d’Oficina municipal. Està ubicat a les dependènci· es del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Bia· da 1 de Mataró), però també presta servei d’itinerància. El personal tècnic es desplaça en dies concrets a Pineda de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i Premià de Mar. El conveni sig· nat amb aquests ajuntaments facilita que la ciutadania pugui realitzar els tràmits relacionats amb habitatge sense necessitat de desplaçar-se del municipi de residència. En les properes setmanes, els veïns i veïnes de Premià de Dalt també disposa· ran d’atenció en el seu munici· pi. S’està acabant de concretar el conveni amb l’ajuntament d’aquest municipi.


llibres ACOSTA’T A LA CULTURA

NOVETATS EDITORIALS L’ombra de l’amor de Pere Anglas Voliana Edicions publica la primera novel·la de l’actor i guionista mataroní Pere An· glas. Amb aquest treball, l’au· tor rescata de l’oblit una èpo· ca en què el teatre encara es feia amb decorats de paper i apuntador i els empresaris te· atrals no estalviaven astúcies per omplir de públic les sales. De mà del seu protagonista, l’Anton Descalç, els lectors co· neixeran els tripijocs per so· breviure d’una sala oblidada del Paral·lel, el Saló Afrodita, en el marc d’una novel·la so· bre el poder transformador de l’amor. A la Barcelona de l’any

1924, un jove autor i empre· sari teatral rep l’encàrrec d’un extravagant marquès italià d’escriure una obra de teatre sobre l’autèntica naturalesa de l’amor i d’estrenar·la amb la seva companyia. L’ombra de l’amor és una aventura d’intriga i amor que ens transporta a la Barcelona de la Dictadura de Primo de Rivera, una època en què el Paral·lel, el carrer més popular i alegre de la ciutat, era ple de teatres i cabarets que posaven a prova la moral del nou règim. Pere Anglas és actor, guionis· ta i dramaturg. Autor d’una

desena d ’o b r e s teatrals, va ser di· aloguis· ta del serial de TV3 El cor de la ciutat i cap de guionistes de progra· mes i sèries d’altres cadenes d’àmbit estatal. Amb Voliana Edicions, ha publicat dues obres de teatre: Carles & Belisa (2014), i L’home inacabat (2017), sobre Puig i Cada· falch. L’ombra de l’amor és la seva primera novel·la.

El peón envenenado de Ricardo Alía Un dels autors que van par· ticipar al darrer festival Vi· lassar de Noir va ser Ricardo Alía. El llibre que presentava és El peón envevenado, publi· cat per Maeva. Alía, exjuga· dor professional d’escacs, és l’autor de la Trilogía del Zodíaco –en la que el seu treball com a químic va tenir molta influència. D’altra banda, a la trama narrativa d’aquesta captivadora història, la me·

tròpoli de Londres és el tauler i qualsevol pot ser víctima del misteriós jugador que mou les blanques. A partir de di· verses línies temporals: el 2003, el 1970 i el 1937, les tres històries confluiran de mane· res imprevistes fins arribar a un inesperat final. El lector es trobarà amb una interessant novel·la en la qual hi ha una partida que funciona com a element conductor de la tra·

ma. I per facilitar el seu segui· ment, s’han in· clòs dia· grames amb la posició en curs. Tot i així, no cal saber jugar als escacs ni conèixer les regles per a disfrutar de la novel·la.

Rojo sobre negro de Isabel del Río Del bon ofici narratiu de l’autora Isabel del Río (Barcelona, 1983), la il·lustradora Jenni Conde i l’editorial emergent Apache Li· bros, especialitzada en gènere fantàstic, sorgeix Rojo sobre negro. La veu narrativa de Isabel del Río afegeix una nova baula a una ja sòlida trajectòria en la qual prima la fantasia, reinven· tada i abeurant·se de nombroses fonts –antigues i més contempo· rànies. Un cop més, el seu nou treball, pren la forma d’una obra que captiva i sedueix el lector, l’atrapa fins al final i el convida a passar una immillorable estona llegint. Precisament, l’autora té d’altres títols de narrativa des· tacats publicats com són Casa de Títeres, La Vidente de la Luna llena o Las Bocas de la Montaña. En aquest nou treball s’hi ex· plica la història de Carrie, que va aprendre del seu avi a entrar en negre, una dimensió que ens envolta però escapa dels nostres sentits; i de la seva mare, a pas· sar desapercebuda. Fins que a l’institut vol deixar de ser invisi· ble i el seu passat conflueix amb el present, en el marc d’una gran història d’amor impossible.


Tribuna Maresme | 9

‘Crims.Doalella’ aposta per la narrativa negra

PRESENTACIONS DE LLIBRES TEiÀ. BiBLiOTECA El impulso de la vida. dijous 7 a les 19h. A càrrec del seu autor, Sergi Marraco. ViLASSAr dE MAr. MuSEu EnriC MOnJO Ponts d’Aigua. diumenge 10 a les 12 h. Amb recital de poemes del llibre. Obra solidària sobre les migracions.

Raquel Gámez, una de les autores convidades al cicle.

La Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella ha programat un nou cicle de presentacions de lli· bres d’autors i autores de gè· nere policíac. Es presentaran les obres de Pep Coll, Anna Lleonart Miró, Raquel Gámez i Salvador Cases. Tant Gámez com Lleonart són autores vin· culades al Maresme. Aquests són uns bons moments per a la literatura de gènere negre català, tant pel que fa a publi· cacions de títols com festivals.

CRIMS.DOALELLA ALELLA. BIBLIOTECA Club de lectura. dijous 7 a les 20h. Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll. Amb la presència de l’autor.

Presentació llibre. dimarts 12 a les 20h. El fals thriller del carrer d’en Roig amb l’autora Anna Lleonart Miró, a càrrec de l’escriptora Emilia illamola. Presentació llibre. divendres 15 a les 20h. No diguis res amb l’autora raquel Gámez Serrano, a càrrec de l’escriptora Susana Hernández. Presentació llibre. dilluns 25 a les 20h. Un cadàver inquiet, amb el seu autor Salvador Casas.

El patrimoni de Premià de Mar protagonitza una nova col·lecció de llibres Sota el títol d’Arrela’t desco· berta, l’Ajuntament ha posat en marxa una nova col·lecció de publicacions que té el pa· trimoni de Premià de Mar com a centre d’interès. Els llibres estan adreçats a tots els pú· blics i tenen com a objectiu la difusió del coneixement dels elements patrimonials més destacats amb què compta la vila. El primer volum de la col· lecció gira entorn de la masia de Can Manent, la primera masia de Premià de Mar de la qual se’n té documentació i que tot just acaba de com· plir 400 anys d’existència. La publicació porta per títol Can Manent, una història premia· nenca i explica els inicis de la masia, però també els de Pre· mià de Mar i la seva evolució fins a l’actualitat, tot fent un

repàs al poble, la seva gent i la seva manera de viure. Aquest primer llibre de la col·lecció ha estat escrit per Marta Luna, premianenca i professora de literatura infantil a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès, mentre que les il·lustracions han anat a càrrec del dibuixant Ferran Costa, manresà però molt vin· culat a Premià de Mar. El llibre es presentarà en un acte públic el dia 16 de febrer a les 19 h a la mateixa masia de Can Manent.

ALELLA. BiBLiOTECA dimarts 12 a les 20h: El fals thriller del carrer d’en Roig: amb l’autora Anna Lleonart a càrrec de l’escriptora Emilia illamola. divendres 15 a les 20h: No diguis res amb l’autora raquel Gámez Serrano, a càrrec de l’escriptora Susana Hernández. dilluns 25 a les 20h: Un cadàver inquiet, amb el seu autor Salvador Casas. MATArÓ. BiBLiOTECA AnTOni COMAS L’ombra de l’amor. dijous 14 a les 19.30 h. Amb l’escriptora Care Santos i amb la presència de l’autor, Pere Anglas. MATArÓ. BiBLiOTECA POMPEu fABrA Carnestoltes amb lletra i música. divendres 15 a les 19 h. Llibre sobre el Carnestoltes mataroní. MATArÓ. dÒriA LLiBrES Tocats de l’ala. divendres 15 a les 19.30 h. d’Oriol rodríguez que analitza la història oral del rock català.

ViLASSSAr dE dALT. BiBLiOTECA Lo que no borrará ni el viento ni el tiempo. dimarts 19 a les 19 h. A càrrec del seu autor Vicente Buruaga. ViLASSAr dE MAr. BiBLiOTECA Estimats Lluc i Joana. dimecres 20 a les 19.30 h. d’Oriol Junqueras. ViLASSSAr dE dALT. BiBLiOTECA Pentimento. dijous 21 a les 19 h. d’Antoni real. Llibre que està dedicat a la figura del pintor modernista vilassarenc Aleix Clapés. ArEnYS dE MAr. ATEnEu ArEnYEnC Sota el signe de càncer. divendres 22 a les 19 h. A càrrec de l’autor, Albert Hernández. EL MASnOu. BiBLiOTECA Enciende tu luz. dissabte 23 a les 11 h. de Maite Valderas. MATArÓ. BuC dE LLiBrES Haz memoria. dissabte 23 a les 12 h. de Gemma nieto. ArEnYS dE MAr. C.C.CALiSAY Generació (H)Original. dissabte 23 a les 19 h. A càrrec dels autors del projecte Marta Huertas i dídac rocher i recital poètic de Jordi Vintró.


10 | Tribuna Maresme

TEATRE Conferència espectacular amb David Espinosa. Mataró. Can Gassol. dimecres 6 a les 19.30 h. una particular classe magistral sobre les arts escèniques multidisciplinàries que combina la paraula amb la manipulació d’objectes, l’acció coreogràfica i el teatre d’ombres.

escenaris ACOSTA’T A LA CULTURA

Arriba la nova temporada escènica de la Sala d’Argentona

Rebota rebota y en tu cara explota. Vilasssar de Dalt. Teatre La Massa. divendres 8 a les 21 h. d’Agnés Mateus i Quim Tarrida. El metge de Lampedusa. Premià de Mar. Espai Amistat. dissabte 9 a les 21 h. A càrrec de xicu Masó. Premi de la crítica al millor actor. 3 nominacions als premis Butaca. Raphaëlle. Mataró. Teatre Monumental. dissabte 9 a les 20.30 h. Teatre documental que pren com a protagonista una dona transgènere per parlar-nos d’un món en transformació. A càrrec de La Conquesta del Pol Sud. 17 € A.K.A. - Also Known As. El Masnou. Ca N’humet. diumenge 10 a les 18 h. Premi Butaca 2018 al millor espectacle de petit format, millor text teatral, millor direcció i millor actor. La Dogaresa. Mataró. Teatre Monumental. diumenge 10 a les 18 h. Sarsuela a càrrec de la companyia de sarsueles Ciutat Comtal, el cor La Lírica de Sant Andreu i l’orquestra Aula Lírica. 22 € L’estranya parella. Mataró. Foment Mataroní. diumenge 10 a les 18 h. A càrrec del grup de teatre El Centru de Canet de Mar. 47è Concurs de Teatre Amateur. Arenys de Mar. Teatre dels Seràfics. diumenge 10 a les 18 h: Selfie a càrrec de filagarsa Teatre de Molins de rei. diumenge 17 a les 18h: El Rei Borni a càrrec del Grup de Teatre nyoca de l’Ametlla del Vallès. La forma de les coses. Mataró. Sala Cabanyes. divendres 15 i 22 a les 21 h. dissabtes 16 i 23 a les 21 h. diumenges 17 i 24 a les 18 h. Adam és un noi insegur que, influenciat per Evelin està disposat a canviar del tot per agradar-li més. de mica en mica es va transformant, però els canvis no agraden als seus amics d’abans. 12 € After play. Cabrera. Teatret de can Bartomeu. dissabte 16 a les 21 h i diumenge 17 a les 18.30 h. A càrrec del TAC. Maremar. Mataró. Teatre Monumental. dissabte 23 a les 18 i 21 h. dagoll dagom uneix paraula, dansa i cançó per representar Shakespeare amb música de Lluís Llach. una adaptació del drama a l’actualitat del món dels refugiats. 28 € Esmorza amb mi. Argentona. La Sala. dissabte 23 a les 20.30 h. Obra finalista als Premis Butaca 2018. una delicada comèdia sobre l’amor i l’amistat. Només una vegada. Arenys de Mar. Teatre Principal. diumenge 24 a les 19 h. de Marta Buchaca. 17 € Espurnes en dansa. St Vicenç Montalt. Centre Cívic. diumenge 17 a les 19 h. Espectacle del Grup frises de l’Associació Catalana de dansa Lliure.

Un moment de ‘El chico de la última fila’.

L’Ajuntament d’Argentona va presentar la nova temporada d’espectacles de La Sala per als mesos de febrer a maig. El passat 17 de gener es van po· sar a la venda les entrades i abonaments per a les nou pro· postes d’aquest inici de 2019 i que comptarà amb actors i propostes de luxe. El calendari arrenca el dis· sabte 9 de febrer amb el con· cert de l’argentonina Carola Ortiz, que presentarà el seu treball a Spirala en format de septet. Esmorza amb mi, fina· lista als Premis Butaca 2018 i amb un excel·lent reparti·

ment que compta amb Anna Alarcón, Andrés Herrera o la Mima Riera, esdevindrà una de les comèdies teatrals d’aquesta temporada. Sergi López encapçala la llista d’in· tèrprets a El chico de la última fila. El text original, de Juan Mayorga, va ser guardonat amb un Premi Max. El 23 de març arribarà una de les propostes que més bona acollida rebrà de ben segur pel públic general, amb l’es· pectacle Bona Gent, a càrrec de Quim Masferrer, que els darrers anys ha aconseguit un gran èxit amb el programa de

TV3 El Foraster. Eduard Fare· lo interpretarà un ventall de personatges i emocions a Una Ilíada, inspirada en la clàssica obra d’Homer. La comèdia Ovelles, protago· nitzada per Biel Duran, Albert Triola i Sara Espígul, o el tea· tre dramàtic Aka (Also Known As), premi Butaca 2018 al mi· llor text teatral, arrodoniran el potent cartell teatral de la pro· gramació de La Sala per aquest hivern i primavera. La nova programació de La Sala també oferirà un destacat espai a la dansa urbana amb l’espectacle Boomerang, que aglutina les creacions de les companyies Aina Lanas, The Jokerz i Agnés Sales & Héctor Plaza. La temporada es completa amb les cites familiars que ar· ribaran de la mà de Xarxa d’Ar· gentona: l’espectacle de clown Cösmix al febrer; la història de La Berta i el seu Robot, explica· da a través de les titelles de la companyia Lazzigags, el mes de març; i a l’abril el musical de grans titelles Akäshia, el vi· atge de la Llum.

Els teatres de la Xarxa Transversal s’alien per mostrar les creacions més trencadores Tots els teatres que formen part de la Xarxa programaran obres de noves escenes que trenquen amb les regles del teatre més convencional com són les creacions de La Con· questa del Pol Sud, de l’Agru· pación Señor Serrano, d’Iván Morales o de Xavier Bobés. La programació es mostrarà a Figueres, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sant Cugat del Vallès, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

El primer espectacle de No· ves Escenes que aterrarà a Ma· taró serà Raphaëlle que es re· presentarà el 9 de febrer a les 20.30 h al Teatre Monumental. L’obra de La Conquesta del Pol Sud es basa en l’experièn· cia real de canvi de gènere de Raphaëlle Pérez. Protagonit· zada per aquesta dona trans, ens parla del seu recorregut vital marcat per la lluita per la identitat, el trencament dels motlles i l’autoafirmació.

A més, entre el 30 de gener i el 13 d’abril, a totes les ciutats de la Xarxa es representarà el nou espectacle de l’artista es· cènic David Espinosa titulat Conferència Espectacular. Es tracta d’una creació produï· da íntegrament per la Xarxa Transversal que serveix d’in· troducció divulgativa al teatre més contemporani així com als altres espectacles programats i que a Mataró es podrà veure el 6 de febrer a Can Gassol.


Tribuna Maresme | 11

La Pegatina, els Catarres, els Pets i Ju, noms destacats del Canet Rock del 2019

Una imatge de la presentació del Festival

La Pegatina, els Catarres, els Pets i Ju són alguns dels noms destacats de la sisena edició del festival Canet Rock, que se celebrarà el 6 de juliol al Pla d’en Sala de la localitat del Maresme. Aquests noms s’afegeixen als tres que havi· en transcendit fins ara, Zoo, Doctor Prats i Buhos, i als de la resta del cartell que es van pre· sentar. La resta de noms seran La Casa Azul, Oques Grasses,

Foto: Gil Ayats

Itaca Band, Elèctrica Dharma, Xavi Sarrià i el Cor de la Fera, Suu, Roba Estesa i Miquel del Roig. L’any passat el Canet Rock va congregar 22.000 per· sones, segons les xifres dels or· ganitzadors. La Casa Azul de· butarà al certamen amb el seu pop “electrònic i desenfadat”, segons defineixen els organit· zadors del festival. També s’hi estrenen Suu, Xavi Sarrià i el Cor de la Fera, Roba Estesa i Ju.

MÚSICA Claudia Cabero Trio. Mataró. Casal L’aliança. dijous 7 a les 21 h. Concert de la guanyadora del Sons de la Mediterrània.

Óscar Font. Mataró. Sala Clap. dijous 21 a les 21.30 h. Jam-session amb aquest trombonista de llarga trajectòria.

Cor Seasons i el Cor VilasSons. Vilassar de Mar. Ateneu Vilassanès. divendres 8 a les 21 h. Concert solidari amb la direcció de Judit neddermann i Bernat Casares, al piano.

Quadres d’una exposició, la música descriptiva. Premià de Mar. Espai Amistat. divendres 22 a les 21 h. Concert que gira a l’entorn de l’obra de Modest Musorski. intèrpret: daniel Ligorio, piano.

The Sey Sisters. Alella. Can Lleonart. divendres 8 a les 21h. Viatge musical des del gospel fins la música africana.

Mishima. Vilasssar de Dalt. Teatre La Massa. divendres 22 a les 21 h. Presenten el seu darrer disc Ara i res.

We Are Not Heroes + Masvidal. Mataró. Sala Clap. divendres 8 a les 22 h.

The black barbies. Alella. Can Lleonart divendres 22 a les 21h. Barreja poderosa de música negra (jazz, swing, soul i funk).

Carola Ortiz Septet. Argentona. La Sala. dissabte 9 a les 20.30 h. El seu darrer disc, va ser nominat al Millor Jazz Album vocal en els independent Music Awards Música barroca. Vilassar de Mar. Sala Roser Carrau. diumenge 10 a les 19 h. Concert de música de cambra a càrrec de l’Orquestra de Cambra Sant Cugat. Crostó Quartet. Mataró. Cafè de Mar. dijous 14 a les 21 h. Concert de jazz amb aquest quartet format per músics maresmencs. My Wrong Pleasures. Mataró. Parc de Cerdanyola. diumenge 17 a les 12 h. Concert amb la banda del Maresme que presenta Fade to Black.

Pau Vallvé. Mataró. Sala Clap. divendres 22 a les 22 h. Preestrena de la Gira 2019 i presentació del nou disc, Life vest under your seat. 10 € El último de la fila. Mataró. Sala Clap diumenge 24 a les 12 h. un concert per viure en família a càrrec de la banda tribut Querencia Animal. Gran concert simfònic. Vilasssar de Dalt. Teatre La Massa. diumenge 24 a les 19 h. L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat interpretarà obres de Txaikovski. Antonio Orozco. Mataró. Teatre Monumental. dimecres 27 i dijous 28 a les 21 h. Presenta el seu darrer disc, Único.


12 | Tribuna Maresme

pantalles ACOSTA’T A LA CULTURA

‘La favorita’, de Yorgos Lanthimos

DOCUMENTAL DEL MES

GREEN BOOK de Peter farrelly (EuA, 2019). Amb Viggo Mortensen, Mahershala Ali, iqbal Theba, Linda Cardellini, ricky Muse, Stone, Mike Young. ESTRENA 01/02/19

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Amb La favorita, el grec Yor· gos Lanthimos signa la seva pel·lícula més mainstream, la que el donarà a conèixer en· tre el gran públic. Lanthimos és un director interessat en els mecanismes de relació en· tre els humans i alhora la seva perversió ja sigui per una mala gestió o manipulació interes· sada de les emocions. Així ho ha fet amb cintes com Canino, on reflexiona al voltant de la idea actual d’educació davant la incompetència d’una famí· lia per tirar endavant els seus fills. De seguida va fer el salt internacional i va presentar Langosta, una polèmica cinta sobre les relacions de parella i la solteria, en el rerefons d’una societat heteropatriarcal. Ara, com ja s’ha dit, presenta la seva pel·lícula més comer· cial amb estrelles de cinema i nominacions als Oscar. Però Lanthimos segueix fidel als seus principis de filosofar sobre el món. A La favorita, centra la seva atenció a les relacions de poder a la cort d’Anna Estuard, però no és una pel·lícula d’èpo· ca a l’ús, d’aquelles on destaca

ESTRENES FEBRER

MARÍA, REINA DE ESCOCIA de Josie rourke (regne unit, 2019). Amb Saoirse ronan, Margot robbie, Joe Alwyn, david Tennant. ESTRENA 08/02/18

Emma Stone i Olivia Colman en un fotograma de ‘La favorita’.

la fotografia i el vestuari (tot i que d’alguna manera també són importants). L’atenció es centra en la rivalitat de dues dones de companyia de la rei· na que opten pels seus favors, ja que les dues volen ser les afavorides. Les dues compe· teixen tan desmesuradament per influir en la reina que aca· ben reduint les decisions polí· tiques de la cort en un afer de llit (Anna Estuard era Lesbiana i havia perdut 17 fills). Pactes polítics amb lords, matrimo· nis secrets i altres intrigues de la cort que Lanthimos posa al costat de curses de llagostes o conills escampats per palau. Tot un repertori de situacions que Lanthimos posa en escena

Ouaga girls

Burkina Faso, 2017 De Theresa Traoré Dahlberg.

A Burkina faso, un grup de noies joves estudien en una escola per convertir-se en mecànics de cotxes. Els seus somnis i desitjos es barregen amb els valors d’un país que les envolta sobre com ha de ser suposadament una dona.

d’una manera grotesca, ridícu· la i, sovint, distorsionada amb lents gran angulars que creen efectes òptics al·lucinògens o amb moviments de càmera sobtats, bruscos que trenquen qualsevol intent esteticista (tot i que en el seu món tancat també són una forma d’esteti· cisme excèntric). Menció apart mereixen les tres sensacionals protagonistes: Olivia Colman, com la desorientada reina i les dues dames de companyia, a càrrec d’Emma Stone i Rachel Weisz. Les tres sabien que La favorita no era una pel·lícula típica i han aportat ambigüitat, mala llet i ironia a les seves in· terpretacions. Impossible de· cidir quina és la millor.

ÒPERA I BALLET

ALITA: ÁNGEL DE COMBATE de robert rodriguez (EuA, 2019). Amb rosa Salazar, Christoph Waltz, Jennifer Connelly, Jackie Earle Haley. ESTRENA 15/02/19

PÁJAROS DE VERANO de Ciro Guerrai Cristina Gallego (Colòmbia, 2019). Amb Carmina Martínez, José Acosta, natalia reyes. ESTRENA 22/02/19

CONSuLTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Don quijote

En directe des de l’Opera House de Londres.

don Quixot ha inspirat innombrables interpretacions artístiques. Marius Petipa va coreografiar aquest rutilant ballet sobre les trobades de Quixot i el seu fidel escuder Sancho Panza. Dimarts 19 a les 20.15 h.

PrEMiÀ dE MAr. PATrOnAT Dissabte 9 i diumenge 17 a les 19 h. MATArÓ. CAfè dE MAr Dimecres 13 a les 19 h.

ArEnYS dE MAr. TEATrE PrinCiPAL EL MASnOu. LA CALÀndriA MATArÓ. CinESA MATArÓ PArC PrEMiÀ dE MAr. ESPAi AMiSTAT


Tribuna Maresme | 13

Parks and Recreation SÈRIES AMB VALORS Rafa Navarro Periodista

Els mateixos creadors de The Office han repetit la fórmula uns anys més tard per posar en antena una altra joia de la co· mèdia satírica, Parks and Recreation. Si a The Office es creava un univers gairebé surrealista al voltant de la petita i mitja· na empresa, en aquesta nova entrega es traslladen a l’Ajun· tament d’un poble fictici d’In· diana, Pawnee. Ens situem al mig de la gravació d’un fals do· cumental amb una tècnica del departament de Parcs i Lleure (la nostra nova Michael Scott), una dona hipermotivada però amb tendència a prendre de· cisions equivocades envoltada d’una colla de personatges que, de tan absurds, podries ben bé

trobar·los a la teva administra· ció pública més propera: el cap de servei que només aspira a no fer res, la becària descregu· da, el polític amb poques llums, el gestor eficient devorat per un sistema sense solta ni volta, el treballador que no saps ben bé què fa durant tot el dia, els ciu· tadans preocupats per detalls que impedeixen que vegin els grans problemes. Si bé al principi la sèrie re· corda massa a The Office, a

mida que passen els capítols l’univers de Pawnee acaba es· sent tan proper com Dunder Mifflin. Els personatges aca· ben desenvolupant una tasca coral realment divertida al vol· tant de la còmica Amy Poehler i els secundaris posen un punt de brillantor extra, com en el cas del recuperat Rob Lowe o de l’ara superfamós Chris Pratt, que va començar fent un paper secundari a Parks and Recreation, d’absolut desastre humà, que al final l’ha servit per ca· tapultar·lo cap a les grans pro· duccions. Parks and Recreation està disponible a la plataforma Amazon Prime i, malgrat que pugui semblar una comèdia sobre un tema llunyà en un país remot, us ben asseguro que la ficció mai s’ha assem· blat tant a la realitat!

PROJECCIONS FarwayLand. Vilassar de Mar. Parròquia St Joan. divendres 8 a les 20.30 h. documental amb la presència de la seva directora, Beatriz Jiménez. Les distàncies. Malgrat de Mar. Centre Cultural. divendres 8 a les 22h. d’Elena Trapé (Espanya, 2018). La segunda mujer. Vilassar de Mar. Biblioteca. dimecres 13 a les 18 h. d’umut dag (Austria, 2012). L’abraçada de la serp. Alella. Can Lleonart. dijous 14 a les 19h. de Ciro Guerra (Colòmbia, 2015). Les noies del Carmel. Premià de Mar. Espai l’Amistat. dijous 14 a les 20.30 h. documental de Caroline Mignot. El Reino. Premià de Dalt. Sala Sant Jaume. divendres 15 a les 21.30 h. de rodrigo Sorogoyen (Espanya, 2018). Un asunto de familia. Mataró. Foment Mataroní. dijous 21 a les 20.15 h. Hirokazu Koreeda (Japó, 2018). Quién te cantará. Malgrat de Mar. Centre Cultural. divendres 22 a les 22h. de Carlos Vermut (Espanya, 2018). Joan Manén, variacions sobre tema. Arenys de Mar. C.C.Calisay. dimarts 26 a les 18 h. documental a càrrec de daniel Blanch, concertista.


idees

14 | | Tribuna TribunaMaresme Maresme 14

PREGUNTES I RESPOSTES

Pa amb tomàquet JuGANT A ESCRIuRE Ferran Planell Escriptor

Ell era forner, dels d’abans, tre· ballava més quan era fosc que no pas de dia. A trenc d’alba, amb la feina enllestida, sempre sortia a fer una cigarreta a la porta de la fleca. Era un ritual que a més li permetia saludar la Francesca. Ella regentava una parada de verdures al mercat i s’hi posava molt d’hora. El seu gènere era el bo i millor de la plaça. Portat directament dels horts de son avi, al taulell. El primer que feia quan es llevava, era pen· sar en com la miraria el Ramon quan la saludés. Amb el pa amb tomàquet garantit, donades les feines respectives, tothom va trobar d’allò més natural que el flir·

teig acabés en noces. Hom podia no estar d’acord amb si el millor embotit per acompa· nyar·lo era aquest o aquell al· tre, però ningú discutia que el centre de tot bon esmorzar era la conjunció d’allò que cadas· cun d’ells aportava de forma tan natural al matrimoni. Malauradament amb el pas dels anys la relació va anar

minvant. Cada cop anava més de mal en pitjor. I no, no era pas per culpa de la rutina com en la majoria de les parelles, no, el que a ells els passava era quelcom molt més de fons. Els tomàquets ja no sucaven com cal. Dia rere dia, quan ella in· sistia que no era culpa dels to· màquets, que el problema era la qualitat de la molla, ell s’en·

furismava d’allò més. Ho van provar tot per tal de salvar el vaixell, fins i tot de torrar el pa per veure si així raspava millor el tomàquet. No hi va haver res a fer. El divorci va esdevenir in· evitable. Als matins sempre penso en aquesta història. Entenc tan bé el que els va passar al Ramon i la Francesca. Jo també ho he provat tot, i res. Quan acabo indefectiblement amb la lles· ca mig sucada i les restes del tomàquet espelegat entre els dits, fins i tot arribo a compren· dre que, davant la dificultat, hi hagi establiments d’hostale· ria que optin pel pinzell —per més que, i vull deixar·ho ben clar, no deixaré mai de consi· derar aquesta tècnica com un sacrilegi. La pregunta resta a l’aire: És culpa del pa o del tomàquet?

El secret de Charlotte Salomon EXPOSICIONS AMB VALORS Redacció: Valors Arts plàstiques

Ara fa uns anys, de la mà d’Edi· cions 62, va arribar a les llibre· ries catalanes el llibre Charlotte de David Foenkinos, una novel·la que va provocar que milers de lectors descobrissin a Charlotte Salomon, una pin· tora alemanya d’origen jueu que amb tan sols vint·i·sis anys va morir a Auschwitz. Per això també és coneguda com l’An· na Frank de la pintura. Però, la certesa, és que ambdues només comparteixen un final tràgic i l’oblit de la seva obra durant algunes dècades. La vida de Charlotte Salo· mon va ser especialment dura i intensa. Nascuda el 1917 al si d’una culta família berline·

Un dels quadres de l’exposició ‘Vida? o Teatre?’

sa, Charlotte viu una infante· sa marcada per la mort de la mare, que es suïcida tirant·se des d’una finestra de casa seva. Una informació que li ama· guen. Encara que a partir de l’any 1933, amb l’ascensió de Hitler al poder, la seva família és catalogada de cent per cent jueva, és acceptada excepcio· nalment a l’Escola Nacional de

l’Acadèmia de Belles arts. El 1938, després de la Nit dels Vidres Trencats, la situació ja és insostenible i exclosa de les esferes socials, deixa Berlín i posa rumb a Villefranche·sur· Mer, un poblet de la Provença, on l’esperen els avis, custodis d’un secret familiar: totes les dones de la família es suïciden. I per comprendre i assumir

aquesta fatalitat es posa a pin· tar, creant una obra singular i tremendament moderna. L’exposició sobre l’artista, ‘Vida? o Teatre?’, es pot veure al Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes fins el 17 de febrer. “Aquesta obra és un intent de superar el trauma familiar, una via per sortir de la depressió i per no suïcidar-se també ella”, explica Ricard Bru, doctor en Història de l’art i comissari de l’exposició ‘Vida? o Teatre? Charlotte Salomon (Berlín 1917 · Auschwitz 1943)’. A través de 782 guaixs, 237 dels quals exposats a Barcelona, crea una obra de teatre sobre de seva vida “perquè en saber que el seu passat és fals es pregunta si fins aleshores ha viscut una vida real o un teatre”.


Tribuna Maresme | 15

Museus per prescripció mèdica VALORS Judith Vives Periodista

El passat novembre es va po· sar en marxa al Canadà una curiosa iniciativa mèdica. Els metges que pertanyen al MDfC (Metges Francòfons del Cana· dà) poden prescriure visites al museu com a mesura terapèu· tica, concretament una entra· da gratuïta al Museu de Belles Arts de Montreal. Això pot sonar a estratagema dels facultatius per treure’s de sobre pacients pesats, però la realitat és que hi ha estudis que demostren les virtuts en la salut que genera portar a terme una activitat com visitar un museu. Es tracta d’una visita relaxant en un lloc acollidor i tranquil, cosa que ens fa apujar el nivell de cortisol i serotonina i augmen· tar immediatament el flux san· guini en zones del cervell relaci· onades amb el plaer. Els efectes en la salut són especialment positius en casos de depressió i ansietat però també de diabetis i altres malalties cròniques. La iniciativa canadenca po· dria ser una notícia curiosa si no fos perquè el mateix mes en va sortir una altra presentada pel secretari de Salut britànic, Matt Hancock. Segons aquesta

proposta, els metges anglesos podran prescriure tractaments terapèutics basats en l’art o hobby, per exemple fer tallers, classes de cant o visites a mu· seus, com a teràpia per a ma· lalties que van des de demèn· cies fins a psicosis, afeccions pulmonars o problemes de sa· lut mental. Aquesta nova manera d’en· tendre l’activitat cultural com un tractament prescrit pel metge s’ha batejat als Estats Units amb el nom de “pres· cripció social”. I si bé ara han sorgit diverses notícies sobre això, el cert és que ja existeixen algunes proves que demos· tren els efectes positius de fer servir l’art com a teràpia. Per exemple, la Royal Philarmonic Orchestra va col·laborar amb pacients afectats per un vessa· ment cerebral de Hull. A casa nostra, el MNAC ha portat a terme recentment el curs Arts in Health sobre la re· lació de l’art amb la salut, en el qual hi han participat tant pro· fessionals de l’àmbit cultural com de la salut. Un nou indi· catiu que la “prescripció soci· al” o la cultura per prescripció mèdica és molt més que una notícia anecdòtica, sinó una alternativa amb un llarg camí per recórrer.

EXPOSICIONS ALELLA. CAn MAnYÉ No em va fer Joan Brossa. fins al 17 de febrer. A càrrec de Cabosanroque. Gran instal·lació sonora i plàstica. ArEnYS dE MAr. C.C.CALiSAY Generació (H)Original. de l’1 al 24 de febrer. fotografies de Marta Huertas i dídac rocher. MATArÓ. CAn SErrA El Mataró d’en Terri (1918-2000). fins al 19 de maig. retrat de la ciutat de Mataró a través de la mirada d’en Terri. MATArÓ. CA L’ArEnAS Rosa Codina-Esteve: Vacuum. fins al 24 de març. Pintures que mostren la multiplicitat d’uns objectes quotidians. dissabte 9 a les 18 h: Visita comentada. MATArÓ. CAn MArfÀ Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català. fins al 24 de febrer. recorregut per les intervencions de reutilització del patrimoni industrial. MATArÓ. CAn PALAuET La lliçó de Diògenes. fins al 3 de març. Exposició col·lectiva produïda pel Centre d’Art Tecla Sala d’Hospitalet de Llobregat. MATArÓ. nAu GAudÍ Francesc Subarroca: L’obsessió creativa. del 8 de febrer al 30 de juny. Exposició d’obres de francesc Subarroca. MATArÓ. ATEnEu fundACiÓ iLurO Presos polítics a l’Espanya contemporània. fins al 10 de febrer. L’obra de Santiago Sierra censurada a ArCO. MATArÓ. ATEnEu fundACiÓ iLurO II Mostra de Bestiari Festiu i Tradicional de Catalunya. del 17 de febrer al 3 de març.

MATArÓ. LA dESTiL·LEriA Laia Arnau: En el camí. del 23 de febrer al 27 de març. Oli sobre fusta. MATArÓ. BiBLiOTECA POMPEu fABrA Dones i tecnologia. fins al 16 de febrer. Paper de les dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia. MATArÓ. BiBLiOTECA AnTOni COMAS Les llengües dels catalans. Les llengües de Mataró. de l’11 al 25 de febrer. dijous 21 a les 18.30 h: Visita comentada. MATArÓ. BiBLiOTECA AnTOni COMAS Dibuixant camins i racons. de l’1 al 28 de febrer. dibuixos de Manel Morral. MATArÓ. LES ESMAndiES Alba Tudela Cantallops. de l’1 al 28 de febrer. dibuixos i pintures de l’artista. MATArÓ. CEnTrE CÍViC ESPAi GATASSA Mari Lechuga: Fotografies del camí. del 5 al 28 de febrer. PrEMiÀ dE dALT. BiBLiOTECA Alicia Serra. de l’1 al 24 de febrer. Exposició de fotografies. PrEMiÀ dE MAr. BiBLiOTECA Exposició Raimon Panikkar. fins al 20 de febrer. Viure l’aventura intercultural. PrEMiÀ dE MAr. SALA PrEMiA ArT Esmalts òptics argentats. del 8 al 17 de febrer. Exposició d’Antoni Bachs. TEiÀ. BiBLiOTECA L’increïble enginy dels animals. del 4 al 28 de febrer. TEiÀ. CMC LA uniÓ Irene Cases, escultora. fins 24 de febrer.

MATArÓ. CASAL L’ALiAnÇA Mònica Arnan. del 22 de febrer al 14 de març. Exposició d’escultures de l’artista.

ViLASSAr dE MAr. MuSEu EnriC MOnJO Mediterrània. fins 26 febrer. Poemes, pintures, fotografies i ceràmiques de Montse Assens, Marga Cruz, Carles duarte, Joan Pasqual i Elisenda Sala.

MATArÓ. COL·LEGi d’APArELLAdOrS Mario Terés: Vivencias y encuentro. del 8 de febrer al 3 de març. Olis i tècnica mixta de diferents etapes de l’artista.

ViLASSAr dE MAr. CAn BiSA Vilassar de Mar nevat. fins 3 març.

MATArÓ. LA dESTiL·LEriA Narcís Costa: Construir. fins al 21 de febrer. Exposició d’escultures de l’artista.

ViLASSAr dE MAr. BiBLiOTECA Natura, font d’inspiració. fins 15 febrer. Exposició pictòrica d’Hilari Joan, Carles Collazos i Josefina doñate.


memòria

16 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

100 anys de la vaga de la Canadenca FENT MEMÒRIA Margarida Colomer Historiadora

Entre el febrer i març de 1919 va tenir lloc la vaga general de la Canadenca. Fou un dels conflictes més importants del moviment obrer que s’han vis· cut a Catalunya. Va començar a la fàbrica Riegos y Fuerza del Ebro, a Barcelona i es va es· tendre per ciutats industrials, entre elles Mataró. Va deixar Barcelona sense electricitat i els transports urbans no podi· en circular ni es podia treballar a les fàbriques. A la Primera Guerra Mundi· al s’havien creat artificialment uns beneficis als empresaris i una gran bombolla especulati· va, gràcies a la seva neutralitat d’Espanya. A l’acabament del conflicte, es va generar una

Imatge històrica de la vaga general de la Canadenca.

gran crisi amb atur i rebaixa de salaris. La resposta obrera va ser molt activa enfront de les condicions de treball. El sindicat de la CNT acabava de celebrar el Congrés de Sants el 1918, estava en els seus millors moments. A l’esclatar els acomiada· ment a finals de gener de 1919 va començar el conflicte i el

5 de febrer es va iniciar una vaga general, es van anar in· corporant treballadors del gas, de l’electricitat i la ciutat es va quedar sense llum. Es van pa· ralitzar les fàbriques i els trans· ports urbans. Altres ciutats in· dustrials s’hi van sumar. La resposta governativa fou declarar l’estat de guerra. Fo· ren empresonats entre 3.000

i 4.000 treballadors, entre aquests un bon grup de do· nes. Salvador Seguí, líder de la CNT, fou qui va negociar amb la patronal. Les reivin· dicacions eren la readmissió immediata dels treballadors i treballadores acomiadats, l’alliberació dels presos i pre· ses polítics, l’acceptació de la negociació de les condicions de treball amb els sindicats, in· crements salarials i la jornada de 8 hores de treball. La victò· ria va ser absoluta. En aquests moments estem patint una precarietat laboral molt intensa que fa que molts treballadors i treballadores cobrin un salari de misèria i la seva família estigui al llindar de la pobresa. Les efemèri· des ens han de fer reflexionar perquè ens concerneixen i ens interpel·len.

Carles Pujadas, el perruquer virtuós EN MEMÒRIA Rafael Vallbona Periodista i escriptor

La memòria està lligada als fets del passat, a tot un conjunt de fenòmens mentals subjec· tius amb els quals construïm un model cultural i emocio· nal que constitueix allò que en diem el pas del temps. La moda i l’estètica és un dels símbols que defineix cada èpo· ca, i evocant·les reconstruïm la nostra pròpia vida. Durant més de quaranta anys en Carles Pu· jadas ha contribuït a explicar la història de tothom qui ha passat per la seva perruqueria, de forma casual primer, segur, però desplegant poc a poc una fidelitat que es convertia en amistat fins arribar a la com· plicitat. Tallant·nos els cabells

El passat 21 de gener va morir Carles Pujadas a l’edat de 68 anys. Perruquer i estilista maresmenc, propietari d’una coneguda perruqueria a Premià de Mar, havia obtingut destacats reconeixements professionals i era molt apreciat per clients que considerava com a amics. El periodista Rafael Vallbona, autor d’un llibre sobre la seva trajectòria, el recorda en aquest article. i pentinant·los·els, en Carles ens va explicar d’on veníem i on anàvem. Miro en velles fotografies la roba, les ulleres i el pentinat que duia en cada moment, i sento el pes de la història a les espatlles. Emmagatzemo els fets de la meva vida de forma casual, segons venen a la me· mòria; i en tots ells el tallat de cabells que hi duia em parla de mi i del meu temps; de les idees i els gustos, dels anhels

i les pors, de les il·lusions i els desassossecs. La capacitat d’entendre i interpretar cada

estadi de l’ànima i la ment de qui estava assegut a la butaca buscant l’efecte guaridor de les tisores, la pinta o l’assecador, era el que definia la genialitat d’en Pujadas. Tot el que em diu cada foto és el que soc avui; en Carles ho interpretava. I gràcies a això, el passat cobra un sentit profund. L’existència té un poderós sen· tit històric un cop viscuda. La memòria ens reconforta. I la feina d’en Carles Pujadas i el seu equip, una autèntica se· gona família, té la poderosa virtut de produir l’efecte balsà· mic imprescindible per seguir endavant. Ara, tothom que el trobem a faltar, necessitem aquest consol més que mai. Per això, inevitablement, tor· naré a la seva perruqueria, per seguir recordant qui soc.


Tribuna Maresme | 17

‘Mataró, persones i carrers’, un llibre llargament esperat ARRAN DE RIERA Alexis Serrano Director Arxiu Comarcal del Maresme

El passat 17 de desembre pre· sentàrem a la seu de l’Arxiu Comarcal, a Can Palauet de Mataró, el llibre Mataró, persones i carrers, catàleg de la mos· tra homònima que tingué lloc entre el 5 de setembre i el 21 d’octubre del passat any a les instal·lacions de l’Arxiu. La sala d’actes era plena, l’Il·lustríssim Sr. David Bote, alcalde de la ciutat i el que els escriu feren els parlaments protocol·laris de rigor mentre que el periodista i escriptor Manuel Cuyàs es cuidà de fer la glossa de llibre i l’amic Santi Carreras, autor del llibre, des· tacà que és una obra col·lectiva en la qual han participa més de 200 persones, que han col· laborat aportant informació de les fotografies del fons custodi· at a l’Arxiu. Amb Mataró, persones i carrers, coeditat per l’Ar· xiu Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró en col· laboració amb l’editorial Efa· dós, es cobreix una mancança historiogràfica. Sembla menti· da que malgrat haver complert

60 anys de Premi Iluro, 35 de Sessió d’Estudis Mataronins i amb 30 monografies dins de la Col·lecció Caps de Bou, encara tinguem llacunes historiogrà· fiques. És cert que Mataró és una de les localitats de Catalu· nya i d’Europa més i millor es· tudiades per part dels nostres historiadors, però encara hi ha zones fosques. Algunes d’aquestes zo· nes fosques havien estat il· luminades, ni que fos fugisse· rament, amb els flaixos de les càmeres fotogràfiques de Santi Carreras Olivé, Santi Carreras Sajaloli i de Santi Carreras Su· ris, entre 1923 i 1982 (avi, fill i net). Sobretot els anys que van dels 40 als 70 del segle XX ha· vien estat especialment poc tractats per la historiografia local. Amb aquesta història gràfica, Santi Carreras Suris (el net) publica moltes imat· ges d’aquells anys que la ciutat es “modernitzava” i s’estenia urbanísticament i demogrà· ficament. Aquestes imatges foren preses majoritàriament del pare (Santi Carreras Saja· loli). Les fotografies exposades a la mostra foren objecte d’un taller d’identificació pel qual passarem més de 4.000 perso· nes, moltes de les quals han

XERRADES D’HISTÒRIA Els jueus als regnes catalans medievals. dilluns 4 a les 18.30 h. Premià de mar. Biblioteca. A càrrec de Maria Josep Estanyol. Conseqüències de la 1a Guerra Mundial. Arenys de Mar. C.C.Calisay. dimarts 5 a les 18 h. A càrrec de Octavi Mallorquí. Som responsables del que es va fer en el passat? Justícia intergeneracional. El Masnou. Sala Joan Comellas. dimecres 5 a les 18.30 h. A càrrec de Júlia Pareto Boada. Pompeu Fabra: Una vida al servei de la llengua. Argentona. Saló de Pedra. dijous 7 a les 18h. A càrrec de M. Teresa Cabré i Castellví.

permès identificar persones i ajudar als arxivers a millorar les descripcions del fons. L’exposició va cloure i ara la ciutadania pot gaudir d’un magnífic llibre, però la feina continua, els arxivers seguim digitalitzant i descrivint foto· grafies i documents dels cen· tenars de fons que custodiem i seguim compartint al portal dels arxius de la Generalitat de Catalunya “Arxius en línia”. Concretament i pel que fa a les fotografies, cada primer di· lluns laborable de mes, seguim treballant amb la gent gran que de bon grat ens ofereix els seus records per enriquir les fotografies que encara resten anònimes. És una feina coral que requereix de la saviesa dels més grans i que sens dub· te agrairan sempre aquells que ens succeiran.

Cicle mites d’avui, mites de sempre. Mataró. Casal Parroquial Sant Josep. dijous 7 a les 19.30 h: Els mites bíblics i la seva font d’inspiració a càrrec de Pilar Casals. dijous 14 a les 19.30 h: Els mites grecs, patrimoni cultural a càrrec de domingo Cía Lamana. dijous 21 a les 19.30 h: Presència permanent dels grans mites en la cultura actual a càrrec d’Oriol izquierdo. dijous 28 a les 19.30 h: Art i mitologia a càrrec d’Àngels Turón. Caminantes de la esperanza: migració i refugi, 70 anys de la Declaració dels Drets Humans. Vilassar de mar. Biblioteca. dissabte 9 a les 11.30 h. A càrrec de María Comín, historiadora. Centenari de la Cooperativa del Forn del Vidre. Mataró. Can Palauet. dimecres 13 a les 18.30 h. Conferència del doctor en Història Martin iturralde Valls. Centenari del naixement de Fèlix Cucurull: Imatges de la realitat que ell volia. Arenys de Mar. C.C.Calisay. dimarts 19 a les 18 h. A càrrec de Jordi Cucurull, escriptor. Espionatge i serveis secrets a la Segona Guerra Mundial. El Masnou. Sala Joan Comellas. dimecres 19 a les 18.30h. A càrrec d’Alberto Pellegrini. Els germans Arenas, en el seu centenari. Mataró. Fundació Iluro. dimecres 20 a les 19.30 h. A càrrec de francesc Masriera i Antoni Luis.


tecnologies

18 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

Concerts d’hologrames EL FuTuR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

Amy Winehouse va morir el 2011, però la seva música po· dria continuar omplint esce· naris gràcies als concerts pro· tagonitzats per hologrames. Aquest tipus d’imatges òpti· ques tridimensionals creades amb una tècnica basada en els raigs làser permetran que l’ar· tista britànica –més ben dit, el seu holograma– faci una gira per tot el món. D’aquesta ma· nera, tornarem a veure Amy Winehouse sobre l’escenari. L’empresa que hi ha darrere

Un concert de l’holograma de Roy Orbison

d’aquesta iniciativa és BASE Hologram, que ja ha organitzat diverses actuacions d’artistes que han perdut la vida com ara Maria Callas, Roy Orbison o Withney Houston. La compa·

nyia pretén que la mort dels ar· tistes no sigui un impediment perquè continuïn oferint con· certs. Intenta, en certa manera, que tornin a la vida en forma d’un holograma –cada cop

més real– que no només canta i fa els mateixos gestos que el cantant original, sinó que tam· bé es dirigeix al públic, entrant i sortint de l’escenari. Els concerts d’hologrames són un fenomen en creixement amb el qual s’està experimen· tant. De moment, no superen els millors directes, però ja es· tan demostrant el seu potenci· al. No només en el sector de la música sinó també en d’altres com ara l’ensenyament o la po· lítica. Si aquest tipus de tecno· logia continua avançant –que de ben segur ho farà– sabrem distingir entre un holograma i una persona real?

Poden els polítics tenir comptes personals a les xarxes socials? Tecnonews / AMIC

Poden els polítics tenir comp· tes personals a les xarxes so· cials? Això és el que ha posat sobre la taula la congressista més jove de la història dels Es· tats Units. Ocasio Cortez, de 29 anys, representant pels barris del Bronx i Queens, comptava amb 1,7 milions de seguidors en el seu perfil d’Instagram, però ha hagut de deixar·lo, al·

menys durant el temps que es dediqui a la política, per les recomanacions publicades en el manual de la Cambra de Re· presentants nord·americana. És per aquest motiu que ha obert un altre compte a la qual ràpidament s’han sumat 180.000 persones. Ocasio ha actuat de la mateixa manera en el seu compte de Twitter. Segons el document de bona conducta –que no obliga–

qualsevol congressista ha d’in· formar molt clarament quin és el seu lloc en la funció pública. És a dir, pot mantenir les seves xarxes socials en actiu sempre que doni fe del treball que té. Sembla una cosa òbvia, però la veritat és que un polític, com la resta d’usuaris de Facebook, Twitter o Instagram podria decidir no donar informació sobre el seu treball. A ningú el sorprendria que un altre fun·

cionari com un policia pogués ocultar aquesta informació. A Espanya sembla no fun· cionar aquesta màxima i per exemple Pablo Casado no diu quin és el seu lloc dins de la política, doncs només asse· nyala que és el president del PP. De la mateixa manera ope· ra Albert Rivera. No succeeix el mateix amb Pablo Iglesias que si explica que és diputat del Congrés espanyol.


gastronomia

Tribuna Maresme | 19

SABER VIURE

El maridatge dels calçots i el vi

PASTÍS DE FORMATGE

Quim Giménez sommelier

El calçot és una ceba molt par· ticular. La seva harmonia amb el vi resulta difícil, com també passa amb els espàrrecs i les carxofes, a causa de les seves aromes dolces, fumades i ve· getals. No obstant això, us pro· posem uns vins i caves que sí que poden harmonitzar amb aquesta delícia gastronòmica. Pel calçot pròpiament reco· manem un vi blanc com l’Ido· ia Blanc del Celler Ca n’Estruc, elaborat amb varietats xarel·lo, chardonnay, garnatxa blanca i macabeu. Si es prefereix un cava, la nostra proposta és el Rove· llats Premier Brut Nature. La dolçor, lligada amb l’acidesa

i la frescor d’un cava jove ens neteja el paladar, de manera que ens deixa una sensació agradable. Si preferim un rosat, ens de· cantem pel Synera Rosat, ela· borat amb les varietats de gar· natxa i ull de llebre del Celler Roqueta. En els plats de carn a la bra·

sa, guanyen posicions els vins negres com l’Augustus de les varietats merlot i syrah, amb una criança de més de dot· ze mesos i de la DO Penedès. També harmonitza amb el Ti· picitat, elaborat amb les varie· tats garnatxa i sumoll amb una criança de 14 mesos en bota i de la DO Terra Alta.

Diumenges de vins amb l’Enotast a Alella Cinc anys després de la seva posada en marxa, l’Enotast canvia de rumb i es posa al dia, reconvertit en “Diumenges de Vins”, per tal d’atreure més pú· blic de dins i fora del munici· pi i situar Alella en un punt de trobada de l’enoturisme a Ca· talunya. Per començar es mo· difica el dia: serà l’últim diu·

LES POSTRES DE L’ÀVIA REMEI

menge de cada mes i s’avança una hora l’inici de l’activitat a les 12h. Cada edició hi haurà un sommelier diferent. Així, es convidarà a participar els professionals que formen part de la “Ruta del Vi DO Alella” i també a altres especialistes que pertanyen a l’Associació Catalana de Sommeliers.

ALELLA. Oficina de Turisme Diumenges de Vins. Diumenge 24 a les 12h. Brunch amb vins de Can Roda. Amb la sommelier Rebeca Ruiz.

INGREDIENTS: 400 g de formatge cremós (tipus Philadelphia); 4 iogurts de llimona; 6 cullerades de sucre; 4 cullerades de farina de blat de moro (Maizena); 4 rovells d’ou; Panses remullades amb vi moscatell (opcional). Barregem els rovells d’ou amb el sucre. Hi afegim el formatge, els iogurts i la farina de blat de moro, tot passat per la batedora. A continuació, encenem el forn fort. Preparem un motlle rodó i hi posem tota la pasta preparada a dins. Cada 13 o 15 minuts abaixem el forn fins arribar als 45 minuts de cocció, aprox. Si hi volem afegir les panses, podem tirar-les-hi la segona vegada que abaixem el foc. Aquests postres, és millor que ens les mengem fredes. És un pastís amb molt de gust i amb l’avantatge que el podem conservar a la nevera durant molts dies.


20 | Tribuna Maresme

Temps de calçots ELS MILLORS LLOCS ON MENjAR O COMPRAR CALçOTS AL MARESME Els calçots són una varietat de cebes tendres, poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen. Des dels seus orígens gastronòmics que s’atribueixen a Valls, aquesta saborosa menja s’ha projectat arreu de l’àmbit català amb molta força. I alhora, són també incomptables les persones que venen d’arreu a menjar-ne, seduïts per degustar el seu sabor i el secret de la seva salsa. Una calçotada és també una festa dels sentits, un punt de trobada i un ritual al voltant de la taula que s’ha de fer cada any els cops que vingui de gust.

RESTAuRANT CAL SENYOR

Vilassar de Dalt · T. 93 753 21 60 · 625 414 446

Aquest restaurant es troba enmig de la muntanya, en un entorn magnífic, prop de la Roca d’en Toni. La seva espe· cialitat són les carns a la brasa i la cuina catalana. Compta amb una extensa varietat de carns a la brasa, arrossos de muntanya, guisats, etc.

Hi podràs demanar també el teu plat de calçots alhora que gaudeixes d’un ambient més rural al bell mig de la comarca del Maresme. Per als excursionistes o amants de la muntanya que necessitin fer una parada, es fan esmorzars a partir de les 9 del matí.

RESTAuRANT CAN RAIMÍ

Argentona · T. 93 001 34 69 · f canraimi

Can Raimí és un restaurant emplaçat en una autèntica masia del segle XVII, en el marc d’una zona envoltada completament de natura. En aquest espai gastronòmic s’han especialitzat en esmor· zars de forquilla i proposen, alhora, un ampli i diversificat ventall de cuina tradicional

catalana als seus comensals. D’altra banda, en els menús que ofereixen els dijous, destaca especialment la seva gustosa paella. I pel que fa a la seva carta, s’hi poden tro· bar saborosos plats com carns a la brasa, carxofes, cargols i com no, el seus menús de calçots.


Tribuna Maresme | 21

El Racó de Can Feliu Vilassar de Dalt · Tel. 93 753 29 16 · www.elracodecanfeliu.com

RESTAURANT EL PALLER Premià de Mar · T. 93 752 41 68 www.restaurantelpaller.es

Situat a la masia de Can Serra de Premià de Mar, el restaurant, regit per la tercera generació i amb 50 anys de recorregut gas· tronòmic, està especialitzat en carns a la brasa, cargols i calçots amb salsa casolana. A més, també s’ofereixen esmorzars de forquilla i calçotades cada dia. El Racó de Can Feliu està situat a la part alta de Vilassar de Dalt, darrere del Castell del Marquès de Barberà, a la ma· sia coneguda com Ca l’Anton Feliu, que li dona el nom, en un emplaçament únic i amb un aparcament propi que fa· cilita l’accés directe amb cot· xe. Pel que fa a l’equipament, una masia típica de la zona, compta amb una planta baixa amb tres salons menjadors, alhora que també disposa d’una terrassa exterior per

a poder prendre-hi la fresca quan el temps ho permet. En aquest sentit, també repre· senta un lloc ideal per anar-hi amb nens, ja que disposen de menú infantil i una terrassa jardí amb joguines per a en· tretenir-s’hi. D’altra banda, entre les ofertes que proposa el Racó de Can Feliu també es comp· ta amb la possibilitat d’acollir reunions d’empresa, o d’altres celebracions en una ‘carpa’ annexa.

Compten amb productes de l’hort propi i un gran aparca· ment, amb una àrea de joc per a nens i una zona d’animals.

CAL TURU BRASERIA Vilassar de Dalt T. 93 828 85 55 · f CalTuru

Cal Turu és un restaurant de Vi· lassar de Dalt situat a la Riera de Targa, en una antiga fàbrica tèx· til. És conegut per les seves carns a la brasa, però també ofereix menús diaris i d’altres especials per a grups i calçotades. D’altra banda, també té en consideració els vegans i vegetarians en els

seus plats. El seu èxit rau en el seu magnífic servei, com també en els preus assequibles i l’ambi· ent del local.


22 | Tribuna Maresme

BAR – RESTAURANT DAYMAR Teià · T. 93 555 73 89 www.daymar-restaurant.com

Al Baix Maresme, en el Po· lígon Buvisa de Teià, el BarRestaurant Daymar ofereix uns menús de cap de setmana amb una immillorable relació entre qualitat i preu. És conegut per la seva especialitat en paelles i arròs caldós. L’equipament del restaurant disposa, a més, d’un gran saló en el qual poden

fer-se festes i celebracions com comunions, casaments i d’al· tres tipus d’esdeveniments per a grups. I com no, les seves cal· çotades! El lloc també permet molta facilitat per aparcar.

RESTAURANT LA RIBES Cabrera de Mar · T. 93 759 8963 www.restaurantlaribes.com

Al Camí del Mig de Cabrera es troba el restaurant La Ribes, en un immillorable emplaça· ment a prop de Mataró, en una singular masia del segle XV. Compta amb un espai de grans interiors i una terrassa enjar· dinada. En el marc de la seva original i tradicional cuina de mercat, amb els millors ingre·

dients de l’hort i productes frescos, proposen als seus co· mensals carns a la brasa i cal· çotades, a més de menús sense gluten, entre altres opcions. Compten amb un bon aparca· ment que facilita l’accés.

L’HORT DE LA XINESCA

Vilassar de Mar. T. 656 52 27 74 www.cultiusmaltas.com

Si vols menjar-te els calçots fets a la brasa tranquil·lament a casa, pots demanar-los i pas· sar-los a recollir a l’Hort de la Xinesca, i alhora podràs fer la teva compra de fruita i verdura de proximitat i primera quali·

tat. Està situat a la finca sobre el Passatge de les Roses, canto· nada amb Ronda Vilassar.

AGROBOTIGA ‘EL SINDICAT’

Premià de Dalt ·T. 93 752 44 28 · f agrobotigaelsindicatpremiadedalt

Si la teva decisió és cuinar els calçots a casa, una bona opció és comprar-los a El Sindicat de Premià de Dalt, on trobaràs cal· çots de proximitat de la comarca del Maresme acabats de collir i podràs acompanyar-los amb la millor salsa amb la que et rega· laran una cassoleta per servir-la. Situat en el històric edifici del sindicat prop de l’antic ajunta· ment, ofereix un gran assortit

de productes de la terra: fruites i verdures de proximitat, pa de pagès, productes sense gluten, oli d’oliva verge extra, llegums i fruits secs a granel, cerveses artesanes, mel i pinso per a ani· mals. I a més, tens la possibilitat de poder fer la teva comanda de llenya amb transport fins a casa. També disposa d’un celler amb una selecció de proximitat i qualitat i vins a granel.

EL SINDICAT DE CABRERA

Cabrera de Mar · T. 93 759 01 49 · f el.sindicat

Amb 93 anys d’història, l’as· sociació neix per l’afany dels treballadors de tenir més força per tal de defensar els seus in· teressos de manera ordenada i comunitària. A la Cooperativa trobaràs material per a l’hort professional i domèstic; podreu fer la compra amb verdures de temporada com la mongeta del ganxet, tomàquets frescos, pèsol de floreta, col, api i molts altres productes directes del camp i

cultivats pels diferents associats; fruita portada directament de cooperatives i agricultors de les terres de l’Ebre, Girona i Lleida; vins DO o altres productes com olis, llegums i fruits secs a gra· nel; pinsos i complements tant per als animals domèstics com per als de granja. També tro· bareu productes de temporada com ara els calçots. Ofereix la possibilitat de fer les comandes per mail o telèfon.


Tribuna Maresme | 23

MAS NADAL

Llavaneres · www.masnadal.com · T. 93 792 72 44 · 656 858 160

El restaurant Mas Nadal, de Llavaneres, està situat en plena natura, envoltat d’un bosc agra· dable de contemplar. A més, compta amb un jardí on es duen a terme les celebracions. La seva història es remunta fins al 1971, quan es va obrir el restaurant en

especial pel cap de setmana i calçotades. Els dissabtes a la nit, després del sopar, hi ha ball.

RESTAURANT CAN MARTÍ

NOU CLÀSSIC Cabrera de Mar T. 93 750 24 64

Nou Clàssic està situat a Cabre· ra de Mar, a la Carretera de Vi· lassar de Mar fins a Argentona, tot just al veïnat d’Agell, enmig d’un entorn immillorable per anar amb els nens i poder arri· bar-hi en cotxe, ja que disposa d’aparcament privat. Ofereix menú de calçots, acompanyats amb carn a la brasa i la millor cuina casolana. A més a més, el seu propietari pot amenitzar

una masia que havia estat cons· truïda el 1664, però reconstruï· da el 1716 a causa d’un incendi i habilitada com a restaurant anys després. Mas Nadal és l’espai idoni per a casaments, comunions, batejos i celebraci· ons. També s’ofereix menú diari,

Premià de Dalt · 93 752 37 59 www.restaurantcanmarti.com

l’àpat amb algun truc de màgia. Tenen menú diari i, també, de cap de setmana. Obre cada dia, divendres i dissabtes també ho fa a la nit.

A l’entrada de Premià de Dalt, a sobre de l’autopista, trobem la Masia de Can Martí, que va ser construïda el 1722. Actualment és un restaurant que compta amb més de 30 anys dedicats a la restauració i ofereix una àmplia oferta gas· tronòmica, tant de menús com de carta. Es manté un clima de cuina tradicional i de brasa,

amb productes de temporada, com les calçotades. És un lloc idoni per anar en família, grà· cies al seu aparcament envoltat de jardins.


24 | Tribuna Maresme

salut SABER VIURE

Per què les coses no van pel camí que jo vull? Què podem fer per afrontar les circumstàncies frustrants de la vida d’una manera més sana i sobretot útil?

Preguntar-nos: “Realment, això que m’ha passat és tan horrorós que no ho puc suportar?”. Moltes vegades tendim a terribilitzar la situació desagradable, en lloc de veure-la com “desafortunada”, “negativa” o “frustrant”.

Anna Masachs Milá Psicòloga col. 4103 Espai Terapèutic Maresme

Quantes vegades ens hem fet aquesta pregunta, oi? I és que moltes vegades, sense ado· nar-nos, ens trobem exigint que les coses siguin com nos· altres volem que siguin. És normal que ens sentim frustrats quan, per exemple, un projecte que pensem amb molta il·lusió no aconseguim materialitzar-lo; la frustració (o obstacle entre els desitjos i la realitat) és normal i forma part de la vida. També és lògic sen· tir-se contrariat i una mica trist davant de qualsevol esdeveni· ment negatiu que ens passa. Però hi ha persones que da·

vant de qualsevol inconvenient, problema o error que apareix en el seu camí es senten fatal, dient-se molt sovint com de ter· ribles i horroroses són les coses que li succeeixen: “Per què em passa això a mi? No puc supor· tar-ho!”. Aquest pensaments fa que aquestes persones se sen· tin molt irritades, profunda· ment tristes i abatudes. És lògic sentir-se així? Re· alment, hi ha alguna raó per creure que les coses haurien de ser de forma diferent al que són, al marge de com sigui d’injusta o desafortunada la situació actual de cadascú? És clar que és normal que hi hagi determinades condicions o persones que no ens agradin, però el que no és raonable és

que ens sentim pertorbats per· què la realitat sigui la que és. A vegades seria agradable que les coses fossin de diferent manera, o que tinguéssim el que esperem de la vida, en lloc del que en realitat tenim. Però el fet que seria agradable que fos així no el transforma ni ens dona raons serioses per plo· rar quan no és així. La vida és com és, mantenir una actitud exigent pel que fa a la realitat sobre com ha de ser condueix a més sofriment que benefici. Quan aprenem a tolerar les situacions frustrants que, ir· remeiablement, la vida ens depara, aprenem també que podem ser feliços tot i que no totes les coses són com volem que siguin.

Qüestionar l’exigència: “Realment, la meva conducta és més eficaç si sóc exigent?”. La veritat és que com més exigents siguem menys eficaços serem a l’hora d’afrontar la situació; una actitud calmada ens ajudarà moltíssim a l’hora de buscar solucions alternatives per millorar la circumstància desagradable, si n’hi ha. Acceptar que el que no depèn de nosaltres no ho podem canviar. I és que, quan les coses no són com ens agradaria que fossin, hem de lluitar per canviar-les; algunes vegades ho aconseguirem, d’altres no. Però quan és impossible canviar-les (de moment o per sempre), el que sovint passa, l’única cosa sana que es pot fer és resignar-nos amb el nostre destí i acceptar les coses com són.


Tribuna Maresme | 25

Vulnerabilitat personal Carmen López Psicòloga. Centre Psicologia i Logopèdia Cabrera

La personalitat és la forma que tenim de respondre i afrontar les dificultats que es presenten a la vida diària. Els mecanismes que utilitzem, el nostres recursos i habilitats, són els que ens per· metran adaptar-nos i per altra banda, ens ajudaran a resoldre les frustracions de manera ade· quada. La personalitat es forma des de la infància fins a l’edat adul· ta i en ella intervenen els gens, l’entorn, les relacions familiars, la sensibilitat i el temperament, entre altres aspectes. Hi ha factors que si interve· nen en el desenvolupament del nen, al moment en el qual és més vulnerable, poden afectar a la seva constitució psíquica. La inestabilitat emocional, situaci·

ons traumàtiques, antecedents familiars de trastorn mental, si· tuacions d´abús i/o maltracte, poden augmentar el risc de de· senvolupar un trastorn de per· sonalitat. Les persones que pateixen algun trastorn de personali· tat tenen majors dificultats per afrontar l’estrès i respondre ade· quadament als àmbit laboral, social i familiar. L’inici es dona a l’adolescència i produeix una manca de recursos i fragilitat en la persona que el pateix. Els trastorns de personalitat es caracteritzen per una marcada inestabilitat afectiva i conductu· al, que altera de forma important la vida de la persona i la de les persones que l’envolten, afec· tant al seu equilibri emocional. És important escoltar, enten· dre i donar suport. I si fos neces· sari buscar ajuda per tal d’oferir recursos i tractament adequat.

XERRADES SALUT Primers auxilis. Mataró. Casal Gent Gran Cirera. Dijous 7 a les 16 h. A càrrec de personal tècnic de Creu Roja.

Taller pràctic de reflexologia. St Vicenç Montalt. Centre Cívic. Dimarts 19 a les 18.30h. A càrrec d’Isabel Serrano.

El valor positiu del no. Alella. Escola Fabra. Dijous 7 a les 15.15h. Com, quan i per què és important en l’etapa dels 3 als 6 anys. Sessió dinamitzada per la psidopedagoga.

La depressió i l’estrès. Mataró. Casal Gent Gran Santes-Escorxador. Dimecres 20 a les 17 h. A càrrec de la Sra. Clara Rodríguez, psicòloga.

La immediatesa en la vida dels nostres joves. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 8 a les 19 h. El colesterol. Mataró. Casal Gent Gran Rocafonda. Dimarts 12 a les 17.30 h. A càrrec de la Sra. Encarna Oña.

Antibiòtics: present, passat i futur. Argentona. Saló De Pedra. Dijous 21 a les 18h. A càrrec de Josep Anton Capdevila i Morell. Plantes medicinals i teràpies de baix cost. Arenys De Munt. Sala Municipal. Dissabte 23 a les 18 h. Amb Josep Pàmies i Pep Riera.

Aplicacions de la física a la medicina: raigs X, ressonància magnètica, medicina nuclear, ecografia i làser. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 12 a les 18.30h. A càrrec de David Jou Mirabent.

Creure després de Freud. Mataró. Fundació Iluro. Dilluns 25 a les 19.30h. A càrrec del psicòleg i psicoterapeuta mataroní Jaume Patuel i Puig.

Alimentació saludable. Mataró. Casal Gent Gran Molins. Dijous 14 a les 17 h. A càrrec de la Sra. Teresa Torres.

Com afrontem el dolor. Mataró. Residència Geriàtrica Laia. Dimecres 26 a les 17h. A càrrec del Dr. Josep M. Picaza.

La importància de seguir bé els tractaments mèdics. Argentona. Casal Gent Gran.Divendres 15 a les 10 h.

Curs: com millorar la nostra autoestima. Mataró. Espai Teràpeutic Maresme. A càrrec d’Anna Masachs.

Taller de neurociència. St Vicenç Montalt. Centre Cívic. Dissabtes 16 i 23 a les 11h. A càrrec de Crisal Rodríguez.

Taller de mindfulness. Mataró. Espai Teràpeutic Maresme. A càrrec de Beatriz Jimenez.


TALLERS Taller de cuina. Cuines del món. Alella. Can Lleonart. Dimecres 6 de 17.30 a 19.30h. Preu: 19 €. Taller d’escriptura. St Vicenç Montalt. Centre cívic. Dijous, 7, 14, 21 i 28 de 19 a 21 h. A càrrec de Pius Morera, professor, filòleg i poeta. Taller Música per al cinema. Llavaneres. Biblioteca. Divendres 8 a les 19 h. Narració i representació en el discurs musical. La trampa del sucre. Teià. CMC La Unió. Divendres 8 a les 19 h. Aprendrem noves receptes on no utilitzarem ni el sucre refinat ni els productes químics sense haver de renunciar al gust dolç. Taller d’educació parental. St Vicenç Montalt. Centre cívic. Dissabte 9 de 10 a 12.30h.Educar i coaching amb valors. Taller d’aplicacions de natura, on anem i que veiem? Alella. Can Lleonart. Dimarts 12 de 18.30h a 20.30h. Descobrirem apps i webs. www.canlleonart.com Taller d’arrossos. Alella. Can Lleonart. Dimecres 13 de 17.30 a 19.30h. A càrrec de Marta Culebras i Jordi Saseta del Nou Antigó. Preu: 19 €. Taller de literatura. St Vicenç Montalt. Biblioteca. Dimecres 13 a les 19h. A càrrec de la professora M. J. Magaz Cuina de forma sana i saludable amb un robot. Alella. Can Lleonart. Dijous 14 de 17.30 a 19.30h. Taller de cuina. Taller de neurociència. St Vicenç Montalt. Centre cívic. Dissabtes 16 i 23 d’11 a 12.30h. A càrrec de Crisal Rodríguez. Taller pastisseria: pasta de full. Alella. Can Lleonart. Dimecres 20 de 17.30 a 19.30h. A càrrec de Sandra Palazon, pastissera. Preu: 15 €. Taller de mixed media. Alella. Antigues Escoles Fabra. Divendres 22 de 17 a 20h. Tècnica del decoupage. Cabrera. Biblioteca. Dimarts 26 a les 18.30 h. A càrrec d’Assumpció Ramón. Aprèn ‘decoupage’ i renova vells objectes.

educació SABER VIURE

Educar en la diversitat Àngela Sánchez i Juny Directora de l’Institut Turó d’en Baldiri de Teià

Un dels nostres objectius prio· ritaris ha estat, des que vàrem iniciar el nostre projecte edu· catiu, treballar per aconseguir un marc d’excel·lència edu· cativa en el qual tot el nostre alumnat s’hi pogués sentir ben acollit i representat i perquè pogués avançar, prosperar en el seu aprenentatge i esdevenir ciutadans i ciutadanes amb un futur digne i útils per a la socie· tat que els ha vist créixer. Creiem que educar és do· nar les mateixes oportunitats a tothom. Oportunitats que per· metin el creixement personal i fomentin l’autoestima, que transmetin valors per a una bona convivència i que difon· guin el respecte cap a totes les persones, siguin com siguin, vinguin d’on vinguin, pensin el que pensin, creguin el que cre· guin. Perquè totes les persones som diferents i diverses i alho· ra iguals en drets i deures. Som un centre petit però amb bons recursos per a po· der fer un ensenyament de qualitat. Ens avalen els bons resultats que el nostre alumnat adquireix quan promociona de curs, l’alt percentatge de gra·

Veniu a conèixer-nos! Us esperem el proper dissabte 9 de març de 10 a 13h a la nostra jornada de portes obertes.

duats en secundària obligatò· ria (molt per sobre de la mit· jana de Catalunya) i també els bons resultats de CCBB de 4t d’ ESO que hem anat obtenint al llarg d’aquests cursos i que ens situen entre els millors centres de la nostra zona. Tenim unes bones instal· lacions, un projecte educatiu potent i solvent, un bon equip de professionals i unes famílies compromeses amb l’educació dels llurs fills i filles, cosa que possibilita que el nostre alum· nat creixi de manera autòno· ma i sigui capaç de potenciar el seu propi aprenentatge. Fomentem l’ús de les llen· gües estrangeres tot preparant l’alumnat per a l’obtenció de títols oficials de les llengües que impartim (A2 de francès, B1 d’anglès). Treballem per projectes de

1r a 4t d’ ESO. Amb aquesta metodologia volem promoure les diferents competències que ha d’anar adquirint l’alumnat. És una manera diferent d’ense· nyar perquè l’alumnat esdevé el protagonista del seu apre· nentatge, volem que en tingui un paper actiu, estigui motivat i que creixi personalment. Les noies i els nois cooperen, in· vestiguen, aprenen a escoltar, intueixen, aprenen a buscar la informació, a establir-ne lli· gams i a deduir. Acompanyem el nostre alumnat des de l’ini· ci perquè aprengui a resoldre els conflictes i sigui capaç de crear un ferm sentiment de pertinença al nostre centre (projecte Acompanya’m, ac· ció tutorial). Creiem en l’edu· cació com un compromís que es pensa amb la ment i es sent amb el cor.


sortides SABER VIURE

El Castell de Burriac

Font Picant: La seva història va des del 1783 al 2010. Segons la tradició, un nen va caure per un pou i la seva mare va bai· xar a rescatar·lo. Un cop es va aconseguir rescatar només a la mare, que va pujar marejada per inhalació de gasos, es va veure que l’aigua contenia gas carbònic i era picant, semblant al gust del sifó. A partir d’aquest moment es va anar construint un espai al voltant de la font on la burgesia barcelonina anava a prendre banys al Balneari Prats i van sorgir hotels i cases senyorials arreu de la vila.

RUTES El celler romà de Vallmora. Teià. Centre Enoturístic Vallmora. dissabtes i diumenges a les 12h. Visita guiada. Ruta del vi: El vi al Maresme, passat i present. Teià. Centre Enoturístic Vallmora. dissabtes i diumenges a les 11 h.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

La proposta que us faig aquest mes va dirigida, sobretot, als esportistes, als runners i als senderistes, entre d’altres, que busquen itineraris per prac· ticar esport i poder repetir·lo diverses vegades al llarg de la setmana sense que la ruta es converteixi en monòtona. El punt de sortida, Argento· na, és una àrea rica en aigües, siguin naturals, mineralògi· ques o termals. Tot seguit faré una petita descripció de les fonts que ens trobarem pel camí des d’Argentona.

Tribuna Maresme | 27

Casa Museu Carme Rovira. Vilassar de Mar. Museu Carme Rovira. diumenge 3 a les 12 h. aliersm@vilassardemar.cat. Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Torre Llauder. dissabte 2, 9, 16 i 23 a les 12 h. Els secrets del Castell de Burriac. Cabrera. Font Picant. diumenges 3 i 17 a les 11 h. Visita teatralitzada.

Al voltant de Burriac hi ha molts camins i senders per passejar.

Font de les sureres: El nom prové de les dues sureres que es troben a cada banda del tor· rent que travessa la placeta on està situada la font. En aquest lloc trobem un monòlit amb la inscripció “L’aigua és vida”, del Grup de les Fonts. Font de l’Esquirol: Situada en una fondalada on s’ajunten dos vessants que alimenten d’aigua la font. Es tracta d’un lloc amb molts arbres on es veien molts esquirols anteriorment. Font del grup: Font dedicada a l’esforç de tots aquells que tre· ballen per la recuperació de les fonts. Des d’aquí: gràcies! Font del ferro: Per allà passa· va el camí vell que portava al Castell de Burriac i servia com

a punt d’abastiment d’aigua inicial. Aquesta és considera· da minero·medicinal i antiga· ment es comercialitzava amb el nom de “Bellot”, premiada per la seva qualitat durant l’Ex· posició Universal de Barcelona del 1888. Té un gust notable a ferro i es característica pel gas carbònic natural. Castell de Burriac: Situat al cim d’un turó, a 400 metres, va ser construït sobre una torre de defensa anterior. Conegut al principi com a “Castell de Sant Vicenç”, el nom de la família propietària. En el segle XV arri· bà a mans de Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme, que afegí el perímetre inferior i donà la configuració actual. Sota seu té l’antic poblat ibè· ric d’Ilturo.

Matinals. St Vicenç Montalt. Centre cívic. dimecres 6 a les 9h: Cova del Salnitre (Collbató). dimecres 20 a les 9.30h: Laberint de Cabrils. inscripcions: Josep Grau (Tel. 666 77 12 81). Raquetes de neu. St Vicenç Montalt. Pk c/ Ginesta. Caps de setmana 9 i 10, i 23 i 24 de febrer. www.montaltrek.org. Mataró, un passeig per la història. Mataró. Ajuntament. dissabte 9 a les 11 h. La ruta de les fonts. Alella. Oficina de Turisme. diumenge 10 a les 10.30h. Passejades pel Parc de la Serralada Litoral. alella.ofturisme@alella.cat Cruïlles - Sant Sadurní de l’Heura i Monells. Alella. Can Lleonart. dimecres 13 a les 8h. Tres pobles medievals del Baix Empordà on trobarem nuclis antigament fortificats. Preu: 21 €. www.canlleonart. En ruta pel Castell de l’Airosa (Ports de Beseit). St Vicenç Montalt. Pk c/ Ginesta. dissabte 16 i diumenge 17. dificultat: alta. Coordinador: Joan Pallàs (Tel. 660 41 94 75). www.montaltrek.org. El modernista desconegut: l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. El Masnou. Escola Ocata. diumenge 17 a les 11 h. descobrireu alguns dels edificis més emblemàtics que va projectar l’arquitecte. Passejada pel passat prehistòric de Vilassar. Vilasssar de Dalt. diumenge 17 a les 11 h. comunicacio@afafrancescmacia.cat. Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Mataró. Nau Gaudí. diumenge 17 a les 11 h. Passejant amb Marià Manent. Premià de Dalt. Parc Felicià Xarrié. diumenge 17 d’11 a 13 h. descobrirem els encants de Premià de dalt vistos des dels ulls del poeta Marià Manent. Visita al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Alella. Can Lleonart. dimecres 20 a les 9.30h. Preu: 15 €. www.canlleonart. El Modernisme a Mataró. Mataró. Nau Gaudí. dissabte 23 a les 11 h. ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní. Itinerari: El Masnou, terra de mar. El Masnou. Plaça de l’Església. diumenge 24 a les 11 h.


28 | Tribuna Maresme

món viu SABER VIURE

El conill com a mascota AMIC Font: www.queridasmascotas.com

Els conills com a mascotes han demostrat ser molt intel· ligents, reconeixen el seu amo, aprenen trucs, també reconei· xen el seu nom, etc. Aquests animals tenen ten· dència a fugir i amagar-se, aquest comportament està determinat per la seva super· vivència en la natura, on són víctimes dels depredadors. En una llar, es comporten de ma· nera semblant, si perceben so· rolls forts s’encongeixen amb les orelles cap endarrere, amb els ulls molt oberts i tremolen. Per tenir un conill com a mascota, és molt important que l’entreneu des del primer

dia. Heu d’agafar-lo i acaro· nar-lo amb suavitat durant uns minuts i després deixar-lo una altra vegada a l’interior de la seva gàbia. El ritual de les ca·

rícies s’ha de fer diverses vega· des al dia, tots els dies, perquè el conill entengui que està fora de perill. No heu de pretendre portar

el conill en braços durant mol· ta estona, ja que necessita el seu espai. Quant a l’alimentació, els conills són molt delicats. Són herbívors i la seva dieta es compon de diversos vegetals, amb un component fibrós im· portant. Tendeixen a menjar molt de farratge i poc gra. Heu de proporcionar-li ali· ments que continguin gran quantitat de cel·lulosa i no massa sucres simples o midó. Heu de saber que necessiten menjar cada poc temps, in· gereixen petites quantitats de tant en tant i contínuament. De fet, s’ha calculat que poden arribar a ingerir aliments fins a 80 vegades al dia. Són animals que mengen moltes vegades.


Tribuna Maresme | 29

ses flors i tons rosats, i altres, amb bonics patrons. No obs· tant això també es pot trobar en noves formes com a forma de cascada, d’ona, serpente· jant, penjant, reptant o simple, és a dir, amb una flor per plan· ta. Escull al teu establiment de confiança on hagin tingut cura correctament i siguin experts.

LA PLANTA DEL MES

Phalaenopsis Passi Garden Home www.passigardenhome.com

La Phalaenopsis és una elegant orquídia amb unes flors que la fan semblar una ballarina. Una opulenta branca florida creix des de la seva tija i s’arqueja amb gràcia com més flors té. Les flors poden sortir grans i/o petites, i sovint compta amb patrons fabulosos. Algunes or· quídies tenen una lleugera fra· gància, encara que la majoria no tenen aroma. El que tenen en comú és una aparença exò· tica per un llarg temps, i a més són bastant senzilles de cuidar. L’orquídia Phalaenopsis creix habitualment en zones càlides, especialment en els plujosos boscos tropicals. Sovint creix com un epífit sobre els arbres i branques amb les seves arrels a l’aire, ja que amb la humitat

ambiental en tenen prou per a viure. Les seves arrels creixen orientades cap a la llum, i és la raó per la qual les orquídies s’adquireixen sovint en conte· nidors transparents. Aquesta orquídia pot ad· quirir-se en moltes varietats, generalment com a planta de dues tiges bessones amb diver·

mes de la Phalaenopsis Aquest mes de febrer a Passi Garden Home celebren el mes de la Phalaenopsis. I per això han programat un curs sobre orquídies, el dissabte 16 de febrer a les 11h. Per assistir-hi només us heu d’apuntar a la seva web. És gratuït.

Cures bàsiques • Li agraden les zones llumi· noses, i des de mitjans d’octu· bre la planta suportarà l’expo· sició directa a la llum del sol. • La temperatura ideal en l’espai en què se situa la planta oscil·la entre els 18 i els 22 ºC. • Necessita poca aigua, no· més cal introduir-la en aigua un cop per setmana i després permetre el drenatge. • Afegeix-li abonament espe· cial per a orquídies en l’aigua de reg un cop cada tres setma· nes per ajudar al creixement dels brots.


festes

30 | Tribuna Maresme

VIU LA COMARCA

Arriben la Festa Major d’hivern i el Carnaval 2019 a Premià de Mar des de la Fàbrica del Gas El despertar dels Penjaculpes. Dissabte 23 febrer a les 19 h. Els antics esperits de les fàbriques es tornen a despertar per fotre’ns a caldo! Anirem en cercavila per les antigues fàbriques a ritme dels tabals de Quilombo i gaudint de diferents espectacles. Recorregut: Fàbrica del Gas, c/ Indústria (Can Galindo-Transmesa), c/ Gibraltar (Can Gravada), c/ Marina, NII (Can Manent), c/ de la Plaça i c/ Sant Antoni. Espai l’Amistat Posem a Caldo! Els Versots al teatre! Seguidament. Després de la cercavila, els Penjaculpes arriben a l’Amistat per explicar-nos, un any més, la seva història i per recitar els versots sense deixar-se res ni ningú per criticar! En acabar, a la sortida del teatre, abans d’anar a sopar i per refer-nos de la temperatura, se servirà, com cada any, un got de brou calent per a tothom que ho vulgui. Des de l’Espai l’Amistat Sopacarrers. Dissabte 23 febrer a les 21 h. Després del típic caldo dels Penjaculpes cal omplir bé la panxa abans de la llarga nit de festa que ens espera. Farem una cercavila amb l’acompanyament de Kinkakau i Burrus per anar tastant diferents tapes als següents bars del poble: Bar de l’Amistat, Marina, Bar del Mig, Bar La Plaça, El Racó, El Petit Pau, La Cuineta, El 169, Macgrobe, El Petit Apetit d’en Pey i UéUé Gourmet. Els tiquets es podran adquirir a partir del 29 de gener als bars que hi participen, al Centre Cívic els dies 30 de gener i 2 de febrer de 18 a 20 h. Cada tiquet inclou una tapa i una beguda. Espai l’Amistat Festhivern musical tot s’hi val amb Nini. Seguidament del sopacarrers. Els Nini són un grup de versions de música catalana. Des de la nova cançó fins al pop més actual, passant pel rock català i altres estils, un recorregut variat per la música del nostre país. El conjunt de les adaptacions s’acosten a una estètica animada i divertida, pervertint alguns clàssics i versionant algunes cançons menys conegudes per arrodonir un directe explosiu i festiu. Entrada gratuïta plaça de l’Ajuntament Ballada de sardanes amb la Cobla de Premià. Diumenge 24 febrer a les 11.30 h. Veniu a ballar la més popular de les danses catalanes, fem rotllana i seguim les passes de la sardana. plaça de la Sardana Anem a rebre SM el rei Carnestoltes. Dijous 28 febrer a les 17.30 h. Ja tenim SM el rei Carnestoltes a Premià, rebem-lo tots plegats i acompanyem-lo fins a plaça perquè llegeixi el seu pregó. El ritme el marcaran els Burrus.

La millor teràpia per a plantar cara a aquests dies de fred és participar en les festes majors d’hivern. A Premià de Mar entrellacen aquesta celebració amb el Carnaval. I d’aquest maridatge en surt una singular proposta, plena d’activitats molt diverses pensades tant per als més petits com pels grans. I el diumenge 3 de març a les 17h, no us ho perdeu!, la XXXIII Rua de Carnaval, al llarg de la Gran Via de Lluís Companys.

de la plaça Nova Carnaval infantil i animació amb La Gran Festa d’Encara Farem Salat. Diumenge 3 de març a les 11.30 h. Grans i petits es trobaran a la plaça Nova per lluir les seves millors disfresses i aniran en cercavila fins a la plaça dels Països Catalans. Els acompanyaran els tabalers. Us hi afegiu? Un cop a la plaça dels Països Catalans arriba la Gran Festa! Una hora de danses per a totes les edats, per fer la festa allà on calgui, us faran ballar al ritme de danses i cançons que segurament mai no heu sentit abans. Un espectacle amb molta canya i molt d’humor, ideal per a tota la família. Plaça Nova Calçotada gegantera. Diumenge 3 de març a les 13 h. plaça Joan Coromines XXXIII Rua de Carnaval. Diumenge 3 de març a les 17 h. Ja ha arribat el moment més esperat de Carnaval. Veniu a veure la rua, que es farà al llarg de la Gran Via de Lluís Companys, entre les places de Joan Coromines i la dels Països Catalans. Podeu consultar les bases del Concurs de Comparses al web municipal (www.premiademar. cat) o al web de la festa (www.festamajordhivern.org). Abans del lliurament de premis podrem continuar la gresca amb la música de la Premià Jazz Orquestra.

1

parc de Calasparra El dia del Patufet. Dilluns 4 de març a les 11.30 h. Veniu a gaudir del dia del Patufet! Farem un taller de màscares dels personatges del conte, escoltarem la història del Patufet i entre tots ens inventarem nous contes. 1. Diumenge 3 de març: Carnaval infantil i animació amb La Gran Festa d’Encara Farem Salat. 2. Dissabte 2 de març: Ball de Carnaval amb Karaokes Band. 3. Dijous 28 de febrer: Espectacle Batibull Carnavaler amb De Parranda.

plaça Països Catalans Rebuda a SM el rei Carnestoltes. Dijous 28 febrer a les 18 h. Sa Majestat Primilià XVII ja ha arribat a plaça i sembla que ens vol dir alguna cosa. Parem bé les orelles i escoltem atentament. plaça Països Catalans Espectacle Batibull Carnavaler amb De Parranda i berenar amb botifarra d’ou. Seguidament, espectacle d’animació on es fa un recull de les diferents activitats típiques de Carnaval. Al llarg de l’espectacle s’anirà mostrant un seguit d’actes típics del dia de Carnaval. Veniu a gaudir una bona estona? davant de l’Espai Amistat Tothom cap al Ball de Carnaval. Dissabte 2 de març a les 22.45 h. Quilombo amenitzarà la prèvia al Ball de Carnaval perquè tothom entri a l’Amistat ben animat.

Espai l’Amistat Ball de Carnaval amb Karaokes Band i els Dj’s ABDj’s i TRAP-ELLA. Dissabte 2 de març a les 23 h. Karaokes Band és una proposta completament original en el món de les versions. Una banda de música 100% en directe que et faran ballar amb els seus popurris de grans èxits actuals i de tota la vida i sintonies de sèries i pel·lícules. A més, podràs deixar-te l’ànima cantant les cançons, sense desentonar ni oblidar-te de la lletra. Entre popurri i popurri, quan el públic està més animant, donen la possibilitat als més valents d’entrar en escena i cantar una cançó, entre un repertori de més de 100 temes, mentre ells els acompanyen. I com que un Carnaval sense disfresses no és un Carnaval. Remeneu pel calaix de les disfresses i vestiu-vos com cal per a l’ocasió per ser els guanyadors del concurs de disfresses. La inscripció es podrà fer el mateix dia. Entrada gratuïta

plaça Països Catalans Testament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 6 de març a les 17.30 h. Ha mort en Primilià XVII i ja és a punt de cremar a la foguera. Els Penjaculpes, molt tristos per aquesta pèrdua, ens llegiran el seu testament sota l’atenta mirada de la Vella Quaresma i les ploraneres. Acompanyeu-nos en aquest moment fent una sardina ben grossa. plaça Països Catalans Crema de la foguera. Dimecres 6 de març a les 18 h. És el moment de la Vella Quaresma que posarà fi al regnat d’en Primilià XVII. Aquesta senyora, severa i seriosa, ja està llesta per encendre la foguera i fer cremar el nostre rei Carnestoltes. plaça de l’Ajuntament Arrencada de la cama de la Vella Quaresma. Al llarg de la Quaresma. Tal com mana la tradició durant les 7 setmanes que dura la Quaresma, s’arrencarà una cama a la Vella de fusta penjada de la façana de l’Ajuntament.


Profile for tribunamaresme

Tribuna 343. Febrer 2019  

Aprendre a relaxar-se. Especial calçotades al Maresme. Carnaval i Festa Major a Premià de Mar.

Tribuna 343. Febrer 2019  

Aprendre a relaxar-se. Especial calçotades al Maresme. Carnaval i Festa Major a Premià de Mar.

Advertisement