Page 1

tribuna maresme NÚMERO 338. SETEMBRE 2018 Propera sortida: 4 d’octubre

www.tribunamaresme.com t tribunamaresme f tribunamaresme

Tornar a l’escola Un cop conclòs el període de vacances, els estudiants tornen als centres escolars en un nou curs. També és un bon moment per accedir a l’àmplia oferta de cursos de formació per a adults. Èxit de participació al festival Poetes sota la lluna Presentació del llibre de rellotges de sol de Cabrils Els Premis Creatic es reinventen en la 18a edició Exposició fotogràfica sobre l’1-O a Cabrils


EDITORIAL Ensenyament, formació i nous reptes Conclòs el mes d’agost i el període de vacances estival, el setembre ens torna a la plena normalitat. I especialment, l’arribada del cicle escolar ens recorda, després de la brevetat de l’estiu, que tot continua amb una nova força i empenta. La gran maquinària social recupera així el seu ritme habitual, amb la necessitat permanent d’afrontar els reptes de sempre i els nous. Infants i joves tornen aquests dies als seus centres d’ensenyament. És un gran moviment que demana d’una profunda organització social, de la que no ens n’adonem, però que no pot estar mai aturada. D’altra banda, la tardor és, també, un bon moment per endinsar-se en la realització de cursos de formació de tota mena, dels quals la nostra comarca en disposa d’un ric i ampli ventall. En les pàgines d’aquesta publicació en trobareu algunes propostes que us poden ser interessants. La societat tecnològica del segle XXI, en la qual estem plenament immersos,

LA VINYETA

demana d’una formació actualitzada. Han quedat enrere d’altres models del passat en els quals l’ensenyament era vàlid solament per a una etapa de la vida. En aquests temps de xarxes socials i globalització, tot està en perpetu moviment i canvi i cal ser inquiet, agosarat i no tancar-se a noves opcions que comporten una formació permanent i especialitzada. Tenint alhora els ulls ben oberts a tot el que apareix de nou i sabent, quan calgui, trobar els aliats que ens ajudin a adquirir nous, millors i més sòlids coneixements. D’altra banda, el retorn al curs escolar pot ser, per a tothom, un bon moment per plantejar-se la necessitat dels beneficis que comporten l’aprenentatge i la formació. Ja sigui des del cicle reglat o des de les múltiples opcions que ens ofereixen centres i tallers, passant també per les que poden fer-se a través d’Internet. Estudiar i formar-se és la millor aposta de present i futur, aprendre per adaptar-se i ser flexible en un món que cada cop ho és més.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

CULTURA Descarrega’t gratis el llibre digital El carrer que em du a casa Quaderns de la Font del Cargol i TRIBuNA Maresme t’ofereixen la possibilitat de descarregar-te la publicació digital ‘El carrer que em du a casa’, dins la col·lecció llibres mínims de la Font del Cargol (número 6). Només cal que amb el teu mòbil capturis el codi QR adjunt i hi accediràs. ‘El carrer que em du a casa’ aplega una introducció explicativa del muntatge poètico-musical i la selecció de poemes que es van llegir i cantar durant el IV festival Poetes sota la lluna, que pertanyen a les dues antologies poètiques del Maresme publicades durant els anys 80.

00TM www.e-cib.com

CODI E-CIB Els lectors de Tribuna Maresme trobareu el codi E-cib en diversos articles o anuncis. El codi de 4 dígits us permetrà connectar l’espai físic de l’anunci o l’article amb Internet, on hi podreu obtenir més informació. Per enllaçar el codi amb la xarxa cal anar a la web www.e-cib.com i introduir els 4 dígits indicats. També podeu descarregar-vos l’aplicació E-cib, disponible per Android i IOS, als vostres smartphones i agilitzar el procés.

tribuna maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

2

tribuna Maresme

Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, Ramon domingo, ISSA, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Giménez, Anna lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Joan Salicrú (Associació Cultural Valors), Ricard Soler. C/ lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.


ACTUALITAT Mataró aposta per trobar noves oportunitats al voltant del sector de l’economia blava L’alcalde de Mataró, David Bote, va assistir el passat 29 d’agost a El Pireu a la primera trobada transnacional del projecte europeu de transferència de l’economia blava BluAct, emmarcat en el programa URBACT de la Unió Europea. La iniciativa està liderada per la ciutat grega i Mataró ha estat acceptada per participar-hi després d’un procés de candidatura i selecció. La participació de Mataró en aquest projecte internacional respon a un doble objectiu: la cerca de noves oportunitats a través de la potenciació de l’economia blava –sector que aplega totes les activitats econòmiques relacionades amb el mar- i la promoció de la ciutat a través del

seu posicionament internacional. Tots dos objectius s’emmarquen en àmbits recollits en el Pla estratègic Mataró 20/22, que té com a un dels projectes essencials el “Mar en valor”. El Pireu ha generat un ecosis-

tema emprenedor d’èxit d’economia blava que ara es vol replicar a d’altres ciutats europees a través del projecte BluAct, un programa europeu (URBACT- BlueGrowth) d’intercanvi i transferència de coneixement. Mataró és l’única

ciutat de l’arc mediterrani que pren part en aquest projecte, en què també hi participen Matoshinos (Portugal), Ostend (Belgium), Szczecin (Polònia), Galati (Romania) i Burgas (Bulgària). Després d’haver estat guardonat amb l’Urbact Good Practice, El Pireu va aconseguir finançament per treballar amb Burgas i Matosinhos per explorar el potencial d’establir una xarxa de transferència URBACT per transferir de la millor manera el programa a sis ciutats d’Europa. Aquest procés conclourà a l’octubre quan El Pireu presenti la candidatura a la Unió Europea per a la Fase 2 del programa de la Xarxa de Transferència Urbact, amb les sis ciutats sòcies.

Augmenta el nombre de maresmencs residents a l’estranger Des de 2009, el volum de maresmencs i maresmenques que han marxat a viure a l’estranger s’ha gairebé triplicat. Any rera any ha anat augmentant fins arribar a principis de 2018 a 11.116 persones. Aquesta xifra situa el Maresme com la quarta comar-

ca catalana amb major nombre de persones residents a l’estranger amb una concentració del 3,67%. França, Argentina i Alemanya són els tres principals països de destí, si bé, en el darrer any s’han detectat importants creixe-

ments a Irlanda (ha augmentat un 46,5%), Noruega (+22,22%) i Gàmbia (+20,86%). En canvi, països com Turquia, Filipines o Cuba han registrat descensos de maresmencs. El nombre de població resident a l’estranger ha augmentat a

tots els municipis del Maresme, llevat de Sant Iscle de Vallalta i Tordera. En canvi, Mataró és el municipi de darrera inscripció amb més persones residents a l’estranger seguit de Calella, Premià de Mar, Pineda de Mar i el Masnou.

Tribuna Maresme

3


El IV festival Poetes sota la lluna reivindica la poesia del Maresme dels anys 80 El passat divendres 31 d’agost va celebrar-se la quarta edició del festival Poetes sota la lluna a Premià de Dalt, organitzat per Can Vallerià, entitat impulsora de l’editorial Quaderns de la Font del Cargol. L’acte va comptar amb l’assistència d’unes 200 persones, tot un èxit que consolida la trajectòria del certamen. El festival d’enguany va comptar amb l’estrena de “El carrer que em du a casa”, un muntatge poètico-musical de producció pròpia, amb direcció artística dels músics i compositors Jorge Sarraute i Jordi Torrens, i a partir d’una selecció de poetes del Maresme del segle XX comissariada per Albert Calls. A més de Sarraute (piano) i Torrens (guitarra), Jaume Catà (percussions) i les veus de Carol Brunet, Teresa Meca i Ferran Planell van donar forma a la posada en escena, cantada i recitada, dels versos d’Esteve Albert, Ven-

Descarrega’t gratuïtament el llibre digital ‘El carrer que em du a casa’ Quaderns de la Font del Cargol i TRIBUNA Maresme t’ofereixen la possibilitat de descarregar-te la publicació digital ‘El carrer que em du a casa’, dins la col·lecció Llibres mínims de la Font del Cargol (número 6). Només cal que amb el teu mòbil capturis el codi QR adjunt i hi accediràs. ‘El carrer que em du a casa’ aplega una introducció explicativa del muntatge poètico-musical i la selecció de poemes que es van llegir i cantar durant el IV festival Poetes sota la lluna, que pertanyen a les dues antologies poètiques del Maresme publicades durant els anys 80.

Els Premis Creatic es reinventen en la 18a edició El TecnoCampus i l’Ajuntament de Mataró han obert la 18a convocatòria dels Premis Creatic (www.tecnocampus.cat/premiscreatic), dirigits a projectes emprenedors relacionats amb la tecnologia i la innovació. Amb una llarga trajectòria,

4

tribuna Maresme

aquests guardons es reinventen en la 18a edició gràcies a la implicació de les empreses del parc tecnològic: un total de vuit empreses del parc (a més de BStartup del Banc Sabadell) en seran mecenes. Amb el seu suport, aquestes empreses han fet possi-

ble augmentar la dotació econòmica dels premis, i mostren així el compromís amb emprenedors que, com ells fa uns anys, fan els seu primers passos. En la convocatòria d’enguany, se simplifica l’estructura i es passa de les dues candidatures de

tura Ametller, Teresa d’Arenys, Fèlix Cucurull, Salvador Espriu, Joan Font, Isidre Julià, Josep Lladó, Marià Manent, Salvador Moragas, Valerià Pujol, Martí Rosselló, Pere Ribot, Jordi Bilbeny, Rafael Vallbona, Jaume Cases, Maria Antònia Grau, Marc Lluch, Perejaume i Enric Quintana. La selecció de textos va fer-se prenent com a base dues publicacions de referència en la construcció de l’imaginari literari d’un territori prolífic en escriptors: la ‘Primera antologia de poetes del Maresme’ (Edicions Robrenyo, 1979) i la ‘Nova antologia de poetes del Maresme’ (Quaderns de la Font del Cargol, 1983). En el context d’uns anys vuitanta en què s’albirava un nou escenari per a la llengua i la cultura, aquests dos llibres van definir nous horitzons partint gairebé del no-res. Van ser temps que van marcar des del Maresme un camí literari que encara perdura. l’any passat a una de sola: premi a les millors idees empresarials o a start-ups ja constituïdes. Les candidatures es poden presentar fins al 9 d’octubre. Els premis es lliuraran el 15 de novembre en la Nit de l’Emprenedoria, en què també es premiarà el millor projecte emprenedor d’entre els que plantegen els estudiants del Tecnocampus.


Els rellotges de sol de Cabrils Laura Bosch Museu de Cabrils

‘Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils’, és el títol del llibre que es va presentar el passat 18 d’agost, en el marc de la 31a Mostra Gastronòmica. L’acte va presidir-lo el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que precisament havia estat un dels participants en els itineraris que el museu va organitzar l’any 2016, amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. L’objectiu del llibre és documentar i donar a conèixer un patrimoni sovint oblidat, però molt present en el nostre paisatge. S’ha volgut que sigui lúdic, didàctic i transversal, sense deixar de ser rigorós. La recerca, que ha durat dos anys, ha permès documentar 47 rellotges de sol en funcionament i 12 de desapareguts. S’ha embolcallat la recerca amb una sèrie de treballs de gran nivell que la complementen. Des de la reflexió antropològica del pas del temps a diferents cultures, del doctor Eliseu Carbonell, al detall de la restauració d’un dels rellotges inventariats i una explicació històrica i tècnica del funcionament

RELATS LLETRÍCOLES Per Rosa Tirado Anadón

Les notícies

del rellotge de sol realitzada per Ignasi Vilà, membre de la Societat Catalana de Gnomònica. Tot i el rigor del treball, s’ha volgut que sigui una eina útil per a visitants, turistes i escolars. Per aquest motiu s’ha inclòs una sèrie de plànols amb una proposta d’itinerari lliure que es pot fer a peu, amb l’únic suport d’aquest llibre. El petit format del qual permet portar-lo fàcilment a la motxilla o en una bossa de mà.

Una de les descobertes més rellevants ha estat l’atribució de l’autoria del rellotge de sol de Can Serraclara, conegut actualment com Can Rin, a Salvador Dalí. Tot i que no hi ha la seva signatura com estem acostumats a veure-la en etapes posteriors, veureu les inicials SD entrellaçant el tronc d’un taronger, com els que omplien la vall de Cabrils el primer quart del segle XX. I és justament aquesta imatge que s’ha utilitat per fer la portada del llibre, obra de Jordi Montlló. Aquesta iniciativa ha pogut veure la llum gràcies a l’entusiasme i predisposició de l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales i la regidora de Turisme, Isabel Tamboleo, que sempre acullen amb els braços oberts iniciatives d’aquesta mena. Podreu adquirir el llibre a l’Ajuntament de Cabrils.

La Júlia no aparta els ulls de la televisió. Uns altres ulls, els d’un bebè, omplen la pantalla. Ella sap que el nen té por. La càmera recula. Ara la imatge inclou a la mare que està baixant d’un vaixell. La mare també està espantada. La Júlia sent la por de la mare com un ressò dins seu. El presentador explica que la mare i el nodrissó viatjaven amb les altres persones que ara estan creuant la passarel·la abrigades amb mantes. Anaven en un vaixell que s’ha enfonsat. Eren gairebé dos cents però molts s’han ofegat. Fugien de la fam i de la guerra. «Jo també aniria a buscar menjar si tingués fam i no em quedaria en un lloc on hi han trets i et poden matar», pensa la Júlia. La seva mare diu que si no menja no creixerà i no la deixa anar sola al parc perquè és perillós. Aleshores… Per què no posen vaixells més grans? Per què no els porten menjar? Per què no paren la guerra? Potser els han castigat. La seva iaia li havia explicat que a l’escola, de petita, la mestra li deia que si es portava malament la tancaria en una cambra fosca plena de rates. En deien «La cambra de les rates». Aquesta vegada la Júlia sent que la por ve de dins. I si encara hi queden habitacions fosques? I si és això el que els ha passat a la gent del vaixell, que algú els ha castigat tancant-los en una cambra de rates gegant: el país de la fam i de la guerra? ‘Relats lletrícoles’ és una secció impulsada per l’associació Planeta Lletra.

Tribuna Maresme

5


EN RECORD

Mor l’escenògraf i artista masnoví Iago Pericot El mestre, pintor, escenògraf i director d’escena, Santiago (Iago) Pericot i Canaleta, va morir el passat 9 d’agost, a l’edat de 88 anys. Precisament, el darrer Ple de l’Ajuntament del Masnou, celebrat el 19 de juliol, va aprovar l’atorgament del títol de fill predilecte del municipi a Pericot. L’acte de nomenament de la distinció atorgada (ara, a títol pòstum), serà concretat properament, segons informa el consistori. Considerat un dels grans renovadors de l’escena catalana de les últimes dècades, va néixer al Masnou el 1929 i la seva implicació amb el municipi s’ha pogut veure des de les activitats cultu-

rals que s’hi celebraven durant l’època de la Transició fins a les presentacions de les seves darreres obres al municipi (La Guillotina i Adam i Eva). Va estudiar Magisteri i, posteriorment, es va graduar en Art i, també es va llicenciar en Psico-

logia. Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut diversos guardons, on hi destaca el Premio Nacional de Artes Escénicas (1990). També, per la seva trajectòria, va rebre el Premio de Honor per la Fundació de les Arts i el Disseny (FAD), el 2015,

i recentment, el premi Gonzalo Pérez de Olaguer. Entre els anys 1971 i 1992 va ser professor (i després director del departament d’espai escènic) de l’Institut del Teatre de Barcelona. També, va fundar, juntament amb Sergi Mateu, el Teatre Metropolità de Barcelona, l’any 1975. El 1990 va ser nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. És autor de nombrosos muntatges teatrals com: Simfònic King Crimson (1980), La bella i la bèstia (1984), MozartNu (1986-2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), El joc de l’engany (2002).

Mor l’artista de Vilassar de Mar Pere-Màrtir Brasó El passat 8 d’agost va morir als 65 anys l’artista de Vilassar de Mar Pere-Màrtir Brasó. Brasó vivia i treballava a Mataró, on participava en l’activitat artística i cultural de la capital del Maresme. La seva trajectòria plàstica s’inicia quan va entrar de molt jove a l’estudi del pintor i pirogravador Josep Serra Manent, tot i que se’l pot considerar gairebé autodidacta. També va estudiar dibuix publicitari i, a començament dels anys 80, va treballar amb el reconegut pintor Pere Monserrat. Segons també es destaca de

6

Tribuna Maresme

la seva trajectòria (que podeu trobar completa al seu web: www.peremartirbraso.com), va comptar amb la influència de la cultura del còmic i va passar per diverses èpoques artístiques, durant les quals no va perdre el seu particular figurativisme. En el seu estil s’hi troben influències del surrealisme, impressionisme i expressionisme, amb un llenguatge molt personal, gestual i esquemàtic i unes obres que transmeten una viva emoció mediterrània. Posteriorment va realitzar pintures que tenien un grau d’implicació més alt en els

mites actuals, com la denúncia de l’excés de culte al cos en el món occidental o les penúries socials al Tercer món, entre d’altres aspectes. L’obra de Brasó forma part de

diverses col·leccions d’art públiques i privades, entre d’altres llocs a Barcelona, Ginebra, Roma i Ljubljana. El seu treball és una recerca constant. El maig de 2008 va presentar, a la Galeria Art22 de Girona, una mostra de les seves darreres etapes (“El bosc cremat”, “Animus Provocandi” i “Jo vaig ser-hi”), amb el nexe comú formal del blanc i negre. Hi desplega ironia i crítica social de fons. A partir de 2008 la seva pintura va tendint cada vegada més al minimalisme, a la reducció del color i l’anècdota.


ENTREVISTA A Laura Borràs. Consellera de Cultura

“El món de la cultura ha estat un pas per endavant en la situació que hem viscut” Laura Borràs, cinc anys directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha fet un salt a la casa mare d’aquesta entitat, la Conselleria de Cultura, després de què es constatés la impossibilitat que Lluís Puig, conseller del ram fins l’aplicació de l’article 155, pogués ser

restituït pel nou govern sorgit de les eleccions del 21D. De formació filòloga, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, es va estrenar precisament en una llista al Parlament fent part de Junts per Catalunya, la formació liderada per Carles Puigdemont.

Text: Joan Salicrú / Clack Fotos: Pol Alfageme

Humanament com ha estat aterrar a la conselleria sense haver pogut fer el relleu formal amb l’anterior? Han estat uns mesos molt complicats, els del 155; el regne d’Espanya i l’Estat Espanyol qui ha mirat de fer-se presents a les institucions catalanes d’una manera totalment contra natura. La tornada ha estat d’una banda trista, perquè el Palau Marc -com tota la resta de les Conselleries- ha estat tancat; no tenien els seus ocupants habituals. Per tant, tornar a un despatx que fins ara havia estat del conseller, per ocupar-lo tu, quan li correspon d’ocupar a la persona que havia estat designada pel President de la Generalitat, és un moment difícil naturalment. Bastant complicat també emocionalment quan, a més, els vincles que tinc amb el conseller Puig són vin-

8

Tribuna Maresme

cles emocionals; hem estat companys durant cinc anys treballant en les polítiques culturals d’aquest departament. Però alhora també és un moment d’una gran alegria per part dels treballadors: es normalitza la situació i es reprèn l’activitat. Com ha trobat la Conselleria? Com s’ha notat el 155,

exactament? El 155 ha representat l’aturada dels tràmits de tots els ajuts de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) a totes les entitats que els obtenien o que rebien subvencions per tirar endavant la seva activitat. Significa que tots els recursos que la Generalitat posa perquè arribin al teixit cultural han quedat ta-

llats durant tot aquest període. A més, dins la governança de les entitats (des de la Institució de les Lletres Catalanes al Teatre Nacional de Catalunya), no es van convocar organismes que vetllen pel bon funcionament i governança d’aquests: consells assessors, administració, executius... que aproven el funcionament ordinari, que molts s’han de convocar per llei. I en canvi, els treballadors públics, perquè no hagi de presidir aquests consells qui no correspon, per tal que no els presidís el ministre i no usurpés les funcions de la conselleria, no s’han convocat. El que ha comportat que gestions des d’aprovació de pressupostos a qualsevol altra activitat hagin quedat aturades. Tot això s’ha fet perquè no es visibilitzés encara més aquesta ocupació de les institucions, però ha comportat un problema de gestió i d’organització. Es podrà revertir, amb el que queda d’any, aquesta situació? La maquinària del departament està treballant a la major velocitat possible per tal de poder revertir-ho. És evident que fer l’exercici de tot un any en només 6 mesos, genera una dificul-


tat afegida. Treballem per minimitzar l’impacte però és evident que el 155 ha estat una bomba de neutrons i en aquest sentit ara estem intentant revertint-ne els efectes. La millor manera de fer-ho és sent-hi, aportant normalitat i una manera de fer que demostri una activitat que el 155 volia aturar. Tot i així anem a contrarellotge. Per cert, com està la cultura del nostre país? Com l’ha afectat el Procés? N’hem de parlar més, del que ha passat, des de la cultura? Jo diria que el món de la cultura ha estat un pas per endavant d’altres col·lectius en la situació tan complexa que hem viscut. Potser ens hem adonat que la cultura no és tan accessòria com ens havia semblat. Si resulta que retiren llibres, obres, si resulta que autors que fan cançons han d’anar a la presó, a més a més dels polítics, potser és que la cultura també té aquest efecte,

Crec que s’han fet moltes iniciatives que han demostrat, quin és el nivell de compromís de la cultura amb el país. La Montserrat Roig deia la que la cultura és una eina capaç de revolucionar-nos a llarg termini. aquest impacte en la ciutadania i per això estem veient que la repressió també s’està dirigint cap al món cultural. Jo crec que s’han fet moltes iniciatives que han demostrat, doncs, quin és el nivell de compromís de la cultura amb el país. L’altre dia, en el transcurs del debat parlamentari, hi havia una proposta d’una diputada que deia “Hauríem de posar la cultura a l’alçada del país” i jo li vaig dir “Vés que no sigui el contrari”, que la cultura hagi contribuït en aquest moment a tenir el

país que tenim. Perquè realment el món de la cultura ha estat extraordinàriament compromès i reivindicatiu. Ha presentat el seu Pla de Cultura, amb la voluntat de “situar la cultura en un lloc central de les polítiques transversals, i que s’incrementin de manera suficient els recursos que se li han destinat en els darrers temps per tal d’homologar el seu nivell als estàndards europeus vigents”. Quina és l’herència que rep vostè? Com a herència no en tenia perquè el Conseller Puig no l’havia pogut presentar. En aquest sentit, jo que formava part del Departament de Cultura des de la ILC, el que conec són les polítiques que s’han desenvolupat en els últims anys. Crec que el que havíem d’aportar era una manera de fer que no representés una aturada més gran que la que ja havíem patit involun-

tàriament, sinó mirar d’establir una continuïtat en tot allò que s’havia estat treballant d’una manera intensa i intensiva en el departament. El que vaig mirar de fer l’altre dia al Parlament té a veure amb compromisos que ja s’havien dut a terme. I per la resta són eixos estructurals: una manera de treballar que tingui en compte la cultura digital, la transversalitat, la idea de la cultura com a participació més que no pas com exposició o per posar a l’abast del ciutadà una sèrie de recursos culturals. Fent un èmfasi molt gran amb la idea de viure la cultura. Perquè la cultura ens transformi. La Montserrat Roig deia la que la cultura és una eina capaç de revolucionar-nos a llarg termini. Doncs mirem que aquest termini sigui el més curt possible i fem de la cultura una experiència molt vivencial, que al cap i a la fi és quan és transformadora i és quan permet que hi hagi revolucions internes i externes possibles.

Tribuna Maresme

9


OPINIÓ El botó JUGANT A ESCRIURE Ferran Planell Escriptor

Arribarà un dia en què hom pensarà que el botó és quelcom inherent a la camisa. Que hi serà sempre. Que res ni ningú podrà separar-lo de la tela on resideix. Quan lluny quedaran, llavors, aquells temps en què, amb el didal posat, s’enfilava el fil a l’agulla. Potser pensareu que no toco vores, però us errareu. Reconec que no he estat mai capaç de fer-ne una, de vora, però tocar-les, les toco. De l’art de cosir, als de sexe masculí de la meva generació, poc o res

ens ensenyaven —salvant a aquells que escollien l’ofici de sastre. Però, així i tot, gairebé ningú anava a files sense saber cosir un botó. Era quelcom considerat imprescindible per afrontar allò que se’n deia el servei militar. A la mili, en llenguatge planer, anar sense un botó podia significar un arrest. De ser ara ja no caldria saber-ne —de cosir-los—, perquè ara els botons ja no cauen, o sigui, no es descusen. Abans, en el moment de confeccionar la camisa, els botons s’incorporaven fent unes minses puntades. Tant, que el més normal era perdre’n algun a la primera cordada.

Per això hi havia el savi costum de fer un repàs previ a l’estrena. Ara les màquines els cusen de tal manera que ben bé semblen soldats. Què exagero? Proveu de descosir-ne un. Jo ho vaig fer l’altre dia i vaig arribar suat i contracturat a dinar a casa d’uns amics. Els confeccionistes, seguint una tradició del tot assenyada en el seu moment, insisteixen a posar un parell més de botons cap a la part baixa de la camisa. Són botons sense cap altra utilitat que la de substituir a algun company que hagi deixat orfe al corresponent trau. Doncs bé, a mi aquests botons em molesten. Amb la camisa ja posada i tisora en mà

em vaig llençar a la feina. No hi va haver manera d’encabir les fulles entre el botó i la tela a fi de tallar el fil. Després de deu minuts ben bons forcejant i d’haver-se imposat el seny davant el rampell de retallar la tela, vaig acabar com us he dit, suat, contracturat i amb els dos botons ben col·locats al seu lloc. Al vespre, la dona va alliberar-me de la molèstia. Però no ho va fer amb unes tisoretes, com jo recordo que es feia temps enllà. Va utilitzar un cúter per aconseguir-ho. Vist. Per més difícil i impossible que sembli, acabarem trobant l’eina per desempallegar-nos del que fa nosa. Prenguem-ne nota.

Pagar per notícies online, cada cop més habitual EL fUTUR ÉS ARA Anna Lladó. Periodista www.annalladoferrer.com

El model de negoci dels mitjans de comunicació viu moments de canvi. Tot i que la publicitat digital és encara una font important d’ingressos, per a molts mitjans no és suficient per a subsistir. és per això que cada cop en són més els que aposten per models de pagament com ara subscripcions, donacions o

10 tribuna Maresme

micropagaments per article. Segons un estudi del Reuters Institute for the Study of Journalism, basat en un anàlisi exhaustiu de trenta-set països del tot el món, el 14% dels ciutadans afirma haver pagat per notícies online el darrer any. Per estats, els que encapçalen el rànquing són Noruega (30%) i Suècia (26%). A Espanya, el percentatge és de l’11%. Registren dades encara més discretes països com ara el Regne Unit (7%) o Ale-

manya (8%). Segons l’estudi, el pagament ha crescut a la majoria d’estats, sobretot entre els més joves, més acostumats a pagar per altres serveis online com ara Netflix o Spotify. L’informe també destaca l’augment d’aquesta tendència entre els països nòrdics, que atribueix al fet que hi ha poques publicacions amb una àmplia varietat d’estratègies de pagament, són societats benestants que valoren

les notícies, amb una forta tradició de subscripcions i on el llenguatge i la mida petita del mercat els protegeix de la competència estrangera. A grans trets, segons l’estudi, el pagament per notícies online creix, tot i que de mica en mica. La qüestió és saber fins a quin punt servirà per a mantenir econòmicament als mitjans. Tot això, sense oblidar que si els ciutadans acaben pagant, exigiran més a les publicacions.


Tardor literària a Argentona fENT MEMòRIA Margarida Colomer Historiadora

Cada estiu, el Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, aconsella quatre obres literàries. Durant el mes d’octubre aquestes seran comentades personalment pels seus autors o per persones qualificades al respecte. Les obres d’enguany són: Els estranys de Raül garrigasait; El mateix riu d’Heclàclit de Pep Coll; El món d’ahir d’StefanZweig i L’home manuscritde Manuel Baixauli. Aquest estiu he començat per llegir El món d’ahir d’Stefan Zweig, traduïda per l’argentoní Joan Fontcuberta. He quedat impressionada, no el podia deixar de les mans, m’ha entusiasmat. és una narració que fa una radiografia de la cultura europea impressionant. Colpeix pels fets devastadors i a la vegada és bellíssima.

Stefan Zweig

El món d’ahir descriu, amb sensibilitat, la història del nostre passat més recent. L’autor és testimoni dels fets més commovedors i ho fa amb un escriptura incomparable. Ell és testimoni dels canvis d’una civilització que s’anava desintegrant i que van trasbalsar l’Europa del segle XX. Stefan Zweig, amb unes circumstàncies excepcionals, recorda els moments de la seva joventut, una vida més lliure en una societat

El llibre ‘El món d’ahir’ d’Stefan Zweig descriu, amb sensibilitat, la història del nostre passat més recent. austríaca on viu feliç. S’haurà d’enfrontar amb uns moments d’una verdadera bogeria que va representar la Primera guerra Mundial i les seves conseqüències. L’autor és austríac, fill d’una família de cultura jueva, viurà

lliurament en diferents ciutats europees abans de la primera gran guerra. Un espai de temps en què no s’adonava de la tempesta que s’acostava. Viurà en dolor la Primera guerra i en la Segona guerra Mundial haurà de marxar per la persecució dels jueus. El resultat ha sigut una lectura magnífica, la memòria del nostre passat més proper, exprimida per la sensibilitat d’un gran escriptor que la va viure amb absoluta intensitat. L’enriqueix la traducció de Joan Fontcuberta, amb un gran mestratge, amb notes a peu de pàgina que ajuden a la lectura i esdevenen fonamentals. Penso que el llibre es mereix el qualificatiu d’obra de referència pels qui els interessi entendre els fets històrics i els deliris que van comportar les dues guerres mundials. Una Europa que insistim en voler que sigui democràtica, culta, civilitzada i feliç.

tribuna Maresme

11


Llum als ulls i força al braç: l’1-O, el dia que recordarem sempre Laura Bosch i Jordi Montlló

L’1 d’octubre de 2017 és un dia que ha marcat l’imaginari col·lectiu de molta gent. Qui no recorda què va fer aquell dia? Un dia carregat d’emocions contrastades pels esdeveniments viscuts en la pròpia pell o mitjançant les xarxes socials i la televisió. De l’orgull a la indignació, passant pel neguit, la joia o la ràbia continguda. orgull per la victòria davant tots els obstacles i entrebancs d’un estat poderós i amb recursos il·limitats. A les vuit del matí ja s’havia guanyat, només pel fet

d’obrir els col·legis electorals amb urnes i paperetes. Ells ho sabien i van obrar per revenja, desproporcionadament i de forma grotesca per a un país dins la Unió Europea. Fou una victòria aconseguida pel treball en xarxa, com una malla. Com diu Quico Sellés, en un sistema de nodes. De manera que si un nus es trencava, la malla aguantava. Un èxit que es va forjar clandestinament i es consolidà en els carrers. L’any 1968, Miguel Delibes, per explicar la Primavera de Praga, escrivia que l’esperança estava en els carrers. Cinquanta anys més tard, els catalans hem proclamat que els

EXPoSICIó Al MuSEu dE CABRIlS

Llum als ulls i força al braç: l’1-O, el dia que recordarem sempre Comissaris de l’exposició: Laura Bosch i Jordi Montlló. Diumenge 30 de setembre a les 12h. • Exposició amb fotografies de Jordi Borràs i un recull de fotografies de gent de Cabrils. • Inauguració d’un mural de 3 x 2 metres de l’artista Joan Clapés.

carrers serien sempre nostres. Avui commemorem el primer aniversari d’aquells fets. El procés continua i el futur és un intangible que es construeix amb esforç, intelligència, paciència i fermesa. Si els carrers són nostres també ho és el poder de decisió.

• Presentació del documental L’Olivera, 1-O, obra del director Martí Sala. Recull 23 entrevistes de cabrilencs i cabrilenques que van participar d’una manera o altra en el Referèndum. • El 30 de setembre, a les 11h, l’Ajuntament de Cabrils inaugurarà l’espai ‘Agora 1-o’, davant la Biblioteca. • El dia 20 d’octubre, a les 19 h, al Museu de Cabrils es presentarà el llibre Dies que duraran anys, de Jordi Borràs.

La intervenció de la intel·ligència fILOSOfIA ENGRESCADA Albert Cebrián i Agrás Filòsof

Estic d’acord amb Epicur: el desig de la consciència humana és experimentar sensacions de plaer. I per aconseguir-ho és força important la creació d’un entorn a mida de les nostres necessitats. Per a la construcció d’un entorn que satisfaci el desig de la consciència humana, els éssers humans segueixen tres línies principals d’actuació: superació dels obstacles que condueixen a allò que proporciona plaer, augment de la varietat

12 tribuna Maresme

de plaers als que tenir accés i l’aïllament del dolor. Superació dels obstacles que condueixen a allò que proporciona plaer. Parlo de superar i no pas d’eliminar els obstacles. Amb aquest matís vull deixar clar que els obstacles queden enrere però sempre es poden recuperar per experimentar-los. Augment de la varietat de plaers. Aquest augment s’aconsegueix per mitjà de l’eficàcia de captació dels nostres sentits (que com vaig descriure en un article anterior són onze: Vista, oïda, olfacte, Tacte, gust, Memòria, Previsió, Reflexió,

Comprensió, Imaginació i Moviment o Psicomotricitat). I per mitjà de l’acumulació al nostre entorn dels fenòmens reals que generen plaer. Els nostres sentits posseeixen un nivell de captació limitat però hem aconseguit allargar aquests límits mercès fonamentalment a l’ajut del que s’anomena “intel·ligència”, la qual ha permès el desenvolupament de mecanismes de potenciació dels nostres sentits: llenguatge, tecnologia, arts… Però, què entenc per “intel·ligència”? Considero que la intel·ligència és un determinat grau de captació per part dels onze sentits que posseïm.

I com estem aconseguint augmentar progressivament el grau de captació dels nostres sentits, podem afirmar que: cada cop som més intel·ligents. Com bé deien alguns filòsofs presocràtics, el coneixement ens pot dur a la felicitat. Si a més a més de coneixements composem el complex quadre de la intel·ligència aleshores la fita de la felicitat s’aproxima cada cop més a les nostres vides. Així doncs caldrà gaudir-la. I no necessàriament amb la moderació que proclamava Epicur sinó “a mans plenes” com ens recitava Marti i Pol.


Luther King, als 50 anys de la seva mort VALORS Xavier Garí de Barbarà doctor en Història Contemporània

Aquest 2018 fa 50 anys que van assassinar Martin Luther King (1968-2018), el pastor evangèlic de Montgomery que va encetar la més gran lluita no violenta impulsada als Estats Units en el segle XX. Del més notable del líder del moviment pels drets civils nord-americans, en destacaria tres aspectes no sempre prou coneguts. En primer lloc, que el primer pioner de debò no va ser ell en aquesta llarga lluita; en va ser una dona, afroamericana també, que va convertir la indignació en oposició frontal i, aquesta, en lluita constant. Estem parlant de Rosa Parks, que va morir fa poc i que és la figura que va decidir Luther King a impulsar l’organització del que ell mateix anomenava com a “atac” no violent. Rosa Parks va tenir la

Martin Luther King, una icona de la lluita pels drets civils.

sort de veure amb els seus propis ulls l’elecció d’un president d’origen afroamericà al capdavant de la presidència dels Estats Units, cosa que la mort violenta de King li ho va impedir; és a dir, Parks veié el principi i la culminació d’una lluita. En segon lloc, dèiem que la no violència, per al pastor King, era un “atac” perquè considerà sempre la no violència com una lluita ferma, l’ús d’una força que, en sí mateixa, mai pot fer mal, mai pot destruir, mai pot utilitzar la violència. Mal-

grat això, King defensava de fer servir dos atributs avantatjosos dels exèrcits: l’organització fèrria i la disciplina clara. L’atac no consistia especialment en ser físic o directe i menys lesiu, però sí en ser permanent i constant, coherent i compromès. Fet amb rigor i serietat requereix d’una bona estratègia, una gran disciplina i una necessària coordinació. King va saber dotar el moviment d’aquests elements, sempre imitant els valors i els camins de gandhi (que tant havia

llegit i estudiat), però buscant amb decisió com adaptar-los al context cultural, polític, moral i religiós nord-americà. En tercer lloc, Luther King trobà en la seva lluita i la de la seva gent, diferents intents de forçar el camí de la violència, que sempre comptà amb la desaprovació total del pastor King. El que demostrava aquesta situació és que la lluita no violenta, per més ben preparada i organitzada que estigui, no pot aconseguir que tots els que busquin el mateix objectiu escullin els mateixos mitjans. Així, com demostrà Luther King i també gandhi, sempre hi pot haver qui vulgui escollir el camí més ràpid però no el més curt, però això no és imputable mai als què han escollit el camí més lent perquè van més lluny. MÉS CONTINGUTS DE VALORS A: WWW.VALORS.ORG

tribuna Maresme

13


ENSENYAMENT Nou cicle escolar (curs 2018-19) El curs escolar començarà el dimecres 12 de setembre, quan s’iniciaran les classes tant al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària com a l’educació secundària obligatòria. Dos dies més tard, el 14 de setembre, començaran les classes al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional inicial i d’arts plàstiques i disseny, i també s’iniciarà el curs de formació específic per a l’accés a cicles de grau mitjà, el curs de preparació per a la incorporació als cicles formatius de grau superior i en la resta dels ensenyaments de règim especial, excepte les escoles oficials d’idiomes. El calendari

Prendre apunts ajuda a reforçar l’atenció en allò que diu el professor. El mètode de prendre apunts 5R o 6R (Cornell Note Taking System). Cada fulla per prendre apunts es divideix en tres zones: la columna d’apunts, columna d’observacions i part de sota per a un resum. determina que el curs escolar finalitzarà el 21 de juny, excepte en els ensenyaments de règim especial i en la formació professional, que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica. Segons el Departament, no més tard del 19 de setembre s’iniciaran les classes als ense-

nyaments de centres i aules de formació d’adults i no més tard del 26 de setembre també està previst que arrenquin les classes als ensenyaments de les escoles oficials d’idiomes. L’aturada nadalenca serà del 22 de desembre al 7 de gener i la de Setmana Santa, del 13 al 22 d’abril.

Ensenyament contractarà 800 docents nous per respondre a la demanda d’escola pública L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb un increment de 800 professors de cara al curs vinent. Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament, ha especificat que es finançarà a través del pressupost de contingència del Departa-

14 Tribuna Maresme

Prendre bé els apunts a classe

ment de Presidència, ja que la pròrroga dels pressupostos no ha permès contractar docents per altres aspectes. Bargalló també ha explicat que la manca de 300 professors de català, castellà i matemàtiques se solucionarà amb les mesures excepcionals a la borsa d’interins

però ha alertat que s’hauran de repetir si no augmenten el nombre de titulats en aquests estudis. D’aquesta manera se solucionaran les necessitats d’escolarització però no es podrà ampliar la plantilla per altres conceptes com podria ser la modificació de ràtios.

Registreu. A la columna d’apunts, registreu tantes idees significatives com pugueu. Utilitzeu frases telegràfiques. Resumiu. Després de classe, resumiu les notes escrivint a la columna d’observacions paraules clau o frases curtes. Resumir clarifica significats, revela relacions i estableix continuïtat. Reciteu. Tapeu la columna d’apunts i, mirant les paraules i les frases en la columna d’observacions, reciteu en veu alta i amb les vostres pròpies paraules el tema. Reflexioneu. Heu de reflexionar fent-vos preguntes com: quin és el significat d’aquests fets? En quin principi es basen? Com els integro amb allò que ja sé? Reviseu. Passeu deu minuts cada setmana repassant les notes. Recapitulació. Deixeu un espai al final de cada fulla per a una síntesi.


La Formació d’Adults Les segones oportunitats existeixen! El sistema educatiu actual està pensat de manera que qualsevol persona, de qualsevol condició i edat pugui trobar un programa d’estudis a la seva mida i a més pugui tenir opcions d’accedir-hi, sense tenir en compte el seu “passat” acadèmic. Les opcions que la formació d’adults reglada permet a totes les persones en l’àmbit acadèmic són: Graduat en ESO (Equivalent al graduat escolar). Les persones que en el seu moment no van poder optar a obtenir el graduat en ESO o el graduat escolar, poden ara obtenir el cicle d’educació secundària per a les persones adultes amb la condició de tenir 18 anys o complir-los al llarg de l’any natural de matriculació de l’alumne/a i fins i tot en alguns casos excepcionals es pot autoritzar aquesta opció per a persones majors de 16 anys que ho sol·licitin.

L’accés a la universitat per a més grans de 25 anys o de 45 anys Totes aquelles persones que en el seu moment no van poder accedir a la universitat, ho poden fer preparant una prova de coneixements que les Universitats convoquen anualment (habitualment el mes d’abril) i que consta d’una part general (competència lingüística en català, castellà i idioma estranger) i una part específica vinculada a la titulació escollida. Les persones que opten per aquest tipus de proves disposen d’una reserva de places en la titulació i habitualment no es cobreix la reserva, i no és necessari disposar de cap títol acadèmic per accedir-hi. Això sí, cal preparar amb constància la prova d’accés! En el cas de persones més grans de 45 anys es substitueix la part específica per una entrevista.

L’accés als cicles formatius de grau mitjà o de grau superior (La nova Formació Professional). Ara ja fa un temps, es va desenvolupar una reforma important dels estudis de formació professional, que actualment es distribueixen en dos nivells (mitjà i superior). Aquests estudis disposen d’un catàleg amplíssim d’oferta acadèmica en uns programes formatius que estimulen la formació pràctica i el desenvolupament obligatori d’estades en empresa. L’accés als cicles es pot fer per titulació acadèmica o mitjançant una prova d’accés (que es fa un cop l’any, el mes de maig), amb l’únic requisit de l’edat (17 anys per grau mitjà i 19 anys per grau superior). La preparació de la prova en un centre autoritzat té un valor de fins el 20% de la qualificació final.

Aquestes opcions només són algunes de les existents i que es vinculen a la formació d’adults. Si es vol ampliar informació, una bona opció per descobrir la totalitat del catàleg proposat és el nou portal web desenvolupat per l’Ajuntament de Mataró (Direcció d’Ensenyament) i l’Escola d’Adults Triangle de Mataró (https://estudiaramataro.cat). Aquest portal presenta de forma detallada i interactiva totes les propostes, ajustant la selecció a les característiques dels usuaris (edat, títol acadèmic i àmbits d’interès) i dirigint la selecció als centres que ho imparteixen. El que ens ha de quedar clar és que mai és tard per reenganxar-se a l’estudi i així millorar la nostra prestació acadèmica pel que significa a nivell personal i professional. Anima’t i coneix les teves opcions! Tribuna Maresme

15


Aprendre al Maresme La música al teu abast

Imaginació i creativitat

AULA DE MÚSICA (VILASSAR DE MAR)

L’ATELIER DE CARLOTA (PREMIà DE MAR)

La música és una activitat artística que afavoreix als infants, joves i adults el desenvolupament de les pròpies capacitats, el conreu de la sensibilitat i l’expressió de les emocions. L’Aula de Música de Vilassar de Mar és un centre de formació que ofereix, des del 1995, activitats destinades a persones de totes les edats amb l’objectiu de facilitar un espai pel gaudi de la pràctica musical individual i en grup. Un entorn que facilita als seus alumnes i usuaris el creixement personal, l’expressió emocional, la comunicació, l’aprenentatge a través del joc i del gaudi, el benestar, el diàleg, la convivència, la motivació vers la superació de reptes, la responsabilitat, la consciència individual i d’equip, el respecte, la solidaritat i la sensibilitat.

Les activitats programades pel curs 2018-19 són: • Música en família - nadons. • Cor Infantil i juvenil. • Instruments. • Música Jove. • Música per a adults. • Música i Moviment Expressiu. • Cant modern i clàssic. • Conjunts instrumentals. • Cor Vila Azari • Cor VilasSons • Vilassar Big Band • Turrunats Band. C/ Narcís Monturiol, 23 Vilassar de Mar · Tel. 93 750 64 75 www.aulademusica.cat

Ajudar i orientar

16 tribuna Maresme

pintura decorativa i restauració de mobles, així com una gran varietat de tallers que preparem cada mes amb noves tècniques. Recorda’t d’utilitzar el taller obert per fer aquest moble que tens a casa per fer i no saps com, i tampoc tens eines, ni espai. Nosaltres ho posem tot, tu només has de gaudir i aprendre. Si necessites més informació, posa’t en contacte amb nosaltres o visita el nostre web www.latelierdecarlota.com i t’informarem. C/ St Antoni, 49 · PREMIÀ DE MAR Tel. 669 10 77 32 www.latelierdecarlota.com

Nueva escuela de idiomas en Premià de Mar CASA GERMANIA (PREMIà DE MAR)

CENTRE DE PSICOLOGIA I LOGOPÈDIA CABRERA (CABRERA DE MAR) Ser pares no és fàcil i és una de les tasques més difícils i de més  responsabilitat que podem tenir a la nostra vida. Nosaltres com a professionals treballem per ajudar, orientar i intervenir en les dificultats que poden anar sorgint i que presenten els fills. El nostre treball és personalitzat, especialitzat i som professionals amb àmplia experiència. • Treballem en l’àmbit escolar i clínic, relacions, vincles, estils educa-

L’Atelier de Carlota és un espai on trobaràs tot el que necessites per desenvolupar la teva imaginació i creativitat. Tota mena de materials pels teus projectes de scrap, treballs manuals, dibuix, pintura i restauració de mobles. A més a més de moltes opcions de cursos i tallers per aprendre tècniques noves i perfeccionar les que ja saps amb el nostre assessorament professional. Pels més petits comencem amb els tallers extraescolars i, com no, amb els “cumples creatius” per compartir el dia del seu aniversari amb els seus amics. I per a tu, el curs setmanal de

tius, conductes, actituds i emocions. • Teràpia infantil, joves, adults i famílies. • Trastorns del llenguatge, dificultats escolar, reforç escolar, tècniques d’estudi i orientació escolar. Passeig Montserrat, 26 CABRERA DE MAR (Pla de l’Àvellà) Tel. 93 754 22 29 psicentrelog@gmail.com

LO QUE NOS MOTIVA, NOS HACE MÁS FELICES. Este es uno de los lemas de nuestra escuela. ¡Aprender inglés o alemán sí puede ser divertido! En casa germania trabajamos para que todas las personas experimenten progreso y disfruten los idiomas con acento nativo desde el primer día. Para ello aplicamos la gestión de talentos, el aprendizaje por proyectos y la interpretación en nuestra innovadora

sala escénica. Profesores, padres y alumnos se involucran compartiendo aficiones, logros, cultura y tradiciones. Hemos creado un espacio luminoso y acogedor para grandes y pequeños, en el que no faltan las sorpresas. Passatge Martí Rossell, 8 local 2 PREMIÀ DE MAR · Tel. 699 069 062 www.casagermania.es


Salut mes amis!!!

Aprendre idiomes

MON PETIT ATELIER (EL MASNOU)

THE ENGLISH CORNER (VILASSAR DE MAR I MATARÓ)

Des de Mon Petit Atelier, us volem agrair a tots els qui heu fet possible que haguem pogut celebrar el nostre segon aniversari. Què puc dir-vos d’aquests dos anys? Doncs el balanç no pot ser més positiu! La família d’alumnes de francès va creixent i cada dia l’escola es va consolidant en la nostra identitat i objectius. Tothom hi troba el que busca: aprendre (amb les classes), refrescar el seu francès (amb els grups de conversa), passar una estona distesa en francès (amb el Petit Déjeuner, les converses temàtiques sobre pel·lícules en francès, les activitats obertes a tothom, etc.). Tot un munt de coses que pots trobar a l’escola... Els nostres alumnes aprenen francès d’una manera seriosa, familiar, divertida i amb la qualitat i rigor que

ens caracteritza. Cada any assolim els objectius d’aprenentatge previstos. Ens omple d’emoció i d’orgull quan els alumnes tornen de vacances i ens expliquen que després d’un any amb nosaltres, han anat a França i s’han entès i s’han pogut comunicar sense por i amb fluïdesa. No us podeu imaginar com n’estan, de contents! I nosaltres encara més.... És una sensació com veure créixer als fills... Un altre motiu d’orgull és que en el nostre 1r any que hem presentat alumnes als exàmens oficials de francès DELF B1 i B2, han aprovat el 100%. Èxit total!!! Estem encantats! També ens anima veure com cada vegada tenim més alumnes joves. Els petits des dels 3 anys que ja fan els seus primers jocs i cançons en francès. I els adolescents,

que escullen el francès com a segona llengua estrangera amb molt d’interès. No oblidem que hi ha 274 milions de francòfons al món i és la 3a llengua utilitzada en el món dels negocis! Per acabar, també fer-vos saber que, tot i que ens hem especialitzat en l’ensenyament de la llengua francesa, a l’escola també fem altres llengües com l’anglès o l’alemany. Millor que explicar-vos tot el que fem a l’escola, us convido que vingueu a conèixer-nos i comprovar per vosaltres mateixos la gran família que som. À très bientôt! c/ Dr. J. Agell, 5 Local 4 EL MASNOU Tel. 93 348 20 91 www.escolaiespaidefrances.com

The English Corner ofereix l’aprenentatge de diferents idiomes i estades a l’estranger. Les classes, en grups reduïts, es divideixen per nivell d’edat i coneixement. Se’n fan des de nens de 18 mesos a adults. Pels nens en l’edat escolar tenim un programa de migdia amb recollida a les escoles. Els professors tenen les llicenciatures corresponents i, a més, anys d’experiència al país i fora. També preparem els alumnes pels exàmens oficials de Cambridge, KET, PET, FCE i CAE. I ara, també, exàmens oficials d’Alemany en el Goethe Institut. A les nostres instal·lacions oferim

aules climatitzades, pantalles digitals amb un software interactiu que permeten un millor rendiment dels alumnes i un entorn nadiu totalment garantitzat. També organitzem estades a l’estranger, fent cursets d’estiu en instituts de renom o estades en famílies d’acollida durant els mesos de vacances. Narcís Monturiol, 38 VILASSAR DE MAR Tel. 93 754 21 84 Rda. Alfons X el Savi, 15 MATARÓ · Tel. 93 625 81 82 www.theenglishcorner.es info@theenglishcorner.es

tribuna Maresme

17


SALUT I BENESTAR Estiraments de cadenes musculars duir les tensions que impedeixen el seu ple funcionament. Augmentar la consciència i millorar la seva adaptabilitat. • Explorar i afinar els sentits. Com a via per a millorar la nostra relació amb el món exterior. • Millorar el funcionament dels òrgans i sistemes. Per trobar situacions que facilitin l’autoregulació del cos.

Clínica ISSA www.clinicaissa.com

Els Estiraments de Cadenes Musculars són una tècnica que prové d’una feina de recopilació, estudi i experimentació de diferents mètodes i gimnàstiques suaus i conscients, realitzat per Jorge Ramón Gomáriz. Totes aquestes gimnàstiques tenen com a denominador comú ampliar la consciència corporal. Això vincula immediatament la persona amb la realitat i el present. Les pràctiques afavoreixen a un estat de consciència més obert i més clar, i a una quietud mental que ens ajuda a viure més sans i equilibrats. La majoria de les persones tenim escurçades una o diverses cadenes musculars, i això és causa de desalineaments a la nostra estructura corporal. Mantenir el nostre cos desalineat a l’espai suposa una major despesa d’energia que serà restada de la nostra energia vital. La nostra postura manifesta aspectes fonamentals de nosaltres mateixos que, aparentment, creiem guardar en el nostre interior. El cos reflecteix fidelment la nostra història, el que hem realitzat i el que no, mostra les nostres frustracions, carències i

18 Tribuna Maresme

Vols conèixer el treball d’estiraments de cadenes musculars?

Informa’t sense compromís: ISSA: C/ Nou, 46, Mataró. Tel. 93 790 22 14 gemma@clinicaissa.com

punts dèbils. Parla clarament de les nostres qualitats potencials. També reflecteix el nostre món afectiu, essencialment si ens hem sentit estimats o no. ELS OBJECTIUS DE LA TÈCNICA • Presa de consciència. El primer pas és adonar-se, reconèixer el mode particular que cadascú de nosaltres tenim d’habitar al nostre cos. Tractar d’identificar els patrons i les conductes que

reproduïm normalment... Reconstruir la imatge corporal que tenim de nosaltres mateixos. • Alliberar-nos de tensions cròniques. Per diferents motius les tensions i els escurçaments musculars s’instal·len en el nostre cos, elles limiten la possibilitat d’estar ben alineades en el camp gravitatori i condicionen la llibertat de moviment. • Reprogramar el moviment. Es tracta de revisar patrons de moviments que inclouen tensions innecessàries a causa de vells hàbits i proposar altres nous amb mínim esforç i amb major qualitat d’expressió. La clau es troba en la regulació o ajust del to muscular. • Alliberar la respiració. Re-

QUAN ESTÀ INDICAT Els Estiraments de Cadenes Musculars estan indicats per: Problemes d’esquena i lesions a la columna vertebral; Afavoreixen una bona integració postural; Tenen efectes molt positius en el sistema nerviós; Millora la circulació sanguínia i limfàtica; Són molt eficaços per reduir l’estrès; En molt casos tenen efectes analgèsics i redueixen el risc en les persones que practiquen esport. ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES Les sessions seran setmanals. Una hora i trenta minuts de duració. Els últims quinze minuts es dediquen a compartir l’experiència viscuda, aquelles persones que ho desitgin. L’ambient és de respecte i es tracta més de permetre que de forçar.


Les voluntats anticipades Àngel Acevedo

Psicòleg i Coordinador de Projectes de Vida

RESIDÈNCIA LAIA

A continuació farem un petit exercici. Treballarem sobretot la imaginació al voltant d’una premissa concreta. Intentem fernos a la idea, independentment de la nostra edat actual, de què ens hem fet grans. I que desafortunadament, patim una demència. Una demència en estat relativament avançat. Incapaços de reconèixer el nostre entorn o ser conscients de la nostra situació. Alguns de nosaltres arribem a no reconèixer a la persona arrugada que ens torna el bon dia a través del mirall. En definitiva, un moment en el que hem perdut un percentatge elevat de les que havien sigut les nostres capacitats cognitives. Sembla impossible? Alguns estudis apunten que si es manté la tendència actual, al 2050, 131.5 milions de persones

en tot el món patiran algun tipus de demència. Les emocions i la percepció d’aquestes es mantenen no obstant. Independentment de la nostra capacitat de manifestar-les o verbalitzar-les, les persones afectades de demència senten emocions en tot moment, en funció entre d’altres coses del seus pensaments (basats en la realitat o no), de l’entorn, de les pròpies sensacions físiques...i del tracte rebut. I no estem parlant de maltractament, parlem de si

reben o no un tracte acord a les seves preferències i que malauradament no són capaços de fer arribar als professionals sanitaris. Ho podem evitar? Afortunadament, la resposta es sí, amb el document de voluntats anticipades. Les voluntats anticipades són unes instruccions que una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les

circumstàncies que concorrin no li permetin d’expressar personalment la seva voluntat. Un document formulat davant de notari i amb testimonis que servirà com una guia a l’hora de respectar i promocionar l’autonomia de les persones i que es prolonga quan aquestes no poden decidir per si mateixes. Des de aquest escrit, es vol convidar al lector a guanyar consciència del risc que tots tenim a viure aquest tipus de situacions a causa de demències o qualsevol altre patologia (sobretot degut a un increment de l’esperança de vida) i a iniciar un procés de reflexió que ens doni coneixement dels nostres desitjos, valors i preferències. Fent possible així la seva comunicació. Una sèrie d’instruccions a tenir en compte que milloraran significativament el nostre benestar en el que pot ser un dels moments més delicats de la nostra vida.

Tribuna Maresme

19


Preveure, diagnosticar i tractar l’Alzheimer municar un pensament, tractar amablement de proporcionar-li la paraula que està buscant. • Tractar de presentar les preguntes i instruccions d’una manera positiva.

Maribel Xufré Avaluacions clíniques. Espai terapèutic Maresme

La demència senil és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, memòria, pensament abstracte, judici, llenguatge, capacitat per realitzar tasques complexes, identificació i reconeixement de subjectes i objectes i canvis de personalitat, conservant intactes els mecanismes d’alerta i el nivell de consciència. L’ALZHEIMER És la causa més freqüent de demència irreversible en adults. És un tipus de lesió cerebral orgànica. El seu deteriorament intel· lectual progressa gradualment des de l’amnèsia fins a la incapacitat total. Es caracteritza per una atròfia cerebral i un excessiu nombre de cabdells neurofibril· lars i plaques neurítiques localitzades al còrtex cerebral.

El tractament Hi fàrmacs que maquillen els símptomes o que retarden lleugerament el deteriorament, però no hi ha tractament curatiu eficaç actualment per a la malaltia. No obstant això, com a cuidadors podem fer moltes coses per frenar una mica l’accelerat progrés de deteriorament intel· lectual i per millorar la qualitat de vida d’una persona amb de-

mència, sigui quina sigui la seva tipologia. Tractament no farmacològic • Simplificar la comunicació verbal amb el malalt: parlar-li amb frases curtes, deixant-li temps perquè processi la informació i mirant-li la cara. • Evitar la realització de canvis en l’entorn, tot i que cal adaptar-lo per evitar accidents. Mantenir al màxim els hàbits socials del malalt. • Mantenir activitat física i mental mitjançant una correcta estimulació. • Aconseguir una adequada nutrició i hidratació. • Evitar l’ús de fàrmacs innecessaris i amb efectes secundaris. • Corregir defectes sensorials. PAUTES DE COMUNICACIÓ • Escollir paraules senzilles, frases curtes i utilitzar un to de veu amable i tranquil. • Evitar parlar-li com si fos un nadó o parlar d’elles com si no hi fossin. • Reduir distraccions i sorolls ajuden a la persona a concentrar-se en el que se li està dient. • Trucar a la persona pel seu nom, assegurant abans de parlar que ella li està prestant atenció. • Permetre que es prengui el temps suficient per respondre. • Anar amb compte de no interrompre. • Si la persona amb la malaltia d’Alzheimer està esforçant-se per trobar una paraula o co-

20 Tribuna Maresme

Com treballem a l’Espai Terapèutic Maresme? Fer un diagnòstic diferencial per sospita de malaltia degenerativa i el seu subtipus (Alzheimer, Cossos de Lewy, demència de tipus vascular, demència mixta, etc). Abordar les manifestacions psicològiques del dany cerebral i de les relacions cervell-comportament, alteracions cognitives, alteracions de l’aprenentatge, trastorn o patologia psiquiàtrica. Avaluació i diagnòstic tant en persones sanes com amb dany cerebral o amb malalties que van associades a deteriorament cognitiu. Fer un diagnòstic diferencial i l’obtenció d’un perfil clínic i/o neuropsicològic que ajudi a: • Precisar un diagnòstic. • Ampliar un diagnòstic per sospita de comorbiditat. • Planificar una adequada intervenció. • Afinar més en el tractament al pacient, derivació a tallers específics o a altres professionals seguint els circuits i serveis que ofereix el nostre hospital. Com es porta a terme el diagnòstic? • Exploracions i estudis rigorosos, mitjançant l’aplicació de proves psicomètriques i les informacions aportades per la família o professionals derivadors. • Anàlisi dels resultats, diagnòstic diferencial. Precisió del perfil que es troba. • Planificació de les cures del pacient. • Planificació de la rehabilitació mitjançant estimulació cognitiva. • Conclusions i orientacions. • Devolució per explicar els resultats i diagnòstic concret. Entrega d’informe complert.


Educació i cultura: indestriables Ramon Domingo PSICÒlEG

Amb un nou curs a punt de començar, reiniciem les nostres activitats habituals: ‘col·le’ pels infants i no tan infants, treball pels qui en tenen, recerca pels que no, escriure articles (sic), etc. I de fet, sigui en l’àmbit que sigui: Educació i cultura! Així, quan apliquem els nostres coneixements sobre tècniques, funcionament de màquines, relacions humanes i clíniques i educatives, conducció, etc., no solament estem executant l’educació -allò que hem après- sinó que l’estem modificant, és a dir, aprenent, no solament de la pròpia experiència, sinó de la dels altres. Aquest aprenentatge ens educa (e-ducere = conduir) quan adquirim més pràctica i/o més coneixements, els quals, eixam-

plen i reestructuren allò que fem i pensem, augmentant la nostra cultura. Comprendre, no és solament un acte intel·lectual: la comprensió que fa cultura s’enxarxa, es barreja amb la participació, la conversa i l’acció personal i social. Basat en el diàleg amb els altres sobre allò que sabem i compartim i sobre allò que no sabíem i que ens fa tenir una perspectiva i/o unes eines millors que les nostres. Cultura, doncs, és canvi, és interès per conèixer i conèixer-nos, interès per canviar a mesura que creixem i compartim. La cultura ens ha de permetre comprendre cada cop més el món proper on vivim, el sentit de la democràcia dels drets i deures, d’allò que verdaderament ens omple i ens fa sentir persones humanes, de l’interès

per comprendre les situacions vitals, la nostra i la dels altres; en definitiva, el nostre arrelament en aquest món en forma de comprensió cada cop més àmplia del nostre entorn, la nostra història i de nosaltres mateixos. La cultura i l’educació, doncs, forneixen les eines per decidir, no solament els nostres actes, sinó també el nostre pensament i anàlisi sobre les persones i la història. Ens permeten alliberar-nos d’accions i pensaments que ens feien dependents i que no ens deixaven obtenir una millor comprensió de la vida. Ens permeten l’educació i la cultura, ser molt més independents, oi? Ah! i distreure’ns? No ens hem de distreure?: Distracció i entreteniment, van molt bé per a la millora de la consciència (?) ... Ara, no badem!, que tot recomença!

ACTIVITATS SAluT Taller de Mindfulness. Vilassar de Mar. Biblioteca. Dimarts 4 i 18 a les 18.30 h. A càrrec de Tomàs Villamayor, educador transpersonal. En forma: salut i benestar. Sant Vicenç Montalt. Casal. Dimarts i dijous de 17 a 18.30h. El càncer de mama en l’actualitat. Cabrils. Biblioteca. Divendres 21 a les 20.30 h. A càrrec del Dr. Pau Carabias, doctor en Medicina i Cirurgia. Tallers d’abdominals hipopressius i meditació. Premià de Dalt. Espai Santa Anna. Dimarts 25 a les 18 h. Amb Teresa Hernández. Vols aprendre a gestionar l’estrès? Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 28 a les 9.45 h. A càrrec de Maite Matas i gemma Coll (infermeres del CAP). Fins al 30 de novembre (8 sessions). Taller per la memòria. Mataró. Espai Terapèutic Maresme (C. Nou, 46, Mataró). 3 dilluns al mes de 18.30 a 20h. Taller per millorar i prevenir la falta de memòria. A càrrec de Maribel Xufre, psicòloga.

tribuna Maresme

21


LLEURE CINEMA / SÈRIES TV

‘Les distàncies’ d’Elena Trapé Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Elena Trapé ens va sorprendre a tots fa uns anys amb Blog. La cinta, partint de la notícia d’unes adolescents que s’havien quedat embarassades durant un viatge de fi de curs, realitzava un sensible retrat d’una colla d’amigues de 15 anys i la seva relació amb xarxes socials (de l’any 2011, és clar). Trapé torna, set anys des-

prés, amb un altre brillant i demolidor retrat generacional a Les distàncies. El film planteja ara la història d’uns amics que, amb l’excusa de donar una sorpresa al seu amic que viu a Berlín, es veuen obligats a conviure durant un cap de setmana. El que havia de ser la celebració del 35è aniversari d’un d’ells acaba obrint la capsa dels trons d’antics retrets i frustracions passades.

Els protagonistes descobriran que la distància entre Barcelona i Berlín no és la més llunyana que separa la seva amistat. Encara que sembli el contrari, Les distàncies. és una pel·lícula molt subtil i senzilla que defuig grans paraules i gestos. Trapé opta per una posada en escena directa i realista del conflicte latent, de manera que són els petits fets i absències, els comentaris malintencionats els

‘Mozart in the jungle’, bogeria musical VALORS Rafa Navarro Periodista

La música és màgia, és disciplina, és un amor tan desmesurat com incomprensible per a molts. La música és un negoci però també una passió. Una vocació i una professió. Una professió, per cert, que només accepta els que atresoren talent i sacrifici. La música és tot això i molt més. La música ha estat objecte de moltes mirades televisives, però

22 tribuna Maresme

una de les més desinhibides i oníriques és la premiada Mozart in the Jungle (Amazon Prime), que enguany estrena la seva quarta temporada. Capítols curts, frescos, amb el segell “indie” de la nissaga dels Coppola i un grup d’actors incommensurables, començant pel ‘boig’ Gael García Bernal i seguint pel ‘ressuscitat per a la causa’ Malcolm McDowell. Mozart in the Jungle parla dels valors inherents a la música i a la professió de músic, a partir de narrar un dia a dia molt sui ge-

neris de l’orquestra simfònica de Nova York després de contractar l’enfant terrible de la direcció mundial. Una oboista amb ganes

que denoten i fan esclatar el conflicte. La cinta va ser presentada a la darrera edició del Festival de Cinema de Màlaga, on va aconseguir els premis a la Millor Pel·lícula, Direcció i a la Millor Actriu per a Alexandra Jiménez. Aquesta actriu realitza una de les seves millors interpretacions però no es pot negar que compta amb una bona colla d’actors encapçalats pel Miki Esparbé (una gran absència més que una petita aparició), Bruno Sevilla, Isaac Férriz i María Ribera.

de fer el salt a la professionalitat, un director que es resisteix a ferse gran i una gestora a mig camí entre el negoci i la passió que desperta la música completen un univers real i fantàstic a la vegada, sempre hiperbòlic i metafòric. La sèrie passa ràpid, massa i tot, i aconsegueix fins i tot apropar-nos obres clàssiques que d’una altra manera serien poc més que inaccessibles per al gran públic. Mozart in the Jungle és refrescant, i tan profunda com estem disposats a acceptar. Una peça musical que passa suau i et deixa amb ganes de tornar-la a sentir un altre cop.


CAMINANT PEl MARESME

Ruta: Castell vell

Josep Grau MONTALTREK

El paisatge del Maresme dona molt de sí; aprofitem aquest mes per a fer una matinal ben a prop de Mataró. El lloc escollit és Castell Vell en el terme de Llinàs del Vallès. Alguns dels elements que ens trobarem són:

Castellvell, o també conegut per l’antic nom de Castell del Far, fou edificat sobre un possible assentament grec o romà que hi havia en aquell indret. Va ser escenari de nombroses escaramusses entre l’església i els propietaris del castell, els Desfar, que tenien males relacions amb l’església, pel

domini de les masies i conreus que l’envoltaven. Sembla ser que durant èpoques va estar habitat pels càtars. El 24 de maig de 1448, un terratrèmol va esfondrar tot el Castell. Can Bordoi: Masia espectacular que corona el coll de la carretera que va de Dosrius a Llinars del Vallès; de principis del segle XX, espectacular per la seva construcció senyorial, del centre sobresurt una torre quadrada amb coberta a quatre vessants i garites als quatre vèrtex. Capella de Sant Cristòfol: Està junt a la masia de Can Bordoi, precedida d’un ampli porxo; el diumenge després del 10 de Juliol, encara s’hi fa un aplec amb ballada de sardanes inclosa.

COM ARRIBAR-HI Ens desplacem en cotxe fins a Dosrius, i per la carretera que va a Llinars del Vallès, arribem al coll de Can Bordoi, passat el coll a la primera corba a la dreta, anem a poc a poc, ja que ens desviem per un camí que surt A L’ESQUERRA, continuem amb el cotxe uns 3 km, i a on veiem un espai al costat del camí, aparquem. Prenem el camí ample que hem fet amb el cotxe, desfent a peu el que hem fet amb el cotxe; l’anem seguint, fins que el camí s’eixampla i a mà dreta, surt un camí que està barrat per un tronc llarg, com un pal de telèfons i en un extrem hi ha una senyal de prohibit passar cotxes i bicicletes. Baixem per aquest corriol fins arribar al Mas de Can Bordoi que bordegem per L’ESQUERRA, passem pel davant de la Capella de Sant Cristòfol i continuant el camí, sortim a la carretera asfaltada. La seguim uns metres a la dreta i la travessem, prenent el camí del Corredor per uns 600 metres, en què veiem un rètol que diu Castellvell. El prenem a l’esquerra i al final del camí haurem arribat al Castellvell. Pugem a dalt de les runes del castell, molt ben cuidades i tindrem una magnifica vista de tot el Vallès, als nostres peus. Mollet del Vallès i al fons tot el massís del Montseny ben nevat si hi anem a l’hivern. Itinerari: Circular Desnivell: 60 m. Durada: 1 h50 min. Distància: 5,6 Km. Època: Evitar l’estiu.

Consulta la ruta completa a través del següent codi e-cib:

16TM www.e-cib.com

Tribuna Maresme 23


Recuperar les plantes d’interior després de l’estiu Passi Garden Home www.passigardenhome.com

Has trobat les teves plantes d’interior pansides o faltes de vida i les puntes de les fulles seques o plenes de taques? Hauràs d’iniciar immediatament un tractament de recuperació. Com? El primer és establir un diagnòstic i obrar en conseqüència. El següent, practicar les cures adequades durant la tardor i l’hivern. Així recuperaran el seu vigor. Les plantes solen patir per falta d’aigua, però també per excés. L’un i l’altre problema tenen solució sempre que el dany no hagi superat el punt de no retorn. Diagnòstic: sequedat Terra seca, un forat entre el substrat i les parets del test, fulles marcides i pansides, arrugades o caigudes ... són símptomes inequívocs de que la planta ha

patit set. Si no s’ha assecat completament, encara pot haver-hi solució. • Elimina les fulles marcides i caigudes i les flors seques. • Submergeix el test en un gibrell amb aigua o a la banyera fins que la terra es xopi i torni a inflar; és a dir, quan deixin de sortir bombolles. • Retira el test de l’aigua, deixa escórrer una estona, i remou la superfície de la terra perquè les

arrels s’airegin, però tenint cura de no trencar-les. • Treu pacientment amb un drap humit la pols i la brutícia que s’han acumulat en les fulles. Si són molt fines, polvoritza-les amb aigua. • Retalla les puntes de les fulles seques. Diagnòstic: ofegament La persona a la qual li vas encomanar les teves plantes en la teva

absència ha utilitzat la regadora amb més freqüència de la necessària? Si és així, trobaràs la terra amarada i amb verdet a la superfície, les fulles pansides o amb taques marrons per l’atac de fongs, nous brots caiguts, tiges toves i fràgils, senyals de podridura en les arrels... Aquest problema té pitjor solució que l’anterior, però val la pena intentar la cura. • Extreu la planta del test amb cura de no danyar les arrels. • Embolica el pa de terra amb paper de cuina perquè absorbeixi l’excés d’aigua. Deixa-ho així fins que s’evapori el líquid. • Un cop sec el pa de terra cal omplir el test amb terra nova. • No ho reguis fins passats uns dies. La millor medicina, la prevenció Per mantenir les plantes d’interior sanes, el principal és l’equi-


libri entre l’aigua que reben i la temperatura. L’excés d’aigua propicia l’aparició de malalties criptogàmiques que produeixen taques a les fulles i podridura en les arrels i tiges. Al menor símptoma hauràs tractar la planta amb el producte fitosanitari adequat (consulta a Passi Garden Home). També és bo netejar la pols de les fulles un cop cada 15 dies. Es fa servir un drap humitejat amb aigua per a les de grans dimensions. Si tenen fulles velloses -Begoniarex, Saintpaulia- n’hi ha prou amb passar un pinzell o raspallet suau i net. Les flors no s’han de mullar al regar ni polvoritzar amb aigua. I l’estiu que ve què? Si ja has après la lliçó i no vols que les teves plantes tornin a patir durant les teves vacances, opta per un bon sistema de reg: testos amb auto reg, cons porosos, dispensadors individualitzats, gels, mantes de reg, etc.

V marxa solidària a Mataró Enguany, AGIM, entitat que dona suport personalitzat i grupal a totes aquelles persones que han patit ictus, malalties neurodegeneratives i discapacitats físiques, fa la seva V Marxa solidària. Avançar junts ens pot fer arribar més lluny. Aquest és el missatge que vol transmetre la V Marxa solidària que AGIM organitza a Mataró amb la voluntat de sensibilitzar a la població de la realitat i les possibilitats de les persones amb diversitat funcional. L’acte tindrà lloc el pròxim 23 de setembre, de 9 a 12 del matí, i vol convertir-se en una mobilització massiva amb la participació de tothom. La sortida es realitzarà des del Nou Parc Central i el punt d’arribada s’ubicarà a la Plaça de les Tereses. L’itinerari és d’aproximada-

El període d’inscripcions està obert fins al mateix dia de la marxa. Els interessats es poden apuntar a la: • Seu de l’entitat AGIM: C/ Josep Monserrat i Cuadrada, 37. • Farmàcia Torrent: C/ El Torrent, 7 bis, baix (Horari de botiga). • El mateix dia de la Marxa al Parc Central Nou. 8.30 - 9 h.

ment 7 km al llarg de la ciutat, baixant des del Parc Central fins al Passeig Marítim, finalitzant en la Plaça de les Tereses. Tots els participants sortiran conjuntament i s’intentarà seguir el ritme que es vagi marcant. La voluntat d’AGIM és que persones amb i sense diversitat funcional puguin compartir una activitat al mateix temps que donen a conèixer l’entitat i la tasca que es realitza.


CUINA La Mostra Gastronòmica de Cabrils tanca la 31a edició amb un nou èxit de participació El cap de setmana del 17 al 20 d’agost va tenir lloc la 31a edició de la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils, una activitat estival molt seguida cada any. Segons informa el consistori, en aquesta edició hi ha hagut diverses novetats que han afavorit el desenvolupament de la Mostra. D’aquesta manera, per primera vegada, s’ha decidit establir la venda digital dels tiquets. L’objectiu d’aquesta mesura ha estat agilitzar la venda i evitar cues durant l’esdeveniment. Precisament, des de 10 dies abans ja es podien adquirir els tiquets.

Un dels altres grans èxits de la 31a edició ha estat la pràctica del reciclatge. Aquest any s’ha aconseguit comptar amb molts elements de caràcter orgànic i gràcies a la consciència i la col· laboració de tots els participants

EL MÓN DEL VI

La DO Somontano Quim Giménez sommelier

Somontano significa ‘al peu de la muntanya’. Van ser els romans els qui van consolidar el cultiu de la vinya a la zona. La designació oficial de la Denominació d’origen es va produir l’any 1980. Consta d’aproximadament 4.644 ha amb

26 Tribuna Maresme

449 viticultors i 34 bodegues. Localització: A la província d’Osca. S’assenta a la comarca amb el mateix nom, que té com a centre la localitat de Barbastre. Per la part est la província de Lleida, pel nord els Pirineus, pel sud la província de Saragossa i per l’oest, Navarra. Terrenys: Estan formats per

s’ha assolit, molt satisfactòriament, l’objectiu sostenible de reciclar. Quant a l’assistència, s’han comptabilitzat entre 12.000 i 15.000 persones, xifra que es considera novament tot un èxit.

A més, se celebra molt positivament que dilluns dia 20, jornada en què va finalitzar la Mostra, l’esdeveniment va comptar amb molta participació, igualant l’assistència abundant del cap de setmana. Per últim, destacar la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que va tenir la deferència d’assistir a la presentació del llibre ‘Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils’. La seva participació en aquesta edició de la Mostra va ser molt enriquidora per a totes les persones que van poder compartir la seva estada.

gres, argila i pedra calcària. Escassa fertilitat i bones condicions de permeabilitat. La seva altitud oscil·la entre els 350 i 650 metres. Clima: Continental, amb hiverns freds i estius calorosos, encara que està abrigat pels Pirineus dels vents freds del nord. Les diferències tèrmiques entre el dia i la nit són molt acusades. La pluviometria és de 500 mm aproximadament. Varietats de raïm blanc: macabeu, garnatxa blanca, alcañón

(autòctona de la zona), chardonnay, gewurztraminer i una mica de riesling. Varietats de raïm negre: tempranillo (ull de llebre), cabernet sauvignon, merlot, moristel (varietat autòctona de monestrell), garnatxa, pinot noir, syrah i parraleta (varietat autòctona). Vins blancs afruitats, frescos, sobretot els elaborats amb chardonnay i gewurztraminer. Vins negres joves amb fins tanins i amb estructura els criances i reserves.


L’AGENDA DEL MES MÚSICA CABRERA. Església Concert de Cloenda del XXè Curs d’Orgue del Maresme. Dissabte 1 a les 20 h. CABRERA. Jardins Can Bartomeu Grup Ítaca. Dissabte 8 a les 19.30 h. XIV Concert Anyal de l’Associació Cultural “All i Oli”. Amb un repertori de cançons de la terra.

MATARÓ. LES ESMANDIES Vol de gavines. Divendres 21 a les 21 h. Havaneres. Dins dels concerts d’estiu.

EL MASNOU. Església de Sant Pere i mirador Stabat Mater de Pergolesi. Dissabte 15 a les 20 h. Concert de la secció femenina de Cor Scandicus.

MATARÓ. LES ESMANDIES Còdol. Divendres 28 a les 21 h. Cançons folk nord-americanes versionades al català. Dins dels concerts d’estiu.

MATARÓ. BIBLIO. POMPEU FABRA The White Chameleon. Dijous 6 a les 20.30 h. Presentació del nou disc del grup mataroní de rock progressiu.

MATARÓ. SALA CLAP Filippo Landini + JARPS. Divendres 28 a les 22 h. Cita amb dos grups de referència de l’escena pop del Maresme.

MATARÓ. LES ESMANDIES We are not heroes. Divendres 7 a les 21 h. Dins dels concerts d’estiu.

MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Xics’n’Roll descobreix Elvis. Dissabte 29 a les 18 h. L’acte festiu de presentació del cicle d’espectacles i concerts Sortim en família consistirà en un concert familiar amb la música del rei del rock, Elvis Presley, a càrrec de Suspicious Band.

MATARÓ. BIBLIO. POMPEU FABRA Kaj Tiel Plu. Dijous 13 a les 20.30 h. Cants i danses tradicionals d’Occitània, dels Països Catalans i d’arreu del món.

RAY GELATO & ENFORCERS

MATARÓ. PLAÇA GAUDÍ Lombao. Diumenge 16 a les 12 h. Lombao és un grup de folk-pop format per Clara Lombao, Andrea Cárdenas i Xènia Sánchez.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA O Val das Mouras. Dijous 13 a les 21 h. Aquesta formació de música celta-folk basa la seva proposta musical en l’obra poètica de Rosalía de Castro. Dins de les Músiques Tranquil·les.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Concert per a clarinet de Mozart. Diumenge 30 a les 19 h. Una de les obres més conegudes del compositor, que va dedicar a Anton Stadler, un clarinetista virtuós. També sentirem una petita joia d’Enric Morera, Melangia.

MATARÓ. LES ESMANDIES Natural Rock. The Beatles. Divendres 14 a les 21 h. Segona part del concert tribut a la banda anglesa, dins el cicle de concerts d’estiu a la terrassa de Les Esmandies Casal.

PREMIÀ DE DALT. Parc de Can Verboom Catfolkin. Dissabte 15 a les 20.30 h. Folk rock festiu barrejada amb una bona guarnició de cultura popular catalana. Dins l’Arrela’t 2018.

MATARÓ. PATI DEL CAFÈ NOU. Dissabte 1 a les 21 h. Jazz clàssic amb dosis d’humor. Gelato és conegut com “el padrí del swing”, i mantindrà sobre l’escenari la tradició dels grans clàssics dels anys 40 i 50.

CESK FREIXAS MATARÓ. PATI DE LA RESIDÈNCIA SANT JOSEP. Diumenge 16 a les 20 h. El músic ret homenatge a Manuel de Pedrolo en un format únic i inèdit. Vincula la seves cançons amb la literatura i l’ideari polític de Pedrolo. Amb motiu del centenari del seu naixement.

SARDANES Arenys de Mar. Plaça de l’Església. Dilluns 10 a les 19.30 h. A càrrec de la Cobla Ciutat de Granollers. Mataró. Plaça de Santa Anna. Dissabte 8 a les 19 h. Amb la Cobla 1 d’Octubre, organitzada en el marc dels actes commemoratius de la Diada nacional de Catalunya. Premià de Dalt. SC Sant Jaume.Diumenge 2 a les 20 h. A càrrec de la Cobla Ciutat de Terrassa. Premià de Dalt. Parc de Can Verboom. Diumenge 16 a les 13.30 h. Amb la Cobla Premià. Dins l’Arrela’t 2018. Premià de Dalt. Ermita de St. Mateu Diumenge 23 a les 10.30 h. 37è Aplec de Sant Mateu amb la Cobla Premià. Premià de Mar. Plaça de l’Ajuntament. Dilluns 10 a les 22.15 h. Amb la Cobla Premià.

PREMIÀ DE DALT. Plaça de la Fàbrica Robert Poch. Divendres 21 a les 21 h. Presentarà el seu treball Tot anirà bé. Dins de l’UlissesFest 2018. PREMIÀ DE DALT. Plaça de la Fàbrica Judith Neddermann. Divendres 21 a les 22 h. Presentarà el seu treball Nua. Dins de l’UlissesFest 2018. PREMIÀ DE DALT. Plaça de la Fàbrica Blaumut. Dissabte 22 a les 22 h. Presentarà el seu treball Equilibri. Dins de l’UlissesFest 2018. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Martí Rosselló Contes i cançons de casa nostra: cantats i contats. Dimecres 5 a les 17.30 h. A càrrec de Cesc Serrat i Isaac Elies. Amb motiu de la celebració de l’11 de setembre. PREMIÀ DE MAR. Palmar Festival Gafarrock. Dissabte 15 a les 18 h.La 8a edició del Gafarrock comptarà amb: Afuegolento, Allau, Bearoid, Cinenuria, Retirada, Side Chick, Tiger Mosquito, The Garnet. PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Tribut band The Beatl’s. Dissabte 22 a les 22.30 h. Nit de Tributs. PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Delayta’ns. Divendres 28 a les 19.30 h i dissabte 29 a les 12 i 19.30 h. Concurs de grups musicals. PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre Grup Guitarres de l’escola de música del Gironès. Diumenge 30 a les 19 h.

TEATRE

CINEMA

EL MASNOU. Casino del Masnou Quatre Gags. Dissabte 22 a les 21 h. Els joves d’Òmnium del Masnou ens oferiran una nit de monòlegs i gags al voltant de la repressió.

28 a les 19 h. Festival de microteatre ple de sorpreses i on a més de presentar la temporada es podran obtenir descomptes en alguns dels seus espectacles.

EL MASNOU. Club Nàutic Un océano entre nosotros. Dissabte 1 a les 23 h. Preestrena del film de James Marsh (EUA, 2018).

PREMIÀ DE DALT. Parc de Can Verboom Anguilas amb Andrés Cavallin. Dissabte 15 a les 22 h. Reflexió dramatitzada sobre la memòria, la identitat i la immigració. Dins l’Arrela’t 2018.

VILASSAR DALT. Teatre La Massa Cúbit. Dissabte 29 a les 21 h. A càrrec de La Ruta 40 amb la direcció de Josep M. Miró.

PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Apropa’t als teatres. Divendres

VILASSAR de MAR. Ateneu Vilassanès Contes amagats. Diumenge 16 a les 17.30 h. Espectacle de teatre de Marcel Gros.

MATARÓ. BIBLIO. ANTONI COMAS Cars 3. Dissabte 8 a les 11 h. Cinema infantil en català.

EL MISERABLES MATARÓ. SALA CABANYES. Dissabtes 15, 22 i 29 a les 21 h. Diumenges 16, 23 i 30 a les 18 h. Ddirigida per Joan Peran i direcció musical d’Àngel Valverde.

PREMIÀ DE DALT. Sala Sant Jaume La forma del agua. Divendres 21 a les 21.30 h. De Guillermo del Toro (EUA, 2017). PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre Over the límit. Dissabte 22 i 29 a

les 19 h. Documental del mes. PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre Els caps de drap al país on sempre brilla el sol. Diuemnge 23 a les 18 h. Cinema infantil. TEIÀ. Espai Can Llaurador Campeones. Dissabte 8 a les 22 h. De Javier Fesser (Espanya, 2018). Cinema a la fresca. VILASSAR DE MAR. Biblioteca Amor bajo el espino blanco. Dimecres 12 a les 18 h. De Zhang Yimou (Xina, 2010). Tribuna Maresme 27


DIADA NACIONAL DE CATALUNYA ALELLA. Plaça dels Germans Lleonart Ofrena floral de la Diada. Dimarts 11 a les 11 h. A càrrec de l’Ajuntament i de les entitats del poble. Cantada de “Els Segadors” per la Polifònica Joia d’Alella. Seguidament, esmorzar popular.

VILASSAR DE DALT. Les Escoles, espai cívic. Megadiada de Can Salvet. Diumenge 11 durant tot el dia. 10h: Cercabarri; 10.30 h:Xocolatada; Inflables i tallers infantils; 11h: Exhibició de talents; 12h: Concurs can Salvet Talent Kids; 13h: Festa amb música i canó d’escuma; 18h: Espectacle infantil: El pirata de la terra de la Cia. RovirART.

ALELLA. Plaça de l’1 d’octubre Actes commemoratius del 1r aniversari de l’1 d’Octubre. Diumenge 30 a les 11h. Inauguració de la Plaça de l’1 d’Octubre i vermut popular. ARENYS DE MAR. balconada del Xifré Diada Nacional. Dimarts 11 a les 11 h. Ofrena floral de l’11 de Setembre. ARENYS DE MUNT. DIVERSOS INDRETS Diada Nacional. Dimarts 11 a les 10 h. Cementiri: Ofrena floral en homenatge als defensors de Catalunya. A les 11 h, a la plaça de l’Església: Hissada de la senyera al campanar i interpretació del Cant de la Senyera; intervenció de l’alcalde, que llegirà el Manifest Institucional; Himne Nacional de Catalunya i sardanes amb la Cobla Tres Vents. A la Riera, Fira d’artesania, exposició d’entitats locals i lliurament d’obsequi a la puntaire de més edat. CABRERA. Jardinet de la Biblioteca Concert Groc. Dilluns 10 a les 19 h. Concert del cor Voxpel de l’Escola de Música. Cançons solidàries per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. CABRERA. Parc Les Corts Commemoració de la Diada. Dimarts 11 a les 11 h. Cant de la Santa Espina / Discurs institucional / Sardana solemne / Lectura del Manifest del Correllengua a càrrec de la Fundació Burriac / Espectacle teatral de Cabrera és Espectacle / Ofrena floral / Cant dels Segadors a càrrec del Cor Parroquial Sant Feliu / Còctel de Cabrera Solidària.

Marxa de Torxes a Vilassar de Dalt. Foto: Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Monument a Rafael de Casanova (Cabrera).

CABRILS. Parc del Mil·lenari Diada Nacional de Catalunya. Dimarts 11 a les 10 h. Lectura del Manifest, hissada de la Senyera i ofrena floral. Amb la col·laboració de la Coral La Concòrdia.

PREMIÀ DE MAR. plaça Mercè Rodoreda Marxa de Torxes per la Independència. Dilluns 10 a les 22.30 h. De la plaça Mercè Rodoreda a la plaça de l’Ajuntament. En arribar a l’Ajuntament lectura del manifest.

EL MASNOU. Baixador Ocata Homenatge a les dones del 1714. Dilluns 10 a les 21 h. Commemoració de la Diada Nacional.

la dansa tradicional. L’acte reunirà diferents grups del Maresme que mostraran els seus balls. LLAVANERES. PG. Mare de Déu de Montserrat Diada Nacional de Catalunya. Dimarts 11 a les 11.30 h.

MATARÓ. PL. RAFAEL CASANOVA Ofrena Floral a Rafael Casanova. Dimarts 11 a les 10.30 h. Amb l’actuació del Cor Madrigalista i de l’Esbart Dansaire Mestres del Gai Saber.

PREMIÀ DE DALT. Monument a l’11 de Setembre 11 de setembre. Dilluns 11 a les 11 h: Concentració a la plaça de la Fàbrica / Cercavila amb els tambors New Wawe Percussion i els Gegants de Premià de Dalt fins al Monument a l’11 de Setembre de 1714. A les 11.30 h: Acte institucional / Hissada de l’estelada amb El Cant de la Senyera / Ball Homenatge a càrrec de Sergi Baena. L’acompanyaran Jaume Batlle, guitarra, Oriol Cases i Adrià Santacreu, violí / Lectura de manifest a càrrec de la Sra. Elisenda Sala Ponsa / Ball de gegants / El Cant dels Segadors amb la la Coral Primiliana de Veus Femenines.

MATARÓ. AJUNTAMENT Educació i escola, eines de cohesió social i de transformació. Dijous 13 a les 19.30 h. Conferència a càrrec d’Eduard Vallory, analista social especialitzat en educació.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Contes i cançons de casa nostra: cantats i contats. Dimecres 5 a les 17.30 h. A càrrec de Cesc Serrat i Isaac Elies. Amb motiu de la celebració de l’11 de setembre.

MATARÓ. Plaça de Santa Anna Mostra de Cultura Popular. Dissabte 15 a les 19 h. Mostra dedicada a

PREMIÀ DE MAR. MEP Taller estampació de la senyera del MEP. Diumenge 9 a les 12h.

EL MASNOU. Plaça de l’Onze de Setembre Ofrena floral de la Diada de Catalunya. Dimarts 11 a les 11.30 h. Ofrena floral i lectura del manifest. MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA Sardanes. Dissabte 8 a les 19 h. Amb la Cobla 1 d’Octubre.

ARRELA’T PREMIÀ DE DALT

PREMIÀ DE MAR. pl. Can Manent Cantada de cançons popular. Dimarts 11 a les 12 h. A càrrec de la Coral l’Amistat. PREMIÀ DE MAR. monument a Rafael de Casanova Ofrena floral. Dimarts 11 a les 12 h. Lectura dels manifests de les entitats. SANT VICENÇ MONTALT. c. Ginesta Diada Nacional. Dimarts 11 a les 10.45 h. Acte institucional / Entrada dels gegants / Descoberta de la placa del carrer 1 d’octubre del 2017 / Cercavila fins el monòlit de l’onze de Setembre / Lectura del Manifest / Ofrena floral, a càrrec de les entitats de la vila / Actuació de l’Orfeó / Audició de sardanes. VILASSAR DE DALT. Plaça Onze de Setembre Diada nacional de Catalunya. Dissabte 10 a les 21 h.

VILASSAR DE MAR. Can Bisa Recital de poesia. Diumenge 9 a les 20.30 h. Amb poemes de Maria Mercè Marçal, a càrrec de la Tropa Teatre. VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS Diana Nacional. Dilluns 10. A les 21 h: Sardanes amb la cobla Sabadell (Pl. de l’Ajuntament). A les 21.30 h: VIII Marxa de Torxes de l’ANC (Plaça del Círcol). A les 22.30 h: Arribada de la Marxa de Torxes i lectura del manifest (Plaça de l’Ajuntament). A les 22.45 i 23.15 h: Recital de poesia, a càrrec de la Tropa Teatre (Plaça de l’Ajuntament). A les 23 h: Actuació musical, a càrrec dels Sons de l’AVAL (Plaça de l’Ajuntament). A les 23.30 h: Recital de la Coral Englantina (Plaça de l’Ajuntament). A les 23.45 h: Ofrena floral d’entitats a la senyera amb la col·laboració dels Ssstrèpits de l’AVAL (Plaça de l’Ajuntament). A les 00.15 h: Ofrena floral de l’Ajuntament i acte institucional amb el parlament de l’alcalde Damià del Clot i Trias (Plaça de l’Ajuntament). A les 00.30 h: Cant dels Segadors amb la participació de la Coral Englantina (Plaça de l’Ajuntament).

Sardanes amb la Cobla Premià. 13:30 h. Parc Can Verboom.

Dissabte 15 setembre

DiUMEnGE 16 setembre

Inauguració de l’Arrela’t. 18 h. A càrrec del grup de batucada New Wave Percussion al Pati de Sant Jaume. A continuació, primera sortida del nostre Carrilet Arrela’T i el Concert Viatger amb la Inoxidable Marxing Band.

Trabucaires del Vi d’Alella. 11 h. Des de la Plaça de la Vila, fins al Parc de Can Verboom. A continuació inici dels viatges del Carrilet.

Dinar amb els Cuiners de la Terra. 14:30 h. Parc Can Verboom.

Tallers a càrrec del PIJ - La Fletxa. 11 h. Torrent Santa Anna.

Café concert amb la Calaixera. 17 h. Parc Can Verboom.

Sardanes amb la Cobla Premià. 12.30h. Torrent Santa Anna.

Transhumància. 17.30 h. A càrrec de la companyia Xip Xap.

ApiCirc. Durant tot el dia. Parc Can Verboom. Amb la Companyia Pessic de Circ: espectacle interactiu al voltant de 5 cúpules geodèsiques pels més petits.

Falcons de Piera. 18.30 h. Manifestació gimnàstica-esportiva-acrobàtica.

26a Trobada de Gegants. 18.30 h. Des de la Pl. de la Fàbrica fins al Parc Can Verboom. Concert Catfolkin. 20.30 h. Parc de Can Verboom. Banda de música d’estil folk rock festiu barrejada amb una bona guarnició de cultura popular catalana. Anguilas amb Andrés Cavallin. 22 h. Parc de Can Verboom. Una meravellosa reflexió dramatitzada sobre la memòria, la identitat i la immigració.

28 Tribuna Maresme

PREMIÀ DE MAR. pl. Ajuntament Sardanes. Dilluns 10 a les 22.15 h. Amb la Cobla Premià.

VILASSAR DE MAR. Sala Roser Carrau Documental i debat posterior “Lliçons actuals del Congrés de Cultura Catalana”. Diumenge 9 a les 19 h. A càrrec de Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Tallers. 11:30 h. Parc Can Verboom. Arts Naturals amb Les Colomes, Instruments i Sons per menuts, Esgrima de competició.

Emorió amb Sound de Secà. 19.30 h. Espectacle de percussió. Ball de comiat. 20.30 h. A càrrec de l’Esbart L’Espolsada de Premià de Dalt.


SORTIDES I VISITES ALELLA. C. La Selva i Vallespir Passejada pel Parc. Diumenge 16 a les 10h. Enodescoberta de la Serralada Litoral d’Alella. Durada: 3h. Inscripció: p.slitoral@diba.cat.

EL MASNOU. Casa de Cultura El Masnou sota les bombes. Diumenge 30 a les 11 h. En record dels bombardejos que es van produir al Masnou durant la Guerra Civil.

ARENYS DE MAR Ruta teatralitzada: L’Arenys de punta i cotó. Diumenge 16 a les 11 h. Les Germanes Felicianes ens faran un passeig per la història i pels carrers d’Arenys de Mara. Inscripció: turisme@arenysdemar.cat.

la Roca del Vallès. Ajuntament Passejada pel Parc. Dissabte 29 a les 10 h. Passejada tranquil·la per la prehistòria. Descoberta d’alguns dels element prehistòrics que tant representen la Serralada Litoral. Durada: 3h. Distància: 7,09km. Inscripció: Tel. 937 540 024 p.slitoral@diba.cat.

ARENYS DE MUNT. parc Can Jalpí Passejada de tardor de Viu el Parc: “El vi i la vinya”. Diumenge 16 a les 10 h. Argentona. Plaça Nova Caminada popular. Diumenge 23 a les 9.30h. EL MASNOU. Plaça d’Ocata Visita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 9 a les 11 h. EL MASNOU. Cementiri El Cementiri, un museu a l’aire lliure. Diumenge 16 a les 11 h. Visita guiada gratuïta. EL MASNOU. Plaça de l’Església El Masnou, terra de mar. Diumenge 23 a les 11 h. Itinerari gratuït,

XXVIII Marxa a peu premià montserrat PREMIÀ DE DALT. Plaça de la Vila. Divendres 28 a les 20 h. Preu inscripció: 16€.

MATARÓ. BASÍLICA SANTA MARIA Conjunt barroc dels Dolors. Dissabtes 1, 8, 15, 22 i 29 a les 11 i 19 h. La visita, de 90 minuts, permet descobrir la capella, la sagristia, la Sala de Juntes i el cor del conjunt barroc mataroní. www.santamariamataro.org

MATARÓ. NAU GAUDÍ El Modernisme a Mataró. Dissabte 29 a les 17.30 h. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme mataroní en una síntesi històrica de l’època i amb referències biogràfiques dels principals arquitectes del moment.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Casa Coll i Regàs. Dijous 6, 13, 20 i 27 a les 12 h. Divendres 7, 14, 21 i 28 a les 18 h. Dissabtes 1, 8, 15, 22 i 29 a les 18 h. Diumenges 9, 16, 23 i 30 a les 12 h.

Òrrius. Ajuntament Passejada pel Parc. Dissabte 22 a les 10h. Descobrirem les plantes aromàtiques i medicinals que podem trobar a la Serralada Litoral. Durada: 3h. Inscripció: Tel. 937 540 024 p.slitoral@diba.cat.

MATARÓ. TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 1, 8 i 15 a les 19 h. Dissabtes 22 i 29 a les 12 h. Visita guiada al jaciment arqueològic.

MATARÓ. CA L’ARENAS Un tast d’art a Ca l’Arenas. Dissabte 8 a les 18 h. Recorregut per conèixer l’arquitectura de la casa, la figura de l’artista i la col·lecció d’art..

MATARÓ. AJUNTAMENT Salve Iluro. Dissabte 15 a les 18 h. Descobrirem el passat romà de la ciutat de Mataró fent un viatge en el temps.

MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓ Ruta del mar. Diumenge 9 a les 18 h. Ruta que permet descobrir la vinculació de Mataró amb el mar.

MATARÓ. AJUNTAMENT Mataró, un passeig per la història. Diumenge 23 a les 11 h. Tast per la història de la ciutat a través d’anècdotes i lectures, tot passejant pels carrers, edificis i places i gaudint dels racons més singulars.

VALL D’EN BAS SANT VICENÇ MONTALT. PK CONSUM. Diumenge 16 a les 8 h. Aquesta vall, la més extensa i fèrtil de tot Catalunya ,conserva pobles de postal, com Hostalets d’en Bas, Joanetes o el Mallol. Nivell Moderat. Coordina Joan Pallàs. MontalTrek.org

MATARÓ. NAU GAUDÍ Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Diumenge 16 a les 11 h. Coneguem el ric patrimoni històric de Mataró i també els protagonistes que van fer possible la gran transformació econòmica, social i urbanística

PREMIÀ DE MAR. MEP Recorregut per l’antiga Fàbrica del Gas. Dissabte 8 a les 12h. SANT VICENÇ MONTALT. PK C/ GINESTA Matinal familiar als Bufadors de Beví. Diumenge 2 a les 8h. De Santa Maria de Besora a Osona. Coordinador: Pere Zamora (629 27 76 80). MontalTrek.org ST VICENÇ MONTALT. centre cívic Caminar saludable. Dimecres 26 a les 9 h: matinal al Turó del Morou (Santa Fe del Montseny). Dificultat: baixa Inscripcions: Josep Grau (Tel.: 666 77 12 81).

Tribuna Maresme 29


EXPOSICIONS ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Records a l’oli. Del 7 al 30 de setembre. Obres de Jaume Vilarrupla. Visita guiada: dissabte 29 a les 19 h.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Escultures 19111989. Fins al 28 d’octubre. Mostra de 90 escultures de 38 artistes.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Això era i no era: Maria Aurèlia Capmany entre nosaltres. Del 8 de setembre al 3 d’octubre

MATARÓ. BIBLIO. ANTONI COMAS Puig i Cadafalch vist per Ramon Manent. Fins al 15 de setembre. La càmera de Manent ens apropa a algunes de les obres més representatives de l’arquitecte mataroní.

Argentona. Museu del Càntir Enric Punsola: Orígens. Del 14 de setembre al 4 de novembre. Obra abstracta i insòlita on la combustió de la pólvora n’és la protagonista. LLAVANERES. Museu-Arxiu El rei dels colors. Del 7 al 30 de setembre. Exposició de pintura de l’artista llavanerenc Quim Ventura. MATARÓ. CAN SERRA Anem a la platja! + Camins de ronda. Del 21 de setembre al 18 de novembre. Ofereix una visió particular del concepte d’estiueig. MATARÓ. CA L’ARENAS Colors d’aigua + Les Santes al mar. Fins al 14 d’octubre. Exposició que ens aproxima la faceta de Jaume Arenas com a aquarel·lista i l’entorn de la seva peça escultòrica de les Santes, que enguany s’ha submergit en el mar. MATARÓ. CAN MARFÀ Íntim Santes. Fins al 16 de setembre. Projecte de la fotògrafa Anna Aluart sobre Les Santes, Festa Major de Mataró.

LLUM ALS ULLS I FORÇA AL BRAÇ CABRILS. Museu. Diumenge 30 a les 12 h. Inici de l’exposició de fotografies sobre l’1 d’octubre del 2017 a Cabrils + estrena del documental “L’Olivera, 1-O” dirigit per Martí Sala + inauguració del mural de Joan Clapés.

MATARÓ. BIBLIO. ANTONI COMAS Adéu, soroll! Del 18 al 29 de setembre. L’exposició mostra els diferents ambients sonors, la percepció del so, què és la contaminació acústica.

PERSONES I CARRER[A]S

MATARÓ. COL·LEGI APARELLADORS Finalistes mataronins de la Biennal 2017. Del 7 al 30 de setembre. Mònica Vilert, Anna de Jaime, Luisa Segura i Jaume Simon.

MATARÓ. CAN PALAUET Del 5 de setembre al 21 d’octubre. Exposició que permetrà recordar el Mataró del segle XX a través de les imatges recollides per tres generacions d’una mateixa família de fotògrafs, els Carreras.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Gemma Esclusa. Retalls de natura. Del 14 de setembre al 7 d’octubre. Obra recent de l’artista.

COL·LECTIVA SANT LLUC

MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Seny i rauxa a Les Santes. Fins al 20 de setembre. Mostra col·lectiva a l’entorn de la Festa Major.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO. Del 20 de setembre al 4 de novembre. Exposició col·lectiva de tardor que inicia tradicionalment la temporada artística a Mataró. L’artista convidat aquest any és l’escultor Jaume Simon.

MATARÓ. LES ESMANDIES Manel Valldeperes. Del 7 al 27 de setembre. Exposició de dibuixos. PREMIÀ DE DALT. Biblioteca Fotografies. De l’1 al 15 de setembre. A càrrec d’Esther de Prades.

PREMIÀ DE DALT. Museu Mediterrània. Del 7 al 30 de setembre. A càrrec de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. PREMIÀ DE MAR. MEP Marta Poca: Persona. Del 15 de setembre a l’11 de novembre. Visites guiades: Diumenges 16 i 23 a les 11 h i dissabtes 22 i 29 a les 12 h. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Simon Giner Olmos. Del 4 al 27 de setembre. Pintures a l’oli. TEIÀ. BIBLIOTECA Pedrolo, més enllà dels límits. Del 3 al 28 de setembre. Presenta l’ampli univers pedrolià, tant en la seva dimensió biogràfica com literària. TEIÀ. CMC la Unió Barcelona vertical. Del 7 al 30 de setembre. De Søren Berenguer. Una visió sorprenent de la ciutat a través del format panoràmic vertical. TEIÀ. CA L’ANTIGA Esperit Multicultural: The NeutralIsm International Movement. Del 14 de setembre a l’11 de novembre. Exposició col·lectiva. VILASSAR DE DALT. Museu Arxiu Ramon Llull i l’encontre entre cultures. Fins el 7 d’octubre. VILASSAR MAR. Museu E.Monjo Models d’embarcacions catalanes. Del 9 setembre a 11 novembre. De Llorenç Nin i Linares.

INFANTIL ARENYS DE MUNT. Sala Municipal Taller i espectacle de circ. Divendres 28 de 16 a 22 h. A càrrec d’Encirca’t.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Vols posar cara a una escultura? Diumenge 16 a les 12 h. Activitat per a nens i nenes a partir de 5 anys.

CABRILS. Biblioteca Fest-te vinyataire. Divendres 28 a les 17 h. A càrrec de Quim Colomer.

MATARÓ. CAN BOET Esclats de vida a la tardor: els amfibis. Diumenge 23 a les 12 h. Activitat amb la finalitat de conèixer el cicle de vida dels amfibis, quines estratègies adopten davant el fred i com observar-los.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Els arcs intel·ligents de Gaudí. Dissabte 8 a les 18 h. Activitat lúdica i cultural en el primer edifici construït per Antoni Gaudí, una fàbrica de blanqueig de cotó de l’any 1883. MATARÓ. CA L’ARENAS El meu germà, en Jaume. Diumenge 9 a les 12 h. En Jordi Arenas ens rebrà al menjador de casa seva, ens obrirà les portes de la seva intimitat i ens presentarà tota la seva família. A partir de 5 anys. MATARÓ. CAN MARFÀ Taller d’experts en etiquetatge tèxtil. Diumenge 16 a les 12 h. Us heu fixat en les etiquetes de la roba de vestir? Coneixeu els símbols que s’hi fan servir? Per a famílies amb infants d’entre 5 i 12 anys. 30 Tribuna Maresme

MATARÓ. BIBLIO. ANTONI COMAS La porta màgica. Divendres 28 a les 18 h. Sessió de presentació del nou curs d’aquesta tertúlia literària per a nois i noies d’11 a 13 anys. MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Xics’n’Roll descobreix Elvis. Dissabte 29 a les 18 h. Presentació del cicle d’espectacles Sortim en família consistirà en un concert familiar amb la música del rei del rock, a càrrec de Suspicious Band. PREMIÀ DALT. Parc Felicià Xarrié Xxv Festival Infantil. Diumenge 2 d’11 a 14 h i de 17 a 20 h. Atraccions, inflables i jocs infantils Mòbil parc.

HORA DEL CONTE ALELLA. Biblioteca. Dimarts 18 a les 17 h. Contes despistats a càrrec d’Alicia Molina. CABRERA. Biblioteca. Dimecres 26 a les 18 h. El gegantàs somiatruites. CABRILS. Biblioteca. Divendres 21 a les 20.30 h. Contes d’aixafar raïm amb la rondallaire Clara Gavaldà MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA. Dimarts 4 a les 18 h: Paraules llamineres a càrrec de Gisela Llimona. Dimarts 18 a les 18 h: Meteorit de fum a càrrec de Mon Mas. Dimarts 25 a les 18 h: A les 12 de la nit, bruixes i dimonis sota el llit a càrrec de Sílvia Serra. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS. Dimecres 5 a les 18 h: Gina Ginger & Charlie Chives a càrrec de Get It English. Dimecres 12 a les 18 h: Mestre Fabra, caçador de paraules a càrrec de Clara Soler. Dimecres 19 a les 18 h: La Bella i la bèstia a càrrec de Els contes de la Carla. Dimecres 26 a les 18 h: La nena dels pardals. a càrrec de Tirabec. TEIÀ. BIBLIOTECA. Dimarts 18 a les 18 h. Lectura de les obres guanyadors de la Mostra Literària de Teià. VILASSAR DE DALT. Biblioteca. Divendres 14 a les 18.30 h: De quin planeta ets, Anna Tarambana? a càrrec de Mon Mas. Dissabte 21 a les 11.30 h: El Principi de tot, adaptació del conte de Manuel de Pedrolo. VILASSAR DE MAR. Biblioteca. Dijous 13 a les 17.30 h. Com ser un lleó, a càrrec de Sílvia Cantos.

PREMIÀ DALT. Espai Santa Anna Tallers participatius per a infants. Tots els dissabtes del mes d’11.30 a 13.30 h. Tallers participatius de jocs i creativitats per a infants. PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Brossa Quartet de Corda i La Botzina. Dissabte 29 a les 19 h. Presentaran Cordes Grillades, un concert familiar. Dins del 41è Festival de Música del Maresme. PREMIÀ DE MAR. plaça dels Països Catalans El món del circ. Diumenge 16 a les 12h. Taller on els participants podran aprendre, practicar i demostrar les seves habilitats amb els malabars, els plats xinesos, el diàbolo i molts més. També hi tindrem una fira inflable, que és una zona lúdica per a tota la família, dividida en 4 jocs de precisió. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Laboratori de naturalistes. Dimecres 19 a les 17.30 h. En aquest taller descobrireu la figura dels naturalistes clàssics des de la ficció. A càrrec de Núria Navarro.


Tribuna Maresme

31


Profile for tribunamaresme

Tribuna 338. Setembre 2018  

Tornar a l’escola. Èxit de participació al festival Poetes sota la lluna. Presentació del llibre de rellotges de sol de Cabrils. Exposició f...

Tribuna 338. Setembre 2018  

Tornar a l’escola. Èxit de participació al festival Poetes sota la lluna. Presentació del llibre de rellotges de sol de Cabrils. Exposició f...

Advertisement