Literatura
63
RELATS_LLIBRES_CRÍTICA_
redacció
A partir de petits retalls de vida, Alba Dedeu crea uns personatges que es despleguen davant del lector amb tota la seva humanitat, protagonitzant històries com la nova immigració o la pre-
carietat urbana: una dona solitària que viu en un àtic i recull gats abandonats, una jove marroquina que viu entre la realitat i la fantasia, una família reunida entorn d’una taula parada el dia de Nadal, una octogenària que passa uns dies en un balneari, una carnissera que es resisteix a la monotonia de la feina, una noia amb un passat turmentador, un universitari amb massa bona opinió de si mateix i un maniquí que vol veure el mar. Què pensen, què diuen tots aquests personatges? Un cop els conegui, el lector serà incapaç de sentir indiferència envers ells. Pàgines: 198 Editorial: Edicions Proa
Els + venuts Font: www.llibres.cat
1 Espanya, capital París... Germà Bel 2 No sé com aprimar-me... Dr. Pierre Dukan 3 Xocolata, ciutat i... Carles Fargas i Bonell 4 Barcelona 1700 Albert Garcia Espuche 5 Camp d’Argelers... Grégory Tuban i Felip Solé
LITERATURA corr.indd 63
6 Ferran Adrià... M. Weber-Lamberdière 7 Elisabeth Eldenbenz... Assumpta Montellà 8 El lladre de cervells Pere Estupinyà 9 Dietari d’un viatge per... P. Bonaventura Ubach 10 Dic. Història Catalunya Diversos autors
PER Vicenç Trius
La pesca a l’hivern Els mesos de febrer i de març solen ser els més dolents per a la pesca; cap a la darreria de gener es giren fortes llevantades que porten gropades intenses, les quals degeneren en tramuntanada freda que dificulta sortir al mar. Com que és temps de poca feina, els pescadors l’aprofitaven per fer xarxes noves i per armar, aparellar i adobar ormeigs. Aquestes feines eren fetes pels mateixos pescadors o per llurs familiars, puix al segle dinou l’ofici era molt pobre. I com tots els estaments primitius dins un ambient de pobresa, els pescadors, fins on podien, es resolien totes les necessitats i procuraven bastar-se a si mateixos. Les xarxes es fan molt malbé; quan són en terra cal tractar-les amb molt de compte perquè no es malmetin, i adobar-les contínuament perquè compleixin més bé llur ofici i perquè durin més. Així que són tretes de l’aigua, s’estenen damunt la sorra de la platja, perquè el sol o l’aire les eixuguin bé, i abans de tornar-les a calar cal repassar-les malla per malla i adobar els estreps o esvorancs que s’hi hagin fet. En aquell temps les mullers dels pescadors es passaven la vida adobant xarxa i també ho feien els pescadors, asseguts damunt la sorra els dies que feia mal temps.
04_03_11
‘Gats al parc’, d’Alba Dedeu
Els nostres costums
TOT SANT CUGAT
llibres
28/2/11 15:47:33