Disc de la SETMANA
Gener
El disc que no pot faltar aquest Nadal
“Un disc amb
cançons molt variades i d’estils molt diferents, un disc per tots els gustos, per a grans i petits, que us farà passar a tots un Nadal ben musical” Glòria Noguer Ara ve Nadal / matarem el gall / i a la tia Pepa / li’n darem un tall”. Sí, ho reconec: M’agraden les nadales de rima fàcil i melodia copiosa. Suposo que m’evoquen a una infantesa dolça, en la que un any el Tió em va cagar un cassette de nadales cantades per una coral infantil qualsevol, un cassette que posàvem a totes hores (fins i tot quan no era Nadal). Però també hi ha gent que no li agraden les cançons tradicionals, prefereix les reinvencions que no parlen ni de pastorets ni de Betlem. Ja fa uns quants anys, John Lennon sorprenia amb el “Happy X-mas (war is over)”, una cançó que feia Nadal però alhora tenia una forta càrrega de crítica social. Amb el pas dels anys s’han anat creant nadales a tot arreu del món amb sonoritats més actualitzades, i el nostre país no n’ha estat cap excepció. Era l’any 2000 quan va aparèixer el primer disc Altres cançons de Nadal i enguany arriba ja la 5a edició d’aquest clàssic nadalenc, sota la direcció artística de Miquel Abras. La carta de presentació és el tema titulat “Quan somrius” de Josep Thió, que ja obria el primer disc Altres cançons de Nadal, i que ja s’ha convertit en tot un himne de la categoria del “Fum, fum, fum”. I és que ha estat una de les cançons de Nadal més cantades a les llars catalanes en la última dècada, i no crec que hi hagi un sol nen que no hagi interpretat aquesta cançó
en el festival nadalenc de la seva escola. Si en aquella antiga versió hi apareixien artistes de la talla de Lax’n'busto, Glaucs, Van de Kul o Cris Juanico entre altre, en la nova hi podem trobar els músics més populars dels últims anys. Adrià Puntí ja apareixia en el primer disc, però no s’ha perdut la ocasió de poder tornar-hi a participar. Demostrant que és un dels grans i que està més en forma que mai, interpreta “No és broma”, un tema que ens convida a reflexionar sobre el pas del temps. Blaumut tiren de clàssic, concretament “El noi de la mare”, però se l’enduen al seu terreny i li aporten el seu so característic a mig camí entre el pop i la música clàssica. Amb “És Nadal al món”, Els Catarres ens conviden a gaudir de tots els moments del Nadal al ritme del seu tradicional so festiu. I Cesk Freixas ens emociona amb “No ploris, mare”, un tema en record de totes aquelles persones que ja no hi són. Amb “Ja és nadal”, Elena Gadel hi posa la veu femenina, tot fent un cant a favor de l’amistat. I Miquel Abras amb “Brindem pel Nadal”, se’n recorda (com jo feia en el principi d’aquest article), dels seus Nadals de quan era petit i ens convida a brindar pels records i pel futur. Els Gossos són un altre clàssic, ja que han participat en diferents edicions del
57
disc. Enguany, amb “Flors de Nadal”, hi aporten el seu tradicional joc a quatre veus, i com un mantra calmat i profund que es va repetint, ens transmeten el seu missatge d’agraïment al que ens envolta i als que ens han acompanyat al llarg de la vida, en definitiva a tot el que ens ha permès ser com som. El trio d’Osona Nyandú fa crítica social amb “L’altra nit de Nadal”, la història d’un peculiar Pare Noel; mentrestant, Teràpia de Shock també tiren de clàssic, però el passen pel sedàs del rock&roll, amb la seva particular versió del “Jingle Bells”. Els illencs Casa Rusa, amb “Agafa es temps” ens presenten una cançó d’amor ambientada en el Nadal; i Joana Serrat aporta segurament la cançó més sorprenent de tot el disc: “Camins de Ronda”. Obeses, al més pur estil Queen, ens arrenquen un somriure amb el que ja s’està convertint en tot un èxit “Regala petons”, que és també la cançó del Nadal a TV3. I per tancar el disc, la Cobla Principal de la Bisbal ens ofereixen una versió sardanitzada de la tradicional “Sleigh Ride” de Leroy Anderson. En definitiva un disc amb cançons molt variades i d’estils molt diferents. Un disc per tots els gustos, per a grans i petits, que us farà passar a tots un Nadal ben musical.