En PORTADA
Abril
Txarango
âSom riu continua sent completament Txarango perĂČ hi ha una mica mĂ©s de context socialâ Txarango publiquen el seu segon disc, Som riu, un treball on la reivindicaciĂł hi pren un sentit mĂ©s directe. Com una riuada dâemocions, el grup del RipollĂšs busca fer un pas mĂ©s en una trajectĂČria sempre a lâalça i que sembla no tenir sostre. LâĂšxit ha estat acaparador i en nomĂ©s 24 hores va aconseguir prop de 40.000 descĂ rregues
Fa dos anys us entrevistĂ vem per parlar del primer disc, perĂČ en aquests dos anys han passat moltĂssimes coses⊠Alguer Miquel: SĂ, el temps passa sĂșper rĂ pid. Sempre diem que aquests dos anys prĂ cticament no els hem ni vist passar. Malgrat haver viscut un munt de coses han passat volant. Vau acabar la gira internacional a lâoctubre i de seguida, sense descans, ja us vau posar amb aquest treball, no? Marcel LĂĄzara: PrĂ cticament vam fer lâĂșltim concert i lâendemĂ vam entrar ja a lâestudi. AixĂČ no para mai.
AM: Tampoc tenim altra manera de fer, ja ens agrada fotre-li canya. Qui escolti el disc, dâentrada, seguirĂ trobant lâimaginari habitual de Txarango? AM: Encara estem construint Txarango, la trajectĂČria del grup Ă©s curta. El primer disc ens va servir per explicar-nos, per escriure qui Ă©rem i quĂš era tot aixĂČ i aquest segon intenta fer un pas mĂ©s. Continua sent completament Txarango, aixĂČ sĂ, perĂČ a nivell conceptual i literari hi ha una mica mĂ©s de context social. El primer era molt mĂ©s poĂštic i, tot i que aquest toc ja hi era, quedava
4
dins dâuna altra projecciĂł, dins dâun mĂłn molt mĂ©s onĂric. En aquest hi ha un punt mĂ©s de realitat. Dieu les coses mĂ©s directes, doncs? AM: TambĂ© segueix sent poĂštic perquĂš Ă©s la nostra manera dâescriure, perĂČ sĂ. Hi ha algun tema com âGovernantâ que Ă©s totalment explĂcit i que parla de sortir al carrer i dir als que manen que no estem dâacord amb moltes coses. Aquesta Ă©s la cançó mĂ©s directa que heu fet fins ara⊠ML: Creiem que tal com estava tot feia falta dir les coses una mica mĂ©s clar.
En PORTADA AM: A mĂ©s, el disc reflexa un altre tipus de coses, i Ă©s que aquests dos anys de crisi a casa nostra han posat de manifest que hi ha una certa solidaritat entre la gent. Semblava que aquesta societat cada cop corria mĂ©s i cada cop era mĂ©s individualista i quan les coses van malament veus que la gent sâajuda i que comencen a sortir propostes solidĂ ries per tot arreu. Aquest disc tambĂ© posa de manifest aquesta sensaciĂł de solidaritat, de companyerisme i dâajuda mĂștua, que Ă©s una altra manera de parlar de la realitat social. Amb el tĂtol busqueu un joc de paraules. Com va sorgir? AM: Nosaltres el vam titular âSom riuâ, separant les dues paraules. AixĂČ ve de la idea de lâaigua com a motor de vida i de canvi a lâespera dâuna gran riuada que canviĂŻ les coses. A banda dâaixĂČ, ens agrada aquest joc de paraules en quĂš ajuntant-les fan âsomriuâ, que Ă©s lâactitud. Aquest riu hi Ă©s molt present al llarg del disc. Ăs el relleu del circ, el gran concepte del primer treball? ML: Lâimaginari del circ no el deixem perquĂš Ă©s una actitud que encara
Abril hi Ă©s. En aquest cas, la metĂ fora de lâaigua ens servia per fer col·lectiva aquesta actitud nĂČmade del circ. Un riu sĂłn mil gotes que, col·lectivament poden arrasar amb tot. AM: Pel que fa al circ, amb âMĂșsic de carrerâ ho hem acabat explicant. Del circ ens agradava molt per la perspectiva des dâon ens mirem la societat i des dâon trobem la manera dâencarar-nos-hi. Ens semblava que el circ era tota una espĂšcie de contraatac social que era viure dâuna manera desarrelada i anar a buscar la gent allĂ on es troba. Ăs una mica el mateix concepte que amb la mĂșsica de carrer i amb aquesta cançó ho hem fet sĂșper explĂcit, cantem amb orgull allĂČ que som. Crec que Ă©s la cançó que mĂ©s segueix lâaura del primer disc. El primer disc lâacabĂ veu amb âLa dansa del vestitâ, en aquest repetiu la mateixa fĂłrmula amb âNo tâadormisâ, com Ă©s? AM: Que el disc acabi tranquil, reposat i amb un final plĂ cid ens semblava una bona manera dâadormir-lo. Ens semblava una bona manera, tambĂ©, de parlar mĂ©s de prop. Al disc hi ha molta canya, perĂČ al
âAra tothom mira cap aquĂ i sempre tens aquella pressiĂł de veure com anirĂ â
âNosaltres hem
anat a fora cantant el mateix que cantem aquĂ i funciona, no hem dâanar amb cap complex per cantar en la nostra llengua enllocâ 5
final estem tu i jo: tu que escoltes i el jo que Ă©s Txarango. Ăs una espĂšcie de comiat molt mĂ©s proper. Amb âLa dansa del vestitâ el disc acabava dâuna manera molt Ăntima i bonica i, tot i que no Ă©s ben bĂ© el mateix, âNo tâadormisâ torna a ser un comiat, el disc sâacomiada. Com al primer disc hi incloeu dues cançons en castellà ⊠ML: Tenim la sort de dominar aquest idioma que es parla a mig mĂłn i Ă©s una manera que ens permet sortir a fora, que ens entenguin i Ă©s la manera de poder sortir cantant en catalĂ . Aquest Ășltim any us heu internacionalitzat molt, perĂČ el catalĂ segueix sent el fil discursiu del disc⊠ML: Ăs la nostra llengua. Som catalans, hem nascut en catalĂ somiem en català ⊠AM: Aquesta internacionalitzaciĂł no ha anat gens en detriment del catalĂ , al contrari. Nosaltres hem anat a fora cantant el mateix que cantem aquĂ i funciona. Entre cançó i cançó ja ens expliquem. La gent Ă©s molt oberta, la gent ja sap que a cada paĂs es parla un idioma diferent i nosal-
En PORTADA
Abril
âTenim la sort
que ens coneixem tant que hem coordinat la veu literĂ ria, entre tots sabem com parla Txarangoâ
âSom conscients que els PaĂŻsos Catalans sĂłn el territori natural de Txarango i intentarem que tothom dâaquĂ ho pugui veureâ tres no hem dâanar amb cap complex per cantar en la nostra llengua enlloc. Tenim la sort que la mĂșsica Ă©s molt ballable i la gent connecta energĂšticament i rĂtmicament amb tot el llenguatge corporal, lâenergia i el positivisme que portem en directe. AixĂČ fa que quan acaba el concert els hem pogut explicar qui Ă©rem i dâon venĂem i la gent marxa sabent una mica mĂ©s de casa nostra. AixĂČ Ă©s brutal. Quin ha estat el procĂ©s creatiu aquesta vegada? AM: Hi ha coses de tots. Hi ha cançons que han arribat dâuna idea dâun, un altre tros dâun altre, passant per un altre i acabant de construir-la entre tots. Tenim la sort que ens coneixem tant que hem coordinat la veu literĂ ria. Entre tots sabem com parla Txarango. Escrivim dâuna mateixa manera, mirem al mĂłn dâuna mateixa manera⊠AixĂČ fa que malgrat que les cançons arribin de moltes mans diferents al local dâassaig surten dâuna sola manera. Les
cançons arriben de la mĂ dâuna persona al local, perĂČ les acabem construint entre tots i al final creen un conjunt indestriable on no es noten les mans de cadascĂș.
ML: Estem contents perquĂš ho hem donat tot. Per part nostra hem posat tota la carn sobre la graella. La resta ja no depĂšn de nosaltres i, en aquest sentit, estem tranquils.
DesprĂ©s de lâĂšxit del primer disc, publicar aquest segon us feia una certa por?
Com organitzareu la gira, fareu tambĂ© un any per Catalunya i un altre per lâestranger?
ML: Por no, perĂČ si que Ă©s pressiĂł. Ara tothom mira cap aquĂ i sempre tens aquella pressiĂł de veure com anirĂ .
AM: Ara ja ens ho hem platejat diferent. Aquell primer disc tenia molt de sentit compartir-lo a casa i llavors i va haver un punt en quĂš vam veure que ens venia de gust conĂšixer mĂłn i veure quĂš passava. Ara, perĂČ, ho hem plantejat de tal manera que ho combinarem tot. Anirem i vindrem tot el dia. Tenim el privilegi que els llocs on hem anat ja compten amb nosaltres i el grup ja ha anat creant petits espais fora dâaquĂ on la gent ens va coneixent i els programadors ens hi van volent. Ara bĂ©, som conscients que els PaĂŻsos Catalans sĂłn el territori natural de Txarango i intentarem que tothom dâaquĂ ho pugui veure.
AM: Vosaltres, al Totmusicat, vau fer un article de la pressiĂł que tenien els Txarango que, es clar, amb el nivell del primer disc⊠Jo el vaig llegir i vaig pensar âostres, millor que no llegim gaires coses que ens cagaremâ (riures). SĂ, aquesta pressiĂł hi Ă©s, perĂČ hem tornat a buscar al local aquella espurna que ens fes vibrar, que Ă©s la que ens guia. Al cap i a la fi hem de partir del que nosaltres creiem que Ă©s Txarango i del que ens agrada a nosaltres i esperar que pel mateix principi li agradi a la gent.
6
PAU PLANAS
En PORTADA
Abril
Foto: Roger Aran // Totmusicat
Clownia es fa realitat Sant Joan de les Abadesses acollirĂ els dies 2 i 3 de maig un nou festival, Clownia. Es tracta dâuna iniciativa organitzada pel grup Txarango conjuntament amb la seva empresa de management, Ăxits Management. âClownia Ă©s una ciutat, un mĂłn ideal que engloba lâimaginari de la bandaâ. Dâaquesta manera expliquen el nom dâaquest nou festival on volen reflectir i portar a la realitat tot aquest imaginari que Txarango ha anat creant al llarg del seu camĂ. En aquest sentit, la banda pretĂ©n reconstruir la ciutat oblidada dâartistes que va haver de marxar, fruit de les injustĂcies socials, volent fer una clara defensa de la cultura i la mĂșsica feta al carrer i a les places dels pobles. Sant Joan de les Abadesses, al RipollĂšs, Ă©s la localitat escollida ja que ha inspirat des del primer dia a Txarango per
fer la seva mĂșsica i ha vist crĂ©ixer als seus components. El festival comptarĂ amb tres escenaris: el Principal (on es faran els concerts principals), lâĂgora (Ă©s el cor de Clownia, serĂ una gran carpa de circ que aplegarĂ la vessant mĂ©s social i propera del festival potenciant la participaciĂł i reflexiĂł de la gent) i el de la Plaça Major (un espai on lâaccĂ©s serĂ gratuĂŻt). MĂșsica, teatre i circ com a eines de transformaciĂł social seran els ingredients protagonistes de Clownia. Entre les propostes que acollirĂ hi haurĂ diferents grups que sâhan creuat pel camĂ de Txarango al llarg de la gira que van fer per presentar el seu primer disc. Entre aquests, trobem a Els Catarres, Buhos, La Troba Kung-FĂș, Sra. Tomasa, Itaca Band, Strombers,
7
Orxata Sound System, Dj. Ogt i, lĂČgicament, Txarango. Totes aquestes propostes estaran repartides entre els dos dies del festival a partir de les 21.00h de la nit a lâescenari Principal. Unes hores abans, la gent podrĂ gaudir de Pallassos sense fronteres, Cesk Freixas, Remenant els Boscos i GermĂ Negre en els concerts de tarda previstos a lâescenari Ăgora. I, pels que es despertin dâhora, lâescenari de la Plaça Major acollirĂ a Bonobos, 9son, Deudeveu i diferents espectacles de circ que aniran anunciant en els propers dies. Els 3.500 abonaments disponibles, vĂ lids pels dos dies de festival, van tardar nomĂ©s uns dies en exhaurir-se. La gent que hi assisteixi, a mĂ©s, disposarĂ dâuna zona dâacampada lliure. DAVID BUENO
En PORTADA
Abril
Clownia
âHem vist que amb Txarango hem creat un altaveu des dâon podem moure cosesâ
Ho heu donat tot, perĂČ tambĂ© heu anat mĂ©s enllĂ fent realitat Clownia, tot un repte. Com va sorgir? AM: Ăs un repte i una feinada! (riures). Sempre prediquem als concert. La idea de la mĂșsica per entretenir no ens agrada gens, ha de ser mĂșsica per participar, per ajuntar-nos, per moure coses i, fins i tot, per evadir el dia a dia. Hem vist que amb Txarango hem creat un altaveu des dâon podem moure coses. Amb lâexperiĂšncia amb Pallassos Sense Fronteres vam veure que Ă©rem vuit col·legues que vam enviar un exĂšrcit de pallassos a lâaltra punta del mĂłn, a camps de refugiats. Si podem fer aixĂČ vol dir que Txarango serveix, Ă©s Ăștil i pot fer coses. El que intentem amb aquest festival Ă©s tornar a casa, vin-
cular tot el que hem fet amb les nostres arrels. Ara que tenim aquesta sort que la gent coneix-hi Txarango i que podem aprofitar una cosa com la sortida del disc que, segurament, podrem compartir amb tanta gent, ho volĂem dur a casa, a un lloc on hi passen menys coses que a una gran ciutat. TambĂ© era una manera de fer que la gent conegui els nostres pobles. Sempre hem explicat que crĂ©ixer en pobles petits ha sigut una facilitat en molts aspectes i ha sigut una cosa bonica. Fer aquesta bestiesa, doncs, era una resposta per donar les grĂ cies a casa. Volem, tambĂ©, que sigui una celebraciĂł col·lectiva de tot el que ha passat fins ara, que tota la gent que sâha estimat aquestes cançons hi fossin perquĂš Ă©s un dia per trobar-nos-hi.
8
A mĂ©s, hi anireu molt ben acompanyats de tots aquests amics que heu anat fent durant aquests anys de viatge⊠ML: SĂ, hi serĂ tothom, tots els amics que hem anat fent durant aquests anys de gira, les maletes musicals que sempre expliquem que hem anat trobant. Hem volgut animar-los a sumar-se a aquest gran projecte que, al final, Ă©s un projecte comĂș que dĂłna vida musical a aquest paĂs. Engegar aixĂČ en els temps que corren, quan tots els festivals estan tancant, Ă©s molt difĂcil, perĂČ. AM: Hi ha molts col·legues i ens encanta que sâhi hagin animat. Nâhi podrien haver molts mĂ©s, perĂČ fer la bestiesa encara mĂ©s grossa ja ens su-
En PORTADA
Abril
perava. Estem sĂșper agraĂŻts que tots aquests companys vinguin, se sumin al projecte i seâl sentin seu, que aixĂČ tambĂ© Ă©s molt xulo. Clownia Ă©s casa seva. Dieu que Ă©s complicat engegar projectes aixĂ, requereix molta valentia? ML: SĂ, ganes i valentia. La cosa estĂ fatal, tampoc cal parlar-ne mĂ©s perquĂš tots ho sabem, perĂČ si hi ha ganes i il·lusiĂł es pot. Nosaltres no ho podrĂem haver fet si no fos perquĂš tots els altres sâhi ha sumat per veure si entre tots podem aixecar alguna cosa. AM: MĂ©s que valentia jo crec que es necessita inconformisme. Tal com estan les coses tothom hauria dâengegar una mica el gas. Vivim en un paĂs en quĂš la cultura Ă©s una de les primeres coses que descuida, igual que lâeducaciĂł o la sanitat. Si els mĂșsics i la gent que tĂ© un altaveu no agafem consciĂšncia que hem de defensar la nostra feina i tot el que tĂ© relaciĂł amb la cultura aquĂ no hi ha ningĂș que lluiti per nosaltres.
âSi els mĂșsics i
la gent que tĂ© un altaveu no agafem consciĂšncia que hem de defensar la nostra feina i tot el que tĂ© relaciĂł amb la cultura aquĂ no hi ha ningĂș que lluiti per nosaltresâ Foto: Roger Aran // Totmusicat
Si just quan estĂ veu gravant el primer disc us haguessin disc que ara estarĂeu preparant un segon disc desprĂ©s dâhaver fet una gira internacional, que organitzarĂeu un festival com Clownia⊠quĂš haurĂeu pensat? ML: Que sĂłn uns flipats (riures). Som conscients que la histĂČria de Txarango Ă©s extraordinĂ ria, sobretot pel poc temps que ha passat. AM: I som uns flipats! Quan estĂ vem gravant el primer disc el gran repte era poder gravar aquell disc. Aquell era el somni que perseguĂem. Llavors el somni va ser presentar-lo en un concert i la gent va venir i el va cantar. DesprĂ©s va venir la il·lusiĂł de tocar en un espai nou com el Palau de la MĂșsica, que era una altra cosa que no ens haguĂ©ssim imaginat mai a la vida⊠La bestiesa Ă©s cada cop mĂ©s grossa, perĂČ el fet de perseguir somnis dâaquesta manera tambĂ© fa que aquesta bestiesa que Ă©s dedicar totes les hores i lâenergia de la teva vida a la mĂșsica prengui sentit. Has de perseguir reptes. PAU PLANAS
9
âLa idea de
la mĂșsica per entretenir no ens agrada gens, ha de ser mĂșsica per participar, per ajuntar-nos, per moure coses i, fins i tot, per evadir el dia a diaâ
Tot NOTĂCIES
Abril
Foto: Roger Aran // Totmusicat
Arriba el Canet Rock Han passat 36 anys i lâesperit del Canet Rock es torna a recuperar per organitzar una nova ediciĂł del festival. Arriba el dia 5 de juliol en aquesta ciutat del Maresme amb un gran nombre de concerts en el que serĂ una llarga nit. De fet, la cita començarĂ a les 7 del vespre i sâallargarĂ durant 12 hores fins a les 7 del matĂ, on tots els assistents podran veure sortir el sol amb el mar de fons. Un paisatge Ășnic. En total, de moment, hi ha 15 grups convidats per aquest concert: Els Amics de les Arts, DelafĂ© y Las Flores Azules, Love of Lesbian, Manel, Mishima, Els Pets, Gerard Quintana amb Xarim ArestĂ©, Gossos, The Pinkertones (que faran lâĂșltim concert electrĂČnic), Txarango, Sisa, CaĂŻm Riba (que el seu pare, Pau Riba, ja hi havia participat anys enrere) i el concert conjunt que oferiran Joan DausĂ i Blaumut. El cartell no estĂ tancat i en els propers dies es podran sumar mĂ©s artistes i, en especial, el quinzĂš grup que els usuaris tindran la missiĂł de triar-lo a travĂ©s de les xarxes socials. Riure, ballar, festa, mĂșsica i molta energia perquĂš la intenciĂł Ă©s que el pĂșblic recordi el Canet Rock durant molts anys. De fet, molta gent encara recorda haver viscut alguna de les quatre edicions que ja es van celebrar des del 1975 fins el 1978 en una iniciativa que va suposar una crida a la llibertat i a les reivindicacions socials per part de tots els assistents. Ara, molts anys desprĂ©s, es torna a recuperar just en un moment decisiu per la histĂČria de Catalunya.
La ubicaciĂł de lâescenari serĂ en un espai diferent al que es va utilitzar en els inicis del Canet Rock amb lâobjectiu dâobtenir mĂ©s avantatges logĂstics i fer-hi cabre tots els assistents. De moment, sâhan posat a la venda 20 mil entrades. El festival reunirĂ els artistes mĂ©s representatius del panorama musical catalĂ creant, a mĂ©s, un espai de llibertat per a tots els pĂșblics i de totes les edats. En aquest sentit, hi haurĂ zones per gaudir dels concerts de forma mĂ©s engrescadora perĂČ, dâaltra banda, en algunes altres zones la gent tambĂ© podrĂ viureâls amb mĂ©s tranquil·litat. El festival estĂ dirigit per Gemma Recoder, que tambĂ© va ser la impulsora del Concert per la Llibertat i Les Nostres Cançons contra la Sida. A mĂ©s, tambĂ©
compte amb Josep Maria Mainat com a assessor especial ja que ell en va ser el promotor de les edicions que es van fer al segle passat. LluĂs DanĂ©s, que sâencarregarĂ de lâescenografia i la direcciĂł escĂšnica, ha explicat que estan estudiant com omplir els espais de temps entre els canvis de grups amb diferents sorpreses que encara no han desvetllat. El festival serĂ una expressiĂł de les Ă nsies culturals i socials per aconseguir un paĂs millor. ReivindicaciĂł, llibertat i molta mĂșsica que obligarĂ als grups a oferir concerts no massa llargs per donar cabuda a tota aquesta gran quantitat dâactuacions en una nit on lâobjectiu, per sobre de tot, Ă©s que la gent sâho passi bĂ© i balli de valent. DAVID BUENO
Els Pets i Els Amics de les Arts al festival de Cap Roig Del 4 de juliol al 15 dâagost els Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell tornaran a acollir un dels festivals per excel·lĂšncia de la Costa Brava. Com Ă©s costum, el festival tindrĂ en els noms internacionals el seu principal al·licient. Hi seran figures dâescala mundial com Elton John â desprĂ©s dâhaver de suspendre el concert lâany passat- o els Pet Shop Boys o reconeguts noms espanyols com Dani MartĂn, David Bisbal, Antonio Orozco o Los Hombres G, perĂČ
10
la mĂșsica en catalĂ tambĂ© hi tindrĂ un petit espai. El 25 de juliol serĂ el dia en quĂš hi aterraran Els Amics de les Arts, que hi presentaran el seu nou i esperat treball i el 10 dâagost serĂ el torn dâEls Pets, que hi actuaran tel·lonejats per La Iaia. Dues nits de mĂșsica en catalĂ als jardins, on tambĂ© hi haurĂ espai pels mĂ©s petits amb el musical del Club SĂșper 3. PAU PLANAS
Tot NOTĂCIES
Abril
Cartell de luxe per lâonzĂš Concert de lâestelada
El Jiwapop neix amb força Els dies 27, 28 i 29 de juny, Moncada i Reixac acollirĂ la primera ediciĂł del festival Jiwapop, una cita que pretĂ©n combinar mĂșsica i consciĂšncia. Es tracta dâun festival pioner a Catalunya que busca reivindicar i fer agafar consciĂšncia al pĂșblic de la importĂ ncia dâuna vida alternativa. Durant tot el dia al dia, el festival oferirĂ xerrades de personalitats com Alejandro Jodorowsky (en la que els organitzadors expliquen que pot ser una de les seves Ășltimes aparicions pĂșbliques), Albert Espinosa o Elsa Punset a mĂ©s de tallers, una fira de vida alternativa, una zona gastronĂČmica⊠SerĂ durant les nits dels dies 27 i 28 quan arribarĂ el torn de la mĂșsica i ho farĂ amb un cartell de luxe que busca âpartir de mĂșsics de casa i acabar amb grups de punts del mĂłn com mĂ©s llunyans millorâ tal com destaca Pep Blay. Ăs per aixĂČ que la cita lâobriran i la tancaran dos grups locals com Suniverst (els impulsors de la iniciativa) i La Pegatina. En catalĂ hi destacaran dues
propostes de primera lĂnia. Els Amics de les Arts hi passaran per presentar el seu nou treball, NomĂ©s dâentrar hi ha sempre el dinosaure i Gerard Quintana hi portarĂ el seu retrobat rock, com sempre, acompanyat de Xarim ArestĂ©. El cartell el completaran noms catalans com Love of Lesbian i Macaco; espanyols com Fangoria (el projecte dâAlaska i Nacho Canut) i Izal i, per Ășltim, la cirereta del pastĂs, els britĂ nics Madness en el seu Ășnic concert a lâEstat Espanyol. A banda dâaixĂČ, es crearĂ tambĂ© un espectacle Ășnic dirigit per Marc Parrot que, sota el nom de âCanta, riu, viuâ unirĂ âdiferents artistes populars que hi cantaran algunes cançons per petits i gransâ âtal com explica Pep Blay- i que servirĂ per ajudar a lâONG Pallapupes. A mĂ©s, el festival es presenta com una cita sostenible que buscarĂ reduir al mĂ xim lâimpacte ambiental.
El seguiran fins a cinc grups de tots els estils que portaran la festa al pavellĂł de Vilanova de Bellpuig. Xeic! hi tornaran desprĂ©s de la festa que van donar lâany passat, com tambĂ© ho faran La Troba Kung-Fu i Brams, uns autĂšntics fixes al festival que hi presentaran el seu flamant treball que veurĂ la llum pocs dies abans. El cartell el completaran dos grups de renom. Els grans triomfadors dels Premis Enderrock dâenguany, Els Catarres, hi faran un dels darrers concerts de la gira Postals mentre que Mishima hi presentarĂ LâĂ nsia que cura, el seu setĂš disc.
PAU PLANAS
PAU PLANAS
Mishima, Manel i Pau Riba amb Pascal Comelade entre els primers noms confirmats del PopArb
El PopArb fa deu anys i ja ha començat a presentar el cartell de lâediciĂł que servirĂ per celebrar una dĂšcada de vida. Enguany, la cita serĂ els dies 27 i 28 de juny, un cap de setmana que tornarĂ a convertir ArbĂșcies
Un any mĂ©s, el Concert de lâestelada tindrĂ un cartell dâautĂšntic luxe. La cita serĂ el 26 dâabril i es convertirĂ , com ja Ă©s habitual, en la gran trobada musical i reivindicativa de les terres de Ponent. Ăs tradiciĂł que el concert lâobri un cantautor i enguany no serĂ lâexcepciĂł. Si en altres edicions els ha tocat a Cesk Freixas, Pau Alabajos o Meritxell GenĂ©, enguany serĂ Jordi Montañez qui posarĂ les primeres notes a un concert que sâallargarĂ fins la matinada.
en una de les capitals de la mĂșsica a Catalunya. El festival sap que lâediciĂł dâaquest any Ă©s especial i, per aixĂČ, de les primers 4 confirmacions dues ja havien
11
format part del cartell del primer PopArb. SĂłn Mihima i Refree, que 10 anys enrere ja van ser a ArbĂșcies i que aquest estiu hi tornaran una vegada mĂ©s per presentar-hi els seus nous treballs, LâĂ nsia que cura i Nova creu alta respectivament. Un altre dels grans caps de cartell de la cita serĂ Manel, que tambĂ© tornaran aixĂ a un festival que no Ă©s nou per ells. Completaran el cartell AnĂmic, el tĂ ndem de luxe que formen Pau Riba i Pascal Comelade, Xavi AlĂas, The Free Fall Band i Cabo San Roque. A mĂ©s, el festival organitzarĂ una festa dâaniversari el dia 7 de maig a lâAntiga FĂ brica Damm de Barcelona, on ja han anunciat que un dels plats forts serĂ lâactuaciĂł de La Iaia.
PAU PLANAS
Tot NOTĂCIES
Abril
Viatges i flors, el primer disc conjunt de Jo Jet i Maria Ribot Ja fa un temps que el cantautor Jo Jet es va anar acompanyant progressivament de la veu de Maria Ribot. Ara, aquests dos projectes sâuneixen definitivament per donar lloc a un projecte de cançó dâautor en forma de duet que acaba de treure a la llum Viatges i flors. El primer treball completament conjunt arriba carregat de dolçor amb 12 cançons
Protesta serĂ el nom del cinquĂš disc de Cesk Freixas Cesk Freixas ja tĂ© enllestit el seu cinquĂš disc. ArribarĂ el dia 6 de maig i constarĂ de dues parts, tal com ja havia anunciat anteriorment: un CD amb temes nou i el DVD del concert de celebraciĂł del seu 10Ăš aniversari als escenaris. El treball durĂ per tĂtol Protesta i el presentarĂ oficialment el 23 de maig a la sala Music Hall de Barcelona. PAU PLANAS
âmĂ©s una de regal pels mecenes que van fer possible el treball- que es poden descarregar de forma gratuĂŻta des del seu web. Cançons dâamor, dâamistat i de la vida en general sempre lligades a la natura i amb el dia a dia del duet com a base imaginativa. La veu de Jordi Jet Serra es combina a la
perfecciĂł amb la de Maria Ribot per completar unes cançons plenes de color i tendresa que captiven a lâinstant a aquells qui les escolten. Aquest treball arriba desprĂ©s de dos llibre-CD en solitari de Jo Jet i ha estat finançat grĂ cies a un Verkami amb quĂš van aconseguir prĂ cticament 6.000âŹ. PAU PLANAS
Acousters, a lâestudi Acousters ja estan en ple procĂ©s de gravaciĂł del que serĂ el seu segon treball, De primavera i rĂ bia. La banda gironina fa ja dos anys que va publicar el seu disc de debut, Darrera la porta, i ara vol fer un canvi de sonoritat amb un segon Ă lbum que finançaran amb un Verkami que ja han posat en marxa âi amb quĂš ja prĂ cticament han assolit els 3.000 euros demanats-. SerĂ un treball âmĂ©s gris i explosiu que
12
lâanteriorâ i en quĂš buscaran lâexperimentaciĂł de les emocions âdâuna manera menys continguda i mĂ©s realista alhoraâ. A ritme de pop-rock la banda apostarĂ per unes âlletres riques i properes i unes melodies i ritmes ben cuidatsâ. Un petit gir amb quĂš volen seguir creixent desprĂ©s de lâĂšxit assolit durant els darrers mesos. PAU PLANAS
Tot NOTĂCIES
Abril
Brams tanquen les portes a la por
El debut de CoriolĂ DesprĂ©s de passar pel concurs de maquetes Sona 9 lâany 2012 i aconseguir el segon lloc, CoriolĂ han presentat ja el seu primer treball de llarga durada desprĂ©s de lâEP Lâescalfor. Ha arribat uns mesos mĂ©s tard que els seus companys de podi âEmpty Cage i Pacth-, perĂČ finalment ja es pot escoltar El debut, un Ă lbum gravat als estudis Bucbonera Records de Caldes de Montbui i sota la producciĂł de Miqui Puig. El treball estĂ format per 12 cançons entre les quals no hi falten tres de les
quatre que formaven el seu primer EP âlâĂșnica que no hi han inclĂČs ha estat âEl soroll dels timbalsâ-. Es tracta dâun treball elĂšctric, alegre i enĂšrgic on el rock, el pop mĂ©s delicat i el folk van de la mĂ per donar lloc a unes cançons carregades de sonoritats diverses perĂČ perfectament treballades. Tot aixĂČ, fet grĂ cies a les donacions dels mecenes a travĂ©s dâun Verkami que els va servir per recaptar mĂ©s de 4.000 euros.
El disc produĂŻt per Josep Miquel Puigserver, masteritzat per Toni Toledo i amb lâartwork de TiĂ Mas, es va presentar el dimecres 2 dâabril, a les 21:30 h, a la sala gran de Cine Ciutat de Palma. Aquest acte perĂČ, va ser especial ja que va combinar la mĂșsica en directe dels mallorquins, amb el cinema experimental del conjunt de cineastes de From Outer Collective (FOC), creadors entre altres del vi-
PAU PLANAS
PAU PLANAS
Els Marasme més experimentals
El nou treball del quintet Marasme, De Llums i Ombres ja es pot escoltar via Internet. Lâespera de la publicaciĂł del nou disc es justifica amb un seguit de problemes personals on sâhi fa referĂšnciaen el mateix tĂtol del projecte.
Anem tancant les portes a la por serĂ el nom del nou treball de Brams, el segon desprĂ©s del retorn de la banda. El treball ja estĂ gravat i masteritzat i el prĂČxim dimarts dia 22 dâabril ja serĂ a les botigues. Seran 12 cançons de les quals les properes setmanes ja seân podran escoltar les dues primeres. Per Setmana Santa el grup farĂ els primers concerts de la gira, començant per Cardedeu el dia 17 dâabril i els seguidors que hi assisteixin rebran el disc de regal.
LâIn-somni ja tĂ© cartell
Aquest nou disc format per set cançons en catalĂ de llarga durada sâallunya dels principis del post-metal del debut amb Mirror. El grup conserva cançons molt instrumentals com Ă©s el cas de âAquĂ les ombres mai no arribaranâ amb el tĂpic to greu i fosc, el so distorsionat de les guitarres i una veu gutural i grunyent. Aquesta vegada perĂČ, mĂ©s emocional i avantguardista. AixĂ doncs,les cançons sĂłn mĂ©s experimentals amb tocs atmosfĂšrics i personals.
Tot just sâacaba de posar en marxa el festival Strenes, perĂČ Girona ja es prepara per acollir una nova cita. El pont de lâ1 de maig la ciutat acollirĂ un any mĂ©s el festival In-Somni, que enguany arriba amb una bona representaciĂł de mĂșsica en catalĂ . Un dels grans caps de cartell serĂ AdriĂ PuntĂ, que hi presentarĂ lâespectacle Incompletament Mitjanit. El mateix dia que PuntĂ (el 30 dâabril) serĂ el torn dels concerts de Bremen i BalancĂ. LâendemĂ hi arribaran Buhos acompanyats de Carmen 113, The Modern Poppers i The Impasible Jack Kirbi, en una nit de concerts gratuĂŻts. El dia dos la mĂșsica en catalĂ nomĂ©s hi estarĂ representada per Red Souls en una nit encapçalada per The Fuzztones i Los Tiki Phantoms. La darrera nit, Mazoni portarĂ a La Copa el seu darrer disc juntament amb Super Gegant. CompletarĂ la nit Micah P. Hinson.
ALBA PAIRET
PAU PLANAS
deoclip de la cançó que obra el CD, âMetamorfosi de la inĂšrciaâ.
13
14
15
16
17
18
19
Tot CONCERTS
Abril
Uns Enderrock dâhomenatges i reivindicaciĂł
La nit de la gala dâentrega dels Premis Enderrock Ă©s una data marcada en vermell per la industria musical del paĂs. Ăs una nit de trobada perĂČ tambĂ© de reivindicaciĂł. De reivindicaciĂł de la importĂ ncia dâuna indĂșstria musical potent a casa nostra i de defensa del potencial del paĂs. Enguany no en va ser lâexcepciĂł. Des del discurs de benvinguda del director dâEnderrock, LluĂs Gendrau, fins a les intervencions dels premiats, les referĂšncies combatives i reivindicatives van ser constants. Gendrau va obrir la gala celebrant el bon moment de la mĂșsica en catalĂ , perĂČ advertint de la necessitat dâuna major implicaciĂł dels mitjans per ferla viva. âVoleu que Catalunya sigui un paĂs de mĂșsica? En cas afirmatiu, voleu que Catalunya sigui un paĂs de mĂșsica catalana i en catalĂ ?â culminava el director del grup editorial. La sala tenia clara la resposta: sĂ i sĂ. Minuts abans, el Teatre Municipal de Girona havia viscut un dels moments mĂ©s intensos de tota la vetllada.
De forma puntual, la Companyia ElĂšctrica Dharma va decidir tornar als escenaris per retre homenatge al desaparegut Josep Fortuny, bateria i veu de la formaciĂł. Amb els reforços de luxe de Joan Reig i MĂ rius Serra, la Dharma va entornar âFi de festa (la gent vol viure en pau)â,una cançó que âexemplifica la manera en Josep tenia dâentendre la mĂșsica, la poesia i el seu sentiment socialâ, tal com va destacar Joan Fortuny en un emotiu discurs en record del seu germĂ . No va ser lâĂșnic homenatge de la nit. El cantautor Quico Pi de la Serra tambĂ© va rebre el premi Enderrock dâhonor pels seus 50 anys de trajectĂČria. âEm considero un artesĂ que fa cançons i les cantaâ es presentava el mĂșsic al recollir el guardĂł. Sense voler donar lliçons a ningĂș, Pi de la Serra tambĂ© va voler remarcar que âarribarĂ un moment en quĂš ens adonarem que amb molt menys podrĂem viure en un mĂłn millorâ. El tercer nom propi de la nit era obligat, Els Catarres. El grup dâAiguafreda va recollir fins a 5 premis, prĂ cticament
20
tots els que podia guanyar i va ser un dels encarregats de trencar la monotonia habitual de les entregues de premis interpretant âInvenciblesâ en directe. Va ser una de les moltes actuacions que van anar succeint-se al llarg de la nit. Txarango, La Iaia, Gerard Quintana o La Troba Kung-FĂș van ser alguns dels altres noms que van mostrar les seves Ășltimes composicions davant dâun teatre un punt fred. En lâapartat de discursos, nâhi va haver per tots els gustos. De curts i divertits ââGrĂ cies a tots els que ens heu votat i no sĂ© quĂšâ deixaven anar Oques Grasses-; dâemotius com les paraules amb gust de comiat dâObrint Pas, un dels grups mĂ©s aplaudits de la nit; dâescuets, com el de Manel o de curiosos, com el de Bongo Botrako que van combinar anglĂšs i francĂšs abans dâacabar agraint el premi en catalĂ o el dâEl Petit de Cal Eril a cĂ mera rĂ pida. Tot plegat al llarg dâuna nit dâuniĂł del sector on la defensa de la mĂșsica en catalĂ va ser la nota dominant. PAU PLANAS
Tot CONCERTS
Abril
Foto: Marta Diago // Totmusicat
Joan MasdĂ©u presenta Dissabte â Joan MasdĂ©u presenta el seu darrer treball en un concert a la sala Luz de Gas emmarcat dins del Festival Barnasants Joan MasdĂ©u ha tret un disc de cap de setmana. Un cap de setmana que pot ser vist des de moltes perspectives diferents. La sala Luz de Gas va ser cĂČmplice del treball mĂ©s personal i rodĂł del cantant de Reus, Dissabte (Musica Global, 2014). Amb les notes dââEl bon retornâ i les cadires de la sala plenes es va donar el tret de sortida a un vespre que es preveia mĂ gic. Sense perdre ni un segon, van seguir les contradiccions de âDeiesâ. DesprĂ©s de la darrera nota, fou el moment dâaturar-se, donar les grĂ cies a tots els assistents i convidar-nos a fer dissabte. El concert va continuar amb âCap de setmanaâ, un recull de totes aquelles petites coses que fan que un dia qualsevol, acabi sent un gran dia: un cafĂš, un diari i un somni llarg que el despertador no trencarĂ . I dâaquest aire de tranquil·litat i desconnexiĂł, marxem cap a lâaire fred de âMoscouâ. Malgrat ser la presentaciĂł del nou treball, Joan MasdĂ©u tambĂ© va oferir alguns dels temes del seu primer disc i, fins i tot, de Whiskynâs.
Tot seguit va ser el torn dâuna de les cançons mĂ©s maques de Dissabte, la dolça âGuiomarâ. MasdĂ©u va voler dedicar aquest tema als dos productors del disc, en Santos i en Fluren (Blind Records). A mĂ©s a mĂ©s, en Fluren es va afegir als teclats en alguns dels temes del concert. âLa Maresmaâ, âDies sabĂ ticsâ, âEl planeta imaginariâ, âDesapareixoâ, les mĂtiques âTelesĂšriesâ dels 80 i 90 i âMargesâ varen completar aquesta primera part del concert. Ara era el moment dâacomiadar a la banda i recuperar el petitĂssim format de guitarra i veu per vestir tres temes mĂ©s: âOnâ, âFinals dâestiuâ i âDiumengeâ. Cal destacar la magnĂfica i mĂ gica interpretaciĂł dââOnâ. La dolça veu de MasdĂ©u i les tendres notes de guitarra, varen generar un clima sorprenent i un silenci estrepitĂłs. Un dels temes mĂ©s coneguts de Whiskynâs i que de ben segur tota la sala haguĂ©s pogut cantar, va ser un dels mĂ©s nus i, alhora, dels mĂ©s bonics que va sonar al llarg de la nit. El concert anava arribant ja a la recta final. Amb la banda altra vegada a sobre de lâescenari, varen interpretar un
21
tema del cantant nord-americĂ Josh Rouse, âCaroliñaâ. El punt final el va marcar âEl carrer dels Jocs Floralsâ. Entre aplaudiments, xiulets i crits demanant-ne mĂ©s i mĂ©s, Joan MasdĂ©u va tornar a sortir de lâescenari, va agafar la guitarra i va començar a cantar la darrera cançó del disc, lâĂșltima que faltava per completar els 11 temes que conformen Dissabte. A lâinici de la segon estrofa, la banda es va afegir per acabar de tocar âAbans de veure el solâ. Amb Casa Murada Joan MasdĂ©u va acostumar al seu pĂșblic als concerts de petit format; ara, amb Dissabte, ha volgut recuperar la presĂšncia de la banda amb Quim Xicoira al baix, Joan LĂłpez a la bateria i percussions i Esteve âOestâ LĂĄzaro a la guitarra elĂšctrica. Va ser un concert de presentaciĂł amb totes les lletres, una mica curt perĂČ intens, potent i amb un objectiu assolit: ahir vam fer dissabte des de totes les cares possibles des de les quals es pot fer dissabte. MARTA DIAGO
Tot CONCERTS
Abril Foto: Marta Diago // Totmusicat
Mitja part dâAndreu RifĂ© â Andreu RifĂ© presenta al Teatre Joventut de lâHospitalet un espectacle de transiciĂł en el qual fa balanç del seu passat i es prepara pel seu futur, un espectacle de Mitja part emmarcat dins del Festival Barnasants Mitja part (DiscMedi, 2014) Ă©s un recopilatori de mitja durada que ha distribuit la revista Enderrock amb el nĂșmero de març. LâEP inclou âPoema dâamorâ del disc TerrĂČs! Andreu RifĂ© canta David Monllau (DiscMedi, 2008), âMañana de ayer, de hoyâ de Jaime Gil de Biedma inclosa dins del disc Robaâm la cartera (Ediciones PAE, 2010), âFil de llumâ de Ping pong (DiscMedi, 2010), âBona nitâ que Ă©s un tema inĂšdit recuperat dâuna maqueta que va veure la llum lâany 2006 i âMitja partâ, un avançament del seu proper treball que es preveu pel 2015. Nens i nenes, pares i mares, avis i Ă vies i gran quantitat de joves i adolescents anaven omplint el teatre a mesura que sâacostava lâhora dâiniciar el concert. Lâentrada perĂČ, era lenta i aixĂČ va fer que no comencessin a sonar les primeres notes fins 20 minuts mĂ©s tard de lâhora prevista. El pĂșblic, impacient i entregadĂssim des del primer moment, va animar aquesta gran festa familiar fent lâonada, aplaudint i reclamant lâinici del concert corejant el nom del protagonista: Andreu RifĂ©.
Com a resposta a aquests crits, la banda formada per Dani Prat al piano i teclats, Carlos Ribero al baix, RaĂșl Juan a la guitarra elĂšctrica i Roger Pi a la bateria, va sortir a lâescenari i va ser rebuda entre forts aplaudiments. Lâespai va quedar envaĂŻt per un so dĂšbil i delicat que es va anar fent mĂ©s potent a cada nota fins que va arribar a un punt de no retorn totalment electritzant. âMâagrada el ping pongâ va ser lâencarregada dâobrir la porta i fer entrar el pĂșblic de ple dins de lâespectacle. Des dâaquesta primera cançó i fins al final del concert es van dur a terme diverses projeccions, des de les imatges dels videoclips, fins a fotografies de totes les persones i grups que han versionat el tema âFil de llumâ. Aquestes projeccions van anar a cĂ rrec dâOriol Colomar. Al llarg del concert, el barcelonĂ va repassar diversos temes de la seva carrera musical perĂČ, sobretot, els del seu darrer disc: Ping pong. AixĂ doncs, âLa moda que ha arribatâ, âPer totsâ, âAvorrimâ o âLâamor Ă©s 1, 2, 3, 2, 1 i cap petĂłâ sĂłn alguns dels temes que varen sonar al llarg de la nit. Cal des-
22
tacar tambĂ©, la presĂšncia dâun quartet de corda que va acompanyar cançons com âMitja partâ o âFil de llumâ. El concert tambĂ© va comptar amb lâespecial col·laboraciĂł del poeta David Monllau i del cantant Artur Gaya (integrant de Quico el CĂ©lio, el Noi i el Mut de Ferreries). AmbdĂłs varen pujar a lâescenari per interpretar els temes âLo nostre riuâ i âArrĂČs, col i fesolsâ. El final del concert estava arribant perĂČ les ganes de festa, de mĂșsica i de ball no van minvar ni un sol moment. Tant Ă©s aixĂ que part del pĂșblic es va alçar del seu seient i es va deixar endur al ritme dââEl forat del panyâ. El concert va concloure amb el ja mĂtic âFil de llumâ, perĂČ aquesta vegada dâuna manera molt especial. Fins a 80 persones, membres de les corals TwOCats pel Gospel, Gospel Marista, Diaula, La quarta fila i Lurdes, varen pujar a dalt de lâescenari per interpretar aquest tema conjuntament. Una escena molt bonica per posar punt i final a una vesprada de Mitja part. MARTA DIAGO
Tot CONCERTS
Abril ataviats, fusionen temes propis amb cançons populars, rondalles, refranys i dâaltres elements folklĂČrics que han anat passant de pares a fills, grĂ cies a aquest boca-orella intergeneracional. La tan nostrada jota es converteix en una de les protagonistes de la nit i farĂ que el pĂșblic no deixi de fer sonar les palmes a ritme de tres per quatre.
Pepet i Marieta porta la tradiciĂł oral a Luz de Gas â Lâartista ebrenc apropa la cultura popular amb lâespectacle âDe boca a aurellaâ en el marc del Festival Barnasants Mentre una manada dâebrencs barrejats amb alguns âpixapinsâ âtĂtol dâuna de les cançons i sense Ă nim dâofendre ningĂșâ esperem a la platea improvisada a la Sala Luz de Gas, apareixen una parella dâavis que es passegen xerrant entre les cadires. De cop, el nĂ©t fa entrada i roba les ulleres del iaio i acaben tots tres mĂșsics dalt de lâescenari junt amb Josep Bordes. AixĂ sâinicia âDe boca a aurellaâ, un espectacle de Pepet
i Marieta amb voluntat de retre homenatge a la tradiciĂł oral de les Terres de lâEbre i de tota la resta del territori. AixĂ doncs, desprĂ©s de deu anys dâhaver publicat el seu primer disc âSempre hi ha un pedaç pa un descosit (2004)â, la banda dâUlldecona en format reduĂŻt arriba al Barnasants per apropar la cultura popular de sempre al pĂșblic dâavui. Tots quatre mĂșsics ben
La mĂ gia de la Iaia La Iaia XXL Ă©s el nom de lâespectacle que la banda va presentar a lâauditori juntament amb la Cobla Bisbal Jove. En aquesta cita es va barrejar fans de la mĂșsica mĂ©s tradicional catalana amb el mĂ©s modern indie folk. El so electrĂČnic de âLâaccidentâ va encetar el concert, acompanyat de projeccions de colors, unes imatges que es contraposaven amb la solemnitat de la Cobla.
âHem de trencar lâencanteri de la iaiaâ deia Ernest Crusats, veu i guitarra del grup, en la seva primera intervenciĂł. I Ă©s que nomĂ©s ells podien treure la maledicciĂł que havia rebut Xavier Molina, el director de la Cobla, per part dâuna anciana del seu poble. DesprĂ©s dâaixĂČ van anar tocant les diverses cançons del repertori del seu nou disc, On Ă©s la mĂ gia?, com ara âEl meu gos sâenvĂ â, âOn ets Matilda?â o âlâĂsâ.
23
Tampoc no hi falten al·lusions i clams en defensa de les constants agressions que rep el sud de Catalunya o, com lâanomenen, âel cor dels PaĂŻsos Catalansâ. I Ă©s que els Pepet i Marieta des de sempre han reivindicat la uniĂł cultural entre la gent de lâEbre i la del SĂ©nia, territori fronterer perĂČ mĂ©s que agermanat, com ells mateixos demostren amb components de totes dues bandes de riu. Amb aquest espectacle, programat per primer cop al 2008 en coproducciĂł amb la Fira del Llibre Ebrenc i lâactual Litterarum de MĂłra dâEbre, el cantant ulldeconenc o faldut â malnom que reben els habitants dâaquesta vilaâ demostra la necessitat de mantenir viva la cultura del poble pla; aquella que molts cops no es recull en els llibres, sinĂł que ens arriba de la mĂ dels iaios, pares, oradors i tota la resta de defensors dâaquesta forma de saviesa de tan gran magnitud i molts cops oblidada. ĂNGELS SALGADO
Va ser amb âLa Platjaâ que el pĂșblic es va animar i els va acompanyar amb aplaudiments al ritme de la mĂșsica. En el concert tambĂ© van recordar altres cançons de la banda, com el meu vaixell, un moment romĂ ntic en quĂš nomĂ©s van intervenir els instruments de la cobla i la veu del cantant. En els bisos, desprĂ©s dâhaver desfet lâencanteri amb un petĂł entre lâErnest i el Xavier, van interpretar âTotes les promesesâ. El director de la Cobla va reconĂšixer que aquella nit havien trobat la mĂ gia de La Iaia. Finalment van interpretar âDeclaraciĂł de principisâ amb tot el pĂșblic de lâauditori dempeus i acompanyant el ritme electrĂČnic dâaquesta popular cançó del grup. GERARD CAMPOS
Tot CONCERTS
Abril
Foto: Roger Aran // Totmusicat
Tothom sap rockân'roll â Gerard Quintana presenta el seu nou treball amb un concert apoteĂČsic a la Sala Barts de Barcelona dins el marc del Festival de Guitarra DesprĂ©s de molts anys allunyat del rock, Gerard Quintana hi torna amb un nou disc acompanyat del versĂ til Xarim ArestĂ©. Tan sols disset dies mĂ©s tard de la sortida de Tothom ho sap, i havent venut un gran nombre de discos, Quintana i ArestĂ© el presenten a la sala Barts.
amb una potĂšncia, un control i amb una destresa a la veu digna dâun dels millors cantants de rock del paĂs. En Xarim sedueix la guitarra i la toca de forma absolutament magistral com sempre. La millor parella per fer rock pur, modern i actual, i aixĂ ho demostren damunt de lâescenari.
Poc a poc Ă©s van omplint les localitats. En lâambient es pot palpar les ganes de la gent de gaudir dâaquesta nit. Amb neguit, el pĂșblic comenta entre si les diferents cançons de Tothom ho sap, de com les portaran en directe o si faran algunes de Sopa de Cabra o de Very Pomelo. Ja passen deu minuts de lâhora prevista dâinici del concert quan per fi apareixen entre el fum de lâescenari els mĂșsics entre una forta ovaciĂł.
Les cançons sĂłn corejades i aplaudides amb ganes per tota la sala. Un dels primers moments mĂ©s Ă lgids de la nit Ă©s quan comencen els acords de âSi et va bĂ©â de Sopa de Cabra, amb el que es fa evident que no sâhan oblidat els clĂ ssics de la mĂtica banda catalana. DesprĂ©s dâaquest tema tot va de pujada, la banda fa vibrar a tots els assistents cançó a cançó.
Lâencarregada dâobrir la nit Ă©s â1.000 preguntesâ. Amb tan sols les primeres notes que toquen ja es veu que ens sobraran les butaques. En Gerard demostra que estĂ en plena forma,
Arriba lâhora dels bisos i ens sorprenen a tots amb una versiĂł rock de âCaicâ. Emocionant i vibrant, un pĂșblic entregat, de peu i cantant totes i cada una de les cançons que des de lâescenari toquen. DesprĂ©s dâun enĂšrgic i potent primer bis, tornen a sortir
24
a escena la banda amb ganes de quedar-sâhi i amb una sala absolutament entregada. Per acabar fan una molt bona versiĂł de Lou Reed que no tenen prevista i que aconsegueix ficar la pell de gallina a mĂ©s dâun. Un bon tribut a un dels mestres del rock. DesprĂ©s arriba lâĂșltima, la cançó que acomiada el que ha estat una nit mĂ gica, arriba el torn de la mĂtica âLâEmpordĂ â que fa esclatar a tota la sala dâemociĂł i tothom la coreja amb ganes. El Gerard Quintana mĂ©s cĂČmode i entregat que hem vist en molt de temps, acompanyat per el seu fidel escuder Xarim ArestĂ© que conjuntament han demostrat que Catalunya vol rock, i una banda potent, enĂšrgica, i amb un directe brutal. Aquest projecte tĂ© tots els ingredients per ser un Ăšxit assegurat, amb el disc, perĂČ sobretot amb els directes. ROGER ARAN
Tot CONCERTS
Abril Foto: Jordi Marcual // Totmusicat
Els Catarres sâacomiaden amb Postals del VallĂšs Occidental
â Dins la gira programada com a Curtcircuit Els Catarres aconsegueixenomplir amb una festassa la Faktoria dâArts de Terrassa juntament amb els amics de GermĂ Negre Aquesta vegada el carrer la Rasa de Terrassa feia goig. Una filera de gent llarguĂssima esperava poder entrar per veure i escoltar als guanyadors absolut de la darrera ediciĂł dels Enderrock, Els Catarres. LâactuaciĂł començava a les 22:30h amb mitja hora de retard, prĂšviament il·luminant-se el cartell de CurtCircuit i sortint fum de damunt de lâescenari, aquesta vegada amb les dues sales i ple de gom a gom. Els sis components de GermĂ Negre, liderats per la veu i lâacordiĂł dâAdriĂ DilmĂ©, molt aclamats pel pĂșblic, van aparĂšixer, com moltes vegades ells mateixos recorden, com si dââuna apariciĂł cĂČsmica de la Moreneta de la Serra, verge dels catalansâ es tractĂ©s. El grup de Banyoles, amb un llenguatge sonor de tall folk que convida a la festa i lâagitaciĂł festiva juntament amb el caracterĂstic violĂ i lâacordiĂł, va demostrar ser un ferm partidari dâutilitzar la musica per reivindicar aspectes socials i donar suport a lâautodeterminaciĂł dels pobles i la immersiĂł lingĂŒĂstica dels PaĂŻsos Catalans. Van sonar composicions de caire irĂČnic com âEl rei vol coronaâ introduĂŻda amb fons de la banda sonora de la pel·lĂcula del âRei lleĂłâ aixĂ com aclamacions de âVisca Catalunya independent, amb Terrassa de capitalâ o cançons populars i tradicionals a lâestil âJo vaig a la muntanyaâ, âEl ball del fanaletâ -interpretada amb dos acĂșstiques i convidant a ballar en parella- o âEl tren pinxo de Banyolesâ, tema cantat en el seu dia per La Trinca. La formaciĂł desprĂ©s de fer cantar, emocionar, ballar i donar lâoportunitat de beure vi banyolĂ amb bota enmig dâuna
rotllana, acabava el repertori amb una adaptaciĂł catalana dâuna mĂtica cançó de Boney M. titulada âRius de Babilonâ. Els preparatius per dur a escena al grup estrella de la nit van durar uns vint minuts, desprĂ©s de que quatre tĂšcnics de la formaciĂł poguessin assegurar una bona qualitat de so per estendreâl durant tota la nit. El bombo i el contrabaix de la Roser Cruells, caracterĂstic de la banda, juntament amb la percussiĂł, eren a punt damunt lâescenari per presentar-nos el seu darrer Ă lbum Postals (Discmedi, 2013). Sâapaguen els llums i novament el fum difumina lâambient, aquesta vegada per donar pas als dos trompetistes, la percussiĂł i els tres components de la banda liderats per lâacĂșstica i la veu de lâĂric VergĂ©s, a primera fila. Els crits del pĂșblic, el âRockânâRollâ que va donar tĂtol a la cançó dâestiu 2013 de TV3 i el confeti, inicien la funciĂł entrellaçant amb la ballable i festiva âVull estar amb tuâ, guardonada com a millor cançó de pop-rock i millor lletra de cançó als premis Enderrock. Lâinici fulgurant va donar pas a unes paraules de la Roser âEsteu a tope, no esperĂ vem aquesta moguda, Ă©s sĂșper guai que la gent sĂ piga les cançons i no pari de cantar-lesâ. El Jan Riera canvia el seu acordiĂł per una melĂČdica i dona pas a âTintinâ, âTokyoâ, âSeguirem lluitantâ i âA tot colorâ. LâĂric ens presenta la segĂŒent cançó, âCamp dâoliveresâ com quelcom nostĂ lgic i ens proposa cantar-la amb lâaccent mallorquĂ dâen Tomeu Penya. Sense parar de cantar ni un segon, ens presentaven la primera cançó que van penjar a
25
Internet des del naixement del trio, una parĂČdia dâun âmodernetâ de Barcelona que decideix canviar dâaires: âMeân vaig al campâ. La seguien âLa noia de la plaçaâ i altres Cançons 2011 com âEls amants de Sant Joanâ o âTots menys tuâ perquĂš no parĂ©s la festa. Moments abans, tot eixugant-se la suor del front i fent-nos partĂcips dels moments de calor que estaven passant desprĂ©s de provocar el nostre ball, fer-nos ajupir, cridar i saltar ben alt, anunciaven que ja estaven a la recta final de la seva actuaciĂł perĂČ encara ens sorprenien amb âInvenciblesâ per abandonar provisionalment lâescenari. El primer tema als bisos va ser un retornar al passat, anunciat com una cançó dâamor, un amor prohibit començat per J i acabat per R âJeniferâ, escollida lâany passat com a millor cançó 2012 en els premis Enderrock. La festa va continuar amb âLa festa major dâAiguafredaâ dâon tĂ© origen part de la formaciĂł, âVola amb miâ i âCaramellesâ. Aprofitant que ja sâacabava, van presentar a tots els components de la banda i, novament, van donar grĂ cies pel recolzament eufĂČric del pĂșblic al qui tant han dâagrair. El repertori qualificat de âpositiu, optimista i alegreâ acaba amb una calmada i aclamada cançó âLa porta del celâ demostrant que mĂ©s enllĂ de la seva proximitat i els Ăšxits aconseguits, amb tant sols dos CD i un EP al mercat, sĂłn un grup amb solera i consolidat en el panorama musical catalĂ . Saben, i els allĂ presents sentim, que ha estat una nit especial i marxem amb moltes ganes de retrobar-nos ben aviat.. JORDI MARCUAL
Tot CONCERTS
Abril
Festa entre amics â Oques Grasses presenten Digue-nâhi com vulguis a lâHeliogĂ bal en un concert proper, espontani i divertit LâendemĂ mateix de publicar el seu nou treball, Oques Grasses ja el posaven en marxa. DesprĂ©s de presentar-lo amb un breu showcase a lâFnac âa lâhora de la veritat no tant breu-, arribava el primer concert dâuna gira que des del primer dia seâls ha presentat intensa.
escenaris que trepitjaran els osonencs durant els propers mesos, perĂČ es va acabar convertint en una autĂšntica festa que ho va tenir tot. El pĂșblic arribava amb els deures fets, les cançons escoltades i ganes de passar-ho bĂ© i aixĂ ho van demostrar des de la primera cançó.
LâHelio era ple âtampoc Ă©s difĂcil dâomplir- i el pĂșblic estava completament entregat. Hi havia ganes dâOques Grasses desprĂ©s dâuns mesos sense les seves cançons i el grup no va decebre. Era una primera presa de contacte, en un espai petit i possiblement allunyat dels
âCantimploresâ donava el tret de sortida, perĂČ tardaria poc a arribar el primer gran Ăšxit. DesprĂ©s de âFinals blausâ, âCulâ ja feia que tota la sala fos un clam i coregĂ©s a pulmĂł totes i cada una de les estrofes. Era un concert en famĂlia i la proximitat era total, en el
Guillamino&The Control Zâs enĂšrgics dalt lâescenari El cantant Guillamino acompanyat dels set mĂșsics que formen The Control Zâs carregats dâenergia es van entregar al pĂșblic per exhibir el nou treball Un altre jo. Un concert que es va realitzar dins de la programaciĂł del Black Music Festival. LâactuaciĂł va començar uns minuts mĂ©s tard de lâhora prevista. Els mĂșsics van aparĂšixer a lâescenari a les 22:17h per interpretar el primer tema de la nit i del nou disc, âĂs foscâ persuadint al pĂșblic per ballar al ritme de soul i funk. Amb tota la naturalitat, en Pau Guillamet posant-se mĂ©s sensual va interpretar âVerd verd verdâ acompanyat dâun vent molt potent. TambĂ©, es va poder escoltar la
sentit mĂ©s literal. âEstem a prop i Ă©s guaiâ bromejava un Josep Montero tant espontani com sempre. âFĂ cilâ tornava a fer cantar els assistents i posava un parĂšntesis entre els diferents temes del nou disc. Digue-nâhi com vulguis va sonar prĂ cticament sencer âamb lâĂșnica excepciĂł de âLlum fluorescentâ-, perĂČ no va monopolitzar la nit. âLa granjaâ es va catalanitzar i tot cantant âescalfa el solâ sâarribaria a âCavall estableâ. âQuin cansament, vols dir que ho aguantarem tot lâany aixĂČ?â comentava Montero abans de llançar-se a cantar âPassos importantsâ que, com marca la tradiciĂł, acabaria amb tots els membres de la banda sense samarreta.
La festa perĂČ, no va acabar aquĂ. Seguidament, a lâescenari de La Mirona sâhi va poder veure un dels grups mĂ©s esperat del festival, Big Samâs Funky Nation. Amb el local de gom a gom, els de New Orleans van posar el nivell molt elevat manejant els instrumentsamb gran habilitat.
Tot i la poca mobilitat que permetia lâespai, el grup va demostrar que segueixen tant enĂšrgics com sempre i que tenen una capacitat innata per encomana la festa al pĂșblic. El concert encarava la recta final i els seguidors sorprenien als propis musics al començar a entonar âSexyâ, una de les cançons que feia nomĂ©s 24 hores que havia vist la llum. âSexy com tu no hi ha ningĂșâ cantava lâHeliogĂ bal en bloc i el grup responia interpretant la cançó demanada. El concert tocava la fi amb âSonunucellâ i âSenzillaâ, amb quĂš Oques Grasses deixaven lâescenari entremig dels crits del pĂșblic, que ja amb la banda fora de lâescenari seguiria cantant la cançó.
ALBA PAIRET
PAU PLANAS
peça inspirada en Pere Calders, âDemĂ a les 3â o fins i tot, âHelp meâ del disc Fang molt elogiada per part del pĂșblic. El concert va arribar al punt i final amb el bis de la ja representada âVerd verd verdâ que finalment va aconseguir moure als mĂ©s tĂmids.
26
totENTREVISTES
Abril Foto: Roger Aran // Totmusicat
âQuan jo convoco les muses no em parlen de lâactualitat polĂticaâ Com ha anat lâexperiĂšncia de treure endavant aquest setĂš disc? DesprĂ©s de set discos un ja no sap ben bĂ© quĂš dimonis fer, per tant vam provocar un canvi en la nostra metodologia de treball i vam decidir canviar el lloc on enregistrar el disc. Dâon neix la necessitat de buscar aquest canvi? BĂ sicament buscĂ vem un canvi en la sonoritat. ConsiderĂ vem que amb tres discos amb en Paco Loco havĂem investigat dins el so que ell ens ofereix i la seva manera de treballar i ara volĂem canviar, simplement per fer alguna altra cosa. VolĂem buscar un estudi que ens permetĂ©s gravar mĂ©s en directe. Ens volĂem sentir novament desafiats per una nova figura dâautoritat com Ă©s el productor, per un nou enginyer de so... Per aixĂČ vam anar a França.
Dieu que volĂeu sortir de la vostra zona de confort, una decisiĂł arriscada... SĂ, tĂ© el risc que jugues amb moltes incerteses. Quan vas a gravar a qualsevol lloc et poses al servei dâuna nova forma dâautoritat. El mĂ xim que pots fer Ă©s assegurar-te que les condicions tĂšcniques siguin bones, a banda dâaixĂČ no saps ni la metodologia de treball que tĂ©, ni lâhumor, ni si Ă©s una persona molt dura, o freda... En aquest cas, a mĂ©s, parlar un altre idioma tambĂ© complica les coses pel simple fet que amb catalĂ o en castellĂ ja Ă©s prou complicat expressar segons quines idees abstractes sobre el so, doncs imagina en anglĂšs o en francĂšs! Vas a un lloc on tâhavies de tornar a escarrassar per expressar-te bĂ©, havies de portar-ho tot molt mĂ©s ben preparat... PerĂČ volĂem poder gravar dâuna manera mĂ©s lleugera, que tot el que gra-
29
vĂ©ssim ho poguĂ©ssim tocar en directe i allĂ ens ho oferien. El disc lâobre âLa brisaâ, una cançó que serveix per explicar el tĂtol. Parleu de la importĂ ncia de lâĂ nsia com una virtut, parleu lâĂ nsia de viure, de lâĂ nsia que ens ajuda a continuar endavant... SĂ, Ă©s accedir a un estat dâequilibri amb una xacra de la nostra Ăšpoca, que Ă©s que es genera molta ansietat en la gent pel fet que ens hem dâadaptar sistemĂ ticament al canvi sistemĂ tic. El mĂłn canvia moltĂssim alhora que tâofereix moltĂssimes possibilitats de tot, de realitzaciĂł, perĂČ tambĂ© de fracĂ s, o de canvis de parella, de conĂšixer gent, de canviar de pis... Hi ha moltes coses que generen ansietat i la zona dâequilibri Ă©s arribar a considerar que aquesta Ă nsia significa tambĂ© que estĂ s viu.
totENTREVISTES
Abril
âJo crec que una
cançó no ha de respondre res, ha de reproduir la pregunta dâuna manera millorâ
âEl projecte col·lectiu de la independĂšncia tambĂ© Ă©s possible que sigui una manera de representar-nos una mena de paradĂsâ
Una altra de les idees principals del disc Ă©s el paradĂs expressat de moltes maneres diferents. Com heu volgut transmetre aquesta idea? Al disc Ordre i aventura em vaig adonar que les cançons eren en bona part producte de les lectures que havia fet durant els darrers dos anys i de les coses que mâhavien preocupat. MĂ©s endavant, aixĂČ ja ho he provocat. Amb Lâamor feliç ja vaig llegir expressament pel disc i amb LâĂ nsia que cura tambĂ© ha estat aixĂ. PerquĂš el paradĂs? Doncs perquĂš el tema aquest estĂ en lâaire. Ens estan lapidant lâestat del benestar i som una generaciĂł que viurĂ unes condicions socials i econĂČmiques pitjors que les dels seus pares i aixĂČ et dĂłna una certa idea que tâestĂ s acomiadant dâuna versiĂł del paradĂs, que va ser una bona Ăšpoca. PerĂČ mentrestant nâestĂ s buscant una altra. El projecte colâąlectiu de la independĂšncia tambĂ© Ă©s possible que sigui una manera de representar-nos una mena de paradĂs i de possibilitats i de situacions de les quals ben bĂ© tampoc en sabem res. Per totes aquestes coses potser Ă©s lĂČgic que agafĂ©s la idea del paradĂs, perĂČ aixĂČ no Ă©s conseqĂŒĂšncia dâaixĂČ. Ăs a posteriori que jo em pregunto el perquĂš em preocupava el paradĂs. TambĂ© amb Lâamor feliç, les lectures que havia fet sobre lâamor romĂ ntic i la idea medieval de lâamor desemboquen sobre noves maneres de pensar en el paradĂs, que sĂłn les idees renaixentistes on el paradĂs Ă©s un jardĂ tancat on hi ha una certa desinhibiciĂł dels sentits i de
la sexualitat. AixĂČ entra en discussiĂł permanent amb una altra forma del paradĂs que Ă©s la de Sant TomĂ s, mĂ©s rĂgida i de contacte amb DĂ©u. Aquestes representacions del paradĂs em van interessar i vaig intentar llegir sobre aixĂČ. Finalment han sortit cançons que, molt probablement, no en parlen directament, perĂČ sĂ que en totes pots intuir que hi ha una certa versiĂł o una certa posada en perill dâuna versiĂł del paradĂs. âMai mĂ©sâ Ă©s una cançó sobre ganduls perĂČ tambĂ© sobre el paradĂs de dedicar-te a la mĂșsica; âEl corredorâ Ă©s el paradĂs que vas creant a base de concerts; âJa no tanca els ullsâ Ă©s una ilâąlustraciĂł dâuna postal sobre un accident de trĂ nsit que captura de manera trĂ gica el millor moment dâuna vida, quan amb la teva parella surts per primera vegada o estĂ s en una nit romĂ ntica en quĂš tempteges amb el mĂłn misteriĂłs de la sexualitat, de la nit i de la vida adulta, perĂČ el cel cau a la terra. En totes les cançons dâalguna manera hi Ă©s el tema del paradĂs, per aixĂČ nâacabo parlant a les entrevistes, tot i que no sigui tant evident. Sempre has dit que no et sents cĂČmode fent cançons crĂtiques o socials de forma directa, perĂČ sĂ que hi poses alguns detalls. A âMentre floreixen les florsâ, per exemple, hi ha uns cors que van repetint âLampedusa, Lampedusaâ. Com intentes trenar aquests petits detalls amb les cançons en si? A lâhora de fer cançons mâimposo poques coses. Crec que escriure cançons
30
vol dir convocar segons quins automatismes que fas per instint o que surten per configuraciĂł del meu hardware, encara que les meves lectures siguin unes o unes altres. A mi evidentment que mâinteressa lâestat de la societat i la situaciĂł polĂtica, perĂČ aixĂČ, ves a saber perquĂš, mai sâacaba convertint en cançó. No Ă©s perquĂš jo mâimposi no fer-ho, Ă©s perquĂš quan jo convoco les muses no em parlen de lâactualitat polĂtica, potser perquĂš quan jo acudeixo a la mĂșsica ho faig precisament per fugir-ne. AixĂČ no treu, perĂČ, que de tant en tant em pugui cridar posar-hi algun detall, com en aquest cas. Quan ja tenia la certesa que una idea central de lâĂ lbum era el paradĂs i la seva posada en perill o els seus lĂmits em vaig imposar escriure una cançó sobre la tragĂšdia de Lampedusa, pel simple fet que a Lampeusa hi conflueixen dues visions del paradĂs, lâoccidental i la oriental. Occident Ă©s gegant, i lâorient tambĂ© perĂČ la idea occidental del paradĂs moltes vegades tĂ© en la desinhibiciĂł o en el fugir de les nostres rutines les seves caracterĂstiques bĂ siques, mentre que els orientals âbĂ sicament lâIslam- tĂ© en occident o en el relaxament moral dâoccident una sortida i segurament tambĂ© hi veu una visiĂł paradisĂaca. A Lampedusa, aquestes dues idees es troben dâuna manera traumĂ tica i trĂ gica, per tant, em vaig obligar a escriure una cançó sobre allĂČ. La manera final que acaba adoptant aquella cançó, perĂČ, sĂ que Ă©s veritat que acaba tenint mĂ©s a veure amb Mishima que amb una cançó denuncia de tota la vida.
totENTREVISTES
Abril
âA mi evidentment que mâinteressa lâestat de la societat i la situaciĂł polĂtica, perĂČ aixĂČ, ves a saber perquĂš, mai sâacaba convertint en cançóâ
TambĂ© parlaves de âMai mĂ©sâ, on fas una reflexiĂł en quĂš dius que la mĂșsica encara no es considera un treball. Encara falta que la mĂșsica la gent lâacabi de veure com el que Ă©s? SĂ. Som el segon paĂs mĂ©s pirata del mĂłn desprĂ©s de Taiwan, tenim un govern que no persegueix la pirateria i tenim un IVA del 21% en lâespectacle mentre que als casinos els hi abaixaran els impostos al 10%. Lâaltre dia vaig llegir a un tuit o no sĂ© on que els mĂșsics haurĂem de fer loteries durant el concert i aixĂ ens baixarien lâIVA. En aquest disc tambĂ© hi ha una cançó instrumental... SĂ, Ă©s una cosa que feia discos que amb els nois parlĂ vem. La meva veu i els textos tenen una presĂšncia important al llarg dels discos de Mishima i moltes vegades la seva densitat o la seva monotonia, directament, pot cansar lâespectador. Sempre pensĂ vem que era una bona manera incloure-nâhi un, tambĂ© per crear espais i modificar ambients. Aquest tema dâen Marc ens anava com anell al dit pel sol fet que al lloc on estĂ situada de lâĂ lbum canvia el to de tot. Totes les cançons estan plenes de referents, dâidees... AixĂČ pot fer que a la gent li costi dâentendre quĂš volen dir i quĂš hi ha al darrera? A mi sempre mâha interessat lâart que et captivaven de primeres perquĂš et dona la impressiĂł que allĂ sâhi estĂ jugant alguna cosa important, que
sâhi estĂ resolent o sâhi estĂ proposant una visiĂł sobre les coses reveladora, que et permetrĂ sortir de lâexperiĂšncia dâaquella obra dâart com una millor persona. Aquestes sĂłn les obres dâart que mâinteressen i en les cançons que jo faig intento no erigir-me en una mena de persona que ho resol tot. Jo crec que una cançó no ha de respondre res, ha de reproduir la pregunta dâuna manera millor, dâuna manera aclaridora. Jo no em relaciono amb lâart buscant entendre coses, mâhi relaciono dâuna altra manera i intento passar una bona estona, que em desafiĂŻ i que em proposi imatges que em captivin i que em posin en dubte. Per la manera que jo tinc dâescriure cançons, moltes vegades em revelen coses que jo no sabia ni que pensava. Aquestes sĂłn el tipus de cançons que intento fer. AixĂČ no treu, perĂČ, que el meu esforç sigui sempre el de la claredat. La intensitat me la imposo jo, hi Ă©s darrera de les cançons. Darrera de cada cançó nâhi ha 30 que haurien pogut ser perĂČ que hi he renunciat, hi ha coses per les que mâhe documentat molt, perĂČ tambĂ© hi ha cançons que faig com un joc, amb un pur gest i en un matĂ. Sigui com sigui, en totes intento que el catalĂ sigui planer i entenedor, en realitat no utilitzo un llenguatge tant culte. Musicalment, en canvi, heu intentat buidar una mica les cançons... SĂ, ja feia uns quants discos que per la manera de treballar dâen Paco i la nostra manera de fer natural revestĂem els temes de molts arranjaments. AnĂ vem amb en Paco amb la intensiĂł
31
de buidar i acabĂ vem reomplint-ho tot perquĂš ens agrada la idea de crear nous sons a partir de la suma de sons ja existents. PerĂČ aquesta vegada anĂ vem a buscar una sonoritat molt mĂ©s propera al nostre directe. VolĂem que es notĂ©s lâespai que ocupa el so i vam buscar un estudi que tinguĂ©s aquestes caracterĂstiques. Els directes com els esteu preparant? Com que tot lâĂ lbum ja lâhem pensat com un Ă lbum que havia de sonar en directe la preparaciĂł Ă©s la mĂ©s fĂ cil que hem tingut mai. Tocarem els temes bastant semblant a com sonen al disc perquĂš aquesta era la nostra idea i la nostra proposta. Durant els propers mesos fareu molts festivals i molt diversos. Combinareu diferents formats, ja que segurament no Ă©s el mateix tocar en el Concert de lâestelada que fer-ho al PopArb o al Canet Rock? MĂ©s que la diferĂšncia entre festivals, jo crec que la diferĂšncia Ă©s mĂ©s entre tocar en un teatre o en un festival, o entre tocar en un festival o una sala. SĂłn tres lligues. El festival tĂ© el component de concert en un espai a lâaire lliure, moltes vegades amb llum diĂŒrna i on lâespectador tĂ© una certa llibertat de moviments. Per aquest tipus dâesdeveniment has de fer un espectacle, per una sala nâhas de fer un altre i per un teatre un altre. AixĂČ Ă©s el que estem preparant, les diferĂšncies entre aquestes coses. PAU PLANAS
totENTREVISTES
Abril
Joan Colomo
âTot el que faig reflecteix el que sĂłcâ
Natural. Sincer. Pur. Parlem amb Joan Colomo sense embuts. Descobrim tots els detalls del seu nou disc, La fĂlia i la fĂČbia, i ens endinsem dins de la trajectĂČria del cantautor catalĂ . Quina ha estat la experiĂšncia de gravar aquest disc? EstĂ s satisfet amb el resultat? Ara veient la reacciĂł de la gent sĂ que estic content. Vaig tenir uns moments de dubte quan vaig acabar de gravar-lo perquĂš pensava que no li agradaria a ningĂș perĂČ, realment, em passa en cada disc que gravo. Ja Ă©s un procĂ©s natural de dir: âUi, quina merda hem fetâ perĂČ desprĂ©s ja veus que hi ha gent que li agrada. Aquest disc Ă©s el que reflecteix mĂ©s lâessĂšncia de Joan Colomo? Jo vaig fent discos des de quĂš era petit amb diversos grups i la idea Ă©s fer el que em surt. Tot el que faig reflecteix el que sĂłc. La idea Ă©s intentar millorar de mica en mica i arreglant els errors dels discos anterior i fer-ho millor. En el disc expliques que tot Ă©s blanc i negre, no existeixen els grisos. Per quĂš creus que els extrems sĂłn els Ășnics punts vĂ lids?
No sĂ© si crec aixĂČ. Jo escric sense mĂ©s, a vegades faig reflexions i tampoc estic 100% convençut del que dic. Jo crec que sĂ hi ha grisos perĂČ a vegades escric amb la ironia. AixĂČ que nomĂ©s hi ha blanc i negre Ă©s part de la meva lĂrica.
sà que és veritat que quan vaig començar a fer discos en solitari hi havia un rotllo més inofensiu.
Ăs un disc força filosĂČfic on la reflexiĂł pren molt protagonisme...
Una mica sĂ, fins i tot a nivell musical perquĂš en aquest disc hi han passatges una mica mĂ©s canyeros que els discos anteriors, els quals eren una pĂšl mĂ©s infantils.
Jo no sĂ© com faig les meves lletres perĂČ sĂ que Ă©s veritat que sempre intento posar unes reflexions de caire filosĂČfic o de caire polĂtic. SĂ que Ă©s veritat que les cançons mâagradaria que fessin reflexionar a algĂș perĂČ tampoc Ă©s la meva intenciĂł. Jo simplement escric sense pensar-hi gaire. Comences el disc dient que no tâagrada lâĂ©sser humĂ , que no et sembla un animal sa. Hi ha mĂ©s mala llet en aquest disc? En el meus discos en solitari potser sĂ, perĂČ quan tenĂem grups amb quinze anys utilitzĂ vem mĂ©s mala llet. Cagant-se amb tot ho hem fet sempre perĂČ
32
Per tant, hi ha una mica de retorn a la joventut...
Quina Ă©s la teva fĂlia i la teva fĂČbia? La idea del disc Ă©s aquest sentiment que, de cop, veus que tot Ă©s xungo i desprĂ©s tot el contrari. Ăs aquesta esquizofrĂšnia en la que estem ficats els Ă©ssers humans perquĂš ser Ă©sser humĂ comporta pensar i aixĂČ Ă©s una moguda flipant. Aquest Ă©s un altre capĂtol, una nova etapa, dins de la teva trajectĂČria? SĂ, jo tenia aquesta sensaciĂł i per aixĂČ patia que no li agradĂ©s a ningĂș. Tot i aixĂ, a vegades sento que faig un pas en-
totENTREVISTES
Abril
âLa gent suposa
que si tens un altaveu i seguidors Ă©s perquĂš tens coses interessants a explicar perĂČ no Ă©s el meu casâ davant i desprĂ©s dos enrere. Miro coses que vaig fer al 2002 i veig que eren mĂ©s atractives que les que vaig fer lâany passat. Ăs anar fent...
En el disc continues combinant catalĂ i castellĂ . Ăs una mostra que dius les coses amb molta frescor, tal com et surten?
Per tant, no marcarĂ un punt dâinflexiĂł?
SĂ, aixĂČ dels idiomes quan vaig a fer la lletra dâuna cançó veig amb quin idioma queda millor. A vegades vull fer una cançó i veig que en castellĂ no queda bĂ©, perĂČ sĂ en catalĂ . I tambĂ© al revĂ©s. DepĂšn de quin rotllo i quina melodia tinc al cap, veig quina llengua sâadapta mĂ©s perquĂš el catalĂ i el castellĂ sĂłn diferents. El que passa que aixĂČ del bilingĂŒisme tampoc ho tinc clar, potser arriba el dia que ho faig tot en la mateixa llengua.
SĂ, de fet jo crec que pot haver canviat una mica lâembolcall de fer cançons perĂČ la meva formar dâescriure i fer melodies Ă©s bastant la mateixa. Lâaltre dia en una entrevista em deien el contrari i el periodista em preguntava: âNo tens la sensaciĂł de fer sempre el mateix?â. I aixĂČ sĂ que em fa por perquĂš mâagradaria anar obrint horitzons. Jo ho faig tot sense meditar-ho massa. Per exemple, jo ara tinc nous temes que, fins que arribi el moment de gravar-los, aniran evolucionant i canviaran. Com portes totes aquetes cançons al directe? He muntat una banda amb un membre mĂ©s que els que portava abans, ara som dos guitarres, perquĂš sigui mĂ©s canyero. Potser sĂ que Ă©s un retorn al que fĂšiem abans, amb uns directes amb mĂ©s canya, utilitzant dos guitarres i mĂ©s distorsiĂł... El que passa que som uns mandrosos, no assagem gaire, i sempre anemals concerts sense haver-ho preparat prĂšviament. I no farĂ s mĂ©s concerts en solitari? SĂ, una cosa que vull conservar Ă©s poder fer concerts jo sol. Tinc les meves maquinetes i faig el meu show, que tambĂ© mâagrada perquĂš Ă©s un altre rotllo de xerrar mĂ©s amb el pĂșblic, amb mĂ©s humor i amb mĂ©s gags. Aquesta faceta no vull deixar-la enrere.
Que Ă©s el que fa que una cançó sâadapti mĂ©s a un idioma? No sabria descriure-ho perĂČ sempre ho veig clar. A vegades, si Ă©s un tema rocker potser ho veig millor en castellĂ perquĂš els meus referents hi canten. Tot Ă©s qĂŒestiĂł de referents... Si alguna cançó em recorda a un referent que no mâagrada massa, potser amb lâaltra llengua mâagrada mĂ©s. TambĂ© depĂšn quina temĂ tica tracti... Ăs una qĂŒestiĂł de com estĂ dividit el meu cervell. La llengua materna Ă©s la que parlo amb els meus pares i el catalĂ Ă©s la llengua en quĂš he estudiat, mâhe comunicat amb els meus amics i el meu entorn. Suposo que cada idioma et porta a una cosa concreta. Deies que tâagradaria ser una dona negre i cantar jazz. Per quĂš? SĂ, Ă©s una idea que he tingut sempre. La dona Ă©s un Ă©sser molt mĂ©s proper a la natura. Ăs molt mĂ©s Ă©sser humĂ la dona que lâhome. Jo veig lâhome com una cosa molt mĂ©s simple, Ă©s com un actor que posa la llavor dintre de la dona perĂČ ella
33
Ă©s que porta la vida i estĂ a prop de la vida. Em sembla molt mĂ©s interessant ser una dona. Lo de negre ja no sĂ© perquĂš ho vaig dir. Quan escric cançons i penso de quĂš parlar perĂČ em quedo sense recursos, parlo del que puc. Costa trobar idees per fer lletres? Jo, ara mateix, ja no tinc res. La gent suposa que si tens un altaveu i seguidors Ă©s perquĂš tens coses interessants a explicar perĂČ no Ă©s el meu cas. Jo no vull ser cap persona que digui res a ningĂș perĂČ Ă©s la professiĂł que he triat i haig de fer-ho. PerĂČ se mâhan acabat les idees. Suposo que Ă©s qĂŒestiĂł de viure i tenir noves experiĂšncies. Si aconsegueixo llegir llibres i cultivar la meva ment, potser explico mĂ©s coses. PerĂČ, de moment, estic encallat. Realment, com ho fas? Tâasseus davant un paper i et deixes anar o bĂ© vas pel carrer apuntant idees en una llibreta? BĂ sicament, primer de tot, faig mĂșsica. Faig demos amb melodies i, a partir dâaquĂ, faig de tot. Idees que et vĂ©nen al cap i les apuntes, posar-me la cançó i veure que mâevoca... Tot tipus de recursos per intentar posar unes frases a uns acords. Com tâimagines Joan Colomo en 5 anys? AixĂČ del futur em fa por perquĂš sĂłc hipocondrĂac. Penso que em morirĂ© imminentment i tambĂ© sĂłc pessimista amb el futur dâaquesta societat i el mĂłn en quĂš vivim. Cinc anys sĂłn molts i poden passar moltes coses que no et sabria dir. DAVID BUENO
totENTREVISTES
Abril Foto: Fede Nieto
Raydibaum âNecessitĂ vem fer aquest disc i dir les coses dâaquesta maneraâ Raydibaum presenten Estructures sota terra, un nou treball on aposten per un canvi de sonoritat amb unes cançons mĂ©s potents Aposteu per un canvi de sonoritat, perquĂš?
Cal valentia per tirar endavant un canvi com el que proposeu?
Valen Nieto: Sobretot Ă©s un canvi estĂštic. TenĂem ganes de retrobar-nos, de canviar, de buscar nous aires i hem arribat a aquest punt. Hem intentat tornar a trobar aquell punt de quan comences, de renĂ©ixer com a grup.
RM: SĂ, perĂČ no Ă©s nou dâaquest disc. Nosaltres sempre fem els discos amb molta cura i som molt detallistes. SĂłn projectes molt personals, sĂłn obres que ens surten de dins.
Ricard MonnĂ©: Hi ha una frase que estem dient molt i que Ă©s que si ja ho hem fet no val. Per tant, ha estat un acte de necessitat? VN: Jo crec que tots els grups necessiten, en algun moment, evolucionar, anar cap a una altra banda, si no tâestanques. Si fas sempre el mateix, disc rere disc, arriba un punt en quĂš no tĂ© sentit i has de dir âI a partir dâara, quĂš vull fer? QuĂš vull dir?â. Pep Rius: Ăs fruit absolutament de la necessitat. Hi ha una frase al disc que diu âOn sĂłn els errors? Vull canviar per no estar mortâ i ho resumeix perfectament.
PR: Hem sigut molt conscients de fer un disc arriscat i que ens treu de la nostra zona de confort. Amb el disc anterior vam arribar a la nostra mĂ xima perfecciĂł en lâorfebreria pop, com sâha dit alguna vegada i amb aquest disc hem dit âsâha acabat, anem a posar-nos claus als peus i a obligar-nos a treure el mĂ xim de nosaltres mateixos en un lloc que no sigui el que ja coneixemâ. Aquesta investigaciĂł sempre hi ha sigut a Raydibaum, perĂČ en aquest disc hi Ă©s sĂșper present. Les lletres de quĂš parlen? PR: Penso que Ă©s molt mĂ©s ambiental que explĂcit i estĂ fet expressament. Ens hem basat amb quĂš si ja ho hem fet no val i, per tant, vaig decidir escriure les lletres en el transcurs dâuna nit. Em vaig
34
asseure i vaig dir âaixĂČ no ho he fet mai i necessito fer-ho dâaquesta maneraâ, Ă©s a dir, pressionar-me i que surti tot. Els recursos que tens al llarg dâuna nit sĂłn els que sĂłn i, per tant, bĂ sicament li dones voltes a el que et passa. Ara bĂ©, no ho he volgut fer de forma singular, jo sempre intento buscar una certa universalitat, intentant crear lâambient del que ens estava passant en aquell moment i pensant sempre com a grup. Amb aquest disc, voleu treure a la llum tot allĂČ que hi ha sota la superfĂcie, totes aquestes estructures sota terra? PR: MĂ©s que treure a la llum volem donar fe que existeixen. RM: Volem deixar constĂ ncia que a part del que hi ha a la superfĂcie, sempre hi ha alguna altra cosa per sota. Creiem que Ă©s un tĂtol que ens defineix molt. Som molt pencaires i una mica parla de tota la feina que hem anat fent al llarg de la nostra llarga histĂČria. Les estructures sota terra Ă©s tot el que estem fent per sota per, al final, poder mostrar el que fem a la gent.
totENTREVISTES
Abril
âTenim uns
referents de directes que no podem negar, des de Radiohead fins als grups dels 90 que destrossaven els escenarisâ
âTenĂem ganes
de retrobar-nos, de canviar, de buscar nous aires i hem arribat a aquest puntâ
Si quan vau començar, amb aquell EP en anglĂšs, us haguessin disc que deu anys desprĂ©s traurĂeu aquest disc que haurĂeu pensat? VN: No sĂ© si ens ho creurĂem. PR: No haguĂ©ssim entĂšs res. RM: Nosaltres sempre hem pensat que la nostra carrera Ă©s llarga. Nosaltres anem fent i no depenem de si el disc tĂ© Ăšxit o no. Nosaltres tenim uns objectius que sĂłn anar fent temes, discos i concerts. PR: Hem funcionat sempre aixĂ. Vam començar al local dient-nos âaixĂČ Ă©s el que Ă©s i no hi ha res mĂ©s que aixĂČâ. I aixĂČ sĂłn quatre tios âo cinc- tancats a un local, mirant-nos a la cara i dient âfem-hoâ. AixĂČ Ă©s la força del grup. Ăs el disc de quĂš us sentiu mĂ©s satisfets? VN: Jo crec que desprĂ©s de cada disc que hem fet ens hem sentit molt orgullosos. Estem molt satisfets del darrer
disc, perĂČ tot sĂłn moments diferents de la nostra vida. Aquest nou treball ha estat fruit de la necessitat. NecessitĂ vem fer aquest disc i dir les coses dâaquesta manera. Ara sĂ que nâestem molt satisfets, perĂČ igual que estĂ vem satisfets de lâanterior. Ara bĂ©, potser sĂ que tĂ© un punt extra pel fet que aquest cop ens ho hem fet tot nosaltres mateixos. PR: Hem conegut els intringulis âper dir-ho dâalguna manera- de tot el procĂ©s. Tota la part dâanar a la fĂ brica, saber els nĂșmeros de tot, fer un verkami⊠VN: A mĂ©s, Ă©s part dâun concepte. Jo crec que Ă©s una obra molt mĂ©s rodona si lâartista estĂ en totes les parts del procĂ©s. Tant estĂšticament com conceptualment jo crec que el producte Ă©s mĂ©s sĂČlid. En directe sonarĂ molt potent aquest disc? RM: Ăs el nostre objectiu, com sempre.
35
PR: La gent que ens ha anat seguint ja sap que normalment acostumem a trencar timpans i, en aquest cas, jo crec que especialment. VN: A mĂ©s, a lâassajar-ho ens hem adonat que Ă©s un disc molt emocional, en el sentit que hi ha una necessitat de tenir una connexiĂł. RM: Una de les grĂ cies dâaquest directe serĂ intentar emocionar molt a la gent. VN: A mĂ©s, tenim uns referents de directes que no podem negar, des de Radiohead fins als grups dels 90 que destrossaven els escenaris. Evidentment, no tenim els recursos per anar fent aixĂČ, perĂČ cremar lâescenari Ă©s el nostre somni. PR: PerĂČ no de forma literal, vaja, no ho sé⊠VN: Els directes nostres sempre sâhan caracteritzat per ser molt energĂštic i aquest ho serĂ especialment. PAU PLANAS
totENTREVISTES
Abril Foto: Roger Aran // Totmusicat
Albert SolĂ
âHe intentat explicar diferents histĂČries que fan referĂšncia a les relacions humanes, a les relacions del dia a diaâ
Albert SolĂ presenta el seu segon disc, Converses privades. SĂłn un conjunt dâhistĂČries que el cantant fa pĂșbliques al ritme del pop i el folk, deixant enrere la vessant mĂ©s intimista del primer disc. Amb optimisme i molta energia ens convida a formar part dâaquests diĂ legs, dâaquestes converses privades. En quĂš consisteix aquest nou disc, Converses privades, i les cançons que el componen? Com ha estat lâexperiĂšncia de la seva creaciĂł? VolĂem trencar una mica amb la lĂnia intimista i nostĂ lgica que havĂem seguit en el primer disc. Els onze temes que inclou, deu en catalĂ i un en anglĂšs, es mouen dins del folk dâarrel americana i altres estils com el pop, el funk o el soul; intento no tancar les portes a res. Tot i haver volgut deixar enrere aquesta lĂnia intimista, les cançons del nou treball segueixen parlant de temes que afecten al pĂșblic... SĂ, el que volia reflectir amb el tĂtol Ă©s el contacte directe que intento establir amb la gent. He intentat explicar diferents histĂČries que fan referĂšncia a les relacions humanes, a les relacions del dia a dia, perĂČ dâuna forma mĂ©s general per arribar al mĂ xim de gent possible. Mâha costat molt trencar amb la barrera intimista i, tard o dâhora, acaba sortint per algun cantĂł.
Parles de converses privades, perĂČ en el fons sĂłn converses que fas pĂșbliques, no? SĂ, volia jugar amb aquests conceptes. De fet hi ha una frase dins de la cançó de Converses privades que diu: âConverses privades que fan pĂșblica la vida de la gentâ. Quina ha estat la rebuda del disc? Sempre que treus un disc les sensacions sĂłn molt bones perquĂš estĂ s impacient i tens ganes de compartir la teva proposta amb el pĂșblic. De moment el nostre primer single, âSoroll eternâ, ha tingut molt bona recepciĂł. La famĂlia nâestĂ molt contenta, que han de dir, i en general estĂ anant força bĂ©. Et sents mĂ©s cĂČmode en aquest nou disc que en lâanterior? SĂ, en el sentit de que cada disc Ă©s un reflex de com ets tu en el moment en que el crees, per aixĂČ em sento mĂ©s
36
cĂČmode amb aquest segon ara mateix. AixĂČ no vol dir que cregui que aquest sigui mĂ©s madur o millor que el primer, simplement parla dâhistĂČries que ara em sĂłn molt presents. A mĂ©s, les cançons del primer disc van cobrant certa distĂ ncia i han adquirit un significat diferent perquĂš la gent ja se les ha apropiat, tenen un carĂ cter mĂ©s pĂșblic. Quan vas començar a gestar Converses privades? Com va anar el procĂ©s de creaciĂł i gravaciĂł? La gestaciĂł dâaquest nou disc ha durat un any i mig aproximadament, perquĂš sĂłn processos de creaciĂł molt lents, i mĂ©s tenint en compte la situaciĂł del mercat musical actual. Avui en dia, quan tens un producte fet has dâesperar molt de temps si vols publicar-lo en condicions ĂČptimes. Aquest Ă©s el cas de Converses privades, que ha comportat un procĂ©s molt llarg tant per la primera fase de creaciĂł musical, com per la posterior gestiĂł extra-musical.
totENTREVISTES
Abril
âVolĂem trencar
una mica amb la lĂnia intimista i nostĂ lgica que havĂem seguit en el primer discâ
âLâĂșnic que sĂ© Ă©s que la mĂșsica Ă©s la meva manera de viureâ
EstĂ s preparant ja els directes i la posada en escena dâaquest Ășltim CD? Tant amb el meu manager com amb lâequip que mâassessora coincidim en quĂš la millor tĂšcnica Ă©s anar fent concerts allĂ on surtin, perquĂš es tracta de tocar constantment. Mâestic preparant sobretot un format en solitari per poder defensar les cançons jo sol, i al cap i a la fi Ă©s un projecte personal. PerĂČ si sorgeix lâoportunitat de presentar els temes en gran format o en concerts mĂ©s espectaculars ens hi adaptem. Tens algun concert programat? SĂ, ja tenim un parell de presentacions tancades. El 5 dâabril toco al Teatre del Casal de Mirasol amb tota la banda, i el 9 de maig presentem el disc a la sala Luz de Gas. Els concerts de petit format et permeten mantenir el carĂ cter intimista i proper que has volgut potenciar. AixĂČ Ă©s un valor afegit? SĂ, crec que la gent gaudeix molt mĂ©s en aquests concerts per la proximitat i perquĂš lliga amb lâessĂšncia de les cançons. Jo tambĂ© hi gaudeixo molt mĂ©s, suposo que perquĂš la majoria de concerts que faig sĂłn de petit format. PerĂČ aixĂČ tambĂ© et fa trobar el valor en els casos puntuals on haig de tocar en algun festival de gran format, perquĂš et permeten esplaiar-te musicalment. Amb aquest carĂ cter prĂČxim seât podria classificar com a cantautor; estĂ ben considerada la figura del solista?
Tenim un panorama musical molt ampli, hi ha ofertes per a tots els gustos i les propostes mĂ©s intimistes tambĂ© tiren. Jo mâinspiro molt en projectes artĂstics de fora, en gent que sap defensar les seves cançons, que transmet una energia brutal nomĂ©s amb una guitarra i una veu. Pots arribar igual sense tenir una banda al darrere que tâacompanyi.
perĂČ al final no hi havia ningĂș que dirigĂs, tot es feia en equip. Poder treballar amb persones que sĂłn amics i professionals a la vegada Ă©s perfecte. Mâagrada molt com ha quedat el videoclip, recomano a la gent que seâl miri perquĂš tĂ© una fotografia molt bonica. A mi em costa posar-me davant de les cĂ meres perĂČ un cop em donen la guitarra me nâoblido.
Sempre has tingut clar que et volies dedicar a la mĂșsica?
Quina cançó ens recomanaries dâaquest segon disc?
Sempre ho he tingut clar; vinc de famĂlia de mĂșsics, de ben petit ja em rodejava dâinstruments i la mĂșsica ha estat sempre present en la meva vida. Ara tinc aquest projecte personal perĂČ aixĂČ no vol dir que dâaquĂ a cinc anys el segueixi tenint. LâĂșnic que sĂ© Ă©s que la mĂșsica Ă©s la meva manera de viure.
Concretament, la cançó en anglĂšs que vaig fer juntament amb el meu company Nathan Ridley. Trobo que Ă©s un tema molt senzill perĂČ que arriba, Ă©s feeling pur perquĂš Ă©s la fusiĂł entre els dos. Mâagrada que dins del disc, que Ă©s tot en solitari, hi hagi una cançó que he fet a mitges amb una altra persona.
Ha estat fĂ cil el camĂ dins del mĂłn de la mĂșsica?
Quin Ă©s el grup o artista que mĂ©s tâha influĂŻt?
No, hem picat molta pedra. Estic molt content amb aquest projecte en solitari i poc a poc ens anem obrint camĂ. PerĂČ he tingut altres projectes i sĂ© el que Ă©s voler arribar i no poder. Ăs molt complicat perĂČ si es treballa i es creu en el que es fa, tard o dâhora se tâobre alguna porta.
Jo sĂłc molt de passar temporades escoltant sense parar a un grup i de cop deixar-lo completament per escoltar-ne un altre. I crec que aixĂČ es reflecteix en els meus dos discs, que no tenen massa a veure entre ells. PerĂČ sempre mâha tirat molt la mĂșsica acĂșstica i alguns grups que Ășltimament escolto molt sĂłn Mumfordand Sons o Jack Johnson, i clĂ ssics com Bob Dylan o JohnyCash. I dâaquĂ a casa vaig variant, perĂČ ara estic molt amb Joan Colomo, per exemple.
Com ha estat lâexperiĂšncia de gravar el videoclip de âSoroll eternâ? Molt maca perquĂš tot ha quedat en famĂlia. TeĂČricament el director havia de ser el meu tiet, que sâhi dedica,
37
DAVID BUENO, LAURA PORTA
totENTREVISTES
Abril
4 hiverns
âVaig veure que per explicar les cançons que estava preparant en aquell moment sâagraĂŻa molt una guitarra i despullar el temaâ Carles Querol ha posat punt i final a la seva carrera amb Festa Aid Kit i ara es llança en el seu primer projecte en solitari. Per primera vegada decideix prendre les regnes de forma completa i decideix posar veu a unes cançons prĂČpies. Ho fa amb el nom de 4 hiverns, una proposta que sâacaba de presentar amb un primer disc format per 10 histĂČries Ăntimes i personals. PerquĂš vas decidir embarcar-te en un projecte en solitari? DesprĂ©s dâeditar dos discos amb Festa Aid Kit que van anar molt bĂ©, mentre preparava el tercer em vaig plantejar donar-li un gir mĂ©s acĂșstic i buscar noves sonoritats. A partir dâaquĂ va nĂ©ixer el projecte. Vaig començar a posar-hi alguna veu, algun element diferent i va ser quan va desaparĂšixer el grup ja que amb lâAgnĂšs, la cantant, vam decidir no mantenir la relaciĂł musical ja que van sortir diferĂšncies a nivell personal. Ara bĂ©, vam mantenir la relaciĂł dâamistat. DesprĂ©s de Festa Aid Kit vaig pensar en seguir endavant amb noves sonoritats i un projecte mĂ©s acĂșstic. Tenia ganes, tambĂ©, dâembarcar-me en el mĂłn del cantant. Fins ara sempre mâhavia amagat darrera la guitarra, els teclats o els aparells i ara era una bona oportunitat per presentar un projecte mĂ©s Ăntim cantant en catalĂ . Tâhi sents cĂČmode?
Ara mâhi començo a sentir. Ăs complicat perquĂš cantar no Ă©s nomĂ©s cantar bĂ©, sinĂł que Ă©s expressar, interpretar i fer arribar als altres el que estĂ s explicant. Tinc la sort que la meva mare Ă©s professora de cant, per tant, a casa he tingut una mica dâajuda. Ara bĂ©, passar dâestar a darrera una guitarra a cantar Ă©s complicat. Com Ă©s que al començar a preparar el tercer disc de Festa Aid Kit et va començar a sortir aquest canvi de sonoritat? Al primer disc hi predominava moltĂssim lâelectrĂČnica, al segon estĂ mĂ©s composat amb guitarres acĂșstiques i la meva intenciĂł era anar evolucionant cap a una part mĂ©s acĂșstica, sempre mantenint, perĂČ, una petita part electrĂČnica. Al final va acabar sent un procĂ©s natural. Vaig veure que per explicar les cançons que estava preparant en aquell moment sâagraĂŻa molt una guitarra i despullar el tema.
38
Ara que ja has tastat les dues coses, en quin format et sents mĂ©s bĂ©, amb grup o en solitari? Abans Ă©rem dos i ens entenĂem molt bĂ©. LâAgnĂšs feia la part de lletres i melodies i jo feia la part musical. Estant tot sol sĂ que Ă©s veritat que tens mĂ©s pedra a picar, perĂČ a la vegada acabes fent sempre el que tu vols, que Ă©s el que mĂ©s tâenriqueix. A banda de Festa Aid Kit tambĂ© vas col·laborar amb ERM, tâhas endut tambĂ© influĂšncies dâaquest grup? SĂ, amb ERM hi vaig estar col·laborant gairebĂ© dos anys presentant en directe el tercer disc, Lâhome que gira. De cares al nou disc em va proposar mantenir la relaciĂł, perĂČ vaig decidir-me per tirar endavant 4 hiverns i aparcar col·laboracions. PerquĂš vas triar aquest nom de 4 hiverns?
totENTREVISTES
Abril
âSĂłn cançons que
ve de gust escoltar tranquil·lament, arrecerat, amb lâestufa al costat i una bona companyia i una copa de viâ
Ja fa un temps vaig estar mirant tots els arxius de cançons que havia editat tant amb Festa Aid Kit com amb anteriors projectes i totes coincidien que estaven gravades a lâhivern. Deu ser que en certa manera mâinspiro mĂ©s a lâhivern. DâaquĂ ve el nom. El 4 Ă©s perquĂš quan la cosa començava a tenir cert sentit i les cançons començaven a agafar una certa personalitat vaig veure que havien passat just 4 anys de la finalitzaciĂł de lâanterior projecte. I perquĂš has decidit posar-li aquest mateix nom al disc? No he volgut definir el disc. A mi em costa bastant posar un tĂtol al disc quan expliques o interpretes 10 histĂČries tant diferents, per molt que puguin tenir un denominador comĂș. Em costava molt posar una frase que definĂs tot el disc i em sentia molt mĂ©s cĂČmode posar-li un nom homĂČnim. A âEns fem gransâ constates una evidĂšncia, perĂČ ho fas amb optimisme... SĂ, ens farem grans dâedat perĂČ tambĂ© ens farem grans a nivell personal. Ăs una cançó molt optimista que a mi mâagrada molt. Tots tenim les nostres feines i les nostres passions perĂČ sempre tenim moments ver viatjar mentalment, moments dâescapar, imaginar coses i gaudir dâelles. Ăs un petit homenatge a aquests moments. De quĂš mĂ©s parlen les cançons? Parlen molt del pas del temps. Hi ha molta part tambĂ© de persistĂšncia i amor
al teu projecte, a la teva feina, a la teva passiĂł... SĂłn deu histĂČries que les pots englobar en aquest sentit, perĂČ que es poden interpretar de la forma que es vulgui ja que tenen moltes maneres dâentendre-les. Com has preparat aquestes 10 histĂČries? Jo tinc una manera de composar bastant particular perquĂš sempre treballo primer la part musical i desprĂ©s busco la melodia. A partir dâaquĂ busco lletres que hi puguin encaixar bĂ© i començo a jugar amb la forma final de la cançó. SĂłn totes cançons pausades, comentaves que un punt despullades... Cridaries a quĂš la gent les escolti amb tranquil·litat a casa? SĂ, crec que sĂłn cançons que ve de gust escoltar tranquil·lament, arrecerat, amb lâestufa al costat, una bona companyia i una copa de vi. Ara bĂ©, tambĂ© seân pot gaudir en concert, per descomptat! Com planteges aquests concerts? Intentem millorar. El disc estĂ molt bĂ©, perĂČ hi ha gent de molt nivell que estĂ tocant amb mi i a tot sâhi pot donar una volta. AixĂ doncs, busquem que soni diferent. El disc Ă©s el disc i les cançons es respecten pel que fa a estructures i lletres, perĂČ hi ha un intent de donar-los una volta perquĂš les mĂ©s tranquilâąles creixin una mica mĂ©s o perquĂš les mĂ©s canyeres baixin una mica... TambĂ© depĂšn del concert i del format, perĂČ sempre intentem investigar una mica.
39
Abans de la sortida de disc ja en vas fer alguns, de concerts, com van anar? Calia provar-ho abans de treure el disc per veure com funcionava i temptejar una mica el terreny per veure cap on volĂem dur els concerts. Jo porto molts anys darrera la guitarra, perĂČ posar-me a cantar era una cosa completament desconeguda, va ser tot molt nou. Aquest treball lâhas gravat a Can Sons, a lâestudi de lâArnau VallvĂ© (Manel), com ha anat? Amb lâArnau ens coneixem de fa molts anys. Ell va ser component important dâun grup on vaig participar i ens entenem molt bĂ©. Jo tenia ganes de canviar de perspectiva amb quan a producciĂł i vam veure que podia funcionar el tĂ ndem. Al disc hi ha un munt de col·laboracions com les de Pau VallvĂš, Jordi Lanuza (Inspira)... Serveixen una mica per fer repĂ s a tota la teva carrera, no? SĂ, em feia molta il·lusiĂł. Jo he crescut i he passat hores i hores amb aquesta gent, amb la qual cosa era un regal per mi que poguessin colâąlaborar i poder tenir el seu so al disc. En algun concert hi veurem aquestes col·laboracions? Segurament. Encara no ho hem plantejat, perĂČ al primer concert que vam fer, per fer la presentaciĂł oficial del projecte, va venir lâAgnĂ©s i ja vam fer un tema conjunt. PAU PLANAS
Disc de la SETMANA
Abril
Red Souls mouen fitxa en la seva Ășltima partida âAra Ă©s lâhora de
començar a dir les coses pel seu nom, de reivindicar el rock alternatiu i de reivindicar-nos com a paĂs i de reclamar els nostres drets com a ciutadans. Ara Ă©s lâhora de Red Soulsâ El que us presentarĂ© aquesta setmana no Ă©s una novetat calenta acabada de sortir del forn, si bĂ© tot just fa 3 mesos que va sortir al mercat. I us preguntareu com Ă©s que avui parlo dâaquest disc quan aquest mes ve farcidet de novetats musicals? Doncs perquĂš en un paĂs on sembla que nomĂ©s existeixen dues corrent musicals (la folkie encapçalada per Manel i la dels grups de powerpop adolescent), Ă©s important destacar que no Ă©s aixĂ; que, malgrat el que la premsa generalista digui, a Catalunya hi ha un ampli ventall musical que abarca una varietat estilĂstica impressionant. Ăs per aixĂČ que avui us parlo del mĂ©s nou de Red Souls. Pels que no els conegueu, es tracta dâuna banda de rock dur de la Garrotxa, i el cert Ă©s que enguany ja compleixen 10 anys de carrera. El trio es va formar lâany 2004 quan 3 joves dâun mateix institut es van adonar que tenien gustos musicals molt semblants. AixĂ doncs, inspirats per grups com System of a Down, Muse o fins i tot de artistes clĂ ssics, van decidir arrencar el projecte, tanmateix amb pocs coneixements musicals perĂČ sĂ amb moltes ganes i il·lusiĂł. Al llarg dâaques-
ta dĂšcada sâhan format com a mĂșsics i han treballat molt dur per arribar on sĂłn ara. El 2011 va suposar lâany de la seva consagraciĂł, doncs varen gravar una primera maqueta (Addictes) i varen guanyar el Concurs de Cançó de Salitja, cosa que els va permetre gravar un EP en un estudi professional amb 3 temes que varen titular Tres somnis desprĂ©s de creureât. AquĂ Ă©s on va començar lâaventura musical de debĂČ. I aquest any passat, desprĂ©s dâun intens any de gira per tot Catalunya, tornaven a tancar-se a lâestudi de David Rosell per gravar aquest nou treball que avui us presento i que es titula LâĂșltima partida. Es tracta dâun disc molt contundent, ĂČbviament, perĂČ si us espanta aquest estil musical o no hi esteu gaire avesats, us he de dir que no espereu trobar uns tios grenyuts fent sorolls guturals. Us sorprendrĂ gratament el so dâaquest grup si teniu en compte que estĂ compost nomĂ©s per dues guitarres i una bateria, perquĂš el âbon- Ășs de sĂ mplers afegint pianos i fins i tot sons orquestrals a les seves composicions, us faran lâescolta agradable, Ă©s un disc fĂ cil dâescoltar i amb melodies força enganxoses.
42
La contundĂšncia ve donada tambĂ© per les lletres. La crĂtica als poders i al sistema Ă©s una costant al llarg dels 11 temes. El disc Ă©s un clam a no estar-se quiet, a deslligar-te del que no tâagrada, a revoltar-te, al cap i a la fi. De fet, el tĂtol del disc explicita el contingut: sâha de lluitar fort i amb convenciment, com si fos lâĂșltima oportunitat, lâĂșltima partida, i ens toca moure fitxa i canviar les coses. AixĂ doncs sâhi entreveu un bri dâesperança, es tracta dâun disc optimista ja que totes les lletres condueixen a un mateix final: el benestar desprĂ©s de la revoluciĂł. El single âInvenciblesâ, que parla del camĂ de no retorn que hem encetat els ciutadans perquĂš el nostre paĂs esdevingui independent i encoratja a tothom a sumar-se a la causa, no Ă©s mĂ©s que un clar exemple del que amaga el disc. Ara Ă©s lâhora de començar a dir les coses pel seu nom, de reivindicar el rock alternatiu i de reivindicar-nos com a paĂs i de reclamar els nostres drets com a ciutadans. Ara Ă©s lâhora de Red Souls. GLĂRIA NOGUER
Disc de la SETMANA
Abril
Gerard Quintana i Xarim ArestĂ© arriben al rock âSi les cançons al
disc ja fan trempar, en el directe agafen una volada i una contundĂšncia impressionant, acompanyats dâuna banda que transmeten el mateix esperit rocker que els seus dos lĂdersâ Diuen que amb el temps les persones tendim a serenar-nos i a baixar les revolucions de la nostre banda sonora. AixĂČ, per sort, no es compleix amb totes les persones, i Ă©s que quan es viu lâesperit del rockânâroll des de les entranyes Ă©s molt complicat deixar de banda aquest estil potent i enĂšrgic, es tinguin 60, 70 o 80 anys. DâaquĂ la frase: âEls vells rockers no moren maiâ. Han passat uns quants anys des de la desapariciĂł de Sopa de Cabra, alguns fins i tot nomĂ©s els van poder veure en directe en els concerts de retrobament. Ăs per aixĂČ que molts veien la faceta rockera de Gerard Quintana com un fet del passat, sense saber que el rock Ă©s un estil complicat dâoblidar i que per molt que sâintenti sempre tâacaba empenyent. DesprĂ©s dâuns treballs mĂ©s intimistes i de reflexiĂł, Gerard Quintana torna al rockânâroll acompanyat de Xarim ArestĂ© (un monstre dâaquest estil que hem pogut veure en solitari i al capdavant dels Very Pomelo). Un duet molt ben compactat on semblen un sol Ă©sser amb dos caps. Tothom ho sap (PromoArts Music, 2014) Ă©s el fruit de
molts mesos de treball de composiciĂł, dâelecciĂł dels temes i de gravaciĂł. 13 temes el composen triats entre desenes de cançons, aixĂČ tambĂ© fa que cadascuna dâaquestes peces sigui diferent una de lâaltre, sĂłn especials, on cadascuna hi aporta el granet de sorra que no tâaporta lâaltre. Tal Ă©s aixĂ que no hi ha cap cançó que destaqui i que hi trobarĂem moltes diferencies en un grup de gent per escollir la seva preferida. Hi trobem la vessant mĂ©s potent i enĂšrgica amb cançons com âLa campanaâ o âEls inventorsâ, pels amants de Sopa de Cabra hi trobaran un nexe a âArribarem al celâ o âQuan miris endinsâ, o la part mĂ©s stoniana amb â1000 preguntesâ o âAra o maiâ. Un disc molt complet, gens feixuc dâescoltar que ens proposa un viatge per diferents branques del rock, tot dins dâuna mateixa atmosfera i acabant en un indret estrany i absorbent amb âEl monstre nuâ. El tema lletres tambĂ© Ă©s interessant dâanalitzar, on hi trobem reivindicaciĂł i protesta envers els temps que vivim, una forma de dir que ja nâhi ha prou
43
de callar i de fer com si no passĂ©s res quan, en veritat, el que passa Ă©s que tothom ho sap. Altres tambĂ© parlen de lâesforç, com âEl cimâ, o altres que transmeten optimisme i ganes de viure. Si les cançons al disc ja fan trempar, en el directe agafen una volada i una contundĂšncia impressionant, acompanyats dâuna banda que transmeten el mateix esperit rocker que els seus dos lĂders. No sâha de deixar passar lâoportunitat de veure en acciĂł aquesta maquinĂ ria tant ben engrassada. En definitiva, Gerard Quintana torna al rock amb la millor de les companyies possibles, Xarim ArestĂ©, i fent un disc que a molts ha deixat bocabadats i Ă©s que, per molts, aquest era un disc que portaven anys i anys esperant i que no ha defraudat gens, al revĂ©s, ha sorprĂšs per la seva qualitat i per les seves 13 cançons. Esperem que el viatge no sâacabi aquĂ, que segueixi el rock! De moment anem a donar-li canya! URI MORA