Trabajo escolar (1)

El bosc mediterrani Lua Kity, Carlota Bejarano, Joan Vingut


EL BOSC MEDITERRANI

!1

Índex 1. Introducció 2. Distribució geogràfica, mapa i Extensió de l’ecosistema 3. Caractrístiques del biótop (factors ambientals) 4. Característiques de la biocenosi 5. Adaptacions de les espècies al medi.

6. Interaccions biòtopbiocenosi 7. Cadena o xarxa tròfica de l’ecosistema 8. Amenaça mediambiental sobre l’ecosistema

EL BOSC MEDITERRANI

!2

Introducció Ocupa la major part del territori peninsular, sobretot l’interior i el sud, a més de totes les Illes Balears.

El bosc mediterrani és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos. Els estius són típicament càlids en altituds baixes interiors però poden ser frescos a zones com S n Francisco de Califòrnia, que tenen aigües marines fredes. Els hiverns són típicament suaus en zones litorals però poden ser freds a l'interior i a grans altituds.

Respecte a la fauna, hi ha molta diversitat, és una fauna rica i variada, hi ha gran nombre i tipus d’insectes, i d’altres éssers vius com la rabosa, la llebre o la geneta.

La vegetació està formada per diverses espècies que tenen un mecanisme especial d’adaptació davant la gran sequera que sofreixen a l’estiu, amb fulles petites per emmagatzemar l’aigua.

Hi han diverses plantes aromàtiques, com poden ser el romaní o la lavanda.

Distribució geogràfica, mapa i extensió de l’ecosistema Es troben en cinc regions climàtiques mediterrànies del món: Primàriament en la conca al voltant del mar Mediterrani i secundàriament en el Garriga californià, en el matoll xilè, en el Fynbos sudafricà i al sudoest i sud d'Austràlia.

En tots els casos estan situades en la façana occidental dels continentes. El sòl dominant és el vermell mediterrani, el marró, i la terra Colombia rossa relicta.

EL BOSC MEDITERRANI

!3

L ’ecosistema té una extensió aproximada de 1400000 km2, hi han diverses zones, com pot ser a l’interior de la península ibèricai al sud, i totes les Illes Balears presenten també aquest tipus d’ecosistema. Algunes parts del nord d’Àfrica i parts molt petites de Amèrica i d’Austràlia.

Caractrístiques del biótop (factors ambientals) El bosc o matoll mediterrani és un bioma que es desenvolupa en regions amb clima mediterrani, caracteritzat pels hiverns temperats, els estius secs, tardors i primaveres amb abundants precipitacions , a més de freqüents incendis forestals als quals la vegetació està adaptada.

Tres o cinc mesos d'aridesa, en els quals les temperatures són tan altes que s'esgota la reserva d' aigua. El tipus de terra predominant és la terra rossa que és un tipus de sòl argilós de color vermell produït per l'erosió de la pedra calcària.

Sota determinats climes, en la pedra calcària, l'argila continguda en les roques s'acumula juntament amb qualsevol material rocós al costat d'altres no solubles. Sota condicions oxidants , quan els sòls estan per sobre de la taula d'aigua, l'òxid de ferro ( rovell ) es forma a l'argila.

Això li dóna un color vermellós característic. En comparació amb la majoria dels sòls argilosos, la terra rosa té característiques de drenatge sorprenentment bona. Això fa que sigui un tipus de sòl popular per a la producció de vi. Entre altres regions vinícoles , es troba a La Manxa a Espanya i zones de l'interior d'Austràlia.

EL BOSC MEDITERRANI

!4

Característiques de la biocenosi El país mediterrani ha estat poblat des de molt antigament, i la intervenció humana en la biocenosi ha estat decisiva per formar el paisatge i el mitjà. En els boscos i matolls mediterranis es troba el 20% de les espècies de plantes de la terra, més de 25.000 espècies de plantes i la meitat d'elles són endèmiques de cada zona. A més, són rics en espècies de mamífers petits.

El bosc es degrada en garriga, dominada per la maquia i estepa mediterrània, depenent de la importància de la degradació. Concretament, en la península Ibèrica existeix un tipus d'aclarit del bosc mediterrani conegut com dehesa.

El ecosistema de bosc mediterrani és molt sensible a la desertificació si es destrueix la seva coberta vegetal. Les pluges torrencials arrosseguen el sòl amb facilitat i s'erosiona amb gran rapidesa.

Els boscos mediterranis són en la seva major part perennifolios. El foc juga un paper important en la dinàmica d'aquests boscos i, per això, les espècies que ho componen han desenvolupat nombrosos mecanismes per adaptarse als incendis. Així, per exemple, les sureres presenten escorces molt gruixudes per protegirse; alzines i roures melojos presenten una gran capacitat rebrotadora; i les jaras formen llavors que germinen més fàcilment quan es veuen sotmeses a altes temperatures.

EL BOSC MEDITERRANI

!5

Endemismes El nombre d’endemismes que hi ha a les Balears és molt elevat.

Entre els vegetals destaquem:el Pi bord (Pinus halepensis), la savina (Juniperus phoenicea), la palònia (Paeonia cambesedesi):

L’estepa joana (Hipericum balearicum), el pa porcí (Cyclamen balearicum) i la margalida de mar (Senecio rodriguezii):

Entre els animals, hem de destacar el ferreret (Alytes muletensis), el linx ibèric (Lynx pardinus), la geneta (Genetta genetta isabelae):

EL BOSC MEDITERRANI

!6

el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus i eivissensis i frumentariae) i el rat grill (rocidura russula ibicensis).

Adaptacions de les espècies al medi A aquest medi hi han diverses adaptacions, degut a que molts dels éssers vius sofreixen èpoques d'estres pels canvis bruscs de temperatura. El mètode que utilitzen les plantes és l'esclerofilila, que fa que poden superar condicions paregudes a les del desert. Les fulles acumulen una capa gruixada de cera per evitar la pèrdua d'aigua, i per això són més rígides.

Així també eviten ser atacades per diversos depredadors.

Altra adaptació és als incendis, perquè s'han provocats ja bastants en el clima mediterrani, degut a l'elevada freqüència de tormentes elèctriques. Ho fan presentant una gran capacitat de rebroti i germinació inclosa per altes temperatura. La gran part de les espècies són endèmiques degut a les elevades adaptacions.

EL BOSC MEDITERRANI

!7

Interaccions biòtop-biocenosi La torta o Streptopelia turtur s’alimenta de semilles.

La cadernera o Carduelis carduelis s’alimenta de semilles de girasol, i en algunes estacions de cries d’insectes.

El trencapinyons o Turdus philomenos és un animal omnívor, s’alimenta de caragols, i fruits tendres.Els caracols, a época de mala estació o pluja, sería un cas de depredació.

EL BOSC MEDITERRANI

!8

La rata de cua blanca, viu només a formentera i s’alimenta de cereals, fruits secs, pero ara fins i tot, menja alguns cargols, centpeus,formigues i algun tipus d’aranyes.

El rat grill és una espècie depredada per diverses aus rapaçes, com altres carnívors, com poden ser la gineta, el rat grill, o Crocidura russula es una espècie endèmica.

Cadena o xarxa tròfica de l’ecosistema Una cadena tròfica descriu el procés de transferència de substàncies nutritives a través de les diferents espècies d'una comunitat biològica, en què cada un s'alimenta del precedent i és aliment del següent.

EL BOSC MEDITERRANI

!9

Amenaça mediambiental sobre l’ecosistema Els problemes ambientals en els boscos mediterranis per part de l'humà són conseqüència del creixement exponencial d'un gran creixement econòmic basat en la indústria turística. Això ha provocat una intensa pressió urbanística fundamentalement a la zona litoral, un consum molt elevat dels recursos hídrics i enegréticos i una generació de residus enorme.

Extracció d'aigua dels aqüífers a Espanya.

Entre els problemes ambientals més greus hauríem de destacar els següents: Esgotament de les reserves hídriques i salinització dels aqüífers; destrucció dels hàbitats naturals, pèrdua de biodiversitat i greus impacts al paisatge com a conseqüència de la construcció d’habitatges, hotels i infraestructures; contaminació atmosfèrica condicionada per les emissions dels vehicles i centrals elèctriques; problemes associats amb l’acumulaió de residus i el seu tractament, abocadors incontrolats i, per últim, incineració.

A més hem de considerar el perill que representen els espècies invasors, és a dir, totes aquelles espècies introduïdes per l’home en els ecosistemes naturals i que provoquen un greu desequilibri en aquests ecosistemes.

EL BOSC MEDITERRANI

!10

Aquestes espècies entrin en competència per l’espai i els recursos amb els espècies originals i els desplacin, fet que provoca, per tant, una disminució de la biodiversitat. Alterin les cadenes tròfiques i l’absència de depredadors fa que fins i tot és convertesquin en plagues greus. Els ecosistemes dels illes són més vulnerables a la introducció d’espècies noves, ja que han evolucionat d’una manera aïllada durant molt de temps i englobin un gran nomeni d’endemismes.

Aquest problema s’ha agreujat en els darrers anys a causa de l’increment dels desplaçaments de població humana i a la globalització del comerç. La tortuga de la Florida establerta a les albuferes. Els insectes com la processionària del pi o la papallona del gerani.

Exemple: LA PROCESSIONÀRIA Aquesta eruga, que s’alimenta de fulles de pi, va poder sobreviure i reproduires amb molt d’èxit a causa de l’absència de depredadors naturals i paràsits, i va provocar una plaga. Els efectes de la defoliació, que provoca un debilitament dels pins, juntament amb factors climàtics, edàfics i l’entrada d’altres paràsits pot provocar la mort de l’arbre.

EL BOSC MEDITERRANI

!11

Bibliografia tendenzias.com/eco/b osque m editerraneo f auna https://es.wikipedia.org/wiki/ Bosque_mediterr%C3%A1neo http://es.slideshare.net/ correoparasubir/bosquemediterrneo2 Crèdits Lua Kity: exercici 2, 5 i 9. MAQUETACIÓ Carlota Bejarano: exercici 1, 6 i 7.

Joan Vingut: exercici 3,4 i 8.

EL BOSC MEDITERRANI

!12