Vell marí

El Vell marí El conegut vell marí està en perill d’extinció a causa de la manca d’espai i d’altres factors.

El vell marí/ “foca monje” (Monachus Monachus) és un animal de la família dels fòcids, l’ordre del pinnípedes i classe dels mamífers.

CARACTERÍSTIQUES: Cap redó Musell curt Ulls grans Bigots i mostatxos els fan servir com a sensors tàctils Color gris fosc (quan naixen son negres) Duració de gestació: 11 mesos 1 o rarament 2 descendents Fins a 3m de longitud Més de 300 kilograms Duració de vida: 30-40 anys S’alimenten de peixos, cefalòpodes i crustacis Excel·lent bussejador,es pot submergir 7-10minuts a 70 m de fondària Hàbitat natural: aigües càlides (Mediterrània o les costes atlàntiques), busquen platges obertes i coves marina pel descans.

Aquest animal es troba a diverses zones a part de les Pitiüses, antigament habitava totes les aigües del Mediterrani i del Atlàntic nord africà fins les Illes de Cap Verd, Madeira i les Illes Canàries.

En el passat el vell marí era capturat pels humans per obtenir la seva pell, oli, carn i per l’ús medicinal.

A més un dels factors que ha afavorit a la seva desaparició a les Pitiüses és la pèrdua del seu hàbitat, la falta de tranquil·litat per poder criar i la contaminació marina.

El 2015, el vell marí és una de les deu espècies més amenaçades del món. Ha desaparegut de pràcticament tota la Mediterrània. La colònia més gran és a la zona del cap Blanc, és una costa aïllada, deserta i escarpada, hi ha molt poca presència humana, però aquesta espècie està exposada a grans temporals de ponent i esllavissades (“corrimientos de tierra” en castellà) que posen en perill la supervivència de les cries.

S’estima que n’hi ha escampats entre 500 i 600 exemplars entre la costa sahariana, Madeira i la mar Egea. A causa d’aquesta situació crítica de l’espècie i l’elevada estima i preocupació sobre aquest animal a les illes Balears, la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears va realitzar dos estudis per estudiar la viabilitat d’una possible reintroducció, un l’any 1999 i l’altre el 2006, amb línies d’actuació per contribuir a la seua conservació. El 14 de juliol de 2008 un exemplar de vell marí fou fotografiat i observat per un bussejador experimentat a la costa SE de Mallorca. Aquells dies, es recolliren 13 cites d’albiraments del vell marí; a Eivissa, la darrera va ser el mes d’octubre de 2014.