Gavina de bec roig

Nยบ26

GAVINA ROJA

SOBRE LA GAVINA ROJA 

La gavina de Audouin (Larus audouinii) és una espècie d'au Charadriiforme de la família Laridae . El seu nom ho rep en homenatge al naturalista francès Jean Victoire Audouin.



La gavina de Audouin és una gavina de grandària mitjana, que es caracteritza en la seva forma pel bec que és de color vermell amb l'extrem negre, tacat de groc en la seva punta. Quant al seu plomatge, és gris platejat i destaquen unes bandes fosques en les terminacions de les ales negres, tacades de blanc en els seus extrems. Finalment destaquen les seves fosques potes. Aquesta és endèmica del Mediterrani i la seva presència en costes atlàntiques es limita a zones del nord d'Àfrica i sud-oest de la península ibèrica.



En els anys 60, era una de les gavines més amenaçades del món, amb una població d'unes 1000 parelles, després d'haver augmentat la seva població a 20 000 exemplars encara la hi segueix considerant una espècie escassa. El seu futur es planteja incert a causa de la sobreexplotació dels recursos pesquers i la contaminació del mitjà marí, poden constituir un problema a mitjà i llarg termini.

S'han citat també com a factors limitants per a l'espècie la interferència amb altres espècies (especialment la Gavina patigroga -Larus cachinans-), i les molèsties humanes.

FITXA TÈCNICA               

Data: 28 de Febrer de 2011 Autor de la fotografia: Victoria Domínguez Perona Philum: CHORDATA Classe: AUS Ordre: CHARADRIIFORMES Família: LARIDAE Gènere: Larus Espècie: Audouinii Nom comú: Gavina de Audouin Tipus d'animal: Aus Municipi: Motril Comarca: La Costa Estació: Hivern Espai Natural: Altres Espais Naturals Endemisme: Àmplia Distribució

Descripció de la Fotografia Adult de Gavina de Audouin a la platja.

Es tracta d'un exemplar anellat l'origen del qual sabrem en breu.

Descripció de l'espècie La Gavina de Audouin és una de les espècies que passen desapercebudes entre les abundants patigrogues pel seu semblant plomatge.  Uns 50 cm de longitud bec-cua.  Plomatge blanc al capdavant, pit i parts inferiors.  Dors grisenc i ales negres amb puntes blanques.  El bec és robust, vermell, angulós, amb extrem negre i punta groga poc visible.  Potes fosques. Ull fosc amb vora vermella.

Distribució general Endèmica del Mediterrani, des de Líban, Turquia, Xipre, el Marroc i Espanya.

Recentment s'ha instal·lat una colònia en la costa portuguesa.

La població espanyola amb unes 10.000 parelles constitueix gairebé el 90% del total d'aus en haver desaparegut altres colònies del centre del Mediterrani.

Hàbitat

Petites colònies s'han anat assentant en el litoral llevantí, on es reprodueixen de manera ja habitual.

Formen colònies *monoespecíficas, fent el niu directament en el sòl.

En acabar el període reproductor realitza curtes migracions que la porten fins a les costes occidentals d'Àfrica.

Comportament Nia en colònies en illots rocosos del Mediterrani, i en el Delta de l'Ebre en dics i murs de salines i aiguamolls.

S'alimenta de peixos pelàgics com la sardina i l’aladroc. Sovint segueix als vaixells per menjar dels descartis que tiren per la broda.

Localització en Eivissa Freqüent a aquesta illa durant la primavera i l’estiu, especialment al Parc Natural de Ses Salines Espècies similars

De la grandària de la G. patiamarilla però distingible per la seva planta més alçada, potes, i escaig especialment.

Estatus Vulnerable, i d'interès especial.

EN PROFUNDITAT La gavina de Audouin és una espècie endèmica de la Mediterrània, que es reprodueix a colònies denses a la vorera de la mar, principalment a petites illes i illots. La població mundial és fluctuant i s’avalua en un màxim de 20.000 parelles reproductores per als anys 2000 i 2001.

A les Illes Balears, hi criaren un màxim històric de 1.956 parelles el 2001. En anys posteriors la població ha anant davallant a 1.571 el 2002, 1.389 el 2003 i fins a només 1.009 el 2004, i s’han recuperat fins a quasi 1.700 el 2006.

La població balear suposa aproximadament un 10% de la població espanyola i devers un 9,4% de la població mundial.

La gavina roja s’alimenta exclusivament de peixos, que captura en superfície i de descartaments pesquers. Es pot veure per qualsevol punt de les nostres costes, principalment entre els mesos d’abril a setembre.

A mitjan abril construeixen un petit niu amb fibres vegetals i plomes, al terra, en colònies denses a la vorera de mar, preferentment en illots. Les postes, d’un a tres ous, s’efectuen a finals d’abril o començaments de maig. Els polls poden començar a volar a finals de juny o començaments de juliol. La majoria dels juvenils i una part dels adults fan un desplaçament per hivernar a les aigües del nord-est d’Àfrica, fins al delta del Senegal, mentre que molts adults i exemplars de segon i tercer any poden hivernar a les costes peninsulars espanyoles o del nord d’Àfrica.







Quant als problemes de conservació, en distingim entre els factors de mortalitat o altres problemes coneguts, que tenen incidència demogràfica negativa, i els problemes potencials, que poden constituir riscs de conservació d’importància quantitativa no avaluada, però als quals convé dedicar atenció.

Dins els factors coneguts trobem: en primer lloc, l’abandonament de colònies per molèsties humanes (presència humana, recol·lecció d’ous o sobrevol d’aeronaus). Després també està el problema de la captura accidental en arts de pesca. La informació biològica deficient i la manca de protecció de l’hàbitat de reproducció és sumen a la resta de dificultats per a l’espècie. I en darrer lloc el dèficit d’interès social per la seva conservació.

Dins els factors potencials trobem: la presència de rates a colònies, la mortaldat de polls per manca de refugi a les colònies i les variacions en les pràctiques pesqueres actuals. Un altre factor és que la gavina roja obté una part important dels aliments dels rebutjos pesquers i una reducció d’aquest rebutjos podria tenir una influència molt important en la població reproductora.

Degut a l’estat de vulnerabilitat de l’espècie, s’ha desenvolupat un pla de conservació amb l’objectiu general d’aconseguir un estat de conservació favorable de l’espècie, amb un nivell poblacional tan elevat com permetin els factors limitant naturals que les afecten.





 

  

  

L’objectiu específic del pla de conservació per a la gavina roja és: aconseguir que la població es mantingui en el màxim poblacional assolit l’any 2001, que va ser de 1.956 parelles reproductores en 15 localitats. I els objectius parcials per aquest pla de conservació són: Evitar l’abandonament de colònies per molèsties humanes mitjançant un seguiment i vigilància de colònies de reproducció, la regulació de l’accés a colònies i la prevenció dels sobrevols d’aeronaus a baixa altura .

Disminuir la captura accidental en arts de pesca.

Millorar la informació biològica.

Assegurar la protecció de l’hàbitat de reproducció mitjançant un inventari dels hàbitats de reproducció existents o possibles i promoure’n la protecció.

Incrementar l' interès social i la coordinació nacional i internacional mitjançant la difusió del Pla. Prevenir la contaminació per hidrocarburs mitjançant la recuperació d’exemplars petroliejats i ferits.

Evitar la presència de rates a les colònies fent un inventari dels illots amb rates i colònies de gavina roja , descentralitzant illots amb colònies d’ambdues espècies.

Disminuir la mortalitat de polls per falta de refugis instal·lant refugis per als polls a determinades colònies.

Evitar les captures accidentals en el control de la gavina.

Desenvolupar mesures legals de protecció de l'hàbitat de reproducció.

Aquest pla de conservació s’estableix entre el 2007 i el 2013, amb una revisió intermèdia l’any 2010, de manera que, si les previsions no s’acompleixen, es puguin variar els objectius o les accions previstes.