Ses salines

SES SALINES 8 de juny de 2016 Sur d’Eivissa i nort de Formentera.

En termes municipals: Sant Josep de sa Talaia i Formentera.

Eivissa compta amb 2 parcs naturals d’especial interès pels seus valors ecològics, a més de la seva bellesa natural. Un d’ells és el Parc de Ses Salines.

Aquest impressionant espai,

que compta amb un paisatge peculiar modelat gràcies a l’extracció de sal durant molt de temps, és una zona humida on descansen i nidifiquen nombroses aus migratòries.

1

Les Salines engloben un conjunt d’habitants terrestres i marins, ja que recull un important

nombre d’espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Pitiüses.

Vols conèixer més?

ÍNDEX 1. Introducció 2. Distribució geogràfica de l’ecosistema a l’illa 3. Característiques de la biocenosi 4. Característiques del biòtop 5. Adaptacions més significatives de les espècies al medi 6. Exemple d’algun tipus de xarxa tròfica o cadena tròfica 7. Influències mútues entre biòtop i biocenosi 8. Amenaces mediambentals sobre l’ecosistema i espècies invasores

2

1. INTRODUCCIÓ El Parc Natural de Ses

endèmiques, encara que

Salines, situat a les illes

també per a les

d’Eivissa i Formentera és

migratòries. Hem

un espai natural protegit

d’esmentar també que

proclamat Reserva

ha estat molt important a

Natural al 1995 i Parc

causa de la seva riquesa

Natural al 2001. Aquest

en sal, que en un passat

espai engloba un

fou una font d’ingressos

conjunt d’hàbitats terrestres i marins, amb

fonamental per al manteniment de

valors ecològics, paisajístics, històrics i

l’economia, i fins i tot va ser considerada

culturals.

una moneda de canvi.

Una de les principals característiques és

Actualment, les Salines és un parc natural,

l’acollida d’importants poblacions d’aus

des del qual es vol transmetre la

aquàtiques i marines nidificants i

necessitat de protegir i conservar una de

migratòries. A més a més, compta amb

les zones més conegudes i visitades de

un important nombre d’espècies

les illes. La llaguna de l’illot d’Espalmador

endèmiques de flora i fauna de les Illes

-una de les zones-, és un espai natural

Pitiüses.

singular perfecte per al descans, reproducció i nidificació d’aus aquàtiques

És un dels entorns més impressionants

que són altament sensibles als canvis i

de les illes modelat a causa de l’extracció

efectes ocasionats per la presència

de sal durant molts d’anys, creant així un

humana, i per tant, necessària per a la

paisatge peculiar en 1.700 hectàrees

seva supervivència. Però això no és un

terrestres i 13.500 marines. L’importància

problema d’aquesta zona en particular,

que aquest té és bastant clara, ja que

sinó que amb aquest exemple volem

com hem esmentat anteriorment serveix

englobar totes les altres pertanyents a

d’hàbitat per nombroses espècies

aquest Parc.

3

2. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE L’ECOSISTEMA El Parc Natural de Ses Salines es troba al sud de l’illa d’Eivissa i el nort de Formentera, en els termes municipals de Sant Josep de sa Talaia i

Formentera. La seva superfície és de 15.396,90 hectàrees (13.610,58 hectàrees marinas i 1.786,32 hectàrees terrestres).

Vista aèria de Ses Salines de Formentera Vista aèria de Ses Salines d’Eivissa

Extensió del Parc Natural de Ses Salines

4

3. CARACTERÍSTIQUES DEL BIOCENOSI El parc natural de Ses Salines recull 178 espècies de vegetals. També han set catalagodes 210 espècies d’aus.

peixos, oxigena les aigües i les manté netes i transparents, preserva les platges de l'oleatge i manté la dinàmica del sistema dunar. Aquí vos deixam una recopilació dels animals més característics d’aquest ecositema

En el medi marí, que significa el 85% del parc, es caracteritza per la posidònia, que afavoreix el manteniment de les poblacions de FLORA:

Tamarell (Tamarix africana) Salsona (Inula crithmoides)

Verdolaga marina (Halimione portulacoides) Salicornia (Salicornia ramosissima)

Jonc (Juncus maritimus) Solsera (Sarcocornia fruticosa)

Tamarell bord/Salat (Atriplex halimus)

Solceró (Suaeda vera) 5

FAUNA:

Flamenc (Phoenicopterus ruber) Xerraire (Himantopus himantopus)

Martinet (Nycticorax nictycorax) ร nnera blanca (Tadorna tadorna)

Picaplatges (Charadrius alexandrinus) Agrรณ o agrรณ gris (Ardea cinerea)

Gavina de bec roig (Larus audouinii) Cabusset (Podiceps nigricollis)

Alguns endemismes sรณn:

Silene hifacensis Asperula paui

Diplotaxis ibicensis Limonium pseudoebusitanum

6

4. CARACTERÍSTIQUES DEL BIÒTOP El biòtop està compost pels següents medis terrestres: diferents salines (es C o d o l a r, e s Ca v a l l e t d'Eivissa, i ses salines Ferrer i Marroig a Formentera), llagunes litorals i al seu voltant, tota una àmplia àrea semipantanosa, que s'inunda periòdicament i presenta una gran concentració de sals.

amb un gran valor biològic i ecològic.

Respecte als factors físics veim que la temperatura mitjana és de 17’9º C, la insolació anual assoleix les 2732 hores de sol. La humitat mitjana és alta, del 71% i la precipitació mitjana anual és d’uns 439mm. L’oscil·lació tèrmica és baixa durant tot l’any degut a l’influència de les mases d’aigua que suavitzen el clima. Els mesos més calurosos són juliol i agost, amb una mitjana de 26º C. Els més freds són gener i febrer amb una mitjana de 12ºC. El percentatge de salinitat de la Mar Mediterrània oscil·la entre 3’6-3’9. Ses Salines, obviament, presenten una salinitat més gran degut a que es troben tancades durant bona part de l’any.

Una vegada que han produït tota la sal, deixen entrar aigua de la mar i en un procés lent cristal·litza la sal.

Tant a Eivissa com a Formentera trobam llargues platges que atreuen per la seva bellesa a milers de visitants. A totes elles hi ha dunes amb diferents graus de conservació. Aquestes es caracteitzen per la seva fragilitat i alt valor ecològic. Es poden trobar també Es Puig de Corb Marí, Cap d’es Falcó… Aquests estan coberts pel pinar amb savines, típic de les Pitiüses.

Al freu que separa Eivissa i Formentera apareixen un conjunt de petits illots

7

5. ADAPTACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DE LES ESPÈCIES AL MEDI Les espècies que es troben en medis amb una salinitat molt elevada com és

el cas de Ses Salines necessiten adaptar-se per poder sobreviure.

TIPUS D’ADAPTACIÓ

ADAPTACIONS DE PLANTES

- Retràs de la germinació i/o maduració davant

Fisiològiques

condicions desfavorables.

- Engrossiment de les cutícules per descendre la transpiració.

- Tricomes i glàndules excretores de sal.

- Reducció del nombre de nervis i estomes.

Morfològiques

- Retràs de la froració

Fenològiques

Un dels individus més característics, l’Artemia salina, pon ous que poden

suportar condicions extremes de falta d’oxigen i aigua durant 10 anys.

Dins d’aquest ecosistema es donen tres

tipus de comunitats:

TIPUS D’ECOSISTEMA

CARACTERÍSTIQUES

Salicornars

Aspecte d’una brolla constituïda per plantes crasses.

Jonqueres halòfiles

Zones on % de salinitat menys elevat.

Limòniums

Es situen sobre els sòls més secs.

6. ALGUN EXEMPLE DE XARXA O CADENA TRÒFICA

8 Plàncton (productor)

Artemia salina (consumidor primari)

Flamenc (consumidor secundari)

7. INFLUÈNCIES MÚTUES ENTRE BIÒTOP I BIOCENOSI Ses Salines presenta una gran varietat d’ecosistemes i això fa q u e p re s e n t i n o m b ro s e s influències entre biòtop i biocenosi.

Jull de platja

Com ja sabem, el pas entre Eivissa i Formentera, es Freu, hi ha illots que presenten unes condicions de vida similars per a la fauna que els habita, però diferent en quant a la possibilitat de colonització, ja que l’accés als illots és més limitat, especialment per a la vegetació. Així, les condicions de díficil accés, i per tant de difícil comunicació amb altres poblacions, han propiciat unes adaptacions evolutives que generen endemismes de gran interès.

protegeixen i estabilitzen les primeres dunes. Aquestes dunes, no fixades, es veuen colonitzades per una segona banda de vegetació que ocupa els cims de les dunes: la comunitat de borró, molt característic.

Borró

Això en el cas de la fauna, respecte la flora juga un paper molt important. Les plantes pioneres creen una primera banda de vegetació formada per la comunitat de jull de platja, gramínia que forma gespes poc denses i amb una cobertura molt discontínua.

Per últim, tota la vegetació que es troba a les zones humides s’anomena halòfita, és a dir, plantes adaptades a viure en zones amb una alta concentració de sals. Per poder sobreviure desenvolupen diferents adaptacions com les que hem vist abans.

Darrera d’aquesta primera línia de vegetació, apareixen les espècies que

9

8. AMENACES MEDIAMBENTALS SOBRE L’ECOSISTEMA I ESPÈCIES INVASORES El canvi més gran que ha partit les Illes Balears i que ha afectat als seus ecosistemes i, per tant, a Ses Salines és l’augment durant els últims 40 anys de ports, turistes, carreteres, cotxes, camps de golf,etc. Encara que tot aquest augment ha suposat un gran desenvolupament enconòmic i, en conseqüència, del nivell de vida, ha suposat un gran cost ambiental significatiu, el qual es manifesta en l’ús de recurrir als recursos exògens (vaixells, desaladores…). L’urbanisme porta un consum abusiu de l’aigua, afectant als aqüífers i l’ecosistema marí, rebaixant la calitat paisatgística. Un altre element són les creixents emissions de CO2, a causa de l’alta intensitat de consum d’energia que requereix el model econòmic balear. Altres problemes ambientals són la generació elevada de residus urbans, la incidència al litoral de les illes de l’augment del nivell del mar i la possible desaparició de platges per aquestes causes, causes que poden afectar a l’ecosistema de Ses Salines amb conseqüències desagradables.

Pita

I en referència a les espècies en perill d’extinció hem seleccionat aquestes : Laurus audouinii (coneguda com gavina Virot de bec vermell), Phalacrocorax aristotelis (corb marí), Puffinus mauretanicus (virot), Calonectris diomedea (baldritja), Hydrobates pelagicus (escateret/noneta), Rattus rattus (rata negra), Pandion haliaetus (àguila peixetera), entre altres per desgràcia.

Cal destacar la presència d’espècies invasores i les que es troben en perill d’extinció. En les línies següents vos

Alga assassina

deixam amb uns quants exemples de cadascuna.

Re s p e c t e a l e s p l a n t e s invasores hem de remarcar el Carpobrotus adulis, que és la principal planta que amenaça a la flora autòctona.

Ta m b é d e s t a c a e l Pe n n i s e t u m , u n a a l t r a gramínea. Altres plantes que cal frenar la seva ràpida proliferació per evitar l’extinció de la flora autòctona són: Agave lechuguilla (coneguda com pita), Opuntia vulgaris (coneguda com figuera de pic, la qual és comestible), l’Arundo donax (canya), la Kalanchoe daigremontiana (“el espinazo del diablo”), Culerpa taxifolia (alga assassina), entre molts altres.

10

Rata negra

BIBLIOGRAFIA http://www.balearsnatura.com/reserves-naturals-des-vedra-es-vedranell-i-dels-illotsde-ponent/inicio.html http://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1014388 http://www.ibiza.travel/es/empresa.php?fid=1178 http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M34&lang=ES&cont=21765 http://www.eeif.es/intro/intro.html http://www.santjosep.net/visita-al-parque-natural-de-ses-salines/ http://www.ibiza-spotlight.es/playas/las_salinas_e.htm http://es.unionpedia.org/Parque_natural_de_ses_Salines http://www.gengob.org/artsessalines.php Google imรกgenes Wikipedia

11

CRÈDITS Maria Pérez Buforn

Luis Shaw Asens

Toni Ribas Marí

Vicent Marí Roselló

12

13