Platges, dunes i cales

Eiviciència La revista científica que et manté informat en tots els camps

*Els ecosistemes de les Balears: -Cales, platges i dunes

Parlarem sobre…

Característiques del biòtop i biocenosi Algunes de les espècies més representatives Amenaces contra els nostres ecosistemes

No t’ho perdis!!

1

ÍNDEX 1.

Presentació

2.

Utilitzem correctactament els termes platja i cala?

3.

Distribució geogràfica de l’ecosistema

4.

Àrea que ocupa l’ecosistema

5.

Característiques del biòtop

6.

Característiques de la biocenosi

7.

Adaptacions al medi

8.

Influències entre biòtop i biocenosi i entre diferents poblacions

9.

Cadenes i xarxes tròfiques

10.

Amenaces mediambientals

2

Presentació En aquest setmanari parlarem d'ecosistemes, més concretament de les platges, cales i dunes de l'illa d'Eivissa. Donada la nostra insularitat platges són característiques de la nostra illa. A més són una gran font de varietat de flora i fauna i hi trobem diversos endemismes.

Els endemismes; la distribució; les característiques biòtiques i abiòtiques o les amenaces madiambientals, els tractarem en el setmanari de ciència JOVE.

3

Utilitzem correctament els termes platja i cala?

El terme cala designa una d'aigua rodona amb una entrada més o menys estreta que es troba rodejada de parets rocoses. De manera col·loquial també s'utilitza el terme cala per fer referència a platges resguardades.

D'altra banda una platja és una forma de relleu que defineix una acumulació de materials sobre la vorera de la mar.

Aquests materials orgànics com inorgànics.

Segons el nivell d'erosió les platges poden ser d'arena, de còdols o de roques.

Distribució geogràfica Donat que Eivissa és una illa no és possible localitzar l'ecosistema de les platges i les cales a una zona concreta. Aquestes es trobes a tota l'illa la part de la costa, intercalades amb penyasegats.

A la zona sud de l’illa hi trobem platges d’arena fina i aigües clares i a la part nord hi trobem cales més rocoses i amb una arena menys fina o grava.

4

Característiques del biòtop El biòtop d’un ecosistema és la part inerta, és a dir la part que no té vida.

El biòtop de les platges, cales i dunes està format per la sorra i l’aigua(a la zona més costera).

La sorra que forma l’arena i grava de les platges , cales i dunes prové de l’erosió i disgregació de les roques, restes d’animals i algues o posidònia. Per tant per a que es dugui a terme aquesta erosió és necessària la corrent marina.

Aquesta juntament amb l’acció del vent, mou l’arena i forma les dunes.

Altres factors que són determinants en aquestos ecosistemes són la salinitat que afecta a la presència i distribució de les espècies o la humitat ja que estant a la vora de la mar hi ha molta evaporació i per tant gran quantitat d’aigua en l’ambient.

Característiques de la biocenosi La biocenosi és una comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori (el biòtop) que proveeix les condicions ambientals per a la seva supervivència.

La biocenosi de les platges, cales i dunes és molt extensa, però anomenarem alguns exemples de les diferents espècies que ens podem trobar a l’illa d’Eivissa.

5

Fauna Una de les espècies endèmiques més representatives d’Eivissa és la sargantana. Aquesta habita majoritàriament en els illots de les pitiüses, i la podem trobar en moltes platges. Una de les seves característiques principals és el color que presenta, ja que depèn de l’illa on visqui té un color més verdós, blavós o inclús negre.

La Gavina camagroga és una espècie d’au que viu principalment en costes rocoses, illots i penya segats. També la podem veure en badies, platges, ports…

També ens podem trobar amb la gavina de bec roig, aquesta viu a la Mediterrània, principalment als penya segats i a zones rocoses.

L’escarabat boler és una espècie d’insecte que habita en les dunes costaneres i pantants de la conca Mediterrània.

6

Vegetació

Savina Crithmum maritimum. És una planta silvestre que es troba a la zona meridional d’Europa, en especial a la costa del mar Mediterrani.

Fonoll marí Juniperus phoenicea És una espècie que habita en la costa mediterrània i en les Illes Canàries.Normalment aquesta es troba aillada i és poc abundant.

Card marí Eryngium maritimum Es una planta perenne, nativa de les regions costeneres d’Europa, cultivada frecuentement en jardinería per les seves flors de color blau metálic.

Lliri de mar Pancratium maritimum. És una espècie halòfita, que prospera amb la sal i psammòfila, que viu als sorrals litorals del Mediterrani,preferentment a la zona posterior de la duna.

7

Molinet Silene cambessedesii Des del principi de la primavera podem trobar-nos a les platges de les Pitiüses aquesta diferent espècie

Borró Ammophila arenaria És una planta halòfita, que li agrada la sal, i xeròfita, que pot sobreviure en circumstàncies desfavorables d'extrema sequera. Viu a les zones sorrenques i dunes de la costa.

Barrella o espinadella Salsola kali És una planta del gènere Salsola.

Originalment prové de certes zones d'Euràsia. S'ha estès a altres zones i sovint es considera una espècie invasora. La barrella punxosa forma comunitats ruderals en alguns llocs degradats.

Frigoleta de vora la mar Crucianella marítima. És una planta que viu al litoral, en terrenys arenosos propers a la mar. La seua distribució és mediterrània, poc freqüent a Eivissa (platges de ses Salines i des Cavallet), però bastant comuna a Formentera.

8

Ravenissa de mar Cakile marí És una planta anual que creix en platges i dunes. És una espècie de planta fanerógama

Trèvol femella Lotus cyti És una planta de la família Leguminosae que viu a arenals marítims i sistemes dunars de la mediterrània meridional.

Adaptacions al medi L’adaptació al medi és la capacitat d’involucrar-se amb l’entorn i fer d’aquest una simbiosi que permet que els essers puguin disposar uns dels altres. És a dir, és el procés a través del qual un individu assimila una nova forma de supervivència.

Existeixen relacions intraespecífiques (essers de la mateixa espècie) i relacions interespecífiques (espècies diferents).

Relacions interespecífiques:

9

Depredació Un individu captura i mata a l’altre per alimentar-se. És el cas de la gavina amb els peixos.

Inquilinisme Un individu busca protecció en el cos d’un altre. Com és en el cas dels ermitans i les closques.

Relacions intraespecífiques

10

Associació gregària Individus que viuen junts durant un període de temps determinat.

Algún exemple són e

Influències entre biòtip i biocenosi -Infliència biòtop-biocenosi: Degut a la inestabilitat física del sòl de les dunes, les plantes que hi viuen no desenvolupen les seves arrels de forma vertil sono més ve horitzontal formant una xarxa. Salinitat pròpia del lloc donat que es troba ala vora del mar fa que únicament quelles espècies adaptades hi ppuguin viure.

-Influència biocenosi-biòtop: en esosistemes físicament inestables com les dunes la vegetació juga un paper molt important proporcionant fixació sòl

amb les seves arrels

11

Cadena tròfica

12

Xarxa Tòfica

13

Amenaces mediambientals Els problemes ambientals a les alears son consequencia del gran augment de la poblacio en els darreres cinquanta an s, que ha estat paral le a un gran crei ement economic basat en la industria tur stica. Aquest fet ha provocat que hi hagi una intensa pressio urban stica fonamentalment a la zona litoral, un consum elevad ssim de recursos h drics i energetics i una generacio de residus enorme.

Entre els problemes ambientals mes greus haur em de destacar els seguents:

— Destruccio dels habitats naturals, com poden ser les dunes, platges, cales… que provaca la perdua de biodiversitat i greus impactes paisatg stics com a consequencia de la construccio d’habitatges, hotels i infraes- tructures.

— Contaminacio atmosferica condicionada per les emissions dels vehicles i centrals electriques.

— Problemes associats a l’acumulacio dels residus i el seu tractament, abocadors incontrolats i incineracio.

14

BIBLIOGRAFÍA ·http://iesim.dyndns.org/moodle/file.php/80/Ecosistemes_illes_bal

ears.pdf ·http://www.cibsub.cat/ ·http://www.gengob.org/edu2011.php ·http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada ·http://www.google.es/search?q=gavina+de+bec+roig&es_sm=91&s ource=Inms&tbm=isch&sa=X&ei=3L54e-CeeW0AWfoDYBQ&ved=oCAYQ_AUoAQ&biw=2307&bih=1258#q=card+mari&t bm=isch ·http://www.eeif.es/significados/e/EivissaMEDINATURALflora.html ·platges eivissa

15

Eiviciència Direcció Paula Marí Maria Ferrer Alba Juan REDACCIÓ Paula Marí (paula.b@illes.es) Maria Ferrer (mariaf@illes.es) Alba Juan (alba.j@illes.es) COL·LABORADORS DE REDACCIÓ Paula Marí (escriptora) Maria Ferrer (escriptora) Alba Juan(escriptora) COL LA ORADORS D’ART Paula Marí (dissenyadora) Maria Ferrer(fotógrafa) Alba Juan (fotógrafa) PUBLICITAT publieivissa@illes.es PRENSA prensavila@illes.es WEB www.eiviciència.es

16