EL LITORAL MEDITERRÀNI El litoral és una zona on els ecosistemas marins i terrestres s’uneixen i interactuen entre ells. En alguns casos, aquest ecosistema compta amb una extensió de pocs kilometres amb unes característiques geomorfològiques y biològiques úniques. En la fraga litoral mediterranea ens trobam amb cents d’ecosistemes, per exemple: camps de posidònia, platges i dunes, costes, penyasegats i fons rocosos. Aquests ecosistemes tenen una gran cuantitat d’endemismes, tant de flora com de fauna, i que són extraudinariament fràgils davant qualsevol tipus d’agresió. El litoral ha set aprofitat per l’home pels seus atractius i abundants recurso, amb la pesca, l’agricultura i el turisme, tres sectors molts desarrollats. A causa d’aquest desenvolpament, l’ecosistema ha set fortament perjudicat. Alguns d’aquest
sintomes són: la degradació i desaparició de la majoria dels sistemes dunars i l’erosió de les platges, la regresió de les praderas de posidonia, deteriorament del paissatge i construccions en les platges i forta salinització dels aqüífers. ·Les causes conegudes són: - La sobreexplotació de recursos pesquers i la pesca il·legal. - L’excessiu consum d’aigua per a l’agricultura i el turisme. - La contaminació, tant marina com terrestre. - L’alteració de l’ecosistema, que produeix estractes erosius en molts punts del litoral. - La pressió urbanística i turística, insostenible en moltes zones.
Al litoral mediterrani hi ha dos models de costa caracteritzats per la naturalesa del sòl: la costa d’arena i fons molls i penya-segats i fons durs. Les costes d’arena i fons molls són costes baixes arenoses on dominen els processos d’acumulació de sediments, aquests sediments són arrastrats per les corrents marines i depositades al llarg del litoral en zones en les que les corrents són més dèbils. Aquests sediments es caracteritzen prinipalment per arena, llimacs i graves. La formació més corrent d’aquest litoral és la platja, les dunes i els cordons dunars. En aquestes platges solen formar-se badies i golfs. El litoral de penyasegats i fons durs es caracteritza per penyasegats, erosionats de manera única en el mediterrani. Sobre aquests penya-segats actúa una forta agresió ocasionada per les ones.
ILLOTS Un illos és una illa petita. La diferència entre illot i illa és subjectiva. Se sol anomenar illot a les illes petites pròximes a illes grans i també a les roques litorals. Una altra forma de diferenciar illa e illot és per les seves dimensions.
Tipus d’illots: -
-
-
-
Escull: és una roca a poca distància de la superfície. Niell: és una roca que surt a flor d’aigua. Faralló: és una roca alta i aguda que sobresurt del nivell del mar. Atol: és una anella d’illots
-
sobre uns esculls de corall que tanquen una llacuna soma. Banc de sorra: és un illot baix format per acumulació de sorra i còdols.
Illots d’Eivissa · Tagomago. Situat a l’extrem nord-oriental de l’illa d’Eivissa, al municipi de Santa Eulària des Riu. · Illa de ses Rates. Situat al terme municipal d’Eivissa, a uns 375 metres de la Punta de sa Mata, la seva longitud és de 204 metres i l’amplada màxima d’uns 122 metres. · Es Caragoler. Situat entre es Freu Petit i es
Freu d’Enmig (Es Freus). · Illa des Penjats. És l’illot més meridional d’Eivissa, situat a Es Freus, té una extensió de 1’45 km2 i pertany al municipi de Sant Josep de Sa Talaia. · Es Vedrà. Es troba a 2km de la costa occidental d’Eivissa, davant de Cala d’Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de Sa Talaia. ·Es Vedranell. Pertany al municipi de Sant Josep de Sa Talaia.
PENYA-SEGATS Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en una abrupta línia vertical en una massa de terra en la qual s’ajunta aquesta amb la mar o l’oceà. Normalment anomenem penya-segat a un esquerpament de les costes, però també pot ser considerat com els talls de les muntanyes i
també les falles i les ribes dels rius. Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l’erosió i al desgast per l’acció atmosfèrica generalment per roques sedimentàries com: la limonita, l’arsènica, la calcària, la dolomita... tot i que també hi podem observar roques com: ígnies, basalt, granit...
Aqui mostrem alguns penya-segats d’Eivissa:
PUNTA RASSA
PUNTA RAMA
La majoria dels penyasegats acaben en forma de pendent en la seva base; en les àrees àrides o sota els grans penyasegats. Molts penyasegats també presenten cascades i grutes excavades en la seva base. De vegades els penya-segats moren al final d’una cresta, creant estructures pètrees singulars.
