ECOSISTEMA MARÍ

EIVINATURA Ecosistema Mari

La posidònia Una espècie altament protegida

Planta petrolífera Tots en contra de la contaminació

Coneix les teves espècies i el medi on viuen

0

ÍNDEX Índex….....................................................................1 Introducció……………..............................................2 Parlem de l’espai que ocupa....................................3 El seu biòtop............................................................4 Les teves espècies..................................................5 Interacció entre el biòtop i la biocenosi....................5 Cadena tròfica..........................................................6 La posidònia.............................................................7 Una amenaça per al medi........................................8 Bibliografia...............................................................9

1

INTRODUCCIó Les 67.000 hectàrees quadrades de praderies de posidònia que alberguen els fons marins de les Balears tenen un preu que, segons estudis fets per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura el 2012,

ascendeix 4.000 d'euros.

fins als milions

Les seves aigües cristal·lines i més de 200 km de línia costanera espectacular fan d'Eivissa un lloc popular per als bussos.

2

Parlem de l’espai que ocupa La distribució geogràfica de l’ecosistema marí d’Eivissa és quasi el mateix que el de tot el mar Mediterrani.

Q

uan parlem del ecosistema marí d’Eivissa, parlem d’una reserva.

L’àrea que ocupa aquest ecosistema és de 13.617 ha marines i aquestes estan protegides.

La seva profunditat inclou zones amb poc fons i zones fins 60 metres. Dins d’aquesta reserva natural destaca una que està a l’est de l’illot de s’Espardell en la que està prohibida qualsevol extracció de recursos com el fondeig.

La seva extensió és de 4km2. Ho veiem representat en el següent mapa:

1

EL SEU BIÒTOP

E

l mar és una font de riquesa i un element consubstancial de la particular identitat de les Pitiüses. El substrat arenós que es caracteritza per una moderada profunditat i la transparència de les seves aigües, constitueixen l'ambient idoni per a la posidònia oceànica.

La seva arena està formada per l’erosió que provoca el mar a les roques costeres i per les restes de petxines, escames i altres residus d’animals i plantes marines.

La seva aigua es considera càlida tenint una mitjana de 18ºC; la seva salinitat és del 38%; i la quantitat d’oxigen és molt abundant gràcies a la posidònia.

La presència de llum és elevada deguda a la transparència que provoca la posidònia al netejar l’aigua.

Les marees són poc visibles i les corrents les podem veure en el següent mapa (del mar Mediterrani):

2

les teves espècies

H

i ha una gran diversitat de fauna marina a les illes. La major varietat d'espècies resideix en els litorals rocosos, entre les praderes de posidònia. Daurades, morenes, aranyes, mers, polps, calamars, barracudes, cavallets o estrelles de mar són alguns dels exemplars que podem contemplar sota aquestes cristal·lines aigües.

La tortuga babaua, actualment en perill d'extinció, conserva en aquests mars una de les poblacions més importants a nivell nacional.

A més, amb una mica de sort, podem veure dofins o algun peix volador.

Com a éssers fotosintètics destaquen l’algueró i la posidònia.

Interacció entre el biòtop i la biocenosi

E

ls éssers vius aprofiten els avantatges que els proporciona el biòtop.

Un exemple d’aquest succés és l’ús de les roques com a refugi per a les morenes, els

polps i alguns peixos. Es podria dir que l’ésser viu seria l’inquilí que troba recer en aquella estructura sense causar cap perjudici.

3

CADENA TRÒFICA

POSIDÒNIA

HUMÀ 

E

SALPA

POLP

n aquesta cadena tròfica podem observar que la posidònia actua com a productor (ja que és l’esser fotosintètic); la salpa el consideraríem com a

consumidor primari (que s’alimenta de la posidònia); el polp seria el consumidor secundari (que s’alimenta de la salpa); i finalment l’esser

humà com a consumidor terciari perquè s’alimenta tant com consumidors primaris (herbívors) com secundaris (carnívors).

4

PUBLICIDAD.

5

A

LA POSIDÒNIA

questa planta marina és coneguda com a “alga” i forma boscos aquàtics típics de la mar Mediterrània.

Té característiques paregudes a les plantes terrestres. Està formada per arrels, tija (anomenada rizoma) i fulles. Els fruits els dóna a la tardor i floreix a la primavera. Són coneguts vulgarment com a olives de mar.A l’estiu la planta compta amb gran quantitat de fulles llargues que han crescut a l’hivern i a la primavera. A la tardor les fulles velles són duites per les tempestes a les platges i allí s’acumulen. Més tard es formaran fulles noves.

Les pilotes que vegem a les platges són producte de fulles i tiges arrossegades per l’arena.

Les praderes subaquàtiques que formen tenen una gran importància ecològica.

Exerceix un paper important en la conservació de les roques costeres a causa de l’amortiment de les onades i les corrents per no provocar erosió.

D’altra banda, actua com a barrera de l’arena per a que no se’n vagi al fons i així es poden formar les platges.

Dins d’elles viuen una gran varietat d’animals i plantes que busquen recursos com aliment i protecció.

Aquestes herbes també compleixen un paper important com a sistema depurador de les aigües litorals. Contribueixen a l’oxigenació i retenen els sediments en suspensió, així mantenen les aigües netes.

Una de les seves adaptacions és cap a les corrents d’aigua. Les seves tiges són flexibles i per tant no és trenquen amb la força dels corrents.

Aquest ecosistema es considerat com a Patrimoni de la Humanitat i per aquesta raó tenim que evitar diverses activitats que podrien perjudicar-lo com el fondeig.

6

Una amenaça per al medi

L

a planta petrolífera a Eivissa es va proposar en l’any 2014.

Pretén començar la primera fase d'un projecte d'extracció d'hidrocarburs al golf de València, a menys de 50 quilòmetres de les blanques arenes d'Eivissa i Formentera. El primer pas comprèn l'anomenada adquisició sísmica, que explora el subsòl marí.

Canons submergits emetran explosions sonores sobre els 250 decibels cada 10 segons, dia i nit, durant gairebé tres mesos en una àrea de 2420 km2, una extensió equivalent a gairebé cinc vegades Eivissa. Els científics ho defineixen com a una magnitud de 10.000 a 100.000 voltes major que el soroll d’un motor d’un avió en reacció. Es senyala que la fauna marina pot ser greument danyada, inclòs

provocant la seva mort, i que l’activitat pesquera cauria en picat provocant un augment en el par.

La petrolera afirma que el seu projecte no danyarà la vida submarina. El seu pla és que les primeres detonacions començaran a un volum suau. D’aquesta manera s’alertaria a la fauna i se’ls donaria temps per a allunyar-se de la zona abans de que les explosions arribin a ple rendiment. Una altra mesura que proposa la petrolera és posar vaixells de vigilància per observar el comportament dels éssers vius.

Aquestes mesures són insatisfactòries per a garantir la seguretat de l’ecosistema i per això hem de dir NO a la petrolera.

7

Bibliografia • Viquipèdia • Herbarivirtual.uib.es/catmed/index.html • http://www.diariodemallorca.es/mallor ca/2014/05/16/posidonia-balear-vale4000-millones/932891.html • http://ocio.diariodeibiza.es/planes/ruta s-excursiones/pla-108-descubre-fondossubmarinos.html • http://www.lamarea.com/2014/02/09/i biza/ • http://www.puroibiza.com/es/descubre -ibiza/flora-y-fauna/ • Llibre de Biologia i Geologia 4º eso.

• Google imatges.

8

Fet per: Ainara medina Elizabeth colburn Publicitat: Hamburgers wendy

9

10