EL BOSC MEDITERRANI

OBJECTIU CIÈNCIA

EL BOSC MEDITERRA NI

Àlex Clapés Jordi Tur Gaspar Díaz

EL BOSC MEDITERRANI El tema que es tractarà en aquesta edició de la revista serà del bosc mediterrani. Aquest ecosistema té una gran importància a l'illa d'Eivissa ja que és l'únic que es pot trobar degut a les condicions geogràfiques i climàtiques.

Distribució geogràfica i extensió A Eivissa aquest ecosistema està ubicat principalment a la meitat nord-oest (Es Amunts) i al sud de l'illa, concretament, a la zona de Sa Talaia de Sant Josep.

Es amunts: 123.27 km2 Ses Fontanelles-Serra Grossa: 43.59 km2

Informació extra Els boscos i matollars mediterranis es troben en cinc ecoregions del món que tenen vegetació mediterrània sota un clima mediterrani a l'oest dels continents en latituds mitjanes: la Conca del Mediterrani, Califòrnia, Xile centr al, Austràlia del sud-oest, i zona oest del Cap a Sud-àfrica.

Biòtop El bosc mediterrani és un bioma de boscos i matollars que

Geneta

es desarrolla en àrees, tal com diu el seu nom, de clima mediterrani. Aquestes zones estan caracteritzades per hiverns de temperatures moderades, estius secs i tardors i primaveres amb precipitacions abundants. També cal destacar que hi ha freqüents incendis forestals als quals la vegetació està adaptada. La llum també és abundant i per això hi ha molt sotabosc.

Aquestes regions són de gran diversitat en hàbitats i espècies. Els tipus de vegetació poden ser boscos a arbredes, sabanes, matollars i praderies.

El bosc mediterrani és un sistema humanitzat i dinàmic.

Tant el clima com l'estructura i funcionament dels boscos i matollars han estat en un canvi continu, uns canvis que s'han accelerat en els últims milenis degut a la intervenció humana. El foc i el pastureig han influït notablement en l'evolució de la vegetació durant la segona meitat de l'Holocè. L'acció antròpica és un element crític de pertorbació que determina canvis en les espècies dominants i duu a terme canvis radicals en la diversitat d'aquestes. La conseqüència més extensa de la intervenció humana és la unió dels densos boscos originals. La gestió dels boscos mediterranis ha de ser adaptativa, és a dir, ha de variar en funció de l'evolució del sistema.

Biocenosi Adaptacions al medi Moltes zones d’aquest ecosistema es veuen sotmeses a condicions del vent, la insolació i la pobresa de sòl.

Això fa que s’hi formi una vegetació adaptada a suportar-les, que adopti morfologies determinades.

Aquests darrers anys, han arribat serps amagades dins les oliveres importades desde la península.

Aquestes serps estan trobant un hàbitat fet a la seva mesura a l’illa, ja que poden menjar sargantanes, ous de perdiu…

En el clima mediterrani, caracteritzat per uns estius molt calorosos i secs, el foc ha sigut un agent moderador tradicional. Per aquesta raó, dins la vegetació mediterrània, són freqüents les espècies que presenten adaptacions destinades a suportar i a sobreviure el pas del foc.

Les plantes capaces de resistir al foc han set anomenades piròfites.

Algunes d’aquestes plantes, són capaces de resistir el pas del foc gràcies al seu alt contingut en aigua.

També existeixen diversos arbres que presenten soques molt gruixudes i poroses, capaces d’aïllar els teixits vius de l’acció del foc. Molts de pins conten amb aquest mecanisme.

Les pinyes dels pins solen estellar amb el foc, dispersant els pinyons a totes direccions.

A més a més la gruixuda coberta del pinyó suposa una bona protecció enfront del foc.

La flora més comuna és la de fulla perenne, com els pins, l'alzina i l'alzina surera. Així i tot, a les zones més humides i fresques s'hi estableixen arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l'avellaner i el roure. Les fulles de les espècies són petits i dures per conservar la humitat.

La fauna d’Eivissa i Formentera, considerada en el seu conjunt, pot estar integrada, per tant, per un total aproximat de 4.000 espècies, de les quals entre 120 i 150 són endemismes, al nivell d’espècie o subespècie.

Hi ha diversos tipus de praderes: les obertes, on viuen els abellerols, les humides de Turquia alzina i cendra, i les altes, on els roures es mesclen amb la ginebra, ens permeten entendre millor aquest patrimoni.

Ossos, llops, linxs i àguiles són els depredadors d'aquestes zones.

La diversitat d'ambients, altituds, orientació, composició del substrat, etc. origina una considerable varietat de fauna.

Els mamífers més representatius són: - Porc senglar, cabra salvatge, rabosa, teixó, gerdosa, geneta, mostela, conill, eriçó comú, liró caretó, musaranya comuna i ratpenat.

Entre els amfibis podem trobar: - Galibat, gripau d'esperons, gripau parter ibèric, gripau comú i granota.

Quant als rèptils: - Sargantana cuallarga. Colobres: de ferradura, bastarda i d'escala.

Les aus constitueixen un grup abundant i podem destacar: - Gaig, estornell, abellerol, oriola, agatejador, oreneta daurí.

- Rapinyaires diürnes: àguila reial, àguila perdiguera, àguila culebrera, àguila calçada, astor i falcó pelegrí.

- Rapaços nocturns: gamarús, mussol real i mussol xic.

En els barrancs i rius podem trobar: - Madrlla, carpa i truita de riu.

Xarxes tròfiques A l'esquerra de la imatge de baix, podem veure l'exemple d'una cadena tròfica: el ratolí de camp s'alimenta de lligabosc, i després la guineu es menja al ratolí.

A la dreta es veu una xarxa tròfica en la qual s'observa l'alimentació de diversos essers vius: el conill s'alimenta d'herba i la guineu es menja el conill.

Amenaces a l’ecosistema L’incendi és una de les majors amenaces d’aquest ecosistema, i desgraciadament s’han donat molts de casos en aquesta illa, destrueix l’hàbitat de moltes espècies i provoca la mort de molts d’animals.

La construcció també és un factor molt important, ja que redueix part de la superfície del bosc mediterrani.

La contaminació mitjançant l’abocament de residus sobretot als llocs on el bosc no està protegit és també un problema perquè altera el seu hàbitat i poden desprendre residus tòxics. cies introduides per l’ ncia per l’ cies originals i les desplacen. s vulnerables a la introducci d’ cies noves, ja que han evolucionat d’una manera aillada durant molt de temps i engloben un gran nombre d’endemismes. El problema s’ha agreujat en els darrers temps a causa de l’increment dels desplac humana i a la del comerc. En els ecosistemes de les Balears se’ em destacar: -

ria del pi o la papallona del gerani. als pinars propers a zones habitades.

d’ cies pot ser accidental, com per exemple en el cas dels insectes, que arriben en forma d’ lide dins les plantes que parasiten o a la terra que envolta les arrels.

Altres vegades, les llavors o els esqueixos de les plantes que l’home ha duit per conrear en jardins passen al medi natural i envaeixen altres zones. L’ s consequ en el medi s que les persones s’hagin cansat de tenir-les de mascotes.

Bibliografia http://www.conselldeivissa.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_677_1.pdf http://www.losmejoresdestinos.com/destinos/espana/ibiza/ibiza_mapas.php http://issuu.com/fbrb/docs/coneix_els_boscos_de_les_balears http://suite101.net/article/adaptaciones-de-la-vegetacion-al-fuego-en-el-bosque-mediterraneo-a18198 Llibre de biologia i geologia. Ed: Santillana.