PLATGES, CALES I DUNES D'EIVISSA

PRIMAVERA 2014

REVISTA CIENTIFICA

PLATGES, CALES I DUNES D’EIVISSA

Biocenosi

Xarxa tròfica

Página 2

Página 3

Amenaces

Página 5

222222;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

SUMARI 1. Introducció 2. Extensió 3. Diferencia entre platja i cala 4. Biótop 5. Biocenosi 6. Adaptacions al medi 7. Cadena tròfica 8. Xarxa tròfica 9. Amenaces mediambientals

2

22222222

333333;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

Les platges, cales i dunes d’Eivissa son importants perquè caracteritzen la nostra illa, és l’ecosistema més representatiu d’Eivissa. Parlarem de les diferents espècies d’animals i de plantes que hi ha a les platges, d'on es situen les platges i cales, les adaptacions al medi i per últim les amenaces mediambientals que afecten a l’illa.

3

33333333

444444;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

EXTENSIO DE L’ILLA Eivissa al ser una illa

Eivissa avarca més de

Al Sud-oest d'Eivissa

està

de

divuit quilòmetres de

es troben platges amb

platges i cales, per lo

platges, hi ha més de

sorra

tant, la seva distribució

cinquanta-sis

cristal·lines, al Nord es

geogràfica ( com es

arreu de l'illa, a més de

poden

por observar al mapa)

nombroses cales on la

verges.

es per tot arreu, encara

gent pot gaudir de les

que alguns llocs no hi

meravelloses

ha ni platges ni cales,

transparents degudes aL

hi ha penya-segats.

la posidònia i paisatges

envoltada

platges

fina

i

trobar

aigües cales

aigües

d'Eivissa.

4

44444444

555555;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

La principal diferencia entre cales i platges es:

Una cala és una badia petita que es

Una platja és

troba envoltada d'una paret de roca. Es

relleu que es defineix com una

tracta d'una entrada d'aigua rodona

acumulació sobre la vora de la

amb una boca estreta, malgrat que

mar de materials d'una mida que

col·loquialment el terme pot designar

va des de les sorres fins als

qualsevol badia refugiada, amb una

blocs, passant per les platges de

platja o no i una platja és com una

palets. Hi ha quatre tipus de

acumulació sobre la vora de la mar de

platges; D’arena , de grava, de

materials d'una mida que va des de

roques i de còdols.

una

forma

de

les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets. El materials poden ser d'origen orgànic o inorgànic.

5

55555555

222222;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

El biòtop de les platges i cales d’Eivissa

Les

platges

formades

de

d’Eivissa sorra,

que

estan està

composta per materials inorgànics com els sediments procedents de la meteorització de roques i restes d'esquelets i closques de tipus calcari. Aquests sediments son arrossegats per les marees fins a les platges portant-se amb ells restes d’animals, algues i posidònia fins a la vora.

També una massa d'aigua salada es característica del biòtop. La salinitat influeix en la distribució de les espècies aquàtiques, la quantitat de salinitat varia depenent de la platja, no tindrà la mateixa concentració de sal la platja de Ses Salines y la platja de Talamanca o la de cala Salada.

Els vents son constants i son vents secs a excepció del llebeig que es càlid i humit i sol portar plujes.

La temperatura de les platges varia segons la estació de l’any en que es trobi i el lloc on estiguin situades.

2

22222222

333333;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

La biocenosi de les platges, cales i dunes d’Eivissa Entre les espècies endèmiques que hi ha a les platges d’Eivissa destaquen la sargantana, (hi ha moltes espècies que habiten en els illots de les Pitiuses), podem trobar alguna tortuga de terra , alguns crustacis i escarabats, tots ells cavernícoles.

La

major

diversitat

d’espècies se troba en la fauna aèria, el cor marí, la gavina, l’àguila pescadora.

Entre les aus migratòries trobem els ànecs.

Es donen algunes relacions intraespecífiques (entre individus de la mateixa espècie), per exemple hi ha associacions gregàries, que son un conjunt d’individus no han de estar emparentats necessàriament que viuen en comú durant un període de temps amb l’objectiu d’ajudar-se en la defensa i l’obtenció

d’aliments.

Aquest

tipus

d’associació es dona entre alguns tipus de aus com les gavines o alguns ànecs. També hi ha associacions familiars que estan integrades per individus emparentats entre ells amb l’objectiu de reproduir-se i protegir les cries, per exemple l’escarabat boler.

3

33333333

444444;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

Escarabat boler (Scarabeus sacer): és una espècie d'insecte coleòpter que habita en les dunes costaneres i pantans de la conca de la Mediterrània. És escarabat piloter que recull boles de fems que fa rodar fins a un niu subterrànies per alimentar les seves cries. Quan la femella està llista per criar selecciona especialment de textura fina de fem per fer la seva bola de cria.

Gavina cama groga (Larus cachinnans): és una espècie d'au pròxima de la gavina argentat. La gavina del Caspi nia en les dunes, illes, llacs de les estepes i en la vora dels cursos d'aigua. Viu principalment en costa rocosa amb penya segats i illots en la època de reproducció i passa l’hivern en badies, platges, ports i estuaris. Els hàbitats alimentaris son variats, es omnívora, predadora, carronyera i es freqüent observar-la en les escombraries.

Gavina de bec roig (Larus audouinii): és un ocell i una de les espècies de gavina més escasses del món. Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges. Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses.

Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia. Durant l’ hivern emigra a la costa i torna en l’època de procrear.

4

44444444

555555;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

En la flora a la actualitat, hi ha mes de dues-centes espècies endèmiques, degut al clima mediterrani les plantes reben una aportació d’aigua molt estacionada, el sol es generalment pobre en matèria orgànica amb poc hummus i roca calcaria.

Card marí (Eryngium maritimum): és una espècie del grup dels cards que pertany a la família apiàcia. Es troba prop de la costa i platges arenoses i sobretot en les dunes. És una planta perenne espinosa, les fulles són coriàcies. Té una roseta basal d'on broten tiges dures i espinoses de color blau o platejat.

5

55555555

666666;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

Savina(Juniperus phoenicea): és un arbre o arbust originària de la zona mediterrània. A totes les illes Balears hi està molt representada la subespècie Lycia. És una planta molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; per això es troba des del nivell del mar fins a diferents metres d'altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins.

S'utilitza en repoblacions forestals, sola o amb altres coníferes. La seva fusta és molt resistent especialment per a fer bigues o mobles. Normalment és un arbre monoic però en alguns casos és dioic (plantes masculines i femenines separades).

Lliri de mar (Pancratium maritimum): és una planta de la família de les amaril·lidàcies, prospera amb la sal i psammòfila (acostumada a viure en la sorra) que viu als sorrals litorals del Mediterrani, preferentment a la zona de la rere duna. És una planta bulbosa, amb el bulb soterrat a la sorra.

Del bulb neixen fulles en forma de cinta, de color verd glauc. La tija és una mica més petita que les fulles. Al seu extrem surten les flors, de color blanc i de forma d'embut. Floreix a l'estiu. El fruit és una càpsula grossa amb moltes llavors negres. Quan s'acaba el dia desprèn una olor agradable.

6

66666666

777777;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

Adaptacions al medi: Totes les espècies ja estan adaptades al medi en que viuen, les plantes que estan a la platja, estan acostumades a la humitat que hi ha en la illa, a la salinitat del mar (gracies a la qual algunes especies prosperen), estan acostumades a viure en la sorra i a també acostumades a la calor i al fred. El clima de la zona es favorable per als organismes i vegetals però de vegades poden dificultar el funcionament fisiològic.

Podem trobar relacions interespecífiques com:

Podem Depredació: la gavina captura i mata a una presa per alimentar-se’n, en aquet cas, un peix.

Inquilinisme: Quan un ermita troba una closca a la sorra, la fa servir de casa fins que troba una altra millor sense causar li cap perjudici.

7

77777777

888888;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

Cadena tr貌fica:

Zooplancton

Ra贸

Gamba

Gavina Corsa

8

88888888

999999;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

XARXA TROFICA:

9

99999999

101010101010;

REVISTA CIENTIFICA

PRIMAVERA 2014

Amenaces mediambientals: Grups com Eivissa pel canvi o Eivissa Sostenible, s’oposen frontalment a que es duguin endavant les prospeccions petrolíferes aprovades pel govern socialista de l’estat Espanyol.

Des del punt mediambiental, la contaminació acústica i química d’aquestes prospeccions, a les quals es fan servir explosius i productes altament tòxics afectaria greument a les espècies marines, amb perill de desaparició de la pesca, recessió de l’arena costanera i aparició en el litoral de productes contaminants.

Un moviment de persones que amen a Eivissa es manifesten i fan campanyes per que el Govern Central aprovi la prohibició de les petrolíferes. Una acció artística de protesta a Eivissa, la platja de Talamanca unida a favor de la preservació del nostre mar Mediterrani. De la mà de Jil Love i els valents voluntaris que són la força absoluta d'aquest Una acció artística de protesta a Eivissa, la platja de Talamanca unida a favor de la preservació del nostre mar Mediterrani. De la mà de Jil Love i els valents voluntaris que són la força absoluta d'aquest

10

1010101010101010

22222;

PRIMAVERA 2014

REVISTA CIENTIFICA

Bibliografia: •

https://www.google.es/search?q=gavina+de+bec+roig&es_sm=91&sour ce=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=3L54U4e-CeeW0AWfoDYBQ&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=2307&bih=1258

•

https://www.google.es/search?q=gavina+de+bec+roig&es_sm=91&sour ce=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=3L54U4e-CeeW0AWfoDYBQ&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=2307&bih=1258#q=gavina+de+cam a+groga&tbm=isch

•

https://www.google.es/search?q=gavina+de+bec+roig&es_sm=91&sour ce=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=3L54U4e-CeeW0AWfoDYBQ&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=2307&bih=1258#q=escarabat+boler &tbm=isch

•

https://www.google.es/search?q=gavina+de+bec+roig&es_sm=91&sour ce=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=3L54U4e-CeeW0AWfoDYBQ&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=2307&bih=1258#q=lliri+mari&tbm=i sch

•

https://www.google.es/search?q=gavina+de+bec+roig&es_sm=91&sour ce=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=3L54U4e-CeeW0AWfoDYBQ&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=2307&bih=1258#q=savina&tbm=isc h

•

https://www.google.es/search?q=gavina+de+bec+roig&es_sm=91&sour ce=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=3L54U4e-CeeW0AWfoDYBQ&ved=0CAYQ_AUoAQ&biw=2307&bih=1258#q=card+mari&tbm= isch

•

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

•

http://www.cibsub.cat/

•

http://www.gengob.org/edu2011.php

2

22222222

33333;

PRIMAVERA 2014

REVISTA CIENTIFICA

Autors: María Cano Bonet Olivia Zanetta Soria Sonia Roig Dorador 4rt ESO B

3

33333333