Page 1


LO BASQUET

SUMARI

2

Sumari PORTADA L’AULA D’ACOLLIDA F.Fonollosa

LA BÚSTIA DEL SEGLE SANT JORDI 2004 XX 13 LA SUPERFICIALITAT DE 24

L’APARENÇA Alexandra Albiol

L’ENTREVISTA

DEPARTAMENTS

BETLEM CASANOVA: “M’he sentit addicta al dolç i a l’esforç” Àngels Abad/Laia Queral 4

MÚSICA LA MÀGIA DE CONSTRUIR INSTRUMENTS MUSICALS M. Balagué 14

REPORTATGE

ANGLÈS E. BENTLEY: “I don’t really like Spanish food” J.Borja/A. Pérez 16

I DESPRÉS DE L’ESO, QUÈ? D.Fernández/C.Garcia

6

CATALÀ SETZE ALUMNES, SETZE HISTÒRIES M. Valldepérez i alumnes

EL MEU INSTITUT Miquel Àngel Llorenç

18 JOCS D’ENGINY

35 36

9 CASTELLÀ LA NIÑEZ N. Vidiella

ESPORTS

22

PÀGINES CENTRALS

PASSATEMPS

37

RACÓ FILOSÒFIC

AGENDA

38

QUÈ CREUS QUE ENS VOL DIR REALMENT EPICTET? F. Castellà i alumnes 26

POESIA VISUAL

MARC BARBERÀ: “Vull RECORDES QUAN...? superar-me a mi mateix” G. Canalda/N. Fontanet 10 LA GRAN AFICIÓ DE P. SOROLLA I DE T. MARZÀ F. Pavia

32

8

REPORTATGE LA VEU DE L’AMPA R. Espinós

BREUS

FRANCÈS T. ANGLADA: “L’important COL—LABORACIONS c’est de ne pas perdre TEORIA I LÍMITE DE LA RAYA l’illusion” 17 Francisco de Pedro 34

REPORTATGE L’INSTITUT S’ERIGEIX EN TEMA DE RECERCA M.Vericat/J.Querol

BIBLIOTECA

28 30

12

20

Francesc Forés

39


LO BASQUET

3

EDITORIAL

Editorial Ja tenim aquí el segon número de Lo basquet amb reportatges, notícies i entrevistes molt interessants que esperem que siguen del vostre gust. Una vegada més, els alumnes de 1r de batxillerat que fem l’optativa Iniciació al periodisme hem posat tot l’interès i dedicació per fer possible aquest segon exemplar. Com ja heu pogut comprovar, la revista és una bona forma de fernos una mica més amb el món del periodisme. Tots els alumnes que la fem estem molt orgullosos de poder ser la veu dels joves de l’IES Roquetes; però sobretot estem molt contents per l’acceptació que ha tingut el primer lliurament de la revista. Des de la redacció esperem de tot cor que gaudiu d’aquest número. Volem donar les gràcies a tots els qui hi han col·laborat i ha tingut paciència amb nosaltres: entrevistats, departaments, col·laboradors gràfics, conserges... donem les gràcies a tothom. Quedeu convidats a participar en el següent número de la revista, ja que hem de ser tots els que hem d’omplir Lo basquet.

LO BASQUET Revista de l’IES Roquetes Núm. 2, 2n trimestre, curs 2004-05. Edita IES Roquetes Coordinació i maquetació Miquel Ángel Llorenç Redacció Àngels Abad Agnès Albacar Gemma Canalda Raquel Espinós Dani Fernández Neus Fontanet Carolina Garcia Ferran Pavia Laia Queral Jordi Querol Marina Vericat

Col.laboradors gràfics Trini López Martina Pellicé Mercè Rupérez Josep Solé Correcció lingüística Assumpta Moya Miquel Àngel Llorenç Portada i pàgines centrals Begoña Florido Logotip Raquel Espinós Impressió Impremta Querol, S.L.-977 597 100 Tortosa Dipòsit legal T-1591-04


LO BASQUET

4

L’ENTREVISTA

“M’he sentit addicta al dolç i a l’esforç” Betlem Casanova és professora d’Educació Física a l’IES Roquetes. Les seues classes són molt originals i a la vegada didàctiques. Sempre col·labora en les jornades interculturals del centre. Es podria dir que és única en l’espècie. On resideixes?

A la Vall Cervera, al terme d’Alfara de Carles, a prop del Reguers. Quantes primaveres has passat?

37 primaveres. Estàs casada o soltera?

Ni casada ni soltera, visc en parella. Tens fills?

Sí, tinc una filla. Què és el que més t’importa en la vida?

Trobar-me equilibrada físicament, psicològicament i també espiritualment, per a poder viure en harmonia amb el meu entorn i amb els que m’envolten. Què és el que t’agrada més de ser professora?

El que m’agrada més és la relació directa amb els adolescents; sempre aprenc moltes coses, són els meus mestres. També m’agrada poder aportar el que ja sé sobre el cos, el moviment, la salut... Què sols fer en el teu temps lliure?

La veritat és que tinc poc temps lliure; m’agraden massa coses; m’agrada molt gaudir de la natura, escalar, esquiar, escoltar música, fer cursos de creixement personal, ballar, llegir... Una mica de tot. Amb què perds el cap?

Amb el moviment i l’estudi del cos. Què et posa de mal humor?

Jo mateixa. La teua cançó preferida?

En tinc moltes, però escolto molt l’últim CD de la Lídia Pujol, Laie, i el de la Bebe, Pa fuera telarañas. De fet, tinc cançons per a cada moment. Quin tipus de música escoltes normalment?

Jo escolto de tot, menys tecno, màquina i tot aquest tipus de música. Quan veus una persona per primera vegada, en què et fixes?

Primer que tot, per deformació professional, li faig una radiografia corporal, de dalt a baix; després, em fixo en els ulls, en el seu somriure; però el que pesarà serà la seua manera de ser. Tens la llàgrima fàcil?

Buff... Sí. És una forma més d’expressió. Amb quina peça de roba et sents més còmoda?

Em sento còmoda i lliure sense roba. Com que m’he de vestir prefereixo roba de teixits naturals que no m’estrenye. Quina pel·lícula que hages vist últimament t’ha agradat més?

Últimament, la que m’ha agradat i impressionat ha estat Mar adentro. El teu actor i actriu?

No en tinc. Si tinguessis un bitllet amb destí a elegir, on aniries?

A Sud-Amèrica, per perdre’m una bona temporada i aprendre dels sabers i l’alegria de la gent del sud. Què és per a tu l’amor?

L’amor, per a mi, és estimar a canvi de res, sense esperar res de l’altre, ni l’altre res de tu. Què faries per amor?

Perdre’m! Faria de tot!, com ja ho he fet. A qui admires?

No admiro cap personatge en concret. Admiro gent que ho ha perdut tot i són capaços de tirar endavant. També admiro els emigrants que deixen les seues arrels i busquen sobreviure en un món hostil, i també admiro aquelles persones que ho tenen tot i ho deixen per canviar de vida o ajudar persones necessitades. Surts de festa molt sovint?

Ha!, ha!, ha! ... No. És la meua assignatura pendent. Les fruites maduren..., com et veus d’aquí a 20 anys?

Em veig fent només tot allò que m’agrada, continuant treballant el moviment i tenint més temps lliure i menys estrès. La cosa més bonica que t’han dit mai?

T’estimo. Tens algun vici? Quins?

Potser diria que el meu vici és no tenir vicis; el


LO BASQUET

voler ser perfecta, encara que en algun moment m’he sentit addicta al dolç i a l’esforç. Què és el que més valores d’una persona?

La sinceritat, i que sigue ella mateixa. Odio la

5 falsedat. I el que no suportes?

Que passen els meus límits i que no siguin sincers. Què és el que més et relaxa?

Estar a la vora del foc, un bon bany d’aigua calenta

L’ENTREVISTA

o caminar per la vora de la platja, sentint les onades i l’olor del mar. Quin menjar no t’agrada?

Tot el menjar artificial. Sóc molt exigent en el menjar. Et cau la bava amb...?

Mirant la meua filla o bé amb una bona obra de teatre o dansa, i també amb les creacions dels meus alumnes. Quines qualitats destacaries de tu mateixa?

Principalment, la voluntat. I defectes?

Les meues polaritats, és a dir, els meus canvis ràpids d’humor: tan prompte estic bé i contenta, com em poso de mal humor; i així, amb totes les altres qualitats. Què és el que recordes més clarament de la teua infància?

Ho recordo tot bastant bé; últimament he estat escrivint una autobiografia. Ara, en aquests moments, recordo la meua ansietat en els estudis i esports per poder ser la millor i també recordo que em pegava amb els nois per demostrar que les noies també som fortes. Mar o muntanya?

Muntanya i mar, és a dir, el Delta de l’Ebre i els Ports. M’agrada ser d’on sóc i viure aquí. Recordes algun dia com el millor de la teua vida?

No. He tingut molts dies bons. Cada dia que passa intento viure’l com el millor.

ÀNGELS ABAD LAIA QUERAL


LO BASQUET

REPORTATGE

6

I després de l’IES, què? Aquesta és una de les preguntes que ens fem en acabar l’ESO. Hi ha moltes possibilitats i moltes opcions per triar. Alguns ho tenen molt clar, però d’altres s’ho han de pensar més d’un cop per triar el seu futur acadèmic o laboral. En aquest reportatge hem volgut esbrinar diferents opinions i punts de vista d’alumnes que han passat pel nostre institut i ara són fora, fent mòduls, treballant o estudiant una carrera universitària. Volem saber la seua experiència i quina valoració fan de l’IES Roquetes.

Trobem a faltar els companys i professors de l’IES Roquetes. Quines sortides té?

Poder treballar amb gent gran i amb gent discapacitada físicament i psíquicament. Ens podríeu dir el que estudieu bàsicament?

Psicologia i sanitat. Us agrada?

No, perquè ens pensàvem que seria d’una altra manera i perquè hi ha matèries que no ens agraden, que estan relacionades amb les ciències naturals. Com ho porteu?

Paula: de moment prou bé. Sandra: malament. Trobeu a faltar l’IES Roquetes?

Sandra Pino i Paula Lleixà són dos exalumnes del nostre centre; els hem fet una entrevista per saber els seus pensaments i propòsits.

Una valoració Roquetes:

sobre el

L’últim any, vam fer una sortida a Búbal i va ser una experiència molt bona.

vostre pas a l’IES

Ens va agradar tant que vam decidir estar un any més. El millor any va ser l’últim ja que ens van tractar molt bé i vam fer una sortida a Búbal i va ser una experiència molt bona. Què esteu fent?

Un cicle formatiu de grau mitjà d’atenció sociosanitària. On?

A l’IES de l’Ebre, a Tortosa. Quines raons us van fer decidir a fer el que esteu fent?

Perquè volem fer el cicle formatiu de grau superior d’educació infantil i hem triat aquest ja que és de la mateixa branca i és més fàcil accedir-hi al superior.

Sí, molt, perquè trobem a faltar als companys i professors que hem deixat allí i perquè l’IES Roquetes és més acollidor ,ja que feia 5 anys que estàvem allí i ens coneixíem tots. Quin centre us agrada més?

L’IES Roquetes per motius de comoditat i estètica. El millor i el pitjor de l’IES Roquetes:

El millor el pati, el gimnàs i els passadissos. El pitjor, les escales i el bar. El millor i el pitjor del centre on sou ara:

El millor, el bar. El pitjor, les classes.


LO BASQUET

Ara passarem a entrevistar Marc Pavón, també un exalumne de l’IES Roquetes, que es va decantar per deixar els estudis i posar-se a treballar. Què estas fent?

Treballant. On?

A l’escola taller. En què consisteix?

M’ensenyen un ofici i cobro; treballo de fuster. Per què vas decidir posar-te a treballar?

REPORTATGE

7

Perquè no m’agrada estudiar, “massa llibres”. Et penedeixes d’haver deixat els estudis?

No Per què?

Perquè, fent el que estic fent, m’ho passo bé i estudiant no. Seguiràs treballant o tornaràs a estudiar?

Seguiré estudiant. Quin record tens de l’IES Roquetes?

Bo. El record més bo que tinc és la classe que tenia a 3r d’ESO. T’ho vas passar bé durant els anys d’ESO?

Moltíssim, era un festival. Ho trobes a faltar?

Sí, perquè xalava molt. DANI FERNÁNDEZ CAROLINA GARCIA


LO BASQUET

8

REPORTATGE

L’institut esdevé tema de recerca L’alumne Marcel Gabriel de 2n de batxillerat ha realitzat el treball de recerca anomenat Estudi estadístic de la població de l’institut. L’objectiu d’aquest treball, és la mesura i l’anàlisi i observació de diferents paràmetres físics i humans com ara l’alcària, el pes, el sexe, l’edat, l’índex de massa corporal, la lateralitat, el número de peu, si porten ulleres o no, diabetes i creuament de les extremitats, que presenten els alumnes de l’IES Roquetes. Es basa en una mostra de 75 alumnes dels 608 que hi ha, és adir, el 12,3% dels alumnes. La tria dels alumnes és per atzar, tot triant nois i noies de diferents classes de cada curs encara que, com a mínim, ha d’haver-hi la presència d’un noi i d’una noia per classe. Per fer la recollida d’aquestes dades ha utilitzat una balança per mesurar el pes (Kg), una cinta mètrica per mesurar l’alcària (cm) i un full per omplir les dades per obtenir la mostra, esmentades anteriorment. Les mostres les va recollir al Departament de Ciències naturals amb l’ajuda de la seva tutora del treball, Francesca Cid. La conclusió obtinguda és la següent: L’altura mitjana de les noies és de 163 cm i la dels nois, de 168 cm; l’altura mitjana global és de 165 cm. Encara que hi ha diferències notables entre les mitjanes dels alumnes de primer i de l’últim curs. El pes mitjà de les noies és de 56,4 kg i el dels nois, de 60,1 kg; el pes mitjà global és de 58,4 kg. L’IMC (índex de massa corporal) és L’autor del treball, l’alumne de batxillerat Mardel Gabriel.

el resultat de dividir el pes d’una persona expressat en quilograms entre la seua altura expressada en metres i elevada al quadrat. Si és menor de 19 es considera que la persona té un pes normal, si està entre 25 i 30, es considera sobrepés i si és superior a 30 es considera obesitat. Un 29% d’alumnes presenten falta de pes, un 59 estan en el pes normal, un 9% tenen sobrepés i un 3%, obesitat. Porta ulleres un 29% d’alumnes ,aproximadament xics i xiques en la mateixa proporció. Un 7% d’alumnes és esquerrà. MARINA VERICAT JORDI QUEROL


LO BASQUET

REPORTATGE

9

La veu de l’AMPA Des que es va inaugurar, el nostre institut ha tingut en actiu l’ associació de mares i pares d’ alumnes (AMPA). Aquesta associació ha tingut diferents presidents, que han anat deixant de ser-ho quan els seus fills han acabat els seus estudis en l’IES.

Més del 17 % de les famílies dels alumnes del centre no són socis de l’AMPA. Actualment, la presidenta és Imma Curto Roca, que viu a Tortosa i té un fill que cursa tercer d’ ESO. N’és presidenta des de principis d’any. Segons ella, gaudir d’aquest càrrec no comporta moltes preocupacions, però en sorgeixen algunes a l’hora d’ organitzar activitats interessants i educatives, tot i que sempre hi ha la màxima col·laboració per part de tots els membres de la junta de l’associació. El 82,58% de les famílies dels matriculats són socis de l’ AMPA, mentre que el 17,42% no ho són. La quota dels socis és de 12 € anuals i aquest pagament es pot efectuar quan es recullen els llibres a l’ institut o bé en un rebut. La major part dels ingressos provenen de subvencions d’ organismes oficials. Els diners són destinats a finançar diverses activitats extraescolars que es fan al centre. Aquest any han patrocinat activitats com ara bàsquet (25 alumnes en fan aquest curs), informàtica (16) i ball de saló (8). Hi havia la possibilitat de fer teatre, però no s’ ha dut a terme perquè no hi havia suficients alumnes inscrits. A més, també es dedica part dels diners a adquirir material per al centre, com els ordinadors que aquest curs s’han instal·lat a la biblioteca. Els premis del concurs de Sant Jordi són finançats per l’ associació; també col·laboren en les jornades interculturals, la festa de fi de curs i les orles que es lliuren als alumnes d’ ESO i als de batxillerat en acabar l’ etapa.

Ordinadors de la biblioteca adquirits per l’AMPA.

La junta de l’ AMPA es reuneix una vegada al mes, i un cop a l’ any se’n celebra una assemblea general. L’ associació afirma que hi ha molt poca col·laboració per part de pares ja que, en moltes de les conferències i reunions que han organitzat, hi ha hagut molt poca assistència. Es creu que bona part de culpa la tenen els alumnes que no lliuren els fullsque l’AMPA adreça als pares; a més, possiblement també influeix negativament el fet que moltes famílies visquen fora de Roquetes.

La quota dels socis només és de 12 euros anuals. La nostra revista Lo basquet és valorada positivament per la presidenta. Tot i que en el primer número l’AMPA no hi ha col·laborat, esperen poder fer-ho en els pròxims.

RAQUEL ESPINÓS CELMA


LO BASQUET

10

ESPORTS

“Vull superar-me a mi mateix” Marc Barberà és un alumne de 1r de batxillerat de l’IES Roquetes que practica els balls esportius i de competició des que era petit. Actualment, segueix competint per assolir la màxima categoria. Per què et vas decantar cap aquest esport?

Principalment perquè em va apuntar la meua mare. El primer any no hi vaig voler anar, però el segon, em van convèncer perquè ho provés i, a poc a poc,

em va començar a agradar. A quina edat vas començar l’aprenentatge del ball de saló?

Vaig començar a ballar als 9 anys. Quants anys tenies quan vas començar a competir?

Tenia 13 anys. Sempre has tingut la mateixa parella de ball?

He tingut un total de 5 parelles, però només he arribat a competir amb 3 d’elles. Quan has canviat de parella, t’ha costat molt adaptar-te a coordinar els passos? En aquestes circumstàncies, com resoleu el problema? I per cert, per què vas canviar de parella?

Quan canvies de parella, costa adaptar-te una mica, més que res,

perquè el professor et canvia els passos. Però no és res que no es pugui solucionar amb moltes hores d’entrenament i ganes de treballar. L’últim cop que he canviat de parella va ser perquè l’anterior noia no s’ho prenia seriosament. Tens una bona relació amb la parella actual?

Sí, actualment, la meua parella de ball i jo som també parella sentimental; per tant, no cal dir que la nostra relació és molt bona. El ball és molt sacrificat?

Sí que ho és, sobretot el món de la competició, tant físicament com psíquica, a causa de l’esforç, la pressió a què et sotmets i tot el que ho envolta. Sempre has ballat en la mateixa escola? Quina és?

Vaig començar a Xerta, després a la Lira de Roquetes i, quan vaig començar a competir, vaig entrar a l’escola Ball Ball, en la qual continuo, però com la meua parella ballava en una altra escola, ara fem la modalitat d’estàndards a Ball Ball i la de llatins a l’escola de l’Eduard Casasampere. Quantes hores a la setmana dediques al ball?

Entre entrenaments i classes, unes 15 hores setmanals. Quines són les categories de ball?

Hi ha 5 categories. Van de la A (la més alta) fins a la E (la més baixa), passant per la B, C i D.


LO BASQUET

Hi ha dos tipus de ball: els llatins i els estàndards. Quins balls contenen cadascun d’ells?

Dins dels balls estàndards trobem els següents: el vals anglès, el tango, el vals vienès, l’slow fox i el quickstep; dins dels llatins, el Cha-cha-cha, la samba, la rumba, el bolero, el pasdoble i el jive. En quina categoria estàs?

En aquests moments, estic en la B, treballant per a pujar a la A. A què aspires dins del món del ball?

Una aspiració seria poder arribar a la màxima categoria de les dos modalitats, però deixant de banda això, el que vull és superar-me a mi mateix i ballar cada dia millor. Què t’hauria de passar perquè deixesses el ball?

Que em sorgís una lesió important. Les competicions es fan cada setmana? És obligat anar-hi a totes?

Hi ha competicions quasi cada cap de setmana, però cada parella decideix les competicions a les quals vol anar. T’hi vols dedicar professionalment o només t’ho prens com un hobby?

Ara per ara, m’ho prenc com un hobby però mai no se sap què pot arribar a passar.

.

11

ESPORTS

Després del ball, quin és l’esport que més t’agrada?

M’agrada molt el bàsquet. GEMMA CANALDA NEUS FONTANET


LO BASQUET

12

ESPORTS

La gran afició de Paco Sorolla i de Toni Marzà Per segon any consecutiu, els xics de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO de l’IES Roquetes han creat un equip de bàsquet. Enguany el professor de llengua castellana Francesc Sorolla ha substituït la professora d’educació física Elena, que aquests curs ja no hi és al centre. L’equip disposa de 12 jugadors que són entrenats tècnicament per Paco i que reben classes tàctiques per El psicopedagog Toni Marzà al seu departament.

part del psicopedagog del centre Toni Marzà. Els entrenaments es realitzen a les pistes de l’institut, encara que els jugadors voldrien fer-los en un pavelló cobert. L’equip participa en una lliga contra altres centres de la comarca i, tot i ser el primer any per a alguns dels nois, estan en la part alta de la taula classificatòria i mostren una gran progressió. Una de les coses que ha fet això possible ha estat el bon treball dels entrenaments i també la bona compenetració dels jugadors. Cal dir que el professor Paco Sorolla té experiència professional com a jugador (ha jugat en equips com el Catalònia, el Gimnàstic de Tarragona, el Sant Josep de Badalona, l’Amposta o el Tortosa) i com a entrenador d’alguns d’aquests equips. FERRAN PAVIA

El professor Francesc Sorolla al departament de llengües.


LO BASQUET 13

13

LA BÚSTIA DEL SEGLE XXI

Cal·ligrames

ALUMNES DE TERCER A


LO BASQUET

14

DEPARTAMENT DE MÚSICA

La màgia de construir instruments musicals Construir instruments musicals és un art. Per aquesta raó, a l’hora de construir-los, l’artista ha de seguir

d’instruments musicals. Per als alumnes ha estat tota una novetat. D’una banda, ha estat una amena

Llaüts confeccionats amb carabasses i cocos.

Flautes dolces construïdes amb canyes i gong fet amb una tapa de caixa metàl·lica.

unes pautes molt acurades, que a la vegada incideixen en el seu acabat final. Cal ser creatius en el disseny i en l’ús dels materials, d’aquesta manera s’aconseguirà que les persones que observen els instruments es fixen en els detalls i en l’originalitat. Durant el primer trimestre del curs acadèmic 2004/05, el Departament de Música del nostre IES va oferir als alumnes de segon cicle de l’ESO un crèdit variable de construcció

experiència enriquidora perquè els ha permès de conèixer diferents instruments musicals i diverses formes de produir sons; d’altra banda, ha estat una experiència engrescadora: podien fer-los ells mateixos i donar-los l’acabat final segons el seu enginy, la seva destresa i la seva inspiració, a partir de materials que eren al seu abast com ara canyes, closques de coco, ampolles de vidre i plàstic, etc.

Xilòfons fets amb fusta decorada.

Pots-maraques i pal de pluja de bambú.


LO BASQUET

15

DEPARTAMENT DE MÚSICA

El resultat d’aquesta experiència es mostrà en una exposició que es muntà en el marc de la setmana de la interculturalitat; una mostra formada per xilofons i maraques fetes amb llaunes o envasos de

de iogurt; flautes construïdes amb canyes, instruments de corda fets amb closques de coco, instruments de percussió fets amb pots, caixes metàl·liques, etc.

Trompes realitzades amb tubs de goma i amb bases de copes de cava de plàstic.

Pla general de l’exposició feta al gimnàs.

M. BALAGUÉ TOMÀS


LO BASQUET

15

DEPARTAMENT DE MÚSICA

El resultat d’aquesta experiència es mostrà en una exposició que es muntà en el marc de la setmana de la interculturalitat; una mostra formada per xilofons i maraques fetes amb llaunes o envasos de

de iogurt; flautes construïdes amb canyes, instruments de corda fets amb closques de coco, instruments de percussió fets amb pots, caixes metàl·liques, etc.

Trompes realitzades amb tubs de goma i amb bases de copes de cava de plàstic.

Pla general de l’exposició feta al gimnàs.

M. BALAGUÉ TOMÀS


LO BASQUET

16

DEPARTAMENT D’ANGLÈS

“I don’t really like Spanish food” Eugene Bentley. He’s 15 and his hobbies are skateboarding and listening to rock music. He doesn’t like football basically ‘cause it’s rubbish. He’s not very responsible and he’s shy but his friends seem to think he is a bit crazy. He doesn’t have a favourite colour but he likes black.

Jaume: Hello! How are you?

Eugene: Fine, thank you. Aitor: How are things?

Good. J. Would you like to do our interview?

Yes, sure. J. Where do you come from?

England. A. Where did you live in U.K.?

On the isle of Wight. A. Why did you decide to come here?

Because life is much cheaper and better. A. How long have you lived in Roquetes?

Nearly two years. J. Do you like Catalonia?

Eugene enjoys skateboarding very much.

Yes, it’s very nice and the weather is always nice. J. Do you like living here?

Yes, it’s very nice, people seem to be very kind.

J. Have you heard something about “Sardana” and “Jota”?

I’ve never heard of them.

A. Do you want to live in Roquetes forever?

A. What’s the most strange Catalan habit for you?

Maybe, I don’t know. I probably will.

That everyone seems to be out on the streets after midnight.

J. What things do you hate?

I don’t like the language very much, well I do but it’s hard to learn.

J. What’s your common language?

A. Do you feel European?

At home I speak English but at school I speak Catalan.

Yes, in a way.

A. What’s more difficult, Spanish or Catalan?

A. What’s your favourite band and your favourite film?

Spanish, because I think Catalan has more in common with English.

My favourite group is Incubus, because they’re good instrumentalists, and my favourite film is probably The lord of the rings, because the battles are cool. J. What’s your favourite food from here?

None, I don’t really like Spanish food.

A. Have you adapted?

Yes, I think so in a way. J. To finish; what do you prefer, “burro català” or “bou espanyol”?

“Burro català”. JAUME BORJA AITOR PÉREZ


LO BASQUET

17

DEPARTAMENT DE FRANCÈS

“L’important c’est de ne pas perdre l’illusion” Tere Anglada est née à Menorque et a passé son enfance au Maroc. Après avoir suivi des études d’histoire à Barcelone, elle s’est installée à Tortosa. Actuellement elle est prof d’histoire-geo au lycée de Roquetes. De quelle matière êtes-vous prof?

D’histoire et geógraphie. Une personne nous a raconté que vous parlez couramment le français, n’est-ce pas?

Je crois que c’est Marisa, parce que nous parlons souvent. Où est-ce que vous avez appris le français?

Je l’ai appris au Maroc. Mon père était vétérinaire et Il travaillait au Maroc. Moi je suis allée à une école française là bas ; jusq’uà l’âge de neuf ans. Est-ce que vous parlez d’autres langues? Un peu l’anglais. La vie au Maroc était plus difficile qu’ici?

Oui pour les habitants du Maroc, non pour les habitants européens. Il y avait une différence très grande. Vous savez préparer quelque plat marocain?

Oui, le cous-cous et un plat typique du ramadan. Comment est votre vie hors du lycée? Vous avez des passe-temps?

C’est très normal, je suis mariée avec un tortosí, j’ habite ici depuis 20 ans, j’ai un fils, je fais la cuisine, je vais faire des courses et j’ai un chien qui s’appelle Dino. La lecture c’est un de mes passe-temps favoris, j’aime la littérature contemporaine et aussi les livres d’essais. La connaissance de langues vous a aidé dans la vie?

Oui beaucoup, surtout quand on voyage c’est important de parler avec les gens. Quelle langue vous aimez le plus? Pourquoi ?

Le catalan, parce que c’est ma langue maternelle. Je suis de Menorca et là on parle un catalan un peu différent de celui d’ici. Qu’est-ce que vous regrettez du Maroc?

Madame Anglada sourie à la vie et au travail.

Je regrette les marchés avec leurs couleurs, les gens, le paysage… Il y a quelque chose du Maroc que vous aimeriez avoir ici?

J’ai beaucoup de souvenirs de mon enfance, mais je regrette surtout les amis, je n’ai pas de leurs nouvelles depuis trente ans, souvent je pense à la vie qu’ ils doivent mener. Votre travail est compliqué?

Oui, mais on a toujours une solution. Vous croyez que le relation professeur-élève est difficile? Pourquoi?

Oui, c’est difficile parce que toutes les relations entre personnes est toujours difficile, mais nous sommes avant tout des personnes et on doit transmettre des valeurs humaines. Vous pouvez nous raconter quelque anecdote dont les protagonistes sont les élèves?

Un élève à un examen m’a expliqué le texte d’une chanson d’amour très belle, mais il a échoué. Pourquoi vous avez décidé d’étudier histoire?

Parce que j’aime l’histoire, j’aime les histories, j’aime les traditions, les choses qui réclament un effort et je veux comprendre le monde où nous vivons. Vous êtes satisfaite de votre profession?

Moi oui, mais les élèves je ne sais pas, c’est une profession qui fatigue, mais elle raporte beaucoup de satisfaction. L’important c’est de ne pas perdre l’illusion. Élèves de français de 2n Batxillerat :

JUDITH MASIÀ JÉSSICA CID ANNA PÉREZ TÀNIA SEBASTIÀ


LO BASQUET

18

DEPARTAMENT DE CATALÀ

Setze alumnes, setze històries Els integrants del crèdit variable Narrar i Descriure, amb Montse Valldepérez al capdavant, hem escollit dos notícies, dos descripcions, una narració policíaca i una faula per mostrar-vos algunes de les coses que hem escrit durant el segon trimestre. Esperem que us agraden. Si voleu llegir totes les nostres històries, a la biblioteca n’hi trobareu un exemplar.

De qui parlem? 1. El meu professor és grassonet i prou alt. Té els cabells negres com el carbó i una coroneta al darrera del cap. A sota, un front ample i molt suador, com el de Camacho, exentrenador del Reial Madrid. Les seves celles espesses ens deixen veure uns ulls observadors, atents i molt desperts a tot el que passa; tot i així, de vegades no veu els seus alumnes quan copien en els exàmens. El nas xato i arromangat i els pòmuls prominents ens mostren que és tossut i polit. Porta una barba negra amb alguns pèls blancs que donen un toc característic a la seva cara, rodona i grassa, sostinguda per un coll curt i ample. Aquest personatge sempre vesteix amb roba elegant i és molt difícil veure’l amb roba esportiva; això li dóna un toc de seriositat i demostra que és molt treballador. El meu professor pareix un xèrif, passeja pels passadissos amb els presoners, és a dir, amb els alumnes baliga-balaga de l’institut. Sabeu de qui es tracta? (Solució en la pàgina 38) 2. La professora de la qual parlem no és gaire alta i li destaca el seu cap ample amb el cos ben proporcionat. Ressalten els seus cabells fregallosos, panotxes i deixats anar que amaguen un front ample i intel·ligent. Més avall, trobem unes celles gruixudes que subratllen els seus ulls petits, desperts i molt passius, que deixen pas a un nas xato. És una persona d’hàbits religiosos i el seu caràcter el podríem definir com a extravagant. Qui és? (Solució en la pàgina 38)

Narració policíaca: L’assassinat del director Era un dia molt cansat perquè portàvem molta feina per a casa, i encara ens quedava per fer el curset de detectiu “on line”. Som Oriol i Marc i estem fent un curset de detectius per Internet. L’endemà, quan vam arribar a l’IES Roquetes, notàvem un aire apagat, hi havia molts entremaliats fent el borinot pel pati. Vam anar a parlar amb Francesc Benet i, en entrar al seu despatx, el vam trobar a terra, amb un obrecartes clavat al pit; ja estava mort, no calia fer res. Entre el bassal de sang hi havia molts de papers, eren exàmens de tecnologia, de català, fulls d’incidència i un bolígraf roig. Havia estat un assassinat. Manel Reverté, el cap d’estudis, va venir corrents des del seu despatx. Immediatament, Carme Polo i Enric Sebastià també van acudir-hi. Aprofitant el curset de detectius, vam veure que podíem posar en pràctica els nostres coneixements. Vam anar a interrogar els professors i també vam regirar-los els armaris. Al d’Enric Sebastià hi vam trobar un mocador suat, com el de Francesc. Enric ens va explicar, mig tartamudejant, que l’hi havia deixat el director mentre anava a una reunió, perquè tornava a patir d’al·lèrgia. Manel, mentre l’interrogàvem, estava corregint uns exàmens amb un bolígraf blau. Es mostrava tranquil, però amb la mirada perduda i absent. I Carme, després d’interrogar-la, deia que li havia deixat uns exàmens de català perquè els arxivés. Els altres professors no hi tenien res a veure. Mentre ens ho rumiàvem, vam passar pel despatx de Manel. La secretària li havia deixat una carta, no sabem de qui devia ser. Manel la va obrir amb les mans, mostrant un nerviosisme exagerat, com si no hagués obert mai una carta! Encara no ho teníem clar, però..., ens semblava que ja sabíem qui havia estat; només ens faltava reunir tots els professors. I vosaltres, ja ho sabeu? (Solució en la pàgina 38)

Faula: La guineu llesta En un bosc de pins, hi vivia una guineu feliç, però la resta d’animalons que vivien al bosc estaven atemorits, ja que sentien molts tirs. La rabosa, tan llesta ella, trobà atrapada una gasela; aquesta, ajuda li demanà, i la guineu digué: -Mon seny en això no tiraré.

I mentre continuava el seu camí, trobà un animaló porcí; atrapat com estava, clemència li demanava i la rabosa li respongué: -Si voleu vos menjaré però per a rescatar-vos d’un parany, ben boja hauria de ser.

Després d’aquestes paraules, en un parany caigué. La guineu ajut demanà, però cap animal la va voler ajudar. Aviat el seu cap tallat, en un hotel es trobarà penjat. Ara, la ment de la guineu dissecada, una lliçó té aprovada: Tal faràs, tal trobaràs.


LO BASQUET

19

DEPARTAMENT DE CATALÀ

Notícies imaginades Associació Antinatura del Baix Ebre protesta en una platja nudista L’associació oficial Antinatura del Baix Ebre va organitzar una protesta a la platja nudista de les Papaies que estava plena de nudistes prenent el sol i banyant-se. La protesta consistia a plantar-se tots els integrants (inclòs el fundador que té 95 anys) amb roba de ple hivern. El cambrer del "xiringuito" nudista, en veure que els manifestants es deshidrataven pel sol, va avisar els serveis sanitaris perquè tenien molta calor i s’anaven desmaiant. Quan els serveis sanitaris van arribar, es van trobar amb 35 manifestants deshidratats i el fundador de l’associació mort per excés de calor. Aquestes persones van protestar perquè creien que el naturalisme és impur però, al cap d’uns dies, tots els integrants de la manifestació van passar un dia nudista.

Un institut de Tarragona no farà classes durant dos setmanes A Tarragona, el passat divendres dia 14 de gener de 2005, uns alumnes d’un institut van fer vaga tot el dia, perquè volien que no hi hagués tantes hores de classe. Tot va començar a les vuit del matí quan va sonar el timbre. Cap alumne va anar a les classes, tots es van quedar asseguts al terra del pati. El director i el cap d’estudis, molt empipats, van baixar cap al pati per veure què passava, i van començar a amenaçar els alumnes d’expulsar-los dos setmanes i d’informar els pares del que havia passat. Tot i això, cap alumne no es va moure. A causa d’aquest incident, l’escola romandrà tancada dues setmanes, és a dir, sense haver-hi classe, perquè tots els alumnes del centre estan expulsats.

M. VALLDEPÉREZ i els seus alumnes: C. VICENTE A. ARNAL S. GILABERT M. ANGUERA O. LLUÍS S. GALLARDO B. LÓPEZ N. ARASA A. SOLÉ T. LÓPEZ R. VICIENT M. FARNÓS P. VALLDEPÉREZ R. SOLÉ Absent (A. SAN ANTONIO)


LO BASQUET

22

DEPARTAMENT DE CASTELLÀ

La niñez Ya se acerca la fecha del año más esperada por todos, la Navidad, y yo hace días que he empezado a pensar en los regalos que tengo que comprar, especialmente para los niños. Esta mañana, antes de ir a trabajar, me he pasado por el centro comercial para dar un vistazo a los escaparates. Mientras caminaba inmersa en la gran cantidad de productos expuestos detrás de los vidrios, topé con una tienda de juguetes. Era enorme, con un gran letrero de colores y con cientos de juguetes en su interior esperando que alguien entrase y los llevase con algún niño al que poder hacer feliz. Una fuerza extraña me ha impulsado a entrar y a pasearme por esos inmensos pasillos. El recinto estaba dividido en varias secciones: juguetes de acción, peluches, bicicletas, muñecas… Muñecas. Al llegar a esa sección vi mi juguete preferido y el más significativo en mi vida: Cristina. Ése era el nombre con el que había bautizado a mi muñequilla. No he podido evitar cogerla y abrazarla fuertemente, presionándola contra mi pecho. Y, de pronto, he vuelto a mi infancia, a mis días felices en que la inocencia y la felicidad lo invadían todo. He recordado aquellos días en el prado con mi amiga Marta y mi muñeca. Corríamos, bailábamos, reíamos... Durante varios años vivimos dentro de una burbuja hecha por los mayores, donde solo cabía la felicidad. Estábamos tan a gusto que no pensábamos en el futuro, no pensábamos en que, algún día, la burbuja se rompería y descubriríamos el mundo real.

Las cosas eran perfectas hasta que llegaron las motos, los chicos, las drogas… Todo empezó como un juego, pero terminó siendo una tragedia que acabó con mi niñez, mis ilusiones y mis ganas de vivir.

mmmmmmmmmmmmmmmmmmm mmmmA Marta le compraron la moto y eso cambió nuestras vidas. Era nuestras alas para volar lejos de nuestra jaula. Pero las cosas se complicaron: llegaron unos chicos nuevos al pueblo y, con ellos, las drogas, el tabaco y el alcohol. Al principio, sólo era un juego de niños, pura curiosidad, pero pronto se convirtió en una obsesión. Me aparté de ella y me refugié en mi muñeca. Ella era la única en la que podía confiar y a la que podía contarle lo que nadie sabía. Ella fue la mayor testigo de que estaba creciendo. Yo tenía la esperanza de que algún día todo volvería a la normalidad y Marta volvería a ser la misma. Pero sólo eran ilusiones de niña. Una tarde fui al descampado donde solía ir toda la pandilla de Marta. Quería hablar con ella y decirle lo que pensaba. Cuando llegué allí, me aterroricé. Estaba lleno de chicos que actuaban como dementes y, en medio de esa locura, estaba ella, actuando como ellos, como si estuviera loca. Fui directa hacia ella, la cogí del brazo y empecé a gritarle. Me apartó con rabia y me contestó que yo no era su madre, que solo era una cría que tenía miedo de descubrir cosas nuevas y de crecer. Subió a la moto, la encendió con los ojos llenos de lágrimas y de ira, y salió velozmente hacia la carretera; pero no se dio cuenta de que un camión iba en su dirección.


LO BASQUET

Un grito de horror salió de mi garganta, acompañado por el miedo y la culpabilidad. Temía lo que iba a pasar. Todos corrimos y gritamos pero fue en vano. El camión se abalanzó ferozmente sobre ella sin darle tiempo a reaccionar. Y ese fue el momento, el instante en que mi burbuja se rompió y di con un mundo cruel, injusto y doloroso que jamás creí que pudiera existir. Y allí acabó mi infancia. Allí

23

DEPARTAMENT DE CASTELLÀ

quedaron nuestros días felices, convertidos ahora en días de dolor, rabia e impotencia. Por eso hoy me he sorprendido llorando, ahí, abrazada a la muñeca a quien, desde el accidente, nunca mas abracé ni hablé. La he comprado y me la he llevado a casa para regalársela a mi hija, para que disfrute con ella los días que le quedan de su niñez.

NEREIDA VIDIELLA


LO BASQUET

24

AULA D’ACOLLIDA

El moment més delicat és quan deixen l’aula Els primers estrangers que van arribar a l’IES Roquetes ho van fer l’any 1997 i eren d’origen magrebí i peruà. Des de llavors fins avui l’afluència d’alumnat nouvingut ha anat augmentant i actualment en el nostre centre hi ha 27 alumnes del Marroc, 7 de l’Equador, 6 del Regne Unit, 4 de Lituània, 4 de Romania, 2 de Moldàvia, 2 de Colòmbia, 1 de Guatemala, 1 de Portugal, 1 de Gàmbia, 1 d’Alemanya i 1 de la Xina, dels qual 29 vénen a l’Aula d’Acollida. Tenim alumnes de dotze nacionalitats diferents. En un principi, era el propi centre qui s’encarregava a nivell intern de l’atenció d’aquests alumnes i aquesta tasca la duia a terme principalment el Departament d’Orientació. Més tard, l’any 1999, s’hi va afegir la figura de l’auxiliar de conversa, que venia a atendre els alumnes nouvinguts un total de 240 hores repartides al llarg del curs, però amb l’inconvenient que no formava part del claustre de professors. El curs 03-04, i davant el degoteig constant quant a l’arribada d’alumnes d’altres països, no tan sols al nostre centre sinó a tot Catalunya, naixen els anomenats TL (Tallers de Llengua) i a l’IES Roquetes entra una persona a mitja jornada per atendre l’alumnat nouvingut i que ja forma part del claustre de professors. Actualment, ens hem d’aturar al curs 04-05 amb la creació de l’AA (Aula d’Acollida) i d’una nova figura: la del tutor o tutora de l’AA. A l’AA s’ensenya bàsicament català, coneixement de l’entorn i matemàtiques; el fet d’estar oberta tot l’horari lectiu fa que es puguin atendre aquests alumnes d’una manera més individual i segons el grau de coneixement de la llengua que tenen. Per això, no sempre hi ha el mateix grup d’alumnes ni el mateix professor. Hem elaborat cinc nivells d’aprenentatge de la llengua catalana, des del grup inicial (on hi ha els alumnes que van arribar l’últim trimestre del curs passat i els que han arribat aquest curs) fins a l’avançat (que el formen aquells que ja tenen un ple domini

de la llengua oral i que es poden comunicar en català sense cap tipus de problema, encara que tenen un impediment gran: la comprensió i expressió escrites que se’ls exigeix a l’aula ordinària). El primer grup ve a l’AA mitja jornada lectiva, tot i que hi pot haver el cas d’algun alumne que fa més o menys hores en funció de l’horari que té a l’AO (aula ordinària) o del seu ritme d’aprenentatge. L’últim grup, l’avançat, aquest segon trimestre només fa una hora i per a la majoria dels alumnes d’aquest grup s’ha aconseguit que aquesta hora fos fora del seu horari lectiu, per tal que no perdessin cap classe del seu grup de referència. Elaborar els grups dels alumnes i fer l’horari general de l’AA no és una tasca gens fàcil i resulta difícil de lligar-lo amb el de l’aula ordinària, perquè no sempre es pot aconseguir que un alumne faci les hores que li corresponen d’EF, per posar un exemple, i llavors el que es procura és que en vagi almenys una i d’aquesta manera té contacte amb aquella àrea i amb aquell professor des que s’incorpora a les classes i al centre, ja que cada trimestre els horaris de l’AA varien en funció dels que arriben i dels que ja han de sortir, i del ritme que van adquirint els alumnes que ja hi són. Un alumne surt de l’AA quan demostra que hi ha hagut un progrés en l’adquisició de la llengua catalana i ja pot ser autònom pel que fa a la qüestió de llengua, sobretot en l’oral. Tot el professorat que fa classe a l’AA valora la seva sortida definitiva de l’AA cap a l’aula ordinària. Un fet curiós és que gairebé cap alumne vol sortir definitivament de l’AA, tenen por de fer el salt cap a l’aula ordinària ja que són conscients que allí se’ls exigirà tant com a la resta de l’alumnat. Mentre són a l’AA, en certa manera no s’han de preocupar al cent per cent per aprovar o suspendre a l’aula ordinària, donat que es troben en una situació d’excepcionalitat, sobretot perquè no dominen totalment el vocabulari de la matèria en qüestió (socials, naturals, ...), cosa que els fa difícil seguir amb normalitat


LO BASQUET

el ritme d’aquestes classes, per això se’ls adapta el contingut i se’ls avalua de diferent manera. Pel que fa a això, l’altre dia un alumne em comentava que ara ja no tenia “l’excusa” de ser un alumne estranger que no ho acabava d’entendre tot i a qui se li podien perdonar certes mancances perquè no tenia totalment assolida la llengua. Ara el tractaven com un alumne d’aquí i se sentia molt perdut, fins al punt que havia entrat en la línia del desinterès pels estudis. Us parlo d’un alumne que era treballador i que mostrava interès per aprendre la llengua abans de fer el gran salt. He d’admetre que l’atenció que tenen a l’AA és tan individual i tan específica que quan en surten, si no es troben una mica acollits dins del grup de l’AO, els podem perdre com a estudiants i és aquí on crec que falla el sistema. Tenim alumnes estrangers amb un expedient acadèmic molt brillant al el seu país i que aquí s’estan trobant amb serioses dificultats per seguir el ritme d’una classe, n’hi ha amb necessitats educatives especials, d’altres que a penes han seguit una escolarització regular al seu país d’origen i tot això ho hem d’encabir dins un sistema que encara és poc flexible i massa rigorós en certs aspectes. L’AA és oberta perquè en qualsevol moment del curs hi entren alumnes i és flexible perquè ens adaptem a les necessitats de cada un d’ells. Això és difícil de fer a l’AO ja que un professor no començarà de nou el llibre quan arriba un nouvingut, les ràtios són altes i tot plegat fa que l’actual sistema no sigui el més idoni per atendre tanta diversitat. Anem pel bon camí, però el salt a l’AO no l’hem de perdre de vista, perquè en tot el procés educatiu de l’alumne, és en aquest salt on es decideix el seu futur i tots i hem de posar bona voluntat. Els professors i les professores hem de tenir clar que tots som professors de llengua en la mesura que parlem a l’alumne en català. Allò de “no entén res” no ens ha d’excusar per no atendre’l. Fa poc, vaig assistir a una xerrada i el conferenciant va dir que quan tenim un nadó li parlem tot i ser conscients que no sap el que li estem dient, però el to que emprem, la cara que li fem, tots els nostres gestos cara el nadó, fan que la criatura se senti tranquil·la i nosaltres ja no ens plantegem si ens entén o no, simplement li parlem i el tenim en compte... Un ensenyant ha d’estimar i apreciar l’esforç que fa una persona per aprendre, tot i tenint en compte que un adolescent pel

25

AULA D’ACOLLIDA

fet de ser-ho, ho té encara més complicat. Hi ha qui pensarà que és la seva obligació perquè s’ha d’adaptar aquí i al que aquí li oferim. Sí, però cal tenir en compte que aquests alumnes són aquí per una decisió que ells no han pres. Enrere han deixat un poble que estimaven, uns amics, una família. Arriben aquí desconcertats i espantats, alguns gairebé no coneixen els seus pares perquè s’han criat amb parents propers i, a més, ara han de viure amb uns pares que no hi ha cap dubte que els estimen molt, però que s’han perdut part de la vida dels seus fills per poder lluitar per ells i donar-los la possibilitat de triar un futur millor. Massa sovint el que es troben aquí no és el paradís que els havien explicat que trobarien, sinó el rebuig per part d’un sector, que sempre acostuma a fer molt de soroll, no tan sols cridant, sinó menyspreant-los amb la seva actitud. Necessiten el nostre reconeixement i la nostra acceptació. Si no practiquem l’empatia i ens intentem ficar en el seu lloc, malgrat que fer-ho realment és gairebé impossible, no entendrem la seva realitat i per tant no la podrem jutjar perquè no la coneixerem. Pensem què faríem i com ens ho prendríem si els nostres pares haguessin decidit o decidissin un bon dia canviar de país per millorar la nostra economia familiar, o perquè els agrada més el clima del país on es volen traslladar, o perquè el barri on vivim actualment consideren que no és el més adequat per al nostre desenvolupament com a persones. Simplement és una reflexió...

FELICITAT FONOLLOSA PIS Tutora de l’Aula d’Acollida de l’IES Roquetes


LO BASQUET

26

RACÓ FILOSÒFIC

Què creus que ens vol dir realment Epictet? De vegades hi ha autors que es troben allunyats en el temps i en l’espai, però ens resulten molt propers. Un d’aquests és Epictet, encara que va viure en unes circumstàncies que semblen molt diferents a les nostres. Ell ens dóna un missatge que ens pot resultar interessant avui en dia, perquè ens parla d’allò que més ens interessa a tots: com ser feliç? Epictet va néixer esclau vers l’any 55 d.C. a Hieràpolis (Frígia), a l’extrem oriental de l’Imperi Romà. Quan era jove, el seu amo el va dur a Roma, on demostrà tan talent que l’envià a estudiar amb el mestre estoic Musonius Rufus. Fou el millor dels seus estudiants i amb el temps adquirí la llibertat. Ensenyà a Roma fins l’any 94 d.C., moment en què l’emperador Domicià, amenaçat per la creixent influència dels filòsofs, el va desterrar. Entre els seus deixebles es trobava Marc Aureli Antoni, que amb el temps arribà a ser sobirà de l’Imperi Romà. Epictet no va deixar escrits; fou el seu devot alumne Flavi Arrià qui va escriure les seves ensenyances a fi que fossin conegudes per les generacions futures. Amb un extracte d’aquestes es va fer un manual de vida que constituïa una guia de serenitat per als soldats. Epictet sempre va intentar fer una filosofia pràctica, aplicable a la vida quotidiana. Estava convençut que la felicitat es pot guanyar dia a dia.

Quan diu...

nosaltres hem interpretat...

1. No reprimeixis mai un impuls generós.

Encara que siguis objecte de burla o tinguis problemes per realitzar un acte generós, deixa’t portar pel teu desig i fes-lo; després et sentiràs millor.

2. Voler agradar als altres és una trampa Si agrades els altres mostrant una altra perillosa. personalitat no ets tu realment qui els agrada. 3. Ningú no pot fer-te mal. Fins i tot si se t’ insulta o et donen cops, teua és la decisió de considerar si el que estàs passant és insultant o no. Quan et semble que algú t’ està provocant, recorda que l’ única cosa que et provoca és el teu judici de l’ incident. Intenta no limitar-te a reaccionar a l’ acte.

Has de saber comportar-te sempre de forma prudent, pensant abans d’ actuar, fins i tot davant de fets violents. Has de ser fort i no deixar-te afectar pels que sembla que et volen fer mal.

4. No són les coses les que ens trastornen Un mateix fet ens pot afectar de formes molt sinó la nostra interpretació de llur significat. diferents, segons com ens el prenguem; per exemple, un 5 pot ser interpretat per un estudiant com una bona nota o com una mala nota, segons amb què la compara. 5. Les circumstàncies no es presenten per tal Hem d’ acceptar que les coses no ens surten de satisfer les nostres expectatives. sempre tal com voldríem. 6. Ocupa’t dels teus propis assumptes.

No facis el xafarder i respecta la vida dels altres.


LO BASQUET

RACÓ FILOSÒFIC

27

7. Hi ha un moment per a la diversió i per a Les diversions ens ajuden a fer el treball més l’entreteniment, però no has de permetre que lleuger, però no ens han de fer oblidar els aquests passen per sobre dels teus autèntics nostres interessos prioritaris. propòsits. Si vas de viatge i el vaixell tira l’àncora en un port, pots baixar a terra a cercar petxines o plantes. Però vés amb compte; estigues atent al senyal del capità. Així que el capità cridi a bord, has d’ estar llest per abandonar aquestes distraccions i acudir-hi de seguida.

8. Defineix clarament la persona que vols ser. Reflexiona sobre si la teva forma d’ actuar contribueix realment a realitzar la persona que vols ser. 9. Riu amb els amics, però no et riguis d’ ells.

Xales molt rient amb els amics, però si penses que aquests se’n riuen de tu, llavors no xales tant.

Què et semblen els consells d’ Epictet? Nosaltres voldríem afegir-los això: Respecte al tercer consell, diem que és molt difícil ser indiferent a tots els maltractaments, perquè no podem prescindir de la nostra sensibilitat, que a vegades ens fa gaudir i a vegades ens fa patir. Pel que fa al cinquè consell, afirmem que hi ha fets que no ens agraden i ens hi hem de conformar. En canvi, n’hi ha d’altres que, si ens esforcem, potser els aconseguirem millorar. Quant al sisè, pensem que preocupar-se per altres significa tenir interès en el seu benestar.

Finalment, val a dir que els alumnes de 1r B han volgut afegir-hi unes reflexions per a contribuir a la millora de la convivència.

No digues dels altres el que no t’agrada que diguen de tu.

Sigues tu mateix; no et deixes influir.

Abans d’actuar, pensem en les conseqüències.

No tractes com no voldries ser tractat.

ALUMNES DE FINA CASTELLÀ DE PRIMER C i B DE BATXILLERAT IL·LUSTRACIONS DE MARTINA PELLICÉ


LO BASQUET

28

SANT JORDI 2O04

La superficialitat de l’aparença L’aparença no és més que una simple percepció humana. A l’igual que els altres sentits, ens proporciona interpretacions dubtoses que hem d’aprendre a ignorar, per tal d’aprofundir i extreure allò que, amb una sola mirada, no ens és possible detectar.

Desgraciadament, en la societat actual, sembla donar-se més importància al cos i a la imatge que no pas a la cultura i a la ment, però aquesta concepció merament estètica de l’individu és un parany en el qual hem d’evitar caure. Hem de ser conscients que l’essència de les persones no rau en la seva forma de vestir, ni en si segueix l’última moda o no. Tot plegat, és molt més profund i complex, per això no ha de ser lícit que la gent es permeti el luxe d’etiquetar els altres seguint un criteri irrisori i altament subjectiu, com és la imatge pròpia de cadascú. D’altra banda, tots som lliures i tenim, per tant, el dret a mostrar-nos

als altres tal i com ens vingui de gust ja que, com tots sabem, existeixen centenars de formes d’expressar els nostres sentiments i els nostres anhels, la nostra forma de relacionar-nos amb l’entorn, les reivindicacions personals i les aspiracions, etc. Si tot això pot reflectir-se en el camp de les arts, per què no en el vestuari personal i genuí de tots nosaltres? És per aquest fet que hem de respectar i exigir ser respectats, puix que ningú pot obligar-nos a transmetre les

nostres emocions d’una manera concreta i estipulada. Potser els que vesteixen diferent són els únics que tenen el valor de mostrar-se tal i com són en realitat, sense por ni cànons establerts, no com tots aquells que segueixen, maquinalment la vida


LO BASQUET

imposada per les grans superfícies comercials i les marques de prestigi. Per molt que ens resistim a admetre-ho, l’aprenentatge vital és un procés que s’allarga durant tota l’existència. És possible que tinguem un criteri ben delimitat i construït a base d’impressions i sensacions, però el nostre raciocini i la capacitat d’anàlisi de la qual gaudim, han de ser capaços de conduir-nos a noves conclusions, molt més tolerants i comprensives, obertes i que donin pas a crítiques constructives. Endinsar-se en el coneixement del món aliè és una experiència enriquidora, que pot ampliar el nostre camp de visió fins a punts inimaginables, proporcionant-nos altres punts de vista inusitats, amb els quals puguem decidir i discernir

29

SANT JORDI 2O04

fets i accions amb major consciència, experiència i facilitat. Viure també és errar i per això, de la mateixa manera que demanem segones oportunitats, hem d’aconseguir arribar a la comprensió global en una societat heterogènia i cosmopolita, i concedir també altres oportunitats a tots aquells que, per ser lleugerament dissemblants a nosaltres, eludim en el nostre dia a dia. L’aspecte d’una persona pot causar innombrables sensacions en nosaltres, però no hem d’oblidar que només són això: vanes interpretacions empíriques, que lluny d’obligar-nos a pronunciar opinions precipitades, han de despertar en el nostre interior la curiositat de saber i de conèixer tot allò que ens resulta desconegut i nou. ALEXANDRA ALBIOL IL·LUSTRACIONS: MERCÈ RUPÉREZ


LO BASQUET

30

BIBLIOTECA

La biblioteca del centre En aquest moment, la biblioteca té enregistrades al voltant de 3500 entrades, de les quals 68 són DVDs (pel·lícules i documentals sobretot), 63 vídeos i 60 CDs (de caire científic); a més, també hi ha 13 cassets per practicar llengües estrangeres. La resta d’entrades correspon a llibres. El material de la biblioteca prové d’adquisicions fetes pel centre o de diverses donacions (de particulars, d’editorials o d’altres entitats; fins i tot hi ha escriptors que regalen el seu llibre). Val a dir que cada curs el centre adquireix un parell d’exemplars dels llibres de lectura obligatòria per a cada nivell d’ESO i de Batxillerat.

Les principals entrades d’aquest curs corresponen a tots els llibres de lectura obligatòria; també n’hi ha d’altres recomanats pel departament de socials. Així mateix, s’hi han incorporat els 10 volums del Diccionari etimològic de la llengua catalana, de Joan Coromines, i els llibres de l’edició antiga de la Historia de Tortosa d’Enric Bayerri. Quant a donacions particulars, s’hi han enregistrat 25 volums de geografia i història dels països sud-americans, els quals pertanyen a l‘acurada col·lecció que es

va editar en celebrar-se els 500 anys del descobriment d’Amèrica; a més a més, la biblioteca també disposa d’un conjunt de contes i llegendes de diferents països i èpoques històriques que poden ser utilitzats en les classes de mitologia.

Cal dir que una part de la biblioteca està dedicada a obres relacionades amb les nostres comarques, ja sigui pel tema o perquè els seus autors hi viuen. Actualment, hi ha més d’un centenar d’aquestes obres, que són de gènere variat (novel·la, poesia, història...). Pel que fa al servei de préstec de llibres, la biblioteca començà a fer-ne l’any 1999. En el curs 1999-2000, s’hi feren 82 préstecs; en el 2000-2001, 67; en el 2001-2002, 146; en el 2002-2003, 199; i en el 2003-2004, 381; durant aquest curs 2004-2005, i fins al 22 de desembre, se n’han fet 91. En l’actualitat, tots els llibres estan classificats i etiquetats; s’estan elaborant uns llistats perquè no calgui consultar l’ordinador per saber si un llibre hi és o no. Cada departament disposarà del llistat de llibres corresponent a les seues assignatures i a la biblioteca hi haurà un llistat general que podrà ser consultat per qualsevol membre de la comunitat educativa.


LO BASQUET

31


LO BASQUET

32

BREUS

Breus NEVADES ÀNGELS ABAD. El passat 22 de febrer, a causa de la ràpida baixada de temperatures, va succeir el que no s’esdevenia des de feia una bona pila d'anys: després d'un matí bastant fred, finalment va nevar a l'institut, i es va haver de transportar els alumnes de Paüls i Alfara de Carles als seus pobles abans que acabessen les classes per la situació de perill que existia a les carreteres. D’altra banda, la resta dels alumnes van poder sortir una estona al pati per a gaudir de l’inusual esdeveniment. La neu va tornar a visitar-nos el dia 1 de març, amb tanta intensitat, que es van suspendre les classes al migdia.

ESQUIADA JORDI QUEROL. El passat mes de desembre, 65 alumnes del centre van anar a esquiar a la Masella. Hi van marxar el dia 20 a la matinada i van tornar el 23 a la nit. Tot i que un alumne es va lesionar el braç, van gaudir d’uns dies intensos, cansats però xaladors.

SORTIDA AL PORT AGNÈS ALBACAR. El passat 23 de febrer, els alumnes de 3rA i 3rB van fer una sortida per conèixer els Ports de Caro. Els professors Carlos Ferreres, Paco Sorolla i Paco Doménech els van acompanyar i els van guiar. Primer van anar al Toscà; seguidament, van visitar les Clotes, i després el Coll de Carabasseres; van passar pels Llinars, les Foies, el Mascar, els Pallers, el cim de Caro, la Balanguera, el Parrissal i van acabar el seu itinerari a Beseit.

Imatges de la nevada del primer de març.

S’ENTREGUEN ELS PREMIS RAMON FERRANDO ADELL A JESÚS DANI FERNÁNDEZ. El passat 8 de gener, a les Escoles Velles de Jesús, la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep va entregar els premis als guanyadors de les diferents categories. Les obres guanyadores de contes curts han estat Supervivents, de Selene Alberich; Arrelant sobre gel, de Laia González; i Els misteris de l’ull, d’Iris Pérez. Pel que fa a les obres guanyadores de poesia, han estat L’Oriol, de Josep Pellicer; Expressa els meus pensaments, d’Aitor Pérez; i Tem la nit, de Raquel Casas. Felicitem Selene Alberich, Aitor Pérez i Laia González, alumnes del centre, per haver obtingut aquest prestigiós premi.

GUIA TELEFÒNICA DE PAÜLS

L’ADMINISTRATIVA PEPI TURON IMPARTEIX UN CURSET RAQUEL ESPINÓS. A Paüls s’ està realitzant una D’INFORMÀTICA guia telefònica amb la peculiaritat que els abonats no estan ordenats pel cognom, sinó pel malnom (apodo) de la casa. L’ impulsor del projecte, Jaume Benaiges (Messià), pretén millorar la comunicació entre els veïns del poble, ja que la gent es coneix més pel malnom que no pas pel nom o pels cognoms. La publicació estarà subvencionada pels establiments el poblei per l’Ajuntament. També hi figuraran números d’interès general i d’àmbit comarcal.

MARINA VERICAT. L’administrativa del nostre centre, Pepi Turon, està impartint un curset d’informàtica destinat als alumnes de tot l’institut. Aquest és el segon any que s’hi fa. Hi ha dos nivells, l’avançat i l’inicial. L’avançat es realitza cada dilluns, des de les 14:30 fins a les 15:30, i té 7 alumnes: el nivell inicial es fa cada dijous, des de les 14:30 fins a les 15:30, i té 7 alumnes.


LO BASQUET

33

BREUS

CARNAVAL XERTOLÍ

DIARI ELECTRÒNIC

LAIA QUERAL. El passat dissabte 5 de febrer, a Xerta, es va celebrar el carnaval. A les 11:30 de la nit va començar el ball de disfresses a càrrec del trio Cotton. A mitja part, es van repartir els premis: espatlles de porc i botelles de cava. En finalitzar el ball, que era organitzat pels quintos del poble( tots els joves de 18 anys), va haver-hi discomòbil fins a la matinada. En general la gent s’ho va passar molt bé i s’espera que l’any que ve sigue igual de divertit.

NEUS FONTANET. Alguns alumnes que cursen 4t d’ESO han pres la iniciativa de participar en el diari electrònic El País. El que fan és escriure notícies d’actual i diferents tipus de reportatges (del medi ambien, de cultura, de tecnologia...). Si els reportatges donen bon resultat, es publicaran per Internet. A més, si guanyen el concurs, podran aconseguir un viatge.

LES CHORISTES

CRÈDIT VARIABLE DE RÀDIO

JUDITH MASIÀ. Les choristes c´est un film français qui nous explique l´histoire d´un professeur de musique (Clémond Mathieu), qui comme surveillant à l´école d´enfants difficiles Le fond de l´étang, change la vie des étudiants avec la création d´une chorale. L´histoire nous est racontée à travers le journal que le surveillant écrivait pour un des étudiants qui est devenu un renommé directeur d´orchestre (un des principaux protagonistes de l´histoire).

GEMMA CANALDA. Uns quants alumnes de 4t d’ESO fan el crèdit variable de ràdio amb el professor Francisco de Pedro, la finalitat del qual és gravar un programa radiofònic per ser emès per l’emissora Antena Caro. El variable es grava en una aula del 2n pis del centre que està preparada per a aquest tipus d’activitats; té micros, un bon aparell de música... El trimestre passat, els alumnes d’aquest variable ens van fer una entrevista als que fem l’optativa de periodisme per saber en què consistia aquesta assignatura i com es fa la revista Lo Basquet.

EL CARNAVAL DE ROQUETES

FIRA DE L’OLI

FERRAN PAVIA. El passat 6 de febrer, es va celebrar el carnaval a Roquetes. Aquesta festa se celebra des de fa molt temps en aquest poble. La gresca s’acompanyà de la xaranga i de la gent disfressada, que foren els veritables protagonistes. Una de les caretes més emprades va ser la d’scream. La desfilada va començar en una punta del poble, la Raval Nova, va recórrer tot el carrer major, i al final va anar a parar al davant de l’església. Per concloure l’esdeveniment, es va fer ball a la Lira de Roquetes.

CAROLINA GARCIA. Com cada any, i ja en fa vuit, a finals del mes de febrer, al poble de Jesús se celebra la Fira de l’Oli. Aquest any ha tingut lloc els dies 25, 26 i 27 de febrer. En aquesta fira es pot degustar l’oli de les cooperatives de les Terres de l’Ebre i, per acompanyar-la, també hi col·laboren carnisseries, forns i altres establiments del poble. Hi estan a la venda tots els productes. A més, també s’hi fan concursos d’allioli i de llançar pinyols d’oliva. Enguany, la fira ha tingut molt d’èxit.


LO BASQUET

COL·LABORACIÓ

35

El meu institut Els instituts de batxillerat eren, fa anys, centres on acudien mudats i pentinats, xics de casa bona les xiques clarejaven, escassejaven que estudiaven durament matèries com llatí i grec o física i química, per tal de llaurar-se un futur com a metges o advocats. Encara he treballat en alguns edificis que albergaren aquells instituts i que mantenien aquella olor de pols d’anyades, aquell groc de paper envellit i aquelles creus que presidien les aules al costat del retrat del dictador. Afortunadament res de tot això ens envolta. L’institut on vaig estudiar, el Josep de Ribera de Xàtiva, tenia dos patis enclaustrats on ens embotíem els alumnes de primer de BUP (tercer d’ESO), separats segons férem ètica o religió. Al claustre que em tocà hi havia també la sala de professors. No hi vaig entrar mai. Els professors que feien primer de BUP eren els últims que havien arribat als seus respectius seminaris (departaments). Les vaques sagrades1 es reservaven 3r de BUP i COU. En aquella època, una majoria xics i xiques ja continuava estudiant després d’acabar als 14 anys l’EGB. Deixàvem el poble, Benigànim, i anàvem a Xàtiva a estudiar BUP o FP. L’assignatura de música només es feia en primer de BUP ara no sé si una o dues hores per setmana. Havíem de pujar per una escaleta estreta i empinada de tres pisos que menava a una habitacioneta reduïda amb un pick-up (un tocadiscos portàtil). Els alumnes sèiem en rogle en cadires de boga i féiem audicions. Els exàmens consistien a reconéixer fragments de les obres escoltades a classe. Alguns privilegiats portaven aparells per a enregistrar les cançons. Vam escoltar molta música medieval: gregorià, cançons trobadoresques... Aquell any encara no s’havia generalitzat l’ensenyament obligatori del valencià va ser obligatori a partir del gener de 1983. Teníem una professora que venia de Gandia que ens ensenyava ortografia sense llibres; no n’hi havia. Vaig descobrir paraules com àdhuc, llavors, aleshores o fins. El primer llibre de lectura de valencià va ser Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Un dia, dinant en un bar que havia obert un català de Barcelona, ens en va llegir un fragment en fonètica oriental; vam quedar amb la boca oberta. Una de les vaques sagrades d’aquelles, tenia un mètode infal·lible: consistia a castigar repetidament i injusta un alumne de cada classe per fer-lo servir de boc expiatori. No ens separava quan féiem exàmens perquè en repartia dos models. “Has girat el cap per copiar”, em va dir un dia en castellà. “No, s’equivoca”. “No em repliques”. Ja tenia l’excusa per a l’estigmatització exemplaritzant. Fins al COU, quan els altres professors el degueren obligar a parlar-me’n.

Era estrany que fallés en castellà i en les altres assignatures anés bé. Hi havia un professor de geografia que parlava i parlava sense mudar el to de veu, i ens adormia. Si li feies una pregunta tenies assegurada una resposta d’uns vint minuts. I fumava a classe. Fumava molt, els empalmava (els enganxava) i tirava les puntes al terra. Parlava en valencià pels corredors i abans de començar les explicacions, que feia en castellà. Als exàmens també fumàvem, i als passadissos. Podíem comprar cigarrets solts al bar de l’institut. Qui se n’encenia un, l’havia de compartir: “una caladeta, una xamadeta...”, fins que s’engrandia la brasa. Déiem que el cigarret s’havia cremat. Els professors de matemàtiques tenien el costum de sumar les notes de tots els exàmens: si un mal dia treies un 1 o un 2, aquella nota es tenia en compte tot l’any i era gairebé impossible aprovar el curs al juny. De rerefons polític vam tenir la batalla de València, la disputa per les senyes d’identitat, el II Congrés Internacional de la llengua catalana, les campanyes per l’arribada de TV3 (“Volem TV3, Aitana2 no val res”), els cursos de normalització lingüística, el blaverisme, el catalanisme, la victòria del PSOE, el referèndum de l’OTAN... En aquell institut vaig estudiar llatí i grec, i física i química. Discutia sovint amb el professor de grec, que sempre portava les botes brutes perquè havia anat de bon matí a regar els tarongers. Ell deia que el valencià venia del grec i el català, del llatí: els catalans deien veure que venia de video i els valencians vore que venia de оραω. Aleshores encara no sabia que els ebrencs també eren grecs. I vaig entropessar amb la formulació; no ho vaig arribar a entendre mai, però no se’m va passar pel cap pensar que el professor no ho explicava bé; més aviat em torturava creient que jo no havia nascut per a entendre allò. Tampoc no entenia per a què servien els primers ordinadors que vaig veure/vore. “Serveixen per a tot”, i jo pensava que tot i res eren sinònims en el llenguatge bàsic3 informàtic. No hi vaig anar encorbatat, però tots anàvem mudadets (alguns fins i tot portaven Levi’s etiqueta roja). Els professors de gimnàstica semblaven relíquies de l’antic règim: una dona com de la secció femenina franquista assajava taules i coreografies a les xiques i dos hòmens, com de la masculina, ens feien fer instrucció militar (plinto, espatlleres, cordes, escales...), als xics. Alguns companys esdevingueren advocats; de metges no me’n ve al cap cap. La majoria dels que seguírem estudiant, però, ens dediquem a la docència en instituts que han estat molt canviats, tant... que de vegades pensem que una miqueta massa.

MIQUEL ÀNGEL LLORENÇ IL·LUSTRACIÓ: JOSEP SOLÉ

1

Expressió lexicalitzada treta de l’Odissea. Fa referència a unes vaques, les vaques del sol, que Ulisses i els seus companys no podien matar, encara que passaren gana. Aplicat en l’àmbit docent, es refereix als professors que porten més temps en un centre.

2

Nom que rebia la desconnexió valenciana de TVE. Basic és el nom del llenguatge informàtic que s’utilitzava en aquell moment.

3


LO BASQUET

36

COL·LABORACIÓ


LO BASQUET

36

JOCS D’ENGINY

Enginyar-se-les Existeix la idea general que les matemàtiques són una matèria que agrada a uns quants, mentre que la resta han nascut per a patir-les. Quan parlem de matemàtiques, ho associem ràpidament a les taules de multiplicar cantades, a planes de llibreta plenes de sumes, restes, multiplicacions i divisions amb moltes xifres, a equacions on es barregen els números i les lletres sense saber què ferne. Pocs saben que la matemàtica actual potencia més “el fet de pensar i de deduir “ que no la utilització immediata d’algoritmes. Intentarem, des d’aquesta secció, desdramatitzar les matemàtiques perquè volem que l’alumne utilitze el seu enginy per cercar-ne les solucions i que, en trobar-les, face un somriure davant del resultat inesperat.

Problemes d’enginy 1. El problema del vi Una persona entra en una bodega i demana que li posen 4 litres de vi. El botiguer només té un barril de vi de 8 litres i dues mesures, una de 5 litres i l’altra de 3. El botiguer s’espavila i li dóna els 4 litres amb les mesures que té. Com s’ho fa?

2. El problema de l’herència Poc abans de morir, el rei ordena als seus dos fills que facen una cursa de cavalls per tal de decidir qui es queda l’herència. El reglament és el següent: el cavall que arribe segon a la meta guanyarà l’herència. Podeu donar una solució a aquest problema perquè no s’eternitze?

3. El problema del temps Quantes vegades al llarg del dia les agulles d’un rellotge es posen en posició perpendicular?

4. Un problema de família Dues mares i tres filles surten a passejar diàriament amb 3 barrets. Cada una porta un barret, i cap es queda sense. Com és possible?

5. El llac i els nenúfars Un nenúfar dobla la seua grandària cada dia i triga un mes a cobrir tot el llac. Quant de temps trigaran 2 nenúfars a cobrir tot el llac?


LO BASQUET

PASSATEMPS

37

Passatemps

PER AGNÈS ALBACAR

Mots encreuats 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

4.

5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.

10

11

12 -

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

VERTICALS

HORITZONTALS 1. 2. 3.

9

-

Fruit del cirerer. Paràsit de la pols. No creu en cap déu. Acció de resoldre un problema. Peça de roba interior que no cobreix les natges. Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració. Comença el dia. No està relacionat. Societat Limitada. Sisena lletra de l'alfabet començant per baix seguida de dos vocals repetides Pronom feble. Fase de la prehistòria. Vall de les zones desèrtiques d'Aràbia i Àfrica del Nord. Capital d'Andalusia. Principi de la negació. Dos en té una. Comença el termini.(repetida). Prefix grec que vol dir "déu". Substància feta amb llet fermentada. Primera nota de l'escala musical. En prenen els anglesos. Limosna en català. Signe del zodíac. Mitja iaia. Atura el cotxe. Rajoy en té una. Encapçala encapçala. Televisió. Nom d'home. Entre la q i la s. Acció d'abusar. Punt cardinal. Estereofònic. Senyora. On s'agafava en Tarzan. Antònim de mal.

Jeroglífic Lloc ideal per a fer la migdiada.

1.

Comunitat autònoma en que està el nostre institut. Expulsió sorollosa de l'aire del pulmons. 2. Continent de la bota. Arbre que dóna olives. 3. Renill interromput. Llei. Article salat femení singular. 4. Nom d'home. No se sap si va ser primer ell o la gallina(al revés).Nom d'home. 5. Acaba acabar. Està al mig del pas. A l'esquerra de l'esquerra. No està content. Cinquanta. 6. Campió. Socors. Explosiu. No és que no. 7. Lletra grassoneta. Fluid blanc segregat per les glàndules mamaries de les femelles dels mamífers. Artèria principal. 8. Déu dels musulmans. Suc de raïm fermentat amb alcohol (al revés). Quart creixent. Potser en té una. Preposició. 9. Quan seiem està en contacte amb el seient. Te'l donen quan acabes una carrera. Ni abans ni després. 10. Hidrocarbur gasós que crema amb una flama molt brillant. Riu més cabalós de la península Ibèrica. 11. Revolució Industrial. Faig clots. Brau, toro. 12. Poema líric dividit en estrofes o parts iguals. .Acaba inicia i inicia acaba. Tres al revés. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb ser. Elideix lideix i ho sabràs.


LO BASQUET

38

AGENDA

Agenda Solucions Jocs d’enginy

El departament de matemàtiques us anima a participar en el concurs d’enginy. Podeu dipositar una butlleta amb el vostre nom, el curs i amb les respostes als cinc problemes plantejats en una bústia que hi ha instal·lada a la porta del departament. Entre tots els encertants se sortejaran diversos premis que es lliuraran durant l’acte d’entrega dels premis Sant Jordi. Mots encreuats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

1 C A T A L U N Y A T O S

2 I T A L I A O L I V E R

3 R E N I D O G M A S A

4 E U G E N I U O O T -

5 R A E T R I S T L

6 A S S O S T N T S I

7 O L L E T A O R T A

8 A L A I V D P E N

9 C U L T I T O L A R A

10 A C E T I L E E R B E -

11 R I A C L O T O U O B

12 O D A A E E S E

Jeroglífic Catre Setze alumnes, setze històries Descripció 1: Francesc Benet. Descripció 2: Cinta Gascón. L’assassinat del director. L’assassí és Manel Reverté. ¿Heu vist mai un professor corregint els exàmens amb un bolígraf blau? El bolígraf roig de Manel es trobava en l’escena del crim. El mòbil que tenia era el desig de ser director.

Calendari de final de curs Abril Maig Juny

Setembre

14-15. Festa 27. Avaluació extraordinària de batxillerat 16. Festa 9. Sortida final de curs 10-17. Crèdit de síntesi 17. Festa de final de curs 20-22. Proves extraordinàries d’ESO 20-21-22. Proves PAU 22. Fi de curs 12-13-14. Proves PAU


LO BASQUET

39

POESIA VISUAL

La poesia visual és la poesia de l’experimentació, de l’essència. Ens permet sortir del codi alfabètic, descontextualitzar la realitat i convertir-la en una imatge poètica.

PACO FORÉS

LO BASQUET 2  

Revista de l'Institut Roquetes.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you