Amb vosaltres vaig començar un camí ple d’incerteses, d’aprenentatge, d’il·lusions…
I tot plegat ha culminat, feliçment, amb vosaltres , que sou una petita mostra dels alumnes que he tingut a Roquetes
De tots, me’n recordaré sempre TERE SABATÉ
Lo basquEt 3
L’EDUCACIÓ I LA PAU ENTREVISTA DE GAL·LA ARGELAGA A FEDERICO MAYOR ZARAGOZA Benvolgut professor, m’agradaria centrar el meu reportatge en la relació que s’estableix entre l’educació i la pau i, alhora, parlar d’alguns dels temes més actuals que sacsegen el món. Així doncs, li presento una sèrie de qüestions que m’agradaria que respongués. Qualsevol aportació o comentari que vulgui fer seran benvinguts. Al llarg de la història, molts filòsofs, pensadors i pedagogs han vist en l’educació la clau per a assolir la pau. Tinc entès que vostè també ho pensa. Em pot explicar per què l’educació n’és la clau? Cada ser humano es único, capaz de crear, de imaginar, de anticiparse... Esta es la desmesura humana que constituye nuestra esperanza. Los seres humanos somos “ojos del universo”. Ser educado es ser –según la magistral definición de la Constitución de la UNESCO– “libre y responsable” y no actuar al dictado de nadie, sino según las propias reflexiones. Que todo ser humano pueda ejercer plenamente las facultades distintivas de las que está dotado es la finalidad suprema de la educación. Alguna cosa devem estar fent malament... Sap quina? No es “alguna cosa”, sino muchas. Durante siglos, los seres humanos han vivido confinados, intelectual y territorialmente, en espacios muy limitados. Nacían, vivían y morían en unos cuantos kilómetros cuadrados. La educación se reservaba a los más acaudalados. Ahora ya puede, progresivamente, fomentarse la “educación para todos durante toda la vida”, sabiendo que los poderes absolutos y antidemocráticos prefieren tenerlos sometidos, callados, obedientes. Por fortuna, ahora ya podemos expresarnos y vamos adquiriendo la condición de ciudadanos del mundo. La transición de súbditos a ciudadanos plenos se avecina. Vostè ha sigut ministre d’educació. Com ha canviat el panorama educatiu des de llavors? A escala española y europea, ha mejorado mucho. La era digital nos permite conocer lo que acontece y participar. Pero también, a escala mundial, ha mejorado la situación. Sin educación no hay democracia. Aún es hoy frágil y vulnerable... y, desde hace unos años, han sufrido el acoso de los mercados y el cortoplacismo. Pero ahora ya no se tolerará lo intolerable (desigualdades sociales lacerantes, extrema pobreza...) y tendrá lugar la inflexión histórica de la fuerza a la palabra. En pocs anys, hi ha hagut diferents lleis d’educació. Podríem dir que cap és tan bona, ni cap és tan dolenta? La educación está por encima de las políticas y de las ideologías. No caben “geometrías” en educación, justicia, sanidad, ciencia... Ahora mismo se ha impuesto una ley –gracias al “rodillo” parlamentario– que representa un grave retroceso. No hace falta una ley, sino normas que mejoren algunos aspectos de las actuales directrices o que completen omisiones... Es podria afirmar, exagerant una mica, que l’educació és com una guerra? Els que posen les normes estan molt còmodes a casa seva i, en el camp de batalla, estan els mestres, els professors i les famílies que són qui treuen les castanyes del foc i qui veritablement aconsegueixen que tot tiri endavant. N’està d’acord? Sí. La confrontación bélica no puede seguirse considerando como algo inexorable. ¡Paz en la Tierra! Con el 30% de los fondos que actualmente se destinan a gastos militares y a construcción de armas podrían atenderse las grandes prioridades (alimentación, agua, sanidad, educación, convivencia pacífica...) propias de una vida digna. Al món hi ha moltíssima més gent que vol la pau que no pas la guerra. Què hem de fer, utilitzant les seves paraules, per a posar-nos en peu de pau? Proclamar que no es verdad el perverso adagio de “Si quieres la paz, prepara la guerra”. Y construir la paz cada día con nuestro comportamiento cotidiano. La paz, como la libertad, no se recibe ni se otorga, se edifica en cada uno. Està clar que per a uns pocs la guerra és molt interessant. Per a qui? Per què la guerra és tan interessant? Por los inmensos réditos económicos... No me canso de repetirlo: cada día mueren 40.000 personas de hambre al tiempo que se invierte en armas y gastos militares 3.000 millones de dólares. Es una afrenta a la humanidad entera, que debemos erradicar en poco tiempo.
És inevitable que li pregunti pel jihadisme i per l’Estat Islàmic. Cap a on ens conduirà aquesta situació? Qui ho pot arreglar, tot això? El fanatismo –ideológico, religioso, deportivo…– es inadmisible. Y es “una aberración” –en palabras del Papa Francisco– matar en nombre de Dios. Debemos unir nuestras manos y nuestras voces para contrarrestar estos sentimientos y comportamientos aberrantes. Es preciso sustituir, de una vez, la razón de la fuerza por la fuerza de la razón. A escala mundial, debe refundarse con apremio el multilateralismo democrático, con un Sistema de Naciones Unidas eficaz y dotado de los recursos personales, técnicos y financieros necesarios. Los actuales grupos plutocráticos, impuestos por el neoliberalismo, deben eliminarse sin contemplaciones, y en el lugar de las leyes mercantiles, deben reponerse los “principios democráticos”. Per a acabar, tornem a la seva poesia. “Jo no vull l’espill. Jo vull la finestra.” Aquest és un vers que em va copsar especialment en llegir-lo; me’l podria explicar? No podemos mirarnos a nosotros, sino a todos. Y no solo a los más próximos. También a los distantes. Ver el mundo en su conjunto. Actualmente, la “sociedad del bienestar” alcanza sólo al 20% de la humanidad mientras el 80% restante vive, en un gradiente sucesivo de precariedades, en condiciones incompatibles con la plena dignidad humana. Es necesaria, en consecuencia, la transición urgente de una cultura de imposición, dominio, violencia y guerra a una cultura de encuentro, conversación, conciliación, alianza y paz. Es nuestra gran tarea colectiva en estos albores de siglo y de milenio.
Text: Federico Mayor Zaragoza Gal·la Argelaga Monserrat 17 de febrer de 2015
Lo basquEt 38
TREBALLS DE RECERCA En el batxillerat, el treball de recerca és un conjunt d’activitats que realitza tot l’alumnat, estructurades i orientades a la investigació, amb l’orientació i seguiment del professorat, per tal de consolidar la competència en recerca. És un treball que es realitza entre finals del primer curs i inicis del segon curs del batxillerat. Tot seguit, us mostrem els resums dels continguts dels treballs de recerca del curs 2014-20154 que han estat valorats amb la màxima puntuació. Si voleu consultar algun d’aquests treballs, en trobareu un exemplar en el departament corresponent.
La niña de los cabellos blancos, Ana María Matute Aquest treball de recerca tracta sobre una famosa escriptora de la literatura espanyola de la postguerra: Ana María Matute. La intenció d’aquest estudi és endinsar el lector en la vida i l’obra d’aquesta autora. Hi trobem un estudi comparatiu de dues de les seves novel·les més representatives i també ens introdueix en el món de la literatura infantil, a partir de dos contes d'aquesta autora, escollits i triats per a ser explicats a uns nens de sis anys. Carla Artiola Mauri
La ruta del paisatge dels genis Aquest treball segueix la vida de quatre artistes de gran renom internacional, Gaudí, Casals, Miró i Picasso, a quatre poblacions de la província de Tarragona on van passar una època determinant en la seva vida artística. És un estudi dels orígens i la rellevància d’aquesta ruta. Després d’observar que aquesta ruta podria ser millor, he elaborat una proposta de millores per dinamitzar-la.
Judit Camacho Cugat
Peter Pan i Wendy Aquest treball de recerca presenta l’anàlisi literària del conte Peter Pan i Wendy, de l’escriptor J.M. Barrie, amb un estudi dels fets narrats (argument, tema i resum dels capítols), del narrador, de l’espai i del temps, dels personatges, i de l’objectiu de l’autor a l’hora de crear aquesta història, tot afegint-hi el perfil biogràfic de l’autor, els antecedents literaris d’aquest conte i els llibres en els quals apareix el personatge de Peter Pan. Paula Cid Moya
Els processos emocionals de l’entorn familiar davant la mort Partint d’una vivència personal, com és la mort del meu pare, he investigat, mitjançant entrevistes a famílies que han patit la mateixa pèrdua, de quina manera afecten els fets viscuts en el caràcter d’una persona. També s’hi ha esbrinat la repercussió de la mort sobre la societat. Tot plegat s’ha treballat amb l’objectiu principal de poder tractar el tema de la mort amb total naturalitat i tancar les portes, després d’una pèrdua, que la vulnerabilitat humana deixa, la majoria de vegades, obertes. Lara Cuevas Martí
La física de les joguines En aquest treball s’intenta relacionar la física amb les joguines. El treball consisteix en una recerca centrada en l’estudi i l’anàlisi del funcionament d’algunes joguines. A més, s’hi pretén difondre i donar a conèixer, d’una manera lúdica i divertida, la física i el seu aprenentatge. Carme Folqué Alcoverro
Fahrenheit 451: El futur és aquí Aquest treball analitza amb profunditat la novel·la de ciència-ficció Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Hi he estudiat la vida i l'obra de l'autor i he recercat els temes fonamentals que m'han permès interpretar més acuradament allò que Bradbury volia denunciar. També hi he explicat què és la ciència-ficció, quina diferència existeix entre distopia i utopia i he analitzat què ha representat la censura per als artistes. Finalment, he comparat l’adaptació cinematogràfica que François Truffaut va realitzar d’aquesta novel·la amb l’obra original. Meritxell Farreny Solé
Més enllà del sistema solar: Troballa d’un nou exoplaneta La majoria dels planetes extrasolars s’han detectat per mètodes indirectes, identificant la seva presència per l’efecte causat sobre l’estrella hostatgera. El mètode que més fruit ha donat ha estat la mesura de la variació de la velocitat radial de l’estrella, a través de l’anàlisi del desplaçament Doppler, provocada per l’atracció d’un planeta. Aquest treball mostra l’anàlisi, realitzat mitjançant el programa Period04, d’unes dades recents de velocitats radials de diverses estrelles, obtingudes amb l'instrument HARPS-N, instal·lat al telescopi TNG de La Palma (Canàries). Andrea Fontanet Valls
Epiphyllum Aquest treball de recerca representa els aspectes teòrics del manga en general per tal de facilitar-ne la lectura (definició, vocabulari, elements que el conformen i traducció); tot seguit, s’hi mostra l’anàlisi d’Epiphyllum, el manga creat per Glòria Gas Ferré, tot presentant-ne l’autora, l’argument, l’espai, el temps, els personatges i les seves semblances amb els referents mitològics, i els elements tècnics que han estat utilitzats en elaborar aquest manga en concret. Glòria Gas Ferré
Els secrets de l’Univers Aquest treball comença fent un repàs de les concepcions antigues de l’Univers. Des de l’antiga Grècia, fem cap al Renaixement i després al segle XX on apareixen les dues teories científiques més revolucionàries de tota la història que conformen les bases de la física actual: la relativitat i la mecànica quàntica. Així el treball conforma una concentració de les teories que ha donat l’home per explicar com és l’Univers, des de les teories més antigues fins a les més actuals, per mostrar com es troba la ciència actual i què pensa aquesta sobre com és l’Univers. Ernest Martí Jerez
La resistència als antibiòtics: quan els hostes no volen marxar L’objectiu d’aquest treball ha estat estudiar els bacteris per tal de conèixer el procés que els permet ser resistents a un antibiòtic, i analitzar un cas hospitalari en concret de desenvolupament d’aquesta resistència. D’una banda, s’hi exposa tota la teoria relacionada amb els bacteris, els antibiòtics i la seva resistència. D’altra banda, s’hi presenta la part pràctica, que consisteix en la redacció d’un historial clínic d’un malalt portador d’un catèter venós central per a hemodiàlisi, que se li infectà tot presentant una resistència a un antibiòtic. Rita Martínez Camacho
Literatura, Pau i Justícia Aquest treball pretén proporcionar una anàlisi sobre la relació que pot existir entre la literatura, la pau i la justícia. El seu objectiu és respondre a la pregunta de si la literatura és un veritable recurs per fer un món millor o si, contràriament, no té cap funció social determinant, excepte la de divertir i entretenir. Aquest estudi s’ha realitzat a través del comentari d'alguns autors significatius de poesia social, de novel·la i teatre de denúncia i de cançó protesta. Mar Sebastià Casanova
Somnis i activitat neuronal Ens passem aproximadament un terç de la nostra vida dormint i, d’aquest temps, un 25% el passem somiant. Tots dormim i somiem, però actualment la ciència no sap gairebé res sobre aquests processos involuntaris: el son i els somnis. Sovint, tots ens fem preguntes sobre aquests temes, però la majoria de vegades no en trobem la resposta. Aquest treball intenta respondre moltes de les preguntes que ens plantegem sobre el misteriós i desconegut món dels somnis, el qual porta fascinant la humanitat des que existim. Podem arribar a morir a causa dels somnis? Isaac Vieco Martí
Dertosa legenda est Aquest treball mostra el meravellós i arcaic món romà que, ocult pels carrers de Tortosa, espera ser descobert. Mitjançant una recerca exhaustiva a través de mars de llibres i cercant sobre el terreny indicis d’una ciutat ja oblidada, s’ha aconseguit prou informació per poder-se introduir en l’antiga ciutat de Dertosa a través de l’epigrafia, la ciència que estudia les inscripcions. Tot això s’ha fet amb un enfocament turístic per tal d’incrementar l’interès i la recerca d’aquests elements arqueològics. Christian Edwards-Westlake Cuartiella
L’autoestima, un equilibri necessari Aquest treball tracta sobre l’autoestima. M’he centrat en aquest tema ja que penso que tothom ha de tenir un nivell bo d’autoestima per tal de sentir-se bé amb si mateix i, al mateix temps, ser més feliç. Els objectius del meu treball són dos: el primer és comprovar si l’autoestima guarda relació amb l’èxit social i acadèmic; i l’altre, analitzar si l’autoestima es pot millorar mitjançant sessions de reeducació individual. Per fer-ho he realitzat dues pràctiques; en la primera m’he centrat en els alumnes de 2n d’ESO; en la segona, en un adolescent amb un baix nivell d’autoestima. Jordina Zagalà Pla
Mobile history map és un projecte de georeferenciació col·laborativa del patrimoni cultural, material i immaterial, recollit per les escoles i instituts de Catalunya, amb la finalitat que pugui ésser consultat per la ciutadania des d’una app específica o des d’un dispositiu mòbil. L’Institut Roquetes ha estat un dels centres de les Terres de l’Ebre que ha participat en aquest projecte de georeferenciació. La nostra aportació ha estat l’Observatori de l’Ebre. El passat 23 de gener, un grup d’alumnes de 3r d’ESO vam visitar l’Observatori de l’Ebre. La intenció de la visita era dur a terme un projecte per al Mobile World Congress. Un cop a l’observatori, una de les seves investigadores, Estefania, ens va guiar fins al Pavelló Sísmic i ens va explicar que l’observatori és una institució de recerca sense ànim de lucre que va ser fundada fa més de cent anys. La seva funció fonamental és estudiar, observar i analitzar la relació que hi ha entre el Sol i la Terra. A continuació, ens va explicar com i per què s’originen els terratrèmols i ens va mostrar els diferents sismògrafs que l’observatori ha anat adquirint al llarg de la història. Posteriorment, ens vam dirigir fins al Pavelló Astronòmic. Allí vam poder observar l’estudi del Sol que l’observatori continua fent després d’un segle. Estefania ens va mostrar un telescopi que la NASA (Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai) va donar a l’observatori. És un dels vuit telescopis d’aquest tipus que queden actualment al món, la qual cosa el converteix en una peça de valor incalculable. Finalment, la nostra estada va acabar amb la visualització del principal telescopi que estudia el Sol. Amb la informació obtinguda, vam elaborar el punt d’informació sobre l’Observatori de l’Ebre de Roquetes, que podeu trobar en l’adreça següent: http://mhm.mobileworldcapital.com/ca_ES/escenari/lista Una vegada estigueu dins del web, heu d’entrar a elements patrimonials emblemàtics i situar-vos sobre el mapa. Veureu un punt d’informació que conté un text creat pels nostres alumnes amb informació sobre la història i les activitats de l’observatori, redactat en català, castellà i anglès. També hi ha força fotos i un vídeo. Podeu baixar-vos l’app MHM per a Android o per a Apple, ja que aquesta aplicació està pensada per ser usada pels smartphones. Joana Cid
Des del dimecres 12 de novembre fins al dissabte de la mateixa setmana, va tenir lloc a Barcelona la II Confint estatal. Van ser uns dies molt especials per a mi i una gran oportunitat per aprendre coses noves i conèixer gent interessant. La Confint (Conferència Internacional de Joves: Cuidem el planeta) va iniciar-se el 2009 i és una trobada de joves d’arreu del món per reflexionar i debatre sobre temes relacionats amb el medi ambient, per així tenir una millor consciència i ser capaços de generar millores en el nostre entorn. Aquesta vegada la trobada fou estatal. Vam assistir-hi 123 joves de 70 centres educatius de 10 diferents comunitats autònomes, sense deixar de banda la presència de molts professors, tècnics i facilitadors que hi van col·laborar. Per a mi va ser una experiència única. Ja havia tingut l’oportunitat d’anar a un parell de trobades més en anys anteriors, juntament amb algunes companyes de l’institut, però aquest cop va ser diferent. Vaig anar-hi tota sola, sense conèixer quasi ningú (només coneixia aquelles persones amb qui havia coincidit anteriorment). Encara que pensava que passaria molta vergonya, no va ser així ja que, com que ningú sabia qui era ni com era, vaig poder intentar deixar de banda el meu defecte principal: la timidesa. Tot i així, reconec que una mica de vergonya sí que vaig patir en certs moments. Vam assistir a diverses xerrades, vam fer activitats conjuntes, algunes més lúdiques que altres, però sempre passant-nos-ho molt bé. Val a dir que vam viure tots junts durant aquells dies en un preciós alberg de Barcelona. Vam compartir les activitats que es feien a cada centre i algunes idees per millorar la sostenibilitat de cadascun, com ara la creació d’un manifest, d’una cançó, pintar un mur al Bosc de Turull, etc. El més sorprenent va ser la rapidesa amb què ens vam agafar confiança. Va ser molt bonic conèixer-nos i també molt trist separar-nos. És veritat que només vam estar quatre dies junts, però van ser uns dies molt intensos. Per sort, gràcies a les xarxes socials i als telèfons mòbils, encara mantenim bastant contacte. M’encantaria repetir aquesta experiència i ho faria milions de vegades, però per desgràcia, deixant de banda algunes excepcions, només s’hi pot participar fins a 4t d’ESO. Potser algun dels que potser esteu llegint aquest article, tindreu la gran oportunitat de viure una experiència com aquesta. Si s’esdevé així, m’agradaria dir-vos que l’aprofiteu, perquè serà fantàstic! Jana Torres
LES CLASSES MÉS SOSTENIBLES Un any més, com durant tots els finals de curs, divendres 5 de juny, les dues millors classes de l’institut en sostenibilitat van rebre el premi per la feina i per la constància de tot un curs escolar. Aquest any, les dues classes guanyadores han estat 2n A i 3r A. Des d’aquí felicitem aquestes classes i els seus tutors, Àngels Forcadell i Raül Perales respectivament. El dia 5 de juny, a les 8.15, estàvem tots preparats amb les motxilles, les gorres, el banyador, i tots els ets i uts necessaris per a la sortida. L’autobús ens va portar a la Casa de Fusta; allí vam realitzar una activitat amb barques de perxa. En acabar-la, vam esmorzar tranquil·lament i després vam marxar cap a la platja del Trabucador on vam tenir la resta del matí lliure per banyar-nos i prendre el sol i la sorra, tal com veieu en les fotografies. Agraïm un any més a l’AMPA de l’institut la col·laboració amb el Comitè Verd per subvencionar totalment el premi, tant pel que fa al pagament de l’autobús, com el de les barques de perxa. Val a dir que aquest curs la final del concurs ha estat especialment renyida. El curs de 2n A ha anat ocupant el primer lloc de la categoria de primer cicle d’ESO des del mes de març, quan va prendre el liderat a 1r D; 2n A va acabar el més de març amb una puntuació de 9’3; 2n D va millorar molt la puntuació durant el maig i assolí una nota final de 9’2; 1r D i 2n E van aconseguir de traure un 9’1. La final, per tant, ha estat emocionant. A segon cicle ha dominat el concurs 3r A durant tot el curs; no obstant això, la final ha estat també prou renyida, ja que ha acabat amb una puntuació de 9’4, mentre que 3r C ha acabat amb un 9’3 i 3r B, amb un 9’2. Per raons òbvies, el premi només pot ser per a una classe de primer cicle i una de segon cicle, però felicitem també la resta de les classes que, tot i no haver guanyat, han participat activament en el concurs. Us animem perquè el curs que ve torneu a participar-hi. Qui sap, potser l’any que ve hi haurà mes sort. Comitè Verd
HORT@ART Un grup d’alumnes de primer d’ESO, en la matèria d’Educació Visual i Plàstica, durant el primer i segon trimestre, hem endegat un projecte anomenat hort-art. El treball a l'hort escolar ens ha permès abordar, d’una forma interdisciplinària, una pluralitat d’objectius educatius del nostre currículum, amb una àmplia varietat de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals. Les línies transversals i prioritàries del projecte han estat fomentar el vincle entre l’alumnat i el centre (escola inclusiva), crear una bona cohesió de grup (vincle afectiu i emocional), potenciar i promoure l’educació ambiental (escola verda) i fomentar l’hàbit d’una alimentació saludable (salut- escola). D’una banda, hem escollit aquest tema pel vincle que tenim amb la naturalesa, amb l’ecologia i amb la terra; d’altra banda, per la relació que s’estableix entre l’art i la terra, l’art i la natura i l’art i l’home. Així, l’ensenyament pot anar més enllà de l’aula i transformar-se en un aprenentatge a dues bandes. Volem remarcar que la interrelació de conceptes afavoreix els aprenentatges en l’ésser humà. D’entrada, hem convertit l’hort de l’institut en una obra artística i efímera. Així, hem creat un Land-Art, que és un tipus d’art creat a la naturalesa, utilitzant bàsicament materials naturals.
Fotos 1 i 2: Primer contacte amb l’hort.
Lo basquEt 16
Fotos 3 i 4: Realització del Land-art
HORT@ART Després, en veure i valorar la implicació positiva de l’alumnat en aquest projecte, hem decidit de portar-lo fora de les portes de l’institut. D’aquesta manera, hem buscat un emplaçament pròxim per dur a terme les activitats previstes, cosa que ha donat peu a fer una sortida pels voltants. A l’aula, s’ha fet una valoració dels llocs proposats, tot quedant exclosos els espais privats, els llocs de difícil accés i els indrets relativament llunyans. Després d’haver-ne informat la direcció del centre i d’obtenir-ne el seu vistiplau, hem triat un espai colindant perquè reunia les condicions més optimes per treballar amb l’alumnat. Hem generat una pluja d’ idees per veure què es volia plasmar en aquell terreny i quins serien els possibles materials a utilitzar (troncs, rodes de tractor i de cotxe, pedres, flors, pinyes, canyes…).
Esbós escollit del projecte
Durant els mesos de febrer, març i abril, hem netejat el terreny amb eines d’agricultura (aixada, rascle, pala, carretó...). Així, hem netejat el sòl i hem desbrossat l’herba.
Finalment, per manca de temps, hem decidit posposar aquest projecte per al proper curs. Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Roquetes en la neteja de l’espai escollit i sobretot la confiança i la participació en aquest projecte per part de l’institut i de l’alumnat. Fina Ariño i Gisela Daura
Lo basquEt 17
Dimarts, dia 12 de maig, vam fer un taller de castellers en el qual van participar els quatre grups que tenien Educació Física a 12.45:1r de batxillerat B, un grup de 1r d’ESO, un de 2n i un de 3r. Aquest taller es va fer perquè a Tortosa s´ha creat un grup de castellers nou. Per això, es vol promocionar l’activitat castellera a les nostres terres. La sessió formativa va estar dividida en dues parts; la primera, que va ser teòrica, va consistir en una presentació, que va durar quinze minuts, a través de la qual es va explicar l’origen i el significat dels castellers; la segona part es va fer al gimnàs. Allí, l’alumnat va fer de casteller. Va ser un taller molt interessant amb el qual l’alumnat s’ho va passar força bé.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sant Jordi 2015 Amb l’arribada de la primavera, Catalunya s’engalana de vermell de cap a peus i es perfuma amb aroma de rosa per acollir Sant Jordi, una de les festes més pròpies i celebrades, tant pels lectors com pels enamorats.El dia de Sant Jordi és la festa nacional en honor del patró de Catalunya, és la diada del llibre i dels llibreters, i és la festa de l’amor i dels enamorats. A L’institut celebrem aquesta diada amb joia. És quan s’esdevé l’acte de lliurament dels diferents premis del Concurs de Sant Jordi amb la presència dels representants de l’AMPA, del professorat, de l’alumnat i amb l’acompanyament musical de l’orquestra STOP. Felicitem els guanyadors dels diferents concursos. Us donem les gràcies per haver-hi participat.
Àngela Celma Celma ha guanyat el 3r premi de relat breu en castellà del Concurs Jóvenes Talentos, de la Coca-Cola. El lliurament de premis es va fer al Gran Teatre de la Xina, de Port Aventura, el passat 6 de juny. L’alumna va ser acompanyada per Sandra Cugat, la seva professora de Llengua Castellana. Aquest Concurs és un certamen literari per a joves escriptores i escriptors amb talent. És una tradició del nostre institut presentar en aquest concurs l’alumnat que escriu millor perquè ens agrada fomentar el gust per la lectura i per l'escriptura i per animar-los a presentar-se a concursos literaris per treure el millor d'ells mateixos. Realment, el centre gaudeix d’unes escriptores i d’uns escriptors excel·lents. Moltes felicitats, Àngela! Sandra Cugat ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------
Una exposició de les Germanes Besolí L’alumnat de tercer d’ESO va visitar l’exposició Im-perfectes que restà oberta al públic, durant els dies 6 i 27 de març, a la Biblioteca Mercè Lleixa de Roquetes. Aquesta exposició multidisciplinària ha estat creada per moure consciències i per fer reaccionar, sobretot les dones, contra la pressió actual que hi ha sobre els cànons estètics. S’hi mostra la dura realitat que s’amaga darrera de la bellesa i al voltant del glamour: com vomiten les noies per ser primes; com es drena un pit recentment operat; l’obsessió i la pressió dels règims... La mostra constava de trenta peces: quadres, escultures, instal·lacions artístiques, etc. També hi havia un audiovisual, un test d’entrada i un mirall on cadascú podia mirar-se de cap a peus.
Viatge de final d’etapa Sensacions i emocions en el creuer per la Mediterrània Aquest viatge ha estat una experiència increïble i immillorable que mai oblidarem. N’hem viscut cada minut com si fos l'últim (carpe diem total sense cap preocupació). Hi hem pogut gaudir de llocs meravellosos juntes i junts. Hem conegut gent que sempre tindran un lloc especial en el nostre cor per a la resta dels nostres dies. També hem passat bons moments amb les companyes i els companys d’ESO, amb qui hem rigut molt. Vam estar gairebé tota la setmana amb un somriure d'orella a orella. Hem viscut escenes emocionants que segurament recordarem tota la vida. Aquesta experiència ens ha fascinat. Alguns mai havíem viatjat en vaixell (era gegant!). Molts ens vam marejar bastant durant un dia del viatge d’anada. No obstant això, el vaixell ens va encantar. També ens van enamorar les ciutats que vam visitar durant les tres escales que vam fer a Nàpols, a Roma i a Porto Torres, encara que ens hagués agradat de conèixer-les millor i d’estar-hi una mica més de temps. L’última nit, molts vam decidir de dormir fora a la coberta, a les gandules. Vam estar-nos-hi durant un parell d’hores recargolats als llençols a recer del fred, congelats, però va merèixer la pena. En sortir el sol, vam fruir d’unes vistes impressionants. Va ser un moment de viva emoció. D’alguna manera, va ser l’acomiadament romàntic del viatge. Ha estat una experiència única i meravellosa, que tornaríem a repetir sense pensar-nos-ho, i milions i milions de vegades. Alumnat de 4t d’ESO
Lo basquEt 20
Una gran melancolia ens envaeix quan recordem els grans moments que vam passar a Grècia: el país de les aigües cristal·lines i la pàtria de déus i deesses. Hi vam passar set plujosos dies plens d'aventures juntament amb estudiants d'Alemanya, Grècia, Eslovènia, Eslovàquia, Holanda i Noruega. Els primers quatre dies vam passar-los a Tessalònica. Vam visitar l'ajuntament de la ciutat, el museu arqueològic i bizantí i la Universitat de Macedònia, on cada grup va fer una presentació del seu país corresponent. També vam tenir un dia de turisme per la ciutat, en la qual vam fer una gimcana que consistia a buscar diferents indrets de la ciutat a partir de determinades fotos. Val a dir que no tot era treball perquè a les nits celebràvem les nostres pròpies festes, la qual cosa fou la millor manera d'aprendre anglès i de comunicar-nos amb els altres estudiants. L'últim dia a Tessalònica va ser especial. Els professors ens van preparar una gran festa en què vam ensenyar als altres països el ball de la jota. Després d'una grandíssima nit, vam anar a dormir ja que al dia següent ens esperava un dia viatger amb destinació a Atenes. Quan vam arribar-hi, vam poder comprovar que Atenes és molt diferent a Tessalònica, però també molt especial. El segon dia en aquesta magnífica ciutat vam visitar l'Acròpolis i el seu museu. Cal afegir que, després d'estudiar a fons l'Acròpolis amb la nostra professora d'Història de l'Art, Tere Anglada, l'Acròpolis ens va parèixer impressionant. El tercer dia ens van ensenyar el Parlament grec. Malauradament va arribar l'ultima nit, una nit plena de llàgrimes i adéus. Tot i haver hagut d'acomiadar-nos de molta gent especial, el Comenius ha estat una de les millors experiències que hem pogut viure; així que tan sols ens queda dir les següents paraules: ''No és un adéu, sinó un fins aviat!”. Raquel Caro i Andrea Montecino
Lo basquEt 22
El passat dia 9 de febrer, els alumnes de 3r d’ESO vam anar a Tarragona. De bon matí vam sortir de Roquetes i, després d’un viatge calmat i serè, vam arribar a Tarragona. Llavors, vam assistir a la representació teatral de la novel·la de El Lazarillo, que prèviament havíem llegit i treballat a classe, a l’Auditori de Catalunya Caixa. Considero que El Lazarillo és una història meravellosa, divertida, fantàstica, intrigant i emocionant. El fet de ser una obra tan antiga, m’ha portat a aprendre com era la vida al segle XVI. Llegint el llibre i veient-ne l’obra, he pogut valorar una mica més que amb el mínim per viure també es pot ser feliç. Després del teatre, ens vam dirigir cap al Portal del Roser, on ens esperava el guia del Tarraco Bureau Center per començar la visita guiada per la ciutat romana. Primer, vam visitar l’antic jutjat de Tarragona on vam poder veure una maqueta de l’antiga ciutat de Tarraco. Després, vam caminar fins a la Plaça de la Font, on es troba l’ajuntament, per poder observar les restes de l’antic circ. A continuació, vam visitar les muralles, la Catedral i el Museu Arqueològic de Tarragona. Finalment, la nostra visita guiada va acabar a la costa, a l’amfiteatre romà. Gràcies a la visita guiada a l’antiga Tarraco, he pogut conèixer quins eren els costums dels seus habitants, la seva manera de viure i la importància que va suposar aquesta ciutat per a l’Imperi Romà. Acabat el recorregut cultural, vam anar al centre comercial anomenat Parc Central. Després d’haver vist una magnífica, clàssica i senzilla obra de teatre, d’haver après la història de l’antiga Tarragona i d’haver gaudit d’un temps de compres amb els amics, vam tornar a Roquetes. Joana Cid Bertomeu
La primera reunió que vàrem fer a l'inici de primer de batxillerat per parlar del projecte Comenius em feia una mica de respecte. Com podria jo, una noia de l'indret més inhòspit del sud de Catalunya, fer treballs internacionals per al Comenius i anar a conèixer els meus amics telemàtics a quilòmetres de distància de casa? Ara, un cop acabat aquest projecte, realment penso que el fet d’haver entrat a la sala d'actes aquell dia ha estat el millor pas que he fet fins ara en la meva vida. Formar part d'un equip del Comenius on ets l’única noia del teu país és molt gratificant. He après a perdre la vergonya a l’hora de parlar en anglès i amb gent desconeguda. Considero que és un gran avantatge per a la vida futura que m'espera. Us convido que, si teniu l'ocasió algun dia de formar part d'un Comenius o d'anar-vos-en d'Erasmus, FEU-HO. Oblideu les pors, les inseguretats i obriu les portes cap a una experiència única i gratificant. Maria Giménez Ripollés
Si hagués de descriure la meva experiència en el projecte MAGIC, ho faria amb una sola paraula: inoblidable. Encara recordo el primer dia que tots escoltàvem encisats Huw mentre comentava on aniríem, què faríem durant aquests dos anys, qui coneixeríem... En aquell moment se’ns van obrir moltes portes, tot i que no ho podríem apreciar fins més endavant. D’una banda, després d’haver visitat Tilburg (Països Baixos) i Thessaloniki (Grècia), només puc dir que he estat molt afortunada per poder participar en aquest projecte. Aquest ens ha brindat moltes oportunitats, com ara visitar ciutats tan importants com Atenes o Amsterdam i conèixer gent nova amb cultures i pensaments molt diferents als nostres. Hem establert uns llaços forts amb gent fantàstica que, de no ser pel projecte, potser mai hauríem conegut. D’altra banda, i gairebé sense adonar-nos, hem après a expressar-nos oralment en anglès, cosa que suposa una gran dificultat per a molts estudiants. Gràcies al projecte, hem passat de la vergonya inicial per por a equivocar-nos, a parlar hores i hores en anglès, fins i tot entre nosaltres mateixos. No va ser gens difícil deixar-se emportar i conversar amb els nostres amics estrangers que, a més a més, ens escoltaven atentament per facilitar-nos les coses. Per a mi, el projecte ha suposat una manera de descobrir que, si ho intentes, parlar en anglès no és tan difícil com sembla; simplement, has de llençar-te a la piscina. Així doncs, recomanaria a tothom qui pugui que hi participés. És una experiència increïble que ajuda a obrir la ment, ja que descobreixes altres punts de vista i maneres de pensar, i ajuda també a establir lligams amb gent de fora que duraran eternament. See you soon, Comenius people! Judith Gracia Castells
Lo basquEt 24
Durante el segundo trimestre los alumnos de ESO pudimos disfrutar de dos salidas culturales verdaderamente interesantes. El Lazarillo de Tormes y la Tarraco romana El pasado 9 de febrero los alumnos de 3º fuimos al Auditorio de Tarragona para ver una versión de esa gran obra anónima de la literatura castellana que se llama Lazarillo de Tormes realizada por la compañía Teatro de los Caminos, un conjunto de 3 actores y una actriz que representaban varios papeles, lo que daba mucho dinamismo y movimiento a la obra. Una obra con mucha alegría, humor y diversión. La historia la narraba el propio protagonista, Lazarillo, como en la novela, el cual iba alternando hablar con el público como narrador y hablar con los diferentes personajes. En esta versión, que resumía muy bien el relato original, salieron casi todos los personajes importantes, como el ciego, el clérigo, el arcipreste y el hidalgo, e incluso otros inventados como gente del pueblo, vendedores, etc. Al público en general le gustó mucho y salió del teatro diciendo que era una obra que merecía verse. Aunque hubo algunos fallos en conjunto, como el escenario, el cual era muy pobre, pequeño y poco trabajado o la vestimenta de algunos personajes, nos encantó, ya que los actores hacían mucha gracia, sobre todo el clérigo, con sus gestos y movimientos repetidos, o por el lenguaje que cada uno utilizaba. Para ser una obra tan importante hecha sólo por tres actores y una actriz, era fantástica. Posteriormente, después de almorzar, hicimos también una muy interesante visita guiada a los restos arqueológicos de Tarraco, la capital de la provincia romana de la Tarraconense, una ciudad importantísima en la época de Augusto. El recorrido empezó contemplando la gran maqueta situada en el portal del Roser, siguió con la visita por el foro y por el circo y terminó en el anfiteatro de la ciudad, cerca del Balcó del Mediterrani.
Sister Act y el “barri gòtic” de Barcelona Un mes más tarde, el 20 marzo, en Barcelona y en el magnífico teatro Tívoli, pudimos comprobar en vivo y en directo cómo era de fantástico el musical Sister Act, una historia con mucho ritmo, diversión y entretenimiento que hizo disfrutar a todo el público, tanto a los más jóvenes como a los mayores. La obra, producida por la actriz norteamericana Whoopi Goldberg, Stage Entertainment y El Terrat, tenía como protagonistas a dos grandes actrices y cantantes catalanas, la jovencísima Mireia Mambo Bokele (Deloris van Cartier) y la ya más mayor Àngels Gonyalons (Madre superiora), y contaba con un gran reparto de secundarios entre los que destacaba Fermí Reixach (Monseñor). Todos juntos hacían una obra magnifica que llegaba a mucha gente ya fuera por el ritmo de las canciones, por la historia o por los numerosos efectos especiales que aparecen en el musical y lo hacen verdaderamente impactante. La trama trata de una joven que es cantante profesional pero también novia de un mafioso, el cual delante de ella mata a una persona. En ese momento es cuando vienen los problemas. Ella, aconsejada por un agente de policía, se esconde en un convento trastornando así a todas las monjas que vivían en él tranquilamente y haciendo de ellas unas cantantes excepcionales. Mientras, su novio la sigue buscando para hacerla desaparecer. La música, el baile, las actuaciones y la escenografía fueron de primera, por lo que es fácil de entender el gran éxito que ha tenido en esta temporada en Barcelona Sister act, el musical del año. Antes de ir al teatro, por la mañana, también habíamos hecho una actividad muy interesante. Fue la visita guiada al barrio gótico de la capital catalana. Empezamos en el Centre Cultural del Born y acabamos frente a la Catedral. Durante el recorrido no solo aprendimos cosas de la historia de la ciudad sino que pudimos hacer un montón de fotos de bonitos y pintorescos rincones del que a día de hoy es uno de los destinos turísticos más visitados del mundo. Richard Cid, Jordi Tejedor, Ivan Rodrigo y Anaís Ávalos
Lo basquEt 29
REQUIEM POR LAS ARTES EN LA EDUCACIÓN Deixem que l’art entri dins de les escoles, dels instituts, de les universitats. Que tots els centres educatius siguin diferents, creatius. Que cada matèria agafi la seva parcel·la de saviesa i que la reparteixi al seu gust. Que l’art, l’estètica, la bellesa, allò d’irritant o allò d’ambigu, allò de creatiu o allò d’emocionant entrin a les aules. Que tot això quedi dins de l’Educació. Xelo Serrano. Manifest per l’art en l’educació
Hoy en día uno puede salir a la calle, mirar alrededor y sentirse orgulloso de no estar viviendo siglos atrás, cuando la palabra propia y la libertad de expresión estaban prohibidas. Hoy en día uno puede salir a la calle, mirar alrededor y poder vivir sin problema alguno, sin miedo, donde antes era imposible no pensar en una guerra inminente. Hoy en día uno puede salir a la calle, mirar al frente y estar contento del lugar donde vive, estar en deuda con su país, donde uno tiene lo que necesita: sanidad, educación, seguridad, trabajo… Aunque aquí, en España… Uno ya no puede estar en deuda, no sin que te embarguen la casa, el coche, la familia, la mesa de trabajo, la cama e incluso los bolígrafos. Nuestro caso es y siempre será especial. Antes uno sentía vergüenza por el estado de crisis que debíamos superar. Ahora que esto parece calmarse, resulta que aparecen políticos intentando revitalizar esa vergüenza desaparecida que sentíamos antes. Pero… ¿qué ha pasado? Os debéis preguntar todos. Pues, en cierto modo, que hemos vuelto a quedar como unos burros delante de toda Europa. Sí, exacto, otra vez. Pero esta vez por unos motivos algo diferentes. Hace unos meses, el Gobierno decidió impulsar una supuesta mejora de la ley educativa llamada LOMCE. O también “Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa”. Con ella no solo quisieron hacer pruebas de evaluación final para obtener el título de Graduado en ESO y Bachillerato, sino también obligar a las comunidades autónomas con lengua propia a enseñar en castellano, a hacer de la Religión una asignatura de peso, a dar una mayor importancia a las asignaturas troncales, diseñadas por el propio Gobierno… Una delicia de ley… Y es justamente por eso que uno dice: ¿Esto se puede considerar mejora? ¿En serio? Pues no. No, porque ni hacen falta esas pruebas para conseguir el título en la ESO y Bachillerato, ni hace falta obligar a las comunidades bilingües a enseñar en castellano, ni hacer de la religión una asignatura de peso… Y sobre todo, sobre todo eso y otras cosas, no es para nada necesario dar más importancia a unas asignaturas mientras otras se menosprecian completamente. No es necesario. Pero a nuestro querido Ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, se le fue el tema de las manos puesto que dio por sentado en una rueda de prensa, que seguramente vio medio mundo, que dos de las asignaturas más necesarias y mejor vistas alrededor del mundo provocaban “despiste” y “desconcentración” a los chavales. Eso fue la gota que colmó el vaso. Habló de la Música y el Arte como asignaturas secundarias, no necesarias, básicamente inútiles. Supo dejarnos mal a los estudiantes que las amamos, haciéndonos sentir insultados por sus palabras incongruentes. Es por todo esto que los alumnos del Instituto Roquetes nos unimos para hacer una protesta colectiva y reivindicar las materias artísticas como fundamentales para nuestra educación. Esta protesta consistió en una performance que se realizó en el patio del Instituto y que simulaba un entierro de las artes. Gran parte de los alumnos y profesores desfilaron hasta el centro del patio en una comitiva fúnebre, cargando un ataúd repleto de dibujos, partituras, pinceles… Un adiós al arte dentro de los muros del centro. Al tiempo, se leyó un manifiesto del que extraigo el final: Cinta Íñiguez
Lo basquEt 30
EL VIRUS DE L’ENVEJA L’enveja neix en veure una altra persona gaudir del que desitgem; la gelosia, en veure una altra persona posseir el que voldríem posseir nosaltres. Diògenes Laerci
Una bona persona es pensa que tothom l’estima i la respecta. I se sent feliç. La seva vida camina per una avinguda d’arbres florits, il·luminada per la llum brillant del sol. Però un dia, aquesta bona persona s’adona que no tothom l’estima i la respecta en descobrir que hi ha qui malparla d’ella sense raó. De sobte, l’avinguda per on caminava la seva vida s’enfosqueix per la negror d’uns núvols que esclaten enmig d’una tempesta de llamps, de trons i d’aigua en forma de pedra. Aquesta bona persona no entén res. Es pregunta el perquè de tot plegat. Sofreix. Se sent decebuda. Se sent enganyada per la crueltat de qui la difama. No sap qui és amic i qui és enemic. Llavors, després de reflexionar-hi des de la certesa de la seva innocència, només troba una paraula que ho explica tot: l’enveja. No hi ha cap dubte. És envejada per com és, pel que fa, per com ho fa i pel que té d’espiritual i de material. L’enveja forma part d’una societat que tendeix a condemnar el talent i l’èxit aliens. És un virus que no tan sols ens emmalalteix, sinó que paralitza el progrés de la societat. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix aquesta emoció com el “desig d’allò que un altre posseeix”, la qual cosa provoca un “sentiment, especialment d’odi, envers qui posseeix una cosa que nosaltres no posseïm”. L’enveja sorgeix quan algú es compara amb una altra persona que té quelcom que aquest algú anhela. És un dolorós sentiment de frustració per alguna carència que, sent pròpia, sembla que la resta de gent no té, per la qual cosa es projecta contra aquesta gent, generalment de manera conscient, una gran hostilitat. L’envejós és un insatisfet. Per això, sent secretament molta rancúnia contra les persones que posseeixen quelcom que aquest també desitja o no pot desenvolupar (bellesa, diner, sexe, èxit, poder, llibertat, amor, personalitat, experiència, felicitat...). Així, en lloc d’acceptar les seves carències o realitzar els seus desitjos, l’envejós simplement odia i desitjaria “destruir” tota persona que, com un espill posat al camí, li recorda la seva privació. L’envejós representa, d’aquesta manera, la ràbia venjadora de qui, en lloc de lluitar pels seus desitjos, prefereix eliminar la competència. D’aquesta manera, l’enveja és una defensa típica de les persones més dèbils en qualsevol sentit. Aquest fenomen psicològic molt comú fa sofrir enormement la persona que enveja i sobretot la seva víctima, és a dir, la persona que és envejada. L’envejós pateix per la seva frustració i malestar pel bé aliè. L’envejat sofreix per les diferents formes d’expressió de l’enveja: les crítiques, les murmuracions, les injúries, les difamacions...
Lo basquEt 32
Per a qui és envejat, també li és trist contemplar com la persona que l’enveja és capaç d’arrossegar sota el seu embruixament tot un seguit de persones que en realitat no senten cap enveja, però són incapaces d’enfrontar-s’hi i de defensar la persona envejada. Solomon Asch, reconegut psicòleg estatunidenc, diu al respecte les següents paraules: “La conformitat és el procés mitjançant el qual els membres d’un grup social canvien els seus pensaments, decisions i comportaments per encaixar amb l’opinió de la majoria”. La persona madura, la bona persona, no enveja ningú. Si se sent víctima de l’enveja, sap que no és responsable de generar aquest sentiment perquè el problema és de l’altra persona. En descobrir tristament, i amb dolor, que algú l’enveja i que no té cap influència en la seva vida, evita aquesta relació i tracta de no respondre els comentaris negatius. Almenys, si hi ha quelcom de positiu en aquesta situació, és el fet de saber que s’és envejat per ser bona persona i per gaudir de bons valors. I com es transcendeix l’enveja? Molt simple: deixant de martiritzar l’èxit aliè per revelar la personalitat i resoldre les pròpies carències. Si en la vida es desitja tenir quelcom que té una altra persona, s’ha d’aprendre de les qualitats de l’altra persona i confiar que també es poden aconseguir. L’enveja és una espècie de mestre que revela els dons i els talents innats que encara es tenen per desenvolupar. En lloc d’usar l’enveja per lluitar perjudicialment contra allò extern, s’ha d’utilitzar per construir-se interiorment. Així, en aconseguir-ho, es possibilitarà que cadascú aporti, de manera individual, el millor de si mateix a la societat. Paula Cid Moya
Lo basquEt 33
Visita de Jaume Copons a l’Institut Roquetes El dijous 29 de gener va venir a l’institut un escriptor que publica obres molt venudes i de molt d’èxit, com per exemple la lectura obligatòria del tercer d’ESO d’aquest curs: La closca pelada dels cretins. L’autor es diu Jaume Copons, i és una persona forta, alegre i, sobretot, divertida i diferent. Durant l’estona que vam estar amb ell aquell matí a la sala d’actes de l’institut (una hora i mitja), a mesura que anava parlant, cada vegada m’adonava més i més que tenia una característica especial: era totalment sincer, cosa que des del meu punt de vista el fa encara millor, ja que tot el que pensava i volia dir, ho deia. La seva sinceritat va arribar al punt que ens va dir que, quan una cosa l’avorria, la deixava, havia d’anar canviant d’activitat; per exemple, una vegada estava en una conferència on no s’ho estava passant bé, es va aixecar i va marxar. Jaume Copons ens va fer passar el temps volant, ens vam divertir molt. Vam tractar temes molt diversos, des dels orígens de la història del llibre que havíem llegit, que va fer sortir el tema del TDH, malaltia que li han detectat tant a ell com al seu fill, i que per a la meva admiració tracta amb tota la normalitat, fins a l’accident de moto que li va destrossar completament un braç, que, gràcies al seu esforç, ja no mostrava pràcticament cap rastre d’aquest fet. En definitiva, Jaume Copons és un dels autors més divertits que ha vingut al centre i suposo que com jo, ho pensen tots els meus companys de tercer. Ens va agradar tant, que estem esperant llegir una altra novel·la seva, de ben segur tan divertida com la lectura d’enguany, perquè vingui a fer-nos xalar una estona. Marina Mendieta
Vull donar les gràcies a Jaume Copons, que ens va fer passar una bona estona i va obrir-se a nosaltres parlant de la seva vida. Va donar una imatge diferent del TDH, i penso que ja era hora que algú ho fes. Les persones que pateixen aquest trastorn el poden tenir amb hiperactivitat o sense. Si només presenten trastorn d’atenció (els costa més entendre les coses, són molt despistats i es distreuen fàcilment), amb una correcta medicació no tenen per què tenir grans inconvenients per fer les coses. Crec que la gent ha de començar a entendre això i canviar la manera de veure-ho, carregada sovint de prejudicis. Espero que la vinguda al centre d’aquest escriptor hagi servit també a tots els meus companys i companyes per entendre una mica millor el món d’un TDH. Una persona amb TDH
Lo basquEt 34
Festa de les Tutories Júnior. Nadal 2014 “Tutories Júnior” és un programa d'acompanyament que, dins del Projecte de Convivència del Centre, vol ajudar l’alumnat de 1r d'ESO, que arriba a l'institut, a integrar-se al centre, a adaptar-se a la seva vida i a establir vincles d'amistat i de confiança amb alumnes de 3r i 4t que, de manera voluntària, es comprometen a fer-ne un seguiment, a preocupar-se per l'evolució dels seus tutorands i a trobar-s’hi, com a mínim tres cops, a l'aula de les tutories júnior. El treball d’aquest projecte es concentra principalment durant el primer trimestre. Per això, abans de marxar de vacances de Nadal, vam celebrar la fi d'aquesta primera fase amb una gran festa.
L'alumnat de 1r d'ESO va voler agrair el temps emprat i l'interès rebut per part dels seus tutors fentlos entrega d'un obsequi que van realitzar ells mateixos amb la col·laboració de la professora d'Educació Visual i Plàstica. També es van preocupar de portar dolços per a la festa (cocs, galetes i pastissos casolans). El centre va col·laborar-hi aportant les famoses “pizzes” dels divendres de Pili, la nostra cuinera. L’esperit de la bona convivència, el “bon rotllo” i l’alegria del deure acomplert (només podien participar en la festa aquells tutors júnior que havien dut a terme totes les trobades) van presidir l’acte.
Lo basquEt 35
Concurs Logotip Tutories Júnior. Sant Jordi 2015 Aquest curs, dins del programa de les Tutories Júnior, vam voler convocar un concurs, adreçat a tot l’alumnat del centre, perquè aquest programa tingués un logotip que l’identifiqués. Amb la col·laboració de l’AMPA, que va aportar la dotació econòmica del premi, es va convocar un concurs de logotips, el lliurament del premi del qual es va fer el dia de Sant Jordi. El treball premiat fou el proposat per l’alumne de Batxillerat Daniel Camacho. Daniel Camacho.
Tallers de formació i convivència del Voluntariat per a la Mediació El Servei de Mediació Escolar de l’institut es nodreix d’alumnat i de professorat voluntari que, al llarg d’aquests darrers anys, ha rebut la formació necessària per poder intervenir com agents mediadors. Des de la coordinació del Servei de Mediació Escolar ens hem fixat l’objectiu de fer cada any, com a mínim, una trobada de tots els “Voluntaris per a la Mediació” per tal d’estretir els vincles, reconèixernos i reforçar-nos com a grup i millorar la nostra preparació per poder ser més eficients en la resolució dels conflictes. Aquest any ens vam trobar la tarda de dimecres, dia 25 de març. Durant dues hores vam realitzar diferents activitats i jocs de role playing. Vam acabar la sessió amb una xocolatada per tal d’endolcir els nostres esperits conciliadors.
Lo basquEt 36
Participació en la V Jornada de l’Adolescencència de les Terres de l’Ebre: “Assetjaments” Dimarts, dia 9 de juny, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa es va dur a terme la V Jornada de l’Adolescència de les Terres de l’Ebre, organitzada dins el Pla de Salut, Escola i Comunitat. Enguany va estar dedicada als assetjaments. Aquesta jornada va reunir professionals de diferents àmbits com ara salut, educació, joventut, serveis socials o mossos d’esquadra, per tal de compartir coneixements, experiències i reflexions sobre com abordar un dels problemes que sovint afecten els joves al llarg de l’adolescència i especialment dins l’àmbit escolar.
La participació va consistir a mostrar la tasca que fem a l’institut dins el Projecte de Convivència. Van fer dos torns, d’uns trenta participants cada un. Al taller es va exposar l’estructura organitzativa pel que participar-hi dos membres de l’equip impulsor i sis alumnes del Servei de Mediació. El taller es va repetir en fa en dos torns, d’uns trenta participants cada un. Al taller es va exposar l’estructura organitzativa pel que a la prevenció, detecció i intervenció dels casos d’assetjament, així com la metodologia emprada. Un parell d’alumnes van explicar com, gràcies a la seva experiència personal per haver estat tutors júniors i mediadors, van poder detectar i derivar uns casos d’assetjament al centre. Uns altres alumnes van escenificar la intervenció que s’havia fet en un cas real aquest curs per tal de mostrar la tècnica d’actuació tant amb la víctima com amb els agressors. Els assistents a la jornada van mostrar molt d’interès per la tasca d’aquest tipus que fem al centre per la qual ens van felicitar. Per als alumnes va ser una experiència molt enriquidora.
Lo basquEt 37
Vﾃ好EOS CONTRA LAS DESIGUALDADES
VÍDEOS CONTRA LAS DESIGUALDADES Un año más, los alumnos de Comunicación Audiovisual de 3º de ESO hemos participado en el Concurso de Clipmetrajes convocado por Manos Unidas bajo el lema “Tu punto de vista puede cambiar el mundo”. En principio, hicimos tres grupos y nos pusimos rápidamente manos a la obra, ya que había tres ideas diferentes sobre las que trabajar y queríamos participar en las tres fases del concurso. Los tres temas eran: el calentamiento global, la producción de biocombustibles a costa de productos agrícolas de primera necesidad y finalmente el acaparamiento de tierras.
Pedalem contra el desgel Centrado en el tema del calentamiento global, el vídeo expresa un contraste entre las bicicletas y los vehículos motorizados. En él se explica lo perjudicial que son los coches y las motocicletas y las ventajas que tiene usar medios ecológicos de transporte que no hacen daño al medio ambiente. Energia verda? Este clip trata sobre el uso supuestamente limpio y renovable de los llamados “biocombustibles”. Si lo pensamos bien, ¿seríamos capaces de quedarnos sin comer por alimentar a nuestro coche? Pues eso es lo que pasa en este planeta, en el que hay gente pobre que no tiene ni comida para hacer que los ricos vivan con total comodidad y buena conciencia ecológica. Tremenda injusticia. Res més diferent de la realitat Este último trabajo trataba de que cuanto más tiene uno, más quiere conseguir y se basa en los muchos casos que hay en el mundo en que los ricos exprimen a los pobres y les quitan sus tierras o se las compran muy baratas para quedarse al final con todo. Nuestra idea fue jugar una partida de Monopoly donde cuatro vaqueros se retaban. Al final, la chica sin escrúpulos ganaba todo el dinero y los otros se quedaron en la miseria sin que a ella le importase. En conclusión, participar en el Festival ha sido una gran experiencia para nosotros ya que estos eran los primeros videos que realizábamos de forma más o menos autónoma. Además obtuvimos un trofeo en reconocimiento a ser uno de los mejores centros de Cataluña, lo que nos permitió asistir a la gala celebrada en el Caixafòrum de Barcelona y poder disfrutar también de la magnífica exposición sobre la productora de cine de animación Pixar. Todos los videoclips del centro pueden verse en este enlace: http://www.clipmetrajesmanosunidas.org/author/InstitutdeRoquetes/
Francesc Casajust, Blanca Benet i Joel Curto
Lo basquEt 39
Un nou començament
Tot va començar l’any 2004 quan el meu pare, que ja portava aquí dos anys, va poder reunir la nostra família. Els meus germans, la mare i jo vam vindre a viure a Catalunya. Va ser fantàstic ser una família unida una altra vegada després de tant de temps. En aquest nou començament de la meva vida vaig enyorar molt els amics i també els parents que s’havien quedat a Romania, sobretot els iaios. A Catalunya les coses ens van anar molt bé, ja que els pares treballaven, i els meus estudis anaven també bé. Trobo que vaig aprendre molt ràpidament la llengua d’aquí i, en gairebé quatre mesos, ja vaig començar a fer classes a l’aula ordinària amb normalitat, després d’un gran esforç per part de les professores de l’Aula d’Acollida. Tampoc puc oblidar l’ajuda que vaig tenir de la resta de les professores i professors per millorar en l’ús del català i fer-me donar el millor de mi. L’any 2007 vaig acabar l’ESO; estava molt satisfet de mi mateix, però no podia oblidar la cara trista del meu pare quan havia sortit del nostre país per trobar una feina i donar-nos un bon futur. També pensava molt en els iaios, que estaven solets a casa i que ja tenien una edat; tot els era més difícil; així que em vaig plantejar de treballar per ajudar la família. El meu pare no va estar gens d’acord amb aquesta decisió; per això, em va convèncer perquè comencés el batxillerat. No oblidaré mai les paraules del pare quan em va dir: “Treballar ho podràs fer sempre, tal com ho faig jo, però, si estudies molt, podràs triar de què vols treballar!” Així que vaig començar un nou capítol de la meva vida. El batxillerat em va anar prou bé. Com que m’agradaven molt les ciències i la tecnologia, vaig escollir l’itinerari tecnològic. Estudiava amb moltes ganes i vaig fer plans per anar a la universitat. Vaig ser el primer estranger que va acabar el batxillerat a l’Institut Roquetes. He de dir que no m’agrada gens la paraula “estranger” perquè jo em sentia català i adorava la bona gent que he conegut aquí. Tenia un munt de bons amics; m’encantava el bon temps d’aquí i tot el que era Catalunya: les seves platges, els Ports, el Delta d’Ebre. Fins i tot quan a vegades perdia el Barça, em posava trist. Però la vida no és sempre com ens esperem i dóna moltes voltes. La iaia es va posar malalta, i el meu pare va decidir que tota la família havíem de tornar a Romania. A més, ell trobava molt a faltar la terra on havia nascut. Ara bé, el que ell no es pensava era que jo també enyoraria Catalunya, que ja era una gran part de mi.
Lo basquEt 40
Un nou començament Un nou començament. Què passaria a partir d’ara? La iaia ja estava millor; jo em preguntava si tornaríem a Catalunya un altre cop, però també volia continuar amb els estudis; així que, l’octubre de 2010, vaig començar a Romania, a la Universitat Tècnica de Iasi, Enginyeria Civil, amb l’especialització en camins, ponts i ferrocarrils. El 2014 la vaig acabar i vaig quedar entre els 10 primers de la meva promoció. En aquests quatre anys em van passar un munt de coses bones. Vaig conèixer molt bona gent, vaig fer un munt de bons amics i el millor de tot va ser que havia conegut la meva futura dona, la Magda; la vaig conèixer l’any 2013; ella també estudiava Enginyeria Civil. En aquest moment som a Londres; hi portem vivint ja nou mesos. Hi hem anat perquè uns bons enginyers han de saber parlar bé l’anglès i hem pensat que aquesta era la millor manera d'aprendre’l. En altres paraules, un nou capítol de la meva vida, però ara és tot molt diferent; jo decideixo per mi mateix, tinc la Magda al meu costat i estic molt orgullós del meu camí. Per això vull donar les gràcies a tota la gent que m’ha donat suport: la meva família i el professorat que m’ha ajudat i m’ha guiat per seguir aquest bon camí. Al mes de gener d’aquest any la Magda i jo vam tornar a Catalunya; vam estar uns dies a les Terres de L’Ebre i també vam visitar la bonica Barcelona. Volia ensenyar a Magda els llocs on havia viscut en els meus anys d’adolescència. A Magda, li ha encantat Catalunya. Pel que fa a mi, ha estat fantàstic retrobar-me amb els amics, tornar als llocs en els quals vaig créixer, visitar l’institut, retrobar-me amb les professores de l’Aula d’Acollida i gairebé amb tots els professors i professores que vaig tenir durant els anys que vaig estudiar aquí. Dono moltes gràcies per tot, i a tots. Mirant cap al futur, m’encantaria tindre un nou començament amb Magda a Catalunya; crec que aquest nou camí seria el millor de tots! Alex Mandea
Lo basquEt 41
Aquest curs he tingut una experiència que no m’hagués imaginat mai i que m’alegro molt d’haver viscut. Cap a l’octubre em vaig apuntar a una activitat a l’hora del pati: lectura en veu alta. Però la veritat és que en cap moment vaig pensar que arribés fins tan lluny i que en gaudís tant. Vam estar practicant cada dijous durant quasi cinc mesos fins al 12 de febrer. S’acostaven els Quarts de final de l’XI Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta i calia seleccionar tres persones del nostre institut per llegir conjuntament en la categoria de Tropa de corsaris. Per escollir-les, els professors van fer unes “audicions” i van poder escoltar llegint el mateix text tots els que fèiem l’activitat. Aquell dia em vaig posar molt nerviosa, però no sabia que aquells nervis no serien res comparat amb el que vindria després... Quan em van dir que havia estat escollida per a representar l’institut, em vaig posar molt contenta, em va agafar per sorpresa i l’alegria va ser immensa. Els altres seleccionats van ser Jordi Abelló i Marc Ayuso. A partir d’aquell moment havíem d’assajar molt i ens havia de sortir perfecte. Va arribar el dia esperat, dia 10 de març del 2015, i vam anar als Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre. Havíem de llegir un fragment de l’obra Elles també maten. Com ja he dit, es respiraven nervis per tota la sala, però entre Marc, Jordi i jo es va establir un bon ambient i ens vam aconseguir relaxar, i va ser gràcies a la nostra complicitat que, a l’hora de dir els semifinalistes, les paraules que van sonar pel micròfon van ser “...ha sigut difícil però hem valorat la complicitat i així el veredicte és que, de la Tropa de corsaris, el grup guanyador ha estat el de Marc Ayuso, Jordi Abelló i Marina Mendieta, de l’Institut Roquetes”. Aquesta decisió va fer que el meu dia s’alegrés, que el cor em bategués molt de pressa i que un somriure es dibuixés a les nostres cares. Següent parada, Reus, dia 11 de maig del 2015, un dia molt important del qual depenia que poguéssim anar a Barcelona, a la final, però, inexplicablement, crec que estava menys nerviosa que a Tortosa. Em vaig adonar que l’únic que els nervis podien aconseguir era fer-me equivocar, i fins i tot passar una mala estona, així que el millor era deixar-los enrere i ho vaig intentar. Un cop vam haver llegit a l’Auditori Palau Bofarull de Reus, va passar tot, però després de veure una actuació d’un mag que ens va fer riure a tots una mica, va tornar el nerviosisme per saber si la nostra actuació havia estat suficient per superar la dels altres instituts, que ho havien fet molt bé, ja que hi havia molt de nivell. El jurat va seleccionar finalment els alumnes de l’Institut de Flix. Encara que potser no ha acabat com jo desitjava, la lectura en veu alta en general ha estat molt satisfactòria per a mi, perquè he sigut capaç d’aconseguir coses que mai m’havien ni passat pel cap. Ha sigut una experiència inoblidable al costat de dos amics, com són Jordi i Marc, ja que he après molt, he millorat la meva lectura, he après a controlar els nervis, i sobretot m’ha deixat ganes de tornar-m’hi a apuntar. El curs que ve m’agradaria molt arribar més lluny que aquest cop o, si no sóc triada per representar el centre, animaré els companys seleccionats perquè arribin a la Final. Marina Mendieta Homs
Lo basquEt 42
Lo basquEt 43
Les professores de Matemàtiques de 1r i de 2n d’ESO ens van proposar de participar de manera voluntària en la 1a fase del concurs Fem matemàtiques, que es va realitzar a nivell de centre. Hi vam concursar un total de 7 equips: dos de 1r B, 4 de 2n D i un de 2n E. Vam haver de resoldre en equip 3 problemes amb diferents apartats, sobre uns cubs foradats, una font que s’havia de pintar, formada per cubs sobreposats, uns jocs de cartes especials... Vam quedar classificats els següents 2 grups, un per cada nivell: Fàtima El Hamdaoui, Núria Panisello i Cinta Audi Bielsa (1r ESO B) i Nerea Clemente, Paula Codorniu, Joana Palanques i Aida Pasqual (2n A). El dia 15 d’abril, acompanyades per Rosa Solé, ens vam desplaçar a Alcanar per participar en la segona fase del concurs. A les 7.45 ja estàvem totes a l’estació d’autobusos preparades per sortir. En arribar a Alcanar, ens vam dirigir al Centre Cívic i allà ens van donar unes targetes amb el nostre nom i grup. També ens van regalar una motxilla de color negre molt bonica. Després ens van convidar a esmorzar i, al saló d’actes, ens van explicar quines activitats faríem, com serien les proves etc. Tot seguit, vam sortir a la plaça, situada davant del Centre Cívic, i vam començar la prova ràpida; constava de deu preguntes, que s’havien de respondre en menys de mitja hora. L’equip que les contestés més bé i que ho fes amb el mínim de temps, guanyaria la prova. En acabar, vam anar caminant cap a la Plaça de l’Església, acompanyats del professor que ens feia de guia. Allà també ens van donar un altre full amb exercicis per fer-lo en hora i mitja. A continuació, vam tornar cap al Centre Cívic i allà un professor de matemàtiques ens va fer uns trucs de màgia molt interessants. Sabíeu que existeix una màgia que està relacionada amb les matemàtiques? Després, vam anar a dinar. Hi havia paella. Estava boníssima! Professorat i alumnat vam seure en unes taules llarguíssimes. Els concursants, n’érem més de 150, vinguts de diferents instituts i col·legis de la província de Tarragona, vam fer petar la xerrada amb els nostres companys de taula. Ens ho vam passar molt bé! A primera hora de la tarda, vam marxar caminant cap a l’Institut Sòl del Riu per fer la prova individual. Quan ens la van repartir, vam donar-hi una ullada... Déu n’hi do! Era dificilíssima! Disposàvem d’hora i mitja per resoldre-la. Hi va haver un noi que ja l’havia resolt en tres quarts. Semblava impossible! Un cop finalitzada aquesta prova, vam tornar cap al Centre Cívic d’Alcanar on coneixeríem els guanyadors. Es van donar premis als 3 primers grups classificats de cada nivell (6è de primària, 1r i 2n d’ESO), tant de la prova ràpida com de la prova de camp. Els alumnes que es van classificar en la prova individual passarien a la 3a fase, que es va fer el 12 de maig, al Maresme. Cap alumna de les que hi vam participar de Roquetes no va guanyar, però vam rebre dos diplomes i alguns obsequis per haver arribat a la 2a fase. També vam recollir els diplomes per als nostres companys que van participar en la fase escolar. Va ser un dia molt especial, amb les matemàtiques com a protagonistes. Ens vam adonar que les matemàtiques són intrigants, divertides, i fins i tot màgiques. Estem molt orgulloses d’haver-hi participat i d’haver arribat fins aquí! Cinta Audí Bielsa
Lo basquEt 44
Passaven els dies i, en un tancar i obrir d’ulls, Com Sona l’ESO ja estava a la volta de la cantonada. Des que Raúl em va dir que un any més es feia la trobada de Com Sona l’ESO, tenia el pressentiment que aquella experiència seria única. En arribar a Xàbia (Alacant), de seguida vam fer amistats ja que la gent era molt amable i sociable. El tema d’enguany, al voltant del qual havíem de treballar, estava relacionat amb els anys 60 i tenia el següent títol: Yesterday? Ens vam esforçar força i vam assajar moltes hores. Al final, gràcies al nostre estimat professor i a les ganes que teníem de fer-ho bé, vam aconseguir de tirar endavant. Els assajos eren durs i llargs. Feia molta calor. Tanmateix, les hores lliures i les nits de festa ajudaven a oblidar el cansament acumulat durant el dia.
Havíem viscut tres dies de manera molt intensa, amb sensacions de tots colors. En pujar a l’escenari, vaig pensar que havia arribat el moment de demostrar que tot esforç té la seva recompensa. Una barreja de sensacions es movia dins meu: alegria, felicitat, nervis, emoció, aquell famós “nus a la gola”... La música sonava bé. Un sentiment fortíssim unia els 1.500 alumnes i professors, que estàvem actuant, amb les 7.000 persones que van venir a veure el concert en directe. Vull donar les gràcies al professor Raúl per la paciència que ha tingut amb nosaltres, per haver insistit tant en el fet de treballar acuradament i per deixar-nos gaudir d’aquesta experiència. Tal com diu ell, nosaltres mateixos ens posem els límits. Sandra Pallarès Ventura
Els ocells d'Aristòfanes brillen a l'escenari El grup de teatre de l’Institut Roquetes hem treballat una versió d’un clàssic grec: Els ocells, d’Aristòfanes, rebatejada per nosaltres com Los moixons. A l’hora de fer-ne l’adaptació, hem volgut sobrepassar els límits històrics per reflectir la societat d’avui dia; per això, a l’escenari hem trobat tant personatges actuals com personatges fantàstics, cosa que ha donat a un clàssic com aquest un toc de versemblança i de modernitat sense perdre la sàtira inicial ni la seva fantasia original. El dia 15 d’abril vam estrenar l’obra a l’Auditori Felip Pedrell, dins de la 31a Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre. Ho vam fer al costat de l’Institut Cristòfol Despuig, que va posar en escena El Retaule del Flautista. A les 8.15 del matí, actors i actrius ja estàvem endinsats en una sessió intensa de perruqueria i de maquillatge realitzada per les alumnes dels Cicles Formatius de Perruqueria i Estètica, sota la supervisió d’Àngels Martí i de Francesc Vidal. Més tard, vam arribar a l’Auditori amb els nervis a flor de pell. Quan només faltaven uns minuts per començar l’obra, ens vam desitjar “molta merda!” mútuament. La història de Los moixons transcorre al voltant de dos protagonistes: Evèlpides (Adrià Climent) i Pistèter (Christian Edwards), els quals, farts de les injustícies i de la corrupció de la ciutat d’Atenes, desitgen viure en un lloc lliure i laic.
Lo basquEt 48
Els ocells d'Aristòfanes brillen a l'escenari Un dia que surten a caçar, es queden adormits en un indret del bosc i se’ls apareix Prometeu (Dídac Crespo), un tità ajudant dels humans, que els hi entrega la comèdia d’Aristòfanes. Quan es desperten, es veuen endinsats en el meravellós regne de les aus. Allí coneixen la seva governadora, la reina Puput (Rita Martínez). A partir d’aquí, comencen a viure una sèrie d’aventures que els porten a descobrir un nou món, on arriben a construir la ciutat perfecta. La direcció teatral va ser a càrrec de Francisco de Pedro; l’escenografia va ser dissenyada per Xelo Serrano i els seus alumnes de 2n d’ESO; les regidores van ser Puri Forné i Sandra Cugat; del so i de la il·luminació es va encarregar Huw Edwards; finalment, la coreografia va ser creada per Alfred Valdivieso. Amb la nostra actuació, vam aconseguir de satisfer el públic. Tothom va sortir del teatre amb un gran somriure a la cara. Com que ens va agradar tant l’experiència, vam voler repetir-la. Així, vam tornar a representar aquesta obra, amb gran èxit, el dia 22 de maig, a l’Espai del Patronat de Tortosa. En acabar l’actuació, un cop més, el rostre dels espectadors mostrava alegria i felicitat. Després de tot això, tenim un record que se’ns quedarà gravat per sempre més en la memòria. Rut Cortiella i Íngrid Lleixà
Lo basquEt 49
Mar i Cel La companyia de teatre Dagoll Dagom ha complit 40 anys. Un dels seus muntatges teatrals, Mar i Cel, ocupa un espai central dins de la seva trajectòria artística. Va ser creat l’any 1988 i remuntat el 2004. Indubtablement, ha estat l’espectacle de teatre musical que més ressò ha tingut de tots els que aquesta companyia ha presentat al llarg del temps. Mar i Cel representa la voluntat de Dagoll Dagom per crear un teatre musical propi partint de l’obra d’Àngel Guimerà. Aquesta història de pirates i cristians, tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar, és una perfecta metàfora del món, els habitants del qual seguim entestats a fer-nos la guerra, a odiar-nos i a destruir-nos. En aquesta obra, hi ha un amor impossible per la pertinença de cada un dels dos enamorats a mons històricament irreconciliables, enfrontats pel passat, per la religió i per la impossibilitat de bastir un futur conjunt. Tot plegat apareix perfectament vehiculat a través de les paraules justes de Xavier Bru de Sala i mitjançant la meravellosa música d’Albert Guinovart. Aquesta producció de l’any 2014, representada al Teatre Victòria, conserva el seu espectacle central tot adaptant-lo a alguns avenços tecnològics del moment, però mantenint la mateixa ànima original per tal d’oferir als espectadors la possibilitat de tornar a gaudir amb una obra que, en el seu moment, els va emocionar i, sobretot, per presentar-lo als més joves perquè el puguin arribar a estimar tot contribuint, d’aquesta manera, que el teatre esdevingui, capa cop més, un hàbit normal en un país normal. L’alumnat de batxillerat i el del Cicle Formatiu d’Estètica de l’institut, el dia 21 de gener, va poder fruir d’aquest espectacle teatral. Alumnes i professors vam viure emocionats l’espectacularitat dels seus efectes digitals i la majestuositat d’una escenografia presidida, en la majoria de les escenes, per un vaixell enorme i mòbil i acompanyada sempre d’una música que ens va encantar. De ben segur que conservarem Mar i Cel en la nostra memòria d’espectadors d’una manera intensa i emocionada.
Carta oberta de l’ Benvolgudes famílies i ens locals col·laboradors,
Un cop més hem de dir adéu a un nou curs escolar. Com cada curs, des de l’AMPA hem intentat col·laborar i participar en tots els projectes que el centre ens ha proposat i que hem considerat adients. També hem participat en l’adquisició i en la distribució dels llibres de l’alumnat. Cal remarcar que valorem que totes les activitats en què participem estiguin directament relacionades amb la tasca educativa i amb la formació que es realitza al centre. Hem d’informar les famílies associades que una de les actuacions més importants que hem fet aquest curs ha estat l’adquisició d’un equip de so, la qual cosa representa una bona inversió de futur per a tots els actes que es realitzin al centre i que necessitin d’aquest tipus d’equipament. Hem de donar el nostre agraïment a totes aquelles famílies que han estat sòcies de l’AMPA durant el curs 2014-2015. Així mateix, animen aquelles famílies que encara no són de l’AMPA perquè se’n facin sòcies per tal de poder aconseguir un major suport que beneficiarà i dinamitzarà més l’institut. Per acabar, des de la nostra associació us desitgem que gaudiu d’un bon estiu. Us recordem que estem oberts a la vostra participació i assistència, tot esperant poder tornar a comptar amb la vostra col·laboració el curs vinent. Salutacions, La Junta Directiva de l’AMPA de l’INSTITUT ROQUETES
A b el supo t de l’Aju ta e t de Ro uetes