LO BASQUET digital (2014)

EDITORIAL Un curs més i un altre número de Lo basquet, l’onzè. Enguany hem celebrat amb èxit les quartes Jornades Mediambientals. En felicitem el comitè organitzador. També aplaudim l’alumnat i el professorat que ha estat premiat en els concursos en què ha participat. Així mateix, cal valorar la dedicació de les persones responsables de les activitats extraescolars que s’han dut a terme durant aquest curs.

Donem les gràcies a l’AMPA per haver subvencionat econòmicament la nostra revista i les activitats promogudes pel centre. També volem agrair l’aportació econòmica de tots els ajuntaments dels municipis adscrits al nostre centre, juntament amb l’AMPA, a l’hora de patrocinar el Premi-Beca de l’Institut Roquetes, que ha premiat l’alumnat que ha acabat el batxillerat amb els millors resultats acadèmics (Paula Casajust, Aida Chavarria i Ivan Puerto).

Volem agrair la col·laboració d’aquelles persones que han contribuït a elaborar la revista. Un cop més, donem les gràcies també a Joan Antoni Gonzàlez per haver-nos ajudat a muntar la revista.

Finalment, hem de dir adéu a Arantxa Izaguirre, a Cinta LLatje i a Domingo Alcoverro perquè es jubilen. Us desitgem una jubilació plena de salut i d’alegria.

No us oblidarem.

Lo basquet Revista de l’Institut Roquetes

Pàgines centrals

Núm. 11, 3r trimestre, curs 2013-2014

Begoña Hernández

Disseny de les portades

Impressió

Begoña Hernández

Impremta Monllau S.L. -977503126

Equip de redacció

Dipòsit legal

Marià Lleixà Sumpta Moya Francisco de Pedro Begoña Hernández

T-1762-2001

Per als qui no em coneixeu, em dic Mingo Alcoverro. Sóc de Paüls, el poble de les millors cireres i la millor aigua del món, i soci del Barça, el millor equip del món.

Després d’haver treballat durant catorze anys com a mestre de primària, l’any 1997, Toni Martí i Manel Reverté em van fitxar per a l’Institut Roquetes, del qual em considero membre fundador.

Arran de patir una llarga i complicada malaltia, el curs passat se’m va concedir la prejubilació als 54 anys d’edat, després de trenta anys de docència.

Al llarg dels setze anys que he treballat com a mestre de secundària, he passat de fer variables, Ai’s i problemes amb pessetes, a l’institut de la Ibèrica, a fer agrupaments flexibles, adaptacions curriculars i problemes amb euros, a l’institut nou.

El fet d’organitzar la porra del Barça cada mes i els premis Carrascal l’any 2010 em va permetre relacionar-me molt més amb els companys i companyes de tots els departaments, així com amb tot el personal de secretaria i consergeria.

Em va fer molta il·lusió estrenar el nou institut i també que conservés el nom inicial d’Institut Roquetes. També em va agradar moltíssim la meravellosa orquestra STOP. He tingut tres directors: Toni Martí, Francesc Benet i Manel Reverté; dels tres guardo un bon record, així com de tots els membres de l’Institut Roquetes.

Per últim, i sense pecar de falsa modèstia, em faria una grandíssima il·lusió que la font de la sala de professors es digués la font de Mingo Alcoverro, ja que semblava que fos la font de Canaletes per les xerrades futbolístiques que allí es feien. Com deia el benvolgut Tito Vilanova: “Tirarem endavant amb seny, pit i collons”.

Estic molt orgullós d’haver format part d’aquesta meravellosa família que es diu Institut Roquetes.

Resto a la vostra disposició de dilluns a divendres a Tortosa i els tots els caps de setmana i el mes d’agost a Paüls.

Ens anirem veient.

Una abraçada i molt bon estiu!

Mingo Alcoverro i Estrada

Lo basquEt 3

Ha arribat el moment d’acomiadar-me de tota la comunitat educativa de l’Institut Roquetes i em plau fer-ho a través de Lo basquet, en el qual he tingut el gust de col·laborar en números anteriors.

Acumulo oficialment trenta-sis anys de vida laboral, trenta-cinc dels quals he treballat a quatre instituts diferents: a l’Ebre (11 anys), al Vidal i Barraquer (1 any), al Montsià (7 anys) i finalment al de Roquetes (16 anys). Puc dir amb satisfacció que en tots he estat feliç, perquè he fet molts amics, perquè tinc records fantàstics de projectes en què vaig estar implicada i sobretot perquè estic satisfeta de la relació establerta amb molts d’alumnes als quals vaig ajudar a adquirir això que ara diuen les competències científiques.

He de reconèixer que la meva tasca docent moltes vegades no ha estat fàcil. He tingut la sensació d’anar contracorrent, de predicar al desert, però amb el temps he tingut també el goig de trobar-me en qualsevol lloc (un restaurant, un taller, una consulta mèdica...) amb exalumnes que ja gairebé no recordava, i que m’han dit: “T’he conegut de seguida; estàs com sempre.” Realment, m’han tractat de manera exquisida. Sovint aquests alumnes són els que més em van fer parlar. No obstant això, veig amb satisfacció que se n’han sortit prou bé i que em recorden amb més estimació de la que jo podia imaginar i fins i tot merèixer.

També he xalat molt fent classes a alumnes brillants, els quals he vist triomfar en les seves carreres, cosa que també et fa sentir orgullosa. Penso que té menys mèrit transmetre una alfabetització científica que ensenyar a raonar amb lògica o aconseguir un comportament correcte a l’aula d’aquells alumnes amb dificultats o que no tenen cap interès en el programa que s’ha d’impartir.

Afronto aquesta nova etapa de jubilació anticipada com una oportunitat, no com una necessitat.

Podria seguir “donant canya” uns quants cursos més, ja que afortunadament la salut no em falta, i l’energia tampoc, però cal donar pas a les noves generacions de professors joves, que estan ben preparats i que tenen un entusiasme renovat per encarar nous reptes educatius.

Espero poder aprofitar l’oportunitat d’aquesta nova situació per dedicar més temps a fer les coses que m’agraden i tal vegada per descobrir-ne de noves. Sempre m’han motivat els canvis i els nous reptes; per això he canviat d’institut voluntàriament en més d’una ocasió. El canvi que ara enceto té l’avantatge que no té projecte, ni horari ni programa preestablert. Sembla ser que per primera vegada seré “ama” del meu temps. Desitjo poder administrar aquest temps amb coneixement durant molt anys i seguir gaudint de la vostra amistat i afecte per sempre més.

Moltes gràcies a tots i a totes. Us ofereixo disculpes si en algun moment us he ofès.

Una forta abraçada, Cinta LLatje

Lo basquEt 4

Quina sort he tingut!

Moltes vegades he somiat, dormint i desperta, que acabava la meva vida professional a Roquetes i que a final de curs em feien dir unes paraules de comiat. Llavors, era incapaç de pronunciar res perquè, estava tan emocionada, que no parava de plorar. Els que em coneixeu bé sabeu que sóc de poques paraules i de llàgrima fàcil. I ara resulta que el somni s’ha fet realitat.

Aquest moment ha estat possible perquè Francesc i Manel (els meus dos directors) han confiat en mi i ells saben quant els ho agraeixo.

Gràcies també a MOLTS companys/es (de diferents departaments, alguns dels quals ja no són al centre, personal d’administració i consergeria) que, durant aquests nou anys a l’institut, m’han ajudat, tant en la meva tasca docent com personalment, i dels quals m’emporto un bon record.

Tampoc puc oblidar l’alumnat que, en més d’una ocasió, estant a classe, m’han donat un cop de mà en el funcionament de les noves tecnologies que tant me porten de cap.

Aquí acaba una etapa important de la meva vida per a començar-ne una de nova al mes de setembre.

Estic feliç i molt contenta, de veritat!

Adéu a tothom, Arantxa Izaguirre

Lo basquEt 5

Dimarts, 27 de maig del 2014, a dos quarts de vuit del vespre, la gent va arribant a la porta de l’institut i es queda bocabadada admirant la magnífica instal·lació artística que representa un fardatxo (Lacerta sp.), realitzada amb cedés reciclats, que han fet els alumnes del nostre centre, dirigits per les professores de plàstica, amb motiu de les IV Jornades mediambientals.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,/ de les tristors en farem fum./ Que casa meva és casa vostra [...] Qualsevol nit pot sortir el sol. Amb aquesta vella cançó d’en Sisa, vam donar la benvinguda a les persones que van assistir a la jornada de portes obertes que tancava les jornades mediambientals, dedicades al Sol, font d’energia.

La climatologia no ens va ajudar a fer un acte ben lluït perquè plovia. Tot i això, va venir gent.

Unes 30 o 40 persones van pujar fins al terrat, acompanyades per alumnes del comitè verd, que els van mostrar i explicar les característiques de la nostra instal·lació fotovoltaica.

Els qui van vindre també van poder veure l’exposició de les millors fotos del concurs de fotografia, convocat amb motiu d’aquestes jornades, així com alguns dels treballs realitzats durant la setmana en els tallers de papiroflèxia, sabó i reciclatge d’objectes quotidians, i una bona mostra de poemes visuals escampats pels diferents taulers de l’institut.

Tot i el mal oratge, tal com estava previst, vam plantar la carrasca al pati, un petit arbre que teníem en un test des de l’any 2009, quan ens el van donar juntament amb el distintiu d’Escola Verda, i que poquet a poquet ha anat creixent com el nostre programa mediambiental. Ara ja tocava arrelar-lo al pati, però caldrà protegir-lo perquè algú no el trenqui, igual que el nostre projecte mediambiental.

Després d’aquest acte simbòlic, va començar la part més lúdica. La gent havia anat arribant i el gimnàs estava ple. Els alumnes de primer de batxillerat ens van sorprendre amb una magnífica performance, ben contextualitzada amb el tema de les jornades (El Sol, font d’energia) i interpretada amb força creativitat i molta il·lusió.

Tot seguit, l’orquestra Stop, esplèndida com sempre, va tancar la Jornada tocant tres peces del seu repertori. Entre peça i peça es van lliurar els premis a les classes més sostenibles i als guanyadors del Concurs de Fotografia.

Els professors del Comitè Verd volem agrair la col·laboració de tots els alumnes que s’han implicat en la festa final, així com l’ajuda dels professors que han fet tallers i que han dirigit les actuacions i les instal·lacions artístiques, sense oblidar l’AMPA, que ha patrocinat els premis i el taller d’energies alternatives que va impartir l’empresa Cresol als alumnes de quart.

A tots, moltes gràcies! Ara cal que continuem treballant per un institut més sostenible, saludable i solidari.

Lo basquEt 6

Lo basquEt 7

Cada curs, l’Institut Roquetes organitza un concurs per premiar la classe més sostenible. És un concursque consisteix a mantenir les aules netes, ordenades i decorades, estalviar energia i tornar a aprofitar els materials. Es dóna un premi a 1r cicle d’ESO i un altre a 2n cicle d’ESO. Aquest any hem guanyat nosaltres, les classes de 1r B i 3r D. El premi d’aquest curs ha estat una sortida a l’Ampolla, a la Bassa de les Olles, que va tenir lloc el dijous 29 de maig. Vam arribar aproximadament a les nou del matí i, per cert, feia una mica de mal temps. Després de fer-nos una foto de grup, vam caminar pels voltants. Pel camí d’accés a la bassa vam poder observar el munt de brossa que arriba a la platja. També vam veure molts animals i vegetació pròpia de la zona. A les onze ja teníem gana i vam decidir anar a esmorzar en un dels bars que hi ha a la Bassa de les Olles. Finalment, a les dotze va arribar el moment més esperat de la sortida: ja ens podíem banyar a la platja. Vam xalar moltíssim!

Sempre val la pena tenir la classe neta i ordenada, però encara més quan això té premi. El pròxim curs intentarem tornar a guanyar.

Moltes gràcies per tot, Comitè Verd!

Lo basquEt

8

TASTETS DE MEDIACIÓ PROJECTE TUTORIES JÚNIOR “Per una bona convivència i relació entre iguals”

Aquest curs 2013-2014, hem posat en marxa, a l’Institut Roquetes, el Projecte Tutories Júnior, a través del qual els alumnes més grans fan de tutors dels més menuts. És una iniciativa que afavoreix la integració de l’alumnat de 1r d’ESO i, a la vegada, estimula la solidaritat entre l’alumnat del centre.

En arribar a l’institut, les noies i els nois de 1r d’ESO entren en un “nou món”. Alguns cops, el professorat i els tutors/es no poden resoldre els interrogants o pors que els plantegen aquests alumnes de 12 anys.

Mitjançant aquest projecte, un alumne de 3r o 4t d’ESO fa de tutor d’un alumne que s’acaba d’incorporar al centre, l’apadrina i l’ajuda a conèixer-lo i situar-s’hi. Els alumnes de 1r poden adreçarse al seu tutor júnior en qualsevol moment per parlar dels seus dubtes (professorat, contrasenyes, llibres, lavabos, pati, servei de bar, reciclatge de materials, biblioteca, permisos de sortida, fulls incidència...) i intentar de resoldre’ls.

El tutor júnior guia i orienta l’alumne, li ensenya les instal·lacions, li inculca el respecte per l’espai i les persones que integren la comunitat educativa, l’orienta en els estudis i porta un seguiment de l’adaptació del nou alumne.

En cap cas es tracta de substituir el professorat tutor, ja que les qüestions acadèmiques queden excloses del suport que poden donar els companys.

Els principals protagonistes d’aquest projecte, els propis alumnes, estan satisfets amb l’experiència.

Per a uns, els grans, la responsabilitat afavoreix la maduració i el desenvolupament personal; i per als altres, el tutor esdevé un referent amb qui es pot comptar.

Lo basquEt

9

RECOLLIDA SOLIDÀRIA D’ALIMENTS Els dies 28 i 29 de novembre, l’alumnat que cursa la matèria optativa de Mediació Escolar va ser el responsable dels punts de recollida de la campanya Ni una família sense menjar, que va ser organitzada per l’Ajuntament de Roquetes i en la qual van participar activament tots els membres de la comunitat educativa. Es van recollir els productes següents: -Aliments envasats: llet, llegums, tomata fregida, oli, cereals, galetes, sucre, llet de continuació, puré infantil, farinetes.

-Productes de neteja personal, bolquers, productes de neteja de la llar i roba.

-Material escolar: llapis, bolígrafs, carpetes, llibretes, motxilles…

Agraïm la solidaritat mostrada per tothom, en aquests temps difícils, així com la col·laboració dels nostres joves en l’educació en valors.

Lo basquEt

10

RECOLLIDA SOLIDÀRIA DE JOGUINES La recollida de joguines que es va fer per Nadal, dins de la campanya de la Creu Roja Cap infant fora de joc, va ser un èxit al nostre centre. L’alumnat mediador va ser el responsable dels punts de recollida de joguines.

D’una banda, enguany, el lema i la metodologia de la campanya s’han dirigit a fomentar el paper actiu de la po laci , tot apel lant a la import ncia del dret de tots els in ants, sense discriminacions. ’altra anda, i atenent a l’excepcional i dura situaci provocada per la crisi econ mica, la campanya ha volgut transmetre un missatge directe a la ciutadania: “Ara jugues tu!”.

JORNADA DE PORTES OBERTES Dilluns 24 i dimarts 25 de e rer, el centre va cele rar una jornada de portes o ertes per a l’alumnat i les famílies de nova incorporació al curs 2014-2015.

L’equip directiu va er l’acollida i la presentaci a la sala d’actes, mentre que l’alumnat mediador ou l’encarregat de er-ne l’acompanyament i la visita per les instal lacions que hauran d’utilitzar aquests nous alumnes el pròxim curs.

...

L’equip de mediació volem donar la benvinguda a Marina i felicitar la nostra companya Susana per la seva recent maternitat!

Lo basquEt

11

El dia 24 de febrer de 2014 vam tenir el privilegi de rebre al nostre institut l’escriptor Pau Joan Hernàndez, gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. Enguany l’alumnat de 3r d’ESO i alguns alumnes de 4t d’ESO han llegit Tot et serà pres (1986), una obra de caire realista que tracta el tema de l'eutanàsia i que amb més de trenta edicions s'ha convertit en un dels seus gran èxits.

Després d’una breu introducció, l'autor va cedir la paraula a tots aquells alumnes que volguessin intervenir, ja sigui amb preguntes o aportacions diverses, per tal d’aclarir qualsevol dubte sobre el llibre que havien llegit i que havien treballat amb els professors i les professores de català. També va fer un avanç de futurs projectes. Per a finalitzar l’acte, va firmar els llibres que portàvem.

Lo basquEt 12

Dijous 3 d’abril, l’escriptor Àngel Burgas va fer un taller literari a alumnes de 4t del nostre institut. Durant gairebé dos hores va ensenyar tècniques i estratègies de creació narrativa, que els nois i les noies van poder aplicar, a partir d’una proposta prèvia, als seus escrits. El temps va passar volant i el resultat va ser excel·lent. Volem agrair, des del centre, les facilitats donades per l’autor a l’hora d’organitzar l’acte i les tècniques interessants que vam aprendre amb ell. En reproduïm una mostra a continuació:

Ja fa dos mesos i mig que estic a la muntanya esperant una vida millor. Dormo al ras i menjo el que trobo. No és d’aquesta manera com m’esperava que anés tot, però no em va quedar cap altra opció.

Un dia, explorant la muntanya, em vaig trobar una figura amb forma de llop que estava desgastada, feta a trossos i buida per dins. En veure-la, no sé ben bé per què, però em vaig enrabiar de sobte.

Algú havia descarregat la seva ira contra la figura, era evident. Quina altra cosa hagués pogut succeir?

Sílvia Vizcarro

Sóc d’una classe de deu alumnes. Gairebé tots tenim nou anys, tot i que, com som pocs, ens ajuntem amb d’altres classes, i per això hi ha dos alumnes de deu anys.

El professor de català, mates i ciències naturals es diu Alain. És un noi jove que vol sobretot fugir d’aquí i tindre una nova vida. Això és el que m’explica la meva mare, que és amiga seva i sempre parlen de com seria viure en un altre lloc, tornar a començar...

L’altre dia la mare em va dir que l’Alain per fi marxarà lluny d’aquí. Em vaig alegrar molt per ell, perquè sé que això és el que ha volgut fer sempre. El trobaré a faltar perquè és un dels millors mestres que hi ha a l’escola. Sempre ens anima a seguir estudiant i a esforçar-nos més cada dia, perquè així, segons ell, trobarem una vida millor. [...]

La meva mare és una dona reservada però, des que el meu pare ens va abandonar quan ella estava embarassada del meu germà petit, sempre m’explica les seves coses, el que li preocupa. Tot i que sóc un nen i dels temes de grans no en sé molt, sempre la intento ajudar amb els meus consells. Ara l’Alain s’ha tornat molt important per a ella i no sé el que passarà quan ell se’n vagi, ja que sense l’Alain la mare no tindrà ningú en qui confiar.

Senda Calvo

Lo basquEt 13

El dia 6 de maig, els alumnes que aquest curs hem participat en l’activitat de Lectura en veu alta vam anar d’excursió al Delta i ens ho vam passar molt bé. Quan vam arribar a l’institut, totes les xiquetes i els xiquets dels diferents pobles vam agafar l’autobús per desplaçar-nos a Sant Carles de la Ràpita. El viatge no se’ns va fer gens llarg.

Primerament, vam anar al Camp d’Aprenentage del delta de l’Ebre, on ens van fer una xerrada sobre els ocells que veuríem i la manera en què faríem l’activitat. A continuació, ens van assignar a cada un una bicicleta i un casc i, un cop formada la caravana d’alumnes i professors, ens vam dirigir al Delta, concretament a la llacuna de l’Encanyissada. Pedalant i pedalant, vam arribar al mirador seleccionat per fer l’activitat, situat al camí de Cervera, i hi vam poder esmorzar.

Quan vam acabar de recuperar les forces, ens van deixar, a cada dos alumnes, una ullera de llarga vista, per poder observar els animals de més a prop, i un full plastificat que reproduïa els diferents tipus d’aus i que ens va ser de molta utilitat per reconèixer fàcilment els moixons que anàvem trobant. Vam estar fins a dos quarts de dos veient els flamencs, els camallarga, les fotges... Al llarg del matí, vam poder observar les aus de més a prop.

En acabar l’activitat, vam tornar a agafar la bicicleta i vam fer cap al punt d’on havíem sortit.

Vam netejar les bicis i vam tornar a pujar a l’autobús per anar a dinar a l’Encanyissada, concretament a les instal·lacions de Lo Mas de la Cuixota, on vam poder fer activitats d’aigua amb uns monitors molt eixerits.

Després de dinar, vam anar a perxar. Ens ho vam passar genial, encara que dos embarcacions van tardar molt de temps a tornar, perquè hi havia molt corrent. Quan posteriorment vam fer piragua, vam aprofitar per donar-nos una bona remullada. Vam tornar a casa al voltant de les sis. Va ser un dia inoblidable!

Caterina Avinyó

Lo basquEt 14

El dia 19 de març, vam anar als Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre per participar novament en el Certamen de lectura en veu alta.

Dani Ionut, Dana Montero i Anna Pallarés ens van representar en la categoria de Tropa de corsaris. Van llegir molt bé, per la qual cosa els hem de felicitar.

El nostre alumne Marc Ayuso, de 2n d’ESO, es va classificar en la categoria de Corsaris per a les Semifinals, que van tenir lloc a Reus, a l’Auditori Higini Anglès del Palau Bofarull, el dia 15 de maig. El felicitem molt sincerament per la bona feina que va fer durant les setmanes prèvies al concurs i perquè va representar el nostre centre d’una manera excel·lent.

Lo basquEt 15

Un cœur allumé Qui n’a pas eu jamais la fantaisie de vivre à Paris ? Tout le monde pense à avoir une pleine et amoureuse vie dans cette ville parce qu’ici c’est typique trouver l’amour véritable.

Cependant, mon expérience ne me permet pas donner mon avis à propos de ce sujet. Alors, que saisje de l’amour ? En adoptant la posture de Montaigne, le scepticisme, je suis absolument convaincue que l’amour n’existe pas. Je ne lui donne aucune opportunité parce qu’il m’a abandonné…

Chapitre 13, Le désamour Peu à peu, l’amour disparaissait en laissant derrière tout ce que nous avons partagé ensemble.

L’étincelle s’est éteinte et ne pourra pas reprendre de la force. Tu m’as laissé seule ici sans ton protection et ta douce chaleur.

Meritxell Farreny

La fin de la passion Le temps passe… Dans la pénombre de mes sentiments, tous les souvenirs me parlent de toi. L’émoi qu’ils me provoquent, me tombe dans la tristesse. Je refuse ce désamour. La séparation est intolérable.

Ma vie ce n’est pas le printemps. Ma vie c’est l’hiver. La magie de l’amour a disparue. Je veux pleurer de nouveau. Des larmes se répandent par le visage. Mes yeux sont fatigués.

Je me dois protéger contre le malheur. L’amour n’est pas éternel. L’amour seulement est éternel tandis qu'il dure. Où sont-elles, les promesses que tu m'as faites dans les temps de tendresse?

Je suis folle de l'amour. Je ne veux pas me réveiller. Je ne veux pas ouvrir les yeux. Je ne veux pas me lever. Je ne veux pas vivre. Je m'approche à la fenêtre pour regarder le jardin. Toutes les fleurs sont mortes. Tu illuminais le jardin. Quelle grande mélancolie! Mon amour, je suis perdue. La cendre a couvert les meubles. Le vent l’épande par le couloir. Sais-tu? Il a neigé dans notre chambre. La nostalgie m'abrite.

Je suis une rose flétrie… Tout à coup, j'entends une voix que m’appelle depuis le jardin. J'ouvre la fenêtre. Une rose du jardin qui est vivant me dit qu'il y a une espérance. Les larmes partent. Je souris légèrement. Je soupire. La lumière du soleil entre dans ma vie. Le vent me caresse… Et chante une chanson d’adieux à cet amour abandonné.

Paula Cid

Lo basquEt 16

Le désamour de Will et Fatima Will était français et moi marocaine, chose qui nous différenciait complètement. Ma mère m'a toujours dit d'être prudente, de ne pas sortir avec un français, que je devais épouser un marocain comme moi. Ces mots de ma mère me blessent le cœur à chaque fois que je les entends.

Un jour, j'ai décidé dire à William quelles étaient mes convictions et mes obligations. Au début, il ne s'est pas inquiété, il m'aimait malgré tout, mais quand je lui ai dit que notre relation ne pourrait pas aller plus loin s'il n'embrassait l'islam comme moi, son visage a complètement changé. Peu à peu, il s'éloignait de moi, notre relation se refroidissait, alors j'ai vu qu'il ne se sacrifierait pas pour moi. Pas de réponse à mes appels pas de messages.

A la fin de l'année, ma mère a décidé de déménager à Nice. Ce qui a été bien pour oublier tout ce que j'avais vécu à Paris et bien sûr pour supprimer de ma tête à Will. Un jour, je suis rentrée à Paris pour recueillir mon diplômé d'université et j'ai vu Will de la main avec une jeune et belle fille. À ce moment- là, j'ai su que William n'était pas pour moi, ni moi pour lui. L'amour que nous ressentions l'un pour l'autre, l'a emporté le vent et l est devenu un petit souvenir d'Université.

Sana Mezyain

Éphémère Je pense encore à tes dernies mots, ce bombardement de retrais et sentiments contradictoires que je sens encore cloués dans mon cœur. Quel jour j’accepterai que tu n’y es plus que tu n’y seras jamais, que tu ne reviendras pas, que tu ne m’aimes plus que tu n’es plus amoureux de moi? Mais…tu l’ as jamais été?

J’ai tellement de questions…Et en fait, je ne sais pas si je veux savoir les réponses ou simplement j’ai besoin de tourner page et de me sentir vive à nouveau et pleine d’énergie.

Chaque jour je lutte avec moi-même, mais jusque quand je me sentirai comme ça? Je veux qu’arrive le jour où j’écoute ton nom et il ne me donne pas de frissons.

J’ai beau faire des efforts, je ne peux pas imaginer la vie sans toi. Tu as été très important. Nous avons vécu beaucoup de moments ensemble.

Tu as fait de moi la fille la plus heureuse du monde entier. En fait, il est vrai que tu n’es pas parfait, mais je t’ai toujours aimé avec tes défauts et tes points forts, comme je t’ai aimé personne ne t’a aimé.

Je n’aurais jamais imaginé qu’un jour tu m’aurais remarqué. Nous ne nous étions jamais rencontrés et aucun lien nous attachait. Mais seulement une nuit...et je t’ai aimé.

Maria Fontanet

Lo basquEt 17

Què vaig aprendre en aquesta activitat?

- Informació força interessant sobre els rèptils.

- Els animals necessiten adaptar-se a l’entorn per viure.

- La tortuga de terra és molt més resistent que no pas el camaleó.

- Si en tenim a casa, hem de procurar-los un medi favorable.

- Els rèptils no ataquen, si no els molestem primer.

Què vaig sentir fent aquesta activitat?

- Em va agradar i va ser divertida.

- Algun rèptil em va fer una mica de respecte.

- Em va agradar tocar els animals, sobretot la serp pitó.

- Aquella serp tan llarga em va impressionar.

- Vaig sentir curiositat i una mica de fàstic.

Lo basquEt 18

TREBALLS DE RECERCA En el batxillerat, el treball de recerca és un conjunt d’activitats que realitza tot l’alumnat, estructurades i orientades a la investigació, amb l’orientació i seguiment del professorat, per tal de consolidar la competència en recerca. És un treball que es realitza entre finals del primer curs i inicis del segon curs del batxillerat.

Tot seguit, us mostrem el resums dels continguts dels treballs de recerca del curs 2013-2014 que han estat valorats amb la màxima puntuació. Si voleu consultar algun d’aquests treballs, en trobareu un exemplar en el departament corresponent.

El monopoli del pensament en la societat i l'educació del segle XXI La situació social, econòmica i cultural del moment són temes d’actualitat. Tot i que les persones són capaces de comprendre aquesta situació, sovint es deixen portar per distraccions aclaparadores i prèviament dissenyades per a acabar obtenint el monopoli del pensament.

En aquest treball es dóna resposta a l’origen d’aquestes estratègies i, tot i incloure una forta crítica sobre l’ús de l’educació amb fins manipuladors, pretén, en definitiva, encoratjar tothom i llançar un simple missatge d’alerta suggestiva fins i tot per a aquells qui no comparteixen del tot el criteri de l’autora.

Aida Chavarria

El garrofer, un arbre de la mediterrània El garrofer és un arbre específic de l’àrea Mediterrània que ha sofert, en el darrer segle, una regressió molt important pel que fa al cultiu i a la seva producció. En aquest treball s’analitzen els diferents factors relacionats amb l’estructura del valor de la garrofa, que afecten la seva cotització i comercialització en els mercats espanyol i internacional.

Aïda Ralda

El pensament lateral La teoria de les intel·ligències múltiples i el concepte d’intel·ligència emocional han qüestionat la noció que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria i han fet reformular la definició d’intel·ligència. El pensament lateral, que fa referència a tots aquells camins alternatius que no estem acostumats a utilitzar a l’hora de resoldre un problema, està lligat a la creativitat i a la imaginació. En aquest treball, considero que és una alternativa, accessible i “entrenable”, que tots podem utilitzar a l’hora de triomfar en la resolució de problemes.

Gal·la Argelaga

Les lesions més freqüents del rem El rem és un esport molt exigent tant físicament com psicològicament, cosa que produeix moltes lesions en qui el practica. L’objectiu d’aquest treball és trobar les lesions més freqüents en la pràctica d’aquest esport, investigar-ne les causes i saber com prevenir-les.

Maika Muntané

Web 2.0 Aquest treball de recerca se centra en la web 2.0.

També explica, de manera general, les webs 3.0 i 4.0 i la relació que guarden amb la 2.0. Així mateix, conté un estudi del projecte EPW2. A més, hi ha una comparativa entre aplicacions del mateix sector i una valoració econòmica d’aquesta per veure en quin nivell la podem trobar.

Jordi Ramírez

És físicament possible el que veiem en les pel·lícules de James Bond?

En aquest treball de recerca he estudiat algunes de les escenes de tres pel·lícules de James Bond per comprovar si són físicament correctes. Les pel·lícules que han estat la base del meu estudi han estat les següents: Casino Royale, Quantum of Solace i Skyfall. És un treball que mostra els càlculs físics que he fet sobre les escenes d’aquests films i les conclusions a les quals he arribat a partir d’aquest tipus de càlculs.

Meritxell Lleixà

El musclo i el Delta de l’Ebre En aquest treball es parla del cultiu del Mytilus al Delta de l’Ebre. Prenent com a base l’anatomia del bivalve i la seva vida, s’hi analitzen els factors que influeixen en el seu desenvolupament per poder arribar a la conclusió que el Delta és un lloc idoni per al seu cultiu.

Paula Casajust

La lateralitat Aquest treball de recerca tracta la lateralitat, un fenomen poc estudiat ja que no hi ha teories exactes que n’expliquin les causes. En aquest projecte analitzo totes les hipòtesis plantejades fins ara i els diversos tipus de lateralitat que hi ha. Cal remarcar que una gran part del treball se centra en el fet de ser esquerrà.

Sandra Baiges

Enguany l'Institut Roquetes ha participat en un Projecte Comenius. Ja és la tercera vegada que hem tingut el privilegi d’organitzar-ne un. Cada projecte dura dos anys i significa la col·laboració amb sis països europeus diferents i molta, molta feina. La part més emocionant del projecte s’esdevé quan reunim els nostres alumnes en trobades internacionals. Part del grup ja havia anat a Tilburg, Holanda, i aquest curs hem anat a Koper, Slovenia. Mar Sebastià ens en narra la seva experiència: Ara, amb el pas dels dies, recordo Eslovènia com un petit país d’aigües adriàtiques que va acollir-nos amb els braços oberts per fer-nos descobrir aquella terra, fer-nos créixer com a persones i, sobretot, fer-nos sentir i gaudir.

El 30 de març, 9 alumnes de batxillerat vam emprendre la nostra segona sortida del Projecte Comenius rumb a aquest país del cor d’Europa.

Després d’un viatge esgotador i amb els nervis a flor de pell, arribàrem a l’hora de sopar a Pacug, una casa de colònies on passàrem la resta de la setmana. Que poc ens pensàvem que aquell lloc que se’ns presentava tan estrany, però en certa manera acollidor (i costa amunt, molt costa amunt!), seria un epicentre d’emocions! Allí riguérem, ploràrem, ballàrem, somiàrem, cantàrem i fins i tot nedàrem i jugàrem al mar.

A més, vam poder endinsar-nos en la cultura, història i gastronomia del país. Vam caminar per tota, sí, tota, la costa eslovena. Vam visitar la preciosa i acollidora ciutat dels dracs, Ljubljana; les profundes coves de Postojna; a més a més de fer tallers amb professors de la facultat dels mitjans de comunicació, vam visitar el celler de Koper, la televisió local i vam jugar unes miniolimpíades sota el càlid solet d’abril.

Vam viure una setmana amb l’anglès com a mitjà de comunicació. Hi vàrem conviure i establir forts lligams amb noies i nois d’altres cultures europees entrmig d’un paisatge de contrastos alpins, amb reminiscència a Venècia, ple de ports, platges, canals i una elegant arquitectura que difícilment oblidarem.

Sempre van anar acompanyats per uns fantàstics professors (Huw i Mireia) que ens van guiar, aguantar i brindar l’oportunitat de ser protagonistes d’aquesta gran experiència, d’aquest conjunt de vivències efímeres que mai el temps podrà esborrar de les nostres memòries.

Mar Sebastià Casanova

Lo basquEt 22

Lo basquEt 23

VIATGE FI DE CURS DE 4T D’ESO

Estimat Institut Roquetes, Us enviem salutacions des de Savona.

Gràcies per deixar-nos gaudir d’un viatge de fi de curs tan divertit com aquest. Professors i professores, us enyorem!

Amb molt d’afecte, des del Grand Holiday.

Hola, Estem passant una setmana meravellosa i inoblidable.

Esperem que ens trobeu a faltar.

Petons!

Bonne journée!, Us saludem des de Savona. Esperem que tot us vagi bé.

Nosaltres ens divertim molt, tot i que a les excursions fa molt de fred.

D’aquí a poc ens veiem. Fins aviat!

Camarots M160 - M151

Lo basquEt 24

Hola, Ens ho estem passant molt bé.

No volem que arribi l’últim dia. Hem conegut gent magnífica i hem fet noves amistats.

Ja us ensenyarem les fotos.

Una abraçada!

Per a l’Institut Roquetes, Un institut que no crea alumnes, sinó persones.

Des de Savona, amb amor.

Hola, Estem molt bé. Estem visitant ciutats molt boniques. A Savona hem fet una Gimcana on hem buscat diferents llocs i el xic i la xica més guapos de la ciutat.

Des de Savona, amb amor!

Lo basquEt 25

Grup d’alumnes i professors de l’Institut Roquetes a les runes de la ciutat de Pompeia

Ningú de nosaltres oblidarem el viatge a Roma. Cada cop que el recordem, pintarem de records meravellosos i melancòlics el pensament i el cor.

Roma és sinònim d’eternitat. S’hi respira l’aire del present, del passat i del futur. En evocar el que ha estat una vivència fantàstica en aquesta ciutat, les paraules que ens vénen al cap són aprenentatge, cultura, amistat, unió, alegria, felicitat, cansament, festa, gaudi, rialles, noves experiències i anècdotes (sobretot la de la baieta enmig de l’arena del Colosseu!).

Culturalment hem pogut comprovar, in situ, tot allò que hem après amb Alfred en les classes de llatí i de grec. Hem recorregut els carrers d’una ciutat meravellosa, que gaudeix d’un encant innat i d’una cultura enriquidora. Hem assaborit la bellesa romana mentre passejàvem pels temples de les seves diferents divinitats.

La veritat és que hi hem caminat molt. Això ha estat esgotador, però alhora màgic.

Ens hem cansat força, però ha valgut la pena. Al cap i a la fi, una ciutat es coneix més profundament caminant-la de punta a punta.

De dia el tràfic de Roma és esbojarrat, però de nit Roma és preciosa i té un gran ambient. La seva gastronomia és singular i deliciosa. Tot en Roma és fascinant.

Donem gràcies a la vida, als pares i a Xelo i Alfred per haver-nos brindat l’oportunitat de viatjar a Roma. Ha estat una experiència única i inoblidable! Estem segures i segurs que no ens costarà gaire de retornar algun dia a Roma.

Arrivederci, Roma!

Lo basquEt 26

Lo basquEt 27

La literatura és una història viva El 18 de juliol de 1924, Àngel Guimerà va morir a l'edat de 79 anys a Barcelona, a la seua casa del carrer Petritxol. Eren exactament les 12.09 hores.

L'endemà dissabte el seu enterrament va ser multitudinari.

Uns mesos abans, l'actor Enric Borràs, el més cèlebre actor de l'escena catalana de l'època, va fer una curta tanda de funcions per acomiadar-se del públic català abans d'embarcar cap a Amèrica. Es van representar, entre d'altres, Terra baixa i Mar i cel. Aquestes van ser les darreres vegades que Guimerà va sortir a l'escenari reclamat pels aplaudiments entusiàstics del públic.

La Rambla el dia de l’enterrament d’Àngel Guimerà. [Foto Branguli. ANC]

Josep Carner, el «príncep del poetes», feia tres anys i mig que havia estat nomenat vicecònsul general d'Espanya a Gènova. El 12 de juny de 1924 va rebre la notícia d'una nova destinació, San José de Costa Rica, i en prengué possessió el 10 d'octubre.

Durant aquells anys a Gènova, tal com explica Josep Pla en un dels seus Homenots, Carner era un home satisfet: «Ara puc fer versos nit i dia».

Passaport emès amb motiu del seu nomenament com a cònsol d’Espanya a Costa Rica. Madrid, 5 de setembre de 1924. [Fons Josep Carner. Biblioteca de Catalunya]

Mercè Rodoreda tenia només quinze anys. Feia tres anys que havia mort el seu estimat avi matern i que el seu oncle Joan s'havia instal·lat a casa de la família. El seu oncle era un «americano» que amb només catorze anys l'havien enviat a l'Argentina a fer fortuna, i Mercè Rodoreda el tenia idealitzat. El 10 d'octubre de 1928, el dia del seu vintè aniversari, es van acabar casant a l'església de la Bonanova. Ell tenia catorze anys més que ella i, a causa del grau de consanguinitat, necessitaren una dispensa papal.

Aquell estiu Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu complirien onze anys. Rosselló-Pòrcel havia fet el primer curs de batxillerat a l'Institut de Palma, situat a l'actual avinguda de Portugal, on va ser deixeble de Gabriel Alomar. En aquell temps, el batxillerat constava de sis cursos: tres per al batxillerat elemental i tres per al batxillerat universitari.

Rosselló i Espriu, que havien obtingut tots dos matrícula d'honor en el batxillerat universitari, es van conèixer sis anys més tard, l'any 1930, entre classe i classe, al pati de la Universitat de Barcelona.

Lo basquEt 30

Salvador Espriu feia dos anys que havia caigut malalt i se'n començava a sortir. Com que havia passat molt de temps convalescent al llit, es va convertir en un amant de tot tipus de literatura i en un gran lector. La seua germana Isabel, en canvi, havia mort a primers d'any i el seu germà gran Francesc ho farà dos anys més tard el 1926.

Aquell estiu, segurament, va ser a la casa d'estiueig d'Arenys de Mar (la mítica Sinera), que per a Espriu era «la casa / dels morts del meu vell món», i a la casa de Viladrau que el seu pare havia comprat per anar a passar el mes d’agost, seguint les indicacions del metge de la família.

Salvador Espriu, l’estiu de 1929, a la torre de Viladrau, obra de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadalch, amb dos gossets que va batejar amb els noms de Kazan i Bari, els gossos protagonistes de les novel·les d’aventures de James Oliver Coorwood. [Fons Bonet Espriu]

Pere Calders era un any més gran que Espriu i Rosselló-Pòrcel.

Aquell curs Calders havia canviat d'escola, però continuava tenint de professor a Josep Parunella, que havia estat director de l'escola on Calders havia fet els tres cursos anteriors amb el seu gran amic i escriptor Avel·lí Artís i Gener (Tísner) i que havia estat clausurada l'any 1923 acusada de separatisme.

Aquest professor feia fer als alumnes uns exercicis de redacció de forma regular on havien d'explicar el que volguessen. Alguns d'aquells exercicis es van convertir en contes que Calders va publicar més tard.

Retrat de Pere Calders, al pis de Barcelona, a la cantonada dels carrers Balmes i Provença, l’any 1924, fet per Vicenç Caldés i Arús, pare de Pere Calders. [Fons Pere Calders. UAB]

Aquest any 2014, hem viscut la mort de l’estimat poeta tortosí Gerard Vergés, tot just el dia que celebràvem la Diada de Sant Jordi, en què van destacar els llibres de Marta Rojals, Joan Tudó i Yannick Garcia, una nova fornada d'escriptors jóvens, amb molt de futur, també de les nostres terres.

No gaire lluny, segur, també hi ha una xiqueta i un xiquet de quinze, setze o disset anys que avui estudia algun curs d'ESO o batxillerat, com vosaltres, que acabarà sent una gran escriptora o escriptor i que, com vosaltres, està vivint en directe la història de la nostra literatura.

La literatura, sens dubte, és una història viva.

Albert Aragonés Professor de literatura catalana de 2n de batxillerat

Lo basquEt 31

LA GALLINA, un curtmetratge de Manel Raga "Un xiquet que deixa de ser xiquet, una mare que se’n va per sempre i un pare que mai deixa de posseir-la, més enllà de la vida. La Gallina és un desig que persisteix en el temps, és una rutina devastadora que emmalalteix fins a convertir-se en mort."

M’agrada de llegir les narracions que giren al voltant d’un drama rural, tot i que són molt dures. Són unes obres que exerceixen el paper de memòria històrica perquè ens mostren com era, o com és ara segons els llocs, la vida tan cruel, plena de solitud, de patiment, i molts cops de desamor, que viuen els personatges en aquest medi. No són pas històries descafeïnades perquè tenen un poder dramàtic que colpeja amb força qualsevol sensibilitat. Moltes de les grans històries que han pervingut al llarg del temps han estat originades per aquesta guspira.

El cinema beu de la font de la literatura. Quan es va inventar el setè art, de seguida es va agafar de la mà de la literatura per viure una història d'amor força fructífera. Així mateix, la literatura dóna històries que poden servir de referència per a la creació d'un film, la qual cosa s'ha esdevingut en La gallina, curtmetratge de l’ulldeconenc Manel Raga, realitzat a partir d’una idea basada en el conte homònim, extret del recull La meva Cristina i altres contes, de la gran Mercè Rodoreda, la lectura del qual marcà l’autor.

D'entrada, en visionar el curt, m'ha agradat l'ús del blanc i negre, colors ideals per tractar un drama d'aquest tipus. També penso que l'adaptació del conte al curt ha estat bona. No hi ha dubte que el director ha trobat en aquesta història punts de connexió amb la seva vida que li han servit per retrobar-se amb el seu passat.

I el silenci! Que bonic! Les paraules sobraven. Les imatges soles eren suficients per captar la poesia de la història. Les paraules no eren necessàries per entendre el que passava, i encara menys havent llegit el conte.

M'ha agradat el moviment de la càmera, que perseguia els personatges amb una persecució que concordava perfectament amb la intensitat de la història. Els actors han fet una excel·lent interpretació, juntament amb la gallina, que semblava una perfecta actriu, encantada de ser un dels centres principals de la història. No puc deixar de parlar dels càntics indesxifrables de Carles Santos, els quals, també com un personatge més, han contribuït a posar la carn de gallina a les espectadores i als espectadors.

El visionat del curtmetratge La gallina ha estat una bona activitat per a l’alumnat de Literatura Universal i de Comunicació i Cultura Audiovisual. A més, hem estat afortunades i afortunats per haver-la gaudit juntament amb el seu director, Manel, que ens l’ha vingut a presentar i que ha estat tot un exemple d'humilitat i d'afecte constant.

Sumpta Moya Benet

Lo basquEt 32

El passat 27 de març, l’alumnat de primer de batxillerat vam fer una sortida al Teatre Nacional de Catalunya per veure la coneguda obra, dirigida per Joan Ollé, Doña Rosita la Soltera o El lenguaje de las flores, de Federico García Lorca.

En arribar a Barcelona, teníem programada la visita turística al TNC, on ens van ensenyar les diferents parts d’aquest colosseu. Una de les sales que més ens va impressionar va ser la Sala Gran, on vam veure l’obra representada.

Ens van explicar les peculiaritats i curiositats de les sales. Per exemple, la Sala Gran està recoberta de fusta de roure que permet una millor ressonància. A més, la posició dels seients possibilita que des de qualsevol lloc del teatre es pugui veure l’obra. El que ens va sorprendre força van ser els camerinos i la sala d’estètica i perruqueria.

Cap al migdia vam anar al centre comercial de les Glòries, prop de la torre Agbar. Allí vam dinar i vam tenir unes hores per anar a visitar les botiguetes. Finalment, va arribar el moment més desitjat: l’hora d’anar a veure l’obra.

Aquesta peça teatral tracta de Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada. Rosita es veu obligada a separar-se del seu promès, que marxa a l’Argentina amb la seva família. Abans de marxar, però, aquest li promet que, tan aviat com pugui, hi tornarà per casar-s’hi, si ella està disposada a esperar-lo. La noia ho fa, però la situació es perllonga durant anys, mentre l’ambient opressiu i indiscret de la ciutat de províncies va caient sobre la família com una llosa cada cop més pesada.

Tot va ser perfecte. L’obra ens va encantar. El Teatre Nacional de Catalunya és espectacular.

Va ser un dia fantàstic i inoblidable. Moltes gràcies, profes!

Alumnat de primer de batxillerat

Lo basquEt 33

Ensenyar a pensar Els i les docents tenim davant nostre un repte emocionant. No podem limitar-nos a ensenyar per al present, sinó que ho hem de fer pensant en el futur. I el futur necessitarà persones amb una gran capacitat de pensament crític per tal d’enfrontar-se a societats tan canviants com la nostra.

Si ensenyem a pensar i a reflexionar, farem del nostre alumnat ciutadanes i ciutadans lliures i amb criteri propi.

Els xiquets i xiquetes de segon d’ESO s’han iniciat en l’aprenentatge de l’argumentació. Llegiu algunes de les seves reflexions. Us agradaran.

EL PAPER DE LA FAMÍLIA EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA PERSONALITAT Som el reflex dels pares? Els pares influeixen en la manera de ser d’un individu?

La classe de segon C pensem que els pares intervenen en la formació de la nostra personalitat. Fa poc hem escoltat una conferència de Randy Pausch, professor d’informàtica, que es va fer famós per impartir una última lliçó -discurs que s’acostuma a impartir el dia de la graduació dels alumnes universitaris- en la qual explicava com havia estat d’important la seva família per acomplir els somnis d’infància.

Nosaltres opinem que si un nen neix en una família on l’amabilitat és un valor molt important, les seves relacions de futur seran amables i poc conflictives. En canvi, si un nen neix en un ambient egoista, la seva manera de ser serà diferent.

No obstant això, algunes vegades hi ha infants que es crien en un ambient no gaire bo i acaben sent bones persones. Posem per cas la història d’un dels millor biòlegs d’Europa que fins als onze anys va anar vivint de família en família i no va ser fins aquesta edat que no va aprendre a llegir i a escriure.

Aquest exemple demostra que hi ha vegades que la personalitat també depèn de nosaltres i que sempre acabem sent com volem.

Així doncs, estem d’acord que els pares ajuden a formar la personalitat perquè és de petit quan un aprèn valors i després els posa en pràctica de més gran. També cal recordar que aprenem per imitació i que els pares són els nostres primers referents. Tanmateix, som nosaltres els que acabem decidint si ens deixem influenciar per la família o no. Tothom pot canviar si s’ho proposa.

2n d’ESO C

Lo basquEt 34

EL VALOR DEL SILENCI EN EL MÓN ACTUAL Alguna vegada heu sentit el silenci de veritat i us heu tranquil·litzat?

Natros, com molta gent d’avui dia, en sentir un gran silenci, en comptes de parar i tranquil·litzar-nos, ens estranyem molt perquè no estem acostumats a no tenir soroll al nostre voltant.

Ell silenci és molt important per descansar, per relaxar-nos, per tenir atenció... Per això defensem la idea que l’escola fomenti el silenci.

El silenci és un símbol de respecte i d’amabilitat. A més a més, també és salut. Viure amb molta contaminació acústica pot perjudicar el nostre cos.

La nostra professora de català sempre ens parla de la importància d’estar callats. Ens diu que tot forma part d’una cadena. Ens diu que el silenci pot portar-nos a la felicitat perquè El silenci ens porta a la concentració; la concentració a ser un bon estudiant; ser un bon estudiant al triomf acadèmic; el triomf acadèmic a tenir una bona autoestima; i l’autoestima, sense cap mena de dubte, a la felicitat.

Per tant, podem concloure que els avantatges del silenci són molt importants per a la vida. Estàs decidit, doncs, a intentar fer el silenci?

Marc Andreu i Ivan Rodrigo 2n d’ESO C

Lo basquEt 35

L’HORROR DE LA PERFECCIÓ En primer lloc, considero que ningú en aquest món és perfecte, és a dir, que tots tenim defectes i molts cops, ens agradi o no, aquest defectes ens defineixen. Ara bé, qualsevol pot ser perfecte en un determinat aspecte de la seva vida. No cal dir que cadascú té uns gustos i uns punts de vista propis, i que una persona pot semblar perfecta en determinats àmbits i per a un grup de persones, però un altre sector pot no estar conforme amb aquesta perfecció.

Mai ens hem parat a pensar en els inconvenients i els avantatges que pot tenir ser perfecte. Em sembla que està molt bé ser-ho en alguna matèria perquè demostra una qualitat que et diferencia dels companys. Tanmateix, quins problemes comporta aquesta perfecció? Aquesta persona suposadament perfecta no té marge d’error i es veu condicionada pels individus que l’envolten ja que, només que cometi un error, potser faci que els altres ja no l’acceptin la qual cosa li importa més que reconèixer-lo i aprendre per tal de no tornar-lo a cometre. Amb això vull dir que sempre caurà en l’engany dels envejosos i, per tant, ja no serà tan perfecta.

Realment és tan important ser perfecte? Veritablement crec que no té tanta rellevància si una persona té un nivell mitjanament alt i és feliç amb el que fa. D’altra banda, hi ha persones l’objectiu de les quals és ser perfectes. Llavors, quan no ho aconsegueixen amb tot el seu esforç, es rendeixen i s’enfonsen. Això els pot passar factura i pot causar-los malalties greus com ara l’estrès o la depressió; fins i tot els pot portar a tenir problemes mentals greus. El més irònic, però, és que aquesta persona mai podrà ser feliç pel simple fet de no considerar-se perfecta.

En conclusió, ser perfectes pot arribar a fer-nos mal de veritat si no sabem la manera d’aprofitar-ho.

Joana Cid 2n d’ESO A

Lo basquEt 36

COMPETITIVITAT I ÈXIT En primer lloc, explicarem el significat de la paraula competitivitat, però principalment ens centrarem en el de la capacitat i el rendiment, ja sigui a nivell empresarial, industrial, o en la capacitat dels ciutadans per aconseguir un nivell de vida alt i creixent. Èxit, en canvi, significa guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i arribar a aconseguir que reconeguin la teva feina i el teu esforç.

Així, una persona competitiva el que busca és aconseguir l’èxit. Llavors, podem constatar que hi ha una relació entre totes dues paraules.

Hi ha persones que pensen que ser competitiu és un defecte; en canvi, d’altres opinen que és una virtut. Personalment m’agrada que la gent sigui competitiva, ja que lluiten per aconseguir els seus objectius. Contràriament, tenir a prop un individu que no és gens competitiu et transmet negativitat.

Hi ha gent que diu que no és bo ser competitiu, perquè ser-ho significa tenir més mal perdre i perquè una persona competitiva es pensa ser superior als altres i tracta malament les persones per arribar a ser la millor. Moltes vegades, aquest comportament competitiu no serveix de res i fins i tot pot suposar que ningú valori el treball d’aquesta persona a causa del mal que ha fet per arribar a ser la millor.

Ser competitiu pot portar-te al fracàs però, si saps ser un bon competidor, tens més possibilitats d’assolir l’èxit sense fer mal a ningú, per la qual cosa els altres s’alegraran per tu.

En conclusió, els individus que competeixen per ells mateixos són més feliços perquè se superen.

Per contra, un individu que és competitiu perquè es compara amb els altres troba que perd, ja que pensa que sempre hi haurà alguna altra persona que ho farà millor. Per tant, només un mateix pot jutjar si aquesta opció és una virtut o un defecte (per ell mateix) en funció dels resultats que n’obtingui, i depenent del moment i el lloc. Ángel Isaac Paredes 2n d’ESO A

Lo basquEt 37

El passat mes de març, el grup de teatre "Joglaresca" de l'Institut Roque Un grup d'alumnes de Batxillerat del nostre institut ha preparat aquest curs una adaptació de La Celestina, obra clàssica de la literatura castellana. Amb aquest treball van participar en la XXX Mostra de Teatre organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Ebre.

L'estrena de l'obra va ser el dia 28 de març al teatre Felip Pedrell de Tortosa i van assistir-hi vora 300 alumnes de tres instituts de la zona: el de Roquetes, el Joaquim Bau i el Cristòfol Despuig, de Tortosa.

En els principals papers van actuar Rita Martínez com la Celestina; Mercè Abad, com Melibea; i Robert Mascarell, com Calisto. No podem oblidar la resta d'actrius i actors que vam participar-hi, ja que tots ho van fer molt bé.

La direcció i l'adaptació de l'obra va anar a càrrec del professor Francisco de Pedro i els decorats, inspirats en quadres del pintor austríac Gustav Klimt, van ser realitzats per alumnes de segon d'ESO dirigits per Xelo Serrano.

Moderna i medieval alhora La Celestina és una obra de la transició al Renaixement que resulta a la vegada molt moderna pel seu llenguatge, sovint col·loquial, i pels conflictes que planteja. Va ser escrita per Fernando de Rojas a finals del segle XV i, tot i ser una obra antiga, ens explica en forma de tragicomèdia els mals d'amor i els sentiments d'una parella d'enamorats que no tenen edat, ja que la història del jove Calisto i la bella Melibea és una de les més famoses de la literatura mundial.

La interpretació realitzada al teatre Felip Pedrell va ser molt treballada. L'atrezzo va ser responsabilitat de Puri Forné. Paco Vidal va posar la música, a més de coordinar tota la feina de perruqueria. Cinta Fàbregues va exercir de regidora. El maquillatge va ser realitzat per alumnes del Cicle d'Estètica sota la direcció d'Àngels Martí i Carme Baró.

Lo basquEt 38

tes va representar La Celestina a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

L'argument de l'obra, introduït per dues joglaresses interpretades per Mar Sebastià i Fatima Ousaidi, que a més doblen papers com a patges de Calisto, és el següent: un jove orfe, però ric, anomenat Calisto, entra en un hort d'una ciutat perseguint un falcó i allí es troba amb Melibea. Captivat per la seva bellesa, li declara el seu amor, però ella rebutja la proposta indignada. Calisto, doncs, recorre a l'ajuda de la vella alcavota Celestina. Aquesta acudeix a la casa de Melibea i li parla de Calixto.

Mitjançant un encanteri realitzat amb objectes màgics, Celestina aconsegueix convèncer Melibea de les virtuts i l'amor del jove.

Finalment Melibea, sempre acompanyada de la seva fidel criada Lucrecia (Nerea Rodríguez), admet que ella també està enamorada. Celestina comunica a Calisto el fruit de les seves gestions, i ell, agraït i boig de content, li regala una cadena d'or en premi pel seu treball. Aleshores Pármeno (Adrià Poy) i Sempronio (Chris Edwards), els criats de Calisto, reclamen a Celestina una part dels guanys. Ella es nega a fer el repartiment prèviament acordat i els criats la maten a ganivetades.

Acte seguit tracten de fugir, però son immediatament detinguts i ajusticiats. Amb el fi de venjar la mort de Pármeno i Sempronio i de la pròpia Celestina, les seves deixebles i amigues en el món de la prostitució, Elicia (Ainoa López) i Areúsa (Maria Fontanet), amants dels criats i al mateix temps hereves de la vella, contracten un malfactor i milhomes, Centurio (Dídac Crespo), per apallissar Calisto.. Aleshores serà el moment de la inevitable mort de Melibea (Alba Blanco) i les lamentacions dels pares de la jove, Alisa i Pleberio (Ainoa Lleixà i Francisco de Pedro).

Paula Beneito

Lo basquEt 39

Sobre este gran poema de José Agustín Goytisolo, adaptado hace muchos años musicalmente por Paco Ibáñez con gran éxito, hicimos en las clases de 2º de ESO algunas versiones en forma de carta. Aquí tenéis una realizada por Blanca Benet, de 2º A.

Querida hija: Te estás haciendo mayor y no puedes impedirlo, pero aún así tienes que intentar ser feliz y no dejarte arrastrar nunca por el desánimo. No llores, hija, por nada del mundo y no permitas nunca que te hagan daño.

Julia, habrá veces en las que te sientas sola, acorralada. Tal vez pensarás “¡Ojalá no hubiera nacido!”, pero en esos momentos piensa en todos los que te quieren, incluyéndome a mí.

Yo sé que ahora estas palabras son inútiles y que hasta que no seas mayor no vas a entenderme, pero quiero que no te olvides de mí, como yo no me olvidaré de ti jamás. Y quiero también que pienses que tu vida está en los otros. Otros esperan que resistas, y que cantes a pesar de todo, porque tu voz también es la suya.

Nunca tires la toalla, nunca te rindas. Tienes que ver que la vida es bella y que tendrás amigos y amor. Y sobre todo, acuérdate de que te quiero, y de que hasta que yo me muera, siempre estaré a tu lado, como ahora estoy aquí contigo.

Tu padre, que te adora,

José Agustín

Lo basquEt 40

Fem curts contra la violència de gènere

El passat 12 de desembre, els alumnes de la classe de Comunicació Audiovisual de l'Institut de Roquetes vam anar al lliurament de premis del II Concurs de Curtmetratges contra la violència de gènere, organitzat per l’oficina jove del Baix Ebre al centre Cívic de Tortosa.

El tema era "Ei!!! Capteu relacions abusives de parella" i la Jornada estava organitzada per l'Oficina Jove del Baix Ebre. Cada grup va presentar el seu curtmetratge, va explicar una mica com el va rodar i va fer una petita valoració personal sobre el concurs.

Després els vam mirar tots. Per la nostra part, Júlia Queralt i Andrea Lluís van presentar el vídeo titulat La ferida més profunda, una història que vol destacar el valor de l'amistat i a la vegada la dificultat que podem trobar de vegades per sortir de relacions tòxiques i abusives.

El curt tracta sobre una noia, l'Anna que, després de ser molt maltractada per la seva parella, se suïcida. Mesos més tard, les amigues estan en un bar i entra l’exparella de l’Anna agafat de la mà amb una altra noia. Les xiques parlen d’ell i del mal que va fer a la seva amiga, ja que primer estaven molt bé i eren feliços, però després la relació va anar empitjorant fins al punt que ella es va anar tancant en si mateixa i no la va poder ajudar ningú.

El nostre curtmetratge no va guanyar cap premi, però sí que van tindre més sort altres curtmetratges presentats per companys del centre, ja que Ni un dia més va obtenir el segon premi i Temps de fugir una menció especial. Tot i així, ens van obsequiar amb diversos regals.

Tot plegat va ser una experiència molt positiva perquè ens ho vam passar molt bé fent-ho.

El fet de participar en aquest concurs ens ha ajudat a entendre millor com es produeix la violència de gènere, un fenomen massa present encara a la nostra societat.

Podeu veure tots els vídeos presentats pel nostre centre al blog Comunicación Audiovisual: http://institut-comaudio.blogspot.com.es/ Gemma Benaiges

Lo basquEt 41

Ni un dia més, premiat "El més important per fer un curt és planificar-lo bé." Això creiem els participants d’aquesta gran aventura. Us expliquem el procés de creació del vídeo que va obtenir el 2n Premi del concurs organitzat per L'Oficina Jove del Baix Ebre.

En primer lloc, el meu grup de Comunicació Audiovisual va fer una pluja d'idees i vam observar que hi va haver una en què molts vam coincidir: la història d'una dona que treballa molt mentre que l'home no fa gairebé res.

Tot seguit, vam planificar bé el guió escrivint una possible sinopsi i desenvolupant després una escaleta d'escenes i seqüències per tal d'explicar els fets d'aquesta història sobre la violència de gènere.

A partir d'aquí vam escriure el guió definitiu i vam repartir els papers dels personatges. Després ens els vam estudiar. Al cap d'una setmana vam fer unes quantes proves o assaigs, fins que finalment va arribar el dia de gravar a les localitzacions triades: en una casa i al bar Monroy.

Sortíem de l'institut a tres quarts de tres i a les tres teníem hora per a anar a les instal·lacions del Cicle d'Estètica a fer una sessió de maquillatge. Allà vam seure davant d'un espill, i cadascun dels actors ens vam posar en mans de la professora Àngels Martí i tres alumnes seves per tal de caracteritzar-nos millor.

Un cop vam acabar, vam fer camí fins a la primera localització, on vam gravar una part del curt amb llum natural. Recordo molt bé aquells nervis i alhora aquelles ganes per veure com quedaria tot. En acabar aquesta seqüència, que ens va costar bastant, vam traslladar-nos a casa de Josep Vílchez i allí vam rodar la resta del curt, utilitzant la cuina, el menjador, el passadís i l'escala d'accés.

Lo basquEt 42

Després de la gravació, vam estar dues setmanes editant aquell petit vídeo, on es mostrava tot el nostre treball i el nostre esforç. I finalment, Júlia Prats (la protagonista del curt) i jo mateixa vam presentar-nos a la cerimònia de lliurament dels premis que feien al Centre Civic de Tortosa.

Estàvem alegres, però també espantades per veure’n els resultats. Participàvem contra alguns instituts més, com el Seminari, l'Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús, l'IES de l'Ebre, les Teresianes, etc. Cada grup que havia fet un curtmetratge explicava la pròpia vivència, triant prèviament un o dos representants.

Quan ens va tocar a nosaltres dues, no ens sortien les paraules, però vam riure una mica i vam sortir del pas com vam poder..., abans de tenir una gran sorpresa. Perquè en acabar de veure'ls tots, van donar els premis del darrer fins al primer. Tercer premi... Segon premi... Ni un dia més, el nostre! No ens ho crèiem... Vam aixecar-nos de la cadira i vam caminar fins al jurat, el qual ens va donar un trofeu, dos diplomes, uns vals per esmorzar, entrades per a les Coves Meravelles de Benifallet i uns quants bolígrafs. Va ser una gran tarda i tot un honor poder compartir escenari i premi amb altres estudiants de les Terres de l'Ebre conscients d'aquesta problemàtica.

Al dia següent vam comentar-ho als altres del grup. Tots estàvem amb un gran somriure als llavis i ens volíem fer fotos amb el trofeu.

Roser Sànchez

Lo basquEt 43

Està en perill d’extinció la nostra tradició cultural?

La UNESCO, en la seva declaració sobre la responsabilitat de les generacions actuals envers les generacions futures, diu que tota creació té els seus orígens en les tradicions culturals, però es desenvolupa plenament en contacte amb altres. Aquesta és la raó per la qual el patrimoni, en totes les seves formes, ha de ser preservat, valorat i transmès a les generacions futures com a testimoniatge de l’experiència i de les aspiracions humanes, a fi de nodrir la creativitat en tota la seva diversitat i instaurar un veritable diàleg entre les cultures.

En el món de les tradicions i costums dels Països Catalans, la cultura catalana n’ha trobat una altra: l’anglosaxona. I qui garanteix que sigui la darrera cultura que trobarà? Fa unes quantes generacions, ningú celebrava Halloween ni Santa Claus. Els catalans, en les dates d’aquestes festes, celebraven La Castanyada i l’arribada dels Reis Mags d’Orient. Quan a la resta de l’Estat Espanyol els enamorats festejaven el seu amor el dia de Sant Valentí, celebració tradicional també dels països anglosaxons, al territori català les parelles d’enamorats s’expressaven el seu amor simbòlicament en la festa del dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi.

Actualment, la convivència d’aquestes dues cultures a l’hora de viure aquestes celebracions pot provocar que, a la llarga, davant l’èxit a Catalunya de les festes de tradició anglosaxona, la cultura catalana estigui baldada, i la cultura anglosaxona plena de vigor. I molt em temo que, amb aquest contagi, s’avanci en la decadència i en la ruïna de les tradicions i costums dels Països Catalans.

Lo basquEt

44

Els catalans i les catalanes estan copiant les tradicions i els costums anglosaxons; fins i tot hi ha qui les substitueix per les anglosaxones. És possible que avui dia pugui haver-hi algú que faci això perquè consideri superior la cultura anglosaxona davant la cultura catalana? Pot passar que es copiï allò de nou i foraster i que s’abandonin els costums propis antics? Pot ocórrer que mentre una tradició creix i pren força, l’altra decreixi i es debiliti, la qual cosa considero que és perjudicial per a la cultura catalana, que és tan rica com l’anglosaxona.

Les tradicions i els costums dels països catalans no són inferiors a les de la cultura anglosaxona, sinó que són iguals. Cap d’aquestes dues cultures és superior a l’altra. Les tradicions i costums dels anglosaxons han de ser conegudes i coneguts, com a signe d’enriquiment cultural, pels habitants del poble català, però els catalans no hem de substituir la nostra tradició i els nostres costums per cap altres. Així, per Tots Sants hem de celebrar la Castanyada i saber que en els països anglosaxons, en la nit dels difunts, s’hi celebra Halloween. Mentre nosaltres mengem castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, tot bevent moscatell, ells juguen al famós Trick or treat (“broma o regal”). Els nens i les nenes es disfressen per a l’ocasió i van de casa en casa demanant llaminadures. També s’hi visiten cases encantades, s’hi llegeixen històries de por i s’hi veuen pel·lícules de terror. Així mateix, per Nadal hem d’esperar emocionats que els Reis Mags, la nit del dia 5 de gener, ens portin els regals, que els havíem demanat en la carta que els vam escriure, i que obrirem el dia 6 de gener. Uns dies abans, la nit del 24 al 25 de desembre, Santa Claus haurà portat també regals als nens i als adults dels països anglosaxons. De la mateixa manera, el dia 23 d’abril haurem de celebrar Sant Jordi, el dia dels enamorats catalans en el qual, segons la tradició, l’enamorat regala una rosa vermella “com la sang” a l’estimada i ella li regala un llibre. Dos mesos abans, el dia 14 de febrer, per Sant Valentí, i segons la tradició anglosaxona, haurà estat el dia dels enamorats, en el qual els qui s’estimen s’hauran expressat l’amor i l’afecte mútuament.

Certament, no podem copiar allò de nou i foraster i abandonar els costums propis i antics. No podem permetre que la nostra tradició decreixi i es debiliti davant d’una de nouvinguda, perquè les tradicions i els costums dels Països Catalans és un dels grans patrimonis que tenim. Catalunya té un passat i un present culturalment molt rics. Per això, hem de ser capaços de conservar-los, de defensar-los, i de transmetre’ls a les futures generacions ja que són el símbol d’identitat pròpia d’una terra que ens pertany.

Paula Cid Moya

Lo basquEt 45

Quan el nostre estimat professor de música ens va comentar que aquest any es tornava a fer la trobada Com sona l’ESO, no vam dubtar ni un segon a dir-li que volíem formar part d’aquesta família enormement important. A més, al dir-nos que el tema d’aquest any era un musical basat en la música catalana del segle XX, les nostres ganes d’anar-hi es van multiplicar.

Tot i les dificultats que vam tenir per trobar un dia que ens anés bé, a les poques noies que érem, per quedar als assaigs, vam aconseguir tirar endavant amb esforç i il·lusió.

Els dies van anar passant, els nervis augmentaven i Com sona l’ESO cada vegada era més prop.

Quan vam arribar a Torroella de Montgrí, tota la gent va ser molt amable amb nosaltres; fins i tot ens van ajudar a muntar les tendes (ja que no en teníem ni idea), la qual cosa ens va crear certs vincles amb molta gent.

Els assajos generals van ser durs i calorosos, però alhora divertits. Sort que a les nits ho compensàvem amb bons concerts plens de festa i alegria.

Lo basquEt 46

Els dies van passar més ràpidament del que ens hagués agradat a nosaltres i, en un tres i no res, ja érem dalt de l’escenari per fer el concert que tant ens marcaria. Va ser molt emotiu, amb moltes llàgrimes i somriures a la vegada, bona música i un sentiment fortíssim de germanor: més de 1.000 alumnes d’arreu del territori català units per la música.

A l’hora de dir adéu, ningú volia deixar aquell petit indret que ens havia captivat a tots.

Volem donar les gràcies al nostre professor Raúl per haver-nos deixat compartir aquesta experiència amb ell, per la paciència que ha tingut amb nosaltres i per haver-nos fet adonar una altra vegada que la música no entén de fronteres.

Com sona l’ESO, al cor!

Mariona Papaseit, Judith Ramón, Mar Sebastià, Gemma Curto, Andrea Javaloyes, Cinta Goldero i Judith Gracia

Lo basquEt 47

Carta oberta de l’ Benvolgudes famílies i ens locals que heu col·laborat amb la nostra associació, Ens adrecem a vosaltres amb motiu de l’acabament del curs escolar. Aprofitem aquest fet per fer una balanç de les actuacions que hem portat a terme des de l'AMPA a l’institut, les quals volem posar en coneixement de totes les famílies associades.

En les circumstàncies actuals, des de l'AMPA, hem treballat conjuntament amb el professorat del centre fonamentalment en tres aspectes: a) En l’adquisició i distribució dels llibres de l'alumnat. b) Ajudant en les despeses d’adequació dels següents espais de l'institut: l’aula-taller d’Educació Visual i Plàstica i les aules de l’edifici annex al principal que ocupa l’alumnat de batxillerat. c) Col·laborant en les següents despeses de les sortides escolars de l’alumnat de les famílies associades: -El viatge de final d’etapa de l’alumnat de 4t d’ESO (un creuer per la Mediterrània).

-El viatge a Roma de l’alumnat de batxillerat.

-La sortida a l’Ampolla de l’alumnat guanyador del concurs de “Les aules més sostenibles”.

-Els tallers realitzats en les Jornades d’Educació Ambiental.

-Les obres de teatre que s’han representat al centre per a l’alumnat.

-La dotació econòmica dels premis de Sant Jordi i dels premis de Fotografia de Natura.

-L’edició de la revista Lo basquet.

-La festa de final de curs i les orles per a l’alumnat de 4t d’ESO, de 2n de Batxillerat i dels Cicles Formatius d’Estètica i de Perruqueria i Cosmètica Capil·lar.

-La col·laboració en la dotació econòmica dels premis-beca de 2n de Batxillerat.

Pensem que totes les activitats en les quals hem participat estan directament relacionades amb la tasca educativa i de formació que s’ha realitzat a l’institut al llarg del curs. Un cop més, reiterem el nostre agraïment a les famílies sòcies. També animen aquells famílies que encara no són sòcies de la nostra associació, perquè es facin de l’AMPA per poder arribar més lluny a l’hora d’ajudar l’institut.

Per acabar, des de la nostra associació us desitgem que gaudiu d’un bon estiu, i us recordem que estem oberts a la vostra participació i assistència, tot esperant poder tornar a comptar amb la vostra col·laboració el curs vinent.

Salutacions, LA JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA DE L’INSTITUT ROQUETES

Amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes

El museu del carrer és infinit. Són molts els artistes que inunden els carrers de les ciutats i les seves obres les podem veure diàriament. L'art urbà treu l'art dels museus a l'exterior per estar a l'abast de qualsevol.

Aquest és entre altres un dels objectius i propòsits de la pintura mural que hem realitzat a l'institut Roquetes: traspassar les parets de l'aula i expandir la nostra relació sensible i intel·lectual amb el nostre voltant a través de l'art urbà.

Aquest projecte, coordinat per les professores d'Educació Visual i Plàstica Begoña Hernández i Xelo Serrano, ha estat un llarg procés creatiu en el qual gran part de l'alumnat del centre s'ha vist involucrat ja que pràcticament tots els cursos de l'ESO han participat en el projecte.

El procés de realització d'un mural comença per l'elecció d'un suport en un àmbit d'exposició pública, en aquest cas la pintura ha estat realitzada sobre el mur de l'entrada principal de l'Institut Roquetes.

Aquest mur és de formigó i compta amb una extensió de 28 m de llarg per 2,5m d'alt.

Una vegada triat el suport, el següent pas és l'elaboració del disseny. Aquest procés creatiu va ser una proposta a l'aula en la qual van participar diversos grups del centre. Per a la realització del disseny es va proposar com a referència l'obra de diferents artistes i especialment l'obra de l'artista colombià Stinkfish que combina rostres anònims de persones amb colors molt vius.

La imatge final que es va projectar sobre el mur, a part de tenir un caràcter decoratiu, pretén transmetre els valors desenvolupats en el centre d'una forma simbòlica a través d'imatges abstractes i figuratives. El disseny conté la imatge de cinc joves dels quals es desprenen una sèrie de figures abstractes que a través de les seves formes i colors i d'una forma simbòlica representen l'esperit de l'educació, de l'aprenentatge, la creativitat, les idees, el pensament i l'art. Amb el color s’ha aconseguit contrastar, encara més, aquestes formes figuratives de les abstractes, perquè, d’una banda, els cinc rostres figuratius s’han acolorit en un gris fosc i un blanc trencat, i tanmateix, les formes simbòliques s’han materialitzat amb una combinació de colors càlids i freds. I per a culminar la composició del mural, hi ha dos escrits que donen inici i fi a la imatge: el lema de l'institut que es va triar per a aquest projecte, OMNES OMNIA OMNINO, i el nom de l'institut.

Treballar en aquest projecte artístic ha estat una experiència enriquidora i positiva, tant per a l'alumnat com per al professorat involucrat, ja que l'educació de l'art, proporciona un incentiu a l’observació, a la investigació, a la creativitat i a una postura crítica davant la vida. A més, el treball en equip va afavorir la relació i la comunicació entre els alumnes, a més a més de desenvolupar la motivació i el compromís. En definitiva, els alumnes han gaudit amb l'experiència i s'ha estimulat l’interès per l'art tant dins com fora de l'aula.

Lo basquEt 49

Aquest curs hem vist amb admiració com els alumnes de l’ESO, sota la direcció de les professores Begoña Hernández i Xelo Serrano, han embellit l’entrada principal del centre amb una magnífica pintura mural. Entre rostres en blanc i negre i formes abstractes policromades es pot llegir al marge superior esquerre l’expressió llatina Omnes Omnia Omnino. Però, què significa aquesta sentència?

Qui n’és l’autor? Per què és un bon lema per al nostre institut? I per què en llatí?

Què significa aquesta sentència?

Omnes Omnia Omnino són tres formes procedents de l’adjectiu llatí omnis –e, que vol dir “tot”. No ens ha de semblar un mot exòtic, atès que en català nombrosos cultismes i termes del lèxic cientificotècnic contenen aquesta arrel. Així, per exemple, sabem que els animals omnívors (de omnis “tot” i voro “devorar”) són aquells que mengen de tot, tant aliments vegetals com animals. I en literatura diem que el narrador és omniscient (de omnis “tot” i scio “saber”) quan coneix tot el que fan i pensen els personatges, àdhuc els esdeveniments futurs.

La frase Omnes Omnia Omnino, doncs, expressa el següent desig: “Que tothom (omnes) sigui instruït en tot (omnia) totalment (omnino)”.

Qui n’és l’autor?

L’autor és el gramàtic, filòsof i pedagog txec Iohanes Amos Comenius (1592-1670). Al viure en una Europa agitada per les persecucions i les guerres derivades de la Reforma, Comenius s’interessà per l’educació, convençut que era el mitjà per a canviar el món i assolir una societat justa i pacífica. La seua erudició i mètodes d’ensenyament li atorgaren tal fama que fou convidat a diversos països europeus per impartir classes. Per aquests motius, la Unió Europea donà el seu nom al programa creat el 2002 per promoure la cooperació entre centres de diferents països i el coneixement de les diverses cultures i llengües europees: el projecte Comenius. L’Institut de Roquetes hi participa de nou amb un projecte per als anys 2013-2015.

Lo basquEt 50

Per què és un bon lema per al nostre institut?

Comenius resumí el seu ideal d’educació amb la frase Omnes omnia omnino (formulada primerament en grec, πάντες, πάντα, πάντως ).

Omnes: ensenyar a tots “educar totes les persones, jóvens i vells, rics i pobres, nobles i plebeus, hòmens i dones” Comenius defensà la idea d’una escola pública a la qual tothom tingués accés i que fos garantida per les autoritats governamentals. Oposant-se a les idees dels seus contemporanis, considerava que també les dones havien de beneficiar-se de l’educació a tots els nivells i compartir les aules amb els hómens.

A més, exigí beques perquè els pobres poguessen assistir a l’escola i a la universitat.

Omnia: ensenyar-ho tot “que tothom sigui educat no en una cosa, en poques, o en moltes, sinó en totes les coses que perfeccionen la natura humana” Seguint la tradició humanista, Comenius no només conreà la filosofia i les lletres, sinó també les arts i les ciències. De fet, desitjava constituir una Pansofia, això és, un saber universal que englobés la totalitat de coneixements humans. Pensava que l’home ha de desenvolupar totes les seues capacitats per tal d’esdevenir un tot harmònic i atènyer així la felicitat.

Omnino: ensenyar totalment “educar totalment, no per a pompa, ans per a la veritat” Segons Comenius, cal que l’alumne aprenga no només un llistat de resultats, sinó sobretot la totalitat de principis i mètodes d’una disciplina, cosa que li permetrà esdevenir autònom en l’aprenentatge i establir lligams entre els diferents sabers. Per aconseguir això, els poders públics han de garantir una qualitat irreprotxable de l’ensenyament pertot arreu i a tots els nivells.

Per què en llatí?

La major part d’institucions acadèmiques d’arreu del món tenen una divisa llatina o grega. Això s’explica principalment pels següents motius: el prestigi del grec i el llatí com a llengües de cultura i coneixement; la universalitat de les llengües clàssiques, herència comuna i patrimoni del món occidental; la facilitat d’expressar en llatí i grec idees pregones i pensaments complexos d’una manera concisa.

Heus ací alguns exemples de lemes que apareixen als escuts de diverses universitats i centres d’educació: Sapientiae Liberi Libertati Sapientes: “Per a la saviesa lliures, per a la llibertat savis” (Universitat Rovira i Virgili) Libertas perfundet omnia luce: “La llibertat ho omple tot de llum” (Universitat de Barcelona). Sobre el sol apareix el cap d’Apol·lo, déu de les arts i les ciències.

Lo basquEt 51

FUSIÓ DE TRES FORMES NATURALS PER REFLECTIR LA PERSONALITAT

És una fusió de tres animals i d’un element de la naturalesa: el gos, l’àguila, la cabra i el foc. Aquest dibuix mostra el caràcter d’algunes persones. Guillem Ferré

És una fusió de l’aigua, la terra, el

És una fusió de dos animals i un astre. Representa

foc i el vent que fan aparèixer una

la força d’un guepard, la intel·ligència d’un ós panda

noia. Irene Verdaguer

i l’esperança que du la llum de la lluna. Alba Primé

Lo basquEt 52

Fusió que representa la interrelació entre tres elements: l’aigua, que ens dóna vida; les arrels, que creixen gràcies a l’aigua; i el cavall, el meu animal preferit, fruit d’ambdós elements. Sílvia Vizcarro

El dibuix representa la part solitària i misteriosa de les persones fusionada també amb el caràcter dominant. Yara Sarmiento

Amb aquest dibuix he volgut expressar el domini de l’aire, amb les ales del ratpenat; la força, amb les banyes; i la competitivitat, amb el guepard. Àlex Samsudean

Lo basquEt 53

Aquest dibuix és la fusió entre el guepard, l’àguila, la cabra i el cocodril.

Trobada catalana del projecte Tinguem cura del planeta El passat 2 d’abril, Ezzahra El Fahim, Pilar Álvarez i Jana Torres, vam anar al Parc Central del Vallès, a Sabadell, on vam assistir a la Trobada Catalana del projecte Tinguem Cura del Planeta.L’objectiu de la trobada era compartir i comparar diverses accions mediambientals que s’estan desenvolupant en diferents centres educatius. Érem 120 estudiants i 40 professors de 31 centres de Catalunya. Primerament, els joves vam assistir a una xerrada d’introducció; després, ens van repartir en grups d’unes quatre parelles per fer veure que ens entrevistaven i per explicar quines eren les nostres accions. Vam elegir els delegats que, per acabar, van fer un petit discurs.

Després de dinar, cadascú va anar a fer l’activitat que havia escollit. Ezzahra va fer un grafit, i Pilar i Jana vam anar a fer una mena de flashmob.

Sempre fa vergonya participar en aquestes activitats amb gent desconeguda però, personalment, aquest any va ser més còmode que l’any passat.

Lo basquEt 54

El garrofer, un arbre de la Mediterrània Treball de recerca d’Aida Ralda, finalista del Premi Federico Pastor Com cada any, el Consell Comarcal del Baix Ebre convoca els Premis Comarcals de Recerca, destinats a l’alumnat de segon de batxillerat de la comarca del Baix Ebre, en les seves dues modalitats: el Premi Federico Pastor, per als àmbits humanístic, social i artístic i el Premi Pare Romanyà, per als àmbits científic i tecnològic.

El jurat es reuneix durant el mes de maig, tot havent valorat prèviament les obres, i atorga una puntuació als treballs. Les tres obres de cada àmbit amb major puntuació són les finalistes. Després, els joves finalistes exposen oralment el seu treball davant dels membres del jurat i del públic assistent.

El treball de recerca El garrofer, un arbre de la Mediterrània, de l’alumna de segon de batxillerat Aida Ralda Baiges, tutoritzat pel professor David Carles, va quedar entre els tres finalistes. L’exposició del treball i el lliurament dels premis va tenir lloc el dia 18 de juny, a la seu del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Lo basquEt 55

TASTETS DE L’HORT L’hort ecològic de l’institut ja fa quatre anys que funciona. Treballem un hort ecològic amb l’objectiu d’oferir situacions d’aprenentatge a l’alumnat de la USEE. És un espai que facilita la interacció de forma natural i espontània. Hem d’agrair la col·laboració de diferents membres de la comunitat educativa i dels agents externs que voluntàriament hi participen.

Us donem a conèixer algunes activitats que l’alumnat de la USEE ha dut a terme:

Taller de borraines (21 de febrer) Aquest curs, vam plantar borraines a l’hort i vam fer un taller, a la cuina del centre, amb aquest producte tan apreciat a les nostres terres. Vam elaborar dos tipus de receptes, escollides per l’alumnat de 2n d’ESO. Les van preparar i les vam degustar. Per fer-ho, vam comptar amb la col•laboració de la nostra cuinera Pili Moragrega.

Visita al Grup de Consum conscient i ecològic La Vianda (17 de març) Durant la visita a La Vianda, l’alumnat de primer va gaudir de l’oportunitat de conèixer què fa i quins criteris té aquest grup de consum per funcionar. També va conèixer altres projectes paral·lels que du a terme, com ara Taca d’oli, Banc de Llavors de les Terres de l’Ebre i Ecoxarxa.

Lo basquEt 56

Visita a Antena Caro (17 de març)

En el bloc http://blocs.xtec.cat/institutroqueteshort/, mostrem el nostre projecte d’hort escolar ecològic. També l’hem donat a conèixer en el programa de ràdio El Món de la Pagesia, enregistrat el passat 17 de març de 2014, i presentat per Josep Olivas, pagès de Roquetes i membre del sindicat agrari Unió de Pagesos.

Jornada pedagògica USEE al Servei Educatiu del Montsià (26 d’abril)

El dia 26 d'abril, va tenir lloc a Amposta la trobada pedagògica “Un recurs per a la inclusió”, l’objectiu de la qual era difondre i compartir experiències i recursos entre professionals directament implicats en les Unitats de Suport a l'Educació Especial.

En aquesta trobada, Fina Ariño i Puri Forné van presentar l’experiència “Tastets d’hort” del nostre centre.

Lo basquEt 57

Taller de cuina i sala a l’Institut Bau de Tortosa (21 de maig)

L’alumnat de 1r d’ESO va realitzar un taller de cuina ecològica amb els productes de l’hort de l’institut. Van ser tutoritzats per estudiants de cuina i pel prestigiós cuiner Juanjo Roda, de l’Institut Joaquim Bau, de Tortosa. Paral·lelament els alumnes de 2n van realitzar un taller de sala -amb alumnes estudiants del mòdul de menjador- que va ser tutoritzat per Raquel, la cap de sala. A través d’aquest taller, van poder veure com plegar els tovallons, com es para una taula, com preparar còctels sense alcohol,...

Després del taller, vam compartir taula tots plegats per degustar els productes que havíem conreat. Vam menjar amanida de l’hort, truita de faves, truita de col, timbalet de bròquil, patates al forn... Va ser una bona i gratificant experiència per a tot l’alumnat de CCFF i ESO. Gràcies companys!

Visita a l’hort urbà de Tomàs Escoda, a Jesús (28 de maig)

Lo basquEt 58

Els alumnes de segon vam poder conèixer un hort urbà ecològic a la pedania de Jesús. El seu propietari, Tomàs Escoda, ens va atendre molt amigablement i ens va donar una visió molt concreta del que és un hort urbà, el qual tira endavant a base de treball i de constància.

Gràcies Tomás!

Visita a l’hort ecològic de Miquel Angel “Lo collitó”, d’Aldover (6 de juny)

L’alumnat de primer va fer una sortida en bicicleta des de Roquetes fins a Aldover, per la Via Verda, per visitar l’hort de Miquel Angel, conegut per “Casa el Guiño”.

Els alumnes es van mostrar molt encuriosits i li van fer tot tipus de preguntes sobre el seu hort: tipus de plantes, com treu el compostatge, com és el reg, quins adobs naturals utilitza, per què usa un plàstic biodegradable, etc.

El propietari, aprofitant que disposa d’una antiga sínia, va explicar-ne el funcionament i la importància que té l’aigua per als conreus.

“L’agricultura és la professió pròpia del savi, la més adequada al senzill i l’ocupació més digna per a tot home lliure” Ciceró

Lo basquEt 59

CURS DE COLOR, MODA I TENDÈNCIES En el curs de formació de L’ORÉAL que ens van impartir a l’institut, vam aprendre tècniques de venda de màrqueting i atenció al client, i a diferenciar-nos de la competència.

També van ensenyar-nos diferents colors per al tint (rossos, castanys i pèl-roig) i diverses tècniques de matxes i color. Ens van explicar com funcionaven com a empresa i quina era la finalitat dels seus productes (tints temporals, permanents i semipermanents). Després ens van deixar provar i practicar amb els seus productes.

Aquest curs em va donar idees per muntar la meva pròpia perruqueria en un futur. Ens van mostrar la seva idea d’anomenar les diferents zones de la perruqueria en anglès. Així, la zona on pentinem, fem recollits o acabats, l’anomenen Brushing bar. La zona de manicura, pedicura i d’altres tractaments, Nail bar. La zona de rentacaps, Back bar. Aquesta zona inclouria uns seients molt còmodes i una música relaxant. Finalment, la zona del color es diria Color bar.

Som al davant d’una perruqueria diferent i creativa, que pot atraure més clients, ja que és un negoci més modern i més atractiu.

En definitiva, aquest curs va resultar profitós i em va inspirar molt per al dia que hagi de crear la meva pròpia empresa.

Lo basquEt 60

Lo basquEt 61