El Prat, un viatge musical · La música moderna al Prat (1961-2015)
113
“Sunshine” fa de Carrots un dels grups de l’any (2002) Després de la gira del primer disc, Enrique Forner deixa la bateria i la seva plaça és assumida per l’argentí Matías Segovia, del grup de rock Ovni, que en aquells anys comptava també amb el pratenc Xavi Ribas al baix i amb col·laboracions de Robert Castellanos a la guitarra. Carrots actúa a la Festa Major del 2001 compartint cartell amb Sexy Sadie, tot just després de tornar de Cadis de gravar el segon disc amb Paco Loco, que a més de productor era el guitarrista dels Australian Blonde. Uns mesos més tard, ja a l’any 2002, veuria la llum Sunshine, el treball més recordat de Carrots i també el més venut, arribant a les 4.000 còpies. En aquesta nova entrega van rebaixar la tonalitat psicodèlica i augmentar la visibilitat d’un pop ‘sixtie’ confeccionat a la moderna a l’estil dels contemporanis britànics Supergrass. Maciá ho explica així: “després de desfogar-nos amb el primer treball ens vam centrar molt més en la música, amb més experiència i dominant millor el que podíem fer a l’estudi”. És evident que hi havia un canvi musical i, tot i que no era premeditat, el mateix grup se’n adonava mentre elaborava les cançons i les enregistraven que estaven fent alguna cosa especial. I tant ho va ser que aquell disc els va situar en el mapa de la música, igual que El Prat es convertia en un petit bressol psicodèlic amb el single Sunshine, un clàssic immediat del pop modern, sonant a llocs tan llunyans com el Japó, a on es va arribar a editar el disc igual que als Estats Units. La crítica els rep amb els braços oberts i fan gira participant en els principals festivals espanyols com el FIB de Benicàssim, l’Isladeencanta o Contempopránea, convertint-se en un dels grups de moda d’aquell any. El disc, produït pel famós productor del rock independent Paco Loco, contenia força varietat estilística, fins i tot amb un sorprenent tema ballable com és Cinema, però es caracteritzava en el seu