Time Out Sports #06 Edició Especial BWMF Desembre 2018

TIME OUT S P O R T S REVISTA #06

1. DISCIPLINA / 2. ESFORÇ / 3. COMPANYERISME / 4. HUMILITAT / 5. HONESTEDAT / 6. FAIR PLAY.

TIME OUT SPORTS

1

2/3

4/5

6

1. DISCIPLINA / 2. ESFORÇ / 3. COMPANYERISME / 4. HUMILITAT / 5. HONESTEDAT / 6. FAIR PLAY.

2

REVISTA #06

CONTINGUTS

EDITORIAL / / page 04 HISTÒRIA / D’ANDORRA A LLORET DE MAR / page 06 VICTOR MORELL / COACH / page 13 MIREIA RICO / LA MIRADA JOVE / page 14 SERGI PEDREROL / DIRECTOR TÈCNIC / page 16 MARIO DEL FAVERO / HABAWABA I BWMF / page 22 MARC COMAS / PASSIÓ PEL WATERPOLO / page 28 EL LLIBRE D’EN “BETO” I EN JOSU / MTA I WATERPOLO / page 38 DESTAQUEM / DARRERA DE BAMBOLINES / page 44 INVISIBLE TRAINING / EL TRACTAMENT DE LA LUXACIÓ (I) / page 46

TRINI VICENTE, DIRECTORA D’EDICIÓ; SERGI RUIZ, ANDREA GISBERT, JON BILBAO, RITXI LÓPEZ, XAVI LINDE, REDACCIÓ; SARAY BARÓ, MÍRIAM ARNAU, DISSENY, GRAFISME I MAQUETACIÓ; TRINI VICENTE, PUBLICITAT JOSEP ARNAU I ATELIER PHOTO, FOTOGRAFIA

3

TIME OUT SPORTS

EDITORIAL

F

er esport és beneficiós per a tothom, i en l’etapa de desenvolupament com la infantessa, és gairebé essencial.

Cada vegada són més els metges i científics que estan convençuts dels avantatges de fer esport des de petits, ja que aporta beneficis físics i emocionals als nens i nenes.

Practicar esport des de la infantessa millora la salut, donat que prevé l’obesitat, desenvolupa l’agilitat i els reflexos, s’obté una major capacitat de concentració, incrementa el rendiment escolar i els fa més sociables, ja que l’esport infantil no es basa en la competetitivitat. També els ajuda a tenir auto-confiança i els eleva l’auto-estima. En definitiva, els nens i nenes que practiquen esports són més sans i més sociables.

Un dels millors esports és la natació, però els hi pot resultar una mica avorrit, practicant esports d’equip s’ho pas-

sen millor i comparteixen emocions. I en aquest punt creiem que el waterpolo és l’esport més complet.

El waterpolo aporta molts beneficis a la salut i es posen en pràctica qualitats com la força, la resistència, la velocitat, estimula la coordinació, el sentit de l’orientació i l’equilibri, enforteix la musculatura i dona més capacitat pulmonar.

Com és un esport d’equip, es desenvolupen valors com la disciplina, el companyerisme, la humilitat, la honestedat, la superació i la competitivitat sana. Les relacions entre els jugadors, inclús de diferents equips, és d’una connivència total.

Us animem a incentivar als vostres fills a la pràctica d’aquest esport, tot un món d’aigua, Be Water My Friend.

TRINI VICENTE, Cap de redacció

4

REVISTA #06

C/ SANT BONAVENTURA, 25 · 08870 · SITGES

TINTORERIA

LA ROSA telf. 93 222 42 72

5

TIME OUT SPORTS

BE WATER MY FRIEND

Un torneig de waterpolo, entre equips de tot el món, on tothom és el guanyador.

6

REVISTA #06

fig. 01 / Foto zenital a la piscina de Lloret de Mar el passat Be Water My Friend amb jugadors de varis equips.

HISTÒRIA Photo: Josep Arnau / Text: Trini Vicente

B

e Water My Friend, és una associació sense ànim de lucre, que té com a objectius dinamitzar i promocionar activitats esportives entre els joves de tot el món, centrant-se majoritàriament en el waterpolo, recompensar el treball necessari en la formació amb la oportunitat d’adquirir noves habilitats i competir a nivell internacional. Així mateix, formar als joves en els valors de la disciplina i l’esforç, oferir-los experiències internacionals que els permetin generar un interessant networking, millorar la qualitat dels esports minoritaris a través de la interacció i organitzar “stages”, seleccions i intercanvis entre els jugadors de diferents països, permetent l’adquisició de noves experiències que elevin el nivell dels jugadors de waterpolo.

L’associació és independent de qualsevol club, es manté gracies a les quotes dels associats i no pretén substituir el treball d’altres associacions o federacions, sinó complementar-lo.

L’any 2013, un grup d’amics amants del waterpolo, entre ells pares de jugadors i practicants d’aquest esport, valorant i analitzant la falta de tornejos de waterpolo fora de l’àmbit de federacions, van concloure que no existia cap competició de formació a nivell internacional per a joves al nostre país, alguna cosa que els donés continuïtat i evolució en aquest esport.

7

Va començar llavors a formar-se la idea d’organitzar un torneig en el qual poguessin competir jugadores i jugadors de diferents nacionalitats, que motivés a joves de tot el món a practicar

TIME OUT SPORTS

el waterpolo i alhora poguessin compartir experiències, donant-los l’oportunitat d’establir un nou circuit de participació, de fomentar la integració social i el rebuig de qualsevol forma de racisme, de promocionar els valors com la solidaritat i l’equitat en el desafiament amistós, practicar la no violència i el respecte a les normes i a l’adversari, veient-ho com un amic amb qui jugar, tenir un ensenyament i uns valors educatius en l’esport, la competició, la igualtat entre els quals guanyen i els que participen amb honor.

Jané, exseleccionador espanyol de waterpolo. El palmarès de Joan Jané és destacat com a màxim responsable de la selecció espanyola de waterpolo, amb la que va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta del 96, als campionats del món de Perth al 98 i Fukuoka el 2001. Amb l’equip femení de la Xina va obtenir la plata en els Mundials de Xangai del 2011.

També es va poder comptar amb Rubén Michavila (subcampió olímpic amb Espanya als Jocs de Barcelona) Vjeskoslav Kobescak (entrenador de Mladost Zagreb i doble medallista olímpic) i Eugeni Asencio (Tècnic en tres finals olímpiques) entre d’altres rellevants esportistes i col·laboradors.

Tenint ja la idea formada i com desenvolupar-la, es tractava de trobar un lloc que s’adaptés a les necessitats, que tingués les instal· lacions adients i alhora donés col·laboració.

Aquesta cerca els va portar a Andorra, on la Federació Andorrana de Natació es va fer ressò de la importància d’un torneig d’aquestes característiques i els va donar el recolzament que necessitaven per a fer realitat aquell somni.

Va començar llavors, al setembre de 2013, la I BWMF Cup amb la participació de 450 jugadors de 32 equips de 6 països diferents, per a les categories infantil (12-13 anys) i cadet (14-15 anys) a la piscina Centre Esportiu Els Serradells.

Entre aquestes col·laboracions, cal destacar la cooperació amb la Waterball Festival, un torneig disputat a Itàlia, entre equips de waterpolo de tot el món, format per nens de l’Under 10 i Under 13. En els seus inicis el campió de Rosalina participava al BWMF i el campió de l’U13 anava al Waterball Festival.

Actualment el campió del Waterball Festival de Rosalina guanya una plaça a la BWMF de setembre. BWMF, amb una selecció de 14 jugadors, té una plaça en el Waterball Festival de l’any següent.

En aquesta primera edició de BWMF, a més de jugadors i tècnics, es va comptar amb Joan

El 2015 el torneig va passar a disputar-se a La Piscina Olímpica del Centre Esportiu de Lloret

fig. 02 / carrer per a escalfament; fig. 03 / episodi d’un partit.

fig. 02

fig. 03

8

REVISTA #06

9

TIME OUT SPORTS

10

REVISTA #06

de Mar, donat que la piscina Els Serradells d’Andorra necessitava fer el manteniment d’aquesta instal·lació i no estaria disponible per a l’edició de la III BWMF.

Atlanta 96. Ha disputat quatre Olimpiades i ha sigut dues vegades campió mundial, Perth en 1998 i Fukuoka en 2001.

També com a representants de l’Associació, al comitè tècnic estan Alex Corres i Juan Carlos Sanchón. A més d’altres representants com Marc Comas, Dídac Cobacho, Beto Fernández, Daniel Gómez, Nil Martin i Ferran Plana, que ofereixen la seva col·laboració de forma totalment altruista.

Actualment es celebren tres tornejos anuals en la categoria infantil mixta, cadet (femení i masculí) i juvenil (femení i masculí).

BWMF compta amb l’assessorament d’un comitè tècnic, que està format per responsables de 7 importants clubs catalans i 2 representants de l’Associació.

El Director del torneig és el Sr. Mario del Favero, que té una gran experiència en la direcció de competicions a Itàlia i que va ser un dels fundadors del HabaWaba. Des de la creació de l’Associació Be Water My Friend ha col·laborat desinteressadament en tots els tornejos realitzats.

El passat mes de setembre, de l’1 al 9, es va disputar a la piscina olímpica de Lloret de Mar, la VI BWMF Cup 2018. Una nova edició del torneig internacional de waterpolo amb tres categories: Under 13, Under 15 Masculí i Under 15 Femení, en el que, novament, van participar equips de diferents països.

Totes aquestes persones, a més d’altres anònimes, algunes empreses i institucions, són les que amb entusiasme i dedicació totalment desinteressada, fan possible que la coordinació, fora i dins de la piscina, sigui perfecta.

El president de l’Associació, Jordi Setó, és qui s’encarrega de l’organització i de la logística.

Xavier Aguayo, vicepresident, és el responsable de les relacions internacionals. Darrere d’ells, hi ha un grup de persones que ofereixen el seu treball i suport perquè aquest excepcional projecte segueixi avançant i es pugui dur a terme.

Està a punt d’arribar la VI BWMF Cup 2018 en l’edició Junior, que es disputarà a Lloret de Mar del 27 al 30 de desembre de 2018. Time Out Sports donem el nostre suport i la nostra col·laboració a aquesta gran família. Volem que els nostres joves continuïn tenint l’oportunitat de complir els seus somnis.▪

El Comitè Tècnic està format per Sergi Pedrerol com a president. El palmarès de Pedrerol és destacat amb el combinat espanyol, amb el qual va guanyar la medalla de Plata als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i la medalla d’Or a

fig. 08 / Vista frontal piscina de Lloret de Mar; fig. 09 / cartell Under13 i Under15 fig. 09

fig. 08

11

TIME OUT SPORTS

12

REVISTA #06

VICTOR MORELL COACH Photo: Josep Arnau / Text: Trini Vicente

A

quest ha estat el primer torneig de -Esperes tornar en properes edicions de BWMF per a Víctor Morell. Morell va BWMF? ser jugador de waterpolo al CN Catalunya Sí, és clar! Si el club ho permet, estaria durant tota la seva vida esportiva, llevat encantat. d’una temporada que va jugar amb l’AESE. -Què destacaries de tot el torneig?

El “Cata” sempre ha estat casa seva, se sent L’organització. És de 10. Tens temps per a molt orgullós del seu club i això es nota entrenar i a més hem fet sis o set partits quan parles amb ell. Actualment Morell que van molt bé per a la temporada. és el segon entrenador de l’absolut femení -Creus que a nivell internacional us pot d’aquest club. donar visibilitat?

Viure aquest torneig de BWMF l’ha semblat Sí, per descomptat!. Per al Club Natació una experiència molt positiva.

Catalunya, que som un club històric, va -Què ha significat per a tu estar en aquest molt bé. Y per a promocionar el nostre torneig? esport, que malauradament és minoritari.

Molt. No només per representar al CN Ca-Què creus que es podria millorar per a talunya, sinó per veure créixer fomentar el WP? “Ha sigut un torneig Crec que les televisions a les noies en pretemporada i fer poc a poc un millor equip. molt agradable i molt nacionals s’ho haurien de fer Tenim algunes noies noves, i maco. L’organització mirar. No pot ser que només es aquests tornejos serveixen per retransmeti futbol o basquet, és de 10” a cohesionar l’equip. i no obstant això, esports que -A nivell personal, que creus que us donen medalles a les Olimpíades, com el aporta? waterpolo, només transmeten partits de les Molta experiència. Jugar amb equips de Copes del Rei. fora de Catalunya fa veure el nivell que -Estàs aquí com a representant del Club, tens. Veure la qualitat que tenen, per com a entrenador i com a màxim responsaexemple, les hongareses o les sèrbies, ajuda ble de les noies. És molt difícil controlar a molt. A més les noies fan amigues i amics tanta joventut? d’altres països i s’ho passen molt bè.

Sí, és força difícil, i més, ara estan a “l’edat -Quins valors creus que aporta el WP a del pavo”. Encara que gràcies a Déu no es les jugadores y jugadors? porten tan malament, i per una altra banda, Compromís, sobre tot. Disciplina esportiva és bo tenir una mica de “vidilla” de tant en i amistat dintre del aigua, el respecte al tant!!! ▪ rival y als teus propis companys.

13

TIME OUT SPORTS

MIREIA RICO LA MIRADA JOVE Photo: Josep Arnau / Text: Trini Vicente

P

arlem amb Mireia Rico, exjugadora del UE d’Horta i actualment waterpolista al CN Catalunya, ens explica la seva experiència al VI BWMF CUP. Anteriorment havia participat en altres tornejos, com la Women Spring Cup, però aquesta és la primera vegada que participa al BWMF. Ha viscut aquesta edició de BWMF amb molta il·lusió. Ens explica que en aquest moments és nova al CN Catalunya, i el fet d’estar present en aquest torneig, en el que participen diversos països, ha sigut una experiència molt positiva, donat que ha pogut conèixer nous equips i clubs, tant nivell nacional com internacional, i també persones de diferents cultures.

Destaca de la seva participació en BWMF l’experiència vívida, però també el fet de poder viure en primera persona l’animació de tant públic. El fet de sentir aquesta escalfor ha sigut molt gratificant per a ella.

Aquest primer contacte amb BWMF ha sigut per a Mireia una nova oportunitat per a conèixer-se a si mateixa com a jugadora i aprendre d’altres equips. També li ha servit per a conèixer més al seu entrenador, saber entendre quan la corregeix i perquè ho fa.

Però també ha estat una oportunitat per a unir-se més al seu equip.

Per a Mireia, que té moltes amigues i amics en altres clubs del país, el fet de poder conviure i veure el joc de les waterpolistes croates o italianes ha sigut molt interessant, perquè sempre es pot aprendre dels demés i en aquest cas, ha pogut fer-ho mentre jugaven i convivien.

Per a Mireia Rico, com a jugadora participant, ha estat una vivència molt interessant i enriquidora i estaria encantada de poder tornar a viure-la a la propera edició d’aquest BWMF. Som-hi Mireia, ens veiem a la propera! ▪

fig. 12 / Mireia Rico durant l’entrevista; fig. 13 / Mireia durant un partit.

fig. 12

fig. 13 14

REVISTA #06

15

TIME OUT SPORTS

SERGI PEDREROL

“Probablament els nens que són aquí no són conscients de tot el que aprenen, no només de waterpolo, sinó amb la convivencia”

16

REVISTA #06

INTERVIEW

SERGI PEDREROL DIRECCIÓ TÈCNICA Photo: Josep Arnau / Text: Trini Vicente

S

ón poques les persones que no coneixen a Sergi Pedrerol. Jugador del CN Molins de Rei, del CN Catalunya i del CN Sabadell, el 2008 torna al CN Molins on esdevingué entrenador.

Va ser set vegades campió de Lliga i set de la Copa del Rei. Va jugar catorze competicions europees de clubs en què guanyà una Recopa, una Copa d’Europa i dues Súper Copes. Ha participat en quatre Jocs Olímpics i fou 431 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà la medalla de bronze i de plata als Campionats d’Europa,

17

TIME OUT SPORTS

INTERVIEW

la medalla d’or i de plata als Mundials.

Va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i l’or a Atlanta 96. Ha rebut la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació, les medalles de serveis distingits de d’or, de plata i de bronze. També ha obtingut cinc medalles extraordinàries al mèrit esportiu de la Real Federació Espanyola de Natació i la medalla del Reial Orde Olímpic del Comitè Olímpic Espanyol.

ORGANITZAR A 300 O 400 NENS EN CADA TORNEIG, HOTELS, EL TORNEIG MATEIX, TRANSPORTS, NO ÉS UNA FEINA QUE ES FACI EN UN MES. QUAN ACABA UN TORNEIG JA ESTEM TREBALLANT PEL SEGÜENT.

- Sergi, com vas començar a BWMF? Vaig començar com a membre de l’Staff del CN Molins de Rei. Vaig conèixer a Jordi Setó, quan van començar a fer una roda de contactes per a veure qui els podia ajudar en aquest projecte i em vaig oferir, igual que més gent. Així va començar la nostra relació fa uns cinc anys - Quina és la teva funció a BWMF? Sóc el director tècnic, o alguna cosa així,

això em van assignar els membres que formen part de la Comissió Tècnica de BWMF, però sóc el mateix que qualsevol altre dintre de l’associació. Tots fem el que podem, estar el màxim temps possible durant els tornejos, reunir-nos per a parlar de waterpolo, del torneig i cercar coses noves.

- A on vol arribar BWMF? Arribarà on la família de BWMF creiem que podem arribar. És molta feina la que comporta això, no nomes per nosaltres, sinó per la gent que organitza la logística del torneig, cerca d’hotels, instal·lacions, és molta feina, encara que no ho sembli.

- Què creus que aporta als joves waterpolistes?

Probablement els nens que estan aquí no son conscients de tot el que aprenen. No només de WP, sinó la convivència, és un torneig que es fa des d’una edat infantil, i segurament quan arriben a BWMF és el primer torneig internacional en el que participen. Tot són experiències. A més es fa a principi de temporada, en les categories infantil i cadet, per la qual cosa és un bon inici.

- Què t’aporta a tu personalment?

El fet d’ajudar en tot el que pugui ja és una satisfacció, estar amb persones que no es guanyen la vida amb això, al contrari, posen el seu temps, i en alguns moments diners de la seva butxaca, per tirar endavant un projecte com aquest, m’omple i em fa sentir molt satisfet.

- De l’1 al 10 como classificaries l’esforç que suposa l’organització d’un esdeveni-

18

REVISTA #06

ment com aquest i perquè?

Un 11. Jordi Setó, Fina, Cristóbal, Juan Carlos, Alex, totes les persones que en el seu dia van parir això, organitzar a 300 o 400 nens en cada torneig, hotels, el torneig mateix, transports, no és una feina que es faci en un mes. Quan acaba un torneig ja estan treballant pel següent. És un treball que segurament la gent no aprecia, però que és brutal, i vull ressaltar l’esforç altruista de tota la gent que col·labora amb BWMF, això pel món del waterpolo és un luxe que hem de recolzar entre tots.

- Des de la teva experiència personal, com

veus el moment actual del WP? Que es podria millorar?

Millorar sempre es pot. No sabria dir ara coses concretes, des de las federacions internacionals s’està intentant un canvi en el reglament del WP. Hi ha coses que estan bé, altres menys. En aquest sentit ens hem d’adaptar a les novetats que vinguin. En quant al WP Català, crec que estem en un moment molt dolç. Venim d’un Europeu en el qual vam guanyar medalla, d’uns Mundials, femení i masculí, en els que s’estan guanyant medalles. En aquest sentit crec que el rendiment que estan donant els esportistes és brutal. ▪

fig. 16 / Sergi Pedrerol durant l’entrevista; fig. 17 / durant l’entrega de premis

fig. 16

fig. 17 19

TIME OUT SPORTS

BE WATER MY FRIEND UNA DECLARACIÓ D’OBJECTIUS Competint contra els millors és la forma més adecuada de millorar.

La recompensa de la dura feina, necesaria en la formació, amb l’oportunitat d’adquirir noves habilitats i competir a nivell internacional.

Formar als joves en els valors de la disciplina i l’esforç.

20

REVISTA #06

PREMISES HAN DE SER VARIADES

Sostenible, duradera, independent, no ha de sustituir, ha de ser variat, ha de ser un lloc amb la promoció de l’esport minoritari.

21

TIME OUT SPORTS

MARIO DEL FAVERO

El grup de Be Water My Friend estĂ molt unit, es treballa amb la mateixa sintonia.

22

REVISTA #06

INTERVIEW

MARIO DEL FAVERO

HABAWABA I BE WATER MY FRIEND

Photo: Josep Arnau / Text: Trini Vicente

Q

uant temps portes dedicant-te al món del Waterpolo?

L’any 2000, quan el meu fill va començar a jugar al waterpolo, vaig començar com a dirigent d’un equip juvenil italià. Quan vaig acabar aquesta activitat, em van cridar per organitzar la primera HabaWaba, l’any 2008. Des de llavors estic al món del WP. -Com vas arribar a aquest esport?

El meu fill havia començat a nadar quan tenia 6 anys, i ho va fer fins que va complir 14. Va arribar un moment que començava a estar cansat de fer només natació. Ell

23

TIME OUT SPORTS

INTERVIEW

volia continuar fent esport aquàtic i es va decantar pel waterpolo.

D’aquesta manera vaig arribar jo.

-Tens una gran experiència en la direcció de competicions a Itàlia, és molt diferent portar la direcció a Itàlia respecte a Espanya?

diferent és que hi ha més tornejos que aquí, llavors el nivell mitjà és una mica més baix. Un torneig d’aquest nivell és molt difícil trobarho a Itàlia. Pensant en jugadors més joves, solament HabaWaba pot competir amb BWMF, aquesta és la continuació natural del HabaWaba.

Si i no. És una mica difícil contestar a aquesta pregunta. A Itàlia i a Espanya va començar igual. Un grup

-Vas ser un dels fundadors de HabaWaba, com va sorgir aquest projecte?

Va sorgir d’una idea d’un grup de persones que ja estaven en waterpolo. Gabriele Pomilio, el millor dirigent de tota la història de la federació italiana, i que va estar a Barcelona en les Olimpíades del 92, era una persona plena d’idees.

Un dia es va posar en contacte amb un grup de persones, jo llavors no hi era, i els va dir: “què us sembla si fem alguna cosa per als nens de 9,10, 11 anys?” i els hi va exposar la seva idea, perquè tothom pensa en els nois grans, però en els nens petits ningú pensava. Va tenir una bona resposta i es va decidir que provarien de fer-ho, però que necessitarien d’una persona que pogués coordinar, a nivell organitzatiu. Una de les persones que formava part d’aquest grup era el director de l’empresa on jo treballava, i em coneixia. Em va preguntar si volia col·laborar amb ells per organitzar un torneig de waterpolo per a nens.

Els vaig dir que sí, encara que en aquell moment no sabia el que estava contestant, ni que significava allò. I vam començar!. Aquella edició va ser molt difícil, perquè

EL JOVES ESTAN CONVIVINT EN UN VILLAGE, AGAFAN EXPERIÈNCIES AMB JUGADORS D’ALTRES PAÏSOS; TORNEN A CASA AMB MÉS CONEIXEMENTS I UN NIVELL MÉS ALT DE PREPARACIÓ TÈCNICA.

d’amics, que estaven més o menys bojos, i que van tenir una idea: -“Podríem fer alguna cosa per als joves que juguen al waterpolo?”- Sense saber exactament com i de quina manera, sense saber qui els podria ajudar o fer alguna cosa per aquest projecte i sense saber si aquesta seria una bona idea o no. Cal remarcar que el grup BWMF està molt unit, es treballa en la mateixa sintonia.

A Itàlia, l’única cosa que potser

24

REVISTA #06

INTERVIEW

no teníem idea de com trobar un lloc amb habitacions, piscines adequades…etc. El primer any es va realitzar a Castel Volturno, un poble prop de Nàpols. A partir del segon any vam organitzar-la a Lignano Sabbiadoro, prop de Venècia, i on avui es continua fent el torneig HabaWaba.

torneig no hagués de fer res (ens diu rient). El que faig és controlar el grup que organitza els àrbitres, les taules. Controlar que tot estigui en ordre, les porteries, el camp i solucionar possibles problemes que puguin sorgir. Respondre a entrenadors, dirigents o acompanyants quan creuen que hi ha hagut un problema en el joc, perquè gairebé sempre es creu que la culpa és dels àrbitres, que han xiulat malament alguna jugada, doncs, fer veure, entendre i comprendre, tant si hi ha alguna cosa que ha pogut estar malament, com si no ha estat així.

Parlar amb les persones i solucionar aquests petits problemes.

-Actualment ets el director del torneig de BWMF, com vas arribar a aquest torneig?

Els pares d’alguns participants del habawaba em van preguntar si voldria ajudar-los a organitzar un torneig aquí i els vaig dir que sí, perquè no? I aquí estic.

-Al principi, els tornejos es feien a Andorra, per què allà?

-Què fa un director de torneig?

Jo esperava que el director de

Quan vam començar a plantejar

fig. 22 / donant el premi al gol 1000; fig. 23 / durant l’entrevista,

fig. 23

fig. 22 25

TIME OUT SPORTS

INTERVIEW

-Què t’aporta a nivell personal?

aquest torneig BWMF, la primera pregunta va ser: on? I la segona: quant costa? Perquè no sabíem quants equips voldrien participar.

Pocs creien en un grup que ningú coneixia i que a més anava a demanar ajuda per organitzar un torneig. Semblava que estàvem tots bojos! Vam aconseguir l’ajuda de la Federació d’Andorra, i gràcies a això vàrem estar dos anys. Després d’això vam tenir un problema, perquè

La possibilitat de conèixer millor als meus amics espanyols, que som amics des dels primers tornejos, i les ganes d’estudiar un idioma nou, el castellà. Perquè el primer any a Andorra, parlava només l’anglès, i no em sembla correcte que tots parlin en català o castellà i jo en anglès o italià. Per desgràcia no vaig poder estudiar català, perquè no hi ha escoles a Itàlia. Després de 5 anys espero arribar a comprendre i parlar bé l’idioma.

-Com creus que influeix aquest tipus de torneig en els joves que hi participen?

PER MILLORAR EL WP HEM DE COMENÇAR AMB ELS JOVES, I LA IDEA DE GABRIELE POMILIO DEL 2008 VA SER UNA GRAN IDEA.

Hi ha dos grups de joves. El grup que ve per aprendre, perquè encara estan en un nivell baix, i veuen com juguen els que tenen un nivell més alt. Però a més estan vivint en un petit village, agafen experiència amb jugadors d’altres països. I tornen a casa amb més coneixement i un nivell més alt de preparació tècnica.

Els grups millors en una competició són grups que vénen aquí per a guanyar, i per a ells és molt important. També és una forma que els clubs es trobin i puguin entaular una amistat, a més de poder anar a tornejos d’altres clubs tenint una bona relació.

la piscina d’Andorra necessitava manteniment i no estava disponible per l’any següent. El president, Jordi Setó, va buscar un altre lloc i vàrem trobar aquest. És un lloc molt adequat, perquè té una piscina molt bona, amb bones instal·lacions, tant a nivell esportiu com a hoteler, i aquí estem!

-Des de la teva experiència, com veus el moment actual d’aquest esport i quines coses creus que es

26

REVISTA #06

INTERVIEW

podrien millorar per fomentar-ho? És una pregunta difícil. Moltes persones pensen amb la manera de com millorar-ho.

Jo crec que hem de començar amb els joves, i la idea de Gabriele Pomilio del 2008 va ser una gran idea. El problema és sempre el mateix. No hi ha molts espectadors en els partits de waterpolo. És molt difícil transmetre la idea d’un esport que no és fàcil de veure. Perquè el joc es desenvolupa a l’aigua, així si no has jugat és difícil apassionar-se amb aquest esport. El joc és molt fragmentat, perquè quan els àrbitres xiulen, el joc es para, es reprèn i després de tres segons una altra vegada el xiulet de l’àrbitre! Hi ha gent que no ho entén.

-Quins objectius tens per a un futur?

Continuar, aquí i a Itàlia. On em cridin jo vaig, perquè m’agrada!

fig. 24 / en plena feina a peu de piscina.

27

INTERVIEW

MARC COMAS

Photo: Josep Arnau / Text: Trini Vicente

PASSIÓ PEL WATERPOLO La seva passió pel waterpolo l’ha portat a Be Water My Friend. Com a membre del Comité Tècnic, entre tots treballen per innovar i trobar nous sistemes de competició fent creixer l’associació BWMF.

TIME OUT SPORTS

“TOTS ANIMEM I INCITEM PERQUÈ AIXÒ SEGUEIXI ENDAVANT, ÉS UN “WIN TO WIN” TOTAL I ENS DONA UNES EXPERIÈNCIES PERSONALS I UNES AMISTATS QUE QUEDEN PER A SEMPRE”

E

xplica’ns els teus inicis en BWMF

Vaig començar participant a la segona o tercera edició. Quan vam arribar vam veure que era un torneig diferent, on jugaven equips estrangers, equips nacionals i catalans. Eren unes edicions d’un torneig innovador, mai s’havia fet cap d’aquestes característiques aquí a Catalunya. Al principi es feia a Andorra la Vella, era un tornegi molt ben organitzat, que tenia una infraestructura i una logística molt bona i a més a més com a club et donava la possibilitat de que nens joves poguessin tenir partits de caràcter internacional.

A les edicions d’Andorra no vaig participar, perquè no em tocava anar amb l’equip, vaig arribar a la primera de Lloret com a entrenador del CE Mediterrani. La veritat és que era un èxit. Les primeres d’Andorra ja van tenir moltíssima afluència d’equips, les dates eren molt bones i crec que a partir de Lloret va començar a créixer molt el torneig.

Quina és la teva funció a BWMF? A partir del tercer o quart any amb una sèrie de representants dels clubs, es va crear un Comitè Tècnic, que està format pels representants dels clubs que portem més temps participant en el torneig. Jo vaig ser dels últims a entrar en aquest Comitè. El que es fa és intentar professionalitzar totes les àrees de BWMF i sobretot ens encarreguem de sistemes de competició, innovació, possibles projectes, canvis d’estructura, tot encarat a la vesant dels tornejos i de com innovar-los.

En aquests anys, amb el comitè tècnic, hem fet coses molt maques, com les seleccions de BWMF, o passar el BWMF juvenil al Nadal.

Hi han molts projectes en ment, el que fem és intentar fer créixer l’associació BWMF. Personalment, què t’aporta BWMF? BWMF és una experiència molt gratificant, sobretot perquè tinc molts amics, ens trobem molts entrenadors i amb molta gent relacionada amb el waterpolo i vivim uns dies fantàstics. L’ambient pels nanos és molt bo, però pels entrenadors també ho és. Són dies molt distesos, parlem molt de waterpolo i convivim amb els nostres amics.

El waterpolo català és molt endogàmic i ens portem mot bé des de fa molts anys i BWMF ens dona unes experiències personals i unes amistats que queden per sempre.

Perquè creus que és important que els joves participin en aquest tipus de torneig?

A Catalunya tenim una Federació i una competició molt bona, crec que fa pujar molt el nivell dels nanos catalans respecte al waterpolo a nivell nacional, si a sobre li sumes que BWMF et dona un caràcter internacional el complement és perfecte, perquè a la fi els nens i els equips estan jugant el Campionat de Catalunya, els Campionats d’Espanya i el BWMF amb un caràcter internacional. Això els dona molt de bagatge i experiència per anar creixent.

Quines lliçons de vida creus que pot donar

fig. 26 /Marc Comas abans d’un partit; fig.

27, 28 i 29 / Durant un partit al BWMF a la piscina de Lloret de Mar.

30

REVISTA #06

fig. 26 a 29

31

TIME OUT SPORTS

fig. 30

fig. 30 / durant el transcurs d’un partit a la piscina de LLoret de Mar.

32

REVISTA #06

INTERVIEW

aquesta experiència?

Acabes convivint amb diferents maneres de veure el waterpolo i amb diferents equips.

Els nens estan tres o quatre dies en un hotel convivint amb nens d’altres clubs i altres nacionalitats, parlant altres idiomes, jugant sistemes diferents de waterpolo, això els enriqueix. A Catalunya ho podem fer, tenim un entorn envejable a nivell de waterpolo.

A la gent li agrada venir aquí a fer tornejos i participar. El ventall és molt gran. Al BWMF que es farà ara al Nadal, vindran

A CATALUNYA TENIM UNA FEDERACIÓ I UNA COMPETICIÓ MOLT BONA, SI LI SUMEM QUE BWMF ET DONA UN CARÀCTER INTERNACIONAL, EL COMPLEMENT ÉS PERFECTE

forma part de nosaltres i ens ho prenem professionalment, volem veure’l créixer buscant nous horitzons.

Com classificaries de l’1 al 10 l’esforç que suposa l’organització BWMF? És un esforç molt gran. Nosaltres estem al comitè tècnic, però hi ha gent que porta el tema logístic i això és molt més sacrificat, perquè son molts dies que t’has d’agafar de les teves vacances a la feina, perquè no et dediques professionalment a això només, realment és un sacrifici molt gran. T’ha d’agradar molt el waterpolo, ho has de viure.

BWMF és un projecte que va sorgir d’uns bojos del waterpolo que volien donar-li als nanos una millora de condicions a molts nivells i quan fas una cosa que es teva, i tens un fill que es teu com BWMF, tot això et dona molts ànims per a seguir i per molts anys . Com a nivell d’esforç, posaria un 10.

Penseu que això és totalment altruista. Però també és cert que hi ha molta gent involucrada, tots animem i incitem perquè BWMF segueixi endavant, perquè és un interès dels clubs, de l’Associació, dels nanos i dels pares que col·laboren, és un “win to win” total.

Com veus el moment actual del waterpolo?

equips holandesos que no havien vingut mai i un equip japonès, el Ogaki WPC, que ja va venir fa dos anys i torna a repetir.

Com vius tu el BWMF com a membre de l’equip tècnic?

Molt intensament. Durant l’any anem fent reunions, quedem per decidir temes com les seleccions, nous projectes, etc. No és fàcil, perquè tots anem molt malament de temps.

Es viu amb molta intensitat perquè BWMF

33

Crec que estem en un moment d’impàs. La veritat és que a nivell de club hem tornar a ressorgir una mica, comencen haver-hi clubs que han trobat recursos per tornar a jugar a Europa, per tornar a posar una mica de nivell. S’està començant a treballar bé des de fa dos o tres anys. Ara venen molts moments de canvis. La FINA i la LEN estan buscant noves situacions i nova reglamentació, ja veurem com acaba la història. També penso que no creiem gaire en nosaltres. Estic parlant d’una manera global del waterpolo, no parlo de Catalunya o d’Espanya, sinó a nivell mundial. El waterpolo és un esport que

TIME OUT SPORTS

INTERVIEW

hauria de creure més en ell mateix, hauria d’estar més organitzat a nivell de federació internacional, en el sentit de mirar més pel waterpolo i no tant per altres coses. Per exemple, ara es volen fer moltes variacions del reglament per a estar als Jocs Olímpics, com que siguin onze, temes de paritat, crec que aquest no hauria de ser el nostre horitzó.

El nostre horitzó hauria de ser intentar créixer com esport, intentar trobar sponsors, fer més competicions de waterpolo, com aquest Europeu que s’ha fet on el waterpolo ha sigut el protagonista i no altres esports. Crec que encara ens queda molt de camí per a fer. Si tu mires altres esports, a nivell internacional realment és una mica miracle el com estem.

Perquè si et fixes en l’organització de països, no tenim associacions de clubs, no tenim recursos en televisió ni sponsors, ni ajuda governamental, en el sentit de facilitar que els sponsors desgravin a hisenda o que hi hagin recursos més atípics pels clubs. Estem en aquest moment d’impàs.

En el passat van haver-hi situacions interessants, el senyor Gabriele Volpi, del Pro Recco, ha sigut l’únic que ha fet una inversió important en el waterpolo a nivell privat, va intentar fer una súper lliga europea, buscant recursos que posessin al waterpolo amb paritat amb esports com per exemple l’handbol o inclús el basquet. I crec que les federacions estan una mica enrocades en aquest sentit i una mica antiquades, s’hauria de fer un gir.

El que ens interessa és que hagi el màxim de clubs jugant a competicions europees, que sigui un espectacle, que es faci alguna cosa per a que la gent entengui aquest esport, perquè és un esport que costa de conèixer.

Nosaltres a nivell local, tant a nivell català com a espanyol, hauríem de fer més coses. Si hagueren més llicencies, segurament hauria més famílies que coneguessin el reglament i és on hauríem d’anar. A Catalunya estem

prou bé, però també s’ha de reconèixer que a Barcelona hi han 10 o 12 clubs, i a la província de Barcelona igual hi ha 30. Igual que a natació si que s’ha fet molt bona feina, al waterpolo li queda molt camí per recórrer.

Que faries tu per promocionar el waterpolo?

A nivell global el primer que s’ha de pensar és en el waterpolo, en l’espectacle i s’ha de buscar alguna cosa que realment enganxi, buscar competicions que siguin atractives.

Potser no parlo de competicions de seleccions, parlo més de competicions de clubs.

Ara mateix, per exemple, la lliga europea femenina és molt pobra, al final els equips punters tenen quatre partits per arribar a una Final Four. Crec que es pot treballar en això i fer-ho millor. En masculí la sangria es molt gran. Perquè el que li costa a un club entrar a competició europea en fase de grups, el retorn que té és tan ínfim, que no té retorn. Aquí hi ha alguna cosa que no s’està fent bé. A nivell de Catalunya jo implicaria més a les escoles. Crec que hi han moltes escoles que tenen piscina, sobretot escoles privades, i des de la Federació es podrien fer moltes coses. Moltes d’aquestes escoles privades estan federades a nivell de Barcelona i altres a nivell català, fan molts esports, fan basquet, handbol i perquè no waterpolo?

Perquè no pots trobar uns Salesians o un Safa Horta o un Sil, o qualsevol col·legi que tingui piscina pròpia, que faci waterpolo?

Crec que aquí els clubs sortiren beneficiats, perquè quan els nanos acabessin la seva formació escolar podrien tenir sortida als clubs, i la Federació tindria més llicencies i molts més equips. Això hauria de ser un projecte de la Federació i això sumaria.

A nivell de club, nosaltres ho fem, tenim alguns convenis amb escoles i estem entrant

34

REVISTA #06

fig. 31 / partit de VI BWMF Cup UNDER15 a la piscina de Lloret de Mar.

35

TIME OUT SPORTS

INTERVIEW

en contacte per fer coses, inclús amb clubs, que també estem començant a tenir convenis i relacions, però es clar, això es a nivell local. Això a qui farà créixer és al club, en aquest cas al CE Mediterrani. És tracta de no monopolitzar les coses, que no sempre estiguem els mateixos i de que això vagi creixent. Nosaltres com a club anem teixint una estructura el més professional possible i intentem fer uns processos de captació el més grans possibles, però crec que és un tema que hauria de ser més general i que la Federació hauria d’aprofitar.

La idea de les escoles la vaig veure fa molts anys. El problema és que el Beto (Fernández) em va trair, estava de director tècnic de la catalana, ho vam parlar, i després resulta que se’n va anar al Mataró! que li ha anat molt bé, però bé... (ens ho diu rient, amb to d’humor i com a anècdota per l’entrevista) Fa com set o vuit anys, la Federació Catalana d’Handbol va fer un programa que es deia Embolica’t, que buscava fer tornejos, muntava una pista-escola i feien tornejos de quatre contra quatre, clínics i portaven jugadors de

divisió d’honor. Anaven a les escoles, i feien diferents seus per diferents pobles. Era un pla que van fer conjuntament amb el Consell Català de l’Esport, imagino que haurien de presentar un projecte. Sempre he pensat que hem d’agafar les coses bones dels esports que tenim al voltant. La riquesa esportiva a Catalunya és molt gran i crec que igual que nosaltres hem fet moltes coses bé que altres federacions ens han agafat, nosaltres també hauríem de mira les coses bones que han fet altres esports. I aquesta d’Embolica’t involucrava a entrenadors de clubs d’elit i al mateix temps el que buscava era una promoció total a llocs on es podien plantejar temes d’handbol. En aquell procés podien buscar entrenadors que no tenien la titulació i que l’escola de la Federació Catalana d’Handbol formava, i alhora els clubs podien començar amb categories benjamines i categories prèvies a que es comencés a practicar handbol en aquella escola. Aquesta és una bona iniciativa que la Federació podria posar en pràctica. ▪

36

REVISTA #06

L’ÚNICA GUIA DE WATERPOLO DEL PAÍS 37 clubs catalans 275 equips 4.000 jugadors i jugadores Tècnics, directius i àrbitres Absoluts Juvenils Cadets Infantils Alevins Benjamins

JA A LA

VENDA

A LA VENDA A: www.anuariwp.cat

Anuari waterpolo català AnuariWP AnuariWP 37

TIME OUT SPORTS

MTA I WATERPOLO

ELS SEUS AUTORS BUSQUEN COMPARTIR LA SEVA VISIÓ METODOLÒGICA DE COM TRANSMETRE AQUEST ESPORT I INCIDIR EN EL PROCÉS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE.

38

REVISTA #06

INTERVIEW

“BETO” I JOSU EL LLIBRE

MTA I WATERPOLO

Photo: “Beto” Fernández / Text: Sergi Ruiz

E

ntrar en una plataforma online de venda de llibres.

Teclejar en el buscador “futbol”. Resultat: més de 3.500 referències. Teclejar “waterpolo”. Amb prou feines supera la desena de resultats. Molts d’ells descatalogats.

Aquesta és una de les realitats que toca viure quan un esport porta el cognom de “minoritari”: la bombolla de persones que el coneix és limitada comparada amb altres esports, els grans mitjans de comunicació no hi posen el seu focus perquè, diuen, no interessa a l’audiència i, com a conseqüència, poca gent en parla i poca gent l’estudia, provocant que només els cercles especialitzats el puguin conèixer. El peix que es mossega la cua.

Però si a més es tracta d’un esport que es juga en un medi poc habitual per l’espectador, com és l’aigua, i amb un reglament que tot i ser clar és altament interpretable pels arbitratges durant el decurs del joc, un nouvingut a l’esport pot perdre’s amb facilitat. I, com hem comprovat,

39

TIME OUT SPORTS

INTERVIEW

fig. 33 i 34 / photo: Josep Arnau; “Beto” i Josu dirigint un partit.

buscar referents literaris per submergir-se en aquest esport pot ser complicat.

D’aquí sorgeix, en part, MTA I Waterpolo escrit a quatre mans entre Beto Fernández i Josu Barrenetxea. Dos entrenadors de waterpolo i, sobretot, amics, que s’han ajuntat per posar negre sobre blanc la seva manera d’entendre el waterpolo i poder generar coneixement sobre un esport que tot i ser centenari a Barcelona, a dia d’avui encara és força desconegut per la societat en general tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol.

“Un dels objectius és fer créixer l’esport”, reconeix Beto Fernàndez, entrenador del Quadis CN Mataró i director tècnic del mateix club en una entrevista al programa El Mirador de Mataró Audiovisual. “És un esport del qual se n’ha escrit molt poc. Aquí, només el Doctor Mario Lloret, que havia escrit un parell de llibres fa uns anys, o Mariano Garcia Barguilla havien fet alguna cosa. Però faltava material didàctic.”

Un material didàctic que en el cas de les 163 pàgines de MTA I es divideixen en cinc apartats: definició del waterpolo, metodologia, detecció de talents programació esportiva i el cas especial dels porters. Cinc capítols que pel feedback que reben Fernández com Barrenetxea estan agradant i sent útils a parts iguals.

“El feedback està sent molt positiu, sobretot per la mancança de bibliografia que hi havia”, explica Fernández que també

fig. 35 / portada portada del llibre MTA I Waterpolo.

40

apunta que “a nivell tècnic està tenint molt bona rebuda, però també hi ha molta gent del club a qui li està agradant.

Hi ha pares que s’interessen per l’esport perquè el juguen els seus fills, però ells no l’han practicat mai i volen aprendre com és l’esport”.

De fet, el llibre ha tingut tant èxit que ja va per la segona edició i ha arribat a diversos punts tant de l’Estat espanyol, com Albacete, Tenerife o Zamora, però també ha traspassat fronteres per aterrar al continent sud-americà de la mà dels jugadors argentins del Quadis CN Mataró, Ramiro Veich i Germán Yáñez, i de l’entrenadora de La Sirena CN Mataró i capitana de la selecció brasilera, Marina Zablith, quan van disputar el campionat sud-americà de waterpolo a principis de novembre.

El naixement de MTA I s’ha gestat a foc lent. “Quan començo les temporades em costa posar-me en alguna cosa que no sigui l’equip i la temporada” explica Fernández. Va arrencar el 2015, fent un cafè al Torneig Internacional de Waterpolo que es disputa cada estiu a Portugalete. Però tant el llibre com la relació entre Beto Fernàndez i Josu Barrenetxea havia començat molt abans.

L’any 2008 “un alumne del País Basc, de l’IVEF de Gasteiz, va contactar amb mi a través d’un correu electrònic”, rememora Fernández que en aquella època era professor de l’INEFC de Barcelona. “A partir d’allà va començar primer una relació

REVISTA #06

41

TIME OUT SPORTS

de mestre-alumne i després d’amistat. Amb els anys li vaig dir que sempre havia tingut en ment treure un llibre i volia que m’ajudés”.

Una vocació de divulgació i de docència que Fernández ha desenvolupat en paral·lel amb la d’entrenador i director tècnic del Centre Natació Mataró. Si mirem el seu currículum podem veure que, a banda de l’INEFC, també ha estat professor durant deu anys de l’Escola Nacional d’Entrenadors de la Real Federación Española de Natación, ha impartit cursos de formació a la Federació Catalana de Natació, on va ser Director Tècnic de waterpolo, o docent de l’Escola Freta de Mataró.

Una part d’aquests coneixements que ha anat adquirint i creant al llarg d’aquests anys els ha reflectit en aquest llibre amb dues fixacions al cap: explicar-ho de manera senzilla i sense donar lliçons. “Hem volgut crear més material didàctic però sense ‘sentar’ càtedra. Al final és una proposta de treball que pot servir com a exemple per a qui vulgui desenvolupar aquest esport”, per això volien “escriure un llibre senzill, però que tingués arribada a la gent que té moltes dificultats a l’hora de practicar waterpolo, perquè a Catalunya hi ha molta tradició, a Madrid també una mica, però a la resta de l’Estat espanyol hi ha molt poca tradició i és gent que els hi manquen eines per poder treballar el waterpolo”.

Un llibre, que per tant, sorgeix acumulada de l’experiència tant de Josu Barrenetxea com de Beto Fernàndez, i també de l’extrapolació de mètodes d’altres esports, com l’handbol, aplicades al waterpolo, tal com es pot intuir en la bibliografia dels capítols, on apareixen citats, entre d’altres Paco Seirul·lo o Xesco Espar amb els quals va coincidir pels passadissos i aules de l’INEFC. Coneixements que no només es queden en l’àmbit més teòric, sinó que amb la voluntat d’acompanyar la lectura d’un material més didàctic, pedagògic i, sobretot, més visual, també han creat el portal mtawaterpolo.blogspot.com on recullen en format audiovisual

exemples d’exercicis plantejats al paper.

La porteria i la detecció de talents Entre els capítols n’hi ha un dedicat exclusivament a una de les figures més específiques no només del waterpolo, sinó de l’esport en general: la del porter. “El porter, en waterpolo, pot ser el 50% de l’equip, però si és dolent pot arribar a ser el 80%” sentencia el director tècnic del Centre Natació Mataró. “És una de les posicions més específiques del waterpolo, per això vam decidir dedicar-li un capítol exclusiu” explica Fernàndez, que assegura que als porters se’ls ha d’entrenar a part, com passa al futbol, i per això “l’hem de triar amb unes condicions bones, no pot ser el nen o la nena amb el que no sabem què fer-ne, perquè a la llarga serà determinant pel joc. Hi ha una sèrie de característiques que ha de tenir i que ha de treballar”.

La detecció de talents, com pot ser la d’un porter, també ocupa un capítol a MTA I. Una feina complicada en el món dels esports d’aigua “perquè podem triar poc. Al voltant d’un 80% dels nois trien el futbol. Això suposa que els hem de captar molt joves, perquè si no s’acaben decantant per altres esports com el futbol o el bàsquet, però també l’handbol o l’hoquei”. D’entre els que trien l’aigua, després cal que els sedueixi el waterpolo més que la natació o la natació artística. Al final, “la feina principal és intentar que no marxin”.

“El principal objectiu d’aquest llibre és, sens dubte, compartir una visió metodològica de com transmetre, des del nostre punt de vista, el waterpolo i incidir en el procés d’ensenyança i aprenentatge d’aquest meravellós esport”.

D’aquesta manera comença la introducció de MTA I. Un procés d’ensenyança i aprenentatge que encara té camí per recorre, prestatgeries per omplir i posicions per analitzar, com la de boia i defensor de boia. “MTA II ja té l’índex fet per, si tot va bé, treure d’aquí un any el segon volum.” ▪

42

REVISTA #06

43

36

37

38

39

REVISTA #06

DESTAQUEM

DARRERA DE BAMBOLINES

Photo: Josep Arnau / Text: Trini Vicente

C

om hem dit al llarg d’aquest especial, són moltes les persones que participen en cada edició de BWMF de forma totalment altruista, sense esperar res a canvi, llevat de fomentar el waterpolo i veure com els més joves gaudeixen aprenent i s’ho passen bé.

passió per aquest esport.

Dani Antolín, un altre dels treballadors actius de BWMF, encarregat també de una part de la logística, la llum al torneig està assegurada. Amb passió i ganes per la feina ben feta, Dani sempre busca el sistema més adient per a fer realitat qualsevol idea o millora, com per exemple les entregues de premis, o pensar en procediments que puguin facilitar la feina als altres.

Resulta difícil destacar a una sola persona d’entre totes les que fan possible que aquest esdeveniment es pugui dur a terme, perquè totes mereixen una menció especial, Jordi, Fina, Gloria, Geno, Carles ... persones que estan darrera de bambolines, que ningú veu però que la seva tasca és essencial per a BWMF.

Alex Corres, entrenador infantil i cadet del CE Mediterrani, que a més de la seva tasca com a entrenador i ser del Comitè tècnic de l’associació, aporta la seva experiència a aquests tornejos. Gran amant del waterpolo també, com no pot ser de cap altre manera, Alex és dels que es llancen a la piscina, literalment, muntant i desmuntant els suros de delimitació del terreny de joc, o recollint les porteries, entre d’altres coses.

En aquesta ocasió, volem destacar cinc persones d’entre tota la gran família que conforma BWMF. Cristóbal Carrasco és una d’elles; és un d’aquells pilars fonamentals. Sempre pendent de tothom i de tot quant esdevé. Tant bon punt el veus per la piscina portant les ampolles d’aigua, com el veus carregat amb les pilotes, o parlant amb entrenadors i nens, sempre amb un somriure i una amabilitat que no passa inadvertida. Treballador incansable, el respecte, la bondat i l’afecte amb el que tracta a tothom fa que sigui l’ànima ‘mater’ dels tornejos de BWMF.

Juan Carlos Sanchón, amb sobrada experiència com a coordinador de les categories inferiors de waterpolo i com a entrenador i preparador de la cantera de diferents clubs, Sanchón és un enamorat del waterpolo. Malgrat estar al capdavant d’organitzacions i direccions de grans esdeveniments esportius, com BCN Under 10 i, recentment, com a director de comitè de competició dels 33 campionats de la Europa LEN 2018, Sanchón amb la seva senzillesa i passió per aquest esport, dona el punt especial de l’experiència, a més d’animar a tots els jugadors del torneig per igual.

Vicenç Tarrés, és un altre dels incansables que a més de la seva funció com a entrenador de la categoria Cadet del CN Mataró, fa el que faci falta a BWMF. Junt a Cristóbal, s’encarrega de molts dels temes logístics, des de portar una porteria de Mataró a Lloret, fins a omplir les neveres d’aigua. Posant el punt d’humor quan cal, Vicenç encomana la il·lusió d’aquests tornejos i la seva

Cinc persones, els cinc fantàstics, a qui volem agrair de manera especial la seva implicació abans, durant i després del torneig. ▪

fig. 36, 37, 38 i 39 / Cristóbal Carrasco, Vicenç Tarrés, Alex Corres i Juan Carlos Sanchón.

45

TIME OUT SPORTS

INVISIBLE TRAINING TRACTAMENT DE LA LUXACIÓ (I) Photo: Xavi Linde Cot

Fisioteràpia, Osteopatia, Readaptació, Preparació, Física, Nutrició, etc...

E

l pasado mes hicimos una introducción a la luxación del hombro, y su importancia en el entorno del deporte acuático, pese a ser una lesión relativamente poco frecuente, es totalmente incapacitante e incurre en ciertos riesgos y peligros hasta su adecuada reducción. En este artículo vamos a hablar sobre el tratamiento después de una luxación de hombro, que va a ser muy importante para poder volver a la práctica deportiva o actividad de la vida diaria con un riesgo de recurrencia mínimo.

La luxación deberá ser rápidamente reducida en un centro hospitalario por el personal

46

REVISTA #06

FISIOTERAPIA OSTEOPATIA READAPTACION PREPARACION FISICA NUTRICION

47

40

41

42

43

REVISTA #06

adecuado, como ya citamos en el anterior artículo. De hecho, es posible incluso que esta propia maniobra de recolocación deba ser realizada en el quirófano bajo anestesia, si se ha producido una reacción de espasmo muscular suficientemente fuerte como para evitar la recolocación.

Después de llevarse a cabo la reducción de la luxación se deberá hacer una valoración de los daños producidos, que normalmente se hará mediante una radiografía para valorar los posibles daños óseos producidos (fisuras o fracturas en cavidad glenoidea, acromion, clavícula y húmero), y también mediante una RNM, que servirá para valorar la afectación que se haya podido producir en los tejidos blandos, como los músculos (manguito rotador fundamentalmente), tendones, cápsula articular, vasos sanguíneos, nervios…

En el caso de los deportistas, ante el elevado riesgo de que se puedan producir nuevos episodios de luxación, lo más habitual si la luxación ha sido completa o si se trata de una subluxación recidivante, será la cirujía.

Si el tratamiento definitivamente ha de ser quirúrgico para reparar los daños, se efectuará una artroscopia, en la que se hará reparación de la cápsula articular, incluyendo un retensado de la misma para evitar nuevos episodios lesionales; además de reparación de otras estructuras que quedasen dañadas debido a la luxación.

Antes de llevar a cabo la cirujía es cierto que debe valorarse en todos los casos de forma conjunta con el paciente, para valorar así su situación particular, sus expectativas y los daños producidos a raíz del episodio lesional.

No analizaremos en este artículo las técnicas concretas de la cirujía, puesto que no es el objeto del texto, por lo que vamos a hacer un salto en este punto para trasladarnos directamente a la parte de terapia después de la intervención.

fig. 40 / Luxación rápidamente reducida; fig.41 / antes de cirugia valorar con paciente; fig. 42 / inmovilización con cavestrillo, fig.43 / movilidad,fuerza y propiocepción.

49

Tratamiento: Después de la artroscopia, el paciente deberá pasar la parte inicial de la recuperación con el brazo inmovilizado con un cabestrillo, en posición de adducción y rotación interna, con la mano apoyada sobre el pectoral del lado contrario. Esta postura será mantenida al menos 3 semanas (siempre bajo criterio médico) para poder asegurar una buena reparación de los tejidos y evitar así que se pueda producir otro episodio de luxación en este proceso.

Estas 3 semanas se podrán combinar con trabajo muy ligero a nivel de fisioterapia, que comentaremos más adelante.

Durante este tiempo de inmovilización, el paciente podrá hacer muy poco trabajo activo con la extremidad intervenida. A grandes rasgos, en este periodo, QUE DEBE CARACTERIZARSE POR REPOSO, se recomienda realizar una movilización activa de la muñeca y los dedos fundamentalmente, y ligeramente el codo si hay control de la posición del hombro (lo más fácil es aprovechar el momento del aseo de axila para movilizar el codo).

El paciente en casa podrá hacer crioterapia de forma repetida a lo largo del día, se suele recomendar la aplicación de hielo de forma indirecta durante 15 minutos entre 3 y 5 veces al día.

Una vez transcurrido el periodo de inmovilización con cabestrillo, mediante la procedente revisión médica, se seguirá a nivel de terapia manual en las siguientes semanas por un trabajo basado en la movilización de la articulación del hombro. A raíz de la intervención, ésta habrá perdido rango articular de movimiento y deberá ser recuperado de forma progresiva mediante movilizaciones pasivas por parte del terapeuta, y de forma activa mediante el ejercicio terapéutico que el fisioterapeuta le encargue. Debemos recordar aquí la gran importancia de realizar un tratamiento

TIME OUT SPORTS

adecuado, tanto por la parte pasiva que debe ser de calidad, como por el desarrollo de programas adecuados de ejercicios terapéuticos para una óptima recuperación.

En cuanto al apartado de la movilidad, podemos decir que el objetivo es llegar a recuperar de forma completa todo el ROM articular en un periodo aproximado de 12 semanas, por lo que no hay absolutamente nada de prisa a la hora de realizar toda la terapia en este sentido. Es muy posible que la evolución de la ganancia de movilidad no sea regular, es decir, que en periodos de tiempo la ganancia sea muy importante y por el contrario tengamos semanas en que no haya ningún cambio. Forma parte de la evolución de la patología y debemos considerarlo como algo que puede suceder.

ción de la articulación. El rango de movilidad con el que trabajaremos inicialmente será corto, e irá progresando e incrementando a medida que la articulación recupere su rango articular normal, pero lo importante a tener en cuenta es la resistencia que se le aplique.

Inicialmente se recomienda trabajar ejercicios con resistencia muy ligera, para empezar a buscar adecuada coordinación muscular y del movimiento, sin provocar ningún tipo de dolor residual después del trabajo ni a nivel muscular ni a nivel articular. Debemos pensar que el proceso de recuperación va a durar muchas semanas, y que no es necesario “ganar” todo en una única sesión, sino más bien al contrario. La suma de estímulos de día a día nos harán progresar en la dirección adecuada, y en cambio hacer un trabajo excesivo nos puede implicar no poder trabajar los días sucesivos por incomodidades.

En cuanto al tipo de resistencias utilizadas durante el proceso de recuperación, sobretodo son la resistencia manual que aplica el fisiterapeuta en la camilla, que va más asociado a los primeros días de trabajo manual; y la resistencia elástica, con la que el paciente/ deportista puede empezar a hacer trabajo o bien con el fisioterapeuta en la camilla, o bien de forma autónoma en fases más avanzadas.

Podríamos hablar de tipologías de ejercicios a trabajar, que los trataremos más adelantes, pero vamos a hacer un “spoiler” sobre ellos, y es que si recordáis el primer artículo en el que hablamos de los ejercicios a hacer en un calentamiento de partido de waterpolo, precisamente con gomas… pues en ese artículo ya tenemos algunos ejercicios que nos pueden ser muy útiles en el tratamiento para la luxación del hombro. Aun así, en el próximo artículo trataremos de explicaros unos cuantos ejercicios y variantes. Como véis, no hemos hablado de ejercicios excéntricos ya que forman parte de una fase final de readaptación

Por la parte de la recuperación de la fuerza y estabilidad muscular lo podemos dividir en dos tipos de trabajo principalmente. Al inicio de la recuperación, especialmente en los últimos días de la inmovilización con el cabestrillo y los primeros días sin él, se recomienda iniciar con trabajo de tipo isométrico supervisado por un fisioterapeuta.

El trabajo isométrico se caracteriza por la existencia de activación muscular sin que se produzca ningún tipo de movimiento de la articulación. Por lo tanto estaríamos hablando de que podríamos hacer una activación de grupos musculares tales como el pectoral, el dorsal ancho, el bíceps, tríceps, deltoides y los rotadores del hombro, sin riesgo de provocar movimientos que pudieran afectar a la estabilidad del hombro.

En cuanto se retirase la inmovilización y el doctor nos diera indicación al respecto, podríamos iniciar el trabajo de tipo concéntrico isotónico, en el cual se produce una activación de la musculatura que va unida a la moviliza-

50

YOUTUBE

SI JO HE SUPERAT L’ANSIETAT, TU TAMBÉ POTS; T’ESPERO AL MEU CANAL DE YOUTUBE A: “MEMORIAS DE UNA CHICA CON ANSIEDAD”.

REVISTA #06

y de preparación física.

articulación que se vio dañada y que ha sido reparada de forma quirúrgica, que como tal no deja de ser agresiva. Por lo tanto todas estas medidas aplicadas deben siempre adaptarse a las necesidades y sensaciones del paciente, que será siempre quien guiará nuestros pasos, y por supuesto todo paso a dar debe ser siempre consensuado con el doctor responsable del caso.

No debemos olvidarnos tampoco del trabajo de la propiocepción, que es la capacidad de controlar la posición del cuerpo y adaptarse al entorno, reaccionar, etc. Esta capacidad viene dada gracias a una serie de receptores articulares y capsulares que se ven dañados en la cirujía, y por tanto también necesita ser trabajada. La propiocepción realmente la podemos trabajar desde el primer día, con ejercicios tan sencillos como determinar qué zonas del hombro se están tocando (con el paciente con ojos cerrados), o incluso haciendo ejercicios con el brazo sano (trabajo indirecto por mapas neuronales). En fases más avanzadas en que se puede movilizar sin problemas el brazo se llevan a cabo ejercicios bastante más complejos de control de la estabilidad articular, utilizando elementos como pelotas de tenis, fitballs, bosus, palos, ligeros lastres… con el objetivo de estimular la articulación y trabajar el control activo de estabilización.

En el próximo artículo también os haremos un compendio de unos cuantos ejercicios de propiocepción, que se podrán usar a nivel preventivo también.

Todo este trabajo basado en la recuperación de la movilidad, de la fuerza y de la propiocepción está orientado a reeducar de nuevo una

Además, no olvidemos que hay otras técnicas que forman parte del tratamiento, aunque no las hemos detallado, como son el masaje de drenaje inicialmente para ayudar a rebajar la inflamación, el masaje de descarga para controlar el tono muscular cuando se empiece el trabajo muscular, medidas analgésicas varias, recuperación del esfuerzo a través de hidroterapia, estiramientos… etc. De todo este “armamento” de terapias de las que disponemos, saber ser selectivo y escoger bien qué hacer, y sobretodo qué no hacer, es lo que diferenciará el tratamiento bien orientado del que no lo está.

Esperamos que os haya gustado el artículo, y no os perdáis el próximo, en el que vamos a hablar de ejercicios a hacer en la recuperación de la luxación.▪

53

SERVEIS DISSENY DE TATUATGES; PERSONALITZACIÓ DE TAULES DE SURF; OBRES D’ART: DISSENY DE CARCASSES DE MÒBIL

CONTACTA WWW.HELENALLORET.COM/ES MAIL: INFO@HELENALLORET.COM INSTAGRAM: HELENALLORETART FACEBOOK: /HELENALLORETART TWITTER: @HELENALLORET3

REVISTA #06

55

ATELIER

P H O T O

SERVEI PROFESSIONAL

OFERIM UNA FOTOGRAFIA DE QUALITAT, CAPTEM ELS MILLORS MOMENTS QUE PODRÀS RECORDAR A TRAVÉS DE LES NOSTRES FOTOS..

CONTACTE AMB NOSALTRES SENSE CAP COMPROMIS A TRAVÉS DE: E-MAIL: ATELIERPHOTO.CAT@GMAIL.COM NOMÉS WHATSAPP: +34 672 252 915