Pagesia i oficis oblidats

L’activitat agrícola i ramadera ha estat la base de la subsistència de la gent del Territori de Masies durant segles. L’element clau, fonament d’aquesta economia és la masia, que aplega la majoria de la població que viu disseminada pel territori.

Després de la plaga de la fil·loxera, que va provocar la desaparició de la vinya, l’activitat agrícola va derivar cap al cereal, esdevenint així el principal cultiu del territori fins a dia d’avui. Si bé l’activitat econòmica no ha canviat gaire, si que ho ha fet la manera de treballar la terra, passant d’un treball manual o de tracció animal a la mecanització i modernització del camp. Això juntament amb l’aigua corrent, l’electricitat, així com la millora dels transports i les comunicacions, transformen definitivament la vida a pagès.

Tots aquests fets van comportar una millora de les condicions de vida i de treball, provocant també l’abandonament del món rural. Si antigament calia molta mà d’obra per treballar la terra i fer totes les feines de pagès, amb la mecanització, molta gent deixa de tenir la possibilitat de guanyar-se la vida a pagès. Masovers i petits propietaris opten per marxar i anar a treballar a les fàbriques de les conques dels rius, aprofitant l’auge de la industria.

Més enllà del pagès que treballava al camp, al món rural hi trobem d’altres oficis lligats al territori. Els pastors podien tenir el seu propi ramat i pasturar per terres arrendades, els què disposaven dels ramats més grossos eren transhumants, d’altres eren pastors a jornal en cases que tenien el seu propi ramat.

Les colles de talladors, es dedicaven a treure la fusta del bosc. La tallada es feia sempre a l’hivern quan l’arbre i la seva saba tenien poca activitat. Un cop tallats, els peladors treien l’escorça a cop de destral i els arrossegadors, amb l’ajuda de cavalls i mules. Eren els encarregats de portar la fusta fins a un lloc on els traginers carregaven els matxos o, més modernament els camions. La feina dels arrossegadors és un dels pocs oficis que han perdurat al bosc.

La fusta tallada s’havia de deixar assecar a l’aire lliure abans de ser treballada. Els carboners, s’encarregaven de l’obtenció del carbó vegetal a partir de roures i alzines. Va ser una de les principals activitats dels boscos fins ben entrats els anys 60 ja que a totes les llars dels pobles i ciutats l’utilitzaven per cuinar i, fins que no va ser substituït pel carbó mineral i més endavant pel petroli, tota la industria metal·lúrgica en depenia.

Els pegaires, elaboraven pega a partir de la doble destil·lació, aconseguida per combustió lenta, a partir de la resina de diferents plantes, principalment del pi blanc. Aquesta activitat destacava al sud del Territori de Masies, ja que és la zona on hi ha més presència de pi blanc. La pega s’utilitzava per impermeabilitzar botes de cuir o bocois, fer pegats per curar malures diverses, empeltar arbres, curar fractures d’ossos del bestiar, marcar ovelles, reparar sabates o reforçar cordons.

Per mantenir una casa de pagès feien falta moltes mans, és per això que les nenes ja des de ben petites col·laboraven en les tasques de la llar. Les cases amb més recursos acostumaven a tenir minyones que ajudaven amb les tasques de la llar i mossos que ajudaven amb les del camp.

Així doncs, el Territori de Masies tal i com l’entenem avui és el resultat de tot un procés evolutiu, que a partir de la meitat del segle XX, va revolucionar i transformar completament la vida i el treball.