Vila Closa de Prades

La primera referència documentada de Prades és un contracte de compravenda de l’any 987. El lloc pertanyia al castell de Castelltallat, mentre que el castell veí de la Molsosa era domini de la casa vescomtal de Cardona. En aquells moments encara predominaven els camperols lliures, propietaris de petites porcions de terra, però amb el pas del temps, a mesura que els comtes van començar a interessar-se per les noves terres reconquerides, el terri- tori es va anar estructurant en unitats cedides i governades per un senyor, propietari d’un castell entorn del qual organitzava el seu domini. Començava la jerarquització de la societat i l’apropiació de la terra per part d’una classe social, procés que es va consolidar al llarg de l’edat mitjana. L’actual vila closa és el resultat evolucionat al llarg del temps de l’originari nucli de Prades, estratègicament situada dalt d’una discreta elevació del terreny al mig d’una gran plana inicialment dedicada al pasturatge, tal i com confirma el nom de Prades, que ve del llatí “prata”, és a dir, pastura. Estructuralment, es basa en una sèrie de carrerons estrets que conflueixen en una plaça central. A l’interior de la vila closa, hi trobem, també, l’església dedicada a Sant Ponç, originària del segle XII, seguint les pautes arquitectòniques del segle XI, encara que molt modificada per intervencions posteriors, sobretot del segle XVII.