Els forns de pega

El forn de pega o peguera, s’utilitzava per obtenir pega de les teies de pi blanc. Primer de tot s’escalfava el pou del forn, que estava lleugerament inclinat en direcció a l’olla, la segona cambra del forn que se separa del pou amb argelaga que feia de filtre. Al pou, s’hi posaven les teies, la seva boca es tapava amb lloses i argila i es colgava de cendra. Damunt seu s’hi posava brossa, s’encenia, i començava el procés de destil·lació. Passades unes 24 hores, començava a sortir el quitrà, que recollia l’olla. El procés podia durar dies i la combustió era total, al forn només hi quedaven cendres. Un cop s’havia recollit el quitrà a l’olla, s’hi calava foc. D’aquesta segona combustió, que generava un fum molt impotent, en sortia la pega, que es recollia a la pastera, on es deixava refredar i se’n feien peces quadrades a punt de transportar. La zona de Salo i Matamargó, era coneguda per la seva pega. Es venia a ciutat i també al veïnat. Un dels més coneguts era el forn del Semís, ubicat a la finca del citat mas, de Coaner, i també el de can Batlle, a Mejà. Tots dos forns eren portats per la mateixa família de pegaires, que baixava de la muntanya d’Alinyà. El forn de Matamargó, encara conserva la barraca del pegaire.