Cal Ros. Turisme rural i experiència pagesa

Cal Ros és una masia d’agroturime que compagina l’activitat agrària amb el turisme rural, una suma que permet divulgar els valors de la pagesia. La casa disposa de sis confortables habitacions, sales d’estar amb llar de foc, piscina, animals de granja i un hort. La família és productora de cereals, cigronet de l’Alta Anoia i ametllers, i serveix esmorzar i sopar als hostes oferint els seus propis productes i de proximitat. A més, estan recuperant una antiga vinya, on es pot gaudir fent-hi una passejada i coneixent de primera ma el món de la vinya i el vi.

Adreça: Masia Cal Ros

Calonge de Segarra (Lleida)

Tel.: 617 426 091 – 938 699 241

Correu-e: calros@calros.info

Web: www.calros.info

Instagram: @calrosagroturisme

Twitter: @RCPCalRos

Facebook: @CalRosAgroturisme

Quins van ser els inicis de Cal Ros? Com comença el vostre projecte d’agroturisme rural?

Fa vint anys que vam començar, arran de la moguda amb la promoció turística que hi va haver a la zona. Es va formar el Consorci de l’Alta Anoia, i ja que teníem la masia i possibilitat de fer-hi coses, vam començar aquesta activitat. Vam començar amb tres habitacions i de mica en mica vam hem anat creixent. Des del primer dia que hem apostat per l’agroturisme. De fet, la mateixa finca la manem nosaltres i conreem cereal, cigrons, tenim hort propi i ametllers.

El vostre projecte no és només turisme rural, sinó que hi inclou una experiència pagesa. Què inclou?

Oferim esmorzar i sopar amb productes nostres i de la zona: cigronet, tomàquets de l’hort, col d’hivern… Tot ho anem posant a la taula. Per exemple, nosaltres consumim formatges de la zona, i els oferim a la clientela. Els que tenim més propers són els de Veciana, ubicats al nucli de Segur. Col·laborem amb les xarcuteries de Calaf, que totes es fan el producte.

De quina manera divulgueu els valors de la pagesia?

Per què?

Als hostes, els hi donem una classe magistral d’hort, planta per planta. En tenim que no són gaire habituals com el tabac o el cacauet. El tabac va bé contra el pugó de les tomaqueres, per exemple. Tot això ho mostrem i ho expliquem així, en primera persona. Tenim un mostrari de tots els cultius de la zona, amb diverses varietats d’ordis, de blats, pèsols… Expliquem com era la vida abans a pagès, mostrem l’antic forn de pa, l’antiga font, el safareig… Ni que l’aigua estigués glaçada, la desglaçaven i hi rentaven la roba. Totes aquestes explicacions els agraden molt als hostes. Tenim una torradora d’ametlles d’aquelles que van donant voltes. Com que a casa no es llençava res, totes les eines antigues les hem guardat en forma de petit museu rural.

Sou socis de Territori de Masies des de l’any passat, què us va portar a formar-ne part?

Veient que masies veïnes eren sòcies, vam demanar si ens podien incloure. A part de compartir territori, ens hi sentim integrats, pel que som. I sempre estàs en un lloc més visible i actiu quan formes part de xarxes com aquesta.

Un dels serveis que oferiu és el de cistelles amb productes de proximitat. Quina acollida té per part dels i les visitants? Quina importància creus que té per al territori?

Més que demanar-nos cistelles senceres, com que ja oferim menjar en els esmorzars i sopars, el que ens demanen són productes concrets acabats de collir. Quan marxen a l’estiu ens compren tomàquets, mongetes... Els ous de les nostres gallines, les nostres ametlles o mel de les arnes d’un veí. Sempre hem valorat i ofert producte del territori, perquè creiem que és el que té més sentit. I nosaltres, com que estem a la mateixa masia, interactuem molt amb les persones visitants, els hi podem explicar d’on ve cada producte.

Esteu en procés de recuperar una antiga vinya, en quin punt esteu?

Aquí hi havia hagut vinya, com a moltes terres del voltant, però amb la fil·loxera es va haver d’arrencar. N’hem tornat a plantar per recuperar-ne el cultiu, tot i que aquest any, amb la plaga que hi ha hagut de mildiu, no hem pogut collir i els ceps estan bas- tant secs. La intenció és poder fer-nos el nostre vi i oferir-lo als clients en els propers anys, així té més al·licient tot plegat. Abans fèiem el premsat manual, xafant el raïm, però darrerament hem anat comprant els estris per fer el procés, com ara les tines d’acer inoxidable.

Teniu algun altre projecte entre mans?

Pel que fa a les ampliacions, ja les hem fet totes. L’any passat vam culminar l’obra grossa, una sala gran de 35 metres quadrats de treball, perquè hi ha gent que ve a fer teletreball o reunions d’empreses. També hem fet una cuina perquè les persones visitants es puguin fer el menjar. De tres habitacions hem passat a sis. Ara el que queda són petits retocs, petits treballs de manteniment.

Esteu ubicats al cor de Catalunya, què destacaríeu d’aquest indret?

Estem envoltats de camps de conreu de cereal, hi ha boscos de pi, alzineres i roures. La masia més propera la tenim a un quilòmetre, per tant ens trobem en una casa aïllada. Cap a la part més obaga, a la tardor s’hi poden anar a buscar bolets... Si plou, clar. Estem al centre de Catalunya, amb tots els matisos, amb les estacions ben marcades, amb moltes activitats per fer al voltant, amb proximitat a la ciutat i l’oportunitat d’estar a l’aire lliure i en contacte amb la natura.

I per acabar, teniu algun desig general pel vostre àmbit i pel territori en general?

Pel territori en general, que no es massifiqui, pel que fa al turisme i als habitatges. I per a nosaltres, que puguem anar mantenint la casa, continuant com fins ara.

Una vila closa és una població protegida per muralles típica de l’edat antiga i de l’edat medieval. Les viles s’alçaven dalt dels turons o arraulides a redós del castell, defensades per les muralles. El castell termenat incorporava les terres adjacents i presidia el territori i la torre defensiva fitava la frontera i aixoplugava la població. En són exemples la Vila Closa de Prades i de Sant Climenç.