Espai social de la cooperativa Agroturisme a Territori de Masies

Com a resultat de la lectura de l’article de Bernat Conill “L’altra cara del turisme rural” publicat a Directa.cat, se m’ha acudit que cal reforçar la idea que l’agroturisme no és pas una oferta regida pel compte de resultats, o no és pas aquest l’objectiu principal. Cal insistir que hi ha un turisme rural, l’agroturisme, que vol i pot conservar la seva essència diferenciadora de la resta d’oferta turística situada en un entorn rural. Ho sento per tot aquell professorat que, amb molt bona voluntat, ha intentat professionalitzar-nos en allò de les despeses fixes, les despeses variables i les corbes de benefici. Si haguéssim prioritzat el concepte negoci, les guies de turisme rural no hi hauria l’agroturisme.

Bernat Conill, membre del col·lectiu La Truja Negra, escriu que “l’alternativa que ressona fort i aposta per models de turisme sostenible és i serà sempre fantasia si és controlada pel pervers sistema econòmic neoliberal actual que no contempla límits de creixement”. Efectivament, algunes cases d’agroturisme de Territori de Masies, ens hem apuntat als compromisos de sostenibilitat, primer a través del SICTED (Sistema de qualitat Turística en Destinació) i, a partir del 2017, a través dels compromisos Biosphere, simplemente per fer les coses amb més coneixement i fer pinya amb les persones que creuen que no es pot matar tot el que és gras. O sigui, seguim criteris normativitzats de sostenibilitat des de fa anys però no hem sentit el més mínim indici d’augment de demanda per aquesta raó. Potser perquè l’agroturisme en sap molt poc de vendre? Potser perquè al turista tant li fa que sigui atès per un pagès de veritat e per un figurant de pagès a hores?

L’agroturisme és aquell turisme rural ofertat per persones de pagès que no han deixat la feina agrícola, ramadera i forestal, dones bàsicament, que han pensat en conservar el patrimoni rural familiar endreçant estructures agràries en desús, alhora que en treuen un rendiment monetari més o menys considerable segons l’anyada. Aprofito per dir que la dona de pagès és la persona que ho cuida tot, és la cuidadora integral, cuida les persones i les coses. Les de casa i les de fora. L’agroturisme l’ha empoderada. Moltes vegades ha sentit que feia una feina per casa seva que resulta que és més valorada pels de fora de casa que pels de casa mateix. L’agroturisme també li ha possibilitat introduir valors purament estètics i conservacionistes després de molts anys de subordinació a la funcionalitat.

Amb motiu dels efectes de la COVID19, l’últim número de la revista digital Hostelería obre a tota pantalla amb la frase “Salvemos la Hostelería”. Si parléssim de Turisme Rural, obriríem a tota pàgina dient “Salvem la Pagesia”, perquè aquest turisme o s’ofereix fent costat a la pagesia o no serà.

Anna M. Duocastella Figuera www.bioscaielmas.com