#3 actualitat segrerialb

segrerialb.cat febrer-agost 2016

ACTUALITAT SEGRE RIALB DEBAT A PERAMOLA SOBRE LA COMPATIBILITAT ENTRE LA LEGISLACIÓ I LA CREACIÓ D’ACTIVITAT TURÍSTICA I LA GENERALITAT DÓNA LLUM ESPORTIVA ALS VERDA AL PLA DIRECTOR EMBASSAMENTS URBANÍSTIC DE L’EMBASSAMENT DE RIALB RIALB: ON EL RIU SEGRE S’ENGRANDEIX L’ENTREVISTA…

03

seccions

6

editorial

ho sabies?

3

4 9

11

dades

mirades

10

11 agenda

18

l’emprenedor

17 vivències

20 22

www.segrerialb.cat

03

editorial

segrerialb.cat febrer-agost 2016

ACTUALITAT SEGRE RIALB DEBAT A PERAMOLA SOBRE LA COMPATIBILITAT ENTRE LA LEGISLACIÓ I LA CREACIÓ D’ACTIVITAT TURÍSTICA I LA GENERALITAT DÓNA LLUM ESPORTIVA ALS VERDA AL PLA DIRECTOR EMBASSAMENTS URBANÍSTIC DE L’EMBASSAMENT DE RIALB RIALB: ON EL RIU SEGRE S’ENGRANDEIX L’ENTREVISTA…

EDITORIAL Direcció i edició Consorci Segre Rialb Plaça de l’Alzinera s/n 25791 Tiurana 973 056 034 info@segrerialb.cat www.segrerialb.cat

Fotografia:

Agustí Cucurulls Lluís Vidal, -arxiu fotogràfic Consorci Segre Rialb Marc Marrero -arxiu fotogràfic Consorci Segre Rialb

Disseny:

Sara Lupiáñez i Fontanet

Redacció i maquetació:

Núria Solé i Solé

Dipòsit legal: L1297-2015

Com a presidenta del Consorci Segre Rialb us presento la tercera edició de la Newsletter, una eina més de comunicació per a informar-te de les actuacions que es promouen des d’aquesta entitat.

El Consorci, dins de l’àmbit del desenvolupament local, apostà per la redacció d’un Pla Especial d’Urbanístic d’ordenació dels usos i serveis entorn de l’embassament de Rialb – PEU. Durant el procés de redacció, però, s’hi detectà que la demanda del territori anava més enllà, la qual cosa, el PEU, com a figura de planificació urbanística, queda clarament limitada. Estem davant d’un projecte supramunicipal, amb concertació territorial, amb concertació pública i privada, i amb propostes d’actuació d’alta envergadura i d’alta importància territorial i econòmica.

Per tant, la situació actual fa replantejar el tipus de document a desenvolupar, donades les característiques de les intervencions que el propi territori precisa, atès que aquestes són més característiques d’un Pla Director Urbanístic.

D’aquesta manera, l’objectiu general del Pla Director Urbanístic serà crear el marc urbanístic i territorial adequat que ens permetrà explotar les potencialitats del territori al voltant de la làmina d’aigua i dinamitzar, tant l’àmbit de la làmina d’aigua com l’àrea d’influència del seu entorn, compatibilitzant aquestes finalitats amb els interessos i les necessitats dels municipis que conformen el Consorci Segre Rialb i el teixit empresarial.

Com a Consorci és fonamental seguir treballant pel territori i des del territori, i amb aquesta finalitat hem vehiculat la promoció turística, durant el decurs d’aquest semestre, a través de la participació en diverses fires i esdeveniments, tot realitzat accions a altres canals de comunicació per donar-nos a conèixer i consolidar-nos, poc a poc, com a destí turístic.

Una vegada més, et convido a seguir llegint aquest butlletí que el Consorci Segre Rialb edita per tu, on bona mostra d’aquest primer tastet la trobaràs tot seguit amb reportatges i articles, de manera més precisa.

Cristina Barbens i Casals Presidenta Consorci Segre Rialb

info@segrerialb.cat

3

ho sabies?

DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

SEGRE RIALB PROMOCIONA L’OFERTA TURÍSTICA A LA 3ª EDICIÓ DEL STM DE LLEIDA Febrer. El Consorci Segre Rialb promocionà l’oferta turística de l’àmbit del Segre Rialb al Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya (STM 2016), els passats 12, 13 i 14 de febrer a la Fira de Lleida. Enguany es celebrà la tercera edició d’aquest saló que pretén ser internacional i amb l’objectiu de convertir-se en referent estatal i del sud de França en esports i turisme de muntanya.

L’oferta turística del Segre Rialb es basa en estades autèntiques i “sense presses” en l’entorn més pròxim a l’embassament de Rialb, una regió de l’interior del Prepirineu de Lleida.

Com a novetat, durant el certàmen es promocionà la Cuina de la Tòfona, on es sortejaren àpats en els restaurants participants a la mostra.

“LA NATURALEZA ES UNA AVENTURA EN EL SEGRE RIALB”, NOU PAQUET TURÍSTIC Març. Amb data 8 de març tingué lloc, al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger, la presentació de 35 paquets turístics de les comarques de la plana de Lleida, entre els quals es presentaren 3 paquets de l’àmbit del Segre Rialb.

“La naturaleza es una aventura en el Segre Rialb” n’és el paquet estrella, on combina activitats de natura amb activitats nàutiques. Aquesta acció pretén contribuir a elevar els estàndards de qualitat en l’oferta turística de les Terres de Lleida. El resultat d’aquesta acció serà la comercialització d’aquests paquets turístics a les

4

plataformes www.catalunya.com i www.spain. info, entre altres accions de comercialització.

Des del Consorci s’ha impulsat la creació d’aquests paquets turístics de la zona del Segre Rialb, dins del projecte de “Creació i comercialització de paquets turístics combinats a les Terres de Lleida” -liderat pel patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i l’Agència Catalana de Turisme-, amb 9 empreses turístiques participants (7 establiments d’allotjament i 2 empreses d’esports i oci) i 2 institucions públiques amb oferta cultural.

www.segrerialb.cat

Març 2016. Fira del Griu de Peramola

info@segrerialb.cat

Juny 2016. Esdeveniment Camp Jeep a Bassella

ho sabies?

Presents en diferents esdeveniments locals, com poden ser fires i festes tradicionals d’alta notorietat, mitjançant un estand propi d’atenció al públic i al visitant.

DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

PRESENTS A FIRES I FESTES LOCALS

5

ho sabies?

DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

DEBAT A PERAMOLA SOBRE LA COMPATIBILITAT ENTRE LA LEGISLACIÓ I LA CREACIÓ D’ACTIVITAT TURÍSTICA I ESPORTIVA ALS EMBASSAMENTS Abril. Amb data 21 d’abril, l’Hotel Can Boix de Peramola va acollir la jornada de debat, “Els embassaments: afinitat entre la legislació i la creació de producte turístic i esportiu”, organitzada pel Consorci Segre Rialb, que comptà amb més de 100 assistents provinents de diferents punts de Catalunya i poblacions de la franja.

La construcció dels embassaments, al segle passat, perseguia finalitats com les d’assegurar l’abastament d’aigua de la població i protegir les persones i els béns situats aigües avall dels rius.

Però, l’evolució de la societat ha propiciat que més recentment els embassaments es comencin a veure com un espai on satisfer les necessitats de lleure i turístiques de la població i puguin esdevenir instruments de desenvolupament local. És per això, que el Consorci Segre Rialb continuà aquest ampli debat generat amb aquesta jornada, tot aprofitant la presència d’experts i implicats en els diferents àmbits i les noves oportunitats que poden sortir de la proximitat i la compatibilitat entre la regulació permesa i la creació d’oportunitat econòmica en territoris d’interior del país que tenen com a eix vertebrador un embassament.

-Regularitzacions de competències de conques.

-Transport de passatgers: ordenació legal en embassaments i experiència de la costa.

-Oportunitat per desenvolupar producte turístic i recreatiu a l’entorn d’un embassament.

-De l’amenaça a l’oportunitat: l’embassament com a eina de desenvolupament local.

-Activitat esportiva i altres indicadors turísticoesportius per posicionar un territori.

Les ponències i taules rodones han de servir per reflexionar sobre les noves oportunitats que poden sorgir de la proximitat i la compatibilitat entre la regulació permesa i la creació d’oportunitats econòmiques en territoris d’interior del país que tenen com a eix vertebrador un embassament.

Interès en auge: Les demandes per navegar en els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) s’han multiplicat per quatre des de l’any 2000 al 2015. Així ho indicà la responsable de l’Oficina de Navegació de la CHE, Elena Pérez, que especificà que dels 900 tràmits executats ara fa quinze anys, s’ha passat als més 4.500 actuals.

En aquest sentit, els agents turístics privats i públics van aprofitar la trobada per queixar-se de les traves burocràtiques que existeixen per fer ús dels pantans i del fet que els tràmits s’han de dur a terme per partida doble, ja que s’han de formalitzar davant la CHE i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En relació amb el malestar existent a causa de la normativa actual, Pérez indicà que “la CHE està oberta a escoltar totes les demandes, estudiar-les i, si són viables, fer-ne una modificació”.

Les ponències: La jornada s’estructurà en 5 eixos o blocs temàtics amb 12 ponents, on s’interpretaren aspectes clau en el desenvolupament d’activitat nàutica i prestació de serveis en un embassament.

6

Per la seva banda, el director general de Lapica Trips, empresa que es dedica a l’explotació turística de l’embassament de Rialb, Jordi Barrés, remarca que “cal una implicació real i una escolta més activa per part de l’administració per potenciar aquests usos”. Per Barrés, el Consorci Segre Rialb, que està format per ajuntaments petits, “necessita el suport d’altres institucions i de gent que cregui en el territori”. www.segrerialb.cat

ho sabies?

DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

Canvis en la normativa: La jornada, que inaugurà el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, subratllà la importància del usos lúdics i turístics al voltant dels embassaments, com l’experiència promoguda pel Consorci Segre Rialb, i la necessitat que la llei faciliti aquestes activitats que són aportadores de recursos econòmics al territori. “Crec que fòrums com aquest, on hi ha representants del món empresarial, institucional i associatiu, són els més adequats per fer sentir la vostra veu i si s’escau debatre un canvi o evolució de les normes en favor del desenvolupament econòmic respectant l’entorn ambiental”, indicà.

A la jornada també hi ha assistí la presidenta del Consorci Segre Rialb i alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens, el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, diferents alcaldes i representants del món empresarial, institucional i associatiu.

RIALB INCREMENTA L’ACTIVITAT NÀUTICA I D’AVENTURA PER AQUESTA TEMPORADA El Consorci Segre Rialb edita una guia que aglutina unes 50 activitats a l’embassament de Rialb i en el seu entorn més pròxim dirigida al consumidor final, amb la finalitat de crear una xarxa amb serveis nous i els que ja ofereixen les diferents empreses del sector.

Maig. Nou empreses i entitats locals aposten per una oferta nàutica i recreativa que pugui atreure públic divers per la temporada d’estiu 2016.

Embassament de Rial Activitats

Actividades / Activité

b

es / Activities

Entre aquestes activitats, d’una banda en destaca el caiac en aigües tranquil·les, la canoa canadenca, el windsurf, el busbop... i les excursions amb barques motores. D’altra banda, també s’inclouen les activitats en aigües braves, com el ràfting, el piragüisme, el barranquisme i la pesca recreativa al Segre, Rialb i Ribera Salada.

De les activitats d’aventura terrestres, en destaquen les excursions en 4x4, els jocs en família, les excursions guiades, les rutes amb GPS, els trekkings culturals i els circuits d’orientació per famílies i adults.

La guia també inclou un calendari d’esdeveniments esportius, com ara els campionats d’eslàlom i els campionats de motocròs i enduro.

info@segrerialb.cat

ALT URGELL

Peramola La Baronia de Rialb Tiurana

Oliana Bassella

Ponts LA NOGUERA

7

ho sabies?

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

LA GENERALITAT DÓNA LLUM VERDA AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’EMBASSAMENT DE RIALB El document que es començarà a tramitar posarà en valor l’entorn natural i patrimonial del pantà i oferirà un marc supramunicipal per millorar l’economia dels municipis Juliol. La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) va encarregar el passat 26 de juliol l’inici de la redacció del Pla director urbanístic (PDU) de l’embassament de Rialb. El nou planejament posarà en valor l’entorn natural del pantà per dinamitzar turísticament la zona i posarà les bases per a un planejament supramunicipal que generi activitat econòmica als municipis de l’entorn d’aquesta infraestructura hidràulica.

Actualment el Consorci Segre Rialb està duent a terme la redacció d’un Pla Especial Urbanístic de l’embassament de Rialb, que té per objecte dotar al territori d’un document que doni cobertura urbanística als usos associats a l’existència de l’embassament, entenent aquest document com una eina que aglutinès

8

els interessos dels diferents ens públics i alhora aquelles iniciatives privades que siguin coherents amb les finalitats i els objectius territorials del pla especial.

Però, durant el procés de redacció han anat sorgint diferents propostes que comporten ajustos del propi Pla i es detecta que les necessitats del territori van més enllà del Pla Especial com a eina per a poder materialitzar els objectius de manera eficient i sostenible.

Per tant, la situació actual fa replantejar el tipus de document a desenvolupar, donades les característiques de les intervencions que el propi territori precisa, atès que aquestes són més característiques d’un Pla Director Urbanístic i coherents amb les actuals polítiques i

www.segrerialb.cat

ho sabies?

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

directrius de desenvolupament territorial que comporten una millor eficiència, viabilitat i sostenibilitat amb una gestió conjunta i més global.

L’embassament, que va entrar en servei l’any 2000, va suposar un canvi radical per als municipis del seu voltant, afectats en aquell moment per dinàmiques demogràfiques i econòmiques negatives. El 2008 es va crear el Consorci Segre Rialb, format per la Diputació de Lleida, els consell comarcals de la Noguera i l’Alt Urgell i pels ajuntaments de Baronia de Rialb, Ponts, Tiurana (Noguera), Bassella, Oliana i Peramola (Alt Urgell). El Consorci té com a finalitat la promoció turística i el desenvolupament econòmic d’aquests municipis i és qui ha sol·licitat la redacció d’un PDU.

Ordenació, protecció de la natura i turisme El Pla director crearà el marc adequat per dinamitzar econòmicament tant la làmina d’aigua com la seva àrea d’influència, compatibilitzant-ho amb els valors ambientals i paisatgístics i amb la previsió de les infraestructures necessàries.

En concret, el PDU: Plantejarà una ordenació urbanística que asseguri l’equilibri territorial.

Ajustarà i delimitarà amb detall els espais oberts.

Precisarà les estratègies de desenvolupament urbanístic.

Identificarà els equipaments existents i reservarà el sòl necessari per als nous.

Ampliarà la protecció d’espais i elements d’interès natural, la millora dels recursos fluvials i dels boscos i vetllarà per la recuperació de la vegetació de ribera.

Definirà una xarxa patrimonial i de paisatge per contribuir a la seva preservació i difusió.

info@segrerialb.cat

9

dades

EVOLUCIÓ DE LES AUTORITZACIONS DE NAVEGACIÓ A L’EMBASSAMENT DE RIALB 141 rems 160 rems 209 rems 22 mototres 18 motores 24 motores 2 veles 2 veles 2 veles

2014 2015 2016 2014 2015 2016 2014 2015 2016

Val a dir que el 90% d’aquestes autoritzacions són de caràcter empresarial, no individual.

Font: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ESTABLIMENTS D’ALLOTJAMENT Poble/Any

2000

2005

2010

2015

2016

Baronia de Rialb (La)

0

7

17

22

23

Bassella

2

2

3

6

7

Oliana

4

4

4

3

3

Peramola

3

3

7

7

9

Ponts

5

5

8

8

8

Tiurana

0

0

1

2

2

TOTAL

14

21

40

48

52

Alberg

Baronia de Rialb

Allotjament rural

Habitatge d’Us Turístic

Establiments

Places

Establiments

Places

Establiments

Places

1

26

5

68

17

189

3

36

2

14

Bassella Oliana Peramola Ponts

2 1

11

40

Tiurana TOTAL

2

66

10

115

Hotel Establiments

Càmping

Places

Establiments

Places

Total 2016 Establiments

Places

23

283

1

6

1

70

7

126

2

56

1

102

3

158

4

18

3

134

9

163

1

8

6

214

8

262

2

24

2

24

26

253

52

1016

12

410

2

172

NOVA CREACIÓ D’ACTIVITAT ECONÒMICA 2016 1. Masia la Pedra (La Baronia de Rialb). Habitatge d’ús turístic 2. Cal Casanova (Bassella, Aguilar). Allotjament rural 3. Cal Fusté (Peramola). Habitatge d’ús turístic 4. Cal Tonarro (Peramola). Habitatge d’ús turístic

10

www.segrerialb.cat

Una mirada a Bassella

mirades

Bassella rehabilita i reconstrueix l’antic pont d’Ogern L’Ajuntament de Bassella començà, el passat mes de juny, les obres de rehabilitació del pont medieval d’Ogern, sobre la Ribera Salada, d’estil entre romànic i gòtic. El viaducte, inicialment de quatre ulls, va patir els efectes d’una riuada fa uns 50 anys, destruint dos dels ulls, els dos de la dreta mirant cap a ponent. El pont té la singularitat de salvar un desnivell creixent, entre la punta dreta i l’esquerra.

El pont antic d’Ogern va ser destruit pels aiguats del 1964. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, i va ser aixecat a finals del segle XVIII com a via per a vianants i pas d’animals i mercaderies, comunicant Ogern amb la Ribera Salada.

Antigament, el pont d’Ogern servia per travessar la Ribera Salada, enllaçant la part d’Ogern i Oliana amb Madrona. Era l’únic pont de la zona.

Francisco de Zamora, en el seu periple de 1789 diu qui l’havia fet construir: “hay [en Ogern] puente de cuatro ojos hecho a expensas de don Antonio Pongem, comerciante de Barcelona”.

desaparèixer, amb una estructura d’1’5 metres d’amplada i 42 metres de llarg. S’espera finalitzar l’obra a mig octubre. L’Ajuntament de Bassella compta amb fons dels Plans de foment territorial de turisme corresponent a la convocatòria 2015.

L’obra consisteix en consolidar la part existent i reconstruir l’estructura que la riuada va fer

info@segrerialb.cat

11

mirades

Restauració de la teulada de l’ermita de Santa Eulàlia de les Anoves Una mirada a Oliana A mitjans d’aquest passat mes de juliol van començar les obres de restauració de la teulada de l’església de Santa Eulàlia de les Anoves.

Les Anoves són tres petits nuclis de població que pertanyen al municipi d’Oliana. En el centre d’aquests tres nuclis hi trobem Santa Eulàlia, una ermita romànica aïllada, construïda a la falda de la serra de Turp, a l’esquerra del pantà d’Oliana si seguim el curs del riu Segre, i per arribar-hi hem de creuar el pas de Portell. Adjunt a l’ermita s’hi troba el cementiri de les Anoves.

Es tracta d’una petita església romànica de la que quasi no tenim cap notícia ni referència històrica. És un edifici d’una sola nau, cobert amb una volta de canó, amb l’absis semicircular que apareix amb el nom de “Lezenoas” a l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell.

La porta, amb arc de mig punt, s’obre a la façana sud, i és emfatitzada exteriorment per dos arquivoltes llises, sense motllures. També hi trobem

12

un campanar d’espadanya d’un sol cos i dos ulls.

Quan als anys 70 es va restaurar l’església de Sant Andreu del Castell d’Oliana, s’hi va portar una de les campanes de Santa Eulàlia, que en aquells moments estava abandonada.

Gràcies a aquestes obres, l’edifici que ens acompanya des de fa uns quants segles, n’aguantarà, esperem, uns quants més i els amants del romànic podran continuar gaudint de la seva bellesa i de l’entorn privilegiat que l’envolta.

L’1 de maig s’hi celebra l’aplec amb missa, repartiment de pa i benedicció del terme.

En aquestes obres de restauració hi col·laboren econòmicament els veïns de les Anoves, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Bisbat d’Urgell i l’Ajuntament d’Oliana sota la direcció tècnica dels serveis d’arquitectura i de la delegació de patrimoni del Bisbat d’Urgell.

www.segrerialb.cat

mirades

Històries de conte, en un indret de conte.

El festival del conte de Tiurana Una mirada a Tiurana

“Tota aquesta colla ja se’n van cap a Tiurana on els dies 20 i 21 d’agost se celebra el Festival de Contes.

La Clara, la Berta, el Pol i l’Arnau diuen que algú els ha avançat que seran uns dies de conte en un poble de conte.

Us ho penseu perdre? Nosaltres no!

Serà un plaer trobar-nos-hi!”

Sobre el Festival del Conte de Tiurana El Festival del Conte és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Tiurana i l’editorial lleidatana de París Edicions, que va néixer el 2010 com a aposta per la cultura popular i literària del país. La seva finalitat és omplir de màgia tot el municipi i donar a conèixer la història de conte que ha viscut Tiurana. Una vila que va haver d’abandonar-se el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb i que a dia d’avui, li dóna vida la mateixa aigua que un dia la va ofegar.

llosos del Festival d’enguany, esperem rebre un gran número d’espectadors i que a més puguin gaudir de l’oferta cultural del programa i de l’entorn. Per a nosaltres, aquest festival representa un pas més per fer créixer la vila, perquè entre tots fem que bategui cada vegada més”.

El Festival és una mostra més de la voluntat de tots els tiuranencs per continuar construint la història de conte del municipi, una història que no ha acabat, sinó que tot just comença per reiventar-se sempre fidel als seus orígens.

Durant el certàmen, el poble s’omple de contacontes i altres activitats relacionades amb el món màgic de les narracions infantils. Històries de conte, en un indret de conte. El festival està pensat per atraure gent de totes les edats al voltant de l’explicació de contes, tot i que amb un caire notablement marcat de cara als més petits.

El certamen se celebra de forma anual, i enguany té lloc els dies 20 i 21 d’agost, i l’objectiu és aconseguir fer gran el festival però de forma mesurada i que es converteixi en un referent en l’àmbit català. Segons el Sr. Àngel Villarte, alcalde de Tiurana “Estem molt contents i orgu-

info@segrerialb.cat

13

mirades

Peramola celebra el mercat medieval del Griu Una mirada a Peramola En la representació de figures que algunes famílies es van posar als escuts cap allà al segle XII, a fi de ser identificades en les batalles i en les justes, una d’aquestes figures va ser el griu.

A Catalunya, una de les famílies que va prendre el griu com a distintiu van ser els Brull o Desbrull, castlans del castell del Brull (Osona).

El dia 25 de març d’enguany, Divendres Sant, Peramola tornà a l’època medieval focalitzada en la figura mitològica de “lo Griu”, símbol de la família de nobles que va viure a la localitat durant l’edat mitjana.

A la festa, inaugurada per l’escriptor Josep Espunyes de Peramola, que acaba de publicar el llibre Piulades de cultura popular, s’hi concentraren unes 300 persones provinents de la comarca i de localitats veïnes.

El Mercat de la Cultura Rural de Peramola va néixer fa sis anys gràcies a la iniciativa de l’Associació Cultural i Festiva Jovent de Peramola, i tot seguit va rebre el suport de l’Ajuntament de Peramola i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Durant la jornada, els carrers principals i la plaça Josep Roca de Peramola s’engalanaren amb decorats medievals, a més d’instal·lar-s’hi unes 30 parades d’artesania i de productes de la terra. La festa comptà amb tallers i grups d’animació infantils acompanyats de sessions d’artesania.

El bestiari de Peramola El griu, o grifó, és una criatura mitològica que ja trobem en dibuixos i gravats de les antigues cultures egípcia i persa, uns 5.000 anys enrere. El cap i les potes davanteres del griu són d’àliga, amb unes urpes com a garfis i un bec punxegut, amb les ales esteses, mentre que la cua i les potes del darrere són de lleó, poderosament musculades.

En la seva figura hi conflueixen, doncs, tant les extraordinàries facultats del lleó, el rei dels animals terrestres, com les de l’àliga, el més majestuós dels moixons. Tot i que era considerat un animal ferotge i perillós, també el tenien per noble.

14

I precisament va ser un Desbrull qui va portar el griu a Peramola. Sobre l’any 1430, quan mor sense descendència directa el baró Bernat Guillem de Peramola, vidu de Francesca de Llobera, hereta la baronia de Peramola Guillem Ramon Desbrull i de Peramola, fill d’una germana de Bernat Guillem de Peramola casada amb Ramon Desbrull, senyor de Preixens (Noguera).

Arran d’aquest fet, els Desbrull de Peramola no tardaran a tenir un escut nou, propi. Deixen a part l’escut dels Peramola, ogival i amb una mola al mig, i el nou el fan quadrilong quarterat: al segon quarter hi deixen la mola dels Peramola, dels quals són descendents per família; al tercer, un mont floronat acabat en forma de cap de flor de lis, i al primer i al quart hi estampen un griu rampant, el distintiu dels Desbrull. Els dos escuts, tant el dels Peramola com el dels Desbrull, encara els podem veure avui, esculpits en pedra, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel.

Aquest griu, «lo griu de Peramola», és obra de Xavier Basté i Nona Umbert. El crearen a petició d’una peramolina que vol conservar l’anonimat, il·lusionada a regalar-lo a la vila de Peramola perquè en endavant una figura de bestiari acompanyi les sortides dels gegants i els nans peramolins en les festes assenyalades. La música del «Ball del Griu de Peramola» ha estat composta per Miquel Bonillo, músic i compositor, i la coreografia del ball és una creació de Pere Cuadrenc.

Josep Espunyes

www.segrerialb.cat

Una mirada a Ponts

mirades

La Roca del Call, un escenari de campeonat Ponts compta amb una fantàstica infraestructura diurna, a vegades poc visitada pels pontsicans i pontsicanes, el Parc municipal “La Roca del Call”. Un espai dedicat al lleure i a l’activitat del piragüisme per petits i grans.

L’Ajuntament de Ponts i el Patronat Municipal d’Iniciatives pretenen potenciar aquest espai, no només com un lloc de passeig, esbarjo o pícnic, sinó també com un escenari cultural, més, del municipi. Es tracta d’un indret molt atractiu on s’hi poden celebrar i dur a terme altres esdeveniments, com concerts i espectacles a l’aire lliure durant el període estiuenc. És per aquest motiu, que dins la programació del Cicle Cultural de les nits d’estiu d’aquest juliol i agost “Ponts, et regala cultura”, es va programar amb data 30 de juliol un concert on la música jazz en va ser la protagonista. El grup “Sommeliers”, format per cinc joves instrumentistes, van traslladar la seva sensibilitat musical en dotze petits temes que maridaven jazz i clàssica amb pinzellades de l’univers pop. Cançons en català, italià i anglès, cançons pròpies i ver-

info@segrerialb.cat

sions com “My Way” de Frank Sinatra van fascinar als nombrosos assistents.

Així, amb l’èxit assolit el passat dia 30 de juliol amb aquest “experiment” de convertir el Parc municipal “La Roca del Call” en un escenari cultural més del municipi de Ponts, el Patronat Municipal pretén iniciar un programa cultural i musical per al proper cicle d’estiu amb més activitats en aquest recinte.

15

mirades

23ª trobada al monestir de Santa Maria de Gualter Una mirada a La Baronia de Rialb És un dels moments de l’any més esperats pels vilatans de Gualter i la Baronia de Rialb. Any rere any es va celebrant la trobada al monestir de Santa Maria de Gualter coincidint amb el penúltim dissabte de juliol. Enguany tinguè lloc el 23 de juliol amb la 23ª edició. Amb rècord d’assistència, a la trobada hi assistiren unes 700 persones de la comarca i de municipis d’altres contrades. La festa està cada vegada més arrelada a l´entorn i també als entusiastes del romànic.

Al llarg de la trobada desenes de persones van poder visitar les obres artesanals exposades en el recinte. Al vespre, hi actuà el cor de cambra de l’auditori Enric Granados de Lleida. Els actes van concloure amb la tradicional cantada d’havaneres a càrrec de Barca de Mitjana, acompanyada de rom cremat.

El voluntariat Però, qui hi ha al darrera de la Trobada?

Els inicis de la festa es remunten al 1994, amb la finalitat de donar a conèixer aquest lloc i la història del monument. El 1981 es fundà el Patronat d’Amics i protectors del monestir de Santa Maria de Gualter i Romànic de la Baronia de Rialb amb la finalitat de vetllar per aquest lloc tant emblemàtic i recordar d’una manera social i cultural la memòria històrica del monestir, que va ser un lloc molt devastat per la Guerra Civil espanyola.

Des de l´inici, els membres del Patronat han intentat salvaguardar i potenciar aquest patrimoni històric del municipi de la Baronia de Rialb millorant-ne les seves instal·lacions mitjançant de subvencions públiques, una de les últimes actuacions va ser promoguda per l´Obra Social de la Caixa dins el programa “Romànic obert”.

Aquest darrer any s´han renovat els panells explicatius de l´interior de l´església.

Actualment el Patronat compta amb 120 socis vigents, una Junta Directiva formada per 19 membres i una bona colla de voluntaris que poden superar les més de 50 persones.

El lloc però, crida cada vegada més l’atenció a públic divers per ser un espai ideal per celebracions religioses i familiars de petit format.

16

www.segrerialb.cat

agenda La Seu d’Urgell

ALT URGELL Peramola La Baronia de Rialb

Oliana

Bassella

Tiurana

LA NOGUERA Ponts Balaguer

La Seu d’Urgell

El Segre Rialb Balaguer

Girona

Lleida Barcelona Tarragona

Catalunya

info@segrerialb.cat

17

l’emprenedor

L’entrevista…

FAMILÍA SOLER DE BASSELLA Més de 3 generacions vinculades al món del motor, així és com podríem presentar als Soler de Bassella. Un exemple de com el que va començar com una simple afició, la passió per les motos, s’ha acabat convertint en el principal motor vital i econòmic de tota una família, que acumula una llarga trajectòria i un gran prestigi dins el sector. Actualment, lidera l’empresa Bassella Experiences, dedicada a l’organització d’esdeveniments de motor i la Fundació Privada Mario Soler, una entitat sense ànim de lucre que gestiona el Museu Moto Bassella i el Museu Moto Barcelona. També fa anys que va posar en marxa el Club Esportiu Sip Sport, encarregat de l’organització de diverses curses d’enduro, com la multitudinària Bassella Race 1.

Els Soler i el motociclisme. ¿I això que us agradi tant el món del motociclisme, d’on ve?

L’origen el trobaríem en la figura de Gaston Chritin, un conegut pilot de motos francès que l’any 1920 va escollir la tranquil·litat de Bassella per a recuperar-se d’un greu accident. Així és com el jove Mario Soler va entrar en contacte per primera vegada amb el món del motociclisme i en va quedar tan fascinat que ja mai més se’n va desvincular. Va traspassar aquesta afició als seus fills, que s’hi van començar a involucrar primer com a pilots i després des d’una vessant més professional i ara ja anem per la tercera generació...

La “Soler Ràpida”. Molt més que un exemplar únic? És una moto molt singular i molt lligada a la família. Mario Soler la va construir als anys 50 pels seus fills (Estanis i Toni) ja que en aquella època era pràcticament impensable trobar motocicletes infantils. Es va convertir en la joguina preferida dels futurs motoristes i s’ha mantingut intacte fins els nostres dies, ocupant un lloc destacat al Museu Moto Bassella.

Què us impulsa a obrir el museu del motociclisme més gran d’Espanya? Quants visitants rebeu anualment? D’on provenen?

La construcció del pantà de Rialb va ser un dels principals motius que ens va decidir finalment a obrir el museu, ja que ens va semblar una bona oportunitat per invertir els diners obtinguts amb l’expropiació i d’alguna manera, de mantenir “viu” l’antic poble de Bassella. Actualment, s’ha convertit en un referent a nivell europeu i rebem al voltant d’uns 8000 visitants anuals, de Catalunya, d’arreu d’Espanya i cada vegada més estrangers, sobretot francesos, anglesos i alemanys.

La Bassella Race. Continuació o progrés de l’esperit del Memorial Toni Soler?

Diríem que continuació i progrés. És evident que si no hi hagués hagut les 10 primeres edicions

18

www.segrerialb.cat

Feu-nos 5 cèntims de la repercussió en el territori d’aquest esdeveniment?

Hem fet estudis d’impacte econòmic sobre el territori que ens donen xifres properes al mig milió d’euros, concentrats gairebé en un cap de setmana. Creiem que és un esdeveniment molt important per a tot el sector de la hostaleria i el turisme a les nostres terres.

Com a organitzadors i empresa vinculada al món del motor, és també un bon aparador i una forma de que molta mes gent conegui qui som, què fem i on ho fem.

Bassella Experiences: outdoor, navy & training activities. Com neix la idea? Com ha evolucionat?

Som una empresa de segona generació, tot va començar a principis dels anys 90 amb la creació de SIP Outdoor Activities i fa poc, coincidint amb el 20è aniversari de l’empresa, es va de-

info@segrerialb.cat

cidir un canvi d’imatge donant a Bassella més protagonisme dins de la nostra marca.

Hem passat d’estar centrats gairebé al 100% en la conducció 4x4 a ser una agència d’esdeveniments que treballa tant a Bassella com a la resta d’Espanya o destinacions on els nostres clients vulguin que els hi organitzem l’activitat.

l’emprenedor

del Memorial, BR1 no hauria engegat amb tanta força com va fer-ho a la seva primera edició, però ara 7 anys mes tard, podem parlar d’un esdeveniment amb entitat pròpia que ja s’ha consolidat com un clàssic de referència internacional.

“Una experiència única i diferent per cada persona”. N’és aquest el concepte clau en el qual es basa el vostre èxit com a empresaris?

Creiem que si, també dificulta més la manera de treballar i els procediments a seguir, ja que cada client és diferent, mai es pot aprofitar al 100% una proposta d’un client per un altre, però l’esforç val la pena ja que el client se sent únic i valora que treballem “a la carta” per ell.

Quins factors té aquest territori que consideris que afecten a la vostra activitat empresarial? I quins l’afavoreixen?

El principal valor que tenim és la ubicació, ben comunicats amb l’AVE a Lleida i l’aeroport de BCN. La majoria dels nostres clients són de la resta del territori espanyol i de l’ estranger.

Un entorn no massificat, amb bones infraestructures el converteix en únic. Hi ha pocs llocs com aquest, tot i que moltes vegades els que hi vivim no ho valorem i és quan venen de fora que ens ho fan veure amb els seus ulls que aprenem a valorar-ho primer, per poder vendre-ho després.

Esteu ubicant Bassella al mapa. Què hi diu el client? L’hi sorprèn el lloc? Què valora?

Abans sempre havíem d’explicar que volia dir SIP (Soler i Pallarès), ara hem d’explicar que és Bassella, però es maco ja que implica cert romanticisme, la història del poble ofegat per l’embassament etc… Poder ubicar Bassella al mapa, i també “exportar-lo” a la resta d’Espanya i Europa és una satisfacció.

19

vivències

RIALB: ON EL RIU SEGRE S’ENGRANDEIX

Antecedents històrics Els rumors de la construcció de l’embassanent de Rialb van començar a córrer, entre els habitants de la zona, l’any 1964, amb l’aprovació del “Plan de Aprovechamiento Integral del Segre”, en el qual es concloïa la necessitat de regular de forma total el curs del riu. Per això es van dissenyar 3 embassaments en el curs del Segre: Tres Ponts, Oliana i Rialb. A partir d’aquí, seria la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la que s’encarregaria de definir un projecte final d’execució de l’embassament i la seva presa, redactat al 1973, al qual s’hi sumarien diversos estudis referents a les obres vinculades a la mateixa. Expropiacions, impactes ambientals, econòmics i socials que obligarien, a la vegada, a definir solucions amb les institucions afectades.

Després de desestimar recursos presentats per veïns dels municipis que posteriorment serien afectats, el Tribunal Suprem dictà la sentència i confirmà en ferm, l’1 de març de l’any 1984, la construcció de l’embassament de Rialb.

El definitiu projecte de l’embassament es va redactar a partir dels treballs de planificació desenvolupats pel Pla Hidrològic de la conca de

20

l’Ebre. L’embassament de Rialb, amb un pressupost de 40.000 millons de les antigues pessestes, suposava garantir la regulació integral del riu Segre. Axí mateix, l’aigua embassada permetria nous regs durant tot l’any als regants del Canal d’Urgell i la producció hidroelèctrica.

L’acontentament dels uns contrastava amb l’aflicció dels altres. Es van viure uns anys molt durs: expropiacions de terrenys, pèrdua de poblacions, com Tiurana, Miralpeix, Castellnou de Bassella, pèrdua d’habitatges i sobretot, pèrdua d’història personal i col.lectiva.

L’any 1992 es va iniciar l’execució del projecte amb partides pressupostàries suficients per concloure les obres constructives i, paral.lelament, realitzar les actuacions prèvies i a posteriori sobre el territori. L’embassament es va començar a omplir l’any 1998 i fou inaugurat l’any 2000.

La presa de Rialb L’obra més espectacular i a la vegada poc visible de l’embassament és la seva presa. Situada entre els termes municipals de la Baronia de Rialb i Tiurana es presenta com un gran mur de formigó www.segrerialb.cat

vivències

amb 99 metres d’alçada i amb una longitud d’uns 606 metres.

Pel que fa a la seva superfície, l’embassament, amb 1.505 hectàrees n’és el segon més gran de Catalunya i encabeix 402 hm3 daigua.

Visites a la presa Les visites són gratuïtes i es poden realitzar de dilluns a divendres, amb prèvia sol.licitud d’instància a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre mitjançant el Consorci Segre Rialb. La visita inclou la projecció d’un audivisual del projecte de l’obra, la visita de les instal.lacions exteriors, les comportes més baixes de l’embassament i el sobreeixidor.

Més informació: Consorci Segre Rialb Plaça de l’Alzinera, s/n. Tiurana 973 056 034 – info@segrerialb.cat

De l’amenaça a l’oportunitat Anys més tard, i tenint en compte, la seva gran làmina d’aigua, el territori veu la necessitat de reivindicar l’ús d’aquest embassament més enllà dels usos per als quals fou concebut i començar-li a donar un ús esportiu, lúdic i turístic, tant per a la població local com per als visitants.

Actualment, una de les possibilitats més evidents que ofereix l’embassament és la pràctica d’activitats recreatives i esportives de la mà d’empreses especialitzades. Durant el decurs d’aquests mesos, entre altres activitats i serveis recreatius i turístics s’hi han realitzat les següents activitats:

Rialb amunt, Rialb avall. Què s’hi cou a l’embassament?

Club Nàutic Mig Segre

Bassella Experiences

6 de juliol

3, 4 i 5 de juny

Casal d’estiu de Ponts: open caiac

“Jeep Camp”: open caiac

info@segrerialb.cat

21

vivències

Lapica Trips Del 29 de març a l’1 abril

Del 9 al 14 de maig

Cicle formatiu Escola Vedruna: open caiac - paddlesurf

Eurofitness-UBAE: open caiac - paddlesurf - windsurf

Del 20 al 22 d’abril

Del 3 al 16 de juliol

Cicle formatiu Escola Freta: open caiac

Colònies d’anglès: Summercamp a laTorra: open caiac - paddlesurf

Del 24 al 27 d’agost Campus de Rollers, amb la federació Catalana d’esquí de fons: entrenaments - open caiac - paddlesurf

Club Nàutic Vall d’Aubenç

22

21 de juny

7 i 8 de juliol

Nens de l’escola Sant Miquel de Peramola: open caiac

Nens del casal d’estiu d’Oliana s’inicien: open caiac

www.segrerialb.cat

20 de març Endurada a la Clua

vivències

Segre Parc La Clua

Lapica Lapic ca Trips Club Nàutic Segre Rialb

620 90 30 02 www.clubnauticsegrerialb.com Bassella Experiències 973 46 27 31 / 616 55 80 74 www.bassella.com Lapica Trips & Events 662 69 81 92 www.lapicatrips.com Club Nàutic la Vall d’Aubenç 639 31 81 74 Club Nàutic Mig Segre 666 12 36 18 74 www.fespiraguisme.com

28 de maig Remada solidària: open caiac

Segre Parc la Clua 609 40 45 54

ALT URGELL

Del 28 de juny a 1 de juliol Del 3 al 6 de juliol Colònies de motocròs

Peramola La Baronia de Rialb

Oliana Bassella

Tiurana Ponts LA NOGUERA

info@segrerialb.cat

23