Page 1

segrerialb.cat febrer - agost 2017

05

ACTUALITAT SEGRE RIALB SEGRE RIALB DÓNA A CONÈIXER ELS ACTIUS TURÍSTICS

SEGRE RIALB IMPULSA, AMB EL SUPORT DE LA GENERALITAT, EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES SOBRE LES BONES PRÀCTIQUES TURÍSTIQUES EN EMBASSAMENTS

L’ENTREVISTA… ÈRIC AUGÉ


seccions editorial

ho sabies?

3

4 dades

mirades

12

13

9 16

agenda

20

l’emprenedor

17 premsa

23 www.segrerialb.cat


05

editorial

segrerialb.cat febrer - agost 2017

ACTUALITAT SEGRE RIALB SEGRE RIALB DÓNA A CONÈIXER ELS ACTIUS TURÍSTICS

SEGRE RIALB IMPULSA, AMB EL SUPORT DE LA GENERALITAT, EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES SOBRE LES BONES PRÀCTIQUES TURÍSTIQUES EN EMBASSAMENTS

L’ENTREVISTA… ÈRIC AUGÉ

EDITORIAL Direcció i edició

PAISATGE I DESENVOLUPAMENT LOCAL

Consorci Segre Rialb

Com a presidenta del Consorci Segre Rialb et presento la cinquena edició de la Newsletter, un canal informatiu referent de les accions que es duen a terme en aquesta administració.

Plaça de l’Alzinera s/n 25791 Tiurana 973 056 034 info@segrerialb.cat www.segrerialb.cat

Fotografia:

Agustí Cucurulls Lluís Vidal, -arxiu fotogràfic Consorci Segre Rialb Marc Marrero -arxiu fotogràfic Consorci Segre Rialb

Disseny:

Sara Lupiáñez i Fontanet

Redacció i maquetació:

Núria Solé i Solé

Dipòsit legal: L1297-2015

Actualment, el Consorci està duen a terme un intens treball per establir models econòmics locals perquè el territori tingui oportunitats de desenvolupament social i econòmic per a les futures generacions. El Pla Director Urbanístic ha d’explotar les potencialitats del territori al voltant de la làmina d’aigua i fixar les directrius de dinamització dels municipis que els conformen, i en tot això el paisatge hi té molt a dir. El nostre paisatge és divers i és heterogeni. Paisatges d’aigua, forestals, d’hàbitat de ribera, paisatge agrícola tradicional, de mosaic agroforestal, agrícola dinàmic, etc. El paisatge és cada cop més una peça clau pel desenvolupament local i un recurs econòmic de primer ordre, que hem de tenir en compte. El paisatge pot ser la font d’inspiració de la iniciativa innovadora i emprenedora, capaces de generar ocupació. El nostre paisatge, ara és un paisatge en construcció, i amb clares potencialitats competitives i d’atracció d’oportunitat de negoci que hem de saber treure’n profit. En un altre àmbit de coses, des del Consorci tenim clar que hem de seguir treballant pel territori. Durant aquests darrers mesos hem treballat amb accions de promoció econòmica i cooperació amb agents d’altres territoris, amb accions de promoció turística, hem actuat com a ens coordinador i facilitador, etc. Cal però, seguir treballant. Una vegada més, t’animo a donar, si més no, una ullada a aquest butlletí que el Consorci Segre Rialb elabora per tu i on bona mostra d’aquest breu resum el trobaràs seguidament de manera més ampliada.

Cristina Barbens i Casals Presidenta Consorci Segre Rialb

info@segrerialb.cat

3


ho sabies? DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

4

L’EMBASSAMENT DE RIALB, NOVA SEU DEL REM? La Federació Catalana de Rem aposta pel pantà de Rialb Abril. El passat dia 6 d’abril, representants de la Federació Catalana de Rem, entre ells Xavi Boix i Sinuhé Pérez com a vicepresidents, Dani Rodríguez, com a director tècnic i Àlex Moya, secretari de la Federació, van visitar l’embassament de Rialb i el territori, tot provant la modalitat esportiva del rem a l’embassament.

L’objectiu de la jornada, a banda d’explorar la làmina d’aigua amb el rem, va ser conèixer les oportunitats i l’impacte econòmic que podria tenir la pràctica d’aquesta modalitat esportiva a l’embassament de Rialb i se’n programà una jornada de portes a obertes a l’embassament pels propers mesos dirigida a la població local.

Des de la Federació Catalana de Rem es pretén externalitzar i implantar la pràctica del rem a altres indrets de Catalunya, més enllà dels grans referents com poden ser Banyoles i Amposta. La pràctica del rem requereix, entre altres, uns 2.200 metres de longitud en línia recta, per la qual cosa, l’embassament de Rialb compleix de bon tros aquests paràmetres.

A la jornada també hi van assistir representants del Consorci Segre Rialb, com la presidenta, Cristina Barbens i alcaldessa de Bassella, i altres alcaldes, com Miquel Sala, alcalde d’Oliana i Àngel Villarte, alcalde de Tiurana.

www.segrerialb.cat


Juny. 25 representants del sector turístic de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, la Noguera i la Segarra van participar el passat 8 de juny en una acció de promoció turística organitzada pel Consorci Segre Rialb amb l’objectiu de donar a conèixer el territori i el producte turístic que s’hi desenvolupa, a professionals del turisme i de comarques limítrofes. Els participants van poder comprovar in situ tot el potencial de la zona mitjançant un tour guiat amb autocar, on es varen realitzar parades a diferents indrets d’interès i van poder provar activitats d’oci i esportives que ofereixen les empreses locals, com les activitats a l’embassament, els circuïts de 4x4, etc. La jornada va cloure amb una degustació de la gastronomia de proximitat.

ho sabies?

Jornada de familiarització turística amb professionals del sector

DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

SEGRE RIALB DÓNA A CONÈIXER ELS ACTIUS TURÍSTICS

A la jornada hi col·laboraren empreses locals com:

info@segrerialb.cat

5


6

www.segrerialb.cat

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

ho sabies?


- El Pla Especial Urbanístic no donava la cobertura urbanística que el territori necessitava. - El Pla Director Urbanístic de l’embassament de Rialb adjudicat per 59.404,95 €. - Equilibri i cohesió territorial, eixos bàsics. Abril. El passat 6 d’abril es va adjudicar la redacció del Pla Director urbanístic de l’Embassament de Rialb (en endavant PDU) per 59.404,95 € (IVA, inclòs) a l’empresa M2A Arquitectura i Urbanisme, de Lleida. L’objectiu general del PDU és crear el marc urbanístic i territorial adequat que permeti posar en valor les potencialitats del territori limítrof al llarg dels marges de l’embassament de Rialb i en la làmina d’aigua, i fixar les bases per al planejament supramunicipal que sigui capaç de generar activitat econòmica als municipis de l’entorn d’aquesta infraestructura hidràulica, que són: Baronia de Rialb (la), Bassella, Oliana, Peramola, Ponts i Tiurana; tot potenciant la seva dinamització turística, compatibilitzant aquestes finalitats amb els interessos i les necessitats dels municipis i comarques afectats per aquesta infraestructura, i, alhora, establir les condicions que han d’emmarcar el seu desenvolupament amb la màxima integració i coherència amb els valors ambientals i paisatgístics del territori. A aquests efectes i d’acord amb la legislació urbanística vigent, el PDU establirà les directrius per coordinar, i si s’escau, delimitar i concretar una ordenació urbanística, que asseguri l’equilibri territorial fora de la làmina d’aigua, una ordenació dels usos dins de la làmina d’aigua, ajustarà i delimitarà amb detall els espais oberts, precisarà les estratègies de desenvolupament urbanístic, identificarà els equipaments existents i reservarà el sòl necessari per als nous, ampliarà la protecció d’espais i elements d’interès natural, la millora dels recursos fluvials i dels boscos i vetllarà per la recuperació de la vegetació de ribera, i definirà una

info@segrerialb.cat

xarxa patrimonial i de paisatge per contribuir a la seva preservació i difusió. Així com, contemplarà totes les obres i actuacions de compensació per la construcció de l’embassament que l’organisme competent de conca té pendents amb aquests municipis.

ho sabies? PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

EL CONSORCI SEGRE RIALB IMPULSA, AMB EL SUPORT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’EMBASSAMENT DE RIALB

Antecedents Els rumors de la construcció de l’embassament de Rialb van començar a córrer, entre els habitants de la zona, l’any 1964, amb l’aprovació del “Plan de Aprovechamiento Integral del Segre”, en el qual es concloïa la necessitat de regular de forma total el curs del riu. Per això es van dissenyar 3 embassaments en el curs del Segre: Tres Ponts, Oliana i Rialb. A partir d’aquí, seria la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la que s’encarregaria de definir un projecte final d’execució de l’embassament i la seva presa, redactat al 1973, al qual s’hi sumarien diversos estudis referents a les obres vinculades a la mateixa. Expropiacions, impactes ambientals, econòmics i socials que obligarien, a la vegada, a definir solucions amb les institucions afectades.

7


ho sabies? PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

8

El definitiu projecte de l’embassament es va redactar a partir dels treballs de planificació desenvolupats pel Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre. L’embassament de Rialb, amb un pressupost de 40.000 milions de les antigues pessetes, suposava garantir la regulació integral del riu Segre, Així mateix, l’aigua embassada permetria nous regs durant tot l’any als regants del Canal d’Urgell i la producció hidroelèctrica. L’any 1992 es va iniciar l’execució del projecte amb partides pressupostàries suficients per concloure les obres constructives i, paral·lelament, realitzar les actuacions prèvies i a posteriori sobre el territori. La construcció de l’embassament, inaugurat l’any 2.000, va significar la desestructuració i la transformació radical d’una part d’aquest territori. Pobles, monuments, boscos i camps de cultiu van desaparèixer sota les aigües, i va implicar un important impacte sobre l’ecosistema i el poblament humà de la zona. La gran làmina d’aigua embassada de manera permanent i el seu entorn natural i patrimonial, però, constitueixen oportunitats per al desenvolupament d’activitat econòmica i de productes turístics que poden ajudar a contrarestar, en part, els efectes negatius d’aquesta construcció i a redirigir l’economia de la zona.

Es deixa enrere el Pla Especial Urbanístic L’any 2015, el Consorci Segre Rialb, amb l’objectiu d’ordenar i regular la implantació dels usos i construccions admesos en el sòl no urbanitzable en l’àmbit de l’entorn de l’embassament de Rialb, i establir les determinacions i les mesures necessàries de caràcter urbanístic per compatibilitzar actuacions i activitats amb la protecció del medi rural i natural, va adjudicar, en data 18 de setembre, la redacció del Pla Especial Urbanístic d’ordenació dels usos i serveis de l’embassament de Rialb, (en endavant PEU). Durant el procés de redacció, però, van anar sorgint diferents propostes que comportarien ajustos del propi PEU i es detectà que les necessitats del territori anaven més enllà del PEU com a eina per a poder materialitzar els objectius de manera eficient i sostenible. Per tant, la situació feia replantejar el tipus de document a desenvolupar. La materialització d’aquest projecte d’interès supramunicipal, que afecta a una pluralitat de municipis i a dos comarques, l’Alt Urgell i la Noguera, requeria d’un instrument de planejament urbanístic que, des d’un perspectiva general i estructural del territorial, amb vistes a la implantació de la nova infraestructura proposada, establís les directrius i les determinacions necessàries per a la seva execució.

www.segrerialb.cat


ho sabies?

Fases del projecte

Comissió de seguiment

- 16 de setembre de 2016. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, inicia i encarrega el procediment de formulació del Pla Director Urbanístic de l’embassament de Rialb. -14 de febrer de 2017. Surt a licitació el PDU. - 6 d’abril. Adjudicació del PDU -Termini de redacció: es preveu que en 24 mesos estigui aprovat definitivament.

Durant la redacció d’aquest PDU s’ha creat una comissió de seguiment en la qual hi participa la Generalitat de Catalunya, el Consorci Segre Rialb, els arquitectes municipals i l’equip redactor amb els seus col·laboradors.

ALTRES DADES Municipi Baronia de Rialb (la) Bassella Oliana Ponts Peramola Tiurana

Població 240 235 1.844 2.638 344 73

Superfície 145,10 70,20 32,40 30,50 56,20 16

Densitat 1,6 3,4 57 86,4 6,1 4,6

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

Amb aquesta finalitat, l’administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Territori i Sostenibilitat va encarregar al Consorci Segre Rialb l’execució de la redacció del Pla director urbanístic de l’Embassament de Rialb, que mitjançant resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat, de 16 de setembre de 2016, es va resoldre l’inici del procediment de formulació del Pla director urbanístic de l’Embassament de Rialb.

L’objectiu de la Comissió és debatre, fer el seguiment i aportar propostes que contribueixin a fer possible el desenvolupament del PDU i en reforcin en territori.

Total habitants Segre Rialb: 5.374 Total superfície: 350,40 Km2 Total Km via perimetral al pantà: 100 Km Superfície pantà Rialb: 1.505 hectàrees Volum: 402 hm3 daigua.

Font: IDESCAT

info@segrerialb.cat

9


ho sabies? PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES ENTRE MUNICIPIS D’EXTREMADURA I CATALUNYA SOBRE LES BONES PRÀCTIQUES TURÍSTIQUES EN EMBASSAMENTS El Consorci Segre Rialb visita la comarca de la Serena extremenya per conèixer les seves iniciatives de promoció agrícola i turística Maig. Una delegació de la Federació Nacional d’Associacions i Municipis amb Centrals Hidroelèctriques i Embassaments i membres del Consorci Segre Rialb van realitzat unes jornades de treball a la comarca de la Serena (Badajoz) per conèixer de primera mà les pràctiques que s’estan duent a terme en aquest territori respecte l’ús turístic i aprofitament econòmic dels embassaments. Del 16 al 18 de maig, els integrants d’aquest equip format per una dotzena d’alcaldes i tècnics han conegut les experiències desenvolupades en els embassaments d’Orellana, del Zújar i de La Serena (comarca de la Serena). Igualment, també s’ha aprofitat per veure quines pràctiques turístiques s’estan implementant en el gram embassament de l’Alqueva (Espanya i Portugal).

10

Durant les jornades, també s’han visitat els projectes de regadiu de la comarca de Vegas Altas i altres projectes agrícoles vinculats amb els embassaments. Aquesta és una iniciativa que promou impulsa la Federació Nacional d’Associacions i Municipis amb Centrals Hidroelèctriques i Embassaments. D’aquesta manera, es fomenten els intercanvis entre les diferents regions per dinamitzar el teixit tant turístic com econòmic dels municipis i les associacions que formen part de l’entitat. Igualment, es profunditzen les relacions entre les diferents regions per tal que impulsin sinèrgies comuns.

www.segrerialb.cat


projecte de promoció econòmica. Valorà de manera molt positiva la realització d’aquest treball en el territori.

Maig. El passat 30 de maig, representants dels Consorci Segre Rialb es reuniren amb la presidència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i amb els màxims tècnics representants d’aquest organisme, amb un doble objectiu, presentar-los el projecte del Pla Director Urbanístic i reivindicar, una vegada més, les obres pendents dins del “Plan de Restitución Territorial por las obras de la presa de Rialb” que CHE té pendents amb aquests municipis. Per una banda, i pel que fa al Pla, CHE manifestà la seva total implicació i col·laboració en aquest

info@segrerialb.cat

Per altra banda, un altre dels objectius de la reunió era la reivindicació de les obres pendents de reposició i compensació integrades dins del projecte de “Plan de Restitución Territorial por las obras de la presa de Rialb”, compromeses amb els 6 municipis, ara fa 17 anys. En aquests municipis queden pendents, obres com la conversió en regadiu de 2.000 hectàrees, actuacions mediambientals, actuacions de lleure i turisme, embelliments d’àrees, construcció i millora de camins i perimetrals, o la desforestació del fons de l’embassament, en el qual els arbres impedeixen que sigui navegable en algunes zones.

ho sabies? PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

REQUERIMENT A LA CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L’EBRE DE LES ACTUACIONS PENDENTS DINS DEL “PLAN DE RESTITUCIÓN TERRITORIAL”

El Consorci també plantejà a CHE qüestions de caràcter patrimonial, qüestions de navegació, de superfícies de Domini Públic Hidràulic, de zones inundables, etc.

11


dades

EVOLUCIÓ DE LES AUTORITZACIONS DE NAVEGACIÓ A L’EMBASSAMENT DE RIALB 141 rems 160 rems 209 rems 212 rems 22 motores 18 motores 24 motores 25 motores 2 veles 2 veles 2 veles 1 veles

2014 2015 2016 2017 2014 2015 2016 2017 2014 2015 2016 2017

Val a dir que el 90% d’aquestes autoritzacions són de caràcter empresarial, no individual. Font: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ESTABLIMENTS D’ALLOTJAMENT Poble/Any

2000

2005

2010

2015

2016

2017

Baronia de Rialb (La)

0

7

17

22

23

24

Bassella

2

2

3

6

7

7

Oliana

4

4

4

3

3

3

Peramola

3

3

7

7

9

9

Ponts

5

5

8

8

8

8

Tiurana

0

0

1

2

2

3

TOTAL

14

21

40

48

52

54

Alberg

Baronia de Rialb

Allotjament rural

Habitatge d’Us Turístic

Establiments

Places

Establiments

Places

Establiments

Places

1

26

5

68

17

201

3

36

2

14

Bassella Oliana Peramola Ponts

2 1

11

40

Tiurana TOTAL

2

66

10

115

Hotel Establiments

Càmping

Places

Establiments

Places

Total 2017 Establiments

Places

24

295

1

6

1

70

7

126

2

56

1

102

3

158

4

18

3

134

9

163

1

8

6

214

8

262

2

29

3

29

26

270

54

1033

12

410

2

172

NOVA CREACIÓ D’ACTIVITAT ECONÒMICA 2017 1. Cal Sastre (Tiurana). Habitatge d’us turístic 2. La Farga 1845 (Baronia de Rialb). Habitatge d’ús turístic

12

www.segrerialb.cat


El passat diumenge dia 16 d’abril, diumenge de Pasqua, com cada any i com ja és tradició, els cantaires i dansaires de l’Agrupament Baixa Ribera Salada ens van regalar una bona estona a les nostres parròquies d’Altès i Ogern. Un bon grup de persones de l’entitat van cantar les cançons típiques i l’himne de l’Agrupament. Una cançó amb molt sentiment i reconeguda per tothom d’aquestes contrades. Aquesta cançó va ser escrita per Mn. Jordi Sala, qui fou rector de les parròquies d’Altès i Ogern, i que tothom recorda amb molta estima. A més, un grup de dones amb empenta van dansar una cançó i els més petits també ens van delitar amb els seu ball.

Urgell i el Solsonès) i de 3 municipis (Bassella, Castellar de la Ribera i Lladurs). Durant l’any l’entitat realitza diverses activitats al seu local situat a Ogern, l’activitat més representativa són els Pastorets de la Baixa Ribera Salada. PERFUMS I FLORS BELLES (Vals de J. Voltas) És la ribera Salada un trocet de paradís que et porti una nova albada aquesta Pasqua del Crist Amb el cant de caramelles un missatge et volem dur, missatge de pau i joia, de més vida i joventut.

mirades Una mirada a Bassella

Un any més l’Agrupament Baixa Ribera Salada ens porta les caramelles al nostre municipi

Cinc pobles de la comarca Solsonès i Alt Urgell , cinc pobles de la comarca hem format l’Agrupament: Altès, Ogern i Montpol i Ceuró i Castellar, Altès, Ogorn i Montpol i també gent de Clarà. Dóna’ns ànim i entusiasme, Pasqua nova del Senyor, que no s’apagui la flama ni se’ns mori la Dóna a. nostre Agrupament l’alegria dols infants, la força de més jovent, la maduresa dels grans. Dóna’ns empenta i coratge, per seguir el nostre camí, companys nous en el viatge, per aconseguir el fi.

L’Agrupament Baixa Ribera Salada és una entitat sense ànim de lucre, que des de l’any 1986 pretén dinamitzar culturalment i socialment la Baixa Ribera Salada. Està formada per 5 pobles (Ogern, Altès, Ceuró, Castellar de la Ribera i Montpol), de dues comarques (l’Alt

info@segrerialb.cat

Que ningú no es tanqui a casa, morint-se de desengany, ni de Iluny estan s’ho miri, com un foraster i estrany. Que s’enrotlli a la sardana, perquè el cercle es faci gran, que volem fer d’aquest poble una Ilar oberta a tots. A tots.

13


mirades Una mirada a Oliana

2017, any gegant a Oliana Aquest 2017 és un any molt especial per als olianesos i olianeses, un any gegant de festes i celebracions que tindran com a màxim exponent el segon centenari de la fira ramadera del poble, la Fira de Tot Sants. Per descomptat, l’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana també hi prendrà part amb una mostra de balls, enguany amb les colles de Bellvís i Mataró, totes tres premiades al I Concurs Nacional de Balls de Gegants. No obstant això, Oliana també ha tingut una altra cita important de celebració i aniversaris, que aquesta vegada té a veure directament amb el Grup de Geganters i Grallers d’Oliana.

per la colla moltes cares diferents, però totes elles amb la mateixa motivació: la il·lusió de divertir-se i de divertir als demés fent música i ball de gegants. Per celebrar aquests 25 anys, un dels primers passos que ha fet la colla és afiliar-se a l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, a fi de tenir més visibilitat dins del món geganter. Però això no s’acaba aquí. Aquest projecte, el d’Oliana com a vila gegantera, va començar amb Taurus, i és per aquesta raó que en aquesta ocasió l’empresa ha decidit finançar la restauració dels capgrossos de la vila. Aquesta pasada Festa Major hem celebrat una gran trobada gegantera, amb prop de 20 colles vingudes des de les quatre províncies de Catalunya. Els gegants vells van estrenar ball propi i el dia 2 d’agost, el dia de la patrona, es va fer un concert de gala per culminar aquesta gran festa.

La vila d’Oliana té un total de 4 gegants i 10 capgrossos. Si bé, els capgrossos i els gegants joves, Junset i Flor, són d’adquisició més recent, els gegants vells Andreu i Àngels, que duen els noms dels patrons de la població, es van fer ja fa una tira d’anys. Aquest 2017 aquesta parella fa 40 anys! L’any 1977, amb el suport econòmic de Taurus, aquests gegants es van adquirir a la Casa Ingenio de Barcelona. Des de 1998 que no surten d’Oliana, però aquest any, ja que fan un bon aniversari faran una excepció, i el dia 3 de desembre visitaran Sant Andreu de Palomar en una trobada que reunirà pràcticament tots els gegants de motlle que va fer la Casa Ingenio. Però els gegants no són els únics que compleixen anys, també és l’aniversari de la colla, que enguany celebra les seves noces de plata. Sí, ho heu llegit bé, 25 anys de grallers, timbalers i ball de gegants a la nostra vila. Un quart de segle durant el qual han passat

14

Des de la Colla ens recorden que “tots aquests projectes només tenen sentit si la colla té força membres que vinguin a tocar amb nosaltres o a fer ballar els gegants de la vila. És per això que us animem a apuntar-vos-hi, grans i petits. És una bona manera de divertir-se els caps de setmana i de fer turisme arreu de Catalunya. A més, des d’aquest any, des del grup hem impulsat un pla de classes de música i instrument tradicional gratuïtes per als nostres membres, així que no dubteu en venir a tocar i ballar amb nosaltres perquè us estem esperant!”

www.segrerialb.cat


Una mirada a Tiurana

Arriba l’estiu a Tiurana i això és sinònim de cases plenes, retrobaments amb la gent del poble, bon ambient i molta activitat. És per això que des de l’Ajuntament s’ha plantejat una sèrie d’activitats gratuïtes pels veïns de Tiurana i tothom qui vulgui.

mirades

L’estiu a Tiurana

JUNY. 17. PILATES 23. Revetlla de Sant Joan amb un sopar al Restaurant Solés i actuació musical d’Elisabeth Majoral.

JULIOL. 21. Sessió d’astronomia a càrrec dels tècnics del Parc Astronòmic del Montse. S’identificaren constel·lacions del cel de l’estiu, la Via Làctia i s’observaren amb telescopi els planetes Júpiter i Saturn, estrelles dobles i les nebuloses més destacades de la nit. 22. AQUAGYM 22. FESTA SUNSET, on el plat principal va ser observar la magnífica posta de sol de Tiurana amb música ambient i un sopar a la fresca preparat pel Restaurant Solés i fins ben entrada la matinada vàrem gaudir de la música i ball de STRES BAND. 29. Concert a la fresca a càrrec del grup ELS ASSOSSEGATS (orquestra d’alumnes del Conservatori de Cervera) compost per acordions, guitarres elèctriques, baix elèctric i bateria sota la direcció de la professora d’acordió del centre Sònia Peiró.

AGOST. 5. ZUMBA a les piscines municipals. A les 21.30h, a la Plaça del Pou es donarà el tret de sortida a la tradicional CAMINADA A LA LLUM DE LA LLUNA. Es recomana portar entrepans. Tots els participants tenen la beguda gratuïta. C a l inscriure’s l’Ajuntament de Tiurana 973 056 046 abans del divendres 4 d’agost. 20. 8è FESTIVAL DEL CONTE DE TIURANA (Programa a part) 25, 26 i 27. FESTA MAJOR DE TIURANA (Programa a part)

SETEMBRE. 2. A les 5 de la tarda AQUAZUMBA a les piscines municipals de Tiurana

info@segrerialb.cat

3. X TROBADA MOTERA “TIURIMOTO” i presentació dels llibres de l’escriptora i motorista Eva Sandoval “¿Y TU QUE CREES?” i “TU PODER NINJA” 16. A les 5 de la tarda a la Sala d’Actes del Ajuntament, presentació del llibre “ El topògraf de Napoleó” del Dr. Toni Fernández Solà. 30. A les 5 de la tarda HIPOPRESSIUS a l’Ajuntament de Tiurana. Anaïs Capellades

15


mirades Una mirada a Peramola

Peramola recupera l’antic safareig muicipal L’Ajuntament de Peramola ha dut a terme la recuperació de l’antic safareig municipal, on si han fet tasques de sanejament de les bigues de fusta, la restauració de la façana i la recuperació dels antics pilars de la part posterior. En un altre ordre de coses, també s’ha canviat la font del Fòrum de la Secla, que s’hi ha tret la que hi havia, ja que estava molt malmesa i s’ha substituït per una pica de pedra i una llossa de pedra també. La finalitat d’aquestes reformes és recuperar els espais més emblemàtics del municipi de Peramola.

Un espai de treball femení

El rentador o safareig de Peramola

El safareig de Peramola ha tingut i té un alt valor social per les persones del poble.

El rentador o safareig de Peramola es va edificar cap a l’any 1900. La part de davant, originàriament amb tres arcs de ferradura per a entrar-hi, es féu recular cosa d’un metre i mig l’any 1966, a fi d’eixamplar la via d’entrada al nucli urbà.

Aquest espai era un lloc de reunió per a totes les dones de la vila, que en temps passats es dedicaven a les tasques pròpies de la llar (a banda de les feines del camp que realitzaven amb els homes). És per això que el safareig fou un dels únics espais de trobada femenins durant un llarg període de temps: mentre rentaven participaven de la vida social del municipi. No fou fins anys més tard, amb l’arribada dels electrodomèstics, que la dona va deixar d’utilitzar aquest espai com a tal. A partir d’aquell moment, dones, homes i infants s’hi paraven a reposar, refrescar-se i fer petar la xerrada...costum que ha arribat fins als nostres dies. Actualment encara s’utilitza per rentar verdures de l’hort, sabates, catifes, entre altres. Anna Bonet

16

Sabem que l’any 1639 en aquest indret ja s’hi rentava, probablement en lloses disposades a banda i banda de la segla. Amb la nova construcció, doncs, la dona peramolina —que era qui rentava—, va passar de rentar agenollada a poder-ho fer a peu dret, una posició força més còmoda. El rentador o safareig, inicialment estava dividit en tres espais. Al del mig, s’hi rentava la roba bruta; al del capdamunt, s’hi esbandia la roba que s’acabava de rentar, i al del peudavall, més petit, s’hi netejava el ventre dels porcs, en una època en què la majoria de cases de Peramola mataven porc per a omplir el rebost i no patir gana durant l’any. Josep Espunyes

www.segrerialb.cat


Juliol

Agost

• Dissabte 15/07/2017 LO FESTETO, tot el dia.

• Dissabte 05/08/2017 “Los Peces de Cristina” al Parc del Segre

• Divendres 21/07/2017 Liceu a la Fresca, “Il Trovatore” Passeig de Ponts

• Dissabte 12/08/2017 “Miquel Pujadó més Ma Pau Huquet”

• Dissabte 22/07/2017 “Camp Rock Macèdonia” a La Sala, 12.00 h del matí • Divendres 28/07/2017 Pel.lícula “Patria”, a la Sala

mirades

Programa d’activitats de lleure, oci i cultura orientades a tota la població i en el que destaquem principalment les vesprades musicals i culturals.

Una mirada a Ponts

Agenda d’estiu a Ponts

• Dissabte 19/08/2017 Havaneres “Aires del Segre” al Passeig de Ponts a les 22.00 h • Dissabte26/08/2017 Xavier Palà concert de piano. Plaça Alberg a les 22.00 h

• Dissabte 29/07/2017 “Camp Rock Macèdonia”, a La Sala, 12.00 h del matí

Més informació: www.ponts.cat

info@segrerialb.cat

17


mirades Una mirada a La Baronia de Rialb

La Trobada al Monestir de Sta. Maria de Gualter, un any més de gom a gom El passat 22 de juliol es va celebrar, un any més, la 24ª Trobada al monestir de Sta. Maria de Gualter. La festa està cada vegada més arrelada i va comptar amb unes 700 persones de la comarca i d’altres punts de Catalunya. La Festa Cada any s’intenta donar un caire cultural a la Trobada i aquest any es va dedicar al 150è aniversari del naixement de’n Josep Puig i Cadafalch, amb una exposició de fotografies i la xerrada del Sr. Esteve Mach (President de Associació). Cal ressaltar que en Puig i Cadafalch durant la seva època d’estudiant va venir estudiar la construcció de l’església de Santa Maria de Palau. Olga Olivera-Tabeni, de Bell-lloc a través del seu projecte “en el fil de l’aigua” presentà la investigació i producció artística feta al voltant de l’embassament de Rialb. Es farà una propera sessió explicativa per l’autora el dia 19 d’agost i restarà oberta fins el 30. També vam gaudir dels treballs de ganxet i sabons artesans de Pilar Alcalà de Ponts i de l’audiovisual sobre els fets històrics de La Baronia de Rialb, de l’Antonio Canes de Gualter. En un altre ordre de coses, la tradicional Missa a l’església no hi fa faltar, i amb molt d’encert vam comptar amb els joves de Vilaplana per acompanyar-la musicalment. Les altres dues

actuacions importants de la nit van ser EL QUARTET GAUDI, músics de l’orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) amb els trombons de Jordi Masip, Gabriel Mateu, Senent Domingo i Joan Palacio que van impactar amb el seu repertori. I per acabar la vetllada, la dinàmica actuació d’havaneres “Els Cremats” de Calella de Palafrugell, sis nois ben disposats a fer-nos passar una nit agradable amb la seva música que ho van aconseguir, i fins i tot, van fer callar al públic cantant a capella una de les seves cançons al mig del claustre. Fet insòlit que mai havia passat. Tot això, acompanyat del tast del rom cremat i l’entrepà acabat de fer. Els socis del Patronat d’Amics i Protectors del monestir de Sta. Maria de Gualter I és que els socis del Patronat d’Amics i Protectors del monestir de Sta. Maria de Gualter ja en són 170. Cal remarcar que arribar al soci 170 no vol dir que hi hagin 170 socis, actualment hi ha 120 persones com a socis, la resta han anat desapareixent pel camí i cada any a la Missa es tingué un record pels que ens han deixat, com en Manel Gabriel, l´Anna Solé, la Pilar Bernaus, el Josep Mª Trilla i la Montserrat Eroles. Ma Dolors Caelles

Fotografia: Sergi Sànchez-Cañete.

18

www.segrerialb.cat


agenda

APLECS, FIRES, CAMINADES, CAMPIONATS ... Agost 5 Caminada a la llum de la lluna plena. Tiurana 11 Concert Coral “Asbalote”, a Peramola Cantaven i Cantem. Peramola 15 Festa major de Palau de Rialb (Baronia de Rialb) 16 Aplec de Sant Roc, a Palau de Rialb (Baronia de Rialb) 18, 19, 20 i 21 Festa major de Peramola 19 Havaneres amb “Aires del Segre”, al passeig. Ponts 20 Festival del Conte a Tiurana 20 Festa major de Bellfort 25, 26 i 27 Festa major de Tiurana 28 Concert amb Xavier Palà, plaça Alberg. Ponts

Setembre 3 Festa major d’Altès 3 Tiurimoto a Tiurana 3 Festa major de Cortiuda 3 III Caminada Popular d’Oliana 11 Festa major del Castell d’Oliana 10 i 11 Festa major de Nuncarga 14, 15, 16 i 17 Festa major de Ponts 23 Campionat de Catalunya de Joves Promeses de

La Seu d’Urgell

ALT URGELL

piragüisme. Parc del Segre 24 Festa major d’Ogern 29 Festa major de Sant Miquel de Peramola

Peramola

Oliana

La Baronia de Rialb

Bassella

Octubre 1 1 1 8

Festa major de Mirambell Aplec al Puig de Rialb (Baronia de Rialb) Enduret de nens campionat de Catalunya, la Clua Festa major de la Clua

LA NOGUERA

Tiurana

Ponts Balaguer

La Seu d’Urgell

Novembre 1 Fira de Tots Sants d’Oliana 5 Motocròs de Ponts - Campionat de Catalunya MX SOTS 18-MX125-FEMINES-MX85, MX65 i MX50 11 i 12 Oliana Offroad (organitza MotoClub Segre) 19 Trobada de la Rosa a Pallerols 26 Aplec a Sant Serni de Bellfort

El Segre Rialb Balaguer

Girona

Lleida Barcelona Tarragona

Catalunya

Desembre 10 Enduro del Segre. Campionat de Catalunya, Ponts 17 de desembre – Portada del pessebre a Santa Maria de Castell-llebre (organitza GEO) 30 de desembre – Cursa dels Nassos (organitza GEO)

info@segrerialb.cat

19


l’emprenedor

ÈRIC AUGÉ L’Èric Augé (1978), olianès de família i de tota la vida, és un apassionat del món de motor ja des dels dos mesos d’edat, que de la mà del seu pare, Lluís Augé, assisteix a la seva 1ªcursa, al 1978, on corria el seu pare i que va acabar sent Campió d’Espanya d’Enduro en categoria júnior, aquest mateix any. Al seu pare, l’afició pel món del motocròs li arriba als 16 anys, al 1976 com a hobby. Entrenant quan podia, això volia dir, dissabtes i diumenges, participà també a la carrera dels Six days of enduro, al 1979 i 1982. L’Èric ha continuat aquest camí i ho ha fet així...

Èric i Lluís Augé

20

www.segrerialb.cat


l’emprenedor L’entrevista… Èric, explica’ns com i quan comencen els teus inicis en el món del motor? El motor sempre ha sigut la meva principal inquietud i afició, fins a convertir-se en la meva professió. El moment àlgid comença quan jo tenia 16 anys que vaig ser subcampió d’Espanya, amb 17 Campió d’Espanya d’Enduro de 125 i amb 18 anys estava a l’equip Nacional d’Enduro, on vaig tenir una lesió i vaig deixar les curses professionalment. A partir d’aleshores em vaig dedicar a la mecànica, començant a treballar a Riudalbàs Trading, S.L., importador de les motos Italianes TM. Al cap d’uns anys, vaig començar una nova etapa en la meva vida i vaig passar a treballar per l’Isidre Esteve i KTM, i ja he estat sempre més a KTM. WP España és una empresa d’Oliana formada per un equip de professionals capitanejats per un expert sobre com millorar tots els aspectes de les suspensions en l’offroad, Èric Augé. Explica’ns més sobre aquest projecte. Quins són els pals de paller de la teva empresa? Quins serveis diferenciadors oferiu? Un nou projecte arriba a la meva vida: importador per Espanya de les Suspensions WP d’Àustria. WP és una marca de suspensions, on el 90% de les motos offroad les porten de sèrie, i a WP Èric Augé, el què fem és la preparació i manteniment, dels settings personalitzats per cada pilot, basant-nos en un càlcul que el traiem del pes del pilot, del pes de la moto i el pilot, del pes de la moto sola, del model de moto, etc. Oferim també, serveis de manteniment, de recanvi d’accessoris, també donem el suport a les curses d’Enduro i MX, per a tots els nostres pilots.

info@segrerialb.cat

Abans parles dels “nostres pilots”. Amb quins pilots oficials compteu? De quin team? A més dels pilots particulars, tenim tots els pilots oficials de KTM i Husqvarna d’Espanya, i durant els últims anys hem guanyat a l’Enduro i al Motocròs, a les màximes categories. Alguns dels nostres pilots són Jaume Betriu, Josep García, Ivan Cervantes, Jose Butron, Iker Larrañaga, Simeó Ubach... Quin és el secret de preparar un amortiguador per una moto offroad? El secret de preparar un amortidor és molt important conèixer l’estil de conducció del pilot. Tenim suspensions que són molt més bones que les de sèrie, per pilots amb més nivell o per pilots que volen portar material més bò, com a caprici. Les instal·lacions de WP España es troben a Oliana. Podríem dir que Oliana està al mapa? Les instal·lacions són a Oliana, perquè crec que és millor lloc del món per l’offroad, ja que tenim circuit de Mx i un entorn perfecte per fer enduro i poder provar. Els pilots oficials vénen a Oliana i poden treure conclusions molt positives pel tipus de terreny que tenim.

21


l’emprenedor

L’any 2006, s’instaura la distinció de “millor copilot” arran de la mort d’Henri Magne, copilot francès del català Nani Roma, a la disputa del ral·li del Marroc. Al Dakar 2009, Èric Augé és escollit millor copilot. Explica’ns com va anar tot plegat. Què vas sentir? L’any 2009 l’Isidre em va dir si volia anar al Dakar a fer de copilot seu, i vaig pensar que seria una experiència nova però molt dura, però a mi m’agraden els reptes, i vaig acceptar, i vam anar junts amb un Sang Yong, mare meva!!!! La primera setmana de Rally, estàvem 20 hores dins el cotxe, va ser un infern, podria fer un llibre de les coses i anècdotes que ens van arribar a passar. Les vam passar molt “canutes”, però nosaltres allà fins al final. Quan faltaven dos dies per acabar el Rally van venir i em van dir que m’havien estat observant i que em volien donar el premi al millor copilot! Sincerament jo no vaig ser el millor copilot ni molt menys, simplement el que va moure més dunes de lloc i el que va dormir menys i més hores de cotxe, potser si. No obstant, això és una cosa que tampoc he comentat mai... A Oliana teniu un equip (team). Amb quants pilots compteu? Tenim un equip d’Enduro de 5 pilots júniors, corren el Campionat d’Espanya i són líders a les dos categories que hi ha de júnior, també fan el mundial d’Enduro, i l’equip es diu: WP/KTM ÈRIC AUGÉ.

A finals d’any, la secció d’Oliana del MC Segre organitza una cursa que es diu Oliana OFF ROAD, on fan un rally de 50 Km d’Enduro on es fan tres voltes i és una gran cursa i molt ben organitzada per la gent d’Oliana. Aquest any es va fer la cursa del Campionat d’Espanya d’Enduro i van haverhi 230 inscrits, feia molts anys que no hi havia aquesta inscripció alguna cursa del nacional, tot i que la Federació Catalana no els va deixar fer campionat territorial juntament amb el Campionat d’Espanya, sinó, crec que hagués hagut més de 300 pilots. És una pena que la Federació Catalana, posi tants entrebancs per fer curses. Moto GP. Seria una aposta a mig termini? Moto GP, si. Podríem dir que seria una aposta a mig termini. Nosaltres fem el campionat del món júnior de Moto3. Amb Moto3 fem l’Equip VR46 júnior, és un equip del Valentino Rossi, on anem líders del campionat. També fem el campionat d’Europa de Moto2.

ric i Gràcies È ! Offroad l’ a a id v llarga

En aquest últim Dakar, Èric Augé i Gerard Farres, van aconseguir la 3a posició.

22

www.segrerialb.cat


premsa

PROMOCIÓ A PREMSA ESCRITA

Catalunya Cata u ya tu turística st ca

28 8 055 2017 0

aracriatures

24 06 2017

ALT URGELL

Peramola La Baronia de Rialb

LA NOGUERA

#segrerialb

segrerialb.cat

info@segrerialb.cat

Oliana Bassella Tiurana Ponts

@segrerialb

23


Col.labora:

#5 actualitat segrerialb  
#5 actualitat segrerialb  
Advertisement