Page 1

segrerialb.cat agost 2016 - febrer 2017

ACTUALITAT SEGRE RIALB A LICITACIÓ EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’EMBASSAMENT DE RIALB LA FEDERACIÓ CATALANA DE REM APOSTA PER RIALB NOU MATERIAL D’INFORMACIÓ TURÍSTICA L’ENTREVISTA…

04


seccions

Lu

de

Prepirineu de

Lleida Prepiri

neo de Lleida

o

editorial

ho sabies?

3

4

ALT URGELL

Peramola La Baronia de Rialb Tiurana Ponts

MAPA I SERV EIS TURÍSTIC S MAPA Y SERV ICIOS TURÍSTIC OS

mirades

10

11

11

Bassella

LA NOGUERA

dades 6

Oliana

agenda

l’emprenedor

18

l’emprenedor

17 premsa

21 www.segrerialb.cat


04

editorial

segrerialb.cat agost 2016 - febrer 2017

ACTUALITAT SEGRE RIALB A LICITACIÓ LA REDACCIÓ I TRAMITACIÓ DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’EMBASSAMENT DE RIALB

DESTINACIÓ TURISME FAMILIAR

LA CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L’EBRE DÓNA LLUM VERDA ALS 150 CV PER NAVEGAR A RIALB L’ENTREVISTA…

EDITORIAL Direcció i edició Consorci Segre Rialb Plaça de l’Alzinera s/n 25791 Tiurana 973 056 034 info@segrerialb.cat www.segrerialb.cat

Fotografia:

Agustí Cucurulls Lluís Vidal, -arxiu fotogràfic Consorci Segre Rialb Marc Marrero -arxiu fotogràfic Consorci Segre Rialb

Disseny:

Sara Lupiáñez i Fontanet

Redacció i maquetació:

Núria Solé i Solé

Dipòsit legal: L1297-2015

Com a presidenta del Consorci Segre Rialb et presento la quarta edició de la Newsletter, un instrument més d’informació de les accions que es promouen des d’aquesta entitat. Des de fa més de 3 anys el Consorci, dins de l’àmbit de la planificació territorial, està duent a terme un intens treball per definir com ha de ser aquest territori perquè “funcioni” en un futur. Actualment, després dels treballs iniciats, amb insuficient cobertura urbanística, del Pla Especial d’Urbanístic de l’embassament de Rialb, hem posat en marxa la licitació d’un Pla Director Urbanístic, una figura de planejament urbanístic de Govern, que permetrà replantejar el tipus de document a desenvolupar per crear un marc urbanístic i territorial adequat que ens permeti explotar les potencialitats del territori al voltant de la làmina d’aigua i dinamitzar, econòmicament, els municipis consorciats, i de retruc, l’emprenedor podrà comptar amb oportunitat de generació d’activitat econòmica i negoci de manera més àgil i amb més abast d’activitat. És fonamental seguir treballant pel territori i des del territori, i amb aquesta finalitat durant aquests darrers mesos hem vehiculat les accions de l’entitat amb la definició del “què volem ser”, amb accions de promoció turística, amb intermediació i cooperació amb agents d’altres territoris i actuant com a ens facilitador d’informació d’interès cap a l’emprenedor i la població local. De nou, t’animo a seguir l’actualitat d’aquest butlletí que el Consorci Segre Rialb edita per tu, on bona mostra d’aquesta breu sinopsi la trobaràs, seguidament, descrita amb articles de manera més ampliada i precisa.

Cristina Barbens i Casals Presidenta Consorci Segre Rialb

info@segrerialb.cat

3


ho sabies? DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

NOU MATERIAL D’INFORMACIÓ TURÍSTICA També hi consten les dades dels diferents punts d’informació turística del territori.

Setembre 2016. El Consorci reedita la guia turística “Mapa i serveis turístics Segre Rialb”, dirigida al consumidor final. La guia contempla dos parts: mapa turístic i serveis.

La guia es va distribuir per les diferents oficines de turisme de la zona i punts d’informació, així com, se’n fa distribució a fires i altres esdeveniments i al sector turístic per tal de que el client en disposi, un cop arribi al territori.

En la primera, s’informa a l’usuari dels atractius turístics del territori i es presenta una proposta de ruta de dos dies per l’entorn del Segre Rialb, de Ponts fins a Peramola, tot visitant els llocs més representatius amb un mapa com a complement.

Lu

En la segona part s’informa de l’oferta de serveis turístics i similars que es poden trobar: establiments d’allotjament, restauració, comerç de producte d’elaboració pròpia i l’ampli ventall de les activitats outdoor en plena natura que proposa el teixit empresarial.

de

Prepirineu de

Lleida Prepiri

neo de Lleida

o

La guia aglutina: • 51 Establiments d’allotjament • 42 Establiments de restauració i bar • 20 Comerços d’elaboració pròpia • 9 Empreses i entitats d’activitat de lleure ALT URGELL

RIALB

RE MAPA TURÍSTICO SEG

B

RE RIAL MAPA TURÍSTIC SEG

ESCAPADA AL SEGRE E 2

28

E

S

R

R

D

A

R

U

T

E

DE RIALB, L’EM SSAMENT RN DE L’EMBA REC M RUTA PER L’ENTO A COM A RECLA ROMÀNIC I L’AIGU

a tardda

és un d’aquells pobles municipal. Ben cert: variada DIVENDRES molt varia onda, diu l’exacte lema vocació d’hospitalitat, amb una m A Ponts, parada i fonda, seva es artesans. És el lloc e, han potenciat la pa, embotits i formatgimperatiu pujar fins a la que, des de sempre, és e botigues on comprar Si hi arribeu amb llum, de Ponts van organitzaroferta hostalera i de veïns r el cap de setmana. perfecte per encetarPere 36 . Abandonada i saquejada, els col·legiata de Sant retornar-li l’antiga esplendor. se per restaurar-la i naiiu blanc: des del seu roca lb riu Rialb, lb Ri de Rialb. la DISSABTE fer un volt per la Baronia encaixonat, llepa i erosiona Dedicarem el matí a el curs d’aigua discorre ble: la visita del romànic e el una excusa formida xement a prop de Bóixols, el seu nom. Tenim i incontaminat— ens permetrà percebr a l’esglési calcària clara, i d’aquí territori —genuí, rústec nt més significatiu de la Baronia és Maria d’aquesta part del Santa monume de el r . Però monesti destacar, les restes del la guerra va esclatar el gran caràcter de la comarca 03 . També, cal de Santa Maria de Palaule de com unes ruïnes romàniques (durant i evocadores. a ser impressionants de Gualter 02 : l’exemp arribar poden ) instal·lat polvorí que hi havien Tiurana, de fet; la de : Tiurana 1 . La nova l’embassament. Però DISSABTE direcció nord. Objectiu mapes, al fons de Enfilarem la C-14 en da i esborrada dels de la Mare de Déu de Solés, aprofitant ens l’ermita tota la vida dorm, dinamita cap a Tiurana, a més, de refeta al voltant de els tiuranencs l’han arquitectònics del poble original. El camí sobretot al nucli i sobre l’embassament, molts dels elements vista cap al Pirineu proporciona una bona Mirambell 2 . la Moto, amb de Museu al i ens aturem el m amunt i travessem al C-14 en direcció a Bassella s. Després, continue fins Tornem a agafar la de totes les èpoque ra en direcció a Aguilar i ens arribem ble penínvehicles de dues rodes Bassella. Girem a l’esquerromà que avui domina una formida Segre pel pont de antic punt de control 3 nucli de la Clua : un sula sobre l’embassament. ns i pugem pel caem a la font dels Augusta DIUMENGE ri de la cort de l’arxiduc Oliana, on ens refresqu Dedicarem el matí a Ramon de Vilana-Perles, altíssim funcionaa l’època. També visitem va tenir més poder terreny, rrer Major, on va viure que va ser el català quemés alt de l’habitual, pel desnivell del Carles, de qui es diu 21 , amb un absis ria. Sant Andreu del Castellubicada al paller d’una masia centenà l’Oliva, eria depèn formatg la i tats és enorme. Tot el ventall de possibili planer i frescal. La volta a Peramola 4 . Aquí camí de les Fonts, Sant Salvador del Corb, Després fem cap a o passejar. Hi ha el com de les ganes de caminar al itinerari que passa per indretsa Castell-llebre 28 , veritable pot pujar la roca del Corb, fenomen avui en ruïnes. O es a, romànic a cel·la eremític porta al Prepirineu.

8 Ferrada Regina

C D

L

A R R S E

mattíí

Font del Salvador

6 Alzines de Cal Bernadi

A

7

28

21

GR-1

Jardí cultural

10 Alzina de Cal Penjat

30 a orr nd aA ls ero all C eP A R íd M m Ca N T

05

GR

A R R S E

-1

4

34

29

32

33

23

22

25

Font de l’Aube

5

31

S A

D E

tarda

Font de la Gotzena i de la Roqueta Clot de Font viva

35

27

24

A

Forat de Buli

26

N

R

O

A

R

I

I

E

M

E

-1

L

S

O

N Ç B E A U D ’

O

GR

D

matí

A

3

R

12

S

E

R

09

GR-1

Ribera Salada

03 17 07

R A S E R

03

16

18

Platja d’Ogern

14

DE RIALB, CON EL NO DEL EMBALSE RUTA POR EL ENTOR EL AGUA COMO RECLAMO ROMÁNICO Y

O L A L L C A V

D E

tarde

19

3

13

06 01

08

Sant Mer

1

11

04 02 l rim etra . Pe

50

53

52

51

55

54

Ctra

2 3

Ctra. Perimetral

S

E

R

R

A

D

E

L

P

U

B

IL

L

15

tarde

La Seu d’Urgell

1

ALT URGELL

02

Peramola

36

Oliana

45 Parc del Segre

39 38

44

37

40

36

41 42

La Baronia de Rialb

2

Torrent de Valldans

Bassella La Seu d’Urgell

GR-3 Tiurana

46

43 Llo

LA NOGUERA

Girona

Balaguer

ós

breg

Ponts

Lleida

Barcelona

Balaguer

GR-3

Tarragona

Catalunya

LLEGENDA

GENERAL GENERAL LEYENDA

Carretera principal Carretera principal Carretera secundària Carretera secundaria Pista forestal Pista forestal a l’embassament Carretera perimetral al embalse Carretera perimetral

4

natural EIN: Espai d’interès natural EIN: Espacio de interés terme municipal l Població principal del del término municipa Población principal Presa de Rialb Presa de Rialb Museus Museos

Fonts Fuentes ntal) Alzines (arbre monumental) Alcinas (árbol monume Serres i turons Sierras y colinas Població Población

uno de esos pueblos municipal. Cierto: es con una muy variada VIERNES dice el exacto lema idad, vocación de hospitaly quesos artesanos. Es el luA Ponts, parada y fonda, , han potenciado su que, desde siempre tiendas donde comprar pan, embutidos es imperativo subir hasta la llegáis con luz, ron oferta hostelera y de r el fin de semana. Si de Ponts se organiza y saqueada, los vecinos gar perfecto para empeza 36 . Abandonada Pere San de or. ta Colegia rle la antigua esplend para restaurarla y devolve Rialb, río blanco: desde Rialb. de la Baronia O la SÁBAD ado, lame y erosionaroa dar una vuelta por del de agua discurre encajon Dedicaremos la mañana formidable: la visita de Bóixols, el curso su nacimiento cerca y de ahí su nombre. Tenemos una excusa inado- nos permitirá percila roca de caliza clara, del territorio -genuino, rústico y incontam tivo de la Baronia es mánico de esta parte la comarca. Pero el monumento más significa monasterio de del restos los r, de cabe destaca guerra bir el gran carácter de Palau 03 . También románicas (durante la iglesia de Santa María 02 : el ejemplo de cómo unas ruinasimpresionantes y evocadoras. a ser Santa María de Gualter instalado) pueden llegar habían que estalló el polvorín Tiurana, de hecho; : Tiurana 1 . La nueva del embalse. Pero SÁBADO en dirección norte. Objetivo de los mapas, al fondo Tomaremos la C-14 de Solés, aprovechando , dinamitada y borrada la ermita de la Vírgen El camino hacia Tiurana, la de toda la vida duerme rehecho en torno a los tiuranencs la han os arquitectónicos del pueblo original. el embalse, sobre todo sobre y element los Pirineo el de hacia muchos iona una buena vista además, nos proporc ell 2 . la en el núcleo de Miramb os en el Museo de atraBassella y nos detenem continuamos arriba y C-14 en dirección a Volvemos a coger lade dos ruedas de todas las épocas. Luego, a en dirección a Aguilar Moto, con vehículos el puente de Bassella. Giramos a la izquierdromano que hoy domina vesamos el Segre porde la Clua 3 : un antiguo punto de control y llegamos al núcleo el embalse. sobre la penínsu una formidable de los Augustans de refrescamos en la fuente DOMINGO en Oliana, donde nos de Vilana-Perles, altísimo funcionario poder Dedicaremos la mañana Mayor, donde vivió Ramón catalán que tuvo más y subimos por la calleue Carlos, de quien se dice que fue el , con un ábside más alto de la corte del archiduq visitamos Sant Andreu del Castell 21 ubicada en el pajar de una Oliva, La También en la época. del terreno, y la quesería lo habitual, por el desnivel enorme. masía centenaria. de posibilidades es , llano 4 . Aquí el abanico s hacia Peramola camino de las Fuentes Después nos dirigimo ganas de caminar o pasear. Está el que pasa por lugares como Todo depende de lasla roca del Corb, fenomenal itinerario ruinas. O se puede subir a a, hoy en y fresco. La vuelta a cela eremítica románic San Salvador del Corb, ra puerta al Prepirineo. verdade Castell-llebre 28

mañana

1

49

48

47

4

Oficina de Turisme Oficina de Turismo Barranquisme Barranquismo Caiac Cayac Embarcador Embarcador

RÉS NTERÉS IN INTE

LA NOG

21

Alzines del Cubilà

S

RIALB

UERA (LA) BARONIA DE RIALB MAPA I SERV EIS TURÍSTIC S MAPA Y SERV ICIOS TURÍSTIC OS AMB EL

P

20

4

Peramola Oliana E La BarTERÈ onia S LUGARES DE D’IN LLOCSde Rialb Bassella Tiurana Ponts

Prehistòria Prehistoria Romànic Románico Altres èpoques Otras épocas

mañana

Vistes panoràmiques Vistas panorámicas ament 1. Mirador de l’embass Pere de Ponts 2. Col.legiata de St. ll 3. Mirador de Mirambe 4. Tiurana 5. St. Jaume de Graell 6. El Castell d’Oliana 7. Castell-llebre 8. Coscollet (1.610m)

concertar Per la visita interior, prèviament la visita Veure telèfons al revers. concertar Para la visita interior, préviamente la visita Ver teléfonos en el reverso.

de Riu 01 Dolmen de Sols ) Maria de Gualter (s.XII-XIII 02 Monestir de Santa Palau (s.XI) 03 Sta. Maria de de la Torre (s.X-XI) Victòria Sta. i Iscle St. 04 Puig (s. XI) 05 St. Andreu del (s.XI) 06 St. Serni de Bellfort Vilaplana (s. XI-XII) 07 St. Miquel de 0 de la Torre (s.XIV). Politg V i Sta. Victoria 08 Retaule de St. Iscle 09 St. Esteve de Pallerols 10 Forat de Buli

1

(s.XVIII)

4

10

BASSELLA

ill 11 Dolmen del Perotillo Salsa (s. XI-XII) 12 St. Serni de la de la Clua (s.XI) la Clua (s. XII), St. Martí 13 St. Sebastià de St. Pere d’Altès (s. XII) 14

a (. XII) 15 Sta. Fe de Guàrdiol

17

14

XVIII) 16 Pont d’Ogern (s. 973 462 731) ( 17 Museu de la Moto 18 Platja d’Ogern de la Clua 19 Circuit de motocros 18

OLIANA 20 21

22 23 24 25

(s. XI) Sta. Eulàlia de la Anoves (s.XI) St. Andreu del Castell Àngels (s. XVI) Nostra Senyora dels (s. XVII) Parròquia de St. Andreu (s. XIX) St. Jaume de Graell Font dels Augustans

25

21

26 Pou de Gel de Graell 27 Circuit de motocròs

Oliana

PERAMOLA 28 Mare de

(s. XI-XII) Déu de Castell-llebre

Peramola Vell (s. XI) 29 St. Miquel de Corb (s. XI) 30 St. Salvador del Tragó (s. XI) 31 Sta. Llúcia de

de Peramola 32 St. Miquel Nou (s. XVII) 33 Capella del Roser (s. XVII) 34 Torre dels Moros ( 45’) 35 Camí de les Fonts

Nuncarga

(s. XVI)

35

32

PONTS

Sant Pere de Ponts (s.XI-XII) 36 Col.legiata de Major (s. XI-XII) 37 Porxos del Carrer (s. XI) 38 Torre del Cargol

del Tossal (s.XI) 39 St. Bartomeu

Maria de Ponts (s. XVII) 40 Parròquia de Sta. de Déu del Roser (s.XVII) 41 Retaule de la Mare (s.XX) 42 Creu d’en Samarra 973 460 085) ( te Boncomp 43 Museu Gel de Pou 44 Canal d’Aigües Braves 45 Parc del Segre i de motocròs) 46 “El Bosquet” (Circuit

Passeig de Ponts

37

45

TIURANA

Ermengol (s. XI) 47 Ermita de Sant (s. XII) 48 Sarcòfag medieval

Major (s.XII-XIII) 49 Pòrtics del Carrer Pere (s. XVI) 50 Façana de Sant Solés (s. XVI) 51 Mare de Déu de

47

51

52 Pou àrab 53 Foc del pelegrí 54 Font “Sol Aigua” Oficis (exterior) 55 Museu dels Antics 54

1/9/16 13:33

www.segrerialb.cat


taurant. Seguidament, s’iniciaran els treballs amb les empreses turístiques del territori. Compten amb el Segell de Turisme Familiar, Natura i Muntanya en família, els municipis següents, entre altres: Berga, La Vall de Boí, Les Valls d’Àneu i Muntanyes de Prades.

ho sabies?

Desembre 2016. El Consorci Segre Rialb inicia els treballs per l’obtenció del segell de Destinació de Turisme Familiar, Natura i Muntanya dins de l’àmbit territorial. La certificació de Destinació de Turisme Familiar és un segell d’especialització que atorga l’Agència Catalana de Turisme a un municipi o conjunt de municipis, que ofereixen uns determinats serveis i equipaments adaptats a les necessitats de les famílies amb nens. Les destinacions certificades amb aquest segell destaquen per la seva qualitat i pel seu posicionament davant el client familiar.

DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

EN MARXA LA CERTIFICACIÓ DE TURISME FAMILIAR, NATURA I MUNTANYA

El proper 16 de març, tècnics de l’ACT, responsables de la certificació, visitaran el territori i varis empreses prestadores de serveis turístics, com allotjaments, espais naturals i algun res-

S’INICIA EL TREBALL PEL SEGELL “POBLES AMB ENCANT” Gener 2017. L’Agència Catalana de Turisme ofereix programes de treball, com el “Segell Pobles amb Encant”, entre altres, amb l’objectiu d’augmentar el valor i la diferenciació que el turista percep de Catalunya i fer-ne promoció.

tenir un atractiu o bellesa especial que captivi i enamori el visitant, i que ve donat precisament per la conjunció d’aspectes i elements arquitectònics, urbanístics, patrimonials, mediambientals i turístics.

Aquest segell s’adreça a pobles, independentment que siguin municipis amb un nombre determinat d’habitants. El conjunt del poble ha de

Dins dels municipis consorciats, aquest Segell es comença a treballar en els pobles de Peramola i Tiurana.

info@segrerialb.cat

5


ho sabies? DINAMITZACIÓ TURÍSTICA

LA FEDERACIÓ CATALANA DE REM APOSTA PER RIALB Gener 2017. El proppassat 10 de gener representants del Consorci es reuniren a Banyoles amb els responsables de la Federació Catalana de Rem. L’objectiu de la trobada va ser conèixer els mateixos responsables de la Federació, la gestió i el funcionament del rem, així com, conèixer les oportunitats i l’impacte econòmic que podria tenir la pràctica d’aquesta modalitat esportiva a l’embassament de Rialb.

Durant la sessió de treball en visitaren les instal·lacions esportives i el camp de regates de Banyoles.

La Federació Catalana de Rem té la voluntat d’expandir aquesta modalitat en diferents indrets de Catalunya. La pràctica del rem requereix, d’entrada, uns 2.200 metres de longitud en línia recta, la qual cosa, el pantà de Rialb compleix de bon tros aquests paràmetres, entre altres.

PRESENTS A FIRES I FESTES LOCALS El Consorci Segre Rialb ha estat present en diferents esdeveniments locals, com són fires i festes tradicionals, mitjançant un estand propi d’atenció

4 Setembre 2016. Fira Bitxo i Tiurimoto, a Tiurana

6

al públic, facilitant i donant a conèixer les novetats i els actius turístics i culturals.

1 Novembre 2016. Fira Tots Sants d’Oliana

www.segrerialb.cat


Agost 2016. El Consorci Segre Rialb fórmula un requeriment, amb opció de recurs contenciós administratiu, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, organisme competent de conca, amb el llistat de totes les actuacions pendents i fonamentals, derivades de les obres de reposició i compensació per la construcció de l’embassament de Rialb, compromeses amb els 6 municipis fa 17 anys. En el cas que la Confederació no atengui aquest requeriment, el Consorci

podria derivar el cas corresponent al contenciós administratiu. En aquests municipis queden pendents, obres com la conversió en regadiu de 2.000 hectàrees, actuacions mediambientals, actuacions de lleure i turisme, embelliment d’àrees, construcció i millora de camins i perimetrals, o la desforestació del fons de l’embassament, en el qual els arbres impedeixen que sigui navegable.

ho sabies? PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

REQUERIMENT A LA CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L’EBRE DE LES ACTUACIONS PENDENTS DE REPOSICIÓ I COMPENSACIÓ PER LA CONSTRUCCIÓ DE L’EMBASSAMENT DE RIALB

Trasllat a la “Dirección General del Agua” Febrer 2017. De tot l’anterior, se’n dona trasllat, també, a la Direcció General de l’Aigua, que és mitjançant aquest organisme que la Confederació queda adscrita al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Correspon a la Direcció General de l’Aigua, entre mol-

info@segrerialb.cat

tes altres, la funció d’elaboració, seguiment i revisió del Pla Hidrològic Nacional, així com l’establiment de criteris homogenis i de sistematització per a la revisió dels plans hidrològics dels organismes de les demarcacions hidrogràfiques, sota el principi de la sostenibilitat.

7


ho sabies? PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

8

REQUERIMENT DE MÀXIMA URGÈNCIA A LA CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L’EBRE D’ACTUACIONS DE DEFORESTACIÓ I NETEJA DEL VAS DE L’EMBASSAMENT Setembre 2016. El Consorci Segre Rialb, donat que l’aigua de l’embassament es troba en un nivell baix, reclama, amb caràcter de màxima urgència, el compromís d’aquesta Confederació en actuacions de seguretat i protecció a l’embassament

de Rialb, com és la neteja i desforestació del vas de l’embassament de manera general, i en especial a les zones de la Ribera Salada, la Clua, Oliana i Peramola.

www.segrerialb.cat


El PDU ha de crear el marc adequat per dinamitzar econòmicament tant la làmina d’aigua com la seva àrea d’influència, compatibilitzant-ho amb els valors ambientals i paisatgístics i amb la previsió de les infraestructures necessàries. L’àmbit d’aplicació serà els marges dret i esquerre de l’embassament de Rialb des de la cua

fins a la presa, i els trams d’embocadura de rius afluents en aquest (Segre, Rialb i Ribera Salada). El seu àmbit d’influència més immediat, inicialment, es preveu que sigui el dels municipis de Baronia de Rialb (la), Bassella, Oliana, Peramola, Ponts i Tiurana.

ho sabies?

Febrer 2017. El passat 10 de febrer, la Junta de Govern del Consorci aprovà l’inici del procès de contractació del servei de redacció i tramitació del Pla Director Urbanístic de l’embassament de Rialb. El Pla Director Urbanístic es troba actualment en fase de licitació, des del passat 14 de febrer. És una licitació de 66.005,50 € (IVA, inclòs) que un cop s’adjudiqui el projecte de redacció es pretén resoldre amb un termini de 2 anys.

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

A LICITACIÓ EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’EMBASSAMENT DE RIALB

En aquests moments estan en procés de redacció, entre altres, els Plans Directors de: Les vies Blaves, que faran transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, impulsat per la Diputació de Barcelona amb el suport de la Generalitat. La modificació del PDU del Pallars Sobirà, que es va aprovar el 2008 i tenia com a horitzó temporal el 2026. Aquest avarca els 15 municipis de la comarca i pretén coordinar el planejament de tots aquests municipis des d’una òptica supramunicipal. El Dept. modifica el PDU, entre altres, per estudiar l’edificabilitat assignada a l’estació d’esquí d’Espot i ordenar la regulació de les bordes, espais oberts i edificis patrimonials, entre altres.

info@segrerialb.cat

9


dades

EVOLUCIÓ DE LES AUTORITZACIONS DE NAVEGACIÓ A L’EMBASSAMENT DE RIALB 141 rems 160 rems 209 rems

2014 2015 2016

22 mototres 18 motores 24 motores

2014 2015 2016

2 veles 2 veles 2 veles

2014 2015 2016

Val a dir que el 90% d’aquestes autoritzacions són de caràcter empresarial, no individual. Font: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ESTABLIMENTS D’ALLOTJAMENT Poble/Any

2000

2005

2010

2015

2016

Baronia de Rialb (La)

0

7

17

22

23

Bassella

2

2

3

6

7

Oliana

4

4

4

3

3

Peramola

3

3

7

7

9

Ponts

5

5

8

8

8

Tiurana

0

0

1

2

2

TOTAL

14

21

40

48

52

Alberg

Baronia de Rialb

Allotjament rural

Habitatge d’Us Turístic

Establiments

Places

Establiments

Places

Establiments

Places

1

26

5

68

17

189

3

36

2

14

Bassella Oliana Peramola Ponts

2 1

11

40

Tiurana TOTAL

2

66

10

115

Hotel Establiments

Càmping

Places

Establiments

Places

Total 2016 Establiments

Places

23

283

1

6

1

70

7

126

2

56

1

102

3

158

4

18

3

134

9

163

1

8

6

214

8

262

2

24

2

24

26

253

52

1016

12

410

2

172

NOVA CREACIÓ D’ACTIVITAT ECONÒMICA 2016 1. Masia la Pedra (La Baronia de Rialb). Habitatge d’ús turístic 2. Cal Casanova (Bassella, Aguilar). Allotjament rural 3. Cal Fusté (Peramola). Habitatge d’ús turístic 4. Cal Tonarro (Peramola). Habitatge d’ús turístic

10

www.segrerialb.cat


El poble d’Ogern (Alt Urgell) va reviure, un any més, com era la vida a mitjans del segle passat amb la representació d’una imaginativa combinació de Pastorets i pessebre vivent amb diferents oficis antics. Unes 300 persones van passar per les dos representacions dels Pastorets de la Ribera Salada, que es van fer els dies 6 i 7 de gener. A càrrec de l’Agrupament Baixa Ribera Salada, pobles de la Ribera Baixa entre el Solsonès i l’Alt Urgell, ja fa més de 30 anys organitzen la representació nadalenca, que compta amb un centenar d’actors i desenes de col·laboradors. Aquesta representació i la mostra d’oficis antics es va completar amb l’escenificació dels Pastorets, que ja comencen al mateix carrer

info@segrerialb.cat

on, els seus protagonistes, el Lluquet i el Rovelló, acompanyen el públic fins al local on es fa l’escenificació. Durant el recorregut, els dos pastors s’anaven trobant els diferents personatges i oficis antics en diversos indrets del poble. Al final, es va poder veure una versió reduïda dels populars Pastorets de Josep Maria Folch i Torres. Un cop finalitzada la representació es va fer una botifarrada amb tots els assistents.

mirades

El poble d’Ogern combina les representacions escèniques dels Pastorets i pessebre vivent

Una mirada a Bassella

Unes 300 persones assisteixen als pastorets de la Ribera Salada

En l’escenificació nadalenca, organitzada per l’Agrupament Baixa Ribera Salada, hi intervenen principalment gent del Solsonès, amb veïns de Solsona, Castellar de la Ribera i Montpol, entre d’altres, i de l’Alt Urgell, amb veïns d’Ogern i Bassella.

11


mirades Una mirada a Oliana

Arranjament de la captació d’aigua de les Fonts d’Oliana En data de 13 de febrer de 1911, l’Ajuntament d’Oliana i els diversos propietaris dels terrenys de “Les Fonts”, indret on neixen les aigües que abasteixen Oliana, signaren un tracte per fer arribar aquesta aigua a l’interior del poble. Les fonts que es van construir en aquell moment i que encara es conserven són la de la plaça del Lledoner, la font del Cantó, i la font del Portalet. No és fins l’any 1931 que es distribueix l’aigua a les cases i es fan els desaigües per tot el poble. A mesura que la població d’Oliana creixia es van construir pous a l’horta per captar aigua del riu Segre. L’aigua de les Fonts encara s’aprofita avui en dia i abasteix bona part de l’aigua de boca del poble. Amb la voluntat de no deixar perdre aquesta captació històrica i natural es preveu una actuació de millora i condicionament per adaptar-nos així a la normativa actual . Actualment en cas

12

de fortes precipitacions l’aigua s’enterboleix i no es pot aprofitar durant uns dies. En la mateixa actuació es farà també un arranjament al dipòsit de la Font del Teuler. L’import de l’obra serà de 46.098€, que es sufragarà entre l’Ajuntament d’Oliana (21.098€) i la Diputació de Lleida (25.000€). Paral·lelament a aquesta actuació està previst que aquesta primavera es senyalitzi la ruta de les Fonts, una caminada circular amb sortida i arribada a Oliana, d’uns 8 km i poca dificultat que passa per les diverses fonts de la Serra d’Oliana així com per l’ermita de Sant Jaume de Graell. Atesa la demanda turística de rutes de senderisme, aquest serà un primer pas per anar senyalitzant progressivament les diverses rutes que s’han preparat amb l’ajuda del Grup Excursionista d’Oliana.

www.segrerialb.cat


Tiurana va acollir amb èxit la cinquena edició del Circuit de l’Obaga, que destinava el 100% dels beneficis recaptats a l’Oncolliga de Lleida

mirades Una mirada a Tiurana

Uns 200 participants uneixen esforços en la lluita contra el càncer en la cinquena edició del circuit de l’Obaga

El passat diumenge 20 de novembre es va celebrar la cinquena edició del Circuit de l’Obaga, un esdeveniment esportiu i solidari de trailrunning que engloba diverses modalitats: mitja marató, trail de 12km, canicross, marxa nòrdica i cursa infantil. Totes elles van transcórrer pels paratges naturals de Tiurana, rodejant el pantà de Rialb. L’esdeveniment va donar el tret de sortida a les 10 del matí amb l’inici de la mitja marató i, seguidament, van iniciar la cursa canicross, la trail de 12 Km i la marxa nòrdica. A les 12.30 h, es va realitzar la cursa infantil que, enguany, va xifrar el record de participació. L’acte també va comptar amb la presència de representats de l’Oncolliga de Lleida, entitat a la qual es destinaran el 100% de beneficis recaptats. Aquest any, els fons aniran al projecte que el Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va proposar: adquirir un VIDEOPROCESSADOR i font de llum d’alta definició amb sistema NBI. Amb aquest aparell es poden detectar lesions incipients en el cribratge de càncer de colon. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Ajuntament de Tiurana i ACTN3 Sports i va comptar amb el suport de patrocinadors locals i marques de reconeixement internacional: OXD Care, La Fageda, Frit Ravich, Quelitas, Editorial Piolet, Soria Natural, Cacaolat, Moritz, Arion, Aneto Natural, Flectomin, Agrivet Montsec, Birding Lleida Expedicions, Zafiro Tours Agramunt, Refreskcat, Cifu Bar, cafeteria, Diputació de Lleida, Ventureta Bar & Restaurant, Restaurant

info@segrerialb.cat

Can Valls ,Pedra Negra Hotel, Cal Peretó, Empresa Grow, Vins Vallformosa i Diari ARA. En el següent link, podreu consultar algunes de les imatges i vídeos que ha deixat la jornada: https://www.facebook.com/CircuitDeLObaga

13


mirades Una mirada a Peramola

Convocada la tercera edició del premi literari Guillem de Belibasta L’Associació Festiva i Cultural de Tragó i el departament de Cultura de la Generalitat organitzen el certamen, centrat en relats breus d’aventures a la natura. L’objectiu és estimular l’afició per escriure L’Associació Festiva i Cultural de Tragó, conjuntament amb el Deepartament de Cultura de la Geeneralitat, ha convocat la tercera a edició del Premi Literari Guillem m de Belibasta per a obres del subgènere de la narrativa breu d’aventures a la natura. El termini per a la presentació dels treballs finalitza el 24 d’abril. Un dels organitzadors del certamen, Jesús Bach, destaca que l’objectiu del concurs literari és “estimular l’afició per escriure i que la gent expliqui les seves històries”. Així mateix, Bach remarca la singularitat de la temàtica “molt diferent de la d’altres premis literaris, i molt lligada al territori”. El Premi Literari Guillem de Belibasta comptarà un any més amb una fase prèvia de selecció d’obres. Els noms dels nou finalistes es publicaran a la web http://www.afict.cat durant el mes de juliol i seran convidats a l’acte públic de lliurament de premis, que tindrà lloc després d’un sopar de gala a la Plaça del Vall de Tragó el 3 d’agost, durant la Festa Major de la localitat. Els treballs es podran enviar en format PDF a través del correu electrònic premibelibasta@gmail.com.

L’últim prefecte càtar El guardó reconeix la figura de qui va ser l’últim prefecte càtar (en occità, Guilhèm de Belibasta) i té l’objectiu de fomentar l’afició per la literatura i per escriure. Els càtars, que plantejaven una visió religiosa p alternativa a la de la jerarquia al catòlica entre els segles X i XIV, ca van ser perseguits per les seves creences i ideologia. Per aquest cre motiu, Belibasta va recórrer un mot llarg camí des de França fins a terres valencianes i, després, va tornar a pujar fins a l’actual vila de Tírtot passant per Tragó, on es va via, to allotjar una nit. Pel seu llarg trajecte i persecució, va viure mil i una aventures arreu de l’entorn natural del país. Suport d’institucions i entitats El Premi Guillem de Belibasta compta amb la col. laboració de l’Ajuntament de Peramola, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Can Boix de Peramola, l’Espai Ermengol, Òmnium Alt Urgell, La Caixa, la Penya Blaugrana de Peramola i l’Idapa. El certamen també té el suport de l’Associació Llibre del Pirineu, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Govern d’Andorra.

El jurat del premi està compost enguany per Ramon Besora, Joan Graell, Albert Villaró, Teresa Colom i Jesús Bach, que actuarà com a secretari. El guanyador rebrà un premi de 1.500 euros; el segon classificat, de 500 euros, i el tercer, de 300 euros. Es podran concedir fins a dos accèssits de publicació. Els premiats de les edicions anteriors han estat Jordi Boladeras (Ze) i Joan Graell (Començar de zero). Les obres han estat publicades per Edicions Salòria.

14

www.segrerialb.cat


El decret 389/2006, de 17 d’octubre, va ordenar la creació del Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya per a inscriure-hi les festes, manifestacions i celebracions comunitàries, així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya, amb l’objectiu de preservar, difondre i protegir les nostres festes. El Catàleg vol arribar a constituir una eina de difusió de la riquesa del nostre patrimoni festiu. Aquest esdevé el primer pas per assolir l’objectiu que el Ranxo esdevingui a ser considerada Festa tradicional d’interès nacional. És a dir, segons la normativa vigent regulada pel decret anteriorment mencionat, per obtenir un dels tres reconeixements especials – festa popular d’interès cul-

info@segrerialb.cat

tural, festa tradicional d’interès nacional, element festiu tradicional d’interès nacional – cal formar part en un primer moment del Catàleg del patrimoni. Creiem que aquest primer pas és suficientment notable i significatiu per al nostre municipi, ja que aquest reconeixement públic de la nostra festa constitueix i constituirà en un futur, més o menys immediat, un potent atractiu turístic i de promoció cultural tant del Ranxo com del nostre municipi.

mirades

Per cloure de la millor manera l’any 2016 i com a mostra que la tasca de difusió i promoció cultural del nostre municipi va pel bon camí, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va premiar el municipi de Ponts incloent “Lo Ranxo”, la nostra festa per excel·lència, al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Una mirada a Ponts

lo Ranxo de Ponts al catàleg del patrimoni festiu de Catalunya

Els següents passos a seguir per part del consistori, i de manera específica des del Patronat Municipal d’Iniciatives i de les regidories de cultura, de festes i de promoció turística, serà continuar treballant i vetllant per poder agilitzar els tràmits per aconseguir que Lo Ranxo esdevingui festa tradicional d’interès nacional. S’ha cregut oportú aprofitar aquest espai per donar-vos aquesta informació de primera mà i que quedi d’aquesta manera constància que aquesta edició 2017 de Lo Ranxo ha sigut la primera, com a festa catalogada de manera oficial.

15


mirades Una mirada a La Baronia de Rialb

16

Restauració de l’església de Sant Miquel de Vilaplana El proppassat dissabte 12 de novembre es celebrà, a Vilaplana, l’acte d’inauguració de la restauració de l’església de Sant Miquel de Vilaplana de la mà de Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. Les obres de restauració consistiren en reparar les esquerdes que hi havia tant a l’interior com a l’exterior del temple, consolidar l’estructura, reformar la teulada i finalment adequar l’entorn més pròxim a l’església. Les obres es realitzaren amb ajuts econòmics de l’Institut d’Estudis IIerdencs de la Diputació de Lleida, del Bisbat d´Urgell i amb recursos del propi Consistori.

Entre els assistents a l’acte, s’hi trobava a més a més, Mn. Josep Maria Mauri, Vicari General, l’alcalde del municipi, Antonio Reig, i altres autoritats de la comarca. Durant l’acte es va poder gaudir de música en directe interpretada pel jovent de Vilaplana i es finalitzà amb un aperitiu, a l’aire lliure, per a tots els assistents a l’acte.

La restauració de Sant Miquel de Vilaplana era absolutament necessària per la consolidació del manteniment de l’edifici i del patrimoni arquitectònic del municipi, ja que es trobava, actualment, en un estat crític.

www.segrerialb.cat


agenda

APLECS, FIRES, CAMINADES, CAMPIONATS ... Març 11 i 12 Campionat d’Espanya d’Enduro. Oliana 25 Aplec de Sant Ermegol. Tiurana

Abril 9 Aplec a la Mare de Déu de Sant Mer. Bassella 14 Mercat del Griu. Peramola 14 Representació de la Passió Viva. Oliana 14 La Processó del Silenci. Ponts 14 Segre Cup de piragüisme aigües braves. Parc del Segre de Ponts 15 Cursa de muntanya “Volta a Peramola”. Peramola 16 Cantada de Caramelles (després de la Missa). Oliana, Peramola, Ponts i Tragó. 23 Trobada a Sant Marc de Pallerols. La Baronia de Rialb 23 Aplec Mare de Déu de Castell-llebre. Permamola 29 Aplec de Sant Pere Màrtir i Sant Marc. La Serra

Maig 1 Aplec a Sant Pere de Ponts 1 Festa del Roser d’Ogern 15 Misa a Guardiola (Sant Isidre). Bassella 21 Roser de Palau de Rialb. La Baronia de Rialb 21 XI Rally dels Museus. Sortida i arribada al Museu de la Moto (www.museumoto.com). Bassella

28 Festa Major a Politg (Data a determinar) Concentració Aeronàutica. Tiurana

La Seu d’Urgell

ALT URGELL

Juny 4 Festa del Roser de la Cirera de Gualter 18 Festa de Corpus. Oliana 25 Festa del Roser de Ponts

Juliol 15 XXXè Lo Festeto. Ponts 22 Trobada al monestir de Sta. Maria de Gualter 23 Aplec a Sant Jaume de Graell. Oliana

Peramola La Baronia de Rialb

Oliana

Bassella

LA NOGUERA

Tiurana

Ponts Balaguer

La Seu d’Urgell

El Segre Rialb Balaguer

Girona

Lleida Barcelona Tarragona

Catalunya

info@segrerialb.cat

17


l’emprenedor

L’entrevista… Amb quants socis compta el Club actualment? J.M.C. El Club Nàutic compta amb 245 socis, dels quals 59 són socis col·laboradors i 186 són socis practicants. Quants esportistes? Quants pontsicans? Els esportistes del club són una quarantena dels quals 33 són Pontsicans i els altres són de pobles veïns.

Amb gairebé 40 anys d’història, el Club Nàutic Mig Segre és una associació esportiva que neix al 1977 a Ponts, amb l’objectiu de promoure la pràctica de l’esport entre els nens i joves de Ponts.

Entrevistem a JOSEP Mª CAUBET - President TONI HERREROS - Secretari

Porteu gairebé 20 anys o més a la Junta Directiva. Quin és el vostre objectiu a destacar? J.M.C. L’objectiu durant els primers anys a La Junta va ser la consolidació i assentament de les estructures del club després del fort creixement que va tenir durant la dècada dels 90. L’equip presidit pel Joaquim Gregori va impulsar el club aprofitant l’empenta que ens va donar la celebració dels JJOO de Barcelona 92. Directius i esportistes del club es van implicar de valent en la preparació dels jocs tant a nivell esportiu com a nivell d’organització. L’experiència acumulada per aquestes persones havia de revertir de nou al club d’on havien sortit, i en això ens vam centrar. Percebeu que la massa social del club està satisfeta amb la vostra gestió? J.M.C. Siguem realistes, parlar de massa social en un club de piragüisme d’un poble de 2500 habitants no es del tot oportú. La massa crítica de qualsevol entitat a Ponts no acostuma a superar els 200 associats. Un nombre important dels nostres socis són socis col·laboradors, és a dir persones que volen fer poble i entenen que una manera de fer-ho és ajudant a mantenir les entitats locals. Per aquests socis, el fet de veure com el Club Nàutic manté una activitat important a la població, promou l’esport entre els menors i escampa, amb els seus nombrosos èxits esportius, el nom de Ponts arreu, crec que ja es veuen satisfets. Per la resta de socis, els socis practicants, els que utilitzen els recursos del Club no se si es poden sentir prou satisfets amb la gestió de la Junta. A la junta hi persones que fa molts anys que hi som, jo mateix estic demanant el relleu des de fa temps. Caldria renovar la Junta amb gent nova que s’impliqui en el funcionament diari del Club, que participi de les estructures federatives, que cerqui la manera de generar més recursos, que conegui de primera mà les necessitats dels esportistes i socis practicants. Actualment, a nivell esportiu el Club funciona per la inèrcia dels darreres anys i pel picar pedra diari del Toni Herreros. Però això no durarà sempre, cal renovar la Junta de manera urgent.

18

www.segrerialb.cat


l’emprenedor Quins serveis oferiu des del Club als vostres socis i usuaris? T.H. Podem diferenciar dos grans vessants en l’activitat del club; d’una banda la promoció esportiva del piragüisme d’eslàlom olímpic i de l’altra la promoció de la pràctica lúdica-esportiva del piragüisme d’aigües braves i aigües tranquil·les tant a nivell social, pels socis del club, com a nivell turístic, per als visitants. Hi ha una temporada concreta en què el Club s’expandeix? J.M.C. Penso que la temporada que el Club Nàutic assoleix la seva maduresa i dimensió es la temporada 1990-91. Coincidint amb la preparació dels jocs olímpics de Barcelona i fruit de la decisió presa per la Junta tres anys abans de centrar tots els esforços cap a la modalitat de l’eslàlom olímpic. A partir d’aleshores el Club Nàutic Mig Segre sempre s’ha mantingut en el TOP-4 estatal en la modalitat d’eslàlom olímpic. Objectius del Club a curt i llarg termini? J.M.C. A curt termini l’objectiu prioritari del Club Nàutic Mig Segre ha de ser renovar la Junta Directiva. A llarg termini ho hauria de decidir la nova Junta. Un abans i un després, des del condicionament del riu Segre? T.H. Evidentment, l’estadi d’eslàlom condicionat a la llera del riu Segre ens ha proporcionat una notable millora qualitativa en les condicions d’entrenament i també en les competicions que s’hi organitzen. Els esportistes que venen d’arreu valoren de manera molt positiva les nostres instal·lacions, la seva accessibilitat, proximitat, disponibilitat d’aigua, …

info@segrerialb.cat

Quants clubs o federacions vénen a entrenar a Ponts? D’on vénen? Perquè vénen a concretament a Ponts? T.H. Si parlem de la modalitat de d’eslàlom olímpic podem tenir dos tipus d’usuaris a l’estadi d’aigües braves. Els esportistes de l’estat espanyol que acostumen a venir a preparar les competicions que s’organitzen a Ponts. Com més importants són aquestes competicions més dies i més persones s’instal·len a Ponts per entrenar a l’estadi. I també tenim els esportistes internacionals que venen a entrenar o a competir al Canal Olímpic de la Seu d’Urgell, que per complementar la seva preparació canvien d’escenari i baixen fins a Ponts on troben unes qualitats d’aigua diferents a les de la Seu. Quins han sigut els millors èxits esportius del Club durant aquests 40 anys? Medalles? Copes? J.M.C. / T.H. Durant aquests 40 anys hem tingut dos palistes olímpics en tres olimpíades, Toni Herreros a Atlanta 1996 i Sidney 2000 i Jordi Sangrà Gibert a Atenes 2004, aconseguint el primer diploma Olímpic per a Espanya en la disciplina d’eslàlom, a més a més el Josep M. Caubet va participar com entrenador als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Al ser un club d’un poble petit costa aconseguir palistes de nivell internacional però van sortint de mica en mica. És el cas del C2 Dani Marzo Suñé i Jesús Pérez Mascó que durant la darrera temporada van aconseguir una segona posició a la Copa del Món a La Seu d’Urgell.

19


l’emprenedor

El grup més reduït seria el de turisme familiar o esporàdic però que de mica en mica anem consolidant. Els cursos que oferim representen el 55% del volum d’ingressos del Club i això ens permet finançar la promoció de l’esport i la competició.

També l’excel·lent resultat de la palista Laia Sorribes Graells al quedar Subcampiona del Món Juvenil, tercera d’Europa i també tercera d’Europa en Patrulles en la modalitat caiac dona o el palista Jordi Tebé que durant aquestes darreres temporades a format part de l’equip nacional participant en Campionats del Món i Europeus Juvenils i Sub23. També l’obtenció de grans resultats en les darreres edicions dels Campionats d’Espanya on solem destacar en la modalitat de Canoa. El Club Nàutic també es comercialitza en activitat de piragüisme, tant d’aigües braves com tranquil·les duna manera més de lleure i turística. Entenem que us obriu al turisme. Quin és el perfil del client? Quin volum d’activitat teniu en un any? T.H. Gairebé tots els cursos que realitzem són cursos relacionats amb la formació de tècnics en piragüisme, cursos que solen durar entre tres i quatre dies, i que organitzen diferents universitats o cicles formatius. També dediquem part de les activitats a les escoles, on cada vegada tenim més reserves.

20

L’existència d’aquest Club no solament genera beneficis pels seus socis o usuaris, sinó per tota una massa social, focalitzada especialment en el municipi de Ponts i el seu entorn. Com es percep des del Club? I des de la societat? J.M.C. Des del club som conscients que la nostra tasca genera uns beneficis socials a partir de la promoció de l’esport entre els nens i nenes de Ponts i comarca. L’esport genera dinàmiques d’arrelament al territori, fa poble i fer poble vol dir estimar l’entorn i les persones que hi viuen. D’altra banda les activitats de turisme esportiu i d’organització de competicions que es promouen des del club també generen beneficis econòmics evidents entre les empreses del sector serveis de Ponts i rodalies, però això podríem dir que es un “benefici co-lateral”; la nostra veritable tasca és de tipus social. Desconec com percep la societat pontsicana l’existència del Club Nàutic, intueixo que el valora positivament i que en molts casos se’l sent seu. No penso que el visqui intensament, com no es viu intensament cap altra entitat del poble si no en formes part activa. Però el Club Nàutic i també les altres entitats locals generen amb la seva activitat un rau-rau comunitari que et fa adonar que Ponts és un poble petit però viu en la seva diversitat.

Gràcies i enhorabona pels

40 anys de Club!

www.segrerialb.cat


premsa

PROMOCIÓ A PREMSA ESCRITA Novembre 2016. “ EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, MONTAÑA, CULTURA Y NATURALEZA”

Nº 114

0€

6 | 5,9 Diciembre 201

| Noviembre-

P

ALE S NATUR

O DE LOS EL MUND

SORO AGONÉS TE

, CULTURA MONTAÑA

LEZA Y NATURA

5 RUTAS POR

AR LB · PIRINEO · SEGRE RIA L D'ARAN

N VAL D'ARA

EJAS · VA

TESOROLS SS E A R U T É A N N PIRINEO ARAGO

IMÁTICO · AB

DEL

CAMBIO CL

FECTA ELCO ¿CÓM0 AC LIMÁTI CAMBIORDILLERA ? A LA CO

Noviembre-D

6 iciembre 201

ABEJAS RES DE PASTO TAÑA N O M E D LA MIEL LB SEGRE RIA VALLE DAEOLLIANA DE PONTS

114

11:27 20/10/16

A 114.indd PORTAD

1

Valle del Segre Rialb

erezoso y soñador, el trig o se mece acunado por la brisa y acaric iado por esos rayos de sol que devora con ansia. Se deja tostar, pero se toma su tiemp o. De hecho, en prima vera es de un verde int enso, fresco y vivo, lo que hace que la masía , una espectacular cas ona de piedra, emerja en esta mar vegetal con rotundidad, destacan do en el horizonte co n sus colores ocres. Serán esos mismo tonos los que le sirvan de camufl aje en el verano, cuan do el trigo se torne do rado como las piedra s de su fachada. Se ve en su cara que tiene años, las marcas del tiempo son evidentes, pero esa ancianidad bien cuida da es la que le aport a bravura, belleza y buen a presencia. Estamos en la cuenca media del río Segre, primera línea del prepir ineo leridano, un entor no privilegiado donde se respira tranquilidad y se aspira sosiego. El Pir ineo asoma con fierez a aunque no amilana el poderío que exhiben las llanuras prepirenaicas. Los bosques, de carácter mediterráneo, trepa n por laderas modestas e invitan a disfrutar de su frescor. Oliana,

EL FRESCOR DEL EMBALSE DE RIALB

P

\ TEXTOS DE LUCÍA ARTEAGA \ FOTOGRAFÍAS LLUÍS VIDAL

PUEBLOS Y VALLES

ARCOS DE LA CALLE MAYOR DE PONTS.

erezoso y soñador, el trigo se mece acunado por la brisa y acariciado por esos rayos de sol que devora con ansia. Se deja tostar, pero se toma su tiempo. De hecho, en primavera es de un verde intenso, fresco y vivo, lo que hace que la masía, una espectacular casona de piedra, emerja en esta mar vegetal con rotundidad, destacando en el horizonte con sus colores ocres. Serán esos mismo tonos los que le sirvan de camuflaje en el verano, cuando el trigo se torne dorado como las piedras de su fachada. Se ve en su cara que tiene años, las marcas del tiempo son evidentes, pero esa ancianidad bien cuidada es la que le aporta bravura, belleza y buena presencia. Estamos en la cuenca media del río Segre, primera línea del prepirineo leridano, un entorno privilegiado donde se respira tranquilidad y se aspira sosiego. El Pirineo asoma con fiereza aunque no amilana el poderío que exhiben las llanuras prepirenaicas. Los bosques, de carácter mediterráneo, trepan por laderas modestas e invitan a disfrutar de su frescor. Oliana, EMBALSE DE RIALB. FOTOLIA I GEORGINA TREPAT

92

info@segrerialb.cat

93

21


premsa

PUEBLOS Y VALLES

Valle del Segre Rialb Las poblaciones de la Baronia de Rialb, Bassella, Oliana, Peramola, Ponts y Tiurana dan cuerpo a este valle. Estos núcleos se distribuyen por las tierras prepirenaicas, entre las comarcas del Alt Urgell y la Noguera, rodeados de bosques, montañas y cerros sembrados de masías y ermitas. En el centro se sitúa el joven embalse de Rialb, alimentado por las aguas del río Segre, las del Rialb y la Ribera Salada.

PUENTE SOBRE EL RÍO SEGRE EN OLIANA.

ERMITA DE SANT ERMENGOL, DEL SIGLO XII.

EL RANXO Y LOS CARNAVALES CÓMO LLEGAR Desde Ponts la carretera C-14 atraviesa este valle de Lleida, con desvíos para todos los municipios. Información en el Consorcio Segre Rialb, Plaça Alzinera s/n, Tiurana. ϳ 973 056 034. www.segrerialb.cat.

Cebada, trigo, olivosyalmendros han sido la base de su agricultura, aunque el regadío ha impulsado las judías y el maíz

Oliana Se

gre

Peramola

Baronia de Rialb Tiurana

Basella

Pantano de Rialb

Ponts

Peramola, Bassella, Tiurana, Baronia de Rialb y Ponts son los municipios que salpican el paisaje y comulgan con él en serenidad, con pequeñas poblaciones acunadas por los susurros de pinos, robles y centenarias encinas, tierras de aromas primaverales de romero, salvia y manzanilla. Pero además de una naturaleza atractiva, este territorio cuenta también con un patrimonio rico y variado, desde ermitas románicas a santuarios, desde vestigios del Eneolítico hasta sepulcros medievales. Todo gran viaje se inicia con un primer paso, y este lo damos en este caso en la calle Mayor de Ponts, que se muestra cosida por una sucesión de arcos sin fin. Durante años fueron el cobijo de los establecimientos bulliciosos de los artesanos y otros comer-

i R e r g e S l Va l l e d e

ciantes, alojamiento de médicos, farmacéuticos, notarios… Es este un paseo evocador en el que podemos imaginar fácilmente sus trasiegos y labores, oír sus voces retumbando en los pasillos estrechos, ya que la calle, al igual que los barrancos, se estrecha con intención de abrazarse en ambos lados, como si los arcos y las ancianas columnas de piedra que tanto han visto quisieran besarse. Es testigo de esas correrías amorosas la bella y bien restaurada iglesia románica de la antigua colegiata de Sant Pere, elevada en la colina. Fue destruida, al igual que el castillo del que formaba parte, pero hoy luce su faz restaurada y bella. La torre octogonal, rotunda e inmensa, parece apoyarse con una ligereza que no es tal sobre tres ábsides que la arropan con mimo. Si pudie-

No se entiende la celebración de los Carnavales sin el ranxo, una escudella catalana que se elabora en la calle con las aportaciones realizadas por todos los vecinos. Es tradición en Peramola, Gualter y Ponts. En esta última suelen humear hasta sesenta pucheros desde las RANXO.

primeras horas del día.

LA CLUA.

94

95

Tiurana ola, Ponts y am er P a, an li lla, O enaicas, e Rialb, Basse yen por las tierras prepir d ia n o ar B ñas y ibu nes de la sques, monta cleos se distr o ú b n e Las poblacio s d to s o Es d e. ea se de a, rod este vall joven embal l y la Noguer el el a dan cuerpo a rg tú U si lt A se o el ntr a. arcas d itas. En el ce Ribera Salad entre las com el Rialb y la masías y erm d e s d la s , o re d g ra b Se cerros sem aguas del río tado por las en im al , lb ia R O

SOBRE EL RÍO

SEGRE EN

CÓMO LLEGAR

viesa este ra C-14 atra s la carrete s los muDesde Pont do íos para to da, con desv o Segre ci valle de Llei or ns Co ación en el rm fo In . os 3 056 nicipi urana. ϳ 97 zinera s/n, Ti Al a aç Pl b, Rial grerialb.cat. 034. www.se Oliana

22

DE SANT

EL RANXO Y LO

ERMENGO

L, DEL SIGL

O XII.

S CARNAVALES No se enti ende la ce lebración ranxo, una de los Car navales si escudella ca n el talana que con las ap se elabora ortaciones en la calle re al izadas por Es tradició todos los n en Peram vecinos. ola, Gualte ma suelen r y Ponts. En humear h esta últias ta sesenta p primeras ucheros d horas del esde las día.

P igo, Cebada, tr os P ro d en go, olivosyalm ase Peramola, Bassella, T la b dros iurana, Bar han sido P onts son lo on , nia de Rialb ra u lt u s municipio c ri y g a a se su s que salpic de y comulgan ío an el paisa d a g co re l n e je él en seren ura, aunque idad, con p poblaciones s equeñas acunadas po ado dlaío r los susurr ha impuls robles y ce os de pinos íz a ntenarias m l e y , s ía a en s cinas, tierra jud primaveral s de arom es de romer as z o, salvia y m Pero ad anza

ciantes, al ojamiento de médico ticos, nota s, farmac rios… Es éues te un pas en el que eo evocador podemos imaginar trasiegos fácilmente y labores, sus oír sus vo do en los ces retum p as banillos estrec nilla. emás de u hos, ya qu na natura al igual q este territ e la calle, ue los bar leza atract orio cuen rancos, se iva, in ta ta te m estrecha n b ci ién con u monio rico ó n d e con a b ra za rs e n patriy variado, en a m b o como si lo desde erm cas a santu s la d o s, s ar it as co ro s y m arios, des las ancian áni- pie de vestigio as column dra que ta tico hasta s del Eneo as de nto han vi sepulcros lísto quisie medievale E s testigo d ran besar To d o g ra s. e esas corr se. n v ia je se erías amor y bien rest in ic ia co n osas la bella paso, y es aurada igle u n p ri m er te lo dam si a ro m os en este ánica de la colegiata d Mayor de caso en la antigua e Sant Per Ponts, qu calle d e, elevada e se mues es en la colin tr u id una sucesi a, tra cosida al igual qu a. Fue ón de arco e el castillo por ba s sin fin. D parte, pero del que form fu er o n el urante añ hoy luce su aco b ij o d e os faz restaura La torre oc lo s es ta b bullicioso da y bella. togonal, ro le ci m ie n s de los ar to tu n s d a e inmen apoyarse tesanos y sa, parece con una lig otros com ereza que er- tres no es tal so ábsides qu bre e la arropan con mimo. Si pudie-

www.segrerialb.cat


DESCUBRIR

eros habitanellas de los prim Encontramos hu s puntos. Pinturras en diverso a tes de estas tie u, en PeraRoc de Rumba l de s re st pe ras ru esquemáticos uras de carácter mola, son pint la Humanin Patrimonio de del Neolítico. So prehistóricos libre. Grabados dad. La visita es recogen figuras ives, en Ponts, de Mas de n'Ol de Sols de étricas. Dolmen humanas y geom eolítico y en nia Rialb, del En Riu, en la Baro Dolmen del conservación. buen estado de erio que rodea ssella, y el mist Perotillo, en Ba tual, la fuente cubierta. Más ac su de lta fa la a . nuevo Tiurana Sol Agua en el

El embalse de Rialb, a los pies de Tiu rana, es el segu ndo más grand e de Catalunya . Pocos kilómetros más arriba está el pantano d e Oliana

ra alzarse más, tomar vuelo como los buitres y truida junto a su patron las águilas, vería no mu a la Vírgen de Solés con y lejos de allí, en tierras el esfuerzo de sus vecino de la vecina Baronía s. Salvaron la fachada de Rialb, los arcos de la de la iglesia gótica de nave principal del mo Sant Pere y guardan en nasterio de Santa Maria su cementerio un sarcóf de Gualter, del siglo XII ago medieval. Hay otr , que se elevan al cielo en o en la ya mencionada Sant silenciosa súplica. Destr Pere de Ponts y otros uida por la explosión de dos en La Clua, decora un polvorín durante la dos con estelas y flores guerra de 1936-39, sus de lis, en la pared del cem ruinas dan fe de la ma enterio de la ermita de gnitud del templo, de la Sant Sebastià. Es este excelencia que vivió en territorio del municipi otros tiempos. o de Basella, donde tam Es en este entorno do bién hubo un castillo, nde el Segre recupera el de Aguilar, del que po su carácter de río tras cos restos quedan. Cla escapar del control del ro qu e para castillo importa embalse que lo retiene. nte, el que hubo en Este gran lago artificial Peramola, aunque no se extiende como una queda nada de él, si bie gruesa serpiente de agu n a las callejuelas del puebl rodeada por bellos bosqu o con sus arcos denota es y montañas modesn su pertenencia al antig tas talladas a golpe de cam uo recinto fortificado. pos de cereal y donde No s regala buenas vistas de se asientan robustas este núcleo la ermimasías y viejas ermita s ta de Mare de Déu de Ca románicas, como San ste ll-l lebre, subida a un ta Maria de Palau o San t risco en el que destaca Iscle y Santa Victoria de como un faro su torre. la Torre, este último un En Oliana también cue templo excepcional cat ntan con vigía, es el alán alto-medieval qu e campanario lombardo se asoma a las aguas tra de Sant Andreu del Ca nquilas que supusieron stell, también románica la muerte de algunos pu , que custodia la próxieblos, como le sucedió ma presa del pantano a Tiurana, tragada por de Oliana, otro freno el pantano, pero recon al sempuje de las aguas del río Segre.

premsa

e s

A.

. En ones deportivas numerosas opci os m ra nt l Segre co de en en el Parque te territorio QUÉ HACER En es gre y Rialb, en el embalse de Rialb y noa de lago; s ríos Se bravas, la ca las aguas de lo l ismo de aguas gü ra pi el ar ntes cañones de tic os prac os en los difere nc rra ba de Ponts podem de : da so scen de escala la uas bravas; y de én es territorio bi m Ta li. Bu rafting en las ag de el Forat las rutas de los que destaca vías. Abundan s ria va ce re of entorno, entre dels Moros alla de la Roca imponente mur mola y Tiurana. en Oliana, Pera T BT y o ism er send

d s

TIURANA.

DESCUBRIR Encontramos huellas de los primeros habitantes de estas tierras en diversos puntos. Pinturas rupestres del Roc de Rumbau, en Peramola, son pinturas de carácter esquemáticos del Neolítico. Son Patrimonio de la Humanidad. La visita es libre. Grabados prehistóricos de Mas de n'Olives, en Ponts, recogen figuras humanas y geométricas. Dolmen de Sols de Riu, en la Baronia Rialb, del Eneolítico y en buen estado de conservación. Dolmen del Perotillo, en Bassella, y el misterio que rodea a la falta de su cubierta. Más actual, la fuente Sol Agua en el nuevo Tiurana.

El embalse de Rialb, a los pies de Tiurana, es el segundo más grande de Catalunya. Pocos kilómetros más arriba está el pantano de Oliana

PERAMOLA.

96

info@segrerialb.cat

RUTA DEL CORB Y SAN HONORAT.

ra alzarse más, tomar vuelo como los buitres y las águilas, vería no muy lejos de allí, en tierras de la vecina Baronía de Rialb, los arcos de la nave principal del monasterio de Santa Maria de Gualter, del siglo XII, que se elevan al cielo en silenciosa súplica. Destruida por la explosión de un polvorín durante la guerra de 1936-39, sus ruinas dan fe de la magnitud del templo, de la excelencia que vivió en otros tiempos. Es en este entorno donde el Segre recupera su carácter de río tras escapar del control del embalse que lo retiene. Este gran lago artificial se extiende como una gruesa serpiente de agua rodeada por bellos bosques y montañas modestas talladas a golpe de campos de cereal y donde se asientan robustas masías y viejas ermitas románicas, como Santa Maria de Palau o Sant Iscle y Santa Victoria de la Torre, este último un templo excepcional catalán alto-medieval que se asoma a las aguas tranquilas que supusieron la muerte de algunos pueblos, como le sucedió a Tiurana, tragada por el pantano, pero recons-

truida junto a su patrona la Vírgen de Solés con el esfuerzo de sus vecinos. Salvaron la fachada de la iglesia gótica de Sant Pere y guardan en su cementerio un sarcófago medieval. Hay otro en la ya mencionada Sant Pere de Ponts y otros dos en La Clua, decorados con estelas y flores de lis, en la pared del cementerio de la ermita de Sant Sebastià. Es este territorio del municipio de Basella, donde también hubo un castillo, el de Aguilar, del que pocos restos quedan. Claro que para castillo importante, el que hubo en Peramola, aunque no queda nada de él, si bien las callejuelas del pueblo con sus arcos denotan su pertenencia al antiguo recinto fortificado. Nos regala buenas vistas de este núcleo la ermita de Mare de Déu de Castell-llebre, subida a un risco en el que destaca como un faro su torre. En Oliana también cuentan con vigía, es el campanario lombardo de Sant Andreu del Castell, también románica, que custodia la próxima presa del pantano de Oliana, otro freno al empuje de las aguas del río Segre.

QUÉ HACER En este territorio encontramos numerosas opciones deportivas. En las aguas de los ríos Segre y Rialb, en el embalse de Rialb y en el Parque del Segre de Ponts podemos practicar el piragüismo de aguas bravas, la canoa de lago; rafting en las aguas bravas; y descenso de barrancos en los diferentes cañones del entorno, entre los que destaca el Forat de Buli. También es territorio de escalada: la imponente muralla de la Roca dels Moros ofrece varias vías. Abundan las rutas de senderismo y BTT en Oliana, Peramola y Tiurana.

SANT ISCLE Y SANTA VICTORIA DE LA TORRE, BARONIA DE RIALB.

97

23


Col.labora:

#4 actualitat segrerialb  
#4 actualitat segrerialb  
Advertisement