Crònica dels Cavallers 2019

ANY XXXVII - MARÇ 2019 - Nº72

Índex

Butlletí Informatiu de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta ANY XXXVII - Núm. 72, febrer de 2019

Edita: Germandat dels Cavallers de la Conquesta Apartat de Correus 565, 12080 Castelló de la Plana info@cavallersdelaconquesta.com www.cavallersdelaconquesta.org Direcció i coordinació: Equip de redacció Crònica dels Cavallers Texts: Luis Oria Doménech Héctor Prades Andreu Carlos Martí Vicent Víctor Ignacio Palacio Bernad Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Joan Querol Vicent Pablo Castellet Marqués Santiago Calaforra Ramada Patricia Guarque Edo Balma Porcar García Joan Prades García Albert Sánchez-Pantoja Matías Ibáñez Cabedo Joaquín Campos Sergio Ulldemolins Juesas Chelo Pastor José A. Javier Godes Pavón Il•lustracions: Lorenzo Ramírez Portolés Fotografies: Mado Fotógrafos Mª Pilar Pascual de la Torre Tomás Amat Artero Joan Prades García Manuel Lleó Jaime María Monfort Valls Vicente Ballester Beti Jose A. Javier Godes Pavón Arxiu Històric Germandat dels Cavallers Disseny i maquetació: www.activapublicidad.es Impressió: Servei d’impremta DL CS 347-1990

04 05 06 07 08 09 11 12

Salutació Amparo Marco Salutació Javier Moliner Brancal Comiat a la Cort 2018 Acta de nomenament Andrea Sánchez Laude Arbitral de Na Violant d’Hongría Na Violant d’Hongria 2019

Relació de Violants d’Hongria de la història de la Germandat 13 Andrea Sánchez Verchili, LXIV Na Violant

15 17 19 21 23 26 35 36 41 43 45 46

Na Dolça, Carla Sánchez Aranda Na Eva, Mireya Sotos Atienza Na Margarida, Marta Andreu Sotos Na Provençala, Ainhoa Martín Ripoll Na Rama, Berta Vinuesa Colera Proclamació LXIV Na Violant d’Hongria Regines de les Festes Fira i Festes de la Magdalena 2018 Setmana Santa i Pasqua 2018 Festes de la Mare de Déu del Lledó Ronda de Maig

Monestirs: la viva història de les nostres arrels 50 Sopar estival de la Milícia Templaria

51 Sant Francesc. Una nota llegendària 53 54 55 56 57 58 59 60 61

sobre el Patró de la nostra ermita Presentación a medios Roberto Pérez de Heredia Valle † Comiat al primer cavaller José Lluís Alé i Revest † Vicent Baldayo Adsuara † Josep Antoni Pradells Puig †

Juan Manuel Chabrera Arquimbau † Jorge Traver Meliá † Raquel Pérez Das †

62 HISTÒRIA I CULTURA 62 Ceyt Abu Ceyt 64 Recordant una Violant: María Monfort 66 70 73 74 77 77

Valls. Na Violant d’Hongria 1994 N’Ermengarda. “Érase una vez…”

Un any per recordar El Mistèri de Castelló Escenes Castellonenques Racó del Cavaller Racó de Lectura

79 SETMANA DEL CAVALLER 79 80 81 82 83 83 85 88 90 92 93 94 96

Cartell de les festes d’octubre XXXVIII Homenatge a Tombatossals Vetllà d’Armes 2018 La Llicència del Trasllat Celebracions del 8 de setembre a Castelló Celebracions del 9 d’octubre a Castelló Sopar de Gala. Homenatge i Benvinguda 50 Anys de Cavallers… vivències i records La GCC fa un quart de segle. 1994 Ball de la Dama Esquadra d’Honor Desperta,Ferro! 2018-2019

Agermanament Colla Bacalao i la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 97 Homenatge i Nomenament XXIII Guillem de Mont-rodon 2018 98 Consell d’Honor

98 99 99 100 100 101 101

Cavallers que han encarnat a Jaume I Capítol Permanent Òrgans Complementaris Saga Mont-rodon Relació de Prohoms de la Germandat Crida i Marxa Els Sants Patrons de la Germandat

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Salutació

qual stre passat, el lonenc pel no el st ca mai l ul ls rg na enta l’o fundacio questa repres ogia i arrels on al C ne la at, ge de ut ci ra rs st le la nostra que la no t de Caval ca dorada de aconsegueix i po La Germanda l’è lló a te de s’h ó i as ci C is e ea la recr aordinar mprendr ió bolcada en ut canvis extr uc sc ens ajuda a co it vi st ha in a lló . un te le ssib , Cas blit. És tota e ho van fer po a. Des del 1251 acaben en l’o ar a aquells qu r el que som ar se or a em r m ça m en co m arà de quan vam co e que però mai deix dona i un hom enormement, ic local. Una transformat òr st , uns hi i ua on ng im at una lle són patr ia i Jaume I Ens han deix gr e. t de on gn H re da d’ an un nt m t Na Viola s. La Ger ent de to La figura de tes generacion desenvolupam b ol el m am ia e nt nt qu ra le t du va a entita r amb nservarà van gestiona de vida. És un a oni que es co ofi im os tr fil pa a st un i r i aque icions a de treballa costums, trad t és possible. aquesta form ta en es un món on to a pr re ia an ad ut ci Cavallers la a tota andat, les ó transporta ci de la Germ ifi cr sa i esforç i il·lusi a sc s a la ta al costat de perquè gràcie a Na Violant e a, it ur ve fin in de rà ió se . Emoció, sensac itud sempre indescriptible calculable. La és in a na le er La meua grat da an m ag de municipal rant la M s’enriqueixen la Corporació d’exaltació du s ta te to , ac xò s nostres festes el ai r en a curts. Pe cicle fester. s de company durant tot el s que es queden iu va ct ti je ac les seues done ad ió n uc só e a instit iració i coratg de Castelló i un respecte, adm una insígnia r se r stra manera pe s ie gràc innovar, la vo d’ t ta ci us donem les pa ca amb la moderna, per no està renyit integradora i ns és io m ic a ad di tr s da ellosa tasca ia és ca ar les nostre rt de la merav s a la ciutadan pa vo e Com rememor arm tr fo os i s m s fester de decidir i de ique en els en de treballar, ia a què s’impl an ad ut ci . la a esta això convide rs de la Conqu dat de Cavalle an m er G la fa que festes. eu molt bones t cor que pass to de ge it es D rco Amparo Ma Castelló de Alcaldessa

4

Salutació Les festes de la Magdalena són passió, se ciutat en arri ntiment i orgu bar la setman ll castellonenc a més màgica de les vostres se . Valors que ab l’any. En este nyes d’identita andera tota un esclat de llum t, la il· a lusió de tot un descomptat, l’o i color està la poble per dign rgull per tind vostra històr re persones co ificar i repres ia , m vosaltres co entar les trad icions i, per mpromeses am Des de ben m b es ta província. enut sempre he sentit adm flanquejada pe iració al pas, r les Dones de en el Pregó, d’una Companya i que represen eminent Na V l’esquadra d’ ta la més viva iolant d’Hongr honor. I eixe tradició castel ia quals ha cres se nt iment perdur lo ne nc cut la nostra a, el a hui en dia, re sp ec te a la nostra terra. Gràcies ja de la Conques història i els per tant a tots ta. valors sobre els membres els de la German dat dels Caval lers Que servisqu en estes línies com a humil ho per honrar la menatge dels nostra ciutat que treballeu . Vosaltres so a poble i l’org sense descans u qui manteni ull de ser cast al llarg de tot u viva la flama ellonencs. Vos l’any ambaixadors de la tradició altres sou l’em dels valors qu , la identitat blema de la no e ens defineixe com nostres avan st ra festa més n i que enseny tpassats. internaciona arem als nost li res fills igual que heretarem dels No dubteu qu e al vostre co stat, al costat humil, lluitad de les nostres ora i plena d’ tradicions, de op ortunitats esta fer d’esta terr la nostra gent rà, com sempr a un lloc mill i d’aquesta te e, el Govern or per viure, i sa rra talent i força.

Provincial. Te bem que ho ac nim el repte onseguirem, de perquè compt em amb el vo stre Visca la Mag dalena i visca Castelló!

Javier Molin er Gargallo President Exc ma. Diputació de Castelló

5

CRÒNICA DELS CAVALLERS

ics i cavallers, am a vosaltres, e es, m m re gi -s ri ir di sabilitat de s, no pot defin tes organitzat tinc la respon ac u s no al s de ci , so rs Cavalle icipació de Crònica dels anent i la part stre Castelló. edició de la l Capítol Perm mandat i el no er de G es ra br st em no En aquesta 37 m s la el jectiu comú, alls, afrontat treball de tots lem per un ob ta feina i treb al ol institucions. El m eb r b tr pe ts am t to ys ca i, esforç dedi traordinar sigut un an que com a ex m destacar, l´ atre anys. Han an de qu gr po s it e rt tim qu pa úl s m el ls t, entre lla i hem co al voltant de nat el seu frui tes, hem fet co i reflexionar elantant s anys, han do t amb les gaia mirar enrere to la es de al n anomenar Ad t d´ eb va en tr s rç fo m en om e es m he i , qu l Es ló al el em Centre st eb rd el tr Ca co b El de re . am ( i passió L´Aljama de carrer, i a la cultura amb valentia amb les festes Bacalao, amb b pobles CC a les Festes at G lla or am la Co ab es la de l·l er r m st co pe i fe co i pa ics, s culturals m participat reivindicar el s vinculats am tenim relacion Dolçainers; he tivitats amb en ll i la Colla de demanat. Man n Ve l ha el quantitat d´ac st ho s Ca l en Tirreni. ciacions que mb L´Host de at de Cava di aquelles asso l´any 2015),a nt un lloc ia, amb la ciut ló i amb totes àl el It st a Ca bé m de mandat, esse ta ès Aragon lla, Sagunt i rpa de la Ger Cu ca , en part la al rm ss de fo na e ra Be qu tu t els 18 joves a amb l´aper germans, com en st fe m al la tu a im a la s ac er , no anor que of s nostres files andat, obrirVell i la germ gent jove a le ll de la Germ ló ve el de ni st ió a Ca ac it l ip gu de ic onse t la part t la història També hem ac hem recupera han descober socis i amics, de fer festa, a us xc l’e b de trobada de e am acudireu a d´honor i qu stits d’època, de l´esquadra vallers que ve Ca a, que esta rp de Ca ió la ac a ip Germandat. gran partic s programats la te b ac am d´ at ar . ió lit nt sta i tradic 19, volem co mbé a la tota periències, fe agdalena 20 olant, com ta a compartir ex enatge a Na Vi Festes de la M ar es om rn er to l’H op a em i pr ó dr s Le I,al Preg ció on po or que al Rei Jaume tuan, localitza hesió i german l’Homenatge c, a la Plaça Te Castelló, la co llo de u se at s et el ci té so an mostrant a la Magdalena m ló. continuarem stes de Castel s fills i filles, re st història i les fe vo la ls b de am la ís i ió om ac pr cietat de ip m ic co part resta de la so m també el Amb la vostra saltres com la ls Cavallers, co vo ongria, de H nt t d´ ta da t e an an qu m ol at IV Regina Vi vivim a la Ger ri ja consolid LX ra la ho sopar u m co no un li, d´ en hez i Verchi vam gaudir l de Castelló, cietat a Andrea Sánc esa. Després atre Principa N so nu Te a la Vi et al a de or rt s em ny ve Be àr se i torn antitat de jo nhoa Martí oclamar a la qu Ai Pr , Fa pocs dies, an r elló, eu st gr pe i , dr Ca s at An er lz de haveu reco lles, ens fest i la societat Sotos, Marta Castelló, ens amb les gaiates, co hez, Mireya a la joventut xa nc r re fle pe Sá rd re a a pe rl iv es se ct Ca e rra ct a de t es at van vole este aspe acompanyad e la Germanda idada que no lusió. També i festa consol es habitual, qu mbé futur i il· ja ta m rò co pe un a, de germanor st a, fe tr , tradició, Això ens mos nerar cultura 19. castellonenca. a la pacitat de ge ca os de l´any 20 ra es st m no er a antiga costum la mostrant i continuat un 2018 i els prim ent e y m tr an al es l´ ci M a pe al s es ci tu i so , ac dat participa an ades i Andreu l´increment de m Pr er r del G to da la ec la H sempre, En ns. A la desfi litat d’actes on valler dels de stres tradicio En larà a la tota ca t, sfi no s un de da le I, an da e de m ga ó er um ve ci altra plària de la G a del Rei En Ja at i reivindica m ur lit Te bi fig es a Enguany , i un sa la im ci à on ilí òx ar sp M pr ada en les dat, encarn Rodó de la amb orgull, re la mirada fix s, llem de Mont nostra German tic em ui a de Trasllat rà G dr ci I oc èn tin II , m ic ts de Ll XX tu s el la girà dels principi s nostres esta acompanye ió el s n ac en n ue e gr al Pregó on lle ra te lig qu in se ob or e d´ m t persones qu ra capacita a Santa i co tindrem l’hon de la Setman eleccions, les da ostrar, la nost Pregó, també s és ia m te ic pr de es in es a b a D . sc em Am or ta . ar M rdo i andat torn cietat actual inuar amb la Ramiro Izquie l, on la Germ mandat i cont a la nostra so ohom i Capíto ació de la Ger n necessaris ta nd fu es la rm te de t, ri eleccions de Pr lta 70 aniversa lidaritat i igua organitzar el de justícia, so gut onsabilitat d´ sp re la an els que hem tin dr les per a tots escollides tin s. ab or vos aj lid l m to ob s pí in re n st Ca l els no segur sera ars, des de ja fa anys per re anys, que de mps i , amics i famili at te rs qu lle iu s rt va to pa es ca m d´ es co l suport dat i que tots vosaltr s les gracies pe per la German t. Finalment a vull donar-vo s organitzats diu Germanda te es ac e s al qu t u .

Especialment en 19 na ta am Magdalena 20 rticipar activ r a bon port es s Festes de la animem a pa l´honor de du mandat i a le s Festes i vos er G ne bo ra st es no un desitgem grandir a la a, per poder en espai a la carp FADRELL!! oménech Luis Oria D on d’Oriols m Ra r lle Cava Prohom

6

Comiat a la Cort 2018 Ha arribat el moment de dir-vos……fins sempre. I és que, com ens agrada dir, heu sigut, sou i sereu, ja per sempre, part de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, part de cadascun de nosaltres.

Sempre recordarem els tants i tants moments inoblidables que ens heu fet passar. Recordarem les vostres cares de goig i alegria.

També les ocasions en què els nervis vos jugaven una mala passada, però que solucionàveu ràpidament amb enteresa i força. I aquelles ocasions en que, de sobte, reviscolàveu per a tornar a donar el màxim en el següent acte.

Com molt bé deia un dels nostres companys de Cabildo, amb vosaltres s’ha fet molt fàcil, la Magdalena, Setmana Santa, Processons, Palaus, Viatges, ….., i així fins al més d’un centenar d’actes als quals heu assistit al llarg d’aquest , “el vostre any”.

Esperem que el dia de demà, quan tireu la vista arrere, recordeu amb alegria i afecte el vostre pas per la Germandat, perquè nosaltres sempre vos recordarem així, Violant i Cort 2018.

Gràcies de tot cor, per la vostra entrega i la vostra il·lusió en aquest any, en el qual heu representat de forma brillant i encertada, a la Reina i Dames de la nostra Germandat. Feu extensible aquest agraïment a les vostres famílies i amistats, que vos han donat suport i vos seguien a cada moment, incansables i orgullosos.

Gràcies per sempre.

Crònica dels Cavallers

7

CRÒNICA DELS CAVALLERS

ria à in d r o a tr x e ió n u e Acta de la r e la d t n e n a m r e P l o ít del Cap ta s e u q n o C la e d s r avalle C ls e d t a d n a m r e G Juliol de 2018 de data 4 de

entada, es data dalt esm la de s re ho l Prohom, s 19:30 presidència de Plana, sent le la la ta de so t lló en te Cas Perman A la Vila de ia el Capitol extraordinar ió ss se es x ei reun i Domenech. signació de En Luis Oria del Dìa, la de re rd l’O de c punt tractar l’úni ió, es pasa a ss se la senyoreta: la a a id rt Obe , sent eleg 19 20 ía gr on H Na Violant d’ ili

chez i Verch

Andrea Sán

i tural bellesa en la seua na ix ne ar gu e s. iral lors qu s tradicions pa rtadora de va da a les nostre ra, per ser po la re ne lo ar el n st be ca a r Pe a famili a a la llar d´un fitnalizada la per ser nascud va donar per om oh Pr el r, acta dre del dia a tr tre punt al l´or al hi nve ha !

No DRELL !! crit de ¡¡¡ FA reunió amb el st i-plau del igut amb el vi nt co u se l de ne fe a secretari do ent acta i com es pr la e gn Si . senyor Prohom

El Prohom ènech om D a En Luis Ori

8

El Secretari t artí i Vicen En Carlos M

Laude Arbitral de Na Violant D’Hongria Nos, Violant, Regina d’Aragó, he escoltat les raons del Rei i l’Infant, pel desig de mantenir els llocs guanyats; he pregat Déu i la Madonna Santa Maria, i he demanat Consell a Pere, Arquebisbe de Tarragona, a fra Arnau, Bisbe de València, a Ximén Peres i altres savis per encertar en la meua sentència.

Per això, Nos, Violant, Regina d’Aragó, diem: que el Senyor Rei done a l’Infant Pere deu mil sous per a custodiar amb soldats aquells Castells, i d’entre ells cinc per al de Castelló.

També diem: que es guarde i ratifique la població que va establir el Senyor Rei en eixos castells, entre els qui és el de Castelló, tal com es va signar i dur a terme, però de manera que es puga fer de nou si fóra necessari per algun fet que ho aconsellara i açò amb el nostre voler i assentiment.

Finalment diem: que aquests acords han de ser per a sempre, de manera que no ho derogue ningú.

Nos, Violant, Regina d’Aragó, ho diem i manem.

Donat el VI de les Calendes de Març a l’Any del Senyor 1248.

9

Na Violant

A mant del Nostre Rei. Regina Eterna.

N issaga, Clan, o estirp de llar pairal.

D igna muller del Rei, Nostre Senyor.

R egina que ofereixes pau fraterna, E stens pel nouvingut i l’ancestral, A llò que és el teu poble: Castelló!

S èu nit sobre el Castell. Els cavallers.

A guaiten com les llums del Poble Nou. N iuada fan sobre la verda Plana, C onstruint vivendes, places i carrers, H armonitzant eixe rovell de l’ou.

E mmurallant la llar de l’Host Cristiana.

Z elant pel seu nou Poble amb deler.

V indran de terra endins per admirar-te.

E naltiran de tu, tot el que has fet.

R ecorreran camins per alabar-te, C oncorrerà la gent d’altres indrets.

H ostatjaràs amb molta humilitat, I nclús els atendràs amb il·lusió.

L a Dama seràs de la Germandat.

I a més Regina i llum de Castelló!

Josep Manuel García Cerveró

Andrea Sánchez Verchili – Reina Na Violant d’Hongria 2019

11

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Relació de Violants d’Hongria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1957 - SALOMÉ CALDUCH BELLIDO

1988 - Mª JOSÉ MARTÍ FORTEA

1958 - ROSARIO FONOLLOSA GARCIA

1989 - MARÍA LLOPIS RAMBLA

1959 - ANA MARÍA ALEGRET COLOM

1990 - PILAR CHIVA JORDÁ

1960 - MARI CARMEN ALÉ ALTAVA

1991 - PALOMA RIPOLLÉS BASCO

1961 - ANA MARÍA MARTÍ RODRÍGUEZ

1992 - BÁRBARA BREVA VALLS

1962 - ROSA VARELLA FRANCH

1993 - MARTA VICENTE NINOT

(Un dol familiar l’impedí exercir la seua representació)

1994 - MARÍA MONFORT VALLS

INÉS BARREDA MAS

1995 - ZAYDA JIMÉNEZ GUILLAMÓN

1963 - ROSA MARÍA SÁNCHEZ YARTO

1996 - Mª JOSÉ FABREGAT CAMPOS

1964 - ROSA MARÍA GÓMEZ LLOPIS

1997 - ZORAIDA MARTÍNEZ RUBIO

1965 - MARI CARMEN CELDA MORENO

1998 - CARLA BENET FABRA

1966 - Mª LLEDÓ SANCHIS SEGARRA

1999 - REYES GIL TRILLES

1967 - Mª LUISA PELÁEZ DE CRUELLS

2000 - LALA CANELLA PAMIES

1968 - Mª PAZ SANCHEZ YARTO

2001 - RUTH MAS RAFELS

1969 - CONCEPCIÓN VIÑALS GARRIGUES

2002 - SILVIA ARACIL DOLS

1970 - ELENA RODRIGUEZ RIPOLLÉS

2003 - CARLA BABILONI BABILONI

1971 - Mª TERESA ROYO FABREGAT

2004 - DIANA PLANCHADELL ROVIRA

1972 - MARTA JUNCOSA GASCÓ

2005 - ANA VALBUENA ROIG

1973 - Mª ELENA MULET PASCUAL

2006 - MARTA CALABUIG PASCUAL

1974 - Mª OBDULIA PÉREZ SALVADOR

2007 - BELÉN BOIX DOMÍNGUEZ

1975 - Mª ASUNCIÓN ADSUARA SEGARRA

2008 - ELENA LLORENS CORTÉS

1976 - Mª LLEDÓ CROS PEREZ-MELERO

2009 - SAMANTHA MORENO VERCHILI

1977 - SILVIA DOLS NICOLAU

2010 - ALEJANDRA LLOPIS TIRADO

1978 - Mª PILAR PASCUAL DE LA TORRE

2011 - ESTEFANÍA BARTOLL MOYA

1979 - PERLA FLORS GALLO-ALCÁNTARA

2012 - CARMELA CUEVAS SAUNDERS

1980 - VERÓNICA DAUFFÍ RIBES

2013 - MARTA FONT RAMOS

1981 - MARIELA FALOMIR MARISTANY

2014 - MELINA QUERAL LLACH

1982 - ESTER CASTELLANO PERIS

2016 - ANDREA BARRERA RIBÉS

1983 - BERTA BERNAD RINCÓN

2016 - MARTA TENA SOLER

1984 - Mª CARMEN PUIG BALAGUER

2017 - MARINA REDÓ FORTANET

1985 - BLANCA MARTÍNEZ TOMÁS

2018 - ANA GOTERRIS ESTRADA

1986 - AMALIA GÓMEZ LAUTERIO

2019 - ANDREA SÁNCHEZ VERCHILI

1987 - SILVIA PITARCH FRANCISCO

12

1978. Mª. Pilar Pascual de la Torre - XXII Violant d’Hongria.

Andrea Sánchez Verchili LXIV Reina Violant d’Hongria

13

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Juan Carlos Sánchez Moliner

CERRAJERO

964 247 730 600 725 857 jcarlos-s-m@hotmail.com

14

Carla Sánchez Aranda Na Dolça

És Na Dolça cambrera fidel, com totes útil, servicial, de bon cor, traç airós, diligent, La joia de la llar reial.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

15

C. Jaén, 1 · Grupo San Agustín · 12004 Castellón Móvil 637 378 119

Estilo En Rosa

Mireya Sotos Atienza Na Eva

La coneixem per Na Eva, nodrissa dels fills de Violant, el Rei Jaume per els seus serveis la va heretar.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

17

Marta Andreu Sotos Na Margarida

Fou Na Margarida consort de Dionís, serví a la Regina fins que va morir.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

19

Ainhoa Martín Ripoll Na Provençala

Digna d’admirar, Na Provençala, dama seua la va fer Violant, les cases d’un moro de València per mèrits els Reis li van donar.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

21

Berta Vinuesa Colera Na Rama

Na Rama, mestressa formal de la infanta principal, bens del rei ne rebrà un feix perquè s’ho mereix.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya” Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

23

LEVANTE

TU MEJOR HERRAMIENTA

©2019 Promociones y Ediciones Culturales S.A. Todos los derechos reservados PDF generado el 30/01/2019 10:43:10 para el suscriptor con email egarciaortiz@epmediterraneo.com Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping

14

Publicidad

LUNES 28 DE ENERO DEL 2019

el Periódico Mediterráneo

CRÒNICA DELS CAVALLERS

26

Proclamació de laLXIV Na Violant d’Hongria

Andrea Sánchez Verchili i les seuesDones de Companya

27

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Proclamació de laLXIV Reina Violant d’Hongria i les seuesDones de Companya La multitud s’amuntegava a la porta de casa de la que anava a ser proclamada aquella agradable vesprada d’un calorós Febrer, com a Reina magiar de la Germandat. Familiars, amics i, curiosos atrets per la gentada allí reunida, esperaven expectants, abarrotant totes dues voreres del carrer, fins i tot envaint la calçada, la qual cosa anava a obligar els cossos de seguretat a tallar al trànsit el carrer abans de l’inici de la comitiva.

D’altra banda Andrea, Carla, Mireya, Marta, Ainhoa i Berta, reunides ja, compartien la impaciència i riures nerviosos.

Al voltant de les 17.30 hores i, sota el primer arc d’espases format pels aguerrits integrants de l’Esquadra d’Honor, anirien eixint una a una les Dones de Companya, seguides de la Violant, a continuació Prohom, Secretari i Autoritats vàries.

La comitiva aniria encapçalada com és costum en tot acte de la Germandat, pel Penó, a continuació els bombos i tambors de Desperta Ferro, que ja havien estat anunciant aquest moment tan important per a nosaltres, a tots els allí reunits i, a la resta de la contornà des de feia rato.

Orgulloses, somrients, admirades pel públic reunit, una a una, les Dones de Companya, caminaven solemnes i belles al so marcat per la percussió que les precedia.

Els tres patges, Pablo Verchili, Max Gutiérrez i Pablo Valerino, portadors de la banda, pergamí i rosa cavalleresca, desfilaven seguidament, arrancant els somriures de la gent amuntegada al pas de la desfilada. Ningú podia evitar un gest de simpatia a aquests tres xicotets, abillats amb vestits del mateix color que el preciós mantell de la Reina a la qual precedien.

A l’espera, a la porta del Teatre Principal, guaitava ja des d’una estona, abans un enorme corredor de gent abillada amb les seues millors gal·les, tots ells per a rendir homenatge a la jove Andrea i la seua Dones.

Després de passar sota l’arc d’espases, fotos de rigor amb la multitud d’autoritats allí congregades, de Castelló, Benassal, Culla, Sagunt…, ningú es volia perdre aquell esplendorós esdeveniment.

28

Un Teatre Principal fins a la bandera, vestit de vellut amb les trobes dels més importants Cavallers adornant cadascuna de les llotges, esperava amb ànsia l’inici de la vetlada.

A l’inici de l’acte, posat en peus el total del públic assistent, els membres del Cabildo van eixir a l’escenari per a rendir un respectuós minut de silenci pels Cavallers morts enguany, un emocionat record.

Descansen en Pau. El grup de danses El Forcat, interpretaria la denominada “Festa al Castell Vell”, representació i ball precedits per la lectura de la Llicència del Trasllat, en la talentosa veu del Xato Prades.

I donaria començament la segona part de l’acte, en la qual cadascuna de les nostres dames aniria ocupant el seu privilegiat seient en l’escenari, previ al moment més esperat, en el qual Andrea, la nova Violant, ocuparia el seu tron del braç del Prohom, en el centre del medieval escenari.

En la retina de cadascun de nosaltres es mantindrà per sempre el moment en el qual Andrea, camina solemne sobre l’escenari, girant-se pausadament cap al públic per a saludar a tots i cadascun d’ells, amb Després del lliurament a la Mantenidora d’una placa d’agraïment, era el torn de les paraules del Prohom en les quals faria un xicotet repàs a la seua profunda mirada i el seu captivador somriure. la multitud d’actes que organitza la Germandat i, en tots aquells que Sota el sonor baluern de les 21 salves, el Prohom va imposar la banda participa. Faria també referència als quasi 70 anys de vida de l’ens, que acreditava com Violant d’Hongria 2019 a la senyoreta Andrea en els quals, no ha deixat de tindre clara la seua finalitat, mantindre i Sánchez i Verchili, la qual, ja com la nostra major representant nome- transmetre els nostres costums i tradicions, la nostra història. nada, rebria als seus peus les ofrenes dels ara seus, i per sempre, CavaPosat en peus el complet del Teatre, la nova Violant d’Hongria realitzallers. ria la tradicional invocació als Sants Patrons, La Mare de Déu del Lledó, Per primera vegada en la història de la Germandat, l’acte anava a Sant Jaume i Sant Cristòfol, sent contestada a l’uníson, amb fermes tindre una Mantenidora, en la persona d’Inmaculada Fortanet, la que veus cavalleresques, al crit de Fadrell!! com gran coneixedora de la Germandat i, mare de Violant, va basar el seu discurs en la forta i important figura de la nostra reina, esposa de Una a una, sota l’arc d’espases format novament per l’Esquadra d’Honor, les ja proclamades Carla Sánchez Aranda, com Na Dolça; Jaume I. Mireya Sotos Atienza, com Na Eva; Marta Andreu Sotos, com Na «L’esposa de Jaume I va ser una dona del seu temps, i del nostre, que Margarida; Ainhoa Martín Ripoll, com Na Provençala; i Berta Vinuesa va deixar clar qui era, amb una personalitat irresistible, influint en polí- Colera, com Na Rama; seguides de la seua companya i amiga, Violant, tica i en la destinació del nostre poble, sent mare i educadora de cinc descendirien majestuosament de l’escenari, abrigallades pels aplaudiments del públic reunit. reis i reines, a més d’una bona companya de vida».

29

CRÒNICA DELS CAVALLERS

En finalitzar l’acte, la comitiva desfilaria per la Plaça de la Pau i Porta del Sol, fins a arribar a l’estàtua del Rei Jaume I, des d’on després de l’ofrena de les roses cavalleresques i la reglamentària sessió fotogràfica, es traslladaria fins a l’hotel Jaume I, on anava a tindre lloc el sopar i ball, fins a altes i inconfessables hores.

30

TOLDOS Y CERRAMIENTOS

Toldos

Zonas de sombra

Cerramientos

Toldos correderos

Pérgolas

Techos de cristal y policarbonato

Toldos piscina

Barandillas de vidrio y acero inox.

Cortinas, ventanas y mosquiteras

Pol. Ind. Ull Fondo · C/ Cabeçol, 37 12539 Les Alqueries (CS) Tel. 964534208 info@toldosmarenostrum.es www.toldosmarenostrum.es

Regines de les festes de Castelló Fira i Festes de la Magdalena 2019

Srta. Natalia Palacio Bernad Regina de les festes de Castelló

Srta. Natalia Collazos Rovira Regina infantil de les festes de Castelló

Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, vaja per vosaltres dos la nostra enhorabona, el nostre respecte i els nostres més sincers desitjos de felicitat per a aquest any reblit de festes. Vítol!

35

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Fira i festes de la Magdalena 2018

Com ja és habitual en els últims anys, la nit prèvia a l’arrencada de la Setmana gran de Festes, es va inaugurar la carpa de la Germandat situada en la cèntrica Plaza Tetuan de la nostra Ciutat. La Violant va tallar la cinta acompanyada per les seues Dones de Companya, membres del Cabildo, Esquadra, Desperta Ferro, familiars i amics. Donava d’aquesta forma el tret d’eixida per a la que anava a ser una setmana repleta de nervis i carreres, que no deslluirien als grans somriures i moments apassionants per viure.

s’amuntegaven a centenars a banda i banda del carrer, al pas de la comitiva. I és que hi havia ganes acumulades de festa.

El dissabte, després de la primera Mascletà, tots reunits en la plaça de la Violant per a iniciar la comitiva cap a l’Avinguda del Rei, on s’anava a celebrar el primer acte de les festes, l’esperat Homenatge al Rei Jaume I. Esperat per nosaltres i, per tots els castellonencs, que

Després d’un descans merescut, a matinar!, que cal “anar a la Romeria”, com “buen@s castelloner@s”. Llàstima que el temps no fóra d’allò més afable, però sempre podrem contar l’anècdota de l’estona que va caldre acollir-se de la pluja, protegits amuntegats

A la vesprada al Pregó, tots llestos en el lloc de sempre i a l’hora de sempre, per a donar inici a un dels actes més importants de la setmana, en el qual, al igual que la Germandat, tots els participants, castelloneros o no, volen lluir els seus millors vestits, ballar els seus millors balls i engrandir la festa per als milers d’espectadors.

36

en l’ermita del Castell Vell, per a no desbaratar pentinats i vestits. Aquella nit en canvi, ens va donar el temps la treva suficient per a acudir, com és obligació, a la representació de les Tres Caigudes i, a la Processó de Penitents previs a la Desfilada de Gaiates.

Dilluns d’allò més jove, perquè la celebració del Pregó infantil , va congregar a desenes de Cavallers i dametes , que lluirien els seus millors abillaments medievals sobre les dues carrosses de la Germandat, o a peu com a bons cavallers.

Era ja moment d’homenatjar la que fora esposa del nostre Rei i, com cada dimarts de Magdalena, partint des de l’estàtua d’aquest, la comitiva recorreria els carrers més importants de la Ciutat, per a acabar en la plaça

que porta el nom de la nostra reina magiar i, que alberga el bust en record d’aquesta gran dona. Als seus peus serien depositades les roses i la corona de llorer en ofrena a la seua memòria.

Residències d’ancians, centres hospitalaris, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Local, diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió, van ser algunes de les visites realitzades per la Germandat des del dimarts a divendres d’aquesta setmana. Enguany a més es va realitzar la visita al estadi Castalia, on vam ser rebuts pels jugadors i directius del C.D. Castelló, els quals, ens retornarien la visita, acompanyant-nos en la carpa de la plaça Tetuan, per a delit i goig de seguidors i aficcionats.

El dijous a la vesprada els membres de l’Esquadra van acompanyar a les nostres xiques al Cos Multicolor, record del qual tindran segur,

37

CRÒNICA DELS CAVALLERS

quan encara troben xicotets confetis en els seus vestits de llauradores transcorregut un any.

Dissabte, no podíem faltar a demostrar profunda devoció a nostra Mareta, en la tradicional i multitudinària Ofrena a la Verge del Lledó.

Tots lluint les millors gal·les, caminàvem amb pas ferm i orgullós fins a l’esplanada de la Basílica, a depositar els rams que ajudarien a conformar un preciós mantell per a La nostra Patrona i Senyora, Regina de Castelló. Últim dia ja, però les forces no dequeien en el segon diumenge de festes, uns a la Volta Peu Trofeu Luis Adsuara i, uns altres a Sant Francesc per a tindre tot preparat per al Concurs de Paelles. Enguany els joves cavallers, quasi no van cremar l’arròs, quasi.

I a la nit, després del pas per la carpa per a fer balanç de la setmana viscuda i, escoltar les emocionades paraules d’agraïment de cadascuna de les nostres xiques, traiem forces d’on no n’hi havia i, camí a la Desfilada Final de Festes, la Plaça Major ens estava esperant repleta de gent, que encara apesarada perquè acabava aquesta gran setmana, no volia perdre’s el gran espectacle del Magdalena… Vítol!!!!

38

Setmana Santa i Pasqua 2018

Passada la quaresma, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, participa, com es costum a les celebracions de la Setmana Santa a la nostra ciutat. Enguany, de nou, i quasi després de vint-i-cinc anys amb la Confraria de Santa Maria Magdalena de Castelló, confraria fundada per cavallers i nascuda al si de la Germandat.

Na Violant, Ana Goterris i Estrada i les seues Dones de Companya ,Sara Renau , Patricia Guarque, Lorena Sáchez,Estela Ferrara, Balma Porcar i Maria Grifo, acompanyades pel prohom ( que ja es tradició que porta l’estàndard processional amb vesta) i membres del Capítol Permanent, van participar, després de la celebració dels oficis de Divendres Sant al claustre de l´antic convent de Sant Domènec, hui parròquia de Sant Vicent Ferrer –seu canònica de la confraria- en la processó del trasllat de la imatge de la Santa de Magdala fins la plaça Major.

També els membres de la Milícia Templària de la Germandat va portar, com cada any, la imatge del Crist Crucificat, amb la serietat que els caracteritza i recordant companys que ja no els acompanyen.

Sentiments de germanor entre tots els membres de les confraries de la ciutat, espera emocionada fins la caiguda del sol, moment de l´eixia per la plaça de l’Herba per transcórrer pels principals carrers de la nostra vila, pel recorregut de la antiga processó de Castelló, la processó del Sant Soterrar de Nostre Senyor ( amb el reconeixement de Interès Turístic Provincial) on la representació femenina de la Germandat va participar abillada de dol negre, amb la tan ja acostumada “teja” i mantellina. Va destacar el silenci i recolliment, aspectes tan característics de la Processó de Castelló.

En demà, pertoca celebrar la Pasqua de Resurrecció, que la Germandat gaudeix un altre any, amb una activitat lúdica de matí, visitant un camp de paint-ball, membres de Esquadra d´Honor, Violant i Dones de Companya, Cavallers infantils i membres del capítol, van gaudir una bona estona de joc, rialles i germanor. Al finalitzar ben cansats, es desplaçaren per compartir a l’ermita de St. Francesc de la Font, la tradicional paella, on no nomes es membres del Capítol i famílies, també un bon nombre de Cavallers que cridats pel Capítol van voler compartir dia de rialles amb germanor. Per finalitzar el dia, toca berenar la mona, trencar l´ou i gaudir de la naturalesa.

Luis Oria Domenech

41

AF_PCL_NX300h_210x297mm_castellon.pdf

1

28/1/19

11:57

EL ARTE DE DESTACAR

LEXUS NX 300h HÍBRIDO No solo el diseño sorprendente del LEXUS NX es una obra de arte.

Su tecnología Híbrida autorrecargable lo convierte en una pieza maestra de la innovación.

Descubra más en www.lexusauto.es

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

LEXUS CASTELLÓN C/Grecia, 29 Ciudad del Transporte II 12006 Castellón Tel. 964 372 327 www.lexusauto.es/castellon 145 kW 197 CV. 5,5 l/100km. CO2: 127 g/km. NOx: 0,007 g/km

Festes de la Mare de Déu del Lledó Dels Cavallers de la Conquesta a la Mare de Déu del Lledó Em dirigisc a vosaltres, Cavallers i estimats lectors d’aquesta crònica, per a parlar-vos un poc el que significa viure el fervor i el sentiment Lledonero sent també un Cavaller de la Conquesta més.

Jaume I legislà i prenguè les seues decissions durant el regnat atenent sempre als manaments de l’apòstol Sant Pere; establí una relació amb la Santa Seu mutuament beneficiosa, el rei conqueridor donava terres a l’Església per establir bisbats, parròquies i diòcesis i la Santa Seu donava el vist i plau a les seues guerres ajudant-lo amb soldats i aportacions monetàries.

Ambdues coses per a mi, són de cor i em venen donades desde ben menut; la passió per la nostra lledonera i el orgull de representar als que servint al Rei Jaume I, El Conqueridor recuperaren les nostres terres, eixes terres que hui després de molts segles, convertides en pobles o grans ciutats guarden especial record als nostres avantpassats que donaren la vida lluitant en nom de Dèu i la llibertat per a poder assentar civilitzacions cristianes alliberant-nos així de l’ocupació mora.

Tot açò feia que el rei tinguès un recolçament en les seues batalles i reforçara el seu exèrcit.

En especial els recordem en la nostra setmana gran, en les Festes de la Magdalena que són dates molt especials per als castellonencs on recordem i celebrem el que som i d’on venim, les nostres arrels i la nostra identitat col.lectiva.

Es construí un Sanctuari per custodiar-la i adorar-la i després de molts segles un grup d’homes, alguns eren Cavallers van lograr donar-li el nom de Basílica, eixe lloc on sempre estan les portes obertes per a tothom, eixe lloc on tots ens sentim escoltats i segurs.

Ho fem el primer dissabte amb l’Homenatge al Rei Jaume I davant la seua estàtua a la plaça que porta el seu nom, ho fem per la vesprada desfilant per els carrers de Castelló al Pregó, pujant a la Romeria el Tercer Diumenge de Quaresma recordant a aquells pobladors que baixaren del Castell Vell gràcies al Privilegi de Trasllat otorgat per Jaume I al seu lloctinent en el Regne de València Ximén Pérez d’Arenós, també el dimarts amb l’Homenatge a Na Violant d’Hongria, en el qual els Cavallers recordem a l’esposa del Rei Jaume I la qual va ser decissiva en molts aspectes del regnat del conqueridor. Ella junt a la seua Cort d’Honor són la nostra representació més alta en tots els actes que es desenvolupen al llarg de l’any, elles, junt al Capítol Permanent porten el nom de la Germandat on van.

Però, vos preguntareu, que té que vore tot açò amb la devoció a la Mare de Dèu del Lledó?

Com tots sabem, qui va fer possible la encarnació de Dèu en la Terra va ser la Verge Maria, la qual donà al món a Jesucrist que fou crucificat per salvar-nos del pecat.

A Castelló de la Plana la trobàrem als peus d’un Lledoner, fou Perot de Granyana qui es topetà amb la Santa Troballa mentre treballaba la terra amb els animals.

La devoció a la Mare de Dèu del Lledó és un sentiment que traspassa fronteres, és voler amb el racó més endinsat del nostre cor, és saber que ella sempre està amb nosaltres i per nosaltres i és tenir present que ella sempre ens tindrà baix el seu guardó.

Com a Cavallers hem de mantenir viva aquesta devoció i honrar els nostres avantpassats.

FADRELL!

Doncs bé, és ben sabut que Jaume I fou educat per els cavallers templers del Castell de Montsó, aquests religiosos van ensenyar al jove a lluitar amb l’espasa i a muntar a cavall a més de la llengua llatina.

També van ser ells qui li van transmetre el fervor religiós que el rei sentiria durant tota la vida, va adoptar fermes conviccions cristianes.

CERAMICA ARTISTICA

TED’OR, S.L.

Avda. de Onda, 15 - Telf. 964 61 00 01 - 12210 RIBESALBES (Castellón) ceramicatedor@gmail.com 43

En Joan Querol Vicent Clavari de Lledó 2018

Ronda de Maig La Ronda de Maig suposa una de les trobades més romàntiques en el calendari de la germandat. Este any la trobada va tindre lloc en la terrassa del Casino Antiguo de Castelló, on Na Violant d’Hongria, Ana Goterris i les seues dones de Companya Sara Renau (Na Eva), Balma Porcar (Na Provençala), Patricia Guarque (Na Ermengarda), María Grifo (Na Rama) i Estela Bastida (Na Margarida) eren les protagonistes de la revetla.

Aquest acte es porta a terme dins d’un ambient de gran germanor, on Na Violant i les Dones de Companya reben alabances en forma de música. A més a més, l’esdeveniment es ja una vertadera tradició dins de la gran quantitats d’actes que porta a terme la Germandat durant l’any, convertint-se en una vetlada diferent i desenfadada, de la que tots els assistents gaudeixen.

45

Després del tradicional sopar amb família i amics, a més dels representants de totes les nostres seccions, Desperta Ferro, Milícia Templaria, Esquadra d’Honor i Cabildo; es va donar pas als acords de l’agrupació “Rosa de Maig”. En la terrassa de les instal·lacions, la melodia dels boleros era sentida amb atenció per tots els assistents.

Amb esta companyia musical inigualable en el cor de la ciutat, les actuacions musicals de la Rosa de Maig es converteixen en un dels actes més íntims i romàntics per als membres de la Germandat i en especial per a les nostres xiquetes.

Santiago Calaforra Ramada Cavaller Jaume Mompalau

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Monestirs: la viva història de les nostres arrels

El Real Monestir de Santa Maria de Vallbona és un paradís declarat Monument Històric Artístic en 1931, Bé d’Interés Cultural i Patrimoni d’Espanya que espera prestigi i història de la cultura que embolica a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Un lloc emblemàtic i de gran importància que és imprescindible visitar per a conéixer per què és tan especial. Ubicat a Vallbona dels Monges (Lleida) , al peu de la Serra del Tallat és el monestir cistercenc femení més important que posseïx Catalunya.

Fundat pel comte de Barcelona i príncep d’Aragó, Ramón Berenguer IV, sobre l’any 1163 qui va cedir el terreny a una comunitat mixta agrupada pel senyor Ramón de Vallbona en 1153. En 1176 i després

de la marxa dels monjos a Montsant, van arribar quatre monges del monestir de Tulebras (Navarra) que es van unir a la comunitat integrant la mateixa en l’Orde del Cister.

Es tracta d’una orde monàstica catòlica fundada en 1098 que promou una doctrina filosòfica i religiosa que busca purificar l’esperit per mitjà de la negació a plaers materials i abstinència crida ascentisme.

Un monestir amb un prestigi moltíssim major a qualsevol altre de l’època degut a l’amplitud de les seues propietats, per la gran quantitat de monestirs filials que va fundar i per la procedència de les monges que allí ingressaven perquè moltes d’elles formaven part de la noblesa de l’època. Al morir Ramón Berenguer IV, la direcció abacial del monestir passava a les mans de Sor Oria Ramírez en 1176 sent la primera abadessa de la història del monestir.

El Monestir de Vallbona també va hostatjar la reialesa. Personatges històrics tan importants com Jaume I El Conquistador, Alfons II el Cast i Alfonso el Savi els que no sols es van allotjar sinó que també van patrocinar la construcció del mateix. Els reis d’Aragó Alfons II i Jaume I van concedir protecció a Vallbona i el Papa Innocenci III els va cedir el gran privilegi de ser independents del bisbat de l’època i passar a dependre directament de Roma.

Com a conseqüència del Concili de Trento, pel fet que prohibia als monestirs femenins estar apartats en llocs solitaris, es va formar el poble de Vallbona dels Monges amb persones prodecents de Montesquieu rebent part de les propietats de les monges del monestir que elles mateixes van cedir. Des del segle XIII posseïx escola monacal que

46

anava dirigida a la noblesa i hi ha proves de l’existència d’un “scriptorium” on algunes de les monges copiaven i ordenaven els còdexs.

El claustre del monestir és del segle XII i mostra diferents estils arquitectònics de l’època ja que va ser contruido entre els segles XII i XV pel que podem contemplar la transició d’un a un altre. És espectacular poder veure la dita evolució d’estils en el pas d’una severa austeritat cistercenca a construccions neoromàniques amb elements renaixentistes. Sens dubte, una autèntica joia. En un dels laterals tenim la capella de Sant Cristòfol, patró de Castelló i molt vinculat a les festes de la Magdalena. Al voltant del claustre podem trobar la resta de dependències del monestir com per exemple la sala capitular. Esta sala va ser lloc de reunió de la comunitat que ací habitava. Gòtica, del segle XIV, on si ens fixem en el sòl, hi ha làpides sepulcrals de diferents abadesses del monestir. La història que embolica este monestir

47

tan meravellós és d’allò més interessant perquè, sabeu que també podem trobar una farmàcia dins del mateix? Una autèntica farmàcia del segle XV que dispensava productes als pobles de la baronia de Vallbona. Posseïx diversos motles utilitzats per a crear pastilles de malví per a la tos i, no hi ha cap farmàcia del segle que posseïsca altres iguals. Antigament eren conegudes com “apothecaris e speciers”.

L’església del monestir és de transició romànica a gòtica amb planta en forma de creu llatina. Disposem de dos portes per a contemplar esta meravella històrica, ambdós d’estil romànic. Una d’elles és la crida “Portal dels morts” i l’altra se situa enfront de la capella de Sant Bernat. La porta d’entrada es troba en una preciosa plaça amb tombes de nobles protectors i una espectacular font. Davant d’esta hi ha un espai pertanyent a l’antic cementeri monacal i en el mur de l’església podem contemplar tres sarcòfags romànics. Dins de la mateixa podem observar làpides pertanyents a les abadesses del monestir i també el sepulcre dels Guimerà que va ser una noble família catalana.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Monestirs: la viva història de les nostres arrels

Durant la Guerra de Roselló i com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal i l’Exclaustració, tots aquells que es trobaven en el monestir van haver d’abandonar-ho durant 6 mesos. El Real Monestir de Santa Maria de Vallbona no va patir tant com els monestirs de Poblet o de Santes Creus i a excepció d’estos mesos i durant la Guerra Civil Espanyola, el monestir seguix habitat per monges cistercenques.

El monestir va ser restaurat en 1986 a les mans de l’arquitecte Llorens i Perelló per a tornar-li la flamant vida que va tindre segles arrere.

El cor ocupa la nau principal que es troba protegit per una contundent reixa de ferro forjat que separa la clausura i, a la seua dreta, la capella del Corpus Christi.

Al costat de l’altar dret es troba el sepulcre de Violant d’Hongria, esposa del Rei Jaume I que va morir en el monestir de Sales d’Osca el 9 d’Octubre de 1251. Va ser traslladada en 1275 a este monestir, del que havia sigut gran benefactora. Elecció manifestada en el seu testament amb el desig de ser soterrada en un sarcòfag senzill i sense molt ornament. S’alça sobre dos pilars amb encreuaments puntellons embolicades en cercles de gules i el sepulcre està compost de pedra rogenca amb una coberta de pedra blanca. En el lateral del sepulcre porta la inscripció FUIT TRANSLLANDA DONNA / VIOLANS REGINA / ARAGONUM / ANNO 1275, junt tres escuts que representen als Reis d’Aragó. Junt amb ella està soterrada la seua filla Sancha, el qual va morir en cementeri i va ser transladada a Vallbona per a romandre junt amb sa mare. Sorprenentment, les restes de la nostra Reina Violant són els únics que no han sigut destruïts de la dinastia dels Árpades, a la que ella va pertànyer.

Na Violant d’Hongria, filla del Rei Andreu II d’Hongria i de Violant de Courtenay es va casar amb el Rei Jaume I el 8 de setembre de 1235 a Barcelona. D’ací la importància d’este impressionant monestir perquè la nostra reina jau allí i cada dos anys la Germandat dels Cavallers posa rumb a Vallbona a retre homenatge a què va ser i continua sent la seua figura femenina més important, que any rere any una jove té l’oportunitat de representar.

Andrea, tu ens representes Reina Violant, estic segura que emmotlaràs la figura d’ella a la teua pròpia i seràs una reina excepcional. Disfruta cada emocionant moment que des de la teua elecció estàs vivint i experimenta la sensació de recrear història en primera persona.

Conscients de la importància del Real Monestir de Santa Maria de Vallbona i de la figura femenina històrica que en ell espera, és moment de parlar del nostre gran Rei Jaume I d’Aragó, Rei d’Aragó, Mallorca, València, Comte de Barcelona i Senyor de Montpeller. Fill de Pere II d’Aragó i María de Montpeller va nàixer el 2 de febrer de 1208 i, pese la seua difícil infància i la primerenca pèrdua dels seus pares, va ser un rei que va marcar un abans i un després, un gran rei de què sentir-nos orgullosos. Jaume I el Conquistador va morir el 27 de juliol de 1276 als 68 anys d’edat a Alzira, València. Les restes van ser depositats en Santa Maria de València fins al mes de maig de l’any 1278, any en què van ser traslladats al Monestir de Poblet per a la definitiva sepultura.

Durant la desamortització de Mendizábal, este monestir va quedar abandonat pel que els seus restes van ser traslladats a Tarragona en 1843, lloc on se li va construir un panteó, sent en 1952 novament traslladat a Poblet. En el Monestir de Poblet podem trobar el grup escultòric funerari més important i ric de tots els personatges històrics pertanyents a l’Espanya gòtica. El dit grup es va conéixer com “Capilla Real” per la quantitat de reis que es troben descansant allí. Esta iniciativa va ser presa per Pere IV el Cerimoniós qui va voler unir sis tombes dels Reis de la Corona d’Aragó, encarregant tal obra arquitectònica a l’artista escultor el mestre Aloi de Montbrai.

Va realitzar una obra d’art digna d’admiració contruyendo sis sepulcres reals, situant en la part superior de cada sepulcre la figura tallada de qui allí jau. En 1382 l’abat Guillén d’Agulló li va encarregar al fuster Bernardo Teixidor uns dosa-les de fusta, idea de Jaime Cascalls, que els va rematar amb policromat i daurat, decorant els revoltons d’un to blau i estreles d’or. En un principi només va tindre tres soterraments que van ser el d’Alfons II en 1196, el de Jaume I en 1276 i el de Pere IV en 1387 amb les seues tres manilles. Més tard es van fer els soterrars de Juan I junt amb les seues manilles Marta d’Armagnac i Violant de Bar en 1396, de Fernando I i la seua dona Leonor en 1416 i, de Joan II en 1479 amb la seua segona dona Juana Enríquez.

Coneixem l’aspecte d’aquella impactant obra arquitectònica gràcies a un gravat d’Alexandre de Laborde. Obra que va incloure en “Voyage pittoresque et historique de l’Espagne, París 1806-1820”. Lamenta-

48

blement a causa de l’abandó dels monjos, el monestir es va veure exposat al saqueig i destrucció de gran part de la seua arquitectura, segons Elies Rogent qui va realitzar viatges a Poblet en 1845, relatant més tard l’allí observat, en un manuscrit que a hores d’ara encara es conserva.

Un comprador de finques desamortitzades de Poblet va ser qui va comprar uns taüts de fusta on provisionalment es depositarien les dits restes, per a enviar-los a la Catedral de Tarragona on pogueren ser acollits. Les restes de Jaume I van estar exposats en la capella Corpore Christi del claustre de la catedral però la ciutat de València va reclamar els seus restes. Tarragona va exigir que en un termini màxim de dos anys havien de fer un monument funerari digne de reis encara que la idea era aprofitar l’arquitectura que encara quedava en Poblet.

L’arqueòleg Bonaventura i l’escultor Bernardo, junt amb ajudants d’obra van ser els encarregats de realitzar el dit treball. Desgraciadament, en el transport de les restes d’arquitectura de Poblet no va haver-hi cap protecció i van arribar en un estat lamentable, sent impossible la seua reconstrucció, per la qual cosa es van guardar en l’Ajuntament. A hores d’ara podem contemplar estes peces en el Museu Arqueològic Provincial de Tarragona junt amb més objectes propis de l’època medieval. En 1930, després de la creació de la Germandat d’Amics del Monestir, es van poder anar remodelant espais d’este i, en 1940 es va poder restaurar novament la vida monacal.

L’any 1943 va ser el Ministeri d’Educació qui es va fer càrrec de la restauració dels sepulcres reals, on el projecte era aconseguir la imitació exacta de l’obra d’art original. Monravá, responsable de l’obra i, l’escultor Frederic Marès, van fer l’obra més insòlita amb 500 fragments d’informes que va poder reunir perquè fóra el més paregut a la impactant obra original i, encara que 500 fragments pareguen molts, són només un 2% del que es va perdre. Van utilitzar la mateixa pedrera que abastia els artistes en el segle XIV i durant 10 anys, Frederic va estar tallant a precisió mil•limètrica cada escultura, que en 1952 s’inaguró finalment en Poblet.

Actualment els sepulcres estan distribuïts de tal forma que podem trobar en el costat de l’Evangeli a Jaume I, Pere IV amb les seues tres manilles i, a Fernando I junt la seua dona. En el costat de l’Epístola es

49

troba Alfons II, Juan I amb les seues dos dónes i, Joan II amb la seua segona dona.

El monestir de Poblet és un impressionant conjunt arquitectònic declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco, sent també un dels monestirs més grans d’Europa. Cada racó que posseïx està ple d’art i història que et deixarà sense paraules. Dos monestirs de l’Orde del Cister realment esplèndids, amb gran importància en la història d’Espanya i com no, en la història de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta on descansen els seus dos personatges més emblemàtics i importants.

En esta ruta trobem un altre monestir, el de Santes Creus. Es troba al costat del Riu Gaiá i va ser un dels senyorius monàstics més influent de tot Aragó. La seua arquitectura sòlida, fort i austera reflectix el model canònic dels monestirs del Cister. Va ser fundat en 1160 i va tindre el seu moment de major esplendor entre els segles XIII i XIV per la seua estreta relació amb la noblesa i el llinatge real. Els reis Pere el Gran, Jaume II el Justo i la seua dona Blanca van ser els mecenes del monestir, on van triar ser soterrats en la seua defunció. Dos imponents mausoleus gòtics al costat de l’altar principal són els encarregats de guardar els seus restes reals i que gràcies a la restauració dels sepulcres reals en 2010, van poder descobrir que les restes de Pedro i Blanca van ser els únics de tots els reis de la Corona d’Aragó que havien romàs intactes. L’església és un exemple de la transició del romànic al gòtic, sent símbol de majestuositat i grandiositat del segle XIV. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta recrea moments històrics de gran importància en el desenrotllament de la història que embolica les tradicions de la nostra ciutat i ens trasllada a l’edat mitjana. Poder viure l’enriquiment cultural que posseïx la Germandat et deixarà sorprés perquè mentres aprens història, disfrutes de cada moment que en un passat va poder ser molt semblant a què hui es reviu. Una experiència inoblidable i irrepetible que et fa experimentar en la teua pròpia pell moments únics i molt emocionants, que t’ericen i impacten des del primer moment.

Balma Porcar García

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Sopar estival de la Milícia Templària

El passat 27 de juliol de 2018, va tindré lloc, com va sent habitual, en aquesta, la nostra Milícia Templària de la Germandad del Cavalllers de la Conquesta, el sopar estival per tal de presentar al que será el XXIII Guillem de Mont-rodón al llarg de l’any 2019, en Ramiro Izquierdo i Mor. Aquesta designació del XXIII Guillem de Mont-Rodón, va ser presa per unanimitat i en gran mesura, per ser durant tota la seva vida un excel. lent mestre i educador, i la millor i més fidel de les representacions de qui va ser mestre i educador del nostre rei en Jaume I, el Guillem de Mont-Rodón.

L’acte es va desenvolupar, en la que va ser una meravellosa i entranyable vetllada, als jardins de la vil.la del que va ser homenatjat com a proper Guillem de Mont-Rodón, en Ramiro Izquierdo Mor, a Benicàssim.

Després d’una calforosa benvinguda, i d’un no menys, extraordinari sopar, el Mestre de la Milícia Templaria dels Cavallers de la conquesta, en Matías Ibáñez Cabedo, li va dirigir unes paraules per donar pas al que desenvoluparà aquet càrrec durant l’any i Magdalena 2019, en Ramiro Izquierdo Mor; que després d’agrair la seva designació, va expressar la seva gratitud als que durant anys han desfilat al seu costat o darrere de l’insigne estendard de la Milícia templària dels Cavallers de la Conquesta El torn de paraules, com és habitual, va finalitzar amb la intervenció de l’il·lustre Prohom de la Germandat, en Luis Oria i Doménech.

La vetlada va concloure amb un ball fins a altes hores de la matinada.

Matías Ibáñez Cabedo Mestre de la Milícia Templária dels Cavallers de la Conquesta

50

Sant Francesc Una nota llegendària sobre el Patró de nostra ermita

tant, dirigint-se al seu auditori en una llengua que, encara que en certa manera desconeguda, causava una grata sensació entre el seu auditori; un idioma que, superant les dificultats immediates, servia com a vehicle idoni per a transmetre l’essència de tota la seua predicació, tal com ocorreguera als apòstols el dia de Pentecosta. I això, segons sembla, per inspiració del Cel, de qui va rebre també el suggeriment de canviar el seu nom.

Totes les llegendes relatives a aquest canvi fan pensar que van sorgir a França o en llocs de gran influència francesa pels quals es va difondre la veneració de Francisco. Si més no, trobem un altre argument en favor de tot això, perquè Juan va voler subratllar amb això la importància de virtuts com la magnanimitat, qualitat essencial dels francesos, els qui pese haver sigut coneguts en temps antics com “francones” -sobre la base de la idea de ferocitat implícita en el termes’havien transformat en un poble de naturalesa sincera i espontània, replet de magnanimitat i un cor sol·lícit.

Les paraules de Francisco semblaven tindre la força d’una destral de doble tall per a atacar el pecat, les injustícies i tot tipus de vicis.

“Franciscas” es deien aqueix tipus d’armes en mans dels soldats que pugnaven per defensar el país dels seus enemics i lliurar-lo dels qui volien convertir en esclaus als seus habitants.

Significativament, Francisco i els seus deixebles volien també alliberar les ànimes dels confinaments del pecat, lluitant contra els atacs dels dimonis, els qui fugirien espaordits tan sols en sentir pronunciar el seu nom.

Algunes tradicions populars referides al sant coincideixen en el fet que, durant la seua joventut i fins a la seua conversió, se’l coneixia amb el nom de Joan. Va ser el mateix Francesc, posteriorment donat suport pels seus deixebles, qui va voler dir-se Francesco per diferents raons que confluïen en la seua personalitat i en la qual ell va interpretar com la seua missió fonamental en la vida.

Escampades en diverses tradicions trobem explicacions que, cadascuna a la seua manera, aporta motius diversos en els quals es fonamenta aqueix canvi significatiu de nom. Segurament, algunes raons es mostraran davant els nostres ulls com banyades en la més absoluta fantasia, tal vegada com a fruit de l’aura mística que intenta adornar la vida quotidiana de certes persones singulars dins de l’àmbit religiós.

Segons es va dir en el seu moment, el seu domini de la llengua francesa va ser fruit d’un do sobtat que Déu va infondre en la seua ment.

I això fins a l’extrem que quan se sentia especialment extasiat, el seu diàleg intern discorria oblidant la seua llengua materna; un altre punt ocorria en els moments en què se sentia en gran manera inspirat per l’Esperit Sant, fent gala d’una fluïdesa i vivor que només podien atribuir-se a una força misteriosa que li impel·lia des del seu interior.

La llegenda es va embullant i ofereix nous matisos en cada pas. Paradoxalment, el fet que en tantes ocasions s’expressara en francès, es diu arribaria a incrementar el seu atractiu entre els qui freqüentaven la seua companyia i els qui per primera vegada se li aproximaren. El nostre sant solia mostrar una extraordinària eloqüència de tant en

51

Utilitzant una hàbil combinació d’idees i significats, la pietat popular va anar travant conceptes que conflueixen en una exaltació del nom amb el qual va començar a ser conegut. En ell subjauen derivacions dels vocables “français” i “francus” que guarden entre les seues arrels significats com a “obert”, “lliure”, “alliberat”, ”sincer”, “magnànim”.

Alguns comentaristes de l’època insisteixen a recordar que, entre les ensenyes utilitzades en l’Imperi Romà, figurava ja de forma ostensible la “francisca”, doble destral o destral de doble tall que simbolitzava el temor i el respecte que infonia l’autoritat, la seguretat i la dignitat en el desenvolupament de les funcions atorgades als mandataris que l’ostentaven en els seus estendards.

Amb l’acceptació del nou nom, Francisco recordaria constantment que havia sigut cridat per Déu amb l’obligació de fomentar quantes virtuts fóra capaç, predicar la concòrdia entre els homes i entre aquests i la naturalesa, a part de l’honradesa, i el foment d’un tracte cordial i pròxim que fera sentir als humans vincles fraterns.

Joaquín Campos

Presentació de Na Violant i Dones de Companya 2019 Amb les dues Corts en els seus llocs, l’Esquadra d’Honor es va retirar i les joves van rebre la tradicional rossa cavalleresca, símbol del respecte que sent la Germandat per les joves dones que els representen. Una rosa que, per a la cort 2019, es convertia en la primera ofrena rebuda per part dels Cavallers. A més a més, també la cort 2019 va rebre la insígnia dels Cavallers, de plata per a les Dones de Companya i d’or per a Na Violant.

Tal i com marquen els estatuts de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, el passat 8 de setembre, va tindre lloc la presentació als mitjans de Na Violant d’Hongria per l’any 2019, la senyoreta Andrea Sánchez i Verchili, i les seues dones de companya. Un acte ple d’il·lusió i molt especial, que servís per a donar la benvinguda a la Germandat a les noves representants femenines i, a més a més, per a tornar a rebre com a càrrec representatiu a la nostra benvolguda Andrea, que ja va ocupar el lloc de Na Provençala en l’any 2017 i que ara es la nostra màxima representant. Però, al mateix temps, és un dia en el qual es vol elogiar a les joves que ens han acompanyat durant l’any anterior, en aquest cas, la cort encapçalada per Ana Goterris i Estrada, dones a les quals els Cavallers sempre estaran més que agraïts.

Una vegada les ofrenes van ser donades, va arribar el torn d’intervencions, on Andrea Sánchez va dur a terme un discurs ple d’emocions en la seua tornada a casa. Paraules plenes de felicitat per un any que amb aquest acte començava el seu camí. També, Na Violant va aprofitar el moment per a agrair als Cavallers la seua confiança, a la seua família pel suport que li van donar en tot moment des de que es va decidir a representar la figura de la reina de tots els valencians i, com no, es va dirigir a les seues Dones de Companya, part fonamental, tal i com va descriure Andrea, d’un any meravellós i inoblidable per vindre. Posteriorment, l’alcaldessa Amparo Marco va ofrenar un discurs en el qual es va exposar la gran importància que tenen els Cavallers dins del món de la festa de Castelló i va destacar la labor desinteressada per mantenir viva una part essencial de la cultura de la Ciutat. Per últim, el nostre Prohom, Luis Oria, es va dirigir als presents per agrair la seua assistència. Alhora, va tindre també paraules d’agraïment a la Cort de l’any passat, assegurant que la Germandat mai oblidarà la seua implicació. Per últim, el Prohom va tindre paraules d’ànim per a la nova Cort, assegurant que la Germandat faria tot el possible per a aconseguir que l’any fora rodat i oferint-se per a ajudar en tot el possible a les noves integrants.

Tornant al desenvolupament de l’acte en si, aquest any la celebració va retornar al saló principal de l’hotel Intur, que va rebre gran multitud de gent emocionada per conèixer a les noves representants de la Germandat. L’acte va començar amb l’entrada de les Dones de Companya de l’any 2018. D’aquesta manera, Patricia Guarque, María Grifo, Balma Porcar, Sara Renau i Estela Ferrara, van entrar per sota de l’arc d’espases que l’Esquadra d’Honor va realitzar, símbol de l’agraïment etern que tenen tots els Cavallers per la seua labor. Posteriorment, Na Violant d’Hongria 2018, la senyoreta Ana Goterris i Estrada, va ocupar el seu lloc a l’escenari.

Una desfilada plena d’aplaudiments d’agraïment, merescuts per a una jove que sempre ha representat amb dignitat als Cavallers en tots els llocs on ha fet presencia.

Seguidament, la Cort per a l’any 2019 faria la seua primera intervenció en els actes de la Germandat per a ser presentades oficialment davant la societat de Castelló.

D’aquesta manera, es revelaven tant la dona, com la figura històrica que representaria, fixant-se els següents títols: Carla Sánchez i Aranda, com a Na Dolça, Mireya Sotos Atienza, com a Na Eva, Marta Andreu i Sotos, com a Na Margarida, Ainhoa Martí i Ripoll, com a Na Provençala, i Berta Vinuesa i Colera, com a Na Rama. Presentades una a una, les joves van anar ocupant l’escenari passant baix l’arc d’espases de l’Esquadra d’Honor i es van unir a la cort 2018, per a simbolitzar no sols el relleu generacional, sinó també, la convivència i la germanor que es forma dins dels Cavallers.

Per últim, la figura de Na Violant d’Hongria 2019, representada per la jove Andrea Sánchez i Verchili, va pujar a l’escenari al mateix temps que tota la sala esclatava en un sonor aplaudiment. Completant-se, amb Andrea, un escenari ple de dones que estimen Castelló i les seues tradicions i que han sigut i son els estendards més brillants de la Germandat.

53

Després de les intervencions, va arribar el torn d’acomiadar a les dues Corts, que, acompanyades pels membres del Capítol Permanent, van abandonar una per una l’escenari, entre els aplaudiments del públic assistent. Però, abans, va tindre lloc la crida als Sants Patrons, que va ser feta per Ana i Andrea, dos amigues que es donen el relleu, assegurant un futur daurat per a la Germandat de la Conquesta.

Una vegada conclòs l’acte, va arribar el torn del Vi Espanyol i del dinar, que va tindre lloc en l’hotel Intur, fent anteposició a una vesprada que va marcar el començament d’un nou cicle per als Cavallers.

Víctor Palacio Bernad Cavaller Bernat Tous

IN MEMORIAM

Roberto Pérez de Heredia Valle El passat mes de juny els Cavallers de la

Consell d’Honor i fou l’encarregar de presentar el dictamen d’aquest organisme, que es

Conquesta hem patit la pèrdua d’un Cava-

sumà a la resta de documentació de la ponència d’Estatuts, la qual presentà un text defini-

ller i d’un amic que ha estat un dels millors

tiu que aprovà el Capítol General el 9-V-86.

i més dignes representants de l’essència i els valors de la nostra Germandat.

Tots

Amb la institució pels nous Estatuts dels Òrgans Complementaris de la Germandat, Rober-

els que han conegut i tractat a Roberto

to va ser nomenat Cronista pel Capítol General el 20-XII-86 i investit solemnement per a tal

durant molts anys saben perfectament de

càrrec a la Vetlla d’Armes celebrada a l’ermita de la Magdalena del Castell Vell el 28-III-87,

què estic parlant, però també cal pensar

amb el seu jurament com a Cronista de la Germandat i la imposició del medalló correspo-

en molts cavallers joves i moltes Dones

nent per la reina Violant, Na Sílvia Pitarch.

de Companya que es van incorporant a la Germandat en temps més recents i consi-

El 12-X-87 Roberto completa la Marxa de Seguici de les Dones de Companya, que també

dero que no és sobrer repassar la memòria

s’ha incorporat des d’aquell dia a les celebracions de la Germandat.

d’anys passats i intentar fer una aproximació al que ha significat En Roberto Pérez de

Amb la fundació i inici de la publicació de la revista “Crònica dels Cavallers” pel Capítol

Heredia per a la Germandat.

Permanent del Prohom Alé el 1983, Roberto fa les seues primeres col·laboracions a la nova publicació. Amb l’inici del nou mandat del Prohom Emilio Olucha i a partir del nº 19 de

Roberto, portant amb solemnitat l’espasa del rei Jaume I pels carrers de Visegrad (Hongria) 1994

Vaig conèixer Roberto enllà par l’any

“Crònica” (març de 1988), Roberto pren la direcció de la revista i durant un bon grapat

1966, per raons que en el meu cas van ser

d’anys va ser el principal impulsor i coordinador de la publicació, fins que (per raons d’edat)

professionals i en el seu familiars. Jo treba-

va passar aquesta responsabilitat a altres membres del Capítol Permanent.

llava aleshores amb el seu cunyat, el pintor Tasio, amb qui compartia una bona amistat, i va ser a casa de Tasio on vaig conèixer Rober-

Amb l’inici del nou segle XXI, Roberto publicà dos llibres que són el millor exponent de la

to, amb qui ben aviat també vaig fer amistat, en comprovar que compartíem l’interés per

seua feina durant 28 anys com a Cronista de la Germandat. El primer, du per títol “La reina

l’estudi i coneixement de la història pròpia d’aquest país.

Doña Violante de Hungria” (Edita Fundació Dávalos-Fletcher 2001), fa un recorregut per l’esdevenir històric de la segona esposa de Jaume I i primera reina de València. Al final del

Molts anys després, a mitjans dels 80, amb el meu ingrés a la Germandat i la participa-

llibre hi ha un deliciós recull de poemes dedicats a la reina Violant i a les seues Dones de

ció com a secretari al Capítol Permanent del Prohom. José Luís Alè, vaig tenir ocasió de

Companya:

conèixer una nova faceta de Roberto, ara com a Cavaller de la Conquesta. Ell havia estat membre fundador de la Germandat i figura entre els 83 Cavallers que el gener de 1951 van

El segon llibre és “Primera parte de la historia de la Germandat dels Cavallers de la

rebre l’assignació de les primeres trobes (en el cas de Roberto, “Pere de Perea”) i van parti-

Conquesta de Castellón de la Plana (sus primeros 25 años) 1949!1975”, editat per la Dipu-

cipar per primera vegada en la Cavalcada del Pregó d’aquell any, que significà el debut de

tació de Castelló l’any 2002, commemorant el cinquantenari de la Germandat. En aquest

la Germandat als carrers de Castelló.

llibre Roberto ens mostra el resultat d’una ingent feinada de recerca en hemeroteques, correspondència personal, arxius particulars etc.etc. per tal d’aportar tota la informació

Una dècada després, Roberto va ser elegit Prohom. al Capítol General de l’1-IX-62, per

necessària per a una obra d’aquesta envergadura, partint de la base que la documentació

succeir a en Domingo Tárrega Mor, i exercí aquest càrrec durant els anys 1963, 64 i 65. En

pròpia generada per la Germandat durant aquells anys és molt precària i insuficient.

finalitzar el seu mandat passà a ser membre del Consell d’Honor.

Aquests llibres constitueixen un llegat d’incalculable valor per a la Germandat i és segur L’interés de Roberto per tot el que afectava a la Germandat el va dur a col·laborar des del

que sense els coneixements i la tenacitat esmerçats per Roberto en la seua elaboració, avui

primer moment amb les múltiples iniciatives que posà en marxa el Prohom. Alè durant

no podríem comptar amb ells.

els seus quatre anys de mandat i, com que vaig ser testimoni presencial d’aquesta col·laboració, vull esmentar ací algunes de les més importants.aportacions que feu.

Conscient de les limitacions que imposava la seva avançada edat i amb la íntima satisfacció del deure acomplert, Roberto demanà al Capítol Permanent la seua substitució

El dia 10-X-84, amb ocasió de la Setmana del Cavaller, Roberto pronuncià una conferència

com a Cronista de la Germandat. En una emotiva sessió celebrada el 6-V-2014, el Capítol

sobre el tema “Les Dones de Companya de Na Violant”, en la qual proposà un nom històric

General acceptà la renunciació de Roberto, l’agraí unànimement els molts serveis prestats

per a cadascuna de les sis Dones de Companya que cada any nomenava la Germandat: Na

a la Germandat i nomenà nou Cronista al cavaller Jaume C. Vicent Aguilar (“En Carroç”),

Dolça, Na Provençala, N’Ermengarda, Na Margarida, Na Eva i Na Rama.. Només 48 hores

nomenament solemnement confirmat el 1-X-2014 en la Vetlla d’Armes celebrada al reial

més tard, el Capítol Permanent aprovava per unanimitat aquests noms, que s’han conser-

monestir de Santes Creus, amb el jurament del nou Cronista. I la imposició del medalló

vat en anys successius.

corresponent.

El 2-II-84 s’estrenà solemnement al Teatre Principal la nova Marxa dels Cavallers, que havia

Amb la falta d’En Roberto Pérez de Heredia i Valle, la Germandat ha perdut un referent que

compost el Cavaller i ex-Prohom En Miguel Mulet Ortíz. De seguida, Roberto es proposà

resulta irreemplaçable i, de manera més acusada, els que vam tenir la sort de col·laborar

posar lletra a aquesta composició, cosa que va dur a terme en menys d’un any i es pogué

amb ell el trobarem a faltar. Malgrat tot, cal pensar que ens deixa el seu exemple i la seua

gravar la Marxa amb aquesta lletra el 13-I-85.

obra que mantindran sempre present i ben viu el seu record entre tots nosaltres..

El 25-I-85 el Capítol Permanent inicià el procés de reforma i actualització dels Estatuts de la Germandat. Roberto participà activament en aquesta reforma, en representació del

Albert Sánchez-Pantoja Rei d’Armes de la Germandat

Comiat al primer cavaller

Roberto (primer per la dreta) amb altres cavallers fundadors. Pregó de 1951

En el present número de la Crònica dels Cavallers, de la qual vas ser sempre ànima i impulsor, ja ha repassat la teua trajectòria el nostre Rei d’Armes. Però no volia deixar passar l’ocasió com a actual Cronista de la Germandat de fer quatre lletres per acomiadar-te ací, en les nostres pàgines.

Sempre vas ser exemple en tot i, per això, estimat per tots.

Excel·lent estudiós, extraordinari arxiver, cronista de lo nostre al mínim detall que és com es deixa escrita la història dels pobles: amb veritat i fil per randa.

Cavaller fundador, forjador de la història dels Cavallers, història viva d’esta Germandat nascuda a Castelló i per a Castelló. Mestre i conseller, vasall de la causa per saber servir-la i senyor d’ella per dret propi. Sempre des de la humilitat i senzillesa més absoluta, sempre sense deixar de treballar.

Ningú no és indispensable, diuen, però sí inigualable. Tu ho eres, Roberto. Cavaller número ú no per una qüestió de quotes pagades i antiguitat.

Cavaller número ú. El primer d’entre els nostres.

Que sapiguem guardar el teu llegat material i humà. Si servim a la Germandat una dècima part de com ho has fet tu -excel·lència, abnegació i humilitat- haurem complit la missió.

Mestre, amic, cavaller Pere de Perea, descansa en la Pau Eterna.

Fadrell!

Jaume C. Vicent Aguilar En Carròs Cronista

55

Roberto amb Toni Rodrigo i Josep Antoni Pradells, festa de l’ermita (octubre 1994)

CRÒNICA DELS CAVALLERS

IN MEMORIAM

José Luís Alé i Revest Un Prohom molt fecund

José Luís Alé i Revest

El passat mes de setembre ens deixà En José Luís Alé, conseller d’honor i prohom de la Germandat entre els anys 1983 i 1987. Per raó dels molts anys transcorreguts, són avui molts els cavallers joves que no van tenir ocasió de viure aquells quatre anys de mandat en què el prohom Alé promogué una sèrie d’iniciatives i actuacions que aportaren a la Germandat nous continguts i bona “musculatura” en les seues activitats tradicionals.

Amb el record ara i aquí d’algunes d’aquelles aportacions, pretenc fer un modest però just homenatge a la seua memòria.

Abans del 1983, Alé havia formar part del Capítol Permanent del prohom Eduardo Mas, el qual va exercir durant dos mandats consecutius amb un total de vuit anys.

La principal aportació d’aquests anys va ser l’obertura i creixement de la Germandat. El prohom Mas inicià el mandat amb 247 cavallers i l’acabà amb 1320. La Germandat s’havia fet molt més gran i també més diversa.

Un sector d’aquesta diversitat esmentada, interpretà que la candidatura d’Alé a ser nou prohom significava un continuïsme dels 8 anys anteriors i això determinà la presentació d’una candidatura alternativa que va encapçalar el cavaller Fernando Ulldemolins.

Aquesta elecció estimulà un gran interés i debat entre els cavallers i, com a conseqüència, el Capítol General electoral de 28-IV-83 va batre tots els rècords de participació. Van votar 209 cavallers i resultà elegit Alé amb 112 vots favorables, 94 per a la candidatura de Fernando Ulldemolins i 3 abstencions.

El nou prohom de 39 anys, demostrà ben aviat que no anava a fer continuïsme, que tenia idees pròpies i moltes ganes d’aplicar-les. Només 5 dies després de l’elecció, el nou Capítol Permanent en la seua primera reunió de 3-V-83 acordà per unanimitat la creació de la publicació periòdica “Crònica”, amb la vocació explícita de convertir-se en vehicle d’informació i intercomunicació entre els cavallers.

Durant els 4 anys de mandat, “Crònica” (en format de “full parroquial”) va arribar cada trimestre a tots els cavallers. A partir del 1985, el nº corresponent a les Festes de la Magdalena adoptà el format de revista amb bon paper i varietat d’articles i fotografies, en línia amb la “Crònica” que s’ha consolidat al llarg dels anys posteriors fins als nostres dies.

L’assignació de noms històrics a les Dones de Companya de la Reina Violant, proposada per En Roberto Pérez de Heredia, va ser aprovada pel Capítol Permanent de 12-X-84, fent constar els noms de Na Dolça, Na Provençala, Na Eva, Na Margarida, N’Ermengarda i Na Rama.

Podríem esmentar altres iniciatives remarcables tals com la institució de l’Acampada de Cavallers Infantils al Castell Vell (que s’ha continuat fent en amys successius); la visita al Montpeller natal del rei Jaume (amb ocasió del XII Congrés de la Corona d’Aragó el 27-IX-85); l’acte d’homenatge al rei Pere el Gran davant del seu sepulcre al reial monestir de Santes Creus (amb motiu del 700 aniversari de la mort del monarca); la visita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al Palau Reial Major de Barcelona, etc. etc. La relació es faria molt llarga.

Una aportació transcendental que culminà el mandat del prohom Alé va ser la reforma dels Estatuts. El gran creixement de la Germandat i la multiplicació de noves realitats aconsellaven posar al dia l’ordenament intern de l’associació i la consegüent reforma a fons dels seus Estatuts. Aquesta feina, que convenia realitzar amb el màxim consens possible, va ser encomanada a una Comissió d’Estatuts integrada per 4 cavallers elegits pel Capítol General, 3 del Capítol Permanent i 2 del Consell d’Honor. Vull remarcar que un dels cavallers aportats pel Capítol General va ser En Fernando Ulldemolins què, en un bonic gest que l’honora, va voler sumar la seua col·laboració a la Comissió d’Estatuts. El text definitiu va ser aprovat en Capítol General el dia 9-V-86 i entre les novetats més remarcables hi ha la incorporació dels nous símbols, l’assumpció del valencià com a llengua pròpia i d’ús preferent de la Germandat, els nous Òrgans Complementaris (Ermità, Cronista i Rei d’Armes), així com la incorporació de la representació femenina de la Germadat (no esmentada als anteriors Estatuts) amb els articles dedicats a la Reina Violant i les seues Dones de Companya.

Després de la seua aprovació per la Generalitat, aquests Estatuts van ser editats i distribuïts als cavallers el 1987 pel Capítol del nou prohom N’Emilio Olucha. El desgast normal després de 4 anys molt intensos va fer que Alé, una vegada complit el seu mandat, deixé pas a un nou prohom i un nou equip al front de la Germandat.

Una de les qualitats que reconeixem a En José Luís Alé tots els qui vam tenir el privilegi d’acompanyar-lo en els seus anys de mandat, és la seua gran capacitat per a formar, integrar i liderar un equip de col·laboradors. Ell sabé harmonitzar els diversos temperaments i obtenir el millor de cadascú, de manera que aquell Capítol Permanent no solament va funcionar com un rellotge sinó que es convertí en un grup d’amics que, a més de fer molta feina, ho va passar la mar de bé. I bona prova de tot això és que, en acabar els 4 anys del mandat, d’aquell grup d’amics va sorgir La Host del Castell Vell, al front de la qual En José Luís Alé com a Gran Maestre continuà obrant durant molts anys la seua labor de lideratge i coordinació.

Important també va ser la incorporació a la Germandat de simbologia amb significació històrica i tradicional. Citarem tres d’aquests elements.

Considero que amb aquesta breu visió panoràmica del període 1983-87 de la Germandat està suficientment justificat el qualificatiu de “molt fecund” amb què he encapçalat aquest comentari. I, evidentment, les pàgines de “Crònica” constitueixen el lloc ideal per a retre el merescut homenatge al seu prohom fundador.

El Penó de la Conquesta, des del 1983 va ser adoptat per a presidir totes les aparicions públiques de la Germandat.

Descanse en pau el prohom José Luís Alé, cavaller “Anfós d’Alabanya”, i llarga vida a “Crònica” en el compliment de la seua missió informativa.

Albert Sánchez-Pantoja Rei d’Armes de la Germandat

La Marxa dels Cavallers, amb música de l’ex-prohom i conseller d’honor En Miguel Mulet, i lletra de l’ex-prohom, conseller d’honor i cronista En Roberto Pérez de Heredia, va ser estrenada solemnement al Teatre Principal el 2-III-84 i també ha esdevingut element indispensable en les celebracions de la Germandat.

56

IN MEMORIAM

Vicent Baldayo Adsuara Un home de ràdio

Tico en la cabina de control d’Antena 3

El 1944, a l’ombra del “viejo campo” del Sequiol, naix Vicente Baldayo Adsuara (Tico Baldayo per a tots). Quart de sis germans, entre els qui hi va haver un altre castellonero de pro, Àngel Baldayo, “el Coeter”.

Tico, casat ja en 1970 amb una castellonera de soca, Tica Duro Forcada, acaba la seua feliç i romàntica etapa en Ràdio Castelló en 1982, any en el que passa a formar part de l’equip fundador de la nova emissora a la ciutat: Antena 3 radio on, amb més mitjans i més moderns, va seguir gaudint del seu ofici vocacional.

L’emisora va estar fundada amb Àlex Querol com a director, Manolo Monferrer, com a locutor i ell mateix com a tècnic de so i producció, juntament amb gent vinguda de Madrid com la “Pucelana” ja més que castellonera, Montse Arribas.

Criat al carrer de Sant Vicent, la història d’amor de Tico amb la ràdio es pot dir, sense por a exagerar, que va durar tota una vida perquè de fet és aixina. Tico comença a treballar en Ràdio Castelló amb 14 anys, apadrinat per Loren, en aquell temps director de programes de l’emissora.

Fora de l’àmbit professional, com mos agrade a tants castelloneros, els embolics no paraven i Tico va estar sempre present en tots els combois festers, molt especialment de la mà de Quiquet. El recordem en les nostres pàgines perquè Tico Baldayo va ser una d’eixes persones que són sempre necessàries per a que les coses funcionen. Un home que, en segon plànol, en la “peixera”, entre bastidors, en un racó -amb bon fer i professionalitat- sense demanar mai res a canvi, va fer possible tantes proclamacions de Na Violant, presentacions de gaiates, homenatges i actes de la Magdalena o de les festes de carrer, certàmens, festivals o serenates a la Mare de Déu del Lledó.

Com és lògic per l’edat i la seua nul.la formació en la matèria, va començar fent recadets i comandes de tot tipus. Feie funcions d’allò que en deien abans “botones”.

Aquell xicuelo inquiet i espavilat no va perdre el temps i va començar a rebre formació en tasques administratives en l’acadèmia de don Miguel Campos, al carrer Bayer de la ciutat. Amb tant temps dins la ràdio, Tico va descobrir la seua vocació dins la cabina de control a la que clavava el nas sempre que podia.

Decidit a formar-se per tindre habilitació per treballar en eixa tasca, aconsegueix la titulació de “Técnico de radiodifusión, especialista en emisiones y producción”, passant a treballar en allò que realment li agradava i per al que va tindre sempre excel·lents qualitats.

La seua joventut, endinsat en aquella ràdio tan autèntica i apassionant, la va passar corrent mil aventures i embolics radiofònics amb personatges de l’època com Crescencio López del Pozo, “Chencho” o Paco Vicent, “Quiquet”.

El geni d’aquells grans comunicadors del Castelló sense televisions de mitjan del segle XX, no haguera sigut res sense els recursos, l’ingeni i la professionalitat d’un tècnic com Tico Baldayo Adsuara. Amb Chencho, les expedicions d’aventura fora dels estudis eren esportives, recorrent centenars de camps de futbol seguint al C.D. Castellón per retransmetre els seus partits o donar novetat dels gols o les incidències a la connexió a nivell nacional.

Amb Quiquet, els embolics eren culturals i festers, de tot tipus. D’aquella època son les primeres gravacions de les festes populars per a la seua posterior retransmissió. Van gravar també pràcticament a totes les bandes de música, rondalles i grups de teatre de la província. Era impossible fer més amb menys mitjans. Vertaders miracles radiofònics, maleteta, micros i cintes magnetofòniques amunt i avall.

En la seua última època a Ràdio Castelló, Tico va posar banda sonora i efectes especials a una sèrie radiofònica dins el programa Castelloneries (creat i dirigit per Quiquet) a un guió adaptat de l’obra Tomba Tossals escrit per un joveníssim Josep Miquel Francés. Aquesta sèrie es va emetre durant setmanes amb gran èxit i va obtenir en 1978 el prestigiós Premi Ciutat de Castelló que l’Ajuntament de la ciutat convocava per a ràdio i premsa escrita amb motiu de les festes de la Magdalena.

57

La família Baldayo Adsuara, ha estat sempre dins la festa, fent festa, que és cultura. Els seus fills, Irache i Aitor, van ballar des que eren ben xicotets a la Escola de Dansa Castelló de Conso Jóvena, Aitor toca des de ben menut la dolçaina i amb qui els escriu com a tabaleter, amb la Colla de dolçainers i tabaleters El Gínjol i per lliure, hem corregut desenes d’indrets i les seues processons, passa carrers i festes populars. Corda i poal, que “tanto monta”.

Irache Baldayo Duro va ser en 1993, en la cort de Na Violant Marta Vicente, dona de companya de la Germandat, encarnant a Na Dolça. Aitor va ser cofundador de la Secció Interna de tambors i bombos de la Confraria de Santa Maria Magdalena, sent el seu Tambor Major des de finals de 1998; secció que va acompanyar en tots els seus seguicis a la Germandat, arreu d’Espanya i en l’extranger, fins 2012.

Ningú com Paco Vicent Doménech, “Quiquet de Castàlia”, qui acumulava molt viscut amb Tico, podria contar-nos coses d’ell en lo professional, aixina que no ens estalviarem de citar-lo amb aquest textual publicat a finals dels huitanta en la seua secció setmanal “Gente” en un mitjà de la premsa escrita local: “Confieso -y creo que otros directores/realizadores de entonces estarán conmigo-, en que Tico Baldayo fue un grande y extraordinario colaborador, a la hora de encargarle la banda sonora de programas o emisiones cara al público importantes. Siempre estaba dispuesto al trabajo, nunca nos puso pegas a la hora de grabar en los estudios o salir a la calle, incluso a no pocos pueblos. Y eso que, en principio, teníamos que cargar con aquellos pesadísimos y grandes magnetófonos INGRA y similares, hasta que avanzaron las técnicas y se simplificaron las cosas.”

Tico va faltar el 26 de gener de 2019, però no podem escriure sobre la seua trajectòria vital sense tindre present a Tica Duro, que ha sigut la vertadera columna i suport dels Baldayo-Duro, esforçada i generosa, sacrificada, pacient i abnegada fins al final. Una dona d’eixa pasta especial que tenen les nostres mares. El major tresor que va tindre en vida Tico Baldayo Adsuara.

Descansa en pau, Tico.

Jaume C. Vicent Aguilar En Carròs Cronista

CRÒNICA DELS CAVALLERS

IN MEMORIAM

Josep Antoni Pradells Puig Cavaller Pere de Canterelles

Josep Antoni Pradells Puig

El 3 de novembre de 2018 ens sor-

Germandat. La seua manera curiosa, ordenada, documentada i organitzada de recopilar

prenia la fatal notícia de la mort

informació, de redactar xicotetes cròniques i classificar arxiu fotogràfic i retalls de premsa és

d’un colossal castellonenc, mestre i

digna de vore, de gaudir i d’agrair. En moltes ocasions ha fet donació de material d’interès

amic: en Josep Antoni Pradells Puig.

a l’arxiu històric de la Germandat, també quan qui els escriu ha sigut Cronista. Eixes telefo-

Va ser nascut l’any 1933 al ca-

nades de “tinc unes cosetes que vull que veges” em duien a fer la visiteta de tant en tant,

rrer d’Enmig, vora la porta nord

mantenint unes delicioses xerrades d’eixes tan saludables, de no mirar el rellotge. Josep

de la muralla de la vila del Caste-

Antoni era un gran conversador.

lló medieval. Doctor en medicina

Molt important també la seua llavor com a promotor dels primers homenatges a Na Violant,

per la Universitat de València amb

quan encara la plaça no lluïa més que una placa metàl·lica sobre la base d’una gran farola.

l’especialitat de Ginecologia adqui-

Molts anys Pradells es va encarregar del parlament de l’acte junt a Paco Vicent “Quiquet”.

rida a Barcelona, el doctor va ser

Quan encara Rafael Lloret no havia escrit el poema a Na Violant, en l’homenatge només es

sempre un fervent i actiu castellone-

llegia l’escrit per Miquel Peris al rei Jaume I i que el propi Miquel va llegir fins que va patir

ro. Criat al si d’una família ben arre-

l’accident que li va produir la lesió en el seu ull. Peris li va demanar que fora Josep Antoni

lada al seu poble, sempre vinculada

qui el llegire. Mentre va tindre forces suficients per posar-se la cota de malla, va complir.

a la seua Gaiata, la 7 (Cor de la Ciu-

Pradells sempre complia.

tat) des de ben jove la es vestia de

I els darrers anys acudia a la seua cita magdalenera abillat de cavaller portant de la mà el

setí per portar piques de flors, a peu

següent de la nissaga en la que perduraran les armes de Pere de Canterelles: el seu net Jordi

o en engarlandades grupes.

Marcos Pradells. Els dos ben pagats i sanament orgullosos de compartir-ho, segurs de que

Estudiant a Barcelona no es va

Jordi no ho oblidarà mai i serà fidel.

perdre mai una romeria. Si no tenia bitllet de tren, feia auto-stop. Esportista i amant de la

L’any 2015 va ser el darrer any en que va poder fer-ho perquè la salut li va començar a

natura, Josep Antoni era estimat pels seus pacients i no només per la seua competència

fer malifetes just abans de la Magdalena de 2016. Així com el poeta va delegar en ell, el

professional -per la qual va ser cap de Ginecologia de l’Hospital General de Castelló- sinó

doctor va delegar en el cavaller Ximen de Carròs el qual en 2017, assistint Josep Antoni

per la seua immensa humanitat. Josep Antoni (Pradells només, per a molts cavallers) era

a l’homenatge però ja amb cadireta, li va dedicar la declamació del poema amb molta

un home discret darrere d’una mirada intensa i clara, sincera i sempre serena. Pradells no

emoció. L’any anterior, en 2014, el Capítol General Extraordinari del Cavallers de la Conques-

impostava un gest ni una postureta; no alçava la veu ni l’engolava, no usava mai paraules

ta va aprovar per unanimitat el nomenament per part del Prohom Marco Esteve del cavaller

buides ni criticava gratuïtament, Josep Antoni era un bon cristià, exercia. Estimava el seu

Pere de Canterelles com a membre del Consell d’Honor de la Germandat. Estava present

poble. El coneixia molt bé, per això l’estimave amb les seues virtuts i defectes.

quan se li va comunicar la proposta. Cóm n’estava de pagat i agraït!

Ja doctorat, va rebutjar l’herència d’una prestigiosa consulta privada a la ciutat Comtal. Els

Des que va començar a patir la seua malaltia, amb la seua cadira de rodes, mantenia el seu

pares es feien majors i necessitarien atenció. Va posar tot als plats de la balança i va elegir

esperit intacte. Acudia a tot acte cultural i fester que li ho permetie i sempre càmera foto-

quedar-se a Castelló. L’èxit i el prestigi professional ja vindrien. Primer, l’amor.

gràfica en mà, per no perdre detall i deixar de tot constància.

Home de profundes conviccions, es casa enamorat amb Fina Irún Revest després de deu

Li agradava tindre autonomia. Va saber adaptar-se a les seues circumstàncies i anave amunt

anys de festejar. Enamorat del primer fins el darrer dia dels seus 62 anys de tota una vida

i avall per la ciutat sempre que podie. Li agradava eixir de casa en dies de plovisnar, encara

compartida. Josep Antoni i Fina van tindre tres xiquetes: Begoña, Paula i Berta Pradells Irún.

que li digueren que no devia. Era un esperit lliure, creatiu, genial.

Les tres es van criar en eixe ambient de cultura, de festa i tradicions, eixint en 1982, Paula i en

Encara en la passada Magdalena de 2018 va acudir a vore eixir el Pregó. Allà el vam poder

1983, Berta de madrines infantils de la Gaiata 7, Cor de la ciutat. Eixe mateix any, sent molt

saludar i el Prohom Luis Oria en presència del Secretari Carlos Martí, li va imposar la insígnia

jove, eixia Begoña de Dona de Companya de la Cort de Berta Bernad Rincón, Na Violant.

de participant en la cavalcada del Pregó 2018.

Podríem contar mil coses de l’amic Pradells perquè no sabia ni volia estar quiet. Portarem

També van acudir Fina i ell a les monges, al Caminàs, a rebre la comitiva de la Tornà, entrant

ací algunes pinzellades de la seua tasca i les seues aportacions a la vida cultural de Castelló.

a la basílica per cantar la Salve i els Gojos a Madonna Santa Maria del Lledó, tornant amb el

Cavaller de la Conquesta de ben jove, és part activa i vertader cronista de la trobada, gestió

seguici romer fins Santa Maria.

i restauració de les pintures murals de l’ermita de Sant Francesc de la Font sent Secretari de

El tercer dia de novembre de l’any passat, la mort el va sorprendre treballant a casa, escri-

la Germandat en aquells anys.

vint. Se’n va anar discreta i serenament, com es va acomiadar de tots.

Membre fundador de la Colla el Pixaví, una de les primeres del moviment fester de les

Josep Antoni va deixar tot amanit i indicat de manera mil·limètrica. El llistat i l’ordre de

colles. Associació que faria possible la recuperació de la part de la tradició perduda de la

les persones a les qui avisar de la seua mort, la missa en valencià, a Santa Maria -la seua

Romeria de les Canyes: La “Tornà”, naixent també d’ella el grup de cantors de l’O vere Deus,

parròquia- oficiada per mossèn Guillem Badenes, una vella tela quatribarrada retallada com

les lletanies, la missa a la Magdalena i els Gojos i la Salve al Lledó el dia gran de les nostres

el penó de la conquesta sobre les seues despulles i molts altres detalls. Per a remat, una

festes.

carta que havia de llegir el sacerdot com a comiat seu en el seu funeral. Si estimant es va

Membre de l’Ateneu de Cultura de Castelló del que va ser també Secretari durant 14 anys,

casar i va viure estimant a la seua esposa i als seus, estimant se’n va anar.

va ser també part fonamental, junt a la seua esposa Fina, de la recuperació d’una de les

El seu poble va voler acompanyar-lo en el seu comiat

més antigues festes de carrer a la ciutat: la del Portal de la Puríssima, racó de la vila seu de

Si Déu, Nostre Senyor, em donare a triar la forma d’abandonar el pelegrinatge terrenal,

naixement i en el que va viure sempre.

demanarie que fora de la manera en la que ho va fer Josep Antoni Pradells Puig, el cavaller

Al sí de la Germandat va ser també part de la comissió cívica que va crear l’homenatge

Pere de Canterelles: tan serenament, tan en pau, tan enamorat.

popular a Tomba Tossals junt a Matilde Salvador, Miquel Peris, J. Miquel Francès i Paco

Fins el darrer moment has sigut mestre per als teus. Descansa en pau ara que no camines,

Vicent. Autor a més del poema Invocació que es llig i es llegirà sempre en aquest acte i que,

sinó que -com et va dir la teua amada- has alçat el vol.

fins 2015 va llegir ell mateix.

Estàs present, cavaller.

Josep Antoni va formar part molts anys del Capítol Permament i -dit pel primer Cronista

Fadrell!.

i comprovat per aquells que hem tingut la sort de conèixer-lo- un vertader cronista de la

58

IN MEMORIAM

Juan Manuel Chabrera Arquimbau

Juan, Maestre de la Germandat, a cavall, en el Pregó de 2003

Juan Chabrera -Juanito per a molts de nosaltres- ha sigut una altra de Conchín seria Cambrera molts anys. Juan va estar entre els cavallers les persones vinculades a la Germandat que ens ha faltat aquest any que van promoure la construcció de la primera peanya i imatge, quan passat 2018 i no podem, per tant, passar aquesta Crònica sense tindre la confraria donava els seus primers passos. un record també per a ell.

Pronte va adquirir responsabilitats dins el Capítol Permanent, primer Juan naix a Almassora en 1943, sent el major de dos germans i hereta com a vocal i més tard com a Maestre de la Germandat, en els primers de son pare l’ofici del conreu i la venda de les flors, negoci familiar a anys 2000.

Castelló des de feia molts anys ja. Casat amb una castellonera de socarrel, Conchín Almela Marín, es casen formant una família. Fruit del seu Juanito Chabrera era un home espontani, sense racons, anava sempre de cara i deia el que pensava, eixa virtut tan poc practicada hui dia amor naixeran Silvana i Iván. però que tants problemes duu de vegades. Ell era aixina i no ho dissiFamília, per castellonera, molt vinculada a la gaiata 7, , Silvana ja de mulava mai. Clar, generós i esplèndid, Juan sabia expressar-se més menudeta va eixir de Madrina del sector gaiater Cor de la Ciutat. És amb les obres que amb les paraules i discretament, en la intimitat, va per Silvana, uns anys més tard, quan comença la història dels Chabre- ser un gran benefactor. ra-Almela amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

La Verge Lledonera, a la que fa uns anys va poder portar al muscle com L’any 1990, Silvana era elegida per representar, junt amb altres cinc a Barrero del Lledó, complint un deler de fervent devot, li haurà pagat joves i amb Pilar Chiva Jordá per Na Violant, a una de les seues Dones la seua filantropia amb els germans que en foren beneficiaris amb un de Companya. Na Eva va ser el seu nom. En eixe mateix moment, es abraç acollidor i maternal després d’haver lliurat dura batalla contra produeix l’alta de Juan i la del seu fill Iván com a cavallers i és en octu- la germana mort. bre de 1990 quan tots dos vetllaran armes juramentant fidelitat, sentL’amor de la seua esposa i dels seus romandrà, perquè ú, quan mor, los assignades les armes del cavaller Galceran de Pinós. no s’emporta res del que ha aconseguit, però sí tot el que ha donat.

Juan va ser un d’eixos cavallers que no se’n van quan acaba l’any fester de la seua filla, cosa per desgràcia tan comuna. Juan, fidel al seu jura- Descansa en pau, cavaller Galceran Pinós. ment, va continuar en la Germandat i va continuar, a més, aportant

Jaume C. Vicent Aguilar treball. Servint-la.

En Carròs Entrada ja la dècada dels noranta va ser fundador de la Confraria de Santa Maria Magdalena, nascuda de la Germandat, confraria de la que

59

Cronista

CRÒNICA DELS CAVALLERS

IN MEMORIAM

Jorge Traver Meliá pare) per a enriquir i dignificar les pàgines d’esta Crònica dels Cavallers o per a qualsevol altre assumpte, va estar sempre atent, amable i diligent, més enllà d’allò raonable, encara que ho dissimulare sempre darrere d’eixe humor seu tan sorneguer.

Jorge Traver Meliá

El 26 d’abril de 2018 ens deixava sobtada i tràgicament, l’amic Jorge Traver Melià, tercer de la saga dels Wamba. Fotògraf professional, com son pare i s’auelo. Pertanyent, per tant, a una casa que guarda un dels més vasts, rics i acurats arxius gràfics de la història del Castelló contemporani.

Amb la publicació dels números d’aquesta Crònica dels Cavallers corresponents al mes de març, en mans del Capítol del prohom Marco A. Esteve, en 2012, Na Violant va abandonar en portada l’escala de Maristany del Casino Antic, per tornar a ella en un entorn medieval conforme havia sigut costum en els anys 80 i 90 del segle XX. Va ser de la mà i amb el bon fer de Jorge i de son pare, Vicent, els Wamba. Deixant per a la història eixa inigualable imatge de la reina Violant en el claustre del monestir de Santes Creus que va presidir el número 65 d’esta publicació.

Jorge se’ns va anar deixant la dona i dos xiquets menuts; amb molt per viure, de nit, dormint, de sobte i sense alçar pols ni remolí. Com era ell: discret, de poques falòries i romanços.

Com sempre, la germana mort, ens sorprèn a tots a contrapeu.

Descansa en pau, Jorge.

Fadrell i... Pam, pam, orellut!

Membre d’una família arrelada a Castelló i molt vinculada a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va seguir els passos de son pare en l’ofici familiar adaptant el negoci a les noves tecnologies per a les que sempre va tindre mà mestra.

El vaig conèixer, junt a la seua germana Laura, amb altres companys i amics de la meua generació, en el pas de la infància a la adolescència, quan els nostres pares compartien llocs de responsabilitat al sí de la Germandat i ens trobàvem allà on anaven ells. Al Teatre Principal, al cau, a St. Francesc, els viatges a Poblet i Vallbona o al “matadero” fent faenes. Era la dècada dels huitanta.

A més de fer el vaina (molt propi en la nostra franja d’edat) igual penjàvem troves que ajudàvem a amanir un porrat o a agranar una carrossa.

Recorde que a Jorge (3 anys més gran que jo) li encantava la música. Gaudia de les melodies dels grups del pop sixties arribant inclús a formar part d’algun dels grups més sonats del panorama local i provincial. Va tocar el baix amb els “Sistones” junt a José Ramón Cumba i amb “Circus” amb el també cavaller Iván Chabrera, entre d’altres companys i amics.

Gaudia molt també del seu ofici, en el que era realment bo. Però una altra (i ben coneguda) de les seues passions va ser sempre la del seu amor incondicional pel club de la ciutat, el Castelló, el Club Deportivo Castellón.

Eixa també la portava en la sang, per això sempre li va ser fidel.

Jorge va ser ú dels principals impulsors i fundadors del primer moviment associatiu de penyes organitzat en l’afició orellut, arribant a presidir la Federación de Peñas del Club Deportivo Castellón, primicera en aquells anys.

També gaudia barrejant les dos passions (professional i albinegra) xafant la gespa de Castàlia buscant -i trobant sempre- una imatge única, brillant, un gest, una acció per immortalitzar.

Jorge i Vicent -fill i pare- mirant a la càmera de Laura Traver (germana de Jorge) al Primer Molí, talaia des de la que han fet les seues fotografies dels romers des de fa dècades. Diumenge de romeria de 2018.

Quan vaig tornar a Castelló i vaig recuperar alguns romanços de la joventut i em vaig embolicar en altres de nous, sempre que el vaig necessitar (també son

60

IN MEMORIAM

Raquel Pérez Das Darrere d’una imponent presència, enflocada amb uns ulls i un somriure plens de llum, resguardava el seu caràcter, de primeres reservat i sempre alegre, la dona que es presentava en 1993 a la història de la Germandat per ser Na Provençala aquell any.

Desgraciadament, encara jove i amb molts projectes i il·lusions per complir, ens ha faltat també en 2018.

De mare grauera i família establida al Grau de Castelló, va exercir de castellonera sense oblidar les seues arrels del Nord d’Espanya per sang de son pare.

Raquel gaudia amb passió de les seues aficions (la música i la fotografia entre d’altres) i de compartir-les amb els seus amics i les seues amigues.

Encara en octubre de 2018, complint-se 25 anys de la seua cort, va tindre ànim d’assistir amb les seues companyes de 1993 al sopar de gala, on van ser homenatjades pel Capítol Permanent de la Germandat i van compartir una gojosa vetllada.

Poc després, el 26 d desembre, dia de Sant Esteve, va faltar.

Els qui queden ací i la segueixen estimant perquè la coneixien bé podran recordar a Raquel en els versos d’eixe boleret de Los Panchos -La Hiedra- que ella adorava:

“Donde quiera que estés mi voz escucharás, llamándote con mi canción;

más fuerte que el dolor se aferra nuestro amor como la hiedra.”

Descansa en pau, bonica.

Jaume C. Vicent En Carròs Gran viatgera i amant de la seua família, li agradava estar envoltada de gent Cronista volguda, per a la que sempre tenia les portes de sa casa obertes.

La seua vida es va vore truncada per una greu malaltia contra la que va lliurar llarga i ferma batalla. Els seus xiquets li exigien forces per viure.

Raquel (tercera per l’esquerra) en la Vetlla d’Armes de 1993

Octubre de 2018 (Raquel, segona per l’esquerra) sopar de gala, 25 anys després

61

CRÒNICA DELS CAVALLERS

HISTÒRIA I CULTURA

El Sayyid Abü Zayd i Ximén Pérez d’Arenós Per a Robert Pérez de Heredia i Valle, com a penyora d’afecte.

La història del darrer governador almohade de Valencià reflecteix la seua evolució des del moment en que va renunciar a la corona i es va convertir en senyor mudèjar i després esdevingué un gran noble cristià és una qüestió prou interessant ja que aquesta situació es paral·lela a l’ascens social del d’Arenós. Al present estudi analitzarem la relació d’aquest dos nobles des de tres punts de vista: el polític-militar, el familiar i el religiós.

La revolta interna iniciada a les darreries de 1228 a València motivada per una carestia d’aliments i la pèrdua de crèdit de la creença almohade, va continuar amb l’alçament a Onda d’Abü Ŷumail Zayyān i l’inici d’una guerra civil que va culminar amb la caiguda del sayyid Abü Zayd i la fugida d’aquest a les terres de Sogorb al 12291. La necessitat de tindre un aliat per tal de recuperar els seus dominis valencians va portar al sayyid fins a Jaume I amb el que va signar un tractat amb data del 20 d’abril de 1229. Per aquest tractat Abü Zayd esdevenia vasall del rei d’Aragó a canvi de la quarta part de les rendes dels llocs i castells que el sayyid pogués reconquerir dels seus antics dominis2. Aquesta situació va esdevenir en l’ajuda de Pedro Fernàndez d’Azagra, senyor d’Albarrasí, Balasc d’Alagó i altres nobles per tal d’ajudar al musulmà en la seua tasca durant els anys 1229 i 1238.

Però la primera notícia que tenim de la col·laboració militar de Ximén Pérez de Tarazona amb el sayyid es troba en un document del 17 de

febrer de 1247 on Abü Zayd fa Armes d’En Ximen Pérez d’Arenós. donació a Pere, arquebisbe de Mural ceràmic plaça de Na Violant, Tarragona de totes les esglésies Castelló de la Plana construïdes o per construir de les possessions que ell mateix amb Ximén Pérez varen alliberar del domini dels sarraïns3. No obstant, aquesta no es la primera relació documental d’ambdós personatges. Hem d’anar temps enrere fins l’any 1242 on veiem com Ximén Pérez de Tarazona, juntament amb el seu fill Balasc Ximenis, van fer homenatje a Abü Zayd pel castell d’Arenós (actualment dit de la Viñaza) i canviarà el seu cognom de Tarazona pel d’aquest feu4. Aquesta relació va ser més estreta arran de l’aliança matrimonial entre el de Tarazona i l’exgovernador almohade de València quan es van casar el dit Balasc i la seua germana Teresa Ximenis amb Alda Fernández y Ferràn Pérez, fills del susdit sayyid i de la seua muller cristiana María Fernández. L’existència d’aquest acord apareix en la carta de confraternitat entre ells dos amb data del 7 de juliol de 1258 on es cita aquest acord matrimonial «cartis nuptialibus inter nos et vos, Eximinum Petri de Arenoso, ratione filiorum nostrorum et vestrorum»5 i ens fa entreveure la gran amistat que els unia i que es va mostrar en una estreta relació i col·laboració d’aquests dos nobles6. Fet que queda ben palès quan Abü Zayd va heretar als dos matrimonis amb els castells de Castalla i Onil al sud del regne de València en terres de l’actual província d’Alacant7. Precisament va ser aquesta relació de parentiu la que va fer

1

BARCELÓ TORRES, Mª DEL CARMEN, “El sayyid Abū Zayd: príncipe musulmán, señor cristiano” en Awrāq, Revista del Instituto Hispano-Árabe de Cultura, nº 3, 1980, p. 104 ;GUICHARD, PIERRE, Al-Andalus frente a la Conquista Cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII), Biblioteca Nueva, Universitat de València, València, 2001, pp. 175-177.

2

Aquest fou el primer de tres tractats signats entre Abü Zayd i Jaume I. El segon data del 28 de maig de 1236 i el darrer de tots es va acordar al 7 d’octubre de 1262. BARCELÓ TORRES, 1980, PP. 104-105; MOLINA LÓPEZ, EMILIO, Ceyt Abu Ceyt, Almeria, 1977, pp. 67-74, 81-89 i 121-122. CHABÁS LLORENS, ROQUE, “Ceid Abu-Ceid”, en El Archivo, IV, 1890, pp. 215 i 297-298.

3

«Nos Aceyt Abuceyt quondam rex Valentie nunc autem per Dei gratiam christianus et Eximinus Petri proceres regni Aragonum et Valentie, attendentes quod per vos D. Petrum Dei gratia Tarracon. Archiepiscopum petitur reformari divinus cultus in terris quas Nos eripuimus de manibus paganorum».

Aquestes terres reconquerides son: Mela, Arenós, Montán, Tormo, Cirat, Tuega, Espadella, Bounegre, Villamalefa, Villahermosa, Cortes, Villamalur, Jódar, Villaholeva, Tortonich, Andilla, Castalla, Onil, Ibi i Tibi. MOLINA LÓPEZ, pp. 111-116.

4

«Qod ego Dompnus Exuminus Petri confiteor et recognosco vobis dompno Açeyt Abuçeyt netu Miralmomenini quod vostra libera et spontanea fecisti donationem michi et Blascho filio meo et nostris in perpetuum Castri de Arenoso cum carta». El document porta la data del 27 de gener de 1242.

MOLINA LÓPEZ, pp. 95-97, document XIV.

5

Carta de Confraternitat entre Abu Said i Eiximén Pérez d’Arenós, donada a Castelló de Borriana a 7 de juliol de 1258. Universitat Jaume I, Castelló, Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 349 (1/03/2019).

6

No em de perdre de vista que els fills cristians d’Abü Zayd porten per cognoms el de Pedro Fernández d’Azagra i el de Ximén Pérez d’Arenós.

7

«Pro predictis autem castris et villis de Vilamarchant et turrim de Unili, que loca Aceit Abuceit dederat Blasco Ximenii filio vestro insimul cum Alda uxore sua filia ipsius Aceit et Ferrando filio Aceit insimul cun Taresia uxore sua filia vestra». HUICI MIRANDA, AMBROSIO-CABANES PECOURT, MARÍA DESAMPARADOS, Documentos de Jaime I de Aragón (1251-1257), Anubar, Zaragoza, Vol. III, 1978, pp. 47-48, doc. 581; PASTOR I MADALENA, MANEL, “El linaje de Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media”, en Revista de Estudios Comarcales, Instituto de Estudios Comarcales “Hoya de Buñol-Chiva”, 6, 2003, pp. 4-5.

62

Imatge aèria del castell d’Arenós o de La Viñaza. S.XII Cortes de Arenoso (Alt Millars)

de Ximén Pérez d’Arenós una persona acceptable per a la comunitat mudèjar de Xàtiva per a fer el repartiment de cases de la moreria com a resultat del tractat de rendició de la ciutat al 12528.

Però el fet cabdal del sayyid Abü Zayd va ser la seua conversió al cristianisme fruït esdevingut per la seua necessitat de recolzament per part del rei Jaume I per tal de reconquerir el domini perdut a les terres valencianes. Sembla que va ocórrer als voltants de 1236, però Dibuix del segell de cera per motius obvis no va ferd’el Sayyid Abü Zayd se públic fins que no varen passar 25 anys9. Va ser aquest fet el punt que li va permetre rebre l’ajuda cristiana de la mà del senyor d’Albarrasí i d’un dels més fidels cavallers de la mainada del rei, Ximén Pérez d’Arenós. El convertir-se a la fe cristiana li va permetre relacionar-se amb la noblesa aragonesa en igualtat de condicions, fent-se possible l’entroncament amb el llinatge d’Arenós10. Encara que va mostrar sempre orgullós la seua ascendència almohade i els seus títols açò no va ser un obstacle per a mantindre un actiu patronatge de les esglésies dels seus dominis ni per ser, juntament amb Ximén

Pérez d’Arenós uns actius patrons de l’ordre franciscana a terres del regne de València. Tots dos mantenien forts vincles amb aquesta ordre, potser per l’orientació primera d’aquesta ordre en terres valencianes que va ser la de la labor missionera entre els musulmans per tal de aconseguir la seua conversió11. Tant Abü Zayd com el seu consogre van elegir com a lloc de soterrament cases de franciscans, el sayyid va ser soterrat a l’església dels menorets a la ciutat de València i les despulles de Ximén Pérez d’Arenós reposaren al convent de clarisses de Calataiud12. A més a més, dues de les netes d’ells professaren com a monges clarisses al Convent de la Puritat de València, casa que va ser dotada generosament per Ximén ja que en va ser un gran benefactor i principal patró de dita institució religiosa13.

Aixó doncs, no va ser l’atzar el que va reunir al sayyid Abü Zayd i a Ximén Pérez d’Arenós, sinó tot un seguici de decisions que van permetre l’entroncament amb el casal dels Tarazona (després Arenós) al musulmà i un increment patrimonial molt important per a Ximén Pérez. Tots dos varen refermar els seus interessos amb la doble aliança matrimonial dels seus fills i potser, per la vinculació d’Arenós amb l’ordre franciscana va fer que Abü Zayd esdevingués també un dels mecenes de l’ordre a terres valencianes.

Pablo Castellet Marqués Cavaller Jaume Castelló

8

BURNS, ROBERT IGNATIUS – CHEVEDDEN, PAUL E., Negotiatin Cultures. Bilingual Surrender Treaties in Muslim-Crusader Spain under James de Conqueror, Brill, 1999, p. 117.

9

BURNS, ROBERT IGNATIUS, “Príncipe almohade y converso mudéjar: nueva documentación sobre Abü Zayd”, en Sharq Al-Andalus, 4, 1987, pp.

113-116.

10

BURNS, ROBERT IGNATIUS, L’Islam sota els croats, Editorial Tres i Quatre, València, Vol. II, 1990, p. 44.

BURNS, ROBERT IGNATIUS, “Daughter of Abu Zayd, last almohad ruler of Valencia: The family and christian seigniory of Alda Ferrándis (12361300)”, en Viator, Medieval and Renaissance Studies, California University Press, Berkeley, 24, 1993, p. 149.

11

Per conèixer més sobre la situació de la tomba de Ximén Pérez d’Arenós llegir CASTELLET MARQUÉS, PABLO, “Eligo sepulturam meam. La tomba perduda de Ximén Pérez d’Arenós”, en Crònica dels Cavallers, 2016, 64, pp. 84-85.

12

Encara que les clarisses estaven a la capital del regne des de 1239 no es fins el 2 de març de 1249 quan comencen oficialment ja que en aquesta data Ximén Pérez d’Arenós va fer donació de les extenses propietats que poseïa fora de les muralles de València al costat de la moreria. BURNS, ROBERT IGNATIUS, El regne croat de València, Editorial Tres i Quatre, 1993, pp. 498-499. Per a les netes clarisses N’Elvira Eximenis d’Arenós i Na Mayor Eximenis d’Arenós veure BURNS, “Daughter of Abü Zayd”, pp. 144-145.

13

63

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Recordant una Violant María Monfort Valls Na Violant d’Hongria 1994

Una reina Violant, ho és per sempre. És tal la magnitud de la figura que es representa, que es queda gravat en el cor de tota dona que té el privilegi de fer-ne el seu paper. I també, és tal la importància que té Na Violant d’Hongria dins de la Germandat, que encara que passen els anys, els cavallers mai obliden a les valentes dones que han fet el pas de ser la principal representació femenina dels Cavallers de la Conquesta.

Fent un parèntesi, cal destacar que Maria és avui en dia una exitosa farmacèutica, que té la seua pròpia farmàcia. Està casada i és mare d’un jove de 8 anys. I, per descomptat, segueix de prop la festa, on gaudeix de tots els actes que pot durant la setmana de Magdalena.

María, que encara recorda amb molta il·lusió la seua experiència com a Na Violant d’Hongria, ens parla de com li va marcar la vida per sempre el fet de representar aquest càrrec. Un any ple d’emoció, en Aquesta reflexió està molt lluny de ser un tòpic i, en aquesta edició de el que va conéixer persones meravelloses que, avui en dia, segueixen la cònica dels Cavallers, ens transporta 25 anys enrere, concretament, unides pel llaç que va crear la Germandat. Una gran relació formada a la Magdalena 1994, i a una jove, María Monfort, en aquells temps a partir d’una gran base, que va ser la unió d’unes joves que tenien similars edats, somnis i aficions, però, per damunt de tot, el privilegi estudiant de COU. de ser part essencial de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

64

Sens dubte, les seues Dones de Companya són una de les principals Aquest 2019 María Monfort tindrà l’oportunitat de tornar a viure de causes de què María encara recorde amb especial emoció aquell any. prop els Cavallers de la Conquesta, amb l’oportunitat que la Germandat brinda a les representacions femenines de fa 25 anys, de tornar a Una etapa que va començar amb la proposta que li va fer el Capítol apropar-se de nou a la que va ser i és, la seua casa. Nosaltres, Maria, Permanent de l’època, en la qual li van oferir l’oportunitat de repre- tan sols podem donar-te les gràcies del fet que, una altra vegada, sentar a Na Violant. Una decisió, la d’acceptar la proposta, que va ser acceptes el repte. Estem segurs que aquest 25 aniversari tornarà a ser instantània, que no es va pensar, ja que li oferia l’oportunitat de viure inoblidable per a totes vosaltres. la festa des d’un punt de vista totalment nou. María, complia un somni.

Se sentia contenta i orgullosa de poder encarnar una figura històrica Víctor Ignacio Palacio Bernad, tan important, una que encara avui recorda amb especial il·lusió.

Cavaller Bernat Tous Aquest, era l’inici de l’etapa de María Monfort com a màxima representant dels Cavallers de la Conquesta. Poc després, eixe mateix estiu de 1993, coneixeria a les ja mencionades anteriorment ‘’Dones de Companya’’ i a la resta dels Cavallers que l’acompanyarien durant el seu reinat. Era el principi del somni, que començaria a fer-se tangible amb l’arribada de la Proclamació. Un acte que encara avui Na Violant 1994 recorda amb especial emoció i que va marcar el començament d’una etapa. Un camí ple de nombroses anècdotes, vivències, sentiments i experiències que encara avui viuen en el cor de María. Van ser moltes les ocasions on María va tindre la responsabilitat de representar a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Des de nits de pèrgola fins desfilades com el Cosso, un acte on la nostra Violant 1994 va gaudir com una xiqueta. Una mostra del que va ser el reinat de Maria Monfort. Joventut i il·lusió, mesclades amb la sapiència de la responsabilitat que tenia. Un paper que, 25 anys després, encara no ha sigut oblidat, ni ho serà mai en els Cavallers.

Una Germandat que ocupa un lloc especial en el cor de Na Violant d’Hongria 1994. Pel tracte que li va mostrar durant la seua etapa, per la dedicació que tenia i té per les festes de la ciutat i, sobretot, per les persones que la integraven.

65

CRÒNICA DELS CAVALLERS

N’Ermengarda

“Érase una vez…”

ganes i motivació. No li ho va dir mai, però li estaria eternament agraïda al Cavaller Bernat Tous per aquell oferiment.

Sense pensar-ho un segon el va comentar amb Sebastian, qui l’ajudaria a convèncer als seus progenitors d’endinsar-se en aqueix nou episodi de la seua vida.

Vint-i-quatre hores van ser més que suficients per a convèncer-los, fer l’equipatge i embarcar-se en aquesta emocionant aventura. S’endinsaria en el noble món de Cavallers de la Conquesta per a posar-se al servei de la seua majestat, la reina Na Violant d´Hongria.

Corria l’any dèsset quan el Cavaller Bernat Tous va enviar un missatger urgent a buscar a qui requerien per a completar la cort de la seua majestat per a l’any díhuit. Ermengarda era aqueixa persona. No va ser tasca fàcil, ja que van trucar a moltes portes errònies abans de trobarla. Però a la fi, Bernat va donar amb ella.

A Ermengarda la notícia li va enxampar completament per sorpresa, perquè mai abans havia pertangut a aqueix món burgés, ni tan sols li ho havia plantejat. Tampoc sabia si encaixaria en ell, ni si era massa major per a servir a una reina molt més jove que ella. Òbviament coneixia la figura de sa majestat. Havia sentit parlar d’ella i les seues Dones de Companya any rere any, però mai abans havia pensat que podria arribar a formar part d’elles. La carta no va poder arribar en millor moment, la notícia va alegrar a Ermengarda un dia que no havia començat de la millor manera i l’ajudà a afrontar el nou any amb

Amb la primera persona que va tractar en arribar va ser amb el Prohom del Regne, el Cavaller Ramón d’Oriols, qui molt amablement li va explicar tot el que esdevindria el nou any i es va posar a la seua disposició per a qualsevol dubte que li pogués sorgir. Seguidament es va posar en contacte amb el Maestre del Regne, el Cavaller Ramón Perellós, qui l’ajudaria i guiaria amb tot el relacionat amb la seua indumentària real. Ell cuidaria fins al més mínim detall perquè tot fóra perfecte i adequat per a l’època.

Als dos dies d’acceptar el seu nou càrrec, li van comunicar que havia d’assistir al seu primer acte. La presentació en societat davant els mitjans de comunicació del Regne. Acte orquestrat pel Cavaller Jofre de Rocabertí, qui a més ha fet possible aquest relat. Havia de trobar un bonic vestit, en temps rècord! Tenia la sort d’haver topat amb una reina guapíssima, perquè no va dubtar ni un segon a ajudar-lo a buscar el vestit idoni.

A diferència del que pensava, no va acabar sent una estranya en un món de princeses. La rebuda va ser molt agradable, Ermengarda va tornar a trobar-se amb Na Rama, qui es convertiria en la seua fidel

66

HISTÒRIA I CULTURA

companya. Sempre una al costat de l’altra, ajudant-se quan necessitaren, sabent que sempre trobarien en l’altra una mirada còmplice i una mà a la qual agarrar-se quan sentiren que les forces flaquejaren. Per sort els seus camins van tornar a creuar-se i aquesta vegada per a, de debò, no tornar a separar-se mai. La resta de la cort eren unes xiques meravelloses, que van fer d’aqueix moment una mica molt menys fred del que va poder pensar al principi que seria. Es va emmotllar ràpidament al seu nou rol i es va sentir molt còmoda en ell. I va ser en gran part gràcies a aqueix grup, a aqueix vincle que havien començat a crear. A aqueixa cosa que sentia tan acollidora i a la que Ermengarda acabaria per dir família.

Malgrat estar nerviosa per ser el seu primer acte i no saber com actuar, N´Ermengarda tingué la sort de tindre al seu voltant un fantàstic grup de Cavallers que, al costat de la resta de les seues companyes, les acompanyava i ajudava en tot quant precisaren. En aquest punt de la història fa la seua entrada el Cavaller Redón, qui a colp d’espasa s’obria pas entre la multitud per a organitzar i guiar un acte que havia d’eixir a la perfecció, i que bé se li donava, però, sobretot, quant ho gaudia! La veritat és que aqueix Cavaller rondinaire que de primeres semblava molt seriós, va acabar per cedir, i molt al seu pesar, acollir a aquest nou grup de xiques que tants mals de cap li portarien, però a les quals acabaria agafant un gran afecte. Hui en dia, N’Ermengarda no imagina el seu any sense aquest home de blau, alt de mires i que ha acabat sent una de les persones més importants del seu any.

Durant els primers mesos van assistir a molts actes, entre altres, els “jolgorios” dels diferents sectors del Regne, dels quals gaudien en el Palau dels Festejos després d’un deliciós banquet en la residència de Na Violant. Bé coneixedora d’aquests actes Na Margarida, per haver sigut partícip dels mateixos l’any passat. També van assistir a diferents processons en honor als sants patrons de Regne. Van ajudar

67

l’associació humanitària a recaptar fons per als més necessitats. Fins i tot a la imposició del càrrec de Mestre Templer de la Milícia Templaria, Guillem de Mont-rodon, peça clau en la infància i adolescència del seu Rei. La Milícia Templaria, amb el Cavaller Berenguer de Cardona com a representant en el consell d’honor del Regne, va nàixer amb el propòsit de donar suport, servir, complementar i participar en tots els actes del Regne, al qual se senten orgullosos de pertànyer.

Els Cavallers sempre tenien una cosa guardada amb el que sorprendre-les i fer els seus dies molt més especials. Una d’aqueixes sorpreses va ser el Ball de Dama. Que nit més màgica la que van viure al costat de l’Esquadra d’Honor. Que qui és l’Esquadra d’Honor, et preguntaràs? Doncs són les generacions esdevenidores del Regne, els més joves de Cavallers. Però que no t’enganyen, perquè la seua curta edat no interfereix el més mínim amb el seu bon fer. Vesteixen amb orgull els seus trages i formen el més bonic dels arcs amb les seues espases. En aqueix acte van rebre la insígnia de l’esquadra. Insígnia que guardarien sempre molt prop, la qual les acreditava com a màximes representants femenines del Regne. I tot això va ser possible gràcies al Cavaller Juan Alegre, qui ere l’encarregat de recollir de l’orfebreria tan distingides peces.

I va arribar el dia que portaven temps esperant, el dia de la seua presentació en societat. L’acte de Proclamació de Na Violant i Dones de Companya, que es celebrava en el Teatre Principal del Regne. Aqueix dia estava més nerviosa que mai. Què pensarien de la seua indumentària? Agradaria el seu vestit? Seria adequat per a l’època? Entropessaria i cauria davant de tots? Aquestes i moltes més dubtes, assaltaven el cap de N´Ermengarda durant tot el matí. La seua reina, que no se si us ho havia dit ja, era una persona molt detallista, per a aqueix dia va encarregar que satisferen de flors a totes les seues Dones, així que totes van rebre un bonic ram en les seues dependències. A mitjan

CRÒNICA DELS CAVALLERS

N’Ermengarda

vesprada, després d’empolainar-se i vestir-se, va arribar el moment de reunir-se en l’estança de Violant. Per primera vegada anaven a veure els vestits les unes de les altres i, també el de la seua majestat. Per a quan N´Ermengarda va arribar ja estaven totes formades al costat de Violant i va poder admirar tots els vestits junts per primera vegada.

Va quedar meravellada amb tots ells. Estava orgullosa de veure com brillaven, però no els seus vestits amb tot luxe de detalls i brodats que eren perfectes, no. Estaven radiants elles, amb un somriure i una lluentor en els ulls que algú que no estiguera aqueix dia en aqueixa estança mai podria arribar a imaginar.

resques i una corona de llorer. En arribar la vesprada van participar en el tradicional Pregó d’anunci dels festejos. Malgrat haver-ho presenciat moltes vegades, mai es va imaginar en aquella carrossa tirada per corsers en la qual passejarien per les diferents calçades del Regne a la vista de tots els seus habitants. Va ser un moment molt especial que N`Ermengarda va viure amb moltíssima emoció. L’endemà, com mana la tradició, havien de fer la Romeria de les Canyes fins a l’Ermita de la Magdalena. Tornar als orígens, a aqueix Castell Vell del qual provenia el poble i que tant significava per a ells. Anar a la Romeria és deure que manifesta orgull de genealogia.

Els carrers del Regne es van omplir de llum i color, però sobretot de soroll, però no imagineu que era un soroll molest, ni molt menys. La marxa a ritme dels Tambors i Bombos de combat Desperta, Ferro! era el que millor podia acompanyar aqueix idíl·lic moment, els estarrufava la pell i els feia sentir cada colp del tambor fins al més profund del seu ser. Fins a compassar-se amb el batec del seu cor. I amb aquesta magnífica estampa van recórrer el Regne, fins a arribar al Teatre Principal on l’Esquadra d’Honor, aqueixa de la qual us he parlat abans, els esperava amb l’arc d’espases amb el qual coronaven tots els actes als quals acudien i els feia sentir tan especials en creuar-lo. Us podeu imaginar alguna cosa més màgica que això? Ho dubte molt. Una vegada dins van anar pujant una a una a l’escenari per a anar prenent seient i, amb la pujada de la seua majestat, completar la Cort de dones que tindrien la sort d’acompanyar als Cavallers de la Conquesta en les seues aventures fins a la fi dels seus dies. A l’acte van acudir totes les autoritats del Regne, es van fer ofrenes a la seua majestat i, després de dues hores de no poder deixar de somriure ni un sol segon, van anar abandonant aqueix escenari; amb una mica de pena per que finalitzara l’acte, però sabent que el guardarien en la seua memòria per sempre. I per si algun dia els donare per oblidar, el Cavaller Pere de Molés les ajudaria a recordar, perquè sempre anava cisell en mà, molt atent a tots els passos que donaren ja que era l’encarregat del butlletí oficial de notícies del regne.

Cada dia els carrers del Regne s’omplien de color, era increïble la gentada que en elles hi havia. Tot el poble a una, puntual com un rellotge marxava cap a mig dia seguint el rastre inconfusible de l’olor de la pólvora, per a acabar emocionant-se amb l’eixordador so dels coets.

Aqueixa vibració que a N’Ermengarda li recorria per dins i, en esclatar en mil colors, li recordava que estava en la setmana més important del Regne, la que més li agradava des que tenia memòria i de la qual, aqueix any, anava a gaudir d’una manera tan màgica.

La presentació en societat de la representant de les festivitats del Regne va tindre lloc la setmana prèvia a aquestes. Van acudir, com sempre, acompanyades dels seus cavallers, entre els quals mai faltaven el Cavaller Ferran Diaz i el Cavaller Tamerit II, sempre disposats a solucionar qualsevol problema i disposar d’un somriure a les seues donzelles quan alguna cosa els angoixava. I, en arribar el tercer dissabte de quaresma, amb motiu del començament dels festejos, van assistir a l’homenatge al Rei Jaume I, un acte molt emotiu en el qual sota la figura de la seua majestat es va fer ofrena de les roses cavalle-

Va anar passant la setmana i van participar en tants actes com els Cavallers els van organitzar. N´Ermengarda aprofità aqueixa setmana com mai; però com tot lo bo, havia de tindre un final. S’acostava la fi de festes, emotiu i trist a parts iguals. Però abans havien de fer ofrena a la Mare de Déu del Lledó, la patrona del Regne. Aqueix dia el cel va entristir, però la pluja no va impedir que tot el poble es bolcara per a rendir homenatge al seu mareta. La van satisfer de flors formant un preciós mantell i, venerant-la al crit de “Visca la Mare de Déu del Lledó”, ningú que estiguera allí podia deixar d’emocionar-se. Com no va poder

Com van fer prèviament amb el Rei, també havien d’homenatjar la Reina. Aqueixa valerosa dona que els havia permès instaurar-se en la que ara era la seua llar, Castelló de la Plana. Hi havia moltes raons per les quals homenatjar la seua majestat, la més òbvia potser podria ser l’anteriorment esmentada, però Na Violant, la seua volguda Violant, era més que la màxima autoritat del Regne, era la seua amiga. Era aqueixa persona amb la qual podia comptar demà tard i nit. Havia aconseguit en molt poc de temps instaurar-se en el seu cor, i ho havia fet per a quedar-se. La de Violant i N’Ermengarda era una d’aqueixes estranyes amistats que naixen entre dues persones que en aparença poc tenen en comú, però que, en conèixer-se, salta l’espurna, la màgia les sobrevola i es tornen inseparables. I això va ser el que va succeir, poques hores van bastar per a saber que es tindrien la una a l’altra per sempre.

68

Patricia Guarque deixar de fer-ho Na Provençala, ja no només pel sentida que era, sinó per l’arrelada que estava a la seua terra i els seus costums. Gran dona Na Provençala, fort, lluitadora i sobretot fidel a la seua família, que en aquells dies ja érem tots els que formàvem aqueix fantàstic món.

La nit del Vitol va arribar i encara amb la sensació de que acabava de començar, acomiadaven la que havia sigut la millor setmana de l’any.

Entre llàgrimes, abraçades i balls van recórrer els carrers fins a arribar a la plaça del poble on la representant de les festes les acomiadaria fins a l’any següent a la veu de MAGDALENA VITOL. Però tranquils ací no acaba aquesta història, simplement la setmana gran de festejos del Regne.

Van viatjar a les terres de l’interior, entre les quals la històrica Culla. El Rei havia de trobar-se allí amb Don Blasco d’Alagón perquè, després de la reconquesta de les terres, anava a donar-li la vila i el castell de Culla. Les escriptures i els quefers burocràtics del Regne eren a càrrec del Cavaller Alfonso Llanos. No haguéreu de deixar-vos enganyar pel seu gust pels festejos, perquè quan se ho proposava, era una personalitat molt seriosa i respectada.

Van tindre la sort de pujar a la medieval vila dels Ports i conèixer les seues festivitats i les seues gents ja que aqueix any se celebrava el tradicional Sexenni. Tots els carrers de Morella estaven engalanades i precioses i N’Ermengarda va quedar atònita amb tants colors i formes.

Malgrat els seus decorats, lo que de debò feia brillar els carrers de la vila eren elles. I us preguntàreu qui li faltava presentar-vos. Perquè si, amb ella completava el grup de les belles roses cavalleresques. Na Eva, la seua xicoteta Na Eva. Una mirada ho deia tot entre elles i sabia que sempre que la necessitara podria comptar amb ella, per a lo bo però, sobretot per al dolent. El dolent no ho volien en les seues vides, així que s’encarregaven molt bé la una de l’altra, d’espantar-ho. I se’ls donava de perles.

Per a les festes fundacionals del Regne es va organitzar un torneig de justes, el Torneig del Rei. I com no, el Rei Jaume I va ser al costat de Violant i les seues Dones a presenciar-lo. Encara no us he parlat de la seua majestat el Rei, Déu em deslliure de no fer-ho! Perquè és una persona increïble que sempre està disposada a donar-ho tot pel seu Regne, s’involucra en les causes més nobles i també, perquè no, en les més xicotetes. Tota causa a favor del poble és una bona causa i sempre estarà recolzada per la seua majestat. Van gaudir d’aqueix fantàstic dia, en el qual van viure de primera mà lo valents que eren els lluitadors del torneig, donant la seua vida per fer gaudir el poble.

Com cada any en passar l’època estival, arribava el moment de donar la benvinguda als nous homes que passarien a formar part d’aqueix grup de, grans persones i nobles en la causa, que són els Cavallers.

Aquest ritual, conegut com Vetlà d’Armes, es celebrava en l’Ermita de la Magdalena després d’una peregrinació a ritme de Desperta, Ferro! des de l’Ermita de Sant Francesc. L’elecció de la troba i la seua posterior assignació quan vetlaven armes corria a càrrec del Rei d´Armes, el Cavaller Albert Sànchez-Pantoja i Domínguez.

arribar a entendre del tot bé perquè li donaven tant l’enhorabona en eixir triada. Perquè la gent s’alegrava tant del que anava a viure aqueix any. I ací, just en aqueix moment, en el qual va ser conscient que tot acabava (massa ràpid, permeteu-me que vos digue), ho va entendre.

Va entendre que acabava de viure un any que mai oblidaria i que per sempre quedaria gravat en la seua memòria. I no solament perquè el retratista del Regne les acompanyava allà on foren i deixara constància de tot, és que, encara que volguera, no podria oblidar mai la sensació de formar part d’això, això que anomenen Germanor i que no tindria espai suficient en aquestes línies per a explicar-ho. L’acte va finalitzar com tots els altres, amb el màgic arc d’espases, aqueix que travessaria per última vegada, i amb la invocació als Sants Patrons. Un acte no finalitzava sense que Violant els invocara i deixara amb els pèls de punta a qualsevol que l’escoltara. Era l’últim, l’últim de debò. I va decidir que el millor era que ho feren juntes. Totes a una: “Cavallers, per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol”. Una esgarrifança va recórrer el seu cos i va saber que havia valgut la pena, tot. Es van abraçar i van plorar juntes per última vegada. Van abraçar també, entre llàgrimes, al Cavaller Bernat de Naia de qui sempre portaria amb si el record d’un tracte immillorable i una magnifica companyia durant tot l’any. Mai defraudava.

I hui N´Ermengarda ha deixat per un moment el seu món de Cavallers, Reines i Dones per a vindre ací. Per a asseure’s enfront de mi. I ací estem les dues, la una enfront de l’altra. Mirant-nos als ulls, intentant aguantar la llàgrima que ja apunta i tractant d’assimilar el comiat. Un comiat mai és fàcil i menys quan tens alguna cosa que fa que sigue tan difícil dir adéu. Però ha arribat el moment. És hora que els nostres camins se separen i deixar que unes altres visquen el que, sense saberho, ha sigut el meu gran somni. Deixar que unes altres refacen els teus passos, visquen els teus dies i recórreguen amb tu aquest camí que per a mi acaba hui. Però, sobretot, perquè creen tants records com els que jo em porte de tu, Ermengada.

- Ha sigut un vertader plaer encarnar-te -, dic amb la veu entretallada perquè les llàgrimes no tardaven a brollar i recórrer les meues galtes.

-El plaer ha sigut meu, Patricia. Portar-te tan dins, sentir com has sentit cada moment d’enguany, i saber que sempre em portaràs amb tu.

Això sí que ha sigut un vertader plaer.

Mentre ens fonem en una abraçada en el qual sobren les paraules, pel “rabillo” de l’ull veig arribar a un grup de xiques, les que no saben tot el que els ve. Estan nervioses, com jo al principi d’aquesta història.

M’encantaria dir-los moltes coses; com que tot anirà genial i que no tenen que preocupar-se perquè estan envoltades de les millors persones que puguen imaginar, però no seria just per a elles revelar-los tota la màgia que les espera. Millor que ho descobrisquen a poc a poc, en xicotetes dosis que faran del seu any, un sense fi d’esclats d’emocions. És el moment de cedir el meu lloc.

- Adéu Patricia.

- Fins sempre Ermengarda.

Ara si que sí, quasi arribem al final de la història. Arribem al que va ser l’últim acte de l’any, una desfilada en el qual s’acomiadaria de totes les gents del poble de Castelló. N’Ermengarda va recórrer cada pas sabent que seria l’últim. Va gaudir de cada moment, esprement-lo al màxim perquè sabia que se li acabava el somni, estava a punt de despertar i trencar la màgia com si d’una bombolla de sabó es tractara.

Ja mai més vestiria aqueix vestit color atzabeja que tantes alegries li havia donat, que tants bons moments que recordar li havia regalat.

I si, estareu descobrint qui era Ermengarda, no? Una xica que mai va

69

Entenc que s’acomiade d’aqueixa manera, ella no tornarà a ser jo. Però jo no puc dir-li adéu, no puc per la senzilla raó que jo sempre seria ella.

Sempre portaré a Ermengarda en el meu interior i tornaré al regne de Cavallers de la Conquesta. Sempre tornaré. Encara que siga mentre dorma, per a reviure aquest gran somni. Fins sempre, FADRELL. Patricia Guarque Edo

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Un any per recordar Rafa Simó: ” Cavallers és l’únic col·lectiu que té la seua història com a associació i la seua història com al que representa: els orígens de la nostra ciutat.” que la figura de Jaume I no és només una cosa de la nostra ciutat sinó de tota la província i la Comunitat Valenciana. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta suposen una necessitat per als pobles que no tenen una representació de Jaume I.

Rafa Simó, fora de la seua faceta com a regidor, s’autodefineix com a grauer i castelloner, enamorat de la seua ciutat i com a un cavaller de tota la vida.

Com vau viure tu i la teua família el fet de ser Jaume I? Jo sempre dic: “anem a tractar les coses series amb bromes”.

El dia del trasllat del casc li vaig dir a ma mare que jo estava segur que ella volia una filla per tal de vestir-la de reina, però li ha tocat un fill per a vestir-lo un any de Jaume I. (Se’n riu). En ma casa s’ha viscut amb molta alegria.

La meua parella ha tingut la ocasió de conèixer també esta part de la festa que va tan lligada a la meua història personal.

Les últimes designacions com a rei, van més enllà de la política?

Com veus la Germandat en la seua situació actual?

Una de les grans característiques de la Germandat és la resiliència al llarg dels anys. Més enllà de la seua excepcionalitat, s’ha sabut adaptar als temps. S’han fet agrupacions en la germandat molt necessàries: el col·legi apostòlic, la Milícia Templària, desperta ferro. Després de la seua situació més crítica, l’actual capítol encapçalat per Luis Oria li ha donat a la germandat una impremta pròpia i li ha donat la visibilitat que mereix donant un salt qualitatiu pel que fa a la impregna cultural històrica. Cavallers és l’únic col·lectiu que té la seua història com a associació i la seua història com al que representa: els orígens de la nostra ciutat.

A mi m’importa tant el que com el com se fa. Estaré eternament agraït a Lluís que pensés en Vicente i en mi. No vam ser escollits per ser regidors, sinó per ser cavallers, regidors de diferents partits i, malgrat això, com si fórem germans. Per això hem sigut escollits en la figura de Jaume I en anys consecutius. Estos dos anys ens han permès recordar l’etapa de desfilar en l’Esquadra d’Honor. Quan Vicente Guillamón, Benjamín Garcés i José Tena i jo se ajuntàvem, ho passàvem bé i fèiem Com viu la experiència de ser Jaume I amb Na Violant i les Dones de Companya? festa.

Este any tant, com Na Violant, Per a mi Ana és com si fora ara una cosina menuda. Crees una relació les Dones de Companya, amb elles i les seues famílies i sempre seran la meua Na Violant, i les Mont-Rodón, heu portat molt la Germandat fóra de Castelló.

Per a mi han estat molts els actes emocionants, la lectura de la llicència de trasllat, el pregó a cavall passejant pels carrers de la ciutat, l’homenatge a Na Violant, la desfilada en el Grao, la representació teatral de Culla, el 9 d’octubre, l’aniversari de la ciutat en la plaça de bous, etc. La nostra presència en el sexenni de Morella va ser màgica per a mi i va ser un moment molt especial i és quan t’adones

70

Dones. He tingut la sort que en la meua etapa com a Esquadra vaig Que li diries al teu successor? traure amics com germans i a elles li vaig dir que a elles li passaria el mateix. La veritat és que no m’imaginava una Na Violant i unes Dones Que ho disfrute a cada moment. Des de que te poses l’uniforme per primera vegada és una experiència inigualable que és una sort. Que de Companya millors. disfrute del calor de la gent i com volen a la figura de Jaume I. Santiago Calaforra Ramada Cavaller Jaume Mompalau

71

El Misteri de Castelló L’any 2018 va ser declarat “Any dels Misteris Assumpcionistes Valencians d’Elx, València i Castelló” per part de l’Acadèmia Valenciana de la LLengua, i com no podía ser d’altra manera, des de la recent constituïda associació cultural castellonenca “Misteri de Castelló” es va impulsar la recuperació d’aquest patrimoni cultural inmaterial de la nostra Ciutat, duent a terme la representació el passat 14 de deçembre a la Cocatedral de Santa María; un projecte que es va poder dur a terme gràçies a l’inestimable col·laboració de la Regidoría de Cultura de l’Ajuntament de Castelló així com per part del Àrea de Cultura de la Diputació de Castelló.

La recuperació d’aquest Misteri del Segle XV havía quedat en l’oblit des dels anys 1999 i 2008, on es va representar amb motiu tant del 75é Aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del LLedó com del Primer Any Marià, respectivament. L’acollida que va tindre enguany la representació va ser magnífica per part de tots els sectors de la societat castellonenca, plenant de gom a gom la nau central de la nostra Cocatedral.

Un fet històric que des de l’Associació Cultural “Misteri de Castelló” volem recuperar i consolidar amb caràcter permanent pel tal de tornar a la nostra Ciutat alló que li pertany.

Carlos Martí Vicent Cavaller Alfonso Llanos Secretari de la Germandat i de l’A.C. Misteri de Castelló

73

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Escenes Castellonenques Joan “Xato” Prades Tots els escriptors castellonencs, han escrit sobre escenes típiques de Carmen Borrull ha segut la SENTA que millor ha representat este Castelló, Tirado, Peris, Forcada i altres… però com Barberà les repre- paper, es a dir que el mateix Barbera li escrivie els guions que es feien en el programa de radio GAYATA. sente i, se poden posar sobre un escenari, crec que no.

El parlar de les escenes castellonenques per a un teatrer es un poc difícil ja que de tot el que he repassat i està escrit, podrie dir que sempre em quedaré en el que té escrit JOSEP BARBERA CEPRIA, ja que teatralment es el que per mi mateix he posat damunt del escenari.

Com el GRUP DE TEATRE FADRELL (format dins de la Germandat) en el seu recorregut teatral, havie representat moltes vegades esta obra, es pensà que passant alguna escena en vídeo i comentar-la per mi, podie quedar bé i així es va fer al CASINO ANTIC.

Al complir els 40 del nou Col·legi Apostòlic es va pensar en fer un PEPE BARBERA, va retratar una casa llauradora en molta cura, al acte de exaltació de les escenes castellonenques , i es va pensar en voltant dels dies propers de les festes de la MAGDALENA. que un antic apòstol ere el que millor les havie escrit, es a dir Barberà.

Pensàrem en representar la seua comèdia DEL MEU RAVAL, i que fore Carmen Borrull qui ho fere, pero la seua edat (93), i el seu estat no ens ho permitie.

1ª escena; mare i filla (Senta i Senteta) discuteixen ja que la filla vol anar a la romeria amb el novio i a la mare no li pareix be.

2ª escena; mare i fill (Senta i Sentet) Sentet ven “Patos de birbar”, i li diu a sa mare que els compren les taronges sanguines.

3ª escena; Senta que ja veu que tocarà diners, està contenta i pensa com passaran les festes. Reciten un monòleg en el que fa un recorregut per tot lo que passarà en estes.

4ª escena; Senta i Senteta tornen a discutir sobre el tema del novio.

5ª escena; Sento i Senta, discuteixen sobre el tracte que Sento ha fet amb les taronges i li diu que quant vingue el comprador, que ella faça el tracte.

6ª escena; Senta i el Pigat (comprador); Senta demane el preu i el Pigat li pareix massa.

7ª escena; Sento, Sentet i Senteta , que han sentit la conversa ixen espantats per vore lo que Senta ha demanat.

8ª escena; Entra un municipal que agarre a Sento pensatiu, discuteixen i el municipal li entrega una carta .

9ª escena; El novio de Senteta, li ha regalat un termòmetre i tots pensen que posant-ho junt al “calfò” no baixarà la temperatura i no gelarà la taronja.

10ª escena; La carta pensen que es una denuncia que han posat a Senta per fer alguna cosa de estraperlo.

11ª escena; El Pigat porta els diners de les taronges, però tots estan preocupats per la carta del Ajuntament.

12ª escena; Criden al novio de la xica que parla castellà i els puga aclarir que diu la carta.

13ª escena; La carta diu que el Ajuntament nomene a Senteta Dama de la Ciutat, així que ja poden traure a la fresca el termòmetre i que gele si vol gelar.

74

No es pot resumir tota l’obra en estes poques escenes ja que es molt més llarga i té moments molt bonicos i dignes de vore damunt del escenari del teatre PRINCIPAL.

PURA, morellana que per cert el dia de la representació el autor, que la va vore, va felicitar a Pura, diguen-li que no pensave que mai una morellana fere una Senta tan autèntica.

El Grup de teatre Fadrell, la primera vegada que va representar esta comèdia , ho va fer al teatre del Raval i va ser representada per els membres del Cabildo i la Senta la va representar una bona amiga,

Anys després la CAIXA RURAL li va rendir homenatge a PEPE BARBERA, i el Grup Fadrell va tindre el honor de representar amb sessions de “tarde y noche” amb un ple absolut, esta comèdia DEL MEU RAVAL.

El repartiment de aquella nit va ser

Senta Senteta Sento Sentet

Carmen Borrull Cuca Badal Joan Prades Pepin Marco

Pigat Monosipal Novio Direcció

75

Miguel Soler Rafa Bellido Alberto Marco Xato Navarro

CRÒNICA DELS CAVALLERS

76

Racó del Cavaller

Joan Prades García Pregó, 1962

Trasllat de l’estatua del Rei, per reformes en la plaça. Año 1953

1 de octubre de 1967 Cavallers de la Conquesta, año 1966.

Prohom: Manuel Breva Nebot.

Almuerzo en la Ermita de Fadrell.

Violant: Mª Lledó Sanchis Segarra

Racó de Lectura

La Templaria.

Wolfgang Hohlbein

El Club Lo Blanc.

Tirant de la Llengua.

Conquesta de Borriana.

Edita: Santiago Calaforra Ramada.

77

La Promesa del Almogávar.

Francisco Oliver Jarque.

Editorial: Transversal.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

SETMANA DEL CAVALLER El Cartell anunciador de les festes d’octubre de la Germandat de Cavallers de la Conquesta “Davant de la seua guarnició de cavallers, dirigida pel seu lloc-tinent, va entrar Jaume I al lloc conegut com a Castelló de Borriana. El mateix va fer amb la resta de poblacions que va trobar al seu pas, tornant a controlar un territori conquerit per l’islam feia cinc segles i que de nou passava a mans cristianes. En recompensa per tal esforç demostrat pels seus homes, el Rei els va atorgar possessions i títols, concedint a més privilegis a aquells llocs on va trobar suports. Entre ells es va trobar Castelló de Borriana, a la qual distingiria amb nou nom, emplaçament i privilegis, que va entregar a manera de llicència de trasllat al seu lloc-tinent En Ximén Pérez d´Arenós, agraint per sempre a aquesta població la seua fidelitat.”

Això podria ser un fragment de la gesta realitzada per Jaume I i els seus Cavallers en aquell temps, i com la re-nascuda Castelló de la Plana rememora cada any tal fet fundacional, amb l’ajuda de la Germandat del Cavallers de la Conquesta. Tot això és el que s’ha pretés plasmar al cartell, en el moment exacte quan Jaume I lliurament la llicència de trasllat i de privilegis per als habitants de Castelló al seu lloc-tinent Ximén Pérez d’Arenós juntament amb un dels seus fidels cavallers Alonso Llanos. Com sempre sota l’atenta mirada d’una de les figures importants en la vida de Jaume I, com era en aquell moment la seua dona, Na Violant Reina d’Hongria. Un infant immers en tal moment i formant part d’aquesta instantània, sembla alié a aquest fet tan transcendent, però del qual no pot escapar. Ell representa als actuals habitants de Castelló, que celebrant cada any aquesta commemoració, entre festa i tradició, no acaben de ser conscients de la importància de tals fets esdevinguts fa segles, però que han determinat el que ara som.

Per a la seua execució s’ha emprat una tècnica mixta, entre obra gràfica tradicional de dibuix i tinta, fusionat amb tècniques de pintura digitals de fotomuntatge.

Juan Pérez Miralles

79

CRÒNICA DELS CAVALLERS

SETMANA DEL CAVALLER

XXXVIII Homenatge popular a Tombatossals

El passat dissabte 6 d’Octubre , i com cada any des de fa amb aquesta XXXVIII edicions, la Germandat organitza dins dels actes de la Setmana del Cavaller, el tradicional Homenatge Popular a la figura de Tombatossals.

Addicionalment i , com ja es tradició, a la comitiva oficial que organitzem, s’uneixen un gran nombre de veïns de la nostra Ciutat, per donar suport al tant merescut Homenatge a la figura de Josep Pascual Tirado i, al seu Tombatossals.

Reunits tots a la porta de la nostra benvolguda ermita de Sant Francesc, punt de reunió en multitud d’ocasions per a la nostra Germandat i amics, la comitiva es va dirigir encapçalada per la Colla de Dolçainers cap al incomparable paratge de la Font de la Reina, on tindrie lloc el acte principal d’aquest homenatge.

Una vegada al idíl·lic indret de la Font de la Reina, es realitzaria la lectura de uns fragments de l’epic relat, acompanyats per les tradicionals paraules de record al autor. I per finalitzar el acte, com sempre als actes de la nostra Germandat, la invocació als Sant Patrons per part de les dos belles Violants presents.

El resto de la comitiva la formarien entre altres, el grup de ball el Forcat, qui després de l’acte, al tornar a l’ermita i abans del porrat reglamentari, ens delectaria amb unes magnifiques peces. A continuació, sota la protecció del nostre Penó, Ana Goterris i Estrada i, Andrea Sánchez i Verchili, Violants 2018 i 2019, acompanyades de les seues respectives Dones de Companya, totes elles escoltades per els membres de Cabildo.

Aquell mateix dia, i pràcticament a continuació del acte de homenatge, tindrie lloc la eucaristia en commemoració del XLII Aniversari de la Reconstrucció de l’Ermita de Sant Francesc. Aquell dia vam fer un gran “doblete”.

Jose A. Javier Godes Pavón Cavaller Jofre de Rocabertí

Com no, assistiren diversos representats de la política municipal, els quals acompanyats del Prohom, caminarien fins a la pontet de la Font, amb els familiars de Josep Pascual Tirado, membres del Consell Rector, representants del Consell d’Honor de la Germandat i, membres de les gaiates 17 i 11, amics i familiars.

80

Vetllà d’Armes 2018

Com ja es costum, la vespra del dia de la Conquesta del Regne de Valencia, el 8 d’octubre de l’any 2018 la Germandat dels Cavallers de la Conquesta va celebrar l’acte de la Vetlla D’armes, acte que tot Cavaller desitja, ja que després del seu jurament rep el seu nom de Cavaller i les armes heràldiques que li correspon.

Acte emotiu tant per al Cavaller novell com per a tots els presents que presencien l’arrivada fins l’ermita de Sant Francesc de la Font del Cavaller novell acompanyat per el seu padrí. Nit envoltada per el silenci, per el respecte, per el so lent de la campana i illuminat per la torxa que porte en la seva ma esquerra, mentre que en la ma dreta porte el seu arnes i la seva espasa que els deixarà als peus de l’altar de l’ermita on junt als alttres cavallers novells i conduits per el Mestre de la Germandat, oraràn i reflexionaràn en la mes absoluta intimitat.

Una volta finalitzat el ritual intim de la vetlla d’armes a l’interior de l’ermita es gaudeix d’un sopar per agafar forces; forces necessaries per pujar a l’ermita de la Magdalena en comtiva encapçalada per el penó de la Conquesta i la Creu alçada, seguida per la secció de bombos i tambors de combat de la Germandat de la Conquesta Desperta Ferro i tancant aquesta comitiva els Cavallers novell i el seus padrins.

Abans de començar la pujada a l’ermita de la Magdalena, es fa una parada al Seminari per cantar la Salve a la nostra patrona, la Mare de Deu de Lledó i agafar l’alé necessari per mampendre l’ultim tram del

trajecte per aplegar a l’esplanada de l’ermita de la Magdalena on es celebrarà el ritual de Jurament davant de la nostra reina Na Violant sempre acompanyada de les seves Dones de Companya i el Prohom de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Els nous Cavallers d’aquest any 2018 son: Com a conductor de l’acte i Mestre de la Germandat no puc estar mes orgullos i satisfet de veure com any rere any la Germandat creix, i que per part dels nous Cavallers hi ha el compromis respectar, cumplir i defensar els nostres furs, costums i tradicions pairals, que a la fi, es el compromís que te la Germandat dels Cavallers de la Conquesta amb el poble de Castelló.

FADRELL!!!!

NOM Ángel Miguel Villanueva Manrique Francisco Manuel Vazquez Amaro Francisco Manuel Vazquez Estrada Alfonso Felip Castell Roberto Belenguer Mercé Francisco Jose Temblador Archiles Pablo Usó Prieto Javier Campos Tena Victor Fabregat Tena Pedro Bastida Vidal Ruben Llansola Rico

TROBA

Hector Prades Andreu Cavaller Ramón Perellos Mestre

Raimundo Villanova Joan Escolano Joan Escolano Joan Castells Gil Pomar Fernando de Pina Ximen de Urrea Alfonso Campos Blasco d’Alago Pere de Campfret Pere Rajadell

81

CRÒNICA DELS CAVALLERS

t a l l s a r T l e d a i c La Llicèn

allorques i ’Aragó, de M d ei R éu D e Gràcia d ós i els Jaume, per la tpeller, per N n s, o ó M N e e d u r q o y ts Sàpien to rgell i Sen érez arcelona i d’U , En Ximén P B re e st d o n te te m o ec C il at a Vós, d de València. iar La Vila íntegra potest i a ci èn e pugau canv ic u ll q a em n er o p , D a s, ci nostre mateix e de Valèn del terme del ostre al Regn n e t tr en in d in a ct g lo re L a d’Arenós, asen lloc que us p ita Vila sojorn a a qualsevol d n la ia rr en o e B u e q d s pobladors de Castelló successors, int que tots el d ce n o C . os i els seus ló ix el te a st a m C ls e d el l Castel l altra els tinguen ici i qualsevo cases i horts, rv se en s, er ú u t, g u n ti ib o en ella ixes cap cens, tr , per les mate es i lliures, sense n cs so n er a p fr s t re en s o a d’alt perpètuam s o als nostre re lt sa o n a l a exacció, la qu obligats. agar estiguen p a i a m s, rt o cases i h MCCLI. del Senyor de y n l’a e d re b setem ida el VIII de Donada a Lle rques i de gó, de Mallo ra ’A d ei R , Gràcia de Déu eller.

Jaume, per la e d yor de Montp en S i Signe l el rg ’U d na i te de Barcelo València, Com G. d’Aguiló n Carroz E tí Són testics: J. de Rocaber imor T e d .

R da G. de Montca través de G. enyor Rei, a S el d t a d n a m oca el qual per xats.

Guillem de R e d rn i any prefi e jo n c, o ll el Sig en r escriure seu, açò va fe ri ta o N , à v ri Esc

82

Celebracions del 8 de setembre a Castelló Una data per a la història Castelló va celebrar el passat 8 de setembre el 767 aniversari de la seua fundació amb un centenar d’activitats que inclouen espectacles com a justes medievals en la plaça de bous, visites a la rèplica de la caravel·la Santa Maria en el port de Castelló i exhibicions de paracaigudisme i baptismes d’aire amb avió i globus aerostàtic en l’aeròdrom del Grau.

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va recrear durant eixe matí, en la plaça Major, la qual cosa va poder ser, fa 766 anys, la concessió del permís de trasllat que va permetre la fundació de Castelló. No obstant això, un dels actes més espectaculars va ser la

recreació històrica on la Germandat ha tornat a exhibir la història, la vestimenta i eixe retall de seqüència històrica amb el qual la ciutat reviu any rere any el seu naixement per a mirar el futur des de les seues arrels.

Després d’una cèlebre marxa pels principals carrers de la ciutat, els membres de la Germandat van entrar en una plaça de bous acompanyats de l’Esquadra d’Honor, la Milícia Templera, el Capítol Permanent escortant Jaume I i a Na Violant i els seus Dons de Companya. Una multitud de castellonenques van acudir per a viure atents aquella representació destinada a commemorar tan solemne cita.

Durant l’esdeveniment alguns especialistes d’associacions històriques militars experts en recreacions de l’Edat mitjana van realitzar combats, diverses proves a galop d’habilitat com recollir anelles amb l’esquena, llançament de javelina, tir amb arc o exercicis de domatge a peu de terra abans de les justes.

Del 7 al 9 de setembre es van projectar més de 100 activitats, inclosa una recreació històrica amb exposicions, animació, malabars amb foc i tallers infantils.

Santiago Calaforra Ramada Cavaller Jaume Mompalau

Celebracions del 9 d’octubre a Castelló DIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Enguany també, com és habitual, la Germandat participa activament en la celebració del Dia de la Comunitat, el 9 d’Octubre. Malgrat que la nit anterior és per a nosaltres una nit llarga, però plena d’emocions, perquè és la data assenyalada de la Vetlà d’Armes, acudirem en massa aqueix dia als peus de l’estàtua del nostre Rei, on anava a donar començament la comitiva cap a la Plaça Major.

Després d’un xicotet acte d’ofrena al Rei Jaume I, d’un ram de llorer depositat en la base del seu monument pels representants de Moros d’Alqueria, L’Aljama i, per part de la Germandat, Violant, el Rei Jaume i, el Prohom; s’iniciaria la desfilada que portaria a la comitiva fins a les portes de l’Ajuntament, on serien rebuts per la Banda Municipal interpretant marxes mores, jueves i cristianes, al mateix temps que cadascuna de les formacions havia anat entrant en la plaça.

Dia emotiu i emocionant, en el qual tots els habitants d’aquest el nostre Castelló, celebrem orgullosos la data assenyalada pel nostre Conqueridor.

Jose A. Javier Godes Pavón Cavaller Jofre de Rocabertí

83

Sopar de Gala, Homenatge i Benvinguda El passat 19 d’octubre va tindre lloc l’acte d’homenatge i benvinguda a les Corts de l’any 2018 i 2019. Este esdeveniment, ja es una tradicional reunió de Cavallers i amics de la Germandat, on es vol posar en valor tot el que la cort ixent ha fet durant el seu any. I, al mateix temps, es dona la benvinguda a les noves rosses que tindran la responsabilitat de representar-nos durant el cicle fester vinent. A més a més, aquesta nit s’acompanya l’acte amb un esperat sopar de gala on es donen cita diverses personalitats de la Ciutat, amics i Cavallers.

L’acte va començar amb la benvinguda a la nova Cort, on Andrea Sánchez i Verchili, acompanyada de les seues Dones de Companya, va pujar a l’escenari del saló de l’hotel Intur on va rebre honors per part del Capítol Permanent, que també l’acompanyarà al llarg de l’any.

Un sopar que, una vegada finalitzat, va donar pas a un acte en el qual, la cort de 2018, va tomar possessió a l’escenari i on totes les joves van rebre la rossa cavalleresca com a símbol de gratitud per part de la Germandat i un quadre de recordatori de la seua trajectòria.

Aquest acte, també va servir per a atorgar la insígnia de Capítol als nous integrants i, al mateix temps, per a imposar al soci que complie 50 anys dins de la Germandat, la insígnia d’or, Manuel Lleó Jaime. Un privilegi que es guarda per a les personalitats més il·lustres dels Cavallers de la Conquesta.

També, en aquest preàmbul del sopar, es va rendir homenatge a la cort de fa 25 anys, encapçalada per Marta Vicente com a Na Violant d’Hongria de 1993.

Oportunitat que Marta, en nom de totes les seues companyes, va aprofitar per a agrair a tots l’oportunitat de gaudir, una nit més, de la companyia de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Una vegada fets els diferents actes per enaltir les figures de les Corts 1993 i 2019 i, amb la crida al Sants Patrons per part de Andrea Sánchez, es va donar pas al sopar de gala.

En aquest punt, el Regidor de festes, en Omar Braina, es va dirigir als presents amb un discurs en el que va posar en gran valia la feina de la Germandat. Posteriorment, va arribar el torn d’en Luis Oria, Prohom de la Germandat, que va donar les gracies als assistents i va confirmar les seues ganes de continuar treballant en el futur per a que els Cavallers continuen creixent. Per últim, però no menys important, va arribar el torn de Na Violant 2018, Ana Goterris i Estrada que va dirigirse a tots els presents per a donar les gracies per tot el suport que ha rebut durant el seu regnat. A més a més, Na Violant 2018 va realitzar una exemplificació del seu vestit amb el seu any, posant a cada persona com una peça del vestit, mostrant el seu afecte per tots els que l’han acompanyada.

Acabats els discursos, Ana Goterris feia per última vegada la crida als Sants Patrons de manera oficial, i posteriorment, arribava el moment de deixar l’escenari i de gaudir de la nit. Això es va dur a terme en els salons del costat al principal, on les joves van entrar del braç dels diferents membres del Capítol Permanent, per a donar, amb el Rotllo i Canya, el començament a la festa.

Víctor Ignacio Palacio Bernad Cavaller Bernat Tous

85

CRÒNICA DELS CAVALLERS

50 Anys de Cavallers…

Vivències y records

on els maquilladors et posaven perruca, et pintaven la cara o et posaven bigot i barba, això era de tan baixa qualitat que a penes arribaves a la meitat del Pregó amb la barba i el bigot en el seu lloc, perquè s’anaven despegant, amb el consegüent divertiment per als espectadors de la cavalcada, total eixíem amb barbes i arribàvem a l’altura de la tribuna d’Autoritats perfectament afaitats. En finalitzar la cavalcada els cavallers participants en el Pregó anàvem al bar l’Almassorina, al carrer Teneries, per a degustar el porrat preparat. Allò durà pocs anys.

Esmorzar a Fadrell, Capítol General El mes d’octubre passat amb motiu del sopar de comiat i benvinguda a Na Violant i Dones de Companya dels anys 2018 i 2019, se’m va fer lliurament de la Insígnia d’Or de la Germandat, pels meus cinquanta anys com a soci-cavaller d’aquesta. Cinquanta anys plens d’agradables vivències que quedaran com a records en la meua memòria per sempre.

D’entrada diré que l’interès dels joves de Castelló per la Germandat, fa cinquanta anys, residia principalment a poder participar en el Pregó,perquè durant la resta de l’any les activitats per als socis, eren els capítols generals, presentació de Na Violant i el ball de la Madrina dels Cavallers , que se celebrava a la sala Savoy; la Germandat era quasi desconeguda per a la societat de Castelló.

El Pregó als cavallers ens donaria per a un llibre de moltes, moltes pàgines, només recordar una anècdota divertida, durant molts anys al costat del Rei eixien dos frares Benedictins com a confessors reials representats per dos cavallers , un d’ells era Eduardo Aixa “el guardieta”, que anaven muntats Parlaments i porrat ,dia dels Sants Patrons en sendes mules,però un any no arribaven les mules i Eduardo va haver de muntar-se en un burret xicotet, com era tan xicotet el animalet, el frare anava arrossegant els peus pel sòl, vam haver de baixar-lo perquè produïa molts riures i deslluïen la desfilada. També han hagut Pregons no tan divertits com l’any que es va trencar la carrossa de Na Violant i va haver d’anar tota la desfilada a peu al costat de les seues Dones i Raimundo de Seguino. Record amb una mica d’enyorança els artefactes que trèiem en el Pregó com la catapulta, la gàbia (amb els moros captius), l’ariet, la torre d’assalt,etc.

La quota mensual era de 10 pessetes, que passava a cobrar religiosament per la teua casa tots els mesos el cobrador Manolo Casalta, imagineu-vos pagar les factures de la societat amb monedes de 5 pessetes.

El primer any, 1968, no va ser un any molt destacable perquè era nouvingut i no coneixia a massa gent, però vaig començar a conèixer la Germandat en els seus actes, com la presentació de la Na Violant que es feia en l’ermita de Lledó el dia dels Sants Patrons, acte que crea la Germandat, Altar de Lledó, dia dels Sants Patrons s’adornava l’altar amb les trobes dels Cavallers i de la Germandat;després de la missa es preparava en la part de darrere de la ermita “un Vi de Germanor” servit per la pastisseria Blasco ( hui desapareguda) i es feien els parlaments de Na Violant, Prohom i el Regidor de festes de l’Ajuntament de Castelló.

Com deia abans el Prego és el que movia als joves apuntar-se a la Germandat i l’any 1968 vaig haver de participar en la part mora, muntat en una carrossa acompanyant al moro Zeit Abu Zeit com a Conseller, inoblidable la pinta. En aquells dies el Pregó eixia de l’Avgda de la mar cap al carrer Major. La Germandat es vestia a les aules del col·legi Mestre Canós on arribaven les vestimentes que portava vestidures Insa de València. Quan arribaves al col·legi i segons el personatge a representar et donaven la roba, després passaves a una altra aula

Esquadra d`Honor

Ja l’any següent entre a formar part del capítol de Luis Braulio, un gran Prohom que va donar un fort impuls a la Germandat, la va posar en premsa i en radio, inventor de la Setmana del Cavaller, Esquadra d’Honor, 1r.concurs de paelles etc., així com la confecció del casc del Rei. La Setmana del Cavaller es va crear amb la finalitat de donar a conèixer La Germandat a la societat castellonenca, en aquesta primera setmana es van programar conferències, exposicions, un torneig medieval, projeccions de diapositives i pel·lícules sobre els castells de la província de Castelló a càrrec

88

de Vicente Forcada, homenatge al Rei en el seu monument, serenata a Na Violant,finalitzant amb la festa als Sants Patrons a Lledó.

La Esquadra d’Honor o Esquadra Jove es va formar per a realçar l’entrada al Teatre PrinciCapítol General a la Magdalena pal de Na Violant, dames i madrines de les gaiates ,així com a la Reina de les Festes en l’acte de Imposició de Bandes. Es va formar amb huit cavallers i un capità (Vicente Mateu Ferri, el Chatet) vestits amb uns trages portats des de Madrid. Aqueix mateix dia Fajardo i jo vestits de cavaller i amb uns cascos que

Cuotes any 1970 més aviat semblaven per a un numeret de varietats,vam ser els encarregats de fer l’ofrena a la Reina de les Festes,consistent en una rèplica de la insígnia de la Germandat,enorme,formada amb clavells que ens preparava Pepe de floristeria Los Claveles. La nota divertida d’aquest dia va ser que en llevar-nos els vestits de cavaller per a anar al Casino, ens vam veure amb el cos ple de lluentors perquè havien pintat les cotamalles amb purpurina grisa.

1er Concurs de paelles a Lledó

El primer concurs de paelles de la Germandat es va fer només per a cavallers a l’esplanada de Lledó crec que no arribà a dotze els participants però va ser un dia divertit perquè va nàixer aquell esdeveniment amb molta il·lusió.

La Germandat va preparar una paella per a 60 persones, per als cavallers que no participaren en el concurs i algun que altre convidat. Per al concurs vam haver de mendigar una mica per les empreses aconseguint que una granja de Vila-real ens regalara els pollastres i l’empresa DACSA l’arròs.

El confeccionar un casc per al Rei va ser una idea de Luis Braulio per a deixar d’eixir el Rei al Pregó amb corona o de patir el càstig de portar un casc que portava roberia Insa de llanda que era incòmode i produïa alguna ferida en el front.

L’any 1974 per fi la Germandat aconseguia tindre uns Estatuts que la definien com a Associació. Va ser un treball perseguit durant anys per Roberto Pérez d’Heredia ,un esborrany dels mateixos guarde a la meua casa a la disposició de la Germandat.

L’any 1975 la Germandat celebrà les seues Noces de Plata organitzant exposicions, conferències, projeccions, sopar de gala,Ball a la Sala L`Hostal i fins la exhibició de vaquilles en la plaça de bous de Castelló,tots aquests actes van tindre gran accep-

89

tació entre els cavallers i poble en general.

La Germandat es veia en la necessitat de tindre un local on guardar el seu patrimoni i celebrar les reunions del Cabildo, perquè fins llavors les reunions se celebraven a casa del Prohom Ofrena a la Reina de les Festes o d’algun membre del Cabildo (durant alguns anys es van fer a casa de Vicente Mateu, el chatet) i se va encarregar el Prohom Miguel Mulet aconseguint lliure de despeses un local que el Col·legi d’Enginyers tenie al carrer Falcó (antic laboratori Sebastián Carpi) i allí vàrem estar fins el trasllat al carrer Sant Blai, després van vindre nous trasllats per nous Cabildos. Els Capítols Generals es celebraven en el Saló de Plens de l’Ajuntament de Castelló.

També el Prohom Mulet va ser l’impulsor de demanar a l’Ajuntament la cessió de l’ermita de Sant Francesc de la Font; encara que des del Consistori en principi ens donaven llargues, al final van cedir.

Per a la seua restauració 1ª fila de moros any 1970 ens van regalar set tones de formigó de l’empresa Cementos Túria que van servir per a dur a terme el desvio del camí, tapar la sèquia major i així recuperar els terrenys de l’Ermita i un camió de rajoles regalat per el cavaller Manuel Altava per a fer el mur de limitació de l’Ermita. Va ser el nou Prohom Eduardo Mas l’encarregat de posar en marxa la restauració.

1er Local Social

Guarde un especial record d’aquelles persones que em van ensenyar a integrar-me i a voler a la Germandat com són Roberto Pérez d’Heredia, Jacinto Germà, Pepe Forcada, Paco Vicent, Luis Braulio, Miguel Mulet i dels molts amics que al meu costat van fer Germandat.

Com deia al principi d’aquesta xicoteta crònica serie molt extens el relat de les meues vivències en la Germandat, però no vull deixar passar l’oportunitat de ressenyar algunes que van ser una mica especials com el lliurament del mantell a la Verge del Lledó, el bust a Na Violant en la seua plaça, la insígnia de plata a la Verge del Lledó en Vilafames, les primeres filaes de cavallers i moros en el Prego del XXV aniversari de les festes de la Magdalena amb la banda de Sant Joan de Moro, els viatges als pobles per les seues cartes pobles, els viatges a Vallbona i Poblet per a retre homenatge als nostres reis, les acampades al Castell Vell, els Capítols Generals en Fadrell o la Magdalena amb els seus corresponents esmorzars i l’inoblidable homenatge al Rei en la EXPO 92 de Sevilla.

Manuel Lleó Jaime Cavaller Jaume Claramunt

CRÒNICA DELS CAVALLERS

La Germandat, fa un quart de segle. 1994 A petició del Cavaller coordinador de la Crònica dels Cavallers escorcollem de nou una miqueta en el passat, que vint-i-cinc anys no són res, però quan mirem enrere pensem cóm ha canviat tot, què joves érem i quantes coses han passat. Gràcies a Déu encara tenim memòria, vigor i alegria per recordar-les i recordar també, amb enyorança, aquells que ja no estan.

Vam deixar el passat episodi, en el número 70 de la nostra publicació, en el relleu que Bárbara Breva transmetia a la que anava a ser la 38 dama de la Germandat, la reina Na Violant d’Hongria de 1993, la senyoreta Marta Vicente Ninot.

I va ser en la seua llar familiar estiuenca, el 8 de setembre (com pertoca) de 1992 i acompanyada de les dames de la seua Cort: Irache Baldayo Duro seria Na Dolça, Lorena Bernal Arandes, N’Ermengarda, Na Eva va ser Sara López Sancho, a Na Margarida la encarnaria Paloma Lloret Porcar, el nom de Na Provençala va ser per a Raquel Pérez Das i el de Na Rama fou per a María José Rovira Sebastià.

Aquell any era Alcalde de la ciutat de Castelló en José Luis Gimeno Ferrer i President de la Diputació, en Francisco Solsona Garbí.

La Regidoria de Cultura i Festes era de Miguel Ángel Mulet Taló i, Sixto Barberà Ferrando presidia la Junta de Festes de Castelló, que va nomenar aquell any Reina de les Festes a la senyoreta María José Cadroy Renau.

Finalitzat l’any 92 amb la tradicional Setmana del Cavaller (les conegudes com Festes d’Octubre) es va celebrar l’acte de Proclamació de Na Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya en el Teatre Principal de la ciutat, el 19 de febrer de 1993. L’acte, celebrat com es costum amb la màxima solemnitat i envoltat d’una enorme expectació, va tindre per mantenidor un Cavaller, fill de Cavaller, personalitat d’alts vols en l’àmbit judicial nacional: En Fernando Herrero-Tejedor Algar (1942-2014), membre del Ministeri Públic, Fiscal del Tribunal Constitucional en aquells anys.

En la Crònica premagdalenera d’aquell any, la Germandat es felicitava públicament per la feliç recuperació de les greus lesions patides en un accident de trànsit,de Mari Carmen Puig Balaguer, Na Violant l’any 1984.

També es feia constar pública enhorabona a Eva Gallén Tomás (N’Ermengarda 1992) per la seua designació com a Dama de la Ciutat i a Rebeca Tellols García (Na Margarida 1992), nomenada madrina de la Gaiata 12 i, per tant, Reina de les festes de Sant Pere del Grau de Castelló. Dos graueres il·lustres molt ben volgudes per la Germandat, que seguien endinsades al món fester.

La composició del Capítol Permanent de la Germandat no havia patit grans canvis, però cal recordar que sí hi va haver un relleu. El que donava en l’alferesia de l’Esquadra Jove, al mes de maig, Pablo Braulio Escribá a Marco A. Esteve Cano.

El Prohom continuava sent Carlos Ulldemolins, secretaria i vicesecretaria eren per a Ignasi Piqueras i Enrique Ulldemolins, respectivament. El Mestre era Alfonso Fajardo i Tresorer i Comptador seguien sent Pepe Bernat i Manuel Lleó. Les distintes vocalies seguien en mans dels Cavallers Paco Vicent “Quiquet”, Emilio Aicart, Paco Asencio, Miguel Monfort i Nacho Portolés. Marco A. Esteve, en deixar de ser Alferes, passava a ser vocal del Capítol.

Durant la setmana de les festes de la Magdalena, la Germandat va guardonar d’empreses i institucions diverses com a col·laboradors distingits. En esta ocasió van ser l’Excm. Ajuntament de la ciutat, la Diputació Provincial, l’ Agrupación de Tráfico de la Guardia Civil, la Policia Local de Castelló, Catalana Occidente i PANDECA S.A. Passa´t l’estiu i celebrada l’Acampada al Castell Vell com a activitat principal amb gran èxit, la Vetlla d’Armes del 93 va tindre dos fets dignes de memòria com a curiositats històriques: el senyor Fernando Herrero-Tejedor, mantenidor de la proclamació abans esmentat, va vetllar i jurar armes. Cosa que també va fer, per primera vegada, un cavaller membre de la Dehena del Centenar de la Ploma de Barcelona, agermanada amb la Germandat des de l’any 1992. Va ser el senyor Bernardino Turch Blasco.

Emmarcat en els actes de la Setmana del Cavaller, es va convocar de nou un concurs de dibuix i de redacció, aquest últim, en una edició extraordinària per tindre un premi extraordinari: un viatge a les Illes Canàries per a dos persones. Podien participar xiquets i joves d’entre 12 i 18 anys, lleva’t dels fills dels membres del Capítol, clar està...Els treballs havien de portar per títol: “Història, cavallers i festes”.

La Germandat seguia creixent i cavalcant cap a l’any 1994 que seria un any molt assenyalat per a nosaltres: l’any de Visegrad, d’Hongria.

La que vindrà, serà la 39 Dama dels Cavallers, Na Violant, María Monfort Valls. El seu regnat i les coses importants ocorregudes, si ens queda memòria i salut, les recordarem l’any que ve, si Déu vol.

Fadrell!

Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Cavaller Pere Ximen de Carrós Cronista

90

Desfilada Visegrad

Tambors i Bombos S.M.M

Pati de jocs, Visegrad 1994

Reunits abans d’una entrevista per a la ràdio

María i Roberto, Visegrad

Roberto en el Parlament Homenatge a Bela IV

91

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Ball de laDama El Ball de la Dama, que organitza l’Esquadra d’Honor, representa la joventut de la Germandat, la nova generació vinent dels Cavallers. Aquest, es un acte que es gestiona totalment per part d’aquests joves cavallers. Un esforç que té com a objectiu rendir homenatge a les figures femenines que representaran a la Germandat durant el cicle fester. En aquest cas, l’Esquadra va voler dur a terme un acte emotiu i ple de sorpreses, per a fer que Na Violant d’Hongria 2019, Andrea Sánchez i Verchili, i les seues Dones de Companya, pogueren gaudir d’una nit inoblidable.

Protagonitzat per la joventut, la música i la poesia, l’esdeveniment es va portar a terme en els Salons Nodo de l’Hotel Jaime I, el passat 16 de novembre. Un acte, El Ball de la Dama, que porta més de 30 anys portant-se a terme i que ja es tota una tradició dins de la Germandat, convertint-se en l’acte més important que organitza l’Esquadra d’Honor dels Cavallers de la Conquesta. Un esdeveniment obert, que any rere any acull a gran quantitat d’ens festius i joves de la ciutat i que, un any més, va ser un èxit.

Aquesta edició, l’acte va començar un poc abans, amb la sorpresa que l’Esquadra tenia preparada per a les joves de la Cort. I es que, una limusina va arreplegar a Na Violant i a les Dones de Companya per a arribar a l’hotel. Una mostra d’innovació i entrega per les xiques, que son el millor estendard de la Germandat.

Una vegada arribats a la porta principal de l’hotel Jaime I, una gran comitiva de cavallers, familiars, fotògrafs i civils, esperaven l’arribada de Andrea i les Dones de Companya. Una a una, van ser arreplegades del braç de la seua parella del Ball i es va efectuar, sota un fort aplaudiment, l’entrada a l’hotel, on un xicotet vi d’honor rebia als convidats.

Després que Na Violant i les seues dones de Companya les fotos de rigor amb els diferents convidats, l’Esquadra d’Honor va voler realitzar un homenatge a les madrines de les gaiates 1, 2, 5 i 17, que, junt als presidents i presidenta respectius, no van voler perdre l’oportunitat d’acompanyar a aquesta jove secció en una nit tan especial. Poc a poc, i després d’aquest xicotet homenatge, la música dels cavallers va inundar la sala, mentrestant tots els assistents començaven a emplenar la cambra.

Una vegada tot el mon va estar dins, la veu de Ferran Casanova, que un any més es va prestar altruistament a ser la veu conductora del Ball, anunciava l’arribada de les Dones de Companya que, del braç dels diferents membres de

l’Esquadra d’Honor, van anar omplint l’escenari. Paraules d’agraïment per les joves per part de tota la secció, que van estar focalitzades per part del presentador. Amb totes elles ja en l’escenari, va arribar el moment de rebre a Andrea Sánchez i Verchili, Na Violant d’Hongria 2019, que del braç de l’Alferes, Víctor Palacio, va desfilar fins al centre de l’escenari.

Amb tot el mon ja en el seu lloc, Ferran va llegir diferents qualitats que representen les joves que enguany ens representen. Unes qualitats que l’Esquadra d’Honor va voler premiar atorgant a totes les joves la insígnia de l’Esquadra, sent la de Violant la insígnia honorífica d’or, tant i com manen els estatuts de la secció.

Posteriorment, va arribar el torn d’intervencions, on l’Alferes es va dirigir a tots els presents per agrair la seua assistència. A més, també va recalcar la importància d’aquesta secció i del gran impacte que ha tingut en la Germandat de la Conquesta, sent formadora de Cavallers. Una Esquadra que creix any rere any, arribant, actualment, a les 19 persones.

Després del discurs de Víctor Palacio, el Prohom de la Germandat, Luis Oria, va portar a terme una breu intervenció en la qual va animar a l’Esquadra a continuar treballant en la mateixa direcció, assegurant que són el futur de la Germandat i agraint la presencia de tots els ens que van voler compartir la nit amb els més joves de l’associació.

Per a finalitzar l’acte, les protagonistes van abandonar l’escenari del braç dels seus respectius acompanyants. Tenint lloc el tradicional crit als sants patrons per part de Na Violant d’Hongria, que va ser seguit pel Rotllo i Canya. Acabant amb un sopar de germanor i una festa en el baix de l’Hotel Jaume I. Víctor Ignacio Palacio Bernad, Cavaller Bernat Tous

92

Esquadra d’Honor Formada per joves cavallers entre 14 i 25 anys, l’Esquadra d’Honor va ser fundada l’any 1968 amb l’objectiu de ser escolta de Na Violant d’Hongria i la seua cort d’honor, desfilant sempre davant d’elles durant les festes de la Magdalena i altres actes.

Amb més de 50 anys d’història, nombrosos cavallers han format part de les seues files, convertint a aquesta secció en una gran via de formació dins de la Germandat.

Pertànyer a l’Esquadra d’Honor és possible per a qualsevol jove soci que complisca els requisits que contemplen els estatuts de la Germandat.

A més de la joventut dels seus integrants, el que més identifica a aquesta secció és el famós arc d’espases. Un acte que mostra el respecte que la Germandat dels Cavallers de la Conquesta sent per les seues representants femenines. La realització d’aquest arc és la tasca més important que realitza l’Esquadra i apareix, fins i tot, en el seu escut d’armes. La gran quantitat d’anys que la jove secció porta realitzant-lo, ha permés que aquest acte de pleitesia, siga una de les senyes d’identitat dels Cavallers.

Però, al mateix temps, el jove grup també realitza diverses activitats, entre les quals destaque el Ball de la Dama, que aquest any ha tornat a celebrar-se

als salons Nodo de l’hotel Jaime I i que, any rere any, suposa un gran repte que els més joves de la Germandat afronten amb la màxima il·lusió.

Per altra part, l’Esquadra d’Honor també participa en diversos esdeveniments que els Cavallers de la Conquesta realitzen, tant en les diferents desfilades que és portem a terme durant l’any, com altres activitats més lúdiques com l’Acampada, els diferents actes a Sant Francesc o el concurs de paelles de Magdalena, on sempre reben la ‘’cullera de fusta’’.

Una gran participació dins de l’actualitat de la Germandat en les que l’Esquadra, des dels seus inicis en l’any 1968, sempre ha participat amb la màxima il·lusió, intentant col·laborar per a major glòria dels Cavallers de la Conquesta.

Actualment, l’Esquadra d’Honor viu un gran moment de creixement i ja en son 18 els cavallers que la conformen. Joves que, amb l’Alferes Víctor Ignacio Palacio Bernad com a cap, agafen amb ganes el relleu generacional de la Germandat. Donant un aire fresc amb una secció que serveix per a integrar, formar i gaudir dins de les festes de la nostra benvolguda llar pairal.

Membres:

Víctor Palacio Bernad Carlos Archilés i Solsona Javier Rúa i Cervantes Sergio Babiloni de Montis Ferran Casanova i Portolés Ruben Giner i Cosin Joan Olsina Navarro i Ernest Olsina Navarro Guillermo Babiloni de Montis Javier Campos i Tena

cavaller Bernat Tous. (Alferes) cavaller Benet d’Albalat cavaller Benet Gimerans cavaller Ximén Cornell cavaller Perot Casanova cavaller Pere De Moles

Enrique Clausell i Bueno Marc Sánchez i Verchili Pablo Domínguez i Grau Víctor Ulldemolins i Ureña Francisco Temblador i Archilés Álex Torres i Asensio Roberto Belenguer i Mercé Pablo Usó i Prieto Álvaro Font Champel Pablo Borja Domínguez Grau

cavallers Joan Navarro cavaller Guillem de Montagut cavaller Jaques Mateu

93

cavaller Jaume Ba cavaller Fernando Díaz cavaller Alfons de Mexía cavaller Juan Ruiz de Cascante cavaller Fernando de Piña cavaller Berenguer de Torres cavaller Gil Pomar cavaller Ximen d’Urrea cavaller Joan Beneito cavaller Alfons de Mexia

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Cel.lebració V Aniversari Desperta, Ferro! *** 5 Anys de percussió combativa 2012 / 2018

Des d’aquests paràgrafs, voldríem saludar i agrair a tots els nostres amics que any rere any col·laboren amb nosaltres i especialment enguany, que és el nostre Aniversari. També tenim presents a tots aquells seguidors que ens acompanyen i ens demostren el seu suport en cada desfilada, són qui ens dóna la força per seguir endavant amb aquest projecte.

Tal com comentàvem en l’article de la revista Crònica de la Germandat de l’any passat, durant el 2018 vam celebrar el 5é Aniversari de la nostra formació com a agrupació de Tambors i Bombos de Combat de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Un any d’aniversari en el qual hem tancat 6 cicles festers en el si de la nostra Associació, participant en totes i cadascuna de les desfilades i actes que organitza cada any. Tot i això, encara tenim pendent una celebració que realitzarem més endavant per compartir a tots vosaltres la nostra alegria per arribar tan lluny com ho hem fet, amb el compromís de seguir amb la Germandat.

En aquests 5 anys, la nostra família ha anat creixent en el nombre de membres, des dels 5 aventurers que en 2012 vam decidir començar amb el projecte fins als quasi 15 amb els que contem hui en dia, entre titulars i aprenents. La nostra família però, és més gran, ja que totes

aquelles persones que han compartit instruments i actuacions al nostre costat, mai deixaran de pertànyer a -DF!-, pràcticament arribant a la trentena de companys i amics que en formen part.

Voldríem fer una menció especial als dos primers caps de secció i fundadors, Eduardo Picazo i Albert Font, als quals esperem i tenim la certesa que, tan prompte com els seus compromisos laborals i acadèmics els deixen, tornaran a les nostres files per seguir amb aquest projecte consolidat i que tantes emocions i alegria ens donen als que vivim les nostres festes i tradicions d’una peculiar manera, a través del Tambor i del Bombo.

Resum Actes 2018 En aquest any tan especial per nosaltres, no hem volgut fallar als actes importants de la Germandat, com la Proclamació de Na Violant d’Hongria 2018, Ana Goterris Estrada, els passacarrers de les Festes de la Magdalena, les tradicionals desfilades durant l’estiu en Almàssera i Culla, la Presentació als mitjans de comunicació de la nova Cort de Na Violant 2019, la Vetllà d’armes, el mercat medieval de la nostra ciutat, etc.

Entre tots aquests actes ens agradaria destacar dos de la temporada estiuenca. Un és la Recreació històrica de la Conquesta de Culla, Màgica i Medieval, en el qual, en finalitzar els actes protocol·laris vam viure un moment molt especial per a dos joves molt enllaçats a la Germandat. El Cavaller Santiago Calaforra va aprofitar la data i la preciosa ambientació medieval que emanava del poble, per a sorprendre a la seua parella. Davant de tots els presents, agenollantse a la manera més clàssica, li va demanar la mà a María Soriano, Na Eva 2017, al ritme dels nostres tambors i bombos i baix de l’arc d’espases dels companys de l’Escuadra d’Honor. Des d’ací voldríem reiterar la nostra felicitació i els desitgem una vida plena i feliç en parella, al costat de la nostra Germandat.

L’altre acte que ens agradaria destacar, va ser la participació en el passacarrer organitzat pel Gremi dels Morellans Absents durant els actes de celebració del 54é SEXENNI de la ciutat de Morella. Aquest va començar en la Porta de Sant Miquel i va recórrer els estrets i empedrats carrers de la ciutat, passant pel carrer principal amb els

94

pirotècnia Carmina Baldayo i la II Gala de Pirotècnia de la Ciutat de Castelló en el Palau de la Festa -presentant una de les nostres “Percumascletàes”-, on es va començar a gestar la idea de realitzar una Percumascletà amb foc real, al ritme dels nostres instruments.

Aquesta és una idea innovadora i única en la nostra ciutat, inclús en el territori valencià i d’altres més llunyans.

Després de mesos de treball conjunt amb Pirotècnia Peñarroja 2N, el dissabte 7 de juliol a les 12.00 h, durant els actes en honor al patró de la nostra ciutat, Sant Cristòfol, va arribar el moment que tant havíem esperat. La 1a PERCUMASCLETÀ Ciutat de Castelló amb foc real ja

seus característics pòrtics i finalitzant en la Plaça del Portal del Rei. Allí es van llegir els textos històrics del rei Jaume I, el Conqueridor, sobre la fundació de la Ciutat i les concessions que es van realitzar. Van ser llegits pel Prohom de la Germandat, Lluís Oria Domènech i pel Rei 2018, Rafa Simó Sancho, qui es va atrevir a recitar-los en llatí.

De nou, volem mostrar el nostre agraïment a la Ciutat de Morella i al seu alcalde, Rhamsés Ripollés, per permetre’ns desfilar en les celebracions del Sexenni, per segona edició consecutiva i tan de bo puguen ser moltes més. era un fet i a més el resultat va ser increïble, sorprenent a tot el món que ho va presenciar i deixant-nos bocabadats inclús a nosaltres.

La base d’aquest espectacle conjunt resideix en el llançament d’artefactes pirotècnics al compàs dels nostres ritmes, aconseguint així convertir la nostra música i passió en un esdeveniment visual i espectacular, que aglutina dues de les més grans tradicions de Castelló de la Plana i del territori valencià: La percussió i la pólvora.

Volem enviar els nostres agraïments, per ajudar-nos a fer realitat aquest projecte, al Patronat Municipal de Festes i a la Junta de Festes per la confiança que van posar en l’experiment que tan bon resultat va donar. També volem agrair, sobretot, a Pepe Nebot Peñarroja pel treball realitzat en la creació dels efectes pirotècnics que van acompanyar els nostres ritmes combatius.

A més, la Secció ha participat en alguns actes pel seu compte, com per exemple, en la celebració de 3 enllaços matrimonials d’anteriors

Però no ens podem oblidar del major dels agraïments, que va dedicat a tots els components de la Secció – DESPERTA, FERRO! - perquè sense el seu treball, esforç i constància no tindríem els resultats que obtenim, no només en aquest últim projecte, sinó en totes les activitats que fem al llarg de tot l’any.

Per últim, no ens voldríem deixar per comentar que en cadascuna de les actuacions en què hem participat durant aquest any de celebració, hem obsequiat als organitzadors i/o participants, així com a Reines de les Festes, Autoritats, Administracions Públiques i entitats festeres, amb un taulell commemoratiu del nostre 5é Aniversari com a Secció de Tambors i Bombos de combat – DESPERTA, FERRO! - de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló.

Ara, únicament ens queda animar a tots els socis de la nostra Germandat i als seus familiars, amics i coneguts perquè vinguen a provar l’experiència de viure la nostra i cultura i les nostres tradicions d’una manera més intensa, a través dels nostres Tambors i Bombos.

Na Violants d’Hongria de la Germandat, com Belén Domínguez Boix (Na Violant 2017), Elena Llorens Cortés (Na Violant 2008) i Carmela Cuevas Sounders (Na Violant 2012).

També hem tingut presència en diversos esdeveniments relacionats amb el món de la Pirotècnia, que tant ens agrada, i on cada vegada volem realitzar més projectes. Entre aquests hi ha correfocs amb la

95

“Per gaudir i fer gaudir. Només aixina sabem viure” Desperta, Ferro!

Cavaller Joan Vicent En Sergio Ulldemolins Juesas.

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Agermanament

Colla Bacalao i la

Germandat dels Cavallers de la Conquesta

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta ha entrat de ple enguany en la vida de l’Associació Cultural Colla Bacalao, en complir aquesta última 27 anys d’història. Els llaços que van començar a estrènyer-se entre tots dos col·lectius festers fa un temps ha donat lloc en aquest exercici fester a un emotiu agermanament que té per objecte sumar esforços en pro de les tradicions i la història de Castelló.

La partida de baptisme d’aquest agermanament es va signar el 17 de novembre de 2018 en el local social de Bacalao. En el transcurs d’un esmorzar, el Prohom de la Germandat, Luis Oria, va fer lliurament al President de la Colla, Paco Carbonell, d’un plat de ceràmica artística.

El senzill obsequi va segellar una relació personal entre tots dos representants festers que es remunta en el temps, així com el vincle de Bacalao amb el Capítol de la Germandat, que s’ha intensificat en els últims anys. Tant és així, que els Cavallers Carlos Martí i Tomás Brea s’han incorporat a la família de l’associació cultural que en el Pregó representa l’assalt dels pirates barbaresques a les costes castellonenques. També una dona molt vinculada a l’entitat, Eva Masip, forma part de Bacalao, mentre que el seu President jurarà el pròxim 8 d’octubre com a nou Cavaller..

Chelo Pastor

96

Homenatge i Nomenament XXIII Guillem Mont-rodon 2018 El passat 12 de gener, va tindre lloc en els salons de l’Hotel Luz de Castelló, guarnits amb una magnífica ambientació medieval en què van tindre especial protagonisme els simbols templers, el sopar de gala amb motiu de l’homenatge i nomenament del XXIII Guillem de Mont-rodon (Mestre templer d’Aragó Catalunya i Provença , tutor i educador de l’infant i futur rei Jaume I) en el Castell de Montsó a Osca.

Distinció a què ha sigut creditor enguany En Ramiro Izquierdo i Mor (Director del Col·legi Ramiro Izquierdo) i membre de la Milícia Templaria de la Germandat.

La gala va començar amb la recepció d’invitats i autoritats encapçalats pel President del Patronat de Festes N´Omar Braina i Bou en representació de l’Alcaldessa de Castelló, el Vicepresident de l’Excma. Diputació Provincial, En Vicent Sales i Mateu (XXI G. de Mont-rodon), i Na Violant D´Hongría 2019 Andrea Sánchez i Verchili acompanyada de la seua Cort d’Honor : Carla Sánchez, Andrea Ballester, Mireya Sotos, Marta Andreu, Ainhoa Martín, i Berta Vinuesa, totes elles abillades amb espléndides gal·les.

També van assistir el Prohom de la Germandat, En Luis Oria , En Carlos Ulldemolins i Arcadio Badenes, (III i XVIII Guillems de Mont-rodon respectivament) .

Abans del sopar, el President del Patronat Municipal de festes, N´Omar Braina, va prendre la paraula per a felicitar a l’homenatjat, a la Germandat i a la Milícia Templaria, atés que havia d’anar-se’n abans d’acabar l’acte.

A continuació va tindre lloc el sopar que va transcórrer en un ambient festiu de bona conversació i bones viandes.

El presentador , després de la salutacions preceptives, va donar la paraula al Mestre de la Milícia Templaria que va expressar l’agraïment d’esta a En Miguel Barrera , XXII Guillem de Mont-rodon , per la seua digníssima representació del personatge i implicació en tots els actes de la Milícia i la Germandat.

Miguel, en la seua intervenció , va expressar la seua satisfacció per un magnífic any , i l’agraïment a la Milícia pel tracte rebut.

A continuació ,el templer En José Vicente Ramón, va llegir l’acta de nomenament del XXIII Guillem de Mont-rodon.

Després , el presentador va glossar la trajectòria personal i professional del nou Mont-rodon, fent menció de la seua llarga carrera en el món de l’ensenyança i el seu extraordinari paral·lelisme amb Guillem de Mont-rodon, com a tutor i mestre.

La família templaria amb el Mestre En Matías Ibáñez i la seua esposa Rosa Sales, acompanyats dels seus fills Matías i Isaac, Ramiro Izquierdo i Carmina Bonet amb la seua filla Ivana Izquierdo, Ángel Guerrero i Sagrario Ramos amb la seua filla Alejandra Guerrero (N´Ermengarda 2001), Eugenio Díaz i Eugenia Portolés, José Antonio Balfagó i Ester de Diós, José Vicente Ramón (VII Guillem de Mont-rodon) i Pilar Luján, José Vicente Segarra i Anabel Martínez, Fernando Sánchez i Lidón Mateu, Juan Antonio Guzmán i Ángela Monferrer, Tomás Amat i Carmela Diago amb la seua filla Patricia Amat (Na Dolça 2011) , José Soto i Carmen Devesa, José Luis Beltrán i María Sampayo, amb la seua filla Noemí Beltrán i el seu nóvio Matías Gómez, Pedro Bastida i María Teresa Gasch, i gran nombre d’amics del homenatjat.

També van assistir membres del Capitol Permanent: Héctor Prades (Mestre de la Germandat) , Carlos Martí (Secretari) , Víctor Palacios (Alferes Esquadra) , Pau Prades i Santiago Quiroga.

El Presentador de l’acte, José Antonio Balfagó , després de la introducció de benvinguda a la vetlada templaria, va donar l´entrada cerimonial a Na Violant i dones de Companya, acompanyades pel Mestre i membres de la Milícia Templaria.

97

El Mestre templer Matías Ibañez, va donar a continuació l’enhorabona a l’homenatjat, plasmant l’orgull de la Milícia per anomenar com a Guillem a un dels seus membres, agraint-li l’acceptació del merescut nomenament i desitjant-li un magnífic any com a tutor del Rei, entregant-li com a credencial de la seua elecció un pergamí emmarcat.

Va prendre la paraula En Ramiro Izquierdo , fent palès la seua satisfacció i reconeguda responsabilitat a l’assumir tal empresa, expressant en el seu parlament, l’orgull que com a professional de l’ensenyança, i com a cavaller i templer, sentia a l’assumir esta tasca, acabant la seua brillant intervenció amb l’agraïment a la seua Milícia Templaria.

El Prohom de la Germandat, En Luis Oria, va felicitar a la Milícia pel seu encert en l’elecció del nou Mont-rodon, així com per la bona organització de l’acte, acabant amb l’enhorabona a Ramiro Izquierdo i Mor pel seu nomenament.

Va tancar l’acte Na Violant 2019, Andrea Sánchez i Verchili, com és tradicional, invocant els sants patrons de la Germandat . Per a finalitzar l’acte Na Violant i el XXIII Mont-rodon van obrir el ball de gala que es va prolongar fins a altes hores de la matinada.

Matías Ibáñez i Cabedo, Mestre de la Milícia Templária dels Cavallers de la Conquesta

CRÒNICA DELS CAVALLERS

Consell d’Honor José Antonio Godes Royo Fernando Sanchis Segarra Alfonso Fajardo Herrero Benjamín Garcés Edo Manuel Peláez de Cruells Manuel Lleó Jaime Eduardo Mas del Río Emilio Pérez Salvador Joan Prades Garcia Vicent del Río Díaz Carlos Ulldemolins Salvador José Guillén Franco Miguel Monfort Casañ Carlos del Río Díaz Enrique Palazón Granchell Vicent Montolio Beltrán

José Antonio Balfagó Carballo Fernando Ulldemolins Salvador Marco A. Esteve Cano Miguel Mulet Taló

Clemente Aparici Torrent † Fernando Arrufat Noviembre † Luís Braulio Escribano † Ramón Godes Bengoechea † Rafael Ribes Pla † Fernando Sánchez Colón † Francesc Vicent Doménech † Roberto Pérez de Heredia i Valle † Jose Luis Alé Revest † Josep Antoni Pradells Puig †

Cavallers que han encarnat a JaumeI en el Pregó 1951 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1952 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1953 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1954 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1955 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1956 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1957 – JOAQUIN OLUCHA MARZÁ 1958 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1959 – JOSE A. GODES ROYO 1960 – JUAN ANTONIO BELTRÁN ÚBEDA 1961 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1962 – DOMINGO TÁRREGA MOR 1963 – ROBERTO PEREZ DE HEREDIA I VALLE 1964 – MANUEL BREVA NEBOT 1965 – JACINTO CHERMA BERNAT 1966 – FERNANDO SANCHIS SEGARRA 1967 – EDUARDO ROSELL BATALLA 1968 – FRANCISCO VALLS GARCIA 1969 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1970 – JACINTO CHERMA BERNAT 1971 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1972 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1973 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1974 – PETER MULET TALÓ 1975 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1976 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1977 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1978 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1979 – JUAN VTE. BELLÉS ESCRIG 1980 – JOAN PRADES GARCIA 1981 – JOAN PRADES GARCIA 1982 – BENJAMIN GARCES EDO 1983 – MIQUEL SOLER BARBERÁ 1984 – BENJAMIN GARCES EDO 1985 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 1986 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS

1987 – JOSE LUIS ALÉ REVEST 1988 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1989 – JOSÉ ROVIRA BALAGUER 1990 – JOSÉ BERNAT LLORENS 1991 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1992 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1993 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1994 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1995 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1996 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 1997 – IGNACIO PIQUERAS BADÍA 1998 – MIGUEL MONFORT CASAÑ 1999 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 2000 – CARLOS DEL RÍO DÍAZ 2001 – EDUARDO MAS DEL RÍO 2001 – JAVIER VICENTE QUERALT (1) 2002 – BENJAMIN GARCÉS SAURA 2003 – FRANCISCO ROCA REALP 2004 – FERNANDO SALVADOR VENTURA 2005 – VICENTE GUILLAMÓN CELADES 2006 – FRANCISCO MARTÍNEZ CAPDEVILA 2007 – MIGUEL ÁNGEL MULET TALÓ 2008 – RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU JOAN PRADES GARCIA 2009 – DOMINGO QUESADA AGUILERA Pregó 1981 2010 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 2011 – MANUEL ALTAVA LAVALL 2012 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS 2013 – RAÚL BABILONI LLIDÓ 2014 – PACO VICENT DOMÉNECH “Quiquet de Castàlia” A títol pòstum (2) 2015 – MARCO ANTONIO ESTEVE CANO 2016 – EUGENIO DÍAZ CARSI 2017 - VICENTE GUILLAMÓN TERRADO

2018 - RAFAEL SIMÓ SANCHO 2019 - HECTOR PRADES ANDREU (1) Designat per representar al Rei en els actes extraordinaris celebrats pel 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

(2) En representació del finat, ho va fer el seu fill Jaume Cristòfol Vicent Aguilar.

98

Capítol Permanent Prohom:

Luis Oria i Doménech, Cavaller Ramon d’Oriols

Maestre:

Héctor Pradesi Andreu, Cavaller Ramon Perellós

Secretari:

Carlos Martí i Vicent, Cavaller Alfonso Llanos

Tresorer:

Jesús Redón i Gallardo, Cavaller Redon

Comptador:

Matías Ibañez i Cabedo, Cavaller Berenguer de Cardona (Milicia Templaria)

Alféres:

Víctor Ignacio Palacio i Bernad, Cavaller Bernat de Tous

Vocals:

Juan Carlos Giner i Gargallo, Cavaller Pere de Molés Javier Lluch i Miralles, Cavaller Bernat de Naia (Protocol) Cristóbal García i Soler. Cavaller Tamerit II (Intendència) J. A. Javier Godes i Pavón, Cavaller Jofre de Rocabertí (Mitjans i comunicacions) Santiago Quiroga i Alegre, Cavaller Joan Alegre Javier Sánchez i Doménech, Cavaller Fernando Diez Pau Prades i Andreu, Cavaller Ramón Perellós (Intendència) Sergio Ulldemolins Juesas, Cavaller Joan Vicent (Desperta Ferro)

Òrgans Complementaris Prior

Cronista

És el responsable de la direcció espiritual de la Germandat.

Actua, en matèria religiosa, en tots els actes de l’Associació.

Es membre nat del Consell d’Honor, del Capítol General i del Capítol Permanent, als quals té veu, vet en matèria religiosa, però no vot (Articles 63é i 64é dels Estatuts de la Germandat). Este càrrec a l´actualitat es troba vacant.

És el conservador de L’Arxiu General i Servei de Documentació de la Germandat. Amb tots els documents rebuts cada any, deu anar redactant la Crònica de tots els fets i actuacions de la Germandat. És també membre del capítol Permanent (Articles 69é a 72é dels Estatuts). Designat conforme a l’Estatut actua com a Cronista de la Germandat el Cavaller Jaume C. Vicent Aguilar.

Ermità

Rei d’Armes

Te al seu càrrec la conservació i custòdia de l’Ermita de Sant Francesc de la font i, com a tal, és responsable de la clau, Llibre-crònica, inventari i arxiu de l’Ermita. És membre nat del Capítol Permanent (Articles 65é a 68é dels Estatuts). Elegit reglamentàriament ocupa el càrrec d’Ermità el Cavaller Josep Miquel Francès i Camús, que era ja Ermità en funcions uns anys abans.

És l’encarregat d’organitzar i ordenar la vinculació dels Cavallers amb els personatges històrics corresponents. Mantindrà un registre actualitzat de les trobes i les anirà assignant als nous Cavallers quan vetllen armes. És membre nat del Capítol Permanent (Articles 73é a 76é dels Estatuts).Anomenat com cal, assumeix les funcions de rei d’Armes de la Germandat el Cavaller Albert Sànchez-Pantoja i Domínguez.

99

CRÒNICA DELS CAVALLERS

La Saga de Guillem de Mont-rodon Milícia Templària de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

Luís Viciano I - Guillem de Mont-rodon 1997

Jesús Montesinos II - Guillem de Mont-rodon 1998

Carlos Ulldemolins Salvador III - Guillem de Mont-rodon 1999

Vicente Miralles Troncho † IV - Guillem de Mont-rodon 2000

Francisco Vicent Doménech † V - Guillem de Mont-rodon 2001

Joaquín Borrás Llorens VI - Guillem de Mont-rodon 2002

José Vicente Ramón Moreno VII - Guillem de Mont-rodon 2003

Miguel Angel Mulet Taló VIII - Guillem de Mont-rodon 2004

Javier Vicente Queralt IX - Guillem de Mont-rodon 2005

Juan José Monzonís Martínez X - Guillem de Mont-rodon 2006

Fernando Castelló Boronat XI - Guillem de Mont-rodon 2007

Francisco Toledo Lobo XII - Guillem de Mont-rodon 2008

Antonio José Gascó Sidro XIII - Guillem de Mont-rodon 2009

Àlvar Monferrer Monfort XIV - Guillem de Mont-rodon 2010

Federico García Moliner XV - Guillem de Mont-rodon 2011

Raúl Puchol Guinot XVI - Guillem de Mont-rodon 2012

José Gargori Vicent XVII - Guillem de Mont-rodon 2013

Arcadio Badenes Paús XVIII - Guillem de Mont-rodon 2014

José Vicente Ramón Segarra XIX - Guillem de Mont-rodon 2015

José Mª. Arquimbau Montolio XX - Guillem de Mont-rodon 2016

Vicente Sales Mateu XXI - Guillem de Mont-rodon 2017

Miguel Barrera XXII - Guillem de Mont-rodon 2018

Ramiro Izquierdo XXIII - Guillem de Mont-rodon 2019

Relació de Prohoms de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 - 1958 1959 - 1960 1961 - 1962 1963 - 1965 1966 1966 1967 - 1968 1969 1969 - 1970 1971 - 1972

FRANCESC MARTÍNEZ DÍAZ FERRAN HERRERO TEJEDOR RAFAEL RIBÉS PLA JOAN BOLUDA SEGUÍ VICENT ADSUARA PERIS JOSEPH FABREGAT PÉREZ JOAQUIN OLUCHA MARZA MANUEL PELÀEZ GAS DOMÉNEC TÀRREGA MOR ROBERT PÉREZ DE HEREDIA VALLE FERRAN SÁNCHEZ COLÓN (1) MANUEL BREVA NEBOT FERRAN SANCHIS SEGARRA FRANCESC VALLS GARCIA (2) LUIS BRAULIO ESCRIBANO EMILI OLUCHA ROVIRA

1973 - 1975 1976 - 1983 1984 - 1987 1988 - 1991 1992 - 1995 1996 - 1999 2000 - 2006 2006 - 2007 2007 - 2009 2009 - 2010 2010 - 2011 2011 - 2015 2015

MIGUEL MULET ORTIZ EDUARD MAS DEL RÍO (3) JOSEP LLUÍS ALÉ REVEST EMILI OLUCHA ROVIRA CARLES ULLDEMOLINS SALVADOR JOSEP GUILLEN FRANCO CARLES DEL RÍO DÍAZ (4) ENRIC PALAZÓN GRANCHEL VICENT MONTOLIO BELTRÁN LORENZO CASANOVAS GÓMEZ (5) JOSE A. BALFAGÓ CARBALLO (6) MARCO A. ESTEVE CANO (7) LUIS ORIA DOMÉNECH

* PROHOM HONORARI PERPETU: MANUEL SEGARRA RIBÉS (1) Per impossibilitat d’atendre el càrrec renuncià el 20-10-1965.

(2) Per assumptes familiars renuncià al càrrec el 09-09-1968.

(3) La modificació del estatus, aprovada el 15-05-1978, amplià la duració del mandat del prohom, fins llavors d’un any, a quatre.

(4) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de maig.

(5) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de Decembre.

(6) Ocupa el càrrec per renuncia del Prohom.

(7) Per assumptes personals convoca eleccions al mes de Gener.

100

Crida

Marxa

I Cantem de tot cor CAVALLERS DE LA CONQUESTA! La nostra unió nàix del voler arrelat que per Castelló sentim i la fundació lloem.

Tots en un grapat empenyats farem la Festa més gran, CAVALLERS!

Pit i fora! Tots al tall!

CAVALLERS DE LA CONQUESTA Lligant festa, fe i treball, enaltirem Castelló

II Vivint la gesta d’aquell gran Senyor Jaume Rei, l’honorem junt a sa bella muller Na Violant, per ser els primers benvolguts Reis Valencians i donar a Ximén fur per a mudar el vell Castelló baix, al Pla. III Camí de la Madalena revenint amb delit al cim pairal fugint de la pena seguirem al Capellà…

Complida ja la promesa farcits de goig i tradició les festes viurem per el naixement del casal de Castelló.

IV Enlairem les veus CAVALLERS DE LA CONQUESTA! Ambicionem tothora junts treballar per fer Castelló més sa per fer la ciutat millor.

Tots en un grapat empenyats farem la festa grossal, CAVALLERS!

Castelló de la Plana, 13 de gener de 1985.

La composició musical representativa de la Germandat és la “Marxa dels Cavallers de la Conquesta”, amb música de Miquel Mulet Ortiz i lletra de Roberto Pérez de Heredia i Valle. (Article 5é dels Estatuts de la Germandat)

Els SantsPatrons de la Germandat

Madonna Santa Maria del Lledó

Sant Jaume

Sant Cristòfol

desitja els castellonencs unes bones Festes de la Magdalena

i els invita a participar en les activitats culturals que patrocina (exposició de fotografia i ceràmica taurines, cicle de teatre, mostra folklòrica, etc.)

Gasset nº 5 - Isaac Peral nº 12 12001 CASTELLÓ Telf. 964 22 34 78 - Fax 964 26 02 71 www.davalos-fletcher.com