Crònica dels Cavallers Ed.74 Març 2023

Butlletí Informatiu de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

ANY XXXIX – Núm. 74, març de 2023

Edita: Germandat dels Cavallers de la Conquesta Apartat de Correus 565, 12080 Castelló de la Plana info@cavallersdelaconquesta.com www.cavallersdelaconquesta.org

Direcció i coordinació: Equip de redacció Crònica dels Cavallers

Texts:

Luis Oria Doménech

Selene Tarín i Alegre

Alejandra Sáez Sisamón

Santiago Calaforra Ramada

Carlos Martí Vicent

Fernando Sánchez Morán

Víctor Ignacio Palacio Bernad

Alicia López Bellés

Jaume Cristòfol Vicent Aguilar

Pablo Castellet Marqués

Albert Sánchez-Pantoja

Manuel Torada Calonge

Guillermo Babiloni de Montis

Jose Antonio Balfagó Carballo

Rubén Llansola Rico

Jose A. Javier Godes Pavón

Il.lustracions:

Lorenzo Ramírez Portolés

Fotografies:

MADO FOTOGRAFOS

Juan Pérez Miralles

Tomás Amat Artero

Jose Antonio Balfagó Carballo

Zoraida Martínez Rubio

Carla Benet Fabra

Araceli Gil Feliu

Raúl Weaver

Arxiu Històric Gerrmandat dels Cavallers

Disseny i maquetació: www.activapublicidad.es

Impressió:

Servei Gràfic Digital de la Diputació de Castelló

DL CS 347-1990

04 Salutació Amparo Marco

05 Salutació Josep P. Martí

06 Brancal

07 Comiat a la Cort 2020-21-22

08 Acta de nomenament

09 Na Violant d’Hongria 2023

10 Relació de Violants d’Hongria de la Germandat

11 Carla Sánchez Aranda – LXVI Reina Violant

d’Hongria

12 Na Dolça, Belén Cazalilla Piñana

14 N’Ermengarda, Míriam Hidalgo Cantavella

16 Na Eva, Lidia García Beltrán

18 Na Margarida, Beatriz Prades Barreda

20 Na Provençala, Marta Olaria Blanch

22 Na Rama, María Rodríguez Santamaría

24 Proclamació LXVI Violant d’Hongria

30 Regines de les Festes

31 Magdalena 2022

36 Centenari Lledó

37 Presentació a Mitjans

38 Sopar estival de la Milícia Templaria

39 Homenatge i nomenament del XXV Guillem de Mont-rodon

40 Recordant una Violant – Zoraida Martínez Rubio – Carla Benet Fabra

42 Memòries de Cort 2020-21-22

44 Fa dos anys, va fer un quart de segle la Germandat, 1996

48 L’any passat va fer un quart de segle la Germandat, 1997

50 La Germandat fa un quart de segle, 1998

52 “Entrar en terra de moros”

54 “Els Almogàvers a orient. Una gesta del segle XIV”

56 Homenatge a Tombatossals

57 La Llicència del Trasllat

58 Vetlla d’armes

60 9 d’Octubre

61 Homenatge i Benvinguda

64 Consell d’Honor

64 Cavallers que han encarnat a Jaume I

65 Capítol Permanent

65 Òrgans Complementaris

66 Saga Mont-rodon

66 Relació de Prohoms de la Germandat

67 Marxa i Crida

67 Els Sant Patrons de la Germandat

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura Esport

Salutació Salutació

El batec castellonenc

Enguany viurem les Festes de la Magdalena més desitjades i especials, després de diversos anys de pandèmia i de condicions climatològiques adverses. Aquesta Magdalena ha de ser la millor, l’edició en la qual ens bolcarem al carrer, compartint tota la festa, l’alegria i les emocions que ens caracteritzen com a castellonenques, com el poble unit que som.

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta són un dels millors exemples festius del relat magdalaner. Elles i ells configuren una de les més belles estampes de la nostra setmana gran. Des de l’escenificació històrica del Rei Jaume I i de Na Violant d’Hongria i les seues nobles Dones de Companya. En aquest col·lectiu es manté viva la història de la nostra ciutat, els seus orígens i la personalitat de Na Violant com una reina valenta i avançada al seu temps.

Cada any, cada Magdalena, podem gaudir de la participació dels Cavallers de la Conquesta amb les seues vistoses desfilades i aqueix entusiasme fester que els caracteritza. Són una part important del batec castellonenc, a més, treballen des de fa mesos en l’excel·lent resultat de les seues posades en escena, amb una indumentària meravellosa i bellíssima. Unes tradicions que, a més, dinamitzen el sector artesà castellonenc amb la reproducció de tèxtils històrics i d’ornamentació en brodat magistral. La recuperació de la indumentària històrica castellonenca és un fet permanent que aquesta entitat ha sabut protegir i promocionar.

Aquestes festes de la Magdalena seran les millors. Celebrarem una gran trobada castellonenca, vibrarem des de la primera explosió de la pólvora, amb el pas del Pregó pels nostres carrers, amb la veu i sentiment dels pregoners d’enguany, amb la desfilada de totes les gaiatas, sectors, entitats i més col·lectius que dibuixeu entre tots aquest gran mapa de les emocions què és la nostra Magdalena.

Com Alcaldessa de Castelló vull donar-vos les gràcies pel vostre treball, esforços i dedicació a unes festes que són la nostra millor bandera, la nostra identitat i la nostra història. Gràcies per la vostra presència i participació.

Magdalena Vitol!

Amparo Marco Gual Alcaldessa de Castelló

La Magdalena és festa, però també és història i en aquesta vessant és crucial destacar la participació activa de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta en les festes fundacionals de Castelló. Actes com el pregó, la romeria de les canyes i l’homenatge al Rei i Na Violant son part de la programació i esdeveniments que sempre compten amb un nombrós públic assistent.

Per això vull aprofitar per a felicitar a totes i tots els membres de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que, any rere any, treballen i s’esforcen per estar sempre present a les festes de Castelló.

Especialment a Na Violant d’Hongria que, aquest any, està representada per Carla Sánchez i Aranda, i com no, a les seues dones de companya: Belén Cazalilla i Piñana (Na Dolça), Miriam Hidalgo i Cantavella (N’Ermengarda), Lidia García i Beltrán (Na Eva), Beatriz Prades i Barreda (Na Margarida), Marta Olaria i Blanch (Na Provençala) i María Rodríguez i Santamaria (Na Rama). També cal fer extensiu aquest agraiment al prohom Luis Oria i al cavaller Javier Sánchez com rei Jaume I.

De vegades no parem atenció en la importància de les associacions, però el paper que juguen en el teixit social i festiu és molt valuós. En el cas de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta vull valorar el treball que realitzen per la defensa i conservació de les tradicions pairals de Castelló. A més a més, fan que els principis de l’honor cavalleresc del segle XII siguen compatibles amb la nostra societat actual fomentant valors com la solidaritat i la igualtat.

Per tot això, i com a president de la Diputació de Castelló, és tot un honor poder adreçar-me a totes i tots vosaltres per dir-vos: Gràcies.

Gràcies per la dedicació i ser una part tan important d’aquesta ciutat i la seua província.

José P. Martí Garcia

President de la Diputació de Castelló

En aquesta XXXIX edició de la Crònica dels Cavallers, tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres, cavallers i amics. A la fí d´aquest mandat, els meus ànims i els dels companys del Capítol Permanent, continuen forts, els objectius conquerits son molts i coneguts per tots vosaltres, però tornar a dirigir-me a vosaltres es gratificants, doncs des de l´any 2020, no hem tingut ocasió.

Les Festes de la Magdalena 2023, esperem la gran participació de cavallers que vestits d’època, acudireu a l’Homenatge al Rei Jaume I,al Pregó i a l’Homenatge a Na Violant. Amb la vostra participació, continuarem mostrant a la societat de Castelló, la cohesió i germanor que es viu dins de la Germandat dels Cavallers. Tenim que recordar el jurament que cada any es fa, en el moment de la Jura de la Vetlla d´Armes, en el que lliurement cada Cavaller es compromet amb la història de Castelló i també a participar a les activitats programades per la Germandat.

Fa unes setmanes, tornàrem al Teatre Principal de Castelló, per Proclamar per a l’any 2023 a la senyoreta Carla Sánchez i Aranda, com la LXVI Regina Violant d´Hongria acompanyada de Beatriz, Belen, Lidia, Maria, Marta i Míriam. Un any més la gent jove de la Germandat i de Castelló, han contribuït a que esta festa , pugue ser més atractiva a la joventut de Castelló, com bé es va poder vore als salons de l´Hotel Jaime I de la nostra ciutat. Això ens mostra, que la Germandat continua sent atractiva per a la joventut i a la societat de Castelló, mostrant la nostra capacitat de generar cultura, tradició i festa. En estes properes Festes de la Magdalena, si la plutja ens ho permet, tornem a estar presents al centre de Castelló, a la Plaça Tetuán com ja es costum, lloc on podrem compartir experiències, festa i tradició. Enguany el tresorer de la Germandat En Javier Sánchez i Domènech, encarnarà la figura del volgut Jaume I, a la totalitat d’actes on la Germandat participarà i especialment al Pregó, Romeria, Processó de gaiates i Homenatge a Na Violant. A lloms del seu cavall, recorrerà tota la ciutat, llegint la Llicència de Trasllat amb orgull i responsabilitat. En la desfilada del Pregó, també tindrem l’honor que ens acompanye el XX Guillen de Mont Rodó de la Milícia Templària de la Germandat En Juanjo Carratalà. No vull oblidar-me de la valuosa Esquadra d´Honor encapçalada pel nou Alferes Victor Ulldemolins Ureña, que sempre acudeixen on el Capítol es crida, sense oblidar el seu jurament de lleialtat a la Germandat. També vull destacar als Tambors i Bombos de Combat “Desperta, Ferro!”, ja sou un referent, por el vostre saber fer, allà on aneu sols o acompanyats de la Germandat, com sempre al Pregó i a la resta d’actes de la setmana de Festes A tots vosaltres cavallers, amics i familiars, des de el capítol vos desitgem unes bones Festes i vos demanem que participeu activament als actes organitzats per la Germandat i que compartiu temps i espai a la carpa que tindrem, per poder engrandir a la Germandat i a les Festes de la Magdalena.

Fadrell!!

Luis Oria Doménech

Cavaller Ramon d’Oriols

Prohom

Comiat a la Cort 2020-22

Estimada Maria, es hora de acomiadar-nos de tu i de la teua magnifica Cort, les teues fidels Dones de Companya, Noelia, Sofia, Alicia, Andrea, Carmen i Berta.

Si buscara sinònims de Germandat trobaria amistat, simpatia, concòrdia……, si els buscara de Responsabilitat trobaria deure, compromís……. però perfectament cadascun d’aquests termes podria definir-se amb una imatge vostra.

Durant aquest trienni heu demostrat que sou Germandat i, l’heu representada amb una gran i total Responsabilitat.

Mai us va faltar un somriure, ni us van flaquejar les ganes, ni us va vèncer el cansament. No heu defallit ni claudicat a les dures “inclemències” socials o meteorològiques, ni davant cap altra adversitat. Sou digne exemple per a tots aquells, que com ara ja per sempre vosaltres, formem part de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

No puc afegir res més que un sincer i etern GRÀCIES.

Actes de les reunions extraordinàries del Capítol Permanent de la Germandat

dels Cavallers de la Conquesta

data, 7 de juliol i 10 d´agost de 2022

A la Vila de Castelló de la Plana, sent les 19:30 hores de les dates dalt esmentades, es reuneix en sessions extraordinaries el Capitol Permanent sota la presidència del Prohom, En Luis Oria i Domenech.

Día 7 de juliol; Oberta la sessió pel Prohom, es passa a tractar l’únic punt de l’Ordre del Dìa, la designació de Na Violant d’Hongría 2023, sent elegida la senyoreta:

Carla Sánchez i Aranda

Día 10 d’agost: feta la presentació de les candidatures i l´exposició de les diligències efectuades, es procedeix a la corresponent votació per tal d’elegir a les sis senyoretes que formaràn la Cort d’Honor de Na Violant d´Hongria 2023, resultant elegides les que a continuació es relacionen: Srta. Belén Cazalilla i Piñana, qui representarà a Na Dolça

Srta. Miriam Hidalgo i Cantavella, qui representará a N’Ermengarda

Srta. Lidia García i Beltrán, qui representarà a Na Eva Srta. Beatriz Prades i Barreda, qui representarà a Na Margarida

Srta. Marta Olaria i Blanch, qui representarà a Na Provençala

Srta. María Rodríguez i Santamaria, qui representarà a Na Rama

Per castelloneres, per ser portadores de valors que guarneixen la seua natural bellesa i per ser nascudes a la llar d’una familia ben arrelada a les nostres tradicions pairals. No havent més punts a l’Ordre del Día a tractar, el Prohom les va donar per finalitzades amb el crit de FADRELL.

Signe la present Acta i com a Secretari done fè del seu contingut amb el vist-i-plau del senyor Prohom.

Laude Arbitral de Na Violant D’Hongria

Nos, Violant, Regina d’Aragó, he escoltat les raons del Rei i l’Infant, pel desig de mantenir els llocs guanyats; he pregat Déu i la Madonna Santa Maria, i he demanat Consell a Pere, Arquebisbe de Tarragona, a fra Arnau, Bisbe de València, a Ximén Peres i altres savis per encertar en la meua sentència.

Per això, Nos, Violant, Regina d’Aragó, diem: que el Senyor Rei done a l’Infant Pere deu mil sous per a custodiar amb soldats aquells Castells, i d’entre ells cinc per al de Castelló.

També diem: que es guarde i ratifique la població que va establir el Senyor Rei en eixos castells, entre els qui és el de Castelló, tal com es va signar i dur a terme, però de manera que es puga fer de nou si fóra necessari per algun fet que ho aconsellara i açò amb el nostre voler i assentiment.

Finalment diem: que aquests acords han de ser per a sempre, de manera que no ho derogue ningú.

Nos, Violant, Regina d’Aragó, ho diem i manem.

Donat el VI de les Calendes de Març a l’Any del Senyor 1248.

El Secretari El Prohom

En Carlos Martí i Vicent En Luis Oria i Domenech

Relació de Violants d’Hongria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

Carla Sánchez Aranda

LXVI Reina Violant d´Hongria

1957 - SALOMÉ CALDUCH BELLIDO

1958 - ROSARIO FONOLLOSA GARCIA

1959 - ANA MARÍA ALEGRET COLOM

1960 - MARI CARMEN ALÉ ALTAVA

1961 - ANA MARÍA MARTÍ RODRÍGUEZ

1962 - ROSA VARELLA FRANCH

(Un dol familiar l’impedí exercir la seua representació)

INÉS BARREDA MAS

1963 - ROSA MARÍA SÁNCHEZ YARTO

1964 - ROSA MARÍA GÓMEZ LLOPIS

1965 - MARI CARMEN CELDA MORENO

1966 - Mª LLEDÓ SANCHIS SEGARRA

1967 - Mª LUISA PELÁEZ DE CRUELLS

1968 - Mª PAZ SANCHEZ YARTO

1969 - CONCEPCIÓN VIÑALS GARRIGUES

1970 - ELENA RODRíGUEZ RIPOLLÉS

1971 - Mª TERESA ROYO FABREGAT

1972 - MARTA JUNCOSA GASCÓ

1973 - Mª ELENA MULET PASCUAL

1974 - Mª OBDULIA PÉREZ SALVADOR

1975 - Mª ASUNCIÓN ADSUARA SEGARRA

1976 - Mª LLEDÓ CROS PEREZ-MELERO

1977 - SILVIA DOLS NICOLAU

1978 - Mª PILAR PASCUAL DE LA TORRE

1979 - PERLA FLORS GALLO-ALCÁNTARA

1980 - VERÓNICA DAUFFÍ RIBES

1981 - MARIELA FALOMIR MARISTANY

1982 - ESTER CASTELLANO PERIS

1983 - BERTA BERNAD RINCÓN

1984 - Mª CARMEN PUIG BALAGUER

1985 - BLANCA MARTÍNEZ TOMÁS

1986 - AMALIA GÓMEZ LAUTERIO

1987 - SILVIA PITARCH FRANCISCO

1988 - Mª JOSÉ MARTÍ FORTEA

1989 - MARÍA LLOPIS RAMBLA

1990 - PILAR CHIVA JORDÁ

1991 - PALOMA RIPOLLÉS BASCO

1992 - BÁRBARA BREVA VALLS

1993 - MARTA VICENTE NINOT

1994 - MARÍA MONFORT VALLS

1995 - ZAYDA JIMÉNEZ GUILLAMÓN

1996 - Mª JOSÉ FABREGAT CAMPOS

1997 - ZORAIDA MARTÍNEZ RUBIO

1998 - CARLA BENET FABRA

1999 - REYES GIL TRILLES

2000 - LALA CANELLA PAMIES

2001 - RUTH MAS RAFELS

2002 - SILVIA ARACIL DOLS

2003 - CARLA BABILONI BABILONI

2004 - DIANA PLANCHADELL ROVIRA

2005 - ANA VALBUENA ROIG

2006 - MARTA CALABUIG PASCUAL

2007 - BELÉN BOIX DOMÍNGUEZ

2008 - ELENA LLORENS CORTÉS

2009 - SAMANTHA MORENO VERCHILI

2010 - ALEJANDRA LLOPIS TIRADO

2011 - ESTEFANÍA BARTOLL MOYA

2012 - CARMELA CUEVAS SAUNDERS

2013 - MARTA FONT RAMOS

2014 - MELINA QUERAL LLACH

2016 - ANDREA BARRERA RIBÉS

2016 - MARTA TENA SOLER

2017 - MARINA REDÓ FORTANET

2018 - ANA GOTERRIS ESTRADA

2019 - ANDREA SÁNCHEZ VERCHILI

2020-21-22 - MARÍA TORRES CLARAMONTE

2023 - CARLA SÁNCHEZ ARANDA

Violant, Reina.. que com afillada del Sant Pare viatjaria

Des d´ondades planures, verdoses, danubianes I, en la més benvolguda muller, es convertia Tot just, en arribar a les terres catalanes, Del primer Jaume, d´Aragó i de Mallorca, el Rei Amo de Barcelona, d´Urgell i Montpeller, Fins al seu costat guanyar per a la Història, amb llei, De Reina Valenciana, el títol primicer.

Fidel amant, esposa sens taxa i exemplar, Coratjosa donzella, companyona valent, Amb prudència i judici quan calgué consellar, Que restà prop de Jaume, son espós, de bon grau I mai se´l deixaria, ni en combat ni en la pau

Per la gran virtut i humilitat que en ella havia Sempre fou de tots els seus vassalls Reina i Aimia.

Fragment del Poema a Violant d’Hongria.

Autor: Roberto Pérez de Heredia i Valle

Belén Cazalilla Piñana

Na Dolça

És Na Dolça cambrera fidel, com totes útil, servicial, de bon cor,traç airós, diligent, La joia de la llar reial.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya”

Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Míriam Hidalgo Cantavella

N’Ermengarda

Ermengarda deu fadar, la Reina la volgué tant, que li deixà per llegat el mantell persa de l´aixovar.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya”

Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Lidia García Beltrán

Na Eva

La coneixem per Na Eva, nodrissa dels fills de Violant, el Rei Jaume per els seus serveis la va heretar.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya”

Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Beatriz Prades Barreda

Na Margarida

Fou Na Margarida consort de Dionís, serví a la Regina fins que va morir.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya”

Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

Marta Olaria Blanch

Na Provençala

Digna d’admirar, Na Provençala, dama seua la va fer Violant, les cases d’un moro de València per mèrits els Reis li van donar.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya”

Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

María Rodríguez Santamaría

Na Rama

Na Rama, mestressa formal de la infanta principal, bens del rei ne rebrà un feix perquè s’ho mereix.

De la Marxa de Seguici “Dones de Companya”

Música de Miguel Mulet Ortiz, lletra de Roberto Pérez de Heredia Valle

LXVI

omençava un dia esplèndid i de suau temperatura primaveral, com si haguera sigut encarregat a la carta. Ja de bon matí els membres del Capítol Permanent maldaven per donar els últims retocs en la preparació del Teatre Principal per al major esdeveniment anual, la Proclamació de la seua Violant per al present 2023.

A la vesprada, a les portes de l’Excm. Ajuntament de la ciutat, anirien acudint tots aquells membres de la Germandat que anaven a intervindre en el festeig que acompanyaria a les noves dames de la nostra cort, les quals, vestides amb les seues belles peces medieves arribarien visiblement emocionades als voltants del consistori municipal.

La comitiva arrancaria la seua marxa cap al Teatre Principal abrigallada a banda banda dels principals carrers de la ciutat, per centenars d’amics, familiars i curiosos castellonencs forasters, que advertits pel retronar dels tambors bombos de la nostra secció Desperta Ferro, acudien al pas de tan bella desfilada.

Ja a les portes del Teatre, l’arc d’espases de l’Esquadra d’Honor, rebria una a una a les belles dames de la Cort la seua majestuosa Violant, les quals després de les fotos de rigor, ocuparien les seues localitats en la llotja d’honor de platea, igual que la multitud de convidats, que abans s’havia amuntegat a les portes de l’edifici per a no perdre’s detall de l’entrada ni de cadascun dels enlluernadors vestits. Començava l’acte de la Proclamació de Carla i les seues Dones.

Per a donar principi a l’acte, el presentador convidava a guardar un minut de silenci per tots aquells membres cavallers que en aquests anys de pandèmia, des de l’últim acte en aquest mateix lloc, ens han deixat. Diversos membres del Cabildo abandonarien els seus quefers entre bastidors per a eixir a l’escenari mostrant el respecte concorde a aquest moment. Descansen en Pau.

Jose Antonio Balfagó, presentador de l’acte donaria pas a la primera part de l’esdeveniment, l’actuació a càrrec del grup musical Udiva, format per Jaume Pallardó, Gloria Aleza i Juanfran Ballest. Udiva és el nom antic del riu Millars pot significar“aigua sagrada”. També és el nom triat per a aquest projecte musical basat en composicions originals i temes tradicionals de la mediterrània oriental. Un espectacle digne d’escoltar i, d’aquest gran esdeveniment.

A baix el teló perquè ràpidament els membres del Cabildo preparen l’escenari.

S’alça novament el teló. La llum sobre el casc del Rei, els clarins anuncien amb la seua crida l’inici de la segona part, la Proclamació de Na Violant la seua Cort. En primer lloc puja a l’escenari el Penó de la Conquesta escortat per dos cavallers templers, José Soto i Manuel Torada. Seguidament l’Esquadra d’Honor aniria ocupant els seus llocs darrere de les cadires que ocuparà la nova cort. Seriosos,enlamesuraqueerapossiblei,mantenintuncomponiment que prompte desapareixeria, pugen a l’escenari els xicotets patges Ian, Axel iThiago, portadors de la banda de proclamació, el pergamí la rosa cavalleresca. No oblidarien cap la salutació al casc del Rei i al Penó de la Conquesta en el moment d’arribar a l’escenari, l’havien practicat a consciència.

Era el torn que el presentador anara anunciant a cadascuna de les Dones de Companya de la nostra reina, les belles roses de la Germandat, Míriam Hidalgo Cantavella - N’Ermengarda, Belén Cazalilla Piñana - Na Dolça, Beatriz Prades Barreda - Na Margarida, Lidia García Beltrán - Na Eva, María Rodríguez Santamaría - Na Rama i, Marta Olaria Blanch - Na Provençala. Una a una anirien ocupant les seues posicions en tots dos flancs del tron reial.

S’anunciaria llavors la presència en l’escenari del senyor Secretari, Carlos Martí, qui donaria lectura a l’Acta de Nomenament de

Na Violant 2023. Després de la lectura d’aquesta, el Prohom acompanyat del patge Thiago, descendiria al pati de butaques fins a la llotja principal on esperava nerviosa Carla, acompanyada dels seus pares i de l’Alcaldessa Amparo Marco. Atorgada la rosa cavalleresca, “arrabassada” al xicotet portador, era el moment

d’anunciar a tots els presents l’entrada de la que anava a ser proclamada, precedida per la crida de clarins, la Violant d’Hongria 2023, la senyoreta Carla Sánchez Aranda. Sostenint la rosa tremolosa per l’emoció en una mà i, acompanyada pel Prohom, Carla aniria avançant pel corredor central victorejada

i aplaudida per la multitud somrient, amics i familiars. L’emoció embargava a la jove castellonenca. Una vegada en l’escenari, tornant-se al públic saludaria contenta i somrient a aquest, el qual continuava amb el llarg aplaudiment iniciat feia ja diversos minuts. No crec que poguera descriure el cúmul d’emocions i sentiments que en aqueix moment recorrerien el cor de la nostra reina. Era el seu moment, havia arribat….i no era més que l’inici del seu gran any.

21 fragoroses salves acompanyarien el moment en què el Prohom realitzava la imposició de la banda, fins a aqueix moment custodiada pel jovenet patge i, també l’ofrena als seus peus per part del Secretari, de l’Acta de Nomenament llegida i signada per tots els membres del Cabildo. Continuant amb les ofrenes, Hèctor Prades, Maestre de la Germandat, acompanyat per dos joves cavallers de

l’Esquadra, depositaria al costat de l’Acta, una espasa sobre fusta gravada, en mostra de respecte afecte.

Era moment per als torns de paraula, en primer lloc la Mantenidora de l’acte, Pilar Escuder Mollón, Tinent d’alcaldia de la nostra ciutat i, Na Jordana proclamada per l’última Cort, degut a la seua implicació, simpatia i afecte cap a nostra Germandat. Emotives paraules entre les quals cal destacar la seua brillant descripció del paper de les dones en l’epoca medieval, sobretot de les reines com la figura de Violant d’Hongria, per a la història del nostre país, la nostra terra i, per suposat del nostre Castelló.

Abans d’abandonar l’escenari, el Prohom de la Germandat va voler obsequiar-la amb una placa commemorativa del seu nomenament com a Mantenidora, agraint a continuació, en el seu torn de paraula, la seua intervenció assistència a aquest esdeveniment i, la seua dedicació afecte a la Germandat.

El Prohom no acabaria la seua intervenció sense requerir a tots els socis, la continuïtat de la seua implicació en la nostra associació, gràcies a la qual, la Germandat continua sent exemple de tradició i orgull pels costums i la història, d’aquesta la nostra terra. A continuació es va donar inici a la tercera part i final, la desfilada de les belles donzelles proclamades, fins a l’estàtua del Rei Jaume I, baix la que dipositarien cadascuna la seua rosa cavalleresca amb motiu del seu personal homenatge.

Jose A. Javier Godes Pavón Cavaller Jofre de Rocabertí

Regines de les festes de Castelló Fira iFestes de la

Magdalena

2023

Srta. Selene Tarín i Alegre

Regina de les festes de Castelló

Estimats amics i amigues de la Germandat dels Cavallers; Ja falta poc perquè els nostres carrers s’òmpliguen de música al ritme de la dolçaina i el tabal, les mascletaes, la ofrena a la nostra mareta, i per a veure la il·lusió en la gent que estimem les nostres festes i les nostres tradicions.

Des de la Germandat feu un treball admirable durant tot l’any per la nostra festa, per això vull desitjar-vos que passeu unes bones festes de la Magdalena i que estiga plena de moments inoblidables.

¡MAGDALENA!

Amb estima,Selene.

Srta. Alejandra Sáez i Sisamón

Regina infantil de les festes de Castelló

Estimats amics de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, com a Reina Infantil de les Festes de Castelló, em sent molt il.lusionada d’escriure unes paraules en el vostre llibre.

Estem molt a prop de viure les que són ‘les millors festes del Món’, de segur que tota la Germandat junt a Carla i les seues

Dones de Companya, gaudiureu d’elles moltíssim!

Carla, de segur que aquest any serà inoblidable per a totes nosaltres. Espere que disfrutes cada segon com si siguera l’últim!

Salutacions

Alejandra Sáez i Sisamón

Magdalena 2022

unes festes marcades per la fi de la pandèmia i la pluja

L’expressió “fa un dia de Magdalena” amb molta arrel a la capital de la plana, no era digna de menció en les festes de 2022. Va ser una Magdalena on l’oratge va ser l’enemic més cruel després de dos anys sense festa, a causa de la pandèmia de la covid-19.

Un primer cap de setmana on l’aigua va guanyar al pregó

El primer acte va celebrar-se en caure la nit a la plaça de Tetuán amb la inauguració de la carpa, un acte que dona el tret d’eixida a la festa en la germandat amb la celebració del nostre lloc distingit al centre de la ciutat. La pluja, no tan intensa de la vesprada, també va suposar l’inici d’una novena passada per aigua. La festa va comptar amb representants del món públic i privat com l’Excm. President de la Diputació de Castelló Josep Pasqual Martí i el gerent de Lexus Javier Arrando, que van ser distingits amb la imposició de la brusa de cavaller de la germandat.

Na Violant les dones de companya van donar la benvinguda simbòlica a una amiga de la germandat. Les xiquetes van retre homenatge a Pilar Escuder, regidora de turisme i ermites, com a

“Na Jordana”. D’aquesta forma es prestava reconeixement a una figura política que davant de tot havia sigut una persona propera a l’associació i amb una vinculació cada vegada més intensa i estreta. Al dissabte la pluja va ser la més intensa dolorosa protagonista, després d’agafar forces en un esmorzar de germanor tota la germandat va preparar-se per a participar en el primer dels actes oficials.Peratotesitotssuposavatornaraposar-seunaindumentària que va quedar guardada per dos anys durant la pandèmia. La pluja no donava treva i tota la germandat va desfilar malgrat l’oratge. Veïnes i veïns de Castelló protegits amb impermeables i paraigües eixien al pas per a veure com l’aigua no era rival per a l’esperit de festa de tota la gent que forma part de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Baix la pluja, i amb uns moments en record de la pandèmia les víctimes de la guerra, es va procedir, sota l’estàtua

d’en Jaume I, a la lectura de la llicència de trasllat. Malgrat l’emoció del primer acte, la pluja es va fer cada vegada més intensa, i a poques hores abans de començar el pregó, aquest quedava suspés per la climatologia. Representants de la germandat van acostar-se al centre i en un acte agredolç van sentir la lectura del pregó des del balcó de l’Ajuntament a la plaça Major. El sol tampoc va fer acte de presència al primer diumenge de MagdalenaontotelpobledeCastellómarxaenromeriadesdelcentre de la ciutat fins a l’ermita de Santa Maria Magdalena, en un acte de fe tradició pairal. La pluja sempre amenaçant, va ser tan intermitent com els tolls del camí. Tot i això, tant la Germandat va poder complir amb la tradició, interrompuda dos anys per la pandèmia. L’íntim, però emotiu acte d’imposició de bandes inaugurava els actes de la vesprada. Per a les dones de companya havia sigut una llarga espera per a rebre la banda de Cavallers en les festes de la Magdalena. Posteriorment, la germandat va estar present en la celebració de les tres caigudes prèvia a l’acte de tornada. Ja estava iniciada la desfilada de tornada quan el cel va obrir-se per a descarregar l’aigua amb més força que mai. Familiars, cavallers veïns feien un esforç per cobrir al seu pas a Na Violant i a les seues de companya per tal que no es feren malbé els seus vestits per la cortina d’aigua que queia sense pietat sobre la gent.

La pluja, el convidat no desitjat

La pluja que havia fet tant de malbé el cap de setmana, no va parar, el dilluns de Magdalena, els xiquets i xiquetes de Castelló no van poder eixir al pregó infantil i va haver de cancel·lar-se l’acte. Els

més xicotets de la germandat van poder comptar a la carpa amb l’animació de Trobadorets, la pluja podia caure, però no l’ànim dels més menuts, que van passar-ho d’allò més bé. A la vesprada, Na Violant participava en la cocatedral de Santa Maria de l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó organitzada per la gaiata 7‘Cor de la Ciutat’.

Fins al divendres la pluja va continuar present com un convidat no desitjat que apareixia de forma intermitent. Allò no va impedir fer les tradicionals visites a entitats de Castelló la participació en les bodeguetes d’alguns mitjans de comunicació.

Almenys el dimecres l’oratge va donar un descans perquè tota la Germandat tornara a desfilar pels carrers de Castelló de la Plana per a retre homenatge a Na Violant d’Hongria a la plaça que porta el seu nom. Davant nombrosos castellonencs, les representants de les festes, autoritats de Castelló, València i Alacant, van llegir-se els versos de Miquel Peris Rafael Lloret.

Dissabte d’ofrena i diumenge de Sol

No va ser fins al dissabte 26 que el mal oratge ja es rendia i deixava pas a un cap de setmana emotiu i vibrant de festa. Era el dia de l’ofrena, moment on ens festers, escoles i famílies castelloneres fan un tribut de flors a la patrona de la ciutat de Castelló de la Plana en la Basílica de la Mare de Déu del Lledó. Grans i menuts llueixen un any les seues indumentàries regionals per a retre aquest homenatge floral a Santa Maria.

La Germandat de Cavallers de la Conquesta no va ser menys en aquesta fita religiosa van desfilar pels carrers de Castelló. Els paraigües al carrer amb temor d’una nova jornada amb pluja i les mascaretes verdes dins de l’església per les mesures de prevenció de contagi de la covid, marcaren les fotos d’una singular ofrena.

El diumenge l’astre rei ja va ser protagonista, i amb ell va tornar la festa dels xiquets. Tota la localitat va congregar-se als carrers que allotjaven el nou recorregut del Pregó Infantil per a celebrar amb els més menuts la festa Magdalenera. Rialles de xiquets, caramels i el bon oratge marcaven el pas de la desfilada. Els més menuts de la germandat van participar de la cavalcada, llançant des del carruatge llepolies i saludant a amics i veïns. Van gaudir tant com si foren uns reis mags que repartien al seu voltant alegria i felicitat. Després de l’esdeveniment esportiu de la Volta a Peu a Castelló en el XXI Trofeu Lluís Adsuara era hora de celebrar el tradicional concurs de paelles a l’ermita de Sant Francesc de la Font. Tot i que el cansament feia ja els primers senyals de presència entre els socis, no van voler faltar a la fita gastronòmica en germanor amb companys de totes les edats per a gaudir de la bona companyia mesurar les seues habilitats culinàries.

En caure el sol començava el moment d’acomiadar les festes de la Magdalena, les llàgrimes van ser les inevitables protagonistes en unes xiquetes que havien viscut un regnat inusualment llarg i havien demostrat més que sobradament haver estat a l’altura

dels esdeveniments. Però com la festa no havia acabat, tota la Germandat va acompanyar els ens festers de Castelló per a acomiadar les festes com toca: a la plaça Major de Castelló. El Magdalena Vítol des del balcó de l’Ajuntament posava fi a 9 dies de festa que ja donaven pas a pensar en la Magdalena 2023. Les festes de la Magdalena 2022 van ser una fita dura d’aconseguir: tant Na Violant Maria Torres com les seues dones de companya Srta. Noelia López (Na Dolça), Srta. Sofía de Zayas (N’Ermengarda), Srta. Alicia López (Na Eva), Srta. Andrea Molés (Na Margarida), Srta. Carmen Valmaña (Na Provençala) i Srta. Berta Cayuela (Na Rama) van viure tres anys representant la història fundacional de Castelló amb virtuts dignes de lloança com la perseverança, el coratge i l’estima per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Fadrell!

Santiago Calaforra Cavaller Jaume Montpalau

Centenari

Lledó

LA GERMANDAT AL CENTENARI DE LA PROCLAMACIÓ CANÒNICA I PONTIFÍCIA DE MADONNA SANTA MARIA DEL LLEDÓ COM A PATRONA DE CASTELLÓ.

“Per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol...”, la Invocació dels Sants Patrons eixa aclamació que tant identifica la Germandat, que ens defineix com a cavallers, com a entitat i com a part de la societat castellonenca, no seria possible sense un esdeveniment fonamental que ens identifica com a poble : la Proclamació canònica i pontifícia de la Mare de Déu del Lledó com a Patrona de Castelló, un dia 8 de novembre de 1922, pel que fora cap de l’Església Catòlica Cap d’Estat de la Ciutat del Vaticà, el Sant Pare En Pius XI.

El passat 8 de novembre de 2022, amb motiu del Centenari d’aquest esdeveniment, la Vila de Castelló va rebre, breument, a la seua Mare, qui va ser envoltada per milers dels seus fills a la Plaça Major. Conclosa la Santa Missa, oficiada a la Co catedral de Santa Maria per l’Excm. i Rvdm. Bisbe de la Diòcesi de Sogorb-Castelló, En Casimiro López Llorente, la Lledonera va partir cap a sa casa, la magnífica Basílica erigida al seu honor on, el diumenge 13 de novembre, va tindre lloc la Missa Pontifical.

En ambdós esdeveniments va estar present la Germandat. El dia 8 de novembre, amb alguns cavallers “infiltrats” a la representació d’eixos hòmens que vesteixen brusa negra i pantaló de mig ample i que, discretament, escorten la Nostra Mare portant el Pal·li de

Presentació a Mitjans

respecte; i el diumenge dia 13 de novembre, amb l’assistència a la Missa Pontifical del Prohom, Secretari i Cronista de la Germandat, ostentant eixa doble condició de Cavallers i Pal·liers.

I es que no cal oblidar mai qui va ser el fundador dels Pal·liers de la Basílica de la Mare de Déu del Lledó: com li deia el seu benvolgut amic i cavaller, en Miquel Soler i Barberà, “un homenàs, castellonenc castellonero; un cavaller de cap a peus. De cor gran i humor inigualable. Sempre seriós per a les coses que importaven. Sembrador de bondat, savi sense doctorats i fervent catòlic”. Eixe era el primer cavaller En Carròs, Paco Vicent, Quiquet de Castàlia.

Un homenàs a qui un servidor hui recorda amb estima afecte, que amb tres anyets i sis pams d’alçada, portant una brusa que a dia d’avui no és més gran que mitja fulla de periòdic, agafava de la mà durant la Processó de les Festes en Honor a la Mare de Déu del Lledó mentres portàvem el Pal·li de respecte.

Així que, cavallers tots, quan a la invocació dels Nostres Sants Patrons respongueu el crit de Fadrell!!, recordeu com Castelló va erigir Patrona a la Nostra Mare, Madonna Santa Maria del Lledó, i com l’amor per Ella va aplegar a la Germandat. Fadrell!!!

Carlos Martí i Vicent Secretari - Cavaller Alfons Llanos

Els salons Nodo de l’Hotel Jaume I de la nostra ciutat va ser el lloc triat per a la Presentació a Mitjans de la Violant 2023, Carla Sánchez Aranda les seues Dones de Companya. En aquest acte es presenta “en societat” a les noves senyoretes que al llarg del present any fester, representaran la figura de Violant d’Hongria i les dames de la seua cort.

A més dels propis mitjans de comunicació, familiars socis cavallers, van acudir a l’acte diferents representants de les gaiat aes agermanades, dels ens vinculats festers, així com una important representació del Consistori municipal, encapçalat per la senyora Alcaldessa Amparo Marco. També acudiria a l’acte Carmen Molina Ramos, Reina de les Festes 2020-22.

En primer lloc, van pujar a l’escenari les representants de la Cort 2020-2022, a les quals, i en senyal del profund respecte i afecte que els que formem part de la Germandat els professem, el Prohom els va fer lliurament del detall de la rosa cavalleresca.

Era el torn de pujar a l’escenari per a les noves representants en aquest nou cicle fester. Una a una, sota l’arc d’espases de l’Esquadra d’Honor, anirien ocupant el seu lloc i, en el centre d’elles, Carla, nostra recentment electa Violant.

María Torres Claramonte, Violant 2020-2022, va imposar la insígnia de la Germandat a la seua successora alhora que es fonien en una fort afectuosa abraçada, carregada d’ànim i bons desitjos.

A continuació, cadascuna de les Dones de Companya de la cort sortint, imposaria la insígnia a aquella senyoreta que durant aquest any representaria a aqueixa mateixa dama medieval que elles havien representat amb orgull i gran responsabilitat.

En el torn de paraula, Amparo Marco remarcaria la importància de la Germandat a la ciutat de Castelló, en el manteniment de les tradicions i, el record de la història de la nostra terra. Per a Carla va tindre paraules d’ànim força en l’inici de la seua marxa com a màxima representant d’aquesta associació i, per a María Torres, paraules d’agraïment per la seua excel·lent trajectòria al llarg d’aquests tres anys viscuts, personificant la figura de la nostra reina magiar, destacant la seua completa dedicació i lliurament.

Després de les paraules del Prohom i la invocació conjunta als Sants Patrons, per les dues Violants presents, es va donar pas a un xicotet còctel com a celebració final de l’esdeveniment.

dels Cavallers

Crònica

Sopar estival de la Milícia Templària

La Milícia Templaria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta va celebrar el 30 de juliol de 2022 en els salons del Real Club Nàutic de Castelló el seu tradicional sopar estival. En aquest esdeveniment, com és costum, va ser presentat als membres de la Milícia al qual serà el XXV Guillem de Mont-rodon. El triat per a representar durant l’any 2023 el paper de tutor, protector i educador del Rei Jaume I ha sigut Juan José Carratalá Carratalá, productor, compositor, director d’orquestra i professor superior de saxofon pel Conservatori de Música de València.

Al sopar van assistir, acompanyats de les seues parelles, el XXXIV Guillem de Mont-rodon, Manuel Torada, i els membres de la Milícia Templera. Entre tots van brindar una afectuosa benvinguda al pròxim Guillem de Mont-rodon.

A l’hora del café, el Maestre de la Milícia Templera, Fernando Sánchez, va prendre la paraula per a donar la benvinguda a Juanjo Carratalá i li va animar a gaudir de la Milícia i de tots actes en un any tan important per a la Germandat. Posteriorment se li va imposar la insígnia d’or i plata de la Milícia Templera al nou Guillem de Mont-rodon, que, visiblement emocionat, va agrair a tots els assistents la seua designació va expressar el seu desig de gaudir de l’experiència.

Després els assistents van poder gaudir d’una animada sobretaula fins a la matinada.

Fernando Sánchez Morán. Cavaller Pere d’Alcalà.

Dissabte passat 14 de gener la Milícia Templaria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta va celebrar, com és tradició des de 1997, la seua gala anual per l’Homenatge i nomenament del XXV Guillem de Mont-rodon, el Mestre Templari, tutor, educador, conseller i protector de l’infant i futur rei Jaume I. El designat per a ostentar el càrrec durant l’any 2023 va ser Juan José Carratalá Carratalá, productor, compositor, director d’orquestra i professor superior de saxofon pel Conservatori de Música de València. La gala, de vestit de nit per a elles d’etiqueta o vestit fosc per a ells, va tindre lloc en els salons de l’Hotel Llum, engalanats i ambientats per a l’ocasió amb motius templers i medievals. Els membres de la Milícia Templera van rebre en l’hall de l’hotel als convidats autoritats, encapçalats per la regidora de Turisme Donya Pilar Escuder Mollón en representació de l’equip de govern. Na Violant d’Hongria 2023, Carla Sánchez Aranda, acompanyada de la seua Cort d’Honor, Belén Cazalilla Piñana, Míriam Hidalgo Cantavella, Lidia García Beltrán, Beatriz Prada de Conflent Barreda, Marta Olaria Blanch i María Rodríguez Santamaría.

A l’acte també van assistir el Prohom de la Germandat amb la seua esposa, Don Luis Oria i Eva Masip, destacats membres del Capítol Permanent i del Consell d´Honor acompanyats de les seues esposes. No van faltar a la cita Na Violant d´Hongria 2020, María Torres Claramonte, acompanyada de part de la seua cort de Tall d’Honor, la major part dels Mont-rodon d’anys anteriors, que van voler abrigallar al nou membre de la il·lustre saga. També van assistir representants de l’Associació Cultural L’Aljama, persones relacionades amb món de la cultura i amics de la Milícia del nominat a XXV Guillem de Mont-rodon.

La família templera va acudir en ple a la celebració, el Maestre Templari Fernando Sánchez i Mª Lidón Mateu, Eugenio Díaz, José Antonio Balfagó, Matías Ibáñez (Comptador de la Germandat) i Rosa Sales, José Vicente Segarra i Anabel Martínez, Tomás Amat Carmela Diago, José Soto i Carmen Devesa, José Luis Beltrán María Sampayo, Pedro Bastida i MªTeresa Gasch, Juan RamónVicent iTeresa Salvador, i Manuel Torada (XXIV Guillem de Mont-rodon) i María José Aguilella. El presentador de la gala, José Antonio Balfagó, va donar inici a l’acte quan tots els convidats es trobaven ja en els seus llocs.

Va començar amb l’entrada cerimonial, en la qual el presentador va anar anunciant l’entrada de les Dones de Companya, acompanyades cadascuna per un membre de la Milícia. Com a marca el protocol l’entrada la va tancar Na Violant d’Hongria 2023, Carla Sánchez Aranda, acompanyada del Maestre de la Milícia.

Cadascuna de les Dones de Companya i la Reina Violant van rebre la insígnia de plata de la Milícia Templaria. Una vegada conclosa l’entrada, la Milícia Templaria va voler rendir un xicotet, però sentit homenatge, als anteriors representants de l’educador del Rei Jaume I. El presentador va anar nomenant els predecessors de Juan

José Carratalá presentes en l’acte, i així un a un van anar passant Luis Viciano Llorens, (I Guillem de Mont-rodon), Carlos Ulldemolins Salvador (III), Joaquín Borrás Llorens (VI), Miguel Ángel Mulet Taló (VIII), Fernando Castelló Boronat (XI), Rául Puchol Guinot (XVI), Arcadio Badenes Páus (XVIII), José Vicente Ramón Segarra (XIX), José María Arquimbau Montolio (XX) i Vicente Sales Mateu (XXI). Tots ells van rebre una placa commemorativa de l’esdeveniment, i al final del lliurament es van traure la tradicional foto de família. A continuació, tots van gaudir d’un excel·lent sopar i d’un ambient, malgrat la formalitat de l’etiqueta, agradable i distés. Una vegada conclosos les postres el presentador, després de les salutacions de rigor, va cedir la paraula al Maestre de la Milícia. En la seua al·locució va donar veu a tota la Milícia expressant l’orgull que va suposar per a tota la MilíciaTemplera que ManuelTorada, XXIV Guillem de Mont-rodon, acceptara la designació, la seua implicació en les activitats de la Milícia i de la Germandat, fins al punt d’haver entrat a forma part de la família templera. A continuació, el Mont-rodon sortint va rebre el tradicional escut d’armes de la MilíciaTemplaria. Manuel Torada, va prendre la paraula emocionat. En les seues paraulesdecomiatvaagrairelsuportdelsseusaranouscompanysde la Milícia, al Prohom a la Germandat i, per descomptat, a Na Violant d’Hongria 2022, María Torres Claramonte, i la seua Cort d’Honor. L’acte va continuar amb la lectura per part del Senescal de la Milícia, Pedro Bastida, de l’acta de nomenament del XXV Guillem de Montrodon. Seguidament el presentador, després de llegir l’extens i valuós currículum que ha fet a Juan José Carratalá mereixedor del seu nomenament, va donar pas de nou al Maestre de la Milícia per a rebre a l’homenatjat fer lliurament d’un bell pergamí amb l’acta de nomenament emmarcat.

Juan José Carratalá va prendre la paraula per a fer un brillant i sentit discurs d’agraïment, el que a més va expressar la seua intenció de submergir-se i gaudir de la cultura de la Germandat, va voler emfatitzar el valor de la cultura i de la música.

El Prohom de la Germandat, Luis Oria, va agrair a la Milícia el seu bon fer en l’organització de l’acte, va agrair a Manuel Torada la seua implicació en tots els actes de la Germandat durant el seu any i va felicitar a Juan José Carratalá pel nomenament. Com a colofó, i com és tradicional, Na Violant d’Hongria 2023, Carla Sánchez Aranda, va invocar als Sants Patrons. El Mont-rodon entrant va voler agrair el nomenament amb una sorpresa a tots els assistents oferint un concert amb la seua Big Band, en el qual van participar també Jose Vicente Ramón Segarra Manuel Torada com a convidats improvisats. Per a finalitzar la gala, els quasi 100 convidats van gaudir d’un amé ball fins a altes hores de la matinada.

Fernando Sánchez Morán. Cavaller Pere d’Alcalà.

Gala d’homenatge i nomenament del XXV Guillem de Mont-rodon

Recordant una Violant

Zoraida Martínez Rubio 1997

La figura de NaViolant és un valor únic que la Germandat dels Cavallers te el privilegi de cuidar. Es per això que any rere any, deixem la seua representació en mans de dones castelloneres que destaquen pels seus valors i per la gran estima per la nostra ciutat i tradicions. Aquest es el cas de la nostra protagonista, una dona que des de jove ha estat vinculada a les nostres festes i que ha tingut una amplia trajectòria com a castellonera i dins de la Germandat.

D’aquesta manera, en aquesta edició del crònica volem parlar de Na Zoraida Martínez Rubio, Na Violant d’Hongria durant la Magdalena de l’any 1997. Que encara recorda amb molta il·lusió aquell meravellós any que amb tanta intensitat va viure.

Zoraida va començar des de pràcticament el seu naixement a estar vinculada amb el mon de la festa. Concretament, va ser inclosa com a part de la comissió de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat a la edat de 1 any, per a posteriorment convertir-se, en dama infantil de la Gaita 15, Sequiol, d’on va ser madrina infantil en 1986. Una experiència que li va agradar molt, ja que en l’any 1989 va ser triada com a Dama de la Ciutat Infantil.

Posteriorment, l’any 1994, Zoraida va poder conèixer la Germandat de primera ma, ja que va ser triada com a Dona de Companya per a representar la figura de Na Margarida. Un any en el que va poder conèixer una nova manera de viure la festa. L’any següent, i tres poder viure de prop la experiència com a part dels Cavallers, Zoraida va ser triada com a Madrina de la Gaiata 1. Una vegada va finalitzar el seu càrrec com a madrina, va desenvolupar distintes responsabilitats com a part de la comissió, culminant la seua trajectòria festera amb el seu nomenament com a Na Violant.

La nostra protagonista encara recorda eixe dia, va ser la primera setmana d’agost de 1996 quan l’aleshores Prohom, en Pepe Guillem, li va comunicar que ocuparia el càrrec de Na Violant. La noticia va emocionar moltíssim tant a Zoraida com als seus familiars, ja que va ser una gran il·lusió per a una família tant vinculada a les festes.

L’elecció de Zoraida va ser molt especial també dins de la Germandat, ja que per primera vegada una Dona de Companya donava el pas posterior per a convertir-se en Violant. Una decisió que va trencar moltes barreres y que va motivar a generacions posteriors a animar-se a repetir l’experiència en els Cavallers. L’amor per Castelló, la profunda vinculació amb la Germandat y el gran

sentiment de castellonera de Zoraida, va fer que vives un any ple d’emocions i records.

Amb ja una trajectòria dins de la Germandat, Zoraida va servir de guia per a una cort que des de el primer dia va treballar per encaixar per a representar el millor possible als Cavallers. Una trajectòria que, com recorda la nostra protagonista, va començar un poc accidentada, degut a que el dia 8 de setembre, en la presentació oficial de la Cort, va caure una gran turmenta, tenint que aplaçar una setmana l’acte. Encara que la pluja fera presència, cap d’elles va perdre el seu somriure, conscients de que l’aventura només acabava de començar.

Els actes van començar a tindre lloc, i poc a poc s’apropava el dia que tota Violant espera, la seua Proclamació. Zoraida encara te molt present eixe dia, totes les emocions que va sentir, els nervis i la felicitat, es mesclaven en un moment que mai oblidarà. De fet, encara hui recorda com el seu Prohom, Pepe Guillem, li va agafar de la ma dient-li que estigués tranquil·la, que fora ella mateixa, que tot anava bé i que tenia que gaudir el moment. I això va fer Zoraida, viure un moment que mai oblidarà.

El temps va passar, va vindre la Magdalena l’etapa començava a apropar-se al seu final. Però abans, arribava un dels actes més emblemàtics de la Germandat, la Vetà d’Armes. Una nit que va ser molt important per a Zoraida, ja que va tindre l’honor de poder nomenar cavallers al seu pare, Antonio Martínez, com Alfons II, i a son tio Joaquin, com a Guillem de Malet.

Zoraida va acabar la seua trajectòria com a Violant i va anar a acabar la carrera a Valencia, posteriorment, va anar a viure a Londres. Fa deu anys va tornar a la seua terra, a Castelló, la ciutat que estima, on treballa com a Procuradora alsTribunals i on viu amb la seua família, la qual l’omple plenament i a la que inculca els valors de les festes que tant l´han marcada.

Per acabar, volem compartir amb tots vosaltres un estrofa d’una

poesia que li van fer a la seua entrada com a Na Violant d’Hongria a Zoraida, i que, la nostra protagonista, vol compartir amb tots:

“Na Violant, Mitologia o vida, compte de vells o crits ple de silencis, Na Violant, Zoraida et va davant, com ombra viva que deixa que el tems la traicione per ferla de cos nou,

Sap que es memòria, y entre els silencis parla per anllunyar el mite d’una mort que sembla no existir.

Carla Benet Fabra 1998

Quan parlem de la figura de Na Violant d’Hongria es inevitable fer referència a totes les dones que han tingut la responsabilitat de representar-la. Totes elles, dones castelloneres, les quals han fet una gran labor per apropar-la a la ciutadania de Castelló aconseguir, d’aquesta manera, que Na Violant que la seua memòria perduri.

En aquest article volem parlar de Carla Benet Fabra, Na Violant d’Hongria de l’any 1998. Una persona molt integrada a les festes de Castelló, que des de sempre ha format part del mon de la festa.

Va ser en la Gaiata 7, Cor de la Ciutat, on Carla va dar els seus primers passos en el mon fester. Junt amb els seus germans va créixer en el se d’una família Castellonera, sent dama infantil d’aquesta Gaiata i, posteriorment, Reina Infantil de les festes l’any 1989. Un moment de gran felicitat per a una família tan arraigada a les festes com la de Carla, on la seua mare ja va ser madrina de gaiata, i les seues cosines Reines Dones de Companya.

Es per això que, quan va créixer i va rebre la cridada per a ser Na Violant d’Hongria, va sentir una gran alegria, ja que es feia realitat el somni de representar una figura històrica molt especial. Una elecció que va fer sentir a Carla molta felicitat i un gran sentiment de responsabilitat.

Des de el moment de la seua elecció, va començar un procés de coneixementdelafigura,aixícomdelesseuesDonesdeCompanya,amb les quals va tindre la sort de coincidir formar un gran grup, tot i que no es coneixien d’abans, van poder gaudir d’un any inoblidable. Un any en el que tant elles com les seues famílies van fer una gran amistat.

L’any va ser molt intens, va estar ple d’actes fets meravellosos. Una etapa de la que Carla vol quedar-se amb la gran estima que va rebre per part dels Cavallers de tot Castelló. Així com també de les seues Dones de Companya, sense les quals el seu reinat no haguera segut tan bonic.

Aquesta etapa va ser molt especial per a ella i agraeix el haver pogut formar part d’una institució tan important com la Germandat, de la que destaca el seu gran treball per a preservar la memòria històrica de Castelló. Així com a promotora de les seues tradicions.

Companya de l’aire l’esperança, escolta el vent Zoraida, y creua el temps, la vida es joc, y el guany es la alegria, una alegria feta amb Sentiments”

Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta volem donar les gràcies a Zoraida per ser una part molt important de la nostra historia. A més a més, volem agrair la seua plena disposició a col·laborar en aquest article, que ens ha permès conèixer de prop la seua experiència com a Na Violant.

Moltes gràcies Zoraida, ja saps que aquesta sempre serà la teua casa.

Amb l’Homenatge pels 25 anys, Carla ha pogut reviure tots aquells moments que van fer-la sentir tan especial. Una etapa on va portar els valors de la Germandat amb gran orgull allà on va tocar representar-la. A més a més, retrobar-se amb la seua Cort ha sigut una gran alegria. I a més, ha pogut tornar a sentir l’estima i respecte que processa la Germandat amb totes aquelles dones que han tingut la responsabilitat i el privilegi de representar una figura com la de Na Violant d’Hongria.

Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta volem donar les gràcies a Carla per la gran labor que va desenvolupar durant el seu regnat. L’empremta que va deixar viurà sempre en l’historia dels Cavallers. Una historia de la que sempre formarà part.

Victor Palacio Bernad Cavaller Bernat Tous

Memòries de Cort

2020 - 21 - 22

Estaeslahistòriadesetcorsquebateguenjuntsdes defamésde3anys.

La història comença l’11 de Juny de 2020 on nostra major aventurera, Maria Torres i Claramonte és nomenada com Na Violant d’ Hongria. María és una jove castellonera de socá que accepte el càrrec amb molta il·lusió.

Però en aquesta aventura María no viatjava sola, el 10 de Juliol de 2020 van nomenar a les Dones de companya, Noelia López (Na Dolça), Sofia De Zayas (N’Ermengarda), Alicia López (Na Eva), Andrea Moles (Na Margarida), Carmen Valmaña( Na Provençala) i Berta Mundo (Na Rama).

Set joves, que estaven complint un somni gràcies a la germandad. Elles anaven a representar la figura històrica de Castelló per a l’any 2020. Ací començava un viatge on els cavallers de la conquesta ens obririen les seues portes i el seu cor.

La germandad eren els seus protectors, acompanyant-les en actes com la verbena del pato, presentació a mitjans, homenatge de benvinguda i comiat , presentacions de gaiates, ball de la dama, festes de carrer, misses i processons.

Cada acte el van viure intensament, gaudint de cada moment, però potser la parada més anhelada per a les joves era la proclamació, el 08 de febrer de 2020, on el seu millor secret ix a la llum, els seus

vestits d’època.

Les set joves amb els ulls d’il·lusió els seus vestits d’època van desfilar per la vila de Castelló fins al teatre principal, on els familiars, amics veïns de Castelló es van acostar per acompanyar-les en aquell dia tan especial.

Dies després va ser nomenat un altre acompanyant clau en aquest viatge, el rei Jaume representat per en Carlos Martí i Vicent. Des d’aquell moment, Carlos es va convertir en el seu millor conficent.

A tan sols uns dies del que seria una gran aventura, la magdalena 2020, vam tindre un enemic mudial, la COVID-19, una pandèmia que va parar el món.

Van ser moments d’incertesa i tristesa, però totes juntes encara que a través d’una pantalla, no van perdre mai l’esperança, il·lusió i ganes per tornar a gaudir de les nostres festes.

Gràcies a la feina dels sanitaris, amb algunes restriccions vam poder tornar a la normalitat.

després de quasi dos anys d’espera, per fi va arribar la setmana de la magdalena 2022, una setmana que malgrat les adversitats climàtiques van decidir eixir al carrer amb un somriure d’orella a orella, il·lusió i moltes ganes de gaudir. Una semana que ha suposat un aprenentatge de la cultura, tradicions, sentiment i orgull castelloner.

Però la seua aventura no acaba ací, ja que després de la seua setmana gran, van agafar un autobús i se’n van anar a representar la figura històrica de Castelló a Sète (França), on feien ‘Escala a Sète 2022’ una festa del mar que compagina la tradició maritima, la musica i la gastronomia del Mediterrani. On van desfilar pels seus carrers, van pujar als vaixells, van conèixer la seva gent i la seva cultura. Es van sentir super recolzats per tota la ciutat francesa.

Quan van tornar a Espanya van continuar tenint actes com, escala a Castelló, la festa De la Rosa, el pregó del grau, entrada de moros cristians en Almassera, vetlla d’armes, finalment el dia de la Comunitat Valenciana.

En aquesta aventura també es van sumar la reina Na Violant D’Hongria 2023, Carla Sanchez, i less seus dones de companya: Belen, Miriam, Lidia, Beatriz, Marta i Maria. Podent compartir al costat d’elles un munt de moments i actes com la verbena del pato, les justes medievals, el homentatge civic a tombatossals i el viatge als monestirs de Vallbona dels monges i Poblet.

Però totes les aventures han de deixar passe a nous començaments, així doncs, les joves es van acomiadar el 12 de novembre en l’acte d’homenatge benvinguda i comiat, desitjant-li a la nova cort de Carla que tinguen un bon any i gaudeixin d’aquesta experiència única.

A pesar que fora una història interrompuda per una inesperada pandèmia i que el temps no acompanyara en la setmana de magdalena però que tot i això, és la millor història de les nostres vides. Un conte que ha tingut de tot, rialles i llàgrimes, passió i devoció, incertesa, esperança i il·lusió.

Maria, sense tu aquesta aventura no hauria sigut el mateix, eres el

nostre motor en els moments mes complicats i la nostra amiga en els mes divertits. Gràcies per deixar-me formar part de la teua vida. Noelia, Sofia, Andrea, Carmen i Berta, companyes que ja són amigues, gràcies per tots els moments viscuts i els que ens queden.

Durant aquest meravellós camí hem descobert que la germandad fa germanor. Cavallers, mai podrem agrair-vos prou tot el que heu fet per nosaltres, tot el que ens heu donat el feliços que ens heu fet. Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat i gaudir de tots els detalls que omplin les vivències.

Per sempre corte 2020 -2021 -2022.

FADRELL!!

Alicia López Bellés Na Eva 2020 -2021 -2022

Fa dos anys, va fer un quart de segle la Germandat, 1996

Com bé saben vostès, els anys 2021 i 2022 no han tingut Crònica dels Cavallers Per tant, el tràgic paró pandèmic, que tantes coses ha alterat i canviat en les nostres vides, ens obliga a retrocedir fer deures pendents.

Ho fem pagats, malgrat que es triplique la tasca, perquè no val a deixar sense recordar la nostra història més recent. No devem ni volem, que 25 anys –un quart de segle- ja ne són un grapat donen per observar amb perspectiva.

En la nostra última Crònica (la nº 73, de 2020), deixàvem repassat l’any 1995 i ens convocàvem a recordar cóm començava a la Germandat a recórrer el darrer lustre del segon mil·lenni. Poc ens pensàvem que tardaríem tres anys en poder fer-ho, per les especials circumstàncies per tots conegudes i patides.

Prenia el testic de Carlos Ulldemolins com a Prohom dels Cavallers, en José Guillén Franco.

Pepe venie de la seua etapa de Clavari fundador de la Confraria de Santa Maria Magdalena, nascuda al sí de la Germandat i la seua filla Amparo havia sigut Dona de Companya l’any 1990. Va presentar una candidatura amb un Capítol renovat que tenia algunes

incorporacions de gent jove. Després de ser elegit, quedava constituït de la següent manera:

Prohom: José Guillén Franco

Maestre: José Ulldemolins Salvador

Secretari: Carlos Falomir Gimeno

Tresorer: Francisco Asencio Hidalgo

Comptador: Daniel Sánchez Guillén

Vice secretari: Fernando Muñoz Pérez

Intendent: Miguel Monfort Casañ

Vocals: Luis Ulldemolins Salvador, José Ventura Nebot, Juan Manuel Chabrera Arquimbau, Ignasi Piqueras Badia i Francisco Rochera Folch

Alferes: Alejandro Ferrer Navarro

Ja en el setembre anterior va començar el relleu de reina i cort. Na Violant va ser en 1996 la jove María José Fabregat Campos la seua cort va estar composada per Laura Bayarri Porcar, com Na Dolça; María Ángeles Escribano Jaén, N’Ermengarda; María Fabra Puchol,

Na Eva; Penélope Miravete Fibla, Na Margarida; Carla Sánchez Miralles, Na Provençala i Mónica Saura Forcada, Na Rama. Tot i que a María José Fabregat li era assignat el numeral XLI per ser la dona quaranta una en ser nomenada Violant, per les especials i conegudes circumstàncies de l’any 1962, en el que se´n van nomenar dos, en realitat era l’any quaranta en que la Germandat nomenava Dama dels Cavallers. Detalls que sempre li agradava apuntar al nostre estimat i enyorat Cronista, mestre i amic, en Roberto Pérez de Heredia i Valle, cavaller Pere de Perea. Seria el 16 de febrer de 1996, al Teatre Principal de la ciutat, la data de proclamació de Na Violant les seues Dones de Companya, solemne acte del que seria mantenidor l’il·lustre i afamat periodista taurí nascut a Les Alqueries, Manuel Molés Usó.

Eixe any es feien dos comiats. Un, als cavallers o persones vinculades a la Germandat que havien mort l’any anterior i un altre al Regimiento de Infantería Tetuán 14 que era traslladat (més tard dissolt) la banda de

guerra i música del qual havia mantingut una estreta col·laboració al llarg dels últims 6 anys desfilant a l’homenatge al Rei en Jaume i la cavalcada del Pregó. Motiu pel qual lluïa el seu guio un preciós corbatí dels Cavallers.

En quant a les persones que havien faltat, es tenia un record emocionat i agraït pels cavallers Ismael Provinciales Babiloni, Pepe

Rovira Balaguer, els cavallers fundadors Vicent Torres Viciano i Josep Vidó Miralles i el capellà Mossèn Vicent Pascual Moliner, Prior del Lledó i assessor espiritual de la Germandat, abans que es creara la figura del Prior en els nostres estatuts.

La recent creada Milícia Templària, estava ja en marxa i comptava amb 8 membres, tenint l’esperança d’arribar al Pregó de 1996 amb la totalitat dels cavallers que marcava els seus estatuts, quinze.

L’Esquadra d’Honor o Esquadra Jove, vivia un molt bon moment, composada per una vintena de joves cavallers.

La Germandat socialment acceptada, volguda i digna de d’alta consideració, era convidada, per quart any consecutiu, al lliurament dels trofeus taurins “Casino Antiguo-Porcelanosa” on Na Violant, María José Fabregat, va participar, lliurant al prestigiós ramader Don Victorino Martín el premi al bou més brau de la fira anterior, de nom “Braveroso”; aprofitant l’ocasió per imposar al ramader al matador, també guardonat, Miguel Báez, “El Litri”, la insígnia de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Eixe estiu, els Cavallers feien una de les seues eixides per honorar un fet històric. En esta ocasió, el 750 aniversari de la carta pobla fundacional de la vila del Forcall, a la comarca dels Ports. Amb el boato i la solemnitat adient per a eixes ocasions, la Germandat, amb mig centenar de desplaçats, va engrandir i dignificar la fita històrica.

També es va desfilar al poble de les Alqueries amb motiu de la inauguració d’uns jardins als que el seu ajuntament va posar el nom de Na Violant.

Ja a l’agost, la XII edició de l’Acampada al Castell Vell va ser tota una aventura: calor sufocant, trons, pluja, vent... de tot hi va haver; però els xiquets dels anys 90 eren difícils d’atemorir i de tot es va fer festa amb l’ajuda de Na Violant i la seua Cort el treball responsabilitat del Capítol.

Al vell camp de l’Azor, a la Gran Avinguda Jaume I de Benicàssim,

ara uns apartaments en construcció, es va celebrar el VI Trofeu de futbol Na Violant d’Hongria. Torneig que va guanyar l’equip de l’Esquadra d’Honor. Segon, tercer i darrer classificat van ser el Capítol, la M. Templària i la colla “Bombeja, Agustinet” (pares i Capítol 1995). Tot bonico, que tot queda a casa.

A les festes d’octubre, es va inaugurar la II Mostra de vestimenta medieval elements de desfilada, a la Casa Abadia, de nou amb gran èxit.

Però el fet digne de ressenyar i- de nou històric- d’aquell any 1996 va ser el regrés de la Germandat a terres hongareses després de dos anys. El Prohom va haver de fer filigranes esta vegada per composar expedició, perquè nombroses baixes notables la van posar en perill.

Finalment se va aconseguir i Na Violant d’Hongria (com per primera

vegada, al 1994) va tornar a presidir els Jocs Medievals de Visegrád a terres dels Arpad.

De nou, la rebuda, l’acollida i l’èxit de la nostra presència a terres Magiars, van ser absoluts.

Ho conta, com sempre amb detall, en la seua deliciosa crònica del viatge, el nostre volgut cavaller Pere de Perea en la Crònica dels Cavallers d’octubre d’aquell any.

Ja passat l’estiu, les celebracions de costum i el procedent relleu; colofó d’un any molt intens (quin no ho és a la Germandat?) i inici esperançador d’un altre cicle fester.

Rebíem ja Na Violant 1997 i les seues Dones de Companya.

L’any passat va fer un quart de segle la Germandat, 1997

L’any 97 serie el de la XLIIViolant d’Hongria de la Germandat: Zoraida Martínez Rubio. Zoraida tornava als Cavallers, pues va ser l’any 1994

Dona de Companya de Na Violant encarnant Na Margarida.

L’acompanyarien en la seua singladura festera les següents joves com a Dones de Companya: Patricia Aparici Burriel, Na Dolça;Teresa

Lledó Ballester Gallén, N’Ermengarda; Ángela Món Contreras, Na Eva; Silvia Monferrer Bueno, Na Margarida; Mireia Porcar Agustí, Na Provençala i Sandra Renau Llorens, Na Rama.

Eixe any exercia com a president de la Junta de festes Raúl Pascual Cherta i seria reina de les festes de Castelló María José Rovira Sebastià, que va ser Na Rama en 1993. A més, tindria al seu costat, com a Dama de la Ciutat, a Chelo Asencio Monroig (N’Ermengarda 1994)

No serien les úniques joves de la Germandat que ocupaven llocs rellevants eixe any a la festa. Pilar Alcaide Doumeré seria la Madrina de la Gaiata 17, Tir de Colom.

Al sí del Capítol Permanent entrava com a Tresorer en Vicent Bayarri Piñana, Carlos Falomir Gimeno passava a ser Secretari; Maestre, Miguel Monfort Casañ, entrant com a vocal, José Luis Tellols Belloví. A finals d’any, el Secretari, rellevant a Carlos Falomir, va passar a ser Pablo Castellet Marqués, incorporant-se, com a Vice Secretari,

Francisco J. Vidal Causanilles i com a vocal, Diego Mateo Estudillo. La proclamació de Zoraida la seua cort va tindre lloc el 7 de febrer de 1997 al Teatre Principal de Castelló, intervenint com a mantenidor el senyor Vicent Beltrán Pepió, eminent catedràtic, filòleg romanista, historiador de la literatura medieval i acadèmic, fill de Traiguera.

En eixe any, concretament el 20 de març de 1997 complie 100 anys l’estàtua del nostre benamat rei en Jaume I.

Un segle des que, en 1897 fora inaugurada, gràcies a la generositat de l’il·lustre patrici castellonenc Mossèn Joan Baptista Cardona Vives, benefactor que va sufragar l’escultura, majestuosa talla de bronze que va crear l’escultor castellonenc Josep Viciano Martí. El monument es va instal·lar en la Plaça Nova amb un projecte de l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos, patint durant els anys alguns canvis en l’ubicació l’estructura del peu de l’obra, fins adoptar la que coneixem actualment.

El monument a Jaume I continua sent lloc principal, referent absolut per al poble de Castelló però, molt especialment, per a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que segueix tenint l’honor d’encetar les festes fundacionals de Castelló, retent-li en

nom de tots els castellonencs, emocionat i merescut homenatge. Durant les festes de la Magdalena (el dimarts) va tindre lloc la I Trobada de Na Violant d’Hongria. Es van donar cita, fent jornada de convivència i dinar de germanor quasi una vintena de dones que alguna volta havien representat Na Violant en la Germandat. Un dia joiós i inoblidable que va estar possible al treball la il·lusió de na Violant 1971, Teresa Royo Fabregat i que va tindre per colofó la presència de totes eixes dones, tancant el seguici de l’Homenatge a Na Violant, assistint a l’acte i participant en l’ofrena floral al seu monument.

També els Cavallers van estar presents a una mostra d’indumentària festera de tots els indrets de la Comunitat Valenciana, celebrada a la Fira de Mostres de València i nomenada“INDUFESTA 1997”

L’Acampada al Castell Vell, en la seua XIII edició i la VI del Torneig de futbol Na Violant, van ser celebrats i gaudits, com sempre, amb germanor i alegria, però d’especial solemnitat i èxit popular va ser la presència de la Germandat en el poble de Torreblanca, per la commemoració del 600 aniversari del Robatori i Recuperació de la Custòdia Parroquial.

L’ajuntament de la localitat no va voler celebrar tal ocasió sense la presència dels Cavallers de la Conquesta, motiu pel qual vam ser convidats, participant dels actes i la desfilada commemorativa amb gran acolliment per part de la multitud que omplia els carrers de la vila.

I, en passar l’estiu, ja se sap: setembre nova reina i cort. En no res, relleu i festes d’octubre a la Germandat.

La Germandat fa un quart de segle, 1998

Encarant ja el tercer any del Capítol liderat per Pepe Guillén sense temps per encantar-se, s’encetava nou any fester amb el nomenament de Carla Benet Fabra com a XLIII na Violant d’Hongria de la Germandat. Tan llarga era ja la vida de la Germandat, que, fa 25 anys, ja podia contar que es nomenava na Violant d’Hongria a una jove castellonenca neta, per part materna i paterna, de dos cavallers fundadors.

A Carla l’acompanyarien en el seu regnat Carmen Aparici Sanchis, Na Dolça; Marimén Blasco Transfiguración, N’Ermengarda, Araceli Gil Feliu, Na Eva; Gema López Sancho, Na Margarida; Lledó Lleó Rubio, Na Provençala i Berta Pérez Sancho com Na Rama.

Era Reina de les festes de Castelló la senyoreta Rosa Guinot Moya, qui, en 1989, va ser Dama de la Ciutat de Carla Benet quan esta va ser Reina Infantil de les festes.

Ressenyar també que Pilar Alcaide Doumeré (Na Dolça 1994) va ser eixe any Dama de la Ciutat de la cort de Rosa Guinot. Celebrades sense novetats rellevants, a la tardor, les tradicionals festes d’octubre, al desembre, per petició del cavaller Alejandro NavarroFerrer,lidonavaelrelleu,comaAlferesdel’Esquadrad’Honor, el cavaller Manuel Lleó Piquer. Manolo, fill i germà de cavaller, pertanyents a una família ben arrelada a Castelló i a la Germandat, prenia el seu primer càrrec de responsabilitat al sí dels Cavallers.

Ens sorprenia gener de 1998 amb la mort de l’estimat cavaller José Luis Tellols Belloví. Un dur colp per a la família dels Cavallers de la Conquesta.

Actiu cavaller, fundador de la Milícia Templària de la Germandat, des del 1996 membre del Capítol Permanent i component també de la colla“No tinc ganes d’acalorar-me”, José Luis Tellols era volgut per tots, com tota la seua família. Espòs de Marisol Garcia, pare de Rebeca (Na Margarida 1992) i de dos joves i ben plantats cavallers –Àlex i David- a més de la xicoteta Soledad.

Afable, alegre, servicial comboiant com el que més. Va deixar un gran dolor entre els seus però, sobre tot, un record inesborrable.

Altres dos grans castelloneros ens deixaven unes hores abans de la Proclamació, en febrer: Elies Vilarroig i Emilio Pérez González, tots dos també part de la nostra història i molt estimats per tots.

La vida seguia el 20 de febrer de 1998, al Teatre Principal de la ciutat, amb la solemnitat que ens és pròpia, es celebrava la Proclamació de Carla Benet i les seues sis Dones de Companya. Com a mantenidor de l’acte va intervenir en Carlos Fabra Carreras, fill de cavaller fundador (Alcalde que va ser de la ciutat) i tio de Na Violant.

Viscudes amb la màxima intensitat les nostres festes de la Magdalena, i havent complit en primavera amb el viatge, visita a Poblet VallbonadelesMongesperhonorarlamemòriadelsnostres primers sobirans, arribava l’estiu amb el seu torneig de futbol (la VIII edició) i la XIV de l’Acampada al Castell Vell que, celebrant-se el darrer cap de setmana de l’agost, va estar absolutament passada per aigua. No per això hi va haver menys comboi recursos per compartir i riure. Improvisar, adaptar-se i vèncer... ja saben.

En l’últim període de 1998, ingressava en el Capítol el cavaller Carlos del Río Díaz.

Al setembre, ja tot amanit per fer comiats, benvingudes i... I això, si Déu vol, i res ens ho torna a impedir, ho recordarem junts l’any que ve.

Salut i bones festes en pau i llibertat.

Fadrell!

Jaume Cristófol Vicent Aguilar Pere Ximen de Carròs Cronista

“Entrar en terra de moros”

L’us de la cavalcada al llibre dels fets

Per cavalcada entenem tota aquella expedició menor que els cristians varen fer en territori andalusí des dels inicis del segle XII i, amb intensitat, des de les dècades finals del dit segle. 1Aquestes cavalcades eren, ni més ni menys, que accions de saqueig dins del territori de l’enemic. Com acció bèl·lica la cavalcada era la iniciativa militar més habitual i, molt possiblement, l’actuació més important dins de les formes de fer la guerra a l’Edat Mitjana. Una cavalcada suposava un atac material psicològic directe contra el domini, en el nostre cas, del rei musulmà de València que s’aconseguia amb el saqueig o destrucció de la riquesa de la terra –bens mobles, ramats, collites i camperols- amb l’evidència palesa de la incapacitat de l’Estat per defendre el seu territori. 2En resum, la cavalcada es una forma de guerra que pot tindre una iniciativa privada o pública segons tingués la iniciativa la noblesa o el rei i que la seua finalitat respon a un o a diversos objectius: econòmics, logístics, militars, de càstig, polítics o territorials3 .

Si ens centrem en el Llibre del Fets4 hi veiem que l’activitat de cavalcada o bé te un objectiu purament econòmic o l’objectiu es logístic o militar. Si ens atenem al tipus d’iniciativa, per exemple,

al capítol 25 del LF tenim els dos exemples alhora. Del tipus públic es la de Jaume I, qui havia cridat als rics-homes d’Aragó a la ciutat de Terol al juny de 1226 per tal de fer una cavalcada en «el regne de València per fer mal als moros». Després d’una espera de tres setmanes el rei havia signat una treva amb Abu Zaid com a conseqüència del desaire de la noblesa a la seua projectada expedició quan Jaume I se’n tornava de Terol, es va trobar amb Don Pedro Aonés en una aldea, prop de Calamotxa. El rei ens conta d’ell «que anava per entrar en terra de moros». Es clarament una iniciativa purament privada, ja que la cavalcada està organitzada per aquest ric-home aragonès i el seu germà Don Sancho Aonés, bisbe de Saragossa.

Així doncs podem veure com la cavalcada organitzada pel rei no va atraure l’interès dels rics homes, llevant de Balasc d’Alagó, Artal de Luna i Don Ató de Foces, però anar a córrer les terres valencianes sí que en donava profit ja que quan Jaume I tracta de convèncer a Pedro Aonés de que donés per conclòs la seua cavalcada, aquest li diu al rei que «molt li havia costat l’adop que havia feyt entre él e el seu germà, lo bisbe, e que no volguéssim que el ho perdés, que molt li costava». La negativa del d’Aonés i la persistència de Jaume

I va donar lloc a un del moments més interesants dels viscuts pel jove rei que inicià la guerra entre el rei i la noblesa d’Aragó5 Altreexempled’iniciativaprivadafoulacavalcadad’EnRamónFolch, vescomte de Cardona per les terres de Villena, amb una força de 50 cavallers, entre els anys 1238 i 1239 amb l’intent fallit de prendre el castell de Sax. Encara que la inversió era del vescomte aquest i els seus homes vàren demanar permís al rei i aquest acceptà. 6Aquesta cavalcada es coneguda perquè va ser molt profitosa en lo referent a botí i perquè en ella va morir N’Artal d’Alagó, fill de Balasc d’Alagó, per l’impacte d’una pedra al seu cap7 La cavalcada amb un objectiu militar la podem veure a la conquesta de Mallorca forma part de la tàctica per sotmetre el hinterland de l’illa una vegada ja ha caigut la ciutat. La zona muntanyenca era on havien buscat refugi els musulmans davant de la conquesta cristiana i aquesta àrea va ser el destí de les dues cavalcades que descriu el LF. La primera cavalcada fou dirigida pel mateix Jaume I contra la residència a les muntanyes de Sòller, d’Almeruig i de Baialbaar i la segona fou duta a terme per Don Pero Maça amb cavallers, peons i almogàvers. 8La intenció es evident: destruir els nuclis de resistència al domini cristià i controlar l’espai interior. Amb un objectiu logístic va ser la cavalcada per la Ribera del Xúquer després de de la presa de Borriana. En aquesta cavalcada organitzada per Jaume I i Don Pedro Cornell hi prengueren part 130

cavallers, 150 almogàvers 700 peons, es a dir una força important que va ser detectada pels musulmans que varen posar sota avís al territoriamblessenyalsdelesalimares(LF,§187).Elrecorregutpassà per Sagunt, Puçol, Paterna, Manises, Alcàsser i Albalat. Aquesta gran cavalcada va servir per tenir un primer contacte per les rodalies de València i, per damunt de tot, per aconseguir queviures per a l’exèrcit «no y poguem pendre sinó .LX. sarraïns, que y presem entre tota la cavalgada. Mas trobam ordi molt e galines e carregam aquí d’ordi totes les bèsties quant levar podien» (LF, §188). La presa de captius per vendre-los com esclaus no deixava de ser una activitat de fer diners a part dels béns que es pogueren obtenir en aquestes activitats bèl·liques.

Però les cavalcades podien tenir un objectiu purament militar com la que pretenia córrer les terres d’Alzira Cullera, però que Jaume I acordà la conquesta del castell de Cullera, per això hi portaren dos fonèvols en un vaixell. Per tant, aquesta iniciativa es va fer per terra amb un recolzament per la mar ja que aquest castell hi es a prop9 . Aquesta vegada no hi va haver sort i es va tenir que abandonar la idea de prendre Cullera (LF, §195).

1JOSÉ HINOJOSA, Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, Tomo I, Biblioteca Valenciana, Valencia, 2002, pp. 503-504; JOSEP TORRÓ, “Las sociedades de cabalgada y el apresamiento de cautivos (c. 1230-c. 1330)”, en ESTHER LÓPEZ OJEDA (Coor.), La Violencia en la sociedad feudal, Actas de la XXIX Semana de Estudios Medievales de Nájera, Logroño, 2019. p.45. - 2MATTHEW STRICKLAND, War and Chivalry. The conduct and perception of war in England and Normandy, 1066-1217, Cambridge University Press, 2005, p. 259. - FRANCISCO GARCÍA FITZ, Ejércitos y actividades guerreras en al Edad Media europea, Arco Libros, Marid, 1998, pp. 45-48; FRANCISCO GARCÍA FITZ, Castilla y León frente al Islam. Estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII), Universidad de Sevilla, Sevilla, 2005, pp. 76-126. - 4JORDI BRUGUERA (Ed.), Llibre dels Fets del rei En Jaume, Editorial Barcino, Barcelona, 1991. D’ara endavant es citarà com LF. 5LF del §25 al §33; ERNEST BELENGUER, Jaime I el seu regnat, Pagés editors, Lleida, 2007, pp. 67-72. - «E, quan fo presa València, vench En Ramon Folch de Cardona, e entre sos parents e seus venchs bçe ab .L. cavallers, e dixeren que, pus no havies estat al seti, que pregaven-nos que volguéssem que faessen .I. cavalcada en terres de Múrcia. E a nós plach-nos que la faessen» LF § 290. 7«E .I. sarray tirà d’un terrat .I. cantal e donà a N’Artal d’Alagó sus el capel de ferre, sí que·l derrocà del caval, e d’aquel colp ach a morir». LF §291; José Luis Menéndez Fueyo, “La conquista feudal en las tierras de Sax. Hueste, cabalgada y resistencia andalusí en la frontera meridional (1230-1280)”, en Carolina Doménech Belda (Coord.), El Mundo medieval en Sax. Musulmanes y crsitianos, Alicante, 2010, pp. 31-43. - LF §93 §103. - 9«E fo acort que faéssem cavalcada a Algezira e a Cullera. E era nostre acort, que ja havíem vista Cullera, que levàssem .II. fenèvols que havíem a Burriana» LF, §192.

Pablo Castellet Marqués Cavaller Jaume Castelló

Una gesta del segle XIV Els Almogàvers a orient.

EEl setembre de l’any 1303 Roger de Flor, comandant una força militar anomenada Gran Companyia integrada per 39 naus, 1.500 cavallers, 4.000 almogàvers 1.000 peons (a banda de les tripulacions corresponents) va desembarcar a Constantinoble i es va presentar a l’emperador Andrònic II, donant inici a un dels episodis més apassionants i també un dels més desconeguts de la nostra història.

El segle XIV queda molt lluny però considero oportú recuperar i divulgar uns fets d’armes essencials en la història d’aquella confederació anomenada Corona d’Aragó. El coneixement i valoració d’aquests fets poden contribuir a enfortir la nostra autoestima amb la constatació de que no tot han estat derrotes en el nostre passat. Cal dir, primer que res, que quan els almogàvers arriben a Orient el 1303 no eren principiants ni desconeguts. Durant el segle XIII van anar consolidant el seu prestigi, fins a convertir-se en la punta de llança de l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. Van ajudar a Jaume I a conquerir el regne de Mallorca i, posteriorment, el de València. Van ser la principal força de l’exèrcit de Pere el Gran que va derrotar els francesos i va conquerir Sicília. Estaven, doncs,

plenament capacitats per als magnífics fets d’armes que durant el segle XIV van configurar l’expansió per la Mediterrània oriental de la nostra Corona. Tenim fidedigne testimoni de les gestes dels almogàvers en les quatre grans Cròniques medievals de Jaume I, Pere el Gran, Ramon Muntaner i Bernat Desclot.

Ací, per raons d’espai, ens hem de limitar a una enumeració resumida dels fets més remarcables, però no renunciem a tractar més endavant amb més amplària determinats aspectes concrets d’aquesta campanya d’Orient.

Va ser l’enperador Andrònic II Paleòleg qui va demanar a Roger de Flor que l’ajudés a defensar-se dels turcs, que amenaçaven ja Constantinoble des de l’altra riba del Bòsfor. El cabdill almogàver (molt ambiciós, certament) va exigir com a condició el títol de megaduc de l’imperi i l’enllaç matrimonial amb una princesa de nissaga imperial. L’emperador acceptà aquestes condicions i li oferí per esposa la seua neboda Maria.

El mateix estiu de 1303 salpà del port de Messina l’estol de 39 galeres ja hem dit que al Setembre desembarcaven a Constantinoble, on l’emperador complí les condicions pactades amb Roger de Flor el maridà amb la princesa Maria Els expedicionaris van passar a l’Àsia

Menor i ben aviat van derrotar els turcs a la península d’Artaki. En la primavera de 1304 continuà la campanya amb l’ocupació de Filadèlfia, Magnèsia,Tira i Efés. Amb l’arribada de Bernat de Rocafort amb noves forces almogàvers, continuà la guerra contra els turcs a través de tota l’Anatòlia, que culminà amb una gran batalla als contraforts del Taurus, en la què els almogàvers amb el seu famós crit de guerra: “¡Desperta ferro!”, van derrotar completament els turcs. Encara continuà avençant imparable la Gran Companyia, fins arribar a l’anomenada Porta de Cilícia, on començava el regne cristià d’Armènia.

El viatge de retorn va ser triomfal Constantinoble es considerà lliure de l’amenaça constant dels turcs. Com que l’emperador volia evitar friccions entre els almogàvers i els grecs i genovesos de l’exèrcit imperial, va disposar que la Gran Companyia ocupés la península de Gal·lípoli, ben a prop de la capital. Allí es va unir a la Companyia el noble Berenguer d’Entença, que arribà en nou galeres amb 300 cavallers i 1.000 almogàvers, per reforçar la host, que comptava ja amb 8.000 homes.

L’enemic més perillós de la Companyia a Constantinoble eren els genovesos. Aprofitant que Berenguer d’Entença era confident del rei Jaume II, escamparen per la capital grega la falsedat de que les intencions dels catalans i aragonesos eren apoderar-se del país. Això, unit al comportament intemperant d’Entença, va originar el recel antipatia dels grecs, cosa que tingué conseqüències ben funestes.

Un dia d’abril de 1305 el segon emperador, Miquel IX, associat al tron del seu pare Andrònic en el govern de l’imperi, convidà Roger de Flor a un fastuós banquet en la ciutat d’Andrinòpolis i el cabdill acceptà, malgrat la desconfiança les advertències en contra dels seus consellers. Avençat el festí, tant Roger de Flor com tots els cavallers que l’acompanyaven van ser assassinats a traïció, en presència de l’emperador, per mercenaris de l’imperi manats per Girgon. Tot seguit es desfermà una persecució de catalans aragonesos per totes les ciutats de l’imperi. Els almogàvers, fortificats a Gal·lípoli van enviar la declaració de guerra a Andrònic II aquest va respondre degollant els ambaixadors. Indignats per tanta traïció, els almogàvers, dirigits

per Entença i Rocafort, es van llençar a una ferotge ofensiva que, segles després, encara es recorda en aquelles terres i es coneix com a“venjança catalana”, que s’estengué per terra endins de l’imperi i la devastació fou sistemàtica i absoluta.

Entre 1706 i 1711 els almogàvers arribaren primer als confins de Bulgària, on estava l’assassí Girgon, al qual van prendre i van matar, venjant Roger de Flor. Després, mentre Muntaner i els seus valents cavallers derrotaven els genovesos a Gal·lípoli, Rocafort altres cavallers realitzaven la victoriosa campanya de Grècia en la què van derrotar l’exèrcit francès i la seua brillant cavalleria en la batalla del Cefís, donant mort al mateix duc Gautier de Brienne i establint el domini catalano-aragonés sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria, que perduraren més d’un segle integrats a la Corona. Afegirem que la narració de l’expedició a Orient que fa la Crònica de Muntaner va inspirar un segle més tard la bella novel·la d’aventures “Tirant lo Blanch”, del valencià Joanot Martorell. El protagonista és cridat a Constantinoble per salvar l’imperi de l’amenaça dels turcs, als qualsderrotaiposteriormentprenpermullerlafilladel’emperador,la princesa Carmesina, arriba a obtenir la dignitat de cèsar de l’imperi, en una clara identificació del cavaller Tirant amb Roger de Flor. També s’identifiquen en aquesta narració altres cabdills almogàvers que van repartir-se els principals càrrecs de l’imperi. Sobre la participació valenciana en els fets d’Orient, consta que va ser ben important, tal com està documentat al “Diplomatari de l’Orient català” de Rubió Lluch i a “El regne de València en el Diplomatari de l’Orient català”, de F. Mateu Llopis, publicat al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, t. XXIV (1950), pg. 261-279. A més de 700 anys de distància d’aquells fets, honorem la memòria d’aquells invictes almogàvers que, animats pel seu impetuós “¡Desperta ferro!”no van perdre mai cap batalla. ¡Mai! Ni a València, ni a les Illes, ni a l’Àfrica ni a Sicília, ni a Turquia ni a Grècia. Van escriure una de les pàgines més glorioses de la nostra història.

Albert Sánchez-Pantoja Rei d’Armes de la Germandat

Homenatge a

Tombatossals

Com cada any, membres i amics de la Germandat ens reunim les portes de l’Ermita de San Francisco de la Font, des d’on la comitiva inicia el seu recorregut cap al paratge del Molino de la Font.

Encapçalada pel Penó de la Conquesta, la comitiva formada per cavallers i amics de totes les edats, acompanyant a les corts de María Torres, Violant 2020-2022 i, Carla Sánchez, Violant 2023 anirien situant-se a banda i banda del pontet que s’eleva sobre les cristal·lines aigües, per a poder gaudir del desenvolupament de l’emotiu homenatge a la mitològica figura a l’autor d’aquest personatge tan nostre.

Després de la sentida lectura per part del Cronista de la Germandat, Jaume Cristòfol Vicent i, la intervenció de Javier Peris, nebot de Miquel Peris, un dels fundadors d’aquest solemne acte, es va donar pas al llançament d’un ram de llorer a les aigües per part de María Victoria Pascual, neta del magnífic escitor Josep Pascual Tirado. Com cada acte que es pree i, aquest amb més valor en comptar amb les unides veus de María Carla, es va realitzar la clausura amb la invocació als nostres Sants Patrons.

Tots els allí reunits tornarien llavors fins al lloc de partida on degustarien un“porrat”de germanor.

La Llicència del Trasllat

Sàpien tots que Nós, Jaume, per la Gràcia de Déu Rei d’Aragó, de Mallorques i de València.

Comte de Barcelona i d’Urgell i Senyor de Montpeller, per Nós i els nostres, Donem llicència i íntegra potestat a Vós, dilecte nostre, En Ximén Pérez d’Arenós, Lloctinent nostre al Regne de València, per a que pugau canviar La Vila de Castelló de Borriana a qualsevol lloc que us parega dintre del terme del mateix Castell de Castelló. Concedint que tots els pobladors que en la dita Vila sojornasen o en ella tingueren cases i horts, els tinguen ells mateixos i els seus successors, perpètuament francs i lliures, sense cap cens, tribut, ús, servici i qualsevol altra exacció, la qual a nosaltres o als nostres o a d’altres persones, per les mateixes cases i horts, mai a pagar estiguen obligats.

Donada a Lleida el VIII de setembre de l’any del Senyor de MCCLI.

Signe de Jaume, per la Gràcia de Déu, Rei d’Aragó, de Mallorques i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell i Senyor de Montpeller.

Són testics: En Carroz G. d’Aguiló

G. de Montcada R. de Timor J. de Rocabertí

Sig ne de Guillem de Roca el qual per mandat del Senyor Rei, a través de G. Escrivà, Notari seu, açò va fer escriure en el lloc, jorn i any prefixats.

Crònica dels Cavallers

Vetlla d’armes

Emoció, incertesa, nervis… tot alhora! La nit de la meua jura com Cavaller de la Milícia Templària va ser una desfilada de sentiments acord a la solemnitat i importància de l’acte.

La lluna es va sumar a la festa es va mostrar perfecta i radiant, tan sols en algun moment es va deixar tapar pels núvols per a crear una atmosfera més misteriosa i especial si cap.

L’arribada a l’ermita de Sant Francesc al costat del meu padrí va ser molt emocionant. Entrar cobert i en penombra -tan sols il·luminat per les torxes i els ciris- i acompanyat per aqueix silenci eixordador va ser impactant.

En entrar en l’ermita tot es va calmar. Era com estar en un altre món, sense temps, sense pressa. Reflexió. El Maestre ens va parlar i ens va recordar el que era ser cavaller. Ens va transmetre un missatge de germanor i de renúncia a l’individualisme en favor del grup. I va calar.

Totes aquestes idees, pensaments i sentiments van ser els meus companys de viatge, juntament amb la lluna, en la nostra processó cap a la Magdalena.

Unaaltravegadaelsilenciensajudavaameditar.Unsilenciamplificat per Despertaferro, els seus tocs redoblaments romandran durant molt de temps en les meues oïdes. Pell estarrufada cada vegada que començaven cada vegada que paraven. El silenci és bell. Vastíssim, però bell.

Un alt en el camí per a saludar a la Verge amb la seua Salve. Gaudisc cantant. És lo meu. I volta al camí.

Plou. Pense que és estupend refrescar-se amb la pluja admet que la nit es torna encara més especial. Encara que el braç es canse pel pes de la capa l’espasa, és un xicotet sacrifici per a aconseguir el meu objectiu.

NOM TROBA

PAU OLARIA DOÑATE MATEU II (FAMILIAR)

PABLO JOAQUIN TORRES SERRA BENET DE TORRES

QUIQUE GIMENO GERRERO GUILLEM TALLADA CARLOS SANCHEZ MATEU JAUME ANSALDO MAXÍM MOR GUTIÉRREZ LOPE JUAN ANZANO MANUEL TORADA CALONGE PERE DESPRATS

ALEX OLMO MIR PERE VENDRELL ADAN SEGURA SALAZAR RAMON D’ENTENZA RUBEN LLANSOLA RICO BENET DE CIURANA

En entrar en el ermitori torna l’espera. Aquests moments també es gaudeixen, anticipant el que ocorrerà. Els meus companys de jura van eixint d’un en un. Puc veure els seus nervis i la il·lusió en els seus ulls.

Pere Desprats! El meu torn. Salutació a la meua reina al Prohom. Llig, jure. El Maestre col·loca la seua espasa sobre el meu muscle… ja soc Cavaller de la Milícia Templària!

Quan Na Violant em vist, em comence a relaxar. Al crit de “Fadrell” el Prohom i jo ens abracem. Quina felicitat i quin alliberament! Em sent agraït i orgullós.

Tot ha conclòs i al mateix temps... tot comença.

Manuel Torada Calonge - Cavaller Pere Desprats

9 d’Octubre

Convivència de tres cultures

Per un dia, i com deuria ser sempre, cristians, jueus i musulmans, van fer germanor per a commemorar el dia gran del Regne de València, de la Comunitat Valenciana. Contràriament a anteriors ocasions, tots tres grups se van reunir sota els peus de la estàtua del Rei Jaume I, i des de aquest indret van conformar una acolorida desfilada pels carrers més importants del centre de la nostra ciutat. Els ciutadans forasters amuntegats a banda banda dels carrers al pas de la comitiva, van poder gaudir de musiques jueves, danses melodies àrabs i, el retronar ensordidor de la marxa marcada pels tambors i bombos cristians.

A mesura que cada una de les tres formacions culturals aplegava a la Plaça Major, era rebuda per marxes mores, jueves o cristianes magníficament interpretades per la Banda Municipal. La nostra formació, encapçalada com pertoca pel Penó de la Conquesta, va ocupar el seu joc en la plaça sota l’escenari, al costat de les altres dos cultures, mantenint l’agermanament, mantenint la concòrdia com a exemple de la tant necessària integració de creences. Acabaria l’acte amb la interpretació de l’Himne de tots els valencians, sense excepció, de tots aquells que ens sentim orgullosos de pertànyer a aquesta “terreta”. Moment de gran sentiment solemnitat, que donaria pas a un esclat de aplaudiments de la multitud congregada.

Homenatge i Benvinguda 2022

Cròmica dels Carvallers

L’emplaçament triat per a aquesta ocasió va ser l’Hotel Orange de la població de Benicàssim i, contràriament a altres ocasions, es va triar realitzar un menjar de gala, en lloc del tradicional sopar. Tot moment és oportú si es tracta d’homenatjar aquelles persones que tant han aportat a la nostra Germandat i, donar la benvinguda a aquelles que comencen la seua marxa al nostre costat.

A les portes de l’hotel primer, i ja dins en l’hall, van tindre lloc emotius retrobaments, abraçades i besos afectuosos, d’aquelles persones que, per treball, família, distància, o lamentablement la desagradable pandèmia que ens havia assolat, portaven sense veure’s des de feia llargs períodes de temps. El photocall era un anar tornar de gent que no volia anar-se d’allí sense un grat record d’aqueix moment viscut amb la gent estimada.

Traslladada la reunió al saló superior, situats cadascun dels convidats en les seues taules corresponents, anava a donar principi l’acte d’Homenatge i Benvinguda.

En primer lloc, les Violants i Dones de Companya dels anys 1995, 1996 i 1997, qui fa ja 27-26-25 anys respectivament, van representar brillantment la figura de la nostra regina Violant i les dames de la seua cort.

Cort 1995

NA VIOLANT D’HONGRIA – JIMENEZ GUILLAMON, ZAYDA

NA DOLÇA – BAUSA ALTAVA, NOELIA

NA ERMENGARDABERNAT REIG, VIRGINIA

NA EVA – FABRA BETORET, BEGOÑA

NA MARGARIDA – GUINOT JIMENO, MARTA

NA PROVENÇALA – SALVADOR BAILE, VANESSA

NA RAMA – ULLDEMOLINS LLEO, ALICIA

Cort 1996

NA VIOLANT D’HONGRIA – FABREGAT CAMPOS, Mª JOSE

NA DOLÇA – BAYARRI PORCAR, LAURA

NA ERMENGARDAESCRIBANO JAEN, Mª ANGELES

NA EVA – FABRA PUCHOL, MARIA

NA MARGARIDA – MIRAVETE FIBLA, PENELOPE

NA PROVENÇALA – SANCHEZ MIRALLES, CARLA

NA RAMA – SAURA FORCADA, MONICA

Cort 1997

NA VIOLANT D’HONGRIA – MARTINEZ RUBIO, ZORAIDA

NA DOLÇA – APARICI BARRIEL, PATRICIA

N’ERMENGARDA – BALLESTER GALLEN, TERESA

NA EVA – MON CONTRERAS, ANGELA

NA MARGARIDA – MONFERRER BUENO, SILVIA

NA PROVENÇALA – PORCAR AGUSTI, MIREIA

NA RAMA – RENAU LLORENS, SANDRA

Com a símbol de l’afecte i respecte per la seua labor per i per a la Germandat, el Prohom va fer lliurament a cadascuna d’elles del ram o rosa cavalleresca i, un xicotet obsequi perquè el guarden com a record d’aquest homenatge.

Em permet afegir, que continueu sent part de la Germandat ara i sempre. Gràcies

Torn ara per al merescut homenatge a aquells socis cavallers que des de fa la barbaritat de 50 anys, formen part de la nostra associació, aportant sumant cada dia:

-VICENTE GUILLAMON CELADES

-JUAN PRADES GARCIA

-JOSE ULLDEMOLINS SALVADOR

-ALFREDO ULLDEMOLINS SALVADOR

-LUIS ULLDEMOLINS SALVADOR

-SANTIAGO ULLDEMOLINS SALVADOR

-FERNANDO GUINOT BACHERO

-JOSE LUIS SERRANO FABREGAT

-PABLO BRAULIO ESCRIBA

Es va fer lliurament a cadascun d’ells de la insígnia d’Or i el pergamí commemoratiu per les seues cinc dècades com a membres d’aquesta gran família.

Com a tercera part de l’acte i, abans de donar pas al menjar, una alegre Benvinguda, a les xiques que segur representaran de manera espectacular a la nostra Regina i Cort. Que ens faran sentir orgullosos, a nosaltres i a les seues famílies, al llarg del present cicle fester, com Violant 2023 i Dones de Companya:

LXVI Violant d’Hongria – Carla Sánchez Aranda

Na Dolça – Noelia López Tomás

N’Ermengarda – Sofia de Zayas González

Na Eva – Alicia López Tomás

Na Margarida – Andrea Molés Mir

Na Provençala – Carmen Valmaña Roca

Na Rama – Berta Cayuela Mundo

Acabat el dinar, era el moment de donar pas a l’homenatge de comiat, a aquelles dones que durant tres cicles festers, han representat amb tant d’afecte, respecte responsabilitat, la figura de Violant d’Hongria i les seues dames cortesanes. Anunciades una a una pel presentador de l’acte, acompanyades per un membre del Cabildo, van anar ocupant els seus llocs sobre l’escenari:

LXV Violant d’Hongria – María Torres Claramonte

Na Dolça – Noelia López Tomás

N’Ermengarda – Sofia de Zayas González

Na Eva – Alicia López Tomás

Na Margarida – Andrea Molés Mir

Na Provençala – Carmen Valmaña Roca

Amb algunes llàgrimes en els ulls, visiblement emocionades, van rebre de mans del seu acompanyant del Capítol Permanent, el detall de la rosa cavalleresca i un pergamí emmarcat en el qual se’ls reconeixia a cadascuna, la seua brillant representació de la nostra benvolguda reina magiar i les seues dones de companya.

Va ser el Prohom qui en últim lloc li va fer lliurament a María Torres, Violant 2020-22, d’un ram de flors, abans de fondre’s en una abraçada afectuosa.

El Prohom va dirigir unes paraules als assistents, agraint-los l’assistència a un acte més dels molts que organitza anualment la

Germandat. Va tindre especials paraules de reconeixement per a les Corts de 1995, 1996 i 1997 i, per als nou Cavallers distingits amb la insígnia d’or pels seus 50 anys com a socis.

Finalment, es va acomiadar de les set dames que tantes alegries li havien donat al llarg d’aquests tres anys, que tan orgullós li havien fet sentir, per la seua dedicació, lliurament i compromís, Violant i Cort 2020-22.

Embargada per l’emoció, María es va dirigir als presents agraint l’oportunitat d’haver viscut tots aquells moments que el ser Violant li havia brindat. Detallant multitud de vivències i experiències, esdevingudes al llarg dels seus tres anys de regnat, va emocionar notablement a les seues companyes i, per què no dir-ho, a més d’un dels presents, inclòs un servidor.

Era el moment de la clausura de l’acte d’Homenatge i Benvinguda, que millor manera de fer-ho, que la invocació conjunta als nostres Sants Patrons, entre les dues Violants, María Carla, com a signe clar del relleu que s’estava exercint.

La resposta dels allí presents va sonar més eixordadora que mai, aquelles dues grans dones s’ho mereixien……Farell!!!

Jose A. Javier Godes Pavón Cavaller Jofre de Rocabertí

Consell d’Honor

José Antonio Godes Royo

Fernando Sanchis Segarra

Alfonso Fajardo Herrero

Benjamín Garcés Edo

Manuel Peláez de Cruells

Manuel Lleó Jaime

Eduardo Mas del Río

Emilio Pérez Salvador

Joan Prades Garcia

Vicent del Río Díaz

Capítol Permanent

Carlos Ulldemolins Salvador

José Guillén Franco

Miguel Monfort Casañ

Carlos del Río Díaz

Enrique Palazón Granchell

Vicent Montolio Beltrán

José Antonio Balfagó Carballo

Fernando Ulldemolins Salvador

Marco A. Esteve Cano

Miguel Mulet Taló

Cavallers que han encarnat a JaumeI en elPregó

1951 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1952 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1953 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1954 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1955 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1956 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1957 – JOAQUIN OLUCHA MARZÁ

1958 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1959 – JOSE A. GODES ROYO

1960 – JUAN ANTONIO BELTRÁN ÚBEDA

1961 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ

1962 – DOMINGO TÁRREGA MOR

1963 – ROBERTO PEREZ DE HEREDIA I VALLE

1964 – MANUEL BREVA NEBOT

1965 – JACINTO CHERMA BERNAT

1966 – FERNANDO SANCHIS SEGARRA

1967 – EDUARDO ROSELL BATALLA

1968 – FRANCISCO VALLS GARCIA

1969 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO

1970 – JACINTO CHERMA BERNAT

1971 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA

1972 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA

1973 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO

1974 – PETER MULET TALÓ

1975 – BENJAMIN GARCÉS EDO

1976 – BENJAMIN GARCÉS EDO

1977 – BENJAMIN GARCÉS EDO

1978 – BENJAMIN GARCÉS EDO

1979 – JUAN VTE. BELLÉS ESCRIG

1980 – JOAN PRADES GARCIA

1981 – JOAN PRADES GARCIA

1982 – BENJAMIN GARCES EDO

1983 – MIQUEL SOLER BARBERÁ

1984 – BENJAMIN GARCES EDO

1985 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR

1986 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS

1987 – JOSE LUIS ALÉ REVEST

1988 – EMILIO OLUCHA ROVIRA

1989 – JOSÉ ROVIRA BALAGUER

1990 – JOSÉ BERNAT LLORENS

1991 – EMILIO OLUCHA ROVIRA

1992 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR

1993 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR

1994 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO

1995 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR

1996 – JOSÉ GUILLEN FRANCO

1997 – IGNACIO PIQUERAS BADÍA

1998 – MIGUEL MONFORT CASAÑ

1999 – JOSÉ GUILLEN FRANCO

2000 – CARLOS DEL RÍO DÍAZ

2001 – EDUARDO MAS DEL RÍO

2001 – JAVIER VICENTE QUERALT (1)

2002 – BENJAMIN GARCÉS SAURA

2003 – FRANCISCO ROCA REALP

2004 – FERNANDO SALVADOR VENTURA

2005 – VICENTE GUILLAMÓN CELADES

2006 – FRANCISCO MARTÍNEZ CAPDEVILA

2007 – MIGUEL ÁNGEL MULET TALÓ

2008 – RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU

2009 – DOMINGO QUESADA AGUILERA

2010 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR

2011 – MANUEL ALTAVA LAVALL

2012 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS

2013 – RAÚL BABILONI LLIDÓ

2014 – PACO VICENT DOMÉNECH“Quiquet de Castàlia”A títol pòstum (2)

2015 – MARCO ANTONIO ESTEVE CANO

2016 – EUGENIO DÍAZ CARSI

2017 - VICENTE GUILLAMÓN TERRADO

2018 - RAFAEL SIMÓ SANCHO

2019 - HECTOR PRADES ANDREU

2020-21-22 - CARLOS MARTÍ I VICENT

2023 - JAVIER SANCHEZ DOMENECH

Prohom:

Mestre:

Secretari:

Tresorer:

Comptador:

Alféres:

Vocals:

Luis Oria i Doménech, Cavaller Ramon d’Oriols

Héctor Prades i Andreu, Cavaller Ramon Perellós

Carlos Martí i Vicent, Cavaller Alfonso Llanos

Javier Sánchez i Doménech, Cavaller Fernando Diez

Matías Ibañez i Cabedo, Cavaller Berenguer de Cardona (Milicia Templaria)

Víctor Ulldemolins Ureña, Cavaller Juan Ruiz de Cascante

Juan Carlos Giner i Gargallo, Cavaller Pere de Molés

Javier Lluch i Miralles, Cavaller Bernat de Naia (Protocol)

J. A. Javier Godes i Pavón, Cavaller Jofre de Rocabertí (Mitjans i comunicacions)

Santiago Quiroga Alegre, Cavaller Joan Alegre (Protocol)

Pau Prades i Andreu, Cavaller Ramón Perellós (Intendència)

Cristóbal García Soler Cavaller Tamerit II (Intendència)

Òrgans Complementaris

Prior

És el responsable de la direcció espiritual de la Germandat. Actua, en matèria religiosa, en tots els actes de l’Associació. Es membre nat del Consell d’Honor, del Capítol General del Capítol Permanent, als quals té veu, vet en matèria religiosa, però no vot (Articles 63é i 64é dels Estatuts de la Germandat). Este càrrec a l´actualitat es troba vacant.

Cronista

És el conservador de L’Arxiu General i Servei de Documentació de la Germandat. Amb tots els documents rebuts cada any, deu anar redactant la Crònica de tots els fets i actuacions de la Germandat. És també membre del capítol Permanent (Articles 69é a 72é dels Estatuts). Designat conforme a l’Estatut actua com a Cronista de la Germandat el Cavaller Jaume C. Vicent Aguilar.

Rubén Llansola Rico, Cavaller Pere Rajadell(Desperta Ferro)

Alfonso Felip Castell, Cavaller Joan Castells (Intendència)

Eduardo Mas del Río, Cavaller Ramón de Vilarnau (Consell d’Honor)

Francisco Carbonell Alcon, Cavaller Poncio Carbonell (Intendència)

Santiago Calaforra Ramada Cavaller Jaume Montpalau

Ángel M. Villanueva Manrique Cavaller Raimund Villanova

Ermità

Te al seu càrrec la conservació custòdia de l’Ermita de Sant Francesc de la font i, com a tal, és responsable de la clau, Llibre-crònica, inventari i arxiu de l’Ermita. És membre nat del Capítol Permanent (Articles 65é a 68é dels Estatuts). Elegit reglamentàriament ocupa el càrrec d’Ermità el Cavaller Josep Miquel Francès i Camús, que era ja Ermità en funcions uns anys abans.

Rei d’Armes

És l’encarregat d’organitzar ordenar la vinculació dels Cavallers amb els personatges històrics corresponents. Mantindrà un registre actualitzat de les trobes les anirà assignant als nous Cavallers quan vetllen armes. És membre nat del Capítol Permanent (Articles 73é a 76é dels Estatuts).Anomenat com cal, assumeix les funcions de rei d’Armes de la Germandat el Cavaller Albert Sànchez-Pantoja i Domínguez.

CARLOS MARTÍ VICENT 2020-21-22

La Saga de Guillem de Mont-rodon

Milícia Templària de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

Vicente Miralles Troncho †

IV - Guillem de Mont-rodon

2000

Juan José Monzonís Martínez

X - Guillem de Mont-rodon

2006

Francisco Vicent Doménech †

V - Guillem de Mont-rodon

2001

Fernando Castelló Boronat

XI Guillem de Mont-rodon

2007

Joaquín Borrás Llorens

VI Guillem de Mont-rodon

2002 Francisco Toledo Lobo

XII - Guillem de Mont-rodon

2008

I

Cantem de tot cor CAVALLERS DE LA CONQUESTA! La nostra unió nàix del voler arrelat que per Castelló sentim i la fundació lloem.

Tots en un grapat empenyats farem la Festa més gran, CAVALLERS!

II

Vivint la gesta d’aquell gran Senyor Jaume Rei, l’honorem junt a sa bella muller Na Violant, per ser els primers benvolguts Reis Valencians i donar a Ximén fur per a mudar el vell Castelló baix, al Pla.

III

Els SantsPatrons de la Germandat

2011 Vicente Sales Mateu

XXI - Guillem de Mont-rodon

2017

Raúl Puchol Guinot

XVI - Guillem de Mont-rodon

2012 Miguel Barrera

XXII - Guillem de Mont-rodon

2018

José Gargori Vicent

XVII Guillem de Mont-rodon

2013 Ramiro Izquierdo

XXIII - Guillem de Mont-rodon

2019

Relació de Prohoms de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

1951 FRANCESC MARTÍNEZ DÍAZ

1952 FERRAN HERRERO TEJEDOR

1953 RAFAEL RIBÉS PLA

1954 JOAN BOLUDA SEGUÍ

1955 VICENT ADSUARA PERIS

1956 JOSEPH FABREGAT PÉREZ

1957 - 1958 JOAQUIN OLUCHA MARZA

1959 - 1960 MANUEL PELÀEZ GAS

1961 - 1962 DOMÉNEC TÀRREGA MOR

1963 - 1965 ROBERT PÉREZ DE HEREDIA VALLE

1966 FERRAN SÁNCHEZ COLÓN (1)

1966 MANUEL BREVA NEBOT

1967 - 1968 FERRAN SANCHIS SEGARRA

1969 FRANCESC VALLS GARCIA (2)

1969 - 1970 LUIS BRAULIO ESCRIBANO

* PROHOM HONORARI PERPETU: MANUEL SEGARRA RIBÉS

(1) Per impossibilitat d’atendre el càrrec renuncià el 20-10-1965.

(2) Per assumptes familiars renuncià al càrrec el 09-09-1968.

(3) La modificació del estatus, aprovada el 15-05-1978, amplià la duració del mandat del prohom, fins llavors d’un any, a quatre.

Arcadio Badenes Paús

XVIII - Guillem de Mont-rodon

2014

Manuel Torada Calonge

XXIV - Guillem de Mont-rodon

2020-21-22

Camí de la Madalena revenint amb delit al cim pairal fugint de la pena seguirem al Capellà… Complida ja la promesa farcits de goig i tradició les festes viurem per el naixement del casal de Castelló.

IV

Enlairem les veus CAVALLERS DE LA CONQUESTA! Ambicionem tothora junts treballar per fer Castelló més sa per fer la ciutat millor. Tots en un grapat empenyats farem la festa grossal, CAVALLERS!

1971 - 1972 EMILI OLUCHA ROVIRA

1973 - 1975 MIGUEL MULET ORTIZ

1976 - 1983 EDUARD MAS DEL RÍO (3)

1984 - 1987 JOSEP LLUÍS ALÉ REVEST

1988 - 1991 EMILI OLUCHA ROVIRA

1992 - 1995 CARLES ULLDEMOLINS SALVADOR

1996 - 1999 JOSEP GUILLEN FRANCO

2000 - 2006 CARLES DEL RÍO DÍAZ (4)

2006 - 2007 ENRIC PALAZÓN GRANCHEL

2007 - 2009 VICENT MONTOLIO BELTRÁN

2009 - 2010 LORENZO CASANOVAS GÓMEZ (5)

2010 - 2011 JOSE A. BALFAGÓ CARBALLO (6)

2011 - 2015 MARCO A. ESTEVE CANO (7)

2015 LUIS ORIA DOMÉNECH

(4) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de maig.

(5) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de Decembre.

(6) Ocupa el càrrec per renuncia del Prohom.

(7) Per assumptes personals convoca eleccions al mes de Gener.

Pit i fora! Tots al tall! CAVALLERS DE LA CONQUESTA Lligant festa, fe i treball, enaltirem Castelló Castelló de la Plana, 13 de gener de 1985.

La composició musical representativa de la Germandat és la “Marxa dels Cavallers de la Conquesta”, amb música de Miquel Mulet Ortiz i lletra de Roberto Pérez de Heredia i Valle.

(Article 5é dels Estatuts de la Germandat)

Sant Jaume

Madonna Santa Maria del Lledó

Butlletí Informatiu de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

ANY XXXIX – Núm. 74, març de 2023

Edita:

Germandat dels Cavallers de la Conquesta

Apartat de Correus 565, 12080 Castelló de la Plana info@cavallersdelaconquesta.com www.cavallersdelaconquesta.org

Direcció i coordinació: Equip de redacció Crònica dels Cavallers

Texts:

Luis Oria Doménech

Selene Tarín i Alegre

Alejandra Sáez Sisamón

Santiago Calaforra Ramada

Carlos Martí Vicent

Fernando Sánchez Morán

Víctor Ignacio Palacio Bernad

Alicia López Bellés

Jaume Cristòfol Vicent Aguilar

Pablo Castellet Marqués

Albert Sánchez-Pantoja

Manuel Torada Calonge

Guillermo Babiloni de Montis

Jose Antonio Balfagó Carballo

Rubén Llansola Rico

Jose A. Javier Godes Pavón

Il.lustracions:

Lorenzo Ramírez Portolés

Fotografies:

MADO FOTOGRAFOS

Juan Pérez Miralles

Tomás Amat Artero

Jose Antonio Balfagó Carballo

Zoraida Martínez Rubio

Carla Benet Fabra

Araceli Gil Feliu

Raúl Weaver

Arxiu Històric Gerrmandat dels Cavallers

Disseny i maquetació:

www.activapublicidad.es

Impressió:

Servei Gràfic Digital de la Diputació de Castelló

DL CS 347-1990

04 Acta Fundacional de la GCC

06 Esquadra D’Honor

10 Milícia Templaria

16 Desperta Ferro!!

20 Píndoles fotogràfiques de 70 anys d’història

El passat 15 de gener de 2021, la Germandat del Cavallers de la Conquesta complia 70 anys d’història, però tots els actes dissenyats per a aqueixa data pel Capítol Permanent, van haver de ser anul·lats i s’han hagut de posposar per a una millor ocasió, per culpa de la gens desitjada pandèmia que assolava a la població mundial.

Després de dos anys d’espera, hem volgut materialitzar, encara que siga amb aquest xicotet tribut, part de l’homenatge que es mereix la Germandat i tots aquells que pertanyen a ella, o que en algun moment li han dedicat part del seu temps, afecte i estima.

Amb la vista posada en l’esdevenidor 75 aniversari, que està en caure, mitjançant la present, reconeixem a tres de les seccions integrants d’aquesta associació, Esquadra d’Honor, Milícia Templaria i Desperta Ferro!!!. Podríem haver triat qualsevol altra secció, perquè totes i cadascuna d’elles, tots i cadascun dels membres, demostren la seua pasió i fidelitat en aquells actes als quals al llarg de l’any acudeix, o organitza, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Servisquen només de xicoteta mostra, les píndoles fotogràfiques que incloem en aquesta publicació, perquè 70 anys d’història donen per a moltes Cròniques, annexos i àlbums. Continuarem reunint material per a l’aniversari de brillants.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

Acta Fundacional

Esquadra d’Honor

D’acord al Acta de data 31 de desembre de 1968, sota el mandat com a Prohom de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Luis Braulio Escribano, se va projectar formar la creació d’una nova secció, una guàrdia d’Honor, que fera el arc d’espases a la

Reina de les Festes i Madrina del Cavallers, a l’entrada del Teatre, el dia de la imposició de Bandes. Serie un a formació de 8 cavallers, para la qual cosa se demanaria la col·laboració voluntària dels membres de la Germandat.

No estant en un primer moment, ben bé definides més funcions a realitzar, lo que quedava ben clar era que aquesta nova formació, escortaria la figura de la nostra Madrina, després anomenada Violant d’Hongria, regina magiar, i la seua cort, allà on anara, formant corredor creant un arc d’espases sota les quals només estes donzelles podrien passar.

En cada acte o desfilada en la qual participa la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la Violant d’Hongria les seues Dones de Companya, desfilen escortades per la formació dels membres de la secció de l’Esquadra d’Honor.

En l’actualitat, l’Esquadra d’Honor es la secció a la que passen a formar part els joves de l’Esquadra Jove una vegada arriben als 15 anys de la que formen part fins que arriben als 25 anys. Tradicionalment no tenia escut propi. Però després d’una crisi respecte a la quantitat de membres, Vicente Guillamón Rafa Simó van tindre que fer-se càrrec de l’Esquadra d’Honor amb una edat inferior als 15 anys. Durant els dos primers anys varen aprendre el funcionament de la secció i les seues funcions. El període posterior

es va caracteritzar per una gran participació i per la consolidació de l’Esquadra d’Honor tal com es coneix avui en dia.

Primerament, l’Esquadra d’Honor va dissenyar el seu propi escut, compost per l’escut de Na Violant d’Hongria amb dos espases creuades, un disseny que va fer Jacobo del Río, que va ser membre de l’Esquadra d’Honor. A banda de l’escut, també es va aconseguir que l’alferes formara part del Capítol Permanent, lo que va servir

per a facilitar la comunicació i la relació entre la Esquadra i l’òrgan regidor de la Germandat.

Per tal de mantindre el contacte, l’ordre i, per a fer menys pesats els costos de les activitats, els sopars els detalls es varen prendre unes mesures. Amb reunions mensuals es mantenia a l’Esquadra informada. També es feien les reunions per a captar a gent nova. Això per una banda, per l’altra, per tal de guanyar un fons per tal de pal·liar costos, l’Esquadra d’Honor va escomençar a vendre bolígrafs i encenedors, varen fer rifes, etc. Tots els membres tenien l’obligació d’aconseguir una quantitat concreta de diners. Els diners aconseguits s’empraven per a pagar sopars, detalls, berenars activitats; tant per a la Cort com per a les Esquadres Jove i d’Honor. Un exemple és el Ball de la Dama, que es un acte creat i coordinat per l’Esquadra d’Honor per tal d’homenatjar a la Cort.

Es pot dir que les principals ocupacions de l’Esquadra d’Honor han sigut durant molts anys el futur de la mateixa Esquadra per mitjà de l’Esquadra Jove i la comoditat de la Cort.

A banda es feia un altra cosa, encara que avui en dia no es manté aquesta pràctica. Antigament es feia un Sopar de Nadal, a banda del sopar típic de la Germandat. Aquest sopar es feia amb gent de fora de la Germandat per tal d’establir relacions. Els assistents era la gent jove, com les Dones de la Ciutat, les Reines de les Festes, la Cort de Na Violant i l’Esquadra d’Honor. L’Esquadra pagava tot allò i com es feia a un local, després es feia festa al mateix lloc.

Els temps han anat canviant i, l’Esquadra d’Honor amb ells, però la finalitat ultima d’aquesta secció se manté intacta, son els protectors guardians de Violant i la seua cort, a la qual rendixen homenatge respecte.

En l’actualitat els membres d’aquesta secció son:

Víctor Ulldemolins Ureña - Juan Ruiz de Cascante

Sergio Babiloni de Montis - Ximén Cornell.

Ernest Olsina Navarro - Joan Navarro

Álvaro Font Champel- Joan Beneito

Joan Olsina Navarro-Joan Navarro

Aarón Martín- Guillem Ripoll

Pablo Usó- Ximén d’Urrea

Ruben Giner - Pere de Moles

Javier Campos Tena- Jaques Mateu

Alejandro Luis Dominguez Grau - Alfons Mexia

Guillermo Babiloni de Montis - Guillem de Montagut

Gonzalo Oria Masip- Ramón D’Oriols

Quique Gimeno Guerrero - Guillem Tallada

Sergi Ramos Farah

Pere Bastida Gasch - Pere d’Antillo

Pau Olaria Doñate - Mateu

Carlos Sánchez Mateu- Jaume Ansaldo

Pablo Torres Serra - Benet de Torres

Pau Aparici Alcón - Pere Centelles

Carlos Archilés- Brent d’Albalat

Màxim Mor Gutiérrez - Lope Juan Anzano

Guillermo Babiloni de Montis Cavaller Guillem de Montagut

Milícia Templaria de la Gernandat, 27 anys d’història

Monjos i soldats, templers, una curiosa combinació que va donar per a la història una de les Ordres Militars més importants que ha existit, poder militar, econòmic, cultural i la seua gran aportació, primer en l’educació de Jaume I, i mes tard al seu costat en la reconquesta de les nostres terres.

Aqueixa importància tant a nivell nacional com internacional no podia quedar fora d’una entitat com la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, en la qual la figura de Jaume I al costat de Na Violant conformen eixa base cultural i històrica que ens porta als nostres inicis com a vila, al naixement del nostre volgut Castelló.

Els inicis de la Milícia Templaria van començar a albirar-se el 5 de juliol de l’any 1992, en la Expo 92 de Sevilla, jornada en la qual se celebrava “El Dia de la Comunitat Valenciana“. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta representava en tal celebració a la Província de Castelló i en aquella desfilada li va correspondre vestirse de templer al cavaller, José Luis Tellols Belloví, la qual cosa va provocar curiositat entre els integrants de la comitiva”. Poc després va sorgir la idea entre alguns cavallers de crear un grup de templers dins de la Germandat que donara visió a tan important ordre El 27 de juny de l’any 1995 es va autoritzar per la Germandat dels Cavalles de la Conquesta la creació de la Milícia Templaria de la Germandat, proposada pel cavaller Vicente Esteve Broch, acompanyat dels cavallers: Ignacio Piqueras Badía, José Luis Tellols Belloví, Rafael Blasco Archilés.

Encara que al principi per raons personals el cavaller Daniel Prades i Badía no va formar part d’aquest primer grup de templers, s’incorporaria al mateix un poc més tard.

Quedava així constituït el primer Consell Templer pels quatre primers i encapçalats pel seu maestre Vicente Esteve Broch, poc temps després s’aprovaria la seua organització interna i postulats, basats sobretot en recuperar i difondre la importància dels templers que al costat del rei Jaume el conqueridor van fer possible la fundació del Regne de València.

Amb este afany tan cavalleresc de ser fidel a la história, d’explicar-la difondre els fets de personatges importants, va sorgir l’any 1996 del templer: Ignacio Piqueras Badía, la brillant idea de distingir tots els anys a una persona de la nostra terra o arrelada a ella que s’haguera significat en la tasca de divulgar defensar les nostres tradicions, costums o festes, en definitiva difondre el nom del nostre volgut Castelló. Amb aquest objectiu, el templer Ignacio Piqueras, va proposar per a tal distinció al personatge històric de Guillem de Mont-rodon, Maestre Templer d’Aragó, Catalunya i Provença, tutor conseller del nostre rei Jaume I. Unesdistincionsquedesdel’any1997s’hanvingutsucceintarribant aquest any 2023 al seu vint-i-cinqué Mont-rodon, nomenament, encarnat enguany pel músic productor Juanjo Carratalá. Eixa labor de difusió de la història no hauria sigut possible sense la participació d’un grup de persones que, des del seu amor a la cultura, a les tradicions, a la història sobretot al nostre Castelló, han vingut representant la figura de Guillem al llarg d’aquests 25 anys acceptant de bon grat la proposta de la Milícia Templaria. Un compromís que sempre suposa esforç i responsabilitat. Professors, periodistes, metges, inspectors de policia, cuiners, polítics, escriptors, cientifics, músics.., una llarga llista de profesións unides per una pertinença a la qual ja denominem: la Saga Templaria de“Guillems de Mont-rodon”.

En eixos primers anys d’existència de la nostra Milícia i sota el mandat de Vicente Esteve, ja van començar els templers de la Germandat a participar en un bon nombre d’actes com el desplaçament a Vissegraad a Hongria, participant en els seus “Jocs Internacionals“, o la participació en la II Mostra de Vestimenta Medieval a la Casa Abadia de Castelló, visitant també anualment com a representants de la Milícia Templaria les tombes de Na Violant D´Hongría en Vallbona de les Montges i la de Jaume I a Poblet a la província de Tarragona, la important assistència a la I Trobada de Templers de les Comunitats Autònomes de Múrcia, Castella-la Manxa i València, celebrat en Almansa-Murcia.

La Milícia Templaria s’anava consolidant tant en les seues activitats com en els seus components, arribant ja en aquesta primera època al número de 15 templers com es proposava en les seues normes internes. Acabat el maestrat de Vicente Esteve li va succeir en el càrrec el templer Pedro Martínez Campillo.

Durant el seu mandat es va participar en l’Homenatge a Guillem de Mont-rodon al Castell de Montsó del Riu Cinca a Osca, sent per tant la MilíciaTemplaria de la Germandat la portadora de l’honor d’haver inaugurat aquests homenatges que es van succeir anualment al Castell on va passar una part important de la seua infància el nostre Rei Jaume I.

Els templers seguien amb il·lusió organitzant activitats que donaren a conéixer i engrandir a la Milícia com el primer concert de Música interpretat per la Unió Musical Castellonenca del Cercle Mercantil dirigida pel Mestre Sr. José Gargori Vicent, que anys mes tard seria nomenat com el XVII Guillem de Mont-rodon, en aquest concert es va presentar la“Marxa Templaria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta“, composta per ell mateix.

Per circumstàncies que no detallarem ara el 8 de maig de 2002 es va produir l’escissió d’alguns components de la Milícia Templaria

entre ells el Maestre Pedro Martinez deixant així el càrrec de Maestre. Però la Milícia de la Germandat va seguir avant, va nomenar el seu tercer Maestre el templer Rafael Blasco Archilés que va saber reconstruir la Milícia Templaria amb noves incorporacions.

Sota el seu mandat i a proposta del templer

Ramiro Izquierdo Mor, des de l’any 2003 alumnes del Col·legi

“Ramiro Izquierdo“, de manera voluntària van vindre col·laborant en els actes organitzats per la Milícia, la seua presència portant les trobes dels membres templers va enriquir cada desfilada, cada acte, conformant una formació nodrida i acolorida.

Però en eixe any 2003 veuria la llum una nova figura històrica integrada en el “SI” templer. Amb la idea d’enfortir i mostrar la importància que va tindre el temple i mes concretament Guillem

de Mont-rodon en l’educació de Jaume I, el templer José Vicente Ramón Moreno va tindre l’encertada idea de proposar la creació de la figura de L´ Infant Jaume.

Personatge que desfilaria des d’aqueix moment al costat del MaestreTempler i el Guillem de Mont-rodon en totes les formacions, passant a ser amb el temps una figura emblemàtica de la Milícia. Un any després, el 31 d’octubre de 2004, la Milícia Templaria cobrava un protagonisme especial, al organitzar la III Trobada Nacional de Templers al Castell de Peníscola. Un esdeveniment al qual van assistir nombrosos grups templers de diferents parts de la geografia nacional, que van convertir a Peníscola, al seu Castell, a Castelló i a la Milícia Templaria en referents templers.

El 12 de febrer de l’any 2007 va finalitzar el maestrat de Rafael Blasco, procedint-se a la corresponent votació, va eixir elegit

Maestre José Antonio Balfagó Carballo, amb el nom de “Ximén Peralta“. En aquesta etapa de la Milícia es produeix una major integració de la Milícia en el capítol de la Germandat, en proposar el Maestre, al Prohom la incorporació de 3 membres templers en la seua junta, sent acceptada aquesta proposta, i incorporant-se per tant, el mateix Maestre els templers Matías Ibáñez i José Vicente Segarra que s’havien presentat voluntàriament. L’any 2007, es complia un aniversari històric, els 700 anys d’existència del Castell de Peníscola, un aniversari al qual no podiafaltarlaMilíciaTemplaria,entalassenyaladacelebració d’una fortalesa construïda pels templers entre 1294 1307 sobre l’antiga”alcazába”àrab. Organitzat l’esdeveniment per la Diputació Provincial, va consistir en un extens programa d’activitats entre els quals van destacar la desfilada des de l’Església de Santa Maria de Peníscola fins a la Plaça d’Armes del Castell. Seguidament en el Saló Gòtic de la fortalesa es va representar una Vetlla D ´armes en la que van jurar 5 cavallers, 4 d’ells membres de la Milícia Templaria. Mesos mes tard el Castell de Peníscola va cobrar de nou protagonisme en ser rodat en ell, i amb els Membres de la Milícia Templaria com a protagonistes, el documental oficial de Jaume I produït per la Generalitat Valenciana, amb motiu del 800 aniversari del seu naixement.

MITEMPLARIA

Ramiro

Ignacio Piqueras Badía “Pere D´Ager”

Izquierdo Mor “Gil Peralta”

José V. Segarra Casanova “Joan Matoses”

Tomás Amat Artero “Donís Sanfeliu”

Pedro Bastida Vidal “Pere de Campfert“

Eugenio Díaz Carsi “Ferrán Díez”

Matías Ibañez Cabedo “Berenguer de Cardona”

José Soto Grajera “Pere D´Ayerbe”

Juan Ramón Vicente Díaz “Raimundo de Cervera“

Daniel Prades Badía “Raimundo Alós”

José A. Balfagó Carballo “Ximen Peralta”

Fernando Sanchez Morán “Pere D´Alcala”

José Luis Beltrám Pons “Arthus de Zaragoza“

Manuel Torada Calonge “Pere Desprats”

En data 1 de juliol de 2009, per ostentar el Maestre José Antonio Balfagó, el càrrec de Maestre de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va tindre que deixar el cárrec i es va procedir a l’elecció de nou Maestre. Després de la corresponent votació va eixir triat el templer Daniel Prades Badía (Raimundo Alós) . La novetat en aquest any en quant al programa habitual d’activitats, va ser el desplaçament a la localitat de Suera en la celebració del seu 750 aniversari de la Carta de donació de la vila.

L´acte va començar amb una desfilada pels carrers del poble amb la participació de la Milicia Templaria, en acabar la desfilada es va realitzar la recepció de Jaume I Na Violant per les autoritats es va fer la lectura de la Carta de Donació de Jaume I del Castell i Vila de Suera al seu fill Pere, amb una gran assistència de públic i un magnífic ambient festiu i històric en la població.

La Milícia continuava complint anys, i es va produir el canvi de Maestre. Va ser elegit nou Maestre Eugenio Díaz Carsi amb el nom templer de “Ferran Díez”, que anys mes tard, en el 2016 seria nomenat Rei Jaume I

Amb un atapeït calendari d’actes anual, els templers de la Germandat conformaven ja un grup quasi familiar que participaven en els principals actes de Magdalena, i continuaven distingint a la seua figura mes representativa Guillem de Montrodon, fent també desplaçaments fora de la nostra província com el de la localitat Valenciana de Alcubles a requeriment de la Associació Cultural Verge de la Salut-Jaume I, per a participar del fet històric en el qual el Rei Conqueridor dirigint-se al Puig quasi llest per a atacar la ciutat de València, va poder evitar una emboscada sarraïna gràcies a un pastor de les Alcubles que va alertar a l´host reial del parany que li tenia preparada a Lliria una

avançada de l´Adalil Azén, Jaume I agraït va entregar al poble de les Alcubles una imatge de la Verge de la Salut.

L’any 2015, acabat el temps de mestre d’Eugenio Díaz, és nomenat, prèvia oportuna votació, nou Maestre de la Milícia el templer Matías Ibañez i Cabedo. Sota el seu mandat es proposa la figura d’Honorable Templer, a l`efecte d’eximir d’assistència als actes, d’aquells templers que per edat i circumstàncies físiques no pugueren assistir amb normalitat, proposant també la incorporació de nous components que tingueren la disponibilitat d’implicar-se en totes les activitats.

En aquest any 2016 s’adquireix el compromís per part de la Germandat de l’assistència a la localitat de Culla, amb motiu de la commemoració de la seua Carta Pobla, visita que se succeiria durant diversos anys amb participació dels membres templers El 13 de maig de 2019, es produïa, per l’inexorable pas del temps, l’últim canvi de Maestre fins a la data de hui, sent nomenat el templer Fernando Sánchez i Morán. La Milícia Templaria compleix 27 anys d’existència 25 nomenaments de Guillem de Mont-rodon celebrats aquest any de manera especial amb la reunió dels 25 nominats que va tindre lloc en l’acte d’homenatge nomenament, un acte lluït en el qual aqueix ambient familiar, d’amistat va estar present durant tota la vetlada.

Amb afany la Milícia segueix amb les seues participacions en tots aquells actes que organitza la Germandat, portant amb orgull cavalleresc laimportànciadeltempleenlanostra història difonentlo en cadascun dels actes en els quals participa.

José Antonio Balfagó Carballo Cavaller Ximen Peralta

Desperta Ferro!!

HISTORIA

Tot va començar amb les ganes de superació i de créixer, musicalment parlant, d’un grup de joves que gràcies a la confraria Santa Maria Magdalena de Castelló van conèixer el món dels Tambors i Bombos tant en l’àmbit de la Setmana Santa com en l’àmbit festiu de la ciutat junt amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

La decisió de formar un grup nou deTambors en la nostra ciutat no va ser fàcil, ja que no es fàcil crear una secció sense material, membres i sense possibles actes per a donar-se a conèixer. Una vegada presa la decisió, i gràcies a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la secció va prendre forma dins del sí de la associació amb només 7 membres (19 en l’actualitat) i en el mes d’Octubre del 2012 van començar amb els assajos la creació de nous tocs, així com l’elecció d’un nom adequat (“Tambors i Bombos de combat - Desperta Ferro!-”) i de la redacció dels seus estatuts o reglament intern.

La secció té al capdavant a José Martí Vallés de 27 anys i a Victor Martinez Quiroga de 24 anys, tots dos han estat des de ben menuts involucrats en el mon de la festa de carrer, i Victor amb els estudis

de percussionista professional de conservatori ha ajudat a tota la resta de menors a millorar la tècnica i a mes amb la seua habilitat ha sigut molt fàcil prendre.

La secció es va fixar una data límit per a la seua estrena i presentació en societat, la data només estava a menys de 5 mesos de la formació del grup, la qual cosa feia que havien d’aprendre ràpid per a donar una bona impressió i no decebre a la Germandat que tant suport els ha proporcionat. La data havia de ser un dia de gran importància per a l’associació, es va triar el dia de Proclamació de la màxima representant de la Germandat per a les festes de la Magdalena 2013, la jove Marta Font Ramos; per dos motius, primerament per ser un acte que marca l’inici d’un nou any fester i així, doncs començar la història de la secció des d’un punt de partida fix, i en segon lloc, perquè el dit acte reuneix a un gran nombre de persones del món fester i social i seria un bon dia per a donar a conèixer al nou grup de joves que, a partir d’eixe dia, posaran el ritme en les desfilades i actes dels Cavallers.

Al 2022, Desperta, ferro! Compliria 10 anys, i les properes festes de la Magdalena, la secció s’encamina cap a la desena Magdalena amb tanta il·lusió si cap com la de fa ara 10 anys.

Per que “DESPERTA, FERRO!”?

Quan pensàvem en un nom adequat per a una secció de tambors i bombos integrada en el si de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta era necessari posar a funcionar les“peroles”.

L’objectiu era trobar un nom que reunirà bàsicament tres idees o connotacions:

Havia de ser un nom de caràcter medieval, de l’època. A més, relacionat concretament amb la nostra història, si poguera ser, amb l’època de Jaume I. També precisava ser un nom poderós, contundent, ple de força. Diríem brau, fer… No va ser fàcil la cerca.

Després de nombroses disquisicions entre els noms proposats (no més de tres) un va destacar sobre els altres des de l’inici, obtenint clarament més acceptació. I pot ser que fora l’únic que reunira les tres condicions esmentades.

Desperta, ferro!, era. semblava venir a tomb.

El crit característic de les temibles tropes almogàvers que van ser avantguarda de tants episodis de les conquestes de la Corona d’Aragó, també en temps del rei Conqueridor. També casava a la perfecció amb eixe segell combatiu, eixe esperit d’esforç, superació i força que preteníem que caracteritzara a aquesta jove secció i que -de fet- ja porta per bandera.

Cercàvem el símil, la metàfora, en la comparació de la força amb la qual colpejaven les seues armes unes contra altres i contra els seus escuts els almogàvers que produint aquell reverberant escruixidor estrèpit (temible sempre per a l’enemic) podria assimilar-se a la manera amb la qual els nostres components batent les pells i les fibres bordonades dels seus bombos i tambors, causant sobresalt admiració, desfilant altius, imponents, alegres, entre les gents de la província i –potser ja prompte- d’altres indrets.

Així va ser com el fer crit de guerra dels braus almogàvers donaria nom a la nova secció de la Germandat: els Tambors i Bombos de Combat de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta - Desperta, Ferro! -

La nostra indumentària - LA UNIFORMITAT -

Malgrat el nom de la nostra secció, no ha pretés aquesta ser una seccióderepresentacióhistòricadinsdelaGermandatambrecreació almogàver, com sí ho ha sigut –i amb gran encert merescut èxit- el “boato” de Passió Almogàver amb el que van delectar tot Castelló enguany en el Pregó de les nostres festes fundacionals, els amics dels Tambors de Passió d’Almassora.“Boato”estrenat l’estiu de 2012 a Ontinyent, encapçalant la Capitania Almogàver.

Fins ara, la presència almogàver al si de la Germandat, es limita (pel moment) a la del cavaller Ramon de Oriols, en Luis Oria Doménech, que ja fa 2 anys que participa a les desfilades abillat amb arnés de combat de capità almogàver.

Com diem, el disseny de la nostra uniformitat busca ser senzill, auster, espartà. Sense passamaneries ni brodats ostentosos, amb colors discrets…

Per medieval i també per funcional pràctic. Còmode per a la

pràctica del tambor el bombo.

A l’interior, samarreta gris fosca o negra i“leotards”del mateix color. Per calcer, unes sandàlies de tires de cuir negre.

Damunt, una vesta negra lleugera oberta entre les cames, amb una fina tira de passamaneria groga o daurada, sense mànegues, amb obertura lateral ampla.

Sobre esta, una peça a la que podríem anomenar“peto”, escapulari o sobrevesta en color ocre o or vell que va cenyit amb cinturó de pell fosca sense ornaments. Al pit, una troba o escut sense ribets amb les quatre barres de la senyera.

Tot complet li dona un aspecte auster per la base del color negre, elegant per l’ocre de la sobrevesta i colorit pel contrast de la senyera al pit.

Un conjunt que, de segur, quan el completem amb els cobertors per als tambors (en procés de disseny i confecció) lluirem més polits, si cap.

Desperta, ferro!!

Els nostres distintius

Penó de la Secció

L’emblema dissenyat per a la nostra secció, es compon –sobre fons quadribarrat retallat amb la silueta del conegut com Penó de la Conquesta- d’un cercle que representa un bombo de fusta i pell amb el seu característic color marró clar sobre el qual figura la llegenda:“Tambors i Bombos de Combat Desperta, ferro!“

En el centre, el castell de Castelló (el mateix que porta sobre les quatre barres de sang l’escut de la ciutat) i creuats en aspa, darrere d’aquest conjunt, amb les empunyadures en la part inferior, dos Coltells o espases almogàvers (espases curtes similars al Gladius Hispaniensis de les legions romanes)

Els coltells estan disposats amb la punta de les seues fulles cap amunt per a denotar una actitud combativa.

Imatge representativa

L’escut dissenyat per a la nostra secció, es compon de una adaptació del nostre emblema-peno.

Es manté la senyalística de la senyera de les quatre barres adaptant-la pera representar els instruments de percussió que utilitza la secció.

A mes la ondulació de les barres vol transmetre la vibració que es produeix al percutir aquestos instruments així com el moviment que tindria el penó en la marxa.

Porte el nom de la secció així com el escut de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que es l’agrupació històrica a la que pertany.

RELACIÓ ACTUAL DE MEMBRES DE LA SECCIÓ:

José Martí – responsable de la secciò

Sergio Ulldemolins- cavaller Joan Vicent

Gerard Doménech- cavaller Joan Domenech

Alex Olmo- cavaller Pere de Vendrell

Fernando Ulldemolins- cavaller Ferran Loris

Víctor Martínez- cavaller Joan Palabecino

David Vargas - cavaller Pere Marrades

José Valls - cavaller Pere de Sisternes

Hugo Mundo – cavaller Bernat d’Horta

Adán Segura- cavaller Ramon d’Entenza

Pablo Valls – cavaller Pere de Sisternes

Rubén Llansola – cavaller Pere Rajadell

Actualització del text de Milites Carrocius, per part de Rubén Llansola Rico - Cavaller Pere Rajadell

Aniversari

Germandat dels Cavallers de la Conquesta

A continuació, unes píndoles fotogràfiques que esperem que servisquen com a xicotet homenatge, a totes aquelles persones que al llarg d’aquests 70 anys de vida de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, han participat en algun moment com a membres o, en suport de la labor d’aquesta associació de mantindre viva la memòria històrica de la nostra terra. Fadrell !!