Jorge Traver Meliá

IN MEMORIAM

Jorge Traver Meliá

Jorge Traver Meliá

El 26 d’abril de 2018 ens deixava sobtada i tràgicament, l’amic Jorge Traver Melià, tercer de la saga dels Wamba. Fotògraf professional, com son pare i s’auelo. Pertanyent, per tant, a una casa que guarda un dels més vasts, rics i acurats arxius gràfics de la història del Castelló contemporani.

Membre d’una família arrelada a Castelló i molt vinculada a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va seguir els passos de son pare en l’ofici familiar adaptant el negoci a les noves tecnologies per a les que sempre va tindre mà mestra.

El vaig conèixer, junt a la seua germana Laura, amb altres companys i amics de la meua generació, en el pas de la infància a la adolescència, quan els nostres pares compartien llocs de responsabilitat al sí de la Germandat i ens trobàvem allà on anaven ells. Al Teatre Principal, al cau, a St. Francesc, els viatges a Poblet i Vallbona o al “matadero” fent faenes. Era la dècada dels huitanta.

A més de fer el vaina (molt propi en la nostra franja d’edat) igual penjàvem troves que ajudàvem a amanir un porrat o a agranar una carrossa.

Recorde que a Jorge (3 anys més gran que jo) li encantava la música. Gaudia de les melodies dels grups del pop sixties arribant inclús a formar part d’algun dels grups més sonats del panorama local i provincial. Va tocar el baix amb els “Sistones” junt a José Ramón Cumba i amb “Circus” amb el també cavaller Iván Chabrera, entre d’altres companys i amics.

Gaudia molt també del seu ofici, en el que era realment bo. Però una altra (i ben coneguda) de les seues passions va ser sempre la del seu amor incondicional pel club de la ciutat, el Castelló, el Club Deportivo Castellón.

Eixa també la portava en la sang, per això sempre li va ser fidel.

Jorge va ser ú dels principals impulsors i fundadors del primer moviment associatiu de penyes organitzat en l’afició orellut, arribant a presidir la Federación de Peñas del Club Deportivo Castellón, primicera en aquells anys.

També gaudia barrejant les dos passions (professional i albinegra) xafant la gespa de Castàlia buscant -i trobant sempre- una imatge única, brillant, un gest, una acció per immortalitzar.

Quan vaig tornar a Castelló i vaig recuperar alguns romanços de la joventut i em vaig embolicar en altres de nous, sempre que el vaig necessitar (també son pare) per a enriquir i dignificar les pàgines d’esta Crònica dels Cavallers o per a qualsevol altre assumpte, va estar sempre atent, amable i diligent, més enllà d’allò raonable, encara que ho dissimulare sempre darrere d’eixe humor seu tan sorneguer.

Amb la publicació dels números d’aquesta Crònica dels Cavallers corresponents al mes de març, en mans del Capítol del prohom Marco A. Esteve, en 2012, Na Violant va abandonar en portada l’escala de Maristany del Casino Antic, per tornar a ella en un entorn medieval conforme havia sigut costum en els anys 80 i 90 del segle XX. Va ser de la mà i amb el bon fer de Jorge i de son pare, Vicent, els Wamba. Deixant per a la història eixa inigualable imatge de la reina Violant en el claustre del monestir de Santes Creus que va presidir el número 65 d’esta publicació.

Jorge se’ns va anar deixant la dona i dos xiquets menuts; amb molt per viure, de nit, dormint, de sobte i sense alçar pols ni remolí. Com era ell: discret, de poques falòries i romanços.

Com sempre, la germana mort, ens sorprèn a tots a contrapeu. Descansa en pau, Jorge. Fadrell i... Pam, pam, orellut!

Jorge i Vicent -fill i pare- mirant a la càmera de Laura Traver (germana de Jorge) al Primer Molí, talaia des de la que han fet les seues fotografies dels romers des de fa dècades. Diumenge de romeria de 2018.