Centre Excursionista Olot núm. 215

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

d ’E n ti ta ts F e d e ra c ió

E x c u rs io

a ta lu n y a

C n is te s d e SETE R B A IL -

o lo t. c a t w w w.c e 0€ . 215 4,0 20 núm 0 2 E R B M

E D I TO R I A

L

ACTIVITATS i ESDEVENIMENTS AFECTATS PER LA COVID-19 FINS A NOVA ORDRE

per la Junta Directiva

50 ANYS DEL CENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT L’acta fundacional del Centre Excursionista d’Olot (CEO) es redacta el 5 de maig de 1970. Aquesta junta fundacional és presidida per Joaquim Solà i Ciurana. Per tant, enguany, en aquest any 2020, celebrem el cinquantenari de la creació del CEO. Abans, però, el 22 d’octubre de 1934 foren aprovats els estatuts pels quals es creava la delegació olotina de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) presidida per Gil Vidal i Forga. Fou aleshores que es va demanar a l’Ajuntament la cessió d’un local mig abandonat situat als baixos del Teatre Principal. Local que continua essent la seu del CEO a l’actualitat. Més tard, el 29 de maig de 1943 s’inaugura, al mateix local de sempre, la delegació olotina del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) presidida per l’estudiant Francesc Coromina i Marguí.

Aquesta dilatada història ha estat el motiu que ens ha fet posar en el logotip del cinquantenari –que ha de presidir tots els actes que organitzi el CEO en aquest 2020– la llegenda “1970-2020 50 anys de CEO” i “86 ANYS D’ENTITAT EXCURSIONISTA” perquè tenim clar que venim de molt lluny.

Per celebrar aquesta efemèride el CEO ha programat tot una sèrie d’actes que passem a detallar: Estem fent un llibre, que sortirà a la venda el mes de juny, en el qual parlarem dels nostres orígens amb dos articles. Un del desaparegut Josep Maria Dou i un altre de l’ historiador local Josep Murlà. També parlaran els presidents que ha tingut el CEO i els protagonistes de totes les seccions, proves, curses, actes i activitats que ha desenvolupat el CEO en aquests 50 anys. Com diu el periodista Jordi Casas (l’encarregat de la confecció del llibre) “tindrem a les mans una història reconstruïda, o més ben dit, reviscuda, amb les confidències dels seus protagonistes sorgides d’un munt de trobades que han estat les espurnes

d’aquest gran foc de camp en què s’ha convertit aquest llibre”.

“Descobrireu que rere l’Embardissada, les 24 hores a Muntanya, la Trepitja Garrotxa, la Pocatraça, la Xampanyada... hi ha i, en segons quins casos hi ha hagut, en Ramon, en James, els Fontfreda, la Mireia, la Txell, en Joan, en Quim, en Josep Maria, en Pere, la Flora, la Mariona... Històries de persones que han dedicat temps al CEO, que l’han incorporat al seu projecte de vida i que, en definitiva, estimen i han fet conèixer la Garrotxa, aquesta terra de mala petja i aspra, que s’han “patejat” de nord a sud i d’est a oest. Diuen que el país entra pel peus. La gent del CEO, doncs, són un tros, un bon tros de Garrotxa i del país.”

També farem una exposició fotogràfica al local del CEO de 3 mesos de durada sobre els 86 -50 anys de vida del CEO. El 6 de juny farem una caminada per l’entorn del Fluvià i un dinar en un local gran (o si fa bon temps a les fonts de Sant Roc) a on estan convidats tots els socis i els no socis. Serà el més semblant als aplecs d’antuvi que som capaços ara d’organitzar.

Hem fet una placa, que l’hem penjat al CEO, on consten tots els president del CEO. Farem 5 cims emblemàtics durant el 2020. El 14 de juny, la pica del Canigó (Xampanyada); el 28 de juny, la pica del Carlit (sostre de la Cerdanya); el 12 de juliol, el pic de Comapedrosa (sostre d’Andorra); el 26 de juliol, el Puigmal (sostre del Ripollès); durant el mes d’agost,la Pica d’Estats (sostre de Catalunya). Els participants que facin tots els 5 cims tindran un premi.

Estem confeccionant un “forro” polar commemoratiu dels 50 anys del CEO i el posarem a la venda perquè el puguin comprar tots els socis que ho vulguin i així poder presumir de la nostra història.

Socis i no socis, esteu tots convidats a participar en aquests actes per celebrar el cinquantenari de la nostra entitat!•

Socis i no socis, esteu tots convidats a participar en aquests actes per celebrar el cinquantenari de la nostra entitat!

2

SUMARI EDITORIAL ASSAMBLEA GENERAL Director: Ramon Regí

ADÉU-SIAU

Redactor en cap: Kim Agustí

2 6 4

ACTIVITATS

Consell de redacció: Pep Badosa Miriam Nieto Paco Gil Marc Pons Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

L'EMBARDISSADA XAMPANYADA APLEC DEL PIRINEU 20a POCATRAÇA 24 HORES A MUNTANYA RUN4CÀNCER NOTA DE PREMSA

7 9 10 12 27 15

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

secció MUNTANYA

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

19

Impressió: Impremta Aubert

CANICROSS

20

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

SKIMO

23

ESQUÍ de Muntanya

24

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE

Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

16 45

secció BTT

Dipòsit legal: GI-1453-1994

DEL SALT DEL CABRIT A CANTONIGRÒS

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS.

25

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

secció MAINADA

29

QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

àrea de FORMACIÓ

43

INFORMACIONS

44

COL·LABORACIONS 3 DIES A LES MUNTANYES DE PRADES

www.ceolot.cat

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

49 DESCOBRINT LA BELLESA DE GUATEMALA 53 ANÈCDOTES I VIVÈNCIES DEL GR-99 55

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

59 Foto: Llac de la Bollosa de Pep Badosa.

ADÉU-SIA

U! per Ramon per laRegí Junta Directiva

ADÉU-SIAU! Adéu-siau!

Hem fet el cim! Ha arribat el moment de deixar la presidència, però no pas el de continuar essent un soci actiu del CEO. I, tal i com pertoca en una entitat moderna i democràtica, és el moment de passar comptes.

Abans, però, deixeu-me començar pel final i avançar els agraïments. A la gent que anem a muntanya, ens agrada tocar de peus a terra i seria injust caure en la temptació de personalitzar en la meva persona tot el que exposaré a continuació, que com us podeu imaginar, serà una llarga llista de les coses que la junta que he presidit ha mantingut, innovat i creat de nou. Per tant, el meu més sincer i públic agraïment a la junta. El treball desinteressat de cadascun dels seus membres i la seva implicació ens ha consolidat com a un dels centres excursionistes amb més socis i més activitats de Catalunya, en un referent de l’excursionisme del país. Sense la seva complicitat i lleialtat, la meva gestió no hagués estat possible i no haguéssim pogut conduir a bon port l’entitat. Una junta que, sortosament, ha estat plural, ha generat debat, controvèrsia i, fins i tot, un xic de sana polèmica, però, en molt poques ocasions, s’ha hagut de dur un tema a votació. I això diu molt de la cohesió del nostre grup.

Des del primer moment, he tingut entre cella i cella el rejoveniment de la junta i de la massa social com a un dels principals objectius. I crec, modestament, que hem sabut generar oportunitats i ser receptius en aquest sentit. El resultat ha estat la incorporació de gent jove i, d’entre aquest grup, voldria destacar la presència de dones en llocs de responsabilitat a l’entitat. Això és especialment reconfortant, atenent al panorama de quotes de gènere que han d’imposar les institucions públiques i, lamentablement, de desigualtats que afronten les dones en els temps actuals. No ens ha tremolat el pols a l’hora de denunciar (ho vam fer, per exemple, el 2017, amb la lectura del manifest per a l’eliminació de la violència envers les dones a Santa Bàrbara de Pruneres) les injustícies que pateixen moltes dones per raons de gènere. Som excursionistes, però, imbricats en els temps que vivim.

Aquest rejoveniment és fruit, en gran part, del laboratori d’idees que hem creat en un entorn virtual sota el nom de l’Espai Soci, que ha generat noves iniciatives, que, posteriorment, s’han materialitzat en reunions per concretar-les. Així és com s’han posat en marxa la secció de Canicross, una activitat esportiva que, a les comarques gironines, està a les beceroles; i també una secció naturalista, que treballa per realitzar sortides amb un valor afegit.

No se li escapa a ningú, que a CEO hem hagut de fer un esforç important, molt important diria jo, per adaptar-nos a les noves normatives dels governs espanyol i català que regeixen les entitats sense ànim de lucre del país. Un procés que hem patit totes i, a algunes, els ha comportat fins i tot la desaparició.

En aquest sentit, haig de remarcar que una part important de la feina de la junta que he presidit s’ha centrat en aquest àmbit.

Paral·lelament, des del minut zero, hem treballat de valent per posar ordre al Centre en l’àmbit administratiu i en el pressupostari.

Cal remarcar que, precisament, la nova legislació ens ha obligat, per primera vegada a la història, a fer pressupostos. Tot plegat, 4

ens ha dut a contractar una persona per a les tasques administratives.

Aquests últims anys, hem començant a recollir els fruits de tota aquesta feina. Totes les despeses estan perfectament justificades, no hi ha cap activitat que generi endeutament, en el pitjor dels casos tanca a 0; podem accedir a subvencions, estem tancant un conveni amb l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa d’Olot per classificar, guardar en bones condicions i fer públic l’arxiu històric i el fons fotogràfic; estem en ple procés per refer la biblioteca i convertir-la en un motor de cultura excursionista i, sobretot, estem completant el pas indispensable cap a les noves tecnologies.

Som l’únic centre excursionista de Catalunya que gestiona els GPS, una tasca de la qual m’encarrego directament perquè m’apassiona: som pioners en organitzar cursets per als qui estan interessats a aprendre a programar-los per fer excursions a muntanya. Sobretot, però, estem completant una vertadera immersió de l’entitat en l’àmbit de les noves tecnologies. Per això, dintre de poques setmanes, veureu una pàgina web completament renovada, més intuïtiva i fàcil de manejar, i que, a més, inclourà noves eines i en millorarà moltes altres. A partir d’ara, per exemple, serà molt més fàcil donar-se d’alta som a soci o fer consultes a través d’aquest web. Així mateix, estem treballant també en una nova estratègia per adaptar-nos a les xarxes socials. Les entenem com un mitjà que ens agilitza el contacte amb els associats.

Arribats en aquest punt, crec que és el moment de fer una pinzellada a la nòmina de la resta de coses que hem dut a terme amb la complicitat de moltes i de molts. Insisteixo a dir que és mèrit de tota la junta i de moltes persones que desinteressadament han treballat i treballen, i n’estic ben segur que continuaran treballant, per al CEO. En aquest capítol, vull destacar que des del primer moment hem donat continuïtat a les activitats que es feien, no n’hem anul·lat cap: L’Embardissada, la Volta pels Volcans, la Pocatraça, etc i n’hem fet de noves com el Trepitja Garrotxa, que ens ha situat en el mapa de les Trail i les Ultra, les curses de muntanya, el Canicross, cursets d’alpinisme...

Quant a la meva activitat representativa de l’entitat, crec que he contribuït a la projecció exterior del Centre durant els cinc anys en què he estat el responsable de l’àrea tècnica de la Federació d’Entitats Excursionista de Catalunya (FEEC), a la qual encara continuo vinculat com a assessor. De fet, crec que sóc el primer president del CEO i el segon de les comarques gironines que ha estat a la directiva de la FEEC i ho remarco, perquè això ens ha permès, com a entitat, tenir un peu i mig posat on es prenen les principals decisions de l’excursionisme del país.

I, abans d’acabar, deixeu-me destacar tres aspectes rellevants. El primer està relacionat amb el que acabo d’explicar. En sento molt orgullós de presidir una entitat organitzadora de la Renovació de la Flama de la Llengua, l’any 2017, un clar reconeixement a la nostra entitat i una oportunitat que hem aprofitat per refermar el compromís amb la llengua i el país del CEO i per consolidar la projecció exterior a la qual feia referència. També, ens ha projectat en l’àmbit local, ja que la celebració va comportar la participació de moltes entitats olotines als diferents actes duts a terme. Hi afegeixo que coincidint amb el cinquantè aniversari de

ADÉU-SIA

“[...] ens ha consolidat com a un dels centres excursionistes amb més socis i més activitats de Catalunya.”

Moltes gràcies a tots els que ho feu possible!

la Flama, hem estat una de les entitats coordinadores.

El segon dels aspectes és la nostra participació com una de les entitats clau per a la celebració del cicle Vivim Muntanyes. En concret, el Centre s’encarrega de l’àrea administrativa d’aquesta activitat emblemàtica en l’àmbit de la cultura muntanyenca.

I, el tercer aspecte té una implicació personal, però cal que la comparteixi amb tots vosaltres. És un acte de justícia fer una reconeixement des d’aquestes ratlles a la figura de l’Enric Serrano, el meu vicepresident primer, que, desgraciadament, no va poder exercir com a tal, perquè, quan venia a la primera de les reunions de la junta, va caure fulminat per una atac de cor al Firalet. Fotògraf extraordinari i encarregat d’una de les estacions de la Xarxa meteorològica de la Generalitat de Catalunya a Oix, era un enamorat de l’Alta Garrotxa, tot i no haver nascut a la comarca. L’Enric va deixar l’organització de l’Embardissada quan va entrar a la junta i va ser un dels promotors de la Trepitja Garrotxa, que, després de la seva mort, va continuar el seu amic Paco Gil. A més, ell i en Pep Corominas són dues persones a les quals el CEO ha d’agrair la finalització de les obres del refugi de Talaixà. www.ceolot. cat

U!

“Som l’únic centre excursionista de Catalunya que gestiona els GPS, [...]”

D’aquest procés, en va crear una àmplia documentació gràfica, que el Centre hauria de poder recuperar com a homenatge a l’Enric i per ampliar el fons documental.

No voldria tancar aquestes ratlles d’acomiadament, sense obrir-vos una mica el meu cor. Deixo la presidència, una etapa, perquè no, de creixement personal, i això representarà deixar enrere costums autoimposades com la meva assistència quasi a diari a la seu de l’entitat. Des del primer moment, vaig creure que calia obrir portes, atraure gent, fomentar l’activitat al local. I, amb la perspectiva dels anys, una de les coses que més m’enorgulleixen és veure socis, gent de la junta que cada dia, per una qüestió o altra, passen pel local, sobretot molta gent jove. I, per cert, un local on hem arreglat la recepció i hem creat una nova distribució dels llocs de treball i d’atenció als socis, una sala de juntes i reunions i un despatx per a la secció de mainada. A més, l’hem equipat amb ordinadors i hem creat un equip de projecció nou.

Acabo tal i com he començat. Hem fet el cim. Ara, deixo la cordada, perquè l’agafi un altre equip que conduirà, sense cap mena de dubte, l’entitat cap a altres cims. Salut i sort a tots.• 5

TÒ CO N V O C A

RIA

SUSPESA PER LA SECRETARIA GENERAL DE L'ESPORT I DE L'ACTIVITAT FÍSICA (SGEAF) MENTRE NO S'AIXEQUI L'ESTAT D'ALARMA

per la Junta Directiva

CONVOCATÒRIA D’ELECCIONS A MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA D’acord amb els Estatuts del Centre Excursionista d’Olot, la Junta directiva d’aquest centre té el plaer de comunicar a tots els socis de l’entitat la convocatòria d’eleccions per escollir els membres de la Junta Directiva. El procés electoral s’iniciarà el dia 6 d’abril i finalitzarà el dia 19 de juny, amb la celebració de l’acte de votacions. D’acord amb l’article 18.2 dels Estatuts, són electors i elegibles els socis de ple dret amb les condicions següents: ser major d’edat I no tenir suspesa la condició de soci en el moment de la convocatòria o en el temps de presentació de les candidatures.

CALENDARI ELECTORAL

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS

Data

Acte

6 d’abril

Publicació de la convocatòria d’eleccions a membres de la Junta Directiva del Centre Excursionista d’Olot, i celebració de l’acte públic per a la designació per sorteig dels membres de la Junta electoral. Anunci al Butlletí del CEO i als mitjans de comunicació de l’entitat.

Del 14 a 30 d’abril Exposició provisional de la llista de socis amb dret a ser electors i elegibles que constitueixen el cens electoral i termini per presentar reclamacions contra el cens.

Queda convocada l’Assemblea General ordinària de socis de l’entitat pel divendres 19 de juny al local del CEO, al passeig d’en Blay, 5, a les 19.30 h en primera convocatòria, i a les 20 h en segona convocatòria sota el següent:

ORDRE DEL DIA 1. Aprovació de l’acta de l’assemblea anterior.

2. Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior:

a. Informe de Presidència

b. Informe de les Àrees

4 de maig

Termini per l’aprovació definitiva dels cens dels socis electors i elegibles.

Del 6 al 16 maig

Presentació de candidatures.

18 de maig

Proclamació de les candidatures que poden participar a les eleccions.

3. Presentació i aprovació dels comptes de l’exercici vençut, de 2019

20 de maig

Inici del període de promoció i propaganda de candidatures

4. Presentació i aprovació del pla d’actuació per a l’exercici de 2020

18 de juny

Fi del període de promoció i propaganda de candidatures.

19 de juny

Votacions per a l’elecció de la nova Junta Directiva de l’entitat. Les votacions es portaran a terme en el local de l’entitat a les 20 h, en el transcurs de l’Assemblea ordinària. Els electors que es presentin hauran d’anar identificats amb el seu DNI. Durant l’Assemblea es procedirà al recompte de vots i proclamació de la candidatura guanyadora.

5. Presentació i aprovació del pressupost per a l’exercici econòmic del 2020.

6. Aprovació de les quotes de soci de 2021.

7. Elecció de nova Junta Directiva de l’entitat.

8. Precs i preguntes.

Agrairem, donada la importància del temes a tractar, la vostra assistència.

5 CIMS PER CELEBRAR 50 ANYS 14 de juny Pica de Canigó (Xampanyada)

26 de juliol Puigmal (sostre del Ripollès)

28 de juny Pica del Carlit (sostre de la Cerdanya)

Del 21 al 23 d’agost Pica d’Estats

12 de juliol Pic de Comapedrosa (sostre d’Andorra) 6

(sostre de Catalunya, Campament d’Estiu)

per l’equip de l’Embardissada

A C T I V I TAT

S

XLIII EMBARDISSADA NOTA DE PREMSA els voluntaris del CEO que faran possible una nova edició d’aquesta marxa, sense oblidar-nos que estem treballant amb les persones qui, any rere any, ens ajuden a fer el llibre digital amb la descripció del recorregut i contingut pedagògic interessant per a tota la família. Les inscripcions ja són obertes al web del CEO i també es poden fer presencialment al nostre local; us recordem que a la marxa s’hi accepten gossos però aquests han d’anar lligats i no irrompre en cap moment a la marxa de les persones participants, sobretot recomanem a totes les persones que vulguin córrer que surtin a primera fila a les 7 del matí. Així doncs us esperem el diumenge 26 d’abril a Tortellà.•

Foto: Ramon Bartrina

El proper diumenge 26 d’abril de 2020 celebrarem una nova edició de la tradicional marxa popular per l’Alta Garrotxa, l’Embardissada.

Enguany ens ocuparà, la XLIII edició de l’Embardissada un itinerari que sortirà de Tortellà, i farà un recorregut que ens durà cap a pont de Balagar, Bellús de la Font, Collet de Sespera, Castellets, Coma de Roure, el Borró, Sales de Llierca i tornada a Tortellà.

Un itinerari d’aproximadament vint-i-tres quilòmetres i 987 metres de desnivell positiu. En aquests dies previs a una de les grans activitats que organitzem des del Centre Excursionista d’Olot, estem treballant amb l’equip de l’Embardissada per deixar els camins que trepitjarem absolutament nets i ben recuperats, així com amb tots

www.ceolot. cat

7

A C T I V I TAT

S

per Maria Gironès i Ramon Bartrina

L’EMBARDISSADA, MOLT MÉS QUE UNA CAMINADA desnivells positius de 1.200 m de mitjana en les diferents caminades.

Al llarg d’aquests anys hem vist que el paisatge ha canviat, allà on hi havia prats i pastures han crescut els boscos, moltes masies s’han abandonat patint un lent procés d’enrunament i altres s’han restaurat de bell nou transformant el seu entorn que ha passat d’un ús agrícola i ramader a residencial turístic. També els camins s’han eixamplat transformant-se en pistes. Hem vist que tot és transforma, l’Alta Garrotxa també.

Aquesta dinàmica de canvis també s’ha fet notar en la preparació de l’Embardissada. Com a exemple tenim la realització del plànols de cada edició. Els primers anys es dibuixaven totalment a mà, incloses les corbes de nivell i itinerari fent servir ròtrings amb tinta xina. Uns anys més tard es va passar a dibuixar amb programes informàtics de representació gràfica i actualment s’utilitzen els tracks presos amb GPS sobre base cartogràfica.

També ha anat evolucionant l’edició del llibret que ha passat de la clàssica de paper imprès a una tinta, a paper imprès a tot color i finalment a l’edició digital actual amb continguts interactius.

Any darrere any, un dels objectius que s’han complert amb aquestes 43 edicions és el de divulgar i donar a conèixer l’Alta Garrotxa, no únicament de manera esportiva sinó en totes les vessants excursionistes i culturals. Esperem doncs que els documents editats on es mostren entre altres els camins històrics recuperats serveixin de testimoni històric per defensar el patrimoni de l’Alta Garrotxa i continuar caminant, embardissats o no.•

Foto: Ramon Bartrina

L’Embardissada una de les marxes excursionistes amb més història, 43a edició la d’aquest any 2020, ha donat a conèixer el territori singular i feréstec de l’Alta Garrotxa a les persones que hi han participat, tant de la comarca com foranies gràcies al treball dels voluntaris, organitzadors i col·laboradors del Centre Excursionista.

A tall d’anècdota cal destacar que: S’han recorregut uns 1.000 km de camins, molts d’ells recuperats a partir dels coneixements d’antics residents a l’Alta Garrotxa i excursionistes veterans.

Els voluntaris han netejat i estassat més de la meitat d’aquest recorregut.

S’han editat 43 plànols amb els camins representats gràficament.

43, també són els llibrets explicatius amb la descripció de l’itinerari, incorporació de dades històriques, de patrimoni cultural i extenses descripcions de vegetació i geologia.

S’han aparcat més de 400 cotxes en cada edició.

S’ha procurat no repetir dos anys seguits la sortida en el mateix municipi així tenim que al llarg d’aquest anys l’embardissada ha sortit 10 vegades de Sadernes, 9 de Oix, 7 de Beuda, 6 de Sant Pau de Seguries, 4 de Tortellà, 2 de Beget, 1 de Capsec, 1 del veïnat de Carrera, 1 d’ Albanyà, 1 de Font Rubí i 1 de Sales de Llierca.

Han estat aproximadament uns 46.000 els i les participants en el conjunt de totes les edicions.

L’edició més llarga són 27 km i la més curta 17 km. Amb uns

8

A C T I V I TAT

S

XAMPANYADA del 50è ANIVERSARI APLEC del PIRINEU a la PICA del CANIGÓ 14 DE JUNY PROGRAMA 6.00 h: reunió a l’aparcament del Consum.

6.01 h: sortida de la caravana de cotxes 8.30 h: sortida de Marialles, a peu.

13.00 h: repartiment de xampany.

Itinerari: Refugi de Marialles, refugi Aragó, bretxa de Durier, la Xemeneia, Pica del Canigó.

Dalt del cim, a la 1 del migdia.

•XAMPANYADA DE GERMANOR.

•Cant de l’Himne a l’Isard.

Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu,

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

1. Cal fer inscripció prèvia al CEO, 3 o 4 dies abans de la Xampanyada..

4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre.

6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena.

2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 3 euros per participant.

5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadascú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides.

7. Confiem que faci bo, però es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...)

3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats.

www.ceolot. cat

8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre.

Es prega, però, que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

9. La carretera de Marialles NO és asfaltada, escolliu vehicles alts.

9

A C T I V I TAT

S per Albert Rubirola

20a POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER “Una magnífica edició per celebrar els 100, 50, 20 i 5.“

CAMPIONAT INDIVIDUAL DE CATALUNYA D’ESQUÍ DE MUNTANYA I PUNTUABLE PER A LA COPA CATALANA FEEC FERRINO

Fotos: Galdric Mossoll

Recordeu que la numerologia és un conjunt de creences que pretenen establir una relació mística entre els números, els éssers vius i les forces físiques o espirituals. Doncs bé, el divendres fortes nevades, el dissabte vents huracanats que ens van impedir marcar el recorregut i varen arrencar les ulleres de l’Esther quan va treure el cap dalt del Puigmal i se les va emportar fins l’Empordà. Any 2020, 100 anys de la FEEC, 50 anys del CEO, 20a edició de la Pocatraça, 5 Sant Bernats i les forces físiques desfermades.

I com l’arc de Sant Martí després de la tempesta, el diumenge, oh el diumenge! va treure el cap radiant, esplèndid, com si fos un dia talment pensat per celebrar efemèrides. Ens vam llevar d’hora i vam marcar el recorregut, escurçat en relació al previst per qüestions de seguretat després del temporal, però que va agradar molt els corredors que entre ells, a les xarxes, ja estan popularitzant la frase: “La Pocatraça mai decep”. I és que ja sense falses modèsties, s’ha de dir que formem un gran equip, un equip espectacular. Un equip digne dels 175 sumats.

Finalment el recorregut A que varen fer els sèniors masculins i femenins i els júniors masculins constava de 1.390 metres de desnivell positiu amb sortida des de Núria (1.964), s’enfilava per la coma de l’Embut fins al

10

A C T I V I TAT

S

“El guanyador va ser l’Oriol Cardona, […] que es va proclamar campió de Catalunya amb un temps increïble de 1 h 21 min i 59 s.”

20a EDICIÓ

coll de pic de Segre Petit (2740) i baixava fins al torrent de sota el Pluviòmetre (2500). S’enfilava per la font de Dalt de la Coma fins al Puigmal (2911), baixava de nou al torrent de sota el Pluviòmetre des d’on pujava cap al coll de l’Embut (2705) i seguia planejant fins al Ras de l’Ortigar (2685) i finalment baixava per la coma de l’Ortigar fins arribar a Núria.

El guanyador va ser l’Oriol Cardona, l’actual campió estatal, que es va proclamar campió de Catalunya amb un temps increïble de 1 hora 21 minuts i 59 segons. El sots campió va ser l’esquiador urgellenc Jordi Alís amb un temps d’1 hora 24 minuts i 48 segons.

Tercer, en Pau Coll, amb un temps de 1 hora 26 minuts i 17 segons.

La victòria femenina també va ser contundent. Marta Garcia va fer bons els pronòstics i es va proclamar campiona de Catalunya amb un temps d’1 hora, 40 minuts i 38 segons. La sots campiona va ser Júlia Casanovas amb un temps d’1 hora, 47 minuts i 13 segons i ja molt més distanciada entrava la tercera Queralt Riba amb un temps de 2 hores 3 minuts i 10 segons. www.ceolot. cat

En categoria juvenil, els medallistes olímpics Ares Torra i Marc Ràdua s’han proclamat campions de Catalunya mostrant la bona salut del nostre planter. Un relleu que el cadet Gael Álvarez i el júnior Albert Pérez ja havien constatat poc minuts abans. Una generació que arriba amb força.

La sant Bernat feia el mateix recorregut que la Pocatraça excepte la pujada al Puigmal. Tot i que es una cursa no competitiva, s’ha de dir que el guanyador ha estat el nostre regidor d’esports, Aniol Sellabona. Enhorabona!!! D’això se’n diu predicar amb l’exemple.•

11

A C T I V I TAT

S

per Pere Rifà Coordinador de les 24 Hores

24 HORES A MUNTANYA

Etapa1. Tret de sortida. Foto: Alba Danés.

Els dies 11 i 12 de gener de 2020 va tenir lloc la 38a edició de les 24 HORES A MUNTANYA, una caminada de resistència per trams organitzada pel Centre Excursionista d’Olot (CEO).

Amb aquesta ja són trenta-vuit edicions d’una prova de resistència amb la gran particularitat i originalitat de tenir un recorregut i distància diferents cada any i el fet que és guiada, és a dir, el camí no està prèviament senyalitzat com en una caminada ordinària sinó que cal que tot el grup segueixi els guies de l’organització al ritme que marquen. No es pot avançar els guies ni córrer sinó que cal fer les 24 hores caminant al ritme marcat i això converteix aquesta caminada en tot un repte.

El recorregut queda dividit en diferents etapes en les quals la gent es pot afegir o pot deixar el recorregut, ja que l’organització proporciona un servei de busos per sortir i tornar al recorregut en aquests punts específics.

Durant la caminada, sovint es fan parades per reagrupar la gent quan la distància entre els organitzadors de la capçalera i els de darrera s’allarga massa. Val a dir que en la primera etapa, amb vora 400 participants, hi havia més de vuit minuts de distància entre les primeres persones i les últimes.

Etapa2. Macarronada. Foto: Clara Rifà.

Etapa3. Foto: Miriam Nieto.

En l’edició d’aquest any 2020, s’han recorregut 70 km amb 3000 metres de desnivell positiu entre els Hostalets d’en Bas i Vallfogona del Ripollès. El recorregut estava dividit en 5 etapes, començant al Local Social dels Hostalets a les 14 h del dissabte i acabant el diumenge a les 14 h30 a la plaça de l’ajuntament de Vallfogona, passant per Cantonigròs, Sant Pere de Torelló, Montesquiu i, finalment, Llaés, abans d’arribar a Vallfogona.

Cada etapa ha tingut una durada d’entre 3 i 7 hores i entre 11 i 20 km de distància. L’etapa més llarga ha estat la nocturna, de Sant Pere de Torelló a Montesquiu, i s’ha subdividit en 3 trams, fent parades amb avituallament a Bellmunt i a Santa Maria de Besora (beneït brou per passar el fred de la nit glaçada!).

Etapes de les 24 HORES A MUNTANYA 2020: Etapa 1: Hostalets d’en Bas – Cantonigrós (13.35km, +670m de desnivell) Les 24 s’inicien sortint dels Hostalets pel Camí Ral del Grau, deixant el Puigsacalm a la nostra esquena, i de seguida seguint el Camí Ral d’Olot a Vic, tot fent una bona pujada al Cingle del Grau, parada de reagrupament al Pla del Grau i seguint cap a la Serra de Mateus, per la part alta del Collsacabra. Es voreja el cingle de l’Aiats i es passa per sota del Montcau (1167m) abans d’arribar a Cantonigrós. Arribant al poble podem gaudir d’unes esplèndides vistes de la posta de sol i la boira, amb l’emblemàtica figura del Pedraforca al fons.

12

A C T I V I TAT

Etapa3. Foto: Pep Badosa.

Etapa 2: Cantonigrós – Sant Pere de Torelló (14.60km, +265m de desnivell) Sortim de Cantonigrós encara seguint el Camí Ral d’Olot a Vic. Passem al costat del Dolmen de Puigsespedres i per la població de l’Esquirol, on prenem el Camí Oliba (GR-151) fins arribar a la masia de l’Aguilassa, on ens desviarem a la dreta per prendre un caminet que ens farà passar per la Serra del Feu fins a retrobar el GR 151. És en aquest desviament quan, mirant enrere, es té una imatge fantàstica de la filera de frontals que baixen per darrere en la negra foscor del vespre d’hivern.

Arribant als Graons del Rei, creuarem el túnel que passa per sota de la C-37 i deixarem la carretera a la nostra esquerra. La creuarem dues vegades més (menció especial a la qualitat artística dels graffitis que hi ha en aquests túnels) i ens dirigirem cap a Sant Pere de Torelló, ja ben a prop, on ens espera el sopar.

Etapa 3: Sant Pere de Torelló – Montesquiu (19km, +1000m de desnivell) En aquesta etapa seguirem en tot moment el Camí Oliba (GR 151). Farem una forta pujada cap al Santuari de Bellmunt, per iniciar un bona baixada pel bosc. Creuarem la Riera de la Foradada i el Torrent del Noguer i arribarem a Santa Maria de Besora, on ens espera un brou ben calentò.

Sortim de Santa Maria pel GR 151, ens desviem una mica per passar pel Pla del Revell i caminar sota la llum de la lluna plena amb els frontals apagats. Reprenem el Camí Oliva fins arribar a la Masoveria del Castell de Montesquiu, on tindrem xocolata calenta i coca però haurem d’esperar més de mitja hora a la intempèrie fins a l’arribada del bus que ha de portar la gent que comença aquí l’etapa i s’ha d’emportar la gent que finalitza.

Etapa 4: Montesquiu – Llaés (11km, +530m de desnivell) A les sis de la matinada, amb un fred que esglaia, reprenem la marxa tot seguint la Riera de la Solana, carenejant pel Coll dels Tres Pals i dirigint-nos cap a la Serra dels Bufadors de Beví, on carenegem fins al Coll de Beví.

Durant el recorregut, trobem el terreny gebrat i els tolls glaçats.

Amb les primeres llums de l’albada anem cap a la Serra de Milany i, ja de dia, parem davant de l’Hostal de Llaés, on ens espera l’esmorzar.

Etapa 5: Llaés – Vallfogona (10.70km, +500m de desnivell) Amb l’esgotament de les 20 hores en activitat però sabent que ja és la darrera etapa, iniciem la marxa cap a la www.ceolot. cat

S

Arribada: El participant més petit i el més gran de les 24HM. Foto: Moi.

Serra de Milany. Passem pels boscos del Puig i per davant de l’ermita de la Mare de Déu de la Cau, des d’on es pot gaudir de vistes ben àmplies des de Montserrat fins al Montseny.

Passem per sota el Castell de Milany i al Coll de Milany (1480m) iniciem el descens, seguint de nou el GR 151 fins albirar Vallfogona. Creuem, triomfadors, l’antic Pont de Vallfogona, i finalment, arribem al poble, on donem per finalitzades aquestes 24 HORES A MUNTANYA.

Etapa4. Les voluntàries escombra. Foto: Miriam Nieto.

Agraïm a Kessetana que ens deixi incloure el seu escrit a l’article d’aquest butlletí, que completem amb les informacions de la participació: 1a etapa: 410 participants 2a etapa: 340 participants 3a etapa: 192 participants 4a etapa: 185 participants 5a etapa: 209 participants En total han participat 459 participants i han completat totes les etapes 81: 13

A C T I V I TAT

S

Oliver Valls, Pere Costa, Antonio Villarejo, Mariona Domènech, Moi Xarles, Albert Domènech, Sandra Marcos, Montse Albertí, Toni Guerrero, M. del Mar Codina, Maite Reina, Joaquim Verdalet, Joan Nadal, Jaume Barnó, Rosana Hoyo, Ticia Sala, Xavier Cuenca, Xavier Freixes, Lluisa Guix, Francesc Riera, Jesús Guell, Pere Masó, José Garcia, Joan Carles Roqué, Ferran Sala, Xavier Caros, Montse Uró, Carmina Roca, Albert Planas, Josep Maria Coll, Martha Cecilia Sànchez, Enric Casadevall, Eduard Ferrés, Imma Boada, Albert Torres, Joan Duran, Octavi Cabeza, Enric Prados, Manuel Caballero, Carme Bernaus, Josep Vivó, Josep Maria Tomàs, Juan Antonio Lorente, Jordi Feliu, Josep M Recasens, Daniel Abian, Juan Abian, Pau Ferrer, Dani Duran, José Antonio Porta, Ferran Noguer, Vladimir Smirnov, David Franquesa, Marçal Font, Mari Fernàndez, Jordi Ferrer, Roman López, Estel Cañigueral, Pau Cantal, Tomàs Colldecarrera, Marco Antonio Ramos, Emma Fosses, Joan Carles Padrosa, Raquel Fumado, Sergi Plana, Josep Godó, Montse Bertran, Abel Bagó, Albert Calvo, Quel Flores, Miriam Nieto, Bravo, Imma Jiménez, Carles Plana, Ilona Tané, Biel Mossoll, Martí Gainza, Biel Tané, Marçal Bancells, Ramon Pou, Francisco José Portillo.

Per acabar un agraïment a tots els col. laboradors: Ajuntaments de Sant Esteve d’en Bas, L’Esquirol, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Montesquiu i Vallfogona, els grups i associacions, GECA, associació de veins de Cantonigrós, Parc Castell de Montesquiu, colla Garrotxa, grups de mainada i corredors del CEO, i, altres membres del CEO que han fet tasques administratives, d’intendència i guies.

Fins a la propera.•

Etapa5. Foto: Alba Danés.

Etapa4. Foto:.Ramon Regí.

Arribada.

14

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el ’hashtag’ #CMCeolot

El 2019 acaba amb una de les tradicionals curses de muntanya com la de Sant Silvestre de les Planes d’Hostoles, celebrada el 28 de desembre, un recorregut de 11,25km +690 desnivell positiu; en aquesta hi va participar el nostre corredor Albert Calvo, i va fer una 35a posició de la general amb un temps de 1h 17m Encarant el 2020, el 26 de gener els nostres corredors van participar a la Cursa de la Sussissa al poble d’Espolla (Alt Empordà), un recorregut de 10km amb un desnivell positiu de +370. “Fantàstica cursa i molt ràpida, ens vam divertir molt ja que hi havia fang i molta aigua al rierols que creuàvem a causa de les pluges durant la setmana” confirma Albert Calvo. A la cursa hi van participar Albert Calvo que va fer una 47a posició amb un temps de 53m 28s, Moi Xarles en posició 101 amb 1h 2m, Jordi Riera en posició 102 amb 1h 2m 1s, Elisabeth Aguilera en posició 128 amb 1h 4m 29s i Vane Sielva en posició 190 amb 1h 13m 59s.

El 9 de febrer es va realitzar la Run4Cancer Olot, una cursa no competitiva de l’Oncolliga d’Olot, on el CEO també col·labora per a la causa. L’activitat està composta de dos recorreguts, un de 10km amb un desnivell de +370 on participaren l’Albert Calvo i en Xart, i l’altre recorregut de 5km on participaren en Moi Xarles amb el seu fill Eder Xarles.

Aprofitem aquest espai també per felicitar el soci del CEO, Pau Capell, que ha guanyat l’Ultra Huachi (Mèxic), de 55km amb un desnivell positiu de +3300.•

Albert Calvo, Sant Silvestre.

Sant Silvestre.

Run4Càncer. www.ceolot. cat

#CMCeolot

Cursa de Sussissa.

15

secció

ABRIL 2020

A M U N TA N Y

Dl

6

MES D’ABRIL

Dt

7

Dc

Dj

Dv

3

MAIG 2020

Ds

4

Dg

1

2

8

9 10 11 12

Dl

Dt

Dc

Dj

5 4

5

6

7

Dv

Ds

Dg

1

2

8

9 10

3

13 14 15 16 17 18 19

11 12 13 14 15 16 17

20 21 22 23 24 25 26

18 19 20 21 22 23 24

27 28 29 30

25 26 27 28 29 30 31

MES DE MAIG Sortides condicionades a l'evolució de la pandèmia.

LES EXCURSIONS DE TOT EL MES HAN ESTAT ANUL·LADES PER LA PANDÈMIA DE LA COVID-19.

 Diumenge 10: Rasos de Tubau Itinerari: Sant Martí de Puigbó, coll de Faig General, pedró de Tubau, les Baumes, coll de la Palomera i sant Martí de Puigbó.

Hores de marxa efectiva: 4.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Lluís Avellana.

Sortida ja programada pel 29 d’abril del 2018, però que la pluja va deslluir...

#quedatacasa

Aplec de Sant Valentí (16-II-2020)

 Diumenge 17: Volcans sector les Medes-Can Tià Itinerari: Camp Salom, la Rigosa,volcà de la Casanova, volcà de Conagra, volcà de les Medes, les Tres Creus, collada del Grau (part superior del sepultat volcà Sant Jordi), volcà de Fontpobra, volcà de can Tià, volcà de la Tuta i camp Salom.

Hores de marxa efectiva: 6.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Ramon Feixas. Cal dur dinar de motxilla.  Diumenge 24: Torre de Cavallera Itinerari: Camprodon, camí de les Marrades, torre de Cavallera, pedrò de Dalt, pedrò del Mig, pedrò de Baix, camí dels Burros, font de cal Marxant, camí del Ter i Camprodon.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal).

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Castell de Mataplana (23-II-2020)

 Diumenge 31: APLEC DE SANT ANIOL Itinerari: Sadernes, Castell Sespasa, la Muntada, Sant Aniol d’Aguja, coll de Clarioles i tornada.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Tradicional Aplec organitzat pel Centre Excursionista de Banyoles.

Hi haurà una arrossada popular.

Rellinars (14-XII-2019)

16

Travessia del Canigó a les Terres de l'Ebre

Trobada amb els nostres companys

Les etapes programades pels dies 21 i 22 de març / 18 i 19 d'abril van ser ajornades per la Covid-19.

La trobada amb els companys de la Unió Excursionista Menorquina i el Grup Excursionista de Mallorca, programada pels dies 1, 2 i 3 de maig, va ser ajornada.

de Menorca i Mallorca

JUNY 2020 Dl

Dt

Dc

Dj

3

4

Dv

secció

JULIOL 2020 Ds

5

6

Dg

1

2

8

9 10 11 12 13 14

Dl

Dt

7 6

7

Dc

Dj

Dv

3

Ds

4

M U N TA N Y

Dg

1

2

8

9 10 11 12

5

15 16 17 18 19 20 21

13 14 15 16 17 18 19

22 23 24 25 26 27 28

20 21 22 23 24 25 26

29 30

27 28 29 30 31

A

MES DE JUNY

MES DE JULIOL

 Diumenge 14: XAMPANYADA DEL 50è ANIVERSARI PICA del CANIGÓ  Sortida dels 5 cims del 50è aniversari del Centre.

 Diumenge 5: Ruta de les Fonts Itinerari: Llanars, molí d’en Batlló, riera d’Abella, camí de la Molsa, font Negra, oratori sant Domènec, sant Martí de Vilallonga, oratori sant Isidre, capella del Roser, la Creu i Llanars.

Hores de marxa efectiva: 4 (matinal).

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

 Diumenge 21: Sortida al Berguedà Itinerari: Santuari de Paller, cap del Joncar, sant Marc de Brocà, bassa de Tarnes, roc Rodó i santuari de Paller.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinadors: Jordi Muñoz i Francesc Bretcha.

Sortida conjunta amb el GECA. En acabar l’excursió hi haurà de restaurant per qui vulgui.  Diumenge 28: PICA del CARLIT (Cerdanya) Itinerari: Llac de la Bollosa, camí dels estanys, pica del Carlit.

Hores de marxa efectiva: 5.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 6 de l’aparcament del Consum.  Sortida dels 5 cims del 50è aniversari del Centre.

Aplec de Sant Valentí (16-II-2020)

 Diumenge 12: PIC de COMAPEDROSA (Andorra) Itinerari: Arinsal, collet de Comapedrosa, estany Negre, pic de Comapedrosa.

Hores de marxa efectiva: 6.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 6 de l’aparcament del Consum.  Sortida dels 5 cims del 50è aniversari del Centre.  Diumenge 19: Per sota Bastiments Itinerari: Vallter, coll de la Marrana, pas del Bou, coll de la Geganta, pic de la Dona, clot de la Xemeneia, Vallter.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.  Diumenge 26: PUIGMAL Itinerari: Refugi Corral Blanc (Planoles), Tossa del Pas dels Lladres, coll de les Clotes, Puigmal, camí de Fontalba, baga de les Clotes, barraca de pastors i refugi Corral Blanc.

Hores de marxa efectiva: 7.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum.  Sortida dels 5 cims del 50è aniversari del Centre.

El cingle Major (2-II-2020) Esmorzar de Finestres (29-XII-2019)

Vallfogona (1-III-2020) www.ceolot. cat

Torronada a la torre del Mir (5-I-2020) 17

secció

AGOST 2020

A M U N TA N Y

Dl

3

Dt

4

Dc

5

Dj

6

Dv

7

SETEMBRE 2020

Ds

Dg

1

2

8

9

Dl

7

Dt

Dc

Dj

3

Dv

4

Ds

5

Dg

1

2

8

9 10 11 12 13

6

10 11 12 13 14 15 16

15 14 16 17 18 19 20

17 18 19 20 21 22 23

21 22 23 24 25 26 27

24

28 29 30

31

25 26 27 28 29 30

MES D’AGOST

MES DE SETEMBRE

 Dies 21, 22 i 23: PICA D’ESTATS Pujada al sostre de Catalunya (3.143 m) des de la Vall Ferrera • Divendres: sortida de l’aparcament del Consum, a una hora per determinar, i desplaçament fins a Alins. Farem estada en un hotel d’aquella població.

• Dissabte: La Molinassa, refugi de la Vall Ferrera, estany de Sotllo, estany d’Estats, port de Sotllo, pic de Verdaguer i pica d’Estats.

Baixada per la mateixa vall.

Hores de marxa efectiva: 9.

• Diumenge: tornada a Olot després d’esmorzar.  Sortida dels 5 cims del 50è aniversari del Centre.

 Diumenge 13: Travessia d’Ulldeter a Núria Itinerari: Ras del Puig dels Lladres, refugi d’Ulldeter, coll de la Marrana, Tirapits, pic Superior de la Vaca, Noucreus i Núria.

Opció a fer la travessia pels cims del Bastiments i el pic de l’Infern.

Hores de marxa efectiva: 5.

Hora i lloc de sortida: a les 6 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Cal inscripció anticipada per al desplaçament amb autocar.  Diumenge 20: Cim de Comamorera Itinerari: Dòrria, torrent Pla de les Salines, camí dels Carlins, font de Sant Ou, coll de la Creu de Meians, cim de Comamorera, pla de les Salines i Dòrria.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.  Diumenge 27: Rocs Blancs Itinerari: Vallter, portella de Mentet, collets Verds, torrent de la Coma Ermada, Rocs Blancs, portella de Morens, Vallter.

Hores de marxa efectiva: 3 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament del Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Mines de Peguera (7-III-2020)

Parcs de Barcelona (19-I-2020) 18

Pessebre al Puig de Bassegoda (22-XII-2019)

B I B L I O TE C

de munta A nya

NOVETATS!

BERENAR LITERARI El passat 6 de febrer voluntaris i socis de la Biblioteca de l’entitat vam compartir un berenar literari per iniciar l’any amb literatura de muntanya. Vam conversar sobre les noves adquisicions i després vam aprendre a folrar els llibres nous, que ja estan a punt per tots els socis que els vulgueu agafar en préstec. La trobada va ser un èxit i esperem tornar-la a repetir!

Des de l’equip de Biblioteca us recordem que si necessiteu mapes o guies per emprendre rutes pel proper any, podeu comptar amb nosaltres: us buscarem la guia o el mapa més adient que us serveixi pel viatge i, després, formarà part de la biblioteca social de l’entitat. Per tal de planificar tot l’any, us agrairem que ens ho digueu el més aviat possible.• www.ceolot.cat/biblioteca

RECORDA...

www.ceolot. cat

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres / 1 mes • o mapes / 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

19

secció

CANICROS

S

per Bàrbara Badosa i Lluís Planagumà

Epi i Koa en el seu pas per Sant Valentí a la Sant Silvestre.

El passat 29 de desembre de 2019 la secció de canicross del CEO va organitzar la seva primera cursa i caminada popular, i d’una manera molt especial fent que coincidís amb l’últim canicross de l’any i poder així, fer una sant Silvestre. En total van ser 82 participants que van assistir, alguns disfressats, ells i les seves mascotes. El recorregut constava de 7km amb uns 200m de desnivell positiu, tot passant pel parc natural zona de sant Valentí i muntanya pelada. Els participants juntament amb els seus peluts van gaudir d’un bon recorregut i esmorzar al finalitzar la prova, que tot i no ser puntuable per a la lliga catalana popular de canicross, aquests n’eren col·laboradors. Juntament amb Rosvet, Minifauna i Can Carbasseres com a patrocinadors i col·laboradors com empreses i comerços de la zona van ajudar que aquesta cursa fos possible i tot un èxit per repetir-la aquest 2020.

Destacar la 3ra posició femenina general de la Cristina Roura amb Rulic membre de la secció.

Marta i Tom al Canicross de Creixell passats per aigua.

Equip CEO Canicross Creixell 2020.

Encetem 2020 amb la primera prova del calendari, el canicross Pi Tallat a Sant Andreu de la Barca, el 12 de gener. Augmentem el nombre de participants del CEO i continuem amb bon resultat de l’Anxova i en Lluís P. amb una segona posició general.

Equip CEO al canicross Pi Tallat.

El cap de setmana del 25 i 26 d’octubre hi va haver representació del Ceo a diferents proves, Àlex amb en Fly a Benicàssim, primera cursa de la lliga de Castelló, amb molt bon resultat. En Lluís Planagumà amb Menta i Bàrbara Badosa amb Anxova van participar al Trofeo Ogiberri a Hondarribia, País Basc. La prova consta en dues curses: una, nocturna, el dissabte i l’altra diürna el diumenge (sumatòries) on en Lluís va aconseguir la primera posició a la general. A més del canicross popular on va participar la Bàrbara.

Podi conjunt Canicross Sant Silvestre. Àlex Torres amb Fly a Benicàssim.

Lluís Planagumà i Anxova en acció al canicross Pi Tallat.

Marc amb Asha molt ben conjuntats últims Km's de la cursa.

20

El 19 de Gener seguíem amb una altra prova del CCPC a Creixell; aquesta vegada amb un recorregut molt ràpid i passat per aigua; però això no ens va frenar de gaudir-ne.

La següent prova del CCPC va ser “Els Peluts” a la Cellera de Ter el dia 2 de febrer, ben aprop de casa aquesta vegada. Cursa molt ben organitzada on tots els de la secció vam gaudir d’un recorregut molt bonic i un bon ambient. Destacar en posició femenina la 4a posició de la Cristina Roura amb Rulic a la general femenina, i 2a posició de Lluís Planagumà amb Menta a la general. La secció va creixent, i amb moltes ganes, formem un bon equip.

Ens podeu seguir a l’Instagram: @ceo.canicross i l’etiqueta #CEOCanicross

secció

CANICROS

S

Àlex Torres i Fly a Alella Entrevinyes.

Bàrbara i Anxova Lluís i Menta a Hondarribia.

Trofeo Ogiberri.

Francesc amb Tom a punt de sortir a la Cellera.

Cap de setmana del 9 de febrer amb la secció dividida en 2 curses de canicross a molts quilòmetres de distància. Per una Banda l’Anna Comellas amb Chester, l’Àlex Torres amb Fly, Lluís Burgayà amb Bru i Lluís Planagumà amb Anxova i Menta al Canicross Entrevinyes d’Alella, en el qual van obtenir molt bons resultats a part de gaudir moltíssim de l’entorn. Àlex Torres 1r sènior en la distància de 6km, Lluís Burgayà 4rt de la seva categoria i Lluís Planagumà 1er en la distància de 12km amb els dos gossos.

Per altra banda, l’altra part de l’equip es va desplaçar fins a Andorra per participar en una altra prova del circuit CCPC, el

canicross Bomosa-Naturlandia sobre neu; era la seva primera edició. Amb la participació de Patrícia Juvé amb Doby, en Marc Ruz amb l’Asha i en Cristian Màrquez amb en Grimm que va quedar en 2na posició en la categoria de -15Kg. Següent cap de setmana: el diumenge 16 es repetia la cursa dels llebrers un any més, el Ceo no hi podia faltar, l’organització és Galgos 112 associació protectora de “galgos” i “podencos”, va organitzar una cursa i caminada benèfica. Hi van participar Inma Jiménez amb la Yuko, Marc Ruz amb Asha, Lluís Burgayà amb Bru, Cristian Màrquez amb Grimm, Anna Comellas amb Chester i Patricia Juvé amb Doby.

Gran participació de la Secció al canicross els Peluts Cellera de Ter. www.ceolot. cat

21

secció

CANICROS

S

Cristian amb Grimm i Patri amb Doby a la sortida de Bomosa-Naturlandia.

Lluís Planagumà amb Menta i Anxova a Entrevinyes.

Les temperatures van augmentant i fa que anem arribant al final de temporada.

El cap de setmana de l’1 de març es va fer el penúltim canicross de la lliga CCPC; la cursa de Vinyes del Penedès a Vilafranca del Penedès. La calor ens va passar factura a tots, però tot i així acabem com sempre entre riures i fent equip.

El 22 de febrer es va organitzar el 4rt taller de canicross del Ceo; aquesta vegada amb un recorregut molt planer i de bon fer per als que s’iniciaven; vam passar tots junts una bona estona. Constava de 6,5Km amb uns 120+, entre els quals passàvem per la Fageda d’en Jordà i la Moixina d’Olot.

Hi van participar 16 persones amb els seus peluts. Com sempre amb el suport de Minifauna, Rosvet i Can Carbasseres.

Secció Ceo Canicross a Cursa dels Llebrers.

Matra amb Tom i acompanyada de la Júlia al podi de Castellar del Vallés.

Entrenament Obert Febrer 2020.

Coincidin en mig de la cursa Lluís B, Marc i Imma molt ben acompanyats (Galgos 112)

Com sempre seguirem participant en el calendari de curses populars i entrenaments mentre les temperatures permetin allargar la temporada.•

Ens podeu seguir a l’Instagram: @ceo.canicross i l’etiqueta #CEOCanicross

Secció Ceo Bomosa Andorra.

L’endemà de l’entrenament s’organitzava els canicross de Castellar del Vallés; van participar en Marc Ruz amb Asha i la Marta Picas amb en Tom; vam aconseguir la primera posició sènior femení.

22

Gran participació del Ceo al canicross de Vilafranca del Penedés.

SKIMO DOBLE PLATA PER A ALEIX DOMÈNECH AL CAMPIONAT DE CATALUNYA D’SKIMO

ALEIX DOMÈNECH SEGON ABSOLUT A L’SKIMO10 D’ANDORRA

3 de febrer de 2020

24 de febrer de 2020

ANDORRA SKIMO10 és una travessia d’esquí de muntanya de llarga distància amb l’objectiu de fer la volta a Andorra en format de cursa per etapes en equips de 2 o 3 persones.

La travessa de 70 km i 5.000 metres de desnivell positiu es va desenvolupar per un recorregut d’alta muntanya, en un entorn espectacular, enllaçant les dues valls Andorranes, travessant 10 refugis, va aplegar els millors professionals d’aquest esport, que van gaudir d’un recorregut inèdit, amb una primera etapa ràpida i una segona més tècnica

Andorra SKIMO.

Aleix Domènech ha tornat a estar entre els millors al Campionat de Catalunya d’Esquí de Muntanya en les modalitats d’Esprint i Vertical aconseguint en totes dues proves la Medalla de Plata.

A l’estació d’esquí d’Espot a les Valls d’Àneu al Pallars Sobirà, el dissabte es va disputar la prova Esprint, una disciplina explosiva i força variada que combina ascens, descens i canvis de pells en un recorregut curt d’uns 300 metres i uns 80 metres de desnivell amb eliminatòries prèvies i una final amb un màxim de sis corredors. Aleix Domènech, tot i trencar un pal a l’última pujada de la final, va poder entrar en segona posició, proclamant-se així Subcampió de Catalunya.

El diumenge, a la mateixa estació d’esquí, es va disputar la Vertical, que en un recorregut de 3,5 km es superava un desnivell de 750 metres arribant fins a la cota 2300, on el fort vent en la part més alta de l’itinerari va ser un dels protagonistes de la jornada.

El Garrotxí del Centre Excursionista d’Olot, que es va enfrontar a rivals que no havien competit el dissabte, va tornar a pujar al segon esglaó del podi repetint medalla i Subcampionat.

Campionat de Catalunya. www.ceolot. cat

Campionat de Catalunya.

El punt de sortida de la 1ª etapa, el dissabte 22, va ser al complex de Naturlandia a 2.000 m i l’arribada a l’estació d’esquí de Grau Roig a 2.200 m en un recorregut de 30 km mentre que la 2a etapa més tècnica i llarga, d›uns 40 km, va tenir l’arribada a l’estació d’esquí d’Ordino Arcalís a 2.100 m.

Aleix Domènech, que va fer equip amb l’empordanès Pau Coll, junts varen aconseguir la segona posició absoluta després de pràcticament 8 hores de competició per darrere d’Oriol Cardona i Marc Pinsach.

Nou podi del Garrotxí del CEO que ha retornat a l’esquí de muntanya per la porta gran, amb la mirada posada als propers Campionats d’Espanya que es disputaran del 12 al 15 de Campionat de Catalunya.

Fotos: Joan Domènech. març a Cerler (Osca).• 23

per Joan Peña i Àlex Serra (fotos)

Bones, convidat a fer un escrit pel butlletí dubto entre polemitzar (ús de ganivetes, anar sol per la muntanya,...) o be divulgar llocs ja divulgats.

Em decideixo per explicar una sortida al refugi de Linza. Feia molt que l’Àlex li tenia ganes, però per setmana santa, que és quan sortim uns quants dies, i la neu ja havia volat ja que el refugi està a 1.350 m al vessant sud del Pirineu.

A finals de febrer del 2019 llegim en un bloc de JG Dihinx (també autor de diversos llibres d’itineraris d’esquí molt recomanables) una sortida per la zona, i també es pronosticava uns quants dies d’anticicló: dit i quasi fet, l’endemà a la tarda marxem i dormim de matinada a l’aparcament del refugi, pel matí gaudir de l’amabilitat dels guardes i el confort de la instal·lació.

La zona és força diferent del nostre Pirineu, fa moltes valletes que, tot i tenir clar on volíem anar, fèiem petites marrades malgrat brúixola, mapa, llibre i GPS amb algun track que dúiem. Això per aclarir que val la pena visitar-ho si: 1- hi ha neu, 2- hi ha visibilitat (sobretot de dia) i 3- el dia és llarg.

El primer dia vàrem anar a la Mesa de los Tres Reyes, baixant per la punta de Linzola, 17 km i 1500 m, sortida preciosa, variada i entretinguda; la remuntada a la punta de Linzola és molt recomanable ja que anem fent les baixades seguint el Sol que va amorosint les pendents endurides per la nit.

El dia següent anem al Atxerito (16 km i 1.300 m). Pugem passant pel paso del Caballo i a prop del paso del Oso per situar-nos en una vall-penjada que ens du a la pala final que ens permet arribar amb esquís al cim. Baixada superba passant pel collado Foyas del Ingeniero, recomanem no flanquejar un estany, millor baixar i fer una remuntada de 30 m, al final un mega tobogan per bosc d’avellaners.

Ens acomiadem de la guarda i tornem a Olot. A la zona queda el Petretxema (també anomenat Ansabére) que és força “mix” dels que hem visitat, també es fan voltes passant per la vessant Nord, però nosaltres ja hem quedat contents.• 24

Agulles d'Ansabère

anya t n u M e d ESQUÍ

secció

BTT NOVA SECCIÓ BTT Amb aquest número de la revista iniciem una nova secció on volem donar a conèixer rutes de BTT. Des de fa força, un grup de socis, la majoria ja retirats, sortim cada dimarts per gaudir d’una de les nostres aficions.

Les sortides majoritàriament es troben a la Garrotxa i comarques veïnes. En aquestes rutes ens hi trobem bicis clàssiques i bicis amb motor, les anomenades e-bikes.

Ara, després d’haver recorregut el territori un munt de vegades, hem pensat que seria bo donar a conèixer aquestes rutes i, per fer-ho, hem pensat amb dues vies. La primera serà proposar una ruta en cada nou número de la revista. La segona, més complexa, serà comptar en la nova web que molt aviat us presentarem, d’un espai on penjar les rutes. Les nostres i les vostres.

Rutes a les quals demanem que siguin properes i on a més del track s’hi detallin totes aquelles dades que puguin ser significatives, com poden ser edificis singulars i/o històrics, fonts, salts d›aigua, arbres monumentals, etc. També el tipus de terreny, si són corriols, pistes o pel mig de prats.

Detallar-ne la dificultat tècnica, així com la dificultat física, també serà una dada que de segur ens agrairan els possibles seguidors.

Així doncs, confiem en el fet que aquest nou espai us sigui útil i que pugueu gaudir de la bici i d’aquest meravellós entorn que tenim, tant com ho estem fem nosaltres.

DEL SALT DEL CABRIT A CANTONIGRÒS I TORNADA Inici de ruta a la PATEL (entre L’Esquirol i Roda de Ter) on seguim l’antic camí Ral en sentit de Vic a Olot.

Camí molt maco per anar amb bici, ja que presenta una dificultat de terreny constant però totalment assumible. A Cantonigròs iniciem el retorn i, si ens coincideix en època de força aigua, el gaudirem. Per baixar a l’Esquirol passem per la Roca Foradada. Passat l’Esquirol trobarem els salts de la Barra de Ferro, el Salt d’en Nara i finalment, el salt del Cabrit. En conjunt un espectacle. Ruta totalment ciclable.•

www.ceolot. cat

ASCENSIÓ

656 m

DISTÀNCIA

23,37 km

25

secciรณ

BTT www.ceolot.cat/btt

La Barra de Ferro.

La Roca Foradada.

Salt d'en Nara. Fotos:

Salt del Carlit.

26

Joan Salvador.

per Mª Àngels Martínez Premsa Fundació Oncolliga Girona premsa@oncolligagirona.cat

A C T I V I TAT

S

RUN4CÀNCER NOTA DE PREMSA

LA RUN4CANCER SUPERA PER PRIMERA VEGADA ELS 5.000 PARTICIPANTS

La cursa més concorreguda ha estat un cop més la d’Olot (1.100), seguida de Porqueres (780), que ha doblat el nombre de participants respecte l’any passat Diumenge, 9 de febrer - La Run4Cancer ha superat per primera vegada els 5.000 participants en la seva 6a edició, que s’ha celebrat aquest matí simultàniament en vuit poblacions de les comarques gironines: Olot, Figueres, Palafrugell, Planoles, Porqueres, Salt, Tossa de Mar i Riudellots de la Selva. Sota el lema “Mou-te pel càncer”, un total de 5.040 persones de totes les edats han participat en aquest esdeveniment esportiu i solidari organitzat per la Fundació Oncolliga Girona amb motiu del Dia Mundial del Càncer (4 de febrer) i que té la peculiaritat de ser l’única cursa d’aquestes característiques que al mateix temps en vuit poblacions gironines de set comarques diferents.

www.ceolot. cat

La cursa amb més afluència de participants ha estat, un any més, la d’Olot (Garrotxa), amb 1.100 inscrits, seguida de Porqueres (Pla de l’Estany), que ha doblat el nombre d’inscrits respecte l’any passat, passant dels 385 als 780 participants. La resta d’inscripcions s’han repartit de la següent manera: 690 a Palafrugell (Baix Empordà); 680 a Figueres (Alt Empordà); 650 a Riudellots de la Selva (Selva Interior); 520 a Salt (Gironès); 450 a Tossa de Mar (Selva Marítima) i 170 a Planoles (Ripollès) La iniciativa, que va néixer l’any 2015, té un doble d’objectiu. D’una banda, recollir fons per finançar els serveis que l’Oncolliga ofereix per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i les seves famílies (suport psicològic, fisioteràpia, estètica oncològica, banc de perruques, préstec de material, llar-residència, etc). De l’altra, es converteix en una oportunitat per promoure l’activitat física, un hàbit saludable que pot ajudar a prevenir l’aparició del càncer. • 27

secció

MAINADA

MINIMENUTS! Els Hostalets d’en Bas - Les Preses Tot comença un 11 de gener, en aquesta excursió no hi érem tots, faltaven alguns dels minimenuts i la Cèlia; els vàrem trobar a faltar. Es va plantejar una matinal, una excursió curteta. Volíem sortir des de Xenacs, però quan vàrem intentar pujar la pista estava tancada, ens era impossible accedir-hi amb cotxe així que vam decidir fer un canvi d’inici que no ens va anar gens malament!

L’excursió va començar “a tope”, després del Nadal, torrons i àpats familiars, tocava baixar-ho d’alguna manera i els minimenuts i minimenudes no van anar a fer un simple passeig.

Havia plogut dies abans i ens vam trobar el camí enfangat, la pujada es va convertir en una paret de fang on havíem de col·locar estratègicament els peus i les mans per no relliscar muntanya avall.

Com que la pujada va ser intensa vam agafar gana ràpid i a la primera esplanada que vam trobar es vam instal·lar. En aquell esmorzar vam parlar sobre el que ens havien portat els Reis, el Tió i Tiona, el Pare Noel...però ràpidament vam anar al més bàsic i al que ens uneix més a tot el grup: les cabanes amb pals de fusta. Corríem ràpid perquè feia un xic de fred i, una vegada construïda la cabana, el que més costa, abandonar-la i continuar caminant.

A partir d’aquí la cosa va anar millorant, era baixada tot i que no més fàcil. Les roderes dels cotxes havien format bassals de fang, alguns congelats, i petites muntanyes de fang que als minis els encantava escalar. Tot eren riures i moments divertits fins que el fang va començar a menjar-se alguna de les sabates dels minimenuts i minimenudes. Altres demostraven la seva vessant artística fent figures de fang.

Va ser una gran aventura, superar tots els obstacles que ens anàvem trobant!

Quan ja ens trobàvem a prop del punt d’arribada, vam veure que només podíem continuar creuant una granja on hi havia vaques pasturant lliurement. Els minimenuts i minimenudes ens vam unir i vam creuar la granja tots i totes juntes. I és que veure les vaques tan a prop no feia gràcia a tothom.

El balanç de l’excursió va quedar plasmat a les nostres sabates i pantalons. Ens ho vam passar d’allò més bé!

Salt del Sallent Doncs va arribar el febrer, i després d’un mes sencer sense trobar-nos havia arribat l’hora. El destí era el Salt del Sallent, però el camí no seria el comú. Vam trobar-nos a les 9, ep, últim dia que ens trobem a les 9, que els dies s’allarguen i la temperatura puja.

Així que després de fer cotxes els pares i mares ens van portar fins l’Àrea de Pícnic els Pins de Sant Privat d’en Bas. Allà vam començar a caminar amb direcció a fons de la vall, havíem d’agafar el camí de les escales. Però què va passar? Doncs que els monitors vam badar, els minimenuts portaven molt de ritme i ells marcaven el camí de la sortida, i en un tres i no res érem pujant per un corriol bonic però desconegut pel costat del Torrent dels Xerrics.

Amunt que fa pujada, patinades, moltes fulles, troncs al mig del camí i branques partides. La tempesta Glòria havia deixat un bon rastre. Amunt amunt fins a creuar el camí dels Matxos. Era molt bonic, hi havia unes vistes de pel·lícula, fins que de cop la boira ens va atrapar i ens vam quedar dins seu i tot va ser, a partir de llavors, blanc, fred, humit i llis.

Res no ens va aturar i a dalt el Salt del Sallent ens vam de28

secció

MAINADA

dicar a construir un pont i una cabanya. I amb els peus molls però sense gens de fred, perquè d’energia no ens en falta, vam baixar, ara sí pel camí de les escales fins altre cop els Pins, veient, ara sí, el Salt del Sallent i al·lucinant amb com baixava, com saltava, com esquitxava i banyava tota la vall.

Va ser una sortida senzilla però intensa, no ens va deixar indiferents.

www.ceolot. cat

29

secció

MAINADA

MENUTS! Bestracà Ens vam trobar al pavelló firal ben d’hora.

Després de fer cotxes i de dir-nos bon dia vam enfilar fins a Oix! Un cop allà ens vam acomiadar dels cotxes i inevitablement ens vam quedar atrapades a un parc impressionant. Unes quantes (moltes!) voltes a un gronxador molt peculiar i ja era hora de començar a caminar. La pujada se’ns va fer curta i de seguida era hora d’esmorzar. Moment perfecte per enviar un vídeo d’ànims al monis que no havien pogut venir pels exàmens. Una cançó de la Rosalia molt ben cantada va ser el resultat final. Els va encantar i de ben segur que els va ajudar a seguir amb la feina.

Un cop activats altra vegada i amb el rumb fix al cim ens vam trobar un home que viu a la muntanya, ens va explicar la seva vida i les seves històries més estranyes. Era com un conte! Després d’un tram d’escalada vam arribar a dalt de tot on vam apreciar les impressionants vistes i vam omplir les panxes que ja feia estona que roncaven demanant el dinar. Havia estat una excursió plena d’anècdotes i anàvem tard. Finalment, però, vam fer una baixada amb temps rècord i vam arribar amb temps de marge i per poder tornar a jugar al parc una bona estona. Un dia complet amb bona companyia i un entorn espectacular ens va deixar amb moltes ganes de la següent sortida!

Sadernes - Santa Bàrbara de Pruneres - Sadernes Menudets, us en recordeu de l’última excursió de la temporada en la qual vam poder dormir un xic més?

El dia es despertava amb un mar de núvols blancs flotant. Vam sortir de l’Hostal de Sadernes i vam enfilar camí cap amunt, amunt. Després de caminar 5 minuts vam ballar una mica per anar escalfant motors. Tot seguit vam travessar el riu o més ben dit, vam travessar el traç que havia deixat un riu feia anys. Semblava que caminéssim en un desert. Hi havia molta i molta sorra, tanta que alguns de vosaltres us en van quedar les sabates plenes.

30

Després de la mitja aventura, vam enfilar camí amunt, i tanta pujada que feia! A mig fer ens vam parar a esmorzar entre les aranyes, i de seguida ens hi vam tornar a posar. Un cop vam arribar a Santa Bàrbara de Pruneres teníem tanta gana que vam començar a dinar. Després de dinar, la majoria de vosaltres vau ser petits escaladors. Tot i així també vam gaudir d’una ronda de massatges. En acabar, ja era hora de començar a baixar. A la baixada vam tenir algun petit accident, però tot i així vam arribar al Pont de Sadernes on ja ens esperaven els pares. Això si ben cansats i amb una micona de retard!

Mapes i llibres ALPINA

GPS

TwoNav

37,5%

10 %

de descompte

de descompte

LLOGA AL CEO EL TEU GPS

CAMP BASE

DIA 5 € / SOCIS DIA 10 € / SOCIS

Tots els socis de Centre Excursionista d'Olot que vulguin fer-se socis de CB tindran descomptes personalitzats a totes les botigues físiques i Online del grup Camb Base.

Vestimenta + Calçat (especial club)

14 %

fins a una setmana a negociar

de descompte

*Cal deixar una fiança de 100 €.

MOTXILLA + COMPLEMENTS + MAT. DUR (tot el que no entra en el primer punt) = (especial club)

Producte Outlet i/o Rebaixat 7%

9%

de descompte

(especial club)

REFUGI ULLDETER

de descompte addicional

20 %

de descompte en mitja pensió *Nota: Condició aplicable en productes amb dte. inferior o igual al 30%

NÚRIA

Cremallera

50%

de descompte

Et permetrà gaudir de l'alpinisme, la flora i fauna, el senderisme, el trail running, d'excursions en família i molt més!

*Durant tot l'any. *Cal acreditar-se com a soci del club del CEO (carnet o certificat). Gestió a Ribes-Enllaç (09.00 a 13.00 tots els dies de la setmana)

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment al nostre butlletĂ­?

Informa-te'n:

ceo@ceolot.cat

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

SERVEI A DOMICILI

bicistarres@telefonica.net

VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

secció

MAINADA PETITS! Sadernes - Salt de la Núvia - Forat de la Lleixa Closa - Talaixà Sadernes El passat 14 de desembre els petits ens vam aventurar a una excursió d’allò més bonica per l’Alta Garrotxa. Com sempre vam començar a les 8 del matí al pavelló firal on els pares i mares ens van portar amb els cotxes cap a una encisadora localitat, Sadernes.

Des d’allà vam començar a enfilar-nos cap amunt per arribar al nostre primer objectiu, el Salt de la Núvia una cascada que darrere amaga una llegenda esfereïdora. Aquell dia, no vam tenir la sort de veure-la però això no va aturar les nostres ganes d’arribar al següent objectiu, el Forat de la Lleixa Closa. Al principi, no aconseguíem trobar-lo tot i la insistència mirant el mapa, però la unió fa la força i buscant, buscant vam aconseguir trobar l’entrada a una petita cova que s’allargava i donava a l’exterior altre cop, donant pas a unes vistes magnífiques d’un paisatge d’allò més feréstec. Quina meravella!

Un cop arribats a l’objectiu vam esmorzar i fer cantarelles per recuperar les energies per poder re emprendre el camí cap a Talaixà. Allà vam dinar i aprofitar per fer jocs, explicar llegendes i esbargir-nos entre la naturalesa.

Plens de felicitat vam tornar a baixar cap al destí final, altre cop a Sadernes, on els pares i mares ens estaven esperant amb els braços oberts a punt per escoltar la nostra gran aventura d’aquell dissabte tan genial!

24 Hores a Muntanya El dia 12 de gener el grup de petits vam participar a les 24 hores de muntanya del CEO. Això era un repte per a nosaltres ja que per molt que caminem, no estem acostumades a anar amb una cosa ja organitzada ja que això implica adaptar-te al ritme, només parar quan ho fa tothom.

Vam sortir just després de dinar d’Hostalets d’en Bas; un sol radiant ens acompanyava, sabíem però que no duraria gaires hores. Hi havia un munt de gent i l’ambient era genial, de seguida però vam començar a pujar i per a algunes es va fer feixuc, sort que ens teníem unes a les altres per donar-nos suport i animar-nos: juntes tot passa millor! I és que entre converses i rialles ja érem a l’hostal del Grau; animades vam continuar amb força ja que sabíem que el que ens quedava ho podíem fer “amb un plis plas”. Pas rere pas, vam anar recorrent el camí, vam tenir la sort de poder gaudir d’una posta de sol amb les vistes d’un mar de boira que cobria la plana de Vic, i ja quan el sol s’amagava i alguns començaven a encendre els frontals, ja érem a Cantonigrós.

Després de menjar alguna cosa i d’acomiadar-nos de les valentes monitores que havien decidit seguir; vam agafar el bus de tornada cap a Olot on les famílies ens esperaven, molt contentes i satisfetes del repte assolit. www.ceolot. cat

Sant Iscle de Colltort - Castell de Colltort - Volcà Santa Margarida Croscat - Olot Era un dissabte estrany, després d'una setmana amb moltes pluges i molts racons de la Garrotxa inundats, ens disposàvem a fer una excursió diferent. Les mares i els pares ens van portar fins al poble de Sant Iscle de Colltort i allà vam espolsar-nos la son ràpid per començar a enfilar cap al castell de Colltort. Des de dalt vam poder veure la ruta que ens esperava i identificar les muntanyes més emblemàtiques de la Garrotxa. Com que començàvem a tenir gana vam baixar fins a baix ben ràpid per poder esmorzar i agafar forces. Un cop esmorzats, vam continuar el nostre camí cap al primer volcà, el volcà Santa Margarida. A dins el cràter vam poder jugar una estona i passar-nos ho super bé. No volíem marxar però havíem de continuar cap al pròxim volcà, el Croscat. Aquest però no vam tenir gairebé temps per explorar-ho perquè van començar a caure gotes i vam decidir afanyar-nos. El nostre següent destí va ser la Fageda d'en Jordà. Allà vam estar una estona dinant. Aquest cop, la nostra ruta acabava al Pavelló Firal així que vam tornar a caminar per dirigir-nos 31

secció

MAINADA

cap a Olot. Va ser un camí fàcil i ràpid fins que vam arribar a les Fonts de la Moixina. Allà, a causa de les inundacions dels dies anteriors, vam haver-nos de mullar un xic per poder travessar el camí. Amb els riures de l'experiència que acabàvem de viure, vam aturar-nos un moment al sol per assecar mínimament els mitjons per poder continuar i arribar al punt final on hi havia les mares i els pares ja esperant-nos.

Puig de l’Àliga

Un dia ben emboirat; ens disposem a arribar a un objectiu molt il·lusionades: el puig de l'Àliga! Les famílies ens pugen fins a coll de Bracons, on veiem que la boira s'ha quedat a la vall i que nosaltres tindrem un dia radiant.

Enfilant camí, anem fent pas a pas fins a trobar-nos un faig centenari i una pedra perfecta per jugar a un pica paret improvisat. Refem el camí que va baixant per l'interior d'una fageda plena de màgia, i abans de començar a pujar, ens aturem a mirar una bonica i perduda església. Ah! I abans de començar a pujar de veritat també agafem forces amb els nostres deliciosos esmorzars mentre prenem un bany de llum del sol, molt necessària. Pas rere pas aconseguim arribar al nostre objectiu, petites i petits ho hem aconseguit: hem arribat al puig de l'Àliga.

Agafem aire, observem la immensitat i intentem nombrar totes aquelles muntanyes i serres que veiem, no ens cansem de dir-ho: quina sort que tenim de viure on vivim!

Veiem que sota la senyera hi ha una llibreta, i no ens podem estar de mirar-la pàgina per pàgina; trobem algun escrit d'un altre grup del CEO i ens fa molta Il· lusió, així que decidim deixar-hi la nostra petjada també. Dinem en aquest lloc privilegiat, juguem durant molts estona a jocs diversos i observem aquelles àligues que han decidit venir-nos a visitar.

Gaudint tant no ens n'adonem i s'ha fet tard, agafem ràpidament les motxilles i fem camí fins a coll de Bracons altra vegada. El camí de tornada passa ràpid, ens el coneixem i com que estem tan animades algun tros el fem fins i tot corrent. Atrapem el temps que portàvem de retard i això ens permet enterrar algun nen sota les fulles i jugar una estoneta.

Arribem a temps a coll de Bracons, cansades amb la motxilla buida de menjar però plena d'experiències, somriures i un altre pic; quin dia tant genial!

32

secció

MAINADA

MITJANS! St. Feliu - Sant Marc - Coll de Condreu - Roques Encantades - Salut - St. Feliu Com cada excursió, ens vam reunir a les 8 del matí al pàrquing del DIA. Vam fer cotxes i vam anar fins a St. Feliu per començar l’excursió. A la sortida de St. Feliu ens vam trobar vaques tancades al seu corral i van ser tema de conversa durant el primer tram de l’excursió. La primera parada tècnica la vam fer al volcà de Sant Marc on només hi havia una petita capella amb un sant. No gaire més tard ens vam parar en un camp on hi havia moltes merdes i en una rotllana de germanor vam esmorzar, en aquells sortida ens acompanyava en Joan Soler i la Emma de les Tosses, i vam pensar una dinàmica perquè els nens i monitors mengessin sa, aquesta dinàmica consistia en en el fet que, si els monitors veien algun nen menjant menjar poc sa estil patates chip, gominoles o KitKats, www.ceolot. cat

33

secció

MAINADA

els monitors els ho requisarien, i, a la inversa si algun nen veia que algun monitor menjava menjar poc sa també l’hi podia requisar. Un cop esmorzats vam seguir tirant en direcció a les Roques Encantades; tal dit tal fet, hi vàrem arribar, i amb el temps d’esbarjo per poder gaudir d’aquell espai tan màgic. A l’hora de dinar també vam fer una rotllana de germanor amb una interessant conversa en què tothom va participar. Seguidament vam tenir 10 minuts per fer una petita migdiada i jugar amb les fulles que hi havia al terra, després vam seguir tirant fins arribar a la Salut on gairebé no vam poder gaudir de les vistes perquè el temps no ens acompanyava i una mica tard, vam arribar St. Feliu on ens esperaven els pares.

Excursió Puig Ou Un dissabte de gener vam quedar com sempre a les 8 h al pavelló firal, vam fer cotxes i cap a Sant Pau de Segúries falta gent.

A una masia a les afores del poble és on vam començar l’excursió i el camí s’enfilava entre fagedes plenes de fulles al terra. Al cap d’una estona vam arribar a una ermita on hi havia un prat perfecte per esmorzar. Havent agafat forces, vam recollir les coses i marxar ràpidament ja que semblava que començaven a caure algunes gotes. Per si les mosques i es posava a fer un gran xàfec (que esperàvem que no) ens vam posar els impermeables i “capelines”. Al cap d’una estona hi va haver una treva de la pluja que ens va permetre jugar amb algunes clapes de neu que vam trobar pel camí. I, sabeu que més vam trobar? un munt d’ossos d’animals i fins i tot un crani sencer! Quina gran troballa! Alguns van aprofitar per agafar algun os i emportar-se’l de record. El van carretejar la meitat de l’excursió, i mira que no pesaven pas poc. Després de les troballes va arribar la gran pujada per fer el cim, amb unes paraules motivacionals vam fer la pujada en un tres i no res (i alguna queixa... però la motivació era superior).

Al cim vam trobar una sorpresa, hi havia basses glaçades i una bona quantitat de neu per poder baixar fent el pingüí. Allà vam fer la foto de rigor i llavors vam dinar. Com que feia bastant vent i fred ens vam posar a recés darrere uns arbres. No vam tardar gaire per haver dinat i marxar ja que el fred empenyia. Així que vam seguir la ruta fins a la Vall del Bac. Però l’arribada no va pas ser fàcil, el Glòria ens havia deixat alguns regalets finals preparats. I és que vam haver de travessar dues rieres que estaven molt plenes i alguns vam posar els peus a l’aigua, sort que ja era al final. Quin dia més intens i sorprenent!

34

secció

MAINADA

Excursió a Santa Magdalena El passat 15 de febrer el grup de Mitjans vam fer una excursió amb un propòsit una mica diferent del que és habitual. Aquesta vegada, les monitores i monitor de Mitjans vam decidir buscar una excursió ben tranquil·la i senzilla per poder tenir temps i fer jocs de cohesió de grup. Com sempre, ens vam veure les cares endormiscades a les 8 del matí al Pavelló Firal. Un cop vam tenir tots els cotxes fets, ens vam dirigir cap a Joanetes (trajecte curt aquesta vegada, eh?). El matí havia començat ben emboirat, però vam tenir sort que aquesta vegada ens vam passejar per damunt els núvols, teníem un preciós mar de boira sota els peus i aixecant la vista vèiem Santa Magdalena, el nostre objectiu de la jornada.

Un cop ja havíem començat a enfilar camí, vam proposar una dinàmica als nens i nenes: la pinça, un joc de coneixença; una de les moltes que faríem durant aquell dia. Al cap de poca estona de caminar, ens vam trobar els primers obstacles que el temporal Glòria ens havia deixat. Arbres caiguts, moltes fulles al terra, petites esllavissades, troncs i branques... però tot això no ens va impedir poder fer cim, ara sí... ens va entretenir una estoneta intentant esquivar-ho tot!

Als peus de Santa Magdalena vam fer una parada per esmorzar i reposar una estona. Amb les energies carregades, ens disposem a enfilar camí cap als Ganxos Nous. Era la primera vegada que els Mitjans s’hi enfrontaven, amb pors però molta companyonia van superar-ho amb èxit!

www.ceolot. cat

Un cop arribades a dalt, no vam dubtar ni un moment per fer postu i acte seguit vam dur a terme tots els jocs i dinàmiques que havíem preparat. El grup estava molt motivat i vam treballar la cohesió de grup, ens ho vam passar genial! Un cop dinats, vam fer camí cap a les Olletes tot veient el paisatge fred però assolellat que teníem aquell dia. Després d’unes quantes relliscades entre les humides pedres i fullaraca, ben d’hora ben d’hora vam arribar als Pins de Sant Privat on havíem quedat amb els pares i mares per tornar cap a Olot.

35

secció

MAINADA

GRANS! Sant Pau de Segúries - Puig Ou - Oix L’última sortida de la dècada va ser per la nostra estimada Alta Garrotxa. A quarts de nou ens plantàvem a Sant Pau de Segúries per començar el nostre ascens cap a Puig Ou. Poc a poc vam anar pujant passant pel Sitjar i seguint un corriol arribàrem a un coll on vam esmorzar per agafar forces per la pujada final fins al cim. Amb la panxa plena i amb tota la calma vam fer el cim – i que boniques eren les vistes! Es veia tot el Pirineu i pràcticament tota l’Alta Garrotxa! Però el cim era tot just el principi, encara ens quedava toooooota la baixada fins a Oix! Mentre baixàvem però, nyec! Una integrant del grup cau abatuda per una arrel trapassera, intenta aixecar-se i no pot. El temps se’ns tirava a sobre, encara ens quedaven quilòmetres per endavant... L’esperit de grup, però, ens va salvar!

Mentre els monitors carregaven la Berta a les espatlles, els nens i nenes es tornaven per dur les motxilles dels altres. Amb la lesionada a les espatlles vam travessar rius, recórrer camins angostos, pistes interminables fins que vàrem topar amb una furgoneta familiar.

- Crec que és la furgoneta dels meus pares! – diu en Jan. Dinàrem just al costat de la furgoneta, tal qual gossos guardians, esperant amb els dits creuats, que en Jan no anés errat i aquell fos EL SEU cotxe. De cop i volta, baixant per la pista el Pare i la Mare Torra. Aplaudiments, abraçades, nens i nenes plorant d’emoció, estem salvats!

Després de carregar la Berta a la furgoneta la resta de grup cames ajudeu-me vam acabar de baixar pràcticament corrent fins a Oix.

VES! GRANS I JO

24 Hores a Muntanya

(Excursió conjunta amb Joves, escrit compartit) Aquest any vam tenir les 24 hores de muntanya del CEO la segona setmana de gener i, pel que fa la secció de mainada, des de petits fins a joves hi van participar. Els petits van fer la primera etapa, els mitjans la segona, i els grans i joves totes dues. Tot i així val a dir que alguns no en van tenir prou i es van carregar a la motxilla una, dues o tres etapes més de les previstes... Fins a un total de cinc etapes, en total 24 hores!

Pel que fa la primera etapa, moltíssima gent es va concentrar a Hostalets, on bona part de la secció de mainada ja hi estava dinant i fent el pica-pica. Amb la panxa plena vam enfilar pel camí ral d’Olot a Vic fins a l’antic Hostal del Grau, una pujada dura i feixuga per posar-nos a prova. La resta de l’etapa va ser més planera, 36

secció

MAINADA

vam gaudir dels Cingles d’Aiats i a Cantonigròs vam presenciar una posta de sol espectacular.

Després de la primera etapa ens vam atipar d’entrepans i fruita, i amb el cos carregat d’energia vam reprendre la marxa cap a Sant Pere de Torelló. La gent que ja n’havia tingut prou amb una etapa va pujar a un bus i va tornar cap a Olot, però la resta vam continuar la marxa pel camí de l’Abat Oliva, mentre el dia començava a caure i la nit es feia protagonista. Més cansats i famolencs del que pensàvem vam menjar un plat de macarrons, qui diu un diu un parell o tres, i amb les cames masegades molts van pujar al bus de tornada.

El dia havia estat intens i agraït i la companyia tan bona com el menjar, però alguns intrèpids van decidir continuar la marxa, i és que alguns joves i grans van fer la tercera etapa, l’etapa més feixuga! Set hores de caminada sota la llum de la lluna enmig de boscos glaçats, sort dels avituallaments que es van fer cada dues hores i de les vistes de la plana d’Osona emboirada que Bellmunt ens va regalar per agafar forces i seguir endavant, focalitzat en la xocolata calenta que ens esperava a Montesquiu.

Després de la tercera etapa els membres de la secció de mainada gairebé es podien comptar amb els dits d’una mà, o d’un peu, sabeu comptar amb els dits del peu? Els nostres caminadors segur que no perquè no se’ls notaven, però van seguir camí endavant cap a Llaés, la penúltima fita de l’aventura. El sol sortia poc a poc i ens donava un xic de calor per escalfar la ment i les cames, però el pas era feixuc i lent. Amb penes i treballs els nostres caminadors van acabar la quarta etapa i van decidir no deixar la jornada incompleta i, per no fer el lleig, van allargar la caminada fins a Vallfogona del Ripollès on, ara sí, les seves cames van poder descansar en pau.

Serra del Corb Un nou dissabte ens vam trobar al Pavelló Firal. No era un dissabte qualsevol, però. Aquella mateixa setmana el temporal "Glòria" havia passat per sobre Catalunya i les destrosses eren evidents.

La intenció (dies abans) era pujar a Vallter a fer raquetes, però vistes les condicions de neu i risc d'allaus, vam avortar la missió. Per sort vivim a la Garrotxa i sempre tenim dins la màniga multitud d'excursions alternatives.

Aquest cop vam enfilar des de Les Preses cap a Xenacs; quan portàvem 10 minuts ja ens sobraven tots els jerseis. Des del mirador de Xenacs les vistes mai no fallen.

La humitat va fer que s’omplís de boira la vall. S'albiraven els volcans, com bolets.

Vam seguir el nostre camí amb direcció a Fontpobra, fent parada a la Cova de Rocalladre on vam aprofitar per esmorzar. Ens va costar arribar a Colltort.

Semblava a prop, però el constant puja-baixa i la gran quantitat d'arbres caiguts a causa de la tempesta, ens va alentir la marxa.

Després de dinar, quan ja érem a l'alçada de Fontpobra, vam decidir llançar-nos pendent avall per arribar en un tres i no res a Santa Pau on ens esperaven les famílies.

www.ceolot. cat

37

secció

MAINADA

Sant Pere Despuig - Puig Estela - Riudaura Molt bon dia, mainada! Ens trobem a les vuit al pavelló firal per, com sempre, gestionar els cotxes i anar cap a les terres de Bianya, concretament al Molí d’en Solà, una casa de turisme rural enmig de la natura.

Ens acomiadem dels pares i mares, fem una rotllana per escalfar músculs, motors i ment i comencem a enfilar cap amunt que fa pujada!

El camí s’enfila però no és un problema perquè estem la mar de frescos, tant que no esmorzem fins que arribem a l’església de Santa Llúcia de Puigmal, una joia romànica de la Garrotxa.

Després d’esmorzar decidim que complicarem un xic l’excursió, perquè com ja sabeu...sense complicació no hi ha emoció!

Així que ens embardissem i passem per un camí mig inventat, a la vora de la riera de Santa Llúcia de Puigmal (ves qui diria que també es diu així...!)

Xano-xano anem fent camí fins al coll de Santigosa, on trobem la frontera amb la nostra estimada comarca veïna, el Ripollès, i on també descobrim un meridià molt especial, el Meridià verd.

Fent un xic d’investigació descobrim que ens el tornarem a trobar a la següent ruta, al Montseny, quina coincidència!

Ara sí que la gana comença a remoure’ns la panxa, així que decidim fer un 38

últim esforç i pujar cap a la serra de Puig Estela on, ara sí, ens atipem de valent, ben merescut!

El sol ens dóna vitamina D i la brisa ens manté frescs; quin dia, pares i mares...

Després de dinar i amb el menjar a la panxa, fem migdiada de 5 minuts, qui diu 5 diu 10, i baixem cap a Riudaura. Qui diria que ens perdríem i hauríem de recular... si ho arribem a saber no fem migdiada i així no haguéssim arribat justos al lloc de quedada amb els pares i mares, però com ja s’ha dit abans... sense complicació no hi ha emoció!

secció

MAINADA JOVES!

Sant Pere de Torelló - Bellmunt - Molí de la Sal - Puig de l’Àliga Coll de Bracons Després d’un novembre i una ruta que tot el grup de joves recordarà, entre d’altres coses, perquè vam travessar tota l’Alta Garrotxa entre hores de dia i de nit, ens plantàvem al desembre amb la necessitat de pair i tornar a posar en joc les cames. Era una ocasió formidable per posar en pràctica allò que al grup ja és una cosa necessària: obrir els mapes i connectar dos o tres punts on ens agradaria posar els peus. La gràcia d’aquest fet és que la ruta que uneix aquests punts és sempre una sorpresa, fruit de connectar camins i explorant racons oblidats per la majoria de nosaltres.

D’aquesta manera, i restant davant un desembre no especialment fred, vam decidir visitar la nostra estimada terra veïna el Bisaura.

El nostre objectiu era connectar Bellmunt amb Bracons, tot aproximant-nos a Vidrà i tot fent el Puig de l’Àliga, destí de referència de la secció.

Dit i fet, vam començar a caminar sortint des de els afores de Sant Pere de Torelló, tot remuntant una pista esquitxada de cases de pagès i petites explotacions ramaderes. Ens esperava al final la www.ceolot. cat

pujada dura, dura, al Santuari de Bellmunt. Ens va costar bastant!

Ni més ni menys que 500 metres de desnivell en poc més d’1 km.

Un cop a dalt, però, les vistes s’ho valien: tota la plana de Vic als peus amb els clarobscurs típics de la boira travessada pel sol del matí i, al darrere, tot el Bisaura clapat de muntanyes. L’esmorzar estava acreditat, i ens va refer una mica abans de continuar la nostra marxa cap al nord. Ficant-nos ja en terra de fagedes, vam baixar fins a Coll Hi-erade-massa i d’allà torrent avall per connectar amb el PR que segueix la Riera del Ges des de Vidrà.

Tot i la humitat pròpia de la zona, el grup seguíem un bon pas i amb les ganes d’arribar al Salt del Molí, un indret increïble i abundós en 39

secció

MAINADA

aigua. Una foto de rigor amb la cascada al nostre clatell, i seguim!

El nostre camí deixava a pocs metres la vila de Vidrà per tombar a l’est i enfilar amb direcció a la Garrotxa, pel camí de la Vila Vella.

Al nostre davant ja divisàvem la humida cabellera del Puigsacalm, enlairant-se. La pista ens portaria fins gairebé a Sant Bartomeu i Font Tornadissa, però la nostra intenció tornava a virar a mà dreta. Seguint bé l’olfacte dels exploradors, a l’alçada de Can Puig, vam endinsar-nos a la fageda coneguda com la Baga de Curull, i que vam retallar en ascensió cap amunt, fins al coll de la Coma.

Aquest camí era el més perdut, totalment al mig del bosc i amb una pujada sostinguda que ens feia connectar amb el bosc d’una forma única. Ens vam plantar al coll cap a quarts de 2 del migdia. Fent un esbufec i reagrupant-nos, ja tan sols ens quedava la part final de la ruta. La gana empenyia, cosa que ens va fer pujar de seguit al mític Puig de l’Àliga, que ja vèiem des de sota. La vista se’ns va tornar a obrir de cop. Tornàvem a veure Bellmunt darrere els nostres passos, el Puigsacalm, el Puig Cubell, el Montseny, el Pedraforca...un cim, per tant, increïble. Allà, resguardats com podíem de l’aire prim

Raquetes Vallter

40

que anava passant, vam dinar a plaer mentre comentàvem la vida i fèiem alguna broma amb algun monitor que s’havia saltat l’excursió. El sol ja anava de baixada, un senyal per desfer el camí del cim i encarenar-nos en la Serra de Curull per anar cap a Bracons.

L’energia del dinar ens va fer amos del camí. Pas a pas, anàvem superant els colls de la carena fins arribar a pocs passos dels Tossells Gros i Xic, on es connecta amb el camí de Font Tornadissa. Allà ja ens sabíem a casa, i de seguida vam arribar al Coll de Bracons. Havíem triomfat amb els tempos i amb els camins, havíem assolit una ruta poc convencional passant per punts preciosos de la frontera entre Osona i Garrotxa. Havíem demostrat que el grup de Joves seguim en forma i que estem totalment agermanats. Només ens quedava dir-nos Bon Nadal i Bon 2020.

secció

MAINADA

Raquetes Vallter Després d’haver hagut d’ajornar la sortida una setmana més tard a causa de a l’elevat risc d’allau que va deixar el temporal Glòria, per fi va venir un cap de setmana de bon temps i vam poder aprofitar la bona neu que havia caigut la setmana anterior.

Així que, a les 7 del matí quan encara el sol no s’havia llevat, quedem al pavelló firal i som-hi cap a Vallter. I sort en vam tenir de quedar aviat, perquè de seguida es va emplenar el pàrquing i ja no podien pujar més cotxes. Però bé, volent marxar de tot aquest enrenou de cotxes, vam agafar les raquetes i cap a la neu s’ha dit!

Així que ja amb les raquetes als peus (i algun monitor trapella amb esquís de muntanya) ens disposem a pujar el Pic de la Dona. I xino-xano, gaudint d’aquell suau i característic so que emet la neu quan és trepitjada, ens plantem en un tres i no res al coll de Mentet. Volíem fer allà un petit mos per agafar forces, però aquells que ja hi heu anat, sabeu el vent que s’hi gasta allà dalt! Així que decidim pujar un tros més fins posar-nos més a recer i així poder gaudir d’un bon esmorzar i unes bones vistes.

Unes passes més amunt i som al Pic de la Dona. Allí contemplem ben ràpid les espectaculars vistes i seguim endavant amb direcció al coll de la Geganta per tal d’evitar exposar-nos gaire estona al fort vent que bufava al cim.

Un cop al coll, veiem una pala preciosa amb la neu verge quasi sense ni un trepig. I ens mentalitzem que és per allà per on hem de baixar. Els esquiadors ho veuen molt fàcil, és clar. Els raqueters no tant… Però algun s’aventura, comença a caminar i veu que es pot anar obrint camí. Això sí, molt lentament.

I és després d’una bona estona de caminar i veure que s’ha avançat molt poc, que un primer s’omple www.ceolot. cat

de força i decideix deixar-se lliscar per la neu. Una pala sense ni un roc i que acabava amb una gran esplanada, què podia anar malament?

Doncs absolutament res. Així que després de llançar-se el primer neu avall lliscant, tots al darrere el vam imitar i vam gaudir com nens de la baixada “de pingüí”!

Un cop a baix, alguns es van quedar amb tantes ganes de més, que van decidir pujar altre cop un bon tros per tornar a tirar-se pendent avall. I ja ben entrada l’hora de dinar, vam gaudir d’un bon àpat a la neu i amb el solet de primavera acariciant-nos la pell.

Després d’haver paït una miqueta, ens tornem a calçar les raquetes, i en un obrir i tancar d’ulls tornem a ser a Vallter. Quina jornada, quina neu i quin sol!

Alguns, s’ha de dir, ens vam cremar una miqueta el nas. Però va valer la pena pel gran dia que vam passar. I és que a la muntanya (i sobretot la nevada), quan fa bon temps i les condicions són bones, una gran experiència està assegurada!

41

secció

MAINADA

Rocacorba Si haguéssim de triar un títol per a cada excursió, ens debatríem si hauria de ser: LA BOIRA, TROBA EL TEU CAMÍ o LA PISTA MALEÏDA. Dos títols que descriuen perfectament com va ser l’aventura que vam viure per les muntanyes de Rocacorba.

Rocacorba es coneix per les seves antenes, perfectament visibles i símbol per reconèixer aquestes muntanyes des de qualsevol lloc de la província de Girona. Però també pel Santuari de la

42

Mare de Déu de Rocacorba i per les magnífiques vistes que s’hi poden veure. Què vam poder apreciar nosaltres de tot això?

Doncs ben poca cosa.

Les mares ens van deixar en una zona perduda de la Garrotxa i amb un dia tapat que semblava que al llarg del dia s’aniria obrint i ens sortiria un sol esplèndid. Vam començar a pujar i pujar per un bon camí, ben senyalitzat i còmode. Fins aquí tot correcte, semblava súper fàcil, una de les sortides més “xil” de l’any. Però el dia ens deparava molt més.

De sobte quan ja estàvem pràcticament a dalt de tot, la boira ens va deixar percebre el nostre destí: el santuari de Rocacorba, a fons, entre alzines i envoltat de boira tenebrosa. Arribar-hi va ser magnífic, quin lloc més preciós, quin refugi més ben parit! Teníem clar que allà hi voldríem venir a passar la nit algun dia! Però... i les

antenes? I les precioses vistes? I el mar? I la plana...? De tot això no vam veure res...

L’espessa boira ens ho amagava tot.

Era aviat, vam dinar amb calma, sense preocupar-nos pel que ens deparava el destí: una terrorífica baixada, els camins perduts, la desaparició de les marques, les pistes forestals infinites, les voltes, tenir la sensació de caminar en bucle i el rellotge que anava corrent. Nosaltres sense saber quin camí era el correcte. Camins esfondrats, tallats per una gran roca caiguda o tot un despreniment de sorres i arbres al mig del camí.

Una aventura… sí, però ben superada!

Malgrat tot, ja podem dir que joves hem descobert una zona nova i ja en tenim una altra a la butxaca!! Fins a la propera!•

àrea de

FO R M A C I Ó

formacio@ceolot.cat

QUÈ HEM FET? Continuant la tònica de l’any anterior, hem repetit amb èxit el Curs d’Esquí de Muntanya, aquest any incorporant el nivell 2. Amb la participació de 10 cursetistes i 2 tècnics, el curs de 2 caps de setmana de durada vàrem anar a Porté Puymorens, al Puigmal d’Err, al Taga i al Puigllançada on vàrem fer la part pràctica i des del Centre Excursionista vàrem fer la part amb una introducció al material necessari per a la pràctica de l’esquí de muntanya, com organitzar una sortida i el protocol de seguretat en cas d’allaus.

PROPERAMENT… ABRIL

MAIG

JUNY

JULIOL

Curs de GPS i mòbil amb Alba Rovira

Via ferrada amb Anna Vila

Curs d’escalada esportiva / via llarga amb Carles Redorta.

Escalada en família amb Carles Redorta.

Taller de ràpels amb Anna Vila.

Col·labora la Bloquera.

Col·labora la Bloquera.

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

Via ferrada amb Anna Vila.

Jornada de Metereologia de Muntanya amb Jordi Cruz.

Primer auxilis a la Muntanya, amb Joan Casadevall & Co.

Jornada de seguretat i allaus amb Ton Massagué.

Escriptor del llibre 3 nits de torb i 1 Cap d’Any.

www.ceolot. cat

43

ION I N FO R M A C

S

SALA AJORNADA PENDENT DE NOVA DATA. MÉS INFO A LA WEB I A LES XARXES SOCIALS

LA SALA Grup Socis CEO

16 d'abril Presentació llibre relacionat amb el món excursionista RES NO SERÀ IGUAL de Jordi Policarp i Gallart Dijous 16 d'abril a les 19.30 h.

+ info www.ceolot.cat

Hola, hem creat un grup de WhatsApp pels socis del CEO! De què tracta?

Un grup pensat, fet i creat exclusivament per a facilitar la comunicació entre socis, assegurar-se que cap es quedi sense l’oportunitat de fer una sortida a la muntanya, de conèixer altres membres amb les seves mateixes aficions, inquietuds i disponibilitat horàries. i qui pot formar-ne part?

L’únic requisit que hi ha és ser soci actual del CEO Com accedir-hi?

Ja està actiu a la pàgina web, trobareu un link per a poder-hi entrar.

Sí, em vull inscriure!

18 i 19 d'abril Curs de dibuix QUADERN DE CAMP CURS DE DIBUIX NATURALISTA Curs intensiu per crear la teva llibreta de camp, dibuix i il·lustració naturalista amb Miquel Alari. Sempre has volgut deixar plasmada la bellesa dels paisatges, la fauna i la flora que observes quan surts d'excursió?

Aquest curs és per tu!

Al local del CEO

+ info

www.ceolot.cat/sortides-naturalistes-ceo 44

www.ceolot.cat/nou-espai-de-socis-whatsapp

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi confinada a casa sense poder saludar a cap membre del CEO, esperant que #totaniràbé #notincbalcó.

NOU ESPAI DE SOCIS VIRTUAL

secció

M U N TA N Y

per Kim Agustí

A

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE DE LES ARENES AL COLL D’ESTENALLES La muntanya de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac són els propers objectius de la nostra llarga travessia. Situades entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, foren declarades parc natural per deslliurar-les, en bona part, de la desmesurada pressió urbanística a la qual es van veure sotmeses al llarg dels anys setanta del segle passat. Molt properes a grans nuclis de població, els seus principals camins són molt i molt concorreguts.

Nosaltres hi accedirem en part per indrets menys transitats, més tranquils.

El diumenge 13 d’octubre, després de fer nit i esmorzar opíparament en un establiment de Sant Llorenç Savall, tornem al nostre itinerari. A les 10 del matí sortim de l’aparcament de les Arenes (390 m). Som 27 de colla i ens guia un track d’en Ramon Feixas.

Llueix el sol, tot i que la boira cobreix el cim de la Mola, i la calor no enganya. La Mare de Déu de les Arenes és la nostra primera fita. És una capella documentada al segle XII, construïda en el terme de la parròquia de Sant Feliu del Racó. Lloc solitari, el temple i la casa dels ermitans són tancats.

Des del santuari baixem a la riera de Matalonga, completament eixuta, i comencem a pujar per una pista antiga. Ens enfilem a la carena de l’Illa i encarem l’atractiva Castellassa de Can Torres; aviat decidim fer una primera fotografia de grup. Seguim per un camí prou aeri, llaurat en alguns trams al conglomerat, cap al coll Llarg, el gorg del General i el coll de Grua (715 m). Aquí confluïm amb l’ampla esplanada d’un vell vial, trist record de l’afany urbanitzador de dècades passades.

La Mola.

ponents tres absis, decorats amb arcuacions llombardes, cimbori sobre el transsepte i un campanar de torre inacabat.

Poc abans de les 5 de la tarda tornem al nostre itinerari. La boira cobreix el cim i hi regna una tranquil·litat impensable hores abans. Baixem al Morral del Drac, espectacular queixal corcat, enfilem la carena del Pagès, força planera, passem als peus del roure del Palau i anem al coll d’Eres (942 m). La boira juga amb el Montcau, però quan els darrers arribem al coll els primers ja són muntanya amunt! Ens retrobem al seu característic cim (1056 m), completament pelat i molt panoràmic; malgrat la boirada i l’ambient fred, hi fem una darrere fotografia de grup.

Des del cim baixem al veí coll d’Estenalles (873 m), lloc de pas de la carretera de Terrassa a Navarcles. Allà ens espera el nostre autocar, que ens tornarà a casa després de completar una de les etapes més interessants de tota la travessia.

Sant Llorenç del Munt.

La Castellassa de Can Torres.

Tornem al vell corriol abans d’arribar al coll del Malpàs i anem a cercar el camí dels Monjos, recorregut per centenars de persones. Fotografiar-ne els magnífics empedrats sense una multitud es converteix en una tasca prou complexa. Finalment arribem al cim de la Mola (1103 m), ocupat per l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt. Hi arribem abans de dos quarts de 2 i tenim el dinar encomanat per a les 3, podrem fer-hi una detinguda visita i contemplar a pleret l’immens panorama que hom hi gaudeix.

L’església de Sant Llorenç del Munt és un interessant edifici d’estil romànic de mitjan segle XI, de tres naus amb els correswww.ceolot. cat

45

secció

M U N TA N Y

A

El Montcau.

DEL COLL D’ESTENALLES A MONISTROL DE MONTSERRAT La rocosa Serra de l’Obac, així com els seus entorns està plena de cingles, algun d’ells balmats, amb espècies d’arbres de solell i perfumada per les flors d’hàbitat càlid. Les cotes no són pas molt altes però la profunditat dels torrents i les rieres és considerable, alhora que els desnivells són força sobtats. Precioses mirandes us gratifiquen en passar-hi. Especial atractives són les perspectives a l’albir del massís de Montserrat en primer terme.

A mig més de desembre, sabent que la claror del dia no donava, per molt i que l’etapa era considerable, tots advertits que caldria encendre el frontal, vam desplaçar-nos al Coll d’Estenalles per començar l’etapa fins a Monistrol de Montserrat. En aquell Coll hi ha el centre més important d’informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i està situat entre aquells dos massissos, preludis del massís de Montserrat.

Vam enfilar-nos per unes escales que ens permeteren avançar per un sender fins al Coll de Bofí. Vam flanquejar el turó damunt el qual hi ha l’ermita de Sant Jaume i vam seguir per pista cap al Coll del Vent, Coll de Garganta i Coll del Boix. En aquest punt vàrem esmorzar buscant els punts on el vent era menys actiu.

Havent esmorzat , vam continuar en suau descens. Quan vàrem trobar el corriol que mena a l’Hospital de Sang, deixàrem la pista per acostar-nos-hi vorejant el Pujol de la Fosca, amb boni-

Turó de l’Espluga.

46

per Ramon Feixas i Kim Agustí

L’Espluga.

ques vistes del Turó de la Pola i Castellsapera que presideixen el massís. Tot plegat d’un feréstec atractiu. El curiós esvoranc que travessa la Roca donant un bon aixopluc, els carlins el varen fer servir d’Hospital. D’aquí el nom d’Hospital de Sang. A prop hi ha altres forats i obertures que col·laboren a la màgia de l’indret.

De cara al turó del Pujol vam anar a buscar el dreturer baixant que acaba a la pista que ressegueix les entrades i sortides del Racó Gran prop de les fonts que vessen al Torrent del Figueret, fins a plantar-nos al davant del turó de l’Espluga. Opcionalment alguns varen fer la petita grimpada molt ben compassada per la vista que ofereix. Com el seu nom indica, la roca d’aquest turó està balmada per una banda. Dins la balma encara hi resten parets del que fou una estança. Allí férem una aturada per fotos i/o el trago d’aigua.

Seguírem el descens fins al Torrent de la Gavarra, que en avall s’anomena Torrent de la Font de la Cansalada. Doncs, amunt, a suar la cansalada en un tram de pujada curt però dret fins a un indret anomenat el Salt del Tinent, situat al mateix cairell pel qual pujàrem. Allí hi passa planer el camí ral de Coll de Davi. Es tracta d’un camí ral amb la bellesa habitual d’aquest tipus de camins en els seu tram empedrat.

La baixada per la Trona és esplèndida. S’arriba a les Cases per seguir la pista d’aquella enrunada masia. Combinant pista i dreceres pel GR5, amb mitja horeta més vam arribar a l’església de Rellinars a l’hora de dinar Després els companys seguiren fins a Monistrol tal com explicarà en Kim.

Les Cases. Fotos Kim Agustí)

secció

M U N TA N Y

Rellinars és un municipi del Vallès Occidental, de 747 habitants. Hi hem arribat a l’hora de dinar, i fem l’àpat al costat de l’església nova (320 m), construcció de la primera meitat del segle XIX dedicada a Sant Pere i a Sant Fermí.

Un cop tips, a un quart de 5 de la tarda, marxem de Rellinars sense visitar l’església vella, interessant i complexa construcció, que conserva elements del segle X però que és lluny del nostre itinerari. Tornem enrere, passem per darrere la Fàbrica, antiga indústria tèxtil; anem a travessar la carretera B-112 i ens enfilem per una pista fins al turó de l’Escletxa (448 m), un dels darrers estreps de la serra de l’Obac. Encara hi arribem amb llum de dia, però per ben poca estona. En baixem per un camí prou rost, que ens acosta al fons de la vall.

Després de travessar l’autopista i les vies del tren per sengles ponts, arribem al poble del Vilar (239 m) negra nit. El nucli, de només 61 habitants i integrat en el terme de Castellbell i el Vilar, és documentat l’any 1047 i en destaca l’antiga església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, però en veiem poc més que els ornaments nadalencs.

El municipi de Castellbell i el Vilar, de 3599 habitants i de la comarca del Bages, és format per la unió dels termes del castell de

A

Castellbell i de l’antiga parròquia del Vilar. Els seus principals nuclis de població són tres grans colònies tèxtils, el Burés, el Borràs i la Bauma, i algunes urbanitzacions. El terme, que s’estén a les dues ribes del Llobregat, és cosit per dues línies de ferrocarril, una autopista i dues carreteres principals.

Més enllà del Vilar, voregem el nucli del Borràs, el més poblat del municipi, i anem al veïnat de la carretera de la Bauma, la colònia tèxtil més antiga del terme, construïda a partir de l’any 1859.

Seguim per un camí que voreja el Llobregat, a la dreta de la carretera, però no arribem a veure el riu en cap moment: hi haurem de tornar amb llum de dia! Passem per sota de nombrosos viaductes i anem al pont de Monistrol. Travessem el riu i accedim a la vila de Monistrol de Montserrat (161 m), força deserta en el moment de la nostra visita. Els seus 2955 habitants deuen ser, majoritàriament, a casa.

El nostre autocar ens espera pacientment a l’estació del cremallera de Montserrat. Aviat hi tornarem per continuar la nostra travessia.

Monestir de Montserrat. www.ceolot. cat

47

secció

M U N TA N Y

A per Ramon Feixas

DE MONISTROL DE MONTSERRAT AL BRUC A una setmana d’acabar el mes de gener l’autocar ens va portar a Monistrol. Al poble vam trobar-nos amb l’activitat dels vilatans preparant la Festa dels Romeus. A pesar de que pugui semblar que els Romeus pugin a Montserrat, com passa en altres indrets, en aquest cas es una recreació escènica d’un viatge en el temps pels carrers de Monistrol. Així que els que férem el paper de romeus vers el monestir vam ser nosaltres enaltint els nostres paraigües o camuflats en capelines, encara que la pluja va ser força benigne i portable.

Un cop travessat el poble i la carretera que puja a Montserrat, vam seguir el camí de les Aigües, fins que, d’ell es desprèn la drecera dels Tres Quarts, que va ser l’opció que vàrem prendre. Ascendits al coll de les Baranes , on ja es veuen a sobre les baranes dels miradors de Montserrat, varem anar al camí del Rosari que va a la Santa Cova, que és ample i de pordland. Seguint-lo amunt vam arribar a l’estació del cremallera. Teníem hora concertada de visita a 3 quarts de dotze. L’estona que faltava cadascú se la va organitzar.

Des del camí dels Francesos.

Suposà més pujada i més temps. Això sí: per un camí ben atractiu.

Vam decidir dinar a Santa Anna. Hi queda la pedra protectora i unes migrades runes. En aquest moment hi ha excavacions. La pluja va respectar-nos l’estona de dinar que és quan més molesta que plogui.

Havent dinat, seguirem escales amunt fins el pla dels Ocells, a partir del qual hi ha més camí de bosc que graons. Assolirem la cota màxima al Coll de Pinasses entre l’Albarda Castellana i Sant Jeroni , un centenar de metres al dessota de l’esplèndid sostre montserratí de Sant Jeroni. La baixada, a partir d’allí, és de part de bo per bé que el camí dels Francesos fa curtes zigazagues A les envistes del Montgrós i un munt de roques que s’erigeixen sobre els distints collets vam anar baixant, mentre el sol també baixava cap a la posta.

Quan vam trobar el PR procedent de Collbató, acabada la baixada, vam fer una parada de reunificació i recuperació de forces per caminar la part més planera del recorregut mentre el cel s’anava llostrant. Per la Socarrada vam anar a buscar el camí de Can Jorba. Als Quatrecamins vam girar cap la Bòvila Jorba. Amb 300 metres vora la carretera asfaltada vam arribar a l’aparcament on ens esperava l’autocar: Amb el cansament i la satisfacció que sempre deixen les caminades pel massís de Montserrat, vam emprendre el retorn, ja pensant en les properes etapes per terres de castells sobre els turons.•

Horaris de la travessia

Les Escales.

Un monjo que és familiar del nostre company Jesús del Centre Excursionista de Banyoles va tenir l’amabilitat de fer-nos una visita guiada. Entre el temps i el xivarri va costar que tots poguéssim seguir l’explicació a la part exterior. Més satisfactòria va ser la visita a la cripta, a la que vàrem accedir per una estreta escala de cargol de pedra, i on hi ha enterrats diversos abats del monestir.

La nostra ruta a seguir estava prevista per Sant Miquel i el camí de Collbató. Però estava tallat per esllavissades, i ens tocaren uns quants centenars d’esglaons de l’escala dels pelegrins.

48

De les Arenes a Sant Llorenç del Munt (la Mola)

2 h 47 min

De la Mola al Montcau i el coll d’Estenalles

1 h 46 min

Del coll d’Estenalles al coll de Boix, l’Hospital de Sang i el turó de l’Espluga

2 h 12 min

Del turó al camí ral, les Cases i Rellinars

1 h 58 min

De Rellinars al turó de l’Escletxa, el Vilar, la Bauma i l’estació de Monistrol

3h 41 min

De Monistrol al monestir de Montserrat

2h

Del monestir a Santa Anna, el camí dels Francesos i El Bruc de Baix

3 h 30 min

CO L · L A B O per Ramon, Pere i Kim

RA C I Ó

3 DIES A LES MUNTANYES DE PRADES Les Muntanyes de Prades formen part de la Serralada Prelitoral Catalana i estan situades entre les comarques del Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. El seu sostre és el tossal de la Baltasana, de 1201 metres, un cim relativament modest però que domina extensos altiplans i valls feréstegues. El nostre objectiu és fer-hi una volta de tres dies, escollida entre les múltiples possibilitats que ens ofereixen als excursionistes.

El divendres 27 de desembre arribem a Cornudella de Montsant (533 m, 964 hab), bonica vila de la comarca del Priorat, bastida en una vall assolellada, als peus del Montsant i a frec de les Muntanyes de Prades. A dos quarts de 12 del migdia sortim dels concorreguts aparcaments, passem als peus de la monumental església parroquial, de principis del segle XVII i dedicada a Santa Maria, i agafem la carretera d’Albarca. Llueix un sol esplèndid i la temperatura és molt agradable. Aviat trenquem per la carretera de l’embassament, però també la deixem per seguir un altre vial que voreja la cua del pantà. Travessem el cabalós riu de l’Argentera (486 m)i continuem per la pista fins arribar al serrat. Allà tornem al camí vell, negat fins aquest punt l’any 1973 amb la construcció del pantà de Siurana.

El camí s’enfila al coll de les Lloses (549 m) i baixa a creuar el barranc de l’Estopinyà. Més enllà tornem a pujar, ara més decididament, trepitjant empedrats força ben conservats i dibuixant sàvies marrades, en un vessant molt ombrívol. Finalment arribem a Siurana (737 m, 34 hab), poble bastit a la proa d’un impressionant espadat. Darrer reducte musulmà de la Catalunya Nova, fou conquerit pels nobles de Ramon Berenguer IV, l’any 1153. Del seu ric passat en conserva les ruïnes del castell, que tancava el punt més estret entre dues cingleres, i l’església, d’estil romànic dels segles XII-XIII i dedicada a l’Assumpció de la Verge; de molt bella factura, en destaca la portalada, oberta a la façana nord. Forma part del municipi de Cornudella.

La Trona

A les 3 de la tarda tornem al nostre itinerari. Sortim del poble, voregem les ruïnes del castell i agafem el planer camí de la Trona, un dels més bonics de tota l’excursió. Siurana és un dels paradisos de l’escalada i podem veure com nombroses cordades s’enfilen per les parets. Poc més enllà de la Trona, enorme visera de roca que cobreix el camí, gairebé al capdamunt de la cinglera, comencem a baixar pel grau de les Marrades, cap al fons d’una vall pregona i emboscada. Deixem de costat les ruïnes del molí Paperer i anem a travessar el riu Siurana (510 m), prou cabalós i d’aigua molt neta.

Qui l’ha vist per sota de l’embassament!

A l’altre marge encetem una ombrívola pujada, esmorteïda per un camí prou savi. Creuem fins a tres vegades el barranc de Vincabrer, passem per unes balmes i sortim a un camp. Una pista ens condueix cap al panoràmic mas del Salín. Allà tornem a un camí, que ens ofereix una preciosa perspectiva de l’encastellat poble de Siurana, amb els cingles blanc i vermell als seus peus i el Montsant al fons. Passem per una font i anem a la collada del ruïnós Maset del Nadal (850 m). Ens resta una darrera i sobtada davallada, cap a l’ermita de Sant Pau, construïda al segle XVII en una veritable talaia, i el poble d’Arbolí; la fem per un camí molt bonic, que dibuixa ziga-zagues i conserva notables trams empedrats.

Arribem al petit nucli amb llum de dia i després d’haver gaudit

El Montsant des de Siurana

Visitem l’atractiu nucli i anem a contemplar l’impressionant panorama que hom hi gaudeix, amb el pantà als peus i el Montsant al davant. Tot seguit ens entaulem al bar l’Acàcia i assaborim un bon menú; anem molt lleugers d’equipatge i no portem res per menjar. www.ceolot. cat

Arbolí 49

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

d’una magnífica etapa, per uns paratges superbs i amb les pujades a l’ombra i les baixades al sol, cosa que també és molt d’agrair.

Arbolí (714 m, 116 hab)és un recollit poble de la comarca del Baix Camp. El seu edifici més notable és l’església parroquial de Sant Andreu, d’estil neoclàssic. A mitja tarda hi regna el silenci, però no sempre és així. Pel matí hem esmorzat al Refugi, un establiment a on es respira ambient d’escalada. Un automòbil ens espera, pacientment, a la part baixa del petit nucli; anirem a sopar i dormir a Prades.

El dissabte tornem a Arbolí amb taxi i poc després d’un quart de 10 encetem la segona etapa. Un bon camí, que també conserva antics empedrats, dóna l’esquena al poble, s’enfila al collet dels Colls (878 m) i segueix, més planer, cap al quintà del mas del Valent. Més enllà faldeja el puig de Gallicant i segueix cap a una extensa plana, on es conreaven blat i patates. El ruïnós veïnat de Gallicant (870 m) és a l’altre costat.

Gallicant és un llogarret del municipi d’Arbolí. El formaven una filera de nou cases, alguna d’elles encara ocupada temporalment a principis dels anys seixanta del segle passat. El seu estat de completa ruïna permet de contemplar, amb les degudes precaucions i un cert punt d’imprudència, uns arcs que evidencien que foren construïdes sobre un edifici més rellevant. Gallicant és documentat al segle XII.

El Gorg

Gallicant

Només sortir del veïnat, deixem a l’esquerra el corriol del grau del Bodró i seguim per un camí que enceta la baixada cap al fons de la vall. Confluïm amb una pista i anem a un planellot, a on podem observar, per primer cop, un element molt propi de l’època de l’any, la gelada. Allà travessem el barranc de la Canaleta i continuem cap avall per un caminot molt pendent, que ens anuncia la proximitat d’un paratge molt atractiu. Anem primer al Gorguet i després al Gorg (750 m), precioses gorgues situades als peus de sengles salts, el primer al barranc de la Canaleta i el segon al mateix riu del Gorg.

Travessem, amb petites dificultats, el riu i continuem per un fressat camí que baixa mandrosament. Anem a parar a una pista i la seguim cap a la dreta, ara de pujada. Passem per una colladeta, bon mirador del barranc que hem deixat enrere, i seguim cap el forn Teuler i el forn del Joan de la Font. Sempre per la pista, baixem a la vora del riu Siurana, deixem a l’esquerra el camí del molí 50

de l’Esquirola i travessem el riu (690 m), a poca distància del molí de la Febró.

La pista continua pel marge dret del riu. Els efectes de l’aiguat del passat mes d’octubre hi són ben visibles; la llera és molt ampla i els estralls sobre la vegetació, evidents. En alguns punts el camí ha desaparegut. Passem per la bonica tosca dels Escalans i seguim cap el que eren planes de conreu, ara completament xorrencades. Passem per una granja i arribem a una bifurcació, just abans de creuar el barranc de l’Avellanar. El camí de Prades és el de l’esquerra, però nosaltres volem visitar la Febró; pocs minuts més tard passegem pels carrers del poble.

La Febró (754 m, 42 hab) és un bonic i assolellat poble del Baix Camp. El seu principal edifici és l’església parroquial, dedicada a Sant Esteve. L’hostal La Perdiu és obert i parem a fer beguda; la flaire de la cuina és prou bona, hi dinarem i tot! Un cop a taula, ens mostren una foto del campanar de l’església, aterrat; podem confirmar la seva integritat, tot recordant que som un 28 de desembre.

A un quart de 3 de la tarda tornem al nostre itinerari. Sortim del poble per la part de dalt i ens guanyem una petita embardissada en travessar el barranc de l’Avellanar. Seguim cap amunt vorejant el barranc de Vinarroig, que també mostra els efectes de l’aiguat, i ens enfilem a l’abundosa font del Cap del Pla. Aquí el paisatge experimenta un canvi sobtat i radical. Sortim del barranc i ens endinsem en una plana que sembla inacabable. Passem pel singular perelloner del Cisterer i seguim cap a Prades. El tossal de la Baltasana, aparentment poc atractiu, domina la vila. A les 4 de la tarda, després de passar per la creu de terme del camí de Reus i per un petit pont de pedra, arribem a les seves portes (950 m),

CO L · L A B O

RA C I Ó

Plaça de Prades

La Febró ((text i fotos Kim Agustí)

encara a ple sol. Decidim passar de llarg i pujar al cim avui mateix.

Sortim de Prades pels carrers d’una urbanització, seguint les marques del GR 171 i l’itinerari de la roureda de roure reboll. Malgrat la singularitat del bosc, les pinedes dominen aquestes muntanyes. Passem pels Colomers, travessem el coll de la Foguina i planegem per una pista. Poc abans d’arribar al coll del Bosc trenquem a la dreta per un bon camí, que s’enfila al tossal de la Baltasana, també dit la Torre (1201 m).

La Baltasana és el sostre de les Muntanyes de Prades i també de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà.

El coronen un vèrtex geodèsic, una taula d’orientació, un pinacle i una torre de telecomunicacions. El panorama que hom hi gaudeix és extraordinari. Un mar de boira cobreix la Conca de Barberà i el pla d’Urgell, amb el Montsec i els Pirineus al fons, i envolta la serra de la Mussara, a migdia.

Tornem sobre les nostres passes i baixem a Prades més Tossal de la Baltasan. o menys pel mateix www.ceolot. cat

camí. Aconseguim arribar-hi gairebé de fosc. Les llums nadalenques ens donen la benvinguda a la plaça de la vila.

Prades, la vila vermella (950 m, 589 hab), fou el centre d’un comtat i conserva un ric patrimoni monumental. La plaça porticada, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic del segle XIV; el clos emmurallat, amb dos portals, dels XIV-XV; les ruïnes de l’església del seu antic castell, romànica i dedicada a Sant Miquel; i la font renaixentista que orna la plaça, dels XV-XVI, en són magnífics exemples. Fem estada a la Botiga, un establiment familiar molt acollidor, situat a la mateixa plaça. El turisme deu ser, actualment, la primera activitat econòmica de la vila.

El diumenge, a un quart de 10 del matí, a ple sol i amb bona part de la feina feta, encetem el darrer tram del nostre itinerari.

Sortim de la vila de Prades per la carretera que va a la font de la Vila Vella i s’enfila al coll de la Drecera (1005 m). Confluïm amb el Camí Natural i seguim per la pista, ja sense cimentar. Deixem el camí del pla de la Guàrdia i comencem un llarg descens. Aviat contemplem com el Montsant emergeix, com una illa, d’un veritable mar de núvols. Passem pel coll del Salvadoret i ens endinsem a la boira. Deixem els camins que s’enfilen al grau del Llop, obert als cingles de la Gritella, i seguim cap al fons de la vall. En arribar a la vora del riu de l’Argentera observem novament els efectes de l’aiguat. Aquí el dia és rúfol. Passem per un interessant forn, als peus del mas d’en Pere Jeroni, i anem a travessar el riu; ho fem amb un cert risc de mullar-nos els peus. Voregem una vinya, com per recordar que hem tornat al Priorat, i contemplem com una veritable processó d’automòbils enfila la carretera de Siurana.

Arribem a Cornudella trepitjant la carretera, el nostre automòbil ens hi espera fidelment.

Tornem a Prades per recollir les bosses i ho aprofitem per visitar la vila amb llum de dia, novament a ple sol però sempre amb roba d’abric. Dinem a la Botiga i emprenem el camí de tornada a casa. Han estat tres dies molt plaents i ben aprofitats, caminant per uns paratges que les modernes comunicacions han posat molt més al nostre abast.•

Cartografia • Muntanyes de Prades. Editorial Alpina, 2014 51

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP Horaris de la volta

El Montsant emergeix de la boira

Bibliografia • Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena, de Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna i Ramon Amigó. Associació Excursionista de Reus. Rafael Dalmau, editor, 1960.

52

De Cornudella a Siurana

1 h 36 min

De Siurana a Arbolí

2 h 06 min

D’Arbolí a Gallicant, els Gorgs i La Febró

2 h 35 min

De La Febró a Prades

1 h 37 min

De Prades a la Baltasana

58 min

De la Baltasana a Prades

42 min

De Prades a Cornudella

2 h 56 min

TOTAL

12 h 30 min

Recorregut

47,1 km

Desnivells

2.197 m

CO L · L A B O per Carla Güell

RA C I Ó

DESCOBRINT LA BELLESA DE GUATEMALA DEL TAJUMULCO, A L’ACATENANGO, AL VOLCÀ DE FOC

Acatenango

Guatemala és part del Cinturó de Foc del Pacífic, una franja de gran activitat sísmica i volcànica que s'estén per la Costa del Pacífic: des de Canadà, a centre i Llatinoamèrica, a Indonèsia, Japó i les illes Aleutianes. Són 37 els volcans presents al país, la majoria actius.

Farà ara 4 anys, que vaig trepitjar la seva terra per primera vegada. Va ser després de pujar al Tajumulco, el volcà més alt de Guatemala 4,222 m i situat a la frontera de Mèxic, que el país em va captivar. Guiades per guies locals, vam iniciar el viatge cap a la faldilla del volcà a les 03.00 h del matí. Recordo la impressió que em va generar veure un volcà tan gran davant meu. La ruta va ser fantàstica, les vistes encara més i l'energia que s'estenia per la regió la feien una caminada molt especial. Vam arribar al coll, a uns 400 m abans del cim a les 16.00 h. Allà vam instal·lar les tendes per tal de deixar-ho tot a punt per resguardar-nos de la freda nit i vam fer un foc on coure el menjar i escalfar-nos. Ens acompanyava la lluna nova, que ens deixava veure un cel nu, replet d'estrelles. L'endemà, a les 04.00 h ens vam llevar per acabar de fer els últims metres que ens quedaven per arribar a dalt. Malgrat el vent i el fred, veure com els rajos de sol començaven a il·luminar Guatemala i sentint un volcà despert sota els nostres peus, per un instant, vaig perdre l'alè.

Fa tres mesos he tornat a Guatemala i a les dues setmanes d'haver arribat al país, ja m'havia endinsat en una nova ruta entre volcans, aquesta vegada situats al centre del país: l'Acatenango de 3,796 m i el seu veí, el volcà de Foc de 3763 m. En aquesta ocasió, qui em va obrir el camí va ser l'associació de guies locals www.ceolot. cat

Aprode, de San José de Calderas, un poble situat a la faldilla de l'Acatenango. El dia anterior a la sortida, vam fer nit a casa d'una família de l'associació, qui ens va acollir amablement i ens va convidar a sopar al voltant del foc. El menú era frijoles, que serien fesols però d'un altre tipus dels que consumim a Europa, tortillas de blat de moro i una tassa de cafè ben calenta. Amb el sopar i les rialles va iniciar la conversa. La regió on es troba l'Acatenango i San José de Calderas, és kaqchikel, una branca del llegat del Poble Maya molt present a Guatemala. Molt present malgrat l'opressió i repressió que ha rebut per: viure al territori on han viscut des de generacions, defensar amb el seu cos allò que veneren com ho són els rius, boscos i muntanyes, expressar-se emprant la seva llengua i salvaguardar la saviesa ancestral que se'ls ha transmès.

De bon matí, ens va despertar el sol que naixia de les muntanyes sembrades de blat de moro. Encisades per la silueta perfecte de l’Acatenango, a les 08.00 h iniciàvem la ruta. La primera etapa la caracteritzava una forta pendent, acompanyada de vistes als cultius (principalment blat de moro) dels pagesos i pageses de la regió. Al cap d'un parell d'hores, vam deixar enrere els cultius per endinsar-nos en un bosc humit replet de vegetació. A les 11.30 h entràvem a un bosc centenari, arbres molt vells, altres joves. Els guies ens explicaven que antigament era un bosc sagrat, on àvies i curanderes hi buscaven plantes com el cardo cuco i l’amaranta, utilitzades per fer remeis. Deixant enrere la vegetació i pujant pas a pas, arribàvem a un tram governat per la pols i les pedres volcàniques. Algunes companyes ja començaven a notar el mal d'altura.

A les 15.00 h arribàvem al campament base on ens esperava un 53

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Acatenango

dels millors regals del món: veure en directe un volcà despert que rugia i treia fum. Quan explotava, emetia un so que si tancaves els ulls i l’escoltaves, feia tremolar tot el cos. Va ser una bona estona la que ens vam quedar observant, escoltant i tremolant amb el Volcà de Foc. Un cop muntades les tendes, les més aventureres vam agafar frontal i roba d'abric i vam iniciar el camí cap al volcà de Foc on veure d'aprop l’espectacle pirotècnic. Escalant en algunes zones i fent equilibri en altres, vam descendir fins al coll on comunicaven ambdós volcans, la pujada que ens esperava era ben empinada però valia la pena pujar-la. Silencioses i escoltant els rugits del volcà vam arribar a la cresta, on la boira no ens deixava veure més enllà d'un metre endavant i el vent ens feia perdre l'equilibri.

Ens vam acostar caminant de quatre grapes al màxim possible al volcà de Foc i ens vam estirar a una de les bandes de la carena, entre pedres volcàniques i sorra, per arrecerar-nos del vent. A poc a poc la boira va desaparèixer i davant nostre, entre la penombra, hi havia el volcà de Foc, rugint, traient fum i lava. Ja de nit, podíem veure com la lava vermella i densa descendia pel seu con volcànic.

Purs focs artificials.

Ja negra nit, mortes pel fred, guiades per la lluna plena i acompanyades pels rugits del volcà de Foc vam començar el camí de retorn al campament base. Vam fer nit allà i l'endemà a les 04.00 h del matí, iniciava l'últim tram, replet de pedres volcàniques

Fuego

i pols. Arribàvem al cim a les 06.00 h del matí, just per veure sortir el sol. El vent ens acompanyava, però la vista no tenia preu. Es veien pobles i ciutats a la llunyania, encara amb els llums encesos, i amb una vista de 360º observàvem les siluetes d'altres volcans, d'aquesta terra: l’Atitlàn, el Tajumulco, el volcà de l'aigua i, el volcà de Foc. Guatemala, anomenada també «el país de l'eterna primavera» pel seu clima, bellesa paisatgística i abundant naturalesa, enfronta la realitat del canvi climàtic, l'espoliació dels recursos naturals i la construcció de grans megaprojectes que destrossen la gran bellesa d'aquest país, malmetent-ne l'equilibri i l'harmonia. Entre els finançadors d'aquestes destrosses, l'empresa hidroelèctrica Renace i OXEC.•

Tajumulco

Fuego 54

CO L · L A B O per Jaume & Rosa

RA C I Ó

ANÈCDOTES I VIVÈNCIES DEL GR-99 CAMÍ DE L’EBRE Comencem aquesta caminada per les ribes del riu Ebre allà pel 2 de juny de 2009 i ens durà fins el 26 de febrer de 2014.

Ja el primer dia podem encetar aquest quadern d’anècdotes: el lloc escollit per sopar, pernoctar i esmorzar fou un monestir dominic, el de “Montesclaros”, teníem la reserva feta per telèfon de feia dies, però allà no hi havia ningú, desprès d’esperar una bona estona aparegué un monjo i ens digué que ell no sabia pas res, i que l’altre estava fora a renovar-se el carnet de conduir, que trigaria a arribar, al final aparegué i tot són disculpes ja que no hi havia pensat més. Aparegué una senyora que és com la majordona i ens prepara un sopar amb el que té, que no es gaire res. Una sopa amb desfiles de pollastre, una truita amb tonyina, un iogurt, pa i vi; ho menjàrem a la cuina. L’esmorzar normal i ens el prepararen al menjador de l’hostaleria. Un dels dominics te una col·lecció de papallones i no ens deixà marxar fins haver-nos fet totes les explicacions imaginables.

Ajuntament de Polientes

Santa Pau, vaja. L’Hotel Olma es on ens allotgem, per passar del menjador al bar hi ha uns escalons i aquesta gent tenen un gos molt gros, estava estirat tant llarg con era i en sortejar-lo per passar s’aixeca i rodolem tots dos escales avall, per sort no passa de l’espant; en compensació els del bar ens regalen el cafè, l’espirituós no “...el vicio se paga”, diu, en to burlesc el noi de la barra. Aquí hi estiguérem 2 dies.

A la següent etapa ens trobem un parroquià de l’hotel on hem estat, que ha vingut a despedir-se, perquè ahir no hi va pensar. Tot un detall.

Una altra a Orbaneja del Castillo, indret del tot recomanable, preciós, encara que potser no és cap anècdota remarcable, només que el del lloc on férem parada i fonda, de la parella responsable de l’establiment, la noia parla català; ha viscut a Barcelona, diu.

En tota la confiança del mon ens deixen la clau i ells marxen de la població. Demà al matí esmorzem i al marxar deixem la clau a la bústia. Ca dir que a la població, a part de nosaltres hi romanen, un cop marxats els forasters, tres o quatre persones.

Monestir de Montesclaros

El segon dia entre les poblacions d’Arcera i Aroco, una vegada passat el “Molino de la Renegada”; ens trobem amb un personatge peculiar (això pinta bé). Ens comenta que ha viscut una temporada a Barcelona, a la postguerra, comenta que per aquells dies passà pel poble un sacerdot que proposava a les famílies endur-se els nens per així poder estudiar la carrera eclesiàstica. Les famílies eren pobres de solemnitat i moltes s’hi apuntaren, ell i un altre seu germà s’acolliren a l’oferta, el seu germà acabà la carrera però ell retornà al poble, no ens digué el temps que romangué al seminari.

Seguim fins a Polientes, (aquesta contrada te la DO de “Patatas de Polientes”), no ni ha per a qui en vol, com els fesols de www.ceolot. cat

Orbaneja del Castillo

A Pesquera de Ebro, a l’única botiga del poble, que també regenta l’hotel anem a comprar queviures per al dia, el de la botiga ens vol vendre un tros de xoriço que diu “tiene alguna mordedura 55

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

del gato...” nosaltres declinem la invitació i només comprem alguna llauna i coses envasades, no fos cas...

A la següent etapa fem un recés a Ciudad de Ebro, població de 4 habitants censats; veiem un local obert i ens hi encaminem, és la casa dels caçadors, hi ha dos homes que molt amablement ens conviden a beure. Seguim la caminada fins al lloc que tenim reservat, a la població de Peñalba de Manzanedo, a la casa rural de “la Behetría”, regentada per una parella, ella de TarraCasa a Pesquera de Ebro gona i ell navarrés, ens fan molta propaganda de les ruïnes del “Monasterio de Nuestra Señora de Rioseco” que volen restaurar (si ho fan hi tenen molta feina).

a la Residència del Tura, li fa molta gràcia trobar gent d’Olot.

La nostra propera parada és a la població de Barcina del Barco, localitat on hi ha enclavada la Central Nuclear de Garoña, en aquells dies hi havia molta moguda, pancartes i força gent al carrer, perquè es debatia si tancar-la o allargar la seva vida útil, tal com va passar.

A la següent etapa ens féu molt mal temps, ploure i ploure, caminàrem per la carretera, ja que el camí de muntanya era impracticable. Ens soplujàrem a una parada de bus, un cotxe és parà i s’oferí a portar-nos, peró declinarem l’amable invitació, ja que anàvem molt molls i enfangats. Aquesta ha estat l’única etapa en què no hem seguit l’itinerari previst, la volem tornar a fer correctament, però fins avui no hem pogut... Férem sojorn a Sobrón, continuà plovent fins la matinada i l’endemà haguérem de seguir caminant per la carretera ja que la resta estava del tot inundada.

Pasen un parell d’etapes sense res remarcable. Ens acostem a Haro, les vinyes es fan mestresses del paisatge, ens trobem una zona de picnic preparada per les penyes de Haro per fer-hi les festes relacionades amb el vi. Ho tenen ben muntat. Aquí, a Haro, hi férem un dels millors sopars de tota la caminada.

La següent etapa també ens portà una agradable sorpresa, sense saber-ho entrem a la població de Briones i ens trobem amb la Festa Major, molta animació i dinar de “preñaditos” a la plaça, ens hi apuntàrem, fou molt divertit.

Interior Monasterio de Nuestra Sra. de Rioseco

Seguim; el camí ara ens condueix fins a un portal tancat on hi ha un rètol de “Prohibido el paso, finca particular”, però podem passar, cal caminar per molt a la vora del riu; encaixonats pell riu, un camí i la bardissa, uns 3 metres, i la paret. Aquí hem tingut un espant molt gran. Una família de senglars molt ràpidament s’acosta a nosaltres i no tenim cap escapatòria, però ells ens esquiven i no passa res. (Buff! quin espant...) Avui dormim en un altre convent.

A Transpaderne a l’hotel trobem uns nois de Sabadell que també fan el GR de l’Ebre, però amb bicicleta, confessen que fan molts trams per la carretera.

A Frías ens trobem amb l’allotjament MÉS DOLENT DE TOTS, s’anomena Pensión Puente Romano; no ja del GR sinó de tots els llocs on hem estat fins avui.

Després d’un any reprenem la caminada. A Burgos ens cal deixar el tren i amb bus anar fins a Traspaderne, per trobar l’estació de bus ho preguntem a una senyora i resulta que és una monja de la congregació de Sant Josep i que ha estat una temporada a Olot, 56

Plaça de Briones

Acabem l’etapa a San Vicente de la Sonsierra, sort que hem dinat de “preñaditos”, perquè aquí avui està tot tancat i tenim la resta del dinar que portàvem.

La següent fins a El Ciego; aquí, per sopar, tampoc no hi havia gaire res; trobem una parella i ens encaminen al bar de la piscina, oli en un llum, ens tracten el millor possible, sobretot amb el tema del vi, aquí a La Rioja això no té cura.

A l’etapa 16, de Oyón a Argoncillo, també en férem de les nostres; tenim reserva a l’hotel “Molino” a Argoncillo. La població, petita però molt allargada, no trobem l’hotel de cap de les maneres; fa molta calor, molta, per fi trobem un bar, hi entrem, el del bar ens devia veure tan acalorats i nerviosos que ens convidà a beure; li expliquem el problema, ell també té habitacions, però ho té tot ple i no pot donar-nos habitació; bé resulta que l’hotel és un parador que hi ha a la carretera i que hi hem passat a 50 metres. Una

CO L · L A B O

RA C I Ó

Les següents etapes cada vegada són més monòtones i a més el desnivell és nul. Molt avorrit. Tenim a la vista el pic del Moncayo que ens acompanya moltes estones.

A l’etapa 23 a la població de Novillas, població molt propensa a sofrir els inconvenients de les crescudes de l’Ebre; a la caseta del Club de Piragüismo hi ha marcades les altures de les crescudes.

Ara ja n’hi falten més.

A l’etapa 24 ens trobem a la població de Pedrolo, lloc famós perquè Miguel de Cervantes hi situa la “Ínsula Barataria”, de la novel·la “El Quijote” lloc on Sancho Panza seria el Governador. .

Les foganyes

vegada reposats ens hi encaminem, tots els clients són camioners i algun comercial, el recepcionista ens dóna, crec, l’habitació més bona del parador; a l’hora del sopar, a part de la cambrera, la Rosa fou l’única dona del menjador.

A la següent etapa ens trobem treballant al camp el recepcionista de l’hotel on hem estat, ens vol omplir la motxilla de peres, però li fem entendre que, moltes gràcies, però ja anem prou carregats. N’agafem un parell per al dia i moltes gràcies. En aquesta etapa i alguna altra el camí coincideix amb el de Sant Jaume, en sentit oposat i molta gent ens comenta que anem a l’inrevés. Per aquesta zona ens creuem amb alguns peregrins, un d’ells un capellà Italià que ve de Roma, una parella un xic estrafolària que venen collarets i que han fet el “Camino” moltes vegades, ens mostren els carnets i en tenen més d’un tot segellat.

Més etapes sense res especial, només caminar i caminar...

El tram Lodosa / San Adrián també ens sorprengué amb una festa inesperada, una “Romeria” la de Santa Cruz, hi ha una ermita i un complex de picnic, molta gent; fan la Missa i després a preparar les fogaines per al dinar. No cal apuntar que tothom s’interessà pel nostre camí i fórem convidats a totes les taules; fins i tot ens volien portar al poble amb cotxe sí o sí. Fou també molt agradable i divertit.

La baixada fins al poble fou molt calorosa, ens refrescàrem amb l’aigua que sortia d’un tub de regatge.

Marques de les crescudes de l'Ebre www.ceolot. cat

Monument a Sancho Panza

L’etapa 26 l’acabàrem a Zaragoza, a l’hotel on tenim reserva el recepcionista coneix Olot, ja que de petit estudià al Collell.

A la 28, a Pina de Ebro ens topem amb el monument a Pilarín Artigas, gran folklorista aragonesa sobre la “jota” i molt vinculada a aquesta població.

Per les properes etapes fem base a Caspe ens desplacem amb bus, ja que el servei i els horaris ens van molt bé, El xòfer del bus sempre fou el mateix; ens comenta que ell coneix el que estem fent i ens dóna algun consell.

A la 30, de Quinto a Sástago, ens sorprengué una tempesta molt persistent i sense lloc per resguardar-nos, el camí de pista i en pujada de terra, cada vegada més enfangat fins a fer una passa endavant i dues enrere, passem per les 4 cases malt comptades d’Alforque, i... oh miracle! hi ha un bar i ens poden fer dinar, ens hi quedem, dinem i fem una bona sobretaula tot esperant que amainés la pluja.

L’etapa 32 ens porta a Chipiana, fa molta calor i amb pocs llocs on estar a l’ombra; al final de l’etapa hi ha dues opcions, anar a la “Laguna Salada” o de dret a la població, nosaltres a la Laguna, més calor.

Ens anem acostant a la zona de l’embassament de Mequinensa, són tres etapes on no hi ha cap servei, ni cap poble ni res, només l’Ebre i camins desèrtics, fem base a Caspe i amb taxi anem i venim a cada sortida i arribada; encara no anà pas malament del tot.

A la població de Mequinenssa hi tenim un contacte, en Tony, que molt amablement s’ocupà de buscar-nos allotjament; és un ciclista de BTT; vingué a esperar-nos a l’arribada i ens explicà tot el que d’antiguitat té la zona que no fou inundada pel pantà. Al lloc on 57

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Laguna Salada

ens dugué foren molt amables i ens cuidaren d’allò més bé.

L’etapa 38 ens porta fins a Flix, tenim reserva a l’hotel Casino Nou, (això de Nou, deu fer molts anys), per nosaltres molt ben situat; hotel molt antic, sostres altíssims, els interruptors de fusta, les aixetes de zenc... una peça de museu.

Més etapes sense res a remarcar, fins a la 40 a Miravet, on el paisatge fa un canvi, comencem a caminar per camps de cítrics, mandariners, tarongers i algun llimoner. El desnivell continua essent inexistent.

A la 41 el camí es una pista ciclable ja fins el final del GR, hi alguns túnels i forces poblacions, alguns trams molt al costat de la carretera.

L’etapa 43 és l’última del GR, no cal dir que arribarem al final del recorregut amb molta alegría. Fem les fotos de rigor i ens cal trucar un taxi per retornar on tenim el cotxe.

935 Quilòmetres i uns 5 anys. De mica en mica i sense presses ho aconseguírem. Sabem que alguns amb bicicleta i d’altres a peu, animats per aquesta publicació al Butlletí del Centre Excursionista d’Olot trescaren per aquests viaranys. Esperem que hi

Vista de l'Ebre Mequinenssa

gaudissín tant com mosaltres. El que sí notarem fou que tothom amb qui parlarem s’interessaven molt pel que fèiem, ja que es veu que no ho fa gaire gent, i els comentaris generals són de sortides de caps de setmana i majoritàritament amb bicicleta No és pas que tinguéssim moltes anècdotes, ja que pel camí casi sempre anàrem sols.

A tots els que ens heu seguit i interessat moltes gràcies.•

Final Ebre!

58

La "Flo" que no fa estiu

per Pep Badosa

...

Aquest lloc per banyar-se és una mica precari, almenys per mi, que estic acustumada a posar-me en llocs molt més fins... però bé, amb la calor que fa!

Vinga!

Som-hi! Obrem l’aixeta ja, que un burro si va morir aq uí esperant!

CentreExcursionistaOlot

www.ceolot. cat

@ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

59