Centre Excursionista d'Olot núm. 221

ASSEMBLEA

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS

per la Junta Directiva

Queda convocada l’Assemblea General ordinària de socis de l’entitat per el divendres 3 de juny del 2022, al local del CEO, al passeig d'en Blai, 5, a les 19.30 h en primera convocatòria i a les 20.00 h en segona convocatòria.

Sota el següent:

ORDRE DEL DIA

1.-Aprovació de l’acta de l’assemblea anterior.

2.-Memòria de les activitats realitzades durant el període anterior: a. Informe de Presidència. b. Informe de les Àrees.

3.- Presentació i aprovació dels comptes de l’exercici vençut de 2021.

4.- Presentació i aprovació del pla d’actuació per a l’exercici de 2022.

5.-Presentació i aprovació del pressupost per a l’exercici econòmic del 2022.

6.- Aprovació de les quotes de soci de 2023.

7.- Precs i preguntes.

Agrairem, donada l’ importància del temes a tractar, la vostra assistència.

D’acord amb els Estatuts, podeu incloure assumptes a l’ordre del dia si ho sol·liciteu un 10% dels socis i sòcies de l’entitat, i durant el primer terç d’aquesta convocatòria (mes d’abril-2022).

Condol a Josep Masó Canal

El 24 de juliol ens va deixar en Josep Masó Canal

Josep, gràcies pel treball que en el seu moment vas fer pel nostre estimat CEO, gràcies pels trams de camí que hem fet junts, gràcies per ensenyarnos del teu perfeccionisme, gràcies per aquest do que tenies de visible el que hi ha de bo en cada un de nosaltres.

Des de la teva sencillesa veies la llum de cadascú.

Ens costarà deixar d'anyorar-te.

ACTIVITATS

XXI POCATRAÇA

i POCATRAÇA RAQUETES DE NEU

XXI EDICIÓ

El dissabte, els encarregats de marcar el recorregut de la Pocatraça varen tenir algun problema pel mal estat de la neu, sobretot a l’última baixada, la que porta del Pic de l’Ortigar a Núria. Massa canvis en aquests darrers dies: fred, calor, vent, neu, pluja, gelades... Per sort, el dissabte a la nit va fer fred i l’endemà la neu estava gairebé en condicions de ser catalogada com a quasi “neu primavera”, gràcies a un sol esplèndid que va fer molt agradable la cursa als participants. La neu i les seves transformacions, un autèntic maldecap pels organitzadors.

El recorregut que varen fer els sèniors masculins constava de 1.698 metres de desnivell positiu. Sortia de Núria (1.964 m), s’enfilava per la Coma de la Llebrada fins a arribar al coll de Finestrelles (2.604 m) des d’on, amb els esquís a l’esquena, els corredors pujaven fins al Puig de la Coma de Finestrelles i baixaven fins a sota el Roc de la Maula, des d’on s’ascendien els Rocs dels Eugassers (2.633 m) i d’aquí es baixava fins a la Coma de la Llebrada (2.099 m) i es pujava per la llarga Coma de l’Embut fins al Coll de l’Embut, i d’aquí al cim de l’Ortigar (2.749 m), des d’on es baixava fins Núria.

El guanyador de la categoria sènior masculí (itinerari A) i, per tant, campió de Catalunya d’esquí de muntanya individual, va ser Albert Ballús amb un temps de 1 h 44’ 56’’. El segon va ser en Jordi Bolet amb 1 h 47’ 06’’ i el tercer, Robert Parcerisa 1 h 47’ 50’’.

Pel que fa a les fèmines, les veteranes i multipremiades Tina Bes i Clàudia Galícia varen voler compartir el campionat de Catalunya entrant plegades a la meta agafades de la mà, amb un temps d’1h 48’ 38’’ (itinerari B). La tercera va ser l’Aida Pintó amb 1 h 56’ 03’’.

El campió júnior masculí (itinerari B) va ser en Tomeu Come -

llas amb un temps de 1 h 27’ 05’’. El campió juvenil masculí (itinerari C) va ser en Biel Pujol amb un temps d’1h 09’ 41’’ i la campiona juvenil, Maria Butxaca, amb 1 h 24’ 14’’. El campió masculí cadet (itinerari D) va ser en Martí Costa amb un temps d’ 1 h 04’ 22’’ i la campiona cadet Aina Garreta amb 1 h 24’ 03’’. El campió infantil masculí (itinerari E) va ser en Gil Rocias amb un temps de 46 ’48’’ i la campiona infantil Núria Balaguer amb 55’ 20’’.

A la marxa popular no competitiva Sant Bernat el primer d’entrar (itinerari C) va ser en Francesc Salagran amb 1 h 50’ 50’’.

Pel que fa a la 1a Pocatraça Raquetes de Neu, amb un recorregut que transcorria per la Coma de l’Embut i amb una espectacular pujada i baixada del Forat de l’Embut, el campió de Catalunya ha estat en Marc Toda, amb un temps de 43’ 39’’, el segon, en Pere Fàbregues amb 43’ 56’’ i el tercer, en David Patiño, amb 45’ 14’’.

La campiona de Catalunya ha estat una extraordinària Georgina Gabarró, que amb 43’ 41’’, ha entrat a 2 segons del campió masculí en un disputat esprint final. La segona ha estat Cristina Fernández, amb 1 h 05’ 35’’ i la tercera, la corredora del CEO Mariona Domènech, amb 1 h 12’ 26’’ que, tot sigui dit de passada, era la primera vegada que es posava unes raquetes de neu.•

CAMPIONAT INDIVIDUAL DE CATALUNYA D’ESQUÍ DE MUNTANYA I CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAQUETES DE NEU.

ALBERT BALLÚS I TINA BES I CLÀUDIA GALICIA, CAMPIONS DE CATALUNYA EN UN DIA ESPLÈNDID DESPRÉS DEL FRED I LES NEVADES.

Foto: Galdric Mossoll

MEMORIAL ESTEVE SOLER

per Albert Rubirola

Els nostres corredors del CEO abans de competir.

ACTIVITATS

En Moi Xarles i la Mariona Domènech arribant a la meta. Foto: Mar Guitian.

Medalla de bronze de la Mariona Domènech a raquetes de neu.

Podi sènior femení

Pòdium júnior femení

Pòdium sènior masculí

Tina Bes i Claùdia Galícia.

Foto: Ru Olla.

Sortida de la 21a Pocatraça. Foto: Mar Guitian.

ACTIVITATS

XLIV EMBARDISSADA

L’última Embardissada celebrada amb normalitat va ser la del 2019 i va sortir d’Oix. Després de 2 anys afectats pel Coronavirus, comencem a veure la llum al final del túnel. Ara que sembla que les coses van tornant al seu lloc de mica en mica, una guerra pica a les portes d’Europa i en major o menor mesura ens afecta a la nostra quotidianitat.

El preu dels combustibles ha pujat de tal manera que si continua amb aquests números aviat no en tindrem ni per omplir el dipòsit del cotxe, els preus del gas i la llum dia rere dia baten rècords i l’oli de gira-sol s’ha convertit en un bé tant preuat que les grans superfícies comercials l’han hagut de racionar...el món s’en va a la merda... però encara hi ha esperança!

Aquest any ha tornat l’Embardissada! I amb aquesta ja en són 44. A pesar de l’encariment del nivell de vida hem mantingut pels socis i les sòcies del CEO els mateixos preus que fa 2 anys per tal d’agrair-los la fidelitat en aquest esdeveniment.

Després d’una setmana una mica plujosa, aquest 24 d’abril l’Embardissada ha sortit de Tortellà. El dia ha acompanyat i els caminants han pogut gaudir de les magnífiques vistes que ofereix l’Alta Garrotxa.

Sortint del poble hem anat en direcció nord per trobar la Bassa del Palol, formada gràcies a l’extracció de guix d’una antiga pedrera. En el procés de l’extracció es va rebentar un aqüífer i aquest va inundar la pedrera convertint-la en una bassa.

Passada la pedrera hem sortit a la carretera de Monteia però en comptes d’anar cap amunt hem girat a la dreta per anar a Can Subiròs i trobar el primer control. Després hem agafat el camí ral de Tortellà a Bassegoda. Un dels elements més carismàtics d’aquest camí és el Pont de Balegar on al llibret digital de l’Embardissada s’explica la seva història.

Un ramal d’aquest camí desemboca al Borró. En aquest punt

ens hem enfilat per un pujant que ens ha portat a l’esmorzar. Havent esmorzat hem agafat un camí que ens ha portat al Pla Cingle de les Hores on hem trobat el tercer control que ens ha permès recuperar forces per enfilar la pujada a Castellets 987 m on es pot veure una molt bona panoràmica de la Vall del Fluvià, l’Alta Garrotxa i el Pirineu.

Després hem baixat cap a Sant Miquel de Coma de Roure per trobar un antic camí de bast que baixa cap al Pla de Can Lleona on hi ha el quart i últim control. Des d’aquest punt hem anat en direcció oest per anar cap a Sales de Llierca i finalment acabar a Tortellà.

Finalment l’equip de l’Embardissada vol donar les gràcies a tothom que ha contribuït i ajudat que aquesta marxa es pugui celebrar any rere any amb permís de pandèmies i guerres alienes a la nostra voluntat.•

Entrevista a en Xevi Grabalosa per TV Olot.

Equip de voluntaris als avituallaments.

Participants de l'Embardissada preparades per començar.

Vistes des del control 2.

ACTIVITATS

IMATGES DE L'APLEC DE SANT VALENTÍ

Aplec de Sant Valentí (13-II-22).

ACTIVITATS

52a XAMPANYADA

APLEC del PIRINEU al CIM de COSTABONA Dissabte, 4 DE JUNY

PROGRAMA

6.00 h: reunió a l’aparcament del Consum.

6.01 h: sortida de la caravana de cotxes.

7.30 h: sortida de la Presta, pel camí de l'Ullat i la Coma del Tec.

11.30 h: repartiment de xampany dalt de Costabona. Piscolabis de germanor i cant de l'himne a l'Isard.

12.30 h: tornada pel camí del coll de Siern.

15.30 h: La Presta. Opció a dinar de pícnic al final de la caminada.

Pel Bastiments, pel Costabona, pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol, entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres ja travessa un verd prat.

Entre la neu i les geleres, per les congestes i amb un fred molt greu,

entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; entre cingles i tarteres arriba dalt del serrat.

Presumeix molt les seves banyes; sense adonar-se’n ja li fan el salt.

Entre cingles i tarteres corre molt lleuger l’isard; per la seva cornamenta amb l’home és comparat.

1. Cal fer inscripció pr è via al CEO, 3 o 4 dies abans de la Xampanyada..

2. Per ajudar a cobrir despeses es cobrarà una inscripció de 5 euros per participant.

3. Cada ampolla de xampany serà per a tres persones. Es prega que no es destapi cap ampolla fins que tothom hagi arribat a dalt, per tal de brindar tots plegats.

4. Per participar a la Xampanyada serà obligatori portar una copa de vidre.

5. Es prega molt seriosament que, un cop acabat l’aplec, cadasc ú reculli totes les deixalles que personalment hagi produït i les torni a casa seva, incloses les ampolles de xampany buides.

6. Queda totalment prohibit tornar cap ampolla plena.

7. Confiem que faci bo, per ò es recomana portar sabates de muntanya i roba d’abric (anorac, guants, capelina...)

8. L’Aplec vol ésser essencialment popular i, per tant, tothom hi és convidat i tot convidat pot portar-ne un altre.

Es prega, per ò , que es convidin només persones capaces de fer aquest tipus d’excursions, i cal que abans llegeixin aquestes notes.

 Diumenge 8 SERRAT DEL MIGDIA (Berguedà)

Coordina Ramon Regí

Itinerari Pont del Climent (Vilada), portell de l'Ovellar, el Trencacames, collet dels Pins, serrat de Migdia, canal del Sora, font dels Colletons, pont del Doro i pont del Climent.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Caprabo.

Dades de la sortida 9,7 km i 670 metres de desnivell+.

Hores marxa efectiva 4 hores.

 Diumenge 15 PUIGSACALM

Coordina Joan Nadal

Itinerari Collada de Bracons, puig Tosell, Puigsacalm, font Tornadissa, Sant Bartomeu de Covildases, collada de Sant Bartomeu i collada de Bracons.

Hora i lloc de trobada a les 8 a l’aparcament del Caprabo.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja. Matinal.

 Diumenge 22 GRAUS DEL FAR (La Selva)

Coordina Agustí Codina

Itinerari Sant Martí Sacalm, grau de Cabrafiga, El Far, grau de Santa Anna i Sant Martí Sacalm.

Hora i lloc de trobada ¾ de 8 a l’aparcament del Caprabo o ¼ de 9 a Amer (davant dels bombers).

Dades de la sortida 12 km i 400 metres de desnivell+.

Hores marxa efectiva 4 hores. Matinal.

 Diumenge 29 LA GARRIGA D’EMPORDÀ (Alt Empordà)

Coordina Florenci Padrosa

Itinerari Llers, mas Molar, Sant Quirze d’Olmells, barraques de pedra seca del Pla de Vinyers i Llers.

Hora i lloc de trobada a les 7 hores a l’aparcament del Consum.

Dades de la sortida 12 km i 150 metres de desnivell+.

Hores marxa efectiva 4 hores. Matinal.

Notes Visitarem 22 barraques de pedra seca.

Torronada a la Torre del Mir (9-I-22)

Pic de la Dona (26-II-22)

Sant Miquel de Monteia (6-II-22)

JUNY

Coordinen Marc Plana i Mariona Doménech

Itinerari Els Banys de La Presta, collet de les Postes, cabana de l’Ullat, barraca de la Coma del Tec, coll del Pal, pic de Costabona, serra de Finestrol, collada de Siern i Els Banys.

Hora i lloc de trobada a les 6 a l’aparcament del Consum. Dades de la sortida 18,50 km i 1.300 metres de desnivell+. Hores marxa efectiva 4 hores. Matinal.

Notes - A l’arribada a la Presta, a 2/4 de 4 hi haurà pícnic per a la gent que prèviament s’hagi dut menjar i beure. - Per qui vulgui pujar al Costabona per un lloc més curt, la Xampanyada es farà a 2/4 de 12.

Itinerari Sadernes, la Muntada, coll de Clarioles, Sant Aniol d’Agujes, la Muntada i Sadernes.

Hora i lloc de trobada ¼ de 8 a l’aparcament del Consum o ¾ de 8 a l’aparcament de Sadernes.

Notes Tradicional aplec organitzat pel Centre Excursionista de Banyoles.



Diumenge 19 D’ULLDETER A TOÈS (Ripollès, Conflent)

Coordina Joan Nadal

Itinerari

Vallter, coll de la Marrana, coll de Tirapits, coll de Carançà, vall de Carançà i Toès.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 7 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 7 hores i mitja. Excursió tot el dia.

Dades de la sortida 800 m de desnivell+.

Data límit d'inscripció Divendres 17 (atenció places d'autocar).



Diumenge 26 TORRENEULES (Ripollès)

Coordina Joan Nadal

Itinerari Núria, refugi del Puig de l’Àliga, font Negra, coll de Torreneules, puig de Torreneules, collet de Font Negra, serrat de la Coma del Clot, puig de l’Àliga, refugi del Puig de l’Àliga i Núria.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 7 a l’aparcament del Consum o a 2/4 de 8 a Queralbs (aparcament).

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja. Matinal.

Hora sortida cremallera a les 7.52 h. Atenció als canvis d'horaris!

Itinerari

Pla de la Creu de Fumanya, Peguera, creu del Cabrer, el Pedró, pla de l’Orri, font de Tagast, santuari de Corbera, coll de l’Oreller, mirador de la Figuerassa, portell d’en Roca, cova de Campmorí, coll de Vilaformiu i Berga.

Hora i lloc de trobada a les 7 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 5 i quart.

Notes Cal dur esmorzar i dinar.

Dissabte 4 52ena XAMPANYADA AL COSTABONA per la Presta (Vallespir)

 Diumenge 5 APLEC DE SANT ANIOL (Garrotxa)

 Dissabte 11 TRAVESSIA DE PEGUERA A BERGA, pels Rasos de Peguera (Berguedà)

Coordina Kim Agustí

JULIOL

 Diumenge 3 PUIG PEDRÓS (2914 m, Cerdanya)

Coordina Pere Rifà

Itinerari Refugi Malniu, coll de Les Molleres, Puigpedrós, portella Blanca de Meranges, Engorgs, refugi Folch i Girona i refugi de Malniu.

Hora i lloc de trobada a les 7 a l’aparcament del Caprabo.

Dades de la sortida 15 km, 938 metres de desnivell+

Hores marxa efectiva 6 hores.

Notes Esmorzar i dinar de motxilla. Aparcament de Malniu: uns 5 euros.



Coordinen

Itinerari Carretera d’Arcalís, estany Esbalçat, pic de Font Blanca, portella de Rialb, refugi de Rialb i carretera de Sorteny.

Hora i lloc de trobada a les 6 a l’aparcament del Consum.

Dades de la sortida 1.030 metres de desnivell de pujada.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja.

Diumenge 17

Coordina Joan Nadal

(Ripollès)

Itinerari Vallter, coll de la Marrana, collada de la Coma d’Orri, puig de les Borregues, puig de Font Lletera, coll de Tres Pics, refugi de Coma de Vaca, coma del Freser, feixa Llarga, coll de la Marrana i Vallter.

Hora i lloc de trobada a les 7 a l’aparcament del Consum o a les 8 a l'aparcament de Vallter.

Dades de la sortida 1.000 metres de desnivell+.

Hores marxa efectiva 6 hores.

 Diumenge 24 PIC DE DÒRRIA (Ripollès)

Coordina

Pep Badosa

Itinerari Refugi Corral Blanc, Roc Blanc, pla dels Ventolanesos, pas dels Lladres, pic de Dòrria, coma de Planès, pla de la Gran Jaça, costa Roc Blanc i refugi Corral Blanc.

Hora i lloc de trobada a les 7 a l’aparcament del Consum. Dades de la sortida 12,5 km i 770 m de desnivell+.

Hores marxa efectiva 4 hores.

 Dissabte 30 CIRC DE CONCRÒS (Ripollès)

Coordina Albert Rubirola

Itinerari

Cabanya d’en Vidal, pla de la Llosa, collet dels Eugassers, pla de Concròs, torrent de Concròs, circ de Concròs, portella de Concròs, pic de Roca Colom, serrat de la Balmeta, collada de la Balmeta (refugi Forestal Jaume Farré), pla de Carboner, pla del Rebost i carretera Setcases - Espinavell.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Dades de la sortida 11,75 km i 1.072 m de desnivell+.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja.

Santuari de les Salines (20-II-22)

Sant Joan de Codolar (2-IV-22)

Dissabte 9 ENFILA’T AMB EL CEO. PIC DE FONT BLANCA (2.903 m, Andorra)

Marc Pons, Kim Agustí i Albert Rubirola



ULLDETER, PUIG DE LES BORREGUES, COMA DE VACA I ULLDETER

Santa Cecília de Ragord (13-III-22)

Coordina Pep Badosa

Divendres Sortida a les 11 de l’aparcament del Consum per anar fins a Cauterets. Ens pararem a dinar.

Itinerari dissabte 27 Pont d’Espanya, plateau du Clot, pont du Cayan, lacs de l’Embarrat, lac du Portet, lac de Bassia, pic de Bernat Barrau (2793), lac Nère, refuge Wallon - Marcadau, plateau du Clot i Pont d’Espanya.

Diumenge Tornada cap a Olot.

Dades de la sortida 123,7 km, 1.470 metres de desnivell+. Hores marxa efectiva 9 hores.

Coll dels Belitres (10-IV-22)

Torre de Querroig (10-IV-22)

El Cairat (3-IV-22)

Roca Corbatera (2-IV-22)

Cavall Bernat (26-III-22)

Sant Benet (26-III-22)

CANICROSS

La secció de Canicròs acaba de completar la temporada 2021-2022. Una temporada plena de noves experiències i èxits que fan créixer l’equip i que sumen molt bones sensacions: organització de la Sant Silvestre d’Olot, realització de més entrenaments oberts per donar a conèixer el canicròs, noves incorporacions a l’equip i participació en les curses de la segona meitat de la temporada del Circuit Català Popular de Canicròs, així com en curses de la Federació Catalana d’Esport d’Hivern i, fins i tot, en curses organitzades fora de Catalunya.

Vam tancar l’any jugant a casa, i la segona edició de la Sant Silvestre d’Olot, que es va organitzar el passat 19 de desembre, va ser tot un èxit de participació amb més de 100 persones inscrites, i on tothom va poder gaudir d’una cursa molt especial amb disfresses incloses i unes temperatures que feien venir ganes de posar-se a córrer per fer passar el fred.

A més dels premis per als tres primers classificats femenins i masculins de cada categoria, vam comptar amb la col·laboració dels nostres patrocinadors per poder sortejar material i experiències de tot tipus als participants de la cursa. Va ser una jornada que va superar totes les expectatives i on tothom ho va passar molt bé!

A partir del mes de gener, es van reprendre les curses de la CCPC i els membres de la secció han pogut participar en moltes d’elles aconseguint, a més a més, molt bons resultats. Entre elles: la Cellera de Ter, la Ràpita, Bellvís, Vilafranca del Penedès, Maçanet de la Selva o Caldes de Malavella.

La temporada de la CCPC va finalitzar amb l’última cursa que tancava la lliga popular catalana i que es va dur a terme el passat 2 d’abril a les Torres de Fals (Fonollosa). Molts membres de l’equip van poder participar-hi i, a més de gaudir d’una última cursa ràpida i divertida entre corriols i pista, vam celebrar el tancament de temporada amb un sopar i l’entrega de premis dels guanyadors finals de les diferents categories del circuit, amb podis per a alguns dels membres de la secció.

Enhorabona, Inma i Yuko (3a Màster femení), Moi i Bruc (3r Màster masculí), Laura i Nala (2a CaniBTT) i Àlex i Neska (3r -15 kg masculí).

Ara, amb les bones temperatures, toca afluixar el ritme d’entrenament dels nostres peluts. Però la secció continua activa durant la primavera i l’estiu amb més trobades, entrenaments i caminades.

Ens podeu seguir a l’Instagram: @ceo.canicross i l’etiqueta #CEOCanicross

Us deixem un recull de fotografies amb els millors moments d’aquesta temporada. Si voleu estar al cas de tot el que fem, seguiu-nos a Instagram. La temporada que ve, més i millor!•

Part de l'equip al Canicròs Torres de Fals.

Entreno Obert Març a Sadernes.

Entrenament obert a Bonavista.

Marc & Asha Santsi Olot.

Norbert & Max al Canicròs Sant Silvestre Olot'21.

Part de l'equip a Caldes de Malavella.

Equip Santsilvestre Olot'21.

Olga & Otto canicròs Rajadell Campionat de Catalunya.

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el 'hashtag' #CMCeolot

Ivan Martín

13 de febrer, 5 de març i 9 d’abril

L’Ivan Martín va participar el passat 13 de febrer a la cursa Balcó de l’Empordà (Palau-saverdera) pel Cap de Creus. Aquesta cursa va ser d’un total de 21 quilòmetres i 1.600 m desnivell+ i el seu temps ha estat de 2 h 57’, tot classificant-se en 22a posició.

L’Ivan Martín Alonso torna a competir aquest cop a la cursa pels Camins dels

menys inesperat animant, la meta, la festa, la família acompanyant... La cursa i tot el que l'envoltava va ser brutal!"

La segona cursa del corredor va ser la Transgrancanaria Classic 126 km el passat 5 de març a les 23.00 h. Va tenir lloc Gran Canària amb 6.919 m de desnivell+ i la va completar amb un temps de 22 h 34 minuts, quedant en 139a posició.

Matxos a Torelló el dissabte 9 d’abril. La sortida va ser a les 6 del matí i va arribar a la meta amb un temps de 8 h 57’ 32’’, a la posició número 48.

Xavier

Pérez

Alonso, 9 d’abril

Cursa pels Camins dels Matxos el 9 d’abril sortint de Torelló amb una distància de 62 km i un desnivell positiu de 3.600 m. La cursa pujava a Bellmunt, Puigsacalm i Cabrera; i el corredor Xavier Pérez va classificar-se en el lloc 142 en un temps de 12 h 19’.

Judit Martín, 5 de març

Participació de la Judit Martín Alonso a la Marató Transgrancanaria, celebrada el 5 de març a Gran Canària. Una cursa de 43 quilòmetres que, segons la corredora, “va superar qualsevol expectativa. A nivell meteorològic va ser una bogeria; l'organització, l'ambient de corredors/es, la quantitat de persones que hi havia al punt

Albert Calvo, 10 d’abril

El diumenge 10 d'abril a les 8.30 h va tenir lloc la mitja marató d'Empúries-l'Escala amb un vent famós a la zona però sense gaire fresqueta. Els tres membres del CEO Albert Calvo, Jordi Riera i Albert Planas "Xart" van dirigir-se a la sortida; tot quedant l'Albert Calvo amb un temps d'1 h 28'36'', posició 23 de la general i 8 de la categoria.

PRÒXIMS CURSOS

AMB JORDI QUELLOS I CLARA RIFÀ

AMB ALBA ROVIRA

L'ENTREVISTA

ENTREVISTA A JORDI QUELLOS

l’adquisició de nous coneixements i afrontar nous reptes.

Com podem formar-nos?

Hi ha dues maneres de formar-se: una és sent autodidacte (sol, mirant manuals, etc), i l'altra a través d’altres persones. Per un tema de responsabilitat civil, la llei actual ens obliga a oferir cursos a través de guies titulats, tècnics especialistes i gent amb experiència acreditada.

per Albert Rubirola

Com va començar la idea d’oferir formació?

Va sorgir el 2019 entre un grup de socis que ens trobàvem un cop al mes a l’Espai Soci de CEO i ens interessava adquirir o ampliar els coneixements tècnics de diferents disciplines de muntanya. Vam començar al mateix 2019 oferint un curs d’esquí de muntanya i actualment estem oferint cursos de moltes especialitats diferents.

Parles de diferents especialitats de cursos, quins s’ofereixen?

Als darrers anys hem ofert cursos de: via ferrada, ràpel, crestes, seguretat i allaus, jornades de meteorologia, jornada de primers auxilis, curs de GPS amb el mòbil, esqui de muntanya, escalada esportiva, escalda clàssica i alpinisme; i sempre amb ganes d’ampliar l’oferta.

De fet, oferim els cursos que els socis ens demanen o els interessa. Nosaltres l’únic que fem és organitzar-lo!

Com d’important consideres que és la formació?

La formació significa gaudir de les activitats a l’aire lliure d’una manera “més segura“, o si més no sent conscient dels perills que hi ha. És una eina per superar-nos a nosaltres mateixos mitjançant

L'avantatge de formar-te amb cursos impartits per guies i especialistes és que sempre estan al dia de les últimes novetats i tècniques. Ens ofereixen una formació actualitzada.

A qui van dirigits?

Els cursos que oferim nosaltres van dirigits a tots el públics. Només cal mirar a la web a quin van dirigits i quins mínims es requereixen.

El que si podem constatar és que els que tenen més èxit són els d’iniciació a les diferents disciplines: excursionisme, via ferrada, esqui de muntanya...

Com valores aquests tres anys de formació?

Cada any oferim més cursos. Cada any formem a més usuaris. Cada any donem més feina a guies. Cada any donem a conèixer més racons de la nostra comarca i molt important, cada any oferim preus més econòmics i competitius.

Som un dels centres excursionistes de la província de Girona i rodalies que oferim més formació.

Per tant... Súper contents i positius!

Quins desitjos tens per la formació?

D’entrada aconseguir que la formació sigui gratuïta o a cost molt reduït pels socis. Per nosaltres formació vol dir seguretat.

També ens agradaria consolidar i ampliar l’oferta de cursos, ja sigui pel nostra compte o a través de col·laboracions amb altres centres i entitats.•

Logo Formació

MINIMENUTS!

22 de gener

Can Xel, Castell de Colltort, Fontpobra i Can Xel

El grup de Minimenuts vam començar la nostra sortida al pàrquing de Can Xel. I au, primera excursió de l’any i muntanya amunt, ben emocionats per descobrir una nova ruta.

Vam fer una bona pujada, fins que vam arribar al Castell de Colltort, on ens vam asseure per contemplar les vistes i vam menjar el nostre esmorzar. A més, vam aprofitar aquestes meravelloses vistes per fer una foto de grup i explicar una llegenda del Castell.

Seguidament i abans que se’ns fes tard, vam continuar la nostra excursió, tot fent camí cap a Fontpobra. Entremig, ens vam trobar un magnífic escampat de fulles i vam aprofitar per fer algunes cabanyes de pals i jugar a un joc plegats, tot acabant amb una petita guerra de fulles!

Llavors, vam continuar fent via fins arribar a Fontpobra on vam descansar una estona.

Tot d’una ja era hora de dinar i anàvem a la recerca d’un camp amb sol per poder dinar tranquil·lament.

Quan vam trobar un escampat on tocava el sol, ja era hora de dinar, així que vam cantar la cançó i… Bon profit! Després, com que estàvem molt a prop d’on ens venien buscar les famílies, vam tenir molt temps per jugar. Així que, vam gaudir d’aquella estona plegats i plegades. Finalment, ja estàvem molt cansats i vam tornar cap al pàrquing de Can Xel, on les famílies van anar arribant.

12 de febrer Joanetes, Sant Miquel de Castelló, Falgars i Els Hostalets d’en Bas

mençar a roncar els budells. Vam avançar un xic més fins a trobar uns meravellosos prats, des d’on vèiem les ovelles pasturant, per poder esmorzar. Ai, que bé! Necessitàvem omplir el dipòsit i jugar una estona per carregar piles!

Vam seguir uns camins plens de falgueres pels voltants que ens van dur a Sant Miquel de Castelló. Allà vam descobrir que el que ara és un refugi sota l’aparença d’ermita, havia estat un castell (d’aquí el nom): una espitllera en una muralla mig enrunada ens ho va confirmar! També vam intentar anomenar els animals que podíem trobar en aquells boscos, i els monitors i monitores ens en van ensenyar fotos. Però, com podíem comprovar que tota aquella fauna habitava aquells boscos? Obrint les orelles i estant alerta dels rastres! I, renoi, com va funcionar! Pel camí entre St. Miquel i Falgars vam veure un munt de rastres (pèls, excrements, petjades o terra remoguda pels senglars), vam sentir corbs i vam trobar alguna salamandra morta (recordeu quins colors tenen i si es poden tocar?).

De bon matí, un cop a Joanetes, ens vam acomiadar de les famílies i vam cantar i vam moure un xic els cossos per començar escalfar per l’excursió (...I per la xemeneia surt el fum així i així! La recordeu?). I vinga, de mica en mica, anar fent via cap a Sant Miquel de Castelló!

Quan ja dúiem una estona caminant, ens van co -

Així doncs, el camí fins a Falgars se’ns va fer ben amè. I vam fer una bona gana per dinar. El cel estava tapadot, per això no vam tenir gaire temps lliure un cop dinats… Era prudent anar fent via cap a baix. Una baixada dreta alguns trossos, però també plena de tobogans, fulles i rialles!

Quan ja érem a la recta final i les famílies ens veien arribar… “Em sembla que cauen gotes”, “Ai, sí, a mi també me n’ha caigut una!” Plim… plim… plim, plim, plimplimplim! Va caure un ruixat curt però prou potent com per quedar-nos una mica molls i molles: i ens va agradar molt!

MENUTS!

22 de gener Sant Aniol d’Aguja

Menuts i menudes vam trobar-nos al pavelló firal el dematí del 22 de gener per començar la primera excursió del 2022! Un cop a Sadernes, ben enfredolits i per intentar entrar en calor, vam posar-nos en marxa fins a trobar un raconet assolellat on vam poder esmorzar i jugar amb blocs de gel tan gruixuts que servien de cadira. Després d’uns quants jocs vam reprendre el camí i, entre acudit i acudit, travessant ponts i rius amb una aigua blava que feia goig, vam aconseguir arribar a Sant Aniol. Ràpidament vam dinar, ja que el camí se’ns havia fet llarg, i després d’haver pogut fer sonar les campanades de l’ermita vam tornar-nos a encaminar. El sol radiant ens va acompanyar tot el camí de tornada il·luminant les muntanyes que ens envoltaven, i amb aquesta escalfor vam arribar fins a Sadernes. Va ser una excursió molt llarga i intensa però que vam superar amb un èxit espectacular.

12 de febrer

Pocafarina, Sant Martí del Corb, Cova Rocalladre, Castell de Colltort i Sant Miquel Sacot

Feia un matí d’hivern esplèndid. Vam sortir a les 9 del matí, que el sol ja estava ben alçat, amb una pujada lleugera des del veïnat de Pocafarina fins al volcà Racó. En l’ambient es respirava una energia matinera que ens va portar, en un tancar i obrir d’ulls, a les ermites de Sant Miquel i Sant Martí del Corb. Aquí començava el millor: una pujada ben dreta i en ziga-zaga fins a la carena de la serra del Corb, just abans d’arribar al Rocalladre. Un cop a dalt, hi havia una gran acumulació de fulles de faig i, d’entre aquells que anaven arribant s’anaven afegint a una batalla de fullaraca que just acabava de començar. Amb fulles al cap, als mitjons i fins i tot per sota la samarreta vam tornar a arrencar. No només havíem d’arribar fins a dalt, sinó que ens esperava una llarga ruta. Tots els menuts i menudes estàvem al corrent que ens tocava caminar de valent, no us enganyarem.

Així que, tot i les circumstàncies, vam entrar a la cova de Rocalladre, on vam trobar 2 ratpenats i moltes aranyes! Vam continuar carenejant la serra, alguns engrescats en jocs de paraules i d’altres que cantaven, tot amb la finalitat d’allargar la caminada abans que comencessin a roncar-nos els budells. En un lloc al mig de la serra, cobert per arbres, vam dinar finalment, i les cares d’alegria i satisfacció per reomplir les energies vam començar a aparèixer. Cal dir que vam menjar sobre una pedra inclinada i més d’un va perdre trossos d’albergínia o de tall arrebossat que van rodolar pendent avall.

Tot el camí que ens quedava consistia a seguir la carena amb un cert puja-i-baixa fins a arribar al Castell de Colltort. Vam anar mantenint el pas decidit durant una bona estona, cada vegada amb un

sol més engrescador i sota el qual començava a estar-s’hi molt bé. L’última pujada fins al castell va apretar, però ja només ens quedava la baixada final fins a Sant Miquel Sacot, on ens esperaven les famílies. A mitja baixada molts vam arrencar a córrer, no estàvem prou cansats? En definitiva, les nostres cames van acabar cansades però va valer la pena.

9 d'abril

Oix, Santa Bàrbara de Pruneres i Oix

Després d’uns quants revolts, els Menuts i Minimenuts vam arribar a Oix. Allà ens vam començar a enfilar, de mica en mica, per dins el poble fins a trobar el caminet cap a Santa Bàrbara de Pruneres. Vam observar tot tipus d’arbres i plantes i, quan va arribar la gana, ens vam parar a fer un bon esmorzar. Vam continuar fins a arribar a dalt. Ens va encantar! Vam poder veure l’ermita de ben a prop, un búnquer molt i molt antic i els dos gossets que viuen allà dalt ens van fer una bona rebuda. Va sortir una ullada de sol i vam aprofitar per saltar, jugar i inclús, els més atrevits i atrevides, fer alguna postura d’acroioga!

El sol ens va fer la guitza i vam haver de baixar una mica abans del previst perquè no ens atrapés la pluja. Per sort, vam baixar amb uns núvols negres de sostre però vam arribar al poble on vam poder dinar tranquil·lament

d’aquesta caminada, també va ser ben merescut jugar al parc infantil d’Oix, on vam esperar les famílies que ens vinguessin a recollir. Va ser una molt bona diada per l’Alta Garrotxa!

sense pluja. Després

PETITS!

22 de gener Santa Pau, Santuari de Finestres i Santa Pau

Combatent el fred gèlid del gener a primera hora del matí, enfilàvem ruta des de Santa Pau, el poble medieval amb encant al cor de la Zona Volcànica de la nostra estimada Garrotxa. 13 valents i valentes ens vam endinsar per una fageda vestida d’hivern, i després de superar el desnivell de la pujada, vam aturar-nos a fer un mos del nostre esmorzar i de “mel i mató”, un joc que semblava interminable però que tampoc volíem que s’acabés. Seguint el camí envoltat d’unes vistes encantadores i d’un sol d’hivern espaterrant, vam aprendre a jugar al “contact”, que va fer que l’arribada al Santuari de Finestres es fes molt lleugera. Una vegada arribats al nostre destí, vam poder gaudir del paratge que ofereix el santuari i dels seus racons més amagats. Aquest dia volíem aprofitar el temps lliure que teníem per jugar tots plegats al “poble”, i tan interessant estava la partida que no volíem ni parar per dinar. La baixada la vam tenir feta en un tres i no res; fins i tot vam arribar a Santa Pau mitja hora abans del previst! Finalment, tot esperant els pares, els llops, la bruixa i el poble, tot i ser poquets (però molt ben avinguts!) van continuar la seva partida.

12 de febrer

L’Orri, Teix de l’Orri, Balma d’en Ranella, Cova del Polí i l’Orri

Aquest esplèndid dissabte (esplèndid com tots els que hi ha excursió) vam endinsar-nos a l’Alta Garrotxa amb els cotxes dels superpares per una pista polsegosa fins a l’Orri, des d’on vam començar ben animats el camí que ens havia de portar fins a la cova del Polí. Al cap de poc un bon home ens va demanar “amablement” que no passéssim per allà, que hi tenia les vaques! Així que vam desfer camí per enfilar per on hauria d’haver estat el camí de tornada, passant per un teix monumental i la balma d’en Ranella, on vam esmorzar després d’algunes dificultats per trobar el camí, mig perdut entre la vegetació. Amb una última apretada ja érem a la cova! Allà, per torns, vam poder entrar en silenci absolut per veure la sala subterrània on hi dormien alguns ratpenats, mentre la resta del grup jugaven a fora. Poc després ja va ser hora de dinar i pels problemes peculiars del matí vam haver de tornar per allà on havíem vingut, però quedant-nos amb el bon record d’una sortida del CEO una miqueta diferent.

MASELLA

5 de març Sant Valentí de la Pinya

Boones, petits i petites!

Després de molts dies sense veure aigua a la Garrotxa, en Tomàs Molina va preveure pluges per al cap de setmana. Nosaltres vam voler prevenir-nos de l’aigua i vam decidir fer una matinal. Aquesta vegada no ens van caldre els cotxes dels pares i les mares per arribar a l’inici de l’excursió, ja que vam començar a caminar des del pavelló firal. Un cop situats al barri de Sant Pere Màrtir, vam començar a enfilar cap a la muntanya pelada. Després de poca pujadeta ja teníem tots mooolta gana. Tot i així, vam continuar fent camí i, quan ja vam haver passat uns quants pastors, finalment vam arribar a dalt de Sant Valentí de la Pinya. Després de fer un sesioneo fotogràfic amb les precioses vistes, vam jugar a passar el mur. Va ser una bona manera de treballar en equip per superar el repte. A continuació vam obrir els entrepans, la fruita, els cacaolats,... i vam començar a esmorzar. Després d’esmorzar una estoneta menjant moooltes pipes (no sé si ho recordeu però era pack ahorro), vam emprendre el camí de baixada. A baix, al costat del riu, se’ns va posar a ploure. Capelina i funda per a les motxilles i a seguir caminant. Van caure quatre gotetes i ja érem els Tossols, on vam poder jugar una estoneta al parc. Vam arribar al pavelló firal abans d’hora. Això de ser puntuals només ho podem dir poques vegades. I finalment, tothom calentet a caseta a dinar. Uns macarrons a la carbonara, altres carn a la brasa... Mm, quina delícia! Un dia d’excursió amb dinar calent ;)

9 d'abril

EL TAGA

Els petits hem començat la Setmana Santa carregats d’energies i aire fresc de muntanya! Decidits a pujar el Taga, vam enfilar des del Coll de Jou, deixant enrere una pujada que ens tenia esbufegant. Abans d’arribar al cim, ens trobem amb una sorpresa de primavera: encara quedava una mica de neu! Feia, de moment, un dia esplèndid, i des del pic vam poder contemplar embadalits muntanyes i més muntanyes encara blanques: els Pirineus, una vista excepcional! Amb

MITJANS!

15 de gener Sant Feliu de Pallerols, Volcà de Sant Marc, Roques encantades i La Salut

tot això se’ns va obrir la gana, així que a recer del vent vam fer queixalada a l’entrepà abans de dirigir-nos cap al segon objectiu del dia: el Puig Estela, tot passant pel Puig de Coma de l’Olla. Després de caminar una bona estona i malgrat l’entusiasme, de sobte uns núvols semblaven amenaçar-nos amb tempesta imminent, així que vam decidir fer una retirada estratègica. Encarant-nos cap al destí final vam trobar un prat perfecte per dinar i descansar una estona. Havent dinat tot venia de baixada: alguns caminant tranquil·lament i d’altres fent la croqueta, vam tornar cap al Coll de Jou per trobar-nos amb els pares de nou.

Primera sortida de l’any, poquets però ben avinguts. Un dia fred de gener que, tot i la glaçada que havia deixat blanca tota la primera part del camí, vam iniciar la marxa muntanya amunt cap al volcà de Sant Marc. Primera parada: exploració del cràter, una bona repassada a les vistes, crit a tot pulmó per saludar els joves que “vèiem” al Puigsacalm, foto postu i cap amunt, que la pujada tot just comença! Arribem a Sant Pere i ens instal·lem sota el sol per fer un bon mos. I sort d’alguns que van començar a posar pressa, perquè fent la fotosíntesi allà al sol ja hi haguéssim passat tot el dia. Enfilem Coll de Condreu i trobem una roca peculiar. Sembla que té forma de bolet, no? Foto ràpida i sortim de sota, no fos cas que ens caigués a sobre. I seguim amb la ruta fins que ens trobem una tanca inesperada guardada per un pastor i el seu gos. Ai, que potser no era ben bé per aquí! Cap problema, després d’una intensa conversa amb el pastor ens custodien la travessa uns camps preciosos que ens deixen entreveure uns Pirineus nevats espectaculars. Quan la gana comença a rondinar, arribem a les Roques Encantades, on ens instal·lem perseguint els rajos de sol que s’escolen entre les branques. I una vegada amb la panxa plena, hora d’explorar. Quants secrets que deuen amagar aquestes roques tan místiques! Ja ens hi hauríem quedat tot el dia, però el sol de gener s’amaga aviat i no ens podem quedar gaire més estona si no volem que ens enganxi la nit. Visita ràpida a la Salut, última repassada de les visites i cap a Sant Feliu una altra vegada, que les famílies ens esperen.

12 de febrer

Sant Martí d’Ogassa, Taga i Ribes de Freser

Des de dins del cotxe, arribant a Sant Martí d'Ogassa, observàvem un cel ennuvolat que ens ocultava el magnífic paisatge que esperàvem gaudir des de dalt del Taga. Tot i això, les ganes d'estar junts i poder-nos explicar històries i riures no ens frenaven. Així que, un cop aparcats, vam arriar en direcció el coll d’Ogassa, tot un cel emboirat ens obria de tant en tant i vergonyosament alguna cara del Taga. No va ser fins al coll, que després de fer una bona pujada, vam poder veure el meravellós paisatge nevat dels Pirineus i totes les valls anteriors. Allà era un lloc perfecte per esmorzar!

5 de març Volta per la Fageda i voltants

Ens trobem el dissabte 5 de març després d'uns dies de pluja i poc sol, com sempre, al pavelló firal, per fer una matinal. Aquesta vegada la previsió de pluja ens deixa sense tarda. Ens enfilem pels camins de la Moixina i quan ens n'adonem estem enmig d'una bonica fageda, entre cançons i pastorets se'ns passa el temps volant, fins a arribar a la zona on parem a esmorzar. Aquí celebrem una demostració de les habilitats de cadascú per imitar sorolls d'animals, descobrim moltes maneres que desconeixíem per imitar la criatures de tots tipus i formes i quedem al·lucinats de la quantitat de sorolls que el cos humà pot arribar a fer. En acabar, entre rialles i el cel ennuvolat, continuem caminant direcció la Fageda d'en Jordà i cap a Olot un altre cop. A la baixada veiem com la fageda et pot arribar a fer perdre una mica, però amb l'experiència dels monitors i monitores de seguida veiem el camí correcte i redirigim el grup, amb la sort de trobar unes vistes precioses mentre ens apropem a Olot. En els últims minuts comencen a caure gotes, alguns diuen que és pluja i d'altres veiem la Garrotxa preciosa i verda.

Un cop alimentats vam seguir pujant, i vam trobar una clapa de neu i gel on una guerra de neu ens esperava abans de coronar el cim. Un cop a dalt vam fer la foto de grupo, vam descansar una estona i vam fer jocs, massatges, vam explicar anècdotes... fins que vam decidir fer la baixada, alguns amb unes corredisses mentre explicàvem acudits... Imagineu-vos quin perill, riure corrent i baixant! Més avall vam entrar a dins d’una pineda on ens vam anar escapant de les erugues de processionària. Per sort no ens en va caure cap al cap i, saltant per aquí i per allà, se’ns va fer curt el camí fins a Ribes. Vam gaudir molt d’aquesta excursió.

MAINADA

2 d'abril Ruta per l’Alta Garrotxa

Ei, mitjans, recordeu la ruta que vam fer aquest primer cap de setmana d’abril? Malgrat que vam haver de fer un canvi de plans una mica improvisat, vam acabar fent una ruta molt bonica al costat de casa, a l’Alta Garrotxa. El dissabte, tots amb les motxilles ben carregades, vam enfilar camí des de Sadernes per endinsar-nos entre camins de terra aspra (i de molts rius sense ponts que van fer que alguns de nosaltres quedéssim ben remullats). Després de diverses travesses, vam arribar a Sant Aniol d’Aguja on vam fer una parada ràpida per esmorzar i agafar forces per seguir caminant. Uns quants repics de campana ens van recordar que encara ens quedava molt de camí per fer, així que ens vam carregar les motxilles a l’esquena i amunt que fa pujada. Tot resseguint caminets anàvem descobrint un paisatge molt bonic i anàvem reconeixent muntanyes que havíem visitat en el passat. I, pujant, pujant, vam arribar al coll del nostre estimat Bassegoda, que vam vorejar i admirar mentre tornàvem a omplir la panxa. Després d’una migdiada ràpida vam anar baixant cap al refugi, un indret preciós amb unes visites privilegiades, però no sense fer una petita parada a l’ermita de Sant Miquel de Bassegoda. I, tot i que semblava que el cansament ens tenia a tots esgotats, encara ens van sobrar forces per unes quantes partides del pi i la sardina que ens van fer agafar gana pel sopar. I quin sopar!! Ja només de sentir l’olor per la finestra ens l’esperàvem amb candeletes, i no ens va decebre, sort en tenim dels intendents! Joc de nit per posar a prova la nostra coordinació i cap

al llit a descansar, que demà, més i millor. Bé, llit, llit... o màrfega sobre un tros de fusta. Diumenge, ben d’hora i després d’un bon esmorzar, vam tornar a carregar motxilles per seguir amb la ruta. Avui el Bassegoda el veurem des de l’altre costat! Visita exprés a Mare de déu de les Agulles i baixada fins Ca n’Agustí de Riu, on vam aprofitar aquells verds prats assolellats per unes partides molt intenses del petó belga. Després d’unes quantes partides vam tornar cap a Sadernes, on els nostres intendents ja ens esperaven amb una olla ben plena de macarrons. I que bé que es posa un bon plat de macarrons al final d’una ruta! Últimes partides del petó belga que ens tenia a tots ben entregats i cap a casa a descansar, que han estat dos dies molt llargs però molt divertits.

9 d'abril Rupit i Salt de Sallent

L’excursió va començar travessant el poble de Rupit, un poble preciós que recorda l’època medieval, amb façanes de pedra enmig d’una vall rocosa i amb grans desnivells, molt antic i autèntic. El primer que vam fer va ser travessar un pont molt llarg que es movia fent només 4 passes. Sortint vam pujar a l’ermita de Santa Magdalena, on vam alçar la nostra presència fent el so d’alguns animals com ja havíem practicat en l’excursió matinal de la Fageda. Cada cop ens surten millor, aquests sons d’animals, haurem de fer un zoo. Després vam continuar el camí per dins d’un bosc espès fins a baixar al pla de Sant Joan de Fàbregues, on ja es divisaven unes vistes importants. Vam esmorzar a sobre el salt del Sallent amb unes vistes espectaculars de tots els cingles de Tavertet i part del pantà de Sau, el lloc perfecte per fer un “veritat o repte?”.

Seguidament vam continuar caminant fins a veure des de dalt el salt del Sallent i després ens hi vam acostar fins a ben tocar sota el saltant. Quins moments més impressionants vam viure allà, amb l’imponent salt i amb la sorpresa de trobar gripaus (galàpets) nedant per les seves aigües. Nosaltres,

per integrar-nos, també vam voler fer el gripau i ens vam posar a saltar per les pedres per sobre el riu. De pujada cap al Castell de l’Envestida vam anar jugant al meravellós joc del Contact que va genial per caminar: ens fa pensar, ser ràpids i ens dona una energia molt divertida per seguir motivats.

Quines vistes més espectaculars un cop arribats a dalt i quin dinar més bo ens hi esperava un cop vam trobar un lloc arrecerat del vent. Després ja només ens va faltar esquivar algunes pedres de calamarsa, algunes gotes d’aigua i passar per una casa de pagès i arribar de nou a Rupit, que per sort vam trobar aixopluc a sota un porxo per esperar a que arribés l’hora de tornar a Olot. Sii fins i tot encara ens quedaven energies per fer el joc del “poble”!

MAINADA

GRANS!

26 de febrer Coll de Canes, roca del Corb, puig Cubell i coll de Bracons

Com cada sortida, ens trobàvem reunides a les 8 del matí al pavelló firal. Aquesta vegada no només érem els Grans, sinó que sortíem conjuntament amb el grup de Joves i ens dirigíem plegades cap al Coll de Canes.

Vam començar a caminar ben d’hora a un bon ritme fins que vam arribar a la Roca del Corb, on vam poder contemplar les bo niques vistes que ens oferia la zona.

Seguidament vam reprendre camí cap a Puig Cubell on, després d’una intensa i dura pujada, però alhora molt bonica i majestuosa, vam arribar a un dels cims més alts de la Garrotxa, i allà vam dinar.

Ja amb la panxa plena i

bona part de la feina feta, sols ens va quedar reprendre el camí per una pista que s’anava fent amb facilitat i ens deixàvem acariciar pels últims raigs de llum de la jornada.

Arribant a Coll de Bracons, encara va sobrar un xic de temps que vam aprofitar per jugar una mica al “sopapo”. I ben contents i feliços, vam tornar cap a casa amb una altra aventura a la saca.

26 de març

Collada d’Espinau, La Tossa, Pla del Vi, Lliurona, Can Bosc i Collada d’Espinau

Una mica moixos perquè finalment no podíem sortir de ruta, el dissabte 26 de març al matí vam començar a fer camí cap al poble recòndit i desconegut de Lliurona. Ja de bon principi vam sentir com ens cremaven els bessons pujant fins al capdamunt de la Tossa d’Espinau, on ens esperava un esmorzar merescut i unes vistes del Pirineu oriental espectaculars. Però no ens podíem encantar gaire, que encara ens quedaven una colla de quilòmetres per recórrer. Vam travessar un bosc etern amb roures gegants amagats i vam submergir el cap dins una bassa plena de salamandres menudes. I sense adonar-nos-en, ja ens trobàvem a l’entrada de Lliurona! S’ha de dir que és un llogarret bastant curiós... no vam veure ni una ànima però en canvi vam topar amb una quinzena de cabirols trapelles saltant de feixa a feixa. Després de jugar a fet i amagar amb ells seguint-los amb els binocles, vam posar el turbo per arribar ben puntuals al punt de sortida i poder dinar amb calma. Dit i fet, amb la panxa plena i entre riures, havent descobert un racó més de la mística Alta Garrotxa, només ens quedava esperar a que arribessin els pares fent la migdiada.

Ganxos Santa Magdalena, Puig dels Llops i Puigsacalm

Comencem l'any amb una de clàssica: Santa Magdalena pels ganxos, Puig dels Llops i Puigsacalm. Era 15 de gener i ens va fer un dia blau i clar.

Vam començar a enfilar Santa Magdalena amunt fins a arribar als Ganxos. Els vam superar sense problemes i vam descobrir un secret amagat: la campana amb el barret, on vam poder demanar un desig gaudint d'unes vistes increïbles.

Un cop a dalt, ens vam asseure a sota l'estrella, que vigila la Vall d'en Bas, per esmorzar i agafar forces per continuar. El següent punt clau de la nostra ruta va ser el Puig dels Llops. Vam fer alguna foto de rigor i vam continuar cap al Puigsacalm, tot recordant antigues excursions.

Després vam començar a baixar cap a Joanetes. Quan portàvem una estona de baixada, vam trobar el lloc perfecte (o no) per a dinar. Vam passar una bona estona dinant i gaudint del magnífic sol que feia. Vam baixar fins a la font de Clivillers i, en acabat, vam seguir per la carretera fins a arribar a Joanetes, ben puntuals, on ens esperaven les famílies. Primera excursió de l'any superadíssima!

JOVES!

5 de febrer Vallfogona del Ripollès, Castell de Milany, Santa Magdalena de Cambrils i Vallfogona del Ripollès

Bon dia a tothom! Avui toca visitar la comarca veïna, el Ripollès. I que n’és, de maco, el Ripollès, tot i el núvol que ens acompanya avui. Des del pavelló firal enfilem cap a Vallfogona amb cotxe, on comencem la nostra aventura cap al Castell de Milany, el castell català bastit de més alçada, un bé cultural d’interès nacional.

El millor d’aquest castell, però, diuen que són les vistes, vistes que no podem veure perquè avui el dia no ens ho permet, per això decidim aprofitar

l’entorn del castell en ruïnes i esmorzar un xic mentre no ens atrapi el fred.

Un cop esmorzats reprenem la marxa. Avui la boira domina la muntanya, però ens permet gaudir dels boscos i prats del Ripollès i de bona companyia. Fins i tot, més d’un intrèpid s’atansa a les basses gelades gruixudes i balla algun vals per fer ambient, el poble ho demana!

Arribats a Santa Magdalena de Cambrils, ens posem en formació arraulida i degustem el dinar tan esperat. Hi ha gent que dirà que el fred no agrada, però gràcies al fred dinem tots ben junts, i no hi ha res com menjar junts per a fer grup!

EXCURSIÓ 26 DE MARÇ Sadernes, Cova de les Cabres, Guitarriu i Sadernes

Ens trobem al pavelló firal en un bon dia assolellat que apunta que farà caloreta. Fem cotxes ràpidament i ens n’anem cap al cor de l’Alta Garrotxa, a Sadernes.

Des d’allà comencem a caminar, força motivats i amb ganes, sabent que ens esperen alguns passos de grimpada.

Així que, anant fent a un bon ritme i sense gaires parades, ens plantem a sota el Pas del Cabró, un punt en què el camí s’acaba i que per continuar cal salvar un marge d’uns 20 metres. Així que comencem a grimpar i en un tres i no res som a sobre el cingle. Un dels monitors havia portat cordes per si algú no s’hi veia amb cor, però sense cap problema ni dificultat tots els joves van fer el pas en un tres i no res.

Des d’allí seguim caminant un trosset més per sota d’uns cingles fins a arribar a la Cova de les Cabres, a la qual s’entra a través d’un petit forat a la roca on cal anar passant d’un en un. Allà dins, amb les meravelloses vistes de l’Alta Garrotxa i des d’un lloc privilegiat, esmorzem tot contemplant el paisatge.

Per sortir de la cova cal superar l’últim tram de grimpada, molt curt i fàcil, però sí que més exposat on, amb un xic d’ajuda grupal, vam superar sense cap dificultat. I des d’allà el camí que quedava era fàcil i planer fins a Sant Andreu de Guitarriu, lloc on vam dinar i fer alguns jocs fins que va ser hora de reprendre la marxa.

Amb poc més d’una hora i mitja ens plantem a baix, feliços després d’una altra gran sortida... Però no s’acaba aquí! En arribar a baix un dels joves s’adona que s’havia deixat el mòbil a dalt a Guitarriu. Així que, mentre tots van marxant cap a casa, els monitors agafen el cotxe i fan tota la pista fins a l’ermita on, per sort, trobem el mòbil i la història acaba només amb un petit ensurt.

I res, ja només queda esperar amb nervis la següent sortida, que és la ruta de Setmana Santa a Menorca!•

INFORMACIONS

LA

SALA

LA VALL D’ARAN

I EL

PARC

D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI UN PARADÍS A LA TERRA

NACIONAL

Els

Dilluns, 28 de febrer  Port de la Bonaigua (2072), La Peülla (1862), Vall de Gerber, Estany de Gerber (2150), a prop del refugi “Mataró”, Coth der Estanh Gelat (2585), Coll d’Amitges (2760), Pic d’Amitges (2848), coma d’Amitges, Estany Gran d’Amitges, Refugi d’Amitges (2366).

DEL 28 DE FEBRER AL 4 DE MARÇ DE 2022.

Arribant al Coll d’Amitges, situat a la dreta de la foto. Diversos helicòpters varen estar buscant, durant tot el dia, a un jove madrileny finalment trobat mort, estimbat al fons d’un barranc a prop del Refugi.

Travessant l’Estany Gran d’Amitges amb les Agulles d’Amitges al fons.

Dimarts, 1 de març  Refugi d’Amitges (2366),Estany de les Obagues de Ratera, barranc del Portarró (2070), Coma d’Aiguabella, Portarró d’Espot (2427), Pic del Portarró (2734), Portarró d’Espot, Estany Llong (2007), Refugi d’Estany Llong (1987).

Baixant del Portarró d’Espot. Al fons es divisa L’Estany Llong.

Dimecres, 2 de març  Refugi d’Estany Llong (1987), barranc de Contraix, Estany de Contraix (2475), Collet de Contraix (2748), Estany Gran de Colieto (2186), Refugi Joan Ventosa i Calvell (2220).

Participants (d’esquerra a dreta): Marc Plana, Albert Rubirola, Joan Corominas, Montse Ibáñez, David Sanabria (guia professional), Jeroni Pujol i Pep Compte.

expedicionaris al refugi d’Estany Llong.

Pujant al Montardo amb esquís fins al cim.

Pujant al Tuc des Monges.

Una canal potser un xic massa dreta.

Dalt el Collet de Contraix.

L’altra costat del Collet de Contraix, en direcció al Ventosa i Calvell.

Divendres, 4 de març  Refugi Ventosa i Calvell (2220), Estany de Travessani, Estany des Monges, Col Coret de Uelhacrestada (2570), Lac deth Cap deth Port, Refugi dera Restanca (2010), Ribera de Rius, Lac de Rius, abans d’arribar al port de Rius s’agafa a la dreta La Passada del Nebot (2445), Pala de Sarrahèra, Passada des Vedeths, boca Nord deth Tunèl de Vielha (1396).•

Baixant per la Passada deths Vedeths.

La Passada deth Nebot.

Fins i tot vàrem practicar la tècnica del derrapatge lateral ajudats amb una corda.

per Kim Agustí

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE

DE ROJALS A PRADES

Rojals és un poble del municipi de Montblanc. La seva església, dedicada a Sant Salvador, és d’estil romànic, del segle XIII. Hom hi gaudeix d’un extraordinari mirador de la Conca de Barberà, amb els Pirineus Centrals al fons.

Continuem per carretera cap a la Taula dels Quatre Batlles (1120 m) i hi fem una treballada fotografia de grup. La carretera acaba poc més enllà i completem la pujada a la Mola d’Estat per camí.

La Mola d’Estat o dels Quatre Termes (1129 m)és un extraordinari i encinglat mirador sobre la fondalada de Capafonts, els Motllats i l’aturonat poble de Mont-ral. Ens hi entretenim una bona estona, contemplant i fotografiant les tres creus i els curiosos reguerons i basses que recullen l’aigua de la pluja.

El dissabte 29 de gener tornem a Rojals (979 m), disposats a completar una magnífica travessia per les Muntanyes de Prades. Som 29 de colla i llueix un sol esplèndid. Passegem pels seus carrers i esmorzem, a les escales temple o a les taules del restaurant la Socarrimada. A les 11 del matí encetem la caminada. Sortim del poble per una carretera de terra i aviat escollim un bon camí que travessa unes extenses planes de conreu. Més enllà seguim per un alzinar cap a les ruïnes del mas de la Baridana, bastit als peus d’una balma, i baixem al barranc al que dóna nom (870 m). A l’altre marge pugem decididament cap a la cabalosa font del Grèvol. Deixem el camí de Farena i continuem cap al panoràmic veïnat dels Cogullons; el refugi (1050 m) és l’únic edifici que es manté dempeus. Hi fem una breu aturada.

Aviat seguim per pista cap al coll d’en Serra i el clot del Llop, amb la capelleta dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Continuem per la serra del Bosc cap els colls de la Cova Fumada, de la Caldereta i d’en Perroi. Arribem a la Nevera del Dineral (1120 m), un pou de neu poc vistent, a un quart de 3 de la tarda, una bona hora per dinar. Ens espera un magnífic àpat de postres, que fa les delícies dels més llaminers.

Després de l’àpat seguim per una pista que domina el magnífic Bosc de Poblet. Anem als peus de la Roca del Gríngol, que dóna nom a una petita necròpolis, i la font del Mas d’en Pagès, pràcticament eixuta. Poc més enllà encetem la darrera pujada de la jornada; ens porta al tossal de la Baltasana (1201 m), també dit la Torre, sostre de les Muntanyes de Prades i de les comarques de la

Taula dels Quatre Batlles.

Rojals.

Dinar de postres.

Mola d’Estat.

Conca de Barberà i del Baix Camp. El coronen un vèrtex geodèsic, una taula d’orientació, un pinacle i una torre de telecomunicacions. Hom hi gaudeix d’un extraordinari panorama, que abasta fins al Montsec i els Pirineus. Hi fem una segona fotografia de grup.

DE PRADES A SIURANA I CORNUDELLA DE MONTSANT

El diumenge, a un quart de 10 del matí, sortim de Prades. La vila fou construïda en un extens pla, que hem de travessar de cap a cap. Passem per la creu de terme del camí de Reus i caminem a la vora de camps de conreu i d’avellaners, sempre donant l’esquena a la Baltasana. Admirem el singular perelloner del Cisterer i seguim cap a l’abundosa font del Cap del Pla.

A la font comença la davallada per l’atractiu barranc de Vinarroig. Ara per camí, ara per pista, anem perdent ràpidament altura, primer pel marge esquerre del torrent i més enllà pel dret; en aquest, més bagueny, el gebre ens recorda que som en ple hivern, malgrat la bonança. Ens acostem a la Febró, però deixem el poble de costat i anem directament al fons de la vall (715 m).

A les 5 de la tarda sortim de la Baltasana. Baixem per camí fins ben a prop del coll del Bosc i seguim per pista cap el de la Foguina. Continuem per l’itinerari de la roureda de roure reboll, bosc singular en un paratge dominat per pinedes. Passem pels Colomers i anem a trobar els carrers d’una urbanització. A tres quarts de 6 arribem a Prades (950 m) i ens instal·lem a la Botiga, un establiment familiar i molt acollidor, situat a la plaça.

Prades, la vila vermella, fou el centre d’un comtat i conserva un ric patrimoni monumental. La plaça porticada, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic del segle XIV; el clos emmurallat, amb dos portals, dels XIV-XV; les ruïnes de l’església de l’antic castell, romànica i dedicada a Sant Miquel; i la font renaixentista que orna la plaça, dels XV-XVI, en són magnífics exemples. La vila frega els sis-cents habitants i conserva vida pròpia, però el turisme n’és la principal font d’ingressos, per davant de l’agricultura tradicional. Hi hem arribat de clar, però quan sortim a visitar-la i passejar pels seus carrers ja és negra nit.

Per cert, hem entrat en la conca del riu Ebre, ja hi som més a prop!

Anem a començar un plaent recorregut per l’engorjat del Siurana, modest afluent de l’Ebre. El camí passa per sota d’una explotació ramadera i segueix riu avall; els estralls de l’aiguat de l’octubre de 2019 encara són ben visibles. Deixem a l’esquerra el mas de Miquel i el petit salt de la tosca dels Escanals i continuem per la pista. El llit del Siurana és pràcticament eixut i ben glaçat, el travessem poc abans d’arribar al molí de la Febró. Aviat deixem la pista, que forma part de l’itinerari als Gorgs i Gallicant, i escollim el camí que continua pel fons del pregon engorjat, cap a la cova Serena. Més avall tornem a creuar el riu i passem al marge dret. Tot i ser força tapat, el camí conserva traces de la seva pretèrita importància. A l’altre marge deixem la Desenrocada dels Castellans i el riuet del Gorg, que amaga paratges bellíssims. Més enllà tornem al marge esquerre i deixem el camí que puja als Gorgs. Després de travessar, per darrera vegada, el Siurana, arribem al ruïnós molí de l’Esquirola (539 m). Hi fem una necessària aturada.

Només de sortir del molí creuem el barranc de Prades i seguim per pista cap al mas d’en Candi. Fins a cinc companys s’afegeixen a la colla en aquest tram. Ens acostem al molí Paperer i arribem a una cruïlla de camins; a l’esquerra segueix el del grau del Vincabrer i Arbolí, i la pista continua cap al pantà i Cornudella. A nosaltres ens toca escollir el que puja, decididament, cap al peu de les cingleres; n’hem de superar dues, la primera vermellosa i la segona, molt panoràmica, calcària. El camí dibuixa sàvies marrades, que donen nom al grau, i ens porta a la Trona, enorme visera de roca que cobreix el camí, excel·lent mirador del curs del Siurana.

La Baltasana

Plaça de Prades.

Engorjat del Siurana.

Després de la pertinent sessió fotogràfica, continuem per una lleixa de la cinglera cap a les ruïnes del castell de Siurana, centre del darrer reducte musulmà de la Catalunya Nova, conquerit pels nobles de Ramon Berenguer IV l’any 1153. Al seu costat s’estén l’aparcament del poble, un atractiu nucli que ha perdut completament el seu caire rural per convertir-se en un lloc turístic.

segles XII-XIII i dedicada a l’Assumpció de la Verge, amb una notable portalada oberta a la façana nord. Contemplem l’impressionant panorama que hom gaudeix des dels miradors, amb el pantà als peus, i a les 2 de la tarda ens entaulem al bar l’Acàcia.

L’àpat i la sobretaula s’allarguen; desfilem en petits grups i fins a les 5 els darrers no marxen. El camí davalla en sàvies i ombrívoles marrades, que conserven llargs trams d’empedrats, fins al barranc de l’Estopinyà. Ens enfilem al coll de les Lloses (549 m) i baixem al riu de l’Argentera; el baix nivell del pantà, que va inundar aquest paratge l’any 1973, ens permet de travessar directament, sense haver de rodejar la cua de l’embassament. Seguim per una pista, tot vorejant una vinya, i anem a trobar la carretera d’Albarca; l’autocar ens espera en un aparcament a l’entrada de Cornudella de Montsant (533 m). A les 6 tocades, sense temps per més visites, encetem el llarg viatge de tornada.•

Siurana (737 m) fou bastit a la proa d’un impressionant espadat. Forma part del municipi de Cornudella, de la comarca del Priorat. Passegem pels seus carrerons, anem a fer la fotografia de grup a la vora del refugi Ciríac Bonet, tot contemplant la serra de Montsant i Cornudella, i visitem l’església, d’estil romànic dels

Horaris de la travessia

De Rojals als Cogullons i la Mola d’Estat

De la Mola d’Estat a la Baltasana

1 h 48 min.

1 h 43 min.

De la Baltasana a Prades 46 min.

De Prades a la cova Serena i el molí de l’Esquirola 2 h 32 min.

Del molí a la Trona i Siurana 1 h 03 min.

De Siurana a Cornudella de Montsant 1 h 05 min.

Siurana.

La Trona.

Camí de Siurana.

per Núria, Ramon, Pere i Kim

3 DIES AL BERGUEDÀ I EL SOLSONÈS

DE BERGA A LES CASES DE POSADA

Després de gairebé dos anys de pandèmia, anem a encetar la nostra travessia nadalenca. En aquesta edició del 2021 no patirem els ensurts de l’any passat i podrem portar a terme la primera proposta, una travessia des de la ciutat de Berga, capital del Berguedà, fins a la Vall de Lord, a la veïna comarca del Solsonès. Som-hi!

SERRA DE QUERALT

El 27 de desembre ens desplacem fins a Berga i esmorzem de forquilla al restaurant Sant Marc, situat a la drecera de Queralt, a la vora de la capella dedicada al sant (850 m), construïda l’any 1888. Llueix un sol esplèndid i fa caloreta. A dos quarts de 12 del migdia comencem la caminada. Passem pel costat de Cal Fumanya i encetem una ferma pujada, per un camí ben empedrat i amb trams d’escala; les tasques de manteniment hi són evidents. Deixem el camí de Sant Pere de Madrona, església molt dominant, i seguim cap a tres capelles, dedicades a Sant Jacint, Sant Jaume i la Mare de Déu dels Dolors, bastides en la segona meitat del segle XVII. Al capdamunt arribem al popular santuari de la Mare de Déu de Queralt (1150 m).

Una carretera asfaltada ens dóna accés a l’extens pla de Campllong, que separa la muntanya dels Rasos de la serra de la Tossa. Aviat arribem al Pi de les Tres Branques (1300 m), mort fa més d’un segle i falcat i cosit per tot arreu. Mossèn Jacint Verdaguer el va convertir en un dels símbols de la unitat dels Països Catalans.

L’església actual fou construïda a principis del segle XVIII, sobre un edifici anterior, i reformada després de la Guerra Civil. S’hi venera la imatge de la Marededéu, talla gòtica del segle XIV. Contemplem l’immens panorama, amb Berga als nostres peus, fem la deguda visita i reposem uns minuts per refer-nos de l’assolellada.

Aviat continuem cap al mirador de Garreta, la petita capella de Sant Ignasi i el mirador de les Guilles; els panorames hi són esplèndids. Seguim cap a la capella de Sant Joan, bastida el 1927 al pla de la Rateta, i allà escollim el fressat camí que s’enfila per la solana cap als cingles de Queralt, per pinedes i alzinars. Passem als peus d’unes boniques balmes i pugem a un panoràmic serrat, als peus del Cap de la Tartanera. Hi fem una altra aturada.

Seguim cap a un collet i l’emboscat cim veí (1421 m), baixem al coll de la Mel i tombem per l’obaga cap al Portet. Deixem el camí de Coforb i continuem, per terreny molt erosionat, cap a la Creu de Campllong (1315 m). Els Rasos de Peguera, amb les atractives puntes del Cogulló d’Estela i la Roca d’Uró, ens han dominat en tot moment.

Continuem per la carretera, al llarg del pla, fins a trobar el camí ramader dels Rasos de Peguera a Capolat. El seguim en aquesta direcció i ens enfilem, ara per pista, ara per un camí envoltat d’ufanosos boixos, fins a un serrat, la Creueta, sostre de la jornada (1455 m). Tornem a la solana i comencem a baixar, tot contemplant, allà on la pineda ho permet, el nostre proper objectiu, la serra dels Tossals. Baixem als colls de Jou i de Jouet (1279 m) i completem l’etapa a la boca nord del túnel de la Mina. Ens hi espera un dels nostres automòbils; farem estada a Berga, a l’hotel Estel.

SERRA DELS TOSSALS

L’endemà tornem amb taxi al túnel de la Mina i a un quart de 10 encetem la segona etapa. Pugem al coll de Jouet i agafem la pendent carretera dels Tossals. Més enllà del serrat del Moro tornem al camí antic i aviat arribem al santuari.

El santuari dels Tossals (1442 m) és en avançat estat de ruïna. Documentat al segle XIII, l’edifici actual és de 1757; al malmès presbiteri hi podem observar els fonaments d’un absis més antic. La imatge de la Marededéu, protogòtica, fou traslladada a

Pi de les Tres Branques. Santuari de Queralt.

l’església de Sant Martí de Capolat. El panorama sobre les muntanyes de l’Alt Berguedà, amb els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija i el Pedraforca en primer terme, que hom gaudeix des del petit campanar modern, és esplèndid.

tives. Seguim cap als peus del tossal de Tresserra, que voltem per l’obaga, el coll del Bosc de Casòliba i el tossal de Vilella, punt culminant de tota la serra, que rodegem per la solana. Comencem a baixar i arribem al coll del Roure (1398 m).

Són dos quarts de 12, el cel sobre el Cadí és ben negre, llueix l’arc de Sant Martí i cauen gotes. Amb una certa recança, deixem el camí de Vilella i Sant Pere de Grau d’Escales i seguim pel GR, que domina l’extens pla de Taravil i ens porta a la Collada del pla de Cal Sant (1284 m). Continuem per una pista, que més enllà de la serra del Molí comença a davallar decididament. Gaudim de bonics miradors sobre l’engorjat de Graudescales i el pla de Busa i travessem la feréstega rasa de Cal Catriques.

En un pronunciat revolt de la pista escollim el camí antic, que segueix recte. Entrem en el municipi de Navès, el més extens de la comarca del Solsonès, i ja no en tornarem a sortir. Baixem pel grau de Ventaiola i anem a trobar una altra pista de desemboscar, enmig d’una ufanosa pineda; només la deixarem per fer una bona drecera pel camí vell. Confluïm amb la carretera de la Móra i arribem a Sant Lleïr de la Vall d’Ora (755 m). El temple és un senzill edifici situat al costat de la masia, antic hostal i encara habitada. L’església parroquial és una altra, Santa Eulàlia; no la visitarem. Segons la llegenda, el comte Guifré el Pilós va morir l’any 897 en un combat a la Valldora; un senzill monument el recorda.

Baixem a un collet proper i allà deixem els camins de Sant Martí de Capolat i de la font dels Tossals. Tot seguit ens enfilem al llom del Tossal de Runers (1475 m), magnífica balconada sobre el santuari, el terme de Capolat i el Baix Berguedà; el propi cim és més emboscat. Continuem cap el Malpàs de Runers, tram més atrevit i encinglat, però sense cap dificultat, i el pla de Tresserra (1492 m), un altre gran mirador, sostre de la travessia i ja més obert cap el Solsonès. Les cingleres de conglomerat, vestides de boixos rogencs i pins infestats de processionària, són molt atrac-

L’aparcament de Sant Lleïr seria el final lògic de l’etapa, però hem d’anar a dinar. Seguim cap a l’antic Estudi, travessem l’Aigua d’Ora per un preciós pont medieval de dos arcs, passem al costat del molí i la serradora de Ca l’Ambròs, que forma part de l’interessant ecomuseu de la Valldora, i ens enfilem al Pujol (785 m). Ens hi esperen un bon àpat i una llarga i plaent sobretaula. En Damià ens vindrà a recollir amb el taxi per tornar a Berga.

SERRA DE BUSA

El dimecres dia 29 tornem al Pujol i a tres quarts de 10 comencem la tercera i darrera etapa de la travessia. Hem de superar tot un seguit de cingleres i la pujada serà ferma. Ens enfilem per una roureda, confluïm amb el camí que puja del Solà i aviat ens desviem per un altre corriol, que ens porta a la balma del Xalet, amagatall de la darrera Guerra Civil i esplèndid mirador de la Vall d’Ora; el fet de disposar d’una ràdio va augmentar la seguretat dels seus hostes.

Santuari dels Tossals.

La Vall d’Ora.

Malpàs de Runers.

Tornem al camí principal i seguim cap amunt, en curtes llaçades. Aviat arribem a Orriols (1105 m), masia bastida en un dominant replà, entre dues cingleres. Per sobre seu continuem per un bon camí, deixem el de l’Espluga Roja i les Collades, passem per la font i arribem als peus d’una balma. Més enllà anem a cercar una canaleta i ens enfilem per l’atrevida Escala de Busa, amb trams metàl·lic i de fusta. Al capdamunt passem per una esplèndida balconada sobre Orriols, la Vall d’Ora, la serra dels Tossals i els rasos de Peguera, i girem cap al pla de Busa. El pendent minva i anem a un cim molt dominant i panoràmic (1304 m); hi fem una breu aturada. El panorama hi és immens, abasta fins a la Mola i Montserrat.

El pla de Busa, d’uns tres quilòmetres de llargada, envoltat íntegrament per una cinglera i mancat de cims rellevants, és un paratge singular. En el curs de la Guerra del Francès, el general

Lacy hi va establir un camp d’instrucció militar i Busa fou el segon lloc on fou proclamada la Constitució de 1812.

El camí voreja la cinglera, deixant de costat la Bertolina, masia convertida en allotjament rural; aviat el seu gos ens acompanya, gairebé ens guia. Anem a Ca l’Artiller, casa ruïnosa i seguim cap a l’església parroquial de Sant Cristòfol de Busa (1365 m). El temple és un edifici de 1758, bastit sobre el primitiu medieval; les seves restes són ben visibles a la façana de ponent. Busa és una de les nou entitats de població del municipi de Navès.

Després de fer beguda continuem cap a Casa Vila i la Creu del Capolat, encinglat mirador sobre els Llengots, la serra d’Ensija, el Pedraforca, la Serra del Verd, el Port del Comte i el puig Sobirà.

Sant Lleïr de la Vall d’Ora.

Pla de Busa (text i fotos Kim Agustí).

Sant Cristòfol de Busa.

El Xalet

Seguim per un fressat camí cap a la palanca del Capolatell (1300 m), que dóna accés en aquest estratègic cim, la Presó de Busa; l’actual és metàl·lica, però l’antiga, més esgarrifosa, era de troncs.

El Capolatell deu ser el lloc més visitat de la serra de Busa. El mirador sobre la Mola de Lord, amb el pantà de la Llosa del Cavall als seus peus i la vila de Sant Llorenç de Morunys, el Port del Comte, el puig Sobirà i la serra d’Aubenç al fons, és sensacional.

Des del Capolatell tornem cap a la creu del Capolat i baixem per la pinosa del bosc de Casa Vila a cercar el grau de l’Areny, molt savi i ben traçat. Un cop superada la cinglera de conglomerat, passem per una curiosa balmeta, que forma un túnel, i anem a les baumes de l’Areny, més monumentals. Més enllà, la davallada no te aturador i aviat arribem als plans de Casa Llobeta, encerclats per una tanca. La rodegem i anem a les ruïnes de Capdevila i a la petita església de Sant Iscle i Santa Victòria, d’estil romànic del segle XII, oberta i molt descurada.

Després d’una breu visita seguim cap a Casa Llobeta (1005 m), masia de bell aspecte, però ruïnosa. Per sota dels antics conreus segueix un bon camí, que supera un caire per un bonic escaler. Encarem l’embassament i la Mola de Lord i continuem el descens. Al capdavall arribem a la font de les Cases Baixes (830 m), eixuta, situada a la vora de la moderna carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Completem la caminada per aquest transitat vial.

Fins fa un quart de segle, les Cases de Posada eren un lloc remot i deshabitat, situat a la vora de l’antic camí ral de Cardona a la Seu d’Urgell. Actualment, les Cases Altes són un alberg i les Cases Baixes un allotjament rural. L’antiga església parroquial de Santa Eulàlia, documentada l’any 997 i sufragània de Sant Llorenç de Morunys, és un edifici d’estil romànic molt reformat. Les Cases de Posada són una altra de les entitats de població del municipi de Navès.

La vila de Sant Llorenç de Morunys hauria estat la destinació de la nostra travessia, de no existir el pantà de la Llosa del Cavall. Completat fa gairebé un quart de segle, els seus 79 hm3 d’aigua embassada van inundar el tram central, i més bonic, del camí cap al pla de les Cases, l’esvelt pont medieval de Vall-llonga, que permetia creuar el cabalós riu Cardener, Vilasaló i Sant Llorenç, que hauríem recorregut en uns cinc quarts d’hora. Al seu lloc hi fou construïda la nova carretera de Solsona a Sant Llorenç, en aquest tram una successió de túnels i un viaducte. Abans de tornar dinem a Vilasaló, tot donant una darrera ullada al dominant Capolatell de Busa. Fins a la propera!•

Horaris de la travessia

De Berga (Sant Marc) al santuari de Queralt 48 min.

Del santuari al Portet i el Pi de les Tres Branques 1 h 44 min.

Del Pi al túnel de la Mina (boca nord) 1 h 21 min.

De la Mina al santuari dels Tossals 43 min.

Del santuari al Malpàs de Runers i la Collada del Pla de Cal Sant 1 h 53 min.

De la Collada a Sant Lleïr de la Vall d’Ora 1 h 22 min.

De Sant Lleïr al Pujol i el Xalet 54 min.

Del Xalet a Orriols, l’Escala i Sant Cristòfol de Busa

1 h 40 min.

De l’església al Capolatell 45 min.

Del Capolatell, el grau de l’Areny, Casa Llobeta i les Cases de Posada 1 h 30 min.

TOTAL 12 h 40 min.

El Capolatell.

XLIV Embardissada el 24 d'abril de 2022 des de Castellets.