Centre Excursionista d'Olot núm. 220

Page 1

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

d ’E n ti ta ts F e d e ra c ió

E x c u rs io

C n is te s d e

a ta lu n y a

o lo t. c a t w w w.c e 220 22 núm. ABRIL 20 R E N E G


ena 39

edició

24H

A MUNTANYA

2

202

15 i 16 de Gener 2022 BEUDA ALBANYÀ SANT LLORENÇ DE LA MUGA VILARNADAL GARRIGUELLA LLANÇÀ

Informació i organització:

Hi col·laboren:

CENTRE EXCURSIONISTA D’OLOT

Tots els Ajuntaments per on passem,

Tel. 972 26 06 75 www.ceolot.cat Disseny: Tura Baburés

#24HMuntanya @ceolot

Apunteu-vos pel mòbil!


SUMARI ACTIVITATS XXI POCATRAÇA ENFILA'T AMB EL CENTRE TREPITJA GARROTXA 13a VOLTA PELS VOLCANS TROBADA AMB ELS COMPANYS DE MENORCA Director: Albert Rubirola Redactor en cap: Kim Agustí

ESQUÍ de Muntanya

17

SECCIÓ MUNTANYA

12

MUNTANYA jove

Consell de redacció: Pep Badosa Miriam Nieto Marc Pons Pere Rifà Joan Nadal Carla Masó Mireia Montbardó Grup de Mainada

4 7 8 11 15

ENTREVISTA

18 20 21

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

CANICROSS

22

BIBLIOTECA DE MUNTANYA

24

FORMACIÓ

25

MAINADA

26

COL·LABORACIONS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room ® Impressió: Impremta Aubert Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-1994

TRAVESSIA INTEGRAL DELS TATRA DEL CANIGÓ AL DELTA DE L'EBRE AMB BTT DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE

37 39

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

50

45

AQUEST BUTLLETÍ NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS.

El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. QUEDA PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL, PER QUALSEVOL MÈTODE, DEL CONTINGUT D’AQUEST BUTLLETÍ, SENSE PERMÍS EXPLICIT DEL CEO I/O L’AUTOR.

www.ceolot.cat

© Sincerely Media

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto portada: XX Pocatraça 2020 de Galdric Mossoll.


A C T I V I TAT

S per Albert Rubirola

XXI POCATRAÇA MEMORIAL ESTEVE SOLER

PROVA D’ESQUÍ DE MUNTANYA QUE ES DISPUTARÀ EL 20 DE MARÇ DE 2022 A LA VALL DE NÚRIA I QUE ÉS ORGANITZADA PEL CEO. CAMPIONAT DE CATALUNYA INDIVIDUAL (PROVA ÚNICA)

XXI EDICIÓ

VI EDICIÓ DE LA MARXA POPULAR SANT BERNAT. APROFITANT LA POCATRAÇA, TAMBÉ ORGANITZAREM EL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAQUETES DE NEU.

“[...] la gran festa de la neu, perquè enguany també celebrarem el Campionat de Catalunya de Raquetes de Neu, [...] “

de l'skimo gironí o, si voleu, la gran festa de la neu, perquè enguany també celebrarem el Campionat de Catalunya de Raquetes de Neu, també organitzat pel CEO. La Pocatraça constarà de tres itineraris, A, B i C, especialment escollits per les seves característiques alpines i de seguretat, i que els participants hauran de fer en funció de la categoria a la qual pertanyin. L’itinerari C serà la VI Marxa Popular Sant Bernat, que porta aquest nom per honorar el patró dels muntanyencs i esquiadors, 4

aprofitant que la imatge del sant es troba dins el santuari de la Mare de Déu de Núria. Aquesta cursa també és individual i consta de 900 metres de desnivell. La Sant Bernat està pensada perquè tots els aficionats a l’esquí de muntanya puguin gaudir d’un itinerari segur, fàcil, amb talls horaris més que suficients, i aeri, la qual cosa permetrà als participants gaudir d’unes magnífiques vistes de la Pocatraça, amb la qual, fins i tot, es compartirà l’últim descens. El circuit de Raquetes de Neu constarà de 5 a 12 quilòmetres i de 300 a 1.000 metres de desnivell, per als sèniors i veterans, i de 5 a 10 quilòmetres i de 300 a 500 metres de desnivell, per als júniors. Les inscripcions s’hauran de fer des de la pàgina web de la FEEC i el preu inclourà el dinar (amanida i hamburguesa Natrus), diversos regals i els bitllets del cremallera. Els horaris, itineraris definitius, material necessari, descomptes del cremallera per als acompanyants, reglament de la cursa i altres informacions es poden consultar a la pàgina web del CEO.•

Foto: Galdric Mossoll

El CEO organitzarà, el diumenge 20 de març de 2022, a la Vall de Núria, la XXI edició de la Pocatraça, Memorial Esteve Soler. La novetat de la trenta-vuitena COPA FEEC-Dynafit d'Esquí de Muntanya que se celebrarà aquest 2022 és que consta de quatre proves, dues per a parelles i dues d'individuals; així doncs, la Pocatraça, a més de dirimir els campions individuals de Catalunya, també serà puntuable per a la copa FEEC Dynafit. Esperem que enguany aquesta canviant climatologia no es desentengui de la nostra cursa i ens regali un dia amb bon sol i bona neu que faci de la Pocatraça, una vegada més, la gran festa


A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

S

5


A C T I V I TAT

6

S


per Secció de Muntanya Jove

A C T I V I TAT

S

ENFILA’T AMB EL CENTRE PUIG PERIC Ara que el Centre Excursionista compta amb dues seccions de muntanya, es proposa fer una sortida conjunta entre la Secció de Muntanya i la Secció de Muntanya jove. L’anomenem “Enfila’t amb el Centre”, i per aquesta primera edició es decideix enfilar-nos als Perics. La idea de fer aquesta ruta és gaudir del paisatge d’alta muntanya característic de l’Alta Cerdanya i el Capcir, amb nombrosos estanys d’origen glacial, crestes escarpades i cims retallats, una gran riquesa faunística i florística. El diumenge 3 d’octubre ens trobem ben d’hora al matí per organitzar cotxes i marxar en caravana direcció al llac de les Bulloses. Som 45 participants i es confirma la previsió meteorològica de vent amb possibilitat de pluja. Comencem vorejant el llac per un camí planer que facilita que el grup es mantingui unit i es propicia la cohesió entre les dues seccions. Després d’aproximadament una hora i mitja de camí, parem a esmorzar a l’estany de l’Esparver, per agafar forces i encarar la pujada. Just sota l’aresta sud-oest del Puig Peric, veiem que les condicions no són favorables, el vent cada vegada bufa més fort i la pluja és imminent. Així doncs, després d’una taula rodona improvisada, acordem vorejar la vessant sud dels cims, per acabar passant per l’estany de l’Ànec, on fem la foto de rigor. Sense perdre més temps, seguim desfent camí, fins a arribar de nou al llac de les Bulloses, havent vist la Cabana de la Balmeta. Han estat dues hores de tornada passades per aigua. Ja ho diuen que els inicis són durs. Esperem que la propera edició el temps ens acompanyi. De ben segur que aquesta primera edició serà recordada, pel temps i la companyia.•

Foto via Rafael Descals

Foto: Kim Agustí

Foto: Albert Rubirola

Foto: Albert Rubirola

Foto: Albert Rubirola www.ceolot. cat

7


A C T I V I TAT

S

TREPITJA GARROTXA SETENA EDICIÓ - 23 I 24 D’OCTUBRE amb 10 h 16’ 05”. En l’àmbit femení, el segon lloc va ser per Covi Robles Pujals del CE Trail Tarraco, amb 13 h 43’ 04”, i el tercer lloc va ser per la basca Jone Urkizu Mendiola, amb un temps de 14 h 19’ 37”. L’altra cursa que es va disputar el dissabte, la Trail Trepitja Garrotxa, de 53 quilòmetres, en categoria masculina, el segon premi va ser per Sergio Crespo Aibar de l’Associació Esportiva Matxacuca, amb 5 h 43’ 55”, i el tercer lloc l’ocupa Pere Montserrat Lope, amb un temps de 6 h 01’ 41”. En categoria femenina, i assolint una segona posició doble amb el mateix temps, Elisabet Cartoixa Cartoixa del Club Esportiu Garraf Runners i Sara Ricart Boada del Club Excursionista Alliberadrenalina, amb un temps de 7 h 55’ 40” ambdues.

Un total de 625 corredors i corredores celebren la setena edició de la Trepitja Garrotxa, una edició especial que ha engegat amb més força que mai després que la Covid obligués a suspendre l’edició del 2020. La setena edició ha acollit el 84è campionat de Catalunya individual de curses d’utraresistència de la Federació d’Entitats Excursionistes (FEEC) i ha portat participants d’arreu de Catalunya, tot i que també ha destacat la participació de persones del País Basc, Andorra, França i Holanda. Dissabte es van dur a terme les dues proves de modalitat més llarga, l’Ultra i la Trail. Ambdues proves permeten gaudir de paratges emblemàtics de l’Alta Garrotxa com són el Puig Ou, el Puig de les Bruixes, el Comanegra, Sant Aniol d’Aguja, Beget i Talaixà. Marc Olle Bernades de l’UEC Anoia, amb 9 h 34’ 22”, i Roser

Avituallament, corredors amb picades d'abelles. Fotos: Jaume Bolós.

Español Bada de l’UE Urgellenca, amb un temps de 12 h 17’ 15”, s’emporten els llorers en la modalitat més llarga de 84 quilòmetres; mentre que en la distància Trail, de 53 quilòmetres, els guanyadors varen ser Ignasi Riuró Puigvert del K-Team, amb 5 h 29’ 00”, i Emma Fàbrega Romans del GEIEG, amb un temps de 7 h 49’ 55”. En la cursa Utra, el segon lloc va ser per Albert Llonch Expósito del Club Esportiu de Muntanya Vall de Camprodon, amb 10 h 09’ 53”, i en tercer lloc, Marc Abelenda Serramitjana del CE Banyoles, 8

“[...] la presència d’abelles en un dels punts del primer tram, [...], on quasi tots els corredors i corredores es van veure afectats. “

El diumenge es van dur a terme les modalitats de 23 quilòmetres i de 13 quilòmetres, dues curses que en aquestes darreres edicions han vist augmentat amb diferència el nombre de participants. En la mitja marató, el podi masculí va ser de manera indiscutible pel garrotxí i soci del CEO Aleix Domènech Guix, amb un temps d’1 h 56’ 26”; en segon lloc, Josep Pagès Puigdevall, amb 2 h 02’ 53”, i en tercer lloc, Marc Velletrani Gonzalez del Nan Oliveras Team, amb un temps de 2 h 05’ 12”. En la categoria femenina, el primer lloc va ser per Paula Fabregat Valls del Lleida UA, amb un temps de 2 h 32’ 28”; la segona posició per Cèlia Espinós Rigol de l’Esportiu Penedès, amb 2 h 36’ 06” i la tercera posició va ser per Laura Frigola Camps, amb un temps de 2 h 43’ 11”. Pel que fa a la cursa de 13 quilòmetres, el podi masculí el van completar Miquel Cruz Infantes, amb un temps d’1 h 04’ 41”; en segona posició, Aitor Espinosa Valero del CN Banyoles, amb 1 h 08’ 50” i la tercera posició, Lluís Planagumà Brum, soci del CEO, amb


A C T I V I TAT

un temps d’1 h 08’ 57”. El podi femení el van completar Cristina Solé Marcé del Vall d’Hebron Institute Research, amb un temps d’1 h 18’ 11”; Martina Alemany Casas del Club Esportiu Deporunners, amb 1 h 21’ 57”; en segona posició i en tercera posició, Marta Masdeu Pujol del C.E. Camí dels Ibers, amb un temps d’1 h 22’ 40”. D’aquesta edició podem destacar la presència d’abelles en un dels punts del primer tram, abans d’arribar a Bolós, on quasi tots els corredors i corredores es van veure afectats. Els voluntaris de la Trepitja Garrotxa van actuar ràpidament, i entre l’avituallament de Bolós i el de Beget van poder atendre els participants afectats per les picades. Per sort, finalment va quedar en una anècdota divertida en què ningú va patir conseqüències greus. Una vegada més, no podem deixar d’agrair a tots aquells voluntaris i voluntàries que any rere any es bolquen en un cap de setmana intens, d’Alta Garrotxa, per tal d’aconseguir portar a terme una nova edició de la Trepitja. Recordem que la Trepitja Garrotxa és una cursa solidària on tots els beneficis obtinguts es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch.•

www.ceolot. cat

S

Fotos superiors: Corriols de Llum Guanyadors/es

9


A C T I V I TAT

S

Fotos: Quim Farrero 10


A C T I V I TAT

X

T

V

El passat diumenge 19 de setembre de 2021 va tenir lloc la 13a edició de la Volta pels Volcans d’Olot. Una edició que vam reprendre amb molta il·lusió després que l’any anterior s’hagués de suspendre per la Covid. La 13a edició va tenir molt bona acollida per part dels olotins i olotines que ja esperaven amb ganes fer una cursa que ha esdevingut tot un clàssic a Olot, el recorregut que passa pels 4 volcans de la ciutat. La Volta pels Volcans consta de 12,6 quilòmetres i 420 metres de desnivell positiu, passant pel volcà de les Bisaroques, el volcà de la Garrinada, el volcà del Montsacopa i finalment el volcà de Montolivet i es dona la possibilitat de fer el recorregut corrent o caminant. La cursa va comptar amb aproximadament 300 participants, i el bon temps ens va acompanyar després del dia anterior de pluja i fang que va generar una mica de preocupació a l’organització. El guanyador de la categoria masculina va ser Carles Paredes Simón, del Club Atlètic Amer Hipra, amb 56’ 24”, i en categoria femenina va ser Adriana Grossu, de l’Associació Esportiva Matxacuca, amb un temps de 1h 13’ 56”. D’aquesta edició volem destacar i agrair la participació d’un grup de La Fageda, els quals van gaudir de ben ple el recorregut de la Volta pels Volcans d’Olot i esperem que el proper any hi tornin a participar.

IC

t

TApiPEL L O am ona

OL C S dVe Catalunya A

D’ O NdSe MuntanyaLO

13a VOLTA PELS VOLCANS

S

13a edició

Una vegada més, no podem deixar d’agrair la tasca de tots aquells voluntaris i voluntàries que fan possible l’organització d’aquesta cursa i aquest recorregut que permet a les persones conèixer i gaudir de l’entorn natural de la ciutat d’Olot.• www.ceolot. cat

11


secció

GENER 2022

A M U N TA N Y

Dl

3

Dt

4

Dc

5

Dj

6

Dv

7

FEBRER 2022

Ds

Dg

1

2

8

9

Dl

7

Dt

Dc

Dj

3

4

Ds

5

Dg

2

8

9 10 11 12 13

6

10 11 12 13 14 15 16

14 15 16 17 18 19 20

17 18 19 20 21 22 23

21 22 23 24 25 26 27

24

28

31

25 26 27 28 29 30

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Diumenge 9: TORRONADA A LA TORRE DEL MIR (Vallespir) Coordina: Joan Nadal. Itinerari: Coll d'Ares, pla d'en Xanau, torre del Mir i tornada a Coll d'Ares. Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: 3 hores i mitja de marxa efectiva, 11'5 km i 300 m de desnivell+. Notes: hi haurà torrons i cava al preu de 5 euros.

 Diumenge 6: PUIG DE LA CALMA (Alta Garrotxa) Coordina: Joan Nadal. Itinerari: pedrera dels Comuns (Tortellà), camí dels Valencians, creu de la Ripolla, pla de La Calma, puig de la Calma, coll de Jou, Monteia, pla de la Bassa, Montoriol, Comuns de Sales, camí dels Guàrdies i pedrera dels Comuns. Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 a l'aparcament del Consum, o a 3/4 de 8 a l'aparcament de Montagut (davant de la piscina). Dades de la sortida: 4 hores i mitja de marxa efectiva (matinal), 800 m de desnivell+.

 Dies 15 i 16: 24 HORES A MUNTANYA Informació de l’itinerari a la pàgina web del CEO (www.ceolot.cat). Coordinen: Pere Rifà i Clara Rifà.  Diumenge 23: SORTIDA A MARINA CAP NORFEU (Alt Empordà) Coordina: Pep Badosa. Itinerari: Cala Montjoi, cala Calitjàs, cala Gandalla, cala Pelosa, torre de Norfeu, cap Norfeu, punta Trona, cova de les Ermites, cala Canadell, cala Jóncols, puig de la Morisca i cala Montjoi. Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: 4 hores de marxa efectiva, 13'2 km i 600 m de desnivell+.  Dies 29 i 30: DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE (XXIV i XXV) DE ROJALS A PRADES I CORNUDELLA DE MONTSANT (Conca de Barberà- Baix Camp- Priorat) Guiatge: Kim Agustí. Coordina: l'equip habitual. Itinerari de dissabte: Rojals, els Cogullons, Taula dels Quatre Batlles, Mola d'Estat, coll del Dineral, plans del Mas d'en Pagès, la Baltasana i Prades. Hora i lloc de trobada: a les 7 hores a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: 4 hores de marxa efectiva. Farem nit a Prades. Itinerari diumenge: Prades, Cap del Pla, La Febró, molí de l'Esquirola, grau de les Marrades, Siurana, coll de Lloses i Cornudella de Montsant. Dades de la sortida: 5 hores de marxa efectiva. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

 Diumenge 13: APLEC DE SANT VALENTÍ Tradicional xocolatada.  Diumenge 20: MAÇANET DE CABRENYS - SANTUARI DE LES SALINES (Alt Empordà)

Coordina: Pep Badosa. Itinerari: Maçanet de Cabrenys, riera d'Ardenya, font del Fil, castell de Cabrera, santuari de les Salines i Maçanet. Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: 4 hores i mitja de marxa efectiva, 13,5 km i 713 m de desnivell+.  Dissabte 26: SORTIDA A LA NEU PIC DE LA DONA (Ripollès) Coordina: Albert Rubirola i Paco Gil. Itinerari: Vallter, portella de Mentet, pic de la Dona i Vallter. Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: la idea és fer pràctiques amb els grampons i el piolet.

Puig de la Suca (21-XII-2021) Foto: Pep Badosa.

Beget (07-XII-2021) Foto: Pep Badosa. 12

Dv

1

Portarró d'Espot (21-VII-2021) Foto: Kim Agustí.


MARÇ 2022 Dl

7

Dt

Dc

Dj

3

Dv

4

secció

ABRIL 2022 Ds

5

Dg

1

2

8

9 10 11 12 13

Dl

Dt

Dc

Dj

6 4

5

6

7

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1

2

8

9 10

3

14 15 16 17 18 19 20

11 12 13 14 15 16 17

21 22 23 24 25 26 27

18 19 20 21 22 23 24

28 29 30 31

25 26 27 28 29 30

A

MES DE MARÇ

MES D'ABRIL

 Diumenge 6: EL CAMÍ AERI DE L'ARTIC (Berguedà) Coordina: Camí aeri, Paco Gil. Coordina: Camí alternatiu fàcil, Ramon Regí. Itinerari camí aeri: Vallcebre, grau de Vallcebre, cingles de l'Empalomar, cingles del Conangle, pic de l'Artic, roques de Fumanya, el Conangle, l'Obac i Vallcebre. Itinerari camí alternatiu: Vallcebre, l’Obac, el Conangle, roques de Fumanya, pic de l’Artic i tornada pel mateix camí. Hora i lloc de trobada: a les 7 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: Cal portar dinar. 6 hores de marxa efectiva, 9'6 km i 711 m de desnivell+.

 Dies 2 i 3: DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE (XXVI I XXVII)

 Diumenge 13: VOLTA PER VALLFOGONA (Ripollès) Coordina: Pere Rifà. Itinerari: Vallfogona, fonts de l'Orri, serrat del Pollastre, camí ral de Ripoll a Vallfogona, Santa Cecília de Regord i Vallfogona. Hora i lloc de trobada: a les 8 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: 3 hores i mitja de marxa efectiva. 12,4 km, 590 m de desnivell+. Cal portar esmorzar.  Dissabte 19 i Diumenge 20: XXI POCATRAÇA I VI SANT BERNAT Vegeu l’apartat corresponent.  Dissabte 26: MONESTIR DE MONTSERRAT, CAVALL BERNAT, L'ELEFANT, LA MÒMIA i LA PRENYADA (Bages) Coordina: Ramon Regí. Itinerari: Monestir de Montserrat, funicular de Sant Joan, camí de Sant Jeroni, Cavall Bernat, serra de les Lluernes, zona de l'Elefant, la Prenyada, la Mòmia, Sant Benet, la Trinitat, Sant Dimes, Santa Anna, pas dels Francesos i monestir. Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: 5 hores de marxa efectiva, 8 km i 650 m de desnivell+. Possibilitat de quedar-nos a dinar pels voltants de Montserrat.

DE CORNUDELLA DE MONTSANT A LA MORERA DE MONTSANT I LA VILELLA BAIXA (Priorat) Guiatge: Kim Agustí. Coordina: l'equip habitual. Itinerari dissabte: Cornudella de Montsant, Sant Joan de Codolar, grau Gran, Mare de Déu de Montsant, Roca Corbatera, Roca Falconera, grau de l'Agnet i La Morera de Montsant. Hora i lloc de trobada: a les 7 a l'aparcament del Consum. Dades de la sortida: 5 hores i mitja de marxa efectiva. Farem nit al Priorat. Itinerari diumenge: La Morera de Montsant, grau de l'Escletxa, cova de la Martorella, grau de l'Enderrocada, mas Déu, coll de la Guixera, grau dels Bous i La Vilella Baixa. Dades de la sortida: 5 hores de marxa efectiva. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.  Diumenge 10: CAMINS D'EXILI. BANYULS - PORTBOU "RUTA WALTER BENJAMIN" (Rosselló - Alt Empordà) Coordinen: Joan Mora i Joan Nadal. Itinerari: Banyuls de la Marenda, coll del Bast, font del Bana, coll de Rumpissar, coll de Querroig, torre de Querroig, coll de la Farella, coll dels Belitres i Portbou. Hora i lloc de trobada: a les 7 a l'aparcament del Consum o a les 8 hores al passeig marítim de Portbou. Dades de la sortida: 5 hores de marxa efectiva, 15 km i 750 m de desnivell+. La idea és quedar-nos a dinar de restaurant.  Divendres 15 (Divendres Sant): sortida conjunta amb la GECA Itinerari a determinar. S'informarà, en el seu moment, a la pàgina web del CEO.  Diumenge 24: XLIV EMBARDISSADA Vegeu l’apartat corresponent.

MES DE MAIG  Diumenge 1: LLETISSONADA Informació a la pàgina web del GECA.

MAIG 2022 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1 2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Voltants de Tossa de Mar. Conjunta amb el CETossa (10-X-2021) Via: Joan Nadal www.ceolot. cat

13


M U N TA N Y

A

Pujol de la Guardia (25-IX-2021) Foto: Kim Agustí

Riells del Fai (28-XII-2021)

Les Garrotxes de Conflent (31-X-2021)

Pla d'Aiats (05-XII-2021)

Sant Valentí de Salarsa (06-XI-2021) 14

Castanyada a Sant Miquel de Pera (14-XI-2021)

Fotos: Pep Badosa.

secció


A C T I V I TAT

per Kim Agustí

S

TROBADA AMB ELS COMPANYS DE MENORCA Ens plau resumir en imatges la llargament esperada trobada amb els companys i companyes de la Unió Excursionista Menorquina, que va tenir lloc a la nostra ciutat el passat mes de desembre. El bon temps ens va acompanyar en les sortides previstes i

l’ambient fou magnífic en tot moment. El bon record de la trobada i les ganes de repetir-la en un futur perduraran en els que vàrem tenir el goig de participar-hi.•

Pla d’Aiats

Cabrera

Sant Pere d’Albanyà

Roure dels Capellans

www.ceolot. cat

15


A C T I V I TAT

S

Mare de Déu del Mont

Santa Pau

Sant Jordi

Sant Llorenç de Sous 16

Fageda d’en Jordà


per Joan Peña i Àlex Serra (fotos)

Muntan e d Í U Q S E

ya

El pic de Rulhe! L’havíem vist des del Nérassol, el Alba, l’Ascobes, Fontargenta...; havíem provat de pujar per l’estany de Laparan, però ens vam retirar per l’hora, núvols i neu inquietant. Com anar-hi des d’Olot en un dia: 1-Dia espaterrant, 2-Per Ax en Bonascre, 3-Bona companyia. Prenem el forfet de randonneur que amb dos remuntadors ens deixen al coll de Llerbers. Veiem el pic força lluny i difícil, ja que no es veu la canal encarada a nord per on es puja (i es baixa) fins al cim. Des d’on som no ens atrevim a baixar a la vall de Savignac, que seria l’itinerari ràpid per accedir al coll de Belh, decidim anar fent pujades i baixades per petites valls penjades i acabem sortint a tocar del pic des Calmettes, passarem pel coll de Belh a la baixada. Cal dir que hi havia pam i mig de neu pols freda a la muntanya. La canal ampla i moderada encarada a nord al principi permet pujar amb esquís, però quan s’estreny i guanya inclinació ens obliga a posar grampons i pujar de quatre grapes. Quan s’acaba, amb poques passes ja som al cim de l’excursió tots set. Sortim amb esquís als peus i anem seguint la vall fins a Prat Redoun. A la baixada ens hem creuat amb l’única colla del dia i eren coneguts. Queda remuntar 500 m i ja som a les pistes de l›estació. Al matí estava molt animat; ara no hi ha ningú, fa estona que han tancat. Ens queden 900 m de baixada sols com mussols per les pistes. Han resultat uns 16 km i 1.600 m de pujades en una sortida força entretinguda de navegació i amb sis canvis de pells; trobo misteriós que acabin bé aquestes sortides, perquè som molt diversos en velocitat, orientació, esquí, alpinisme, programació, simpatia..., deu ser que ens complementem i el grup millora l’individu.•

www.ceolot. cat

17


secció

A M U N TA N Y jove

GENER 2022 Dl

3

Dt

4

Dc

5

Dj

6

Dv

7

FEBRER 2022

Ds

Dg

1

2

8

9

Dl

7

Dt

Dc

Dj

3

Dv

4

Ds

5

MARÇ 2022 Dg

1

2

8

9 10 11 12 13

Dl

6 7

Dt

Dc

3

Dv

4

ABRIL 2022 Ds

5

Dg

1

2

8

9 10 11 12 13

Dl

Dt

Dc

Dj

6 4

5

6

7

Dv

Ds

Dg

1

2

8

9 10

3

10 11 12 13 14 15 16

14 15 16 17 18 19 20

14 15 16 17 18 19 20

11 12 13 14 15 16 17

17 18 19 20 21 22 23

21 22 23 24 25 26 27

21 22 23 24 25 26 27

18 19 20 21 22 23 24

24

28

28 29 30 31

25 26 27 28 29 30

31

25 26 27 28 29 30

La Secció de Muntanya Jove tornem amb força després de les últimes sortides del 2021, un trimestre intens que ens va ajudar a consolidar la secció.

Per a aquest inici d'any us plantegem una bateria de sortides per molts racons pròxims a casa que volem descobrir amb vosaltres. Us hi apunteu? •

Les sortides previstes els següents mesos són:

Novembre > La Salut.

Novembre > Roques encantades.

Setembre > Pic de l'Infern. 18

Dj


secció

M U N TA N Y

A jove

Agost > Olla de Núria-Puigmal.

Octubre > Puigsallança.

Setembre > Pic de la Dona. www.ceolot. cat

19


L'ENTREV

I S TA per Albert Rubirola

ENTREVISTA A LA SECCIÓ DE MUNTANYA JOVE ticipin majors d’edat, però no marquem un màxim. Com a orientació, parlem de 18 a 40 anys perquè és el buit que notàvem i perquè els coordinadors som propers als 30, però si alguna persona de més edat vol venir i se sent còmode amb el ritme i l’ambient, serà molt ben benvinguda. Quina ha estat l'acceptació que heu tingut?

Com va sorgir la idea de fer una nova secció de muntanya? És una idea que s’anava covant des de feia anys dins la secció de Mainada, però que responia a una necessitat prou evident: existia un buit d’edat entre Mainada i Muntanya. El cert és que alguns monitors abandonaven el centre després de passar anys fent de voluntaris, i la majoria no els atreia vincular-s’hi si no era puntualment en alguna de les activitats. A part, la secció més regular, la de Muntanya, no atreia d’una manera estable excursionistes d’edat més jove, de 18 a 40 anys, aproximadament. Alguns monitors, per tant, pensàvem que si hi havia un referent d’excursionisme a Olot i comarca organitzat per persones d’aquesta edat, segurament tindria acceptació ni que fos per antics companys monitors, usuaris de Mainada ja adults o entre altres coneguts aficionats a sortir a muntanya. La sorpresa va ser que la creació d’aquesta secció solucionava demandes o experiències d’excursionistes joves que havien provat d’anar a la secció de Muntanya, però que no havien repetit perquè era un ambient de gent més gran, i efectivament ho havien demandat al CEO. L’èxit que ha tingut, així ho demostra. Quin tipus d'excursions esteu programant? Teniu un límit d'edat? En un primer moment es van organitzar excursions que fossin d’un nivell moderat i molt a prop d’Olot, per veure quin tipus de grup i quina dinàmica podia sorgir. A mesura que hem vist que una part de membres de la secció, companys i companyes, repeteix sovint i que respon molt bé tant a la dinàmica com al ritme de les caminades, hem anat consolidant un nivell prou notable. Busquem gaudir dels indrets més interessants de la comarca i fer-los a fons; per tant, marquem una mitjana propera als 20 quilòmetres per excursió i desnivells que solen sobrepassar els 800 metres positius (no tenim una comarca precisament plana). Hem començat a explorar rutes de dos dies, i més endavant veurem si podem provar sortides amb un nivell tècnic un pèl més alt (més enllà de la resistència). Pel que fa a l’edat, no ens hem marcat un límit: demanem que par20

Com dèiem, tot i que esperàvem cobrir una demanda puntual, els nivells d’èxit han estat molt sorprenents per nosaltres. La veritat és que tenir més de 30 participants ja a la primera sortida ens va deixar tant contents com bocabadats. Tenim la voluntat d’acollir tothom i la metodologia d’inscripció que tenim ho permet, i això, combinat amb la flexibilitat un cop formant part de la secció d’assistir o no a les sortides, crec que fa que tingui molt de potencial (tant per aquells que venen de tant en tant com aquells incondicionals). Sobretot els més repetidors (tenim una mitjana de 25-30 assistents) ens han transmès la seva satisfacció i voluntat d'involucrar-se més i més tant a la secció com al centre. Quina és la vostra relació amb el CEO? Com totes les seccions del CEO, ens sentim molt orgullosos de conviure sota un mateix paraigua. Tot suma per a l’entitat i per a l’excursionisme, al final. Sí que és cert, però, que tenim tota l’autonomia del món. Al capdavall, som els 6 coordinadors i coordinadores els qui remem i afrontem tots els elements organitzatius (i humans amb els nostres companys usuaris de secció). No obstant, ens assessorem pel Centre i gaudim de la seva estructura per reforçar la comunicació, la logística o l’administració de la secció. Quins són els vostres objectius a curt termini? I a llarg termini? El que volem ara mateix és consolidar la secció. Està clar que hem tingut èxit i ara cal administrar-lo per cuidar el grup humà en què s’ha convertit, sobretot per a aquells que repeteixen sortida rere sortida. Volem ser un grup d’amics que gaudeixen sortint a muntanya amb intensitat, seguretat, companyonia i dinamisme. Igualment, volem portar el grup per tota la comarca i descobrir racons que potser no són convencionals, i també connectar els diferents indrets per camins que han tingut la seva història i que cal conèixer com a patrimoni natural i cultural. Tot i que no tenim objectius a llarg termini, potser sí que volem seguir participant en el Centre Excursionista per reforçar aquells buits o regenerar algunes dinàmiques on calen mans i ments més fresques; contribuir-hi sense presses però amb ànims sempre de sumar.•


CURSES DE MUNTANYA 2 i 3 d’octubre Una delegació del Centre Excursionista d’Olot i amb la col·laboració de precuinats Salt del Sallent i Lluís Blanch Honda Girona hem participat a l’Oncotrail 2021, celebrada el 2 i 3 d’octubre. L’Oncotrail és una cursa solidària contra el càncer organitzada per l’Oncolliga Girona, amb sortida i arribada

a Palafrugell. La cursa consisteix a córrer 100 quilòmetres amb un desnivell positiu + 4.000 i es realitza per equips. Posició final: 80 de 300 equips participants, amb un temps de 14 hores i 14 minuts. Participants: Albert Calvo, Andreu Senis, Joel Bueno, Jordi Rera, Pau Busquets, Albert Plana, Xeku Vila i Ander Tsarango.

21 de novembre Participació d’Albert Calvo a la Cursa pel Cor de la Fageda, celebrada el 21 de novembre a Santa Pau. Una cursa de 21 quilòmetres amb un desnivell positiu de +1.000. «Una ruta molt xula cap a la serra de Finestres i amb sortida i arribada a Santa Pau», descriu Albert, que va obtenir la 33a posició a la cursa.•

Albert Calvo, Cursa pel Cor de la Fageda. Fotos via Albert Calvo. www.ceolot. cat

21


secció

S CANICROS

La secció de Canicròs del CEO continua creixent, i és que després de l’èxit dels tallers pràctics oberts a tothom, la gent es va animant a provar-ho i és un esport que està agradant molt. Als tallers oberts poden assistir-hi socis i no socis. Bàsicament, els fem perquè les persones que vulguin provar-ho i no disposin del material necessari, tinguin l’oportunitat de fer-ho. Aquests entrenaments solen ser d’uns 6 km, aproximadament, sempre per pista forestal i corriols. Com que cada persona i gos tenen un ritme diferent, ens anem agrupant al llarg del circuit per esperar-nos i també per si algú té dubtes. És necessari estar en bona forma? Aquesta pregunta ens la fan molt... Hi ha gent de la secció que sabem que han començat a córrer pel seu gos, per començar a fer alguna activitat amb ell; hi ha gent que ja corrien i tenien un gos i, en provar el canicròs, s’hi ha ben enganxat! Creiem que sí que és important estar en forma; hem de pensar que com menys ens hagin d’estirar, millor per tots dos, més gaudiran. Sempre aneu lligats a les sortides? No, fem entrenaments lligats i deslligats, ho anem combinant. Durant la temporada, sí que solem anar més lligats i aprofitem les temperatures baixes. Fins i tot, a l’estiu, a part de córrer també organitzem caminades amb gos entre els de la secció, a Olot i fora d’Olot. Sempre quedeu per Olot? No, sempre. Sí que els entrenaments oberts els fem a Olot. Però a la secció hi ha gent de diverses poblacions com Serinyà, Ripoll, Banyoles, Vic, Celrà, Torelló, Les Planes d’Hostoles, Masies de Roda, etc. Sempre ha d’anar davant, el gos? Sí! És important que vagi davant i no forçar-lo mai. Si vols gaudir d’aquest esport, és fonamental ser respectuós amb ell, heu de gaudir tots dos. Si veus que el gos deixa d’estirar i es posa darrere, no el forcis, para. Continuarem fent més entrenaments. A part del butlletí digital del Centre, també els anirem anunciant a Instagram. Per apuntar-t’hi ho has de fer a través de la web, és gratuït i ens posem en contacte amb tu per si necessites material o més informació. Aquesta temporada ha començat amb molta participació per part de la secció, tant a les curses del Circuit Català Popular de Canicròs, com també a les curses de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. Us deixem el calendari de la CCPC, que és la lliga de curses populars on trobareu també la Sant Silvestre d’Olot, que aquest any s’estrena en el seu calendari.

A part d’aquest calendari, hi ha altres proves que no hi figuren 22

Ens podeu seguir a l’Instagram: @ceo.canicross i l’etiqueta #CEOCanicross

però en què també participem, fins i tot a fora de Catalunya: la lliga de la Rioja, País Basc... el canicròs és un esport minoritari però que cada vegada es va donant més a conèixer i som més els que el practiquem. Us deixem un recull de fotografies de les curses a què hem assistit aquest principi de temporada, i properament penjarem més entrenaments oberts de cara al 2022. Si voleu seguir tot el que fem amb més detall, seguiu-nos a la nostra pàgina d’Instagram @ceo.canicross.•


secció

CANICROS

Cellera Podi Àlex&Neska

Collsacabra Olga&Otto

Collsacabra equip CEO

Figaró equip CEO

Figaró Dogstacle Pat&Eyra i Marc&Asha

Canixtrem Peru&Cendra

Canixtrem podi Bàrbara&Anxova

Cercs Laura&Nala

Cercs Cristian&Eyra i Àlex&Neska

Canixtrem podi Inma&Yuko

Hostalric Jordi & Viet www.ceolot. cat

S

Canixtrem Equip Ceo

Reus Anna & Fly

St Joan de l.Erm podi Jordi & Viet

Creixell equip CEO 23


A BLaI B"LFdlIoeO"mTuEnCt a n y a NOVETATS!

Mesures preventives: www.ceolot.cat/biblioteca

RECORDA...

24

Servei de préstec per a socis

Servei de consulta

• 3 llibres / 1 mes • o mapes / 15 dies

Accés a la sala de lectura per consultar el fons.


àrea de

https://ceolot.cat/formacio/

FO R M A C I Ó

Informació actualitzada a la nostra web!

CURSOS

GUIA: TONI MASSAGUÉ

GUIA: MARC UMBERT

GUIA: ALBA ROVIRA

GUIA: ANNA VILA

www.ceolot. cat

25


secció

MAINADA

MINIMENUTS! 16 d’octubre

Santuari de la Salut, Roques Encantades i Basses de la Cabana de la Jaceta De bon matí, el grup de Minimenuts estàvem a punt i amb moltes ganes (i una mica de nervis) de fer la nostra primera excursió! Ens vam trobar al Santuari de la Salut on vam fer uns quants jocs de coneixença i vam explicar allò a tenir en compte a l’hora d’anar a la muntanya per posar-hi el nostre granet de sorra. Quan ja sabíem els noms i què havíem de fer, vam començar a caminar cap a les Roques Encantades, unes roques misterioses que semblen ser la casa de follets i fades. Arribats a les Roques Encantades, preparats per endinsar-nos en aquell indret tan màgic, vam jugar. Les monitores ens van explicar la llegenda del dimoni, els follets i les dones d’aigua. Més tard, vam esmorzar i seguidament vam construir unes cabanyes per als follets. Un cop vam tenir la panxa ben plena, ens vam dirigir a les Basses de la Cabana de la Jaceta, i quan vam notar que teníem les panxes buides, vam dinar en un prat assolellat. Llavors, per relaxar-nos una estoneta vam fer uns quants jocs, vam caçar bolets i vam descobrir tot de racons ben bonics. Finalment, vam decidir continuar el nostre camí, i quan vam arribar a la destinació vam veure que encara quedava una estoneta perquè arribessin les famílies, fet que vam aprofitar per veure les muntanyes de la Garrotxa des del bonic mirador del Santuari de la Salut. I no us ho perdeu, encara vam tenir temps d’acabar un dia ben rodó tot jugant! Quina senyora estrena!

27 de novembre

Excursió a Sant Miquel del Corb, Xenacs, Puig Rodó, Rocalladre i Sant Martí del Corb

El grup de Minimenuts vam començar la nostra ruta sota la Serra del Corb, on vam fer la primera parada a l’ermita de Sant Miquel del Corb. Allà vam fer una foto de grup i vam aprofitar per repassar el que és important a l’hora d’anar d’excursió, ja que per a alguns Minimenuts era la seva primera sortida amb el CEO. Vam continuar caminant fins a arribar al volcà Racó. Al llarg del camí vam poder gaudir dels colors marronosos de la fageda i del verd dels alzinars fins a arribar a la pujada de Xenacs. Déu-n’hi-do, quina pujada! Ens va servir per fer gana. Així doncs, un cop a dalt, vam contemplar les vistes amb els Pirineus nevats al fons i vam esmorzar a l’àrea de Xenacs per recuperar forces. També vam aprofitar per fer algun joc abans de seguir fins a Puig Rodó. Fent camí vam trobar les carboneres i ens vam poder imaginar com es feia el carbó. A dalt vam poder observar encara més vistes de muntanyes de la Garrotxa, dels Pirineus nevats i fins i tot el mar, tot descobrint els seus noms gràcies al mapa circular de dalt del puig. Després d’aquesta pausa continuàvem per la serralada del Corb fins a arribar a Rocalladre. La nostra idea inicial era dinar aprofitant les meravelloses vistes d’aquell lloc, però el cel es va tapar i van començar a caure les primeres gotes. Vam pensar que el millor seria anar a dinar a aixopluc a l’ermita de Sant Martí del Corb. El camí per baixar va ser tota una aventura plena de fulles de faig que ballaven amb el vent, algunes roques i una mica d’aiguaneu. Aquella baixada ens va fer agafar molta gana i finalment vam poder dinar sota la coberta de Sant Martí. Com que ja estàvem quasi al final del camí i el temps i el fred no acompanyaven, vam decidir acabar una mica abans l’excursió. Tot i aquests inconvenients, vam aconseguir superar tots els reptes i arribar fins a tots els punts que havíem previst, descobrint els colors de la tardor i gaudint de les fantàstiques vistes de cada un dels miradors.

MINIMENUTS i MENUTS! 13 i 14 de novembre

LLEGENDES, RELATS I RONDALLES De bon matí, el grup de Minimenuts i Menuts estàvem preparats i amb moltes ganes de les primeres colònies de la temporada. Arribats al Mas Gircós, mentre escalfàvem els músculs i ens preparàvem per començar l’excursió que ens esperava, vam rebre una estranya visita. Un curiós personatge que més tard ens va explicar que era la narradora va aparèixer ben confosa, sense saber on era ni d’on venia i amb un embolic al cap taaan gros que era incapaç d’explicar-nos 26

cap conte ni llegenda. El món dels contes havia explotat, tot estava desordenat, i amb aquestes notícies vam començar la nostra excursió cap a Palera, ben atents al que ens podíem trobar. Tot seguint les marques del camí vam trobar un lloc per esmorzar i amb la panxa plena vam jugar a Caus i Conills i al Zombi. Tot deixant les magranes amargues que havíem trobat vam continuar el nostre camí i, de sobte, vam trobar-nos amb uns éssers extravagants, el Follet i el Minairó, que entre salts, espants i tartamudejos ens van explicar que tenien un pergamí per a nosaltres, on hi havia un dibuix que en aquell moment no vam poder entendre. Tot caminant vam arribar a Palera, on vam dinar i, finalment, jugar al Drac Ver-


Mapes i llibres ALPINA

37,5% de descompte*

*Segons disponibilitat de mapes al CEO

GPS

TwoNav

10 %

de descompte en la seva compra.

REFUGI ULLDETER

20 %

LLOGA AL CEO EL TEU GPS

de descompte en la teva estada

MASELLA

DIA 5 € / SOCIS

Vine al CEO a buscar el codi que et permetrà gaudir de varis descomptes a l'Estació d'esquí La Masella.

fins a una setmana. *Cal deixar una fiança de 100 €.

10 %

de descompte aplicable a la millor tarifa disponible a través del web amb un codi especial.

CAMP BASE Tots els socis de CEO que vulguin fer-se socis de CB tindran descomptes personalitzats a totes les botigues físiques i Online del grup Camb Base.

Vestimenta + Calçat (especial club)

Demana’l a administració.

14 %

de descompte

MOTXILLA + COMPLEMENTS + MAT. DUR (tot el que no entra en el primer punt) = (especial club)

Producte Outlet i/o Rebaixat 7%

9%

de descompte

(especial club)

de descompte addicional

*Nota: Condició aplicable en productes amb dte. inferior o igual al 30%

20 %

de descompte en la quota del primer any com a soci del RACC, aplicable en qualsevol de les seves tarifes (Driver, Traver Plus, Sport, etc.) justificant que s’és soci del CEO.


CEO A LES XARXES SOCIALS VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot ACONSEGUEIX ELS MILLORS VOLS AMB LA RESERVA ON-LINE

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

GC - 792

Visites a hores concertades. Sense esperes! C/ Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - ) 972 26 98 00


bicistarres@telefonica.net

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat


VENDA i REPARACIÓ DEL ROBOT ROOMBA C/ La Fageda, 17 (Pol. Ind) - 17178 LES PRESES Tel. 972 693 097 Tel./Fax 972 693 629 www.taller-reyes.com

Patates d'Olot

Tel. 972 27 38 45 www.saltdelsallent.com

SERVEI A DOMICILI

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat


secció

MAINADA

mell i al Ninja. Just després vam tornar cap a la casa de colònies, on ens esperava el berenar i alguna altra sorpresa. Un drac i una princesa que s’havien fet amics i s’ajudaven per sobreviure en aquest món desordenat dels contes ens van explicar com s’havien conegut i ens van donar un llibre que no podien obrir sense enlluernar-se. Per poder obrir-lo vam travessar un riu de lava gràcies a uns papers de diari màgics i dins el llibre vam trobar el segon pergamí del dia. Després d’un divertit pica paret i altres jocs, ja ben cansats, vam anar a sopar sopeta calenta, ens vam posar el pijama i després de tocar una estona la guitarra ens vam dir bona niiit. L’endemà ens vam despertar plens d’energia i, un cop vam tenir les motxilles preparades, els sacs plegats i la taula parada, vam anar a esmorzar. Just en sortir del menjador vam topar-nos amb dos personatges més, les dones d’aigua. Ens van explicar que havien plorat molt i molt perquè no sabien on estaven i tenien molt fred, i tots junts vam descobrir que les dones d’aigua només

surten la nit de Sant Joan, i que per culpa de l’explosió s’havien equivocat de mes i de dia. Ens van donar una capsa amb les seves llàgrimes congelades i jugant al joc del macarró vam aconseguir l’últim pergamí amb aquells dibuixos tan enigmàtics. Just després vam sentir un soroll curiós i a dalt de tot del prat ens vam trobar amb el Timbaler del Bruc, que ens va explicar la seva història, com havia perdut el seu timbal i com ens havia seguit per donar-nos el pergamí que seria la clau que ens ajudaria a desxifrar els misteriosos pergamins. Havent superat les proves de la Paret del So i la Mímica Refranyera, vam poder obrir l’últim pergamí, on vam trobar-hi un abecedari que ens ajudaria a entendre què deien els pergamins anteriors: «A LA BABALÀ»! Cridant tots junts les paraules màgiques vam aconseguir fer tornar la narradora, que a poc a poc va anar recuperant la seva memòria i ens va poder explicar una fantàstica història amb pèls i senyals. Ben satisfets per haver pogut ajudar a reconstruir el món dels contes, vam anar a dinar uns macarrons boníssims i vam jugar fins que les famílies ens van venir a buscar.

MENUTS! 16 d'octubre

HOSTALETS D’EN BAS – FALGARS – SANT MIQUEL DE CASTELLÓ – HOSTALETS Menuts i menudes vam reunir-nos al dematí del dia 16 preparats per començar la primera excursió de la temporada als Hostalets d’en Bas. Després d’unes entretingudes presentacions vam posar-nos en marxa tot enfilant-nos cap a Falgars, mentre somiàvem en ascensors i explicàvem acudits. Un cop dalt vam poder gaudir del deliciós esmorzar del qual havíem estat parlant unes hores abans i vam jugar al joc del FAN!, que va tenir un gran èxit. Ja amb la panxa plena vam continuar el nostre camí fins a Sant Miquel de Castelló, on vam reposar, engolir l’esperat dinar, buscar bolets i jugar una estoneta. Després d’unes quantes fotos vam engegar motors per la divertida baixada que ens esperava, i entre endevinalla i endevinalla el camí fins a Hostalets va ser curt i distret, per començar la temporada de la millor manera possible!

www.ceolot. cat

27


secció

MAINADA

27 de novembre

PUIGSACALM) El 27 de novembre vam trobar-nos ben aviat menuts i menudes i, un cop havíem fet cotxes, vam dirigir-nos cap a Coll de Bracons per començar la nostra excursió. Només va caldre posar un peu fora del cotxe perquè comencéssim a abrigar-nos amb tapaboques, guants i gorres, preparats per pujar al Puigsacalm. A poc a poc, caminant enmig de la boira i arbres coberts de gel, vam aconseguir entrar en calor, i la pujada fins a Font Tornedissa se’ns va fer entretinguda mentre anàvem fent gana per a l’esmorzar. Tan bon punt vam arribar als prats vam poder gaudir del deliciós esmorzar sota els rajos de sol i, tot jugant al pilla-pilla, qui ens va atrapar va ser la boira, així que ens vam

posar les motxilles a l’esquena per acabar d’arribar al cim. Intentant que el gel que havíem agafat de les basses no es desglacés vam arribar al pic, on vam fer unes quantes fotos i vam deixar un bonic escrit a la llibreta que vam trobar-hi. Ben descansats i amb molta gana vam iniciar la baixada per poder dinar, i va ser mentre dinàvem que va passar una cosa que no esperàvem: es va posar a nevar. Amb flocs de neu pertot arreu (fins i tot dins les carmanyoles!) vam endreçar el dinar i vam continuar la nostra baixada. Amb més d’una relliscada i les mans força congelades vam aconseguir arribar fins a baix, on ens esperaven els cotxes calentons per refer-nos de la superexcursió que vam fer!

PETITS! 16 d'octubre

SANT JOAN LES FONTS - LA CAU MAS VIVERS - TORRE CANADELL SANT JOAN LES FONTS Hola, Petitons i Petitones! Esteu ben recuperats després de la primera sortida? Vam quedar a les 8 del matí al pavelló firal per encetar la temporada, vam fer cotxes i vam anar cap a Sant Joan les Fonts. Un cop allà i després de fer un pistoler per conèixer-nos una mica, vam començar a fer camí cap a La Cau. Quina pujadeta! La majoria, ben cansadets i amb mooooolta gana per esmorzar. Us vam fer esperar una mica, però així vam acabar de fer tota la pujada abans d’esmorzar. Uns, pa amb fuet; uns altres, pa amb tonyina, pa amb pernil, fruita... tot tipus d’entrepans per esmorzar. Amb la panxa mig plena perquè molts de vosaltres després d’esmorzar encara teníeu gana, vam continuar fins A arribar a Mas Vivers i, seguidament, a Torre Canadell. A dalt, a la torre, vau jugar molta estona sent el rei amb els trossets de bandera que estaven per terra, els trossets de bandera que havien caigut desgastats pel vent i pel pas dels anys. Vam cantar un bon “Soc un cuiner” i a dinar. Mm!, quins plats tan ben preparats! Després d’uns quants massatges, una mica de secretets entre vosaltres, unes quantes fotos i anar-hi, vam començar a agafar maletes per baixar cap a Sant Joan altre cop. A la baixada tothom anava fent al seu ritme, passet a passet. Arribant pel polígon de Sant Joan, vam travessar tot el poble per retrobar-nos, ben cansats i a punt d’anar a la dutxa, amb els pares i mares. Havíem encetat la temporada de la millor manera possible! 28

27 de novembre

HOSTAL DE LA VALL DEL BAC – MONTMAJOR - OIX Ens trobem de bon matí i després d’alguns revolts amb el cotxe a l’Hostal de la Vall del Bac. Per tal de treure’ns de sobre un fred hivernal, enfilem ben ràpid cap a Montmajor. Una vegada a dalt, ens sentim afortunats d’esmorzar al solet i compartint les vistes a l’Alta Garrotxa i els Pirineus. Amb la panxa plena i satisfets de l’esmorzar comencem a baixar. Però no us penseu que són flors i violes! Ens trobem amb una baixada complicada, però entre riures i alguna relliscada acabem gaudint de l’aventura. Per fer-ho encara més entretingut, de sobte comença a ploure (fins i tot a nevar) i hem de continuar l’excursió ben tapats amb capelines. Ep! Les complicacions no s’acaben aquí… Tot baixant ens trobem amb un cartell: «Batuda de senglars»! Per evitar els trets dels caçadors canviem la nostra ruta i ens dirigim cap a Oix. Ja comencem a sentir la gana, però és un bon camí planer que convida a explicar i escoltar historietes que fan la caminada més amena. Arribats a Oix, ens afanyem a dinar perquè tothom sap quina serà la recompensa de l’esforç: gastar tota l’energia que ens queda al superparc del poble, esperant que arribin els pares.


secció

MAINADA PETITS I MITJANS! 13 de novembre

COLÒNIES PETITS I MITJANS Petits i mitjans! Qui ens ho havia de dir que després d’una temporada ben estranya i plena d’entrebancs podríem, per fi, anar de colònies amb “normalitat”. Teníem moltes ganes de recuperar la màgia de marxar junts dos dies sencers! Només d’arribar, per començar a explorar els voltants de Mas Gircós i treure’ns el fred de sobre, vam passar una prova de coneixença. Érem molts i era quasi impossible conèixer a tothom, però per algun lloc havíem de començar! I després, motxilles a l’esquena que marxem d’excursió. Però recordeu què ens va passar quan ens disposàvem a endinsar-nos pel bosc i enfilar cap a Sant Miquel de Coma de Roure? Ens vam trobar a en Pascu i en Rodri ben atabalats. Quin parell...! Ens van explicar que estaven fent un treball per la universitat sobre llegendes i cultura popular catalana i vam ser testimonis del robatori que li va fer en Rodri de tot el que ja tenia escrit en Pascu. I ara què fem? L’hi diem? Ens van tenir ben ocupats durant l’excursió fent judicis ètics i reflexionant sobre què havíem de fer. Vam encaminar-nos per uns caminets frondosos, per pistes i, fins i tot, vam travessar rierols, i tot semblava acompanyar-nos: el temps, la companyia... Però, de sobte, un cartell de «Perill, batuda de senglars!» ens va fer aturar. Ens vam trobar uns caçadors molt simpàtics que ens van indicar quin camí havíem de seguir per evitar la batuda i fins i tot ens van acompanyar una estoneta. Així doncs, vam fer nou camí cap a Beuda, on vam parar una estona a descansar i agafar energies per tornar cap a Mas Gircós. A la tarda ens esperaven més proves que vam haver de superar per poder ajudar en Pascu, que volia recopilar les llegendes que s’amaguen per les contrades de Catalunya: monstres, cavallers, dimonis, bruixes, bandolers, cavalls bernats... Les recordeu? N’hi ha alguns que encara senten ressonar «dijous i divendres» entre els ecos de les muntanyes! El dia, però, encara no s’havia acabat. Després de sopar, vam disputar un acalorat joc de la Bandera (o Llegenda), on cada equip havia de protegir la seva llegenda i intentar aconseguir la dels altres. Alguns estaven tan cansats de la intensitat del dia que en finalitzar la partida van anar directes a abraçar el coixí, però els més valents van endinsar-se al bosc espès i tenebrós amb la intenció de trobar en Pascu, que havia desaparegut i ni la policia sabia on parava. Diumenge ens vam llevar ben d’hora per poder aprofitar bé el matí. Un bon esmorzar, recollir motxilles i tots cap a l’era que és l’hora del súper “QUIZ DE COOLTURA”. En Pascu volia absorbir tota la informació que sabíem de la www.ceolot. cat

cultura popular catalana i a través d’aquella superpartida vam repassar-ho tot. Vam haver de demostrar les nostres competències sobre la cultura tradicional en diferents proves: Ballar el ball de bastons, una sardana, el ball de la polca, vam representar els castellers, vam dibuixar el pa amb tomàquet, el caganer, el drac de Sant Jordi... I fins i tot vam haver de completar refranys, frases

fetes, cançons i respondre el més ràpid possible a preguntes tiroteig: típic plat de Santa Pau? Fesols amb botifarra! A la taula d’en Bernat... Qui no hi és no hi és comptat! El cap de setmana de colònies s’havia acabat, però marxàvem tots amb un munt d’anècdotes per recordar i amb tot un grapat de llegendes i refranys a l’esquena per compartir i fer perdurar per molts i molts anys. 29


secció

MAINADA

MITJANS! 16 d'octubre

VALLTER 2000 - COLL DE MANTET - ROC COLOM La primera excursió de la temporada va començar amb una meravellosa sortida al paisatge d’alta muntanya de Vallter; volíem aprofitar que encara no hi havien caigut les primeres nevades per gaudir del nostre estimat i proper Pirineu. Vam arribar a l’aparcament de les pistes d’esquí, on vam veure’ns les noves i velles cares, i vam iniciar la marxa en direcció al coll de Mantet. Pel camí vam passar entre un bosc de pins negres, que caracteritzen l’alta cota dels Pirineus, il· luminat per la rogent sortida del sol, fent que mentre pujàvem per la vall, veiéssim rere nostre la vall espectacular de Vallter. Ens anàvem girant cada dos per tres mentre ens actualitzàvem de les nostres vides. Un cop passat el coll, ja ens van atrapar les ganes de fer un descans, treure pes de la motxilla per posar-lo a la panxa i vam esmorzar. Amb una mica més d’energia i menys pes, la dinàmica que ens demanava el moment era una que unís coneguts i no tan coneguts amb unes

presentacions i riures dels més esbojarrats. Que divertit començar la temporada d’aquesta manera! Continuem caminant per tota la carena amb vistes a mitja Catalunya i dient: “Sort que anem ben abrigats!”, perquè allà dalt, a aquella altura i amb aquell vent, la sensació tèrmica era de menys un milió de graus centígrads. Fins que, amb molta il·lusió vam arribar al nostre destí, Roc Colom, on vam dinar i vam acabar de fer una bona absorció de muntanya i un bon ompliment d’aire sa els pulmons. I vam tornar cap als cotxes amb ganes de descansar de tantes coses viscudes i apreses. Quina passada!

27 de novembre

COLLADA DE BRACONS – CABRERA – FALGARS – ELS HOSTALETS D’EN BAS En un principi el nostre objectiu era anar a coronar el Taga, però la gran nevada que va caure cap allà dalt ens va deixar amb les ganes de pujar-hi. No us penseu que ens vam rendir, però, perquè vam decidir canviar la nostra ruta i optar per fer-ne una altra una mica més a prop de casa. L’objectiu: arribar a Cabrera i Falgars des de la collada de Bracons per acabar al preciós poblet dels Hostalets d’en Bas. I dit i fet, el passat 27 de novembre vam filar cap a Bracons ben aviat al matí amb els pares i mares que ens van portar. En arribar, vam notar el fred gèlid que feia, però de seguida ens vam activar, vam moure’ns per entrar en calor i vàrem iniciar la marxa direcció Cabrera. Al principi anàvem abrigats fins a la punta del nas, però a mesura que la pujadeta anava augmentant vam haver de treure capes perquè havíem entrat en calor i el cos ho començava a notar. La pujada es va anar fent més i més dreta, però les vistes eren cada vegada més espectaculars. Ens acompanyava un paisatge que semblava ben bé que haguéssim aparegut a Nàrnia, i estàvem ben atents per si de cop i volta ens apareixia la Frozen entre arbres trets d’una postal 30

de Nadal! Mig colorit i mig nevat, era espectacular. Ens va encisar totalment, però tot i així la gana apretava i a mig camí vam esmorzar per poder agafar forces i continuar pujant. Fet el cim de Cabrera, vam començar a baixar cap a Falgars i, de cop i volta, es va posar a nevar! Vam gaudir com criatures saltant i corrent per sota la neu. Un cop vam arribar a Falgars, vam treure els tàpers i ràpid a dinar per no agafar fred! (Tot i que més d’un vam acabar menjant les postres tot fent la fotosíntesi). Una mica de postureig al poblet de Falgars i cap als Hostalets falta gent. Una baixada molt divertida que ens portaria fins al final de la nostra aventura amb les famílies que ens esperaven amb il·lusió per escoltar les nostres aventures de nou. Fins a la propera, mitjanets i mitjanetes!


secció

MAINADA GRANS! 16 d'octubre

VALLTER - PIC DE LA DONA - PIC DE BASTIMENTS – VALLTER Era la primera excursió de la temporada i tots estàvem ben emocionats de poder començar una temporada més al CEO plegats. Era un matí fred de tardor i, com ja és tradició, ens trobàvem reunits al Pavelló Firal. Els Grans teníem un objectiu desafiador per completar aquell dia: pujar dos cims de Vallter. Per al grup de Grans aquesta vall encantadora encara és una mica desconeguda i és per aquest motiu que ens decidíem a explorar-la coronant cims emblemàtics. “Motxilles a l’esquena i abrigueu-vos bé!”, dèiem les monitores. Aquell matí era assolellat, fred i amb el típic ventet que sempre fa en aquestes contrades; però pas a pas cada cop érem més a prop de la Portella de Mantet. La pujada cap al Pic de la Dona es feia notar, els bufecs tallaven el silenci que regnava a la vall. Parada tècnica per fer un mos, recuperar energies, contemplar el paisatge en aquell dia esplèndid i... tornar-hi, que encara ens quedava ruta per endavant.

Fent ziga-zaga pel caminet costerut del Bastiments, entre riures i parades per apreciar les vistes, en un tres i no res vam ser al cim! “3,2,1, Lluís!” I cap avall que fa baixada. A alguns ja ens roncaven els budells i això volia dir que ja era hora d’omplir-los. A la falda del Bastiments vam poder dinar en un entorn espectacular, com pocs n’hi ha. En acabat, ja només ens faltava baixar fins a l’estació per trobar-nos amb les famílies. Va ser un molt bon inici de temporada, només el principi de tot el que ha de venir, GRANS!

www.ceolot. cat

31


secció

MAINADA

6 i 7 de novembre

RUTA CARENA INTEGRAL DEL MONTGRONY Dissabte 6 de novembre Comencem a caminar després d’una hora llarga de carretera entre boscos grocs i taronges, lluitant contra un vent gèlid que no vol deixar-nos avançar. Mentrestant, les vaques no s’immuten i ens observen amb curiositat, segurament rient-se d’aquests individus que criden com bojos en trobar-se neu al capdamunt del camí... Molta neu (i gel)! La primera pujada de la carena es fa dura, però estem tots tan embadalits amb les vistes del Pedraforca i emocionats de ser els primers de trepitjar aquella catifa blanca que en un tres i no res ja som a dalt del primer cim. Apa! Des d’allà es veu Montserrat i tot! Esmorzem encongits pel fred i ens posem les piles, que encara ens falta coronar la resta de cims de la carena. Al llarg del matí, alguns afortunats es creuen un grup de cabirols, d’altres es dediquen a deixar-se caure a la neu per arrebossar-s’hi i després queixar-se que tenen les mans gelades, o bé aprofiten per caminar en silenci gaudint de les vistes. Finalment, després d’haver intercanviat la neu per prats d’un groc pàl·lid, arribem a l’últim dels 5 germans: la Covil. Allà parem per dinar i fer la migdiada, aprofitant que el sol és a dalt de tot i ens escalfa tant com pot. I molts ens hi quedaríem molta més estona fent el ronso arraulits a les màrfegues... però ens queden poques hores 32


secció

MAINADA

d’aquelles 4 parets un niu més acollidor. No estem sols; ens trobem un grup d’amics al costat del foc que han vingut a fer una mica de xerinola, així que no tenim més opció que escalfar-nos dins el sac tot cantant cançons i tocant l’ukelele. Al cap d’una estona, la Núria i la Bruna entren amb l’olla fumejant i ens disposem a omplir ràpid l’estómac, que fa estona que ronca. Després de tocar un «Bona nit» dolç i a mitja veu, ens venç el cansament i a molts se’ns tanquen els ulls mentre encara sentim crepitar el foc. Bona nit (o no)! Diumenge 7 de novembre Bon dia, mainada! Quina nit més plàcida hem tingut tots, oi? Vinga, va, només hem d’esperar que es fongui la Nutella al bany maria i tots recuperarem l’energia amb un bon esmorzar. Avui només hem de fer un passeig tranquil fins a Castellar de n’Hug, així que és un dia ideal perquè la mainada s’espavili sola amb el mapa. Els monitors marxem primer, i els diem adeu mentre imaginem si sortirà bé o no la jugada. A més, els hem donat una llista amb uns quants reptes per fer durant el camí per assegurar-nos que es cansin una mica. Sortosament, tenim uns nois i noies molt espavilats i responsables que, talment com si fos el grup de WhatsApp de la família, ens van informant amb fotos i vídeos de com els va la jornada. Unes hores més tard, ens reunim tots plegats al poble i, per celebrar l’èxit de la ruta, complementem el dinar amb gastronomia típica de la zona: un parell de croissants gegants! El dia s’ha fet curt, i avui fa menys fred que ahir, així que qui més qui menys aprofita que fa un cel net i assolellat per fer la migdiada fins que arribin les famílies i ens tornin de nou a casa. Aquesta vegada no us podeu queixar, que hem tingut de tot: neu, sol, fred, hivern, tardor i bon menjar! Fins a la pròxima!

RUPIT – ROCALLARGA – TAVERTET – RUPIT

de llum! Per arribar al refugi lliure de les Planelles hem de passar per un corriol estret, pedregós i costerut que deixa 2 o 3 blaus al cul a més d’un. Amb tot, això no ens impedeix pas fer una ullada de tant en tant als colors brillants del bosc, encesos pel crepuscle. I, per fi, just abans que ens deixin a les fosques, arribem a port. A fora les intendents preparen el sopar amb amor i paciència, i nosaltres entrem per fer www.ceolot. cat

El passat 27 de novembre el grup de Grans vam fer una excursió plena de sorpreses. Com sempre, a les 8 del matí ens vam trobar al pavelló firal i pel fred que feia ja es veia que pintava a excursió hivernal. Les famílies ens van portar fins al poble de Rupit, i allà vam començar a caminar de seguida per veure si així entràvem en calor i ens passava una mica el fred. El primer tram va ser per un caminet que anava pujant fins a arribar a una granja on ens vam trobar una bona sorpresa: un paisatge tot blanc de la gebrada! I és que era una gebrada de les bones: tots els arbres i plantes eren ben blancs, gairebé semblava que hagués nevat. Gaudint d’aquell espectacle i aprofitant per fer algunes fotos per immortalitzar aquella meravella, en un tres i no res vàrem ser a dalt la Rocallarga. Allà dalt tot seguia blanc de la gebrada i, a més l’horitzó, era ben blanc, també, de la boira, així que malauradament no vàrem poder veure les vistes des de la Rocallarga. Tot i així, no ens podíem queixar del paisatge emblanquinat. Del que sí que ens podíem queixar era del fred que feia... Vàrem esmorzar ben ràpid intentant que no se’ns glacessin les mans i de seguida vàrem emprendre la marxa per baixar cap a Tavertet. Entre camps enfangats, boscos i vaques hi vam arribar. Per sort, allà ja no feia tant 33


secció

MAINADA

de fred i la boira havia marxat, així que vam poder gaudir de les vistes dels cingles i del pantà. Vam dinar al mirador de Tavertet i just a mig dinar van començar a caure algunes gotes Ai, que perillava la tornada... En acabar de dinar vam fer una foto de grup i, apa, som-hi abans no ens enganxés la tempesta. El camí de tornada passava per una pista a prop dels cingles, així que vam tenir molt bones vistes: cingles, aus rapinyaires i els Pirineus nevats. Al final ens vam escapar de la pluja, però ens va nevar una mica mentre sortia el sol, un bonic final. En una sola excursió no podíem pas haver vist més fenòmens meteorològics. Fins a la pròxima, a veure què ens trobarem!

JOVES! 16 d'octubre

QUERALBS - COMA DE VACA NÚRIA - QUERALBS Primera excursió de la temporada, i on la farem? Efectivament, cap al Ripollès, abans que arribi el fred i no ens deixi visitar aquesta magnífica comarca. Així doncs, ens trobem ben d’hora al pavelló firal i enfilem amb els cotxes fins a Queralbs.

34

Que sigui la primera excursió no vol dir que hi hagi pietat, per això ens proposem no esmorzar fins que no hàgim acabat la pujada de Queralbs a Coma de Vaca. Un repte feixuc però assolible, i que bo que és el menjar quan te’l mereixes...! Després d’esmorzar, ens disposem a fer el camí dels Enginyers, un camí molt antic que passa per alguns trossos on mai se’ns acudiria fer un camí, ara! Tot i així, les vistes el converteixen en un espectacle. Tant espectacle que ens entretenim i quan ens


secció

MAINADA

acostem a Núria veiem que anem justos de temps. I com que rectificar és de savis, decidim fer una drecera per arribar “més o menys” a l’hora acordada a Queralbs, on els pares feien temps.

6 i 7 de novembre

RUTA SERRA CAVALLERA Feia dies que anunciaven un canvi en el temps quan va arribar el dissabte de marxar de ruta. I ben bé que el vam notar! El dia 6, al matí, quan les famílies ens van deixar a coll de Jou, ens va entrar el típic aire fred de les muntanyes de la zona. Però per sort teníem una molt bona manera d’entrar en calor, i és que el primer cim del dia era el Taga, el qual s’elevava 400 metres més amunt

www.ceolot. cat

35


secció

MAINADA

nostre. Així que, motxilles a l’esquena i camina que caminaràs, en un tres i no res ens vam plantar al Taga, on vam fer un bon mos. Amb la panxa ben plena, energies carregades i el sol ja més alt oferint-nos la seva escalfor, seguim la carena de la serra fins a plantar-nos dalt del puig Estela. Allà vam trobar alguns excursionistes més i, després de comentar una mica el bon dia que teníem, vam començar a baixar avall direcció al Collet Verd, on vam dinar gaudint d’un paisatge únic de tardor i una llum ja declinant del sol. I després de pair una bona estona, vam acabar d’arribar al refugi amb les últimes llums del dia. Allí ens vam organitzar per anar a buscar llenya i encendre un bon foc que ens mantindria calents un cop el fred s’anés apoderant del dia. I entre jocs i focs, va fer-se completament fosc, així que vam decidir anar cap a dins del refugi a preparar el sopar: tota una odissea! Ens vam organitzar en grupets de 3 o 4 per cuinar un bon cuscús al fogonet. Paral·lelament, alguns monitors ajudaven uns altres joves a fer xoricets a la brasa. Al final, tot i que amb algun xoricet arrebossat, vam acabar gaudint d’un boníssim i nutritiu sopar!

Cansats com estàvem i amb l’escalfor del foc a terra, vam mantenir les últimes però ben interessants converses del dia, fins que la son es va apoderar de tots nosaltres... (o almenys per una estona), ja que a mesura que anava avançant la nit, el fred anava dominant la sala i més d’un/a va patir per dormir les últimes hores de la nit. El bon dia va arribar a través d’un raig de llum travessant la finestra i alguna alegre cançó que animava a sortir del sac i preparar-se per un nou dia de ruta! Ja amb tot recollit i havent fet un bon esmorzar de xocolata, magdalenes, te i cafè, reprenem el camí a tota pastilla! Fins que una pujada infernal ens fa alentir un xic la marxa... Però un cop al cim, un vent potent ens fa caminar a tot drap fins que entrem al bosc, ja un xic més protegits pels arbres. I ben arribat el migdia, ens plantem a la bonica vila de Camprodon on, amb una colla de pizzes ens atipem i gaudim d’aquest gran final del cap de setmana i recordem els moments viscuts amb somriures i rialles.

27 de novembre

SANT FELIU DE PALLEROLS- LA SALUT- EL FAR- SANT FELIU DE PALLEROLS Era un matí molt fred de novembre; érem poquets però ben avinguts. Comencem l’excursió a Sant Feliu de Pallerols amb un objectiu clar: arribar al Far, un dels punts amb les millors vistes de Catalunya! A mesura que ens anem enfilant per arribar al nostre primer destí, la Salut, ens va marxant el fred i la pujada ens passa volant mentre ens posem al dia de tot el que ens ha succeït des de l’últim cop que ens vam veure. Després d’una classe magistral de la panoràmica que es podia veure des de la Salut, continuem l’aventura cap al nostre destí. El dia es comença a tapar i el fred torna. Anem continuant el camí i sense adonar-nos ja gairebé som al Far. Ens aturem un moment per gaudir de les meravelloses vistes que tenim al davant, i alguna foto de postureig també cau! Un cop al Far, quedem meravellats de les vistes i intentem collir flocs de neu. I ho aconseguim de l’única manera possible: fent equip! I som-hi, cap avall s’ha dit! Enmig d’una pluja suau comencem a baixar. La gana començava a apretar i just arribem a Sant Pere Sacosta. Allà ens abriguem bé i dinem uns tàpers (i algun entrepà) boníssims! Un cop acabem, continuem el descens fins a arribar, ben puntuals, a Sant Feliu de Pallerols. I ja ho tenim, una excursió ben rodona!• 36


CO L · L A B O

per Miquel Casademont i Albert Rubirola (text i fotografies)

RA C I Ó

TRAVESSIA INTEGRAL DELS TATRA DEL 5 A L'11 DE SETEMBRE DE 2021 Participants: Miquel Casademont i Albert Rubirola. 5 de setembre à Avió: Barcelona, Frankfurt, Cracòvia (Polònia). Autobús: Cracòvia-Zakopane , Zakopane-Lysa Polana (frontera amb Eslovàquia). Taxi: Lysa Polana-Ždiar (Eslovàquia). 1a ETAPA 6 de setembre à Ždiar, massís Belianske Tatry (Tatra Blanc), Coll de Siroké, Coll de Kopské, Coll de Predné Kopské i refugi de Zelené Pleso (pleso, ‘llac’ en eslovac).

Camí del refugi de Zbojnícka ens trobem amb els famosos portejadors del Tatra que, juntament amb els sensacionals camins empedrats de l'època socialista, són una clara mostra de la disciplina centreeuropea o, si voleu, de l'esperit romàntic que comporta la passió per la muntanya.

Des dels Colls de Siroké i de Kopské (Tatra Blanc) ja es té una visió clara de l’Alt Tatra. A la dreta, el refugi de Zbojníka i, al centre, al capdamunt d'una tartera, el Coll de Prielom (2290).

3a ETAPA 8 de setembre à refugi Zbojnícka, Coll de Prielom (2290),Llac Zamrznuté (2015), Coll de Pols'ský Hrebeñ (2200), pic de Vychodná Vysoká (2429), llac Dlhé (1940), llac de Velické, Sliezsky Dom (1670) (mastodòntic edifici de l'època socialista, ple de turistes), vall de Batizovské, llac de Batizovské (1884), Coll d’Ostrvou (1966), pic Ostrva (1979), refugi Popradské Pleso (1495), al costat del Llac Popradské. Una part dels Tatra Blanc vist des del Llac Vel'ké Biele, que es troba una vegada passat el Coll de Predné Kopské, camí del refugi de Zelené Pleso.

2a ETAPA. 7 de setembre à Zelené Pleso, Coll Svits'oukou (2023), pic Svist'ovka (2037), Skalnaté Pleso (estació d'esquí des d'on es puja amb telefèric a l'observatori del pic Lomnicky (2634), (Alt Tatra), refugi Zamkovskèho (1475), cascada d'Obrovský, riu Studený (1285), vall Vel´kà Studenà (‘gran vall freda’), refugi Zbojnícka (1960).

El refugi de Zelené Pleso, situat sota l'impressionant circ de Zmrzlà, vist des del Coll Svits'oukou (2023). www.ceolot. cat

Des del Coll de Pol'ský Hrebeñ s'observa el Pic Vychodná Vysoká i, a l'esquerra, el diminut Coll de Prialom que es baixa bé gràcies a les cadenes i ferros que hi ha instal·lats. 37


sC I Ó t A n R e O m B " a o A l s F L n " · e C ELalOs LP 5a ETAPA 10 de setembre à Refugi Przedni Staw Polski (1670), vall de Pieciu Stawów Polskich amb els seus famosos quatre llacs: Przedni Staw Polski (1668), Wielki Staw Polski (1664), Czarny Staw Polski (1722), Zadni Staw Polski (1890), Coll de Zawrat (2247), pic Swinica (2301), mont Kasprowy (1987), ja al Tatra de l'oest, on hi ha el funicular que ens baixarà a Kusnice (1025) i d'aquí a Zakopane.

El refugi de Popradské Pleso, un autèntic hotel, a l'entrada de l'espectacular vall de Mengusovská, vist des del Coll d’Ostrvou.

4a ETAPA 9 de setembre à Refugi de Popradské Pleso (1495), vall de Mengusovská, llacs de Zabie (1921), secció de murs rocosos equipats amb ferros que ens donen pas a la petita vall on hi ha el refugi Rysy (2250), Coll de Váha (2340), pic Rysy Eslovac (2503) i pic Rysy Polac (2499) i, ja a Polònia, llac Morskie Oko (1395), Pas Swistova (1850) i refugi Przedni Staw Polski (1670).

El Rysy polac fotografiat des del Rysy eslovac. En aquesta etapa i la següent (a Polònia) hi havia moltíssima gent.

L'inici de la vall Pieciu Stawów Polskich, fotografiada des del refugi Przedni Staw Polski, amb els dos primers llacs.

La catòlica Polònia. Missa al costat del Llac Wielki Staw Polski.

A punt d'arribar a dalt del Pic Swinica, un cim farcit de cadenes, gairebé una via ferrada.

Des del Rysy polac es baixa (gràcies a les cadenes) en direcció als dos llacs de la fotografia, el Czarny Staw pod Rysami i el Morskie Oko. A l'esquerra de la fotografia s'observa un camí en forma de Z que ens portarà fins al refugi Przedni Staw Polski. 38

Dalt del pic Swinica, des d'on s'observen tres dels quatre llacs de la vall de Pieciu Stawów Polskich, una autèntica meravella, com, de fet, tot el Tatra.


CO L · L A B O per Ramon Regí

RA C I Ó

DEL CANIGÓ AL DELTA DE L'EBRE AMB BTT Del Canigó (Conflent-Vallespir) a Riumar de Deltebre (Baix Ebre), el país travessat a cop de pedal, un total de 526 quilòmetres i mig, 46,97 hores i una velocitat mitjana de 14 quilòmetres per hora. Aviat és dit, però, si pareu atenció, no és tan fàcil d'aconseguir-ho. Els BTTros Ferotges ho han fet amb bicicletes elèctriques i en sis etapes. Cinc d’ells les han recorregut totes. Es tracta de Quim Solé, Llorenç Palomé, Vicenç Corcoy, Ramon Regí i Jeroni Pujol. A cada etapa ha anat variant el nombre de participants, entre uns 10 i uns 20. Per cert, han cremat un total de 12.400 quilocalories per cap. Els BTTros és un grup impulsat inicialment per en Regí i dues persones més del Centre Excursionista Olot, del qual no formen part fa 9 anys, en què s'han anat afegint companys aficionats a la BTT i del Club Ciclista Bas. No arriben a la cinquantena i, com diuen ells mateixos, la bici amb motor elèctric marca la mitjana d'edat del grup. Ep! Alerta, però. Qui llegeixi aquest reportatge pot tenir la temptació (sobretot si no és aficionat a aquest esport) de pensar que el fet de pedalar a sobre d'un estri amb alimentació elèctrica li resta mèrit. I erra. Res més lluny de la realitat. Ho remarca en Quim Solé, que aclareix que la bici elèctrica no és com un ciclomotor, sinó que el motor és només un suport per pedalar als trams més costeruts. És a dir, que de pedalar, s'ha de pedalar sempre. I, abans de la descripció de les etapes, en Solé fa una consideració prèvia. Detalla que al llarg de tota la travessa intenten evitar al màxim l'asfalt, és a dir, fan la ruta més BBTra i, ja en un àmbit més romàtic, afirma que això els dona una visió del territori molt diferent que la que hi ha quan es viatja per carretera. «Tens la visió, per exemple, de l'entrada en algun poble, completament diferent de l'habitual», afirma. I en Joan Clavaguera hi afegeix: «També coneixes pobles que ni sabies que existien». A més, en Solé informa que l'objectiu de la travessa no és competitiu, sinó fer i gaudir del

www.ceolot. cat

trajecte i, sobretot, arribar on toca. «Tirem fort fins on duren les forces», conclou. I una altra consideració prèvia d’en Regí: «Aquesta ruta és inèdita i tota ha estat cuinada als fogons dels BTTros amb l’ajuda dels mapes de l’Alpina i de Catalunya Topo». Totes les etapes finalitzen al lloc on es queden a dormir, i els àpats de dinar es duen a terme més o menys a la meitat de cadascuna. L’ordre de les etapes no coincideix amb l’ordre que es van fer. 1a ETAPA. CANIGÓ-OLOT 103,7 km, altitud màxima de 2.293 metres i un desnivell positiu de 2.845 metres. Velocitat mitjana de 13,9 quilòmetres per hora i 12,22 hores de trajecte. 10 d'agost de 2021  Dos quarts de nou del matí. La primera etapa comença amb un entrebanc important. En Llorenç Palomé encara treu foc pels queixals explicant el temps que van perdre deixant l'autobús al poble de Castell i no a l'últim aparcament abans del Canigó. Els del poble els van espantar dient que la pista no estava en bones condicions, fins i tot amb algun arbre travessat. Res. La pista era ben neta. Això, a la pràctica, els comporta fer quatre quilòmetres més amb un desnivell addicional de 220 positius i, per tant, allargar el temps total del trajecte i que la càrrega

39


sC I Ó t A n R e O m B " a o A l s F L n " · e C ELalOs LP www.ceolot.cat/btt

de les bateries justegi. L'arribada al refugi de Marialles, on tenen l'esmorzar encarregat i, per tant, a punt de solfa, calma els ànims i ajuda a recuperar el bon humor. El grup enfila per una pista i després per un senderó cap a Pla Guillem. Ara, sí, les espectaculars vistes sobre el Canigó refan els ànims, si és que algú no els havia refet encara a Marialles. La pujada s'acaba a l'inquietant llogaret de Roques blanques, on neixen els rius nord-catalans Tec i la Tet, i albirant de prop el Costabona. Situats a 2.249 metres d'altitud i amb unes contínues vistes de pel·lícula, inicien una llarga baixada fins a Prats de Molló. La pista, en aquest cas, no està en gaire bon estat de conservació. Des d'aquest poble de l'Alt Vallespir, el grup enfila cap a coll d'Ares pel popular camí dels Carboners, transitable, tot i la brossa vegetal que hi ha. I avall que fa baixada. Des de l'antic pas fronterer, ja flairen el dinar que tenen reservat a Can Pastoret, on a part de refer forces, recarreguen les bateries de les bicicletes. Amb els ciclistes i les màquines a punt, el camí es reprèn fins a Font Rubí, Camprodon i el Capsacosta, per baixar pel coll de la Borcadura i el Joncars, fins a les planes de Bianya i Olot. Sempre, per pistes interiors, excepte el tram de Camprodon, que són paral·leles a la carretera, i les trialeres del vessant sud del Capsacosta, que obliguen els participants a posar els peus a terra per no caure més d'un cop. L'arribada a la capital garrotxina es registra a 7 minuts per les 9 del vespre. Si no hagués estat per la mala jugada de Castell... 2a ETAPA (PRIMERA PART). OLOT-SANTA MARIA D'OLÓ 84,1 km, altitud màxima de 1.052 metres i un desnivell positiu de 1.603 metres. Velocitat mitjana de 8,9 quilòmetres per hora i 11 hores de trajecte.

1 de juliol de 2020  A les 8 i cinc minuts del matí, el grup inicia la primera part de la travessa fins a Montserrat. Les primeres pedalades són agraïdes, per la fresca de les primeres hores del matí, i perquè, enfilen la Ruta del Carrilet des de les fonts de Sant Roc i fins a la Vall d'en Bas. El deixen per dirigir-se fins als Hostalets, on hi ha la pista que mena cap a Falgars. En contrast amb el primer tram, aquesta pista té pujades molt fortes i està en mal estat de conservació. Un cop a Falgars, el grup es dirigeix cap a Cantonigròs per l'antic camí Ral Olot-Vic que, tot i que ha estat recuperat, 40

hi ha molta pedra i molts trams degradats. Arribats a aquest poble del Collsacabra, les coses canvien: el GR151 que els mena fins a Santa Maria de Corcó és seguint pistes i senders en bon estat. A la riera de la Gorga i fins al salt del Cabrit i can Patel, hi ha el tram més tècnic de la ruta, però també el que ofereix unes vistes magnífiques sobre un entorn natural privilegiat, sobretot d’uns salts d’aigua espectaculars, que els fan aturar diverses vegades per contemplar-lo i immortalitzar-lo amb fotografies. Després, una altra vegada el camí Ral i, ara sí, sempre per pistes d'una qualitat acceptable, els du fins a Roda de Ter, Senfores i Santa Eulàlia de Riuprimer, on els espera un bon àpat a Can Ton. En Ramon Regí recorda que, a part de l'àpat i com fan en cadascuna de les sortides, s'alimenten ells i les bicicletes, és a dir, que aprofiten per endollar les bateries. «Algú va tenir la sorpresa que quan va anar a buscar la bateria estava desendollada, algú es va entrebancar amb el cable... Sort de les ànimes caritatives dels companys!», diu amb ironia. Amb les forces recuperades, arriben a l'Estany, on enfilen el GR-177 a través de pistes també en bon estat. El GR-177


CO L · L A B O

els endinsa per un paisatge de boscos de pins impressionants. És l'altre punt d'interès paisatgístic de la ruta i, per tant, el que obliga a fer parades per fer fotografies. Els ciclistes deixen el GR a l'enllaç amb Santa Maria d'Oló. En aquest punt, un dels membres del grup té avaria al sistema d'alimentació elèctric de la bicicleta, que no es pot reparar sobre el terreny. La sort és que està fort i, tot i que li toca pedalar de valent «És el més jove, ja podia pedalar», diu en Jeroni», arriba sense problemes a Santa Maria d'Oló. Ell mateix explica que en aquesta segona etapa l'equip de BTTros va creixent. De fet, la mitjana de participants ronda la vintena, tot i que hi ha etapes que no passen dels deu. A Santa Maria d'Oló, el grup sopa i dorm en un hostal on coincideixen tots i són molt ben atesos. 2a ETAPA (SEGONA SANTA MARIA D'OLÓ MONTSERRAT 51 km. Altitud màxima de 656 metres i un desnivell positiu de 764 metres. Velocitat mitjana de 15 quilòmetres per hora i 4 hores de trajecte. 2 de juliol de 2020  Quan falten 4 minuts per dos quarts de nou i després d'agafar forces amb un esmorzar excel·lent, inicia el segon dia de ruta cap a Montserrat. El membre de l'expedició que el dia anterior va tenir l'avaria no la pot arreglar, però decideix continuar. En Jeroni hi insisteix: «És jove i pot pedalar». I Déu-hi-do! El BTTros jove aguanta fins a Castellgalí, on puja ell i bicicleta al cotxe de suport. Sense cap mena de dubte, a part de la potència pròpia de la joventut, hi ajuda l'orografia per la qual discorre l'etapa i el força bon estat de les pistes, tot i que, fins a les envistes de Calders, el primer pel GR-177. Després, per pistes, els ciclistes arriben primer a Artés i després a Navarcles. La travessa d'aquest últim municipi la fan per un camí molt sinuós i estret que passa a través d'una zona d'horts. «Són molt curiosos, totalment parcel·lats i amb recs...», diu en Regí. En Clavaguera recorda que algú, segurament algun dels propietaris d'aquests horts, els escridassa, cosa que PART).

www.ceolot. cat

RA C I Ó

obre un petit debat al grup sobre el dret de pas per segons quines propietats privades. «El track ens hi porta», tanca el tema en Regí. La ruta mena cap a Sant Benet del Bages, de Fruitós del Bages. Decideixen desviar-se un xic de la ruta que marca el track, però paga la pena. L'antiga abadia benedictina, que està declarada bé cultural d'interès nacional, captiva els integrants del grup. Després de la parada cultural, refan el camí ara resseguint el curs del riu Llobregat per un seguit de pistes una mica irregular i no el deixem fins a arribar a prop de Castellgalí. Arribats a Sant Vicenç de Castellet, s'ha de travessar l'eix del Cardener, que uneix Manresa amb Barcelona. És una autovia i, com que no hi ha cap punt que faciliti la maniobra, decideixen passar a l'altre costat «oficiosament», és a dir, pel dret. En Regí i en Palomé obren un petit debat sobre el grau de perillositat de la maniobra. Al final, travessen amb totes les precaucions que exigeix la maniobra i segueixen la ruta. Un obstacle més superat. Ja a l'altre costat, en Palomé aprofita per agrair a en Regí amb un punt d'ironia els arbres pels quals li ha demanat la identitat i la qualitat de la fusta al llarg de totes les etapes. «M'ha fet comprar arbres», bromeja. Fan broma també amb en Quim Solé. «És el recollidor de tot», diu en Jeroni. El mateix Soler aclareix: «I això té el seu risc, alguna vegada m'ha anat de poc no veure un roc i caure». I, després d'una bona estona de pedalar, el grup arriba al Resta??. És el primer estiu postpandèmia, i l'arribada al complex del monestir és impressionant. «Va costar trobar una persona perquè ens fes la foto. El cambril de la Moreneta, el vam poder visitar sols, no hi havia ningú», diu en Pujol. «Vam poder encendre els ciris que vam voler», hi afegeix en Palomé. 3a ETAPA. MONTSERRAT-VALLMOLL 103,6 km, altitud màxima de 926 metres i un desnivell positiu de 1.690 metres. Velocitat mitjana de 14,4 quilòmetres per hora i 10,46 hores de trajecte. 13 d'octubre de 2020  De totes les etapes, és la que el grup surt més tard, i és que, aprofitant que en aquesta ruta hi participa en Joan Montero, abans de sortir, aquest els dona detalls de la talla romànica. Per cert, en Regí recorda que les claus d'un dels cotxes de suport queda tancada a l'interior i que han de trencar un vidre per entrar-hi. Misteris de l'electrònica! Així i tot, a les 9 i pocs minuts ja estan pedalant. Inicien una etapa molt variada des del punt de vista tècnic, que combina corriols trialers amb d'altres en bon estat i pistes degradades amb altres de paviment immillorable. A tot plegat, s'hi afegeix alguna carretera secundària, el pas per urbanitzacions (ep!, s'acosten a la Catalunya més densament poblada i és difícil escapar del ciment) i superen una riera que en Regí diu que és «prou curiosa». Aquesta curiositat

41


sC I Ó t A n R e O m B " a o A l s F L n " · e C ELalOs LP

elèctric de la BTT. Lamentablement, no hi ha solució. No poden fer la visita guiada al monestir cistercenc que tenen programada per les mesures de prevenció contra la Covid-19. Aprofiten per fer un dinar de tapes al bar Sport, suficient per reposar i agafar les forces que calen per arribar al final d'etapa, on els espera el Fèlix Hotel, bon menjar i bon llit. Aquest últim és un trajecte envoltat d'un paisatge de vinyes i amb alguns trams boscosos. A en Jeroni Pujol li surt la vena tarragonina. «Soc fil del Pla de Santa Maria», afirma. I ho demostra detallant alguns punts del territori com l'ermita de Puigcerver o les refineries de Tarragona per les quals passaran a la propera ruta. I retreu a la resta del grup amb un to còmic: «Fent un quilòmetre en línia recta haguérem arribat a Vallmoll, però n'hem fet cinc». «Som una mica puntillosos», diu en Solé.

que desperta són el munt de ponts de futa i estrets que hi ha a la zona i que han de buscar per passar a l'altra banda. En Solé torna a recordar que, tot i el pas per carreteres secundàries i urbanitzacions, sempre intenten trepitjar el mínim possible l'asfalt i el paisatge urbanitzat. Els ciclistes van fent petites parades per fer fotos, fer un petit mos o visitar algun lloc d'interès. En Regí explica que, de Montserrat en direcció sud, no hi ha gaires bones vistes. En Solé hi coincideix, però detalla que el terreny és més planer i ofereix unes bones vistes de la muntanya de Montserrat i un impagable capvespre a les envistes de Valls. Després de 79 quilòmetres, el grup arriba al monestir de Santes Creus. Una mica abans, a un dels participants se li para el motor

42

5e ETAPA. VALLMOLL-BENISSANET 96,8 km, altitud màxima de 787 metres i un desnivell positiu de 1.526 metres. Velocitat mitjana de 14,3 quilòmetres per hora i 6,15 hores de trajecte. 14 d'octubre de 2020  L'etapa s'inicia a tres quarts de nou i els primers quilòmetres són de fàcil pedalar. El terreny és planer i agradable de veure pels petits pobles i els camps de vinyes, oliveres, ametllers, propis d'una terra de vi, oli i fruita seca. El grup segueix una pista encimentada i amb no massa manteniment, que utilitzen els pagesos per anar als seus camps amb la maquinària agrícola. Aquesta escenografia els acompanya fins a arribar a Reus on, tot i que intenten a totes fer bo el seu objectiu d'evitar al màxim el ciment i l'asfalt i, per tant, d'evitar la ciutat, la situació es converteix en un pèl caòtica i dura de superar. Posteriorment, continuen fins a Riudoms i, després, resseguint una riera arriben a Riudecols,


CO L · L A B O

RA C I Ó

6a ETAPA. BENISSANET-RIUMAR 87,1 km, altitud màxima de 73 metres i un desnivell positiu de 520 metres. Velocitat mitjana de 18 quilòmetres per hora i 6,12 hores de trajecte. 15 d'octubre de 2020  Amb més de sis hores de camí al davant, els BTTrus surten de Benissanet poc després d'un quart de nou del matí. L'etapa discorre per un terreny molt planer, amb dues parts molt diferenciades. L'atractiu de la ruta és que els camins, senders i pistes passen totes al costat del riu Ebre, que, per cert, ja han creuat a l'etapa anterior per primera vegada. I els ciclistes ho recorden emocionats. En aquesta última etapa, el tornen a creuar per enllaçar amb el Camino natural del Ebro, que, precisament

sempre per pla. A partir d'aquest punt, enfilen cap al santuari de la Mare de Déu de Puigcerver, tot un símbol de la zona, però han de pedalar per superar una forta pujada i unes pistes en força mal estat de conservació. Al santuari, assoleixen l'altitud màxima del dia. Situats a 787 metres d'altitud i envoltats d'un paisatge planer als seus peus, la vista és impressionant. Baixen pel mateix indret per on han pujat, però per continuar ho han de fer per una pista a mig fer, construïda per a la instal·lació d'aerogeneradors d'energia elèctrica, i es mig perden, bé, el track es perd. Per sort, el grup no es perd i, arribats al GR-174, recuperen la geolocalització. Baixen cap a Porreres, una població molt enclotada i, per tant, la pista hi

a partir de Benissanet, enllaça amb la via verda habilitada sobre una antiga via del tren. En Regí lamenta que aquesta via verda estigui asfaltada i destaca que hi troben molts de túnels amb una il·luminació que qualifica d'escassa. «Això, però, també li dona un cert al·licient», indica. Fins a Miravet, la ruta es pot dir que és una passejada. Donada la rellevància que la vila va tenir a l'edat mitjana i la simbologia del seu castell templer, el grup acorda ferhi una visita. A partir de Miravet, la ruta continua per un corriol que no presenta massa dificultats, tot i que cal anar amb compte de no badar. «La caiguda és directa a l'Ebre», alerta en Regí. I no

mena amb una forta baixada i amb un paviment no del tot bo en tots els trams. Un cop a Porrera les vistes són també molt espectaculars: el poble està envoltat de muntanyes, plenes de vinyes i l'espectacle de colors és impressionant. Toca continuar la ruta i, per tant, sortir del clot. La pista puja entre muntanyes i entre el paisatge de vinyes descrit, cosa que fa més agradable la forta pujada. Després toca baixar una altra vegada; ara, però, a través d'un sender trialer. Cal parar molta atenció per no caure. Un últim tram de pista els mena fins a Falset. Dinen al restaurant Kabbalha, bona cuina índia i bon servei. Amb la panxa plena, el grup reprèn el camí per una pista que es converteix en sender de bon fer amb faixada. Travessen Mora la Nova i Mora d'Ebre fins a Benissanet. Bon final d'etapa a la casa de turisme rural Mas Tinet, menjar casolà i bon tracte. www.ceolot. cat

43


sC I Ó t A n R e O m B " a o A l s F L n " · e C ELalOs LP Etapa 3 és broma, tal com recorda en Palomés, en Jeroni quasi cau quan travessa una esllavissada que ha malmès el camí. Un cop arribats al pas de Barrufemes, els ciclistes es tornen vianants que han de caminar amb la bicicleta a coll per un corriol impracticable sobre les dues rodes. Passat aquest mal tràngol, el grup arriba per pista a Xerta, Aldover i Roquetes, on tornen a creuar l'Ebre i agafen el GR-99 fins a Amposta, on un cop més travessen el riu pel pont que les càmeres del Temps de TV3 han fet famós. «Ens feia tanta il·lusió que ens vam fer una foto sobre el pont», recorda en Palomé. Els crida l'atenció que a un costat i altre del riu hi ha canals que duen més aigua que la majoria de rius de la Península. A partir d'aquest punt, els BTTros entren en terreny d'arrossar, un conreu que no els abandonarà fins a Deltebre. Arriben al far de Buda, anomenat del Garxal als mapes, i en un tres i no res ja són al restaurant les Dunes (un nom totalment apropiat al territori que l'emmarca) de Riumar. Un establiment del tot recomanable pel menjar i pel servei que contribueix a posar el millor punt final possible a la travessa dels BTTros.•

Etapa 4

MAPES I DESNIVELLS

44

Etapa 1

Etapa 5

Etapa 2

Etapa 6


secció

M U N TA N Y

per Kim Agustí

A

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE DE LA POBLA DE CLARAMUNT A SANTA MARGARIDA DE MONTBUI A la memòria de la Maria Bonfill Gamel.

Castell de Claramunt.

La visita ha estat llarga i profitosa, però fins a un quart i mig de 12 no sortim del castell. En marxem per un camí molt bonic i enfilem la serra de la Guàrdia, orientada de llevant a ponent i ombrejada, fins a cert punt, per una pineda. Passem pel coll de les Socarrades i ens enfilem al Pujol de la Guàrdia (487 m), un altre gran mirador de la Conca d’Òdena; hi fem la que serà la fotografia de grup. Després d’una breu aturada baixem per unes llargues escales i tornem cap a ponent.

Castell de Claramunt. Foto Montserrat Musella.

El dissabte 25 de setembre, al tercer intent i gairebé un any després de l’anterior etapa, tornem al llarg camí cap a les Terres de l’Ebre. Som 41 de colla, una xifra que reflecteix les ganes de retrobar-nos un cop superades les onades més crítiques de la pandèmia, i ens guia, una vegada més, en Ramon Feixas. A tres quarts de 9 del matí el cel és ennuvolat, però gaudirem d’un dia esplèndid, fins i tot massa calorós per l’època. Sortim de l’estació de la Pobla de Claramunt, que veu passar el tren d’Igualada des del 1893, baixem a travessar el riu Anoia, un modest rierol després d’un estiu molt eixut en bona part del nostre país, i anem al petit nucli urbà (246 m). Tot seguit ens enfilem al dominant castell de Claramunt (453 m); hi tenim concertada una visita guiada a les 10 del matí. Esmorzem als peus de les muralles, per fer temps; en realitat, fa un any i mig que esperem aquesta visita, ara no ens vindrà de mitja hora. El castell de Claramunt, documentat a finals de segle X, fou una fortificació fronterera del comtat de Barcelona. En destaquen la torre de l’homenatge i la sala gòtica, al recinte sobirà; i les dues esglésies, la de Santa Maria, de tres naus d’estil romànic, i la de Santa Margarida, gòtica, al recinte jussà. El seu emplaçament és molt estratègic i dominant; des de les seves torres podem contemplar la serra de la Guàrdia, que trepitjarem d’aquí a una estona, la conca d’Òdena, amb la ciutat d’Igualada, i les puntes més enlairades de Montserrat. www.ceolot. cat

Camí del Pujol. 45


secció

M U N TA N Y

A

El Pujol de la Guàrdia.

El sol escalfa de valent i ho comencem a patir. Alternem trams de camí carener amb altres d’una carretera que voreja els camps de conreu; no hi manquen els senyals de petit i gran recorregut, però és evident que el trànsit de vehicles de dues rodes hi és més que habitual. Passem per un dipòsit i seguim cap al coll de la Llentia, que rep aquest nom pels dipòsits de nummulits que s’hi troben; un lloc certament interessant. A tres quarts de 2 arribem al panoràmic santuari de Santa Maria de Collbàs (463 m). Documentat al segle XIII, l’edifici actual és de finals del XVIII. S’hi pot accedir amb automòbil des del poble de Carme, el cap del municipi, i l’entorn no és massa cuidat. Alguns companys hi esperaran el vehicle de suport. El gruix de la colla seguim pel GR cap al nucli antic de Santa Margarida de Montbui (400 m). Hi trobem una placeta amb bancs, alguns arbres, una font i una capelleta dedicada a sant Roc. A un quart de 3 de la tarda donem per acabada l’etapa d’avui, que la calor ha fet prou feixuga, i decidim dinar sense reprendre la caminada. La Maria i la Pilar ens han portat menjar i begudes, però abans de fer net hem d’anar a recollir, després de fer una volta que déu-n’hi-do, els que esperen a Collbàs. La sobretaula serà llarga. Acordem deixar la Tossa de Montbui i l’XXI etapa, molt afectada per l’incendi del passat 24 de juliol, per a més endavant; i fer una sortida de 2 dies el mes de desembre, que ens hauria de portar fins a Rojals. Així podríem dedicar, tot seguit, un cap de setmana a les muntanyes de Prades i un altre a la serra de Montsant, donant una bona empenta a la travessia... si res més no ho impedeix. Són els temps que ens ha tocat viure i podem donar gràcies de seguir endavant. Abans de marxar caminem cap a l’església parroquial de Santa Margarida de Montbui, edifici d’estil barroc del segle XVII, la font de la mare de Déu de Gràcia i el club d’esports. L’autocar ens hi recollirà després de complir el reglamentari descans.

Santa Maria de Collbàs.

Santa Margarida de Montbui. 46


secció

M U N TA N Y

per Kim Agustí

A

DE PONTILS A BARBERÀ DE LA CONCA Pontils (551 m) és el cap d’un petit municipi de la Conca de Barberà, situat a la vora del riu Gaià. El dissabte 11 de desembre hi regna el silenci, fins que arribem nosaltres. Som 22 de colla, ens guia un track d’en Ramon Feixas, en mans d’en Jesús Güell, i llueix un sol esplèndid. A 2/4 d’10 del matí sortim del poble pel carrer Major i agafem un bonic camí, que ens condueix a la vora del torrent de Biure. Més enllà anem a tocar la carretera d’aquest poble i esmorzem, que ja és hora.

verd, força pelada. Deixem el camí de coll de Valls i baixem al coll de Maldà; hi bufa el vent i cerquem un bon recer per dinar. Després de l’àpat seguim per la carena, partionera entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà, fins al Cogulló (881 m), un altre gran mirador. Continuem cap al tossal de les Comes i la muntanya de Conill i baixem a travessar la carretera de Sarral. Hem arribat a la plana i comencem a vorejar camps de secà i alguna vinya. Anem a trobar la carretera, passem a la vora del cementiri i entrem a Barberà de la Conca (475 m) amb les darreres llums del dia. Passegem pels seus bonics carrers, ben il·luminats, fem una darrera fotografia de grup a les escales del Castell, que va pertànyer a l’Orde del Temple, remullem la gola i baixem al Celler Cooperatiu; ens hi espera el nostre autocar, farem nit a Montblanc. En Josep Espunya ha organitzat l’estada fins al darrer detall.

Pontils.

Aviat tornem al nostre itinerari. Anem a cercar un camí que s’enfila mandrosament, sovint per un caire i als peus d’una línia d’alta tensió. Més enllà tombem per un paratge més abrupte cap a la nostra primera fita, el dominant cim del castell de Montclar; hi arribem poc abans de les 12 del migdia. El castell, amb una torre rodona i la capella dedicada a Sant Miquel, ocupa un dels dos cims del Montclar (948 m). Hom hi gaudeix d’un panorama esplèndid, que abasta des dels cims nevats del Berguedà i l’Alt Urgell fins a Montserrat i la Costa Daurada. Un cop feta la fotografia de grup, baixem a un collet proper i agafem una pista que ens condueix al coll de Puig de Gaig. Travessem la carretera de Vallespinosa i seguim per la serra de Coma-

Castell de Montclar. www.ceolot. cat

El Cogulló.

DE BARBERÀ DE LA CONCA A MONTBLANC I ROJALS El poble de Barberà de la Conca, documentat a mitjan segle XI i bastit en un turó molt dominant, ofereix amb llum de dia un bonic aspecte. No tenim temps per dedicar-li la visita que mereix i poc abans de 3/4 de 10 del matí sortim del Celler Cooperatiu. Baixem per una carretera a travessar una rasa i seguim cap a la plana. Voregem en tot moment vinyes i camps de conreu i encarem les muntanyes de Prades. Passem a la vora d’una barraca de pedra i ens acostem a Montblanc. Aviat ens adonem de que som en una conca natural molt atractiva, però també en un corredor de comunicacions molt estratègic. Travessem dues línies d’alta i mitja tensió, una autopista, una autovia i dues línies de ferrocarril. També la modesta rasa del Pinetell, pràcticament eixuta, poc després de deixar el camí de Prenafeta. Passem a la vora del cementiri i travessem el riu Francolí pel pont Vell de Montblanc, construcció de quatre arcs del segle XII; el darrer aiguat en va malmetre completament les baranes. Tot seguit anem a l’Oficina de Turisme (340 m); tenim concertada una visita guiada a la capital de la Conca de Barberà, que serà molt interessat. 47


secció

M U N TA N Y

A

Castell de Barberà.

Rojals.

El recinte emmurallat de la vila ducal de Montblanc, de mitjan segle XIV, guarda un conjunt monumental de gran valor. Visitem l’Hospital de Santa Magdalena, les esglésies de Santa Maria i de Sant Miquel, la plaça Major i les pròpies muralles. Un cop completada la visita, ens espera un bon dinar. A 1/4 de 4 de la tarda tornem al nostre itinerari. Sortim de Montblanc per la seva part moderna, passem a la vora del mas Foraster i anem a l’ermita de Sant Josep, centre d’una àrea de lleure. Més enllà comencem a pujar per un bon camí, però aviat perdem els metres guanyats per anar al molí de la Vall. Continuem per una estreta carretera, que ressegueix el fons de la pregona clotada. Passem per l’Estret i seguim cap el mas del Ponet. Més endavant tornem a un bon camí de ferradura, que s’enfila sàviament. Travessem el barranc de la Vall (560 m) i pugem més decididament, en llargues giragonses. Agraïm trobar la cabalosa font del Grèvol, a mitja pujada. Més amunt raja una altra font. El cel es torna vermell amb les darreres llums del dia, però aviat comencem a veure l’església de Rojals. Arribem al poble a les 6 de la tarda, sense haver d’encendre els frontals. El poble de Rojals (979 m) forma part del municipi de Montblanc i serà la porta d’entrada a les muntanyes de Prades. Ens hi esperen, pacientment, en Joan i el nostre autocar. Esperem poder tornar-hi ben aviat.•

48

Montblanc.


secció

M U N TA N Y

A

Barberà de la Conca.

Horaris de la travessia De l’estació de la Pobla de Claramunt al castell de Claramunt

34 min.

Del castell al Pujol de la Guàrdia

34 min.

Del cim a Santa Maria de Collbàs

1 h 28 min

Del santuari a Santa Margarida de Montbui (club d’esports)

36 min.

De Pontils al castell de Montclar

2 h 07 min.

Del castell al Cogulló

2 h 13 min.

Del Cogulló a Barberà de la Conca

2 h 12 min.

De Barberà a Montblanc

1 h 47 min.

De Montblanc a Rojals

2 h 45 min.

www.ceolot. cat

49


La "Flo" estiu... a f o n e u q

per Pep Badosa

Ostres, no trobeu que està un xic denerit per aguantar gaires garrotades aquests dies? No voldria pas estar en la seva pell... Vull dir, en la seva escorça.

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi ben concentrada davant del radiador, que fa un fred!

50

BON NADAL TIU!!! Ups,

vull dir...TIÓ! Caram, ja cal que t'afanyis a engreixar-te!




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.