secció
MAINADA
tre motxilles i el sol de primavera que tant ens va acompanyar durant tota la ruta. Aquell matí frenètic tindria premi ben aviat. La pista del GR-211 desembocava en una variant que anava a petar a la costa ja encrespada de la Serra, a principi d’aquesta, on les vistes ja eren d’un nivell molt superior. Els primers balcons sortint de la pineda ens oferien Sa Dragonera preciosa, al mig del blau del mar ondulat. Un privilegi de vista que ens acompanyaria fins a la parada per dinar al Mirador de la Trapa. Un espectacle pels ulls. Aquell primer tram ja ens oferia uns altiplans on s’intercalaven turons sorrencs amb el blau del cel, del mar i de l’aire pur. Després de 2 o 3 miradors més, reférem la pista del GR fins anar a petar a la carretera Ma-10 provinent d’Andratx. Allà passaven intendents i furgoneta de l’Ajuntament ben enriolats. Què faltava? Doncs res, buscar lloc per dormir. Mirant un xic més el mapa, un caminet a mà dreta ens oferia un planer aparcament a prop d’una finca/refugi on començava un fort sender de pujada. Allà era el lloc perfecte. Iniciàvem el ritual rutinari d’aquells dies: el campament i la vetllada. Mentre esperàvem que es fes de nit i que es fes el sopar, jugàvem, cantàvem, descansàvem i ens explicàvem batalletes del dia i de la vida. En
marxar la llum, paràvem les tendes i preparàvem coberts per sopar els magnífics plats que els intendents ens cuinaven. Primer sopar: Cous-cous amb verduretes! “No està mal”! 14 D’ABRIL SES FONTANELLES - ESTELLENCS - BANYALBUFAR - SON SANUTGES (21 KM - 700+) El diumenge va començar com la majoria de dies, amb un bon esmorzar a base de sucs, pa amb tomàquet i pernil dolç, o pa amb Nutella. Cada un de nosaltres i també per grups de 2/3 carregàvem
www.ceolot. cat
el pa, el fuet o el formatge, i també fruits secs, fruita i brioxeria per tal d’aguantar tota una jornada de ruta. D’aquesta manera, després de plegar les tendes i refer forces, sortíem endavant a la conquesta d’una nova etapa. Vam començar a pujar de seguida pel sender de Ses Fontanelles fins a coronar un d’aquells turons. No vam parar fins arribar al lloc on esmorzaríem, un coll a sota el pic més alt, el Galatzó. Entre crestes de pedra i preciosos caminets de pastors, vam anar baixant fins albirar Estellencs, i entrar al poble triomfalment ja ben entrat el migdia. La gana i el sol collaven quan ens vam allunyar una mica del poble i vam parar dinar. Hem de dir que els ànims estaven ben frescos, i els nens i nenes ja començaven a agafar la dinàmica del caminar i de l’aire lliure les 24 hores del dia. Per tant, a la tarda podíem fer sense problemes un tram més per acostar-nos a Esporles. Sabíem que potser no arribaríem tan lluny, així que vam pactar amb els intendents un punt entremig per l’interior de Banyalbufar en un tros de pista que tenia bona pinta. Per als nens i monitors no va suposar més esforç que entrar a la pista i camí planer, anar avançant fins un encreuament de camins que ja ens apropava prou al lloc desitjat. Aquest tipus de pistes a Mallorca són totes molt semblants: connecten finques privades més o menys sumptuoses, moltes propietat de famílies alemanyes,
25