SOLIDARIS

La Clara impartint formació d'informàtica i programació bàsica a aquests joves del Senegal l'any 2019. Foto: Clara Gregori.

El passat mes de desembre l’agramuntina Clara Gregori Pla viatjava per segon cop a la ciutat de Mbour, al Senegal, per donar continuïtat a la seva col·laboració en un projecte de voluntariat de la fundació Por una sonrisa en Àfrica. “La meva vinculació a aquest projecte comença el 2019 quan em sorgeix la idea de fer un voluntariat relacionat amb la tecnologia. Va ser així com em vaig posar en contacte amb diferents ONG i vaig descobrir la fundació Por una sonrisa en Àfrica, que actua a la zona de la sabana, al Senegal, des de fa 19 anys amb l’objectiu d’oferir serveis bàsics com la sanitat i l’educació a les famílies i, especialment als nens i nenes, que viuen en poblats amb pocs recursos per tal d’oferir-los un futur millor”, explica.

La implicació de la Clara, que és física de formació i doctora en fotònica, consisteix a ajudar a l’ONG a promocionar la informàtica entre els joves de la sabana que es traslladen a Mbour per estudiar i que conviuen en una residència propietat de la fundació.

La Clara ha viatjat al Senegal per participar en aquest voluntariat en dues ocasions: “La primera vegada, el 2019, hi vaig estar tres mesos fent un curs intensiu de programació a nens de secundària i universitaris, als quals els vaig anar fent seguiment online durant el 2020”. Per una altra banda, al desembre va tornar de nou a Mbour per fer-hi una estada d’un mes: “En aquesta segona ocasió, ja sabia on anava i quines eren les necessitats, per això vaig fer una recol·lecta de material informàtic a Agramunt i Guissona. Estic molt contenta de la resposta dels agramuntins i també dels companys de feina, vaig poder emplenar dues maletes de material tecnològic. Fins i tot, hem aconseguit algun apadrinament”, expressa orgullosa.

D’aquesta manera, la seva col·laboració allà ha consistit a fer formacions en informàtica i programació. A més, en la darrera estada, també ha fet un taller d’aplicacions mòbils: “Al final un mòbil és com un petit ordinador, és una eina suficient per donar una base d’ofimàtica i tecnologia".

En l’actualitat, si tens internet pots treballar des de qualsevol lloc del món, de manera que si formem joves en noves tecnologies, aquests podran emprendre negocis tecnològics al seu país o col·laborar amb empreses de qualsevol lloc i continuar la seva vida al Senegal: “Cal tenir en compte que aquests nens i nenes procedeixen de la sabana, on el 90 % de la població no té cap mena d’escolarització i viu del que cultiven”, explica la Clara, que afegeix: “Estem allà per ajudar a formar aquests joves i aconseguir que el dia de demà es guanyin la vida sense abandonar el seu país. Si donem suport a la seva formació a través de l’apadrinament, seran gent formada que faran créixer la seva societat”.

Precisament, l’objectiu de la fundació és oferir a aquests nens i nenes una educació per tal que no sigui necessari que marxin del seu poblat o país i, alhora, tinguin possibilitat d’un futur millor.

Clara Gregori Pla, voluntariat al Senegal

“L’educació i els coneixements t’ajuden a raonar, a prendre decisions i a millorar el teu entorn. A aquests nens i nenes els falta educació. Malauradament en els col·legis públics, hi ha una mitjana de vuitanta alumnes per classe, i, per altra banda, hi ha famílies que necessiten que els nens i nenes treballin al camp, perquè si van a l’escola, després no tenen per menjar”, apunta.

En aquest sentit, la Clara explica que molts d’aquests joves que tenen l’oportunitat d’estudiar a la residència de la fundació, perquè han estat apadrinats i tenen les despeses cobertes (educació, allotjament i àpats), han de fer front a situacions i debats interns molt durs: “Tenia un alumne molt bo, que tenia un conflicte intern, perquè era el més gran de la família, estava a la residència i menjava tres vegades al dia, però sabia que la seva família, al poblat, menjava una vegada i, sovint, només arròs. Aquest nen tenia una lluita interna molt important, i era molt conscient que havia d’estudiar per millorar la situació de la seva família. Això suposa una pressió molt gran”, explica la Clara, que afegeix que aquest és un clar exemple que “l’educació és una inversió per al seu futur”.

El dia a dia de la Clara a Mbour era fer de professora, però alhora de “tieta” explica: “Jo vivia a la residència amb els nens i nenes, així que tant feia de professora com una mica de tieta, ja que a falta de la seva família, ets un referent adult amb qui parlar i a qui demanar ajuda. Feia classe amb ells, menjava amb ells i després, jo que sóc corredora, sortia al vespre amb un grupet a córrer a la platja. Feia molta vida de barri, allà tinc com una segona vida, tot i ser una ciutat, la vida a Mbour és com la d’un poble. Ens reuníem amb els veïns, les portes de les cases estan obertes, passa el pastor amb les cabres pels carrers (la majoria dels quals no estan asfaltats), la gent ven plats que prèviament ha cuinat a casa... La vida es concentra al carrer”, explica.

Per una altra banda, algun cap de setmana va aprofitar per fer una escapada a la sabana, on va néixer el projecte de l’ONG i d’on procedeixen la majoria dels joves que estan a la residència de Mbour. “Passar uns dies a la sabana és una experiència: veure com surt el sol, com es pon... Allà no tenen electricitat ni aigua, aquesta l’han d’anar a buscar al pou i les dones es posen els càntirs al cap, una cosa que em fascina i no em canso d’admirar”, assegura.

Després d’anys de treball de l’ONG Por una sonrisa en Àfrica sobre el territori, es comencen a veure els fruits de la feina feta. A les escoles construïdes als poblats hi ha mestres que van ser

Fent formació a la residència el passat mes de desembre. Foto: Clara Gregori.

Una dona de la sabana portant pes al cap. Foto: Clara Gregori.

alumnes, es van formar a l’escola, van marxar a la ciutat a estudiar i han tornat al poblat per exercir de professors.

“Actualment, hi ha estudiants que estan fent infermeria i medicina, i van periòdicament al poblat a fer revisions a tots els habitants. Això ha estat revolucionari, perquè fins llavors eren les missioneres les que anaven a fer alguna revisió puntual al poblat. Ara, veuen que el fet que els nens i nenes deixin de treballar al camp per estudiar, els aporta un benefici real. Ja no són gent de fora els que vénen a atendre’ls, sinó que són ells mateixos”, destaca la Clara.

Ara, des d’Agramunt s’adona que som una societat que "té massa" i hem d’aprendre a valorar molt més les petites coses de casa nostra, com el fet que surti aigua de l’aixeta o que premis un interruptor i s’encengui la llum. Tot i estar a casa, la Clara segueix tenint contacte online amb aquests joves del Senegal i assegura que quan pugui hi tornarà: “Ara estic vinculada a aquest projecte i hi vull tornar”, conclou.