PSICOEDUCA

Marta Eroles i Fiñana

Psicòloga, treballadora social i mestra

Perdre un fill durant la gestació o després de néixer és més comú del que la gent es pensa, i és encara un tabú. Es considera mort perinatal la que succeeix des de la setmana 22 de gestació i fins als primers dies de vida. La mort d’un fill/a provoca una sèrie de sentiments confusos i molt difícils de gestionar.

Es tracta d’un procés de dol que cadascú viu a la seva manera. Aquest fetus o nadó, sigui dins o fora del ventre, neixi viu o no, és un fill/a, ha existit i forma part de la història de la família.

El procés de dol per mort perinatal contempla, en general, una sèrie d’etapes que comencen des del mateix moment en què sabem que el nostre fill/a ha de morir o ja no té vida.

Les reaccions de les famílies davant la notícia poden ser diverses (tristesa, ràbia, negació...), i aquesta suposa un xoc molt important que trenca amb la idea que ens havíem fet d’embaràs i posterior maternitat. Per si no n’hi hagués prou, la mort del nadó implica moltes vegades el trauma d’haver de passar per un part sabent que el nen/a és mort, fet que implica un impacte emocional encara més intens.

En aquest moment ja es pot començar a treballar l’etapa de l’acceptació. Malgrat que serà decisió de cada família triar si volen veure o no el seu fill sense vida, les que decideixen enfrontar-s’hi pateixen un dolor molt intens al moment, però a la llarga els ajuda a passar el dol, a reafirmar que han estat pares, i a establir un vincle d’amor que els lligarà sempre amb el record del fill/a. És un moment que cal treballar bé, amb cura i respecte, i guardant tots els records que la família desitgi en una caixa, que més endavant ens ajudaran a elaborar el dol (fotos del nadó, l’empremta, polsera de l’hospital amb el seu nom...).

Després d’aquest moment de coneixença i alhora comiat, la família, en especial la mare, es troba amb el repte d’haver d’afrontar tot el viscut, i una manera sana de fer-ho és fer un ritual d’acomiadament (cerimònia o el que es decideixi), i tenir un lloc físic on poder anar sempre que ho necessitem.

La tornada a la normalitat implica l’afrontament per part de la família en un entorn que no sap com tractar el tema i en una societat que ho considera un tabú.

Frases com: “Sou molt joves, ja en tindreu un altre”, afegeixen encara més dolor a la incomprensió social d’aquesta vivència.

Fer visible la mort perinatal ajudarà a tractar el tema amb delicadesa i respecte, i a normalitzar-lo. Amb acompanyament psicològic i emocional, el dol acaba sent el camí cap a l’acceptació i la superació.