Ara balears 9 juny 2013 by Roser SALMORAL

P 04-09

NOVES OPORTUNITATS

AIXÒ SÍ QUE

FUNCIONA DIUMENGE 9 DE JUNY DEL 2013 NÚMERO 18

2,50 EUROS ARA NÚMERO 916

EXPERIÈNCIES D’ÈXIT ECONÒMIC I SOCIAL 40

DAVID BROOKS periodista, ‘The New York Times’

Agafar una feina amb l’únic objectiu de fer diners serà destructiu encara que dediquis tots aquests diners a obres de caritat

1. Del Parc Bit al món 2. Els productes balears triomfen 3. Mecenatge compartit 4. Consum intel·ligent 5. Talent esportiu 6. Microcultura 7. Projecte Home, referent del voluntariat 8. Alimentació de proximitat 9. Internacionalització empresarial 10. Biblioteques públiques P 50-51

FERRAN TORRENT

Només Ferrer separa Nadal de convertir-se en llegenda

escriptor

Síria està devastada i la reconstruirà una superpotència: els EUA o Rússia. Com més runes i més misèria, més negoci 41

GUILLEM FRONTERA escriptor

Quasi tots els que han aplaudit un polític se’n deuen haver penedit. Les catarsis d’aquest gènere produeixen decepcions

Si guanya avui el Roland Garros, serà l’únic a tenir vuit títols d’un Grand Slam YOAN VALAT / EFE

les claus del dia pareumàquines ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

Després de cremar una estelada, Armando Robles besa l’aguilot Armando Robles és el director d’Alerta Digital, probablement el mitjà més ultra que el Codi Penal –o la passivitat còmplice– permet. “Sense matisos ni mitges tintes” és el lema d’un diari que viu de l’anticatalanisme, l’homofòbia i la xenofòbia. Si fa uns mesos va cremar una estelada en directe al seu programa de televisió La Ratonera, aquesta setmana ha aparegut amb la bandera franquista de l’àguila i l’ha petonejat en directe (sense llengua, això sí). El diari en feia una crònica ruboritzant: “Grandiós gest”, “Acte de valor i de patriotisme sense precedents”, “Cop de puny directe a la barbeta dels tebis i equidistants”, etcètera. Però... qui és aquest Armando Robles? Fent snorkeling a hemeroteques, he trobat que va ser cap de premsa de Jesús Gil. I que el van detenir l’any 1993 acusat d’haver robat la coberteria i altres efectes d’un pis que havia llogat al mateix Gil. I com que les ganes de posar la bandera de l’aguilot en un article meu eren més aviat tèbies, he tirat també d’arxiu per col·locar-hi una foto simpàtica. És de quan el van nomenar Cavaller de l’Orde de l’Antic Regne de la Corona d’Aragó, una entitat tan tronadíssima com suggereix el seu nom. La damisel·la que l’acompanya és María de los Llanos de Luna, delegada del govern central a Catalunya i especialista en photo opportunities amb el més granadet de la societat. S’ignora, per cert, si al final de l’acte hi havia totes les culleretes de plata de les postres. Al racó de pensar ‘LA GACETA’ EDITORIAL

“[El premi del Parlament Europeu a la PAH] avergonyeix els espanyols decents i amics de la llibertat i la justícia”

IALLÀ

CARLES CAPDEVILA DIRECTOR DE L’ARA

La vida en estat pur: això ens emociona UNA REDACCIÓ és un espai màgic ple de vibracions de tota mena, un munt de persones que conviuen sota la pressió informativa. Compartim hores intenses i hi deixem la pell. A l’ARA en tres anys hem patit i explicat nits electorals, tragèdies naturals, crisis nuclears, amenaces de rescat, crims horribles, manifestacions revolucionàries, finals guanyades, semifinals perdudes. Ho vivim a fons, ens deprimeix donar tan

ANY ESPRIU 2013

males notícies, ens alegra obtenir exclusives, ens entristeixen els errors, ens estressen els tancaments. És la nostra feina, l’adorem. I alhora és només la nostra feina. Analitzem fets importants i coneixem gent que té poder, o això es pensa. Però el que de veritat ens importa, el que trobem autènticament poderós, és ben personal. Les sensacions més bèsties no surten al diari, configuren les portades íntimes, la vida pròpia d’una redacció jove, apassionada. Aquí riem o plorem, hi ha dies que tenim la por als ulls i d’altres que ens brillen d’entusiasme. Ens ha deixat aixafats el trist desenllaç del projecte vital d’una companya: l’abraçarem amb tota la força quan torni. I la mateixa setmana ens ha fet vessar llàgrimes d’alegria i ha desfermat l’eufòria d’una tarda de divendres obtenir els resultats definitius d’una analítica que ens tenia inquiets fa mesos. El pacient està net, tant com es mereix per l’esperit de lluita i optimisme. L’actualitat és brutal, fem una feina de servei. Però el que ens emociona a tots de debò, fins al moll de l’os, és sempre el mateix: la vida en estat pur.

160

“

LA FRASE DEL DIA

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

vist altwitter Juan Ramón Rallo (@ramonrallo) Doctor en economia “Rajoy diu que el pessimisme/realisme està en retirada en el nostre país. Tornem a la bombolla de l’optimisme infundat, doncs” Esperança Camps (@deshabitat) Periodista i escriptora “En Rajoy diu que el pessimisme ja va de baixa i els informatius obren amb fillets desnodrits i bancs d’aliments que no donen l’abast” Cristina Pardo (@cristina_pardo) Periodista “Quatre implicats en casos de corrupció a la primera fila del míting de Rajoy a Peníscola. Però diu Fabra que ha acabat la renovació del PPCV” Alberto Fabra (@AlbertoFabra) President de la Generalitat Valenciana (PP) “Mariano Rajoy és el president que portarà a la Comunitat Valenciana el finançament que es mereix #Avancem” Mikel Cuadra (@mikelcuadra) Exjugador de bàsquet i columnista “Rajoy diu que l’economia el pròxim any anirà clarament millor. Anar pitjor és clarament impossible, Mariano” Rafael Pous (@Pous) Professor universitari i emprenedor “Espanya i els seus 12 experts s’acaben de carregar les nostres pensions. Mentrestant, els AVE a Badajoz, Orense i Alacant segueixen en marxa” Ignasi Guardans (@iguardans) Advocat “Des d’avui em costarà encara més (si és possible) respectar aquesta tercera cambra política anomenada Tribunal Constitucional” Quim Torra (@quimtorra) Editor “El que és sorprenent és adonar-se que, fins ara, es veu que hi havia majoria progressista al Tribunal Constitucional” Toni Codina (@Toni_Codina) Director general de la Taula del Tercer Sector “La Infanta no sabia què signava. Els que van comprar hipoteques abusives, o preferents i subordinades, sí” Agustí Yern (@agustiyern) Tuitaire “Fa molt mal veure com el País Valencià continua sent feu del PP, amb tota la corrupció i política probombolla que hi han practicat”

arabalears

IAQUÍ

CATALINA SERRA DIRECTORA DE L’ARA BALEARS

‘Angebot’, una oferta irresistible DISSABTE AL MATÍ a la Platja de Palma. L’aire fresc no convidava gaire a prendre el sol, però la platja era plena. Grups de joves i no tan joves seien enrevoltant un poal ple de canyetes que els feia estar ben contents. A segona línia de mar, en un quiosc de platja, anunciaven les ofertes. “Angebot”, oferta amb alemany, semblava una paraula màgica situada sobre muntanyes de botelles de cervesa i licor. Poals buits penjant amb les diverses possibilitats de fer un “botellón” –o s’ha de dir poalllon?– al migdia. Si la botella és de marca, 20 euros; si no, 15. Hi havia una combinació que feia estremir: licor 43 amb llet. Cada poc entrava gent a comprar un poal que s’emportava carregat de gel i botelles. A la tarda és de suposar que els poals poden tenir també altres usos, per exemple serveixen per recollir els excessos del matí. Aquest és un “angebot” estrany vist de lluny. Ja fa anys que dura i encara que sembla que s’hi vol posar fre, de moment tot continua igual. Serà difícil canviar la imatge de la zona si la permissivitat es manté com ara. Una cosa és que sigui zona lliure de diversió –per això vénen molts turistes, per beure i prendre el sol– i l’altra que estigui permès que es puguin saltar qualsevol norma mínima de civisme. Tanmateix, el problema no està tant en el turistacom en els comerciants que s’hi apunten sense escrúpols, o amb l’administració que no regula o, senzillament, no aplica la normativa. Per millorar la imatge no basta rehabilitar hotels, també s’ha de rehabilitar el model d’oci que s’ofereix.

LA TRIA DEL DIRECTOR La reforma de la Platja de Palma té una llarga història al darrere. El reportatge de Jaume Perelló a Societat explica les diferents visions de la zona. A Corea no tothom hi vol tornar, malgrat que se n’ha rehabilitat una part. Ho trobareu a Societat. direccio@arabalears.cat Twitter: @arabalears

Cristianisme generós i bo, adjectius que no sempre casaríem perquè és més aviat difícil d’assenyalar un cristià autèntic

“

les claus del dia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

PERQUÈ? L’EDITORIAL

Incerteses bancàries un any després del rescat

MÒNICA TERRIBAS EDITORA

PP i PSOE amaguen el cap sota l’ala PER QUÈ les enquestes no s’interpreten en clau social? La demoscòpia detecta tendències respecte als projectes que plantegen els partits. El sondeig d’El Periódico mostrava que el dret a decidir ara ocuparia 94 dels 135 escons del Parlament, 5 més que fa mig any. De manera incomprensible, el fons d’aquesta deriva s’interpreta només en clau política: qui s’enforteix i qui es debilita?, qui ocuparia el poder? La governabilitat és un angle d’anàlisi, però les persones d’aquest país expressen una voluntat creixent de redefinir l’actual relació amb Espanya. Per què PP i PSOE amaguen el cap sota l’ala amb lectures partidistes i ignoren que la distància d’una majoria social catalana s’amplifica? Per responsabilitat democràtica, per què no ho afronten?

l rescat bancari espanyol, batejat inicialment amb l’eufemisme d’“ajut financer”, celebra avui el seu primer aniversari. No és un aniversari exactament feliç. El balanç d’aquella operació és que, de fet, l’operació encara no s’ha acabat, que Brussel·les controla i supervisa estretament la política econòmica espanyola amb un clar mandat alemany d’austeritat, que en el sector bancari hi segueixen planant massa incerteses i que el crèdit encara no flueix. Què hem guanyat, doncs? Sens dubte, el sector bancari no està pitjor que fa un any, però podria i hauria d’estar millor, i en tot cas el seu mig sanejament no s’ha correspost amb un inici de sortida de la crisi. Sí, és cert que la prima de risc ha baixat, però més per l’acció el BCE que no pel mateix rescat. Pel que fa a la resta de grans indicadors, l’atur segueix disparat i el deute públic també, en part per culpa del mateix rescat (que ha computat com a deute). Pel camí, la banca és més solvent però s’han produït moviments tectònics que ja veurem quin panorama deixen. Caldrà estar atents a com funciona

el procés de concentració, que ha suposat liquidar el sistema de caixes –un sistema que malgrat els seus defectes a Catalunya havia exercit històricament una funció econòmica i social rellevant– i que paradoxalment ens acosta als nivells de concentració de països com Portugal i Grècia i ens allunya d’Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Pel que fa als 40.000 milions per sanejar la banca, els experts creuen que en caldran entre 10.000 i 20.000 milions més: un segon rescat. I després cal decidir què es fa amb Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia, una autèntica patata calenta per al govern de Rajoy. I a l’hora de fer el balanç, hi ha, encara, un factor afegit gens negligible: la trista imatge que avui té el sector bancari. Amb els desnonaments com a conseqüència més dramàtica del daltabaix financer fruit de la bombolla immobiliària, la imatge pública del sector segueix sent pèssima. No en va, fins a l’entrada a presó de Miguel Blesa, expresident de Bankia, cap del més d’un centenar d’executius imputats per la mala gestió de les entitats no havia pagat els seus errors o el seus presumptes enriquiments il·lícits.

A l’espera d’un segon rescat, el crèdit segueix sense fluir. El sanejament ha fet curt

arasí / arano

Sí

Joan Sala

Enrique López

Fundador de Verkami juntament amb els seus fills Adrià i Jonàs, gràcies al mecenatge ciutadà han donat vida a projectes culturals i socials: en tres anys han recaptat 5,5 milions.

La seva entrada al Tribunal Constitucional simbolitza el gir ultraconservador. Col·laborador de la FAES fins al 2008, el PSOE l’havia vetat. Ara Rajoy l’ha colat.

DE FIT A FIT

temadeldia

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Oportunitats Coses que funcionen

L’altra cara H de la crisi: 10 històries d’èxit

I. ARAGAY/J. PERELLÓ BARCELONA/PALMA

El dinamisme social i empresarial fa front a la recessió amb projectes que generen feina, il·lusió i optimisme

i ha coses que sí que funcionen. Hi ha projectes que sí que creen llocs de treball. I no només això: també generen il·lusió i optimisme. Enmig d’una crisi que ja fa cinc anys que dura, i quan encara no es veu la sortida del túnel, existeixen en molts camps iniciatives tant empresarials com socials que mostren com, malgrat tot, com malgrat l’atur desbocat –642.166 persones a Catalunya, 582.126 al País Valencià i 76.124 a les Balears–, hi ha alternatives viables que marquen el camí cap a un futur millor.

Lideratge en emprenedors tecnològics

El Parc Bit, “mola” LLUÍS PLANAS

ón temps en què el crèdit no flueix amb facilitat i, més enllà dels doblers, tothom amb una idea o projecte empresarial per engegar necessita d’una ajuda per tirar-ho endavant en un mercat complex i canviant. D’aquí l’èxit de crear una organització per assegurar la viabilitat dels projectes emprenedors. Reunir les idees, crearne les condicions i sinèrgies necessàries, que treballin en xarxa i mantenir-ne el suport. Són les anomenades incubadores d’empreses. El Parc Bit (Parc Balear d’Innovació Tecnològica) va ser ideat l’any 1996 al costat de la Universitat de les Illes (UIB). Després d’un inici amb dubtes sobre la seva viabilitat i tombs en la gestió per part de les institucions que hi participen, amb la irrupció de les noves tecnològies aquest parc ha esdevingut un referent en quant a la investigació tecnológica i, especialment, en la seva aplicació al sector turístic: treballen en això, per exemple, delegacions de Microsoft , Trivago, Etolteech o Logitravel.

114 empreses

Actualment hi ha 114 empreses instal·lades al Parc Bit, i hi ha prop d’una vintena a la “incubadora”, aprofitant-se de la sinèrgia amb la resta i rebent assessorament per a la seva consolidació. És aquí quan apareix el concepte d’Angels Bussines, una mena de socis que s’involucren activament en el funcionament del projecte de l’emprenador, oferint-li tot tipus de suport i entrant a participar del seu accionariat. Paco Gimena és un d’aquests “Angel Bussines”. Fa dos anys , després de treballar amb èxit al sector hoteler, va decidir fundar amb Enrique Dubois l’empresa Mola. “Cercam un projecte en el qual creiem

Mola (a dalt) és una de les 114 empreses que s’han instal·lat al Parc Bit (01). Un exemple d’èxit internacional. PARC BIT

que hi pot haver un alt potencial de creixement. Llavors ens hi posam amb tots els nostres recursos per accelerar-ne el creixement i la seva consolidació”, explica Gimena. Ho fan oferint des de suport per desenvolupar un primer pla de negoci i financer fins a assessorament legal o burocràtic. A dia d’avui Mola és un ‘holding’ d’unes 60 empreses a tot l’Estat, principalment en el sector d’Internet i donant suport a una vintena d’elles en el ParcBit de Mallorca. “Hem participat en el desenvolupament d’uns 2.000 projectes”, assegura Paco Gimena. “No deixa de ser com invertir en borsa amb capital de risc”, diu, “però amb una diferencia essencial, que és que nosaltres ens involucram activament en la gestió del projecte, és a dir, generam economia productiva”. Què és allò que fa que Mola aposti per un projecte, un emprenedor o una empresa, i no per unes altres? El seu responsable respòn que “a vegades és tan simple com la impressió que et dóna l’emprenedor. Sobretot, volem que tingui les idees clares, ànim i energia per tirar-ho endavant. Després és quan veus el seu pla de negoci i si li aplica el sentit comú”. Mola participa en projectes d’aplicacions per mòbils i internet, software i comerç electrònic. “Ara es parla molt dels emprenedors”, assenyala Gimena, “però crec que és més per una necessitat en temps de crisi, perquè tothom té la necessitat d’engegar alguna cosa”. Així, creu que “a Espanya no hi ha una vertadera cultura en aquest sentit, per crear un vertader teixit empresarial i donar-li suport”. Sobre això assenyala que als Estats Units, des de fa anys el capital privat invertit d’aquesta forma, com a “Angel Bussiness”, supera el que inverteixen els bancs. “És una forma de no dependre del seu crèdit i de crear un vertader teixit empresarial”, conclou.e

temadeldia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

La crida feta als lectors de l’ARA ens ha permès identificar deu camps en què hi ha vida intel·ligent, imaginació i activitat. És només un tast que haurem d’anar enriquint. En el primer àmbit, s’explora la potencialitat del Parc Bit com a pol d’atracció de talent en el món de la tecnologia. L’empresa Mola en dos anys ha aconseguit acompanyar i impulsar joves emprenedors i fer possibles els seus projectes, alguns dels quals ja treballen a escala internacional. En el segon dels casos, aprofundim en l’èxit dels productes de la terra de les Balears. Oli d’Oliva, el vi i fins i tot la sal han adquirit una altíssima qualitat en la seva producció, i el mercat internacional ben aviat ho ha sabut reconèixer.

Per contrarestar que els bancs no donen crèdits, el mecenatge compartit s’està convertint en una via de finançament de projectes de tota mena. És el que explicam al tercer apartat. En el quart abordam un altre concepte nou que obre oportunitats: el del consum intel·ligent. Hi ha empreses que han entès que els ciutadans, en plena crisi, són més exigents, i no només amb el preu. Algunes hi han apostat, i amb bons resultats. El cinquè de la llista està dedicat al món de l’esport vist des de la base, és a dir, al treball que entén l’esport com un procés formatiu integral. L’exemple del CAR de Sant Cugat, d’on han sortit molts medallistes olímpics, i on han entrenat esportistes destacadíssims de les

Illes Balears, n’és l’emblema, però també hi ha un ampli estol de clubs i entitats que treballen des de fa anys el planter de manera seriosa i responsable. En època de retallades, quan les subvencions pràcticament han desaparegut, la microcultura està donant molts bons fruits: els millors exemples els trobam en petites sales de teatre i editorials quasi unipersonals. Són una bona alternativa. El setè apartat està dedicat al món del voluntariat, i en concret al Projecte Home. Una experiència que justament fa pocs mesos va complir 25 anys treballant amb drogoaddictes. Centenars d’altes terapèutiques avalen una tasca rigorosa, que seria impossible sense

Alternativa Són molts els que han entès que cal innovar per sortir del forat

l’equip de professionals i sense els voluntaris: persones que dediquen una part del seu temps que altres puguin superar les seves pors, l’addicció i aprenguin a viure sense drogues. En el següent punt tractam l’alimentació de proximitat, un terreny molt lligat a l’agricultura i la ramaderia ecològiques. Els dos últims apartats són dues històries d’èxit, una que mira enfora i una que treballa endins. La primera és la de les empreses que s’han internacionalitzat –la mallorquina Enginyeria Sampol, Puig, Roca, Grifols, Mango, Desigual, Freixenet...–. La segona és la de les biblioteques públiques, amb 3,3 milions d’usuaris.e

2 Els productes de la terra

La sal, l’oli i el vi de les Illes Balears fan la volta món LLUÍS PLANAS

a sal, l’oli i el vi són aliments fonamentals de la nostra dieta, presents des de fa segles i lligats a la cultura mediterrània. D’extreure l’essència de la tradició, refinar el producte fins a assolir una qualitat superior i donar-li un valor afegit, que transmeti l’anomenada “experiencia” del seu consum al client del segle XXI, en són exemple moltes marques a les Illes. Sense tenir un preu econòmic en temps de crisi, els productes gurmet viuen un èxit en paral·lel a la moda gastronòmica. Un cas paradigmàtic a Mallorca és Flor de Sal d’Es Trenc. Només és sal, però la sal marina més pura. Per aconseguir la “flor de sal” fan falta unes condicions com les que es donen a ses Salines, al sud de l’Illa: molt de sol, vent suau i poca humitat . És llavors quan es crea damunt l’aigua una fina capa de cristalls. Es recullen cada dia de manera manual, amb rastells i cabassos. Deu anys després de la seva creació, l’empresa Flor de Sal d’Es Trenc comercialitza directament productes diversificats a més de 20 països a tot el món i factura més de 2 milions d’euros. Una altra de les claus de l’èxit de Flor de Sal d’Es Trenc és el seu pac-

kaging, reconeixible per les seves característiques capses cilíndriques, premiat internacionalment. “En som conscients i tenim un llibre d’estil de la marca que seguim al peu de la lletra; al producte no li pot fallar la marca”, explica Laura Calvo, una de les responsables actuals. Un altre producte gurmet reconegut internacionalment és l’oli d’oliva verge Miquel’s, extret de la finca de Son Reixach, al petit municipi d’Ariany. Un miler d’oliveres a deu hectàrees, una empresa familiar i un procés artesanal. També en aquest cas se cerca tant l’excel·lència en el producte com en la presentació, amb una lína de botelles elaborada per Vidres Guardiola. Miquel’s és un exemple de les nombroses marques d’oli verge sorgides amb èxit els darrers anys a les illes. També ho han fet els cellers de vi, petits i grans. Un d’ells és

4 kilos, nom triat perquè aquesta va ser la quantitat, en pessetes, que posaren els dos socis per muntar-la. Un d’ells és Francesc Grimalt, que va deixar Ànima Negra pel seu projecte, i Sergio Caballero, fins aleshores sense cap lligam amb el món del vi. Abans va ser un dels fundadors del festival Sónar de Barcelona. El disseny de les etiquetes de 4 kilos s’han convertit en un referent.e

01. 4 kilos. 02. La presentació de Miquel’s, clau de l’èxit. 03. Flor de Sal ha duit el nom del Trenc a mig món. 04. L’oli de Miquel’s entra pels ulls.

04 03

temadeldia

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Oportunitats Coses que funcionen

Mecenatge compartit

Obrint noves portes a la cultura XAVI SERRA

a cultura del mecenatge col·lectiu està arrelant amb èxit a Catalunya. El sistema de finançament basat en microaportacions individuals que va sorgir als Estats Units arran de la campanya de Barack Obama i d’iniciatives com Kickstarter s’ha consolidat com una alternativa real al finançament públic i privat tradicional. Les retallades, en aquest cas, no han sigut un obstacle, sinó un incentiu per potenciar el creixement i desenvolupament del crowdfunding. De fet, les iniciatives socials i culturals, les més tocades per la caiguda de la inversió pública, són les que més s’han beneficiat del micromecenatge. L’èxit d’aquest mètode de finançament denota l’aparició d’un nou consumidor que abandona la passivitat i l’anonimat per integrar-se i fer-se partícip del projecte. Anar més enllà de la queixa i convertir-se en part de la solució: l’activisme del segle XXI. L’estrella més rutilant del firmament del crowdfunding és, sens dubte, Verkami. Creada per Joan, Adrià i Jonàs Sala, pare i fills de Mataró, aquesta plataforma de micromecenatge ha aconseguit finançament per a 1.154 projectes culturals i artístics al llarg dels dos anys i mig que fa que funciona. La joia de la corona ha sigut la campanya per finançar el documental d’Isona Pas-

sola L’endemà, que va recaptar 348.830 euros –l’objectiu inicial es xifrava en 150.000– de més de 8.000 mecenes, i va entrar així en el rànquing mundial de les 5 pel·lícules que més diners han recollit a través del microfinançament. Però entre els projectes de més èxit de Verkami hi trobem un còmic, el patrocini d’un equip de bàsquet, un concert en favor dels processats per la primavera valenciana i un diari digital. Verkami factura el 5 % de les campanyes i dóna feina als seus tres fundadors i a un programador informàtic, però la mesura del seu èxit no són els 5,5 milions que ha recaptat fins ara, sinó les

Verkami Des del 2011, han recaptat 5,5 milions per a 1.154 projectes

iniciatives que s’han posat en marxa, sense lligams ni intermediaris. Joan Sala es mostra optimista de cara al futur: “Encara estem molt lluny de tocar sostre. Molta gent encara troba inconvenients en el crowdfunding perquè es pensa que significa demanar diners, però quan la gent s’adoni que això no és altra cosa que un intercanvi enriquidor entre

Els fundadors de Verkami, Joan Sala i els seus fills, Adrià i Jonàs. CRISTINA CALDERER

creadors i consumidors, una manera diferent d’acostar-se a la cultura, la cosa no pararà de créixer”. ‘Crowdfunding’ per a tot

El crowdfunding no només ha calat en l’àmbit privat. Fins i tot una institució que depèn del Museu d’Història de Barcelona com el monestir de Pedralbes va engegar fa uns mesos una campanya de micromecenatge per restaurar els frescos de la Capella de Sant Miquel, atribuïts a Ferrer Bassa. La iniciativa demanava 25.000 euros del total de 150.000 necessaris per a la intervenció i va superar l’objectiu inicial recaptantne 30.875. És evident que el micromecenatge fa possibles molts projectes que en temps de crisi les haurien vist magres per tirar endavant, però també eixampla els horitzons creatius dels artistes. Quan la campanya de Feliu Ventura per celebrar els 20 anys com a músic en directe va arribar als 5.000 euros, l’artista va decidir ampliar l’objectiu a 9.500 euros per enregistrar un disc de versions i rareses. “Sense Verkami mai li hauria passat pel cap –afirma Sala–. Els mecenes no només aporten diners als creadors, també han canviat la manera d’acostar-se a la cultura”.e

Consum intel·ligent DANI SÁNCHEZ UGART

a crisi ha canviat per sempre la manera com els consumidors van al mercat. Segons els experts, els compradors han fet un viatge definitiu i sense retorn a l’smart shopping o compra intel·ligent. Els consumidors busquen aconseguir el mateix –o més– que abans, però gastant menys diners, és a dir, fer una compra més racional i menys impulsiva. En la realitat, això s’ha traduït en diversos fenòmens: auge de la marca blanca, decadència de l’hipermercat en favor del supermercat (on es fan compres més racionals) o lideratge dels supermercats de tipus hard discount, com Dia i Lidl. I, com qualsevol canvi, el viratge en la manera de comprar suposa una gran oportunitat per a les empreses que el sàpiguen aprofitar. Companyies catalanes com Privalia, de venda online de productes de moda de fora de temporada (o d’outlet), han sabut treure rèdit d’aquest viatge dels consumidors

La compra racional impulsa els ‘outlets’ i l’‘online’ cap al consum intel·ligent. Bàsicament els ofereixen el mateix que poden trobar al mercat, però d’altres temporades i a més bon preu: i l’smart shopper està disposat a renunciar a portar roba de l’última temporada si a canvi rep una rebaixa substancial. El 2012 l’empresa catalana va facturar un 32% més que l’any anterior i és líder a tots els mercats on s’ha implantat (Espanya, Brasil, Mèxic i Itàlia). Privalia ja va néixer amb aquest afany d’oferir productes de qualitat i barats, per tant, en certa manera, ha trobat en la crisi el vent a favor. Un cas similar és el de La Roca Village, una empresa del grup britànic Value Retail, que ven també productes de fora de temporada, però en aquestcasexclusivamentdeluxeien una botiga física. Les vendes li fun-

La Roca Village, un centre comercial d’outlet, ha anunciat una ampliació. CRISTINA CALDERER

cionen i acaba d’anunciar una inversió de 30 milions d’euros per ampliar el seu centre comercial de la Roca del Vallès. A més, serà el soci comercial de Veremonte en el primer complex turístic de BCN World, segons van anunciar fa dues setmanes les dues empreses. Una altra mostra que el model outlet funciona és la inversió de més de 80 milions d’euros que l’empresa Neinver va anunciar a l’abril que farà a Viladecans. Hi obrirà un outlet semblant al de la Roca que donarà feina a 1.000 persones. Altres empreses, però, no han tingut tanta sort i s’han vist obligades a modificar el model de negoci per encaixar millor amb aquest nou tipus de comprador. Algunes, com Mango, se n’han sortit en l’adaptació. La companyia va iniciar el 2011 un canvi d’estratègia que la va dur a abaixar preus en un 25% i a canviar el model d’obertures. L’empresa tèxtil n’ha tret rèdit i ha venut un 20% més el 2012, i aquesta setmana ha anunciat una inversió de 27 milions d’euros per ampliar la seva seu central.e

temadeldia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

La microcultura

Petites estructures, petits públics, grans resultats LAURA SERRA

Pel CAR de Sant Cugat, que celebra el 25è aniversari, hi han passat 25.000 esportistes. CRISTINA CALDERER

Formació de talent esportiu

Un planter ben estructurat dibuixa un futur d’excel·lència NURIA GARCÍA

postarpelplanterésapostar pel futur. A Catalunya, segonsl’ObservatoriCatalà de l’Esport, hi ha 578.937 esportistes federats, molts a les categories inferiors dels clubs esportius d’arreu del territori. La il·lusió de tots és arribar al primer equip, guanyar campionats, penjar-se medalles. Per aconseguirho,laformaciódesdepetitséslaclau. Undelsexemplesmésclarsdel’apostaperlabaseésel CAR deSantCugat, que ara celebra el 25è aniversari. Durant aquest temps han passat per les instal·lacionsmésde25.000esportistes, que han aconseguit 21 medalles olímpiques i 15 de paralímpiques. De fet, els últims Jocs Olímpics, a Londres,vanserexitososperalsesportistes que s’entrenen a Sant Cugat: van aconseguir 7 de les 17 medalles de la delegacióespanyola.Amés,elsequips estrangers aposten cada cop més per

Èxits 21 medalles olímpiques s’han forjat al CAR de Sant Cugat

les instal·lacions del CAR: l’any passatvanhaver-hi1.635concentracions estrangeres, un 838% més que l’any anterior. Però el CAR no és l’únic exemple. El MIC, el torneig de futbol base que des de fa 13 anys cada Setmana Santa s’organitza a la Costa Brava, és un bonescenariperconèixerlesestrelles del futur. Jugadors com Neymar i Messi han participat en aquest torneig que cada any aplega més jugadors (37.000 aquest 2013) i més equips (134 en la primera edició i 224 l’any2013,100delsqualsestrangers). Un altre bon cas és el motor, i més concretamentelmotociclisme,unesport en què Catalunya excel·leix. Emili Alzamora va ser el primer pilot del’escolaMonlauCompeticióqueva ser campió (1999) i després d’ell han destacatelsgermansMárquez(Marc i Àlex) i Álex Rins. El Mundial de MotoGP també parla català als tallers: una cinquantena de mecànics s’han format a Catalunya.e

n dels últims fenòmens d’èxit cultural són les microempreses, desenes de petites estructures en l’àmbit dels llibres, la música o les arts escèniques que han sorgit l’últim lustre per respondre a la demanda cultural de les minories. La seva dimensió les ha fet sostenibles i ha permès que s’emmotllin bé a la crisi. El boom de les microeditorials ha esclatat en plena recessió: A Contra Vent, Periscopi, Raig Verd, Males Herbes, Adesiara, Ela Geminada, Fragmenta o Llibres del Segle són petites empreses –fins i tot hi ha associacions sense ànim de lucre, com LaBreu Edicions– que treuen al mercat petites perles, nous valors o autors desconeguts, primant la qualitat en funció del seu gust. Adesiara, per exemple, accepta d’entrada

Paula Miralles gestiona el nou Miniteatres. RUTH MARIGOT

que publiquen autors “que no es venen” i, malgrat això, amb un títol nou per mes i traduint al català grans obres de la literatura universal han facturat un 20% més que en l’exercici anterior. Raig Verd va aconseguir, amb el seu primer llibre publicat, el Premi Llibreter. “Jo vull fer bons llibres, que qui confiï en Raig Verd sàpiga que s’endurà un llibre interessant; la rendibilitat ve després, i només perquè ens permetrà fer més llibres”, diu Laura Huerga. Assegura que darrere la idea romàntica de la petita editorial hi ha feina, hores i diners, però diu: “És molt bonic; faig el que m’agrada i no ho canvio per caps de setmana a la platja”. Pere Tió, de La Mansarda, defensa l’acompanyament que poden fer de cada llibre: “Encara es venen d’un en un, convencent llibreters perquè tinguin les teves novetats”. Aquesta actitud és comparable a la de segells, promotores i agències de management (o tot alhora) independents com Sones, Bankrobber, Foehn i els més joves Fina Estampa, The Indian Runners o Famèlic. I alhora tenen molt a veure amb les companyies de teatre que han obert petites sales a Barcelona. El millor exemple, la Sala FlyHard, però també Atrium o Porta 4. I l’últim a afegir-s’hi: Miniteatres, al Raval, amb espectacles low cost per a 15 persones. Hi treballen 4 persones. “En moments excepcionals toca sacsejar el sector i l’administració, i demostrar que la gent vol consumir cultura”, diu Paula Miralles, programadora del teatre.e

temadeldia

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Oportunitats Coses que funcionen

Voluntariat

Projecte Home, l’antídot de les pors J.P.

l voluntariat és un fenomen amb una llarga tradició a les Balears. Però perquè fructifiqui cal un gran projecte. I els 25 anys de feina del Projecte Home, que es compliren fa uns mesos, en són un bon exemple. Tomeu Català va conèixer el mètode de Projecto Uomo, a Itàlia, i va completar el model amb alguns referents nordamericans. “Allà ja feia més anys que tenien problemes amb les addiccions”, explica el fundador de Projecte Home, “i aquí, a la Mediterrània, als anys 80 hi havia el que anomenàrem l’epidèmia de l’heroïna. Va ser un veritable boom i calia actuar”. I Tomeu Català va actuar de debò. Posà en marxa una organització que a dia d’avui ha donat resposta a milers de persones i que disposa d’un equip professional de més de 80 persones. La clau de l’èxit de Projecte Home l’explica amb passió Tomeu Català: “No pots deixar d’aprendre mai. Durant aquests 25 anys, ens hem hagut de reciclar mil vegades, perquè canvien les persones, les substàncies, i això et pot deixar fora de joc. Cal estar sempre amb el radar en marxa”, assegura. No hi hauria Projecte Home sense els voluntaris. Quan un arriba a la seu central, a la Vileta, la persona que atén la recepció és un dels centenars que ha mobilitzat el Projecte. A ses Sitjoles, un equip de 10 professionals acompanya els drogoaddictes en la seva recuperació. Però a les nits i els caps de setmana, tam-

bé són voluntaris tots aquells que hi queden a dormir per guardar la casa i estar pendents que tot estigui en ordre. “Són un tresor. Són la nostra força”, diu Català. “A mi m’emociona veure com tenim persones que són amb nosaltres des del principi. No s’han cansat de donar una mà, perquè quan sents un pare o una mare, el dia de l’alta terapèutica, la veritat és que entens per què els nostres voluntaris continuen tan compromesos. Veure recuperar un fill és el millor premi”, sentencia. De fet, les altes terapèutiques són el moment més important per als treballadors i voluntaris, però sobretot per als usuaris. En alguns casos, la persona que hi arriba ha passat per més d’un abandonament del programa. “No és fàcil. El mètode del Projecte és molt exigent. No s’hi valen dois. Si una persona no és capaç de respectar-se a si mateixa, d’enfrontar-se a les seves pors, no pot acabar el procés”, explica Català. Per això, el dia de l’alta és una cerimònia molt emocionant. L’usuari llegeix una història de la seva vida i normalment els familiars no poden evitar les llàgrimes. Els professionals i els voluntaris seuen al voltant i escolten amb satisfacció com una persona ha aconseguit sortir del pou de les drogues i ha decidit que vol viure. Català n’ha vistes de tot color. “Una mare em va dir que el millor que li podia passar a la seva filla és que l’atropellàs un camió. Avui –diu– aquesta senyora és una voluntària nostra”.e

Tomeu Català va fundar Projecte Home fa 25 anys i ha aconseguit mobilitzar centenars de voluntaris. JOAN TORRES

La fàbrica d’El Pastoret de la Segarra, inaugurada el 2010, té botiga pròpia. SANTI IGLESIAS

Alimentació de proximitat

Menjar de qualitat que guanya adeptes ELISABET ESCRICHE

elmelades de figa amb cacau, crema de Sant Josep, prunes confitades amb marc de cava i vins ecològics són un tast dels productes de proximitat que es poden adquirir des de la web Km-0.cat. Agrupa una trentena d’agricultors i ramaders catalans que ofereixen des de fa tres mesos les seves creacions a clients de Barcelona i Girona. La fórmula funciona: cada cop hi ha més adeptes a portals d’aquestes característiques i, alhora, els productors ja s’han fet el seu lloc en les prestatgeries de les principals cadenes d’alimentació, com Bonpreu i Caprabo. El Pastoret de la Segarra, ubicat a Sant Guim de Freixenet, n’és un exemple. Va néixer el 1992 per “casualitat”, assegura la seva propietària, Teresa Vallès. “La família del meu marit, que es dedicava a l’activitat agrària, va adquirir unes cabres que van proporcionar un excés de llet i la meva sogra va utilitzar-la per fer mató”. El làctic es va oferir als restaurants de la zona i, com que va tenir molt bona acollida, van decidir crear un petit obrador i comercialitzar-lo a la comarca de la Segarra. Vint anys després tenen una extensa gamma de productes i una fàbrica d’última tecnologia que va suposar una inversió de set milions d’euros. L’empresa desconeix què vol dir la paraula crisi. De fet, preveu tancar l’any amb una facturació de

Èxit El sector ja té el seu espai en les principals cadenes d’alimentació

més de 12 milions d’euros i ja ha obert mercat en països com Suïssa i Àustria. Però, tot i l’èxit, El Pastoret de la Segarra continua encarregant-se personalment de la distribució dels seus productes a la comarca. “Ens permet establir un diàleg amb el consumidor més pròxim”, assegura. Vallès està convençuda que als aliments de proximitat encara els queda un llarg camí per recórrer. “Falta, però, que el consumidor trenqui el tabú que els productes de fora són millors que els de casa”, puntualitza. De moment els productors tenen el suport de la Generalitat per anar obrint camí. El Govern ha aprovat un decret que els permet acreditar que la seva oferta és pròxima, fresca i de temporada.e

Els productes làctics són l’especialitat de la firma de Sant Guim de Freixenet. SANTI IGLESIAS

temadeldia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

Internacionalització empresarial

Els mercats exteriors premien la qualitat d’origen mediterrani IGNASI PUJOL

inc llargs anys de crisi econòmica han fet estralls en el teixit empresarial , especialment en les petites i mitjanes empreses, que precisament són la columna vertebral de l’economia. No obstant, la tempesta econòmica ha empès les empreses a accelerar un procés que ja figura a l’ADN de l’emprenedor: l’exportació. Un dels casos més emblemàtics d’emprenedoria de les Illes Balears és Gabriel Sampol. La seva història és el relat del visionari. El seu èxit empresarial ha estat convertir una petita empresa familiar fundada l’any 1934 en una gran empresa amb projecció internacional, que avui és la responsable de la co generació energètica de l’Aeroport de Barajas, o de projectes d’eficiència a països com Itàlia, Mèxic, República Dominicana, Perú, Colòmbia o Cap Verd. Sampol té més de 700 empleats. La gran empresa familiar catalana, no exempta de dificultats per la crisi, també ha aprofundit en la internacionalització amb resultats espectaculars. El grup de perfumeria Puig va obtenir el 83% dels 1.488 milions d’euros de facturació del 2012 a l’exterior.

El fabricant de sanitaris Roca ja factura més al Brasil que a Espanya. El grup d’hemoderivats Grifols, que va comprar la nord-americana Talecris, obté prop del 90% de les seves vendes a l’estranger, mentre que el grup d’infraestructures Comsa Emte també ha prioritzat la internacionalització i les vendes fora d’Espanya ja representen el 40%. La moda catalana triomfa especialment a l’exterior, amb dos noms propis de protagonistes: Mango i Desigual.Mango,ambunafacturació el2012de1.691milionsd’euros,jaobté el 84% de les vendes a l’exterior, mentre que la facturació internacional de Desigual és de prop del 70%. Fluidra, Ciments Molins, Miquel y Costas, Codorníu, Freixenet i Bodegas Torres són altres campions catalansal’estranger.LafarmacèuticaAlmirall ja situa el 60% de les vendes a l’exterior i espera assolir el 70% l’any vinent.Elgrupd’equipsdeventilació Soler & Palau és un d’aquests hidden championscatalans,ambel90%dela facturació fora d’Espanya. Entre les grans multinacionals amb seu a Catalunya també s’han produït grans salts endavant en el terreny internacional. Abertis s’ha convertit en el primer grup d’autopistes del món després de fer una gran operació al Brasil.e

CAMPIONS A L’ESTRANGER

La firma de moda catalana Desigual obté a fora de l’Estat el 70% de la seva facturació. A baix, l’empresa Sampol Enginyeria, fundada l’any 1934, avui una multinacional. JORDI PIZARRO TORRELL

La xarxa de biblioteques públiques

Un ‘club’ de cultura amb més de tres milions de socis SÍLVIA MARIMON

Les biblioteques públiques s’han convertit en un lloc de peregrinació. El seu èxit popular és inqüestionable. FRANCESC MELCION

Fa poques setmanes el director d’un important museu deia que, si un museu tanqués, quasi ningú sortiria al carrer. En canvi, si tanca una biblioteca, la gent protesta. Aquest és el gran triomf de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya: s’han adaptat i transformat fins a convertir-seenequipamentsquelaciutadania percep com a útils, necessaris i pròxims. “Les biblioteques són organismes vius.Cadadiadel’anys’hiorganitzen 143 activitats de mitjana, amb un increment del 59,10% en el període 2008-2012”, destaca Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Fa temps quelesbibliotequeshandeixatdeser un lloc només per llegir o estudiar per convertir-se en un centre d’oci.

Útil 1 de cada 7 ciutadans és usuari del servei de préstec bibliotecari

Fenollcreuquelaclaudel’èxitésque s’ha trencat amb la imatge d’una biblioteca rònega, tancada i exclusiva. L’aposta per les noves tecnologies hi ha ajudat. La xarxa de biblioteques públiques de Palma manté una mitjana de més de 320.000 visitants a l’any, als quals s’hi han de sumar els de les 76 bilbioteques de la xarxa de biblioteques del Consell de Mallorca. La xarxa catalana és el club amb més socis de Catalunya: 3.368.603 catalans tenen el carnet. Ni el Barça té tants seguidors a Twitter. Hi ha 366 biblioteques i un de cada 7 ciutadans és usuari del servei de préstec, que ha crescut en temps de crisi. Aquestes xifres espectaculars, però, tenen algun contrapunt, com uns horaris a vegades limitats i, sobretot, la davallada del pressupost i la retirada d’ajudes del ministeri de Cultura.e

política

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

LA GESTIÓ DE LA CRISI

PP i PSOE: acord per sobreviure Rajoy i Rubalcaba busquen un pacte d’estat econòmic que sumi altres partits i que d’entrada enforteixi la imatge espanyola a la UE Crònica

M. EUGÈNIA QUETGLAS MADRID

ls que són els dos principals líders polítics de l’Estat, Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba, estan immersos en la cuina d’un pacte econòmic per transmetre la imatge d’una Espanya forta i a l’una en la cimera dels dies 27 i 28 de juny a Brussel·les. Si qualla serà el primer gran acord de l’era Rajoy. Aconseguir l’epítet de pacte d’estat dependrà de si s’hi sumen altres partits, a més del PP i el PSOE, i del contingut. A hores d’ara, els ingredients són secrets. Això sí, a partir de les declaracions dels dos protagonistes i amb l’ordre del dia del consell europeu, es dedueix que el pacte se centrarà en les mesures per fer fluir el crèdit,

ajudes a les petites i mitjanes empreses, l’ocupació juvenil i la unió bancària. Aquest menú de temes tindria un plat principal: incidir en la necessitat d’apostar per polítiques de creixement deixant enrere l’austeritat del primer Rajoy. Rajoy i Rubalcaba aspiren a enllestir un pacte únicament entre ells dos i, quan el tinguin a punt, servirlo a la resta de grups perquè hi estampin la seva firma. De moment, ho tenen complicat. Cap formació s’adherirà perquè sí al que acordin el PP i el PSOE. Fonts populars estan convençudes que a la foto final hi haurà CiU, el PNB i UPyD. Atreure els partits d’esquerra, en canvi, ho donen pràcticament per impossible. Si passés seria una foto inèdita des dels anys de la Transició. De moment, uns i altres no es queixen tant del possible contingut com de les formes dels negociadors. L’única cosa que saben les minories és el que Rubalcaba els va avançar en una roda de contactes per exposar als grups del Congrés el seu decàleg de nou punts per remuntar la crisi.

El que hi guanyen l’un i l’altre amb un gran pacte Mariano Rajoy

Alfredo Pérez Rubalcaba

● Reforça la seva figura

● Gir socialdemòcrata

Arribar a la UE amb l’aval del suport del principal partit de l’oposició reforça el paper presidencial. ● Adéu a la solitud Té majoria absoluta, però també una imatge de solitud que pesa. Les enquestes avalen els pactes. ● Distreu els problemes Aconsegueix que, temporalment, les retallades, l’atur i les crítiques d’Aznar passin a un segon terme.

Enforteix els seus lligams amb els seus socis europeus i es presenta com l’artífex d’un gir de Rajoy, fins ara obedient a Angela Merkel. ● Mostra un triomf Podrà demostrar davant els seus que la política d’entesa dóna fruits. ● Aparca la successió És una treva a molt curt termini, però durant uns dies desapareix el debat sobre el seu relleu al PSOE.

En canvi, ell i Rajoy estan en diàleg continu i intercanvien els milions de passos que fan els últims dies per diferents països de la UE tot i que no n’expliquen res als seus equips. No per desconfiança, sinó per la seva manera de ser: ells són dels que es treuen els temes del damunt i els deleguen o se’ls guarden per a ells. No hi ha terme mitjà i ara estem en el segon escenari. La primera oferta de pacte va sorgir el 29 de maig, quan Rubalcaba va reptar Rajoy a celebrar un ple monogràfic en què es consensuaria el discurs a defensar en el Consell Europeu. Rajoy va capgirar l’oferiment i li va proposar començar a parlar per “una entesa”. I van iniciar contactes amb extrema discreció per ser materialitzats en una iniciativa parlamentària. Iniciativa parlamentària

Les direccions del PP i el PSOE al Congrés esperen ara ordres dels seus caps de files. Els portaveus de les dues formacions a la cambra baixa, Alfonso Alonso i Soraya Rodríguez, treballen amb la idea de transformar els acords entre els dos líders en una proposició no de llei, però al final no és descartable que es deixi en una simple declaració. En tot cas, com va apuntar divendres la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, el rellotge hi juga en contra; el temps s’escurça i els tràmits parlamentaris són molt estrictes. El cap del govern i el de l’oposició coincideixen a qualificar de vital el consell. També a dir que Europa ha de virar. La qüestió és qui ha fet canviar a qui. Rubalcaba presumeix que gràcies a la socialdemocràcia europea la UE ja entén que l’austeritat és important però estèril si no l’acompanyen polítiques de creixement. Rajoy es vanta del fet que si ara Brussel·les obre la mà a territoris com Espanya flexibilitzant el dèficit és per-

MÉS BRONCA QUE ACORDS

Aquesta legislatura el PSOE i el PP, que busca sortides a la crisi, han tingut enfrontaments al Congrés. Ara busquen consensos. DÍAZ / EFE

Condicions Les minories traslladen a PP i PSOE que no s’adheriran sense dir-hi abans la seva

quèprimer“Hemfetelquecalia”(retallades) o “Ens hem buscat la vida”. Espanya farà front comú amb els països del sud. De fet, una lectura que explicaria l’obsessió del líder del PSOE amb el pacte és que no es pot permetre que Rajoy creï un bloc amb part del socialisme europeu sense ell, quan un dels pilars de la reforma que està fent el PSOE és reforçar els lligams amb els socis del Partit Socialista Europeu. Els rèdits reals del pacte seran en l’àmbit intern. Independentment del fet que s’hi sumin altres forces, que es posin d’acord els dos partits estatals amb possibilitats de governar sempre s’ha valorat positivament. Rubalcaba, a qui sempre li ha agradat deixar constància de la seva imatge d’home d’estat, no vol abandonar el lideratge del PSOE sense abanderar un pacte. Aquesta setmana va arribar a dir que si es rubrica aquest pacte pot ser la primera pedra per a acords posteriors.

política

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

Rajoy regateja a Fabra la millora del finançament del País Valencià El líder del PP va intentar evitar la foto amb els diputats imputats El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, va acudir a la convenció política dels populars valencians després de dos anys d’absències, però no va comprometre’s a atendre les exigències de Fabra. SALVADOR ALMENAR PENÍSCOLA. El líder del PP, Maria-

Contingut El PP diu que ara es pot exigir relaxar l’austeritat gràcies al que s’ha retallat

És el que agradaria a Rajoy. Mentre ell reforça l’entesa amb Rubalcaba, les segones línies del PP escalfen l’ambient desafiant els socialistes a passar “de les paraules als fets”. Els repten a donar suport a les reformes estructurals del PP. És la paradoxal soledat de la majoria absoluta. Necessiten algú més per reforçar socialment la tesi de la importància de la reforma i repartir el desgast. El PSOE ho sap i per això segueix la batalla contra la llei Wert i la reforma de l’avortament. Tem que, en funció del pacte que faci amb el PP, les bases li poden passar factura. L’estratègia de Rubalcaba és aparentar que dicta la recepta econòmica a Rajoy i, a la vegada i per evitar quedar-se sol amb el PP, apel·lar a la responsabilitat dels altres partits per la urgència de mostrar una Espanya forta davant la UE. Els populars confien en ell: “Anirem tots plegats amb la samarreta de la selecció espanyola a Europa”.e

no Rajoy, va participar ahir per primera vegada d’ençà que és president del govern espanyol en un acte organitzat pels seus companys valencians. Els ha deixat d’atendre com ho feia abans d’arribar a la Moncloa, sobretot perquè els segueixen assetjant els escàndols de corrupció. L’equip del president valencià, Alberto Fabra, esperava arrencar a Rajoy –dos anys després de la seva última presència en un acte de partit– algun compromís que satisfés les seves reivindicacions. No només no ho va aconseguir, sinó que el president espanyol va evitar fer seves les exigències econòmiques. I això que el president de la Generalitatvaaprofitarperdemostrardavant les 1.600 persones que ahir van acudir a la cloenda de la convenció del PP valencià a Peníscola que és capaç d’exigir a Rajoy en públic el que el seu partit demana a veus. Li va demanar “ajuda” per pal·liar el dèficit definançamentquepateixelpaísiaixí poder combatre la greu situació financera de la seva administració. Fabra li va llançar el guant i, fins i tot, li va fer veure que la reforma del finançament li faria guanyar-se els valencians, després d’aguantar“amb estoïcisme els greuges” de José Luis Rodríguez Zapatero. I com una invitació, Fabra va dir que està segur que Rajoyseràelpresident“queportiala Comunitat Valenciana un finançament just i equitatiu que ens permeti atendre els ciutadans”. “Sensible”, sense més ni més

Després de fer aquesta petició, aplaudida amb entusiasme, Fabra va treure la llista de reivindicacions i va demanar a Rajoy “ser més valencià que mai” per fer realitat altres infraestructures fonamentals com el corredor mediterrani i l’arribada

Mariano Rajoy amb el president valencià, Alberto Fabra, ahir, durant la convenció política del PP celebrada a Peníscola. DOMÈNECH CASTELLÓ / EFE

de l’AVE a Castelló el 2015. Rajoy, que prenia notes mentre parlava Fabra, sembla que no va apuntar cap petició perquè hi va passar de puntetes. Vint segons va trigar a resoldre el tema: “Dins de la reforma tributària haurem de tractar la reforma del finançament autonòmic. Jo sóc sensible als suggeriments que has fet sobre el tema”. Res més. No va dir ni quan ni com s’abordarà la reforma que el PP valencià exigeix per al 2014 i que per ara està en punt mort. Tampoc va ser gens concret en referir-se al corredor mediterrani, limitant-se a dir que s’han aprovat “recursos importants” perquè sigui una realitat. El president sí que va tenir paraules, però, per elogiar el líder valencià, de qui va dir que “està fent les coses molt bé”. Després dels afalacs, Rajoy va aprofitar per defensar la seva gestió econòmica i les reformes estructurals que ha fet arran del rescat financer. També va llançar un missatge d’optimisme i va assegurar que “enguany serà millor que l’any passat, però pitjor que el pròxim”.

Un altre objectiu del PP valencià i de la Moncloa era que la corrupció no entelés la visita de Rajoy, que tampoc va fer referència a la xacra que dessagna el partit. Calia també evitar tant sí com no la fotografia del president amb imputats. Van aconseguir que no se’n parlés encara que a Peníscola hi havia diversos encausats. Cap d’ells, però, seia en un lloc rellevant. Rajoy va entrar a l’auditori, on no hi eren ni Francisco Camps ni l’encara diputat Rafael Blasco, acompanyat únicament de Fabra. Sense protagonisme a la foto

La fotografia, però, no es va poder evitar i al final de l’acte els alcaldes de les tres capitals de província van pujar a l’escenari i van posar al costat de Rajoy amb tota la cúpula del PP valencià. Rita Barberá, pendent d’imputació en el cas Nóos, va estar separada d’ell per Fabra, mentre que l’alacantina Sonia Castedo i el castellonenc Alfonso Bataller –imputats en els casos Brugal i Gurtel, respectivament– van ocupar un discret segon pla a la foto de família.e

política

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

ENTREVISTA

Antoni Terrasa PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LES ILLES BALEARS

Justícia. El president del TSJIB assegura que la pressió mediàtica o de l’opinió pública envers els casos de corrupció que es veuen als jutjats està assumida en la professionalitat mateixa del magistrat, encara que s’hagi de resoldre sobre una filla del rei d’Espanya.

“Els jutges estam acostumats a la confrontació” ANTÒNIA ARTIGUES

monis, pericials complicades. I, a més, una gran part d’aquests assumptes involucren diverses figures delictives entre si... Són temes complexos.

Els casos de corrupció han fet dels nostres jutjats i tribunals i, per tant, de les persones que hi estan al capdavant, els protagonistes de l’actualitat informativa, més enllà de les nostres illes. El magistrat Antoni Terrasa, president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears des de 2004, és molt conscient de l’enrenou dels casos mediàtics, però recorda que els magistrats estan ben acostumats a la confrontació. És un camí que s’escull amb la plena saviesa i serenor que no serà fàcil. I ara, menys que mai.

Us heu vist obligats a reforçar els jutjats? Són aquestes variables de volum i complexitat les que convergeixen en aquest problema i en determinats casos s’han posat reforços. Hem demanat al Consell General del Poder Judicial que estudiï la possibilitat d’augmentar aquests reforços en els jutjats que duen aquest tipus d’investigacions.

Quines repercussions han tingut els nombrosos casos de corrupció en el funcionament dels òrgans judicials de Balears? Els han saturat? Han tingut, per començar, una repercussió de quantitat i també de qualitat, perquè són molts i involucren molts jutges diferents, alguns dels quals amb un nombre de casos significatiu. A banda d’això, aquests casos moltes vegades també incorporen qüestions i problemes de qualitat. Són assumptes complicats, en els quals hi ha molts acusats, molta documentació, molts testi-

Pot la investigació de tantes causes per corrupció arraconar els atres temes i “castigar” la resta amb retards? El reforç no és perquè facin més via aquests assumptes, sinó perquè facin la que els correspon i no endarrereixin la resta d’assumptes que també han de dur una tramitació paral·lela perquè, si no, els ciutadans pateixen el retard de la justícia. No tractam d’afavorir ningú, sinó d’ordenar la convivència entre un o més assumptes complicats d’investigació dificultosa i els altres

assumptes que tramita cada jutjat.

Taxes “Poden impedir l’accés a la justícia per exagerada desproporció”

Els casos de corrupció han superat les nostres fronteres i han esquitxat fins i tot la família reial espanyola. Quina pressió hi ha en una decisió com la d’imputar o no la filla del rei? Depèn del que entengueu com a pressió... Habitualment, els jutges intervenim en temes conflictius, de confrontació. Per tant, ja hi estam acostumats. Ho vivim professionalment i això incorpora la dosi corresponent de tensió, que augmenta quan l’interès mediàtic d’un assumpte es dispara exponencialment.

Concretament, en el cas de la infanta Cristina, hi ha hagut pressions, recomanacions, directrius des d’algun estament? Que hi hagi aquesta tensió natural perquè els mitjans prestin atenció a una situació de la qual tothom opina no és equiparable al fet que hi hagi pressions o influències sobre la decisió que han de prendre els jutges. Jo no he detectat gens de pressió respecte de cap dels operadors que han intervingut en aquest afer. I com s’ha d’explicar la divergència que en el tema de la infanta han tingut fiscal, jutge i Audiència? Ni pertany a l’àmbit de les tensions,

“No es jutja algú per ser ell, sinó per uns fets que s’han de provar” A. A.

Si una resolució judicial ha despertat polèmica, aquesta és la recent sentència de l’Audiència provincial de Palma que absol la Paca i altres acusats en l’operació Kabul. Una sentència que el Ministeri Fiscal ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem. La resposta del president del Tribunal Superior de Justícia a la pregunta sobre l’enrenou que ha provocat el cas de la Paca es converteix en una interessant reflexió pel que fa a les garanties. En aquest sentit, Terrasa explica en primer lloc que “el control dels jutges sobre l’aparell de l’Estat per garantir la protecció dels drets fo-

Terrasa reflexiona sobre les garanties i l’obtenció de les proves en un procés. ENRIQUE CALVO

namentals dels ciutadans és una peça essencial per a un estat que pretengui ser de dret i democràtic”. “Aquestes garanties” –afegeix Terrasa– “no són simples formalitats superficials (una vestimenta buida de contingut i substància), sinó la comprovació que els drets humans aplicables al ciutadà s’han respectat materialment, realment, de veritat”. Dit això, Antoni Terrasa afegeix que precisament per aquests motius “les proves s’han d’obtenir vàlidament per tal de no lesionar els drets dels ciutadans, de qualsevol, sense cap prejudici ni presumpcions de culpabilitat: no es jutja un ciutadà per ser ell (això només succeïa amb l’escola de Kiel nazi), sinó

per uns fets concrets, per uns fets que s’han de provar”, emfatitza la màxima autoritat judicial de les Illes Balears. “Enfocar la qüestió cap a si ens agrada o disgusta la decisió pot ser molt popular, però acaba ocultant l’autèntic debat que importa: quina justificació es va presentar al jutge per demanar les escoltes telefòniques?, quins arguments va emprar el jutge per autoritzar-les?, amb quins arguments les ha anul·lades l’Audiència? Crec que sense conèixer i analitzar les respostes a aquetes tres preguntes no se’n pot tenir una opinió sensatament formada, ni molt menys transmetre una informació seriosa sobre el que succeí”, conclou Antoni Terrasa.e

política

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

enbreu nent de si el signe de la decisió és un o l’altre, sinó depenent de l’anàlisi de l’argument, que és el mètode que ha conduït a la decisió. Hi ha una altra realitat als jutjats avui, derivada de la crisi, la que preocupa més als ciutadans... S’han plantant els jutges davant el drama de les execucions hipotecàries? No s’hi han plantat, no, s’hi han rebel·lat en pla Robin Hood. S’han avançat a l’hora de tractar aquest problema, a donar-li una solució en funció, primer, d’unes sentències del Tribunal Europeu que obligava a haver de considerar la possible validesa o nul·litat de determinades clàusules del contracte abans d’executar el llançament. A partir d’aquí, s’han pres decisions. Una d’aquestes ha estat aturar el curs de les execucions que estaven en marxa per permetre aquesta valoració prèvia. El legislador també ha reaccionat. S’ha aprovat una llei amb mesures per tractar de fer front a aquesta situació. Per exemple, introdueix el límit màxim d’interessos en 2,5 punts més del legal. Tot i així, els jutges ja hi donaven solucions en les seves sentències... Una de les funcions del Tribunal Suprem és també unificar. I ha intentat establir, cas per cas, un mètode AL CAPDAVANT DE LA JUSTÍCIA per assenyalar a partir de quan els Antoni Terrasa presideix el TSJIB interessos s’han de considerar abudes de 2004. És membre de la sius. Fer-ho cas per cas entranya un carrera judicial des de 1984, ha procediment lent. És molt més ràestat jutje degà i president de pid que ho faci el legislador, però l’Audiència. ENRIQUE CALVO mentre no ho feia, els jutges han intentat establir amb claredat aquest ni tampoc té a veure amb pressions, ments de dins el procés, no de fora límit. Ho tenen mal de fer, els jutges. Un pot dir 2,5; l’altre, 3... És difícil. el fet de les dissensions naturals o del procés. Es necessiten molts casos per estaposicionals entre els intervinents dins el procés. És una circumstàn- Són habituals, doncs, aquestes di- blir jurisprudència, és un procés cia diferent de les tensions naturals ferències entre fiscal i jutge que molt lent. El mètode és que ho faci o possibles pressions que, en aquest han tingut tant de ressò en el cas de el legislador. Mentrestant, els jutges han fet el que han pogut, que és decas, no s’ha produït. El fet que l’ opi- la infanta? tenir els llançaments, valonió jurídica sobre determinades És normal, perquè s’ajusta rar les clàusules abans qüestions que s’han de resoldre ha- a la norma, i habitual, dels llançaments amb gi estat diversa, diferent, també és perquè és freqüent El cas de la determinats criteris natural, i és el que pertoca en l’àm- que els jutges absolinfanta unificats. bit del procés, allà on cada un ha de guin quan el fiscal “Fins ara jo no he desenvolupar la funció que li cor- acusa o que conrespon: fiscal, advocat i jutge, cada demni quan una detectat gens de pressió Com es reflecteix un d’ells, en llibertat i en funció de part acusa i el fisla crisi econòmirespecte de cap dels la seva pròpia convicció sobre els cal demana l’abca als jutjats? han que operadors elements que s’han de manejar per solució. Això pasLa quantitat i quaintervingut en tenir criteri sobre una qüestió. Ele- sa cada dia. I no és litat dels assumpaquest assumpte fruit de cap enfrontes s’ha adaptat a la judicial” tament, ni funcional, crisi. S’han disparat ni institucional, ni perels concursos de crediPoques resolucions sonal. tors, els acomiadaments lajudicials en català, borals, les reclamacions de quantiLa decisió sobre la infanta ha gene- tat, les execucions hipotecàries... però ús oral habitual rat polèmica entre l’opinió pública en el sentit de si és ver que tots som També són polèmiques les noves El president del Tribunal Superior iguals davant la justícia... Què en taxes judicials. Poden ser un entreadmet que és cert que no són gaire pensau? banc perquè el ciutadà accedeixi a els magistrats que escriuen les re- Independentment de l’opinió que la justícia? solucions en català, però afegeix se sustenti, allò que és important és Les taxes són un instrument idoni que “és igual de vera que som atendre a la valoració que han fet les per evitar processos innecessaris, molts els qui utilitzam el català or- persones que han estat en contacte però sempre a partir d’una determidinàriament, habitualment a tots amb el material que s’ha de valorar nada dimensió poden produir els efectes: interns i públics i quan per tenir criteri, que són el jutge, el l’efecte contrari, que és impedir fiscal, els advocats de les acusacions l’accés a la justícia per una exagerahi ha judicis”. Assegura que ningú no ha de tenir i les defenses, i els magistrats de da desproporció. I es pot donar en cap problema per utilitzar el cata- l’Audiència que també hi han inter- dos sentits: un, que sigui tan alta la là a l’administració de justícia. “La vengut. I jo crec que cada un d’ells quantitat de la taxa que no compenpossibilitat d’ús de la llengua prò- s’ha posicionat en funció del seu si pagar-la pel valor del procedipia està aclaridíssim”. A Terrasa, propi criteri, nodrit amb les dades ment. I un altre, que hi hagi persoli agradaria poder tenir mitjans del procés, amb opinions diver- nes que no tinguin capacitat econòque permetessin mecanitzar les gents. El que no crec que es pugui mica per accedir al procés si han de resolucions en català i castellà, per fer és condicionar la resposta a si la pagar una taxa que sigui excessivaavançar en el bilingüisme. justícia és igual per a tothom depe- ment elevada.e

El president Bauzá ja assistí a la final de Roland Garros que jugà Rafel Nadal l’any passat. JAUME MOREY

Bauzá suspèn la reunió d’objectius del Govern per anar a veure Nadal QUIM TORRES ❊ PALMA

Reunió suspesa El Govern va suspendre ahir les quartes reunions d’objectius que havia iniciat divendres perquè el president José Ramón Bauzá pogués anar a París a veure jugar el tennista manacorí Rafel Nadal, que disputa avui la vuitena final de Roland Garros contra l’alacantí David Ferrer. Bauzá, de fet, partí ahir al migdia cap a la capital francesa. Segons fonts de l’Executiu, ja s’havia previst que si el manacorí arribava a la final del prestigiós torneig se suspenguessin les reunions d’objectius, les primeres que duia a terme el Govern després de la remodelació d’ara fa un mes. I així es va fer.

Fins a la propera setmana La victòria de Nadal divendres en les semifinals arribà quan ja s’havien iniciat les quartes reunions d’objectius. Durant divendres horabaixa, Bauzá es reuní amb els equips de les conselleries d’Administracions Públiques, Salut, Família i Serveis Socials, i Turisme i Esports. Segons fonts de l’Executiu, les reunions serviren per fixar els propers objectius del Govern fins desembre i comprovar que els nous consellers estan al dia de tot. No hi va haver bregues. Per ahir estaven previstes la resta de trobades, amb Hisenda, Educació, Vicepresidència, Economia i Agricultura, que s’acabaren suspenent. També es va suspendre la compareixença de la portaveu, Núria Riera, que havia d’informar sobre aquests encontres. Les reunions suspeses i la compareixença es faran, previsiblement, dissabte que ve.

Les reunions d’objectius del Govern es van iniciar divendres horabaixa i se suspengueren ahir. CAIB

política

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

RENOVACIÓ D’UNA INSTITUCIÓ

El TC: poc bagatge i només un constitucionalista Cap dels 12 magistrats va debatre la sentència que va retallar l’Estatut el 2010 Reportatge JUAN LUIS GALIACHO MADRID

l nou Tribunal Constitucional de l’era Rajoy serà molt més inexpert, conservador i amb un sol especialista en dret constitucional, Pedro González Trevijano, fins ara rector de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. Els altres onze magistrats són coneixedors en diferents àrees al marge del dret constitucional. Ho són en matèries com ara el dret contenciós-administratiu, el dret penal i processal, el dret del treball i de la seguretat social, en filosofia del dret i en dret civil. Però, a més, a diferència d’altres TC, els dotze són verges en combats constitucionals, ja que els més veterans van ser nomenats el desembre del 2010, amb la qual cosa només tenen dos anys i mig d’antiguitat al tribunal que manté la seva seu al carrer Domenico Scarlatti de Madrid. Els que a hores d’ara fa més temps que són al TC són Francisco Hernando, Adela Asua, Luis Ortega i Francisco Pérez de los Cobos.

Renovació completa

Per tant, ja no queda cap magistrat al Constitucional que participés en la cèlebre votació sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra la reforma de l’Estatut. En aquella polèmica sentència, del 28 de juny del 2010 i que té molt a veure amb l’actual procés català, el ple del Constitucional estava compost per cinc magistrats progressistes, tres de conservadors i un de consens. Van faltar a aquesta cita històrica Pablo Pérez Tremps (progressista nomenat pel govern del

Pedro González Trevijano amb Soraya Sáenz de Santamaría. EFE

PSOE), recusat per haver firmat el juny del 2004 un contracte amb la Generalitat per ajudar a un estudi sobre la viabilitat constitucional de l’Estatut; i Roberto García-Calvo (conservador), mort el 2008 i excap del Movimiento i governador civil a la província d’Almeria. Segons fonts del TC consultades per l’ARA, un cop tancada la renovació, “és absurd” plantejar-se ara si el nou TC serà més o menys combatiu que el que va declarar la inconstitucionalitat de part de l’Estatut. “En teoria, serà molt més conservador, perquè la major part dels seus membres han estat nomenats a proposta del PP. Però també té molta menys experiència, ja que són magistrats amb molt pocs anys de treball a la casa”, asseguren. Segons aquestes fonts, la sortida de Pascual Sala, Manuel Aragón i Pablo Pérez Tremps, es farà notar, “i molt”, per la seva experiència en casos complexos. No cal oblidar que Sala, fins ara president del TC i que la setmana que ve farà 78 anys, va ser també president del Tribunal de Comptes, del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en els temps més convulsos de la història judicial recent. Sala tenia, doncs, una àmplia experiència manejant institucions en crisi com el TC que va heretar de María Emilia Casas després de la sentència de l’Estatut. I amb Aragón i Tremps marxen dos catedràtics de dret constitucional molt reconeguts en els àmbits jurídics.

EL SOMNI FET REALITAT DE L’ARIET JUDICIAL DEL PP

El conservador Enrique López, jutge a l’Audiència Nacional, col·laborador de la FAES i fins al 2008 portaveu del Consell General del Poder Judicial, volia anar al TC. El PP l’hi volia però el PSOE vetava designar-lo a les Corts. Al final ho ha fet Rajoy per decret. EFE

Trevijano, una designació clau

El govern de Rajoy ha volgut minimitzar l’absència de constitucionalistesambladesignaciócomamagistrat de González Trevijano. Nascut a Madrid el 1958, aquest prestigiós constitucionalista va aconseguir el desembre del 2005 ser investit per segona vegada consecutiva rector de la Universidad Rey Juan Carlos. Tot i això, la seva carrera docent s’inicia alaComplutense,onvaserpremiextraordinari en dret i en què va obtenir el 1980 la plaça de professor titular. El 1998 va obtenir la càtedra de dret constitucional a la Universitat d’Extremadura i un any més tard va aterrar a la Universidad Rey Juan Carlos. El seu tarannà és considerat centrista, tot i que tampoc va estalviar crítiques a l’Estatut en el seu dia. Tant, que manté una estreta amistat amb el diputat de CiU al Congrés adscrit a la comissió constitucional, Jordi Xuclà, que ha dirigit diversos cursos d’estiu en aquesta universitat madrilenya. També han estat diverses les vegades que l’ex-

Constitució El nou tribunal mostra la reforma com l’única sortida “legal” al procés català

Així són i pensen els jutges del TC

president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha estat ponent o convidat del mateix Trevijano a la Universidad Rey Juan Carlos. Aquest nou TC, inexpert i quasi orfe de constitucionalistes, ha de decidir sobre la constitucionalitat o no de casos molt rellevants, com ara la reforma laboral, l’avortament i tots els temes relacionats amb l’estat del benestar (sanitat, educació, etc.). I, sobretot, sobre la declaració de sobirania de Catalunya, ara en suspens. Els magistrats tindran menys de cinc mesos per resoldre si es prorroga la mesura cautelar de suspensió o l’aixequen. O finalment prenen una decisió ferma. En cercles polítics i jurídics de la capital d’Espanya s’assegura que l’única manera d’aprovar i donar legitimitat jurídica a aquesta consulta i institucions catalanes seria mitjançant una reforma agreujada de la Constitució espanyola. Però ara, amb aquesta nova composició del TC, més conservadora, l’executiu se sent molt més blindat.e

La consulta catalana: un tema prioritari Fonts del TC apunten que “habitualment” el tribunal no resol un assumpte en cinc mesos i que, per tant, el que és normal és que es torni a pronunciar estrictament sobre si manté o aixeca la suspensió de la declaració de sobirania. Però depèn del tribunal –especialment del nou president, que serà conservador– que es prioritzi aquest recurs. “El volum de treball ho fa molt difícil, tret que la considerin una mesura d’estat i aparquin tota la resta”, afirmen. El TC està trigant ara de nou a dotze anys a resoldre les resolucions d’empara. A Madrid no hi ha dubtes jurídics que qualsevol tribunal paralitzaria la declaració, llevat que l’autoritzés Rajoy i no tingués efectes jurídics més enllà de legitimar el Parlament a iniciar una reforma constitucional que habilités un futur referèndum.

política

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

SOBIRANISME

Esquerra es fixa l’acord progressista com a pas previ Junqueras avala el full de ruta del seu partit a Mallorca cap a l’assoliment del dret a decidir Abans de la consecució del dret a decidir, Esquerra es fixa una passa prèvia: l’afavoriment d’una aliança d’esquerres que permeti reeditar un pacte de progrés. Així serà més fàcil assolir el seu objectiu. JOAN SITGES

Esquerra a Mallorca també es marca com a fita el dret a decidir. Abans, però, considera unes passes prèvies, conscient que el procés no durà els mateixos temps que al Principat. La primera passa preveu la consecució d’aliances estables amb altres forces progressistes (sobretot amb la coalició MÉS), que converteixin aquesta opció en majoritària de l’esquerra i, a la vegada, donin una veu més clara a l’independentisme. La segona passa suposaria la reedició d’un Pacte de Progrés, que tingui com a prioritat “guanyar” el dret a decidir i que defensi eines de finançament propi per salvar la “marginació” de Madrid. I la tercera és buidar de contingut competencial el Govern i que cada illa sigui “subjecte del dret a decidir”. Així ho preveu el “full de ruta” que ahir aprovà Esquerra Mallorca en assemblea. El document, que

VILAFRANCA DE BONANY.

sortí amb un 88% dels vots, es va debatre a Vilafranca de Bonany en presència del president del partit, Oriol Junqueras. El líder de la formació a Mallorca, Joan Lladó, alertà que l’endemà que José Ramón Bauzá deixi de ser president “hi haurà més democràcia” a les Illes, però “no assolirem més benestar sense sobirania”. I lamentà que Balears sigui la comunitat que genera més riquesa de l’Estat i sigui la pitjor tractada. El procés català

El president d’ERC, Oriol Junqueras, no va voler furgar en la ferida dels convergents, que veuen com els republicans els avancen a les enquestes aprofitant el desgast del Govern i la divisió del seus líders, però tampoc no està disposat que Josep Antoni Duran i Lleida desestabilitzi contínuament el camí cap a la consulta. La darrera declaració del líder d’Unió i secretari general de CiU, posicionant-se en contra de continuar amb el dret a decidir si el PSC o ICV se’n despengen, provocà ahir la resposta del líder republicà. “Les minories no poden vetar la voluntat de la majoria”, afirmà. Junqueras va voler deixar clar que, en contra del que vol fer creu-

Junqueras, amb el líder d’Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, a Vilafranca de Bonany. JOAN SITGES

re Duran, Convergència i Esquerra no estan soles empenyent cap a l’estat propi. “Des d’Esquerra valorem molt el paper de tothom: dels partits, dels sindicats i de les associacions i entitats del país” i “com més siguem millor”, assegurà. El republicà, però, evita contestar a les peticions dels convergents perquè Esquerra assumeixi responsabilitats al Govern. Intentà relativitzar les enquestes que anuncien un sorpasso d’Esquerra. I, en lloc de rebolcar-se en el fang, optà per destacar el creixement del conjunt de sobiranistes. “Les enquestes són irrellevants, però allò que no ho és és la voluntat democràtica dels ciutadans”, afirmà. Insistí que l’“única prioritat” del seu partit és “que el procés nacional que hem començat culmini amb èxit”. I avisà que Esquerra “vetllarà perquè el procés iniciat culmini” i vigilarà “perquè es plantegin els acords que s’han de posar sobre la taula i es compleixin”. Finalment, es referí al gir dretà i centralista del Tribunal Constitucional. Avisà que és “un òrgan d’elecció política” i, per tant, “no s’ha de valorar des d’una perspectiva judicial, perquè els seus membres s’han acostumat a decidir allò que volen els partits que els nomenen”.e

política

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

OPINIÓ

TONI SOLER PERIODISTA

Junqueras: reptes i riscos PÀNIC. L’enquesta d’El Periódico, la que deia que ERC guanyaria avui les eleccions, va ser rebuda a les seus dels partits catalans amb diferents modalitats de pànic. Por a la derrota en el cas de CiU, por a la irrellevància al PSC i al PP, por al futur a Ciutadans, que són gent que s’ho creu, i que gustosament sacrificaria el seu bon resultat a canvi d’un Parlament menys sobiranista. I finalment por a la seu d’ERC per una victòria que fa només dos anys semblava una quimera. Segur que Oriol Junqueras va recordar aquell “Guanyem massa!” que va dir Francesc Macià, la nit del 12 d’abril del 1931, en saber que el seu partit –fundat tres setmanes abans– haviatriomfataleseleccionsmunicipals.Òbviamenttotselspartitsvolen guanyar i governar, però el repte que afronta el país és tan colossal que ERCpottenirellegítimtemordemorirenl’intent.Noésperaltracosaque els republicans han rebutjat entrar a ungoverndecoalicióambArturMas: la virulència de la crisi està escombranttotselsgovernsd’Europa,iCiU s’encaminacapalseumínimhistòric.

Si Mas tira la tovallola Junqueras tindrà una gran nit electoral. Després haurà de conduir el procés. P. VIRGILI

arabalears.cat

Oferta

7+2

7+7

Oferta

Edició diària paper + digital

Edició diària digital mensual

bimestral

45 €

(65€ al partir del segon bimestre)

anual 175 € semestral 90 € trimestral 47 €

UNITAT. I després? Després, benvolguts polítics catalans, posin-s’hi com vulguin, empassin saliva, tapin-se el nas, però els caldrà a tots un esforç de generositat, i formar un govern unitari que assumeixi els sacrificis inevitables, iniciï un procés constituent i finalment negociï amb Madrid i amb Brussel·les la millor solució possible. Si guanya ERC, al capdavant hi haurà Oriol Junqueras, que és de llarg el líder més ben valorat; però ell sap com ningú que el desafiament està fora de l’abast del seu partit, que no té encara l’experiència ni la flexibilitat que la situació demana. Per fer un estat ens faran falta els millors –però aquesta vegada, de debò–. Dit això, l’enquesta de l’altre dia posa de manifest una tossuda realitat que no es pot ignorar gaire temps més. Estic segur que Duran i Navarro ja s’estan fent a la idea. Cal esperar-los i ferlos lloc, com deia en aquest diari Miquel Puig, perquè són ells els que estan intentant arribar a una solució dialogada, i el seu fracàs ens legitimarà a tots plegats.

Ofertes subscripcions

Oferta

7 dies digital + diari en paper cap de setmana (dissabte i diumenge)

COMPLIR. Junqueras ha dit que no vol eleccions anticipades, sinó que es compleixi l’acord amb l’actual govern català. És una qüestió de sentit comú; si Mas tira la tovallola i dissol el Parlament, Junqueras pot tenir una nit electoral gloriosa, però després li caurà a sobre tota la responsabilitat de conduir el procés sobiranista, amb CiU afeblida (i potser trencada), amb l’hostilitat oberta de l’aparell de l’Estat i amb una societat crispada –i, en part, dividida–. No; Junqueras ha d’apuntalar el govern de Mas perquè segueixi el full de ruta traçat. Almenys, les enquestes li donen la tranquil·litat de saber que per la banda unionista no hi ha una alternativa possible. Fent l’enèsima metàfora marinera, direm que el timoner està en hores baixes, però el vent és favorable i l’armada enemiga està desapareguda. Cal aguantar, i fer el que calgui perquè Iniciativa, la CUP i una part del socialisme català s’afegeixin al bloc majoritari i el facin encara més fort.

trimestral

0,99 €

(9€ al partir del segon mes)

anual

95 €

99 €

(renovació automàtica si no s'indica el contrari)

semestral

180 €

(renovació automàtica si no s'indica el contrari)

anual

340 €

(renovació automàtica si no s'indica el contrari)

Subscriu-t’hi!

internacional

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

CLAM A TURQUIA

Tots els colors contra Erdogan La radiografia de la protesta a Taksim mostra grups molt heterogenis amb un enemic comú Les protestes contra el govern turc no s’aturen una setmana després. L’autoritarisme d’un primer ministre amb majoria absoluta –Erdogan– aglutina grups i moviments molt diversos.

Els ultres del futbol ETERNS RIVALS, UNITS

Els seguidors ultres dels clubs esportius més coneguts d’Istanbul s’han unit a Taksim. Deixant de banda rivalitats històriques, els fans del Galatasaray, el Fenerbahçe i el Besiktas han protagonitzat un gest de solidaritat sense precedents. Les imatges de les samarretes barrejades en els xocs contra la policia han estat trending topic a Twitter. Com va passar a la plaça Tahrir del Caire, la seva experiència en els xocs amb els antidisturbis als camps va servir per defensar els manifestants. Els seguidors anarquistes del Besiktas, els Carsi, es van convertir en herois quan van aconseguir l’excavadora d’unes obres i van obligar les tanquetes policials a retrocedir.

CRISTINA MAS BARCELONA. Una setmana després,

la plaça Taksim d’Istanbul continua sent una festa. Les autoritats van negar ahir que tinguessin cap intenció de desallotjar aquest indret convertit en focus de resistència contra el to paternalista i arrogant que ha marcat fins ara la gestió del govern del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Aquest tarannà, i la violenta repressió de la primera protesta divendres de la setmana passada, va acabar d’unir gent de moviments i ideologies molt heterogènies. Ahir milers de persones continuaven reunides a la plaça –durant la jornada s’hi van aplegar també els seguidors dels equips de fubtol del Fenerbahçe i el Besiktas– tot i que ja s’han aconseguit canvis substancials en el projecte urbanístic previst al parc Gezi. Un enemic comú els uneix –Erdogan, que governa amb majoria absoluta–, però la pluralitat d’aquest front del “no” obre interrogants sobre fins on arribarà.

04 MURAD SEZER / REUTERS

INDIGNATS AMB ERDOGAN

El moviment de defensa del parc de Gezi suma la sensibilitat ambiental i la reivindicació d’un espai públic per a la ciutadania. Va ser la resposta repressiva del govern el que va inflamar la protesta. El moviment feminista, que s’oposa a la restricció del dret a l’avortament (que a Turquia és lliure) plantejada pel partit d’Erdogan, també és present a Taksim.

01 A la plaça després de classe EL MOVIMENT ESTUDIANTIL, MOLT ACTIU

Els estudiants són un del sector més actiu en la protesta. Diverses grans universitats han anunciat que posposen els exàmens finals, un gest que el govern ha interpretat com un missatge als estudiants perquè s’impliquin en la confrontació. També els estudiants de secundària tenen un pes important a la plaça. És habitual que vagin a classe durant el matí i després s’acostin a Taksim. Aquests dies també s’han vist molts joves estudiants a l’acampada que s’ha aixecat al centre neuràlgic d’Istanbul.

El moviment ecologista i feminista

05 Els sindicats se sumen a la revolta TAKSIM, REFERENT HISTÒRIC

La plaça Taksim ha estat l’espai emblemàtic del moviment obrer turc, d’ençà que el 1977 almenys 34 manifestants hi van ser assassinats el Primer de Maig. Dimarts dues centrals sindicals i una organització de GURCAN OZTURK / AFP

la funció pública van convocar una vaga general de 48 hores contra Erdogan, que va tenir un ampli seguiment, també entre els treballadors municipals.

06 Dels kemalistes a l’extrema esquerra UNA PROTESTA ESPONTÀNIA

El moviment no té un lideratge polític clar. Tots els grups que s’oposen a Erdogan, des de l’extrema esquerra fins als kemalistes del partit republicà (CHP) són presents a la plaça. Fins i tot els primers dies hi van aparèixer grups feixistes. Ara Taksim està plena de paradetes i pancartes de partits d’esquerra. La plataforma de Taksim està formada per 80 partits i moviments.

07 L’ambivalència dels kurds ESCLAT ENMIG DEL PROCÉS DE PAU

La mobilització social que sacseja Turquia –se n’haurien de buscar els precedents en les protestes de finals dels anys 70 que van acabar amb la junta militar– coincideix amb un altre procés històric: l’obertura d’un procés de pau del govern d’Erdogan i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), particularment amb el seu líder empresonat, Abdul·lah Ocalan. Els guerrillers del PKK han començat a retirar-se cap a l’Iraq. Així, el principal partit kurd de Turquia, el BDP (Pau i Democràcia), no s’ha implicat a fons en les protestes. Però molts dels tres milions de kurds que viuen a Istanbul han estat actius a Taksim, començant pel diputat independent del BDP, Sim Sureyya Onder, que va ser el primer a interposar-se a les excavadores que havien de tirar a terra els arbres de Gezi. “El més important d’aquests dies és que ara molta gent empatitza amb els kurds per tota la repressió que han patit”, explica a l’ARA Burucu Karakas, periodista del diari Milliyet. El pes dels sectors kemalistes a la plaça genera, però, dubtes entre els kurds.

Brigada de metges voluntaris

Musulmans i votants de l’AKP

LA INCORPORACIÓ DE LA CLASSE MITJANA

EL DEBAT SOBRE LA LAÏCITAT

Des de l’esclat de les protestes, la setmana passada, grups de metges i estudiants de medicina voluntaris recorren les places i els carrers i s’encarreguen dels primers auxilis als ferits i intoxicats a les protestes. També les farmàcies van obrir durant les nits en què els xocs van ser més violents. L’atenció mèdica es feia als locals d’ONGs. És habitual veure a la plaça dones vestides d’oficina. La restricció de la venda d’alcohol i l’avortament o les crides del govern a augmentar la natalitat han fet créixer la desafecció de sectors de la classe mitjana.

La repressió ha decantat antics electors d’Erdogan, que discrepen de la línia autoritària del primer ministre i que, tot i ser musulmans, reivindiquen la separació de l’Església de l’estat. A Taksim els anomenats musulmans anticapitalistes fan les seves oracions. Divendres van resar pels dos manifestants i el policia morts a les protestes. Alihan Kirak, de 27 anys, denunciava des de la plaça a The Guardian que “Erdogan no escolta ningú, cada dia és més ric i no es preocupa de la gent: no el tornaré a votar”.e ARIS MESSINIS / AFP

internacional

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

CIMERA A CALIFÒRNIA

Obama i Xi rebaixen la tensió i aposten per la cooperació La ciberseguretat centra la primera trobada formal entre els dos presidents

J. CALMES / S. LEE MYERS THE NEW YORK TIMES PALM SPRINGS (CALIFÒRNIA)

Atrapat a primera línia de foc, el president nord-americà, Barack Obama, va assegurar divendres a la nit des de Califòrnia –al costat del seu homòleg xinès, Xi Jinping– que no es pot fer cap paral·lelisme entre els ciberatacs que pateixen les empreses i el govern dels EUA –dels quals es culpa el gegant asiàtic– i el programa de supervisió telefònic i cibernètic per perseguir terroristes que fa la seva administració. En una compareixença conjunta, en el marc de la seva trobada a Rancho Mirage, en ple desert californià, Xi va esquivar la pregunta d’un periodista sobre si la Xina era còmplice de pirateria contra sistemes informàtics dels Estats Units i es va limitar a respondre que el seu país també era víctima d’atacs cibernètics. Els dos presidents van coincidir en la necessitat de treballar, conjuntament amb més països, en el desenvolupament del que Obama va descriure com a “regles comunes” sobre ciberseguretat per protegir les economies i els exèrcits a escala mundial. “Aquest és un terreny desconegut i no tenim els protocols que regeixen les qüestions militars i armamentístiques, on els estats tenen molta experiència a determinar el que és acceptable i el que no ho és”, va afegir Obama.

Els dos presidents van comparèixer davant dels periodistes després de tres hores de discussions informals en un complex de luxe a Califòrnia abans d’un sopar de treball i una sessió final ahir a la nit –hora catalana– en una inusual trobada que mostra la voluntat de construir vincles personals entre ells. Fonts coneixedores de la reunió van assegurar que la primera sessió es va centrar en qüestions de seguretat i una en concret –l’amenaça nuclear de Corea del Nord– que els Estats Units veuen com una oportunitat per promoure més cooperació amb la Xina. En la sessió d’ahir a la nit, que continuava a l’hora de tancar aquesta edició, els presidents tenien previst aprofundir en els temes econòmics, una categoria que inclou un altre cop la ciberseguretat a causa de les preocupacions entre les empreses nord-americanes “sobre el robatori dels seus secrets comercials i altres drets de propietat intel·lectual”.

Obama i Xi van passejar ahir pel complex de luxe de Sunnylands, a Califòrnia, on van mantenir diferents reunions de treball i contactes informals. KEVIN LAMARQUE / REUTERS

Polèmica Obama no es va poder evadir de les Un nou punt de partida històric Abans de començar la reunió bilate- crítiques per ral, els dos líders es van comprome- la supervisió tre a aprofitar les converses per d’internet obrir un nou capítol en la relació entre els seus països, marcat per la cooperació malgrat les noves tensions sobre la seguretat cibernètica. Xi va parlar d’un “nou punt de partida històric”, 40 anys després de l’obertura de relacions entre els dos països, i Obama va qualificar d’“essencial” la necessitat d’una comunicació contínua, sincera i constructiva per garantir les bones relacions els pròxims anys.

Després de la seva compareixença, Obama i Xi es van tancar al complex de luxe construït pel magnat editorial Walter H. Annenberg. Però Obama no es va poder evadir del tot de la polèmica oberta per la supervisió que fa el govern nordamericà de les trucades telefòniques i el trànsit d’internet, tot i el seu intent divendres de rebaixar la tensió defensant aquestes pràctiques com a efectives per lluitar contra el terrorisme. La Casa Blanca va assegurar que no sabia per què s’havien filtrat ara els detalls del programa de supervisió, tot i que van deixar clar que no creien que coincidís en el temps amb les converses entre Obama i Xi per sabotejar-les. Les mateixes fonts van dir que la informació no eclipsaria els esforços del president Obama per pressionar el seu homòleg xinès en qüestions com ara els drets humans i les llibertats civils al gegant asiàtic.e

Els EUA, a la recerca de ciberobjectius El president dels EUA, Barack Obama, ha ordenat al seu equip de seguretat nacional i d’intel·ligència que elabori una llista de possibles objectius de ciberatacs dels EUA a l’estranger. L’administració nordamericana, segons va desvelar ahir el diari britànic The Guardian, vol identificar “objectius potencials en què un ciberatac pot ser més efectiu i menys arriscat que altres instruments de defensa”. És el primer cop que els EUA es plantegen la possibilitat formal de llançar una ofensiva a través d’internet per defensar els seus interessos. I només es coneix un precedent d’atac cibernètic, que va ser el virus Stuxnet que el 2010 van llançar –se sospita que els EUA i Israel– contra el programa nuclear de l’Iran.

internacional

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

WASHINGTON DIRECTE

ANTONI BASSAS PERIODISTA I CORRESPONSAL DE TV3 ALS EUA

Supervisió El govern dels Estats Units controla les comunicacions dels seus ciutadans i les dels usuaris de tot el món de proveïdors nord-americans d’internet. Ha estat la gran revelació de la setmana i obrirà un debat de volada. Però en la superfície els nordamericans no se’n sorprenen gaire. Qui no ha pensat mai que els governs controlen tot el que diem i escrivim?

“A qui li importa la privacitat?” l govern dels Estats Units guarda la llista de totes les trucades dels més de cent milions de clients de Verizon. El govern dels EUA punxa directament els servidors de Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, Paltalk, American Online, Skype, YouTube i Apple i n’extreu tot el que vol: correus electrònics, xats o vídeos. El president dels Estats Units, i només ell, pot ordenar un atac informàtic contra un altre país i pot fer-ho de manera preventiva si considera que està davant una amenaça imminent. Són tres filtracions de programes secrets com tres vies d’aigua, en 24 hores, a les pàgines de The Washington Post i The Guardian. Perquè després diguin que la premsa convencional està venuda al poder polític i econòmic. Qui és o qui són aquests filtradors inquiets, que han inundat el país de secrets? El Post dóna unes pistes vagues sobre la seva font: un càrrec dels serveis d’intel·ligència, “horroritzat”, que vol que el món sàpiga l’abast de l’espionatge d’estat massiu sobre els ciutadans. Però mentre a Washington es desencadena la caça del filtrador amb tota la fúria legal, els sismògrafs polítics registren un terratrèmol de relativa intensitat. No-drama Obama està còmode: ordena que li facin un parell de preguntes sobre els secrets revelats i dedica catorze minuts a contestarles. Al seu estil, esclar: el Congrés ho sabia, el Congrés ho autoritza, si hi ha abusos, demanin responsabilitats als congressistes. Benvingut sigui el debat. I li diré per què: aquests programes són una eina útil contra el terrorisme. Aquesta “modesta invasió de la privacitat val la pena”. Perquè, sap?, el govern

Apple és un dels gegants informàtics que han compartit dades dels seus usuaris amb el govern nord-americà. ANDREW GOMBERT / EFE

no escolta el contingut de les teves trucades, i les dades d’internet les agafem de tot el món, però no dels americans. I si volguéssim escoltar les trucades, hauríem d’anar a un jutge, escolti. I els ciutadans, com estan? Horroritzats, no. La veritat. La majoria ja ho sabien. Dijous en fan broma: “Tu tens Verizon?” “No, tinc AT&T, però segur que registren les meves trucades també”. Divendres continua la conversa: “Tu tens Facebook? Sí, però si ja hi explico en públic tot el que faig, per què m’hauria d’amoïnar que ho sàpiga el govern?” En una societat que ha perdut el sentit de protegir la seva intimitat i s’exhibeix sota el pretext de socialitzar-se, en una societat rodejada

de càmeres que la graven a tot arreu, portadora de càmeres amb què ho grava tot, que el govern guardi una llista de les cerques a Google cau dins la categoria “I què?”

Impacte Les filtracions obren una via d’aigua i el país pensa que “no hi ha res de nou”

Una pregunta del més enllà

“¿I l’equilibri entre seguretat i llibertat?”, pregunta Franklin des del més enllà “Estaríem bojos si no ho féssim”, li contesta el senador Lindsey Graham. I el ciutadà que des de fa anys es despulla electrònicament a l’arc de seguretat de l’aeroport es mira Franklin amb els braços enlaire i li contesta que millor que s’ocupi del seu parallamps. “Aixequi els braços”, repeteix el funcionari de la TSA al ciutadà que paga al policia amb els seus impostos. I el ciutadà, descalç i aguantant-

se com pot els pantalons, aixeca els braços com si l’encanonessin i, agraït de saber que algú vigila que no es repeteixi un 11-S, pensa que, total, si algú el pot veure despullat en una pantalla, quina importància té que el govern sàpiga totes les trucades que fa. “Jo no tinc res a amagar”, es repeteix per tranquil·litzar-se. Podrà provar la seva innocència. Només allà, al fons, dos grups antagònics es troben donant-li la raó a Franklin: els llibertaris i els liberals, sempre segons l’accepció nordamericana dels termes. Tres filtracions informatives com una via d’aigua i el país pensa que “no hi ha res de nou”. I George Bush, que s’està fent un tip de riure al seu ranxo de Texas, pensa que aquest Obama és una aficionat.

internacional

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

PRIVACITAT A LA XARXA

El gran dilema de les empreses d’internet El govern dels EUA va negociar amb les companyies l’accés a les dades dels usuaris

CLAIRE CAIN MILLER THE NEW YORK TIMES

SAN FRANCISCO. Quan els funcionaris del govern nord-americà van aterrar a Silicon Valley per demanar als gegants d’internet que compartissin tot el que feien els seus usuaris a la xarxa –en el marc d’un programa de vigilància secreta–, les empreses es van arronsar. Però al final moltes van cooperar encara que fos només una mica. Twitter es va negar a posar-ho fàcil. Però altres empreses van ser més dòcils, segons persones coneixedores de les negociacions. Van obrir converses amb funcionaris de seguretat nacional sobre el desenvolupament de tècniques eficients per compartir de manera segura les dades dels usuaris estrangers en resposta a l’administració. I en alguns casos van canviar els seus sistemes informàtics per permetre-ho.

Les negociacions aclareixen com les empreses d’internet, cada vegada més al centre de les nostres vides, interactuen amb les agències d’espionatge que rastregen aquesta vasta petjada digital –correus electrònics, vídeos, xats en línia, fotos i consultes de cerca– a la recerca d’informació d’intel·ligència. I il·lustren com el govern i les empreses de tecnologia treballen colze a colze, i la magnitud de les seves operacions fora dels focus. Nou empreses en el punt de mira

Les empreses que van negociar amb el govern van ser Google, propietària també de YouTube; Microsoft, propietària de Hotmail i Skype; Yahoo; Facebook; AOL; Apple i Paltalk, d’acord amb les persones coneixedores de les converses. Les empreses van ser requerides legalment a compartir les dades d’acord amb la Foreign Intelligence Surveillance Act (FISA). En almenys dos casos, Google i Facebook, un dels plans discutits va ser construir portals segurs separats. A través d’aquests espais virtu-

La seu de l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA, des d’on se supervisa internet. NATIONAL SECURITY AGENCY / EFE

Protecció Les empreses diuen que no hi ha accés directe a totes les dades

als, el govern demanaria les dades i les obtindria un cop les companyies les dipositessin. Mentre que el lliurament de dades en resposta a una sol·licitud d’acord amb la FISA és legal, posar més fàcil al govern l’obtenció d’informació no ho és, i justament per això Twitter es va negar a fer-ho. Les nou empreses han assegurat que no tenien coneixement del programa del govern que obria els servidors a l’administració, i han traçat una línia clara entre donar al govern un accés complet als seus servidors

per recopilar les dades dels usuaris i donar al govern algunes dades específiques en resposta a ordres concretes de la justícia. I totes han afirmat categòricament que no van proporcionar al govern un accés indiscriminat als seus servidors. Les empreses han dit, però, que sí que han complert amb les ordres judicials que els arribaven, també les emmarcades en la FISA. Les negociacions i els canvis en els sistemes tècnics per a l’intercanvi de dades amb el govern encaixen en aquesta categoria. I, en alguns casos, les dades es transmeten al govern electrònicament, utilitzant servidors de l’empresa. “El govern dels EUA no té accés directe o una porta del darrere a la informació emmagatzemada en els nostres servidors”, es defensa el president executiu de Google, Larry Page, al blog de la companyia. “Nosaltres proporcionem les dades d’usuari als governs únicament d’acord amb la llei”. I les declaracions de Microsoft, Yahoo, Facebook, Apple, AOL i Paltalk fan la mateixa distinció. Les investigacions sota el paraigua de la FISA –que impliquen estrangers– poden anar des del seguiment de persones específiques a un escombrat ampli a la recerca de paraules sensibles a internet, segons alguns advocats que coneixen les operacions. L’any passat es van tramitar 1.856 sol·licituds acollides a FISA, amb un augment del 6% respecte a l’any anterior.e

internacional

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

OBSERVATORI D’EUROPA

CARME COLOMINA PERIODISTA

I després del ‘mea culpa’, què? a és hora que algú ho escrigui i ho digui”, admetia un membre europeu d’aquesta troica internacional que fa tres anys que treballa a Grècia. Ho deia amb l’informe del Fons Monetari Internacional obert al seu ordinador portàtil. Les 50 pàgines difoses dimecres en què es revisaven els errors comesos en el primer acord entre l’FMI, la Comissió Europea i el BCE per rescatar una Grècia en caiguda lliure, que amenaçava d’arrossegar l’euro, han servit per treure la llista de disputes mal tancades. Errors polítics, que des de Washington carreguen sobretot a Berlín –interessada a comprar temps perquè els grans creditors alemanys sortissin del país abans de la reestructuració del deute–. I errors de càlcul de tots plegats, que van preveure una caiguda del PIB del 5%, quan en realitat l’economia grega s’ha encongit més d’un 20%.

París i Berlín, que abans formaven el motor franco-alemany que empenyia la Unió, avui s’han convertit en el contrapoder que desafia i sotmet les institucions comunitàries. “No ens han de dictar el que hem de fer”, replicava amb agror François Hollande a les reformes que li exigeix la Comissió Europea.

“J

Disputes Europa va obrir la porta a un FMI que ara té pressa per marxar “No és just que l’FMI se’n renti les mans i llenci tota l’aigua bruta sobre els europeus”, es lamentava divendres el comissari de Finances Olli Rehn des d’Hèlsinki. Després, en declaracions al Financial Times, carregava directament contra Christine Lagarde, avui directora gerent del Fons, i ministra de Finances francesa quan va esclatar la crisi grega. “No recordo Dominique Strauss-Kahn [antic cap de l’FMI] demanant en un primer moment cap reestructuració del deute grec, però sí que recordo com s’hi oposava Lagarde”, contraatacava Rhen.

Realitats

Un religiós grec passant davant de dos sensesostre a Atenes, on el nombre de persones que dormen al carrer s’ha doblat d’ençà que va esclatar la crisi. YANNIS BEHRAKIS / REUTERS

“Hi ha un sector de l’FMI que fa temps que vol sortir d’Europa. Ens va quedar ben clar a Xipre”, afegia un alt funcionari de Brussel·les. La realitat –com admet més d’un membre de la troica – és que aquest format “no ha acabat de funcionar”, i que les reticències inicials a la quitança van acabar “encarint perillosament el deute espanyol i italià”.

Mitges veritats Incapacitat europea per defensar les seves pròpies solucions “Encara avui no tenim els instruments que hauríem necessitat el primer dia per poder ajudar real-

Polítiques Amagar l’austeritat del discurs no genera creixement

ment Grècia”, reconeixen a Brussel·les. La tan anunciada unió bancària, que havia de servir per superar l’actual fragmentació del mercat financer europeu, continua al ralentí per culpa del fre alemany. Les promeses de rellançar el creixement quedaran en un no res si els països de la Unió retallen el pressupost comunitari per als pròxims set anys, perquè no hi haurà diners. El BancEuropeud’Inversions“estàmés preocupat per mantenir la triple A” quenopasper“embrutar-selesmans i començar a finançar projectes que reanimin les inversions”, confessen alguns membres de la Comissió.

Esborrar l’austeritat del discurs no genera creixement Fa deu dies que la premsa anglosaxona parla de Grècia en positiu. De l’arribada d’inversors estrangers, de l’arrencada del procés de privatitzacions o de la gira europea del primer ministre Andonis Samaràs. Però les xifres reals de l’economia grega les resumia, aquesta setmana, el periodista Nick Malkoutzis al diari Ekathimerini: “Començar a parlar d’èxits seria un insult als 1,3 milions de grecs que són a l’atur, a les 400.000 famílies en què cap dels membres té ingressos, als 300.000 treballadors que conserven la feina però no cobren des de fa mesos, als centenars de milers que treballen però no arriben a final de mes”. Brussel·les ha esborrat l’austeritat del discurs i ara parla de flexibilització. Canviar la percepció potser animarà a recuperar la confiança, però no solucionarà d’un dia per l’altre els problemes reals. L’austeritat no ha desaparegut. Només és “una retirada tàctica”, deia gràficament un analista alemany. De moment no hi ha un pla alternatiu, ni capacitat financera per engegar polítiques noves que generin creixement. El mea culpa dels errors comesos no serveix de res si no hi ha la valentia d’aplicar els canvis necessaris.

economia

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

UN ANY DESPRÉS DEL RESCAT FINANCER

La concentració bancària creix set punts amb la crisi Gairebé la meitat del mercat està en mans de les cinc principals entitats Reportatge

TONI GARGANTÉ BARCELONA

n cop desmantellat el segment de caixes, recapitalitzats els bancs amb els nivells de solvència que va dictaminar Oliver Wyman, millorat el nivell de liquiditat, provisionat tot el totxo tòxic i creat el banc dolent, sembla que el sector financer espanyol pot encarar la via de la normalització. Just un any després de demanar el rescat a Brussel·les (primer es va denominar “ajut financer”), la sensació que regna als bancs que han quedat vius és de feina feta. Una opinió compartida pel professor de direcció financera de l’escola de negocis Iese Jordi Soley, que assegura: “Estem molt millor que fa un any, amb les entitats molt més sanejades”. Però hi ha una derivada en tot aquest procés que pot dificultar la competència i, encara més, l’accés al crèdit: l’increment de la concentració de l’oferta bancària. Segons les últimes dades del Banc Central Europeu (BCE) corresponents al 2011, els cinc principals bancs (CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia i Sabadell) concentren el 48% de quota de mercat en actius totals, un percentatge que era del 41% el 2007, abans que esclatés la crisi. Això vol dir que en només cinc anys les cinc entitats més grans han

augmentat en set punts el seu pes al pastís, i que el sector financer s’ha compactat molt més que en els últims 15 anys. A més, aquesta concentració ha de ser molt més elevada actualment, tenint en compte que el gruix de les compres i adquisicions fruit de la reordenació bancària es van produir durant l’any passat i des de l’inici del 2013 (el Sabadell es va quedar amb la CAM, l’antiga Caixa Penedès i Banco Gallego; el BBVA amb Unnim, i CaixaBank amb Banca Cívica i Banc de València). Només l’operació de neteja de marques del Santander, que ha absorbit Banesto i Banif, ha provocat una simplificació de l’oferta bancària més que considerable. Tots aquests moviments, als quals cal afegir la fusió entre caixes, han suposat que durant els últims tres anys la reordenació bancària hagi regirat el mapa, passant de més de 45 entitats a només vuit o nou.

Previsió El sector creu que els tres bancs grans augmentaran la quota fins al 70% Oportunitat Les entitats estrangeres esperaran el millor moment per tornar

Un procés “inevitable”

El professor de control financer d’Esade Jordi Fabregat pensa que aquest procés no ha de ser dolent i que, “en tot cas, era inevitable”. “El fet és que si fa tres anys ja dèiem que sobraven entre el 25% i el 30% de les oficines bancàries, era bastant evident que els bancs petits no podrien subsistir”. Jordi Soley s’expressa de manera semblant, i assenyala que aquesta concentració “no ha de ser necessàriament dolenta per al client, no hi haurà un oligopoli del crèdit”. “A més, hem de tenir molt present que no estem en una crisi, el que hi ha és un canvi de paradigma estructural. Els nivells de crèdit que hi havia el

2007 ja no tornaran. Ens haurem d’adaptar”. Això significa que els bancs es fixaran més en el risc que corren quan donen un crèdit i en les garanties que aporta el client. Una situació que ja es dóna ara. Fabregat va una mica més enllà i preveu que, quan la crisi s’esvaeixi, el sector bancari es normalitzarà i “el mercat espanyol tornarà a ser atractiu per a les entitats estrangeres”, cosa que suposarà altre cop un increment de la competència. De moment, però, es dóna l’efecte contrari: Banc Sabadell acaba de comprar el negoci a Espanya del grup britànic Lloyds. Amb tot, la concentració bancària ha situat Espanya en nivells semblants a la mitjana europea,

lluny del nivell superior al 75% que mantenen els cinc principals bancs holandesos o finlandesos, o del 60% de Portugal o Grècia, però també amb importants diferències amb els veïns de referència. Així, el 48% del mercat en mans de les cinc entitats més grans espanyoles contrasta amb el 33% d’Alemanya, el 40% d’Itàlia i el 44% del Regne Unit, segons les dades del BCE. La tendència actual no sols seguirà, sinó que es potenciarà, segons ha reconegut recentment el director general de banca comercial de Santander, Enrique García Candelas, que ha arribat a afirmar que les tres principals entitats (ja no les cinc) “controlaran el 70% del mercat en un termini de tres anys”.

Joan Tugores

Tugores creu que la banca espanyola encara necessitarà 20.000 milions més per sanejar-se, fins a arribar als 60.000 que preveien les auditories fetes al sector en l’últim any. “Es va rebaixar la xifra en un atac d’optimisme i per salvaguardar l’honor de la pàtria, però segurament hi haurà una segona ronda”, conclou.

Opinió

El balanç dels experts José García Montalvo CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UPF

“La situació de l’economia espanyola no ha millorat i els problemes dels bancs són els mateixos”, opina José García Montalvo, que alerta que el sector ha d’afrontar el refinançament d’un volum molt alt de crèdits, de manera que “serà necessària una altra recapitalitza-

ció”. “En les entitats sanejades, podrà ser de fons propis, però no en les nacionalitzades”, adverteix. Quant a la concentració bancària, creu que l’excés de competència creava inestabilitat financera, ja que “el marge amb els crèdits és més baix i se n’han de vendre més”. No obstant, diu que massa poca competència tampoc no és bona.

A mig camí Els dos catedràtics coincideixen que caldran més fons

CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

“El sector no està pitjor que fa un any, però podria estar millor”, explica Joan Tugores, perquè “la prova del cotó fluix, la reobertura del crèdit, no l’ha passada”. “En el preàmbul de totes les reformes bancàries es diu que l’objectiu és reobrir el crèdit, però no s’hi posen mecanismes”.

economia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

L’Estat busca un pla de negoci per a les entitats públiques Potenciarà la penetració dels crèdits a les pimes El FROB necessita trobar un pla de negoci per a Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia. Amb l’angoixa de no saber si les podrà privatitzar, l’organisme estudia convertir-les en el canal de crèdit de l’ICO. T.G.

MÉS GRANS

CaixaBank ha crescut durant la crisi amb la compra de Caixa Girona, Banca Cívica i Banc de València, i s’ha consolidat entre la gran banca. PERE TORDERA

És a dir, en aquesta lluita sembla que guanyaran el mateix Santander, el BBVA i CaixaBank. No tots els experts, però, coincideixen amb aquest pronòstic. Un any de vertigen

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va acceptar el rescat bancari el 9 de juny del 2012, però va tardar fins al 25 de juny a demanar amb una carta oficial l’assistència financera a Brussel·les. Des de llavors, l’acceleració ha estat constant. La troica (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) va emetre dilluns passat el seu últim informe sobre l’aplicació del rescat, en què es va observar una contra-

dicció: per una banda, es va lloar l’increment del nivell de provisions i de solvència de les entitats i, per l’altra, es va criticar la falta de crèdit bancari que s’observa en l’economia espanyola. També es va obrir la porta a la possibilitat que el sector en el seu conjunt necessiti 10.000 milions més dels 100.000 milions que es van concedir (fins ara s’han utilitzat al voltant dels 40.000 milions). El Banc d’Espanya ha demanat més rigor als bancs en la classificació dels crèdits per evitar noves sorpreses de morositat. Per això, ha demanat que les entitats notifiquin al setembre (quan la troica tornarà a revisar els números) els crèdits refinançats.e

BARCELONA. La patata calenta que té el govern de Mariano Rajoy sobre la taula en forma de banca pública no té comparació possible amb l’Argentaria de fa 20 anys –el banc públic d’aleshores que va comprar el BBV, abans de dir-se, precisament per la compra d’Argentaria, BBVA–, comenten fonts del sector. “És un problema de gran magnitud”, afegeixen, perquè les pèrdues conjuntes de Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia corresponents a l’any passat van arribar gairebé als 39.000 milions d’euros, després de fer tots els sanejaments. També és cert que després d’aquesta neteja s’han produït els primers rebrots d’esperança, ja que Bankia va anunciar una tornada als beneficis el primer trimestre, amb uns guanys de 72 milions, igual que Novagalicia, que va obtenir uns resultats positius de 21,2 milions. CatalunyaCaixa, presidida fins fa quatre setmanes per Adolf Todó, encara no ha presentat els números. Però, més enllà del retorn a la rendibilitat, el que realment preocupa el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) és trobar un sentit estratègic a les tres entitats que gestiona. Per això, ara es planteja que els tres bancs públics es converteixin en la xarxa comercial de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), l’organisme públic encarregat de facilitar crèdits a les empreses. Sempre s’ha qüestionat la viabilitat del sistema de l’ICO, que comercialitza els seus productes a través del sector bancari, sense una xarxa pròpia. Al final, l’èxit de les campanyes depèn de l’interès dels bancs. Així, la focalització del crèdit de l’ICO a través de les oficines de les tres entitats financeres podria incrementar el finançament empresarial. En tot cas, la indefinició de l’estratègia de la banca pública ja fa més

Bankia és la gran patata calenta que té el govern de Rajoy sobre la taula. MARCELO DEL POZO / REUTERS

Esperança Ja sanejats, els bancs nacionalitzats aspiren a tornar als beneficis

d’un any que dura. El FROB ha encarregat a les consultores i els bancs d’inversió Citi, Nomura i McKinsey l’elaboració d’un pla de futur que encara no s’ha explicat. I és que davant el fracàs de les dues subhastes de CatalunyaCaixa i de la de Novagalicia de l’any passat s’han plantejat totes les opcions. Des de concentrar les tres marques fins a just el contrari, vendre CatalunyaCaixa a trossos, passant per reactivar els plans de privatització. Això sí, aquestes fórmules giren totes sobre Bankia, asseguren els mateixos portaveus. Es tracta de salvar “com sigui” el vaixell que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri. El problema és que CatalunyaCaixa pot ser la penyora, “perquè Novagalicia ha sabut vendre des de fa temps un projecte per trobar socis privats, que és difícilment realitzable”, indiquen finalment. En tot cas, durant les últimes setmanes ha tornat a prendre cos la possibilitat de reactivar la venda de CatalunyaCaixa a la tardor, perquè les consultores han avisat el FROB que l’entitat va perdent valor cada dia que passa.e

economia

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

UN ANY DESPRÉS DEL RESCAT FINANCER

Prima a la baixa, però atur i deute a l’alça El cost dels bons espanyols ha caigut 300 punts, molt més pel rol del BCE que pel rescat Un any després del rescat bancari, el cost del deute és molt més baix i els dubtes sobre la solvència de la banca s’han resolt, però el crèdit continua sense fluir, i l’atur i el deute públic han pujat amb força. JOAN FAUS

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, el dissabte 9 de juny del 2012, quan va anunciar la sol·licitud de rescat. JAVIER LIZÓN / EFE

2n trimestre del 2012

550

500

450

400

d’abril, el finançament a les famílies va caure un 4,8% i a les empreses encara més, un 10,9%. L’atur tampoc ha millorat respecte al mateix període de l’any passat. Tot i que al maig es va reduir en 98.265 persones a tot l’Estat respecte a l’abril, la xifra supera en 176.000 el nombre de desocupats que hi havia el maig del 2012. Amb una taxa actual del 27,1%, el govern ja ha admès que hi

2n trimestre del 2013

1r trimestre del 2013

4t trimestre del 2012

3r trimestre del 2012

350

Pitjor El rescat no ha suposat un augment de la concessió de préstecs

300

Font: Banc d’Espanya i elaboració pròpia / Gràfic: E. Forroll

1r trimestre del 2012

600

1r trimestre del 2013

76% 77,3%

650

84,2% 87,8%

4t trimestre del 2012

73%

3r trimestre del 2012

100%

Màxima històrica de 637 el 24 de juliol del 2012

Evolució del deute públic

Evolució de la prima de risc

8 de juny del 2012

MADRID. “Hi ha moltes coses que han millorat a Espanya. L’any passat vam superar una crisi financera i de deute públic de primer ordre. A mi tothom em preguntava «¿I vostè quan demana el rescat?» Ara ningú m’ho pregunta”. Es tracta d’una afirmació recurrent de Mariano Rajoy que ahir va tornar a pronunciar, traient pit, en un acte del PP al País Valencià. Des de començaments d’aquest any, el president del govern espanyol ha optat per una estratègia força peculiar per justificar la seva política econòmica: no destaca els suposats avenços sinó el que ha aconseguit evitar. El rerefons del missatge és molt nítid: si no fos per la seva gestió, Espanya s’hauria vist encaminada al desastre, a haver de sol·licitar ajuda total als socis europeus per eludir una suspensió de pagaments, seguint el camí de Grècia, Irlanda i Portugal. Amb aquest diagnòstic, però, Rajoy obvia que Espanya sí que va demanar un rescat, en concret un de parcial fa precisament un any. Un auxili de fins a 100.000 milions d’euros (finalment en va sol·licitar 40.000) que tenia com a objectiu sanejar els bancs amb problemes, dissipar els incessants dubtes sobre la salut del sistema financer i impulsar la concessió de crèdits. Un any després, ¿s’han complert les expectatives? Clarament el cost que paga l’Estat per finançar-se als mercats és molt més baix que llavors –com també es va afanyar a recordar ahir el cap de l’executiu–, però no tots els problemes s’han solucionat. “La banca està més sanejada i ha millorat els seus balanços però el mercat de crèdit continua totalment bloquejat per a les pimes i les famílies, i això impedeix que l’atur disminueixi”, apunta José Ramón Pin Arboledas, professor de l’escola de negocis Iese a Madrid. De fet, la sequera del crèdit ha anat a pitjor. Segons les dades

haurà més atur el 2015 (24,8%), al final de la legislatura de Rajoy, que el 2011 (21,6%), quan es va iniciar. Un any després el deute públic també és més elevat, sobretot per l’impacte dels 40.000 milions del rescat que finalment sí que han engreixat el passiu, malgrat que inicialment la Moncloa ho va descartar. En el cantó positiu, els experts destaquen, com Rajoy, el descens

abrupte de la prima de risc –el diferencial entre el cost del deute espanyol i l’alemany– però, a diferència del president, recorden que hi ha jugat un rol essencial l’anunci del Banc Central Europeu (BCE) i el fons de rescat europeu de comprar deute dels països amb problemes a canvi de severes condicions. De fet, la prima de risc [vegeu gràfic] es va disparar després del rescat bancari fins a arribar a un nivell rècord a finals de juliol, quan es va frenar en sec un cop el BCE va revelar el seu programa, al qual cap país ha optat. El repte del creixement

Mirant el 2012, l’analista de Citi José Luis Martínez Campuzano subratlla que ara els mercats diferencien entre bancs i sector, i que la caiguda dels interessos ha permès a les entitats augmentar un 30% les seves emissions de deute. Divendres la prima va tancar en 300 punts, un nivell “encara massa alt”, segons aquest expert, que emfatitza, però, que el motiu ja no són els bancs, com el 2012, sinó la “falta de creixement”, i per això reclama més reformes. Any 1 del rescat bancari.e

Opinió

El balanç dels experts Josep Soler INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

Josep Soler veu “probable” que la banca necessiti uns 10.000 milions més, davant la necessitat de refinançar crèdits, i creu que “no hi haurà més condicions” per a Espanya que les del memoràndum. El director de l’IEF destaca que les entitats “ja han netejat el seu ba-

lanç”, però defensa que encara no poden obrir més l’aixeta del crèdit: “El sector privat està massa endeutat. Així no podem esperar que es donin més crèdits, i més en recessió. Si hi ha empreses que funcionen i necessiten crèdit, les entitats han de ser acurades i detectar-les. Estan pagant justos per pecadors, però és que de pecadors n’hi ha molts”.

La qüestió ¿Els bancs han de donar més crèdits o extremar la prudència?

Ramon Adell SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS

Per Ramon Adell, “l’important” del procés de reestructuració bancària és “que s’acabi com més aviat millor” perquè el crèdit torni a fluir. “Cal que els bancs tornin a fer de bancs”, resumeix. Adell responsabilitza el BCE de no assegurar-se que els diners del rescat acaben ar-

ribant al client. El president de la Societat d’Estudis Econòmics creu que el procés de sanejament bancari a Espanya ha estat “molt important”, mentre que “a Alemanya no s’ha fet”. Això, opina, ha perjudicat l’economia, perquè la banca ha hagut de provisionar en lloc de donar crèdit: “Potser s’haurien de relaxar una mica les exigències de solvència”.

economia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

Brussel·les fa més intensa la vigilància

ra. De moment, la nota positiva és que Espanya ha esquivat el rescat total, una ajuda que semblava inevitable fa pocs mesos i que hauria obligat Rajoy a fer encara més reformes i retallades. Però tot i les ajudes europees als bancs espanyols –l’eurozona va comprometre 100.000 milions i Espanya només n’ha utilitzat 40.000–, els experts apunten que les entitats no han tapat tots els forats i necessitaran més diners. Les incerteses en un sector poc transparent continuen. “Probablement hi haurà un segon rescat a finals d’any. L’economia està empitjorant molt i es necessitarà més capital”, assegura Ramon Tremosa, eurodiputat del comitè d’Afers Econòmics del Parlament Europeu. La Comissió Europea és més prudent i assegura que ara mateix no hi ha indicis que Espanya necessiti més diners.

L’ajuda a la banca ha posat l’economia espanyola sota supervisió de la CE El rescat bancari espanyol de fa un any no ha arreglat la crisi, però ha posat les finances espanyoles sota la lupa de Brussel·les. Mai abans la Comissió Europea havia tingut tant poder de supervisió. LAIA FORÈS BRUSSEL·LES

En la primera cimera a què va assistir com a president del govern espanyol pocs mesos abans del rescat bancari, Mariano Rajoy va deixar anar davant la premsa que Madrid no havia de pactar res amb Brussel·les sobre el dèficit i els comptes públics. Arribava a Europa disposat a defensar la seva sobirania i va cometre l’error de pensar que la Comissió Europea no podia ficar el nas en l’economia espanyola. Rajoyvatrigarbenpocaferunpas enrere,aparcarelseuamorpropiireconèixer no només que els bancs espanyols necessitaven ajuda europea, sinó que el seu govern hauria d’obrir laportadebatabatalsinspectorseuropeus.Totiqueenelsinicisdelacrisi Europa ja va posar sota supervisió

totes les economies de l’euro –per primera vegada Brussel·les havia de donar el seu vistiplau als pressupostos estatals–, el rescat bancari acordat fa un any ha suposat un canvi radical en el paper de Brussel·les com a vigilant econòmic. Espanya, però, no és una excepció en una zona euro que continua en recessió. És la Comissió Europea –teledirigida per Alemanya– qui ha imposat a Europa la recepta de l’austeritat, la mateixa que ara qüestionen organismes tan importants com el Fons Monetari Internacional (FMI). Sense la pressió de Brussel·les i de la zona euro, el govern espanyol no hauria hagut de fer retallades tan dràstiques i unes reformes que han suposat un retrocés en els drets socials. L’austeritat portada al màxim, com s’ha vist amb Grècia, Portugal o Espanya, no ha fet que les economies de l’euro tornin a créixer. I ara Europa intenta fer un canvi de rumb, afluixant amb les retallades. Altre cop, però, la decisió ha estat de Brussel·les i Berlín. Per a Espanya, el rescat bancari ha suposat sotmetre’s a la super-

Fre a la unió bancària

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso. ANDREW COWIE / AFP

visió de la Comissió Europea i a l’arribada dels homes de negre, els inspectors de la troica. Brussel·les ha posat l’Estat gairebé sota tutela. El govern de Mariano Rajoy continua tenint marge per fer les seves polítiques, però ha hagut de maniobrar al gust de l’executiu comunitari: fusions de bancs, tancament de sucursals, augment de provisions, reforma laboral, reforma de les pensions, retallades draconianes per complir amb la reducció del dèficit públic i un llarg etcète-

La crisi a l’eurozona ha impulsat la unió bancària, un projecte a mig construir que interessa més als estats del sud que del nord. Quan estigui en marxa totalment, Europa es farà càrrec del cost dels rescats. Els primers passos es van fer en un temps rècord, però ara la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha alentit el calendari. Fins que Alemanya no celebri eleccions després de l’estiu, no sembla probable que Berlín es torni a posar les piles. Espanya ha lluitat sense gaire èxit per accelerar la seva posada en marxa.e

societat

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

TURISME

La Platja dels mil plans i la reforma que no arriba Es compleixen 25 anys de la darrera actuació integral a la zona Reportatge JAUME PERELLÓ PALMA

ny 1988. La primera línia de la Platja de Palma sembla Beirut. Es tanquen al trànsit diferents zones, per trams, i es va alçant metre a metre tot el frontal marítim. El Ministeri d’Obres Públiques, el Govern balear de Gabriel Cañellas i l’Ajuntament de Palma es posen d’acord i tiren endavant unes obres que suposen una veritable revolució. No hi falta la polèmica, “perquè la carretera que discorria per primera línia i que milers de ciutadans fèiem servir per anar amunt i avall es convertia en un passeig marítim”, recorda Miquel Garcia, que ha viscut tota la vida a Can Pastilla. L’actuació, com sempre, va durar més del que estava previst. Pedro Homar, treballador d’hostaleria jubilat, diu que “va ser una gran idea”, una inversió pública que va significar una important transformació i que va impulsar l’activitat turística de l’indret més emblemàtic de Mallorca. Potser pocs imaginaven que quan es complirien 25 anys d’aque-

lles obres la zona turística més important de les Balears no hauria tornat a veure cap reforma important. I molt menys encara si s’observen la quantitat de projectes, declaracions, iniciatives i fins i tot master plans que han imaginat mil idees per refer el lloc. La històrica dirigent veïnal Ana Rodríguez, que ha tingut un negoci a s’Arenal durant dècades, ho resumeix en una frase: “Per aquí han passat experts, estudiosos, hem anat a centenars de trobades, presentacions, ens han dit cada vegada que el projecte era millor que l’anterior, però la realitat és que aquí no es fan més que reunions”. Desencant

El desencant i la decepció són sentimentscomunsenlamajoriad’agents socials de la Platja de Palma quan es compleix un quart de segle de la darrera actuació important. Han estat molts anys de propostes i projectes, i poca cosa més. “Els hotelers ja no confien en res públic, però com a mínim no volen que l’eterna planificació els impedeixi reformar, ara que tenen una mica de doblers a la caixa. Per això s’ha publicat un decret llei demesuresurgents.Arapodrantirar endavant algunes actuacions”, assegura un arquitecte que prefereix no

1988 La conversió de la primera línia en passeig va marcar una època West8 L’empresa va dissenyar un ambiciós pla de reconversió, inaplicable ser identificat. I és que ahir el BOIB ja publicava el decret que declara la Platja de Palma com a zona madura i que fixa importants paràmetres urbanístics. Per alguns, és la confirmació que la reconversió de la Platja de Palma, actualment en tramitació, quedarà en no res.

Francisco Marín PRESIDENT ASSOCIACIÓ HOTELERA PLATJA DE PALMA

“Amb el cost del Palma Arena en tindríem prou” Hoteler. Va viure les obres de 1988, la darrera reforma important de la Platja de Palma. Ja no espera gaire més. Està cansat d’anar a reunions i reclama millor finançament.

així i, per tant, de moment hem quedat sense doblers públics.

JAUME PERELLÓ

Veurem algun dia una reforma integral de la Platja de Palma? Ens ho han dit tantes vegades, que ja tenim clar que no la veurem. El pla de reforma marcarà unes regles de joc, de caire urbanístic, alguna petita inversió, però poca cosa més. Des de l’any 2004 es parla de reconversió? Fa ganes de riure. Quan hi havia doblers, feien estudis. Bé, a la Platja de Palma feien estudis, perquè a altres

llocs hi posaren grans estructures inútils com el Palma Arena. Amb l’animalada de milions que va costar, a la Platja de Palma, l’Administració ja els hauria recuperat en forma d’impostos. En tindríem prou. Però ja se sap que les coses no van

Francisco Marín és el president de l’Associació hotelera Platja de Palma. ARXIU

Per tant, entenc que ara no esperau grans coses del pla de reforma? No n’esperam res. El que vingui vindrà. Quan vaig a reunions, els dic que no em parlin de manca de recursos públics, que ja m’ho sé. Però després mires com tenen nassos de, en plena crisi i amb el fracàs de l’AVE, encara dur-lo fins a Galícia. I Balears, què? He vist passar sis ministres amb promeses d’invertir-hi. La legislatura passada, tres consellers de Turisme. A vegades tens la sensació que et prenen el pèl. Això no té remei. Estam finançats d’una manera penosa a les Illes, i per molt que ho diguis no hi ha cap govern central que hi posi remei.e

I no serà per falta de projectes. L’any 2004, l’aleshores ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va començar a parlar de dur-hi a terme una gran actuació. Dit i fet, Matas actuà com solia fer-ho i, ben aviat, l’any 2005, es va constituir el consorci, amb l’objectiu de fer una “reconversió integral d’aquest espai pioner”, recorda Ismael Irigoy, que fa la tesi doctoral de geografia sobre la Platja de Palma. “Matas en va posar les bases i el primer gran projecte el va fer Margarita Nájera”, diu. L’exbatlessa de Calvià va ser nomenada fins i tot comissionada especial per l’Estat. La Platja de Palma havia de ser un projecte pilot. “Zapatero va anunciar que hi invertirien 1.300 milions d’euros en 10 anys”. Un master plan elaborat per West8, amb un bulevard a primera línia, rehabilitacions, una sèrie de nous edificis anomenats catedrals... “Era el model de Bilbao, el postturisme. Una reconversió industrial. Impossible de finançar”, sentencia. No va fer falta. El projecte de Nájera incloïa la demolició de 91 cases baixes de nuclis tradicionals i altres actuacions polèmiques. Més de mil al·legacions feren retirar el pla abans de les eleccions de 2007. Després arribà Álvaro Gijón. Nou equip, nou pla de reconversió. Sense doblers públics. S’aprovarà a finals d’any. Però el model ja està fixat per un decret llei. No hi ha doblers per al somni d’esponjar.e

societat

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

Delgado aprofita el nou decret per esmenar la seva llei El capítol tercer augmenta l’edificabilitat a totes les zones turístiques, encara que no siguin “madures” El BOIB publicava ahir el decret llei que permet aixecar dues plantes més als hotels. La norma deroga articles de la Llei del turisme de Delgado, menys d’un any després d’haver estat aprovada. J. P. PALMA. El Decret llei 1/2013 obre la

TOT QUEDA IGUAL

En contra de la nombrosa literatura escrita per dissenyadors i equips d’urbanisme, la realitat sembla no canviar gaire. TERESA AYUGA

Les frases d’un somni de grandesa Les declaracions de càrrecs públics de diversos partits polítics que han encapçalat els distints projectes de reforma de la Platja de Palma permet fer-se una idea de la gran diferència entre els desitjos, els projectes i la realitat. Des de les 101 idees de Jaume Matas fins al projecte de

l’equip de Margarita Nájera que parlava d’eliminar entre el 40 i el 60% de l’oferta hotelera, i els deliris del director de l’empresa West 8, que arribà a fixar en 3.000 milions d’euros la inversió global. Finalment, la realitat són molts més estudis que actuacions.

Jaume Matas (2007)

Antoni Martínez (2010)

EXPRESIDENT DEL GOVERN

DOCTOR EN ECOLOGIA I VEÍ DE CAN PASTILLA

“La Platja de Palma són 40.000 places que necessiten reconversió. Hem preparat 101 idees per fer-ho”

“El bulevard que planeja Nájera és una simple justificació estètica per fer un aparcament soterrani”

Margarita Nájera (2009)

Joana Barceló (2010)

EXCOMISSIONADA ESTATAL PLATJA PALMA

EXCONSELLERA TURISME

“Sobren entre el 40 i el 60% de les places hoteleres. El pla de reconversió canviarà completament la zona”

“Se suspèn la tramitació del pla de reconversió, perquè manca consens, però no es perd tota la feina feta”

Adriaan Geuze (2009)

Alvaro Gijón (2011)

DIRECTOR DE WEST 8

GERENT CONSORCI PLATJA DE PALMA

“La reforma de la Platja de Palma podria arribar aproximadament als 3.000 milions d’euros d’inversió”

“Intentarem que el projecte de reconversió sigui realista per poder assolir els objectius que perseguim des de fa anys”

porta a importants actuacions urbanístiques, i no només a la Platja de Palma. Experts juristes consultats asseguren que l’àmbit de la norma en el capítol tercer queda clarament enfocat a totes les Illes Balears. Aquest capítol modifica alguns articles de la Llei de turisme elaborada per Carlos Delgado i aprovada el juliol de 2012. Tot i que durant les presentacions públiques del decret llei s’havia parlat per part del Govern de la necessitat que es declari una zona turística com a madura perquè li sigui d’aplicació aquesta norma, el fet és que el capítol tercer deixa ben clar que es podran autoritzar “nous establiments amb usos d’equipament i oferta complementària d’allotjament” sense que l’indret s’hagi declarat “madur”. A més, aquests usos de nous allotjaments i equipaments es consideraran transitoris fins que es defineixin les condicions en els plans territorials. Si aquests plans no ho prohibeixen expressament, es podran fer aquestes autoritzacions. Aquest article, el 14 del nou decret llei, modifica la llei que el mateix Delgado va aprovar fa menys d’un any. I no tan sols permet autoritzar aquests usos, sinó que a més fixa uns paràmetres menys restrictius que els existents. En concret, l’edificabilitat màxima de les construccions destinades a equipaments serà de l’1,1% sobre el total de la parcel·la, amb una edi-

Paràmetres L’article 14 fixa uns paràmetres d’edificabilitat superiors a la llei Delgado Consells Els canvis són provisionals fins que els plans territorials s’hi pronunciïn

ficabilitat de 70 metres quadrats per plaça turística. Aquesta regulació que fixa el decret llei és menys restrictiva que la que aprovà la llei Delgado i és aplicable a tots els llocs turístics, no només als que es declarin com a zones “madures”. Renúncia a l’esponjament

Diferents organitzacions de la societat civil, que van des del GOB fins a les associacions de veïns i fins i tot el Col·legi d’Arquitectes, han criticat les formes i el fons del decret. Regular l’urbanisme mitjançant decrets que no es debaten “ens pren la possibilitat de discutir, revisar criteris i d’aplicar els procediments previstos per fer planificació territorial”, va dir aquesta setmana el degà del Col·legi d’Arquitectes, Joan Morell. El punt més comentat del decret és l’article que permet que els hotels de les zones madures creixin fins a dues plantes més de les que tenen, sempre que l’establiment sigui de 4 o 5 estrelles i sempre que no disposi ja de vuit plantes. Per alguns tècnics en matèria urbanística, és una certa “renúncia” a l’esponjament i als projectes més intervencionistes. La manca de recursos públics i la pressió dels hotelers per poder disposar de més places si pugen els seus hotels de categoria són, en opinió del GOB, les causes d’aquesta decisió. Però alguns experts insisteixen que, més enllà de les dues plantes, cal analitzar amb detall l’articulat del decret que no es refereix a la Platja de Palma i que rebaixa les exigències urbanístiques de la Llei turística, aprovada no fa ni un any. El decrec qualifica automàticament la Platja de Palma com a “madura”. La resta d’indrets hauran de demanarho expressament.e

La Platja de Palma ha vist passar ministres, directors generals, dissenyadors, equips pluridisciplinaris i milers de propostes. Actuacions, se n’hi han fetes poques. E. CALVO

societat

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

S’ARENAL

AMBIENT

Agradarà més o menys, però el que no falta a s’Arenal és ambient a tothora. Música forta, sol, alcohol i botigues de tot color. ISAAC BUJ

Crònica SEBASTIÀ ALZAMORA PALMA-LLUCMAJOR

na vella dita presumptament progre es preguntava: Què es pot fer amb s’Arenal? Posar-hi molta dinamita! S’Arenal es va convertir, durant dècades, en la viva imatge del fenomen que es va conèixer com a balearització, és a dir: sobreexplotació turística intensiva d’un territori, a partir d’una oferta turística qualitativament pobra i a canvi d’un guany econòmicament ràpid. La balearització, terme terriblement despectiu que va fer tremolar les bases de la identitat mallorquina, menorquina i eivissenca, es podia haver particularitzat sense cap problema i convertir-se en s’arenalització. Els mateixos mallorquins no han tingut mai cap casta d’escrúpol a l’hora de riure’s d’un model que, per altra banda, ens ha donat a tots de menjar.

Un dia qualsevol

S’Arenal, 8 de juny de 2013. Un dissabte horabaixa, la vella localitat costanera i turística ofereix un posat tranquil i fins i tot amable, dins de la seva radical identitat hortera. El tram de la Platja de Palma que passa per s’Arenal és proverbialment lleig i megapoblat, a pesar de contenir encara racons d’un cert somieig com Son Verí Nou. Però la resta és tot el mateix: una abundància exagerada de locals de souvenir barats, on es poden comprar des de matalassos inflables fins a camisetes amb inscripcions més o menys estíliques i/o pornogràfiques, pas-

Auge i caiguda d’un tigre de neó S’Arenal és el símbol de la raó de ser de Mallorca com a entitat econòmica i industrial sant pels innombrables locals de menjar ràpid, els monumentals edificis d’apartaments d’ocasió, els pubs i les discoteques que esperen el crepuscle per encendre els seus fluorescents desgastats, les terrasses que només saben i/o volen vendre productes alimentaris prefabricats, i acabant per una fauna i una flora de material humà que sembla acabat de sortir d’algun reality show no precisament de moda. Això, per no mencionar els monuments més destacats al turisme de borratxera: el carrer del Jamón, el Balneari Sis o els nombrosos bordells que encara avui es poden trobar com aquell qui diu a peu de platja. Politicastres locals com Joaquín Rabasco, que va muntar un partit polític a partir d’un espanyolisme passat de voltes i d’una demagògia ètnica (forasters contra mallorquins) que només es pot explicar a partir de la desídia i la incompetència amb què la resta de forces polítiques han tractat un municipi que, de dia en dia, s’anava convertint en un gueto de guetos, a mesura que s’hi superposaven les més diverses capes d’immigració. Enmig de tot això, en els carrers del que queda del centre antic, es troben encara les casetes d’estiueig

Rebuig Els llucmajorers tenen una relació amor/odi amb s’Arenal S’Arenal Ofereix un posat tranquil i amable dins la seva identitat hortera

d’alguns llucmajorers que, ara com ara, no hi són, però que durant els mesos de juliol i agost vindran a passar les vacances a s’Arenal fent cas omís de tot el cafarnaüm que els envolta. Com a molt, es fixaran en alguna transacció comercial poc o gens lícita, o en l’aspecte escandalós d’alguns joves (cabells rapats, tangues, pits descoberts, alguna cresta a l’estil Neymar) i comentaran, fastiguejats: des de luego, lo que s’ha d’arribar a veure... El que s’ha d’arribar a veure, sap greu dir-ho, però ho han fet, o ho hem fet, els mateixos mallorquins. Com deia més amunt, tots amollam pestes de s’Arenal, però en el fons sabem que sense s’Arenal (i sense Magaluf, i sense Cala d’Or, i sense Punta Balena, i sense Portals) molts de mallorquins no hauríem anat a la universitat, ni tants d’altres tindrien una segona casa, ni altres tants haurien pogut obrir un negoci o convertir-se, durant els anys de vi i roses, en mestres d’obra sense altra qualificació que la que ells mateixos s’atorgaven. En el pecat teníem la penitència: el model que ens va proporcionar un creixement econòmic ràpid i desproporcionat és el que també emmiralla la

brutícia i la depauperació que comporta aquest mateix model. No n’hem sabut més. Els llucmajorers, com el qui subscriu, sempre vam tenir una relació d’amor/odi amb s’Arenal. El menyspreàvem, però ens agradava anar-hi a divertir-nos-hi. I com ens hi divertíem! Des de la costa de ses Paupades (a l’empinat carrer de Sant Bartomeu, un esport de risc que consistia a empaitar turistes des de dalt d’una moto) fins a les nits del pub Galeón, passant per la discoteca Zorba’s o el Picadilly Corner, on, als catorze anys, un porter de club et podia dir allò de: “Vení p’adentro, shavaleh! Que aquí tenemoh la Farrah Fasset y la Olivia Niuton Chon!”. Grans moments iniciàtics que tots tenim guardats dins els annals (mai més ben dit) de la nostra educació sentimental, i que el senyor Flaubert ens perdoni. El cas és que, tot això que ens feia tant de riure, s’ha convertit en la raó de ser de Mallorca com a entitat econòmica i industrial. I també política: la mena de xavals i al·lotes repentinats i creguts que eren l’objecte de les nostres befes són els que ara decideixen els destins del govern de les Balears. Es diuen Bauzá, Delgado, Camps, Marí o Gómez. Ens pensàvem que anàvem vivint a pesar d’això, i resultava que malvivíem precisament gràcies a això. I rient, rient, ens hem trobat que ens morim també a causa d’això. Tot plegat, en un arc temporal de poc més de 40 anys. S’Arenal sí que s’ha convertit en un símbol: auge i caiguda d’un model de societat en una mica més que una generació. Mallorca, en resum, era el tigre de neó que anunciava la discoteca Scorpio’s.e

societat

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

CARRETERES SECUNDÀRIES

BRU ROVIRA PERIODISTA

“No vull vendre caramels en un semàfor” o m’hi veig a la ciutat, venent caramels en un semàfor”, diu l’Isac Benítez. Un grup d’una quarantena de camperols l’acompanyen. Homes, dones, nens, joves. Tots van vestits pobrament i tenen les faccions i la pell envellides per l’excés de sol i una vida sense comoditats. Una de les dones aixeca el puny: “El poble unit mai serà vençut!”, crida abocant-se contra la tanca de filferro que separa el camp de soja del camí principal. Els camperols la segueixen. L’Isac Benítez, que se’ns ha presentat com el coordinador dels senseterra de la comunitat Inmaculada Concepción, s’avança a la dona, la sobrepassa, escala la tanca i abraonant-se contra el cel i la terra, els peus gravitant en un equilibri precari sobre la tanca de filferro, crida, gemega: “Volem viure!” L’escena és tan colpidora com l’escenari que ens envolta. Si mirem a l’altre costat del camí, hi ha una petita escola, camps de mandioca,

“N

Isac Benítez, coordinador dels senseterra de la comunitat Inmaculada Concepción. PABLO TOSCO

blat, palmeres, boscos, vaques, algun cavall; petites granges amb sostre d’uralita, cuines de foc de llenya, aigua de pou i tota mena d’animals –gallines, porcs, gossos, gats– que corren amunt i avall enmig de la quitxalla i de les dones enfeinades que, de tant en tant, es passen la mà pel front i donen un cop d’ull al nadó que han deixat sobre una manta col·locada a terra. Si mirem al costat de la tanca on s’ha enfilat l’Isac Be-

Desigualtat El2%dels propietaris delParaguai controlenel 85%deterres

nítez, l’horitzó és infinit i s’estén més enllà d’on pot arribar la vista, com si la terra, els turons i els boscos els hagués esquilat una inundació. Són els camps de soja, la marea verda, en diuen. Si fa unes setmanes, en aquestes mateixes pàgines, escrivíem al Marroc sobre la darrera baula dels nous esclaus de la cadena de producció deslocalitzada, i donàvem l’exemple de les nenes i dones que recullen maduixots, aquí, al Paraguai, la tragèdia que viuen els camperols és encara més devastadora. A ells, l’agricultura a gran escala, mecanitzada, ni tan sols els dóna la possibilitat de vendre la seva força de treball a les multinacionals. Simplement, no existeixen. A més d’expulsar-los de les seves terres, d’impedir-los l’accés a noves terres per als seus fills, aquests camperols viuen enmig d’un entorn degradat pels productes químics que utilitzen els cultius a gran escala, que contaminen l’aigua i provoquen malalties que no consten en cap estudi oficial, però ells, que en desconeixen l’amenaça real, relacionen amb les

morts imprevistes, les erupcions cutànies, el malestar, la picor d’ulls, el cansament que de vegades els debilita. Els cultius a gran escala, especialment la soja, han fet que el Paraguai tingui un creixement espectacular. L’any 2010 l’economia va créixer un 14%. Però la distribució d’aquesta riquesa queda a mans de les grans multinacionals estrangeres i dels terratinents locals, el 2% dels propietaris que controlen el 85% del total de les terres. Convertit en el quart exportador de soja del món, no existeix cap impost sobre la producció ni l’exportació agrícola, de manera que l’Estat, controlat per les grans fortunes, no té cap inconvenient a privilegiar aquesta fugida de la riquesa. “No vull vendre caramels en un semàfor!”, crida l’Isac, un dels milers de camperols que participen en les ocupacions de terres en una lluita desigual contra l’estat, la judicatura, la policia, la premsa, els inversors estrangers i els seus diplomàtics, que fan números i diuen que un creixement del 14% és el progrés.

societat

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

PROJECTE INACABAT

L’edifici rehabilitat a Corea quedarà mig buit 10 veïns amb casa nova i 500 famílies sense expectatives de millora Reportatge MARIA FUSTER PALMA

omés un edifici s’ha beneficiat del Pla Integral de Rehabilitació impulsat per l’exbatlessa Aina Calvo a la barriada de Corea, on viuen unes 1.200 persones. El bloc XII ha quedat com nou i destaca entre els altres 22, que tenen les façanes fetes pols. Malgrat que ha conservat l’estructura arquitectònica, és una rara avis en un barri on la brutor, els cotxes abandonats i les finestres tapiades es veuen pertot arreu. Durant les obres, l’edifici ha estat aïllat, però, com serà una vegada habitat?

Un edifici amb poca gent

Modern, amb ascensor, bugaderia comuna i tots els equipaments, però, de moment, mig desaprofitat, perquè 9 dels 19 pisos rehabilitats han quedat en mans de l’Ajuntament. A la resta dels habitatges, hi viuran els antics veïns i s’hi tornaran a sentir veus conegudes. La majoria de dones d’edat avançada, veïnes de tota la vida. Però en quin moment entraran a viure-hi els propietaris? La incertesa continua i, ara com ara, de data oficial, no n’hi ha. Malgrat això, tot apunta que serà a finals d’aquest mes. Si es confirma, hauran passat gairebé quatre anys des que s’iniciaren els desallotjaments al bloc XII; més del doble de temps del que els havien dit. Francisco Ducrós,

advocat de la majoria dels veïns reallotjats, diu: “Jo supòs que aquesta vegada compliran. El temor dels veïns és que no es resolgui i entrem al juliol i a l’agost. Per a qualsevol que hagi de tractar amb l’administració, l’estiu és un forat negre. També a l’Ajuntament hi ha ganes de tancar aquest procés”. De tota manera, ningú no hi pot posar la mà en el foc. Fa un any, el batle Mateu Isern va dir que hi tornarien a viure per Nadal del 2012 o a principi d’enguany. Tot a punt

Segons el misser, ara només queda signar les escriptures de la propietat horitzontal de la comunitat de veïns i de cada un dels habitatges. Els motius del retard han estat diversos, sobretot burocràtics. Un dels més complicats ha estat trobar pisos entre el parc d’habitatge protegit d’un preu similar per fer les permutes. I com que els propietaris tenien l’opció de triar en quin habitatge dels que hi havia buits s’estimava més viure, s’ha hagut de fer la reescriptura de tot. Una causa de la demora de darrera hora i totalment imprevista ha estat la millora de la seguretat de l’edifici, una petició que feren els propietaris quan varen fer la darrera visita d’obra. L’Ajuntament, malgrat que no entrava en el pressupost inicial, ha cedit i ha posat unes reixes als passadissos inferiors per evitar que hi entri gent. I és que la sensació d’inseguretat a la barriada ha augmentat. Durant els darrers anys, el bar-

Al bloc XII han quedat només 19 habitatges, mentre que la resta de blocs en tenen 24 Cort i els veïns que hi tornen esperen que hi puguin entrar a finals de juny

IGUAL PERÒ BEN DIFERENT

L’edifici del bloc XII deixa en evidència el grau de degradació de la resta de blocs d’aquesta zona, els quals ja no entren dins de cap pla. MARIA FUSTER

ri s’ha anat deteriorant. Una situació que pateixen més els ancians. “Ara molta gent gran té por. A l’hivern feien fogateres i si dius qualsevol cosa t’amenacen. A la nit hi ha de tot: litrones, xeringues... És molt perillós. Ens tenen abandonats”, explica Gabina Hernández, presidenta de l’associació de veïns de la barriada. Sortir o no de Corea

L’entitat veïnal fa 15 anys va començar a demanar solucions en els plens municipals. Entre els seus membres hi havia Víctor Blázquez, que ara té 42 anys i és el propietari més jove del bloc XII. “Els polítics ens han

Història

D’on ve el nom de Corea? No és una variant del barri xino, ni tampoc un nom exclusiu d’una zona de Palma. Corea també existeix a Gandia, a Lleó, a Osca i a altres ciutats de l’estat espanyol. Són barris proletaris que es varen construir durant els anys 50, coincidint amb la guerra d’aquell país asiàtic. La presidenta de l’associació de veïns de la barriada, Gabina Hernández, explica que el nom inicial era “Viviendas del Generalísimo Franco”, però afirma que en realitat el seu nom autèntic és Habitatges de

Camp Redó-Can Roig. És clar que ningú no els coneix per aquest nom, es lamenta Gabina. La presidenta de l’entitat veïnal recorda que la gent gran del barri li va explicar que el nom de Corea ve d’un error tipogràfic d’un diari que fa més de mig segle va escriure: “Franco vindrà a inaugurar els habitatges de Corea”. Curiosament, al final el dictador no va comparèixer. Era el preludi de moltes promeses incomplertes. Això sí, el nom de Corea com a sinònim de conflicte persisteix.

Molta gent gran que ha viscut des dels inicis al barri n’han patit el deteriorament. MARIA FUSTER

promès de tot, però sempre ens han deixat per al final, mentre feien Palma Arenes”, assenyala. També confessa que abans tenia simpatia pel PP, però ara diu que “ja no tenc cap color polític, he perdut la fe. Per ells som ciutadans de tercera”. Víctor, reallotjat al Polígon de Llevant, tornarà al barri perquè, segons indica, a més de la permuta de ca seva havia de pagar uns 80.000 euros més, que no té. També Margalida Garí hi torna. Aquesta dona, d’uns 70 i molts anys, té ganes d’entrar a ca seva, malgrat que, com altres propietaris, pensa que els pisos han quedat més petits. Segons els tècnics, és només una percepció, perquè les cases tenen la mateixa grandària. Una altra cosa que la preocupa és la bugaderia. “No hi ha espai per estendre-hi la roba”, comenta Margalida. Ella és una de les moltes persones jubilades que viuen en aquest barri. És gent gran de classe obrera que ha quedat invisibilitzada entre el renou i la brutor de la imatge marginal de Corea. Als habitatges amb la porta i les finestres tapiades perquè no hi entri ningú a viure, s’hi sumaran ara els nou pisos que han quedat buits en el bloc XII. Molts dels veïns que han decidit no tornar a Corea deixaran allà els records bons i dolents de la major part de la seva existència. Es desdibuixa el passat d’aquest barri accelerat per l’erosió social i urbanística.e

societat

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

Camp de confrontació política. Ara, en treva MARIA FUSTER PALMA. Corea és una barriada que

s’ha passat més de 15 anys demanant solucions i esperant respostes. La proposta del Partit Popular de tombar i tornar a construir i les dels grups d’esquerres no es varen materialitzar fins al juliol del 2008, quan la llavors batlessa socialista Aina Calvo hi posà en marxa un Pla de Rehabilitació Integral. Era una intervenció social, econòmica i urbanística per a unes 500 famílies amb molt pocs recursos i moltes necessitats. Projecte truncat

El 2011, les eleccions municipals fan que canviï el color polític i el nou equip de govern, amb el batle del PP, Mateu Isern, al capdavant decideix aturar el projecte. Això sí, atén les súpliques veïnals i es finalitzen les obres de l’únic edifici rehabilitat. Isern anuncia que cercarà finançament privat i torna a plantejar el pla que sempre han defensat. Margalida Cladera, treballadora social que fa feina al barri des de fa molts anys, comenta que en general els veïns veuen que qualque cosa s’hi ha fet i n’estan satisfets. També creu que la darrera proposta de Cort els agrada més. “La gent està contenta que canviïn de projecte i els fa ganes que es tiri tot i es faci de bell nou”, diu. Però, de moment, no hi ha doblers. Per Joan Cerdà, arquitecte del nou bloc XII, aturar la rehabilitació

és una decisió política del consistori actual. “No creuen en aquest projecte que es va iniciar la legislatura passada”, afirma. L’arquitecte pensa que aquesta intervenció hauria d’anar més enllà del color polític. Tot i així, Cerdà està satisfet amb el resultat i, amb una sincera autocrítica, reconeix com un error general “no implicar-hi més la gent, deixarla triar els materials, les rajoles…”. Diu que al principi s’havia plantejat fer-ho, però que no ha estat possible perquè el desenvolupament no ha estat senzill. L’arquitecte lamenta que “aquest delicat projecte, per la seva dimensió social, s’hagi duit a terme en una situació de focus mediàtic i guerra política”. Actualment sembla que la resignació s’ha escampat pels carrers i les cases d’aquesta barriada, que continua esperant solucions. Consens inexistent

L’exbatlessa Aina Calvo demana una altra pàctica política: “Nosaltres férem un intent gros per consensuar, ells en feren un per desestabilitzar”. Calvo diu que l’equip de Mateu Isern no volia deixar cap vestigi de la rehabilitació i assegura que li consta que varen intentar que els veïns no tornassin a Corea. A més, afegeix: “La meva sensació és que el PP vol posar-ho tot en venda per fer un gran negoci. Crec que és un error i que responen a la pressió promotora i no a la social. Es posen els interesoss particulars per damunt dels dels veïns del barri.e

María Palacios i Pepe Flores ELS PRIMERS DESALLOTJATS DEL PLA DE REHABILITACIÓ NO TORNARAN A LA BARRIADA

“Vàrem sortir plorant perquè hi hem viscut 57 anys” Jubilats. Són un matrimoni que, quan van arribar al que llavors era un barri obrer, des de la seva finestra podien veure el camp ple d’ovelles. Ara viuran al Polígon de Llevant M. F.

Com arribàreu a Mallorca i com a Corea? Maria: Jo som d’un poble d’Albacete i vaig venir a Mallorca quan tenia 22 anys per fer feina de criada. A Pepe, que també era del meu mateix poble, l’havien destinat aquí per fer-hi la mili. Tres anys després ens vàrem casar. Poc abans del casament, compràrem casa nostra per 36.000 pessetes. Jo vaig entrar-hi amb el vestit de novia; la primera nit que vàrem passar a la casa nova va ser la nit de noces. No teníem doblers per celebrar-no, però vàrem menjar xocolata i ensaïmades. Com heu passat aquests anys reallotjats mentre rehabilitaven l’edifici on vivíeu? Pepe: Ha passat de tot, perquè és que ja fa molt de temps. Aquest

mes de juliol farà quatre anys d’ençà que partírem de la barriada. Maria: Ara estam contents, però també ho hem passat malament, sobretot quan no sabíem què passaria. Al principi va ser dur. En vàrem sortir plorant perquè hi hem viscut 57 anys. Hi estàvem molt a gust. Al meu carrer, sempre hi ha hagut bona gent.

està molt contenta que ens hagin donat una casa. Perquè em podríem haver donat allà una casa de dues habitacions, però no teníem els doblers per pagar-la. Pepe: Si volíem una habitació més, ens costava uns doblers que no teníem.

Què us ha semblat la rehabilitació que s’hi ha fet? Pepe: Quan vàrem anar a veure com havia quedat la casa, a nosaltres no ens va agradar. Està bé, però per a gent jove. Per a nosaltres, ha quedat molt petita. A l’habitació, només hi cap el llit, sense armari. No et podries moure pel dormitori. Maria: No hi caben els mobles. No m’hi cap res, hauria de tirar moltes coses. Pepe: És per a gent jove. M’hauria agradat tenir 18 anys per poder anar-hi. Heu mantigut relació amb la resta de veïns reallotjats? Maria: Una veïna amb qui m’he relacionat durant aquest fandango

María i Pepe, a Corea el juliol del 2009. Actualment, reallotjats a l’espera d’entrar a ca seva. MARIA FUSTER

Al final, heu canviat casa vostra per una altra d’ubicada en el Polígon de Llevant. Què pensau d’aquest canvi? Pepe: La casa té menys valor, però és més còmoda. Ells (l’Ajuntament) assumeixen les despeses amb la diferència perquè es tracta d’un traspàs i compra. Una... com es diu… permuta. Maria: La casa és una planta baixa com la que teníem a Corea, però és més gran. Té un menjador i dos dormitoris. No podem demanar res més. A mi la barriada del Polígon de Llevant m’agrada. Viurem un poc més enfora dels meus… Abans érem a tot just 10 minuts a peu del centre i ara hi serem a més de 45 caminant. Pepe: Però tanmateix hi ha l’autobús que ens hi pot dur.e

Mirades Carreteres submergides Fotografia: Joerg Koch / Getty Images

Les inundacions han escampat el caos a Centreeuropa. A la localitat alemanya de Deggendorf el desbordament del Danubi ha negat les principals vies d’entrada i sortida i alguns han decidit recórrer a barques i canoes per desplaçar-se. Desenes de milers de persones han hagut de ser evacuades.

ara.cat 09-06-2013 El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

societat

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

TERRITORI

enbreu

Recorren la llicència de Torralbenc El PSM-Verds d’Alaior recorda que l’hotel està fora d’ordenació L’Ajuntament d’Alaior concedí el 10 de maig passat una llicència d’obra a la finca de Torralbenc, que acull un hotel de luxe en sòl rústic. El grup municipal del PSM-Verds sol·licita que es revisi el permís. JOAN SITGES

■ Els encausats per El Coso aclareixen que no se’ls han retirat les multes El Comitè de Defensa de les Festes Populars de Felanitx recorda que l’arxivament de la causa judicial relativa als incidents ocorreguts en les festes de Sant Agustí l’agost de 2011 no implica l’anul·lació de les multes, que “fan el seu camí per via administrativa i no judicial”. El col·lectiu es lamenta, mitjançant un comunicat, que “no s’ha pogut demostrar en un judici públic que tot aquest procés no era més que una cacera de bruixes”. Les sancions ascendeixen a 55.150 euros.

MERCÈ PINYA

La pàgina web de Torralbenc descriu el negoci com un “hotel de luxe format per un conjunt de cases que es remunten als segles XIX i principis del XX, antigament pròpies de l’illa. Torralbenc reviu avui convertit en un hotel, recuperant l’essència de l’arquitectura i l’entorn natural que l’envolta”. Amb tot, l’explotació turística es construí sense la declaració d’interès general per part del Consell Insular, preceptiva per edificar una instal·lació d’aquestes característiques. El Grup Marugal, promotor de l’establiment, aconseguí el permís d’activitat d’agroturisme de part de l’Ajuntament d’Alaior, governat pel PP, amb els informes jurídics i tècnics en contra.

PALMA.

Recurs de reposició

ARXIU

■ EU celebra que l’Ajuntament “rectifiqui” i municipalitzi l’aigua Esquerra Unida de Manacor ha celebrat que l’Ajuntament del municipi “rectifiqui” i es proposi aprovar en ple l’extinció del contracte amb l’empresa privada que ha estat gestionant els darrers 25 anys el servei públic de subministrament d’aigua potable. EU aplaudeix que l’Ajuntament assumeixi directament la gestió d’aquest servei, però considera que la decisió hauria de ser definitiva i no temporal, tal com ha reclamat sempre la formació.

El grup municipal del PSM-Verds d’Alaior registrà divendres un recurs de reposició a l’Ajuntament perquè entén que la llicència no s’ajusta a dret perquè els promotors construïren un aparcament de 1.160 metres quadrats, una piscina de 165 metres quadrats, la remodelació d’un vial d’accés, unes construccions de nova planta i una edificació per albergar la instal·lació de bombeig, sense permís d’obra. En el re-

Les obres de l’hotel de luxe de Torralbenc Vell no s’ajusten a les llicències concedides, segons els tècnics municipals. ARXIU

curs, denuncien que la finca Torralbenc Vell està fora d’ordenació, la qual cosa, argumenten, “impossibilita l’atorgament de qualsevol nova llicència d’edificació i ús de sòl”. El recurs apunta que aquestes construccions han estat constatades per la Comissió de Medi Ambient del Govern balear i pels informes tècnics i jurídics de l’Ajuntament d’Alaior, contraris també a l’atorgament de la llicència. Des del PSMVerds apunten a la “complicitat amb el promotor il·legal per part dels cinc membres de la junta de govern local”, que atorgaren “impunement” el permís d’agroturisme. Així mateix, el recurs assenyala que “la llei és la llei i l’ha d’acomplir tothom, els que són amics i els que no són tan amics”.

MUNICIPALISME

El Pi veu la reforma del règim local com “un atac” La reforma de la Llei de règim local és “un atac” al municipalisme i una “opotunitat perduda” per millorar la gestió dels ajuntaments. Així ho veu El Pi, que ahir celebrà una Jornada de Política Municipal. ARA BALEARS

R. L.

■ El PSOE vol que Inca sigui declarada municipi lliure de desnonaments Els socialisistes d’Inca demanaran a l’Ajuntament que la ciutat sigui declarada municipi lliure de desnonaments. A la vegada, proposaran modificacions de l’impost de béns immobles i les ordenances fiscals dels habitatges afectats per un procés de desnonament. El grup municipal socialista considera greu la situació que estan travessant moltes famílies inqueres que veuen com són desallotjades dels seus habitatges a causa de processos de desnonaments.

El recurs apunta que l’agroturisme ja està en plena explotació sense disposar del certificat de final d’obra, una “mostra d’arbitrarietat municipal mereixedora de ser depurada”. Els econacionalistes denuncien també que l’agroturisme, que ja està en funcionament, incorre en una infracció greu en matèria turística, ja que que es comercialitza com un hotel de luxe i només té llicència d’agroturisme. A més, assenyalaren ahir mitjançant un comunicat que esperen que “l’equip de govern redreci la seva actuació, carregada d’errors”. Les tarifes per romandre a l’establiment turístic de la finca de Torralbenc Vell van d’entre els 198 i els 495 euros per passar-hi una nit dues persones.e

CONSELL. La Jornada de Política Municipal de Proposta per les Illes (El Pi), la formació que lidera Jaume Font, analitzà ahir a Consell la situació dels ajuntaments de les Illes i els efectes de la reforma de la Llei de règim local. “La societat reclama una reordenació” de les competències que permeti racionalitzar els recursos i evitar duplicitats, sense que això suposi una minva en la qualitat dels serveis que reben els ciutadans, advertí el president del partit, Jaume Font. El dirigent lamentà que s’estigui perdent l’oportunitat de fer una reforma legislativa en positiu perquè, segons ell, la nova llei de règim local suposa “un

Els dirigents d’El Pi, Antoni Pastor, Josep Melià i Jaume Font, es reuniren ahir a Consell. PI

atac al municipalisme”, al qual es culpabilitza dels problemes de finançament i no respon a les necessitats concretes dels ciutadans. El Pi considera que la reforma de la llei de règim local no suposarà cap estalvi econòmic i generarà pitjors serveis públics, un fet que repercutirà tant en els empadronats com en els turistes. La formació recordà, a més, que l’administració local és l’única que ha complit amb l’estabilitat pressupostària i el control del dèficit, i aquesta reforma no només no ho reconeix, sinó que sembla culpabilitzar de la situació econòmica els consistoris. “La reforma no aposta pels ajuntaments i per evitar duplicitats, sinó per castigar-los sense garantir la qualitat i eficiència dels serveis”, apuntà Font. Una de les ponències de la jornada la coordinà el batle de Sencelles i membre de l’executiva d’El Pi a Mallorca, Joan Carles Verd, qui reclamà una regulació que reculli les singularitats dels pobles i ciutats de les Illes, com ara el seu caràcter turístic o pes demogràfic. També exigí que es retornin a governs insulars i autonòmics les competències impròpies, un dels grans “forats pressupostaris” dels consistoris.e

societat

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

TENDÈNCIES

Lindy Hop, el ball de la crisi que sedueix Mallorca Desenes de joves omplen els carrers a ritme de swing Reportatge MERCÈ PINYA PALMA

erquè els no iniciats ho puguin entendre, el jazz és la música, el swing és el ritme i el lindy hop és una de les modalitats de ball que es poden dansar amb aquest estil musical. La febre del lindy hop ha travessat la mar i ha arribat a Mallorca. A dia d’avui, ja es poden comptar en més d’un centenar els joves i no tan joves que s’han aproximat a aquest ball a l’Illa, un ball que viu els darrers anys una revifada arreu del món.

a posar de moda tot allò que té relació amb els anys ‘20-30-40”. És impossible no divertir-se amb aquesta música i són molts els que interpreten la forta atracció d’aquest estil en molts joves com una oportunitat d’evadir-se d’una manera sana d’una realitat hostil. Per tant, que ningú no s’estranyi si troba que al mig del carrer o la plaça del seu poble un grup de gent que balla de manera molt enèrgica i desbocada; això significa que s’ha topat amb el que els ‘lindyhoppers’ anomenen un clandestí, un ball improvisat enmig del carrer. Les classes

Fins al 2011 l’únic contacte que havia tingut Mallorca amb el lindy hop havia estat al gràcies al Festival de La Gran Depressió, l’origen Jazz de sa Pobla, que n’havia orgaSi tenim en compte que els orígens nitzat un concurs, i altres ballades del swing es remunten a finals dels al carrer puntuals, sempre de la mà anys 20 i als voltants de la crisi de d’estrangers o visitants. Amb tot, explica Edgard Ginard, 1929, són molts els que apunten que la coincicència de la febre del swing “Alaró,enserelprimerpobledel’Illa que va tenir electricitat –hi arno és casual. L’estil el popularitzaren ballarins afroaribà el 1901–, es convertí en ‘referent’ de la modernimericans a mitjan dècaIdò swing da dels vint a les grans tat.LestendènciesculL’associació, fun- turals arribaren allà sales de ball on tocaven les big bands de dada per tres joves abans que enlloc i els integrants de la banswing. El swing és apassionats del la música popular da municipal de múswing, organitza sica els vespres es per excel·lència del segle XX, és culta pe- cursos de lindy hop pintaven de negre i a Mallorca des tocavenswing”.Elque rò es deixa escoltar per a les orelles dels no se sap, però, és si hi de 2012 havia ningú al poble que profans. El lindy hop, el ball, té molta relació amb la sabia ballar. Emperò, no va ser fins a l’any música i el que és cert és que ningú no pot estar gaire temps aturat quan 2012 quan Idò Swing va prendre forma. Edgard recorda que sempre escolta swing. “És una música de negres i els li havia agradat la música jazz dels afroamericans de tots els proble- anys ‘30. El març de 2012 començà mes que han patit, que han estat un intensiu a Barcelona amb la germolts, n’han fet virtut. Aquesta mú- mana d’una amiga seva, na Joana sica és de negres, treballadors i en Sancho de la Jordana, qui acabaria crisi”. Qui ho diu és Edgard Ginard, essent fundadora, juntament amb un dels impulsors d’Idò Swing, i un ell, de l’associació Idò Swing. “Va ser dels responsables que s’hagin orga- la revelació. A partir d’aquí férem nitzat classes de lindy hop a Mallor- un altre curs intensiu però ens troca. “A Barcelona la primera escola bàrem que ja no podíem fer més de lindy hop s’obrí l’any 1997, però cursos intensius a Barcelona perquè era un ball residual. Ara s’ha tornat per al nostre nivell ja només se’n fe-

Alegria El Lindy Hop és un ball enèrgic i alegre que atreu la gent jove Crisi Aquest estil es popularitzà en un context de crisi econòmica com l’actual

Els ‘lindyhoppers’ mallorquins han organitzat el darrer any balls al carrer a diferents llocs com Palma, Manacor o Montuïri. IDÒ SWING

ien entre setmana i no podíem deixar les obligacions que teníem a Mallorca per anar-hi”. És aleshores quan sorgeix la idea de fer intensius a Mallorca. Abans d’això, però, organitzaren alguns concerts de swing per veure l’acceptació que tenia l’estil a Mallorca. Obriren inscripcions i tot d’una s’omplí. Era el juliol de 2012 i feren dos grups d’unes quinze parelles cada un més un grup a Porreres d’unes deu o dotze parelles. “Va ser una explosió, ens tiràrem a la piscina fent el que a un altre lloc del món hagués estat un petit festival. Ho férem sense saber ben bé com aniria i va ser tot un èxit.”

Avui, prop d’un any després Idò Swing fa cursos amb professors d’una escola barcelonina i les inscripcions s’han incrementat de manera espectacular. A la darrera edició dels intensius que procuren fer cada trimestre s’hi matricularen vint-i-tres parelles al primer nivell, tretze parelles al segon i quinze parelles al tercer, que són les que ballen des del juliol de 2012. A banda dels cursos, però, Edgard recorda que el que importa és ballar, treure el ball al carrer “perquè si hi ha demanda hi haurà locals que programaran música en directe”, l’autèntica raó de ser del swing. e

Música

La música swing i el ball del lindy hop, l’ou o la gallina? Jazz local

Nous grups

Comunitat

L’inici de l’èxit del lindy hop a Mallorca té a veure amb el fet que l’Illa sempre ha tingut una bona programació de Jazz dels anys 20, 30 i 40, que és el jazz que té swing. A Mallorca ja hi havia swing abans de l’arribada del lindy hop, el que passa és que no es ballava. Hi havia bandes com la Glissando Big Band de Porreres, S’Arrual Jazz Mort amb més de vint anys de trajectòria musical damunt els escenaris, o els WonderBrass.

El que és cert, també, és que l’èxit del lindy hop ha fomentat la creació de nous grups de música swing a Mallorca com ara els manacorins Trispol, Blutäc, Botifaswing o Monkey Doo. La febre pel lindy hop ha fet que hi comenci a haver un circuit de música swing en directe. Aquests conjunts musicals acostumen a tocar a locals o festes organitzades per l’associació i el requisit sol ser que hi hagi un bon trispol per poder ballar.

L’associació Idò Swing, fundada per Edgard Ginard, Joana Sancho i Antònia Vives, ha aconseguit fer comunitat. L’esperit col·lectiu de l’associació es pot seguir a través de les xarxes socials, amb un grup a Facebook de més de 291 seguidors. Els joves es troben regularment a Palma i a Manacor per ballar en els bars que els “deixen posar swing” i organitzen clandestins, trobades improvisades al carrer per ballar.

El grup de música Trispol, un dels grups de la nova fornada mallorquina de swing. TERESA REUS

societat

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

SALUT A L’ESPORT

Un estudi pioner per conèixer els límits dels nous ‘runners’

130 voluntaris corren per la Cerdanya per demostrar que el sedentarisme té més riscos que l’esport extrem Reportatge ALBERT SOLÉ BARCELONA

ençà que les curses populars i les maratons s’han omplert de corredors –o runners– que feia anys que no feien exercici, molts metges han alçat la veu per advertir-ne els riscos per a la salut. En l’última Marató de Barcelona, un home de 45 anys va morir tot just creuar la meta per una aturada cardíaca, i els especialistes van tornar a queixar-se que caldria demanar un certificat mèdic a tots els corredors de les curses importants –la Marató ho està estudiant de cara a l’edició del 2014–. La conclusió no pot ser que les persones poc preparades o sedentàries no poden fer esport, al contrari, però sí que tothom té un límit, i cal conèixer-lo. L’ultrafondista Emma Roca (llicenciada en bioquímica per la UAB) vol posar llum i dades exactes a aquesta teoria mèdica amb un estudi pioner a tot el món, tant pel mètode, com per la mostra, que serà la seva tesi doctoral i amb el qual obtindrà unes conclusions molt valuoses, inexistents fins ara. Aquest divendres va començar als Pirineus la primera edició de la Volta a la Cerdanya d’Ultrafons –que organitza el pare del Kilian, Eduard Jornet–, i Roca ha aprofitat

D’

per escollir 130 corredors per sorteig, d’entre 1.500, per fer un estudi mèdic molt precís sobre els efectes de l’esforç físic que implica una cursa de muntanya. Roca ho ha anomenat el Projecte Summit (Salut en les Ultramaratons i els seus líMITs). Aquests 130 voluntaris estan dividits en tres grups en funció de la seva preparació física: sedentaris, esportistes amateurs i esportistes d’elit (Kilian Jornet i Tòfol Castanyer, per exemple). Cadascun correrà una distància adaptada a la seva capacitat (14, 35 i 85 km). Hi haurà un quart grup, format per persones amb síndrome de Down (com l’Anna Vives) que correrà la prova dels 14 quilòmetres. La hipòtesi que vol confirmar és que el grup dels que fan poc o cap exercici tindrà un desgast del cos més important corrent 14 quilòmetres, és a dir, més riscos per a la salut, que no pas l’esportista d’elit que faci els 85: “Volem demostrar amb proves que l’esport és saludable de totes totes, i que el que mata és el sedentarisme”, diu. I el grup de set persones amb síndrome de Down?: “Es vol demostrar que l’esport és igual de saludable per a tothom. Es vol veure com els paràmetres físics que analitzarem pateixen els mateixos canvis amb ells que amb la resta de població estudiada”, explica Roca. Als 130 se’ls han fet unes proves mèdiquesprèvies–aundelsesportistesd’elitlivandetectarunaanomalia al cor que li ha salvat la vida–, i just

abansdelacursaelsfaranunesanàlisispersabercomestàelseucosenrepòs.Justquancreuinlametase’lsenduran a l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà per repetir-los les mateixesanàlisisiaixípodercomparar-los. Es tracta d’unes proves (anàlisi de sang, d’orina o de saliva, antropometria,bioimpedància,ECG,ecocardio) per avaluar el seu estat fisiològic, bioquímic, psicològic, nutricional, genètic,cardíac,d’hidratació,immunològic i hormonal. Resultats abans de l’agost

En total s’hauran de recollir 1.800 mostres i, per fer-ho, Roca compta amb un equip logístic molt important: deu metges, deu infermers, 25 estudiants d’INEFC, deu estudiants de medicina, a més de 25 persones d’organització. I perquè tot funcioni com un rellotge, els 130 voluntaris duran a sobre un geolocalitzador de l’empresa catalana Tracmove (pioners amb aquest sistema de seguretat per a la muntanya) per saber en quin punt de recorregut estan en cada moment, i poder recollir-los just al moment que arribin a la meta. L’Emma Roca confia a començar a tenir els primers resultats de les anàlisis abans de l’agost, amb els quals es podran treure un munt de conclusions de gran valor: “Volem establir unes pautes per seguir pel que fa a entrenament, hidratació, alimentació i control mèdic, que ajudin a prevenir possibles riscos per a la salut de qualsevol que decideixi fer 12 o 85 quilòmetres. És indife-

Pautes “És indiferent la distància, el que compta és que hi hagi un control”

rent la distància, el que compta és que hi hagi un control al darrere”, i afegeix respecte a l’aplicació pràctica: “Esperem que amb una part dels resultats les federacions esportives canviïn algunes normes o reglaments i es demanin més certificats mèdics i proves prèvies més curtes a les ultramaratons”. Abans d’un any el projecte Summit es publicarà a les revistes científiques més prestigioses del món. I això serà possible gràcies al prestigi dels tres metges que coordinen la tesi a Roca: el doctor

Seqüenciaran el genoma humà de Kilian Jornet

El millor per a la salut és l’exercici moderat

¿Kilian Jornet és el millor esportista del món pel seu entrenament o perquè genèticament és perfecte? Aprofitant la tesi d’Emma Roca, el doctor Ramon Brugada, cardiòleg genetista, ha demanat a Kilian Jornet si li podia treure la seqüència del seu genoma humà, i el millor ultrafondista del món hi ha accedit. Quan el tinguin, a banda de poder establir un rànquing de les malalties hereditàries que pot patir Jornet, també podran veure si hi ha una explicació genètica del seu alt rendiment muscular, cardíac i fisiològic. Aquestes dades serviran per comparar-les amb altres esportistes.

L’estudi de la ultrafondista Emma Roca és pioner al món, però abans se n’havien fet altres de paral·lels. L’any passat el rotatiu nord-americà New York Times va publicar un article amb els resultats de tres estudis diferents fets als EUA, a Dinamarca i a Taiwan, de diferents universitats sobre els beneficis de l’esport per a la salut. Totes tres van agafar una mostra molt àmplia de persones i les van estudiar durant molts anys. Els tres estudis van concloure que aquelles persones que feien exercici moderat durant la setmana vivien més anys que no pas els sedentaris o que els que feien exercici d’alt rendiment.

societat

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

METEOROLOGIA

El nou edifici dels Encants s’inunda deu dies abans de la inauguració ARA

Les intenses pluges registrades ahir al matí a la ciutat de Barcelona van causar problemes a la teulada del nou edifici del mercat dels Encants, només deu dies abans de la inauguració. La coberta no va suportar l’impacte de tota l’aigua que va caure en poca estona i es va inundar part del soterrani, cosa que va afectarlamercaderiad’algunsparadistes, que aquests dies han començat el trasllat. Segons fonts de l’Ajuntament, la tromba va desbordar els canals de la coberta entorn dels pilars de l’edifici i també va desconnectar els desaigües en forma de colze que recullen l’aigua de la teulada. Malgrat aquesta situació, el consistori manté la data del dia 19 d’aquest mes per a la posada en marxa del nou edifici –que ha costat 47 milions d’euros– en fase de proves i el dia 21 per a la inauguració oficial. Dimarts que ve la Junta de Paradistes dels Encants Vells es reunirà amb els enginyers i el personal responsable de l’obra del nou edifici per tractar la situació creada amb la forta pluja i els problemes que presenta la coberta. El mercat havia d’inaugurar-se en un principi el dia 14 de juny, però els paradistes van demanar a finals de maig ajornar la data una setmana en considerar molt ajustat el calendari d’obres. Un front de tempestes va escombrar ahir al matí Catalunya d’oest a est, amb

BARCELONA.

ESPORT SALUDABLE

1. Alguns dels participants de la cursa. 2. Anna Vives, Kilian Jornet i Emma Roca, l’autora de l’estudi, ahir, corrent tots junts. JOMA IMAGE

Enric Subirats, investigador principal i cap de servei de medicina interna de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà; el doctor Ramon Brugada, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i director del Centre de Genètica Cardiovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica Girona, i el doctor Daniel Brotons, metge adjunt de l’àrea de medicina de l’esport del Consell Català de l’Esport. Aprofitant la dimensió de l’estudi, a més del vessant mèdic, Roca

també vol conèixer la part sociològica dels corredors. Per aquest motiu, en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà, es farà una enquesta als 130 voluntaris per descobrir els motius de per què corren. Estudis semblants que s’han fet prèviament han donat com a resultat que molts dels nous runners ho fan per explicar-ho, és a dir, per una certa vanitat. “I aquests són els que em preocupen, que són els que estan creixent més, i corren sense control mèdic”, lamenta.e

3 preguntes al Dr. Daniel Brotons CO-COORDINADOR DE LA TESI D’EMMA ROCA

“Córrer genera benestar físic i psicològic” ● ¿L’objectiu de la tesi és publicar

els resultats en una revista? També ho és, però el més important és crear un punt de partida d’estudis que es poden allargar a partir d’aquest. Aquest projecte s’ha fet tan gran que l’hem hagut de tallar. Aprofitant que teníem una mostra de 130 voluntaris, volíem mirar-ho tot, però al final hem hagut de prioritzar. ● Hi ha moltes universitats i el Consell Català de l’Esport pendents dels resultats. La hipòtesi és que tenen més risc de patir problemes les persones que fan una cursa de pocs quilòmetres, però no s’entrenen prou, que

les que fan distàncies llargues però estan molt preparades. També volem desmitificar la idea que aquestes proves d’ultrafons són dolentes per a la salut, ja que si es fan amb seny i control mèdic, no hi ha cap problema. Aquí cada any hi ha 3.000 morts derivats del sedentarisme. Per què creus que s’ha posat de moda córrer? El fenomen Kilian hi ha fet molt, esclar. També és un esport més barat que altres; a més, amb els temps que vivim, la gent necessita estímuls positius, i córrer segrega endorfines, que generen benestar físic i psicològic.

El sostre del nou mercat dels Encants no va aguantar la tempesta. PERE VIRGILI

precipitacions intenses i fort vent, encara que amb afectació desigual. En algunes àrees de Lleida les fortes pedregades van perjudicar plantacions de fruita, com la nectarina i el préssec. El telèfon d’emergències va rebre més de 230 trucades per la pluja, la majoria concentrades entre les nou del matí i el migdia. Destaquen els 52,5 litres de Mas de Barberans (Montsià), els 47 d’Ulldecona i els 40 litres de Castellbisbal (Vallès Occidental). Al Pirineu la neu va tornar a fer acte de presència per sobre dels 1.800 metres i va nevar amb força en indrets com la Vall de Núria o Vallter 2000.e

debat

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

DIARI ARA BALEARS DIRECTORA

El règim del solitari

CATALINA SERRA

SUBDIRECTOR JAUME PERELLÓ CAP DE REDACCIÓ QUIM TORRES EDICIÓ PAPER I DIGITAL NILA CRESPÍ REDACCIÓ ENRIC BORRÀS, MERCÈ PINYA, MIQUEL RAMIS, ANDER ZURIMENDI LLENGUA XESCA PONS, MARGALIDA ROSSELLÓ FOTOGRAFIA ENRIQUE CALVO MAQUETADOR GUILLERMO SAN EUGENIO EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARABALEARS, SL ADMINISTRADORS BIEL HUGUET, ANTONI PONS GERENT ROSER SALMORAL SUBSCRIPCIONS JAUME RIBAS PUBLICITAT MIREIA BUXÓ C/ SIMÓ BALLESTER, 9, BAIXOS. PALMA 07011 TELÈFON: 871 964 895 ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902559479 CORREU ELECTRÒNIC: SUBSCRIPCIONS@ARABALEARS.CAT PUBLICITAT@ARABALEARS.CAT INFO@ARABALEARS.CAT

TEXT LEGAL Edicions de premsa periòdica ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD DL: PM-475-2013

DIARI ARA EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL DIRECTOR CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ, JORDI CORTADA DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA EDICIÓ PAPER ROSA RODON EDICIÓ DIGITAL SÍLVIA BARROSO POLÍTICA FERRAN CASAS INTERNACIONAL MARC VIDAL, CARME COLOMINA ECONOMIA IGNASI PUJOL SOCIETAT JOAN SERRA CULTURA LAURA SERRA COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ ESPORTS TONI PADILLA EMPRENEM ÀLEX FONT FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION, XAVIER BERTRAL PRESIDENT FERRAN RODÉS CONSELLERA DELEGADA I EDITORA MÒNICA TERRIBAS DIRECTORA GENERAL MARTA MARRÓN DIRECTORS DE NEGOCI ORIOL CANALS MARC ERRA DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ SERGI RUIZ DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODÓN

EL DIARI D’AHIR Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors que ens facin arribar els errors que detectin en el contingut dels articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades en aquesta mateixa columna. Podeu fer-nos arribar les vostres esmenes a opinio@arabalears.cat.

arabalears

oneu-nos una causa pura i li lliurarem el nostre entusiasme”. Aquest sembla que és el desig que cova el freqüent caos de la nostra vida en comú: que algú ens mostri el criteri infal·lible del que ens convé. Ja se sap que dient la bonaventura s’hi viu millor que dient la veritat, especialment en la moderna societat terapèutica. De Robespierre ençà, els últims segles es poden resumir en la recerca de la causa política perfecta: des de la Zoonomia del poeta Erasmus Darwin fins a l’actual debat sobre la genopolítica (vegeu el número de maig de l’American Political Science Review), passant pels diferents projectes de creació de l’home nou. El progressisme va veure el transhumà com una incitació moral. Si per a Kant l’home ha estat tallat amb la fusta d’un tronc tort i nuós, calia impugnar la natura trobant el tronc dúctil i mal·leable que permetés tallar-lo d’acord amb un ideal immaculat. Formulada de manera explícita i directa, la idea d’una intervenció genètica massiva per a la creació d’una nova humanitat desperta tota mena de reticències, però, si més no, acceptem amb normalitat la intervenció genètica que té per objecte eliminar determinades tares. On és exactament la frontera moral entre un tipus i un altre d’intervenció? La il·lusió de la causa pura s’ha apoderat fins i tot de les ments més preclares. El filòsof Herman Cohen es va passar la vida defensant la conciliació d’alemanys i jueus en una pàtria comuna. En els profetes bíblics trobava ja prefigurat l’“idealisme ètic” de Kant, Schiller i Beethoven. En esclatar la Primera Guerra Mundial, va sentir que havia d’animar els jueus alemanys a allistar-se en l’exèrcit de la pàtria

“D

GREGORIO LURI PEDAGOG

de l’idealisme. No en tenia cap dubte: la causa alemanya era “pura com un àngel”. Va morir sense arribar a sospitar la possibilitat que la seva pròpia dona desaparegués en un camp de concentració, que és el que va passar. És poc reconfortant constatarho, però la història és una successió d’entusiasmes i decepcions al voltant de grans causes, la suposada puresa de les quals no és estrany que ens exploti a les mans. Avui no és de bon to recordar que en els anys vint del segle passat hi havia organitzacions juvenils jueves a Alemanya que seguien el model de les joventuts feixistes italianes. Que fàcil que és esmenar moralment el passat des d’aquest costat de la història! L’estiu del 1933 l’historiador jueu Felix Jacoby, després de reconèixer que havia votat Hitler, afegia que solament August, en la completa història universal, se li podia comparar. Va arribar a existir una lliga de jueus nacionalistes alemanys (Verband Nationaldeutscher Juden). Els seus membres no es van salvar dels camps d’extermini.

Ens entusiasmem i ens decebem amb grans causes, la suposada puresa de les quals no és estrany que ens exploti entre les mans

El reincident messianisme dels jueussemblasuggerirqueelbonDéu ha escollit aquest poble per mostrar als altres que l’entusiasme i la decepció són la sístole i la diàstole de la història. Per no haver après aquesta lliçó, les Reines de Cors són tan proclius a culpar dels seus fracassos els colls aliens. En èpoques d’entusiasme tot aquell que dubta és culpable, i en èpoques d’apatia, la inanició no deixa viure. Els bons polítics saben que cal suportar amb naturalitat la decepció. Són capaços de mirar cara a cara l’atzar, sense espantar-se, mentreaconsegueixenconvèncerels seus electors que ells són els autors d’un relat col·lectiu. Penso en Churchill, esclar. Aquesta és una habilitat molt poc comuna. Per això els electors tendim a substituir els governants quant intuïm que se’ns han fet realistes. Ja no poden vehicular el nostre narcisisme. Avempace va entendre perfectament que no existeixen les ciutats perfectes. En una ciutat perfecta totes les opinions serien veritables i totes les accions justes; no hi hauria ni vicis ni delictes i, en conseqüència, ni metges ni jutges. Com que l’amor mutu uniria entre si de forma natural els ciutadans, es desconeixerien les dissensions internes. Mai ha existit una ciutat semblant. Per aquesta raó Avempace proposa a qui vulgui lliurar la seva vida a una causa perfecta que esdevingui un mutawahhid, un solitari, i s’esmerci a proporcionar-se una perfecció ideal i autista. La seva recomanació va servir d’argument a Ibn Tufayl per escriure El filòsof autodidacte, que, al seu torn, va ajudar Daniel Defoe a imaginar el seu Robinson Crusoe refent el món al marge de l’estat absolutista del seu temps. Cal reconèixer-li una certa noblesa a qui persegueix el règim del solitari: no sembla interessat a sacrificar la vida dels altres en l’altar de la seva causa pura.

DIÀLEG

“

Els grans debats de l’actualitat en mitjans d’aquí i del món

Al costat equivocat de la transparència (EUROPEAN VOICE)

El principal executiu d’Apple, Tim Cook, estava convocat la setmana passada a una audiència al Congrés dels EUA que investiga l’ús que fa el gegant tecnològic d’una complexa xarxa en paradisos fiscals per evadir impostos. I la seva contundent resposta va ser: “Paguem tots els impostos que hem de pagar, cada dòlar. No només complim les lleis, sinó també amb el seu esperit”. [...] Un informe de Transparency International de l’any passat mostrava que la companyia, precisament, no explicava quins impostos pagava per la seva operativa en diversos països. Tenint en compte les revelacions sobrel’agressivapolíticad’evasiófis-

La UE necessita càstigs per als lobis dolents

cal que ha sortit a la llum en relació a lesmultinacionalsenelsúltimsanys, aCooknolihauriadesorprendreque els polítics es prenguin la qüestió seriosament. A la cimera sobre evasió fiscaldelasetmanapassada,elslíders delaUEvandonarsuportaunainiciativa perquè les grans empreses europeeshagindeferpúblicalasevainformació fiscal en cada país on operen: un estàndard d’informe a implementar país per país. Els que defensaven un canvi en la transparènciacorporativafeiamoltdetemps que esperaven aquesta norma. [...] Les companyies de la UE han perdut la confiança dels seus territoris. En la seva aspiració a ser actors globals han oblidat que les estructures derendiciódecompteshandeserprimernacionalsoregionals.Començaran a recuperar aquesta confiança si fan pública informació detallada sobre el seu impacte local. [...] [30 de maig]

La normes de la UE per als lobis estan sota revisió. Aquesta setmana, Maros Sefcovic, comissari europeu, va mantenir una reunió amb gent a qui va descriure educadament com a “grups d’interès”. [...] La reunió era el preludi del llançament d’una actualització del registre que utilitza la UE per als lobis, anomenat Registre de Transparència perquè el seu objectiu és incloure tant lobis com organitzacions no governamentals, eclesials i –més sagrats i sacrosants que les esglésies– bufets d’advocats. Es revisarà una vegada més si la inscripcióalRegistrehadecontinuar sentvoluntàriaosihadeserobligatòria. [...] La lliçó segueix sent vàlida: la obligació i la dissuasió són essencials per cultivar la bona conducta. [...] [6 de juny]

CARL DOLAN

EUROPEANVOICE.COM

(EUROPEAN VOICE)

debat

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

No vull, no conteste PAPERETA COMPLICADA per a Compromís en les pròximes eleccions europees. Una coalició amb Esquerra Republicana o Convergència (sense Unió) li portarà problemes dins i fora. A l’exterior s’encarregarà el Partit Popular d’acusar-los d’aliança catalanista. Fa temps que s’observen dues coses. Una: el PP no té un programa atractiu per als electors, de manera que recorrerà a l’argument suat, però encara en bona part exitós, de l’anticatalanisme, i encara ho farà amb més gust perquè té Compromís en el punt de mira. I dues: a dins, la composició política dels tres partits ja és un problema per fer qualsevol coalició. Si fos per mi, a les europees, que em fan la impressió que no són unes eleccions ara per ara importants (l’eurodiputat Raül Romeva afirma en el seu blog que les eleccions i el Parlament sí que ho són, però a mi no em consta), donaria llibertat perquè cadascú trie la companyia que més li vinga de gust o que més s’adeqüe als interessos polítics particulars. Seria una forma d’evitar polèmiques, just quan Compromís està en una situació d’intenció de vot esplèndida per decidir la presidència de la Generalitat. Per a les diferents sensibilitats polítiques ens calen polítics hàbils, imaginatius, però, sobretot, generosos. Després, a les eleccions autonòmiques del 2015, quan s’haja d’elegir el candidat (o la candidata), sabrem què pesa més, si el país o els personalismes. Per a eixe any espere i de-

sitge que Compromís es distancie de la casta política i es posicione contra la pervivència insultant de les diputacions.

amb ingenuïtat, que governaren amb allò que necessitava el país i no amb els seus interessos. Ell va somriure, jo no. Des d’aleshores, dues voltes m’han trucat a la porta dues se■■■ nyoretes que pretenien FERRAN TORRENT fer-me un seguit de GAIREBÉ CENT MIL preguntes. Una repreeuros a l’any gasta la ESCRIPTOR sentava un ministeri Generalitat Valenciaespanyol, l’altra la Gena en enquestes d’opineralitat. Ni tan sols vaig tindre la nió d’ús intern, malgrat que no temptació d’esbrinar quina mena són compartides amb la resta de CONSULTEU de preguntes feien. Amb educapartits del Parlament ni tampoc MÉS ARTICLES A ció, si bé lamentant no contribuamb els ciutadans, ja que no es www.ara.cat ir al seu treball, m’hi vaig negar, si fan públiques. El Partit Popular bé no figure en l’apartat que sempre ha governat d’acord amb s’hauria de registrar com a “No les enquestes que paguem tots. vull, no conteste”. Fa uns anys, en un dinar organitzat pel club Jaume I, un club transversal políticament, en el ■■■ qual jo era el convidat i Rafael Blasco (fins fa uns mesos l’ideòleg EL CINISME i la hipocresia són del PP) n’era membre i hi va acuun fet usual en la política internadir, li vaig dir, amb escepticisme, cional. Hi ha països econòmica-

Li vaig dir a Rafael Blasco, ideòleg del PP, que governaren amb allò que necessitava el país, no amb els seus interessos ARIANNE FABER

ment miseriosos en guerra civil en què cap potència té interès a posar pau o intervindre a favor d’uns o d’altres. Hi hagué la Líbia de Gaddafi a la qual França, quan li va convindre, ajudà l’oposició per bé que abans no havia tingut escrúpols a comerciar amb un terrorista contrastat; hi ha Síria, amb els Estats Units i Europa d’una banda, i Rússia i la Xina de l’altra proporcionant armes però no intervenint directament. La raó és ben senzilla, i l’autora canadenca Naomi Klein, en el seu conegut bestseller La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre (Empúries, 2007), ja en va parlar a propòsit de les catàstrofes en altres indrets, com ara la guerra de l’Iraq o l’huracà Katrina. Síria està devastada, i tant si guanya la guerra el règim d’Al-Assad com les forces rebels, una de les dues superpotències (amb el serrell d’Europa o de la Xina al costat) reconstruirà el país. Com més runes i més misèria, més negoci. L’ARA del dia 21 de maig mostrava la fotografia d’un barri absolutament destrossat a Deir al-Zor, a l’est de Síria, que exemplificava, de manera diàfana, l’ajuda que necessitaran i, és clar, els crèdits que hauran de pagar. Serà un país minvat de ciutadans, esguerrats i endeutats de per vida. Els que resten vius tindran feina no com a enginyers o arquitectes, que això ja ho aportaran les multinacionals de les potències humanitàries, sinó com a mà d’obra barata; sirians agraïts de viure en pau i tindre un treball.

Síria està devastada i una superpotència la reconstruirà: els EUA o Rússia. Com més runa i més misèria, més negoci

Neofeixisme subestimat ✒No es tracta de fer alarmisme suposat mestre shaolin barat, però tampoc de deixar-ho passar. No es tracta d’agafar-s’ho des de la perspectiva sensacionalista, però tampoc de no prendres’ho frívolament. No es tracta de vaticinar, a partir de fets massa concrets i particulars, l’enfonsament de tot un model de civilització i de cultura, però tampoc es tracta d’agafar-s’ho com una anècdota. En qualsevol cas, els fets són cada dia més freqüents, i també més ostensibles.

✒Es tracta del vell fenomen conegut com la banalització de la violència. Per motius molt diversos, l’arquetip personificat per Travis Bickle, el taxista justicier i psicòtic de Taxi driver de Martin Scorsese, ha deixat de ser una ficció per convertir-se en un personatge més o menys quotidià. Des dels grans falsaris com Juan Carlos Aguilar, el

potestat de decidir sobre la vida dels seus que va resultar ser un conciutadans, sobretot assassí en sèrie, o Joan quan aquests professen Vila, el zelador d’Olot idees polítiques (o paraque de tant que estimapolítiques, o pseudopova les seves victimes les lítiques, o prepolíques) condemnava a mort, diferents de les seves. passant pels assassins Després, la sort de cada neonazis que van matar SEBASTIÀ ALZAMORA causa acostuma a dea cops de puny el jove pendre del color polític Clément Méric en ple ESCRIPTOR de la magistratura que centre de París, o els se’n fa càrrec, i que matadors neofatxes que acostuma a tenir l’encert de trobar van acabar amb la vida del maulet valencià Guillem Agulló, ara fa vint És una dreta atenuants pintorescos en cadascun d’aquests casos de violència anys, d’una ganivetada a Montanejos, tot sembla formar part d’una cada cop més més o menys juvenil. davallada cada cop més pronunci- radicalitzada ada en els codis de la civilització i ✒El resultat de tot plegat és que la que fa la convivència. Per algun motiu, proliferen els milhomes d’extrema proliferar que sens dubte té a veure amb la dreta, sempre ferotges i testosteròtants casos nics i ocasionalment sanguinaris, degradació d’una certa idea de societat i de cultura, proliferen una de violència que de tant en tant culminen les semena de personatges que consideves exaltacions testiculars atempren que tenen a les seves mans la tant contra la persona d’un pre-

sumpte militant d’una presumpta extrema esquerra, o bé contra la d’un immigrant o bé contra la d’un transvestit, etc. Tal com es desenvolupen després aquests casos davant de la justícia, acaben apareixent sempre com a accidents aïllats, propis d’un submón que no té res a veure amb la realitat quotidiana. Però sí que hi tenen a veure: són el substrat brut d’una dreta cada dia més radicalitzada i cada dia més escorada cap al pitjor d’ella mateixa, que s’ha estès arreu d’Europa. Els vells partits de la socialdemocràcia amb prou feines serveixen ja de mur de contenció dels nous bergants d’un extremisme que, quan no troba un adversari a la seva mida, no dubta a inventar-se’l. Sota noves formes, el vell feixisme torna a créixer arreu d’Europa, i Stefan Zweig ja ens va ensenyar que, quan se’l vol aturar, gairebé sempre ja és massa tard.

debat

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

¿És bo curar la malària des d’un fons d’inversió? iumenge passat Dylan Matthews va publicar al Washington Post un article fascinant sobre un jove de 25 anys anomenat Jason Trigg. Llicenciat en informàtica pel Massachusetts Institute of Technology, Trigg ha descobert com pot –segons ell– fer el màxim de bones obres. Cada dia treballa en un fons d’inversió lliure de high-frequencytrading(negociaciód’altafreqüència), però en lloc de gastar-se l’elevat salari que cobra, viu com un estudiant de postgrau i fa donació de gran part d’aquests diners. Trigg es basa en la dada que una donació de 2.500 dòlars pot prevenir una mort per malària i pensa que, en el transcurs d’una lucrativa trajectòria a Wall Street, pot arribar a salvar moltes vides. El filòsof utilitarista Peter Singer l’ha induït a pensar d’aquesta manera. Pel que diu l’article, Trigg sembla un home formal i de seriosos principis ètics que, si fa realitat el seu pla, pot ajudar a salvar moltes vides. Però si us esteu plantejant seguir el seu exemple, jo us diria que anéssiu amb molt de compte. En primer lloc, potser sí que al començament veuríeu el món de les finances com un mitjà adequat per complir el principal objectiu que us heu marcat: la lluita contra la malària.Peròelcervellésunòrganmal·leable. Cada vegada que fem una activitat o tenim un pensament, transformem una part de nosaltres mateixos en una cosa una mica diferent. Com més temps passem amb els altres, més ens assemblem a la gent que ens envolta. De mica en mica et vas convertint en una persona diferent. Si hi ha una gran distància entre la teva conduc-

ta quotidiana i aquell lora més el que té lluny compromís fonamental que no pas el que té a que t’has fixat, t’acostaprop. Podries arribar a ràs més a les activitats ser un d’aquells que s’esquotidianes i t’aniràs distimen la humanitat en tanciant del compromís general, però no els ésinicial. Tindràs més a sers humans que tenen al veure amb els fons d’involtant. Podries acabar versió que no pas amb la desenvolupant les faculDAVID BROOKS lluita contra la malària. tats que fem servir per Treballar en un fons d’inpercebre el que és lluny PERIODISTA versió d’aquesta mena no –la racionalitat– i perté res de dolent, però no dent les facultats que ens THE és la prioritat que t’havies fixat. permeteninteractuaramblespersoNEW YORK En segon lloc, jo aniria amb molt nes més pròximes: l’afecte i la capaTIMES de compte a l’hora d’invertir l’ordre citat de vulnerabilitat i dependència. natural dels afectes. Si et mires el En lloc de veure’t a tu mateix com món des d’un punt de vista estrictauna persona profundament arrelada ment intel·lectual, un nen del Pakisenunacomunitatconcreta,potsacatan o de Zàmbia té el mateix valor bar com un déu distant que contemque el teu propi fill. Però no hi ha gaipla fredament la humanitat. res persones que ho vegin així. No hi Ientercerlloc,elpuntmésimporha gaires persones que considerin tant: em preocuparia la possibilitat que la vida en abstracte percebuda de convertir-me en un mitjà i no en comunadadaestadísticatéelmateix un fi. Si vas a Wall Street perquè vols valor que el nen de debò que alimensobretot guanyar diners i destinarten, abracen i crien i amb qui juguen. los a fer obres de caritat, pot ser que TRADUCCIÓ: Si vols servir un déu llunyà i absacabis convertit en una màquina per LÍDIA tracte i tries una professió que no et redistribuir riquesa. Pot ser que acaFERNÀNDEZ TORRELL desperta cap passió en el dia a dia, bis convertit en un mecanisme de pots acabar com una persona que vapolítica fiscal. GETTY IMAGES

Però una vida humana no és només un mitjà per aconseguir uns resultats; és un fi en ella mateixa. Quan avaluem els amics, no ens limitem a mesurar les conseqüències que pugui tenir la seva vida. Valorem qui són intrínsecament. No tan sols volem saber si han fet el bé. Volem saber si són bones persones. Per això, a l’hora de triar una professió, la majoria de gent no en volen una que només els resulti útil. En volen una que els agradi, que els faci ser millorscomapersones.Comvadirel novel·lista Frederick Buechner, volen trobar aquell lloc “en què conflueixenelteugoigmésintensilaintensa fam del món”. Sietsintel·ligent,treballador,prudent i afortunat, potser ets capaç de trobarunafeinaproductivaquet’ennobleixi alhora. En canvi, agafar una feinaambl’únicobjectiudeferdiners té tots els números de ser destructiu, encaraqueinverteixisaquestsdiners enobresdecaritatencomptesdegastar-los en cotxes esportius. Vivim en una cultura implacablement comercial i és natural, per tant, que molta gent s’organitzi la vida des d’una perspectiva utilitària i conseqüencialista. Però aquesta manera depensarenspotportarmassalluny: podem acabar tenint lògica però no saviesa, podem esdevenir uns especialistes sense ànima. Fer-se a un mateix és diferent de crear un producte o aconseguir un resultat; calen una lògica i uns mitjans diferents. Crec que arribar a ser una bona persona és més fàcil si ens situem enmig de les coses que més ens preocupen. Si el que més ens interessa són els nens que moren a l’Àfrica o a Bangla Desh, segurament val més que anem a l’Àfrica o a Bangla Desh, però no a Wall Street.

Un decàleg de sentit comú ✒

Quan a l’emprenedora i resolutiva presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, Marilén Pol, li demanaven què necessita el sector turístic de Balears, no ho dubtava: “Un decàleg de sentit comú”. És impossible resumir-ho millor. Tenim una indústria turística ufanosa: rebem més visitants que Croàcia o Tunísia. Oferim més places hoteleres que tot Turquia. I dos de cada tres turistes que rebem són repetidors: quan vénen, els agrada i volen tornar. No és estrany que, des de fa ja dècades, tots els touroperadors vulguin incloure el destí Balears en els seus catàlegs. Les claus d’aquest èxit són diverses. Entre les que ens han vengut donades en destaquen tres: estam a prop d’economies benestants que són grans emissores de turisme; les preferències dels consumidors cap a tot allò que sigui estàndard, còmode i occidentalitzat (la majoria dels europeus prefereix estar a un hotel a la badia de Palma que no pas a un càmping davall un alzinar de Còrsega); i, finalment, disposar d’una geografia que fa que en un espai reduït hi hagi

abundància d’allò que llocs, comparen i són més cerquen els veïnats del exigents– ho perceben. nord: platges i bon clima. De fet, un estudi publicat També hi ha bona a una de les revistes de repart de mèrit nostre. En ferència en turisme –Anprimer lloc, vàrem esser nals of Tourism Resepioners en la indústria arch– apunta que l’excés turística de masses. A de construcció a les nosmés, disposam d’una tres illes és l’element que qualitat en l’allotjament més decep: gairebé la JAUME GARAU que, segons els turistes, meitat es queixen és més que notable. I, fid’aquesta destrucció, ECONOMISTA nalment, oferim una excom també de la massifiperiència de vacances cació i l’excés de trànsit i molt variada –que inclou des d’una d’explotació comercial... I això provoCal que la discoteca a Sant Antoni, un descens ca una reducció important en la innostra fent ràpel per un torrent de la Serra tenció de repetir la visita. o una tranquil·la estada familiar a Una altra obvietat: depenem en economia un aparthotel de Ciutadella. excés de les decisions comercials de no depengui Això no obstant, amb el sector tules companyies aèries, en especial de només del rístic passa el mateix que en altres les de baix cost: la temporada turístisectors abans de l’arribada de la criConsell de ca comença i acaba en funció de quan si: aquells que aleshores alertaven hi ha vols directes des de les ciutats Ministres de símptomes preocupants, eren europees. Que véngui l’anhelat turisde Madrid me rus està en funció desi existeixen acusats de cridar el mal temps i de ni de fer nosa. Quins són, doncs, aquests connexions directes amb Moscou i senyals, en el cas del turisme? Sant Petersburg. A Malta, petit arxiRyanair El més obvi i repetit: la manca de pèlag de 400.000 habitants i 2 milicura de l’entorn natural, el principal ons de turistes, ens explicaven la immotiu per visitar Balears. I els turisportància d’Air Malta, companyia tes –que cada vegada viatgen a més aèria pública: els permet organitzar

vols xàrter amb nous mercats durant la temporada baixa. Aquesta oferta de vols acaba generant una demanda i atreu les companyies privades. Els maltesos consideren que, tot i els 20 milions d’euros anuals que el govern ha d’afegir al pressupost de l’aerolínia, els surt a compte. De fet, si ho comparam amb els 110 milions de cost del Palau de Congressos de Palma, els 80 milions de benefici anual d’AENA a Balears o els 80 milions anuals que s’ingressarien si volguéssim cobrar una taxa d’un euro per nit als turistes, com a mínim ens ho podríem plantejar. De moment, a Balears no s’acabarà el turisme: som un destí fàcil, ben connectat i bé de preu per fer escapades de 7 dies a l’estiu. I això no és poca cosa. Però també és innegable que els nostres rivals a la Mediterrània han quadruplicat el nombre de turistes i que els mercats emissors tradicionals estan estancats. Idò això: un decàleg de sentit comú per a no destruir més el territori, evitar la massificació i per prioritzar que la nostra economia no depengui només del Consell de Ministres de Madrid ni de Ryanair.

debat

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

CARTES I MISSATGES

Sumes que són restes Vistes les persistents declaracions del Sr. Duran i Lleida, ¿algú creu de debò que Convergència i Unió és una suma, com el seu nom indica? ¿No seria més exacte dirne Convergència menys Unió? ¿O potser ja és el que es busca: restar, no pas sumar? I si no, que ho preguntin a les enquestes d’intenció de vot. ANTONI ARISA CASELLAS TORELLÓ

Retrocés educatiu Considero que la llei Wert suposa un retrocés educatiu perquè no s’ha redactat amb el màxim consens amb la comunitat educativa i les comunitats autònomes. Al contrari, s’ha aprovat amb les reiterades queixes d’una bona part de la comunitat educativa. Aquest consens no ha de ser només en dues de les qüestions més criticades de la llei, la llengua i la religió; sinó també en les retallades a les assignatures específiques per donar més hores a les troncals. Com a professora d’educació visual i plàstica (en la nova llei, educació plàstica i visual) veig la infravaloració que es fa d’aquesta matèria en la nova llei. Així mateix, també els meus companys d’altres matèries específiques com tecnologia, filosofia i música, veuen com es menysprea la formació en aquests coneixements. Cal recordar-li al ministre d’Educació la importància dels estudis artístics, filosòfics i tecnològics, entre d’altres, en tota societat avançada. EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE TORROELLA DE MONTGRÍ

Un terme no prou conegut Si ens aturem pel carrer a demanar a la gent el significat de l’expressió diversitat funcional, la majoria no sabrien contestar. Això passa per la falta d’informació i d’educació sobre aquest col·lectiu. Però si demanem el significat de la paraula minusvàlid o discapacitat, tothom sabria explicar-lo, ja que des de fa molt de temps la societat està acostumada a aquest llenguatge. Ens el trobem a tot arreu, en places de pàrquings, lavabos, centres comercials, etc. Quan la gent sent la paraula minusvàlid, el primer que pensa és en una persona amb cadira de rodes que no té prou capacitat per moure’s dins de la ciutat, del poble o a casa. No els jutjo, ja que a mi també em va passar el mateix, però amb el temps la meva mirada va canviar. Per aquest motiu us convido a informar-vos sobre la diversitat funcional. Sabreu que una persona amb discapacitat pot integrar-se al màxim, però, simplement, el seu desenvolupament personal i social serà diferent del nostre. BLANCA ROSA ENAMORADO GUZMÁN SALT

Sobre els estudiants sords L’Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya està molt preocupada per les declaracions de la directora general d’Educació, Alba Espot, en què lamentava que els nens sords necessitin intèrpret en la postobligatòria. Pensem que hauria de ser motiu d’orgull per al departa-

CORRENTIA

Entre tacticisme i manipulació stic fart del tacticisme que impregna la majoria de les manifestacions i declaracions públiques dels nostres polítics. Sembla que les úniques consignes consisteixen a desqualificar l’adversari i lloar la pròpia contraproposta. I això provoca la massiva desafecció de la ciutadania. D’aquest escenari en resulta un panorama polític compost d’una estranya barreja de populisme i manipulació explícita i subliminar, plasmada en mitjans d’informació influenciats pels diferents col·lectius polítics. Com en una lliçó del

professor Chomsky, només cal llegir o escoltar la mateixa notícia donada per mitjans progressistes o conservadors, catalans o espanyols; canvia notablement la valoració de l’espectador. Espero i desitjo que Europa algun dia recuperi l’ambient democràtic de benestar i convivència social, la seva pedra filosofal durant mig segle. Espero i desitjo que algun dia els polítics, tot i adaptats a les actuals tecnologies de comunicació, recobrin les formes clàssiques de la palestra política, heretada de Sòcrates i Aristòtil. La ciutadania ho agrairia.

JAUME VALLÉS MUNTADAS SANT ADRIÀ DE BESÒS

Es busquen feina l govern d’Espanya, dirigit pel Sr. Rajoy, suposa que en les pròximes eleccions no serà triat i per això està creant, o almenys això sembla, un entramat polític amb els poders econòmics per situar l’elit del partit en les empreses privades. Em refereixo a bancs i multinacionals, que són les que estan sortint més afavorides amb totes les reformes que estan fent. D’aquesta situació també se n’ha adonat el Sr. Aznar, i veient que la plaça quedaria lliure, s’ha postulat com el nou líder del Partit Popular. Els aires que s’estan instal·lant al PP amenacen ruïna. L’ai-

gua no para d’entrar i quan arribi als cellers no quedarà ni rastre del partit. Aquest partit que van votar la majoria dels espanyols està a punt d’afeblir-se molt dins de l’entramat polític. El problema és que el PSOE tampoc està a l’altura de les circumstàncies. Segurament s’està acabant el bipartidisme que en les últimes dècades ha governat aquest país. És possible que n’hi hagi que encenguin un ciri a Déu i un altre al dimoni, ja que, ben mirat, qui sap qui ens podrà ajudar a sortir d’aquesta situació en què hem entrat.

JOSEP MEGIAS VERGES SANT ADRIÀ DE BESÒS

ment d’Educació que els estudiants sords demanin amb tanta vehemència que es garanteixi la qualitat de la seva formació, tenint un accés total al currículum. Els intèrprets de signes no són una modalitat educativa, són una mesura d’accessibilitat. En definitiva, reclamen la seva inclusió educativa. Els intèrprets de llengua de signes no són un caprici. Es tracta d’un recurs imprescindible perquè els estudiants sords tinguin un accés complet a la informació i estiguin en igualtat de condicions amb els companys oïdors. Les persones sordes saben millor que ningú el que necessiten, es tracta, per tant, d’escoltar-los. RAQUEL PERICH BARCELONA

Al mateix ‘pack’ No hi ha cap dubte que Don Joan Carles de Borbó i Borbó, el nostre rei, està passant per un difícil moment de desgast físic, institucional, familiar, personal i públic, que li dóna una imatge que ell mai hauria volgut tenir i que el posa en un seriós problema pel baix grau d’acceptació que la ciutadania li mostra.

Els prínceps Felip i Letícia van assistir a una representació al Liceu de Barcelona i el públic, davant la règia presència, els va proferir una sonora xiulada que els aplaudiments no van poder silenciar. La parella va mantenir una forçada i somrient serenitat, però el símptoma preocupant de desaprovació era evident: la societat ja no admira la monarquia i veu que si no hi fos, Espanya seguiria igual, però millor en el tema pressupostari. La imputació dels ducs de Palma pel cas Nóos han desacreditat la Zarzuela i, mentrestant, la reina Sofia de Grècia n’és un testimoni silenciós i és l’única que ha sabut guardar les formes. Agraint al rei el gran servei que var prestar en l’intent de cop d’estat del 23-F, creiem que s’hauria de consultar al poble si realment vol conservar la monarquia. LLUIS VINUESA SERRATE TERRASSA

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte. Les cartes no es respondran.

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.arabalears.cat, i per les següents vies: @ARAbalears facebook.com/ARAbalears @ cartes@arabalears.cat Carrer de Simó Ballester,9 07011, Palma Fe d’errades: opinio@arabalears.cat

Mamballetes, aplaudiments i xiulades

GUILLEM FRONTERA ESCRIPTOR

l verb “aplaudir” ingressà en el meu vocabulari que servidor devia tenir deu o dotze anys. El substantiu “aplaudiment” encara en tardà uns quants més. Abans d’aplaudir, com expressàvem el nostre entusiasme en determinades situacions? Nosaltres –la gent de poble d’aquell temps– fèiem mamballetes. Als infantons els fèiem fer mamballetetes. I si no fèiem les coses bé, ens exposàvem a rebre una mamballeta. Des que aplaudim en lloc de fer mamballetes, ha augmentat el catàleg de situacions en què mostram d’aquesta manera la nostra aprovació vehement a persones o fets. Servidor em mantenc en el catàleg d’altre temps. No he aplaudit mai ni a morts ni a nuvis. Aplaudir a un mort em sembla grotesc. Hi ha cadàvers que susciten emocions molt intenses, que pugnen per manifestar-se públicament. El silenci n’és la manera més apropiada i respectuosa, atès que poques vegades estam en condicions d’oferir-los –o oferir-nos– una marxa fúnebre solemne, severa i, a fi de comptes, con-

Les catarsis d’aquest gènere inevitablement produeixen, amb el temps, decepcions fortant: Chopin, Thalberg, Mahler, Mozart, Beethoven et al escriviren partitures molt sentides que recullen aquestes emocions i els donen el curs més adient. Però, en un temps en què és d’allò més rar poder sentir un simple miserere cantat amb dignitat a un funeral, qui s’atreviria a demanar una marxa fúnebre per acompanyar els morts? Quant als nuvis, el costum d’aquests anys és delirant. Per què els aplaudim? Cert que a moltes i a uns quants se’ls reconeixerà amb el temps l’heroisme de l’instant, però fer-los mamballetes en sortir del jutjat és temeràriament prematur. Hi ha qui aplaudeix polítics: sol passar en concentracions de simpatitzants o militants, sobretot en mítings, que són unes festes bàrbares on es demostra que les pitjors gateres no deriven de l’abús d’alcohol. Quasi tots els que han aplaudit a un polític se’n deuen haver penedit un moment o l’altre. Les catarsis d’aquest gènere inevitablement produeixen, amb el temps, decepcions particulars i frustració general.

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

L’àtom celebra l’aniversari del seu ‘retrat’ més universal El físic Niels Bohr va concebre fa cent anys com es regeix l’àtom en una estructura igual que la d’un sistema planetari. Va publicar una sèrie d’articles que sintetitzaven aportacions seves i d’altres ✖ MÒNICA L. FERRADO

a C iència Ciència

l juliol del 1913 el físic danès Niels Bohr va publicar el primer de tres articles científics fonamentals per entendre l’estructura de l’àtom. Com si es tractés d’un Univers en miniatura, com si fossin petits planetes, els electrons giren entorn a un nucli amb protons i neutrons. En el seu model i els tres postulats que l’acompanyen, Bohr, que aleshores tenia 28 anys, incorpora les idees d’Albert Einstein i parteix conceptualment del model de Rutherford. Aquesta simplificació de l’estructura de la matèria, malgrat que la física ha avançat molt, continua vigent com a visualització del món més petit, que sovint també s’escapa del seu mateix ordre. En aquells temps, Bohr ja havia fet la seva tesi doctoral sobre la teoria de l’electró dels metalls i havia viatjat al Regne Unit, a la Universitat de Cambridge, com a becari postdoctoral amb Joseph John Thomson, descobridor de l’electró i premi Nobel de física el 1906. No obstant, Thomson no va atendre gaire aquest jove investigador: havia gosat criticar algunes de les seves idees. El 1912 l’investigador danès se’n va anar a la Universitat de Manchester, una altra de les Meques de la física de l’època, a treballar sobre radioactivitat al laboratori d’Ernest Rutherford, que acabava de descobrir el nucli atòmic estudiant les partícules radioactives alfa, beta i gamma (que ell mateix havia definit). Era la llavor del petit univers atòmic. El jove Bohr va ser capaç d’adaptar el model de Rutherford a la teoria de Max Plank i va estudiar l’estabilitat d’aquesta estructura planetària. Robert Oppenheimer, considerat el pare de la bomba atòmica, també va estudiar amb Rutherford. De fet, després de la Segona Guerra Mundial Bohr també va acabar donant suport al desenvolupament angloamericà de bombes atòmiques i va col·laborar amb el projecte Manhattan, a Los Alamos, Nou Mèxic.

La trilogia de Bohr

Els tres articles científics de Bohr es van publicar entre el juliol i el novembre del 1913, en una revista lon-

dinenca anomenada Philosophical Magazine. La seva contribució més important és en el primer dels articles, en què a partir de l’estudi de l’àtom de l’hidrogen va explicar com està constituïda la matèria. Aquest petit univers es regiria per tres postulats bàsics. Entre les seves aportacions hi ha que el nombre d’electrons a cada òrbita –girant al voltant d’un nucli amb càrrega positiva– augmenta des de l’interior cap a l’exterior. Els electrons poden caure d’una òrbita exterior a una d’interior emetent un fotó d’energia discreta. Bohr assentava així les bases de la mecànica quàntica. Després de cent anys

Actualment, l’estructura de l’àtom de Bohr continua formant part de les lliçons bàsiques de física. Avui, però, s’ha superat de lluny encara que els àtoms i, en particular, els electrons continuen guardant molts misteris. A la revista Nature, que dedica aquesta setmana un especial a l’aniversari, Frank Wilczek, premi Nobel de física, afirma que “cent anys després la nostra percepció de l’electró encara continua expandint-se [...], els electrons són al mateix temps idealment simples i inimaginablement complexos”. Són com les grans pedres angulars de la física, que avui “s’està aprenent a transformar i fragmentar”, diu. La massa i la càrrega elèctrica de l’àtom formen l’equació que explica el seu comportament. Sobre aquest 03

1. CLÀSSIC Estructura de l’àtom: els electrons giren entorn un nucli. GETTY IMAGES

2. SAVIS Niels Bohr amb Albert Einstein el 1925. P. EHRENFEST

3. REUNIÓ Conferència Solvay el 1927. Entre altres, hi ha Bohr, Einstein, Heissenberg, Schrödinger i Max Planck. INSTITUT SOLVAY

model es va construir la microelectrònica i és la base d’altres disciplines com la química i la bioquímica. Ara bé, a altes energies les regles del joc canvien del tot. És el que es fa en els acceleradors de partícules, com el del CERN. Quan col·lideixen, produeixen tot un repertori de partícules: quarks, gluons, muons, leptons, fotons i neutrins. I el seu estudi és determinant per entendre del tot la natura de l’electró. “Es tracta d’una sola partícula, però conté el món sencer”, afirma Wilczek. Àtoms extrems

Els científics busquen els límits de l’àtom deformant-lo de diferents maneres. Fins i tot, miren com es pot destruir, fent trontollar la idea que la matèria es transforma, però no es destrueix. Una manera és disparar-li amb una de les eines de raigs X més potent del planeta, al Laboratori d’Acceleració Nacional, SLAC, a Menlo Park, als Estats Units. Un únic impuls empaqueta una quantitat d’energia equivalent a la de tota la radiació solar que rep la Terra en el mateix moment.

araciència

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

El càncer més antic va afectar un neandertal Troben restes d’un tumor en un homínid localitzat a Croàcia i datat al voltant de fa 120.000 anys ✖ ARA n grup internacional d’investigadors, liderat per David Frayer, de la Universitat de Kansas (EUA), ha trobat el cas més antic d’un tumor ossi. Està localitzat a les costelles d’un neandertal trobat en una excavació a Kaprina, a Croàcia. L’estudi, publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE, mostra que almenys un neandertal va patir un càncer que és comú en els éssers humans actuals: la displàsia fibrosa, un trastorn de causa desconeguda, poc comú, caracteritzat per una proliferació tumoral de teixit ossi. Aquest homínid va viure en aquestes terres fa uns 120.000 anys. Fins ara, els tumors més antics s’havien trobat en restes humanes de fa entre 1.000 i 4.000 anys. Els autors del treball destaquen que la costella cancerosa no permet treure conclusions sobre com el tumor va afectar la salut global d’aquell neandertal. El problema és que no tenen l’esquelet complet. “L’evidència de tumors en les restes fòssils és molt excepcional, però la troballa demostra que els neandertals, malgrat viure en un entorn sense contaminants, també patien aquesta malaltia”, afirma David Frayer. Probablement, l’esperança de vida dels neandertals era aproximadament d’uns 40 anys, la meitat que la dels humans actuals en els països desenvolupats. Diversos factors ambientals feien la seva vida més curta.

Vincles entre passat i present

Aquest experiment s’ha fet amb àtoms de neó. Els científics van ferlos explotar, traient a cada un els seus 10 electrons en tan sols 100 femtosegons (10-15 segons), observant que els primers a desaparèixer eren els més propers al nucli. El repte consisteix a buidar l’àtom dels electrons que es desitgin. Aquest tipus de làser podria tenir diferents aplicacions, com ara manipular molècules d’ADN. Els científics també han creat àtoms gegants. Des de la perspectiva del nucli, els electrons són acompanyants molt llunyans. En el cas dels àtoms de Rydberg, per les seves propietats quàntiques, els seus electrons estan encara més distants. Aquests àtoms gegants fa temps que s’estudien i resulten interessants per als nanotecnòlegs, ja que són molt sensibles als efectes magnètics. Aquesta propietat s’està utilitzant en el disseny dels ordinadors quàntics. Al CERN s’ha aconseguit també crear antiàtoms per estudiar l’antimatèria. El 1995 es va aconseguir el primer àtom d’antihidrogen. Es-

MANIPULAR L’ÀTOM Els científics investiguen per modificar l’àtom i fer-ne a mida. La creació d’àtoms superpesants obre la porta a nous elements químics.

tà format per un antiprotó i un positró, amb la mateixa massa que els seus equivalents, però amb una càrrega oposada. Amb aquests experiments, els científics esperen conèixer millor el Big Bang, ja que es creu que en l’origen de l’Univers hi havia la mateixa quantitat de matèria que d’antimatèria. N’hi ha que han manipulat els protons i els neutrons per aconseguir elements superpesants. Investigadors del Centre for Heavy Ion Research, a Darmstadt, Alemanya, han intentat que dos àtoms es fusionessin per crear un element amb 119 protons, amb el qual, si més no, aconseguirien un rècord mundial. Els científics fa anys que treballen per crear grans aglomeracions de protons i neutrons per expandir així la taula periòdica més enllà dels elements que es coneixen a la natura. El màxim de protons que han aconseguit és 116. De neutrons, 177.e

Per la seva banda, Janet Monge, paleoantropòloga del Museu Penn de Pennsilvània (EUA) i primera autora del treball, apunta: “Aquest tumor pot proporcionar un altre vincle entre els neandertals i les poblacions modernes. Part de la nostra

ASIMÈTRICS Estudis dels seus braços mostren que el seu cos era asimètric per fer força. REUTERS

ascendència prové dels neandertals; els nostres ossos i dents creixen de la mateixa manera, i compartim les mateixes malalties”. El braç únic

Els científics entenen cada cop més bé les diferències morfològiques entre neandertals i sapiens, que van conviure durant milers d’anys. S’han observat diferències en la forma dels braços dels neandertals, segons un altre estudi publicat fa uns mesos també a PLOS ONE, a més d’una certa asimetria. Els investigadors ho atribueixen a la força i els gestos que devien fer en exercir certes activitats quotidianes, com empènyer o raspar per preparar pells i carn per menjar. Els investigadors, dirigits per Colin Shaw, de la Universitat de Cambridge, van agafar mides dels músculs d’homes moderns fent diverses tasques que implicaven empènyer i raspar en diferents posicions. Van trobar que l’activitat muscular era significativament superior al costat esquerre del cos per a les tasques de llançament. Quan els participants en l’estudi van haver de raspar, l’activitat era molt més alta al seu costat dret en comparació a l’esquerre. Això suggereix que l’acció de raspar pot ser la font real de la morfologia asimètrica del braç. Aquests estudis també donen claus sobre el comportament i els costums dels nostres ancestres. “Les restes d’esquelets de neandertals suggereixen que feien gestos intensos o repetitius, o totes dues coses”, explica Shaw. La recerca fa pensar que dedicaven menys temps a caçar que a altres tasques, com la preparació de les pells dels animals grans i de la carn. “Si estem en el camí correcte, canvia la nostra visió de les activitats quotidianes dels neandertals”, conclou Shaw, investigador principal de l’estudi.e

cultura

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

MÚSICA

Reportatge XAVIER CERVANTES BARCELONA

mb els números a la mà, és inqüestionable que el Sónar s’ha convertit en una cita cultural de referència i, alhora, en un generador d’activitat econòmica. Tot de dades objectives parlen de la seva rellevància: més d’1,2 milions d’espectadors i més de 7.000 artistes han passat per les dinou edicions del festival. “La feina ben feta no té fronteres”, fa broma Ricard Robles (Esparreguera, 1965), que comparteix la direcció del Sónar amb Sergi Caballero (Barcelona, 1966) i Enric Palau (Manlleu, 1964). Tanmateix, els números no serien els mateixos sense el motor de la passió. “Tinc una mena de deformació –diu Palau–. Sóc a qualsevol lloc del planeta, en una botiga o en un bar, i si escolto una cançó que no conec de seguida vaig a demanar què és”. Dit d’una altra manera: bona part de l’èxit del Sónar rau en l’aposta per la descoberta i a projectar en el públic la mateixa curiositat i passió que tenen els tres directors. Palau i Robles són en un despatx de la seu de l’empresa que organitza el festival, Advanced Music, al carrer Zamora de Barcelona. No dubten quan se’ls pregunta si es reconeixen quan miren enrere, fins a la primera edició del Sónar, el 1994. “Sí, clarament, i amb un perfil de fan i d’usuari musical molt més accentuat”, diu Robles.

Tot va començar a Sevilla

La prehistòria del Sónar és a Sevilla, durant l’Expo 92. Palau i Caballero, que aleshores tenien el grup Jumo, van coordinar la part de música electrònica i experimental del pavelló espanyol. Hi van conèixer Teddy Bautista, president de la SGAE però també un músic involucrat en projectes electrònics. “Vam parlar de fer alguna cosa perquè la música electrònica agafés una visibilitat que no tenia”, recorda Robles. Bautista, que llavors ja parlava de “cul-

Sónar, una passió amb dues dècades d’història Sergi Caballero, Ricard Robles i Enric Palau afronten una nova edició del festival amb la mateixa inquietud que tenien l’any 1994

tura electrònica més enllà del fet musical”, diu Palau, els “va posar en mans” de Ferran Mascarell, l’actual conseller de Cultura, que aleshores era el delegat de la SGAE a Catalunya. “Bautista li va dir: «Ferran, ocupa’t de les idees que surtin d’aquesta gent i anem treballant»”, explica Robles. Després de gairebé dos anys de feina, van presentar un projecte de festival amb l’aval de la SGAE “per si calia cobrir algun dèficit”, però sense cap subvenció. “De seguida van acceptar que la idea del festival era bona, i quan va quedar

configurat vam anar al CCCB a parlar amb Josep Ramoneda. Li vam explicar el projecte i ens va dir que sí”, diu Robles. Socialitzar mitjançant el ball

En un temps sense internet, el primer Sónar va aplegar col·lectius i espectadors de l’Estat vinculats amb la música electrònica i experimental i interessats en les arts visuals. “Eren comunitats petites i disperses, i l’objectiu del festival era convertir-se en un punt de trobada per començar a generar interaccions”, recorda Ro-

bles. A més a més, el Sónar els va posar a ballar, la més vella i efectiva manera de socialització. Una de les intuïcions del festival va ser apostar per canviar la manera de relacionar-se amb la música i la tecnologia. “Existia una cultura sofisticada però amb uns paràmetres d’acostament a la cultura molt clàssics, molt d’explicar les coses acadèmicament –assegura Palau–. Nosaltres ho vam començar a capgirar acostant l’artista que venia del món acadèmic als que venien d’un ambient radical o de la música de

La complicitat d’artistes com Laurent Garnier X.C.

El francès Laurent Garnier va ser un dels DJ del primer Sónar. Ha tornat sovint al festival, i aquest any també hi serà. “És un gran inspirador, un dels meus DJ favorits juntament amb Angel Molina, i es va convertir en una mena d’ambaixador del Sónar”, diu Ricard Robles. “Són superdotats tècnicament i artísticament, i aconsegueixen que cada nit sigui especial perquè donen el millor que tenen. Són com fars, gent que no perdo mai de vista. Al Sónar ha vingut també a experimentar projectes, que unes vegades han sortit bé i d’altres no tant, però després de vint anys mantenim un vincle de respecte i d’admi-

BARCELONA.

Laurent Garnier va ser un dels DJ de la primera edició del festival, i aquest any també hi serà present, al Sónar de Nit. ADVANCED MUSIC / SÓNAR

ració mútua. Ho tenim amb altres artistes, però ell hi és des del primer dia”, afegeix Robles. “Per mi Laurent Garnier és un dels millors DJ i selectors del món”, assegura Enric Palau. Li agrada destacar “les dues facetes”, perquè Garnier “té la capacitat de construir un discurs que capta l’atenció d’una gent que va a escoltar i a ballar amb ell”. Palau posa com a exemple la sessió que va fer l’any passat. “Hi ha moments que estableix un joc increïble amb el públic. Va fer una versió d’I feel love, de Donna Summer, però no va arribar mai a punxar la tornada que tothom espera, sinó que ho va conduir cap a una altra cosa”, recorda Palau sense amagar l’excitació que va sentir.e

cultura

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

ÒSCAR GARCÍA

deGranViadel’Hospitalet.Elqueno va canviar va ser l’actitud a l’hora de programar. “Sempre diem que és un festival molt democràtic. En el cartelltotselsartistessurtenambelmateix cos de lletra. Portem coses molt acadèmiques, d’altres de molt extremes i també coses més populars, però totes tractades amb el mateix respecte. I sempre hem volgut convidar la gent a descobrir”, diu Palau. Una de les obsessions de l’equip directiu del Sónar és no donar l’esquena al públic. “No volem posar traves a l’espectador. Les propostes artístiques s’han de presentar de manera que siguin experiències que s’entenguin i que connectin amb el públic”, afegeix Palau. Aquesta condició serveix tant per a un espectacle en 3D de Kraftwerk com per a una sessió de DJ de Luciano o un concert de màquines de cosir. Aprendre dels errors

ball. I a la nit, en el moment de ballar, tothom s’ajuntava. Un doctor en física del so que durant el dia presentava experiments tecnològics en una ponència podia anar al Sónar de Nit i tenir una experiència viva de la física del so. I li semblava fantàstic perquè no estava sol en un laboratori, sinó compartint l’experiència amb 5.000 persones”. Any rere any el festival va anar creixent. Dels prop de 6.000 espectadors del 1994 es va passar als 80.000del2001,quanl’activitatnocturna es va traslladar al recinte firal

Aventura “L’error és inevitable, però t’hi has d’arriscar”, diu Enric Palau

La lògica de l’assaig-error també forma part del Sónar. Ho assumeixen amb la serenor que confereixen gairebé vint anys de festival amb molts més èxits que fracassos. “L’error és inevitable, però t’hi has d’arriscar. De fet, hi ha errors que tornaríem a cometre. A vegades programes artistes que tenen una posada en escena que no funciona”, reconeix Palau. Per exemple, algun any no han encertat amb els DJ que tanquen les nits. “Hi ha artistes que funcionen en espais per a 800 persones. Els has vist en aquest entorn i has experimentat la potència del seu discurs. Però quan els trasllades a un espai per a 8.000 persones pot passar que no funcioni. Llavors veus que l’artista està patint, esforçantse per fer una feina en un espai que no és el més adient”, diu Robles. També hi ha hagut experiències relativament frustrants en el recorregut internacional del Sónar. “Així com amb el Japó hem establert una relació que ja fa deu anys que dura, quan vam anar a Corea l’experiència no va funcionar. És una societat que no té una relació natural amb la música occidental en general i encara menys amb l’avançada, però tot i així hem tingut la sort d’anar-hi”, explica Palau.e

L’espectacular evolució de les xifres, any a any 1994 CCCB i Sala Apolo 5.949 espectadors. Cost: 216.364 € 120 artistes i 300 acreditats 1995 CCCB i Carpa del Poble Espanyol 12.237 espectadors. Cost: 264.445 € 143 artistes i 628 acreditats 1996 CCCB i Carpa del Poble Espanyol 18.112 espectadors. Cost: 310.723 € 182 artistes 912 acreditats 1997 CCCB i Pavelló Poliesportiu de la Mar Bella 28.712 espectadors. Cost: 608.735 € 208 artistes 1.224 acreditats 1998 CCCB i Pavelló Poliesportiu de la Mar Bella 38.575 espectadors. Cost: 811.366 € 375 artistes i 1.449 acreditats

2005 CCCB, Macba, L’Auditori, centre Arts Santa Mònica i Fira Gran Via l’Hospitalet 89.349 espectadors. Cost: 3.739.530 € 441 artistes i 4.539 acreditats 2006 CCCB, Macba, L’Auditori, centre Arts Santa Mònica i Fira Gran Via l’Hospitalet 81.467 espectadors. Cost: 3.796.039 € 615 artistes i 4.317 acreditats 2007 CCCB, Macba, L’Auditori, CosmoCaixa, Santa Mònica i Fira Gran Via l’Hospitalet 83.230 espectadors. Cost: 3.781.645 € 421 artistes i 4.572 acreditats 2008 CCCB, Macba, L’Auditori, CosmoCaixa, Santa Mònica i Fira Gran Via l’Hospitalet 81.580 espectadors. Cost: 4.038.020 € 622 artistes i 4.299 acreditats

1999 CCCB i Pavelló Poliesportiu de la Mar Bella 42.620 espectadors. Cost: 1.274.145 € 379 artistes i 1.812 acreditats

2009 CCCB, Macba, L’Auditori, CosmoCaixa i Fira Gran Via l’Hospitalet 74.481 espectadors. Cost: 3.582.119 € 471 artistes i 3.998 acreditats

2000 CCCB, Teatre Tívoli i Pavelló Poliesportiu de la Mar Bella 53.628 espectadors. Cost: 1.809.647 € 493 artistes i 2.328 acreditats

2010 CCCB, Macba, L’Auditori, Teatre Grec, CosmoCaixa i Fira Gran Via l’Hospitalet 84.976 espectadors. Cost: 4.205.950 € 561 artistes i 4.156 acreditats

2001 CCCB, Macba i Fira Gran Via l’Hospitalet 80.251 espectadors. Cost: 2.666.310 € 411 artistes i 2.711 acreditats

2011 CCCB, Macba, L’Auditori, CosmoCaixa i Fira Gran Via l’Hospitalet 79.454 espectadors. Cost: 4.045.871 € 596 artistes i 4.005 acreditats

2002 CCCB, Macba, centre Arts Santa Mònica i Fira Gran Via l’Hospitalet 91.014 espectadors. Cost: 3.483.478 € 427 artistes i 2.888 acreditats 2003 CCCB, Macba, L’Auditori, centre Arts Santa Mònica i Fira Gran Via l’Hospitalet 89.094 espectadors. Cost: 3.050.462 € 499 artistes i 3.904 acreditats 2004 CCCB, Macba, L’Auditori, centre Arts Santa Mònica i Fira Gran Via l’Hospitalet 84.729 espectadors. Cost: 3.324.404 € 459 artistes i 4.274 acreditats

2012 CCCB, Macba, CosmoCaixa, Pavelló Mies van der Rohe i Fira Gran Via l’Hospitalet 97.948 espectadors. Cost: 4.720.861€ 528 artistes i 3.924 acreditats 2013 Fira Montjuïc, Fira Gran Via l’Hospitalet, MNAC, CosmoCaixa, CCCB i Macba Pressupost: 5.300.000 € Per primera vegada en la seva història, el Sónar abandona el centre de Barcelona i concentra l’activitat diürna a la Fira de Barcelona a Montjuïc. Tot i així, el CCCB i el Macba acolliran els dos concerts de cloenda el diumenge 16 de juny.

cultura

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

LITERATURA

Biel Mesquida ESCRIPTOR

Pioner “Parlava amb els meus companys de generació i em sentia un marcià” Genialitat “Igual que la meva empremta dactilar és única, la meva sexualitat també ho és i vull que la meva literatura ho sigui”

“L’única regla del llenguatge és que no hi ha regles” PERE ANTONI PONS PALMA

L’adolescent de sal, de Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947), fa quaranta anys. Novel·la, collage de textos, cant llibertari, experiment del llenguatge: com més temps passa, més clar és que l’obra de debut de Mesquida és una de les fites de la literatura catalana moderna. Com era el Biel Mesquida que va escriure L’adolescent de sal? Què el motivava? Quins traumes tenia? Era molt jove –entre vint i vint-i-sis anys–, però ja tenia moltes coses clares. Ja tenia clar que la literatura era la meva vida i que volia ser escriptor. Sabia que havia de llegir, escoltar i pensar molt. I escriure cada dia. Els escriptors han de recollir totes les veus del món. Una gran energia em dominava. Vivia a Barcelona i participava en totes les formes de la lluita antifranquista. Estava a la trinxera política, a la dels drets de les dones, els gais i les lesbianes, de l’experimentació cultural… El teu protagonista està fortament marcatperlafamíliailareligió.Quinarelacióteniesambelsteuspares? Jo puc dir, com Flaubert, que l’adolescent de sal c’est moi. Però també he de dir que no és ben bé jo. Totes les famílies són complexes. I les famílies que no són felices, ho són encara més. Mon pare era un home molt conservador i mumare era una feminista avant la lettre. És clar que vaig tenir problemes amb la família, però no varen ser tan greus com els de l’adolescent, ni prop fer-s’hi! ¿I els dimonis de la religió, com els vas gestionar? ¿Et van arribar a turmentar molt? Sí. No era el turment de la generació d’en Blai Bonet, però sí. El turment d’en Blai era molt heavy. Els nostres turments eren més light, sobretot perquè vàrem anar amollant llast a mesura que ens fèiem grans. Jo el que volia era que el meu pensament i els meus desigs poguessin anar per milions de connexions sinàptiques, i la religió era un bloquejador. Per una pura circumstància històrica, jo vaig poder treure’m de damunt aquests bloquejadors. No estic se-

gur, però, d’haver-me pogut alliberar del tot dels estigmes amb què et marca la religió catòlica: que t’has de resignar, que el plaer és dolent... No és fàcil extirpar-ho del tot. Intertextualitat, voluntat subversiva, sexualitat, metaliteratura, consignes polítiques i morals: era un còctel bastant inèdit en la literatura catalana d’aquella època. ¿Et senties un pioner o part d’una generació nova? Jo som la generació Biel Mesquida i ja està! Jo no form part de cap generació. Jo form la meva generació, de la mateixa manera que jo form la meva sexualitat. Jo no som gai, ni polisexual, ni heterosexual: jo som sexualitat Biel Mesquida i Amengual. I punt. Igual que la meva empremta dactilar és única al món, la meva sexualitat és única al món i vull que la meva literatura també sigui única al món. Això no significa que no m’hagi alimentat de moltes veus per trobar la meva. Jo sempre he sentit que tots els escriptors eren meus, i que els havia d’utilitzar: Homer i Rodoreda, Villalonga i Pla, Faulkner i Dante, Scott Fitzgerald i la puta del dimoni! Et senties sol? Jo parlava amb els meus companys de generació i em sentia un marcià. Molts no entenien que visqués amb un altre home. Vaig viure situacions incòmodes. Molts comunistes eren, moralment, tan reaccionaris com els franquistes.Elsmeuscompanysparlaven, a més, de fer una literatura nacional, o una literatura comunista, o una literatura realista-socialista: i res d’això m’interessava gens. Jo només volia fer literatura Biel Mesquida! I això em donava una gran llibertat. Si L’adolescent de sal té cap valor, és el de la llibertat, del llenguatge a lloure. Sempre he tengut clar que l’única regla del llenguatge és que no hi ha regles. L’adolescent de sal és un compendi de les rebel·lions d’una època: sexuals, morals, polítiques, estètiques… ¿Diries que la societat actual és filla d’aquelles rebel·lions? De les rebel·lions politicomorals, sí. Vàrem passar d’una dictadura a un procés democràtic. La nostra moral,

Grup 62 ha reeditat l’obra de debut de l’escriptor mallorquí Biel Mesquida, L’adolescent de sal, quaranta anys després d’escriure-la. CRISTINA CALDERER

Moralitat “Molts comunistes eren tan reaccionaris com els franquistes” Dimonis “No és fàcil extirpar del tot els estigmes de la religió catòlica”

els nostres costums, són més amples, oberts i humans. Els canvis han costat, però les lleis sobre l’avortament i sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe han estat un avanç important, impensable fa quatre dècades. Les rebel·lions estètiques, de llenguatge, ja són una altra cosa. Molts postulats estètics dels 70 són poc presents en la literatura catalana: el llenguatge entès com a llibertat, el trencament de les barreres i les distincions entre gèneres, la hibridació d’escriptures, temes i estils… Això no és majoritari ni a França ni a Anglaterra ni enlloc. Però és més corrent que aquí. I del sexe, què me’n dius? Avui sembla que tothom està alliberat… No ho tenc clar. Jo crec que damunt de totes les coses hi ha un vel que ens fa creure que estam alliberats, però encara hi ha repressió, molta por a tractar segons quins temes. Una de les cites més reproduïdes a la novel·la és d’Oscar Wilde i diu: “Tots els joves neixen amb un reialme que els espera. La llàstima és que la major part moren a l’exili, com els reis”. ¿El jove Biel Mesquida que va escriure L’adolescent de sal també morirà a l’exili? No en tenguis cap dubte.e

La peripècia atzarosa d’un llibre trencador La trajectòria de L’adolescent de sal ha estat molt atzarosa. Mesquida va enllestir-ne la primera versió el 1973, però totes les editorials l’hi van rebutjar, espantades per les rareses textuals i tipogràfiques de l’obra. Maria Aurèlia Capmany fins i tot va dir a l’autor que havia començat “la casa per la teulada” i que l’havia de refer. Tot va semblar arreglar-se quan, per sorpresa, la novel·la va guanyar el premi Prudenci Bertrana d’aquell any. Aleshores, però, la censura va intervenir. Massa irreverent, massa subversiu: prohibit! Ni tan sols l’ajuda de Josep Melià, aleshores diputat a les Corts, va aplanar el camí. Només amb el caos provocat per la malaltia i la mort de Franco, Edicions 62 va poder treure el llibre. Era el 1975 i aviat va convertir-se en un títol de referència: polèmic i llegit. L’any 1990 Empúries en va fer una reedició, amb un pròleg de Blai Bonet. Enguany el Grup 62 l’ha tornat a posar en circulació a la col·lecció de La Butxaca. Han passat quaranta anys, però l’adolescent encara és jove. Rebel, fort i rabiós.

cultura

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

TROBADA LITERÀRIA

Carme Riera i Dan Brown arrasen en la Fira del Llibre Els best-sellers tornen a ser els llibres més venuts Reportatge ANDER ZURIMENDI PALMA

es parades de llibres partiran avui vespre de l’avinguda de Roma i es tancarà així la XXXI edició de la Fira del Llibre de Mallorca. I un any més, els llibres considerats best-sellers han tornat a ser els més venuts, tant en català com en castellà. De fet, la palmesana Carme Riera i el barcelonès Albert Sánchez Piñol han estat els grans triomfadors de la narrativa catalana. I tots dos, a més a més, han tingut una bona collita de vendes en tots dos idiomes. Els dos autors, consolidats ja dins l’star system català, han estat els que més feina han donat als llibreters aquests dies. A més a més, mantenen molt bona sortida, malgrat que per Sant Jordi ja es proclamaren els més venedors, amb les respectives obres Temps d’innocència i Victus. Aquesta apreciació de les vendes la comparteixen les llibreries Àlia, Campus, Babel, Colom i Embat, totes presents a la Rambla.

Brownmania

Pel que fa als autors de renom internacional, el gran triomfador ha estat Dan Brown, amb la seva darrera novel·la, Inferno. De fet, Brown ha arrasat cada pic que ha tret qualque novetat, i en aquesta ocasió no ha fallat. Com succeí en els casos anteriors, ha venut molt tant en castellà com en l’edició en català. Així mateix, l’altre èxit de vendes d’autors internacionals ha estat el de Dona Leon, amb la seva recent obra L’ou d’or, que s’ha venut amb

especial intensitat a Llibres Embat. Quant a la narrativa en castellà, destaca la novel·la Solsticio, de José Carlos Llop. És de justícia poètica que triomfi a ca seva, ja que és freqüent veure l’escriptor palmesà passejant per la Rambla i els jardins de la Misericòrdia. Allò curiós és que no només es destaca la venda de la recentment publicada Solsticio, sinó que en certes parades ha venut més exemplars de la seva novel·la anterior, En la ciudad sumergida. De fet, aquesta recupera la Palma dels anys ja viscuts, entorn de la dècada dels 60 i 70, i la contraposa a la ciutat d’avui. Un altre autor castellà que ha tingut èxit és Muñoz Molina, que aquesta setmana ha rebut precisament el premi Príncep d’Astúries de literatura. Curiosament, alguns llibreters destaquen que les vendes de Muñoz Molina han estat bones des del prinicpi, no només un pic que es conegué el premi i fos impulsat per la fama mediàtica. Pel que fa als autors de l’Illa amb temàtiques mallorquines, cal destacar l’èxit que ha tingut el receptari d’Antoni Tugores i Maria Antònia Sureda, Els millors plats de la cuina popular de Mallorca. I apunten que allò curiós és que, en contra del que es pugui presuposar, se n’han venut més en castellà que en català. Així mateix, la peça teatral Acorar, d’Antoni Gomila, també ha tingut bona acceptació entre els assistents a la fira, malgrat que ja fa un any que està publicat. Finalment, en la literatura infantil ha triomfat La porqueta Pepa, mentre que entre els infants un poc més grans s’han venut bé Los diarios de Greg i Los diarios de Nicky, de Jeff Kinney.e

‘Victus’ Sánchez Piñol manté les bones vendes que ja assolí per la diada de Sant Jordi ‘Solsticio’ El palmesà José Carlos Llop mostra que es pot ser profeta a la seva terra

Dos joves fan una passejada per entre les parades de la fira, que avui tanca amb una jornada de ‘saldos’. ISAAC BUJ Assaig

Els ‘alternatius’ també tenen el seu públic A les llibreries que se centren en l’assaig i la crítica social i política també han sobresortit algunes obres per davant d’altres. A Drac Màgic, per exemple, ha destacat la venda de La llibreria encantada, de Cristopher Morley; a més d’El futuro es un país extraño, de l’historiador català Josep Fontana. Així mateix, molts pares i mares s’han endut per als seus fills l’obra de còmic Els grans personatges de Mallorca. Apunten finalment que un altre assaig que ha tingut molta ac-

ceptació ha estat El cerebro del niño, de Daniel J. Spiegel, entorn de les vies per potenciar el desenvolupament cerebral dels infants. Igualment, a la llibreria Los oficios terrestres, ubicada al Terreno, destaca la venda de La noche de los proletarios, de Jaques Racière, i Urbanismo y desigualdad social, de David Harvey. D’altra banda, ha tingut bona acollida la primera producció de l’editorial Xicra: Les maletes de Jim Jarmusch, de l’escriptor Peter Matovic.

ACCIÓ POÈTICA

Una planta viva que torna poesia ARA BALEARS PALMA. Una paraula que germina i agafa vida en directe és la proposta efímera de l’artista mallorquina Mònica Fuster, inagurada aquest passat dijous a la galeria Maserre de Barcelona i que es podrà visitar fins al 26 de juliol. El projecte Incertidumbre considera la possibilitat que una paraula feta de polpa de paper i concebuda com a substrat acabi germinant i formant la paraula ‘incertesa’ en temps real. L’artista visual , amb la col·laboració del museu Molí Paperer de Capellades, reflexiona sobre l’essència humana i la transformació que vivim, ara més que mai. La realitat és incerta i és aquesta incer-

El projecte de Fuster a la galeria Maserre de Barcelona. C. DOMENEC

tesa la que impera en la natura i la pròpia vida. Acceptar aquest movimentconstanthaduitFusteracultivarlaparaulaperdesprés deixarque el temps faci el seu camí, fins que es transformiigermini,sempredeixant quelanaturaactuïalseuritme.L’acció poètica, així com l’anomena la creadoramateixa,ésunapeçade510 x 120 cm que descansa sobre una superfície de fusta alçada a uns 45 cm de terra. Al costat hi ha una escala detresescalonsdesd’onelsvisitants podencontemplarl’acciódemanera individual i col·lectiva. Durant el procés, Fuster enregistraràl’acciófinsaldissecatdelaplanta, tant en format fotogràfic com en vídeo. El material s’utilitzarà per realitzar una peça documental i un llibre artístic.e

Signatures Embat / Born de llibres XXXI Fira del Llibre 2013 Via Roma de Palma

Diumenge dia 9 Juny a les 19,00h

Liz Haley “Cautiva y seducida”

Rowyn Oliver “La marca del guerrero”

cultura

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

CANÇÓ D’AUTOR

Joan Isaac canta a Margalida El cantautor presentà ahir per primera vegada el llibre ‘Bandera negra al cor’ a Capdepera al cor’ vol dir moltes coses: vol dir anarquia, desordre... que és una mica com és i ha estat la meva vida. Per això la primera presentació s’ha fet aquí, a Capdepera, amb la presència de Margalida. Em fa molta il·lusió per això, era el lloc ideal per fer-ho”. El llibre sorgí de l’interès de Luis García Gil, un dels especialistes més importants de l’Estat sobre cançó d’autor, qui també ha escrit sobre Joan Manuel Serrat o Joaquín Sabina. El llibre barreja biografia i anàlisi crítica de les cançons, el procés analític de les cançons. “Un dia em va trucar i em va dir que li feia il·lusió fer-lo. Vàrem tenir la sort de poder-lo tirar endavant amb l’editorial Milenio, especialitzada en música”, recorda Joan Isaac.

Crònica MERCÈ PINYA PALMA

spera nerviosa, inquieta, l’arribada del seu amic a l’aeroport. És Margalida Bover, “Margalida”, l’amant eterna de Salvador Puig Antich, qui va a cercar el músic que li va regalar fa trenta-sis anys una de les cançons més belles que s’han escrit mai. El cantautor Joan Isaac arribava ahir dematí a Mallorca per presentar a Capdepera el llibre Bandera negra al cor, escrit per l’especialista en cançó d’autor gadità Luís García Gil. El retard del vol féu l’espera de l’amiga inquieta. La retrobada, tendra, com l’amistat que els uneix des que es conegueren quan Joan era “mig al·lot” de Carme Puig Antich, una de les germanes de Salvador, i Margalida, l’enamorada del jove anarquista.

“E

‘A Margalida’

“A mi se’m trencà l’ànima quan mataren Salvador. La meva filla va ser la meva mestra per aferrar-me al món i per trobar un motiu per viure perquè els havia perdut tots”, recorda. “Quan vaig sentir la cançó vaig plorar molt. I l’escolti quan l’escolti, sempre em fa sentir el que he perdut, el que es va rompre”, recorda Margalida Bover. Un pes molt gran el de dur a sobre la inspiració festa música d’un himne contra la injustícia. “Per mi Salvador ha mort

L’amistat i la lluita

Joan Isaac arribà ahir de Barcelona a Mallorca, on l’esperava la seva amiga Margalida Bover, “amant eterna de Salvador Puig Antich”, com resa la seva cançó. ENRIQUE CALVO

tres vegades: la primera, el 2 de març de 1974, quan l’executaren; la segona, el 20 de juliol de 1977, quan indultaren els presos polítics i vaig saber que no el veuria mai més físicament, que veuria molta gent, però a ell no; i la tercera, quan vaig escoltar per primera vegada la cançó”. El pes implacable de la cançó és compartit i el seu autor recorda que “quan un cantant té una cançó molt coneguda es produeix un fet que pot ser injust per a l’autor mateix, que és que pot tapar la resta de la seva obra. La gent es queda amb aquests ítems, i per això és important que hi hagi un llibre com Bandera negra al

Emoció Isaac va regalar fa 36 anys una bella cançó a Margalida

cor, que explica tota una obra de quaranta anys i on la gent pot descobrir-hi altres cançons. El llibre

Bandera negra al cor es presentà ahir horabaixa per primera vegada al Teatre de Capdepera, on després també es féu un concert. “Tenia clar que el volia presentar a quatre llocs i que Capdepera n’havia de ser un”. El proper 13 de juny serà el torn de Cadis; el 14, de Madrid i a Barcelona es presentarà el proper mes de setembre. “La idea de venir a Capdepera nasqué perquè havíem de cercar un nom al llibre. Bandera negra

El novembre farà onze anys que els vells coneguts Joan Isaac i Margalida Bover es retrobaren, després de 25 anys sense veure’s. Havien quedat per dinar i les emocions els tancaren l’estómac. Ara no es perden la pista i continuen tenint l’esperit transgressor i idealista de quan es conegueren. “Vivim el final d’un sistema capitalista que destrossa unes generacions, les dels nostres fills, que ho tenen molt fotut per tenir un projecte de vida. L’única solució que veig és reivindicar cada vegada més la rebel·lia, tenir ganes de canviar el món, que pensem més en les utopies i a somiar. Ara que s’ha acabat aquest sistema, cal cercar una altra manera de reivindicar el somni”, diu el cantautor mentre Margalida escolta l’amic retrobat.e

ART

Amparo Sard, un viatge cap a la introspecció

nostre interior, més que no cap a la natura. És un viatge introspectiu, i aquesta és la principal connexió amb la meva obra de sempre”. Projectes presents i futurs

L’exposició posa punt final a quaranta anys de la galeria Ferran Cano Reportatge CRISTINA ROS PALMA

uan Ferran Cano em va demanar si volia preparar la que havia de ser la darrera exposició de la galeria de Palma, em vaig posar molt trista. Va ser la primera galeria amb majúscules amb la qual vaig fer feina i sempre hem mantengut una relació excel·lent. Però tot d’una em vaig adonar que Ferran no hi estava, trist. Així que només puc dir que ho consider un honor que hagi triat la meva obra per donar per acabats quaranta

“Q

anys que són històrics per a Mallorca”, afirma Amparo Sard a punt d’inaugurar, avui vespre, l’exposició Paisatges interactius a la galeria Ferran Cano de Palma. A diferència dels seus reconeguts autoretrats sempre perforats, blanc sobre blanc, Amparo Sard (Son Servera, 1973) proposa per a l’exposició a l’espai del carrer del Forn de la Glòria una obra que es pot considerar una altra forma d’autoretrat. La temàtica ja no és l’explicació de la posició de l’artista mateixa enfront de situacions diverses i sobretot davant la resta de persones. Ara és el paisatge el que centra la seva obra, un paisatge amb perforacions més incisives, un paisatge que recorda l’esperit del romanticisme pel qual la natura superava l’home en tots els sen-

L’artista de Son Servera Amparo Sard, a la Galeria Ferran Cano.

tits. Així i tot, Amparo Sard assegura que “el paisatge pot ser només una excusa, no només per pensar en l’actitud dels romàntics, que també, sinó especialment per remarcar el fet que la sola contemplació del paisatge ens provoca una mirada cap al

Mentre inaugura l’exposició a la galeria Ferran Cano, l’artista treballa amb nombrosos projectes a curt i mitjan termini. Serà present a la fira de Basel amb la galeria alemanya Voss, a mitjan aquest mes de juny. A partir del 20 de juliol, una gran instal·lació de Sard s’exhibirà a la capella de Sant Domingo de Pollença, en el marc del Festival Internacional de Músicaqueorganitzaelmunicipipollencí. Per a més endavant, prepara unaexposicióaunmuseudeMadrid, i ja per al mes de desembre tindrà un projecteaMiami,coincidintambMiami Basel. En tot cas, l’ exposició Paisatges interactius passarà a la història d’aquestes illes. El proper 5 de juliol, el dia de la cloenda d’aquesta mostra, es posarà punt final a la trajectòria dels espais dirigits per Ferran Cano, qui per a l’ocasió ha optat per una de les artistes amb més projecció internacional de les que han treballat amb ell en els darrers anys.e

cultura

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

L’ESCANDALL

J. A. MENDIOLA PERIODISTA

Del bo i del no tan bo Romea. Teatre del bo. El signa Wadji Mowawad, el mateix que ja deixà bocabadat el Romea amb Incendis, dirigida per Oriol Broggi, reposició inclosa. Aquesta circumstància no deixa de ser un handicap per a Litoral, que és de l’obra que vull parlar procurant obviar el màxim possible la influència de l’obra esmentada en primer lloc. No és una tasca senzilla, però en qualsevol cas està clar que alguna relació tenen. De fet Litoral és la primera obra de la tetralogia de Wadji Mowawad titulada La sang de les promeses, que suposo i m’encantaria que arribessin les dues que falten als nostres escenaris, gràcies sens dubte l’indiscutible èxit d’Incendis. Raimon Molins ha estat l’encarregat com a director de fer pujar als escenaris Litoral, de la qual també és el traductor i que no deixa de ser un cert avantatge, perquè no ni ha interpretacions entremig. Litoral és autònoma sense deixar de formar part d’un tot, i aquest tot no és altre que la tragèdia de la humanitat, aquest pes que anem passejant amunt i avall al llarg de la nostra vida. Ambiciosos són l’argument i la intencionalitat, segur, de l’autor libanès resident al Canadà, per tant d’alguna manera és aquesta una història autobiogràfica, com gairebé sempre. Ja ho de-

L’Auditori de Manacor va acollir dos dies seguits un públic delerós de riure de valent amb l’obra El nom, dirigida i protagonitzada per Joel Joan. ARXIU

ia el pintor Antonio Saura, “sempre pintem autoretrats” i aquest viatge als orígens que planteja Mouawad ho és clarament. Qui no es passeja durant tota la vida amb el record, l’herència del pare un cop mort, la cruel i mai traïdora genètica? A qui no li ha parlat el pare com a Hamlet des d’allà on sigui? I aquest és el plantejament de Litoral, farcit de circumstàncies addicionals i que van des de la violència i l’odi entre els humans fins a la condició humana vista des del seu interior o, el que és el mateix, amb les vísceres per fora. Comanda l’escenari Lluís Marco,

El nom És una obra amb molt bon ritme, a acudit per minut, una mica massa

un escenari que va variant amb profunda senzillesa, girant una sèrie de contenidors amb els quals tan sols s’indica que ha canviat la situació física dels personatges, fantàsticament interpretats per Marc Rodríguez, David Verdaguer, Mireia Trias, Patrícia Mendoza, Pepo Blasco, Xavier Ruano i l’esmentat Lluís Marco. Manacor. Han omplert l’Auditòrium manacorí de bell nou. Dos dies seguits, que no està gens malament. Cert que amb una comèdia comercial, El nom, que ja havia conegut

l’èxit a França, el seu país d’origen, sobre els escenaris i amb l’adaptació cinematogràfica. De fet és una aposta a cavall guanyador, sempre que hi hagi una bona direcció i una millor interpretació. Al capdavant d’ambdues tasques, el sempre histriònic Joel Joan, acompanyat per Xavi Mira, Lluís Villanueva, Sandra Monclús i Mireia Piferrer. Tots ells tenen el seu “solo”, però no deixa de ser tot un seguit de tòpics i situacions humorístiques amb una pàtina de transcendència que gairebé mai no sobrepassen el llistó que proposen més enllà de la rialla fàcil. Parteix des de l’anècdota, des de la broma que suscita tot un seguit de situacions entre els protagonistes, divertida i eficaç, graciosa, però a partir d’aquí aquests secrets amagats entre els distints protagonistes no deixen de ser situacions per donar pas a la sobreactuació, que no deixa de ser un desavantatge per al conjunt de l’obra. La versió és de Jordi Galceran, qui l’apropa a cops d’aclucada d’ull a una realitat més nostra, molt subtilment, però tampoc aquesta circumstància no apuja el nivell d’una obra tan sols per fer riure i amb moltes més pretensions, amb un bon ritme, però a una velocitat d’acudit per minut, que és una mica massa.

esports

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

TENIS

FINAL A PARÍS

Rafa Nadal i David Ferrer lluitaran avui pel títol. MARTIN BUREAU / AFP PHOTO

Prèvia

ORIOL MARCH BARCELONA

uan Rafa Nadal trepitgi avui (15 hores, Telecinco i Canal+ 1) la terra batuda de la pista Philippe Chatrier ho farà amb només un objectiu entre cella i cella: convertir-se en el primer jugador de la història que aconsegueix vuit títols d’un mateix Grand Slam. El de Manacor ja sap què és endurse set vegades la victòria de Roland Garros –només registra una derrota a París en nou participacions, una dada extraterrestre– i, si aconsegueix la vuitena, es convertirà en un tenista únic, llegendari. A l’espera del que passi avui en el partit que l’enfrontarà amb David Ferrer a partir de les tres de la tarda, Nadal està empatat amb Roger Federer i Pete Sampras, tots dos amb set triomfs a la gespa de Wimbledon. Ferrer és l’últim escull que el separa de convertir-se, si és que encara no ho és, en un jugador immortal.

Només Ferrer separa Nadal de ser únic El balear pot ser avui el primer a endur-se vuit títols d’un mateix Grand Slam El de Xàbia té, doncs, una missió majúscula en la primera final de Grand Slam de la seva carrera. Hi arriba més fresc que Nadal, que divendres es va batre durant més de cinc hores amb el número u del món, Novak Djokovic, per aconseguir el passaport cap a la final. Ferrer només va necessitar tres sets per desfer-se de l’ídol local Jo-Wilfried Tsonga amb una eficàcia pràcticament robòtica. “Jugar aquesta final és el més important de la meva vida”, va sentenciar el tenista valencià només acabar el

partit. “El David ha jugat perfecte i per guanyar-lo he de ser perfecte”, va advertir Nadal sobre el seu rival a l’última ronda. De moment, els precedents li somriuen: ha estat capaç de vèncer el seu rival l9 de les 23 vegades que s’han enfrontat i no perd en terra batuda des del 2004. La bèstia negra de Ferrer

Cada cop que el valencià –en el millor moment de la seva carrera als 31 anys– ha tingut l’oportunitat de treure el cap, Nadal ha estat l’encarregat d’impedir-ho. El de Ma-

nacor l’ha frustrat cada vegada que s’han trobat a la final del Godó –5 finals amb victòria per al balear– i, a les semifinals de Roland Garros de l’any passat, Ferrer tan sols va ser capaç de guanyar cinc jocs. Què pot jugar a favor del tenista de Xàbia? Un ritme elevat de joc –pocs tenistes tenen el seu joc de peus i la seva capacitat per al contraatac– i el cansament de Nadal, que divendres va patir un suplici contra Djokovic i que encara no ha oblidat del tot la lesió al genoll. Una lesió que el va fer estar més de mig any fora de les pistes i que mai amainarà del tot. I, a l’altra banda de la pista, què pot jugar a favor del tenista de Manacor? La fam que li ha provocat la seva llarga absència i la necessitat de demostrar-se a si mateix que és capaç de tornar a aixecar un Grand Slam després de mesos de patiment, llàgrimes i desesperació. S’espera, doncs, un partit elèctric, amb alternatives i que es decidirà –com totes les finals– per detalls imperceptibles. Ferrer sap com dur Nadal al límit, però si vol evitar que es converteixi en un tenista únic haurà de fer el que mai ha estat capaç: doblegar-lo en una final. Una missió només a l’abast dels escollits i que, a Roland Garros, sempre ha estat impossible.e

Serena Williams guanya la segona corona a Roland Garros O.M.

La nord-americana Serena Williams va guanyar ahir el segon Roland Garros de la seva carrera, que suposa el setzè títol de Grand Slam del seu palmarès. Ho va fer després de vèncer la russa Maria Xaràpova, campiona de l’edició anterior, en tan sols dos sets per un doble 6-4. La petita de les germanes

BARCELONA.

Williams, número 1 del món i gran dominadora de les grans cites durant els últims anys, va aconseguir trencar quatre vegades el servei de la seva rival, a qui no van ajudar gens les quatre dobles faltes que va cometre –la nord-americana no en va fer cap– al llarg del partit. Les estadístiques del partit reflecteixen una Williams més agressiva –29 cops guanyadors per només 10 de Xarà-

KENZO TRIBOUILLARD / AFP PHOTO

pova– i que va obtenir una eficàcia del 83% en les seves jugades prop de la xarxa. La nord-americana, de 31 anys, està a només dos Grand Slams d’igualar Martina Navratilova i Chris Evert, les dues posseïdores de 18 corones en grans cites. Encara li queden lluny, però, els 22 triomfs de Steffi Graf i els 24 de Margaret Court, que ningú ha estat capaç d’igualar.e

esports

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

TENNIS - ROLAND GARROS

La modèstia del gladiador Rafel Nadal no se sent favorit, però admet que quan ha necessitat el seu millor tennis l’ha oferit Malgrat estar a punt d’augmentar la seva llegenda a París, Rafel Nadal afronta la final amb la mateixa motivació que si fos la primera que disputa a la Philippe Chatrier. És la modèstia del gladiador. ARA BALEARS PARÍS. Rafel Nadal no se sent favo-

rit per guanyar la final de Roland Garros que avui jugarà davant David Ferrer. I això, malgrat ser el rei de la Philippe Chatrier amb els set títols que hi acumula. I malgrat haver evocat l’èpica en una semifinal eterna davant el número 1 mundial, Novak Djokovic. El manacorí assegura que, fins ara, el seu torneig ha estat “positiu”, perquè encara que ha trigat a treure el seu millor tennis, quan l’ha necessitat ha jugat al millor nivell. “Ha estat el Roland Garros més fred que hem tingut, la temperatura no ha estat l’esperada. Fins avui crec que ha estat un bon Roland Garros; al cap i a la fi, quan ho he necessitat he jugat al meu millor nivell”, analitza el mallorquí, segons informa l’agència Efe. “La primera setmana no va ser ideal, havia jugat millor en els tornejos previs i sense fer-ho tan bé vaig entrar a la segona setmana. Arribaren rivals d’alt nivell i he aconsguit respondre amb un alt nivell. Això vol dir que el cap està fresc per assumir reptes, cercar solucions, lluitar i estar atent al que pugui venir”, afegeix. “He acceptat bé les adversitats, els moments negatius del meu joc o perquè els adversaris jugaven bé. Per això som aquí”, indica amb modèstia. Defuig el favoritisme

“No som el favorit, he arribat a la final i l’afrontaré amb l’objectiu de jugar bé, com la resta de partits del torneig. És important arribar amb bones sensacions a la final”, assenyala. El manacorí reitera les alabances al seu contrincant d’avui, a qui considera “un amic” i de qui diu que “mereixia des de fa molt de temps una final de Grand Slam”. “No ha perdut cap set, juga perfectament bé, perfecte, jo també he de jugar perfecte, ho intentaré. Serà un dia gran per al nostre esport a l’Estat. És difícil tenir dos espanyols en una final de Grand Slam, és una fantàstica oportunitat per a nosaltres”, comenta. Nadal recorda que els dos darrers enfrontaments amb Ferrer “foren molt ajustats” i augura també un partit tancat. Però la indulgència s’acabarà quan comenci la final. “Quan surt a la pista a jugar qualsevol partit no pens en el que el tennis li deu al rival. David és un gran jugador que, per moments en tota la seva carrera, ha merescut més del que ha tingut, però la seva recompensa va arribant. S’ho mereix més que ningú per la seva actitud, per la seva no rendició a millorar el seu tennis. Jo

AMB ELS PEUS A TERRA

Tot i estar a només a un partit d’escriure una nova pàgina en la llegenda del món del tennis, Rafel Nadal no es considera favorit enfront de David Ferrer. Després de la lesió que el mantingué mesos allunyat de les pistes, el manacorí manté la humilitat i la serenor davant la seva vuitena final. JULIAN FINNEY / GETTY IMAGES

Serà la 24a ocasió en què s’enfronten; 19 vegades ha guanyat Rafel Nadal

divendres, un té por que es despertin els problemes, però no ha estat el cas. He tingut bones sensacions durant l’entrenament, he copejat la pilota durant 45 minuts, avui horabaixa [ahir per al lector] descansaré i em recuperaré per estar en forma per a la final”, explica. Una final que començarà a partir de les 15.00 hores (Tele 5) a la pista central, la Philippe Chatrier, que veurà el 24è enfrontament entre tots dos. El balanç en els anteriors duels és clarament favorable al manacorí, que n’ha guanyat denou, el darrer: el Màsters de Roma.e

El tennista, que avui opta a aixecar la vuitena Copa dels Mosqueters, una fita que mai en la seva història cap jugador no ha assolit en un Grand Slam, assenyala que no va fer

res d’especial després de l’èpic partit de divendres, en què s’imposaa Djokovic en una semifinal que durà més de quatre hores i mitja. “El torneig no ha acabat. Avui (per ahir) tenia les mateixes ganes que despús-ahir d’anar a la pista. Em queda un partit i he d’estar al cent per cent. He entrenat a consciència, no més tranquil que d’altres dies”, sentencia. I reconeix que el duel davant Djokovic l’ha deixat “un poc cansat”, però no prou per impedir-li donar-ho tot en la final d’avui, la vuitena en aquest torneig. “L’endemà d’un partit com el de

Les frases

Les set finals anteriors

Nadal alaba el joc de Ferrer i creu que mereix un Grand Slam

Quatre rivals han reptat Nadal

només pens en el meu, a fer-ho com més bé millor”, afirma. “Si perd, a la llarga estaré content per ell, perquè sé que és una bona persona, un dels jugadors amb els qui tenc una millor relació i, a més, és valencià i amic. A l’hora de perdre, és millor que sigui contra ell”, afegeix. Res d’especial

Rafel Nadal NÚMERO 4 DEL TENNIS MUNDIAL

“No ha perdut cap set, juga perfectament bé, per la qual cosa jo també hauré de jugar perfecte”

Sense indulgència “Es mereix el títol més que ningú, però quan surt a la pista no pens en el que el tennis li deu al rival, sinó a fer-ho tan bé com és possible”

● 2005: Puerta ho podrà contar La primera final que Rafel Nadal disputà a París fou contra l’argentí Mariano Puerta, que ocupava el número 37 del món. El manacorí el derrotà en quatre sets (6-7, 6-3, 61 i 7-5). ● 2006: Federer ho pagà El suís ocupava el número 1 del món i s’emportà el primer set amb facilitat. A partir d’aquí, Nadal no li donà opció i el derrotà amb claredat (1-6, 6-1, 6-4 i 7-6). ● 2007: El suís un altre cop Per segon any consecutiu, Federer fou el rival en la final. El suís només fou capaç de guanyar-li un set i començava a veure que l’estrella del manacorí no era d’un sol dia. El marcador fou de 6-3, 4-6, 6-3 i 6-4.

● 2008: Nadal enfonsa Federer El mallorquí guanyà la moral al susuís Roger Federer i aquest pic l’apallissà. No li va deixar guanyar ni un sol set. (6-1, 6-3 i 6-0). ● 2010: Revenja de Soderling L’any 2009 el suec Robin Soderling eliminà Rafel Nadal, però un any després el manacorí es va prendre la revenja i el vencé en tres sets (6-4, 6-2 i 6-4). ● 2011: Federer s’hi resistí En la seva quarta final al torneig, el suís va causar més dificultats a Nadal, però no va obtenir recompensa (7-5, 7-6, 5-7 i 6-1). ● 2012: Djokovic no pot El jugador serbi va guanyar el tercer set, però no va poder aturar el mallorquí (6-4, 6-3, 2-6 i 7-5).

esports

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

REIAL MALLORCA

enbreu AMISTÓS INTERNACIONAL

Espanya s’imposa a la dèbil Haití per un curt 2-1

José Luis Oltra, l’alternativa de Serra Ferrer a Paco Herrera El club i el tècnic no arriben a un acord en la durada del contracte El desacord amb Paco Herrera, que volia dos anys de contracte quan el Mallorca només n’hi oferira un, ha dut Serra Ferrer a activar el pla B i obrir contactes amb José Luis Oltra, l’ex del Deportivo. M. RAMIS

El president en funcions i director esportiu del Reial Mallorca, Llorenç Serra Ferrer, ha activat el pla d’emergència per aconseguir l’entrenador que haurà de comandar el nou projecte a la Segona Divisió. El director esportiu havia apostat per l’experiència, la seriositat, la capacitat de feina i la discreció de Paco Herrera, tal com ell mateix va explicar en la roda de premsa de divendres, però l’acord final no ha arribat. Així les coses, Serra Ferrer ha iniciat contactes amb l’alternativa que tenia prevista per si fallava la primera opció: José Luis Oltra. Les posicions entre el Mallorca i l’extècnic del Celta eren molt properes després de la trobada que mantingueren dijous a Madrid Serra Ferrer i el seu representant, Iñaki Ibáñez. Herrera havia de donar una resposta definitiva entre divendres i dissabte a la proposta que li havia traslladat el club. Serra només li oferia una temporada de contracte i l’entrenador en reclamva una altra d’optativa si aconseguia l’ascens. Herrera va declinar l’oferta i el club no va estar disposat a canviar la seva. D’aquesta manera, amb l’exentrenador del Celta descartat, el Mallorca s’ha llançat cap a l’alternativa que es tenia prevista, la de l’exentrenador del Deportivo.

PALMA.

Cesc i Mata celebren el gol amb el qual el blaugrana posà el 2-0 al marcador. ANDREW INNERARITY / REUTERS La selecció espanyola es va imposar per 2-1 a Haití en el primer partit de preparació de la Copa Confederacions disputat a Miami. Els gols del com-

binat espanyol arribaren al primer temps mitjançant Cazorla i Cesc, i Guerrier reduí distàncies en la segona meitat amb una bona jugada individual.

ASCENS A SEGONA B

El Poblera perd a Coria El Poblera va perdre per 2-1 davant el Coria en el partit d’anada de les semifinals de la fase d’ascens a la Segona B que disputaren ahir a la localitat extremenya. Els de Ramón Jiménez obtingueren un resultat esperançador per al partit d’anada, que es disputarà dissabte que ve a sa

Pobla. Cal apuntar que visqueren un ambient hostil ben allunyat del fair play que es pregona des de totes les instàncies del futbol espanyol. Avui, la Penya Esportiva inicia la segona eliminatòria davant l’Arandina (12.00/IB3), en un partit que es disputarà a la localitat castellana.

Lliga Adelante 42a jornada Classificació

El Vila-real torna a Primera en un any La darrera jornada de la Lliga Adelante va culminar amb l’ascens directe del Vila-real, que torna a Primera un any després del seu descens després d’imposar-se 1-0 a l’Almeria, i amb la permanència del Múrcia, que aprofità el descens administratiu del Guadalajara imposat per la LFP. Las Palmas jugarà la lligueta d’ascens. També es confirmà el descens a la Segona Divisió B del Racing de Santander.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

EQUIP

Elx Vila-real Almeria Girona Alcorcón Las Palmas Ponferradina R. Madrid Castella Barça B Sporting Lugo Recreativo Còrdova Mirandès Numància Sabadell Hèrcules Guadalajara Múrcia Racing Osca Xerez

82 77 74 71 69 66 66 59 57 56 56 54 54 52 52 52 50 50 47 46 45 30

Resultats Recreatico - Osca 0-0 Mirandès - Sporting 2-1 Múrcia - Las Palmas 1-0 Racing - Hèrcules 3-0 Lugo - Ponferradina 2-2 Elx - Guadalajara 3-1 Alcorcón - Sabadell 4-0 Girona - R. Madrid Castella 1-1 Vila-real - Almeria 1-0 Xerez - Barça B 2-1 Numància - Còrdova Avui, 19.00

Dos ascensos a Primera

Oltra és un tècnic que aposta per un futbol alegre amb un objectiu primordial: la recerca de la porteria contrària. El futbol ofensiu que desenvolupen els seus equips li ha donat molt bons rèdits a la Segona Divisió. L’entrenador valencià ha aconseguit dos ascensos a la Primera Divisió, els dos grans èxits de la seva carrera a les banquetes. Començà l’any 2002 al Castelló de Segona B, però ha desenvolupat la ma-

José Luis Oltra, en un partit a Son Moix, quan dirigia l’Almeria. No va poder evitar el descens de l’equip en el curs 2010/11. EFE

jor part de la seva trajectòria a Segona. També ha dirigit l’Almeria a Primera Divisió, però no el va poder salvar del descens. El primer ascens l’aconseguí al capdavant del Tenerife. El segon, amb el Deportivo de la Corunya. Al capdavant del Tenerife, en el qual va dirigir el vermell Alejandro Alfaro, hi va estar tres temporades. Després d’un primer curs en el qual la fragilitat a domicili li impedí lluitar per l’ascens, el curs 2008/09 consumà el desig dels canaris. L’alegria, però, no va durar gaire. Oltra va continuar a la banqueta de l’Heliodoro Rodríguez López en el retorn dels txitxarreros a la màxima categoria, però no va poder evitar-ne el descens en una darrera jornada dramàtica. La pèrdua de la categoria li costà la destitució. Rècord de punts

El seu major èxit, però, el va protagonitzar a la Corunya. El Deportivo, darrer equip que ha dirigit, va aconseguir retornar a Primera el curs 2011/12 amb la major puntuació de

la història de la categoria de plata. Els 91 punts que va aconseguir són la demostració que el futbol ofensiu també serveix per assolir els objectius marcats, i més quan s’hagué d’adaptar a un planter molt limitat per les dificultats econòmiques que travessava el club presidit per Augusto César Lendoiro. Oltra va continuar dirigint el Deportivo a Primera, però el desembre del 2012 fou destituït pels mals resultats que havia protagonitzat el conjunt blanc-i-blau. Accelerar les negociacions

Serra Ferrer volia tancar com més aviat millor la incorporació del nou tècnic. L’opinió del nou entrenador respecte de la plantilla que s’havia de confeccionar és primordial per saber a quins jugadors de l’actual planter s’han de renovar, a quins s’ha de cercar una sortida i quins reforços s’han d’incorporar. Tot i això, Serra ja ha renovat a diversos efectius com Aouate, Nunes i Martí, i ha obert les negociacions pertinents amb el gruix del planter.e

PERMANÈNCIA A SEGONA B

El Constància vol canviar la història davant el Zamora M.R. PALMA. El Constància té avui (12.00 hores) l’oportunitat de començar a canviar la història que l’emparenta amb el Zamora. Serà la segona ocasió que els dos conjunts s’enfrontaran en una eliminatòria i els constanciers cercaran una revenja que els permeti oblidar la desil·lusió que patiren el 1983. Aquell any, el Constància i el Zamora militaven a la

Tercera Divisió i cercaven l’ascens a la Segona B. En el partit d’anada, els inquers s’imposaren per la mínima, resultat que no pogueren mantenir en la tornada, disputada a l’estadi Ramiro Ledesma de Zamora. La derrota que patiren en aquell partit (2-0) els va deixar a Tercera, categoria a la qual no volen tornar aquest curs. El Nou Camp d’Inca acollirà un duel en el qual els de Joan Esteva

volen aprofitar la inestabilitat institucional que viu el club castellà. Ofegats pels deutes i amb una junta gestora que va dimitir, el Zamora desembarcarà a Mallorca amb la intenció de sobreviure i jugar-s’ho tot en la tornada. El tècnic constancier disposa de tota la plantilla per afrontar la darrera eliminatòria d’un play-out que ha de confirmar els d’Inca com a conjunt de Segona B una temporada més.e

esports

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

BARÇA

El nou Camp Nou agafa forma i tria ubicació El club descarta mudar-se a la UB i demà podria presentar els resultats d’una enquesta als socis El Barça pot avançar demà a Sitges alguns detalls del futur del Camp Nou. Es descarta moure’s als terrenys de la UB a la zona universitària per espai i desnivell i es prepara una consulta al soci el 2014.

L’ESTADI DEL FUTUR

El Barça continua estudiant propostes per renovar el Camp Nou. L’opció més probable és construir un estadi nou a partir de la tribuna. DAVID RAMOS / GETTY

N. ARROYO / A. LLIMÓS BARCELONA. Encara no s’ha acabat

d’aclarir si el nou estadi del Barça s’aixecarà completament des de zero o reciclarà alguna part de l’estructura actual del Camp Nou. El que és segur és que el club ha valorat les alternatives que té sobre la taula i no es mudarà a les instal·lacions de la Universitat de Barcelona a la zona universitària. De fet, una de les opcions que pren més força és que el nou estadi es construeixi a tocar de l’actual, creixent des de la tribuna en direcció al carrer d’Aristides Maillol. El projecte –encara en fase inicial– segueix avançant i demà la junta directiva del Barça, que es reuneix a Sitges en el marc de les trobades itinerants, podria presentar els primers resultats d’un estudi que ha fet entre 7.000 i 10.000 socis per recopilar informació i opinions sobre les futures instal·lacions. L’última paraula la tindrà el soci en un referèndum que el club té la intenció de fer el 2014. Anar a la UB, descartat fa mesos

Divendres al migdia TV3 confirmava que el Barça ha descartat l’opció de traslladar el Camp Nou als terrenys de la UB a les portes de la Diagonal de Barcelona. Però aquesta decisió –l’única que es considerava per canviar l’estadi d’ubicació–, ja havia quedat aparcada el novembre de l’any passat, després que el directiu d’àrea patrimonial, Jordi Moix, i el director general, Antoni Rossich, avaluessin amb empreses especialitzades els terrenys i els descartessin per un problema de

dimensions, desnivell i dificultats burocràtiques. Les empreses ISG, AEG i ICON Venue Group, referents internacionals en l’elaboració d’estudis de mercat, disseny i explotació de grans estadis i pavellons esportius, van determinar que els 10.000 metres quadrats de la UB eren insuficients per construir-hi el nou Camp Nou, el nou Palau i la resta d’instal·lacions que es volen agrupar en la nova ubicació. El pendent dels terrenys també frenava el projecte, perquè l’hauria encarit excessivament. Que la UB –que ja el març de l’any passat deixava clar que no estava negociant amb el Barça i que no tenia necessitats econòmiques que l’obliguessin “a vendre cap actiu del patrimoni” per-

Estudi Famesosque el Barça recopilal’opinió delsocisobre elnouestadi

què considerava “Esports UB una peça clau i fonamental de la institució” i “un fet diferencial amb la resta d’universitats”–, s’hagi mostrat contrària al projecte des del principi ha acabat de descartar aquesta opció. Enquesta i consulta al soci

En paral·lel a l’anàlisi de terrenys, l’enquesta online que ha promogut el Barça ha recollit les inquietuds de prop de 10.000 socis, a més de clients corporatius i empreses, sobre el futur estadi del club. El Barça defensa que tot és només “una simulació d’opcions hipotètiques”, però demà començarà a treure conclusions per activar la segona fase del projecte, que haurà de buscar ingressos de finançament. L’últim pas serà, ja el 2014, preguntar al soci.e

Iniesta entén els canvis com “l’evolució” lògica En una entrevista concedida a Cuatro, Andrés Iniesta va fer balanç de la temporada del Barça i del seu rendiment. Autocrític i tranquil, Iniesta va avisar que “hi haurà canvis”. “És l’evolució de cada any, l’evolució que ha de tenir el club per seguir competint al màxim nivell i perquè l’any que ve no ens quedem a les semifinals [de la Champions i la Copa] sense pràcticament poder-les competir”, va analitzar. De fet, el manxec admet que la Champions és una espina clavada de la plantilla, que espera “poder prendre’s la revenja”.

esports

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

BÀSQUET - LLIGA ENDESA

El Madrid, a espolsar-se l’etiqueta de perdedor

El femení vol jugar a la Copa Catalunya

L’equip de Pablo Laso obre la final contra el Barça Regal amb més elogis que títols Prèvia ÀLEX GOZALBO BARCELONA

an sols vuit equips de la Lliga Endesa han guanyat la final amb el factor pista en contra, una fita que el Barça Regal intentarà buscar a partir d’aquest migdia (12.40 hores, TV3 i La 1) contra un Reial Madrid que acumula més elogis que títols. L’equip que entrena Pablo Laso només ha guanyat una Copa del Rei i una Supercopa Endesa, un bagatge pobre per a dues temporades en què ha encetat la majoria de competicions com a favorit. L’equip blaugrana, que acostuma a competir millor quan arriben els partits importants, s’aferra al precedent de la temporada passada i a l’experiència més gran dels seus jugadors per somiar a tancar una difícil temporada de transició amb un nou títol. El Barça Regal busca endur-se una final prevista al millor de

cinc partits i reforçar l’hegemonia que ha exhibit durant les últimes temporades. L’objectiu culer és sumar el tercer títol consecutiu de la Lliga Endesa, una fita que no aconsegueix ningú des de l’any 1997. “És un moment molt important per al bàsquet. Espero que la gent s’enganxi i s’ho passi bé veient la final”, demana Xavi Pascual, que tornarà a intentar enredar el rival amb constants canvis defensius. Després de la patacada de la final four, el Reial Madrid no les acaba de tenir totes. “No aconseguir el títol seria preocupant”, diu Felipe Reyes. “Després de la decepció de la final four, necessitem aquest títol”, afegeix Carlos Suárez. “Aquest play-off té una mica de repte, de motivació i de satisfacció”, conclou Pablo Laso, que necessita un títol important per no quedar en entredit. Navarro contra Rudy

Gairebé deu anys després d’enfrontar-se per primera vegada a l’ACB, Joan Carles Navarro i Rudy Fernández protagonitzaran el duel entre el Reial Madrid i el Barça Regal.

Rudy Fernández i Joan Carles Navarro amb el trofeu de campió. ACB PHOTO

Precedents Tansolsvuit equipshan sigutcampions sensetenir elfactorpista

La primera vegada que les dues estrelles es van veure les cares va ser el diumenge 9 de novembre del 2003, quan l’equip blaugrana es va imposar per 67-74 a la Penya. “Hem d’intentar aprendre de les errades que vam tenir a la final four i mantenir la concentració durant els 40 minuts. Una vegada arribes a la final t’oblides de tots els patiments previs”, analitza Joan Carles Navarro. “Sóc novell a una final de la Lliga Endesa, però jugaré amb la mateixa ambició que durant la tempo-

El Barça-CBS, l’equip femení del club blaugrana, vol jugar la temporada que ve a la Copa Catalunya. La Federació Catalana (FCBQ) ja coneix la seva voluntat. El conjunt, que ahir va caure contra el Joventut de Badalona en el tercer partit del play-out (50-63) i no va poder mantenir la categoria a Primera Catalana, intentarà aconseguir la plaça d’alguna entitat amb problemes econòmics. De fet, almenys un parell de clubs s’han mostrat interessats a vendre els seus drets esportius. El BarçaCBS disputa sota l’aixopluc del CB Santfeliuenc els seus partits al pavelló Joan Carles Navarro de Sant Feliu de Llobregat.

rada regular. Espero veure un Palacio de los Deportes ple de gent en els dos primers partits i confio en la nostra resposta a la pista”, explica Rudy Fernández. Els àrbitres, pressionats

El Reial Madrid i el Barça Regal atorguen molta importància al criteri arbitral que s’apliqui durant la final de la Lliga Endesa. De moment, els jutges encarregats de xiular el primer partir seran Emilio Pérez Pizarro, Antonio Conde i Carlos Peruga.e

esports

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

MUNDIAL DE FÓRMULA 1

enbreu

Räikkönen i la fiabilitat de Lotus, una parella de rècord El finlandès pot igualar les 24 curses puntuant de Schumacher Prèvia PILAR PELLICER

Després de la brillant victòria que aconseguí en el Gran Premi Nacional disputat a Son Pardo, Amor de Font vol sumar el doblet amb un triomf a la 55a edició del Gran Premi de Manacor que es celebra avui. La correguda començarà a les 18.35 hores, amb una distància de 2.375 metres, repartirà un total de 18.000 euros en premis i comptarà amb la participació dels dotze millors elements de la generació A. Ahir, Quaid des Caillons confirmà els pronòstics i s’emportà el Premi Felanitx.

■ Marga Crespí i Ona Carbonell dominen el duo tècnic a Brasil La mallorquina Margalida Crespí i la catalana Ona Carbonell lideren la prova del duo de l’Obert del Brasil de natació sincronitzada després de la rutina tècnica. Ona i Marga manden a Rio de Janeiro amb 91.375 punts, seguides de les ucraineses Ananasova i Voloshyna (91.250) i les canadenques Leclair i Thomas (87.875).

■ Samuel Sánchez dóna un important triomf a Euskaltel al Dauphiné L’excampió olímpic Samuel Sánchez (Euskaltel) va sumar ahir una important victòria en la penúltima etapa del critèrium de Dauphiné, la tercera de l’equip basc aquesta temporada. L’asturià ha allargat el seu estat de forma des del Giro d’Itàlia.

■ Els Heat i els Spurs disputen el segon partit de la final de l’NBA Els Miami Heat i els San Antonio Spurs disputen aquesta nit (2 hores, Canal+ 1 i Canal+ Deportes) el segon partit de la final de l’NBA. LeBron James espera tenir més aportació dels seus companys per intentar empatar una eliminatòria que els vigents campions van començar perdent.

■ Toumi Dahmani s’emporta els 10 km Sa Nostra-Any Juníper Serra Toumi Dahmani va ser el vencedor de la cursa 10 km Sa Nostra-Any Juníper Serra, englobada en el circuit de la Federació Espanyola, que es celebrà ahir vespre a Palma. El guanyador marcà un temps de 29:22 i va ser seguit per Miguel Manuel Campos (29:55) i Jesús Peralta (30:31).

NURIA GARCÍA BARCELONA

empre s’ha dit que les segones parts no són bones. Però totes les regles sempre tenen la seva excepció. Kimi Räikkönen ho és. El pilot finlandès va decidir deixar la Fórmula 1 quan va acabar la temporada 2009 amb Ferrari i no va tornar fins dos anys més tard. I quan va aterrar a l’escuderia Lotus el 2012, ho va fer amb aires renovats. A Montecarlo, fa quinze dies, el finlandès va aconseguir convertir-se en el primer pilot que encadena 34 curses creuant la meta, sense abandonar abans de veure la bandera de quadres. El seu instint de supervivència fa que no hagi abandonat una cursa des del Gran Premi d’Alemanya del 2009, quan estava a l’escuderia Ferrari. I si això no fos poc, avui pot igualar el rècord de 24 curses seguides puntuant que té Michael Schumacher (des d’Hongria 2001 a Malàisia 2003). Räikkönen en farà prou d’acabar la cursa del Canadà entre els deu primers per aconseguir el rècord del pilot alemany. “Estic segur que aquesta sèrie s’acabarà en algun moment. Sempre tractem d’acabar les curses, però només que una petita peça es trenqui, s’ha acabat!”, recordava Räikkönen al circuit de Mont-real. Sobre el fet de poder igualar el rècord de Michael Schumacher, afegia: “Seria bo tenir aquest registre, sempre és agradable. Abans abandonava molts cops, però ara és diferent”.

El finlandès Kimi Räikkönen tan sols va poder ser novè a la sessió de qualificació del Canadà, que es va disputar sota la pluja. PAUL GILHAM / GETTY >>20.00 h. TV3 i A3 >>Voltes: 70 >>Distància: 305,270 km >>Guanyador 2012: Lewis Hamilton-McLaren

GP de Canadà Mont-real 10

6 29 295 95

7 308

295 6

302

7 316 210 5

301 7

13 8

3 135

4,361 km

102

6 7

200 4 Velocitat mitjana km/h Marxa

Revolt

5 254

Font: F1.com / Gràfic: ARA

■ Amor de Font també vol el Gran Premi de Manacor

Cap abandonament amb Lotus

La fiabilitat del Lotus s’ha convertit, doncs, en la millor aliada de Kimi Räikkönen en aquestes dues últimes temporades. De fet, des del seu retorn al circ de la Fórmula 1 (el 2012), el finlandès no ha abandonat cap cursa. És més, ha puntuat en tots i cadascun dels Grans Premis que ha disputat excepte en un: el de Shangai 2012 (va acabar 14è). Les dades contrasten amb les del seu company d’equip, el francès Romain Grosjean. Té menys experiència que ell –cal tenir-ho en compte–, però s’ha hagut de retirar en nou ocasions en aquest any i escaig: set cops per accidents, una amb problemes a la suspensió i l’altra amb problemes a l’alternador del Lotus. D’aquesta manera, Iceman –com se’l coneix al pàdoc– sense fer soroll, s’ha convertit en un dels ferms candidats al títol del 2013, amb permís de l’asturià Fernando Alonso i de l’alemany Sebastian Vettel. Räikkönen ha aconseguit un triomf i tres segones posicions.e

La qualificació

Vettel, el més ràpid en uns entrenaments passats per aigua Sebastian Vettel va ser el més ràpid en la qualificació del Gran Premi del Canadà. Uns entrenaments que van quedar condicionats per la pluja que va caure durant tot el dia d’ahir a Mont-real. L’alemany de Red Bull va superar amb comoditat Hamilton i Valtteri Bottas. Aquest últim va beneficiar-se de les condicions climatològiques per situar el seu Williams en una sorprenent tercera posició. Per la seva banda, Fernando Alonso no es va trobar gens còmode a la pista i va acabar sisè, mentre que el seu company a Ferrari, Felipe Massa, que va estimbar el cotxe a la Q2 i avui sortirà 16è. Tancarà la graella Romain Grosjean, que tot i ser 19è acumula una sanció de l’últim Gran Premi.

Graella de sortida - GP del Canadà PILOT

Sebastian Vettel (Red Bull)

TEMPS

1:25.425 (Q3)

Lewis Hamilton (Mercedes)

1:25.512 (Q3)

Valtteri Bottas (Williams)

1:25.897 (Q3)

Nico Rosberg (Mercedes)

1:26.008 (Q3)

Mark Webber (Red Bull)

1:26.208 (Q3)

Fernando Alonso (Ferrari)

1:26.504 (Q3)

Jean-Éric Vergne (Toro Rosso)

1:26.543 (Q3)

Adrian Sutil (Force India)

1:27.348 (Q3)

Kimi Räikkönen (Lotus)

1:27.432 (Q3)

Daniel Ricciardo (Toro Rosso)

1:27.946 (Q3)

Nico Hülkenberg (Sauber)

1:29.435 (Q2)

Sergio Pérez (McLaren)

1:29.761 (Q2)

Pastor Maldonado (Williams)

1:29.917 (Q2)

Jenson Button (McLaren)

1:30.068 (Q2)

Esteban Gutiérrez (Sauber)

1:30.315 (Q2)

Felipe Massa (Ferrari)

1:30.354 (Q2)

Paul di Resta (Force India)

1:24.908 (Q1)

Charles Pic (Caterham)

1:25.626 (Q1)

Jules Bianchi (Marussia)

1:26.508 (Q1)

Max Chilton (Marussia)

1:27.062 (Q1)

Giedo van der Garde (Caterham)

1:27.110 (Q1)

Romain Grosjean (Lotus)*

1:25.716 (Q1)

*Penalitzat amb 10 posicions

serveis

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

cartellerapelÂˇlĂcules INFORMACIĂ&#x201C; SERVIDA PER ONEDATA

Anna Karenina

El impostor

REGNE UNIT, FRANĂ&#x2021;A. DIR.: JOE WRIGHT. INT.: KEIRA KNIGHTLEY I JUDE LAW. 130 MIN. TOTS ELS PĂ&#x161;BLICS t Narra la histĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;Anna Karenina,

REGNE UNIT. DIR.: BART LAYTON. INT.: ADAM Oâ&#x20AC;&#x2122;BRIAN I ANNA RUBEN. 99 MIN. 12 A t Tres anys

una jove preciosa i vivaĂ§ que tĂŠ una vida desitjada per totes les seves contemporĂ nies.

desprĂŠs de la desapariciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un nen de 13 anys, apareix un jove que afirma que ĂŠs ell.

El ladrĂłn de palabras

Searching for sugar man REGNE UNIT, SUĂ&#x2C6;CIA. DIR.: MALIK BENDJELLOUL. 85 MIN. 7 A t Als anys 60, un mĂşsic va ser

ESTATS UNITS. DIR.: ANDREW STANTON I LEE UNKRICH. 100 MIN. TOTS ELS PĂ&#x161;BLICS t Explica com un sobreprotector peix pallasso anomenat Marlin intenta rescatar el seu fill Nemo.

histĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;un escriptor fracassat que tĂŠ la fortuna de trobar un manuscrit i el publica com a seu.

Clara no es nombre de mujer

El mensajero

ESPANYA. DIR.: PEPE CARBAJO. INT.: JORGE SANZ I MIRIAM DĂ?AZ AROCA. 100 MIN. 12 A t El Jorge,

ESTATS UNITS. DIR.: RIC ROMAN. INT.: DWAYNE JOHNSON I BARRY PEPPER. 112 MIN. 16 A t El fill

un apotecari atractiu que ja ha fet els 40, tĂŠ una vida que ell considera vĂ lida i cĂ˛moda, perĂ˛ que en realitat no ho ĂŠs.

adolescent de John Matthews ĂŠs acusat per error de trĂ fic de drogues. Desesperat i disposat a salvar el seu fill costi el que costi, el John sâ&#x20AC;&#x2122;infiltra en un poderĂłs cĂ rtel de la droga.

CombustiĂłn ESPANYA. DIR.: DANIEL CALPARSORO. INT.: Ă LEX GONZĂ LEZ I ADRIANA UGARTE. 100 MIN. 16 A t

A la festa de lâ&#x20AC;&#x2122;anunci del casament entre el Mikel i la Julia, el jove coneix lâ&#x20AC;&#x2122;Ari i entre ells sorgeix una atracciĂł immediata.

ESTATS UNITS. DIR.: MALCOLM D. LEE. INT.: LINDSAY LOHAN I CHARLIE SHEEN. 85 MIN. 16 A t El jove matrimoni format pel Dan i la Jody acull les filles del germĂ del Dan.

ESTATS UNITS. DIR.: BRIAN KLUGMAN I LEE STERNTHAL. INT.: BRADLEY COOPER I DENNIS QUAID. 97 MIN. TOTS ELS PĂ&#x161;BLICS t Explica la

Buscando a Nemo 3D

Scary movie 5

Fast & Furious 6 ESTATS UNITS. DIR.: JUSTIN LIN. INT.: VIN DIESEL I PAUL WALKER. 145 MIN. 16 A t Lâ&#x20AC;&#x2122;equip del Dom

i el Brian ajuda el Hobbs a detenir una banda de conductors mercenaris.

descobert en un bar de Detroit per dos productors enamorats de les seves melodies i de les seves lletres commovedores.

7 cajas PARAGUAI. DIR.: JUAN CARLOS MANEGLIA I TANA SCHEMBORI. INT.: CELSO FRANCO I LALI GONZALEZ. 100 MIN. 16 A t El VĂctor ha de transportar set

caixes pel Mercado 4 dâ&#x20AC;&#x2122;AsunciĂłn, perĂ˛ no en coneix el contingut.

El mensajero, de Ric Roman. La Estrella

Objetivo: la Casa Blanca

ESPANYA. DIR.: ALBERTO ARANDA. INT.: INGRID RUBIO I CARMEN MACHI. 95 MIN. 12 A t Lâ&#x20AC;&#x2122;Estre-

ESTATS UNITS. DIR.: ANTOINE FUQUA. INT.: GERARD BUTLER I AARON ECKHART. 120 MIN. 16 A t Mike Banning, exagent del Servei Secret,

FRANĂ&#x2021;A. DIR.: PIERRE BAROUGIER I JEAN-PIERRE POZZI. 97 MIN. INF. t Documental sobre classes

de Filosofia per a nens dâ&#x20AC;&#x2122;entre 3 i 4 anys que promou la reflexiĂł sobre la capacitat Ă¨tica, social i humana de les persones.

lla ĂŠs alegre, positiva i massa generosa amb els qui lâ&#x20AC;&#x2122;envolten. Aviat descobreix que ella tambĂŠ tĂŠ dret a ser feliĂ§.

es veu obligat a entrar en acciĂł un altre cop.

La gran boda

Oblivion

ESTATS UNITS, REGNE UNIT. DIR.: PARK CHANWOOK. INT.: MIA WASIKOWSKA I NICOLE KIDMAN. 99 MIN. 16 A t El Charlie, el oncle de lâ&#x20AC;&#x2122;India, va

ESTATS UNITS. DIR.: JUSTIN ZACKHAM. INT.: ROBERT DE NIRO I DIANE KEATON. 90 MIN. 12 A

ESTATS UNITS. DIR.: JOSEPH KOSINSKI. INT.: TOM CRUISE I MORGAN FREEMAN. 129 MIN. 7 A t Jack

a viure amb la jove i la mare desprĂŠs de la mort del pare.

Stoker

Fill de CaĂn

ESTATS UNITS. DIR.: NIELS ARDEN. INT.: COLIN FARRELL I NOOMI RAPACE. 118 MIN. 16 A t El

ESPANYA. DIR.: JESĂ&#x161;S MONLLAĂ&#x201C;. INT.: DAVID SOLANS I JOSĂ&#x2030; CORONADO. 90 MIN. 13 A t Nico

Victor, mĂ dreta d un senyor del crim, coneix la Beatrice, per qui se sent atret.

Alberto ĂŠs un adolescent amb un carĂ cter peculiar, una intelÂˇligĂ¨ncia excepcional i una Ăşnica obsessiĂł: els escacs.

t Ellie Griffin torna a la seva antiga llar 10 anys desprĂŠs que el marit lâ&#x20AC;&#x2122;enganyĂŠs.

Harper ĂŠs un dels Ăşltims tĂ¨cnics destinat a la Terra per extreure recursos vitals.

Tesis sobre un homicidio

Inchâ&#x20AC;&#x2122;Allah

La mula

On the road (En la carretera)

ESPANYA. DIR.: MICHAEL RADFORD. INT.: MARIO CASAS I MARĂ?A VALVERDE. 100 MIN. 12 A t Al cap

ESTATS UNITS. DIR.: WALTER SALLES. INT.: GARRETT HEDLUND I SAM RILEY. 124 MIN. 16 A t El

ARGENTINA, ESPANYA. DIR.: HERNĂ N GOLDFRID. INT.: RICARDO DARĂ?N I ALBERTO AMMANN. 106 MIN. 12 A t Roberto BermĂşdez investiga un

Juan Castro li importa mĂŠs la mula que guanyar la guerra, raĂł per la qual va a buscar-la.

Sal i el Dean ho deixen tot i comencen un viatge per carretera a la recerca de la llibertat.

ARGENTINA. DIR.: CARLOS SORIN. INT.: ALEJANDRO AWADA I VICTORIA ALMEIDA. 77 MIN. TOTS ELS PĂ&#x161;BLICS t El Marco ĂŠs un comerciant de 52

anys, exalcohĂ˛lic, que decideix intentar canviar el rumb de la seva vida desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;intentar desintoxicar-se.

El atlas de las nubes ESTATS UNITS, ALEMANYA, HONG KONG. DIR.: TOM TYKWER I ANDY WACHOWSKI. INT.: TOM HANKS I HALLE BERRY. 172 MIN. 16 A t Narra sis

CANADĂ&#x20AC;, FRANĂ&#x2021;A. DIR.: ANAĂ?S BARBEAU-LAVALETTE. INT.: EVELYNE BROCHU I SABRINA OUAZANI. 102 MIN. 12 A t La ChloĂŤ ĂŠs una jove

tocĂ˛loga que sâ&#x20AC;&#x2122;ocupa de dones embarassades en un ambulatori en un camp de refugiats de CisjordĂ nia. La trobada amb la guerra la porta a una aventura profundament personal.

Iron man 3

histĂ˛ries de diferents Ă¨poques i llocs que es van intercalant.

ESTATS UNITS. DIR.: SHANE BLACK. INT.: ROBERT DOWNEY JR. I GWYNETH PALTROW. 140 MIN. 12 A t El descarat perĂ˛ brillant empresari Tony

El ejercicio del poder

Stark sâ&#x20AC;&#x2122;enfronta a un enemic amb un poder sense lĂmits.

FRANĂ&#x2021;A, BĂ&#x2C6;LGICA. DIR.: PIERRE SCHOELLER. INT.: OLIVIER GOURMET I MICHEL BLANC. 115 MIN. 12 A t El ministre de Transport, Bertrand Saint-

Jean, ĂŠs despertat en plena nit pel seu secretari personal, que li anuncia que un autobĂşs ha caigut per un barranc. El polĂtic es dirigeix al lloc dels fets.

El gran Gatsby ESTATS UNITS. DIR.: BAZ LUHRMANN. INT.: LEONARDO DICAPRIO I TOBEY MAGUIRE. 142 MIN. 12 A t HistĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;un aspirant a escriptor, Nick

Oz, un mundo de fantasĂa ESTATS UNITS. DIR.: SAM RAIMI. INT.: JAMES FRANCO I MICHELLE WILLIAMS. 130 MIN. 12 A t

el patriarca dels Croods, el Grug, ĂŠs un protector ferotge de la dona i dels tres fills. Un cataclisme els obliga a cĂłrrer el risc dâ&#x20AC;&#x2122;endinsar-se en terres desconegudes.

Oscar Diggs, un mag de circ dâ&#x20AC;&#x2122;estar per casa i de reputaciĂł dubtosa, ha dâ&#x20AC;&#x2122;abandonar la polsegosa Kansas i dirigir-se al brillant PaĂs dâ&#x20AC;&#x2122;Oz.

360. Juego de destinos

Madres de mayo

Populaire

sâ&#x20AC;&#x2122;enfronta a una decisiĂł molt dura: ser-li fidel o no a la dona.

ESPANYA. DIR.: PABLO YOTICH. INT.: JUAN PALO-

FRANĂ&#x2021;A. DIR.: RĂ&#x2030;GIS ROINSARD. INT.: ROMAIN

MINO I ALEJANDRO FIORE. 90 MIN. 12 A t Quan lâ&#x20AC;&#x2122;Ernesto i la parella sĂłn detinguts, la filla ĂŠs donada a una famĂlia militar burgesa.

Mi gran aventura sexual

DURIS I DĂ&#x2030;BORAH FRANĂ&#x2021;OIS. 111 MIN. 13 A t Primavera del 1958. Rosa Pamphyle, de 21 anys, estĂ compromesa amb el fill del propietari dâ&#x20AC;&#x2122;un garatge i estĂ destinada a ser una mestressa de casa dĂ˛cil i aplicada.

CANADĂ&#x20AC;. DIR.: SEAN GARRITY. INT.: JONAS CHERNICK I EMILY HAMPSHIRE. 98 MIN. 16 A t El mĂłn

15 aĂąos y un dĂa

DINAMARCA. DIR.: THOMAS VINTERBERG. INT.: MADS MIKKELSEN I THOMAS BO LARSEN. 115 MIN. 12 A t DesprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un divorci difĂcil, el Lucas vol

Carraway, que arriba a Nova York la primavera del 1922.

reconstruir la relaciĂł amb el fill adolescent.

El gran golpe

La cocinera del presidente

COREA DEL SUD. DIR.: DONG-HOON CHOI. INT.: YUN-SEOK KIM I HYO-SEU KIM. 131 MIN. 12 A t

FRANĂ&#x2021;A. DIR.: CHRISTIAN VINCENT. INT.: CATHERINE FROT I ARTHUR DUPONT. 95 MIN. TOTS ELS PĂ&#x161;BLICS t Hortense Laborie, una cuinera de

The trip

ESTATS UNITS. DIR.: CHRIS SANDERS I KIRK DE MICCO. 98 MIN. INF. t Com la majoria dels pares,

ESTATS UNITS. DIR.: BRYAN SINGER. INT.: NICHOLAS HOULT I ELEANOR TOMLINSON. 114 MIN. 7 A

La caza

assassinat que creu que ha comĂ¨s un dels seus millors alumnes.

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

Jack el Caza Gigantes t Explica la histĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;una antiga guerra que es reactiva quan un jove granger, sense ser-ne conscient, obre una porta entre el seu mĂłn i el dâ&#x20AC;&#x2122;una aterridora raĂ§a de gegants.

de Jordan Abrams, un comptable de Winnipeg, sâ&#x20AC;&#x2122;ensorra quan la Rachel, la xicota de tota la vida, rebutja la seva proposta de matrimoni.

Noche de vino y copas DINAMARCA. DIR.: OLE CHRISTIAN MADSEN. INT.: PAPRIKA STEEN I ANDERS W. BERTHELSEN. 99 MIN. 16 A t El Christian ĂŠs un home de 40 anys

AUDITĂ&#x2019;RIUM DE PALMA

Passeig MarĂtim (Palma) auditoriumpalma.com

Zapatos rojos Dir.: MarĂa Bimbolles. Amb MarĂa Bimbolles. Dv. Ds. i Dg. 18h. Fins al 9 de juny.

Me lo dijo PĂŠrez Amb Jaume Sureda. Ds. 22h.

Solo es el principio

Dead man down (La venganza del hombre muerto)

DĂas de pesca en Patagonia

Arts EscĂ¨niques

ESPANYA. DIR.: GRACIA QUEREJETA. INT.: MARIBEL VERDĂ&#x161; I ARĂ&#x201C;N PIPER. 101 MIN. 12 A t Quan el

Jon ĂŠs expulsat del colÂˇlegi, la Margo, la mare, decideix enviar-lo lluny perquĂ¨ el Max, lâ&#x20AC;&#x2122;avi, li faci canviar el seu comportament.

R3sacĂłn ESTATS UNITS. DIR.: TODD PHILLIPS. INT.: BRADLEY COOPER I ZACH GALIFIANAKIS. 105 MIN. 16 A t El grup es reuneix per anar un altre cop

REGNE UNIT. DIR.: MICHAEL WINTERBOTTOM. INT.: STEVE COOGAN I ROB BRYDON. 107 MIN. 12 A t

Lâ&#x20AC;&#x2122;Steve i el seu extravagant amic Rob fan una ruta pels millors restaurants del paĂs.

REGNE UNIT, Ă&#x20AC;USTRIA, FRANĂ&#x2021;A, BRASIL. DIR.: FERNANDO MEIRELLES. INT.: JUDE LAW I RACHEL WEISZ. 110 MIN. 16 A t Un home de negocis

Turistas REGNE UNIT. DIR.: BEN WHEATLEY. INT.: ALICE LOWE I EILEEN DAVIES. 88 MIN. 12 A t El Chris

vol mostrar el seu mĂłn a la Tina, la seva introvertida xicota, en un viatge per les illes britĂ niques. Tanmateix, les vacances idĂlÂˇliques acaben esdevenint una odissea.

Un amigo para Frank ESTATS UNITS. DIR.: JAKE SCHREIER. INT.: FRANK LANGELLA I SUSAN SARANDON. 89 MIN. 7 A t En

un futur no gaire llunyĂ , existeixen androides programats per cuidar gent gran. LLEGENDA:

PelÂˇlĂcula dâ&#x20AC;&#x2122;estrena. Amb nens

CAIXAFORUM PALMA

Pl. Weyler 3 (Palma) 971720111 FUNDACIĂ&#x201C; TEATRE PRINCIPAL DE PALMA

C. Riera 2 A (Palma) teatreprincipal.com t 971219700

Aida De Giuseppe Verdi. Dir.: JosĂŠ MarĂa Moreno i Francisco LĂłpez. Amb Makiko Mihyahara, Ji Myung Hoon, i Ismael Pons. 23 de juny, 18 h. 26 de juny, 20h30. 28 de juny 20h30. 30 de juny 18h. TEATRE DEL MAR

C. Llucmajor 90 (Palma) teatredelmar.com t 971248400

666 Dir.: David Ottone. Amb Fidel FernĂĄndez, RaĂşl Cano, Joe Oâ&#x20AC;&#x2122;Curneen i Juan Ramos. De Dj. a Ds. 21h. Dg. 19h. Fins al 9 de juny. TEATRE MUNICIPAL CATALINA VALLS

Pg. Mallorca 9 (Palma) cultura.palma.es t 971710986 TEATRE MUNICIPAL DE PALMA

Pg. Mallorca 9 (Palma) tacostamlacultura.cat t 971739148 TEATRE MUNICIPAL MAR I TERRA

C. Sant MagĂ 91 (Palma) cultura.palma.es t 971710986

La Porta dels Somnis en concert Dv. 21h. TEATRE SANS

C. Can SanĂ§ (Palma) 971727166

Vuits i nous i lladres que no lliguen Dir.: eScola dâ&#x20AC;&#x2122;Arts escĂ¨NiqueS. De Dj. a Dg. 20h30. A partir del 13 de juny fins al 23 de juny.

Un grup de lladres internacionals es disposa a cometre el robatori del segle en un casino.

renom del PĂŠrigord, ĂŠs nomenada xef particular del president de la RepĂşblica.

que viatja a Buenos Aires amb lâ&#x20AC;&#x2122;Oscar, el fill de 16 anys. Lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu del viatge ĂŠs recuperar la dona, lâ&#x20AC;&#x2122;Anna.

Palma

16.00

Fast & Furious 6

% EW J EM B EK t ET J EH

TRUI TEATRE

R3sacĂłn

t ET B EM 5#

% t EW J ET 5# t EW J EM B EK 18.15

CINE AUGUSTA

Fast & Furious 6

(2D) 16.00, 18.10, 20.20, 22.30

Objetivo: la Casa Blanca

971752055. AVDA. JUAN MARCH I ORDINES 2.

Iron man 3

Stoker

t EH 5#

% t EW J ET 5# t EH 5#

% EW J EM B EK t ET J EH 20.35, 22.50

CamĂ de Son Rapinya 29 (Palma) 971605506

El gran Gatsby

(V.O.) 18.10, 20.20, 22.30

La cocinera del presidente

Oblivion

Una boda feliz

% t EW J ET 5# t EH 5#

La gran boda

MULTICINES RĂ?VOLI

18.50, 20.45, 22.30

Ds. 19h30. i 22h. Dg. 19h. Fins al 9 de juny.

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

Oz, un mundo de fantasĂa

EW J EM B EK t ET J EH

t EH 5#

% EW B EM J ED t EH 5#

Mi gran aventura sexual

PosesiĂłn infernal

20.10, 22.30

(2D) dg. a dj. 22.50

Noche de vino y copas

15 aĂąos y un dĂa

19.40, 22.20

Inchâ&#x20AC;&#x2122;Allah 16.45, 18.45, 20.45, 22.40

Populaire 16.00, 18.05, 20.15, 22.20

R3sacĂłn 16.25, 18.25, 20.25, 22.25

Rebelde sin causa (V.O.) dt. 20.15, 22.30

971751262. ANTONI MARQUĂ&#x2C6;S 25.

Clara no es nombre de mujer 16.15, 18.15, 20.15, 22.25

Fast & Furious 6 (2D) 19.20, 22.30

Madres de mayo (2D) 16.00, 17.40

18.45, 20.30, 22.30

R3sacĂłn

a Las Vegas, on es retroba amb algĂş del passat.

% t EW J ET 5# t EH 5# t ds. i dg. TB 15.30

EW J EU B EK t EH

R3sacĂłn

Scary movie 5 t EH 5#

(2D) dv. a dg. 16.00, 17.00, 18.15, 19.30, 20.30, 21.15, t EM B EK t EW J ET 5# t EH 5#

MarratxĂ

ÂĄRompe Ralph!

CINESA FESTIVAL PARK 3D

Scary movie 5

% t ET J EH 5#

902332211. CTRA. PALMA-INCA KM. 7,1.

Anna Karenina

Un amigo para Frank

Dead man down (La venganza del hombre muerto)

% t EW B ED 5# t EW J ET 5# t EH 5# t EK 5#

(2D) dl. a dj. 16.00, 19.00, 22.00

Stoker

16.15, 17.55

1.0512.15

Buscando a Nemo 3D

% t EW J ET 5# t EH 5#

CINE CIUTAT

El gran Gatsby

% t EH 5#

t EW J ET 5# t ET J EH 5# (V.O.) 20.00

CombustiĂłn

Ciutadella

(2D) 18.15

El mensajero

Con faldas y a lo loco

CINEMES CANAL SALAT

t EW J ET 5# t ET J EH TB 12.05

(V.O.) dt. i dj. 20.00

7 cajas

15 aĂąos y un dĂa

(V.O.) 16.30, 18.30, 20.30, 22.30

(2D) 16.30, 18.30, 20.30, 22.35

Stoker

OCIMAX PALMA AFICINE

20.15, 22.15

The trip 16.00, 18.00

360. Juego de destinos 16.10, 18.15, 20.25, 22.30

971205453. C. EMPERADRIU EUGĂ&#x2C6;NIA, 6.

DĂas de pesca en Patagonia dv., ds., dl., dt. i dj. 18.15, 21.50

El ejercicio del poder (V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 19.25

El gran golpe (V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 19.35

El impostor (V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 22.00

El ladrĂłn de palabras (V.O.) dv. a dt. 19.40

En bandeja de plata (V.O.) dj. 18.00, 20.30

On the road (En la carretera) (V.O.) dv. a dt. 17.20, 21.40

Searching for sugar man (V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 18.00

Solo es el principio (V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 20.00

971750673. LEOCADIA DE TOGORES S/N PARCELA A.

Buscando a Nemo 3D

Fast & Furious 6 t EW J ET 5# t ET J EH 5#

% t EW J ET 5# t EH 5#

Hijo de CaĂn

% t EW J ET 5# t EH 5# % t EW J ET 5#

EW J ET t EW J EM B EK t ET J EH 12.05

R3sacĂłn EW J ET t EH t EM B EK

Un amigo para Frank EW J ET t EH t EM B EK

CENTRE DE CULTURA DE PORTO CRISTO

15 aĂąos y un dĂa

C. dâ&#x20AC;&#x2122;en Muntaner 45 (Manacor) saxerxa.org t 971706260

EW J EM B EK t ET J EH 22.05

R3sacĂłn EW J EM B EK t ET J EH 22.25

MULTICINES EIVISSA AFICINE 971315211. AVDA. ELS CUBELLS S/N.

El gran Gatsby

TEATRE MUNICIPAL DE MANACOR

Av. del Parc s/n (Manacor) teatredemanacor.cat t 971554549

Coppeliaâ&#x20AC;&#x2122;s Dir.: EMMDM. Dv. 20h.

19.40, 22.15

Escola dâ&#x20AC;&#x2122;artistes

El mensajero

Dir.: EMMDM. Dc. 20h.

EW t ET t EH t EM B dj. 17.20, 18.10, 20.20, 22.30

Fast & Furious 6 EW t ET t EH t EM B EK

Iron man 3 20.05, 22.30

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica EW t ET t EH t EM B dj. 18.00

R3sacĂłn

AUDITORI Dâ&#x20AC;&#x2122;ALCĂ&#x161;DIA

Pl. de la Porta de Mallorca 3 (AlcĂşdia) auditorialcudia.net t 971897185

Ballem fado Dir.: Laura Girotto. Amb Laura Girotto, Magdalena GarzĂłn Torrandell, Ana Cantero Roca, Iris Siscar Vidal. El 8, 21h. TEATRE DE CAPDEPERA

dv. i dl. a dj. 17.00, 18.55, 20.50, 22.45

C. del ColÂˇlegi 18 (Capdepera) 971819201

Rock&Tapes Festival

CINE REGIO

Fast & Furious 6

OCIMAX MAHĂ&#x201C;N

971341006. C. BARCELONA, 5.

971364771. RAMĂ&#x201C;N Y CAJAL 17.

Fast & Furious 6

Objetivo: la Casa Blanca

t EW J ET 5# t EH 5# % t EW B EH 5# t EW J ET 5# t EH B EK 5# t EH 5#

Amb Hard Top, Road Box, John Lynam, Niu, Right now, Hustlers, The falling of good and bad i Prinz Feffermin. Dv. 16h.

Buscando a Nemo 3D

EW t ET t EM t EU

t EW J ET 5#

Hijo de CaĂn

(3D) dv. a dt. 18.00

Iron man 3

El atlas de las nubes

EW J ET t EW 5# t ET 5# t EM t dt. 22.00

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica t ET J EH 5#

Oblivion R3sacĂłn

MULTICINES PORTO PI AFICINE

t EW J ET 5# t ET J EH 5# 7 0 t EW J ET 5# t ET J EH 5#

Fast & Furious 6

EW J ET t EH t EM ED J EK 21.30

EW J EM B EK t ET J EH

Sant Antoni de Portmany

t EW J ET 5# t ET J EH 5# 15.25

(2D) 16.00, 18.10, 20.20, 22.30

Fast & Furious 6

Objetivo: la Casa Blanca

MaĂł

t EW J ET 5# t ET J EH 5# 15.10

(V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 17.45, 21.30

El mensajero

El gran Gatsby

971383618. ST. ANTONI M. CLARET S/N.

TEATRE XESC FORTEZA

Pl. Miquel Maura 1 (Palma) tacostamlacultura.cat t 971710882

% t EW J ET 5# t EH 5# t ET J EH 5#

Iron man 3

Turistas

971405500. AVDA. GABRIEL ROCA 54.

Dead man down (La venganza del hombre muerto)

(2D) 12.1016.00, 18.15

Subtitulada o parlada en catalĂ

El mensajero

% t EW J ET 5# t EH TB 12.15

Iron man 3 % t EW J ET 5# t EH 5#

Jack el Caza Gigantes % t EH 5#

La Estrella

Manacor

% EW J ET t EH B EK

La gran boda

% EW B EM t EU

El gran Gatsby % EW B EM t EU

El mensajero % EW B EU t EW B EM 5#

Fast & Furious 6

Santa EulĂ lia del Riu TEATRO ESPAĂ&#x2018;A

FUNDACIĂ&#x201C; TEATRE PRINCIPAL DE MAĂ&#x201C;

Costa dâ&#x20AC;&#x2122;en DeiĂ 40 (MaĂł) teatremao.org t 971355603

971332519. SANT JAUME 81.

% EW B EM t EU

Anna Karenina

La cocinera del presidente

% EW t ET t EH

EW B EU t EW B EM 5#

La caza

R3sacĂłn

(2D-V.O.) dc. 19.00, 21.00

(2D) 16.30, 19.30, 22.30

MULTICINES MANACOR AFICINE

Hijo de CaĂn

971847256. BAS S/N.

% t EW J ET 5# t EH TB 12.05

17.00, 18.45, 20.30, 22.30

El atlas de las nubes

La mula

Iron man 3

t EH 5#

16.30, 19.00, 21.30

El gran Gatsby

% EW B EH t EH 5# t EM J ED t EU J dj. 22.15

La caza

t ET B EM 5# t EH 5#

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

CINE SERRA

971322278. PORTO SALER, 79-85.

16.00, 18.10, 20.20, 22.30

El mensajero

% t EH 5#

971311471. PGE VARA DEL REY 6.

Tesis sobre un homicidio

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

t ET B EM 5# t EH 5#

Mi gran aventura sexual

El gran Gatsby

EW t EH

EW B EU t EW B EM 5# t EU 5#

Sant Francesc Eivissa

FUNDACIĂ&#x201C; CIUTADELLA CULTURA

C. Maria Auxiliadora (Ciutadella)

MUNICIPAL

TEATRE ORFEĂ&#x201C; MAONĂ&#x2C6;S

C. Verge de Gracia 155 (MaĂł) orfeonmahones.org t 971363942 CENTRE CULTURAL CAN VENTOSA

Av. dâ&#x20AC;&#x2122;Ignasi Wallis 26 (Eivissa) eivissa.org t 971310111 SALA MUNICIPAL DE CULTURA

Av. PortossalĂ¨ 79 (Formentera)

mèdia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

El focus Magdalena de Suècia es casa amb un banquer La família reial espanyola, absent a la boda de la filla petita del rei Carles Gustau tot i tenir invitació A.C.R. a princesa Magdalena de xat sentir quan el cap d’estat moneSuècia, la tercera filla del gasc va viatjar en solitari a Holanda, rei Carles XVI Gustau i la fa un mes i mig, amb motiu de la coreina Sílvia, i el banquer ronació dels nous reis del país. nord-americàChristopher A banda dels contraents, van cenO’Neill van contreure matrimoni trar moltes mirades el príncep Carahir en una cerimònia celebrada a la les Felip –germà de la núvia– i la secapella del Palau Reial de la capital va companya, Sofia Hellqvist, una del país escandinau, Estocolm. Unes antiga actriu eròtica que inicial600persones,enbonapartrepresen- ment va ser mal vista per la família tants de les cases reials europees, reial però amb la seva presència van assistir a la boda però, en ahir va confirmar que final04 canvi, no hi van ser els ment ha estat acceptada. prínceps d’Astúries, FeUn dels moments lip i Letícia, tot i que hi més emotius de la cehavien estat convirimònia va arribar dats. La casa reial espoc després que els panyola no va oferir nuvis es donessin el cap explicació per sí. En aquell moaquesta absència, ment, O’Neill, de 38 però segons les noranys, no va poder mes del protocol el fet contenir les llàgrimes, que Magdalena no sigui en una imatge que va l’hereva del tron –és la humanitzar un home que quarta en la línia de successió– és vist amb cert recel a Suècia els eximia de ser-hi presents, per bé per la seva feina com a director d’inque la monarquia nòrdica sí que va vestigació al fons d’inversió Noster acompanyar les infantes espanyoles Capital, una ocupació que contrasquan es van casar. ta amb la de la seva dona, que demà Les altres absències destacades farà 31 anys, que treballa en una d’ahir van ser les de les famílies reg- ONG fundada per la seva mare. nants a Bèlgica i Holanda, així com Un cop casats, els nuvis –que la del príncep Albert de Mònaco, s’instal·laran a Nova York, on tots que va deixar sola la seva dona, dos treballen i on ja vivien fins ara– Charlene, en una decisió que va fer van desfilar en una carrossa pels revifar els rumors d’una suposada carrers d’Estocolm, on van ser aclacrisi de parella que ja s’havien dei- mats per milers de ciutadans.

ELS PROTAGONISTES DEL DIA

01. Magdalena de Suècia i el seu marit, Christopher O’Neill. JONATHAN NACKSTRAND / AFP 02. Charlene de Mònaco va assistir sola a la boda. REUTERS 03. Sofia Hellqvist, la polèmica nòvia del príncep Carles Felip. GETTY 04. Els reis Carles XVI Gustau i Sílvia. GETTY

mèdia

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

recomanatstelevisió IB3 15.25

LA 1 12.40

Bàsquet: R. Madrid - Barça Regal

‘La conquista del Oeste’ ✰✰✰

El Reial Madrid i el Barça Regal comencen a disputar aquest migdia la final de la Lliga Endesa de bàsquet, en un play-off al millor de cinc partits que arrencarà al Palau d’Esports de la Comunitat de Madrid i en què els blancs, campions de la fase regular, tindran el factor pista a favor. Els dos equips arriben forts a l’última fase de la competició: tant els uns com els altres van desfer-se sense dificultats, per tres victòries a zero, dels seus rivals a semifinals, el CAI Saragossa i l’Herbalife Gran Canària, respectivament.

Director: John Ford i altres Actors: John Wayne, Henry Fonda, Gregory Peck, James Stewart, Richard Widmark, Carroll Baker,

EUA, 1962. Una vegada conclosa la guerra revolucionària a Amèrica del Nord, el 1830, multitud de famílies de colons que cerquen prosperar inicien la seva expansió cap a l’oest i més concretament cap a la vall del riu Ohio. La compra de l’estat de Louisiana i la guerra que es manté amb Mèxic incrementen encara més les fronteres del nou estat.

IB3

07.05 Fires i mercats

(Divulgatiu): Fira del Caragol de Sant Jordi. 07.40 Little Bear (Animació). 08.00 L’hora del conte! (Infantil). 08.25 El perquè de les coses (Divulgatiu). 09.00 Parlament (Política). 09.30 Mosaic (Religiós). 10.00 Eucaristia (Religiós). 10.45 Un món de criatures. 11.55 Retransmissió esportiva. Inclou Total esport. Presentador: Joan Martí. 14.00 IB3 Notícies migdia. Cap de setmana. Presentadora: Virgínia Galiano. Esports: Dani Barjacoba. 15.20 El temps migdia. Cap de setmana. 15.25 Pel·lícula: La conquista del Oeste.

18.05 19.00 19.55

20.30

21.25 21.30

EUA, 1962. Dir.: John Ford, Henry Hathaway, George Marshall. Int.: John Wayne, Henry Fonda, Gregory

Peck, James Stewart, Richard Widmark. Un cop acabada la guerra revolucionària el 1830, multitud de famílies de colons inicien la seva expansió cap a l’oest. La compra de Louisiana i la guerra amb Mèxic incrementen encara més les fronteres del nou estat. Rex, un policía diferente (Sèrie). La mirada (Reportatges). Baleartnostrum (Divulgatiu). Programa que dóna a conèixer el món dels mestres artesans de les Balears. IB3 Notícies vespre. Cap de setmana. Presentadora: Virgínia Galiano. Esports: Dani Barjacoba. El temps vespre. Cap de setmana. Mira per on! (Divulgatiu): D’horts, ports, morts i torts. Programa que descobreix curiositats demogràfiques, històriques, mediambientals, geogràfiques o urbanes de les Illes,

narrades en un to distès. 21.45 Mossèn Capellà (Sèrie).

Emissió de tres episodis. Ull per ull: Enmig de la crisi econòmica de l’Ajuntament, sembla que el romanç entre el Puput i la Sílvia progressa, cosa que no agrada gens a la Victòria. Sant Jeroni, que la sort no m’abandoni: La Bàrbara encara està abatuda per la mort del Samsó i no pot suportar el porquet vietnamita dins de casa. En canvi, el Colau se l’estima molt i no se separa d’ell. Patata de sa pobla i porc vietnamita: El Colau vol recuperar el porc vietnamita que ara pertany al Puput. 01.20 Jo hi era (Sèrie documental). 02.30 Musical.

Ràdio Mallorca 40 Principales Alcúdia Ràdio BN Mallorca Cadena 100 Cadena Dial Cat. Ràdio Alcúdia Cat. Ràdio Palma CatMúsica COPE ES Radio Europa FM Flaix FM Hit FM Inca Hit FM Palma IB3 Ràdio Insel Radio Kiss FM M80 Radio Máxima FM Onda Cero Alcúdia Onda Cero Manacor Onda Cero Palma Onda Melodía Radio 1 Palma Radio 1 Zona Nord

94.1 94.7 106.5 97.6 98.4 96.4 93.3 88.8 97.6 97.1 91.2 100.6 93.6 96.6 106.8 95.8 89.5 102.3 96.1 94.3 92.7 95.1 101.0 90.1 93.2

Radio 3 Palma 92.3 Radio 3 Zona Nord 97.4 Radio 5 Palma 104.5 Ràdio Balear 101.4 Radio Calvià 107.4 Radio Mallorca SER 103.2 Radio Marratxí 92.9 Radiomania 96.6 RNE Clàsica Palma 87.9 RNE Clàsica Zona Nord 95.4 Talk Radio Europe 103.9 Última Hora Mallorca 98.8 Última Hora Llevant 99.2 Última Hora Nord 100.2

Menorca 40 Principales Cadena 100 Cadena Dial Catalunya Ràdio COPE Europa FM IB3 Ràdio Kiss FM Máxima FM Onda Cero Mahón

Radio 1 94.6 Radio 3 105.8 Radio 5 100.4 Ràdio Balear 102.7 Radio Clásica 97.1 Radio Menorca SER 95.7

Eivissa 40 Principales Cadena 100 Cadena Dial Catalunya Ràdio Europa FM Hit FM IB3 Ràdio Kiss FM Onda Cero Radio 1 Radio 3 Radio 5 Radio Clásica Radio Diario Radio Ibiza SER

96.2 101.3 98.2 95.2 101.3 105.3 88.6 89.5 93.6 Formentera 91.4 Ràdio Illa

98.1 89.1 100.8 95.5 90.4 96.6 93.7 89.5 96.0 101.6 105.7 94.9 104.0 97.2 102.8

107.9

mèdia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

recomanatstelevisió CUATRO 15.45

‘Amar peligrosamente’

LA SEXTA 3 22.00

PARAMOUNT CHANNEL 22.00

‘El mejor’

‘El padrino. Parte II’

✰✰✰

✰✰

Director: Martin Campbell Actors: Angelina Jolie, Clive Owen, Teri Polo, Linus Roache, Kate Trotter

Director: Shana Feste Actors: Pierce Brosnan, Susan Sarandon, Carey Mulligan, Johnny Simmons

EUA, 2003. Durant un acte benèfic, un metge que treballa en projectes humanitaris a l’Àfrica parla de les condicions en què viuen molts infants en aquell continent. En sentir-ho, la Sarah decideix abandonar les comoditats de Londres i anar-se’n amb ell a l’Àfrica.

EUA, 2009. El Bennett i la Rose són dos adolescents que han estat veïns tota la vida però mai s’han atrevit a confessar-se l’amor que senten l’un per l’altre. Quan per fi el noi es decideix a declarar-se passen una nit inoblidable, però de tornada a casa ell mor atropellat.

EUA, 1974. A principis del segle XX, el jove Vito Corleone arriba a Nova York procedent de Sicília i estableix els primers contactes amb la Màfia. 40 anys més tard, el seu fill Michael el succeeix al capdavant dels seus negocis.

TV3-CAT

TVE-1

ANTENA 3

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

LA 1 16.00

‘Crueldad intolerable’ ✰✰

✰✰✰✰✰

Director: Joel i Ethan Coen Actors: George Clooney, Catherine Zeta-Jones, Geoffrey Rush

Dir.: Francis Ford Coppola Actors: Al Pacino, Robert De Niro, Diane Keaton, Robert Duvall, John Cazale

EUA, 2003. El Miles és un advocat especialitzat en divorcis amb un historial impecable, però avorrit del seu èxit. Ara, però, trobarà un nou al·licient quan s’hagi d’enfrontar a la dona del seu nou client, disposada a tot per divorciar-se’n i quedar-se amb els seus diners. INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

07.00 Notícies 3/24. 08.00 Bon dia, amic Mic

(Infantil). 08.10 Les tres bessones

bebès (Infantil). 08.20 Rovelló (Infantil). 08.45 Les Tres Bessones

(Infantil). 09.35 La família del Super3

(Infantil). 10.00 Lara, què fem? (Animació). 10.40 Fish & chips (Concurs). 11.10 Tags (Entreteniment). Presentadors: Rüls, Zep, Viki i San. 11.40 Signes dels temps. Presentador: Francesc Rosaura. 12.30 APM? Extra (Humor). 13.10 Crackòvia (Humor). 13.45 Polònia (Humor). 14.20 Lliga ACB: Reial Madrid-FC Barcelona Regal. 14.30 Telenotícies migdia. Presentadors: Agnès Marquès, Joan Carles Peris. Esports: Àlex Castells. 15.40 APM? Extra (Humor). 16.30 Sense ficció (Documental): Buit, ple. La ciutat arítmica. 17.45 GR Terres del sud (Sèrie documental). La via verda. 18.35 Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona. 19.35 Temps d’aventura: Creuar els Alps en BTT. 20.00 Generació digital (Sèrie documental). 20.25 La meva (30 anys de TV3) (Sèrie documental). Post-partit. 21.05 Per sempre (o no) (Sèrie documental). Al llit. 22.00 Telenotícies vespre. Presentadors: Agnès Marquès, Joan Carles Peris. Esports: Àlex Castells. 22.50 Sala 33: Plou a Barcelona. Espanya, 2008. Dir.: Carles Torrens. Int.: Alma Alonso, Àlex Brendemühl, Victor Pi. 00.45 Singulars (Entrevistes): Vicenç Navarro: Les retallades no són inevitables. 01.35 Thalassa (Reportatges). 01.45 Parlament. Presentador: Josep Maria Martí Rigau. 02.10 Blog Europa (Reportatges).

06.00 Noticias 24 horas. 09.00 El alma de las

06.00 Vídeos musicales. 07.00 Megatrix. Inclou Pica

empresas. 09.30 Lo que hay que ver. 09.50 Cine para todos:

Regreso al futuro II. 11.30 Cocina con Sergio. 12.00 Solo moda en La 1. 12.30 Liga ACB: Reial

Madrid-FC Barcelona Regal. Play-off. Final: primer partit. En directe. 14.15 L’informatiu. 14.30 Corazón. 15.00 Telediario 1. 15.55 El tiempo. 16.00 Sesión de tarde: Crueldad intolerable. 17.30 Sesión de tarde: Sra. Doubtfire, papá de por vida. EUA, 1993. Dir.: Chris Columbus. Int.: Robin Williams. 19.25 Sesión de tarde: Tangiwai, una historia de amor. Nova Zelanda, 2011. Dir.: Charlie Haskell. Int.: Rose McIver. 21.00 Telediario 2. 22.15 La película de la semana: ¿Qué fue de los Morgan? EUA, 2009. Dir.: Marc Lawrence. Int.: Hugh Grant. 23.50 Especial cine: Máximo riesgo. 01.30 TVE es música. *Aquesta programació pot variar en funció del partit de bàsquet de la Lliga ACB.

10.45 11.10 14.00

15.00 15.30 15.45 16.00

18.00

19.00

21.45 22.00 22.10

23.55

01.30

02.50

pica, Barrio Sésamo, Pelopicopata, Vídeos, vídeos i Los más... Centímetros cúbicos. Megatrix. Inclou Los más... i Ahora caigo. Los Simpson (Sèrie). Emissió de dos episodis. Vigilancia con amor (T21) i Especial Halloween V (T6). Antena 3 Noticias 1. Deportes. El tiempo. Multicine: Un golpe del destino. EUA, 2010. Dir.: Dallas Jenkins. Int.: Kevin Sorbo, Kristy Swanson. Multicine: El hechizo de la dama gris. Canadà, 2011. Dir.: Craig Pryce. Int.: Chris Potter, Laura Bertram. Fórmula 1: Gran Premi del Canadà. Cursa. En directe des del Circuit Gilles Villeneuve. Antena 3 Noticias 2. Ver cine. El peliculón: Safe. EUA, 2012. Dir.: Boaz Yakin. Int.: Jason Statham. Pel·lícula: Kill Switch. EUA, 2008. Dir.: Jeff King. Int.: Steven Seagal. Pel·lícula: Aurora boreal. EUA, 2007. Dir.: James Burke. Int.: Donald Sutherland. Ganing casino.

CUATRO

TELE 5

07.00 El zapping de

07.00 Gran Hermano 14:

surferos. 08.45 Al final de mi correa. 09.15 El encantador de perros. 10.15 El encantador de perros. 11.15 El encantador de perros. 12.15 XX Torneo Nacional BlueBBVA Alevín de Fútbol 7. Semifinals. 14.00 Noticias Cuatro. 14.50 Deportes Cuatro. 15.45 Home cinema: Amar peligrosamente. EUA, 2003. Dir.: Martin Campbell. Int.: Angelina Jolie, Clive Owen, Linus Roache, Teri Polo. 18.15 Especial Callejeros viajeros. Aquí sí hay playa. 19.00 XX Torneo Nacional BlueBBVA Alevín de Fútbol 7. Final. 20.00 Noticias Cuatro. 20.25 Campeonato Europeo Sub-21. AlemanyaEspanya. En directe des de el Netanya Municipal Stadium, Netanya, Israel. 22.30 Cuarto milenio. Un equip del programa ha anat a una casa de Nova York per entrevistar l’actual propietari. 04.00 Shopping. *Aquesta programació pot variar en funció de l’emissió del XX Torneig Nacional BlueBBVA Aleví de Futbol 7.

resumen diario 07.50 Matinal de cine: El último tren desde Oriente. 11.10 Hay una cosa que te quiero decir. 15.00 Roland Garros: Rafa Nadal-David Ferrer. Final. En directe des del Stade de France. 18.00 ¡Qué tiempo tan feliz! L’actriu Silvia Abascal va al programa per presentar Todo un viaje, el llibre que acaba de publicar sobre la seva recent malaltia. 21.05 Informativos Telecinco. 22.00 La que se avecina. Emissió de dos capítols. El capitán salami, un cura en peligro y una diosa de la fertilidad (T4): Antonio Recio va a l’església per descobrir la identitat de l’amant de la dona. Una conejita, un inmigrante y un juez cabreado (T4): Els prejudicis de la Judith respecte a l’edat de l’Enrique amenacen el seu romanç. Paral·lelament, l’Antonio contracta un immigrant perquè l’ajudi a repartir a Mariscos Recio. 01.40 Premier casino. 05.00 Fusión sonora. *Aquesta programació pot variar en funció de la final del Roland Garros.

LA SEXTA

06.00 La Sexta en concierto. 07.45 Historias con denomi-

nación de origen. Bestial. Piso compartido. Vaya casas. ¿Quién vive ahí? La Sexta noticias 1ª edición. 15.00 La Sexta deportes. 15.25 La Sexta meteo. 15.30 Top Trending Tele. 16.00 Pel·lícula: Solo en casa III. EUA, 1997. Dir.: Raja Gosnell. Int.: Alex D. Linz, Olek Krupa, Rya Kihlstedt, Scarlett Johansson. 18.00 El club de la comedia. 20.00 La Sexta noticias 2ª edición. 20.55 La Sexta deportes. 21.20 La Sexta meteo. 21.30 El objetivo. El ministre d’Economia Luis de Guindos va al programa per respondre a les preguntes d’Ana Pastor. A més, els temes que s’aborden durant la nit són el rescat financer, el sistema electoral a Espanya i la violència de gènere. Convidat: Luis de Guindos, ministre d’Economia. 23.45 #La Sexta Columna. L’espai centra l’atenció en la nova Llei de Costes, recentment aprovada pel Govern. 00.45 Top Trending Tele. 01.45 Astro TV. 08.15 09.00 09.45 11.15 13.57

SUPER3/33

CANAL 4

CANAL+

LA 2

LA SEXTA 3

08.00 Les Tres Bessones. 08.28 El xai Shaun. 09.00 Mic. 09.35 Doraemon. 10.21 La família del Super3. 10.49 Rekkit, el conill màgic. 11.35 Monster allergy. 12.25 Tags. 12.55 One piece. 13.43 Un drama total, acció! 14.27 Fanboy i Chum Chum. 15.17 El llibre de la selva. 15.42 Pel·lícula: Tintín i el temple del Sol. 17.05 Mic. 17.30 Mofeta Kung Fu. 18.35 Doraemon. 19.27 Els pingüins de Madagascar. 20.14 Tom i Jerry. 21.05 Bola de drac. 21.30 Xarxa natura. 21.45 Karakia. 22.40 Grans documentals 33. 00.55 Generació digital. (R.) 01.25 Programa sindical CC.OO. 01.40 Tr3s C. 01.45 La

08.00 Consultes amb el tarot. 10.00 Mallorca today. 10.35

08.00 Pel·lícula: Alvin y las

08.00 Los conciertos de La 2. 08.45 Cruce de caminos. 09.15 Buenas noticias TV. 09.30 Shalom. 09.45 Islam hoy. 10.00 Últimas preguntas. 10.25 Testimonio. 10.30 El día del Señor. 11.30 Pueblo de Dios. 12.00 Babel en TVE. (R.) 12.30 El Bulli, el último vals. 13.30 El escarabajo verde. (R.) 14.00 Elogio de la luz. 14.30 Odiseas volcánicas. (R.) 15.00 Buenas ideas TED. 15.35

El pequeño vampiro. EUA-Alemanya-Holanda, 2000. Dir.: Ulrich Edel. Int.: Jonathan Lipnicki. 13.45 Cheque en blanco. EUA, 1994. Dir.: Rupert Wainwright. Int.: Brian Bonsall, Miguel Ferrer. 15.25 Los ríos de color púrpura II. França, 2004. Dir.: Olivier Dahan. Int.: Jean Reno, Benoît Magimel. 17.10 El último golpe. EUA-Canadà, 2001. Dir.: David Mamet. Int.: Gene Hackman, Danny DeVito. 19.05 Silkwood. EUA, 1983. Dir.: Mike Nichols. Int.: Meryl Streep, Kurt Russell. 21.20 Todo cine. 22.00 El mejor. EUA, 2009. Dir.: Shana Feste. Int.: Carey Mulligan, Aaron Johnson. 23.50 El hombre sin pasado. Corea del Sud, 2010. Dir.: Lee Jeong-beom. Int.: Won Bin, Kim Sae-ron.

revolució capitalista de la Xina. 02.32 La revolució capitalista

de la Xina.

Va de trot. Director i presentador: Biel Sánchez. (R.) 11.45 Esglesia. 12.30 Trending topic. Magazín. Presentador: Eduardo de la Fuente. (R.) 13.00 Haciendo amigos. Programa d’actualitat. Presentador: Joan Prunés. (R.) 14.00 Consultes amb el tarot. 18.00 Cavalls de trot. Presentador: Joan Galmés. 18.30 Pop clàssics. Espai musical. 19.20 Hora felanitxera. 20.50 Camins de la mar. 21.05 Innova. 21.40 Cuinam. Presentador: Pere Sánchez. 22.10 Rodamón. Espai de reportatges. (R.) 22.40 Club 4. Magazín. Amb Llorenç Cloquell. 00.10 Así es mi casa. 01.00 Rappel. 01.15 Chat para adultos.

ardillas III. EUA, 2011. Dir.: Mike Mitchell. 09.25 Dok 3D. 10.55 A la francesa. 11.05 Óxido Nitroso. 11.30 Girls. 12.00 Pel·lícula: Footloose. EUA, 2011. Dir.: Craig Brewer. Int.: Kenny Wormald, Julianne Hough, Dennis Quaid. 14.00 La experiencia Utopía. 14.15 España en serie. 14.30 Roland Garros. 15.00 Roland Garros. 19.00 Informe Robinson. 20.20 Un año de Champions. 21.30 Spartacus: la guerra de los condenados. 22.30 Cine estreno: Bunraku. EUA, 2010. Dir.: Guy Moshe. Int.: Josh Hartnett, Gackt, Woody Harrelson. 00.40 Ilustres ignorantes. 01.00 Cuadernos de rodaje. 01.20 NBA, The Finals. 01.50 NBA+. 05.30 Piezas.

Saber y ganar fin de semana. 16.15 Grandes documentales. (R.) 17.05 Docufilia. (R.) 18.00 Patrimonio de la Humanidad. (R.) 18.25 Con una sonrisa. (R.) 18.55 Al filo de lo imposible. 19.50 Abuela de verano. 21.00 Página 2. 21.30 Redes 2.0. 22.00 Sabores. (R.) 22.55 Documentos TV.

11.45

60 PÀGINES PUBLICITAT ESPECIALS

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

arabalears

mèdia

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

CREACIÓ PUBLICITÀRIA

El club europeu de directors d’art es va reunir ahir a Barcelona per lliurar els seus premis anuals. Una campanya a favor de la integració de les persones amb síndrome de Down va rebre el principal guardó. ALBERT CASTELLVÍ ROCA

“Great is not good enough”, és a dir, “Fantàstic no és prou bo”. Amb aquest sorprenent i provocatiu lema, l’Art Directors Club of Europe (ADCE), que agrupa associacions de professionals del disseny gràfic i la publicitat de vint països europeus, va celebrar divendres i ahir la seva trobada anual a Barcelona, on l’entitat té la seu d’ençà que es va fundar, fa 22 anys. Un dels objectius principals d’aquesta cita va ser el lliurament dels premis de l’organització, que tenen la particularitat que les més de 600 campanyes candidates ja havien d’haver estat guardonades prèviament als seus respectius països –en el cas d’Espanya, havien d’haver rebut un premi Laus o un reconeixement del Club de Creatius–. Per aquest motiu, els premis es converteixen en una espècie de Champions League de la publicitat i el disseny gràfic. El principal guardó de la jornada, el Grand Prix de l’ADCE, va recaure en una campanya de Saatchi & Saatchi per a l’entitat italiana CoorDown amb motiu del Dia Internacional de la Síndrome de Down (el 21 de maig) de l’any passat. La idea bàsica del projecte era convertir les persones amb aquesta discapacitat en les veritables protagonistes del dia i, per això, de manera puntual, es van substituir els protagonistes de diversos anuncis televisius i de premsa per persones amb síndrome de Down, que imitaven els actors originals. Segons els responsables de la campanya, això va motivar que durant la setmana següent a aquesta acció, el nombre d’empreses que es van adreçar a CoorDown per contractar persones amb síndrome de Down es multipliqués per set. A banda d’aquest guardó, també es van reconèixer els millors projec-

BARCELONA.

Quan una gran idea no és suficient El club europeu de publicitaris premia una campanya per la integració de persones amb síndrome de Down 01

tes creatius europeus en sis categories diferents: ràdio i televisió, paper, digital, disseny, nous mitjans i esdeveniments, i innovació. Precisament, en aquesta última categoria, que s’estrenava en aquesta edició i que segons el president de l’ADCE, Amir Kassaei, era especialment important, ja que un dels fonaments de la creativitat és la innovació, cap projecte es va endur l’or i només es van atorgar tres plates. Els membres del jurat van admetre que havien posat el llistó molt amunt, però que cap de les campanyes candidates no arribava a assolir l’objectiu de “motivar la gent a canviar el seu comportament o la manera de pensar”. Aquesta gran exigència, que enllaçava perfectament amb el lema de les jornades, va planar, de fet, durant tota la conferència d’entrega de premis, celebrada al Mercat de les Flors, durant la qual els membres del jurat van exposar els motius que els havien dut a guardonar uns treballs i no uns altres, o a atorgar a uns l’or i a d’altres la plata. L’acte d’ahir també va servir per reconèixer la tasca dels joves creatius i, de fet, l’ADCE va obrir la possibilitat de formar part del jurat a la persona que presentés la millor idea per arribar fins a Barcelona imaginant que no disposés de diners. El guanyador va ser un noi ucraïnès que, a través de les xarxes socials, va oferir-se a portar a compatriotes seus el record de la capital catalana que li demanessin, a canvi d’una petita aportació econòmica. Els guanyadors, exposats

EL PROJECTE GUANYADOR

El Grand Prix de l’ADCE va ser per al projecte que va canviar els actors habituals dels anuncis (01) per persones amb síndrome de Down (02). COORDOWN

La cinquantena llarga de projectes creatius premiats ahir –ja fos amb un or, una plata o una menció– seran exposats en quatre galeries d’art barcelonines entre el 27 de juny i el 13 de juliol. La Galeria Jordi Barnadas, Àmbit Galeria d’Art, Victor Lope Arte Contemporaneo i N2 Galería acolliran les campanyes guardonades en una iniciativa que es durà a terme per primera vegada aquest any i que s’emmarcarà dins del festival de disseny FADfest.e

Amir Kassaei PRESIDENT DE L’ART DIRECTORS CLUB OF EUROPE

“Hem de tenir clar que la publicitat no li interessa a ningú” Creativitat “Mai no has d’estar satisfet, sempre pots fer-ho millor” Crisi “Pots seure en un racó a plorar o pensar que pots aprofitar la situació per canviar-la” A.C.R.

Nascut a l’Iran i austríac d’adopció, Amir Kassaei és el director creatiu de DDB Worldwide i presideix l’Art Directors Club of Europe (ADCE). Si “fantàstic no és prou bo”, què necessita una campanya publicitària per ser prou bona? La idea de fons d’aquest lema és que mai no has d’estar satisfet, que sempre pots fer-ho millor, que has d’explorar, trencar les normes. Aquesta és la feina d’un creatiu: fer una co-

sa que ningú s’esperi. Volíem demanar al jurat que busqués les idees més innovadores d’Europa, però també volíem dir als joves creatius que hi ha un aprenentatge continu, que mai s’assoleix la perfecció. Des del punt de vista creatiu, ¿som en un bon moment? No, és un moment dur. Vivim una situació econòmica molt dolenta i la gent té altres preocupacions abans que fer bona publicitat. Però la crisi es pot afrontar de dues maneres: pots seure en un racó a plorar o pensar que pots aprofitar la situació per canviar-la. Al cap i a la fi, la creativitat és que, encara que no tinguis recursos, pressupost ni gent, siguis capaç de tenir una idea màgica, genuïna, per resoldre el problema.

Vosaltres heu premiat la millor publicitat, però ¿creieu que el públic també la valora tant? Hem de tenir molt clar que la publicitat no li interessa a ningú. Però justament per això tenim la responsabilitat de fer-la tan entretinguda com el que la gent sí que vol veure. Si fas bona publicitat, la gent s’hi fixarà, perquè la gent sap exactament què li agrada i què no.

Amir Kassaei ahir a Barcelona. XAVIER VILA / ADCE

Quina és la finalitat de l’ACDE? L’objectiu amb què es va fundar fa 22 anys era crear una plataforma que unís els creatius europeus i millorar la qualitat de la creació publicitària a Europa, compartint coneixements i educant nous talents. El camí és llarg, encara no s’ha acabat, però anem fent avenços.e

passi-hobé

DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

araquenos’ofenguiningú

arabalears

ABANSD’ARA

JUANJO SÁEZ

[

De l’article de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a La Publicitat (13-I-1926). Elogi del mecenatge a propòsit d’una sala (foto) que Espriu, el 1982, qualificà de “joia” d’un gran artista del seu temps.

]

Pintura mural ra, després de tres segles de petita pintura. Però que n’hi ha un, després d’haver vist la sala de Can Plandiura, el dels sucres, n’estic segur. Ah, quina delícia tan pura! Les llàgrimes em venien als ulls. Al sostre, la lluna i el sol; a l’entorn, els mesos de l’any; a sota, un seguit de grans panneaux amb figuracions extretes del nostre cançoner popular; arreu donzells, paisatges, ornaments; tot resolt amb una fortuna i una pulcritud indicibles. ¿Érem a Barcelona, o bé a Amsterdam, casa d’un importador d’espècies, dotat de sensibilitat ultra-fina? ¿Érem a Barcelona o bé a Florència en la bona època del mecenisme mercantívol? Érem a Catalunya; no calia sinó mirar per convèncer-se’n. Però quina Catalunya tan diferent de la d’avui! Senyor Plandiura, molts de pecats us seran perdonats en aquesta vida i a l’altra per la intercessió d’aquestes pintures de Xavier Nogués!

Homparlamoltdepinturamural.Ésuntemaquesobtadamenthaesdevingutdemoda.Cadascúhidiulaseva –cadascú hi diu la seva com pot i tots l’entenem. Hom parla molt de pintura mural. Ahir tarda vaig tenir la fortuna de poder fer alguna cosa millor. En vaig veure, me’n vaig embriagar els ulls i el cor! A on? A quin país privilegiat? A quina terra protegida pels déus? A Barcelona, a dues passes del Born, on les piles de col i els sacs de patates fan alternar el gris amb el verd. En fi, prou misteri. Vaig ser acollit a la sala del gran col·leccionista En Lluís Plandiura que decora En Xavier Nogués des del 1917, amb la lentitud, la puresa, l’art i la gràcia d’un pintor de la millor època. [...] Em cal parlar amb un estil metafòric una mica impropi del meu temperament. No hi fa res. L’essencial, per a mi, en aquest moment, és d’alleugerir la meva consciència, tot declarant el que penso. Penso que hi ha en la nostra terra més d’un pintor capaç de reprendre la tradició de la gran pintu-

Carles Soldevila 1926

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

PASSATEMPS motsencreuats

elaborat per Senyor Ventura

Horitzontals 1. Farien tractes. Muralles de Tarragona. 2. S’endinsa en un antre ignot. Reunió de veïns. Un joc típic de les festes nadalenques. 3. El crit del ruc. No

1 2

en surt gaire airós i queda fora de joc. Prem amb el dit.

4. Un tema tabú per als anglesos. Espectadors privilegiats dels ascensos més heroics. 5. Deixa anar el plor

perquè li ha sortit una pústula. No té la sort de cara.

6. Aquest és capaç d’arribar a una bona entesa amb els aranesos. Corrent discontinu. Em dóna la gana. 7. A

l’Esquerra de l’Eixample. Faràs plans d’amagat. Centre de diagnòstic. 8. Atractiu superficial. Ha revolucionat el circ català. Pronom de tercera. 9. Avanci per les puntes. Sàpiga greu. Estableix forts lligams. 10. Els nens sempre la repeteixen. Alça la veu per damunt dels baixos. Esforçar-se de valent. 11. Ocell que piula a través del Twitter. El seu joc és ben valorat, però no garanteix la victòria. El meu amic de Perpinyà. Comença a agafar embranzida. 12. A les nits, perds el cap. El temps que confirma la regla. Els holandesos les porten al cotxe. 13. Essència de vainilla. Deixa ben tip. Quan el perds, et desvius. 14. No és cap de nosaltres, però hi és. El seu diable té una vida d’allò més animada.

7 8 9 10 11 12 13 14

Verticals 1. Una dona d’un temperament glacial. Aquesta està fora de tota mesura. 2. Engreixa a còpia de plats de ceba. Són el rovell de l’ou de l’elit. Aprofitable. 3. Galet foradat. Gent que inspira poca confiança. Postres de músic. Cap de turc. 4. La carta típica dels horòscops. Ha muntat una tenda lluny dels centres comercials. Sol repetir-se en la carrera armamentística. 5. Porta ferro, però sol ser dèbil. Quan les oques van al camp, ell va al darrere. Definició que genera certa indiferència. 6. Iode. Noè està pansit pel comportament del seu fill. Pròpies del Iogui i del Bubú. 7. S’apropiï del que no és seu. Repetit. 8. Patrimoni reial. És tota orelles. 9. Dóna negatives a qui li va al darrere. Deixaran el cap brillant. Remuntes el riu Sió. 10. Pot estar concentrat i amb el cap emboirat, tot alhora. Rima. Una figura paternal per a tots els homes. 11. Nord. Coartéssim amb males maneres i condemnéssim a l’aïllament total. A la popa de la proa. 12. No paren de xerrar i només et torna soroll. Xopi la samarreta. Club Nàutic. 13. És del morro fort. Per alguns, té alguna cosa a veure amb l’avortament. Estableixi lligams. 14. T’has acabat mitja orxata. Cançó que no para de sonar.

sudoku fàcil

4 3

solucionsd’ahir E M B A F R A I M A S O B L I B R A D E R R U O A R N P R O T R I C A F A S U S I N S U A D A A R E S V I R R E A N T S

difícil

3 8 2 6

7 8

4 6

9 2

5 9

2 1 4

8 9 2

9 8 6

3 5

3 8

9 8

5 7 3

1 5 1

9 7

1 3

fàcil

A R A N R E M O T A N E C E L O C S R I I N M O C I E N A C I A O G R A T I I I C A R N I O A O L S

C A N T U S E U S O F F E B R A S A L S A L I T I O N S G L E O U G A S S A A R A S I B E R I E R A S I E P A C U S A

difícil

6 3 4 2 9 1 8 7 5 2 7 5 6 8 3 4 9 1 1 9 8 4 5 7 3 6 2

3 7 2 8 9 6 1 5 4 1 9 4 3 7 5 8 6 2 6 5 8 1 4 2 7 9 3

6 7

9 1 3 8 7 2 6 5 4 5 6 2 3 4 9 1 8 7 4 8 7 1 6 5 2 3 9

7 8 6 2 5 4 3 1 9 2 1 9 7 8 3 6 4 5 5 4 3 9 6 1 2 8 7

8 5 6 9 2 4 7 1 3 7 4 1 5 3 8 9 2 6 3 2 9 7 1 6 5 4 8

4 6 1 5 3 7 9 2 8 9 2 7 4 1 8 5 3 6 8 3 5 6 2 9 4 7 1

passi-hobé

arabalears DIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2013

críticatv

ARAENGLOSA

MÒNICA PLANAS - PERIODISTA

Mateu Xurí

“Anava per a bombó i es va quedar en Lacasito”

TC, Tot Controlat

S’han fet un TC a mida.

ova edició de Me cambio de familia. Últimament els agrada especialitzar-se en individus ultrareligiosos. Persones que visquin en l’extrem d’una creença els facilita la col·lisió. Pretenen que el fonamentalisme d’alguns personatges sembli un estereotip de normalitat i un simple xoc cultural. En l’episodi de divendres intercanviaven de llar una dona ultracatòlica amb el primer gai d’Euskadi que ha adoptat una criatura amb la seva parella. Més enllà dels conflictes habituals que li agrada generar al programa, hi havia un subtext de malícia aprofitant-se dels menors d’edat als quals els toca participar d’aquesta impresentable farsa. Elmaritquetélacasaplenad’imatgesde sants i verges deixa anar poques hores després de conviure amb l’homosexual: “A mi los gays me caen peor de lo que me caían antes”,tipd’aguantarlesnormesmésprogressistes del nouvingut. “Me siento como una chacha”, lamenta el gai, que carrega amb ell i els bessons adolescents que no foten brot. L’homosexual que ha de compartir la seva llar amb la dona ultracatòlica tampoc ho porta bé. Protesta perquè a ella li agrada anar a missa a totes hores i, en canvi, no comparteixlesfeinesdomèstiques.Alfinal,

Arma constitucional. Entre el TC i el fiscal la justícia està esmortida. És tan fonda la ferida que el mal s’agreuja i creix... Legisla per si mateix; sols té el llombrígol per vista. L’Estat és tan centralista que la cua es menja el peix. ❊❊❊

Ells empenyen i fan lloc. Nosaltres patim les mormes. Llavors... segueixen les normes democràtiques del joc.

explota: “¡Una mujer como Dios manda si ve que el lavavajillas no está en condiciones lo saca,ydespuéssevaamariconeartodoloque quiera a la calle!” La part més malintencionada se centra en els bessons adolescents. El seu pare no suporta el gais, i els nois, en canvi, demostren un comportament molt afeminat, i ho converteixen en part de l’espectacle. Tot i fer un discurs més conservador, la seva expressivitat recorda la de Boris Izaguirre. Fins i tot als crèdits finals fan una selecció de les escenes amb més ploma. “¡Iba para bombón y se quedó en Lacasito!”, comenta un. I l’altre: “¡A ver si se va a creer que soy sucenicienta!”,diuencriticantelgai.Elprogramajugamaliciosamentambunparellde nanos que fan mofa d’una homosexualitat queelssemblaaliena.Nedencontracorrent i el programa exhibeix la incoherència familiar. La veu en off del programa deixa anar la lliçó hipòcrita final: “La intolerancia es el mayor obstáculo para la convivencia”. Ho diuen després d’haver exhibit en prime time una homofòbia malaltissa poc exemplar i utilitzat dos adolescents. Donen lliçons de tolerància quan l’única raó d’existir del programa és justament convertir la intransigència en espectacle.

Mala llet Amb malícia, el programa juga amb dos nanos que fan mofa d’una homosexualitat que els sembla aliena

ELTEMPS T.MIN 11 ◦

6:22

QUART

T.MAX 26 ◦

21:15

MINVANT

MeteoAgenda

Avuii A Fira F

16/23 ◦

17/20 ◦ 1 17

14/21 1

◦

11/20

◦

15/24 ◦ 15

16/23 6/ /23 3◦

14/25 ◦

Mercat de Pol´ıgon de Marratx´ı

Mercat de Consell

Mercat de Pollen¸ca

Mercat de Felanitx

Fira de les herbes. Selva

Mercat d’Inca

Fira de Sant Joan. Son Servera 100 Km per Sa Marina de Llucmajor. Llucmajor II Circuit Entre Illes-Illa d’en C Colom. Menorca

Mercat de Muro

◦

15/23 ◦ ◦

Activitats a l’aire lliure ure

Fluix

Eiv

Moderat

18/22 ◦

For

Tra

17/23 ◦

Tra

Lle Mig

Condicions:

Poc adients

T.MIN 12 ◦ T.MAX 26 ◦

Europa Barcelona

La setmana Divendres

25 ◦

26 ◦

13 ◦

22 ◦

Par´ıs

8◦

21 ◦

◦

15 ◦

8 5

◦

Roma

Oslo

8◦

Berl´ın

9◦

Moscou 20

22 ◦

Lisboa

Praga ◦

Max.

13 ◦ ◦

Dubl´ın

Dissabte

Min. Madrid

Londres

Dijous

Favorables Aceptables

Dimarts,11

T.MIN 12 ◦ T.MAX 24 ◦

Men

Maror

Dilluns,10

◦

Lle

Men

Eiv For

Arrissada Marejol Forta Maror

Dimecres

Mig

Fort 16/22 ◦

25 ◦

E Espectacle

Mercat d’Alc´ udia

Mercat de Llucmajor

◦ 14/24 4

14/23

16/24

16/22 /2 ◦

16/26 6◦

Mercat M

Atenes

10 13 10

20 ◦ ◦

24 ◦ 19 ◦ 23 ◦

◦

18 ◦

◦

27 ◦

◦

29 ◦

EL COMÚ DELS MORTALS 9.6.2013

RAONS

DEMÀ

Antoni Bassas

Marisa

Goñi

Menorca, mon amour CADA ANY MOREN DE FAM al planeta 40 milions de persones, quasi l’equivalent a l’Espanya peninsular. Aquestes i moltes altres xifres de la vergonya les desgrana en el seu llibre L’hora dels voltors, la crisi explicada a una ciutadania estafada Josep Manuel Busqueta, un forner llicenciat en Econòmiques que va dissertar a Palma convidat pel Fòrum Ciutadà de Mallorca. Dóna per mort el sistema capitalista perquè és impossible, diu, pagar el forat de l’economia especulativa, un estómac amoral i insaciable que s’ha menjat l’economia productiva fins al punt d’aflorar brots de desnutrició en l’anomenat primer món. El capitalisme ha renascut de les seves cendres en anteriors depressions, però està convençut que d’aquesta no surt. “La formiga ha d’alimentar l’hipopòtam”, explica per retratar el rescat ciutadà als magnats. Fins on? “Acabarem per morir amb els comptes sanejats”, prediu de la periodista Anne Sinclair. Hi ha qui es resisteix a la tesi del forner economista, com Dolores de Cospedal, que presumeix que els votants del PP deixen de menjar abans de deixar impagada la hipoteca. Vaja, que els desnonats són uns capritxosos que pretenen el pa nostre de cada dia. Millor a la tomba, però amb la casa pagada. I el casament dels fills, que només els sacrificats es permeten casoris il · luminats per la Gürtel.

Mas han marcat distàncies, triant per a tan senyalat dia el poble on estiuegen des de fa 30 anys, el mateix que va honorar el president encarregant-li el pregó de festes. No ha fet tanta gràcia a alguns que, en lloc d’encomanar l’ofici de l’església de Sant Antoni Abat al rector del Mercadal, Joan Tutzó, hagin preferit un capellà proper a

la família. Una llicència comuna, d’altra banda, en aquest tipus de cerimònies. El convit que ens ocupa tindrà uns 250 convidats. Però de frac o barretina? N’hi ha que no descansen. Del menú només puc avançar que no degustaran ni meduses ni insectes del xef de la FAO. Serà pel sobiranisme alimentari?

ELS FOCUS DEL PROPER CASORI d’estat convergeixen als Fornells, on el president Artur Mas casa la seva primogènita, Patrícia, el proper 29 de juny amb l’advocat Rubèn Torrico, amb qui conviu des de fa any i mig. Allà porta apostada la caverna mediàtica des que va transcendir l’enllaç. Podria ser que el nuvi fes el comiat de solter amb una corrida de toros, denuncien amb la contundència d’un subjuntiu. “No en vull parlar”, es despatxa l’esmentat, manant la pregunta als corralets. Mal senyal. No està el poble per toreos com el de les noces Del casori entre la filla d’Artur Mas i l’advocat Rubèn Torrico només puc viscudes a El Escorial. Per ara, els avançar que no degustaran ni meduses ni insectes del xef de la FAO. ENRIQUE CALVO

Impensable ls grans moments de canvi són aquells en què es modifiquen els límits del que es pot pensar. Hi ha coses que costa entendre perquè en el fons són impensables en un marc cultural determinat. I quan s’altera el marc, les inèrcies duren i les nostres mentalitats triguen a fer-se’n cabal. Ho hem vist recentment en una notíciaquenohatingutlatranscendència que mereixia: la Xina ha aconseguit per la via dels atacs informàtics obtenir els plans de la defensa americana per als properstemps.Hauriadeserunadeles notícies més importants de l’any perquè canvia per complet els paràmetres de la política internacional. Que es puguin despullar les estratègies militars de la gran potència dóna un senyal de vulnerabilitat i de precarietat extraordinàries. Té a més uns costos brutals perquè obliga els assaltats a refer i canviarelsplans.Icertificaqueelmónjano estàenunasituaciód’unasolapotència sinóqueentremenunafasemultipolar amb indicis de ser perillosament inestable. Primer, perquè els pols no estan definitsiperquèpodenaparèixerforces moltincontroladesapartirdel’úsmassiu de la pirateria electrònica. I segon, perquèlesalternativesalescultureseuropeainord-americananosónprecisament encoratjadores: poders autoritaris,podersteocràticsipodersfinancers. En cap d’ells hi te presència la paraula democràcia. I tanmateix, la notícia ens ha sonat llunyana i rara, fora de l’espai d’influència del focus que il·lumina la nostra comprensió. Ampliar el camp del que podem pensar: aquesta és una de les urgències d’un mónencanvi.Lesinèrciesdelqueésimpensable limiten les respostes a molts fets determinants per al futur. Pensar vol dir entendre i valorar la importància de cada cosa. Hi ha un espai que hauria de contribuir a l’ampliació del que somcapaçosdepensar:ésinternet.L’altre dia, en un dinar a París, Harry Alpin, unjoveinformàticvinculataOcupaWall Street i el filòsof Bernard Stiegler coincidien en una idea: internet és una nova forma d’espaipúblic.L’espai públic no vinculat a l’estat nació.

JOSEP RAMONEDA