Issuu on Google+

P 08-09

POLÈMICA GESTIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS

MÉS POUS QUE AIGUA PLA HIDROLÒGIC El nou projecte del Govern reconeix que hi ha més drets d’extracció que líquid disponible, però permet més concessions

URBANITZACIÓ L’Executiu retalla l’àrea de protecció de les zones humides i això permetrà que en punts com les Fontanelles s’hi pugui construir

DIVENDRES 24 DE MAIG DEL 2013 NÚMERO: 02

P 30

P 04-05

1,50 EUROS

Dos nous detinguts per l’assassinat de Londres

ARA NÚMERO 900

Els autors del brutal crim estaven fitxats

A EIVISSA, CAPITAL DEL `DANCE´, HI HA COPS DE COLZE ENTRE ELS DJ PER PUNXAR-HI. EL PLAY US HO EXPLICA

P 18

Cas Alpha Pam: l’ètica dels metges per sobre de les retallades

26

JOAN MAJÓ enginyer i exministre

Catalunya és casa meva, però se’ns està fent petita, i Espanya em resulta cada cop més incòmoda. Aspiro a la casa europea 27

GUILLEM FRONTERA escriptor

A Mallorca, el segle XX creà el desplaçat a casa seva, canviant-li radicalment l’entorn i destruint-li l’autoestima

P 16

STEPHANE DE SAKUTIN / AFP

L’última veu de la Chanson Georges Moustaki va morir ahir a 79 anys a Niça. Combatiu i tendre, amb ell s’apaga un dels gegants de la cançó mediterrània, la darrera gran veu de la Chanson

La crisi empeny els particulars a llogar el seu pis a turistes


les claus del dia pareumàquines ÀLEX GUTIERREZ (@ALEXGUTIERREZM)

La premsa li fa a Aznar un “sí, sí, ja et trucaré” I el deixeble alçà la mà, a l’altura del pit, i n’ajuntà tots els dits en un sol vèrtex. I mogué el canell endavant i enrere, com si un ànec anés bevent aigua d’un plat. I digué: “Mireushté, no me toque lo que no suena”. I sí, tu: la premsa li va comprar el gest, i ahir Rajoy ocupava la vasta majoria de portades. Aznar, el retonno haurà durat tot just 24 hores a les sales de cine. “El PP fa pinya amb el president” (Abc), “El govern i el PP giren l’esquena a Aznar per la seva «deslleialtat»” (El País) o “Rajoy confirma la seva política i es mostra indiferent amb Aznar” (La Vanguardia). El Mundo, aznarista de mena, titulava amb una cita de Rajoy, sense pebre, tot i que a l’editorial li propinaven una bastonada. El curiós és que publicaven, en un mòdul a sota, un fotomuntatge enviat per la infanta al rei i a Urdangarin, des del seu mail de La Caixa, on es veia un bebè amb el cap d’Aznar (!) en braços d’Ana Botella. O sigui, que han pogut més les ganes de posar l’opinió pública en contra de la monarquia que no la temptació d’estalviar-li a l’expresident la humiliació pública. D’entre tots els diaris, però, el paper més curiós és el de La Razón: rajoyista a morir, però guardant les formes perquè l’entrevista a Aznar la va fer una televisió també de Planeta. Haurà estat una nova demostració de la bipolaritat empresarial de Lara, capaç de donar aire a Aznar amb el braç televisiu mentre, amb precisió de ballet, el braç imprès l’empeny –suau, però ferm– a l’obsolescència.

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

vist altwitter Pere Camps (@perecampscampos) Promotor cultural i director de BarnaSants “George –en homenatge al seu admirat Brassens– Moustaki ens deixa un grapat de cançons que formen part del nostre imaginari col·lectiu de lluita” Cesc Valls (@cescvalls) Tuitaire “@perecampscampos i que ens relliguen en uns orígens culturals compartits pels pobles que envoltem el Mediterrani: lluita, llibertat i arrels!” J.M. Vidal-Illanes (@JMVIDALILLANES) Escriptor “Sona llunyà Moustaki a la meva guitarra, les notes de les seves cançons a les roques de Son Ganxo, vora el mar i la lluna plena d’agost” Amparo Polo (@Amparopolo) Corresponsal de l’‘Expansión’ a Londres “El cas #Blesa és demolidor per a la reputació dels banquers espanyols pel món. Hauran de demostrar més que ningú que són honestos”

Al racó de pensar ARMANDO ROBLES ARTICLE A ‘ALERTA DIGITAL’

“El pitjor d’Eurovisió és que s’ha convertit en la millor metàfora d’aquesta Europa mixta, bruta, inculta i vulgar”

IALLÀ

CARLES CAPDEVILA DIRECTOR DE L’ARA

La veritat tràgica d’‘Incendis’ i ‘Litoral’ L’OBRA TEATRAL Incendis em va entusiasmar, i Litoralm’ha encantat. És evident que Incendis és més rodona, i que haver vist les dues obres en l’ordre invers fa que Litoral no sigui tan valorada. Però tota la meva admiració i agraïment a l’autor, Wadji Mouawad,perleshoresquem’hatingut assegut a la butaca, i sobretot per lesvegadesquelesescenes,lesfrases, els moments i els missatges em tornen a la memòria. Hi he pensat des-

ANY ESPRIU 2013

prés de la decapitació a Londres. Hi donarem les voltes que voldrem, però aquests fets mai no s’entenen, en el sentit ortodox del terme. Ho qualifiquem com a bogeria, i l’obra de Mouawad és el que més m’ha ajudat a explicar-me el com, més que el per què. Comprendre-ho no serveix de res, ni tan sols per evitar-ho, però la connexió amb el dolor, amb el terror, amb la desesperació és imprescindible per assumir en quin món vivim. A vegades, un cop descobreixes les entranyesetquedesméstranquil.Noés el cas. Mouawad va viure de nen la guerra civil a Beirut i de gran en fa teràpia artística col·lectiva traient a passeigaquestsdimonis.Retratacruament la condició humana, i un cop t’has fet la foto global és aplicable a totes les guerres, a tots els refugiats, a totes les víctimes. Et deixa gravat per sempre que les llavors que es van sembrant donen fruit. I el fruit de l’horror acaba sent més horror. Aquesta és la il·lògica de tot plegat. El teatre que incomoda perquè t’acosta una veritat tan amarga és imprescindible. Corro a buscar l’obra completa de l’home que millor m’explica els terrors que vénen.

144

LA FRASE DEL DIA

José Oneto (@oneto_p) Periodista “Ara Rajoy prefereix que li preguntin per Bárcenas que no pas per Aznar” Rocío León (@RocioLeonAller) Militant del PSC “No s’entén que en una votació del #Parlament com la d’avui sobre #avortament faltin 11 membres del Govern, entre els quals el president” Elena Ribera (@elenaribera) Diputada al Parlament (CiU) “UDC ens hem abstingut en la moció sobre l’avortament. No se sap què plantejarà el govern de l’Estat. Ja concretarem quan ho coneguem” Moisès Trullàs (@CalDirHo) Informàtic “URGENT: Espanya amenaça Europa que si tornen a referir-se a València com a Valencian Country prohibiran servir paella als turistes”

arabalears

IAQUÍ

CATALINA SERRA DIRECTORA DE L’ARA BALEARS

La beneïda tinta taca les mans AHIR A LA MATINADA em vaig tacar les mans de tinta fresca. Feia temps que no anava a una rotativa, però l’ocasió s’ho mereixia, i un grapat de companys de la redacció vàrem enfilar cap a Can Valero per veure néixer el primer ARA Balears. A l’entrada de la planta d’impressió del Grup Serra, on s’imprimeix el diari, el primer que em va sobtar va ser l’olor de tinta. Una flaire abans molt familiar que quasi havia oblidat. Vaig recordar el que m’expliquen molts artistes que varen començar com a pintors i que amb els anys s’han passat a altres mitjans més tecnològics, com el vídeo o la fotografia. El que més enyoren, diuen, és l’olor de la pintura, de l’aiguarràs, dels olis i els pigments amb els quals s’embrutaven les mans i també el cos. Els periodistes, alguns, també enyoram el renou de la rotativa posant-se en funcionament i aquella olor de tinta que posava matèria al pensament. Com la pintura, crec que els diaris en paper no deixaran d’existir mai del tot encara que no tinguin la rellevància d’avui dia. És un plaer seure amb tranquil·litat i anar passant els fulls d’un diari per llegir amb fruïció, o no, les notícies del dia. Però és veritat que el periodisme del futur segurament serà digital. De fet, ja ho és. Ahir, just acabat de veure el primer diari, amb les mans brutes d’aquella tinta fresca, vaig mirar el mòbil i allà, a la nostra web, hi havia ja el PDF del mateix diari que jo tenia a les mans acabat d’imprimir. Es podia descarregar a l’instant. Canvien els formats, però el periodisme, com l’art, sempre serà necessari.

LA TRIA DEL DIRECTOR Antoni Riera (@antoniriera2013) Candidat a rector de la UIB “La utopia serveix per a això, per caminar” Miquel Torres (@miquelodeon) Enginyer “Un servidor ja s’ha subscrit al nou diari @arabalears, i tu? La bona iniciativa mereix tot el suport dels que estimem la llengua i el país”

L’article de Guillem Frontera a Debat és una bona reflexió sobre el punt en què ens trobam. A Societat hi podreu llegir una bona anàlisi sobre com els metges responen a la pressió de les retallades i reivindiquen la seva ètica direccio@arabalears.cat Twitter: @arabalears

El silenci és la norma de prudència que ens convé més d’adoptar en aquesta tan aparatosa confusió

02


les claus del dia

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

PERQUÈ? L’EDITORIAL

‘Llops solitaris’, el nou terrorisme

MÒNICA TERRIBAS EDITORA

Responsables de 87.700 milions d’euros PER QUÈ hem d’estar parlant de pressupostos minsos? Entre altres coses, perquè un 9% del PIB no tributa a Espanya i s’escapoleix a l’estranger. Els dos factors que converteixen l’economia catalana en un viacrucis són el 8,5% del PIB de dèficit fiscal i la part corresponent dels 87.700 milions de riquesa que no es declara. El malson de la crisi es podria resoldre si es corregissin tots dos. El primer depèn de la voluntat del govern espanyol, però el segon no. Per què els 131.411 responsables de la fugida d’aquests 87.700 milions no hi pensen? Per què no reflexionen sobre la seva implicació directa en la reducció del benestar de milers de persones que sí que paguen els seus impostos i que sí que assumeixen la seva contribució al projecte col·lectiu?

l nou rostre de la jihad són joves islàmics autoradicalitzats, que viuen aïllats en la seva obsessió. Inadaptats, alimenten la seva callada i violenta fam de revenja a través d’internet, on troben models. Viuen en l’anonimat urbà occidental, tot i que el seu origen personal o familiar estigui situat en països musulmans. Els experts en noves formes de violència els han batejat amb un nom gràfic: llops solitaris. Els dos joves nigerians que dimecres van matar a ganivetades un soldat pels carrers de Londres responen a aquest patró. Aporten, però, un element nou: el fet que actuessin a la llum del dia i en ple carrer, que degollessin la víctima amb una arma blanca –una manera de terroritzar la ciutat amb un tipus de violència primitiva–, que després es deixessin agafar i que parlessin davant la càmera anunciant la seva folla croada afegeix una clara intenció propagandística. Aquest nou tipus d’atac està proliferant en els últims temps, però fins ara els executors, sempre capturats, havien intentat fugir prèviament. El març del 2012 Moha-

E

med Merah, fill d’una família francesa d’origen algerià, va matar set persones a Tolosa de Llenguadoc davant un col·legi jueu; el passat 15 d’abril els germans Tamerlan, arribats als Estats Units fa uns anys procedents de Txetxènia, presumptament van provocar tres morts i 264 ferits a la Marató de Boston. El nou cas de Londres se suma a aquesta tràgica llista, però afegeix aquesta voluntat propagandística. Caldrà veure si darrere les dues detencions d’ahir d’uns suposats còmplices hi ha algun tipus d’organització que trenqui el perfil solitari, tot i que a priori no ho sembla. En qualsevol cas, la proliferació d’aquest tipus d’atemptats d’inspiració religiosa, contra els quals no és fàcil lluitar policialment precisament pel seu caràcter poc organitzat, no hauria de suposar una criminalització de l’islam, com es va encarregar de remarcar ahir el primer ministre britànic, David Cameron. Cal buscar maneres de prevenir l’amenaça creixent dels llops solitaris, però això no es pot convertir en excusa per estigmatitzar cap col·lectiu ni per recular de nou en les llibertats individuals.

L’atemptat de Londres afegeix un nou element al perfil aïllat, radical i violent: el propagandístic

arasí / arano

No

Juan A. Pérez

Manuel F. de Sousa

El president del Comitè d’Ètica del Col·legi de Metges critica les retallades sanitàries i deixa clar que els metges, en compliment del seu codi deontològic, es deuen als pacients.

El president de Pescanova ha estat imputat. Després d’una trajectòria empresarial pròxima al caciquisme, falsejar comptes per un deute enorme l’ha acabat duent davant el jutge.

ACUDIT

03


04

temadeldia

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

Acció terrorista Commoció a Londres

L’amenaça del ‘llo El jihadisme recorre a atacs idividuals difícils de preveure L’amenaça terrorista jihadista canvia de cara. Atacs com els de Boston, Tolosa i l’últim a Londres responen al patró del llop solitari, individus radicalitzats a internet, un perfil difícil de controlar. CRISTINA MAS BARCELONA. Les autoritats britàni-

ques van identificar ahir Michael Adebolajo, londinenc de 28 anys, com un dels assassins del soldat britànic Drummer Lee Rigby, tres anys més jove i veterà de l’Afganistan. Nascut en una família d’origen nigerià i de cultura cristiana, seria l’home que es va deixar gravar ensangonat de mans després d’atacar el soldat a plena llum del dia, davant la base militar de Woolwich. Respon al patró del llop solitari: un jove d’un barri treballador, convertit a l’islam, que es va radicalitzar a internet. Amb una capacitat d’actuació organitzada molt limitada a Europa, el jihadisme troba una alternativa en les actuacions d’individus o grups petits, sense infraestructura ni mitjans. Adebolajo havia cridat l’atenció de la policia, però es va descartar que fos un perill imminent. No hi ha evidències de vincles amb Al-Qaida ni cap grup islamista africà, ni tampoc que hagués viatjat a un país en conflicte. Però les milícies somalis d’Al-Shabaab van aprofitar l’ocasió per relacionar els últims atacs de llops solitaris a Europa i els Estats Units: “Tolosa, Bos-

ton, Woolwich… quin serà el pròxim? És inevitable”, deien al seu compte de Twitter. Un responsable policial reconeixia a Reuters que difícilment poden controlar-los: “Un atac com aquest no necessita finançament, comunicacions, armes o planificació: es pot decidir i executar en el moment”. Pere Vilanova, professor de ciència política de la UB, afegeix que el ressò mediàtic no es correspon amb la magnitud dels atacs: “Hauran causat molts menys morts a tot Europa en dos anys que l’IRA a Irlanda del Nord en un any de poca activitat”. El sociòleg suís Stéphane Lathion destaca que aquests casos aïllats contrasten amb “la realitat de la majoria de musulmans, que s’integren bé a Europa”. “Però hi ha una situació de conflicte al món musulmà que parasita la realitat d’alguns joves, en plena recerca de la pròpia identitat, que volen justícia i llibertat... I si per a ells no hi ha esperança, si no hi ha feina ni futur, la temptació de la violència pren un sentit”. Lathion ho compara amb els joves europeus que anaven a lluitar al Salvador o Nicaragua els anys 80: “Lluitar contra la injustícia donava un sentit a la seva vida, igual que per als joves musulmans que veuen cada dia imatges terribles del Pròxim Orient; el problema no és l’islam, sinó els predicadors que instrumentalitzen la religió i ofereixen als joves un sentit de la seva existència a través de la violència”.e

DOL A LONDRES

01. Homenatge a la víctima a Woolwich. D. KITWOOD / GETTY 02. Lee Rigby, el soldat mort. REUTERS 03. Un equip de forenses al lloc de l’atac. NEIL HALL / REUTERS 04. La dona que es va encarar amb un dels agressors per guanyar temps.

02

Homes, joves, inadaptats i autoradicalitzats: el nou rostre de la jihad L’assassí de Tolosa, Mohamed Merah

Mohamed Merah, de 23 anys, va assassinar set persones en diferents accions a Tolosa de Llenguadoc i Montauban el març del 2012. Tenia la nacionalitat francesa però havia crescut en el si d’una família d’origen algerià. Dos anys abans de matar primer dos soldats i després disparar de ma-

nera indiscriminada des d’una motocicleta davant la porta d’un col·legi jueu, va viatjar a diversos països musulmans. Va anar a l’Iraq, l’Afganistan i el Pakistan a la recerca de “germans”. La policia va abatre’l al seu apartament després de més de trenta hores de setge. El llavors fiscal de la República va dir que tenia un perfil d’“autoradicalització atípic”. Segons els analistes, és l’exemple d’una integració fracassada. Merah no va aconseguir entrar a l’exèrcit francès i tenia un germà gran, Abdelkader, que actualment està en presó preventiva. La policia el tenia fitxat des del 2006 i va ser interrogat després de tornar de l’Àsia Central.

Els sospitosos de Boston, els germans Tsarnaev

Tamerlan Tsarnaev, de 26 anys, i el seu germà Dzhokhar, de 19 anys, són els principals sospitosos dels atemptats a la Marató de Boston del 15 d’abril, que van provocar 3 morts i 264 ferits. Fills d’una família musulmana originària de Txetxènia, van emigrar als Estats Units el 2002. El Dzhokhar va

aconseguir la nacionalitat el 2007, però el Tamerlan, que va morir per trets de bala, no va arribar mai a ser ciutadà nordamericà. Un any abans dels atemptats va passar sis mesos al nord del Caucas, al Daguestan, on se sospita que va començar a radicalitzar-se. Quan va tornar als Estats Units la seva fe integrista va continuar creixent. L’FBI va interrogar-lo el 2011, quan va tornar de Rússia, a petició “d’un govern estranger” –se suposa que Rússia–, que el considerava “un adepte a l’islam radical”. Havia estat campió de boxa i es preparava per a entrar a l’equip olímpic dels Estats Units. Paradoxalment opinaria: “No tinc cap amic americà, no els entenc”.


temadeldia

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

05

op solitari’ 01

El gest

L’heroïna que va preguntar a l’atacant per què ho havia fet

03

04

Margaret Gilmore INVESTIGADORA DEL ROYAL UNITED SERVICES INSTITUTE

“Els serveis secrets ho tenen més difícil” C.M.

El Royal United Services Institute és un dels think tanks de més prestigi en temes de seguretat. Gilmore és l’autora d’un informe recent en què s’alertava del perill d’atacs de llops solitaris. ¿Creu que els autors dels atacs van actuar pel seu compte? Tot apunta que sí, que es van radicalitzar seguint la propaganda a internet d’alguns grups radicalitzats, però que no hi tenien vincles directes. No hi ha cap indici que apunti a cap experiència prèvia, ni que haguessin viatjat a l’estranger per visitar camps d’entrenament o països en guerra. És al patró del llop solitari.

Preparatius “Són accions amb pocs mitjans i difícils de rastrejar”

Ingrid Loyau-Kennett tornava a casa, al barri de Plumstead, al sudest de Londres, amb l’autobús número 53. Estava asseguda al pis de baix. Al pas per John Nelson Street va veure un home estès a terra sobre un bassal de sang. Quan el vehicle es va parar, va baixar. Té coneixement de primers auxilis i pensava que podia ajudar. Va prendre els pols a l’home estès a terra, que era mort. Els dos homes que l’havien atropellat i que van intentar decapitar-lo feien voltes al seu voltant. Un se li va acostar. Ella no va tenir por. L’home no semblava que estigués begut ni que hagués pres drogues. “Per què ho has fet?”, li va preguntar amb sang freda. “Perquè és un soldat britànic que ha matat dones i nens musulmans a l’Iraq i a l’Afganistan”, va raonar l’assassí. “¿I què faràs quan arribi la policia?”, va seguir preguntant l’Ingrid. “Això és una guerra i quan vinguin els mataré a tots”, va respondre ell. Després l’home es va dirigir a una càmera de mòbil que el filmava i l’altre assassí es va acostar. “¿Em dones el que tens a les mans?”, li va demanar calmadament la dona, mirant el ganivet. “Per què? El vols fer servir tu?” “No, no”, va dir ella. Després va veure que passava un altre autobús número 53 i hi va tornar a pujar. Ahir el primer ministre la va citar en el seu discurs i la va qualificar d’heroïna. ¿Això respon a l’afebliment d’AlQaida? Després de la mort de Bin Laden i la successió de cops a Al-Qaida des del 2011 el perill jihadista més que reduir-se ha evolucionat d’accions preparades per cèl·lules organitzades i amb una estructura jeràrquica a actes comesos per individus aïllats que s’han radicalitzat amb el material que han trobat a internet. I això és més difícil de combatre. L’actuació d’aquests individus no ofereix tantes pistes als serveis d’intel·ligència. Els dos autors dels atemptats havien estat al radar dels serveis de seguretat, però no se’ls havia considerat un perill imminent. En aquest cas és ben probable que l’atemptat no fos premeditat: no hi havia gran quantitat d’armament, ni explosius, ni tan sols sembla que un objectiu concret. No havien estat mesos preparant-ho. Són accions amb pocs mitjans i molt difícils de rastrejar. Tampoc no es pot descartar que hi hagi un efecte d’imitador i que altres individus repliquin aquests actes.e

Un policia porta un ram de flors per deixar-lo al lloc del crim. El soldat mort, Lee Rigby, tenia 25 anys i va servir a l’Afganistan. DAN KITWOOD / GETTY

Woolwich, el barri que no es reconeix a si mateix La policia deté dues persones que podrien ser còmplices dels assassins Reportatge DANIEL POSTICO WOOLWICH (LONDRES)

na dona s’acosta a la cinta que talla el carrer Market amb un ram de flors. La seva fisonomia és índia. Entrega el ram a un dels policies rere la cinta. L’agent agafa les flors i les diposita sobre la vorera. La senyora s’allunya en silenci. “Volia mostrar la meva solidaritat amb la família de la víctima, és horrorós el que van fer”, confessa amb accent estranger. Cinquanta metres més enllà el carrer es creua amb John Nelson, també tallat. En aquell punt és on abans-d’ahir dos homes van atropellar al soldat Lee Rigby i després van tractar de tallar-li el coll amb un matxet. “Jo estava treballant i vaig veure que cada cop hi havia més gent a la plaça [General Gordon], s’acumulaven perquè els carrers estaven tallats”, relata una noia que treballa en una de les cafeteries d’aquesta àmplia plaça cèntrica del barri. “Uns minuts després vaig sentir els trets i em vaig espantar”. Dues noies adolescents s’acosten al límit del carrer acordonat. També porten un ram de flors que dipositen a sobre del de la dona índia. “Em vaig espantar molt quan vaig veure les imatges per televisió dels dos assassins amb les mans plenes de sang”, confessa una de les noies. “En el primer que vaig pensar és en el meu cosí, que va a l’escola de davant d’on es va cometre la barbàrie”. I assenyala un edifici d’arquitectura tosca a dalt d’un petit turó. “No entenc per què van matar un soldat, el nostre exèrcit no només protegeix els ciutadans

U

anglesos sinó també els musulmans”, comenta l’altra noia. Hi ha agents de policia per tot arreu, soroll d’helicòpters; de cop, la sirena d’un cotxe de la policia. Els veïns de Woolwich, a l’extrem sudest de Londres, intenten fer vida normal després de saber que s’han detingut dues persones més relacionades amb l’atac, un home i una dona de 29 anys. Caminen pesadament sota el cel plujós, com si res no hagués passat. “La millor manera de vèncer el terrorisme és seguir amb la nostra vida normal”, va dir ahir el primer ministre, David Cameron. “No hi ha res en l’islam que justifiqui aquest terrible acte –va afegir–. Han traït l’islam”. Hi ha una dona gran asseguda al centre de la plaça. És anglesa, blanca. Contempla com per davant seu passa gent de tot el món. Woolwich és un dels barris que millor reflecteixen la mescla racial de Londres i la forta immigració dels últims anys. “Ja no reconec el meu barri, se’m fa estrany veure tanta gent de fora”, confessa. “No hi tinc res en contra, però se’m fa estrany”. Els anglesos són una minoria al barri. Por a l’odi racial

Molta gent al barri tem que la carnisseria de l’altre dia esperoni l’odi racial i religiós. La comunitat musulmana del barri ha condemnat l’assassinat. Tot i això, tres mesquites van ser atacades ahir per seguidors de l’extrema dreta. Dimecres a la nit es van concentrar un centenar de seguidors de l’English Defence League, un grup d’extrema dreta anglès, i van acabar enfrontant-se a la policia. Ahir a la nit la plaça es va començar a omplir de policia. Corrien rumors que els radicals s’hi tornarien a reunir.e


06

política

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

CAS CAN DOMENGE

El preu màxim del solar, garantia per cobrar la comissió Vicens explica en la confessió que la idea va ser de Miquel Nadal La idea de fixar una clàusula amb un preu màxim per al solar de Can Domenge, circumstància que va resultar determinant per adjudicar el concurs, “sorgeix de Miquel Nadal”, segons Bartomeu Vicens. JAUME PERELLÓ PALMA. Calia trobar una fórmula per assegurar que l’adjudicatari del concurs públic pels terrenys de Can Domenge fos el que havia previst la cúpula del Consell i es va idear posar-hi un preu màxim. La proposta, segons la declaració de l’exconseller de territori Bartomeu Vicens presentada aquesta setmana davant l’Audiència, va venir de Miquel Nadal. L’home de confiança de Maria Antònia Munar ha estat assenyalat clarament per Vicens com una persona clau en l’operació. La confessió ha provocat un daltabaix en la investigació dels fets succeïts entorn del concurs públic que va atorgar a la UTE Sacresa-Ferratur el contracte per poder construir habitatges de luxe als terrenys de Can Domenge per 30 milions d’euros. En concret, Bartomeu Vicens explica que l’acord per establir un preu màxim va sorgir de l’aleshores home de confiança de Maria Antònia Munar, amb coneixement de la presidenta del Consell i de Vicens mateix. Es pretenia, segons l’exconseller de Territori, “potenciar el projecte i poder sol·licitar així la comissió”. Segons la descripció dels fets aportada per l’exconseller de Territori del Consell de Mallorca, l’empresari Pedro Ferrà Tur, que havia formalitzat una UTE amb Sacresa, es va quedar 200.000 euros dels 4 milions de la comissió. La resta es repartia entre

Unió Mallorquina (2 milions d’euros) i la cúpula del Consell, Maria Antònia Munar, Bartomeu Vicens i Miquel Nadal, cadascú amb 600.000 euros. Una altra de les revelacions importants que fa Vicens té a veure amb el moment de signar l’expedient per adjudicar el projecte. Cap dels consellers executius de l’equip de Maria Antònia Munar no el volia firmar. Com que es tractava d’un “concurs arranjat”, segons Bartomeu Vicens, els principals consellers es passaven la pilota, i fou finalment ell qui va signar un document instant que s’iniciàs l’adjudicació, si bé considerava que no era ell qui ho havia de fer, perquè “no tenia competència sobre patrimoni econòmic”.

Conscients Vicens diu que la cúpula d’UM sabia que s’havia manipulat el concurs

4 milions La comissió que hauria pagat Sacresa és de quatre Ningú no ho volia firmar milions Vicens afirma que “crec que Nadal d’euros em va dir que jo instàs (el procediment) perquè ningú no ho volia fer: ni ell ni Flaquer, que era el titular d’Hisenda. Miquel Nadal em va demanar que redactàs tant el primer escrit instant l’alienació de Can Domenge com el segon”. Aquesta circumstància és un element aclaridor respecte del coneixement que tenia lacúpulauemitadelescondicionsen què s’havia produït el procés. En la seva declaració davant l’Audiència Provincial, Bartomeu Vicens afirma ambtotalrotunditatque“tantMaria Antònia Munar, com Miquel Nadal, com jo mateix érem conscients i sabedors que el concurs de Can Domenge estava manipulat. Que jo sàpiga, ningú fora del Consell de Mallorca no se n’ha beneficiat excepte Ferrà Tur”. Segons les manifestacions realit-

PROJECTE MEDIOCRE

Segons les explicacions de Vicens a la justícia, el projecte de les empreses del Grup Fer era mediocre i per això no va guanyar. ARXIU

zades davant l’Audiència per Vicens, l’operació s’havia de fer amb un empresari proper. Així ho havia concebut Maria Antònia Munar, qui segons l’exconseller li va indicar expressament que volia que guanyàs “el Grup Fer, al·legant que seria fàcil entendre’s amb Ferrero, que era una persona de confiança”. Vicens afirma en la seva confessió que “jo sabia que eren amics. Es va parlar inicialment que la contrapartida seria d’un 10% del valor de l’immoble, és a dir, 3 milions d’euros”. Els problemes comencen quan arriben els projectes al Consell. “El de Ferrero era mediocre, tot i que se li havia dit la gran importància que tindria i que s’havia d’aconseguir un arquitecte famós”. Vicens relata que

va agradar molt més el presentat per Sacresa-Ferratur, amb Jean Nouvel com a director. Vicens patia per no poder complir els plans previstos i així ho explicà en un dinar amb Maria Antònia Munar i Miquel Nadal: “Serà impossible que Ferrero pugui guanyar”. Moltes pressions

Per sorpresa de Vicens, la presidenta del Consell no es va preocupar gaire. Miquel Nadal va anar més enllà i es va oferir a negociar amb qui resultàs vencedor, ja que “tenc moltes pressions d’interessats. Podem sortir guanyant”. Munar va sentenciar la situació dient que “no em preocupàs de Ferrero, perquè el compensarem d’alguna altra manera”. De fet,

Operacions sota sospita

Les claus de l’urbanisme que es debatia als reservats de restaurants Dinar amb Munar

Nadal i Flaquer, enfrontats

L’obsessió de Matas

“La primera vegada que vaig sentir parlar de Can Domenge va ser en un dinar amb Maria Antònia Munar i Miquel Nadal. Solíem quedar dues o tres vegades al mes”. Les revelacions de Bartomeu Vicens fan referència a diferents dinars en què es concebé i supervisà l’operació de venda de Can Domenge, que es va adjudicar Sacresa.

Una de les dificultats de la trama va aparèixer a conseqüència de l’enfrontament entre Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer. La presidenta Maria Antònia Munar va demanar a Bartomeu Vicens que fes tot el necessari per posar pau i també per evitar qualsevol crítica per part dels mitjans de comunicació que qüestionaven l’operació.

Les confessions de Vicens també permeten confirmar que l’aleshores president del Govern estava “molt interessat” a desenvolupar el Palma Arena, i per això s’hauria pactat amb Munar la segregació de la finca de Can Domenge, de manera que el Consell es quedà amb el solar que posteriorment trauria a concurs per 30 milions d’euros.

Vicens ha complicat la situació de Nadal. ENRIQUE CALVO


política

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

07

El Palma Arena, “l’altra part” de l’operació Can Domenge El “pacte secret” entorn de la segregació de Can Domenge va incloure també un acord amb Jaume Matas perquè l’expresident pogués impulsar la construcció del velòdrom, projecte en què estava “molt interessat”, segons Vicens. J.P. PALMA. La primera plana de les quatre que va presentar Bartomeu Vicens a l’Audiència Provincial el 20 de maig fa referència al moment en què el penedit va sentir parlar de l’operació de Can Domenge. “Va ser en un dinar amb Maria Antònia Munar i Miquel Nadal”, explica l’exconseller en el document. “Solíem reunir-nos per dinar dues o tres vegades al mes”, diu. En aquest dinar va aparèixer el nom de l’aleshores president del Govern, Jaume Matas. Segons el polític de l’extinta Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar li va explicar que havia pactat amb Matas tota l’operació de Can Domenge. La finca quedaria segregada de tal manera que l’Executiu pogués desenvolupar-hi el Palma Arena, projecte en el qual l’expresident tenia “molt d’interès”, segons les afirmacions de Vicens. Una vegada dividida la finca, el Consell podria vendre la seva part i així obtindria finançament per “fer coses”. A banda del Consell, l’escrit identifica clarament Unió Mallorquina com a beneficiari de la venda. “El partit obtindria així ingressos per a la campanya autonòmica mitjançant una comissió que es carregaria al comprador del solar”, diu.

Funcionament

durant la investigació del cas, els arquitectes que havien treballat per l’empresa del Grup de Fausto Ferrero que es presentà al concurs, Es Puig des Falcó SL, havien manifestat que treballaren el projecte tres o quatre mesos abans que es convocàs el concurs públic de manera oficial. El judici per Can Domenge començarà dia 5 de juny, tot i que s’especulava que alguns dels advocats dels principals acusats podrien haver estudiat la possibilitat de demanar-ne una suspensió davant l’aparició de la confessió de Bartomeu Vicens. Segons fonts consultades, és poc probable que l’Audiència Provincial acceptàs l’argument de les noves proves per canviar el calendari.

La declaració de Bartomeu Vicens ha servit també per identificar la persona que presumptament hauria actuat de “correu” lliurant les comissions a tots els implicats. Malgrat que l’exconseller de territori no va aportar el nom, els investigadors coordinats per la Fiscalia Anticorrupció han pogut esbrinar que es tractaria de Miquel Llinàs, una persona que va ser membre del consell polític d’Unió Mallorquina. Llinàs s’ha dedicat professionalment a la intermediació immobiliària i, segons fonts de la investigació, podria haver lliurat les comissions en mà als polítics d’UM. És molt possible que aquest veí de Campos hagi de declarar en aquesta nova peça de Can Domenge.e

Imparcial

Elegit

La comissió tècnica que va avaluar els projectes de Can Domenge va actuar de manera absolutament imparcial i independent. Molts dels que la formaven eren persones de fora de Mallorca i altres membres s’havien consensuat amb el Col·legi d’Arquitectes. Fins i tot la persona del Consell que hi participà “desconeixia la trama”.

El grup empresarial elegit per Munar, segons Vicens, era el Grup Fer, de Fausto Ferrero, per l’amistat que els unia i perquè era una persona “fiable”. Aquesta empresa va presentar un projecte qualificat per Vicens de “mediocre” i, per tant, no se li va poder adjudicar. “El compensarem per una altra banda”, va exclamar Munar.

En les declaracions fetes davant la justícia mitjançat el document de confessió, Vicens relata que Munar va organitzar l’operació, i també es detalla com era el sistema jeràrquic de funcionament en el Consell de Mallorca pel que fa a les decisions importants. “Va demanar a Miquel Nadal que s’encarregàs de com instrumentar la venda vinculada a un projecte singular, en el qual el Consell pogués exercir un cert control o seguiment. Tots els temes del Consell els duien ells en exclusiva i després normalment Miquel Nadal donava les instruccions concretes i feia el seguiment amb cada conseller”. El document explicatiu de tota l’operació de Can Domenge aportat per l’exconseller de Territori deixa molt clar que tot plegat es va pactar entre els aleshores màxims responsables del Govern i Consell Insular, Jaume Matas i Maria Antò-

Jaume Matas, al Palma Arena, que va costar 110 milions d’euros. ENRIQUE CALVO

nia Munar, respectivament. Cal recordar que les dues operacions que es derivaren d’aquest suposat pacte entre Maria Antònia Munar i Jaume Matas han acabat sota investigació judicial. La gestació i construcció del Palma Arena ha generat un seguit de sumaris judicials dels quals l’Audiència Provincial ja n’ha resolt un: condemnà Matas a sis anys de presó pels delictes de malbaratament de fons públics, prevaricació, falsedat documental, frau a l’administració i tràfic influències. Les revelacions aportades per Bartomeu Vicens es refereixen a dues de les intervencions urbanístiques més importants que s’han realitzat a Palma els darrers anys i que, en paraules de l’exconseller, haurien obeït a un “acord secret”. Després de complir una primera condemna amb pena de presó, i davant la possibilitat que la seva situació judicial i la de la seva esposa es complicàs encara més per causes pendents, Bartomeu Vicens va decidir canviar d’estratègia i comparèixer de manera voluntària davant l’Audiència Provincial per explicar les interioritats d’una operació en la qual el Consell de Mallorca hauria pogut deixar perdre 30 milions d’euros, que és la diferència entre el preu que volia pagar el denunciant inicial, Núñez i Navarro, i el que va acabar abonant l’adjudicatari, Sacresa-Ferratur. La Fiscalia Anticorrupció ha posat fil a l’agulla per anar confirmant cadascuna de les informacions aportades per Vicens, per la importància que tenen i per la gravetat dels fets, ja que s’haurien pagat comissions per valor de quatre milions d’euros.e


08

política

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

POLÍTICA MEDIAMBIENTAL

Els pous balears tenen més drets d’extracció que aigua disponible Tot i això, el Govern en permetrà noves concessions al·legant que no s’aprofita tota la que es podria Els pous que hi ha a Balears tenen drets d’extracció d’aigua per un volum superior a la disponible. Això, però, no du el Govern a limitarne les explotacions. Al contrari, en permet de noves. QUIM TORRES PALMA. El Govern acaba de treure a

exposició pública el pla hidrològic de Balears, que modifica el que va deixar enllestit el Pacte. El document reconeix implícitament que si tots els pous de les Illes extraguessin el volum d’aigua que els permeten les concessions que tenen, aquesta no bastaria. Tanmateix, la proposta que tramita la Conselleria de Biel Company, en lloc de rescatar-ne concessions, en permet de noves perquè no s’estan explotant tots els drets concedits fins ara. El pla de l’Executiu calcula que l’aigua que s’extreia dels pous que hi ha a les Illes era de 180,98 hectòmetres cúbics el 2006 i que el volum d’aigua disponible serà de 201,56 hectòmetres cúbics el 2015. Fins aquí, bé. Però el mateix document indica que la Direcció General de Recursos Hídrics disposa d’una base de dades que inclou informació “incompleta” corresponent a 17.853 pous amb referència geogràfica “bastant fiable” i de 3.153 més dels quals no consten les coordenades. “El volum anual nominal d’aquests aprofitaments supera els 271 hectòmetres cúbics any, és a dir més de l’extracció actual d’aigua, xifrada en 223 hectòmetres cúbics any en el pla hidrològic”, diu el pla en l’apartat de programes d’actuació.

Així, per tant, amb independència del desajust de xifres sobre la quantitat d’aigua que se n’esta extraient actualment (en l’apartat anterior diu que són 223 hm3 any i en el pla diu que són 180,98 hm3 l’any 2006), el cas és que els drets d’extracció són per 271 hm3 any, una quantitat superior als 201,56 hm3 any que el mateix pla considera “disponible”. La situació s’agreuja si als 17.853 pous identificats i als 3.153 més que hi ha controlats, s’hi afegeix que “existeixen almenys 30.000 pous no informatitzats, 10.000 dels quals amb bombejos significatius”, segons es reconeix en el programa d’actuació. L’informe també reconeix que “l’extracció real d’aigua és molt inferior a la dels drets adquirits”. De fet, aquest és l’argument que empra el director general de Recursos Hídrics, Salvador Padrosa, per justificar que no es recuperin drets en desús. “Històricament és així”, subratlla. “L’extracció real d’aigua és molt menor que la concedida”, afirma Padrosa. I sosté que s’hi ha d’aplicar “un factor reductor”. A partir d’aquest argument, el Govern no només evita limitar les extraccions d’aigua actuals, sinó que això li serveix per permetre pous nous, fins i tot en aqüífers que es consideren sobreexplotats en el seu pla hidrològic. El pla manté la classificació entre quatre tipus d’aqüífers subterranis: els que estan en bon estat, els que estan en risc però són recuperables, els que es troben en un estat delicat (els diu prorrogables) i els que estan en una situació molt delicada (ex-

cepcionables). Amb tot, la nova proposta no diferencia entre aqüífers en bon estat i en risc a l’hora de permetre nous aprofitaments i, a més, permet més extraccions d’aigua als aqüífers que es troben en una situació més delicada (excepcionables i prorrogables). Mentre que el pla del Pacte impedia donar concessions (extraccions de més de 7 hectòmetres cúbics) en els dos darrers tipus d’aqüífers i només permetia noves autoritzacions (de fins a 7 hectòmetres cúbics), el d’ara autoritzarà noves concessions aprofitant les excepcions que establí la Llei de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia. Aquesta llei, que fou modificada l’any passat pel PP al Parlament per poder importar fems, també fou retocada pels populars per permetre nous pous per a usos agrícoles en aqüífers sobreexplotats, sempre que no se sobrepassi un límit anual de quatre hectòmetres cúbics. Així, el Govern s’estalvia tocar el pla hidrològic que ha d’autoritzar Madrid. Més pous a sa Pobla

D’aquesta manera, per exemple, es podran fer nous pous a una zona agrícola com la de sa Pobla, a Mallorca, encara que el pla hidrològic de Company reconeix que el 2006 s’hi extreien 11,92 hectòmetres cúbics d’aigua i que el volum disponible per a 2015 és de 8,62 hectòmetres cúbics. Per tant, s’obté més aigua de la disponible en un aqüífer on el pla considera que hi ha “sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada”.

Alorda: “Company vol evitar la directiva de l’aigua” El diputat de la coalició Més Antoni Alorda denuncià que la proposta de pla hidrològic que ha fet pública el Govern demostra que la justificació donada pel conseller d’Agricultura, Biel Company, per aturar el del Pacte l’any 2011 “era una mentida”. Company al·legà en el seu moment que el pla del Pacte es va tramitar amb poc temps i perjudicant els pagesos. “Company només volia enredar per si s’havien de consolidar drets urbanístics mentre el pla hidrològic no s’aprovava”, assegurà el parlamentari nacionalista. A més, “només

cerca fórmules per evitar els efectes de la Directiva Marc d’Aigua”, tant pel que fa a l’extracció d’aigua en aqüífers subterranis sobreexplotats com en la reducció de les àrees protegides a les zones humides de les Illes. En aquest sentit, el diputat afegí que la directiva europea determina que hi ha d’haver plans de gestió dels aqüífers en mal estat i, segons Alorda, el Govern ha llevat un capítol sencer que hi havia precisament per a això en el pla hidrològic que deixà el Pacte i ho ha reduït tot a un compromís de tipus genèric.

El diputat de Més Antoni Alorda critica Company. ARXIU

Descontrol El nou pla hidrològic diu que a les Illes hi ha 30.000 pous per informatitzar

El director general de Recursos Hídrics admet que en l’aqüífer de sa Pobla, que està sobreexplotat, s’hi deixaran fer noves extraccions d’aigua perquè el pla s’adapta a la llei aprovada pel Parlament l’any passat. Això no obstant, recalca que només es permetran pous per a usos agrícoles i amb un límit de quatre hectòmetres cúbics l’any per al total de noves concessions. Un límit que, segons ell, és molt reduït. L’Executiu, primer amb aquella llei i ara amb el pla hidrològic, intenta donar resposta a les peticions que històricament han fet agricultors de zones com sa Pobla, que demanen més aigua. El conseller Biel Company sempre s’ha mostrat molt sensible a les reivindicacions que li arriben de la zona agrícola més productiva de les Illes. S’ha de dir que el pla hidrològic de Company manté totes les especificacions tècniques que féu la Conselleria de Medi Ambient l’any 2006, quan Jaume Font n’era el conseller, i que es recolliren també en el document que deixà enllestit el Pacte. Just s’hi introdueixen ara modificacions de tipus més polític. Amb tot, s’ha de tenir en compte


política

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

09

El Govern retalla les zones humides protegides Això permetrà construir en casos com les Fontanelles El Govern també retalla l’àrea de protecció de les àrees humides. Ho fa eliminant les conegudes com a “zones humides potencials”, situades al voltant dels aqüífers i on no es podia construir. Ara es podrà fer. Q. TORRES

PLA HIDROLÒGIC

La proposta del Govern permetrà que es puguin fer nous pous d’aigua fins i tot en aqüífers que estan sobreexplotats. ARXIU

que, a diferència del pla hidrològic que tramità el Pacte, en el que ha fet ara el PP no apareix la signatura de cap dels tècnics de la Conselleria. Precisament, el cap del Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, Alfredo Barón, que està considerat un expert en gestió de l’aigua, s’acaba de jubilar ara, just abans que s’hagi fet públic el pla hidrològic de l’actual Govern del PP. Barón signava el pla del Pacte, però no aquest. Els camps de golf, com abans

Si bé el pla hidrològic afavoreix que es puguin autoritzar nous pous, també és cert que limita l’ús de l’aigua a les explotacions agrícoles i prohibeix que s’usi per regar els camps de golf. De fet, el conseller Company aprofita aquest document per restablir un apartat de la llei de protecció territorial aprovada pel Pacte, que eliminà amb la seva llei urbanística: la prohibició als camps de golf d’usar aigua bona. Un pic en vigor el nou pla hidrològic, per regar els camps s’haurà de tornar a fer ús d’aigua reutilitzada, com obligatòriament s’havia de fer fins que arribà el PP.e

Madrid tindrà la darrera paraula en el pla hidrològic balear La proposta de pla hidrològic que ha donat a conèixer el Govern (l’ha sotmès a consulta pública) haurà de ser aprovada en Consell de Govern i haurà de sortir a exposició pública. Però qui tindrà la darrera paraula per convertir el pla en realitat serà el govern de l’Estat. Precisament l’autonòmic del Pacte envià el seu document a Madrid per a la seva aprovació, però l’Executiu del PP el retirà quan arribà al·legant que s’havia fet amb presses i d’esquena a la societat. De moment, l’Executiu del PP no ha anunciat que l’hagi sotmès a consulta pública i el té penjat a la web del Govern, tot i que no és fàcil de trobar. El pla, que es començà a treballar l’any 2004, havia d’entrar en vigor el 2009. Ara el Govern s’arrisca a una sanció de la Unió Europea perquè està trigant massa a adaptar-se a la Directiva Marc d’Aigua.

PALMA. El nou pla hidrològic, que acaba de fer públic el Govern i que modifica parcialment el que va deixar enllestit el Pacte, redueix l’espai protegit de les zones humides eliminant una figura de protecció. El pla de l’exconseller Biel Vicens (PSM), que el PP aturà quan era a punt de ser aprovat per Madrid, fixava al voltant de les zones humides de Balears unes àrees humides “potencials”. Entenia que si en aquest espai s’abandonava l’activitat actual, “recuperaria la seva condició de zona humida”. En aquestes àrees, per prevenció, s’establia el màxim nivell de protecció urbanística, igual que en la zona humida i, per tant, no s’hi podia construir. Ara, el pla hidrològic que tramita el conseller Biel Company fa desaparèixer aquestes àrees humides “potencials” i, per tant, determinats espais que envolten les aigües superficials deixen d’estar protegits. El canvi no és menor perquè el pla hidrològic s’imposa sobre el planejament municipal i s’estan llevant restriccions a la possibilitat que es realitzin determinades activitats en aquests llocs. Així, la modificació tindrà incidència sobretot en àrees periurbanes perquè, en funció del planejament municipal, ara es podria construir on abans no es podia fer. La reducció de la protecció en zones amb espais urbanitzables com l’Ullal (Pollença), ses Feixes (Eivissa), les Fontanelles (Palma) o Maristany (Alcúdia) permetrà actuacions a partir d’aquesta modificació.

Reducció L’àrea de la Platja de Palma on no es pot edificar es reduirà ara a la meitat Justificació El Govern ho justifica dient que l’anterior pla afectava l’urbanisme municipal

A les Fontanelles (Palma), on es projecta un macrocentre comercial, la reducció de la superfície protegida és considerable perquè l’espai on no es podia edificar quedarà reduït a menys de la meitat. En total, 20 zones humides de les Balears veuran reduïda de manera considerable la seva àrea de protecció, algunes fins al punt de desaparèixer, com és el cas de la del Prat de la Font de la Vila, situada just a sobre de la Universitat, a Palma. Només es mantindrà la protecció en les zones humides que s’inclouen en espais protegits o que es troben incorporades a la Xarxa Natura 2000. Tampoc no es veuran afectades pel canvi les zones humides que no tenien aquesta àrea de protecció. És competència municipal

El director general de Recursos Hídrics, Salvador Padrosa, reconegué la desaparició de la figura de protecció de la “zona humida potencial” i la justificà perquè no estava reconeguda per la Llei d’aigües estatal i perquè, segons ell, excedia de les competències d’un pla hidrològic, atès que afectava qüestions de tipus urbanístic que són pròpies dels ajuntaments. Ahora, si el pla hidrològic del Pacte trobava “normatius” els annexos en què figuren els mapes que delimiten aquestes zones humides, el nou pla deixa clar que aquests no tenen caràcter normatiu sinó de “recomanacions tècniques o codi de bones pràctiques”. El pla de Vicens suposava un avanç important respecte de la situació anterior, perquè abans només es considerava norma la llista dels topònims de les diferents zones humides. Ara, tot i que la rebaixa en la protecció és evident amb aquest canvi, no se’n poden preveure els efectes perquè tècnicament s’haurà de tenir en compte la cartografia existent.e

La zona protegida de les Fontanelles, a Palma, es veurà reduïda a la meitat. L’àrea humida estrictament queda protegida i en parts de la resta es podrà construir. ARXIU


10

política

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

CRISI A LES FILES POPULARS

enbreu

ACN

■ ICV vol que el Parlament català voti el cessament de Llanos de Luna ICV-EUiA va presentar ahir una proposta de resolució perquè el Parlament català es pronunciï sobre la “dimissió o el cessament immediat” de la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna. Els ecosocialistes titllen d’“inacceptable i insultant” que condecorés veterans de la División Azul. Ahir l’Amical de Mauthausen també va exigir la dimissió de De Luna: “És indigna de representar el govern d’Espanya una persona que humilia i menysprea els milions de víctimes del nazisme”.

L’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa només admet haver cobrat 9.000 euros el 1994 per assessorar el PP, però la resta de pagaments els nega “categòricament” en un comunicat. SERGIO PÉREZ/REUTERS

El cas Blesa, un nou maldecap per a la cúpula del PP Rajoy rep adhesions enfront d’Aznar però Gallardón evita mullar-se ARA

■ Londres va subornar el règim franquista perquè no ajudés Hitler El servei britànic d’espionatge MI6 es va gastar 14 milions de dòlars –que en l’actualitat serien més de 155 milions d’euros– en suborns a militars espanyols, propietaris de vaixells i altres oficials per evitar que l’estat espanyol entrés a la Segona Guerra Mundial donant suport a Hitler. Així ho mostren documents desclassificats ahir, segons The Guardian. L’ambaixador britànic a Madrid, Samuel Hoare, temia que el dictador espanyol entrés en la guerra fent costat als alemanys.

PERE VIRGILI

■ Defensa renuncia a comprar vehicles bèl·lics per reduir despesa El ministeri de Defensa ha renunciat a la compra de 14 caces Eurofighter, 23 helicòpters NH-90 i 73 vehicles Pizarro, segons el pla de reprogramació dels programes especials d’armament, que busca reduir el seu cost –ara puja a 29 milions d’euros– i que va presentar ahir en comissió al Congrés el secretari d’estat de Defensa, Pedro Argüelles. “És un gran escàndol que hàgim d’acceptar que no es qüestioni l’existència dels programes especials d’armament”, es va exclamar Joan Tardà (ERC).

Mariano Rajoy té un altre maldecap. Durant 12 anys el PP va fer pagaments al banquer Miguel Blesa per uns 700.000 euros. El consol del gallec és que té el suport del PP davant Aznar. M. EUGÈNIA QUETGLAS MADRID. Els problemes s’acumulen

a la planta noble de la seu del PP al carrer Génova de Madrid. Ahir es va conèixer que la comptabilitat oficial del PP reflecteix pagaments a l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa per valor de més de 700.000 euros durant 12 anys. El mateix benefactor i el PP van negar la informació “categòricament”, però no deixa de ser un maldecap més per a Mariano Rajoy, que ha de gestionar un nou suposat escàndol originat durant l’etapa de José María Aznar, el seu mentor, que ara qüestiona la seva línia política. El portal Infolibre va publicar ahir que des del 1999 fins al 2006 Blesa va rebre 594.000 euros del PP per tasques d’assessorament. Després la Cadena SER va augmentar el període, del 1997 al 2008, i la suma global, 710.00 euros. El PP va admetre en un comunicat que la informació consta en la comptabilitat oficial que el Tribunal de Comptes va remetre al jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga el cas Bárcenas. El que va negar el PP, però, és la xifra de diners abonats durant aquests anys. Segons el partit, només se li van abonar 9.000 euros el 1994, la resta és “un error comp-

table”. Aquell any, argumenten, “es va crear un apunt comptable amb el seu nom i el seu corresponent número, 410.069”, i a partir d’aquí, exercici rere exercici, es van anar anotant en aquella casella saldos de diversos creditors de totes les seus del PP en diferents províncies. Si la versió del PP fos certa, demostraria un gran desgavell administratiu. En cas de no ser-ho, Blesa podria haver incorregut en una il·legalitat, perquè el 2003 es va modificar la llei de caixes per impedir que els presidents de les entitats de crèdit poguessin tenir cap remuneració externa, i Blesa va estar al capdavant de Caja Madrid del 1997 al 2010. Probablement per aquest

Aznar torna dilluns al Congrés de Diputats Dilluns que ve, si no hi ha res que ho impedeixi, José María Aznar tornarà al Congrés. No és que faci efectiva la seva recent advertència de tornar a la política activa complint “amb la seva responsabilitat, amb la seva consciència, amb el seu partit i amb el seu país”, sinó que hi acudirà per presentar una col·lecció de biografies polítiques conservadores editada per la FAES. Serà un bon moment per comprovar si manté el pols a Mariano Rajoy. Si no, caldrà esperar fins al 7 de juliol, quan tots dos es tornaran a veure les cares en un acte organitzat també per la FAES.

motiu, l’antic banquer en el seu propi comunicat explicava que havia cobrat 9.000 euros “perfectament fiscalitzats i declarats”. Les alarmes al PSOE es van disparar immediatament. El socialista Rafael Hernando es preguntava “per què, en qualitat de què i a canvi de què el PP pagava a banquers”. L’amistat entre Aznar i Blesa és pública. Van opositar junts, van triar el mateix destí i les seves famílies estiuejaven plegades durant anys. Malgrat que Blesa està ara en llibertat sota fiança, dimarts Aznar –en la seva polèmica entrevista televisiva– va ratificar la confiança en ell. Rajoy, almenys de cara a la galeria, segueix impassible davant aquesta nova polèmica. Ahir, des de Colòmbia, no va dedicar ni un segon als conflictes interns: “Espanya, tot i els moments de dificultat, és un exemple que l’obertura i la liberalització són una recepta d’èxit”, va dir. Gallardón defensa Aznar

A Madrid els populars donaven la polèmica amb Aznar per tancada. Suport total a l’actual direcció. Només el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón –que com a president madrileny va satisfer els desitjos d’Aznar en posar Blesa al capdavant de Caja Madrid–, va avisar que a Aznar “sempre se l’ha d’escoltar”. Una visió que no comparteix el cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, que fins ahir no s’havia pronunciat: “Que les coses que diu Aznar em produeixin espant no vol dir que Rajoy sigui magnífic”.e


internacional

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

11

DEFENSA DELS ESTATS UNITS

Obama limitarà l’ús dels ‘drones’ El president anuncia un gir en la política antiterrorista, més centrada en atacs com el de Boston

PETER BAKER THE NEW YORK TIMES

WASHINGTON. El president Barack Obama va anunciar ahir límits als atacs amb avions no tripulats –coneguts com a drones– i va limitar l’abast de la seva llarga lluita contra els terroristes com a part d’una transició cap a un dia en què preveu que la nació ja no estarà en l’estat de guerra en què ha estat des dels atacs de l’11-S. En una conferència a la Universitat Nacional de Defensa, Obama va fer la defensa més marcada de la guerra amb drones des que va arribar a la presidència, tot i que va anunciar que vol limitar-ne els atacs, que han despertat controvèrsia als EUA i a l’estranger. Va dir que volia posar més requisits a l’autorització d’atacs aeris i que també té la intenció de traslladar-ne la responsabilitat de la CIA a l’exèrcit, a part de crear un tribunal secret que hauria de signar tots els atacs en un futur. Obama també va demanar al Congrés que revisi l’autorització de força que va aprovar després de l’11 de Setembre, en un intent de reflectir la naturalesa canviant de la guerra contra el terrorisme. A part, va renovar el seu intent moribund de tancar la presó de Guantánamo i va anunciar que eliminarà la moratòria per transferir desenes de detinguts del Iemen. Agafades en conjunt, les paraules del president i les seves accions s’afegeixen a un esforç per allunyar el país de la guerra perpètua contra el terrorisme que va preveure el seu predecessor, George W. Bush, cap a una campanya militar més limitada contra grups concrets. “El nostre esforç sistemàtic per desmuntar organitzacions terroristes ha de continuar –va dir Obama–. Però aquesta guerra, com totes les

NI ATACS NI GUANTÁNAMO

Manifestants protesten contra els atacs amb drones i contra Guantánamo a l’exterior del centre que acollia la conferència d’Obama. AFP

guerres, ha d’acabar. Això és el que aconsella la història. Això és el que demana la nostra democràcia”. Obama va rebutjar la idea de guerra expansiva contra el terrorisme i, en canvi, va articular un enfocament més concret de la missió nord-americana. “Més enllà de l’Afganistan, hem de definir el nostre esforç no com una guerra global sense límits, sinó com una sèrie d’esforços persistents i concrets per desarticular xarxes específiques d’extremistes violents que amenacen els Estats Units”, va anunciar. Una nova guia secreta signada pel president Obama retallarà abruptament els moments en els quals avions no tripulats podran ser utilit-

Una arma polèmica Atacs amb ‘drones’ fora de terreny de combat dels EUA des del gener del 2001 George W. Bush

50

Barack Obama

388 50

Exèrcits amb ‘drones’ de combat

4 2001

2013

Font: New America Foundation i HRW / Gràfic: E. Utrilla

PRESIDENT

zats per atacar zones on no hi hagi guerra, és a dir, països com l’Afganistan, el Iemen i Somàlia. L’última opció

Canvi Obama diu que la legalitat dels ‘drones’ no implica que siguin morals Paraules El president renova un intent moribund de tancar Guantánamo

La força letal només es podrà utilitzar contra objectius que suposin “una amenaça imminent contra els nord-americans”, i que no puguin ser capturats de cap altra manera, va anunciar el president, que va suggerir que amenaces cap a un país aliat com l’Afganistan o el Iemen no justificarien aquest tipus d’atacs. “A mesura que la nostra lluita entra en una nova fase, el clam legítim d’Amèrica per defensar-se no pot ser l’únic argument”, va dir Obama. “Dir que una tàctica militar és legal

o fins i tot efectiva no implica defensar que sigui intel·ligent o moral”, sentenciava el president. “El mateix progrés humà que ens dóna la tecnologia per atacar a l’altra punta del món també ens demana disciplina i control a l’hora d’utilitzar aquest poder –o abusar-ne”. Els canvis mostren que la Casa Blanca està convençuda que el nucli d’Al-Qaida ha estat delmat després d’anys d’atacs i de l’operació que va acabar amb Bin Laden. Però va remarcar que l’amenaça no ha desaparegut, sinó que s’ha complicat en forma de grups o individus que fan vida als Estats Units i acaben actuant com els dos nois que van atemptar contra la Marató de Boston. e

Els avions no tripulats, la guerra silenciosa Per a què s’utilitzen?

Quins països en disposen?

Els drones són aparells no tripulats conduïts per control remot i armats amb míssils d’alta precisió. Aquests aparells són utilitzats principalment com a eines d’espionatge i per portar a terme operacions militars contra terroristes.

Cada dia més exèrcits incorporen drones en el seu arsenal. De moment només nord-americans, israelians i britànics en fan servir amb finalitats bèl·liques, encara que ja hi ha més de 40 països que treballen per introduir-los.

Per què són tan polèmics?

Quins usos més tenen?

El perill que suposa per als civils aquest arsenal ha obert un intens debat en els últims mesos. Segons els experts, que denuncien “tragèdies i conseqüències impensables” amb el seu ús, els EUA han matat més de 3.400 persones.

Les aplicacions dels drones van molt més enllà del seu ús militar. Aquests aparells també poden ser eficaços en tasques civils com el control d’incendis, la seguretat vial, la localització de desapareguts i la vigilància de fronteres.


12

internacional

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

POLÍTICA EUROPEA

enbreu

ISSOUF SANOGO / AFP

■ Un doble atemptat suïcida deixa almenys 20 morts al Níger Almenys 20 persones van morir i 30 van resultar ferides ahir en un doble atemptat suïcida al Níger. El grup terrorista Monoteisme i Jihad a l’Àfrica Occidental (MJAO) va reivindicar l’atac contra una caserna militar a la localitat d’Agadez, on van morir 20 persones, i a la seu de Somair –filial de la francesa Areva– a la ciutat d’Arlit, on dos nigerians van perdre la vida. Aquesta és la primera vegada que MJAO, nascut entre Algèria i Mali, atempta al Níger.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, felicitant el president francès, François Hollande, després de la seva intervenció a l’acte d’aniversari dels socialdemòcrates alemanys. SEAN GALLUP / GETTY

Els socialdemòcrates alemanys, un partit amb 150 anys de vida Merkel participa en l’aniversari quatre mesos abans de les eleccions MOURAD BALTI / EFE

■ La fiscal del cas Ruby rep una carta amb dues bales i amenaces de mort La fiscal del cas Ruby, en què es jutja l’ex primer ministre italià Silvio Berlusconi pel suposat abús de poder i incitació a la prostitució de menors, Ilda Boccassini, va rebre ahir una carta amb dues bales. La missiva se suma a les amenaces anònimes que rep amb freqüència i que ara s’han intensificat, segons la Fiscalia de Milà, després que Bocassini sol·licités el dia 13 de maig sis anys de presó i inhabilitació per a Berlusconi, que espera sentència per aquest cas.

REUTERS

■ Quart dia consecutiu de disturbis als suburbis d’Estocolm Uns quinze barris de la perifèria d’Estocolm van viure ahir la quarta nit consecutiva de disturbis, amb cotxes incendiats i enfrontaments entre joves i policia sueca. És el pitjor esclat d’aldarulls al país en dècades. Tot va començar una setmana després que la policia matés un immigrant que, segons les autoritats, els amenaçava amb un matxet. Els joves immigrants pateixen alts nivells d’atur i els incidents són per molts analistes el resultat d’una integració fallida.

El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) va celebrar ahir els 150 anys de la seva fundació. Tot i la seva orgullosa història, es manté eclipsat per Angela Merkel quatre mesos abans de les eleccions generals. ISAAC LLUCH BERLÍN

Tot va començar el 23 de maig del 1863: Ferdinand Lassalle i altres activistes van fundar a Leipzig l’Associació General dels Treballadors Alemanys, que més tard es va convertir en l’SPD, el primer partit obrer germànic. Des de llavors ha plogut molt: els socialdemòcrates alemanys han defensat la República de Weimar, han plantat cara al nazisme, han contribuït a la fundació de la RFA i han introduït reformes laborals capitals que tenen conseqüències avui en dia. De les primeres lluites pels drets dels treballadors, de la consecució dels drets a vot de les dones, de l’oposició a la presa de poder d’Adolf Hitler, de l’ostpolitik (política de compensacions amb els països de l’Est) de Willy Brandt, de les reformes socials de l’agenda 2010. De tot van passar revista ahir a Leipzig el president alemany, Joachim Gauck, i altres personalitats. Entre els convidats de 80 països hi van destacar la cancellera cristianodemòcrata, Angela Merkel, i el president socialista francès, François Hollande. “L’SPD és una veu inviolable de la democràcia”, va escriure Merkel a les pàgines del Leipziger Volkszei-

tung. Tot i jugar ahir en camp contrari quan falten quatre mesos per a les legislatives alemanyes, la cancellera es va sentir còmoda. Sap que l’SPD té una gran història però un difícil present. En els estats federals, els socialdemòcrates agafen cada cop més poder, però a escala nacional fa tres anys que estan indefectiblement per sota del partit de Merkel en les enquestes. En efecte, diversos analistes de la premsa alemanya coincideixen que els principals mèrits de l’SPD queden en un passat massa llunyà i que, per a més frustració socialdemòcrata, la cancellera es va apropiant mol-

Liquidar la Internacional Socialista Partits socialdemòcrates de tot el món van aprofitar la commemoració del 150è aniversari del naixement de l’SPD per fundar una nova aliança. Representants de més de 70 partits volen reforçar la seva col·laboració sota la nova Aliança Progressiva (AP). “Volem marcar un nou inici”, va resumir Sigmar Gabriel, president d’un SPD molt avergonyit amb el terme socialista. L’objectiu de l’AP és la lluita contra la pobresa i contra l’excessiva dominància dels mercats sobre la vida dels ciutadans. Alhora la nova xarxa també pretén liquidar la Internacional Socialista, a qui se li retreu incapacitat per fer reformes i pràctiques irregulars.

tes idees progressistes –sortida de l’energia nuclear, salari mínim, subsidis familiars...– per dirigir la CDU més cap al centre. Per Der Spiegel la solució de l’SPD passaria per tenir el coratge de tornar als orígens, al sentit que li va donar August Bebel, un dels líders inicials del partit i anomenat el Canceller dels Treballadors. Es va oposar a l’imperialisme i militarisme del canceller de ferro Otto von Bismarck com avui la socialdemocràcia necessitaria combatre un altre sistema: el capitalisme i l’explotació dels assalariats. Aplaudiments a Hollande

Per aquesta lluita advoca Hollande, que va exigir a l’SPD sentir-se orgullós del que és. El president francès, molt aplaudit a Leipzig, va lloar el programa de Godesberg del 1959, amb què els socialdemòcrates van trencar amb el marxisme, i les reformes laborals empreses pel canceller Gerhard Schröder. “El progrés és també prendre decisions valentes en els moments difícils per preservar l’ocupació i anticipar-se als canvis industrials”, va destacar Hollande, que precisament ha estat criticat últimament pel govern de Merkel per dur a terme unes reformes massa tímides. La cancellera es va sentir ahir com un peix a l’aigua. Al capdavall, “si Merkel va traient trets conservadors a la CDU, per què es necessita l’SPD?”, es pregunta Der Spiegel. A males, la cancellera va sembrar al maig a Leipzig el que pot collir al setembre: una gran coalició.e


economia

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

13

EMPRENEDORIA

Molt més tard del previst, el govern de Rajoy aprova avui la llei d’emprenedors. Inclourà ajudes fiscals, facilitarà la creació d’empreses i donarà la residència als estrangers que comprin habitatges. JOAN FAUS MADRID. Entre moltes altres qüestions, Mariano Rajoy va prometre durant la campanya electoral que si arribava a la presidència del govern espanyol no apujaria impostos ni abarataria l’acomiadament. Dos compromisos que es van fondre com un terròs de sucre ja en les primeres setmanes de Rajoy com a inquilí del Palau de la Moncloa. Una altra promesa va ser afirmar que la llei d’emprenedors seria “una de les primeres coses” que aprovaria el seu executiu. Però les estretors pressupostàries i la croada per reduir el sagrat dèficit públic l’han anat posposant mes rere mes fins avui, quan aquella primera cosa serà aprovada pel consell de ministres amb prop d’un any i mig de retard. De fet, serà dels primers compromisos electorals que suposen un augment de la despesa que impulsarà el govern del PP.

Creació exprés d’empreses i nous incentius fiscals

En concret, s’establirà un mecanisme a través d’internet perquè l’emprenedor no hagi de comunicar-se per separat amb cadascuna de les administracions (estatal, autonòmica i municipal). Segons l’executiu, això permetrà crear una empresa en “pocs dies”, molt per sota dels 28 que es pot arribar a trigar actualment. L’objectiu és assimilar els tràmits burocràtics als que hi ha per exemple a Alemanya, França i el Regne Unit.

Amb mesos de retard el govern del PP aprova avui la llei d’emprenedors, una de les promeses electorals de Rajoy

Una de les altres mesures estrella és que les pimes que facturen menys de dos milions d’euros no hauran de pagar l’IVA repercutit en les vendes fins que cobrin les factures. El canvi, que entrarà en vigor el gener del 2014, és una de les eternes demandes dels autònoms. Segons la Moncloa, el canvi pot beneficiar més de dos milions d’emprenedors. També s’establirà una nova deducció del 10% de la quota de l’impost de societats dels beneficis reinvertits en l’activitat, es facilitarà la inversió en R+D i també d’inversors individuals, i s’ampliarà el nombre d’activitats exemptes de llicència municipal i els seus requisits de superfície. Tot plegat perquè Espanya deixi de ser el 133è país del món en facilitats per emprendre, segons el Banc Mundial.e

CÈLIA ATSET

Molt a la cua Segons el Banc Mundial, Espanya és el 133è país en facilitats per emprendre Si no hi ha sorpreses, les línies mestres de la norma seran les que va avançar Rajoy al febrer en el debat de política general. El més destacat és que es donarà llum verda a una sèrie d’incentius fiscals per als emprenedors, s’agilitzarà la creació d’empreses i es facilitarà el permís de residència a inversors estrangers. “Qui genera ocupació i benestar és l’empresari, cal donar-li les màximes facilitats i treure-li obstacles”, va subratllar ahir el president espanyol a Cali (Colòmbia), on va participar en unes jornades econòmiques en el marc de la cimera de l’Aliança del Pacífic. Rajoy va explicar que la norma busca “fomentar la inversió” per generar així “creixement i ocupació” i donar un “suport molt clar a la internacionalització de les empreses”. Per exemple, va desvelar que es podrà crear una empresa amb una “declaració jurada” sense haver d’esperar que es revisin els permisos, sinó que això es farà a posteriori i així agilitzar els tràmits.

Pagar l’IVA quan s’hagi cobrat

Rajoy aposta per uns “impostos raonables”

Màxima pressió per desbloquejar els convenis catalans La pèrdua de drets pot afectar 800.000 treballadors. BARCELONA, 23 DE MAIG DEL 2013

CCOO i la UGT es troben avui amb les patronals Foment del Treball i Pimec per buscar un acord definitiu que desbloquegi les negociacions de desenes de convenis. La trobada arriba després de les mobilitzacions d’ahir, amb vagues sectorials i manifestacions que, a Barcelona, van reunir 15.000 persones en defensa dels drets laborals que blinden els convenis.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, també va advocar ahir perquè els empresaris paguin uns “impostos raonables” que puguin “sostenir” el sistema i no siguin “confiscadors”. Rajoy va fer aquesta reflexió en la seva intervenció en un col·loqui en unes jornades econòmiques a Cali (Colòmbia), on va participar en la cimera de l’Aliança del Pacífic, i dos dies després que l’expresident José María Aznar reclamés una baixada d’impostos “ara”. Tot i així, el que va dir Rajoy va semblar més una reflexió genèrica que no pas un compromís de reduir la pressió fiscal a curt termini després que tornés a insistir dimecres a Brussel·les que no variarà el seu full de ruta econòmic. El president ha reiterat en les últimes setmanes que li agradaria abaixar els tributs, però que no serà possible fins al 2015, un any després del previst.


14

economia

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

EMPRESES

TRÀNSIT AERI

El jutge imputa De Sousa per falsejament d’informació

deutament del gestor aeroportuari públic. El pacte ha arribat no perquè ja no sigui necessari incrementar els ingressos –de fet, Aena calcula que deixarà d’ingressar 500 milions d’euros en els pròxims anys per la rebaixa de les alces de tarifes–, sinó per “l’esforç” que ha fet per reduir costos i millorar l’eficiència. Concretament, l’ens preveu que els seus costos es redueixin enguany un 20%, en uns 200 milions d’euros.

ARA BARCELONA. El jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, va imputar ahir l’expresident de Pescanova, Manuel Fernández de Sousa, per falsejament d’informació econòmica financera. Presumptament, De Sousa va canviar els comptes, i posteriorment va aflorar un deute de 3.400 milions d’euros –una xifra que va negar en una entrevista a la cadena SER–. El conseller de l’empresa pesquera, Alfonso Paz-Andrade, també va ser imputat ahir per falsejament d’informació i l’accionista José Antonio Pérez-Nievas per un presumpte delicte d’ús d’informació rellevant. La Unitat Central de Delinqüència Econòmica de la Policia, a petició de Ruz, elaborarà un informe sobre tots els canvis significatius que s’hagin produït en el patrimoni de l’expresident de Pescanova i en el seu entorn familiar entre els anys 2012 i 2013, que puguin comportar algun tipus de transformacions o transferències d’actius. L’administrador concursal de Pescanova, la consultora Deloitte, va comunicar a la CNMV que es farà càrrec de les filials de la pesquera en què figurava De Sousa, després que aquest hagués sol·licitat el divendres passat el seu relleu com a administrador únic. Poques hores després que es conegués la imputació, De Sousa va defensar-se assegurant que sempre havia actuat “en benefici i interès de Pescanova”. A més, l’expresident de la pesquera va assegurar que, “moralment”, està tranquil, i que no té “por de la justícia”. I va sentenciar: “Sento orgull del treball realitzat perquè segueixo pensant que Pescanova té més valor del que realment es coneix”. El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va valorar el fet que De Sousa tingui com a objectiu principal la viabilitat de la pesquera.e

arabalears

El trànsit, en caiguda lliure

El Prat va ser l’únic, d’entre els principals aeroports espanyols, que va registrar augments de passatgers el 2012, però aquest 2013 la tendència és negativa. MANOLO GARCÍA

Foment cedeix i limita l’alça de les taxes aeroportuàries Aena i les aerolínies pacten pujades graduals La pressió de les aerolínies contra les alces de taxes aeroportuàries ha tingut efecte i han pactat amb Foment una reducció de l’alça de tarifes per als pròxims anys. Ryanair no s’ha sumat a l’acord. XAVIER ALEGRET BARCELONA. Les companyies aèries han guanyat el pols a la ministra de Foment, Ana Pastor, que ahir va cedir davant la pressió de les aerolínies i va minimitzar les pujades de les taxes dels aeroports espanyols per als pròxims cinc anys. Les pujades programades, de l’IPC més cinc punts en els pròxims anys, van aixecar crítiques, ferotges en el cas de la low cost Ryanair, que no dóna per bona la reducció d’ahir. Per això Pastor i el president d’Aena, José Manuel Vargas, es van asseure amb els presidents de les principals aerolínies que operen a Espanya i els representants de les associacions de companyies aèries, per negociar una reducció de les pujades, que fi-

nalment seran graduals i no arribaran a l’IPC més cinc punts. El calendari pactat pel govern espanyol i les aerolínies estableix les pujades de les taxes als aeroports d’Aena per als pròxims cinc anys, entre el 2014 i el 2018. L’any que ve l’alça serà de l’IPC més un punt; el 2015, de l’IPC més tres punts, i el 2016, el 2017 i el 2018, de l’IPC més quatre punts. La pujada s’aplicarà l’1 de març de cada any, és a dir que el pròxim encariment no es produirà fins al març del 2014. A més, Aena, Foment i les aerolínies han pactat incrementar la reducció de la tarifa per passatger en connexió. La intenció és alinear-la amb la d’altres aeroports europeus, i la reducció serà gradual, del 20% fins a arribar al 40% el 2016. L’acord també afecta les tarifes de càrrega, i s’incrementa del 50% al 100% la bonificació per les tarifes en connexió i es bonifica en un 50% per avions de trànsit internacional. El ministeri de Foment i Aena havien justificat l’encariment de les taxes per la necessitat de reduir l’en-

Efecte Aena deixarà d’ingressar 500 milions per la rebaixa però ha reduït costos

Així, la pujada de les taxes continua sent important però s’ha reduït una alça que, segons les aerolínies, estava fent caure el trànsit de passatgers. Les taxes dels aeroports espanyols van pujar un 8% el gener del 2013, però aquesta alça s’acumulava a un augment mitjà del 19% durant el 2012, que va arribar a ser del 50% en els aeroports més importants de la xarxa Aena, el de Barajas i el del Prat. Les aerolínies culpen aquestes alces de la caiguda del trànsit aeri a Espanya, que el 2012 va ser del 5% en passatgers –només el Prat va registrar millores entre els principals aeroports– i del 3,3% en mercaderies, i per això s’oposaven a les pujades previstes per als pròxims anys. Aquest 2013 la caiguda del trànsit de passatgers encara és més alta i se situa, fins a l’abril, en un 8%, per un 2,2% del trànsit de mercaderies. La companyia de baix cost irlandesa Ryanair, la que més passatgers mou a Espanya, ha estat la més combativa amb les taxes. Dins de la seva lògica de reduir costos al màxim, sempre hi ha hagut el fet d’anar a aeroports secundaris per pagar menys taxes, però a Espanya, on el mercat aeroportuari no està liberalitzat, ha topat amb Aena. Ryanair no va subscriure ahir l’acord de Foment amb les aerolínies –tot i que també se’n veurà beneficiada– perquè no accepta més alces de taxes que, segons l’aerolínia, estan enfonsant el trànsit aeri. Per pressionar, Ryanair va anunciar al febrer una reducció de 5,4 milions dels passatgers (un 15,2% del total) transportats a tot l’Estat, passant de 35,5 milions a 30,1 milions. Posteriorment, fa només una setmana, va fer una oferta a Aena: portar 5 milions més de passatgers a l’any durant els tres anys vinents a canvi d’una rebaixa important de les taxes.e

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

El BBVA desmantella la marca Unnim aquest cap de setmana TONI GARGANTÉ

Manuel Fernández de Sousa, expresident de la companyia gallega Pescanova. SALVADOR SAS / EFE

BARCELONA. El BBVA unificarà aquest cap de setmana les seves marques a Catalunya després d’haver comprat Unnim l’any passat i de formalitzar ahir mateix l’absorció de la fusió de les antigues caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Avui inicia el canvi de la marca a les oficines, que només utilitzaran la de BBVA a partir de dilluns.

El desmantellament de la marca Unnim es produeix després de l’acord laboral i l’acord amb l’obra social d’Unnim Caixa, que ahir va culminar el procés de transformació en fundació especial. La transformació de la xarxa d’oficines d’Unnim en la marca BBVA suposarà un augment de les sucursals fins a un total de 843. Una altra de les conseqüències de l’absorció d’Unnim ha estat que les

Cupó Torna a pagar les preferents de les caixes catalanes fusionades

participacions preferents que no es van convertir en accions del BBVA i les obligacions subordinades han quedat integrades dins el grup, fet que representa que tornaran a cobrar el corresponent cupó. Unnim va deixar d’abonar el cupó perquè va generar pèrdues un cop va passar a mans de l’Estat. Ara el BBVA reprendrà la retribució, ja que obté beneficis de manera regular.e


arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

PUBLICITAT 15

de Caimari. Vi de Binissalem, Pla i Llevant. Taro Sóller. Albercocs de Porreres. Melons de Vilafran Gin de Menorca. Tàperes de Llubí. Sobrassada d llorca. Patates de Sa Pobla. Pollastre de Manac ebres de Marratxí. Cireres d’Orient. Formatge d ó. Flaons d’Eivissa. Ensaïmada de Mallorca. Sa mentera. Panades de Mallorca. Vedella de Cam àtigues del Pla. Síndries de Petra. Lletugues de di. Vi de la Terra. Cebes de Muro. Peix de Sa Llo d’Artà. Ametlles de Consell. Herbes de Mallorca Sóller. Olives i tàperes de Llubí. Sal de ses Salin matge de Campos. Llet de Menorca. Herbes d’Eiv ampuga de Mallorca. Pomes d’Orient. Gambes ller. Formatjades d’Eivissa. Raïm de Banyalbuf n i xua de Menorca. Oli de Caimari. Vi de Binissa i Llevant. Taronges de Sóller. Albercocs de Porre ons de Vilafranca. Gin de Menorca. Tàperes de L rassada de Mallorca. Patates de Sa Pobla. Polla e Manacor. Pebres de Marratxí. Cireres d’Orien ormatge de Maó. Flaons d’Eivissa. Ensaïmada d allorca. Sal de Formentera. Panades de Mallorc della de Campos. Tomàtigues del Pla. Síndries ra. Lletugues de Sant Jordi. Vi de la Terra. Cebes o. Peix de Sa Llotja. Xot d’Artà. Ametlles de Con erbes de Mallorca. Oli de Sóller. Olives i tàperes ubí. Sal de Ses Salines. Formatge de Campos. Ll


economia

16

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

TURISME

COSTUMS QUE CANVIEN

Els turistes escullen de cada vegada més allotjar-se en cases particulars perquè l’experiència sigui més propera i autèntica. ENRIQUE CALVO

Reportatge JAUME PERELLÓ PALMA

ls carrerons de Palma, Maó o Vila s’omplen del característic so de les rodetes de les maletes que arrosseguen els turistes. Fa uns anys, només hi anaven de visita, perquè estaven allotjats en hotels de zones turístiques. Ara, molts d’ells cerquen amb el plànol a les mans el pis o l’apartament que han llogat per internet. El tradicional aprofitament turístic de xalets i cases de foravila ha entrat amb força els darrers anys als centres de les ciutats. “Llogar l’espai que no fas servir et pot ajudar a pagar les factures o les properes vacances”: l’empresa Airbnb és molt clara en la seva publicitat per tal de convèncer propietaris d’habitatges que esdevenir amfitrions és un negoci atractiu. La proposta, llogar una habitació, un pis, un apartament o una casa, és tot un clàssic a les principals destinacions turístiques, però aquesta empresa fundada a San Francisco l’any 2008 per dos joves emprenedors ha aconseguit el més difícil: “facilitar la relació entre el viatger i els propietaris, oferir confiança i fiabilitat, i reunir una gran diversitat d’oferta”, explica el delegat de la companyia a Espanya, Jeroen Mechiers. La comercialització per internet es fa de manera tan segmentada que resulta difícil calcular el volum total de l’oferta, però les dades d’Airbnb, que ha augmentat un 500% la seva capacitat d’allotjament a les Balears els darrers anys, confirmen l’increïble creixement d’aquest producte. Només a Palma

E

Un hotel a casa per aguantar la crisi Es dispara a Palma el nombre de particulars que lloguen pisos, apartaments i habitacions a turistes l’empresa té més de 700 allotjaments disponibles, 2.500 a Mallorca i més de 3.000 a les Illes. “Espanya és ja el tercer mercat dels 192 en els quals operam, només superat pels Estats Units i França”, assegura Jeroen, qui està convençut que, “tot i així, encara hi ha més demanda que oferta i, per tant, es pot pronosticar que continuarem creixent”. Un dels principals motius de l’èxit d’aquesta modalitat és la crisi. “Vaig decidir llogar una habitació del meu pis perquè som autònom, tenc uns costos fixos i els ingressos han baixat molt”, afirma

Airbnb L’empresa de reserves per internet puja un 500% la seva oferta a les Illes

Joan, un dissenyador palmesà que no vol donar el seu llinatge perquè encara no sap gaire bé “com declarar els ingressos, i no vull problemes”. El seu és un cas cada vegada més habitual. I és que l’aprofitament turístic d’habitatges privats inclou també l’opció de comercialitzar una part de la casa. “És una de les fórmules que reben més comentaris positius per part dels viatgers. Es valora molt més trobar uns amfitrions amables, que t’expliquin històries, que no un allotjament amb el màxim confort”, comenta el delegat d’Airbnb a Es-

A la recerca d’experiències úniques i personals L’ús de les xarxes socials està revolucionant el món del turisme. Ha nascut, en paraules dels experts en comercialització online, un “viatger social”. “Fa uns anys, asseguren des d’Airbnb, internet només servia per visitar pàgines estàtiques d’oficines de turisme”. Avui, milers de persones aprofiten les xarxes per conèixer no tant els llocs com les persones que hi viuen. Cerquen amics comuns, recomanacions i experi-

J. Mechiers. ARXIU

ències pròpies, úniques. S’interessen pels amfitrions que lloguen pisos o habitacions, i els interpel·len directament sobre qualsevol detall. La gràcia és que qui et recomana un restaurant o museu, hi viu devora o hi va sovint. Les guies de sempre no basten per a aquest inquiet explorador, que necessita interactuar perquè hi està acostumat. Al web d’Airbnb, no es parla de les ciutats estrictament, sinó dels barris i del “veïnatge”.

panya. “A més a més de basar el nostre creixement en la facilitat tecnològica de l’accés a l’oferta, jo diria que el que fa més atractiu el producte és la possibilitat que l’allotjament esdevingui una experiència”, afirma. “Els hotels a vegades són freds, impersonals, i nosaltres cercam una mica de contacte amb la gent local”, asseguren Vicky i Paul, d’Edimburg, que després de provar-ho fa dos anys ja no canvien. “Els amfitrions són molt amables, s’interessen pel que has visitat, et donen idees”, diuen. És un sector emergent que no ha deixat indiferent els gestors tradicionals de l’allotjament, principalment el sector hoteler, que fa anys reclama una regulació més clara. Precisament, el govern espanyol ha aprofitat la tramitació del projecte de llei de flexibilització del mercat d’habitatges de lloguer per incloure-hi una referència específica per a l’aprofitament turístic. En concret, si el projecte de llei és finalment aprovat pel Congrés dels Diputats, aquest negoci que es fa amb habitatges privats no podrà empararse en la Llei d’arrendaments urbans i quedarà sotmès a la normativa autonòmica, No és fàcil saber si es tracta d’un producte que atreu nous visitants o realment fa la competència als hegemònics gestors de l’allotjament turístic. “Som un concepte diferent, que complementa”, assenyala el portaveu d’Airnbn. El cas és que, segons les dades de la Conselleria de Turisme, els turistes allotjats en hotel d’oferta convencional es mantenen al voltant dels 8,5 milions des de 2004, mentre que els altres tipus passen de 2,4 milions a 3,9 en el mateix període.e


societat

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

17

POLÍTICA FINANCERA

El TC ressuscita l’impost bancari L’alt tribunal aixeca la suspensió al tribut però la manté en l’euro per recepta i les taxes judicials La Generalitat podrà cobrar ja el 2013 l’impost a la banca –encara no sap com– després que n’hagi aixecat la suspensió el Tribunal Constitucional. L’euro per recepta i les taxes judicials, però, continuen vetats. ROGER TUGAS / AURI GARCIA MORERA BARCELONA. Una freda i una de calenta del Tribunal Constitucional (TC) a la Generalitat. Si bé el manteniment de la suspensió de l’euro per recepta i les taxes judicials entrava a les previsions, l’aixecament provisional del veto a l’impost a la banca –fins que arribi la sentència definitiva– va ser ben rebut per les necessitades arques del Govern. Si els càlculs fets al desembre en aprovar la mesura es compleixen, la taxa pot aportar-li uns 500 milions d’euros anuals, la meitat dels ingressos pels nous impostos previstos en l’acord de governabilitat CiU-ERC. Tanmateix, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, encara no sap del cert com cobrarà l’impost; és a dir, si el recaptarà la Generalitat o rebrà una indemnització del govern espanyol com es va comprometre a fer amb Andalusia, Extremadura i les Canàries, comunitats que ja tenien implantada la taxa quan l’executiu central va crear-ne una d’igual amb tipus zero. Segons va explicar ahir, el seu departament està estudiant la resolució del TC per veure per quina “estratègia legal” s’opta i s’estan afinant les previsions d’ingressos que suposarà. Sigui com sigui, però, va deixar clar que la Generalitat compta amb els recursos del tribut per al 2013. Com que es recapta a finals d’any, els cinc mesos de suspensió no han de tenir conseqüències en la recaptació.

Bufetada a l’advocat de l’Estat

La resolució de l’alt tribunal sorprèn per la seva vehemència. Bàsicament, ve a acusar l’Estat de defensar els interessos i arguments de la banca per sobre dels de la Generalitat. El TC recrimina que l’advocat

ANANT PER FEINA PER RECAPTAR L’IMPOST A LA BANCA JA AQUEST MATEIX 2013

Els partidaris de l’impost a la banca van mostrar-se satisfets per la resolució i van cridar a treballar per cobrar-lo aviat. “No podem perdre més temps”, va defensar el diputat d’ICV Josep Vendrell, que va celebrar que es mantingui el veto a les altres taxes. Andreu Mas-Colell i el diputat d’ERC Pere Aragonès (dreta) van avançar que no ajornaran els tràmits. ACN

de l’Estat es basés en la informació de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) per justificar els perjudicis que comportaria l’impost a les entitats financeres i les restriccions a l’accés al crèdit. “La falta de rellevància [...] es vincula, en primer lloc, al fet que les seves al·legacions es basen en arguments extrets de la pàgina web de l’AEB”, critica. La resolució sosté que interessos particulars com els del sector financer “no poden prevaler sobre els generals”, i menys per reduir recursos “tant o més necessaris en un moment de fortes retallades pressupostàries, obligades per afrontar les actuals exigències de reducció de dèficit i de l’endeutament”.

EL BITLLET

Un exèrcit d’advocats i ha una escena de la tercera part d’El Padrí en què Michael Corleone recorda al seu nebot Vincent que necessita més advocats que gàngsters per moure’s en el nou món. Els temps han canviat i la força bruta ha estat substituïda per la sofisticació financero-jurídica (tot i que de vegades cal fer alguna feineta). Doncs bé, com va recordar ahir Josep Antoni Duran i Lleida, la relació Catalunya-Espanya post-Estatut està pràcticament judicialitzada i mediatitzada pel TC, que actua d’àrbitre entre dos contendents que han renunciat a entendre-s’hi. Espanya no compleix, aquesta és la realitat, i boicoteja els intents catalans de fer la viu-viu. Per això, la Generalitat necessita ara un exèrcit, no de militars sinó d’advocats, per sortir-se’n. Perquè les batalles més crues seran als despatxos. I ells seran els futurs herois (o màrtirs).

H

DAVID MIRÓ SUBDIRECTOR

Resolució El TC critica que l’Estat faci seus els arguments de la patronal de la banca Perjudici La suspensió de l’euro per recepta ja ha tingut un impacte de 129,6 milions

Per contra, el TC manté una suspensió de l’euro per recepta que en els últims cinc mesos ja ha tingut un impacte econòmic estimat de 129,6 milions d’euros menys per a la Generalitat. En aquest càlcul s’inclouen els 38 milions que s’han deixat d’ingressar i els 91,6 milions que s’han deixat d’estalviar en despesa farmacèutica. Durant el temps que va estar en vigor, el segon semestre de l’any passat, aquesta taxa va recaptar un total de 45,7 milions d’euros i va comportar, segons estimacions del Govern, un estalvi de 110 milions en despesa farmacèutica. Respecte al segon semestre del 2011, el nombre de receptes va caure un 21%. Després que l’euro per recepta

fos suspès al mes de gener, però, la Generalitat ja no comptava amb els recursos de la taxa per al 2013. La resolució del TC argumenta que “la dificultat de reparació justifica el manteniment de la suspensió”, en referència a la hipòtesi que finalment la mesura fos declarada inconstitucional i s’hagués de retornar. L’administració autonòmica, afegeix, “es veuria obligada a arbitrar un procediment de devolució individualitzat amb uns costos de gestió que, fins i tot, podrien arribar a superar la quantitat recaptada per l’aplicació de la taxa”. El Constitucional fa servir els mateixos arguments per mantenir la suspensió de les taxes judicials catalanes.e

Tribunal Constitucional

Nombrosos conflictes a l’espera de sentència ● Declaració de sobirania Fa dues setmanes el TC va suspendre la declaració de sobirania votada pel Parlament al gener, tot i que, en ser una resolució, no se sap ben bé quines conseqüències pot tenir. ● Llei d’horaris comercials El govern espanyol va portar la llei d’horaris comercials al TC per haver vulnerat la norma estatal, i l’alt tribunal la va suspendre al març. ● Les retallades de Wert La Generalitat va dur al gener al TC el decret de Wert aprovat set mesos abans, que preveu no cobrir les baixes mèdiques dels professors fins al desè dia lectiu.

● Reforma de la dependència

El Govern Mas també va recórrer al juliol les reformes en la llei de dependència pel fet d’envair competències. ● Decret de salut La Generalitat va dur al TC al juny el decret de salut en considerar que vulnera competències pròpies. ● Dret a seleccions nacionals El TC va validar al juny la llei de seleccions catalanes, recorreguda el 1999, però impedia enfrontar-se a les seleccions catalana i espanyola. ● Cinema, etiquetatge i LEC Resten pendents de sentència del TC nombroses lleis com les del cinema, de codi de consum i la LEC.


18

societat

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

CAS ALPHA PAM

De cap manera els metges i altres sanitaris no acceptaran responsabilitats per la crisi de l’assistència sanitària. És més, són combatius amb la norma restrictiva i l’esquiven com poden per tractar la gent. ANTÒNIA ARTIGUES PALMA. La Conselleria de Salut no

podria haver errat més la seva estratègia en intentar fer recaure sobre els professionals sanitaris les responsabilitats de les limitacions assistencials que ha imposat per a les persones sense targeta sanitària. Ningú no ha callat, i infermers i metges han fet via a advertir el Govern que no permetran que se’ls utilitzi per ocultar les seves responsabilitats polítiques, després de l’obertura dels expedients a la coordinadora d’admissió, l’infermer i la metgessa d’urgències de l’Hospital d’Inca que veieren Alpha Pam. Si algú s’ha mostrat des del primer moment en contra de les polítiques que restringeixen l’atenció sanitària, aquests són els metges i els professionals d’infermeria. I ara l’Executiu els vol traslladar les culpes del desasatre social que aquestes decisions han provocat. La tensió, ja instal·lada en el sector sanitari aquesta legislatura per les retallades salarials als professionals i als serveis, no farà més que pujar si el Govern continua amb els ulls tancats i es nega a abordar una situació real que els metges viuen cada dia a les consultes: persones que no tenen targeta i que necessiten atenció sanitària. Es veu que les malalties no respecten les regles administratives. Tant l’Executiu estatal, quan va aprovar el Reial Decret Llei 16/2012 (el que limita l’accés a l’assistència sanitària a les persones sense targeta), com el Govern Balear, quan ha duit la seva aplicació a l’extrem, s’han posat en confrontanció directa amb els metges i els altres professionals sanitaris. Pareix que els governants no han pres en consideració l’essència dels sanitaris, “el seu ADN professional” i les seves regles de funcionament, el Codi deontològic i els principis que regeixen el seu exercici. Les normes en les quals els polítcs emparen les retallades en l’atenció als pacients no passarien de cap manera l’examen del Codi deontològic dels metges.

Els metges aixequen el seu codi ètic contra les retallades als pacients El president del Comitè d’Ètica destaca que els facultatius han d’atendre tothom sense discriminació

Prestacions bàsiques per tots

ATENCIÓ INSUFICIENT

Els metges tenen clar que l’atenció a urgències no és suficient per garantir la salut d’aquells que tenen malalties cròniques. ARXIU

Conflicte deontològic

El president de la Comissió d’Ètica i Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, el doctor Juan Antonio Pérez Artigues, assegura que, sens dubte, “aquesta normativa crea en els professionals un conflicte deontològic” . “El metge ha d’atendre amb la mateixa diligència i sol·licitud tots els pacients, sense discriminació”. Això és el que diu el nostre codi deontològic, explica Pérez Artigues. A més a més, “en l’article 6.2 s’apunta que el metge no abandonarà mai els pacients que necessitin la seva atenció”, afegeix el doctor. Què passa, idò, amb aquell pacient al qual el metge de família fa anys que atén perquè té una diabetis, lumbàliga o qualsevol altra malaltia i és

una persona que ara ja no té targeta sanitària? Idò, segons indica el president de la Comissió d’Ètica i Deontologia, “no atendre aquests pacients, en funció del nostre codi ètic, podria ser interpretat com un abandonament del malalt”. I els metges, en el seu dia a dia, han tingut clar que s’ha de prioritzar l’atenció al pacient. Molts, la majoria podríem dir, estan practicant una “desobediència civil” a la norma. Continuen atenent pacients, fora d’horari, així com poden. La situació que vivim, destaca el doctor Pérez Artigues, “crea un conflicte per als professionals sanitaris i, en particular –com és el seu cas–, entre els metges d’Atenció Primària”, ja que és on tenen l’accés vetat les persones sense targeta. “És cert que els metges tenim dues lleialtats: a qui ens paga i al pacient. Hem de vetlar per la qualitat i l’eficiència en la pràctica de la medicina... (fet que es podria lligar a la necesitat d’economitzar), però el nostre codi també diu que la primera lleialtat a la qual ens devem és al pacient”, ressalta el professional. És més, Pérez Artigues vol recordar que es guien pels principis bioètics de la no-maleficència, la beneficència, l’autonomia (respecte de les decisions del pacient) i la justícia, “que té a veure amb l’equitat, que tots tinguem els mateixos drets”, continua. Segons el president de la Comissió d’Ètica, la normativa (que limita l’atenció a urgències, per a menors, embarassades i malalties de salut pública i mentals greus) no s’atén a la realitat i s’hauria d’haver plantejat en uns altres termes.

“El metge no pot abandonar cap pacient”

Mímins Atenció Primària i prevenció han de ser accessibles per a tothom

Els primers articles del Codi deontològic dels metges ja deixen ben clar quina idea tenen de com s’han d’atendre els ciutadans. Alguns exemples són suficientment il·lustratius del conflicte que la normativa de retallades assistencials suposa per als metges. ● “La professió mèdica està al servei de l’ésser humà i de la societat. Respectar la vida humana, la dignitat i la cura de la salut de l’individu i de la comunitat són els seus deures principals”. ● “La principal lleialtat del metge és la que es deu al seu pacient i la salut d’aquest s’ha d’avantposar a qualsevol atra conveniència...”.

● “El metge ha d’atendre amb la

mateixa diligència i sol·licitud tots els pacients, sense discriminació”. ● “El metge no abandonarà cap pacient que necessiti la seva atenció...”. ● “Sent el sistema sanitari l’instrument principal de la societat per a l’atenció i promoció de la salut, els metges han de vetlar perquè s’hi donin els requisits de qualitat, suficiència assistencial i manteniment dels principis ètics. Estan obligats a denunciar les deficiències, ja que poden afectar l’atenció correcta als pacients”.

“El reial decret podria haver vetlat perquè les prestacions bàsiques fossin per a totes les persones, i altres prestacions, menys bàsiques, únicament per a aquelles persones amb targeta sanitària”, explica. Ara bé, igualment el doctor té clar que si es parla de prestacions bàsiques, aquestes no es poden centrar únicament en l’atenció a urgències. “S’hi hauria d’incloure la prevenció, i no només la relacionada amb malalties de risc, sinó que l’atenció primària també és imprescindible. Si no ho feim, malalties cròniques aniran progressant... i el pacient acabarà ingressat, amb el major cost que això suposa”, indica. Així mateix, segons el seu parer, “la prestació bàsica també hauria d’incorporar malalties de greu pronòstic o de risc d’incapacitat o risc vital”. Poc tenen a veure les regles i principis aferrats a la pràctica mèdica amb les mesures decidides darrerament pels polítics. Queda clar que de cap manera els professionals no s’empassaran les excuses dels governants. Ells sí que veuen com molts dels seus pacients del centre de salut no tenen targeta i continuen tenint diabetis. També veuen que hi ha problemes a molts de centres, que hi ha cartes de cobrament a més hospitals que al d’Inca, que el problema de l’atenció sanitària és generalitzat i que el tallafocs que intenta posar el Govern a Inca el tomba la mateixa realitat.e


societat

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

19

ELS EFECTES DE LA CRISI

Prop de 500 ciutadans de les Illes no tenen casa on dormir

Salut tria el sisè gerent d’Inca mentre creix la protesta dels sanitaris

ARA BALEARS

Prop de 500 ciutadans de les Illes Balears no tenen una casa pròpia ni cap lloc privat on dormir. Així ho apunta l’enquesta de persones sense llar, corresponent a l’any 2012, publicada ahir per l’Institut Nacional d’Estadística. Concretament, l’INE indica que a final d’any 2012, fins a 486 habitants de l’Arxipèlag es trobaven fora cap casa particular. Per tant, havien de ser atesos a centres assistencials, com albergs i menjadors socials. A més a més, l’estudi constata que les persones sense sostre són homes cada pic en més proporció. Així, fins a 403 són mascles, en contraposició a les 83 dones que es constaten. Aquesta quantitat de gent suposa una ràtio de 61,7 sense sostre per cada 100.000 habitants a les Illes Balears. Aquesta ràtio és menor a la de la mitjana estatal, que se situa en 71,3 persones sense habitatge. De fet, les majors taxes de persones sense sostre es troben a les ciutats autònomes espanyoles de Melilla (638,4) i Ceuta (549,9), seguides de les comunitats d’Euskadi (141,3) i Galícia (133,0). Per contra, Castella-la Manxa (24,4), el País Valencià (32,8), Múrcia (35,4) i Ca-

PALMA.

A. A. PALMA. Enmig de les protestes dels

col·legis i sindicats professionals de l’àmbit sanitari per l’obertura d’expedients als seus companys de l’Hospital d’Inca, el Servei de Salut nomenà ahir Rafael Marcote nou gerent de l’Hospital Comarcal, després de la destitució de Fernando Navarro pel cas Alpha Pam. Rafael Marcote era fins ara el director de gestió de l’hospital universitari de Son Espases. Serà el sisè gerent del centre en aquesta legislatura. El sindicat d’infermeria Satse va advertir ahir “que no permetrà que s’utilitzin els professionals per ocultar responsabilitats polítiques en casos com el de la mort d’Apha Pam” i va reclamar que es respecti la presumpció d’innocència dels professionals. El sindicat va més enllà i aprofita per manifestar-se públicament a favor “d’un sistema sanitari públic, universal i gratuït”. Avisa també del risc que suposa per a la salut pública col·lectiva la limitació de l’accés a la sanitat. De la seva banda, el Col·legi d’Infermeria de Balears (Coiba) ha reclamat la retirada de l’expedient a l’infermer de l’Hospital d’Inca i

Peticions Els infermers reclamen una sanitat pública universal i gratuïta

Rafael Marcote, nou gerent de l’Hospital d’Inca. CAIB

també del decret que suprimeix el dret a la targeta sanitària als immigrants sense permís de residència. “Una norma injusta que compromet la salut i la vida de les persones i la seguretat dels professionals”, segons el Coiba. El sindicat dels metges (Simebal) defensa l’actuació de les metgesses d’Inca, “víctimes col·laterals d’aquest fet”. El sindicat ha oferit el seu suport a les professionals i ha destacat l’especial dificultat de la feina dels metges a urgències. En el mateix sentit, el Col·legi Oficial de Metges subratlla el gran esforç dels doctors d’urgències a tots els hospitals de l’Arxipèlag per la pressió assistencial.e

Binissalem

24,, 25 i 26 DE MAIG 201 2 13 DIVENDRES 24 A PARTIR DE 19 H. DISSABTE 25 DE 17 A 22 H. DIUMENGE 26 DE 10 A 20 H.

a les 14 Diumenge

h

s u e d Faimb Conill

t ajuntamen l’ a ts e u q ti Venda de sabte 25 de maig fins dis

nàries (48,2) són les autonomies on es registren les taxes més baixes. En total, devers 23.000 individus es troben sense casa a l’estat espanyol. I entre ells, cada pic hi ha una major proporció d’espanyols, de dones i de persones majors, segons les dades de l’INE, dels quals es dedueix que almanco tres de cada deu quedà al carrer en el darrer any. Concretament, l’INE comptabilitzà, el darrer dia de l’any 2012, fins a 22.938 sense sostre. Aquesta dada supera amb un miler la ràtio de l’any 2005, quan se’n comptaven 21.900. L’increment ha inclinat la balança cap als espanyols, que ja representen el 54,2% de les persones ateses als albergs i als menjadors socials, enfront del 51,8% de 7 anys abans. Tres anys al carrer

Per una altra banda, l’enquesta també revela que el 32% havia quedat al carrer en el darrer any, mentre que el 23,6% feia entre un i tres anys que no tenia lloc propi on dormir. La resta (el 44,5%) es trobava en aquesta situació des de feia almanco tres anys. Aquestes dades van en la mateixa línia que les obtingudes a l’estudi de l’any 2005.e


20

societat

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

REFORMA POLÈMICA

Gallardón obre la porta a poder avortar per malformacions greus El Parlament català rebutja l’enduriment de la llei que vol impulsar el PP El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, assegura que la nova llei de l’avortament resoldrà les “situacions difícils” de malformacions del fetus. La cambra catalana aprova una moció en contra de la reforma. L. DÍAZ-ROIG BARCELONA. Encara no ha presentat formalment cap proposta de reforma, però en les últimes setmanes el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, no ha deixat de llançar missatges sobre la nova llei de l’avortament que està preparant el PP. Una llei –això sí que ha transcendit– que ja no serà de “terminis”, com l’actual –del 2010–, sinó de “supòsits”, és a dir, que l’avortament serà delicte excepte en casos molt concrets. Serà, doncs, semblant a la del 1985, quan l’avortament només estava despenalitzat en tres casos: violació –en les 12 primeres setmanes–, malformació del fetus –fins a la setmana 22– i risc greu per a la salut física o psíquica de la mare. El ministre ja va deixar clar fa uns dies que la interrupció voluntària de l’embaràs “mai” podrà ser per motiu de discapacitat, però ahir va matisar les seves paraules. En una entrevista a Onda Cero, Gallardón va assegurar que la nova llei “resoldrà

les situacions difícils per a la dona” en casos de malformació del fetus, però sempre complint la Convenció de les Nacions Unides sobre protecció dels drets de persones amb discapacitat. Segons ell, la Constitució prohibeix expressament que es desprotegeixi la vida del fetus. “No val defensar els drets dels discapacitats sense defensar per a ells els mateixos drets que tenen totes les persones des del moment mateix de la concepció”, va advertir al PSOE. Va reconèixer, en ser preguntat per les ajudes que rebran les famílies que tinguin un nen discapacitat, que el govern espanyol “ha de fer un esforç per la dependència” i va assegurar que no està disposat a disminuir, “ni en època de crisi”, les partides pressupostàries que s’hi destinen. La llei actual permet l’avortament lliure fins a les 14 setmanes, un aspecte que Gallardón ja ha descartat en nombroses ocasions. “La llibertat absoluta en les primeres 14 setmanes és contrària a la doctrina del constitucional, que deixa clar que sempre ha d’existir un conflicte i que, quan hi hagi aquest conflicte, el legislador haurà d’establir com es resol”, va afirmar ahir. El ministre també es va mostrar a favor d’incloure entre els supòsits el dany psicològic de la mare –que ja existia a

L’enduriment de la llei de l’avortament que proposa el PP ha generat una forta oposició tant de partits polítics com d’associacions de dones. EFE

l’anterior llei i es preveu en l’actual–, però “acreditat per professionals”, cosa que, segons el PP, fins ara no passava. Moció contra la reforma

Llibertat El dany psicològic de la mare haurà d’estar “acreditat per professionals”

El Parlament català va aprovar ahir una moció presentada per la diputada del PSC i exconsellera de Salut Marina Geli per rebutjar l’enduriment de les condicions per l’avortament que proposa el PP. La moció –amb 88 vots a favor, 18 en contra i 23 abstencions– recorda que la llei actual “genera condicions per a la interrupció voluntària de l’embaràs amb garanties jurídiques i seguretat per a la salut de la mare”, i insta el Govern Mas a blindar les polítiques públiques relacionades amb la salut sexual, afectiva i reproductiva.e

Els famosos clamen pel dret a decidir de la dona La plataforma Decidir Ens Fa Lliures ha presentat una nova campanya contra la reforma del PP de la llei de l’avortament, en què cares conegudes del món cultural i polític mostren el seu rebuig. Sota el títol Qui són les dones que avorten?, veus com la del Gran Wyoming, Júlia Otero i Ana Belén descriuen diferents perfils de dones que poden voler sotmetre’s a un avortament per demostrar que no hi ha un perfil únic. Demanen un avortament “legal, lliure, segur i gratuït” i que les dones no siguin condemnades “a la clandestinitat”.

EFECTES DE LA CRISI

EDUCACIÓ

El 60,9% dels menors de 24 anys de les Illes estan a l’atur

CCOO anima els professors a impugnar el TIL

A. ZURIMENDI

Malgrat que la taxa d’atur és més elevada que mai en totes les edats i grups socials, els joves se n’enduen la pitjor part. Segons les dades de la darrera onada de l’Enquesta de Població Activa (EPA), amb data d’abril, el 60,97% dels menors de 24 anys de les Illes cerquen feina de manera infructuosa. A més, és molt més fàcil trobar al·lotes a la coa del SOIB que no al·lots. I és que entre les dones, la taxa d’atur s’eleva al 66% del total, mentre que entre els homes queda en el 56,8%. La feminització de la desocupació, en tot cas, en una tendència històrica a l’economia de l’estat espanyol. A mesura que augmenta l’edat de les persones que cerquen feina, milloren les seves possibilitats i disminueix la taxa d’atur en el col·lectiu. De fet, entre el jovent illenc de 25 a 34 anys, l’atur es fixa en el 32,6%. En el cas concret de Palma, la taxa de desocupació és similar. Actu-

PALMA.

alment, hi ha 822 joves d’entre 16 i 19 anys inscrits al SOIB, xifra que s’eleva als 2.899 entre els joves d’entre 20 i 24 anys. Si comptam els joves fins a 34 anys, el nombre s’eleva fins als 12.000. Aquestes xifres elevades han duit la coalició Més per Palma a preparar un pla de xoc contra l’atur juvenil. En el paquet de mesures presentat pels econacionalistes, hi destaca l’aplicació d’incentius fiscals a aquelles empreses que contractin joves que provinguin de cursos de formació de Palma Activa. Així mateix, Més defensa que els concursos de contractació de Cort incloguin que s’ha d’agafar un percentatge de joves en les empreses que es presentin a la licitació, o bé que sigui un dels criteris principals de valoració en els plecs. El regidor Antoni Noguera, igualment, proposa obrir una borsa de 500 places destinada a joves que vulguin fer pràctiques becades a l’Ajuntament (o empreses públi-

A. Z.

Comissions Obreres animà ahir els mestres i professors de les Illes a impugnar el decret de trilingüisme (TIL). El seu portaveu d’Educació, Antoni Baos, anuncià que han posat a l’abast dels docents un full de discrepància perquè el facin arribar a la Conselleria d’Educació. A més a més, denuncià que l’anunci del TIL ha generat “el caos” a causa del “cúmul de despropòsits, contradiccions i imposicions” dels quals ha estat envoltat el seu naixement. Segons Baos, aquesta serà la base legal per a la impugnació. El sindicalista, així mateix, advertí que “tot i no promoure ni poder donar cobertura legal a accions com la insubmissió o l’objecció dels docents, entenem perfectament que molts s’ho estiguin plantejant com a fórmula de rebuig a la imposició que patim”.e

PALMA.

Fins a 12.000 joves menors de 34 anys de Palma estan inscrits al Servei d’Ocupació. ENRIQUE CALVO

ques vinculades). “Així, es possibilita una bona pràctica per a la transició entre l’escola i el treball”, explica Noguera. També suggereixen obrir una borsa mínima de 1.000 beques amb col·laboració publica i privada, “amb les quals es poden donar subvencions directes a empreses innovadores de sectors prioritaris per la ciutat, com ara la rehabilitació, les noves tecnologies, la indústria cultural i l’economia verda”, conclou el regidor Noguera.e


societat

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

21

NOU RECTOR A LA UIB

Llorenç Huguet: “L’experiència és un valor” El rector electe treu ferro a la seva ajustada victòria per 22 vots directes sobre Riera Llorenç Huguet reivindicà ahir el triomf de la seva candidatura i negà que la UIB torni al passat per haver triat un candidat que ja havia estat rector: “L’experiència té un valor, és fantàstica” ANDER ZURIMENDI PALMA. “La meva edat biològica no marcarà la diferència”. Amb aquestes paraules contestà ahir el rector electe, Llorenç Huguet, a les veus que apunten que la seva (re)elecció representa un retorn al passat. Huguet ja fou rector de la UIB durant dos mandats seguits (19952003). El veterà catedràtic de Ciències de la Computació argumentà que “l’experiència és un valor, és fantàstica”. I afegí, solemne: “A més a més, jo tenc ganes de lluitar”. El nou rector recordà que el canvi generacional de la seva candidatura està ben representat en altres membres del seu equip de vuit vicerectors. El rector electe (no serà investit fins al juny) considera que la seva victòria ajustada –va superar amb 22 sufragis universals directes el seu rival, Antoni Riera– no suposa cap fractura en la comunitat univesitària. “En absolut no hi ha fractu-

ra”, comentà. Llorenç Huguet, conciliador, assegurà que coneix “la lleialtat” dels treballadors, malgrat que apostassin pel candidat perdedor. Reconegué que és “la mateixa persona” que era quan fou rector entre 1995 i 2003, insinuant que ningú no esperi grans canvis respecte de la seva manera de fer. Ja en clau econòmica, Huguet defensà que ara toca bastir ponts amb el Consolat de Mar, amb què haurà de negociar de manera imminent el nou sistema de finançament de la UIB. A més, ha de pactar un calendari de pagament del deute que el Govern manté amb la UIB i que s’eleva a més de 23 milions d’euros.

SEPC: “El vot dels estudiants no canvia res. Ha estat un teatre”

Català: “Una convicció”

Però també hi haurà espai per a la confrontació amb José Ramón Bauzá, atesa la defensa que Huguet féu ahir de la llengua catalana. “No només defens el català perquè sigui un mandat estatutari, sinó perquè és la meva convicció personal”. Per part seva, el candidat vençut, Antoni Riera, va reconèixer ahir la derrota i es va limitar a citar un cèlebre aforisme d’Eduardo Galeano: “Per a què serveix la utopia? Per caminar”.e

Llorenç Huguet defensà ahir que la seva “edat biològica” no té importància. ENRIQUE CALVO

Els estudiants de SEPC reberen ahir amb obert rebuig el retorn d’Huguet a Son Lledó, però també qüestionaren el sistema electoral. “No ens estranya que l’abstenció sigui majoritària en uns comicis que han estat un autèntic teatre, en què el vot dels estudiants no canvia res”, apuntà un portaveu estudiantil. A més, des de SEPC critiquen que “la tria entre el binomi PP-PSOE present a les institucions polítiques s’ha traslladat, una vegada més, a la universitat”. Tot i així, el nou rector destacà ahir l’increment de la participació dels estudiants, malgrat que hagi quedat en un magre 16%. Huguet assegurà que els votants havien augmentat del 10 al 16% en relació a les darrers eleccions de 2011. Cal observar, però, que fa dos anys només s’hi presentà Montserrat Casas i aquesta falta de rivalitat entre candidats minvà l’impacte de la campanya electoral entre els estudiants.


Mirades Remei contra la sequera Fotografia: Navesh Chitrakar / Reuters

Per evitar sequeres en plena temporada de la collita de l’arròs, al districte de Lalitpur (Nepal) celebren la processó de Rato Machhindranath, venerat per budistes i hindús com el déu de la pluja. Milers de fidels participen en una de les festes tradicionals més antigues d’aquest país asiàtic.

ara.cat 24-05-2013 El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades


24 PUBLICITAT

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears


societat

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

DEMOLICIÓ DELS XALETS IL·LEGALS

25

enbreu

DAVID VENTURA

■ Assegurat el finançament de la dependència a Eivissa El Govern Balear i el Consell Insular d’Eivissa han signat un conveni de 4.146.000 euros per gestionar les residències i els centres de dia que atenen la dependència: Can Blai, l’hospital de Cas Serres i la residència Reina Sofia. Ha quedat fora de l’acord el geriàtric de Can Raspalls, tot i que gràcies a aquest ingrés econòmic els treballadors tenen garantit el cobrament puntual de les nòmines. Els empleats de les residències percebran les de l’abril a partir de dia 16 de maig.

El president de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB, Gabriel Fiol, acompanyat del secretari de la Sala i dels missers de les parts, inspeccionant els terrenys on s’aixecaven els quatre xalets il·legals. JOAN LLADÓ

El jutge visita Llucalcari per veure si hi queden restes dels xalets El GOB denuncia que només s’hi ha fet una operació de maquillatge Els terrenys on hi havia els quatre xalets continuen sense assemblarse del tot a la muntanya que un dia varen ser. Ja no hi queda cap rastre visible dels xalets, però encara hi ha marges i parets de retenció. MERCÈ PINYA

Una comitiva judicial encapçalada pel president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, el magistrat Gabriel Fiol, es desplaçà ahir fins a Llucalcari, a Deià, per inspeccionar el procés de restitució dels terrenys on durant més de 25 anys s’aixecaren quatre xalets il·legals. El reconeixement es va fer acompanyat del secretari judicial de la Sala Administrativa del TSJIB i dels lletrats de totes les parts: els propietaris, l’Ajuntament de Deià i el GOB. La visita arriba després de la darrera inspecció, el mes de desembre de l’any passat, per constatar el compliment de la sentència emesa pel TSJIB. Aleshores, els ecologistes del GOB presentaren un escrit davant el jutge del cas al·legant que encara quedaven moltes restes visibles de les construccions, com ara el trespol de les terrasses d’algunes de les cases o restes evidents de fonaments de les construccions i d’enderrocs. En compliment de la sentència, l’Ajuntament de Deià havia d’esbucar els quatre xalets i retornar els terrenys a l’estat original. La portaveu del GOB, Margalida

PALMA.

Ramis, no està satisfeta amb la situació dels solars. Després de la visita i d’examinar personalment la zona, considera que s’hi ha fet una “operació de maquillatge”. “Al camí d’accés a les cases se li ha llevat el paviment, però això no significa que s’hagi restituït la muntanya”, assegura. Afegeix que “s’ha fet una operació low cost per part del Consistori deianenc. Marges i parets de contenció

Ja no queden enderrocs visibles a Llucalcari, però les obres de demolició que s’hi han fet fins ara per part Les claus

Un procés judicial que fa quasi 30 anys que dura Zona no urbanitzable El 1985 el propietari dels terrenys parcel·lava la finca i el 1986 l’Ajuntament concedia la primera llicència. Els quatre xalets s’autoritzaren en una zona no urbanitzable declarada Bé d’Interès Cultural.

Batalla judicial El 1986 el GOB comença la lluita judicial i el 1992 arriba la primera sentència del TSJIB, que declara nul·les les llicències. El 1999 el Suprem en confirma la nul·litat. L’any 2010 se n’inicia la demolició.

de l’Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Deià no han restituït els terrenys a la seva condició original. Pel misser que representa el GOB, Eduard Moreno, els treballs “s’han limitat a llevar les cases”, mentre recorda que la sentència diu que s’ha de recuperar l’estat primigeni dels solars i no només esbucar els xalets. El fort pendent dels terrenys, que limiten amb la mar, obligà a reforçar les construccions amb parets de contenció que continuen a hores d’ara dretes. A banda d’això, també s’hi mantenen alguns marges que envoltaven els jardins dels xalets. “L’Ajuntament de Deià segurament considerarà que esbucar això val doblers, però si la sentència apunta que tots aquests elements no hi han de ser, idò els haurà de cercar”, remarca Moreno. Ara, el magistrat Gabriel Fiol aixecarà acta de la visita i donarà un termini perquè les parts puguin presentar-hi escrits. El GOB ja anuncia que hi al·legarà, per segona vegada des que les edificacions varen desaparèixer, que “la muntanya de Llucalcari no tenia marges i parets de contenció abans que s’hi fessin els xalets”. Després, s’haurà d’esperar que el jutge s’hi pronunciï i si obliga el Consistori a continuar fent desaparèixer les evidències d’unes construccions que han esdevingut, juntament amb ses Covetes, el símbol de la lluita ecologista a Mallorca.e

■ L’oposició d’Inca fa front comú contra la privatització de l’aigua Els grups municipals del PSIB-PSOE, Més i els Independents d’Inca han iniciat una campanya contra la privatització del servei d’aigua potable, impulsat per l’equip de govern de Rafel Torres (PP). L’oposició ha editat un fullet en què explica els motius contra la iniciativa municipal.

■ Cort treu a concurs la remodelació del club de tennis de Palma L’Ajuntament de Palma aprovà ahir els plecs de remodelació i explotació de les instal·lacions esportives del Mallorca Tennis Club. Cort pretén així “recuperar i modernitzar un dels pulmons esportius de la ciutat”. El concurs inclou la possibilitat de construir-hi un pàrquing de cotxes, amb capacitat per a 150 vehicles.

ENRIQUE CALVO

■ Les Illes perden més banderes blaves que cap altra comunitat Les Balears han perdut sis banderes blaves respecte de l’any passat. Les platges i els ports esportius illencs n’han aconseguides 62 de les que s’han repartit per tot l’Estat però, mentre que el còmput global és d’11 més que el 2012, Balears és la que més n’ha perdudes. Segons l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, les platges tenen enguany 46 banderes blaves, una menys que l’any passat. En canvi, només s’han premiat setze ports, cinc menys que l’any anterior.


26

debat

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

DIARI ARA BALEARS DIRECTORA

La nostra casa d’aquí set anys

CATALINA SERRA

SUBDIRECTOR JAUME PERELLÓ CAP DE REDACCIÓ QUIM TORRES EDICIÓ PAPER I DIGITAL NILA CRESPÍ REDACCIÓ ENRIC BORRÀS, MERCÈ PINYA, MIQUEL RAMIS, ANDER ZURIMENDI LLENGUA XESCA PONS, MARGALIDA ROSSELLÓ FOTOGRAFIA ENRIQUE CALVO MAQUETADOR GUILLERMO SAN EUGENIO EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARABALEARS, SL ADMINISTRADORS BIEL HUGUET, ANTONI PONS GERENT ROSER SALMORAL SUBSCRIPCIONS JAUME RIBAS PUBLICITAT MIREIA BUXÓ C/ SIMÓ BALLESTER, 9, BAIXOS. PALMA 07011 TELÈFON: 871 964 895 ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902559479 CORREU ELECTRÒNIC: SUBSCRIPCIONS@ARABALEARS.CAT PUBLICITAT@ARABALEARS.CAT INFOR@ARABALEARS.CAT

TEXT LEGAL Edicions de premsa periòdica ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD DL: PM-475-2013

DIARI ARA EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL DIRECTOR CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ, JORDI CORTADA DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA EDICIÓ PAPER ROSA RODON EDICIÓ DIGITAL SÍLVIA BARROSO POLÍTICA FERRAN CASAS INTERNACIONAL MARC VIDAL, CARME COLOMINA ECONOMIA IGNASI PUJOL SOCIETAT JOAN SERRA CULTURA LAURA SERRA COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ ESPORTS TONI PADILLA EMPRENEM ÀLEX FONT FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION, XAVIER BERTRAL PRESIDENT FERRAN RODÉS CONSELLERA DELEGADA I EDITORA MÒNICA TERRIBAS DIRECTORA GENERAL MARTA MARRÓN DIRECTORS DE NEGOCI ORIOL CANALS MARC ERRA DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ SERGI RUIZ DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODÓN

EL DIARI D’AHIR ARA en Glosa: La glosa d’ahir, publicada en la secció Passi-ho bé, va quedar escapçada. Els dos versos que hi faltaven deien així: “Això ha de ser l’inici / que trasmudi les qüestions”.

arabalears

lfuturd’Europaestàd’actualitat. La crisi ha posat en qüestió de forma barroera el procés, lent però satisfactori, cap a la integració. Creix un fort corrent d’euroescepticisme en molts països. No és, doncs, estrany que abundin els estudis i els debats al respecte. La fundacióalemanyaFriederichErberthafet públicundocumenttitulatEscenaris de futur per a l’eurozona. Organitzat perEuropG,vaigserconvidataparticipar, juntament amb l’Antoni Castells i el Josep Oliver, a una de les setze reunions preparatòries que es van fer l’any passat en diferents ciutats europees. Es plantegen quatre escenaris del que podria ser l’eurozona (EZ)l’any2020.Sóninteressantsiestan ben explicats: 1. Una casa sense teulada. I per tant exposada a totes les tempestes externes. Serà així si seguim amb l’anar tirant actual, amb les mateixes polítiques i les mateixes conseqüències. L’EZ, i tota la UE, no acabaran de sortir de la crisi. Les úniques polítiquespelcreixementseguiransent el mercat únic i les reformes estructurals. Sense creixement es farà difícil la consolidació fiscal i seguiran sent necessaris els rescats, fet que erosionarà progressivament els sistemes de benestar social. Seguiran les diferències de creixement i atur entreestats,cosaqueprovocaràemigracions, especialment de cervells. Hi haurà un president elegit pel Parlament Europeu, però sense prou pressupost.Aixòprovocaràmalestar social,augmentdel’antieuropeisme, aparició de partits populistes i convertirà Europa en un actor residual en el context internacional. 2. Una casa ensorrada definitivament. La prolongació de la situació portarà a la desintegració. Continuarà existint una “zona monetària unida” al voltant d’Alemanya, i apareixerà una zona al voltant del Regne Unit. Molts dels països del sud

E

JOAN MAJÓ ENGINYER I EXMINISTRE

L’escenari més probable per a l’any 2020 a Europa preveu que alguns estats perifèrics vagin cap al desastre econòmic tornaran a les seves monedes anteriors i adoptaran mesures proteccionistes; seguiran en recessió i amb taxes molt elevades d’atur. Veurem hostilitats entre països o regions d’Europa, basades en estereotips antics. La desintegració conduirà a una recessió global. 3. Una casa, i una caseta per als masovers. A fi de salvar l’euro, un grup importantdelsestatsdel’EZcompletaran la unió econòmica i monetària, i avançaran cap a la unió política. Els estatsforadel’EZenquedaranexclosos,itambéalgunsdelsactualsmembres, la manca de creixement dels quals dificultarà la consolidació fiscal. El grup central funcionarà amb gran coordinació econòmica, i recuperaràunafortacompetitivitatenels mercats globals. Creixeran les diferències i els desequilibris comercials entre centre i perifèria. Alguns dels estats perifèrics faran esforços per mantenir-se propers als estàndards delcentre,mentrequed’altresaniran cap a un desastre econòmic. Es mantindràl’esperançaqueelgrupcentral pugui fer de locomotora i els ajudi a sortir de la crisi.

4. Una sola casa sòlida amb la teulada reparada. S’arribarà a la conclusió (França i Alemanya) que només un pas decidit endavant pot resoldre els problemes. Els actuals membres de l’EZ (més Polònia) avançaran cap a la unió política, amb més cooperació econòmica i unes institucions més properes als ciutadans. Es revisarà el Pacte d’Estabilitat. S’emetran bons europeus. Es dotarà de més fons el Mecanisme d’Estabilitat. Es crearan instruments per finançar programes d’inversió amb el pressupost comunitari. Es discutiran salaris i productivitat, en l’àmbit europeu. La cohesió interna augmentarà i la competitivitat exterior es reforçarà. No cal dir que es tracta d’un estudi d’escenaris, i per tant sense valoracions. Però queda molt clara l’opinió: els escenaris 1 i 2 porten al desastre; el 4 es veu com el més desitjable, però també com el més difícil d’aconseguir, i el 3 es considera el més probable, encara que comporta riscos de caràcter democràtic. L’estudi també inclou una interessant reflexió sobre què faran les “regions riques dels països perifèrics”, (Catalunya entre elles), però això ho comentaré en un altre article. Jo tinc una casa, Catalunya, que és i serà sempre la meva, però que crec que se’ns està fent petita a molts. En tinc una altra, Espanya, en la qual he viscut amb naturalitat, però que m’està resultant cada cop més incòmoda i els veïns no la volen reformar. I en tinc una, Europa, que és a la qual aspiro, però que no acabo de veure com serà. Per això m’ha interessat tant participar i conèixer aquest tipus d’informes. El futur no està escrit; l’hem de fer. .cat

El món que ve, el país que volem www.ara.cat

DIÀLEG

Els grans debats de l’actualitat en mitjans d’aquí i del món

Quan els EUA deixin d’importar energia (THE NEW YORK TIMES)

Probablement ja heu sentit a parlar de la revolució energètica dels EUA: els avenços en la tecnologia de perforació han obert el camí cap a prou jaciments de gas i petroli perquè el país redueixi dràsticament la seva dependència del petroli estranger. [...] S’està creant molta ocupació i expansió econòmica. Però mirem més enllà de l’impacte als EUA [...], perquè aquesta revolució canviarà les regles del joc de la política internacional i de l’economia global. L’axiomadel’“escassetatderecursos” ha estat una de les forces dominants de la geopolítica i l’economia globals des del final de la Segona GuerraMundial.Ara[...]l’“abundàn-

cia de recursos” és la nova norma. La tecnologia convertirà els EUA en un exportadord’energiairevelaràreserves amagades en altres països. [...] El sectorenergèticglobalescomençarà acomportarcomunmercatmésnormal, amb oferta i demanda més equilibrades [...]. Països rics en energia, com Rússia, l’Aràbia Saudita i Veneçuela podrien viure dificultats serioses [...] i s’hauran d’adaptar ràpidament i amb intel·ligència o atenir-se a les conseqüències. [...] El març del 1971, Texas va arribar almàximdelasevacapacitatproductiva de petroli. En els cinc anys següents les importacions de cru dels EUA gairebé es van doblar [...]. Avancem al 2013: a mesura que els EUA entrin en una era d’autosuficiència energètica, Washington estarà menyspredisposataarriscarvidesia gastar milers de milions a assegurarseelfluxdepetroliidegasdesdellocs perillosos. Això és especialment rellevant per al Pròxim Orient, una re-

gióqueelsotomans,despréselseuropeus i últimament els nord-americans, per bé o per mal, han ajudat a mantenir en pau. [...] Mentre que Amèricaestornaràmenysvulnerable a la volatilitat d’aquella regió, a la Xina li passarà el contrari i s’hi implicaràmés.L’AgènciaInternacionalde l’Energia ha pronosticat que la Xina importarà prop del 80% del petroli cap al 2030, i bona part d’aquest petroli vindrà del nord de l’Àfrica i del Pròxim Orient. [...] Com totes les revolucions, la bonançaenergèticanord-americanagenera preguntes. Menys presència dels EUA i més de la Xina, ¿com canviarà el veïnat més volàtil del món? [...] ¿La revolució iraniana podrà sobreviure a la necessitat de construir una economia més moderna? Un món on els EUA s’involucrin menys en la resposta d’aquestes preguntes és, efectivament, un món nou. [22 de maig] IAN BREMMER, KENNETH A. HERSH


debat

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

27

Mallorquins, forasters i forasteristes otser no és gaire correcte registrar com a gentilici el mot foraster, però és útil al propòsit d’aquest escrit. Aquest gentilici sovint arrossegava connotacions despectives o de simple distanciament. Però també s’emprava amb l’estricta funció d’assenyalar l’origen ultramarí del personal que havia començat a envair aquella Mallorca de principis dels 60 i que ja no deixaria de fer-ho en endavant. El sentiment d’invasió té un caràcter especialment viu en societats aïllades per la geografia –un cert determinisme estén l’aïllament a la història en general–. Una illa de les dimensions de les nostres separa dràsticament el dedins del defora, i aquest sentiment del territori no sol ser ben entès pel foraster –crec que el lector agrairà un destriament somer dels distints graus d’externalitat amb què els mallorquins vèiem l’altre. Les relacions entre els habitants de l’illa no eren gaire complicades quant a la seva classificació: extern era el d’un altre poble de l’illa. D’altra banda, la població es concentrava a Palma –i, així, eren ciutadans– o vivia dispersa per la resta del territori –eren els forans, però aquest terme no va tenir gaire èxit. Respecte de la resta del món, o sia, Foramallorca, les persones que arribaven a la nostra illa podien ser: Maonesos; vol dir això que eren menorquins. Els eivissencs eren simplement eivissencs. Un català era un català; un valencià, un valencià.

P

La resta d’habitants –que influïren molt en la de la Península havien castellanització de la viestat peninsulars, però da quotidiana–. Quan en arribar en onades miasseus reiteradament gratòries per l’auge tuun foraster a la teva taurístic esdevingueren fola tendeixes a contagiarrasters. Del seu comporli hàbits i a fer-li estratètament, del seu aspecte i giques transfusions de d’alguns altres factors memòria. Els resultats GUILLEM FRONTERA depenia que aquesta desón diversos. signació fes tan sols refeL’adscripció de forasESCRIPTOR rència a l’origen o que ters als censos illencs comportés menyspreu a s’esdevingué per l’esclat la seva persona. Quan era un grup el turístic (primer Mallorca, Eivissa que provocava aquest menyspreu, després i, més moderadament, la ciCONSULTEU el mot per denominar-lo ja no ad- MÉS ARTICLES A vilitzada Menorca). Als primers tumetia segones lectures: era foraste- www.arabalears.cat ristes de la represa –darreries dels rum, una paraula que estigmatitza50 i principis dels 60– els coneixíem va inapel·lablement els que se n’hacom a francesos. Anglesos i escandivien fet mereixedors. naus superaren aquesta majoria, i Val a dir, però, que el temps teitots plegats esdevingueren turistes. xia matisos integradors de relleGuiri és un terme –desgraciat– que vància. Els aspectes negatius que no ha nascut a l’arxipèlag. parasitaven la classificació dels peTornem als forasters. Una socininsulars com a forasters s’anaren etat babèlica com la mallorquina, pal·liant com a conseqüència de feta de materials d’al·luvió, ja no esl’allau creixent de famílies mixtes tà en condicions de dejectar ningú

Una illa de les dimensions de Mallorca separa dràsticament el dedins del defora, un sentiment que no entén bé el foraster LAMARTARILE

per la seva procedència. Hi ha forasters emparentats amb tota casta de famílies, són governants o estan a l’atur, n’hi ha que tenen plena consciència de mallorquinitat. Alguns d’ells són els millors que tenim a Mallorca en la seva àrea de coneixement o de treball. Ara vivim un nou fenomen, el forasterisme. Per assolir aquesta categoria no és menester ser foraster –n’hi ha de mallorquins, d’espanyols, d’alemanys, de sud-americans, de tot arreu. El forasterisme és el rebuig sistemàtic dels trets identitaris en favor d’un espanyolisme pretesament cosmopolitzant. Pot adoptar formes paternalistes o agressives, pot respondre directament a una estratègia de gran abast o a la mimetització més risible d’un món de reality show. Des de la guerra oberta del Govern Balear a la cultura del país fins a la banalització d’aquesta cultura reduint-la al territori de lo local, ara mateix es registren variades maneres de fer-nos sentir forasters en un país que ja no seria el nostre. D’alguna manera, parlaríem d’una nova forma de desplaçament: el segle XX creà la figura del desplaçat sense haver-se mogut de casa seva: canviant-li radicalment l’entorn i destruint-li l’autoestima. És clar que, per convertir-nos en desplaçats, primer haurien d’haver vençut. S’hi esmercen tant com poden, s’ha de reconèixer que causen danys voluminosos; però la nostra gent, especialitzada antany a sobreviure confosa amb el territori, ha aprèsaviuredeformaquejanoencaixa en estereotips de la mirada aliena.

El forasterisme és nou: és el rebuig dels trets identitaris en favor d’un espanyolisme pretesament cosmopolitzant

Entrevista a un fracassat ✒

Tot el que s’havia de dir sobre José María Aznar ja ho van dir, i molt ben dit, el duet barceloní Astrud en una cançó que es titulava Hay un hombre en España i que deia així: “Hay un hombre en España que lo hace todo, / hay un hombre que lo hace todo en España. / Es el que pone las anchoas dentro de las aceitunas, / es amante de la infanta y de más de una. / Se inventa los debates que hacen en Antena 3, / es cajero de Ikea y es teniente coronel”.

De tota manera, es veu que la recent entrevista que l’expresident espanyol es va fer fer fa uns dies (a Antena 3, curiosament) ha esvalotat el sensible galliner de la política, i que aquesta setmana correspon, per tant, dir alguna cosa més sobre el marit d’Ana Botella. Doncs somhi. José María Aznar, segons els seus aduladors –que en té–, va ser l’impulsor de l’anomenat miracle

Rodrigo Rato, que va ser econòmic espanyol, un ministre d’Economia miracle tan sorprenent amb Aznar–. Un desinteque s’explica de la serès total en la inversió en güent manera: amb la R+D+I, que explica que bombolla immobiliària a ara hi hagi un vertader ple rendiment, amb els èxode de joves sobradafons europeus (essenciment preparats que han alment alemanys, d’aquí d’anar a buscar-se la vida que ara la cancellera SEBASTIÀ ALZAMORA a l’estranger, i un sisteMerkel tingui tant d’asma polític i institucional cendent damunt la políESCRIPTOR corrupte de dalt a baix tica i l’economia espasón també herències nyoles) arribant encara a dels vuit anys de govern de José Macabassos, i amb una política econòmica feta a mida del sistema finanAznar és el ría Aznar, a les quals, tot sigui dit, els set anys de Zapatero no van voler, cer i bancari hispànic, era fàcil dir la president o no van saber, o no van gosar, posar xuleria aquella d’España va bien. que va cap mena de remei. Després ha resultat que la bombolla va esclatar, i va produir una onada reobrir expansiva d’atur que encara no ha Aznar també va ser el presila fractura dent que tocat sostre, que els fons europeus va ficar Espanya dins una interna es van esgotar i que el sistema finanguerra, la de l’Iraq, tan absurda com cer i bancari espanyol ha resultat il·legal, tal com s’ha demostrat en de l’Estat ser una calamitat capaç de parir enels deu anys següents. És també el gendres com Bankia –presidida per president que va reobrir la caixa

dels trons de la fractura interna de l’Estat, en ressuscitar un nacionalisme espanyol ronyós, intoxicador i brutal que encara avui hem de suportar, i que ha estat la fàbrica d’independentistes catalans més eficaç que mai hi hagi hagut. I és, finalment, el president que va mentir de manera més insuportable a la ciutadania, en voler fer suposar que l’autoria dels atemptats de l’11-M (causats, a més, per la participació d’Espanya en la guerra de l’Iraq) era d’ETA i no d’Al-Qaida.

Aquesta mentida li va costar les eleccions a Mariano Rajoy l’any 2004, i des d’aleshores, Aznar no fa més que amenaçar amb el seu retorn. Que torni o que faci el que vulgui, com si s’opera. En vista del seu full de serveis, només podem dir que parlem d’un perfecte fracassat i d’un irresponsable. No ens interessa.


28

debat

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

Intervinguin-nos, sisplau! gnoro si Espanya és el bressol dels trilers. En qualsevol cas, crec que és hora de reconèixer el mèrit espanyol a l’hora d’elevar l’habilitat d’estafador a nivells d’excel·lència. I no pas perquè aquí s’aconsegueixi enganyar molta gent amb un acte d’estafa puntual –fet, aquest, usual en altres indrets del món–. No senyor. Jo demano que es reconegui el mèrit espanyol d’haver aconseguit implantar uns mètodes i uns procediments pels quals aquí hom pot mantenir ensarronat el personal de manera continuada i sostinguda durant un període indefinit de temps. Aquesta habilitat, d’un gran mèrit, crec jo que té les arrels en l’arabisme que un dia va copar la Península. Si vostès volen que una cosa no tingui fi, facin tractes amb el món àrab. Poden estars’hi tota la vida. No en va és seva l’autoria de Les mil i una nits. Què són aquests contes sinó un estratagema de Xahrazad per mantenir el sultà entabanat nit rere nit amb l’objectiu que no la mati? No crec, però, que aquesta habilitat hispana hagi estat ben copsada pels europeus. No els critico. Una bona part de catalans tampoc encara no se n’ha adonat. Perquè, al capdavall, què és la Transició per als catalans sinó una aixecada de camisa col·lectiva de dimensions siderals? Però torno a Europa: l’única que potser entreveu les capacitats estafadores d’Espanya és la senyora Merkel –i probablement per això no es deixa estovar el morro. El cas és que aquests dies corren per aquí els emissaris de la troica comunitària (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) per verificar

I

el nivell d’avanços assoUnderstanding on Finanlit en les reformes que cial-Sector Policy Condihauria d’haver dut a tertionality) es diu que les me Espanya. Deixin-me autoritats espanyoles es recapitular. Espanya escomprometen a: (1) fer tà rescatada, parcialuna reforma fiscal, (2) ment. El que succeeix és adequar les desgravacique a Espanya només ons per pisos, (3) refors’han injectat diners a la mar el mercat laboral, XAVIER ROIG banca perquè fer-ho so(4) aplicar estímuls a la bre tot el país era, i és, creació de llocs de treENGINYER I ESCRÌPTOR impossible. No hi ha ball, (5) eliminar barre800.000 milions d’eures a la creació de nous ros disponibles per injectar-los a negocis i (6) acabar les connexions A la UE Espanya. Però rescatar la banca era elèctriques i de gas amb els nostres factible. Tanmateix, com que la pensen que veïns, tot corregint, de manera defiUnió Europea sap que banca i go- Espanya és nitiva, el dèficit tarifari. vern, a Espanya, formen part del Doncs bé, aquesta gent de la troiun estat mateix èmbol, es van exigir obligaca que ens visita ignora les arrels com els cions extrabancàries a l’estat espaaràbigues de la cultura espanyola. nyol per tal que la banca pogués ac- altres, però Com també ignora una paraula que cedir als ajuts. Una mena de torna. l’idioma espanyol ha fet internacino ho és A l’acord signat (Memorandum of onalment famosa juntament amb

pronunciamiento i junta (militar): els parlo de la paraula mañana. Suposo que a aquesta gent els sorprendrà una cosa que nosaltres ja donem per normal: no s’han complert els compromisos. I quan, de manera erràtica, s’ha fet alguna cosa, ha estat de forma incompleta i matussera. I és que, ai amics meus, aquesta gent de la UE són una colla de passerells. Es pensen que Espanya forma part de la pila. Un estat més. No senyor. No és qualsevol país el que estafa ajudes europees a la formació laboral amb la complicitat de partits, particulars, sindicats, etc. Ni tampoc tots els països del món tenen els nassos de construir, amb diners europeus, més vies d’alta velocitat que enlloc. I cal ser un geni per mantenir, amb ajudes d’Europa, regions senceres d’Espanya amb un cinquanta per cent de gent que no treballa mai. Qui s’han pensat que som? Aquí tenim categoria! És cert que no hi ha prou diners per rescatar Espanya. Però potser no calen. N’hi hauria prou que ens intervinguessin sota l’excusa de no continuar perjudicant la resta d’Europa. Sense posar-hi diners. Simplement que vingués algú de fora per governar. Algú que no tingués el cap distret amagant els euros que li va donar en un sobre el tresorer del partit. Ni que estigués preocupat per tornar favors als banquers. Algú que, a més, hagués anat a escola. Que, amb una mica de decència, no homenatgés els amics dels nazis. Ni espoliés fiscalment un territori determinat. Algú que, en definitiva, sabés que governar és més que simplement fer el triler per intentar mantenir distret el personal permanentment.

DIEGO CRESPO / EFE

CARTES I MISSATGES

La maledicció de Malthus Robert Malthus va ser un economista anglèsdeprincipisdelsegleXIXqueesvafer famósperlessevesteoriespessimistessobreelfuturdelahumanitat.Elraonament de Malthus era molt senzill: si la població humana augmenta més de pressa que els recursos que la sustenten –terres cultivades, sobretot–, llavors està condemnadaaviureenunestatpermanentdemisèria. Només aquesta misèria impedeix quelapoblacióesdisparipersobredelseu nivell natural i acabi patint grans fams. Com que des de l’època de Malthus la població terrestre s’ha multiplicat per 7 i moltagenthamilloratenormementelseu nivelldevida,lessevesteorieshanestatridiculitzades. Durant el segle XX, especialment, les noves tècniques agrícoles van disparar la productivitat de les terres. El problema és que aquestes tècniques s’han basat en un gran consum d’energia provinent de combustibles fòssils. I ara que veiem com aquests combustibles comencen a escassejar (des del 2006 la producció mundialdepetrolijanoaugmenta)estaria bé que ens plantegéssim què farem quan

siguin escassos del tot. Si no afrontem ja el problema del peak oil, les terribles profecies de Malthus tornaran a ser realitat. JOFRE OLIVERES SALA MANRESA

Fuga de cervells

que apareixen a televisió... Molts han acabat tornant a casa cansats de treballar com a cambrers o rentaplats a Alemanya o el Regne Unit. Amb aquest panorama em pregunto: ¿ens hem convertit en la generació perduda? CLAUDIA BERMEJO LÓBEZ BARCELONA

Dissabte passat vaig anar al comiat d’un amic que ha decidit provar sort a Alemanya. Un esdeveniment que abans era puntual s’ha acabat convertint en una cosa cada cop més habitual entre el meu grup d’amics. Gent amb estudis i inquietuds que es veuen obligats a fugir per buscar oportunitats en altres països, ja que sembla que aquí l’únic que se’ls pot oferir són llocs de becaris per treballar pràcticament gratis. El més indignant d’aquesta situació és que sembla que el Govern l’estigui propiciant amb retallades en educació, reduint les beques d’investigació i amb altres mesures d’austeritat. Oblidant que som el futur i els que hem d’obrir nous horitzons a la situació de crisi actual. ¿Però què es troben els meus amics en sortir d’aquí? No tot són els triomfadors

Amb humilitat Actualment, des de molts sectors de la nostra societat estem buscant aquella recepta màgica, aquella píndola, aquell remei… que ens ajudi a sortir de la situació de crisi general en què estem. I enmig d’aquestarecercavansortintcasosdecorrupció, tràfics d’influències, estafes, enganys...iuninnombrablerepertoridefets punibles per a qualsevol societat basada en la democràcia i els valors humans. Molts de nosaltres direm: si en aquest país hi hagués més mà dura! Si no hi hagués tanta corrupció començant per dalt de tot! Com voleu que no sigui així? I, certament, tenim molts motius per veure-ho així. És tasca de la justícia investigar-los, jutjar-los, imposar-los penes...

Però nosaltres també hi tenim molt a fer. Cal que comencem des de casa nostra, des de nosaltres mateixos, actuant amb transparència, amb honradesa, amb modèstia, amb paciència, amb moderació, amb senzillesa. Cal que escampem al nostre entorn la necessitat de viure amb humilitat. Diem-li a l’amic que li digui a l’amic,iqueelllidiguial’amic...quenomés sent humil podrà arribar a aconseguir tot el que es proposi a la vida, perquè amb humilitat aprendrà, perquè sabrà escoltar i respectarà. Perquè ser humil és sinònim de ser una persona amb gran qualitat humana, i una societat plena de persones amb gran qualitat humana fa un país i un món amb gran qualitat humana. Comencem, doncs, a viure des d’avui, des d’ara amb h d’humilitat. És la nostra! M. TERESA PRAT BANYOLES

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte. Les cartes no es respondran.

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @ARAbalears

facebook.com/ARAbalears @ cartes@arabalears.cat

Carrer de Simó Ballester,9 07011, Palma

Fe d’errades: opinio@arabalears.cat


l’entrevista

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

BETH

Reflexionar Reconeguda arquitecta, Beth Galí compatibilitza la professió amb activitats culturals i polítiques. Publica ‘Contra-diccions’ (RBA, 2013), un assaig dialogat amb intel·lectuals sobre els temes socials i econòmics que més ens preocupen

GALÍ Arquitecta

“L’arquitecte té l’obligació d’escriure i emetre pensament”

CARME RIERA SANFELIU

un llibre ELS DOS VOLUMS D’‘AL SERVEI DE CATALUNYA I DE LA REPÚBLICA’, DE FREDERIC ESCOFET

una pel·lícula ‘SEARCHING FOR SUGAR MAN’

un personatge LLUÍS COMPANYS

Beth Galí creu que estan creixent els col·lectius de líders i que ja no és el moment per a líders individuals. RUTH MARIGOT

29

Beth Galí em recorda que Catalunya té una llarga tradició d’arquitectes amb pensament polític, un tret poc vist en altres països. Elogia Domènech i Muntaner, així com Puig i Cadafalch. “L’arquitecte ha d’emetre pensament, té l’obligació d’escriure i ordenar les seves idees amb sentit. Ha de poder intervenir en òrgans de govern i decidir sobre les nostres ciutats”, reclama. Moguda per aquesta convicció, s’ha entrevistat durant quatre anys amb intel·lectuals catalans i d’arreu per fugir, en paraules seves, “del desconcert davant la dificultat per entendre els sistemes operatius que regeixen el món”. El llibre neix arran d’una entrevista de fa quatre anys amb Noam Chomsky. Tot i que vaig parlar-hi en relació a un premi d’arquitectura del FAD, vam anar enllaçant temes que aleshores eren candents als Estats Units i que ara ens toquen de ple a nosaltres. Aquell any el tsunami no havia arribat a Europa i jo no entenia aleshores com era possible que un banc, que semblava intocable, fes fallida. Després de parlar-ne amb ell vaig adonar-me que hem perdut la transmissió oral, donem poc espai perquè gent com Chomsky expliqui què pensa del món contemporani. Com va seleccionar la resta d’entrevistats? Tenia un objectiu clar: no volia parlar amb polítics, perquè sempre em pregunto si el que diuen és el que pensen. Les quinze persones que he escollit són franques i no tenen tanta veu pública com la classe política. Van molts passos davant nostre, quan hi vaig parlar ja es feien les preguntes que ara ens preocupen tant a nosaltres. Totes vertebrades al voltant de voler saber què passa amb la democràcia. Ara, la realitat dóna la raó a les seves respostes. ¿Creu que la societat ja s’ha adonat de la importància de fer-se aquesta pregunta? La situació econòmica i social ens ha portat a fer-ho. Fa anys, quan es parlava dels antisistema del primer Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, se’ls presentava com heretges, com un grup fora de la societat. Avui tots som antisistema. Aquella heretgia és una realitat per a gran part de la nostra societat. Ja han passat dos anys del 15-M. On ha quedat el moviment? Aquests moviments no moren, bullen i de tant en tant emergeixen, com les setmanes que van passar-se acampats a la plaça Catalunya de Barcelona. És un substrat que va fent feina en la societat. Tot i que la visibilitat sigui puntual, segueixen funcionant i són responsables en gran part de petites victòries com les de la PAH.

Aquesta plataforma té una líder coneguda. Fan falta, els líders? Crec que no és moment d’un líder sinó que creixen els col·lectius de líders. Ja no es tracta de la persona que porta un estendard i mou la resta a seguir-lo. El necessari són persones amb dots per mobilitzar la classe mitjana, que som la majoria. Aquesta classe no la mobilitzen els sindicats, sinó aquest col·lectiu de líders que sap explicar bé què està passant i convenç cada cop més gent. Dedica un capítol a l’anarquia com a alternativa política i diu que se sent a prop d’aquest pensament. És una tendència que a Espanya s’ha criminalitzat per raons històriques i amb fonament. El meu pare va ser militant de la FAI i va apartarse’n quan va tornar-se violenta. Jo crec en el que diuen Chomsky i Xavier Rubert de Ventós sobre les bondats de l’anarquisme: són l’origen de la democràcia. Kropotkin deia que l’anarquisme és la tripulació d’una barca de salvament en plena feina. És en el rerefons dels moviments socials d’avui. El problema és que en un moment de conflicte s’obliden les bondats i s’adopten les maldats de tot moviment polític. El sistema educatiu faria bé d’explicar totes les cares de la moneda. Diu al llibre: “La població accepta la situació actual perquè no pot creure res que no surti en els mitjans”. El paper dels mitjans és importantíssim perquè són els que estan més a la vora de la ciutadania. Tenen tota la llibertat del món per aproparse al que passa al carrer i, en molts casos, la seva versió es veu alterada per interessos econòmics. Però creen addicció perquè sembla l’única manera de saber què passa al món. ¿L’internet no és una finestra que pugui substituir-los? No, però combinar les xarxes socials amb els mitjans dóna un bon resultat. El Twitter envia consignes, alerta de possibles manipulacions. Les xarxesenforteixenelpensamentcrític, l’internet ens ajuda a formar-nos com a consumidors d’informació. Ja no llegim el diari amb un lliri a la mà. Amb vuit dels entrevistats parla de la relació entre Catalunya i Espanya. Quan va fer les entrevistes no hi havia l’actual estat d’ebullició. L’avantatge de parlar amb gent que no són polítics és poder anar més enllà i per això tot el que van dir-me és vigent. Pere Portabella, per exemple, ja em deia fa quatre anys que ens cal un programa seriós. I seguim sense tenir-lo. La gent necessita saber quin estat tindran per decidir si el volen. A mi em fa molta il·lusió construir un estat propi, no sóc nacionalista, sóc constructora! Però què passarà amb l’educació, amb el sistema bancari, amb la justícia? Volem respostes.e


30

cultura

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

OBITUARI

Moustaki, la tendra veu de la llibertat Mor als 79 anys l’autor de ‘Le métèque’, un dels gegants de la cançó mediterrània

L’ÚLTIMA VEU DE LA CHANSON

Georges Moustaki el 1982 en un concert a la sala Bobino, el mateix lloc on va esclatar el seu èxit Le métèque el 1970. JACQUES DEMARTHON / AFP

Georges Moustaki va morir ahir a Niça a causa d’un enfisema que l’havia apartat dels escenaris el gener del 2009. Amb ell se’n va una de les veus més combatives i alhora tendres de la cançó. XAVIER CERVANTES BARCELONA. La biografia de Geor-

ges Moustaki és un mapa de la llibertat. Les seves cançons, les seves paraules, són un tractat sobre la dignitat. En la seva veu hi ressonen totes les cultures de la Mediterrània, que per a Moustaki era una mateixa i diversa cultura que ell contemplava fugint de l’autocomplaença. “Era una bèstia mediterrània”, diu el cantautor Roger Mas quan recorda el llegat d’aquesta llegenda de la cançó mort ahir a Niça als 79 anys a causa d’un enfisema que l’havia allunyat dels escenaris. Ningú l’ha retratat tan bé com ell mateix quan cantava Le métèque: “jueu errant, pastor grec [...] Em faig mirall de tots aquells amb qui he sofert, amb qui he gaudit, perquè el meu cor no s’ha rendit”. Així era Giuseppe Mustacchi, nascut a Alexandria (Egipte) el 3 de maig del 1934 i presentat al món com a Georges Moustaki un cop es va instal·lar a París. Era Giuseppe en italià, Iosif en grec, Youssef en àrab i Joseph en francès. Va acabar sent Georges després de conèixer Georges Brassens, amic, referent i còmplice amb qui compartia el delit per viure la vida a

mans plenes. Brassens sabia ser tendre, però esquinçava la realitat amb una navalla esmolada. Moustaki, en canvi, era més suau en les formes. Enlairava els versos amb un propòsit acollidor, segurament perquè venia d’un món més polièdric i complex, i perquè somiava amb un món on hi hagués espai per al consol. Tanmateix, tenia un esperit crític. Va ser un home d’esquerres molt crític amb les esquerres. L’origen de Moustaki és una de les claus per entendre tant el seu pensament com la seva música. Podia inventar una melodia per il·luminar la tristesa i empaitar les emo-

cions amb patrons rítmics nascuts en terres d’oliveres o en platges brasileres. La seva família eren jueus grecs d’arrels italianes. Ell coneixia l’àrab i l’hebreu i es va aficionar a la literatura francesa. Aquest bagatge el va acompanyar quan va arribar a França el 1951 amb un passaport grec. Brassens el va encoratjar a cantar, i Moustaki s’hi va posar de seguida. El ‘Milord’ d’Edith Piaf

També va conèixer el guitarrista Henri Crolla, i a través d’ell Edith Piaf, amb qui Moustaki va viure un amor apassionat el 1958, quan ell

EL BITLLET

Tornar a Alexandria ra voluntat de Georges Moustaki ser enterrat a Alexandria, i així tornar a casa, a la ciutat multicultural i multilingüe que el va veure créixer. La mítica Alexandria era aleshores una ciutat acollidora i amable, amb cafès grecs i pastisseries italianes, amb cases elegants i carrers encantadors ran de mar. D’aquesta època data la creació de l’únic cementiri civil egipci, el cementiri dels lliurepensadors on Moustaki volia ser enterrat com un últim acte de revolta, com un últim gest de llibertat. Aquest cementiri, avui abandonat i clausurat per les autoritats musulmanes egípcies, era un indret on estava prohibit dur a terme cap cerimònia religiosa i mostrar cap símbol. Moustaki no hi podrà anar. No importa: avui nosaltres l’enterrem de pensament al cementiri que reivindicava, més lliure que mai. I el mar davant.

E

MANUEL FORCANO POETA

només era un jove cantant i compositor de 23 anys i ella una gran dama de la cançó. Abans de conèixer-la, Moustaki ja havia escrit una cançó pensant en ella: Le gitane et la fille. Després la va obsequiar amb els versos de Milord, una peça musicada per Marguerite Monnot que es va convertir en un gran èxit internacional en la veu de Piaf. A més de Piaf, Moustaki va escriure cançons, entre d’altres, per a Yves Montand, Juliette Gréco i Barbara, amb qui va cantar La dame brune el 1967. A Serge Reggiani li va regalar joies com Sarah i Ma liberté. Paral·lelament, Moustaki va anar consolidant una carrera discogràfica sobretot a partir de la publicació de l’àlbum Le métèque (1969), que també incloïa La mer m’a donné i Ma solitude. El 1970 va fer un concert a Bobino, la sala preferida de Brassens, que va ser el seu salt definitiu a la popularitat. Són els anys de cançons com En Méditerranée, un cant contra les dictadures, especialment la grega i l’espanyola. Lluny dels somnis del maig del 68, Moustaki va esdevenir un referentdelarevoluciópermanent,però fins i tot en els versos més combatius mantenia l’alè poètic i la tendresa. La seva discografia posterior, tot i que no massa prolífica, té altres fites remarcables, com ara Vagabond (2005), una declaració d’amor a la bossa nova, i Solitaire (2008), que inclou duos amb Vincent Delerm, Cali, Pink Martini i Stacey Kent.e


cultura

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

31

FESTIVAL DE NARRACIÓ

Glosadors i narradors esmolen les paraules El festival En Veu Alta reivindica la narració i la tradició oral amb 30 activitats al Penedès EL PODER DE LA PARAULA

Diccionari

Jordina Biosca, directora del festival EVA i narradora, en una actuació. Defensa contes i explica històries políticament incorrectes. EVA

Tots els noms per saber d’on ve una cançó improvisada ● Glosa de Mallorca i Menorca

És on tenen la tradició més arrelada de cant improvisat. La glosa és un diàleg entre dos o tres glosadors. Tenen sis versos i rima consonant. ● Cant d’estil valencià El versaor apunta a cau d’orella al cantaor els versos que ha d’interpretar, i ho pot fer amb floritures o sense. Com la majoria de cants, es pot ballar i té acompanyament instrumental. ● Jotes de l’Ebre Són sis versos interpretats per cantadors professioanls. Posen veu potent i aguda, per ajustarse al volum i la tonalitat dels instruments de vent i corda. ● Corrandes, garrotins, nyacres i patacades Són diferents noms –depenent de l’origen, a Osona, Lleida, l’Empordà i Cadaqués– per definir un poema de quatre versos amb rima als parells. Cada forma té la seva tonada i melodia, com: “Al garrotín, al garrotan, de la vera de la vera de Sant Joan”. Vilafranca del Penedès es converteix en seu del festival A Viva Veu (EVA) del 31 de maig al 9 de juny. La mostra de narració i tradició oral reivindica la modernor de la glosa, la corranda i la improvisació. LAURA SERRA BARCELONA. “Digues un nom”, de-

mana Jordina Biosca a l’actor Sergi López. La directora del festival En Veu Alta (EVA) vol demostrar en directe de què va això de la narració improvisada. López diu “Ofèlia” i ella avisa que aquest conte anirà de por. Al costat de la guitarra de Carles Dénia, la narradora explica el trauma d’aquesta Ofèlia per sortir de la foscor i fer camí cap a una llum angoixant que tem i busca, fins que descobrim que es tracta d’una vedella en ple part. Sense micròfon, sense escenografia, només amb la veu, la paraula es fa espectacle en la presentació del festival EVA. La novena edició se celebrarà en nou municipis de l’Alt Penedès del 31 de maig al 9 de juny, amb epicentre a Vilafranca i esquitxos a Barcelona, Manresa i el Pradell. “La narració és inherent a la societat –explica Biosca–. Abans les dones feien safareig i avui anem a fer copes, però essencialment es tracta d’un espai de trobada”. L’EVA dóna estatus i volada a la paraula quotidiana. La narració –la interpretació d’un text literari– i la glosa –la cançó improvisada– són formes de la tradició popular amb què treba-

llen alguns artistes professionals. El festival serveix per donar a conèixer aquest gènere –que està entremig de la cançó, la literatura, les arts escèniques i la cultura popular– i per acostar al gran públic uns versos i contes que poden arribar a tenir un fort contingut actual. Es poden narrar rondalles de Verdaguer però també contes de Monzó, i es poden glosar versos antics o poemes que treguin punta al moment polític actual. “El folklore es pot reinventar i actualitzar, està en constant moviment”, diu Biosca.

Definició L’EVA se situa entre la cultura popular i les arts escèniques

De la tradició al #garrotuit

Amb un pressupost de 18.000 euros i uns 5.000 espectadors en l’edició passada, l’objectiu del festival EVA és trencar tòpics. El primer, que la narració està cenyida a l’àmbit infantil. Per això conviden una quinzena d’espectacles per a públic adult i una desena per a infants. “El nos-

tre circuit se circumscriu en biblioteques i centres cívics. Som el germà pobre. No entrem en programacions de teatre”, lamenta Biosca. Un altre prejudici és que es tracta d’una antigalla. “Avui es pot buscar la tradició oral en el hip-hop, o en la feina d’artistes com Lídia Pujol, Ester Formosa, Miquel Barceló i Marc Parrot –afirma la directora–. La forma és antiga, el contingut no”. La glosa ha viscut una revifalla en l’última dècada. Fins i tot ha donat mutacions modernes i urbanes que han batejat com a “transglosa”, explica l’acordionista Carles Belda. Ha arrelat al Vallès, al Barcelonès i rodalia, i fins i tot ha donat fruit a un nou subgènere: el garrotuit. L’escriptor Roc Casagran el va inventar en fer cabre en un tuit els versos del garrotí: “Als espanyols més indòcils/ els feia falta un nou far./ Avesats a treure fòssils/ han caigut que hi ha l’Aznar! #garrotuit”, piulava.e

Envia la teva corranda a l’ARA i sopa amb Sergi López

Mireu el vídeo a l’AraTV

“Ara s’ha mort el Videla, i ben pocs l’estan plorant, però tothom plora a ca nostra, que el Franco segueix manant!” Amb aquest i altres garrotins Sergi López, acompanyat a l’acordió per Carles Belda, anima a participar en el concurs de glosa que engeguen l’Ara.cat i el festival EVA. Envia en vídeo o escrita la teva glosa. El guanyador podrà sopar amb Sergi López i obtindrà entrades.

Cartell

Un festival on explicar contes no és només cosa de nens ● Sergi López explica la vida

El festival arrenca el 31 de maig amb una sobretaula amb Sergi López en què l’actor explicarà la seva vida. “Amb l’expressió oral hi tinc molta relació: bàsicament no callo”, diu López. ● Romancers madrilenys S’han convidat tres glosadors de Madrid els dies 1 i 2 de juny: Victoria Gullón, Mercedes Carrión i Héctor Urién. ● Mímica per explicar contes La narració pot ser també visual, feta amb les mans. Els dies 5 i 6 es podrà veure Nymio, històries mínimes explicades a mà. ● Cursos i tallers per nivells El dia 8 es faran unes jornades de narradors professionals, però també s’oferiran cursos de glosa per a tots els nivells i edats. ● Maridar vins i contes Pep Bruno ofereix el dia 3 un espectacle sobre la cultura del vi: Este cuento vino a mí, vino, a mí. ● El món de D. Monteagudo Per a la cloenda, el dia 9, a Vilafranca es representaran al carrer en diferents formats (narrats i plàstics) deu contes del llibre El edificio de David Monteagudo.


cultura

32

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

PRIMAVERA SOUND

Manel consoliden el rampell elèctric El Primavera Sound arrenca amb una alta assistència de públic als concerts del Fòrum Crònica XAVIER CERVANTES BARCELONA

ls australians Tame Impala van fer honor ahir a la seva condició de sensació de la temporada portant fins al límit l’aforament del gegantí escenari principal del festival. Eren dos quarts de nou del vespre, i exactament a la mateixa hora Manel començaven el seu concert a l’escenari Ray-Ban. Es pot dir que qui no estava veient Tame Impala seguia el concert del quartet barceloní. Davant d’ells, tres quartes parts de l’aforament cobert: unes cinc mil persones (pocs estrangers, això sí) que van poder comprovar que els assajos de la setmana passada han servit per consolidar l’esgarrapada elèctrica. Com va passar en la primer part del concert a Granollers, van centrar el repertori en el disc nou, amb Boomerang, Benvolgut i Al mar com a concessions als treballs anteriors. Tot va funcionar encara amb més vigor ja des del principi, amb Vés bruixot! i una Deixar-te un dia que en directe, i sense fade out, creix, com també ho fa Desapareixíem lentament. Aquesta peça va encetar el bloc més contundent, amb un Arnau Vallvé que sembla que gaudeixi especialment d’aquest tomb més enèrgic: toca la bateria amb molta més força. Els millors moments van arribar amb la monumental Mort d’un heroi romàntic, rematada a la manera de Nick Cave, i les tres finals: Benvolgut, Un directiu em va acomiadar i Teresa Rampell. Aquí també van lluir els llums, quatre torres de leds grocs on es podia llegir la paraula amor. Tot plegat, i l’ovació, van demostrar l’encert del gir manelià. La jornada havia començat a les cinc de la tarda amb La Brigada obrint el mateix escenari davant un centenar d’espectadors. Això no va impedir que la banda de Vilanova i la Geltrú lliurés una agradable ses-

E

EL GRAN SALT MANELIÀ

El cantant Guillem Gisbert amb la guitarra elèctrica que va tocar durant bona part del concert que el grup Manel va oferir ahir al Primavera Sound, primera cita de la gira festivalera del disc Atletes, baixin de l’escenari! PERE VIRGILI

sió de pop d’aromes country a propòsit d’Incerta glòria. És el disc que inclou la cançó Joves, feliços i radiants, himne desencantat i irònic gairebé fins al sarcasme sobre l’indie. La prodigiosa Neko Case

També van saber mirar-se amb ironia els bascos El Inquilino Comunista (metàfora de la menstruació). A principis dels 90 eren els que escoltaven millor el fil musical que lligava Sonic Youth amb The Velvet Underground. Ho van deixar estar després de tres discos i han tornat als escenaris de tant en tant, com ara, que toca celebrar 20 anys de la publicació del primer àlbum, notable exemple de noise pop. I com aleshores,

Horari El concert de Manel va coincidir amb el dels australians Tame Impala

L’agenda

Avui al Fòrum ● Daniel Johnston ● Auditori Rockdelux. 19.30 h ● Johnston és una figura de culte,

● The Jesus And Mary Chain ● Escenari Heineken. 22.45 h ● Una cita amb la història d’un

admirat per la seva intuïtiva manera d’expressar l’amor pel pop. És l’únic concert de l’auditori que requereix reserva prèvia.

dels grups més influents del pop sorollós. Els escocesos faran un recorregut pels camins de discos com Psychocandy i Darklands.

● Solange ● Escenari Pitchfork. 21.35 h ● Solange Knowles, la germana

● Blur ● Escenari Heineken. 1.30 h ● I encara més història. Aquest

petita de Beyoncé, busca un lloc propi apostant per un soul del segle XXI d’alè independent.

cop, la del britpop i protagonitzada per una banda que de fet ja existia abans del britpop.

ahir a l’escenari Primavera van tocar amb un repertori inevitablement nostàlgic però coherent amb als codis sonors que alimenten el festival. L’humor autoconscient va arribar quan van preguntar si se’ls havia covat l’arròs. Vint anys més joves són els dos osonencs, bateria i guitarra, de L’Hereu Escampa. A l’escenari Pitchfork van disfrutar sintetitzant les lliçons hardcore de Fugazi encara amb més entusiasme que en el disc Llamp de Déu. I tocada per Déu sembla la veu de Neko Case. La nord-americana, acompanyada d’una superbanda, va transitar per un catàleg de country alternatiu amb meravelles com Hold on, hold on i Maybe sparrow.e

CONTRAPUNT

Excentricitat uniformada Primer dia del conclave indie. Absència destacada: cardenal Sixto Rodriguez. Entre els feligresos: majoria de barbes, molts barrets de canya, que voleien amb el vent i roden com bales de palla en un western. Elles: diademes de flors, cabells diguemne creatius, molta metxa extrema, shorts i niló. Excentricitat uniformada (o uniformisme excèntric, els savis no es posen d’acord). Les noies més boniques ballen sabent-ho. Grans aglomeracions a l’entrada. “La cua avança més de pressa del que sembla”, crida una noia amb megàfon i armilla en què diu “STAFF”. Mentre escric això se m’apropa una noia amb perruca afro i m’ofereix un tros de barba de sucre groga. Pessigo. Abans de poder demanar-li què ven, ja marxa rampa avall, acompanyada d’un noi disfressat d’apicultor. Dues noies amb ulleres de sol de color pastel em demanen si els puc fer una foto. Tot això passa durant la meva primera hora. A l’escenari Ray-Ban un cantant californià crida: “Te amo, Barcelona!” ÀLEX GUTIÉRREZ M.


cultura

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

66a EDICIÓ DEL FESTIVAL DE CANES

Léa Seydoux i Adèle Exarchopoulos, protagonistes de La vie d’Adèle, que ha entusiasmat la crítica de Canes pel seu retrat naturalista i explícit de l’enamorament de dues noies. REGIS DUVIGNAU

‘La vie d’Adèle’ enamora el Festival de Canes Alexander Payne emociona amb la ‘road movie’ familiar ‘Nebraska’ Crònica

XAVI SERRA ENVIAT ESPECIAL A CANES

i Winding Refn hi va posar la polèmica, Abdellatif Kechiche va afegir-hi ahir l’ingredient que faltava en la recepta d’aquesta edició del Festival de Canes: la revelació inesperada que enamora la crítica en ple. La vie d’Adèle (Chapitres 1 et 2) són tres hores –sense desperdici– d’amor, carnalitat, vida i emoció que fan perdre l’alè. Un viatge a les profunditats del misteri femení a través de les quatre estacions de l’amor entre dues noies, l’Emma i l’Adèle, encarnades per Léa Seydoux i Adèle Exarchopoulos, la interpretació de la qual només es pot qualificar d’extraordinària cap amunt. Si diumenge el jurat no li concedeix el premi a la millor actriu, els ben asseguro que a Canes hi haurà un motí. La pel·lícula és d’una senzillesa enlluernadora. Arrenca amb la iniciació juvenil d’Adèle en els plaers la carn i continua amb la descoberta de l’amor, la plenitud i l’amargor del primer adéu. Kechiche no explica res de nou. La clau és com ho explica, com enganxa la càmera al rostre de la protagonista i n’extreu veritat i emoció en un exercici de cinema d’una nuesa absoluta. Però el que

S

més destaca són les seqüències sexuals, les més explícites que aquest cronista recorda haver vist en un festival. En elles, Seydoux i Exarchopoulos s’entreguen amb una generositat rara en actrius professionals. I no es tracta només de la bellesa i voluptuositat que destil·len, sinó de la pura emoció que contenen, resumida en la llàgrima que corona la primera i llarga seqüència d’acrobàcies lèsbiques i orgasmes múltiples. Resumir l’amor de l’Adèle i l’Emma en les seves pells seria injust, però obviar el protagonisme del sexe, un crim. Amb una unanimitat rara de veure en aquest festival, la crítica es va postrar ahir en pes als peus del film de Kechiche. És la cinquena pel·lícula del director francès d’origen tunisià, que el 2004 va donar la campanada emportant-se una carretada de premis César amb L’esquive. Aquí torna a citar Marivaux i arrenca el film amb una lectura de La vie de Marianne –“és un dels llibres que rellegeixo sempre”, deia–, però La vie d’Adèle adapta en realitat el còmic El azul es un color cálido (Dibbuks, 2012). Segons explicaven ahir el director i les actrius, amb tot el material rodat per Kechiche que no ha sortit a la pel·lícula es podria haver rodat una pel·lícula completament diferent. “De vegades ni tan sols sabíem si ens estava filmant o no”, revelava la protagonista. “Jo sempre he sentit una gran timidesa davant la càmera, però en aquest film ha desaparegut”, afegia Seydoux. Respec-

te al subtítol, Chapitres 1 et 2, Kechiche va confessar que li agradaria reprendre els personatges en el futur. “Des que vaig escriure el guió he volgut saber què serà de l’Adèle d’aquí uns anys i ja he començat a imaginar nous capítols”, explicava. ¿Serà La vie d’Adèle l’Abans de l’alba d’Abdellatif Kechiche? Entre pares i fills

El rei de la comèdia trista moderna, Alexander Payne, torna a fer gala del seu humor sec i agredolç a Nebraska. Rodada en blanc i negre –“perquè sentia que així era com s’havia de rodar”–, Payne narra el viatge d’un pare (Bruce Dern, en el seu primer rol protagonista en 25 anys) i el seu fill per cobrar un premi fals que el pare, un home vell i tossut, creu haver guanyat. De camí, fan una parada d’uns dies al poble natal del pare i el fill descobreix tot d’aspectes que desconeixia de l’home. L’Oest Mitjà nord-americà serveix d’escenari per a un film que podria ser una versió amable d’About Schmidt i que sedueix per la tendresa i l’esgarrapada mordaç d’alguns acudits. Quan el fill pregunta al pare per què va tenir dos fills ell respon: “A mi m’agradava follar i la teva mare era catòlica. Imagina’t la resta”. I si a Els descendents Payne parlava de la responsabilitat de ser pare, aquí el protagonista és un fill que intenta restituir la dignitat perduda del progenitor.e

33


34

esports

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

REIAL MALLORCA

S’obre la pugna per aconseguir la màgia de Giovani dos Santos Betis, València, Atlètic, Reial Societat i Espanyol s’han interessat pel davanter El Mallorca no negociarà fins que hagi aclarit el seu futur a Primera. El club comparteix el cinquanta per cent del futbolista amb el Tottenham anglès, però té la darrera paraula en la seva destinació. MIQUEL RAMIS PALMA. La pugna per aconseguir la

màgia de Giovani dos Santos ja ha començat. El principal actiu del Mallorca és una de les peces més cobdiciades de la Lliga, i diversos equips ja s’han interessat en l’internacional mexicà per prendre posicions i aprofitar el possible descens del conjunt de Gregorio Manzano per negociar-ne a la baixa el traspàs. El Mallorca no el podria retenir a Segona Divisió i, en cas de no descendir, Gio no es mouria de l’entitat, ja que hi té contracte fins al juny de 2017. Cal destacar que el club, malgrat compartir el cinquanta per cent de la propietat del futbolista amb el Tottenham anglès (al qual pagà un milió d’euros), decidirà quin és la destinació de l’asteca. El director esportiu del club vermell, Llorenç Serra Ferrer, té molt clar que no entrarà en cap negociació fins que s’hagi aclarit el futur del conjunt. El pobler vol evitar que el jugador més determinant del quadre de Gregorio Manzano es descentri en el moment més decisiu de la campanya. Amb el final del campionat a tocar, els diferents equips ja planifiquen els planters per al proper curs, i Gio és una de les opcions més preuades per reforçar l’avantguarda de conjunts que jugaran a Europa o que tenen per objectiu lluitar per classificar-s’hi. Betis, Atlètic de Madrid, València, Reial Societat i Espanyol han demanat per la situació de l’internacional. Pugna als despatxos

El Betis va ser el primer a demanar pel mexicà. Els verd-i-blancs, que tenen una magnífica relació amb Serra Ferrer i també s’interessaren per Pina i Pereira, volen fer una pas-

EL DESEQUILIBRI DE L’EQUIP VERMELL

Giovani dos Santos és el jugador més desequilibrant de la plantilla del Mallorca i aquest curs ha marcat cinc gols. El mexicà és la referència ofensiva del quadre vermell i totes les jugades d’atac passen per les seves botes. MONTSERRAT T. DÍEZ / EFE

sa endavant i suplir la baixa de Beñat Etxebarria al seu migcamp amb Gio i el migcampista manxec. L’interès de l’Atlètic de Madrid i el València, que fou avançat dimecres per Cadena Ser, és una demostració de la consideració que té el mitjapunta en equips que lluiten per fer-se un nom a la Lliga de Campions. El conjunt blanc-i-vermell està dissenyant un grup de garanties que li permeti competir amb els dos gegants del futbol de l’estat. Així, el club presidit per Enrique Cerezo ja té dos fronts oberts per reforçar la zona de creació. El seu objectiu principal és el futbolista brasiler del Wolfsburg alemany, Diego Ribas, que ja jugà cedit en el quadre

del Calderón la temporada passada. Els directius del Manzanares cerquen una alternativa en cas que l’operació no fructifiqui i Gio n’és l’escollit. A València també cerquen un jugador desequilibrant que pugui desenvolupar-se per tot el front de l’atac i no tingui un preu prohibitiu. La seva delicada situació econòmica els hi obliga. Segons s’apunta des de la capital del Túria, el club xe estaria pensant en una operació en la qual també s’inclouria l’extrem argentí Pablo Piatti. D’aquesta manera, els valencians veurien abaratit el preu del mexicà, encara que s’hauria de veure si l’argentí accediria a aterrar a l’Illa si el

L’afició no gira l’esquena a l’equip

Prop de 300 mallorquinistes seran al Calderón No perden la confiança

Pina, Gio i Geromel

Bigas demana serenitat

L’afició vermella no gira l’esquena a l’equip, tot i la dificultat d’obrar el miracle de la salvació. Prop de 300 mallorquinistes seran al Calderón per donar suport al conjunt en el transcendental duel davant l’Atlètic i aprofitaran que el club els paga l’entrada. Ahir a darrera hora, Air Europa estava pendent de completar un nou avió, ja que hi havia 50 persones en espera.

Gregorio Manzano continua sense poder disposar de Tomás Pina a causa de l’esquinç de turmell que pateix. El manxec ahir no s’exercità, com tampoc no ho feren Gio ni Geromel. Els dos darrers no s’entrenaren amb la resta dels seus companys per precaució, però no tindran cap problema per ser presents en el duel davant l’Atlètic de Madrid.

Pedro Bigas demanà serenitat a l’equip per afrontar el decisiu matx enfront de l’Atlètic de Madrid. El central destacà que “tenim clar que, malgrat guanyar, podem baixar, però només podem vèncer i després resar perquè els rivals no ho facin”. El mallorquí recordà que al Calderón no jugaran una “costellada”, sinó que serà un enfrontament “dur i complicat”.

Mallorca descendís a la categoria de plata i si Serra veuria amb ulls aquesta operació. En els casos de la Reial Societat i l’Espanyol, el ‘factor mexicà’ hi juga un paper fonamental. El quadre de Sant Sebastià, que manté una aferrissada pugna amb el València per classificar-se per la Champions, disposa a les seves files de Carlos Vela. Vela i Gio han coincidit en diverses ocasions a la selecció mexicana i tenen una gran relació d’amistat, per la qual cosa el factor sentimental podria entrar en joc a l’hora de decidir destinació del germà gran dels Dos Santos. En l’Espanyol, que comparteix patrocinador mexicà (Cancún) amb el Reial Mallorca (Riviera Maya), els compatriotes de Gio són dos: el tècnic, Javier Aguirre, i el central Héctor Moreno. Giovani és un futbolista del qual sempre ha volgut disposar l’entrenador, que el tingué a les seves ordres en el Mundial de Sud-àfrica de 2010 i l’intentà incorporar a les files del Saragossa quan el dirigia. L’hàbil extrem és un dels jugadors més desequilibrants de la Lliga i, malgrat que aquesta temporada només hagi marcat cinc dianes amb el Mallorca, és titular indiscutible i la seva aportació a l’atac vermell és fonamental i imprescindible. S’hauran d’esperar els esdeveniments.e


esports

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

TENNIS

35

enbreu CICLISME

Nibali fa una gran passa per guanyar el Giro

Vincenzo Nibali s’imposà. DANIEL DAL ZENNARO / EFE

Rafel Nadal fa exercicis d’estirament sota la mirada del seu entrenador i oncle, Toni Nadal, i amb l’ajuda del seu fisioterapeuta, Rafel Maimó. MIGUEL MEDINA / AFP

La Philippe Chatrier dóna la benvinguda a Rafel Nadal

L’italià Vincenzo Nibali (Astana) es va mostrar molt superior ahir en la cronoescalada disputada entre Mori i Polsa, de 20,6 quilòmetres, i va fer una passa decisiva per aconseguir el Giro d’Itàlia, a tres dies del final.

Nibali, que continua vestint la malla rosa, va exhibir-se sota la pluja i es va imposar a Samuel Sánchez (Euskaltel), que va ser segon. Així, l’italià queda sense rivals en la general, que ni tan sols no s’aproparen al sicilià.

FÓRMULA 1

Rosberg domina els primers lliures del GP de Mònaco

S’exercità amb el sud-africà Kevin Anderson durant dues hores El número 4 del món va viatjar ahir dematí cap a París, on a l’horabaixa ja començà a preparar el seu debut. No vol deixar res a l’atzar, per la qual cosa ha estat un dels primers favorits a desembarcar-hi. M.R. PALMA. La Philippe Chatrier va do-

nar ahir la benvinguda a l’home que més vegades en la seva història hi ha aixecat la Copa dels Mosqueters. Rafel Nadal ja és a París per començar a preparar la seva participació a Roland Garros, el segon Grand Slam de la temporada. El manacorí no vol deixar res a l’atzar per afrontar amb garanties d’èxit el seu torneig fetitxe i lluitar per engrandir encara més la seva llegenda a la capital francesa, on cercarà mossegar per vuitena vegada el trofeu de campió. El número 4 del món només té al cap un únic objectiu: mantenir la línia de joc que l’ha portat a sumar sis dels vuit tornejos en què ha participat, entre els quals els Màsters 1.000 d’Indian Wells, Madrid i Roma. A la capital italiana demostrà que frega el seu millor nivell, per això la seva única preocupació és mantenir-lo. Roger Federer en patí les conseqüències en la final, on va ser escombrat sense contemplacions per 6-1 i 6-3. En el torneig italià, només Ernest Gulbis en els vuitens de final el posà contra les cordes. Per aquest motiu s’ha convertit en un dels primers favorits a desembarcar a París i ahir mateix, tot d’una que hi arribà procedent de

Palma, es desplaçà a les instal·lacions de Roland Garros per exercitarse a la pista central. Durant prop de dues hores entrenà amb el sud-africà Kevin Anderson, número 25 del món, acompanyat del seu oncle i entrenador, Toni Nadal, i del seu fisioterapeuta de confiança, Rafel Maimó. El seu repte, tal com explicà a l’aeroport de Son Sant Joan abans de viatjar cap a la capital francesa, no és més que “arribar tan enfora com sigui possible”. El manacorí sempre fa bandera de la seva modèstia i sentit comú, i no volgué sentir a parlar del vuitè títol. “A llarg termini només vull intentar arribar com més lluny millor;

nuar causant molèsties. El de Manacor volgué tancar l’assumpte afirmant amb rotunditat “parlem de tennis”. “Del genoll ja se n’ha parlat prou i en aquests moments els tornejos ja són prou importants per parlar d’altres coses”, sentencià. Avui es durà a terme el sorteig del quadre, en el qual no hi seran ni el número 3 del món, Andy Murray, ni el setè, l’argentí Juan Martín del Potro. Nadal lamentà l’absència de l’escocès, perquè és un “jugador especial i diferent”. El manacorí considerà que sense Murray el segon Grand Slam del curs pateix “una gran pèrdua”, tant per l’espectacle com per la competitivitat que hi aporta un tennista que, a part de ser “bon jugador, és un bon tipus”.

Sorteig del quadre El manacorí coneixerà avui el camí que l’ha de portar a lluitar pel seu vuitè títol a París

Neutral

a curt termini, intentar arribar el més ben preparat al primer dia. En aquests tornejos, i en tots els que competim, començam per la primera ronda, que és a la qual s’ha d’arribar en bones condicions”, explicà en declaracions recollides per IB3. En aquest sentit, el que pretén arribant tan prest a París és “preparar-me bé i fer-ho en una bona línia de joc, que és el que hem aconseguit en les darreres setmanes, sobretot a Madrid i a Roma”. Nadal sembla disposat a oblidar elsproblemes al genoll, malgrat que li puguin conti-

D’altra banda, Nadal es va referir a l’aprovació de la modificació de la llei de mesures urbanístiques que permetrà l’execució del centre de tennis internacional que portarà el seu nom a Manacor. De totes maneres, mantenint l’equidistància, el manacorí no es va banyar i només destacà que allò que desitja és que “Balears i Mallorca se’n puguin beneficiar”. El seu objectiu és que sigui “un referent a Europa i a la resta del món”. D’aquesta manera, Nadal cercarà posar-se a to després d’unes setmanes en les quals les seves victòries li han exigit entregar-se al màxim. Ahir, Roland Garros li donà la benvinguda. Esperem que no l’acomiadi fins al darrer dia.e

Rosberg amb el seu Mercedes. S. RELLANDINI / REUTERS L’alemany Nico Rosberg (Mercedes) va ser el més ràpid en les dues sessions d’entrenaments lliures del Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1, la sisena prova del mundial. El seguiren el seu company d’equip Lewis Hamilton i l’asturià Fernan-

do Alonso (Ferrari). El pilot de Wiesbaden, que ja va ser el més ràpid en la sessió matinal, dominà també els segons entrenaments lliures, en els quals es marcaren els millors temps de la primera jornada de curses al Principat.

BÀSQUET ACB

El Barça derrota el Bilbao i s’avança en el play-off El Barça va derrotar el Bilbao en el primer partit dels quarts de final del play-off pel títol de l’ACB, que es va disputar al Palau Blaugrana, per un clar 88-62. Els de Xavi Pascual se sustentaren en els 16 punts de Mavrokefalidis per posar l’1-0 en el marcador de la sèrie. El València va apallissar el CAI Saragossa a

la Fonteta per un escandalós 80-42. El Caja Laboral també es va avançar en l’eliminatòria que l’enfronta al Gran Canària, encara que amb una victòria per la mínima (57-56). Avui (19.15) es disputa el Reial MadridBlueSens Monbus, un duel entre els mallorquins Rudy Fernández i Alberto Corbacho.


36

serveis

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

cartellerapel¡lícules INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

AlacrĂĄn enamorado

El ejercicio del poder

PosesiĂłn infernal

ESPANYA. DIR.: SANTIAGO ZANNOU. INT.: à LEX GONZà LEZ I MIGUEL à NGEL SILVESTRE. 100 MIN. 16 A t El Juliån Ês el líder d’un grup de joves

FRANÇA, BĂˆLGICA. DIR.: PIERRE SCHOELLER. INT.: OLIVIER GOURMET I MICHEL BLANC. 115 MIN. 12 A t El ministre de Transport, Bertrand Saint-

ESTATS UNITS. DIR.: FEDE ALVAREZ. INT.: JANE LEVY I JESSICA LUCAS. 91 MIN. 18 A t La Mia ĂŠs

radicals, un noi carregat d’ira i enverinat per l’odi per qui Ês diferent. No obstant això, hi ha noblesa a la seva ànima.

Jean, ĂŠs despertat en plena nit pel seu secretari personal, que li anuncia que un autobĂşs ha caigut per un barranc. El polĂ­tic es dirigeix al lloc dels fets.

Amor ALEMANYA, ÀUSTRIA, FRANÇA. DIR.: MICHAEL HANEKE. INT.: JEAN-LOUIS TRINTIGNANT I EMMANUELLE RIVA. 125 MIN. 12 A t El Georges i l’Anne

acompanyada per l’Olivia i l’Eric, els amics de la infància, a la rústica cabana de la seva família per ajudar-la a superar la seva addicció a les drogues.

Scary movie 5

El gran Gatsby

ESTATS UNITS. DIR.: MALCOLM D. LEE. INT.: LIND-

ESTATS UNITS. DIR.: BAZ LUHRMANN. INT.: LEONARDO DICAPRIO I TOBEY MAGUIRE. 142 MIN. 12 A t Història d’un aspirant a escriptor, Nick

són dos professors de música clàssica jubilats. DesprÊs de patir un infart, un costat del cos de la dona queda paralitzat, de manera que l’amor de la parella Ês posat a prova.

Carraway, que deixa l’Oest Mitjà i arriba a Nova York la primavera del 1922 a la recerca de la seva pròpia versió del somni americà.

SAY LOHAN I CHARLIE SHEEN. 85 MIN. 16 A t El jove matrimoni format pel Dan i la Jody comença a detectar una activitat molt poc normal a casa desprÊs d’acollir-hi les filles del germà del Dan, que han passat tres anys soles al bosc.

Bestias del sur salvaje

El impostor

Stoker

ESTATS UNITS. DIR.: BENH ZEITLIN. INT.: QUVENZHANÉ WALLIS I DWIGHT HENRY. 92 MIN. 7 A t La

REGNE UNIT. DIR.: BART LAYTON. INT.: ADAM O’BRIAN I ANNA RUBEN. 99 MIN. 12 A t Tres anys

ESTATS UNITS, REGNE UNIT. DIR.: PARK CHANWOOK. INT.: MIA WASIKOWSKA I NICOLE KIDMAN. 99 MIN. 16 A t DesprÊs que el pare de l’India

petita Hushpuppy, de 6 anys, està a punt de quedar-se òrfena. Fa temps que la mare se’n va anar, i el seu estimat i esbojarrat pare sempre Ês fora de casa i ara s’ha posat malalt.

desprÊs de la misteriorsa desaparició d’un nen texà de 13 anys, apareix un jove que afirma que Ês ell. Encara que tot apunta que Ês un impostor, la família l’accepta com si fos el seu fill.

CombustiĂłn ESPANYA. DIR.: DANIEL CALPARSORO. INT.: Ă LEX GONZĂ LEZ I ADRIANA UGARTE. 100 MIN. 16 A t

El Mikel està a punt de casar-se amb la Julia, propietària d’una important joieria heretada dels seus pares. A la festa de l’anunci del casament, el Mikel coneix l’Ari i entre ells sorgeix atracció.

Dando la nota ESTATS UNITS. DIR.: JASON MOORE. INT.: ANNA KENDRICK I BRITTANY SNOW. 112 MIN. 12 A t En

arribar a la universitat la Beca no tÊ cabuda en cap grup, però l’obliguen a unir-se a un que mai hauria escollit, format per noies que sonen molt bÊ quan estan juntes.

Dead man down (La venganza del hombre muerto) ESTATS UNITS. DIR.: NIELS ARDEN. INT.: COLIN

Fast & Furious 6, de Justin Lin. La cocinera del presidente

Marea letal

FRANÇA. DIR.: CHRISTIAN VINCENT. INT.: CATHERINE FROT I ARTHUR DUPONT. 95 MIN. TOTS ELS PÚBLICS t Hortense Laborie, una cuinera de

ESTATS UNITS, SUD-ÀFRICA. DIR.: JOHN STOCKWELL. INT.: HALLE BERRY I OLIVIER MARTINEZ. 94 MIN. 12 A t La Sarah s’embarca en un peri-

El irlandĂŠs

renom del PĂŠrigord, ĂŠs nomenada xef particular del president de la RepĂşblica.

IRLANDA. DIR.: JOHN MICHAEL MCDONAGH. INT.: BRENDAN GLEESON I DON CHEADLE. 96 MIN. 12 A t Gerry Boyle Ês un policia irlandès que ha

La Estrella

llĂłs viatge per portar un multimilionari sexagenari i el seu fill a veure els taurons blancs.

de col¡laborar amb un agent de l’FBI per detenir un grup de traficants de drogues que amenacen la tranquil¡litat del comtat de Galway.

Fast & Furious 6 ESTATS UNITS. DIR.: JUSTIN LIN. INT.: VIN DIESEL I PAUL WALKER. 145 MIN. 16 A t Des que el Dom

i el Brian es van embutxacar 100 milions de dòlars per a ells i el seu equip, tots s’han dispersat pel món i han viscut com a pròfugs de la justícia, sense poder tornar a casa. Mentrestant, el Hobbs ha seguit la pista per 12 països a una banda de conductors mercenaris letals.

ESPANYA. DIR.: ALBERTO ARANDA. INT.: INGRID RUBIO I CARMEN MACHI. 95 MIN. 12 A t L’Estre-

lla Ês alegre, positiva i massa generosa amb els qui l’envolten. Al costat del Salva, el xicot de tota la vida, i de la Trini, la seva gran amiga, aparenta una felicitat que en realitat no viu. No obstant això, aviat descobreix que ella tambÊ tÊ dret a ser feliç.

La gran boda ESTATS UNITS. DIR.: JUSTIN ZACKHAM. INT.: ROBERT DE NIRO I DIANE KEATON. 90 MIN. 12 A

Memorias de un zombie adolescente ESTATS UNITS. DIR.: JONATHAN LEVINE. INT.: NICHOLAS HOULT I TERESA PALMER. 98 MIN. 12 A t L’R, un zombi que vaga perdut, sol i sense

rumb, coneix casualment la Julie, una jove humana que salva d’esdevenir el menú del dia sense saber ben bÊ per què.

Noche de vino y copas DINAMARCA. DIR.: OLE CHRISTIAN MADSEN. INT.: PAPRIKA STEEN I ANDERS W. BERTHELSEN. 99 MIN. 16 A t El Christian ĂŠs un home de 40 anys

t Amb motiu del casament del seu fill adoptiu Alejandro amb la Missy, Ellie Griffin torna a la seva antiga llar 10 anys desprÊs que el marit, el Don, l’enganyÊs amb la seva millor amiga.

que viatja a Buenos Aires amb l’Oscar, el fill de 16 anys. L’objectiu del viatge Ês recuperar la dona, l’Anna.

Iron man 3

La mula

Objetivo: la Casa Blanca

ESTATS UNITS. DIR.: SHANE BLACK. INT.: ROBERT DOWNEY JR. I GWYNETH PALTROW. 140 MIN. 12 A t El descarat però brillant empresari Tony

ESPANYA. DIR.: MICHAEL RADFORD. INT.: MARIO CASAS I MARĂ?A VALVERDE. 100 MIN. 12 A t Al cap

ESTATS UNITS. DIR.: ANTOINE FUQUA. INT.: GERARD BUTLER I AARON ECKHART. 120 MIN. 16 A t Mike Banning, agent del Servei Secret,

FARRELL I NOOMI RAPACE. 118 MIN. 16 A t El Victor Ês la mà dreta del senyor del crim Alphonse. Un dia coneix la Beatrice, una francesa misteriosa que viu al seu edifici i per la qual comença a sentir-se atret. Aviat descobreix que la Beatrice no Ês la dona que diu ser, sinó la víctima d’un crim a la recerca de venjança.

Stark s’enfronta a un malvat amb un poder sense límits. L’Stark comprèn que el seu enemic ha destruït el seu univers personal.

DĂ­as de pesca en Patagonia

Jack el Caza Gigantes

ARGENTINA. DIR.: CARLOS SORIN. INT.: ALEJANDRO AWADA I VICTORIA ALMEIDA. 77 MIN. TOTS ELS PĂšBLICS t El Marco ĂŠs un comerciant de 52

ESTATS UNITS. DIR.: BRYAN SINGER. INT.: NICHOLAS HOULT I ELEANOR TOMLINSON. 114 MIN. 7 A

anys, exalcohòlic, que decideix intentar canviar el rumb de la seva vida desprÊs d’intentar desintoxicar-se.

t Explica la història d’una antiga guerra que es reactiva quan un jove granger, sense ser-ne conscient, obre una porta entre el seu món i el d’una aterridora raça de gegants.

Efectos secundarios

La caza

ESTATS UNITS. DIR.: STEVEN SODERBERGH. INT.: ROONEY MARA I CHANNING TATUM. 106 MIN. 12 A t Incapaç de superar una depressió, l’Emily

DINAMARCA. DIR.: THOMAS VINTERBERG. INT.: MADS MIKKELSEN I THOMAS BO LARSEN. 115 MIN. 12 A t DesprÊs d’un divorci difícil, el Lucas,

accepta prendre’s una nova medicació per calmar l’ansietat. No obstant això, el fàrmac comença a tenir efectes secundaris inesperats.

Juan Castro li importa mĂŠs la seva mula que guanyar la guerra, raĂł per la qual surt a buscar-la. DesprĂŠs de travessar el front, es veu implicat en un episodi que el converteix en heroi.

decideix deixar la feina. No obstant això, quan un grup criminal coreà liderat pel Kang ataca la Casa Blanca, el Banning es veu obligat a entrar en acció.

La Ăşltima isla

Oblivion

ESPANYA. DIR.: Dà CIL PÉREZ. INT.: JULIETA SERRANO I ANTONIO DECHENT. 87 MIN. TOTS ELS PÚBLICS t Narra l’aventura d’una nena de 10

ESTATS UNITS. DIR.: JOSEPH KOSINSKI. INT.: TOM CRUISE I MORGAN FREEMAN. 129 MIN. 7 A t Jack

mori en un accident de cotxe, l’oncle Charlie, que la jove ignorava que existís, va viure amb ella i la seva mare, emocionalment inestable.

Tesis sobre un homicidio ARGENTINA, ESPANYA. DIR.: HERNĂ N GOLDFRID. INT.: RICARDO DARĂ?N I ALBERTO AMMANN. 106 MIN. 12 A t Roberto BermĂşdez, especialista

en Dret penal, veu alterada la seva vida quan es convenç que el Gonzalo, un dels seus millors alumnes, ha estat l’autor d’un assassinat brutal.

The trip REGNE UNIT. DIR.: MICHAEL WINTERBOTTOM. INT.: STEVE COOGAN I ROB BRYDON. 107 MIN. 12 A t

L’Steve Ês escollit pel diari The observer per fer una ruta pels millors restaurants del país, cosa que li sembla una oportunitat perfecta per viatjar amb la xicota. No obstant això, quan la jove el deixa, no tÊ cap altre remei que anar-hi amb el seu extravagant amic Rob.

Un amigo para Frank ESTATS UNITS. DIR.: JAKE SCHREIER. INT.: FRANK LANGELLA I SUSAN SARANDON. 89 MIN. 7 A t En

un futur no gaire llunyĂ , la integraciĂł de robots entre els humans pot fer possible que sorgeixin, per exemple, androides programats per cuidar gent gran. Aquesta ĂŠs justament la soluciĂł que troben el Hunter i la Madison pel seu anciĂ  pare, el Frank.

Un lugar donde refugiarse ESTATS UNITS. DIR.: LASSE HALLSTRĂ–M. INT.: JULIANNE HOUGH I JOSH DUHAMEL. 115 MIN. 12 A t Katie Feldman arriba a una petita locali-

anys, l’Alicia, que va a passar l’estiu a una illa remota amb la seva tia, que ni tan sols coneix.

Harper Ês un dels últims tècnics especialitzats destinat a la Terra. Forma part d’una operació enorme dirigida a extreure recursos vitals desprÊs de dècades de guerra.

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

Oz, un mundo de fantasĂ­a ESTATS UNITS. DIR.: SAM RAIMI. INT.: JAMES FRANCO I MICHELLE WILLIAMS. 130 MIN. 12 A t

de 40 anys, ha conegut una altra dona, tÊ una nova feina i vol reconstruir la relació amb el Marcus, el fill adolescent. Però alguna cosa va malament.

ESTATS UNITS. DIR.: CHRIS SANDERS I KIRK DE MICCO. 98 MIN. INF. t Com la majoria dels pares,

el patriarca dels Croods, el Grug, Ês un protector ferotge de la dona i dels tres fills. Un cataclisme els obliga a córrer el risc d’endinsar-se en terres desconegudes.

Oscar Diggs, un mag de circ d’estar per casa i de reputació dubtosa, ha d’abandonar la polsegosa Kansas i dirigir-se al brillant País d’Oz.

Palma

20.00, 22.30

Manacor

La trama

CINE AUGUSTA

20.30, 22.30

MULTICINES MANACOR AFICINE

971752055. AVDA. JUAN MARCH I ORDINES 2.

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

971847256. BAS S/N.

 %   tEH5#

EWBEHtEWJET5#tEMJEU

El eclipse

16.00, 18.00

CombustiĂłn

Marea letal

(V.O.) dt. 20.15, 22.30

Objetivo: la Casa Blanca

20.20, 22.30

 %   tEWJET5#

El gran Gatsby

16.00, 18.10, 20.20, 22.30

El gran Gatsby

Memorias de un zombie adolescente

16.45, 19.30, 22.25

Scary movie 5

  tEH5#

Iron man 3

16.00, 18.10, 20.20, 22.30

Fast & Furious 6

 % EWBEHtEMBEK tEWJET5# tETJEH5#

MULTICINES RĂ?VOLI

 tETBEM5#

Objetivo: la Casa Blanca

Iron man 3

 %   tEWJET5#tEH5#

 tETBEM5#tEH5#

Oblivion

La gran boda

 %   tEWJET5#tEH5#

  tETBEM5#tEH5#

Oz, un mundo de fantasĂ­a

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

(2D) dv. a dg. i dt. a dj. 19.15

Fast & Furious 6

tETBEM5#tEH5#

PosesiĂłn infernal

Objetivo: la Casa Blanca

 % EWJETtEHBEK

 % EWJEMBEK tETJEH   20.35, 22.50

  tETBEM5#tEH5#

Scary movie 5

Scary movie 5

 %    tEWJET5#tEH TB 12.05

EWJEMBEK tETJEH    22.10

Stoker

Objetivo: la Casa Blanca

17.10, 20.00, 22.30

La caza 18.00, 20.05, 22.10

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica 16.00

Noche de vino y copas 16.20, 18.20, 20.20, 22.15

Stoker 16.35, 18.35, 20.40, 22.40

The trip 16.25, 18.25, 20.25, 22.20

Un amigo para Frank 16.50, 18.40, 20.30, 22.20

CINE CIUTAT 971205453. C. EMPERADRIU EUGĂˆNIA, 6.

Amor (V.O.) dv. a dt. i dj. 21.25

La Estrella

971751262. ANTONI MARQUĂˆS 25.

Dead man down (La venganza del hombre muerto) 16.15, 19.15, 22.30

Fast & Furious 6 (2D) 16.30, 19.35, 22.40

La gran boda 20.20, 22.20

Objetivo: la Casa Blanca 18.00

Stoker 16.00

OCIMAX PALMA AFICINE 971750673. LEOCADIA DE TOGORES S/N PARCELA A.

  tETBEM5#tEH5#

MarratxĂ­ CINESA FESTIVAL PARK 3D 902332211. CTRA. PALMA-INCA KM. 7,1.

Brave (Indomable) (2D) 12.1515.30, 17.30

Dead man down (La venganza del hombre muerto)

CombustiĂłn

Candilejas

   tEWJET5#tETJEH TB 12.05

 %    tEWJET5#tEH TB 12.00

(V.O.) dj. 18.00, 20.30

Efectos secundarios

DĂ­as de pesca en Patagonia

0.35

Dead man down (La venganza del hombre muerto)

Bestias del sur salvaje (V.O.) dv. a dt. i dj. 17.45, 19.35

18.00, 19.45

El gran Gatsby

El ejercicio del poder

Pel¡lícula d’estrena. Amb nens

 % tEWBEHJEUBEKtEWJET5#t dg. TB 12.15

The host (La huĂŠsped) (2D) 12.10

Un lugar donde refugiarse

Eivissa CINE SERRA 971311471. PGE VARA DEL REY 6.

AlacrĂĄn enamorado EWJEMBEK tETJEH    22.15

El gran Gatsby  % EWJEMBEK tETJEH  

La gran boda

EWJEMBEK tETJEH    22.50

MULTICINES EIVISSA AFICINE 971315211. AVDA. ELS CUBELLS S/N.

(2D) dv. i dl. a dj. 19.30

El gran Gatsby

Ciutadella

Fast & Furious 6

17.00, 19.40, 22.15

La cocinera del presidente

Objetivo: la Casa Blanca

22.30

EWJETtEH

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

Stoker

EWtET tEH tEMB dj. 18.00

(V.O.) dt. i dj. 20.00

(V.O.) ds. a dt. i dj. 20.30

La Ăşltima isla

Iron man 3

17.10

  tEWJET5#tETJEH5#  15.10

FUNDACIĂ“ TEATRE PRINCIPAL DE PALMA

C. Riera 2 A (Palma) teatreprincipal.com t 971219700 TEATRE DEL MAR

C. Llucmajor 90 (Palma) teatredelmar.com t 971248400 TEATRE MUNICIPAL CATALINA VALLS

Pg. Mallorca 9 (Palma) cultura.palma.es t 971710986 TEATRE MUNICIPAL DE PALMA

Pg. Mallorca 9 (Palma) tacostamlacultura.cat t 971739148 TEATRE MUNICIPAL MAR I TERRA

C. Sant MagĂ­ 91 (Palma) cultura.palma.es t 971710986 TEATRE SANS

C. Ca’n Sans (Palma) 971727166

Vuits i nous i lladres que no lliguen Dir.: eScola d’Arts escèNiqueS. El 23, 20h30. TRUI TEATRE

CamĂ­ de Son Rapinya 29 (Palma) 971605506

AntologĂ­a de la copla Amb Manolo Escobar. Dv. 31, 21h.

Gossos Ds. 1, 22h.

Una boda feliz La guinda sobra El 26, 12h. TEATRE DE MANACOR

Un marit ideal

Efectos secundarios

El gran Gatsby

El 30, 20h.

Tesis sobre un homicidio

17.20, 20.05, 22.30

El exorcista

Valentina Lisitsa

EWJET  tET5#tEHBEUt EH5#  tEMJEU5#

Iron man 3

16.00, 16.30, 17.30, 18.30, 19.00, 20.05, 21.30, 22.00, tEWJET5# tETJEH5#   15.00

Dir.: Laura Girotto. Amb Laura Girotto, Magdalena GarzĂłn Torrandell, Ana Cantero Roca, Iris Siscar Vidal, RocĂ­o GijĂłn LĂłpez, Miquel Anglada Girotto. El 24, 21h30.

(2D) dl. a dj. 16.00, 18.15, 20.30, 22.45

EWJET tEH tEUBEK

Fast & Furious 6

Ballem fado

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

El gran Gatsby

(V.O.) 21.30

Del 23 al 25, 21h30. El 26, 19h30.

Av. del Parc s/n (Manacor) teatredemanacor.cat t 971554549

CINEMES CANAL SALAT

(V.O.) 19.25

Dos hombres solos sin punto... ni nĂĄ

Subtitulada o parlada en catalĂ 

971383618. ST. ANTONI M. CLARET S/N.

(2D) 1.00

AUDITĂ’RIUM DE PALMA

Passeig MarĂ­tim (Palma) auditoriumpalma.com

Dj. 6, 21h. LLEGENDA:

 % EWBEMJED  tEWJET5#t dg. TB 12.05

El irlandĂŠs

(V.O.) 17.20, 21.15

tat costanera anomenada Southport, a Carolina del Nord, amb la intenció de refer la seva vida d’una manera tranquil¡la.

EW tET  tEH   tEMBEK 

   tEWJET5#tETJEH5#   70   tEWJET5# tETJEH5# % tEWJET5#tETJEH TB 12.05

El impostor

Arts Escèniques

EWJETtEHtEUtEDJEK

Oblivion

D’Oscar Wilde. Dir.: Magdalena Tomàs. Amb El Grup de Teatre Amics de les Aules. El 24, 20h. El 25, 18h30. El 26, 19h.

Ai Quaquín, que has vengut de prim! De Sebastià Rubí i Antoni M. Servera. Dir.: Joan Manuel Albinyana. Amb Toni Lluís Reyes, Jaume Obrador, Pep López, Rosa Sunyer, Francesca Vadell, Joan Antoni Sunyer, Alfonsina Ballester, Esteva Sastre. El 25 i el 26, 19h. El 27, 20h30. AUDITORI D’ALCÚDIA

Pl. de la Porta de Mallorca 3 (AlcĂşdia) auditorialcudia.net t 971897185

Ballem fado Dir.: Laura Girotto. Amb Laura Girotto, Magdalena GarzĂłn Torrandell, Ana Cantero Roca, Iris Siscar Vidal, RocĂ­o GijĂłn LĂłpez, Miquel Anglada Girotto. El 8, 21h.

nOu De Mariona Oliver. Dir.: Mariona Oliver. Amb Clara Mata, Jaume Manresa, Aina Silva, Rafael Mir. El 31, 19h. AUDITĂ’RIUM SA MĂ€NIGA

C. de Son Galta 4 (Sant Llorenç) samaniga.es t 971587373

El sopar Dir.: Joan Carles Bellviure. Amb Jordi Cumellas, Lluqui Herrero, Agnès Llobet, Carles Molinet, Maria Bauçà, Irene Soler. Ds. 21h.

 tEWJET5#tEH5# %      tEWJET5#tETJEH5# tEH5#

MaĂł

Fast & Furious 6

971364771. RAMĂ“N Y CAJAL 17.

El gran Gatsby

La mula

  tEWJET5#tEH5# %   tEWBEHJEUBEK tEWBEH5#  tEWJET5#   tEHJEU BEK5#tEH5# 

Fast & Furious 6

CINE REGIO

tETJEH5#

Iron man 3

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

 % EW  tET  tEH    tEU 

971341006. C. BARCELONA, 5.

FUNDACIĂ“ TEATRE PRINCIPAL DE MAĂ“

 tETJEH5#

 %   tEWJET5#tEH5# %  tEH5#tEMBEK5#

Iron man 3

Fast & Furious 6

Dando la nota

Marea letal

Jack el Caza Gigantes

Costa d’en Deià 40 (Maó) teatremao.org t 971355603

16.20, 18.30

 tEWJET5#

 % tEH5#

EWJET  tET5#tEH   tEMJEU 

EWBEH  tEMBEK 

El gran Gatsby

Objetivo: la Casa Blanca

La Estrella

La gran boda

Santa Eulalia del RĂ­o

Madama Butterfly

(2D) 17.00, 19.40, 22.15

  tEWJET5#tETJEH5#

De Giacomo Puccini. El 24, 21h. El 26, 20h.

Oblivion

EW EMJEUtETJEHtET5#tEH5# 12.00

TEATRO ESPAĂ‘A

Fast & Furious 6

 %    tEWJET5#tEH TB 12.30

971332519. SANT JAUME 81.

(2D) 16.30, 19.30, 22.30

  tEWJET5#tETJEH5#  15.25

La gran boda

Memorias de un zombie adolescente

Iron man 3

Iron man 3

 %    tEH5#

Scary movie 5

La mula

EWBEU tEWJET5#tETJEH5# tEH5#

 % EWBEHtETJEH5#

(2D) 16.00, 19.00, 22.00

La cocinera del presidente

 tETJEH5# 

 %  tEWJET5#tEH5#

Objetivo: la Casa Blanca

(2D-V.O.) dc. 19.30, 22.00

Kauwboy

Rebelde (War witch) (V.O.) ds. a dt. i dj. 18.50

La gran boda

Searching for sugar man

 tEWJET5#

(V.O.) ds. a dt. i dj. 22.00

MULTICINES PORTO PI AFICINE 971405500. AVDA. GABRIEL ROCA 54.

OCIMAX MAHĂ“N

 % EWJET tET5#tEH   tEMJEUtEU5#

20.20, 22.35

Scary movie 5 EW tET  tEH   tEMBEK 

Sant Antoni de Portmany

Tomboy

FUNDACIĂ“ CIUTADELLA CULTURA

C. Maria Auxiliadora (Ciutadella)

TEATRE ORFEĂ“ MAONĂˆS

C. Verge de Gracia 155 (MaĂł) orfeonmahones.org t 971363942


mèdia

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

37

El focus El Barça, el millor club del món a les xarxes socials

Quim Gutiérrez és imatge de Givenchy La firma de moda francesa Givenchy ha triat Quim Gutiérrez per protagonitzar la campanya publicitària de la seva pròxima col·lecció tardor-hivern, segons publica El País. Al costat de l’actriu Amanda Seyfried, de l’exeditora de Vogue Carine Roitfeld i la seva filla –Julia Restoin-Roitfeld–, Gutiérrez en serà el protagonista amb dos models masculins més. Riccardo Tisci, dissenyador de la casa, ha triat aquest elenc per la seva personalitat, que coincideix amb la de la col·lecció.

Cristiano Ronaldo guanya Messi en els Social Star Awards, que han premiat el Barça per segon cop JOAN CALLARISSA a victòria del Barça era molt previsible tenint en compte la quantitat de seguidors que el club té a les xarxes socials en què té un perfil obert, que són la majoria. Tot i això, en matèria de xarxes no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat, ja que una quantitat baixa de fans molt actius i organitzats poden fer trontollar alguns resultats. En el cas dels Social Star Awards, que es van entregar ahir a la tarda a Singapur, no hi va haver sorpreses i el Barça va tornar a guanyar –ja ho havia fet el 2012– el premi a millor club esportiu a les xarxes socials. L’entitat competia en aquesta categoria amb el Chelsea, el Manchester i el Madrid, tres clubs que també tenen molt èxit a internet.

L

Qui no va tenir la mateixa sort va ser Lionel Messi. El davanter blaugrana va perdre en la seva categoria contra Cristiano Ronaldo, que va ser condecorat com l’esportista més clamat de les xarxes. El Barça està present a Facebook, Twitter, Google, YouTube, Weibo i té també nous perfils a Instagram i Pinterest. En totes aquestes xarxes, la institució té més de 65 milions de seguidors. Drew Thomson, el director general de la web que organitza els premis, Starcount, considera: “Tot i la forta competència, el Barcelona destaca per la seva gran popularitat i per la passió que demostren els seus fans a les xarxes socials”. Altres guanyadors de la gala van ser el solista Justin Bieber i el grup One Direction. GETTY IMAGES

GIVENCHY


mèdia

38

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

recomanatstelevisió LA SEXTA 3 22.00

LA SEXTA 21.30

‘Más fuerte que su destino’

‘La Sexta columna’

✰✰✰

Director: Marshall Herskovitz Actors: Catherine McCormack, Rufus Sewell, Jacqueline Bisset, Oliver Platt, Moira Kelly, Fred Ward

El programa d’avui intenta desgranar els diversos aspectes que ha despertat l’entrevista d’Antena 3 a José María Aznar de dimarts. Posarà sobre la taula algunes preguntes que van quedar obertes i que han provocat polèmica aquests últims dies, i es preguntarà si Aznar està enfadat amb el seu partit per les acusacions de cobrar sobresous. L’espai també analitzarà els motius que l’han dut a parlar ara, es fixarà en la relació de l’expresident amb Mariano Rajoy i farà balanç de l’impacte de les declaracions dins el PP.

EUA, 1998. Durant el segle XVI, les prostitutes venecianes tenien privilegis únics: duien els millors vestits, llegien, componien poemes i música i fins i tot discutien de política. Veronica Franco coneix Marco Vernier, l’amor de la seva vida, però no poden casar-se perquè ella no té prou poder econòmic, així que decideix fer-se prostituta.

audiènciestv

IB3

07.00 IB3 Ràdio. 08.00 L’hora del conte!

L’informatiu de Piqueras lidera el dia L’informatiu nocturn de Telecinco, que presenta Pedro Piqueras, va ser el programa més vist dimecres a les Illes, amb 63.000 espectadors i una quota de pantalla del 17,8%. A continuació va començar un duel molt ajustat entre Antena 3 i Telecinco pel domini del prime time que va acabar sense cap vencedor clar: la sèrie Con el culo al aire, que oferia el canal d’Atresmedia, va imposar-se pel que fa a la mitjana d’espectadors –en va tenir 61.000, davant dels 55.000 d’Hay una cosa que te quiero decir–, però en canvi el format que presenta Jorge Javi-

er Vázquez va guanyar en share –18,7% contra 14,7%–. De fet, el canal de Telecinco va situar-se per davant durant tota la nit, però la durada més llarga del seu programa en va fer baixar la mitjana d’espectadors. Quant al duel de sèries nord-americanes entre Homeland i The following, va guanyar clarament la primera, que va aportar a Cuatro 43.000 espectadors, pels 18.000 que va tenir la seva rival a laSexta, que va quedar per sota del Comando actualidad de La 1 –amb 34.000 espectadors– i de la pel·lícula d’IB3 Lolita –amb 22.000–.

Programes més vistos a les Illes Balears Dimecres 22 de maig

Canals més vistos a les Illes Balears Dimecres 22 de maig

ESPECTADORS ‘SHARE’ 01

02

08

Sálvame

09

Pasapalabra

TELECINCO 15.59 TELECINCO 20.15

10,4%

IB3

6,5% 5%

Cuatro 18,7%

47.000

18,9%

43.000

9,2%

La Sexta

4,7%

La2

4,4%

la Sexta 3

2,6% 2,6%

Neox

2,6%

Nova 43.000

17,5%

43.000

10,0%

42.000

19,8%

42.000

16,0%

41.000

10,3%

Homeland CUATRO 23.11

10,9%

La 1

El hormiguero 3.0 ANTENA 3 21.44

10

55.000

Antena 3 Noticias 1 ANTENA 3 15.00

07

14,7%

Homeland CUATRO 22.27

06

61.000

Telediario 1 LA 1 15.04

05

17,8%

Hay una cosa que te quiero decir TELECINCO 22.30

04

63.000

Con el culo al aire ANTENA 3 22.40

03

Antena 3

Informativos Telecinco 21.00 TELECINCO 21.05

Telecinco 15,5%

Canals més vistos a les Illes Balears Acumulat del mes de maig Telecinco La 1 Antena 3 IB3

12,9% 12,1% 11,6% 5,6%

(Infantil). Inclou Na Ventafocs, Una madona que enganyà el dimoni i Les tres ovelletes i el llop. 08.25 Little Bear (Animació). 08.45 Illencs (Divulgatiu). 09.30 La mirada (Reportatges). 11.05 Tríptic (Documental): Gent de mar. Avui l’equip del programa s’embarca en la Hispaniola, el vaixell de pesca de la família Fuster de Cala Ratjada, per anar a pescar amb palangre. 11.35 Un segle de pinyol vermell (Sèrie documental). Els grans esdeveniments al segle XX: Avui el programa repassa els invents més importants del segle XX, com l’arribada de l’electricitat o els primers avions. 12.00 La mirada (Reportatges). 12.15 Mossèn Capellà (Sèrie). En Moisés de La Roca (T1): Algú ha deixat un nen a la porta de la rectoria, fet

13.25 13.59 15.20 15.25

que provoca el retorn del Lluc. El problema és que, a Sant Jeroni, s’estén el rumor que és fill seu. La mirada (Reportatges). IB3 Notícies migdia. El temps migdia. Pel·lícula: El coloso en llamas. EUA, 1974. Dir.: John Guillermin e Irwin Allen. Int.: Steve McQueen, Paul Newman, William Holden.

Durant la festa d’inauguració d’un nou gratacels de 138 plantes a San Francisco, es produeix un curtcircuit en un traster del pis 81. 18.15 La mirada (Reportatges). 20.00 Una micona més (Gastronòmic). 20.30 IB3 Notícies vespre. Presentadora: Esther Matutes. Esports: Toni Terrades.

21.45 El temps vespre. 21.50 Cinema sense inter-

rupcions: Los perdedores. EUA, 2010. Dir.: Sylvain White. Int.: Zoe Saldana, Jeffrey Dean Morgan.

Narra la història d’una unitat d’elit de les Forces Especials enviats a Bolívia per a una missió de recerca i destrucció. No obstant això, Clay Jensen, el Roque, el Pooch i el Cougar aviat descobreixen que ells són el blanc d’una traïció. 23.20 Pel·lícula: Daybreakers. EUA, 2009. Dir.: Michael Spierig, Peter Spierig. Int.: Ethan Hawke, Sam Neill, Willem Dafoe. L’any 2019, els vampirs s’han apoderat del món. La base de la seva alimentació és la sang dels éssers humans. 01.00 Lost Girl (Sèrie).

Ràdio Mallorca 40 Principales Alcúdia Ràdio BN Mallorca Cadena 100 Cadena Dial Cat. Ràdio Alcúdia Cat. Ràdio Palma CatMúsica COPE ES Radio Europa FM Flaix FM Hit FM Inca Hit FM Palma IB3 Ràdio Insel Radio Kiss FM M80 Radio Máxima FM Onda Cero Alcúdia Onda Cero Manacor Onda Cero Palma Onda Melodía Radio 1 Palma

94.1 94.7 106.5 97.6 98.4 96.4 93.3 88.8 97.6 97.1 91.2 100.6 93.6 96.6 106.8 95.8 89.5 102.3 96.1 94.3 92.7 95.1 101.0 90.1

Radio 1 Zona Nord 93.2 Radio 3 Palma 92.3 Radio 3 Zona Nord 97.4 Radio 5 Palma 104.5 Ràdio Balear 101.4 Radio Calvià 107.4 Radio Mallorca SER 103.2 Radio Marratxí 92.9 Radiomania 96.6 RNE Clàsica Palma 87.9 RNE Clàsica Zona Nord 95.4 Talk Radio Europe 103.9 Última Hora Mallorca 98.8 Última Hora Llevant 99.2 Última Hora Nord 100.2

Menorca 40 Principales Cadena 100 Cadena Dial Catalunya Ràdio COPE Europa FM IB3 Ràdio Kiss FM

96.2 101.3 98.2 95.2 101.3 105.3 88.6 89.5

Máxima FM 93.6 Onda Cero Mahón 91.4 Radio 1 94.6 Radio 3 105.8 Radio 5 100.4 Ràdio Balear 102.7 Radio Clásica 97.1 Radio Menorca SER 95.7

Eivissa 40 Principales Cadena 100 Cadena Dial Catalunya Ràdio Europa FM Hit FM IB3 Ràdio Kiss FM Onda Cero Radio 1 Radio 3 Radio 5 Radio Clásica Radio Diario Radio Ibiza SER

98.1 89.1 100.8 95.5 90.4 96.6 93.7 89.5 96.0 101.6 105.7 94.9 104.0 97.2 102.8


mèdia

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

recomanatstelevisió LA 1 22.30

‘Rocky Balboa’

IB3 21.50

TV3 22.25

‘Los perdedores’

‘Mentre dorms’

✰✰✰

✰✰

Dir.: Sylvester Stallone Actors: Sylvester Stallone, Burt Young, Antonio Tarver, Geraldine Hughes

Director: Sylvain White Actors: Jeffrey Dean Morgan, Chris Evans, Zoe Saldana, Jason Patric

EUA, 2006. Ja fa trenta anys que Rocky Balboa va enfrontar-se a Apollo Creed. Ara, el món de la boxa està molt devaluat i el campió Mason Dixon no troba un rival a la seva altura. Balboa, tot i estar retirat i viure una vida tranquil·la, manté l’esperit lluitador.

EUA, 2010. Els perdedors són un equip elit de les Forces Especials dels Estats Units dirigit per Clay i format per Roque, Pooch, Jensen i Cougar, que són enviats a Bolívia en una missió sobre un senyor de la droga. Però són traïts i cercaran venjança.

Espanya, 2011. El César és el porter d’un edifici d’apartaments que amaga un secret: li agrada fer mal a les persones, controlar-ne els hàbits i les pors, i utilitzar-los en contra seva. Una nova veïna, jove i alegre, serà la seva obsessió.

TV3-CAT

TVE-1

ANTENA 3

39

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

✰✰✰✰

Director: Jaume Balagueró Actors: Luis Tosar, Marta Etura, Alberto San Juan, Petra Martínez, Pep Tosar

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

07.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins (Magazín).

Presentadores: Ariadna Oltra, Helena García Melero. 14.00 Telenotícies comarques. 14.20 El medi ambient (Medi Ambient). 14.30 Telenotícies migdia. Presentadors: Carles Prats, Núria Solé. Esports: Maria Fernández Vidal. 15.40 Cuines (Gastronòmic). Trufes disfressades. 15.50 La Riera (Telenovel·la). 16.35 Divendres (Magazín). Presentadors: Xavi Coral, Espartac Peran. 18.15 Ventdelplà (Sèrie). (T1). 19.05 Lo Cartanyà (Sèrie). Houston (T1). 19.38 Retalls de món (Sèrie documental). Els apicultors nòmades. 19.50 Xarxa natura (Sèrie documental). 19.57 Espai Terra (Divulgatiu). 20.20 El gran dictat (Concurs). 21.00 Telenotícies vespre. Presentadors: Ramon Pellicer, Raquel Sans. Esports: Artur Peguera. 21.50 Porca misèria (Sèrie). Veïns (T1). 22.55 GR Terres del sud (Sèrie documental). Un camí ple de paisatges. 23.40 Generació digital (Sèrie documental). 00.05 La Sonora Músiques de Creta amb Yorgos Xylouris & Calella Ciutat Gegantera 2013 i Calella Ciutat Gegantera 2013. 00.30 Cinema 3 (Actualitat cinematogràfica). Presentador: Jaume Figueras. 01.00 El gran dictat (Concurs). 01.35 Espai Terra (Divulgatiu). 02.00 Via llibre (Sèrie). 02.30 Notícies 3/24. 03.00 La Riera (Sèrie). 03.35 Porca misèria (Sèrie). Veïns (T1). 04.35 GR Terres del sud (Sèrie documental). Un camí ple de paisatges. 05.18 Cinema 3 (Actualitat cinematogràfica). Presentador: Jaume Figueras.

06.00 Noticias 24 horas. 06.30 Telediario matinal. 08.30 Los desayunos de

06.00 Vídeos musicales. 06.15 Las noticias de la

TVE. Convidada: Bárbara Hendricks, soprano. 10.05 La mañana de la 1. 14.00 L’informatiu. 14.30 Corazón. 15.00 Telediario 1. 16.00 L’informatiu. 16.15 El tiempo. 16.30 Gran reserva. El origen. La Pilar es reuneix amb Vicente Cortázar per resoldre el problema de la seva filla. 17.30 Amores verdaderos. 18.15 Letris. 19.10 Liga ACB: Reial MadridBlusens Monbus. Play-off. Primer partit. En directe des del Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid. 21.00 Telediario 2. 22.15 El tiempo. 22.30 Pel·lícula: Rocky Balboa. EUA, 2006. Dir.: Sylvester Stallone. Int.: Sylvester Stallone, Burt Young, Tony Burton, Milo Ventimiglia, James Francis Kelly III. 00.05 Ley y orden: acción criminal (Sèrie). Emissió de tres episodis. Lealtad (I) (T9), Lealtad (II) (T9) i Broad channel (T9). 02.05 La noche en 24 horas. 03.40 TVE es música.

08.55 Espejo público.

mañana.

12.20 12.50

14.00

15.00 15.45 16.00 16.30

17.30

18.45 20.00 21.00 21.40 21.55 22.10

02.45

Convidat: Albert Rivera, president de Ciutadans. Karlos Arguiñano en tu cocina. La ruleta de la suerte. Especial solidari dedicat al Programa d’Assistència Hospitalària de la Fundación Antena 3. Los Simpson (Sèrie). Emissió de dos episodis: Burlas y verdes (T21) i El heredero Burns (T5). Antena 3 Noticias 1. Deportes. Tu tiempo. Amar es para siempre. La Inés descobreix que l’Arturo ha anat al cardiòleg i decideix acompanyar-lo. El secreto de Puente Viejo. Durant la recerca de l’Aurora, sembla que per fi els homes troben alguna cosa al costat d’una casa abandonada. Ahora caigo. Atrapa un millón. Antena 3 Noticias 2. Deportes. El tiempo. Increíbles. El gran desafío. Avui es coneix el segon finalista del programa. Campeonato europeo de póquer.

CUATRO

07.00 El zapping de

surferos. 08.45 Money time. 09.45 Rush. (T2). 10.30 Alerta Cobra. Emissió de dos capítols: El complot (T14) i El último día (T15). 12.30 Las mañanas de Cuatro. 14.00 Noticias Cuatro. Inclou El tiempo. 14.50 Deportes Cuatro. 15.45 Castle. Emissió de tres capítols: El irlandés errante (T5),Un infierno muy canino (T4) i Un cadáver con suerte (T3). 18.30 Te vas a enterar. 20.00 Noticias Cuatro. Inclou El tiempo. 21.00 Especial Callejeros viajeros. Familias viajeras (I). 21.30 Me cambio de familia. Avui intercanvien les seves cases la Carina, una dona d’origen argentí que viu a Mallorca, i l’Azucena, resident a Madrid. 23.00 Especial Callejeros. Después del deshaucio: L’equip del programa s’acosta a famílies desnonades. 00.00 Callejeros. Reposició de tres reportatges: Okupación por deshaucio, Bares de Barcelona i Bares de Cádiz. 02.15 NBA. 05.15 Puro Cuatro.

TELE 5

06.30 Informativos

08.55 12.45 14.30 15.00

16.00 20.15

21.05

22.15

02.30

Telecinco. Inclou El tiempo. El programa de Ana Rosa. Mujeres y hombres y viceversa. De buena ley Informativos Telecinco. Inclou El tiempo. Sálvame. Pasapalabra. Avui el programa ofereix una edició especial en què les proves Letra a letra, La pista, Palabras cruzadas i Qué es qué estan inspirades en el món màgic de Disney. A més, l’actriu Jacqueline de la Vega, la cantant Soraya Arnelas, l’exjugador de bàsquet Fernando Romay i el torero Miguel Abellán fan de padrins en aquest programa temàtic. Informativos Telecinco. Inclou El tiempo. Sálvame deluxe. Programa que recull els esdeveniments amb més interès de la crònica social i dels seus protagonistes. Inclou, a més, una entrevista a un personatge conegut i un espai de debat entorn de temes concrets sobre l’entrevistat. Premier casino.

LA SEXTA

06.00 La Sexta en concierto. 07.45 Al rojo vivo. 09.30 Crímenes imper-

fectos. 10.30 Crímenes imper-

11.30 12.25 14.00 15.00 15.30 15.35 16.25 17.45 20.00 20.55 21.00 21.30

22.30

02.00

fectos: ricos y famosos. Informe criminal. Al rojo vivo. La Sexta noticias 1ª edición. Jugones. La Sexta meteo. Taxi. Así nos va. Más vale tarde. La Sexta noticias 2ª edición. La Sexta meteo. La Sexta deportes. #La Sexta Columna: Aznar, el retorno: Dimarts passat, Gloria Lomana entrevistava, davant de les càmeres d’Antena 3, José María Aznar. Les respostes de l’expresident van trasbalsar l’actualitat política, es van colar al Congrés i han protagonitzat portades en els mitjans de comunicació. Equipo de investigación. Sánchez Gordillo: El programa analitza la figura de Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda, gairebé un any després del seu famós assalt a un conegut supermercat. Astro TV.

SUPER3/33

CANAL 4

CANAL+

LA 2

LA SEXTA 3

07.13 El petit Nicolas. 07.50 Doraemon. 08.42 Quin crac, l’Angelo! 09.00 Mic. 09.40 Els barrufets. 10.31 Avatar: l’últim mestre de l’aire. 11.42 Futbol galàctic. 12.32 Mofeta Kung Fu. 13.10 La lliga dels supermalvats. 13.45 Shin Chan. 14.35

08:00 Consultes amb el tarot. 10:00 Mallorca today. 10:35 Galería Galilei. 11:00

08.00 The Newsroom. 09.00 Pel·lícula: Los Muppets. 10.40 Pel·lícula: Young Adult. 12.15 Iñaki. 13.15 Tentaciones. 14.10 NBA Live. 14.25 Girls. 15.00 Pel·lícula: Luces rojas. 16.55 Generación NBA+. 17.55 Pel·lícula: In time. EUA,

07.00 Sabores. 07.55 Biodiario. 08.00 Patrimonio de la Humanidad. 08.55 Biodiario. 09.00 Pueblo de Dios. (R.) 09.30 Aquí hay trabajo. 10.00 UNED. 11.00 La magia del Gran

12.25 Pel·lícula: Ace Ventura,

Els pingüins de Madagascar. 15.23 Bola de drac Z Kai. 16.10 One piece. 17.00 Mic. 17.45 Una mà de contes. 17.58 Fungi. 18.10 L’abella Maia. 19.00 L’Spirou petit. 19.30 Info K. 19.45 Doraemon. 20.15 Tom i Jerry. 20.55 Bola de drac. 21.20 La Riera. 22.05 GR Terres del sud. 22.53 Cronos. 23.55 Catmúsica. 00.52 Catmúsica. 01.16 L’Anglaterra de Charles Dickens. 02.03 Tr3s C. 02.08 Tresors del món, patrimoni de la humanitat.

Club 4. Magazín presentat per Llorenç Cloquell. (R.) 12:30 Tot4. Programa informatiu. (R.) 14:00 Consultes amb el tarot. 18:00 Mallorca today. 18:35 Camins de la mar. 19:00 Trending topic. 19:30 Cuinam. 20:00 Tot 4. Programa de debat. Presentadora i moderadora: Beatriz Díez. Directe. 21:30 Va de trot. Director i presentador: Biel Sánchez. 22:30 Haciendo amigos. Programa d’actualitat. Presentador: Joan Prunés. 23:30 Tot 4. Programa de debat. Presentadora i moderadora: Beatriz Díez. (R.) 01:00 Así es mi casa. 01:05 Rappel. 01:55 Chat para adultos.

2011. Dir.: Andrew Niccol. Int.: Johnny Galecki, Cillian Murphy, Justin Timberlake. 19.50 Cóctel Mad Men. 20.15 Óxido Nitroso. 20.40 Visionarios. 21.30 Ilustres ignorantes. 22.00 Cine estreno: Qué esperar cuando estás esperando. , . Dir.: . Int.: . 23.55 Juego de Tronos. 00.50 Juego de Tronos: Dentro del episodio. 01.00 Pel·lícula: Cine X. 03.05 Pel·lícula: 22 balas, el inmortal. França, 2010. Dir.: Richard Berry. Int.: Jean Reno, Kad Merad, Richard Berry.

Azul. Los siete continentes. (R.) 12.00 Para todos La 2. 13.40 Zoom net. 13.55 Crónicas. (R.) 14.40 Docufilia. (R.) 15.35 Saber y ganar. 16.05 Grandes documentales. 18.30 El escarabajo verde. 19.00 La casa encendida. 19.30 Solo moda. 20.00 Paraísos cercanos. 21.00 Ellas...se mueven. 22.00 La suerte en tus manos. 22.20 El documental de La 2. 23.15 Con una sonrisa. 23.50 Atención obras. 00.45 Concierto Muse War Child. 02.00 Cenas después de medianoche con Daniel. 03.30 Docufilia. (R.)

un detective diferente. EUA, 1994. Dir.: Tom Shadyac. Int.: Jim Carrey. 13.55 Pel·lícula: Sé infiel y no mires con quién. Espanya, 1985. Dir.: Fernando Trueba. Int.: Ana Belén. 15.35 Pel·lícula: ¡Vaya un fugitivo!. Alemanya-EUA, 1997. Dir.: Pat Proft. Int.: Leslie Nielsen. 17.20 Pel·lícula: Dos veces yo. EUA, 1984. Dir.: Carl Reiner. Int.: Steve Martin. 18.55 Todo cine. 20.15 Pel·lícula: La flor de mi secreto. Espanya-França, 1995. Dir.: Pedro Almodóvar. Int.: Marisa Paredes. 22.20 Pel·lícula: Más fuerte que su destino. EUA, 1998. Dir.: Marshall Herskovitz. Int.: Catherine McCormack, Rufus Sewell. 00.10 Pel·lícula: Dobles parejas. EUA, 1992.


40

mèdia

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

arabalears

PERIODISME

Toni Soler DIRECTOR DEL PROGRAMA “POLÒNIA”

Humor. Historiador i periodista, combina la rigorosa anàlisi de la realitat política catalana en els seus articles a l’ARA amb la direcció del programa de sàtira política “Polònia” , que emet TV3 i en què comenta l’actualitat en clau d’humor

“El que ha de fer un diari és interpel·lar els lectors i intentar crear una comunitat” treballem en català necessitem eixamplar mercat i aconseguir, independentment de com funcioni la política, que hi hagi un mercat en català més ampli del que tenim. I també és important per a les Illes perquè no hi ha cap mitjà en català.

ANTONI RIERA

Coneix tots els fils del món de la comunicació com a periodista, guionista i productor. Dirigeix la productora Minoria Absoluta, que té com a programes estrella Crackòvia i Polònia, ambdós a TV3, i també és el comissari de les celebracions del 1714 que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Impulsor i soci fundador de l’ARA, cada diumenge hi escriu una crònica en la qual analitza la política catalana.

Quina ha de ser la relació entre Mallorca i el Principat? Hi ha una realitat compartida, però s’ha d’articular d’una manera molt federal, amb perdó per la paraula. És evident que hi ha uns referents comuns i uns altres que no ho són. Però podem fer coses. Antònia Font pot venir a Barcelona i omplir on sigui. L’ARA pot tenir una derivació balear, però no podem actuar de manera mimètica, perquè les realitats no són idèntiques. En el nostre cas, el que pretenem és que l’ARA Balears i l’ARA Catalunya intercanviïn informació i que aprofitin el que generen en benefici mutu i tinguin una visió conjunta del món exterior. Aquesta és la fórmula, que no ha de ser gens invasiva per una banda o per l’altra. Si intentem forçar assimilismes, no anirà bé.

Dels personatges públics que hi surten, a qui fa més ràbia Polònia: als de dretes o als d’esquerres? Mai no he sabut per què hem de posar etiquetes a la gent, com si els polítics d’esquerres tinguessin més sentit de l’humor i els de dretes no. Això va a persones i a tarannàs. En general, la gent de dretes no és que tingui més sentit de l’humor, però sí que estan més avesats que la gent se’n foti; en canvi, els d’esquerres de vegades s’ho prenen com una crítica immerescuda. El que sí que et puc dir és que el respecte amb què hem treballat és bastant absolut, i la mostra és que fa set anys i mig que realitzem el programa. La caricatura podria contribuir al desprestigi de la classe política i supòs que no ho voleu. No. Ni prestigiar-la tampoc. Però nosaltres posem molt l’accent en el fet que nosaltres som un complement de la informació i que no en podem ser un substitutiu. El Polònia va just després del Telenotícies. La gent veu la informació i després veu la informació deformada que nosaltres els oferim. El Polònia influeix molt menys del que es pensa. D’humor polític n’hi ha hagut sempre, en moments de prestigi de la política i en moments de desprestigi. Ara vivim en uns temps de desprestigi molt fort. El Polònia intenta demostrar que les coses més solemnes, més sagrades, més importants també poden fer riure. Aquesta és la nostra base. Els mitjans han de ser entesos com a eines de transformació? Per mi és evident que ho són, i han de crear una determinada opinió. Però no vol dir que sigui una opinió que ve de dalt i que es transmet de manera vertical. És una opinió que hem de crear nosaltres i els lectors.

El periodista i historiador Toni Soler és el director del programa “Polònia”. ARA

Humor “El ‘Polònia’ vol mostrar que les coses solemnes també poden fer riure”

El que ha de fer un diari és interpel·lar els lectors i intentar crear una comunitat, sobretot ara que a través del Twitter i les xarxes socials tothom és generador d’opinió. Està bé que els diaris tinguin tendències. Sigui com sigui, s’ha de fer d’una manera flexible. La rigidesa la castigarà tothom. Aquesta flexibilitat em recorda que un dels postulats de l’ARA en els seus inicis deia que “no és un diari independentista”. Però, així i tot, és dins l’agenda política del procés. Com valores el posicionament del diari en tota aquesta qüestió? El País té una tendència, però jo el segueixo perquè hi ha coses molt bones que m’interessen. I el mateix em passa amb La Vanguardia. L’ARA és un diari que pot estar a favor del dret a decidir, però no tanca les portes a cap ciutadà de Catalunya i, ara, de les Illes. Perquè ens interessa la seva opinió, intercanvi-

ar punts de vista, i perquè volem ser un diari que faci bon periodisme i que arribi a la gent independentment de la tendència que tingui. Els grans gurus de la xarxa vaticinen la caiguda definitiva del paper. Deixarà de ser l’ARA un producte de paper? Quin camí preveus? Es pot fer un diari només per internet, però s’ha de canviar el model de negoci. Encara som fills de la cultura que internet és gratis. La gent ha d’entendre que la informació té un preu, poc o molt, i hem de fer que el negoci del periodisme digital sigui viable. I hem d’aconseguir-ho perquè el paper està en recessió i d’una manera molt més accelerada de la que jo preveia quan va sortir l’ARA no sols per als diaris, sinó per als quioscos mateixos, que tanquen. I l’ARA Balears és una aventura important... Sí, ho és simbòlicament i ho és també econòmicament, perquè els que

Què diries als lectors de l’ARA Balears? Sense ser balearòleg, crec que sí que hi ha una manera balear o mallorquina de veure el món, i això demana ser reflectit en un projecte periodístic. Les aportacions que hi pot fer l’ARA des de Barcelona en el sentit d’agilitat, de capacitat de reinventar-se, de no tancar-se a cap idea nova, són una manera de fer que l’ARA Balears pot incorporar a la seva redacció, oferir un producte de qualitat i donar-li un toc propi que satisfaci aquesta demanda. Igualment, no serà el mateix fer una crònica del Parlament del Principat que fer-la del d’aquí, amb el Govern de José Ramón Bauzá, anant a la contra de manera permanent... Sí, però el que espero de l’ARA Balears és curiositat per tot i per tothom, no trinxera, resistència i bunquerització del pensament. A mi m’agrada veure què fa el senyor Bauzá, el que fa qualsevol alcalde, el que fan els emprenedors, sense prejutjar-los per les seves idees, això és bàsic. Espero que l’ARA Balears expliqui el que faci el senyor Bauzá, ho faci bé o malament, perquè és el president que han triat els illencs.e


mèdia

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

41

NEIX L’ARA BALEARS

Primer dia de vida de l’ARA Balears: comença el repte La societat illenca ha acollit amb il·lusió i interès la nova publicació en català El panorama comunicatiu de les Illes Balears veié ahir el naixement d’un nou diari en paper i en format web en plena crisi econòmica i del periodisme. La nova publicació rebé moltes mostres de suport. ARA BALEARS PALMA. Quan faltava un quart per a les dotze de la nit d’aquest dimecres s’enviava a la rotativa el primer número de l’ARA Balears, el nou diari en català de les Illes. La web www.arabalears.cat s’activava puntual a mitjanit, amb tota la informació elaborada per la redacció.

Primer dia de vendes

“L’acollida ha estat excel·lent i la resposta dels nostres lectors no podia ser millor. Encara no disposam de dades concretes de venda, però sí que hem rebut algunes cridades de quioscs de Mallorca que al llarg del matí ja havien quedat sense cap exemplar de l’ARA Balears. Això és motiu d’orgull i també de molta responsabilitat”, assegura la gerent del diari, Roser Salmoral. Amb tot, sí que és cert que l’acollida va ser molt bona al centre de

Palma, i en alguns quioscs i llibreries d’arreu de Mallorca fins i tot s’hi acabaren els exemplars. “Durant els pròxims dies ja disposarem de dades reals de venda i serà el moment de fer balanç. Estic segura que el primer serà positiu, però cal continuar treballant cada dia, perquè el repte que tenim per endavant és molt gran”, diu Salmoral. “Les primeres sensacions són molt bones, encara que cal ser humils i prudents i recordar que el diari només té un dia de vida”, afegeix”. “Li hem de donar temps perquè es consolidi, perquè es guanyi la confiança dels lectors i subscriptors, perquè l’equip de professionals que hi ha al darrere pugui demostrar que aquesta nova publicació en català és realment un diari que aposta per l’excel·lència, el rigor i la pluralitat informativa”. Els lectors, la referència

Els diaris es fan per als lectors i per això “primer de tot els volem donar les gràcies per la seva confiança i el seu suport”, assegura Salmoral. Afegeix que “després els demanaria que aquest gest i aquesta aportació no fossin només cosa d’un dia”, diu.

L’equip de l’ARA Balears amb el director del ‘Diari de Balears’, Miquel Serra, a la rotativa amb el primer número acabat d’imprimir. TERESA AYUGA

El nou diari en català de les Illes es pot trobar als quioscs d’arreu de les Balears des d’aquest dimecres. La versió digital es pot consultar a www.arabalears.cat. ENRIQUE CALVO

Confiança El suport dels lectors és la pedra angular d’aquest nou projecte periodístic

“Perquè el nostre projecte sigui viable, cal que tots hi sumem. Com- A la xarxa prar el diari cada dia, fer-se subscriptor de l’ARA Balears i visitar la TWITTER nostra pàgina web és una magnífiMiquel Gallardo (@sescovetes) ca manera de col·laborar amb nos“A les 8.40 he anat a comprar altres perquè puguem continuar inl’@ARAbalears a Inca i ja s’havia formant en català durant molts i acabat. M’heu fet fer un parell molts anys.” de voltes fins a trobar-lo... Bon senyal!”

Mostres de suport

L’ARA Balears no es va aturar de rebre mostres de suport en aquest primer dia d’existència. Els lectors varen fer arribar mitjançant les xarxes socials els seus comentaris sobre les primeres impressions del diari i de la pàgina web, a més de fotografies amb la nova capçalera de persones que es mostraren satisfetes pels continguts de l’ARA Balears. L’Informatiu Balear de TVE va fer una crònica de la feina dels treballadors el dia abans de llançar el primer número, i també IB3 en l’informatiu del vespre va mostrar imatges de la redacció i va entrevistar la directora, Catalina Serra. L’ARA Balears agafa el relleu del Diari de Balears com a rotatiu de referència en català a les Illes, fruit d’un projecte col·lectiu que té el suport del diari ARA i d’accionistes de les Balears.e

Pep Verger (@PepVerger) “L’èxit de l’@ARAbalears serà l’èxit d’aquesta societat nostra” Gabriel Bibiloni (@bibiloni) “El nou @ARAbalears m’ha fet molt bona impressió. El seguiré atentament. I la llengua, que cadascú fa el que li toca.” M. Estelrich (@MagdaEstelrich) “Dia 0. M’han convençut els titulars i m’agraden totes les cares que hi escriuen. Benvingut @ARAbalears. M’apassionen els inicis!” X. Bellés (@labollanumerovuit) “Si volem mitjans de comunicació de qualitat i en català cal donar suport. Avui comença l’@ARAbalears. La subscripció n’és una bona manera”.


passi-hobé

42

DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

lallambregada

ABANSD’ARA

IU FORN - PERIODISTA

[

Quan els catalans érem francòfons

De la crítica de Tomàs Forteza (Palma, 1838-1898) publicada al quinzenal Museo Balear el 15-IV-1875. Crida a la catalanitat i a la premsa de qualitat de fa 140 anys.

tampes indecents, de ditxos grossers i sense sal, de poesies (anomenem-les així) fútils o pernicioses que, si no maten l’ànima, destrueixen l’idealisme, se riuen del sentiment, profanen la bellesa, i afronten i maten ab deshonrosa mort la poesia; [...] adolorits de veure com se multiplica i s’espargeix la sement del materialisme i l’abundosa cullita del mal, bé prou que ens podem complaure ab l’arribada de l’Anuari Català, [...] Si els enemics de nostra llengua (que aquí ne té, i molts) la coneguessen una mica, que llavors no la rebutjarien, ab l’”Anuari Català” en la dreta i l’orgull de la veritat en lo cor, los diríem: “Mirau com no s’és profanada encara nostra llengua, mirau com no afeen son front de verge les rues de la descresència; reparau com no s’adorna ni ab los flocs i banderetes de l’inútil bailarina, ni ab les grosseres gales de la desenfreïda prostituta”. [...]

Qüestions d’ortografia, o més bé d’escola, casi del tot desconegudes en l’illa, aon té poc alè nostra literaturainoésgaireestimadanostrallengua,peròqueen la veïna Barcelona bullen i se remouen ab un excés de vida perjudicial potser, i precursor de malaltia, han donat motiu a la publicació d’un nou llibret que consideramdignedequeelconeguennostros lectors. Parlam de l’Anuari Català col·leccionat pel jove i llorejat poeta barceloní En Francesc Matheu i Fornells. Cada fid’anycubreixenlotaulellde nostres llibreries caramulls d’almanacs (¡mal haja el millor!) venguts del Continent, i que, pel fruit que han de donar en nostra terra, ni mai que passassen la mar, puix valdria més que no florissen ni fullassen les plantes verinoses, per dissort les més fruiteres. Avesats a veure arribar remeses i més remeses d’aquests ignominiosos follets que, a compte de fer riure, fan plorar a tots los qui tenen encara qualque cosa dins del cor; aplecs de màximes immorals, d’es-

Tomàs Forteza 1875

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

PASSATEMPS motsencreuats

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

elaborat per Senyor Ventura

14

Horitzontals 1. No és fàcil de veure quan se’n té a l’ull. Com que ho espatllà, el matem d’una manera terrible. Una mica de cultura ens farà sentir al cel. 2. Presa de corrent. Lleven el pèl (o la vida). Gràcies a ella, l’avi es convertí en un home assenyat. 3. Grinyol animal. Clavaríem a la paret. 4. Revolt perillós a l’entrada de Salardú. Amb això no s’hi juga. La té qui no té vergonya. 5. Pugi de categoria aquest aleví. Fill d’un nebot. 6. Porta els pantalons. És fàcil entrar-hi però no sortir-ne. Un ren li donaria anomenada. 7. Un senyor del Masroig. La part més repetitiva del treball. A punta i punta de Sicília. Manar sense límits. 8. Està en espera. La seva mare és la culpable de tot. Escoltar a mitges. 9. Un vigilant que, segons com es miri, pot ser pintoresc. No en fa cap referència. 10. Tregui la capa d’impureses. Per a ell, la lectura és una qüestió de tacte. Representen el final dels videoclubs. 11. Aquesta vaga no té un cap visible. Sotmetre a un procés de texturació. És una part de mi. 12. Apareix dos cops en cada paràgraf. No arriba als vint. Emprenyada. 13. M’emporto. Es consumiren. 14. En el fons, tots els homes i dones tenim el mateix origen. Fan mal. Pèls tallats.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Verticals 1. Seguint la lògica de Descartes, som. Donareu un cop de mà. 2. El seu cap fa festa. El crac de l’equip està esgotat. Desmentint, refutant. 3. Descargola. Deposa-hi. 4. Eliminava els obstacles perquè li arribés la inspiració. Ocupada per dins. El disc que t’activa la memòria. 5. La

contracció de l’alumini. És tan àgil que no té límits. És tan estèril que em mostro bastant escèptic. 6. Proporciona calidesa a la casa. Als afores de Ripoll. Cent espanyols remant enrere. Fins i tot el sàdic té el seu cor. 7. Fa un metre. El vermell no té gaires motius per festejar res. Té un encontre poc amistós. 8. El seu objectiu és aconseguir una qualificació (encara que sigui dolenta). Passa a les fosques. 9. Estrip important als texans. Avança diners. Van juntes a les Seychelles. 10. Dur a terme. Malgrat els clàssics, no sempre tenen el seus càstigs. 11. Batuda. Es necessita un temps incalculable per assolir el nucli d’un meteorit. Després serà massa tard. 12. Faré la força. Submergiré en les tenebres. 13. Típica de finals de tardor. Aquestes et portaran pel mal camí. La contracció del budell. 14. No deixa respirar tranquil. Falten anys perquè algú hi entri a viure. S’ajunten per fer una pregària.

sudoku fàcil

1

7 3

1 2

solucionsd’ahir S O P O R

difícil

6 9

7 4

8 3 4 6

3

3 5

7

8

7

4 3

5

5

6

3

8 3

1 7

5 9

7 9

8 6

7

]

L’Anuari Català

viure en un país normal on pensarnoestavaprohibit.Iescoltàvem Brassens, Brel i Moustaki. I ens sabíem totes les seves cançons. Arribats aquí, poden haver passatduescoses:1)vostès’ha identificat totalment amb la descripció i, de fet, pensava que llegia moments viscuts personalment; o bé 2) a mesura que passava paraules, pensava: “Coi, avui l’ajuntalletres té un atac de nostàlgia i explicabatalletesmoltmarcianes”. Als primers, els diré que avui és moment de recuperar aquelldiscempolsinatonhiha Le métèque i, almenys, mirarse’lirecordarelscopsquel’havien escoltat. Als segons, que obrin Spotify o vagin a Youtube i que hi escriguin “Georges Moustaki”. I que escoltin. I que pensin que els seus pares, potser,esvanconèixerambalguna d’aquelles cançons.

Hi va haver una època en què els catalans érem mig francesos. Com que el franquisme ens impedia bastir una cultura moderna pròpia, vam emmirallar-nosenellsivamcopiar-los.Descaradament.LaNova Cançó és francesa, el cinema fet al carrer Tuset de BCN desprenia tuf de Nouvelle Vague, la Bardot i en Belmondo eren els nostres grans mites eròtics, pintàvem amb els colorsd’ElsQuatreGatsi,sobretot, intentàvem ser bohemis. ¿S’enrecorda de quan hi havia bohemis? I París era la ciutat de la llibertat, passant sempre abans per Perpinyà, naturalment. Allà els catalans fèiem coses prohibides com comprar revistes i llibres que parlaven de coses interessants i anàvem als grans bulevards a prendre cafè (o una absenta) i a fumar un Gitanes simplement per observar com era

arabalears

8

5 9

R E B A T U D A

4

5

9 2 6

8 9 6

7

4

1 2

fàcil

5 3 4

E G E L L M I S A U T E M L S T I A G E N M I R R A O M A N L N A P L U E A P R O P R A C E A R E S E S F A S U L A A

A D O B O

V I R O L E A N S B O E R S S T A V V A

A C R E E N C C A L A R L L E A L I O A R D O E S E S S T A I B R L U I

O P A L L I O R T R E A S S A T I C A N T C I C R U I U S S A A T S I T

difícil

3 2 9 6 5 7 4 1 8 8 1 7 9 4 3 6 5 2 6 5 4 1 8 2 9 3 7

2 3 6 1 9 8 7 5 4 1 5 4 7 6 3 2 9 8 9 8 7 5 4 2 6 1 3

7 4 8 5 3 1 2 6 9 2 3 6 4 9 8 5 7 1 5 9 1 2 7 6 8 4 3

4 6 3 8 7 1 5 2 9 7 2 9 4 5 6 8 3 1 8 1 5 3 2 9 4 7 6

1 8 5 7 2 4 3 9 6 9 7 3 8 6 5 1 2 4 4 6 2 3 1 9 7 8 5

6 4 2 9 1 7 3 8 5 5 9 8 2 3 4 1 6 7 3 7 1 6 8 5 9 4 2


passi-hobé

arabalears DIVENDRES, 24 DE MAIG DEL 2013

43

críticatv

ARAENGLOSA

MÒNICA PLANAS - PERIODISTA

Mateu Xurí

Pujol, Catalunya i el rèdit de tot plegat

Decibels eròtics

D

No exaltareu la passió.

imarts el Sense ficció de TV3 batia rècords d’audiència amb Pujol Catalunya, d’Enric Canals. El documental és un excel·lent treball d’investigació històrica traslladat a la pantalla amb rigor periodístic. Aprofitant la desclassificació del sumari del consell de guerra incoat a Jordi Pujol fa cinquanta anys, es reconstrueixen uns fets emblemàtics de la història de Catalunya. A través de la documentació i dels records de qui van formar part d’aquell episodi, l’espectador reviu amb tota mena de detalls una part del procés de construcció identitària del país. L’arrencada inicial, amb la veu en off de sempre, amb l’entonació altiloqüent habitual i amb un començament clàssic d’ubicació històrica, desinflava una mica i feia intuir un relat feixuc. Però s’arreglava de seguida perquè la introducció (amb una sintonia de tensió) tenia un crescendo narratiu. Situava l’audiència en el pla social i polític. Va ser un encert emmarcar els testimonis a casa seva i no pas sobre un fons neutre perquè entre línies se’ns contextualitzava també amb detall una classe social. El pla general dels germans Ticó en què explica-

Fareu l’amor xino-xano. (Fer-ho damunt el piano comporta doble sanció?). La fogositat, l’ardor... ni es pot frenar ni s’ajorna. Pensau, quan el crit adorna el clímax d’aquell moment, que tot i el bigot absent tal vegada n’Aznar torna. ❊❊❊

Millor que no. Que no taqui instants plens de sensacions. Gaudiu d’estimar. I de fons, exhausts de plaer, Moustaki!

ven desventures envoltats d’abrics de pell tenia singularitat visual. El nus s’enceta amb la detenció de Pujol. Les recreacions ficcionades tenien el punt just de presència. No embrutaven el rigor històric ni periodístic i potenciaven un clima que feia el relat més proper a l’espectador. El focus d’atenció eren les tortures policials. Que el mateix Jordi Pujol volgués passar de puntetes sobre l’assumpte convertia en més intrigant la història. Aquesta part més

crua, però, mantenia un elegant equilibri entre la dignitat individual i la informació. Llàstima d’un tall publicitari matusser, quan un enorme número tres va deixar Pujol amb la paraula a la boca mentre explicava què va pensar després d’haver patit les tortures. El clímax arriba amb el judici, reproduït hàbilment amb el recurs clàssic del dibuix a carbó. La confecció de l’esbós enllaçava molt bé amb la precisió dels records dels qui hi eren presents. Cal destacar el testimoni del periodista Enric Bastardes, un dels implicats en aquell cas però també un narrador més analític i menys emocional dels fets. “Mesurava bastant el rèdit que això portaria a la llarga”, diu de Pujol, i recordava la seva fervent intervenció en el judici que el condemnaria a set anys de presó. En el desenllaç, àgil perquè tots coneixem prou bé el final, Jordi Pujol trenca la narració audiovisual per dirigir-se directament a l’entrevistat (i als espectadors). Diu que ha explicat més del compte i que de certes coses potser no caldria haver-ne parlat. Però, ben mirat, si al capdavall ho ha acabat fent potser és també perquè n’ha calculat el rèdit.

ELTEMPS T.MIN 8 ◦

6:28

LLUNA

T.MAX 21 ◦

21:05

PLENA

MeteoAgenda

Avuii A Fira F

IX Fira esport a Son Hugo. Palma Beach volley around the world. Port d’Alc´ udia Concert de fires i festes. Manacor

11/17 ◦ 8/10 8 /

Mercat de Ciutadella

11/15 ◦

13/17 ◦

12/16 2/ ◦

11/17 7◦

Mercat M

10/17 ◦ 10

12/21 2/21 ◦

Passeig sota la lluna. Sant Josep de sa Talaia Mercat hippie. Sant Antoni de Portmany

10/16 ◦ ◦ 10/17 0

10/18

16/18 ◦

15/19 ◦

Fort Marejol

Mercat de Llucmajor Mercat de Son Servera

Les millors condicions per al cicloturisme se donen a l’interior de Mallorca Bones condicions per a la navegaci´ o a vela al nord de Mallorca i al sud d’Eivissa

Diumenge,26 T.MIN 7 ◦ T.MAX 22 ◦

Europa Min.

Max.

Barcelona

10 ◦

15 ◦

Madrid

7◦

21 ◦

Lisboa Par´ıs

La setmana Dimarts

Mercat de Can Picafort

Bones condicions per a la pr` actica del golf

Maror Forta Maror

Dilluns

Mercat de Binissalem

Condicions meteorol` ogiques poc id`onies per gaudir d’un dia de platja Condicions molt favorables per al senderisme, especialment a la Serra de Tramuntana i Eivissa

Moderat 11/18 ◦

20 ◦

Mercat d’Algaida

Activitats a l’aire lliure

14/18 ◦

T.MIN 8 ◦ T.MAX 19 ◦

Mercat d’Alc´ udia

10/18 ◦

Dissabte,25

E Espectacle

Dimecres

Dubl´ın

Dijous 20 ◦

12 1 5

25 ◦

9◦

11 ◦

8◦

Londres

3

Roma

9◦

19 ◦

Oslo

1◦

18 ◦

18 ◦

Berl´ın Praga Moscou

6 2

13

14 ◦ ◦

25 ◦


LA BORSA O LA VIDA 24.5.2013

SA COVA DES ASES

DEMÀ

Albert Om

Xavier Bosch

Manies de campió iumenge comença Roland Garros, l’hàbitat perfecte de Rafa Nadal. El millor jugador de la història de la terra batuda, que farà els 27 mentre sigui a París, té tots els números per guanyar per vuitena vegada una competició que li sembla feta a mida. A la final, si no hi ha sorpreses sonades, es trobarà Novak Djokovic, el número 1 del món que aviat deixarà de ser-ho si l’esquerrà de Manacor continua en l’estat de forma actual. El primer sorprès és ell. El dolor de genoll portava massa temps fent-li la guitza i va arrencar la temporada amb la inflamació del tendó rotulià –el seu punt dèbil, gairebé crònic– que li impedia rendir al màxim. Era impossible oblidar-se de la cama i centrar-se en el braç. El dolor, però, ha anat minvant i, dels vuit tornejos jugats enguany, ha encadenat ja les vuit finals. Després de tant patiment, pel mal incapacitant i perquè pensava que

D

Ara Nadal valora molt més cada títol. A. GEA / REUTERS

tal vegada no podria tornar a l’elit, confessa que ara valora molt més cada títol. Veure jugar Nadal torna a ser un espectacle esportiu com pocs: per la seva potència de cames, per una fortalesa mental insòlita, per l’entusiasme competitiu de lluitar per cada bola i per cada títol, pel seu drive liftat –gairebé sempre creuat– i perquè sap guardar la precisió del cop paral·lel tan sols per al moment definitiu del punt. Més enllà del tenis de Nadal, em fascinen dues de les seves dèries. Entre punt i punt mai no trepitja una línia blanca (i mira que n’hi ha); i encara més curiós, en el canvi de costat a la pista, té la mania d’alinear perfectament les dues ampolletes d’aigua, la natural i la freda. Beu, les enrosca i les deixa arrenglerades pràcticament amb peu de rei. No falla mai. Un cop us hi hagueu fixat no podreu deixar de mirar-ho i, aviso, la seva obsessió pot esdevenir la vostra. Jo hi estic enganxat.

La nomofòbia que ve na altra addicció: la telefonia mòbil. Un 77% dels catalans entre 18 i 24 anys i un 68% de les persones entre els 25 i els 34 pateixen nomofòbia. Per als temps nous, problemes nous i un neologisme per a cada ocasió. Es considera que algú és nomofòbic quan pateix ansietat o alteració de l’estat d’ànim en el moment que el seu telèfon mòbil s’ha quedat sense bateria, sense cobertura, sense saldo o sense 3G. És a dir, en molts pocs anys ens hem creat una necessitat i una dependència que la humanitat, des de fa desenes de segles, no tenia. Els psicòlegs Laura Blanco i Marc Masip, especialitzats en programes psicoeducatius per al bon ús de les noves tecnologies (www.programadesconecta.com), expliquen que a la seva consulta els problemes més greus són de dues menes. De nens que no poden viure sense smartphone o bé de parelles que discuteixen per l’ús

U

¿També nosaltres som intel·ligents? GETTY IMAGES

constant del telèfon mòbil per part d’un dels dos. L’un mira el mòbil sense parar, l’altre protesta i, a partir d’aquí, sorgeixen les discussions. De fet, de tota l’allau de dades sobre el consum de telefòns intel·ligents n’hi ha una que trobo especialment significativa: el sexe en les parelles on tots dos tenen un smartphone ha baixat un 35%. Els telèfons potser són intel·ligents. Nosaltres, a vegades, no tant. Si feien l’amor tres cops al mes, ara només el fan dues vegades. Els que han encarregat l’enquesta, però, no ens diuen si aquestes parelles carden menys per falta de temps, perquè han trobat una nova distracció que els sembla més entretinguda o perquè, gràcies a les facilitats tecnològiques, els ha sortit una amant i s’esbraven més a fora que a casa. Però no només se’n ressent el sexe. Hi ha un 9% dels catòlics practicants que confessen que miren el mòbil mentre són a missa. Perdona’ls senyor, no saben el que es fan.

L’ostentació de la humilitat l Fortuna podria simbolitzar la travessia monàrquica per unes aigües mediterràniament tranquil·les temps ençà, cada pic més remogudes. Els empresaris regalaren el iot al Rei per agrair-li que promocionàs Mallorca i exercís d’homeanunci en bermudes al costat de figures com George Bush, Bill Clinton o Lady Di. Ara que el seu gendre li lleva protagonisme a la Rampa dels Ducs de Palma (fita ineludible del CorrupTour, on tothom vol fotografiar-se mirant al cel), sa majestat ha deixat de tenir bona imatge i ja no serveix d’sponsor. En comptes d’actuar com un capità que abandona el vaixell, en lloc de reconèixer que deixa la nau abans d’enfonsar-se amb ell, opta per fer ostentació d’humilitat. Simula que abdica de la seva fortuna en temps de crisi. Ho hem vist altres vegades: presidents que viatgen en low cost, famoses que asseguren emprar cosmètics de marca blanca. El mateix Joan Carles de Borbó renuncià a la paga extra l’any passat; l’ha recuperada enguany. Aquests gestos aconsegueixen titulars i una sensació de proximitat amb els problemes de la gent, i sempre ens han dit que el Rei és molt campechano. Una cosa és donar exemple d’austeritat i una altra presumir de les retallades que un s’aplica a si mateix; despeses que s’estalvia perquè s’ho pot permetre, atès que ni són les més costoses ni les més importants. Ja no diguem quan qui ho fa és rei. El manteniment del Fortuna surt per allò que el seu nom indica. I quan ens comuniquen que el monarca no vol bravejar de iot per aquesta mar d’incertesa econòmica i per això se n’ha desfet, ometen que de fet braveja en dir que no vol bravejar. El Fortuna podria simbolitzar moltes coses, però tan sols és una joguina cara que el Rei no fa servir perquè ja no té l’edat corresponent.

E

LLUCIA RAMIS


LA CHANSON FRANÇAISE EST TRIST