Page 1

P 04-05

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Enrique López

Pedro González

Juan A. Xiol

S. Martínez-Vares

ENCARA MENYS IMPARCIAL DISSABTE 8 DE JUNY DEL 2013

El PP aconsegueix fixar el TC més conservador i més centralista de la història de la democràcia

El govern de Rajoy desequilibra el tribunal amb tres membres molt a la dreta i un sol progressista

NÚMERO 17

1,50 EUROS

P 50-51

ARA NÚMERO 915

29

NOAM CHOMSKY catedràtic emèrit del MIT

Reagan va ajudar Ríos Montt en el genocidi de Guatemala, però els EUA no han anat més enllà d’una vana disculpa 28

ÀNGEL CASTIÑEIRA

càtedra de lideratges, Esade-URL

Assistim al final d’un cicle, al fracàs del vell somni del consens sobre els valors aglutinants de la cultura política espanyola 31

JOSEP QUETGLAS arquitecte

El passat és com la mar, tard o prest retorna el que té dedins. No se’n pot agafar una part. És d’una peça i és al nostre costat

Nadal vol fer història

MARTIN BUREAU /AFP

Rafel Nadal, que supera Djokovic en un partit èpic, i David Ferrer, que guanya Tsonga amb facilitat, disputen demà la final de Roland Garros, la vuitena del manacorí i la primera del de Xàbia P 18-19

Les claus de la caixa petita

Colonya ha sobreviscut al tsunami financer gràcies a mantenir el seu origen


les claus del dia pareumàquines

ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

El supersecret Club Bilderberg (i la seva web) El grup Bilderberg celebra aquests dies a Watford la seva reunió anual, la qual cosa vol dir que els diaris es llancen a una vella pràctica –més literària que periodística, més adjectius que dades– consistent a retratar aquest club de poderosos com una misteriosa organització secreta, a mig camí entre Spectra i els Illuminati. El grup “revela per primer cop una part dels assistents”, diu La Vanguardia, tot i que en realitat ja fa una pila d’anys que la llista és pública: primer calia demanar-la per telèfon i, ara, la pengen a la web (sí: l’organització secreta té web). “Ha mantingut la discreció sobre els temes discutits”, explica Eldiario.es. Bé, les reunions són a porta tancada, en off the record i no s’emeten comunicats, però els temes es poden trobar –ho endevinen?– a la pàgina web. I, per cert, en el temari d’enguany hi ha, oh la la, “nacionalismes i populismes”. A veure si El País ens n’explica alguna cosa. Ho dic perquè Juan Luis Cebrián, el president de Prisa, forma part de la junta d’aquest ens supersecret. (No em felicitin per la informació: ho he trobat també a la web i el mateix El País ho explicava el 2010, quan el club es va reunir a Sitges).

El poder adquisitiu dels jubilats L’informe dels experts que treballen en la reforma de les pensions conté tantes variables que costa de saber com ens afectarà. La Razón s’apressava a tranquil·litzar el personal: “El nivell de vida dels pensionistes, salvat”. A dins posenunsquantsexemples,apartird’unapensióhipotèticade1.000euros(ehem: la pensió mitjana espanyola és de 853 euros). En un dels supòsits, la paga baixa a 926 euros. Potser un 7% no sembla gaire. Però mirem-ho així: un cop pagats600eurosdelloguerisubministraments–itirobaix–els400eurosrestants passen a ser 326. O sigui, un 30% menys per comprar aquells luxes com menjar, medecines, roba i, parafrasejant l’Eugenio, els diumenges algun tortellet.

IALLÀ

CARLES CAPDEVILA DIRECTOR DE L’ARA

Uns sudokus de dificultat extrema EM PREOCUPA la gent que es creu massa les enquestes electorals, quan ja vam veure el grau d’encert de les últimes. També em preocupen els que les ignoren només quan els perjudiquen: no oblidem que les tendències que marquen solen ser fiables. Posats a preocupar-me, em preocupa l’ús descarat que se’n fa per mirar d’afeblir acords posant pel davant els partidismes. Em preocupa que tot el dia denunciem els in-

ANY ESPRIU 2013

teressos de partit i apel·lem a la unitat i després analitzem les projeccions de vot de cada formació aconsellant-los que canviïn de rumb per millorar-les. Em preocupa que els contraris al procés independentista oblidin la gent i el donin per acabat només pel fet que la suma d’escons és complexa i debilita el president. També em preocupa que els incondicionals de la independència es fixin tant en la suma total d’escons (perquè és favorable) i menystinguin la dificultat real de governar amb aliances o el risc que Mas caigui, quan és la seva figura la que ha col·locat al centre el debat. Em preocupa que cada novetat, com aquesta enquesta dels companys d’El Periódico que col·locava ERC per sobre de CiU, generi tantes interpretacions des d’adhesions prèvies. Que tothom les aprofiti per fer crítica i no autocrítica. Veure el procés mort o donar-lo per guanyat són dos errors infantils propis de qui confon desitjos amb realitat. Preocupar-se, i ocupar-se’n, és el mínim davant d’uns sudokus de nivell de dificultat extrema, que requereixen concentració màxima, habilitat, paciència i sort.

159

LA FRASE DEL DIA

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

vist altwitter José Ramón Bauzá (@JRBauza) President del Govern “Enhorabona a @RafaelNadal pel seu esforç i competitivitat màxima. Nova lliçó de superació” Alice (@Comunase) Tuitaire “El més curiós és que quan critic els sindicats molta gent de dretes em retuiteja. No han entès res, és clar” Marta Rivera Cruz (@MartaRiveraCruz) Periodista “Us veig queixosos del gir conservador del Constitucional. Mentre la Justícia la segueixin controlant els polítics, tindrem aquests balls” Aina Díaz (@AinaDiazV) Advocada “La meitat de l@s jutges a Espanya són dones però ni al Tribunal Suprem ni al Tribunal Constitucional se’ls hi veu gaire el pèl. Igualtat?” Pilar Carracelas (@pilarcarracelas) Periodista i estudiant de ciències polítiques “I pensar que l’FMI va ser creat als anys 40 per garantir l’ordre en la balança de pagaments per EVITAR una nova crisi econòmica mundial...” Joana Maria Escartín (@jomaesbi) Tuitaire “Estic ofuscada, no reconec el país on visc . Cáritas demana aliment per els infant malnodrits ¿És aquest un país del primer món? buf” Eduard Voltas (@eduardvoltas) Editor del ‘Time Out’ “Exemplar la reacció de CiU, ERC i els respectius entorns a l’enquesta del sorpasso. Molt poc partidisme i molt sentit de país” Cristina Girón (@coperniqueta) Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració “La davallada de #CIU té més a veure amb les dures retallades que amb el procés sobiranista. Senyors de C’s prou demagògia. #pesats” Emili Manzano (@EmiManz) Escriptor i periodista “Però Il sorpasso no és aquella de Dino Risi que acaba en tragèdia? Qui farà de Trintignant i botarà del cotxo al darrer moment?” Pau Morales (@PauVilassar) Estudiant d’història (UB) i militant d’ERC “Després de l’enquesta, aquesta és l’autocrítica del PSC: ”

arabalears

IAQUÍ

CATALINA SERRA DIRECTORA DE L’ARA BALEARS

El peix de Babel i el B2 d’anglès LES ACADÈMIES d’idiomes faran l’agost aquest estiu. Hi ha una allau de professors que es volen treure el B2 d’anglès, el nivell mínim que s’exigeix per poder impartir assignatures en aquest idioma el proper curs a Primària i Secundària. Tot i les mesures de pressió i protesta contra el Decret de trilingüisme (TIL), molts docents s’han posat les piles i s’estan preparant a fons per si de cas al final han d’acabar fent classes en una llengua que, com es veu, la majoria no domina. Més de la meitat de centres asseguren que no tenen docents formats, encara que la Conselleria ho nega i, a més, ofereix professors –quin luxe!– als centres que així ho demanen. També s’han multiplicat per set les places d’anglès a les escoles oficials d’idiomes i s’han oferit beques de dues setmanes per fer cursos d’immersió a l’estranger. Que bé! Tant de bo tot plegat serveixi per fer pujar el nivell d’anglès dels docents i en el futur de tots els joves. El dèficit d’anglès del nostre país s’hauria d’aconseguir eradicar perquè en aquest món global és una eina imprescindible de supervivència. Tanmateix, per pròpia experiència, he de dir que ni un curs d’un mes ni una immersió de dues setmanes seran prou i la inversió en formació haurà de ser més llarga. Llevat, és clar, que la Conselleria aconsegueixi una arma secreta, el “peix de Babel”, que s’inventà Douglas Adam en la seva divertida trilogiadeciència-ficcióGuiadel’autoestopista galàctic. Introduït per l’orella, traduïa tots els idiomes sense esforç. Hi he somiat tota la vida.

LA TRIA DEL DIRECTOR La peculiaritat de Caixa Colonya és interessant d’analitzar. Ho fa Albert Travesset a Economia. L’ARA Llegim obre amb el nou llibre de Sebastià Alzamora, en el qual ficciona l’amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

02

direccio@arabalears.cat Twitter: @arabalears

Hi ha molts factors adversos, entre els quals, nosaltres mateixos, perquè som pocs i mal avinguts


les claus del dia

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

PERQUÈ? L’EDITORIAL

Hi ha una altra banca i també uns altres ciutadans

MÒNICA TERRIBAS EDITORA

Soria: passar del 4% al 10% no és pujar PER QUÈ l’increment de l’IVA a la cultura encara no s’ha rectificat d’ençà que els indicadors de tots els informes van detectar que el pas al 21% havia estat un mal negoci? Patim les conseqüències d’una mala política fiscal sobre un dels sectors més estratègics i fràgils de l’activitat econòmica. Baixar, sembla que no baixarà res, però pujar, tampoc, segons la interpretació del govern Rajoy. Ens ha il·luminat el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, que considera que incrementar l’IVA del 10% al 15% és apujar-lo, però, en canvi, passar del 4% al 10% en productes on s’aplica el superreduït, no. Per què s’estranyen, doncs, que amb aquesta visió de la jugada, el president Rajoy asseguri que no seguirà la recomanació de Brussel·les?

E

l Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de llei de caixes i el resum que en va fer el ministre Luis de Guindos va ser que volen que les caixes “tornin als seus orígens”. Sense entrar a valorar per què i arran de quins interessos es va permetre que deixassin de tenir-les en compte, i també per què s’ha obligat la majoria de caixes a deixar de ser-ho per convertir-se en bancs, està bé recordar que a les Illes tenim una de les dues úniques caixes de l’Estat que efectivament manté el seu origen. Colonya Caixa Pollença és, juntament amb la Caixa d’Ontinyent, l’exemple que conservar el model de negoci tradicional és la millor manera de sobreviure, però també d’ajudar els seus clients i, de rebot, la societat i el territori en el qual treballen. I és que mentre la banca en general està a l’ull de l’huracà, per les poques contemplacions que ha tingut a l’hora de deixar gent sense llar, per pagar pensions milionàries als seus directius o col·locar preferents que han deixat tanta gent sense estalvis, convé posar de manifest que no tota la banca és igual, que hi ha entitats

L’estalvi ètic, amb responsabilitat social, hauria de ser la prioritat de totes les entitats

arasí / arano

M. del Mar Bonet

La cantant ha estat una de les grans divulgadores de l’obra de RossellóPòrcel, a qui dedica el nou disc que dijous va presentar en un exitós i commovedor concert al Trui Teatre.

i professionals que continuen pensant que les caixes tenen una responsabilitat social que s’ha de posar per sobre dels interessos particulars dels seus gestors. No és casual, tampoc, que hagin sorgit en els darrers temps noves entitats financeres o noves línies d’estalvi a velles entitats que prioritzen el que es coneix com a estalvi ètic. És un tipus d’estalvi que aposta per aquells projectes que afavoreixen l’equitat social, que tenen menys impacte ambiental o que impulsen l’emprenedoria. És, de fet, el que haurien de mirar de fer totes les entitats financeres per recuperar la confiança de la ciutadania. La banca ètica no regala els doblers, però finança en bones condicions projectes que les entitats convencionals ignoren sistemàticament. I és que hi ha una altra banca, però perquè també hi ha uns altres ciutadans. Cada vegada més persones exigeixen que la funció de la banca no sigui només la del negoci pel negoci, sinó que recuperi el seu vessant més social, el que tenien les caixes quan varen néixer, el de l’obra social que han anat perdent pel camí en el procés per convertir-se en bancs.

No

Barack Obama

“L’accés als llistats de trucades evita atacs terroristes”. Obama va parlar ahir de l’espionatge generalitzat als EUA, i ho va fer per alinear-se del tot amb George W. Bush.

DE FIT A FIT

03


04

temadeldia

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Institucions Renovació

Rajoy dóna a llum el TC més dretà de la història

Tres dels quatre nous membres del tribunal han posat traves a la política catalana Crònica

M. EUGÈNIA QUETGLAS

E

MADRID

l PP ha aconseguit donar a llum el Tribunal Constitucional (TC) més dretà de la història de l’òrgan judicial. Perquè es faci realitat només falta que prenguin possessió els quatre membres que ahir van ser elegits, a parts iguals, pel govern central i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tres són conservadors i un és progressista. Amb les renovacions d’ahir no només es va aconseguir girar la truita de la composició ideològica del tribunal (7 conservadors i 5 progressistes), sinó que el PP ha aconseguit escorar el Constitucional cap a posicions més recentralitzadores. Els tres conservadors triats s’han mostrat obertament reticents a decisions polítiques catalanes. El PP ho havia intentat per totes les vies possibles però fins ahir –quan no li calia buscar consensos perquè la decisió era exclusivament del consell de ministres– no havia

aconseguit col·locar al Constitucional Enrique López, el magistrat de l’Audiència Nacional que juntament amb el rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Pedro GonzálezTrevijano, va ser designat pel consell de ministres. Amb molta tirada a fer declaracions públiques i a col·laborar amb mitjans de comunicació marcadament dretans, López pertany a la brancaconservadoramésradical.De la seva època de portaveu del CGPJ, màxim òrgan de govern dels jutges, les hemeroteques estan plenes de frases que ho deixen ben clar. Té poca simpatia pel catalanisme. El 2006 va signar un document que exposava que el projecte de reforma de l’Estatut –llavors en tramitació parlamentària– contenia 19 motius d’inconstitucionalitat. Ho va acompanyar d’una declaració en què afirmava que l’Estatut “desbordava clarament la Constitució”. Possible recusació

Ahir no li va passar per alt a ningú que per haver elaborat un informe per a la Generalitat el magistrat Pablo Pérez Tremps va ser recusat pel PP i apartat de la tramitació del recurs de l’Estatut. Per aquesta regla de tres, només la mateixa tasca desenvolupada per López com a portaveu del CGPJ hauria d’impossibili-

EL BITLLET

S

Els deutes amb el piquet

empre he compartit la tesi que la justícia és l’únic poder de l’Estat que no ha fet la Transició. Algunes sentències i arguments de magistrats i fiscals –especialment els veterans del Suprem, els falcons de l’Audiència Nacional o els juristes de “reconegut prestigi” del TC– ho demostren. Si dijous la mà de Rajoy arribava als òrgans reguladors de l’economia i la competència, ahir tocava al TC. El president vol controlar l’alt tribunal i posar-hi els seus. Malgrat tot, si llegiu les biografies pensareu que els escollits i els que hi eren a proposta seva són més carques i centralistes que Rajoy. I és dir molt! Al món judicial –on és fàcil trobar gent com Enrique López–, el PP està en deute amb els que feien de piquet contra Zapatero des del CGPJ i les sales de vistes. Per això paga i tria el que tria. FERRAN CASAS

CAP DE POLÍTICA

tar que participés en la resolució de nombrosos recursos que té el TC sobre la taula. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va limitar a admetre que l’abstenció o recusació d’un magistrat del Constitucional és obligada quan ha d’intervenir en assumptes sobre els quals s’ha pronunciat. A l’altre membre elegit pel govern central se li reconeix un altre tarannà. Conservador i monàrquic, Trevijano no provoca tant de rebuig malgrat que es va mostrar contrari a exhumar el cadàver de Franco del Valle de los Caídos i tampoc ha deixat de dir la seva sobre Catalunya. El 2008 va afirmar que la relació bilateral Catalunya-Espanya li semblava “inconstitucional” i va recordar que “els drets fonamentals són de persones, no de territoris”. Hores abans de la decisió del consell de ministres, el CGPJ va fer públic que els seus dos escollits eren el president de la sala civil del Tribunal Suprem, Juan Antonio Xiol, i el magistrat emèrit del Tribunal Suprem Santiago Martínez-Vares. L’elecció de Xiol va ser més problemàtica que la de Martínez-Vares perquè els vocals progressistes al CGPJ segueixen dividits. Una part volia l’exfiscal general de l’Estat Cándido Conde Pumpido però finalment Xiol, que té una bona sintonia amb el nacionalisme català, va ser l’escollit. Ahir mateix Artur Mas el va elogiar, a dife-

rència dels altres tres. Mentrestant, recordava a l’alt tribunal les terribles conseqüències que va tenir la seva sentència de l’Estatut “contra el poble de Catalunya el 2010”. SobreMartínez-Vares,elsconservadors no dubten. En el seu pas pel Suprem va ser ponent d’una de les sentènciesd’aquesttribunalcontrala immersiólingüística,untextqueinstava la Generalitat a fer del castellà llengua vehicular a l’ensenyament. La composició del TC no ha estat pactada amb cap formació política, ni tan sols es van obrir consultes. S’ha negociat només amb el poder judicial. El govern central manté que en cap moment es va parlar de noms, simplement –diuen– van buscar un equilibri perquè quedessin representades totes les disciplines jurídiques. La realitat és que amb aquest nou Constitucional Rajoy podrà governarméstranquil.Enmansdel’alttribunal hi ha polítiques de l’executiu popular com les pensions i la reforma laboral, i hi acabarà la llei Wert. D’aquest nou TC depèn que la reforma de l’avortament estigui avalada jurídicament i també sentenciarà si Rajoy la va encertar quan va decidir aturar la declaració sobiranista. Si les coses es compliquen per a la dreta per recusacions o díscols, sempre els quedarà el vot de qualitat del president, que ara tornarà a ser dels seus.e


temadeldia

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

05

Els 12 magistrats del Constitucional espanyol Continuen com a magistrats

Adela Asua

Francisco José Hernando

Pascual Sala

Juan Antonio Xiol

Magistrada a proposta del Parlament Basc, Asua (Bilbao, 1949) se situa en el bloc dels “renovadors progressistes”. És catedràtica de dret penal per la Universitat del País Basc. Reconeguda per la capacitat de generar consensos.

“S’equivoquen. Franco tenia un alt sentit de la justícia”. Això va dir, l’any 2000, quan era president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Hernando a Iñaki Anasagasti, del PNB. Un conservador sense embuts pròxim a Aznar.

Sala, fins ara president del TC, és molt pròxim al PSOE. El jutge és una figura judicial del felipisme.

Expert en dret contenciós administratiu, Xiol (Barcelona, 1946) ha presidit fins ara la sala civil del TS. Exdirector general de relacions amb el PSOE. El 2011 va defensar la legalització de Bildu. Ahir Artur Mas el va lloar.

Luis Ignacio Ortega

F. Pérez de los Cobos

R.R. Arribas

Santiago Martínez-Vares

Catedràtic de dret contenciós administratiu, Luis Ignacio Ortega Álvarez (Madrid, 1953) s’integra en el bloc progressista. Va ser un dels magistrats que el 2012 va permetre amb el seu vot la legalització de Sortu.

D’ell s’afirma que, com son pare, era de Fuerza Nueva. El que sí que havia estat fins que va arribar al TC aquest expert en dret del treball és col·laborador de la FAES, la fundació del PP. Aznar l’havia posat al Consell Econòmic i Social.

El fins ara vicepresident del TC i exjutge del Suprem mai ha amagat que era amic i admirador de Manuel Fraga.

Expert en contenciós administratiu. Magistrat emèrit de la sala tercera del TS. Martínez-Vares (Santander, 1942) és defensor a ultrança de fer del castellà llengua vehicular a l’escola catalana en detriment del català.

Encarnació Roca

Juan José González Rivas

P.P. Tremps

Enrique López

Magistrada del TS, Encarnació Roca (Barcelona, 1944) forma part del bloc progressista del TC. El 2010 va ser proposada pel Parlament de Catalunya amb el vistiplau de CiU, llavors a l’oposició.

Aquest magistrat del Suprem va encapçalar el sector oposat a l’assignatura d’educació per a la ciutadania. González Rivas (Àvila, 1951) va defensar l’objecció de consciència contra l’assignatura.

Va assessorar el tripartit en els treballs previs a l’Estatut. Li va costar que el PP el recusés.

En els anys de portaveu del CGPJ, que van agafar de ple el mandat de Zapatero, era l’enfant terrible de la dreta judicial. El PP fa anys que intentava premiar aquest jutge duent-lo al TC.

Fernando Valdés Dal-Ré

Andrés Ollero

M. Aragón

P. González-Trevijano

Valdés Dal-Ré (Valladolid, 1945), de perfil progressista, no ha amagat el rebuig a la reforma laboral del PP i va donar suport a la vaga del 29 de març. Va col·laborar amb Zapatero en l’elaboració del programa en matèria laboral del PSOE del 2004.

Aquest catedràtic de filosofia del dret nascut a Granada té una clara vocació política. Va començar a la democràcia cristiana, però, poc temps després, va acabar a AP i el PP. En va ser diputat entre el 1986 i el 2003. A més, és destacat i indissimulat membre de l’Opus Dei.

Un admirador d’Azaña clau per fer encara més dura la sentència de l’Estatut el 2010.

El rector de la Universidad Rey Juan Carlos va ser alt càrrec d’Aznar i serà l’únic constitucionalista al TC. Va ser conseller del diari Abc, on col·labora. És diplomàtic però inequívocament dretà.

ESCOLLIDA PEL SENAT EL 2011

ESCOLLIT PEL SENAT EL 2011

UN TRIBUNAL CONSERVADOR

El TC estarà format per cinc membres progressistes i set conservadors. La presidència recaurà en un magistrat del bloc majoritari .EFE

Els que entren i els que surten

SENAT, 2011

SENAT, 2011

CGPJ, 2004

CCGP, 2004

ESCOLLIT PEL CGPJ EL 2013

PROPOSAT PEL CGPJ EL 2013

Els deures pendents del nou Constitucional ● Catalunya

El 8 de maig el TC va suspendre temporalment la declaració de sobirania del Parlament fins a resoldre el contundent recurs presentat pel govern espanyol. També ha de dirimir sobre la llei de consultes, el codi de consum català, la llei d’acollida d’immigrants i la d’horaris comercials. ● Avortament El PP va recórrer la llei que permet avortar lliurament a les dones fins a la setmana 14 de gestació i que ara vol reformar. ● Reforma laboral El TC va admetre a tràmit el recurs del PSOE i IU que considera que la reforma vulnera fins a cinc articles de la Constitució. ● Pensions Tots els grups de l’oposició van recórrer la decisió de Rajoy de no revaloritzar les pensions amb l’IPC. ● Retallades El TC ha admès a tràmit els recursos de Catalunya, les Canàries i Euskadi per la imposició estatal de retallar en sanitat i educació. Abans va admetre un altre recurs del Parlament de Navarra contra les polítiques de reducció de la despesa pública de Rajoy.

ESCOLLIDA PEL CONGRÉS EL 2012

ESCOLLIT PEL CONGRÉS EL 2012

CONGRÉS, 2012

CONGRÉS, 2012

GOVERN, 2004

GOVERN, 2004

PROPOSAT PEL GOVERN EL 2013

GOVERN, 2013

CONSERVADORS

PROGRESSISTES


política

06

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

CANVI DE CICLE

Crida a França pel dret a decidir

Ramoneda i Casals fan servir a París l’argument democràtic per erosionar les resistències jacobines Crònica

JOAN RUSIÑOL

L

ENVIAT ESPECIAL A PARÍS

a societat civil és sovint la diplomàcia d’una nació sense estat. La via sobiranista s’ha musculat gràcies a entitats d’arreu del país, sobretot a partir de la manifestació del juliol del 2010. Per això és comprensible que ahir fossin la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i el filòsof i periodista Josep Ramoneda els encarregats d’explicar a París per què justament ara una immensa majoria de catalans vol decidir el seu futur. Els van escoltar unes 90 persones, en una atapeïda i calorosa aula de Sciences Po, la prestigiosa institució universitària a tocar del Sena. Es tractava, com a mínim, de situar el debat al món acadèmic d’un dels estats més centralistes d’Europa però també fronterer i central a la UE. A l’acte, organitzat per Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública, també hi van participar tres eurodiputats catalans –Maria Badia, Ramon Tremosa i Raül Romeva– que van certificar el compromís amb la consulta. El PP va declinar ser-hi. “Hi ha interès i predisposició a conèixer la realitat catalana, que sovint es deforma”, deia la delegada del Govern a la capital francesa, Maryse Olivé. Desvetllar complicitats a França, però, no serà fàcil. De fet, molts dels assistents a la jornada tenen vincles afectius, d’origen o d’interès cultural, amb Catalunya. “Jo els dic que són uns jacobins i que no ens poden entendre”, deia Jaume Rubió, ciutadà francès, fill d’exiliats republicans. El moderador de la segona part del debat va ser el periodista i catalanòfil Patrice de Beer, excorresponsal de Le Monde a Londres i Washington. També va insis-

LA SOCIETAT CIVIL EXPLICA EL PROCÉS CATALÀ

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el filòsof i exdirector del CCCB Josep Ramoneda van acompanyar ahir el secretari general de Diplocat, Albert Royo, i el professor de dret públic de l’École de Droit Guillaume Tusseau en un acte sobre el procés català a París. Tusseau va avisar Espanya de les conseqüències de barrar el pas al dret a decidir. ACN

Diplocat L’òrgan de diplomàcia pública del Govern fa el primer acte fora del país

tir en aquesta idea, recordant que fins i tot el ministre socialista de l’Interior, Manuel Valls, barceloní d’origen, veu inconstitucional la cooficialitat del cors a l’escola. Els professors i alumnes universitaris de cicles superiors, francesos, escoltaven amb atenció. Per erosionar aquesta carcassa tan dura, diversos dels ponents van posar sobre la taula la necessitat de centrar la discussió en els aspectes democràtics. El professor de dret públic a l’École de Droit, Guillaume Tusseau, va recordar que aquest és l’argument “transversal i un dels més forts”. Va alertar l’Estat que no reconèixer la “voluntat majoritària” dels catalans suposaria una “viola-

EL BITLLET

S

No és nacionalisme

i fa cinc anys, o dos anys, o un!, algú ens hagués dit que un dia es faria un acte oficial organitzat per la Generalitat al cor de París, en una institució universitària, per explicar el camí de Catalunya per esdevenir un estat d’Europa, no ens ho hauríem cregut. Si ens haguessin dit que un dels ponents seria el filòsof Josep Ramoneda, hauríem fet un somrís d’incredulitat. Doncs bé, tot això va passar ahir. Amb normalitat, amb arguments. I mentre això passava a París, a Madrid s’organitzava un escàndol periodístic amb

el congrés historiogràfic Espanya contra Catalunya, una visió històrica (1714-2014), organitzat des de la Generalitat per l’exsenador socialista Jaume Sobrequés i que inaugurarà Josep Fontana el 12 de desembre. Com Ramoneda, cap dels dos és sospitós de nacionalisme. Al contrari. Certament, el títol és cridaner, però des de l’honestedat intel·lectual resulta complicat negar que en aquest període massa sovint Catalunya ha patit ofec lingüístic, econòmic, polític i militar.

IGNASI ARAGAY

DIRECTOR ADJUNT

ció dels drets de l’home” i, per tant, una manera de justificar la independència. Les comparacions entre Mariano Rajoy i David Cameron van ser constants. El secretari general de Diplocat, Albert Royo, va subratllar que de precedents n’hi ha, com el del Quebec, un litigi sensible al món francòfon. Per Ramoneda, el referèndum que reclama una majoria seria un “intent de desbloquejar” la situació que es viu a Espanya, on “totes les institucions estan en crisi”. La seva lectura és que bufa vent de canvi –també generacional– que es carrega l’statu quo de la Transició. Badia, a totes amb la consulta

“Hi ha una nova llum a l’horitzó”, va sintetitzar Casals, posant l’èmfasi en la necessitat de tenir un estat propi per garantir el futur de la llengua i la cultura catalanes. La presidenta d’Òmnium va explicar que després de la sentència de l’Estatut, el catalanisme s’ha cansat de voler modernitzar Espanya i ha decidit caminar pel seu compte. Fent seves unes paraules de Ramoneda, Romeva va afirmar que ell, per exemple, no és nacionalista, però sí partidari d’un estat propi per ser “normals” al món. Només l’eurodiputada del PSC va defensar que el federalisme és la millor solució per resoldre l’encaix espanyol i en l’àmbit europeu. “Hem de trobar un acord amb el govern espanyol”, va reclamar Badia amb la mateixa contundència amb què considerava irrenunciable la consulta, sigui o no vinculant.

Al costat dels arguments democràtics i culturals, els econòmics. I aquí, missatge de tranquil·litat i picada d’ullet als rèdits que en podria treure França. “La viabilitat dels petits estats està assegurada”, va dir Tusseau. Tremosa va recordar a l’auditori francès que Catalunya ja exporta més a Europa que al mercat espanyol. Per ell, el que cal ara és votar l’any que ve, si pot ser, en dates properes a les d’Escòcia. L’única intervenció crítica de l’auditori va ser per posar el dit a la nafra de la corrupció. Romeva li va respondre que és compatible lluitar contra aquesta xacra i voler tenir un estat propi. El Diplocat segueix ara la gira. Pròxima parada, Londres.e

La Moncloa s’indigna amb el tricentenari La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va lamentar ahir que el president de la Generalitat hagi decidit destinar “diners” a organitzar un simposi al mes de desembre sota el nom Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) en el marc del tricentenari. “Podem parlar d’història, però crec que el que convé és parlar de futur, que és el que interessa als ciutadans”. Al seu parer, el que està promovent el Govern és fer arribar als ciutadans una revisió de la història en comptes de “treballar junts” per superar la crisi.


política

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

07

FINANCES PÚBLIQUES

El Govern dóna per fet un dèficit pròxim al 2%

Catalunya el 2013 i es va limitar a situar-lo en el punt enigmàtic que “la política de reducció del dèficit no provoqui més recessió a Catalunya i Espanya”. Montoro, això sí, va instar la Generalitat a rebaixar el dèficit per “recuperar la credibilitat” i poder accedir al finançament “ordinari” dels mercats. El ministre va rebaixar el to exhibit els últims mesos en la confrontació amb la Generalitat i va garantir la seva solvència mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Davant uns 600 empresaris, el ministre d’Hisenda va alertar que Espanya necessita Catalunya per sortir de la crisi, de manera que cal que recuperi la vitalitat que li permeti ser “un dels grans motors de l’economia espanyola”.

La Comissió Europea pressiona l’Estat perquè atorgui més marge a la Generalitat El Govern dóna per fet que podrà disposar d’un dèficit a tocar del 2%, tot i l’hostilitat dels barons del PP. La Comissió Europea pressiona l’executiu central perquè reparteixi equitativament el dèficit. MARC COLOMER

BARCELONA. El paper de la Comis-

sió Europea haurà estat determinant en la negociació del repartiment de dèficit entre les autonomies espanyoles, que ha generat un autèntic terratrèmol entre els barons del PP i l’executiu de Mariano Rajoy. El Govern ja donava per fet ahir una resolució satisfactòria del debat sobre el sostre de dèficit autoritzat per a aquest 2013. Fonts del Govern van explicar ahir a l’ARA que preveuen que el límit que finalment rebin se situï molt a prop del 2% i, en concret, “entre l’1,95% i l’1,98%”. Aquesta és pràcticament la mateixa xifra amb la qual el Govern va tancar el 2012 (1,96%). A més, tenint en compte que s’acosta al terç del 6,5% de l’Estat que reclamen l’executiu català i els socis d’ERC, esdevindria

una victòria en el pols del Govern per aconseguir una capacitat d’endeutament que no obligui a desmantellar bona part de l’estat del benestar català. De fet, fonts de la Comissió Europea consultades per l’ARA s’expressaven ahir en la mateixa direcció i feien explícita la seva pressió al govern espanyol perquè faci un repartiment equitatiu del sostre de dèficit per a aquest any. Precisament, Amadeu Altafaj, cap de gabinet adjunt del vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, va puntualitzar que l’anomenat dèficit a la carta que a Espanya tanta polèmica política genera “a Europa es practica cada dia”. Altafaj va participar ahir en la trobada econòmica del Pirineu, a la Seu d’Urgell. Retallades sí o sí

Tanmateix, el fet que Catalunya pugui reeditar el dèficit del 2012 no evita que s’hagin de fer retallades de totes totes. De fet, aquest 2013 no podrà comptar amb els 1.450 milions d’euros ingressats l’any passat per la privatització de l’ATLL, Taba-

Artur Mas, amb el conseller Josep Maria Pelegrí, ahir a Corbera de l’Ebre. ANNA FERRÀS / ACN

sa i Túnel del Cadí. Haurà de pagar 300 milions més en interessos del deute i els ingressos es reduiran 300 milions més, aproximadament, unes quantitats que el Govern haurà de compensar per alguna altra banda. En aquest context hi entren els nous impostos que CiU i ERC ja negocien amb la perspectiva d’uns nous pressupostos si es confirma un dèficit a tocar del 2%. En la trobada econòmica del Pirineu, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va eludir pronunciar-se sobre la xifra del dèficit per a

Pagaments a 30 dies

Montoro va anunciar ahir a la Seu d’Urgell que el govern espanyol prepara un canvi legislatiu per fer que totes les administracions públiques paguin als seus proveïdors en un termini màxim de 30 dies. Segons va detallar, aquest nou programa financer vindria a ser una nova versió del pla de pagament als proveïdors i tindrà per objectiu acabar amb la morositat de les administracions públiques i liquidar totes les factures pendents aquest any. La previsió és que el pla entri en funcionament a l’octubre. També va anunciar la creació d’un comitè d’experts independents per assessorar l’executiu en matèria tributària.e


política

08

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

CANVI DE CICLE

Duran i Lleida rebutja empènyer el procés si ERC esdevé l’únic aliat Homs convida els republicans al Govern davant la davallada de CiU als sondejos

El suport del PSC i ICV al procés pel dret a decidir és, segons Josep Antoni Duran i Lleida, imprescindible. Si aquestes formacions se’n despengessin, ell defensaria aturar els preparatius per a la consulta. ROGER MATEOS BARCELONA. Toc d’alerta de Josep

Antoni Duran i Lleida als seus socis de Convergència. El mateix dia que El Periódico publicava una enquesta que situava per primer cop ERC per damunt de CiU en nombre d’escons al Parlament, el líder d’Unió va fer el seu pronunciament més explícit sobre els perills que a parer seu planen sobre el procés sobiranista. Si ERC esdevé l’únic aliat en aquest camí cap al dret a decidir, caldria parar màquines: “Els uns i els altres haurem de fer renúncies, però si PSC i ICV-EUiA s’aparten del procés de la consulta, quedaria afeblit. Ja sé que hi ha molta gent a qui agradaria que CiU i ERC el tiréssim igualment endavant, però seria un greu error i, a més, dividiríem profundament la societat”. La incomoditat del líder d’Unió d’ençà de l’aposta d’Artur Mas per assolir un estat propi –que per a CDC equival a independència i per a Unió, oficialment, representa el primer pas cap a una Espanya confederal– s’ha anat agreujant a mesu-

ra que les enquestes han anat pronosticant una constant davallada electoral de CiU. A la seva carta web setmanal, Duran va fer una crida a l’espectre sobiranista a “asserenarse” en les reivindicacions nacionals. “Hi ha molta gent il·lusionada que s’ha cregut que d’un dia per l’altre Catalunya serà un estat independent. I això no serà així, agradi o no”, va avisar. I va afegir que polítics com ell, que tenen responsabilitats i coneixen “més la realitat”, han de procurar “no enganyar ni crear emmirallaments” que poden portar a una gran “frustració col·lectiva”.

Josep Antoni Duran i Lleida està convençut que CiU i l’ERC d’Oriol Junqueras (a la dreta) no poden impulsar en solitari el procés pel dret a decidir. ACN

Negociar un “nou estatus”

Ni “atiar el foc” ni posar més “pressa” al procés. Segons Duran, el que cal és trobar un nou encaix per a Catalunya, i per això va fer una crida al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, perquè s’obri a negociar un “nou estatus” per als catalans. Malgrat els seus recels cap al projecte independentista, Duran va assegurar que, més enllà dels “matisos” que el diferencien d’Artur Mas, manté amb el president de la Generalitat “el mateix compromís de convocar una consulta legal, previ diàleg –i per a mi, si pot ser, pacte– amb el govern de l’Estat”. Mas va evitar referir-s’hi, però sí que va fer declaracions sobre l’última enquesta el conseller de la Pre-

Pronòstic Duran veu impossible tenir un estat independent “d’un dia per l’altre”

sidència, Francesc Homs, per a qui, un cop en marxa el procés, ja “no es pot anar enrere”. Convençut que ERC puja als sondejos perquè no pateix l’erosió de governar, Homs va convidar de nou els republicans a entrar a l’executiu. Però ERC no sembla seduïda per la idea perquè, segons la seva secretària general, Marta Rovira, se sent “molt còmoda” donant suport extern a CiU. Passant de puntetes per la caiguda del PSC en intenció de vot, el seu primer secretari, Pere Navarro, va acusar Mas d’haver aconseguit “dividir” el país abanderant la petició d’un estat propi. Sobre la pèrdua de suports electorals, Navarro es va limitar a dir que encara “no es percep” la remuntada que hauria iniciat el PSC. En plena transició nacional, el sistema de partits tradicional es tensa cada cop més.e

Desautorització a un diputat de CDC El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va desautoritzar ahir el convergent Jordi Xuclà en creure que defensava la integració d’Ucraïna a la UE. Europa Press va explicar que Xuclà, portaveu de CiU a la comissió d’Exteriors, que presideix Duran, promou una declaració en aquest sentit, tot i que en realitat sols vol un conveni entre la UE i els Països de l’Est en matèria de visats, va aclarir a l’ARA. “Ucraïna no pot ingressar a la UE per moltes raons, entre les quals la falta de llibertat política. ¿Hem oblidat que Iúlia Timoixenko –medalla Carrasco i Formiguera– és a la presó a Ucraïna?”, va dir Duran a Twitter.

Toc a sometent per la bona nova federalista a Nicaragua Reportatge SARA GONZÁLEZ

P

BARCELONA

er capgirar les enquestes adverses, per combatre el sobiranisme i per mobilitzar el partit, el PSC farà desfilar a partir de finals d’aquest mes i fins al gener del 2014 un exèrcit d’un centenar de càrrecs electes i del partit que es dedicaran a pentinar el territori pregonant La solució federal. L’objectiu: que es parli de federalisme des d’Alcanar a Portbou i des de la Seu d’Urgell a Vilanova i la Geltrú gràcies a una campanya amb 500 actes que se celebraran als municipis de més de 10.000 habitants. A partir d’aquí, esperen que el boca-orella faci la resta i que el projecte federal dibuixat per la Fundació Rafael Campalans sigui motiu de conversa a les llars dels catalans. Perquè per molt que els sondejos els juguin a la contra, Pere Navarro

encara confia que l’estat federal i, per tant, l’entesa amb Espanya, té prou força i recorregut per frenar l’independentisme, i que el que cal és diàleg i constància. No deixa de ser paradoxal, però, que el nou lema del PSC per encarar aquesta nova etapa –dissenyat, per cert, amb una estètica vintage– sigui “Canviem de futur”. “¿Estem donant per fet que el futur està decidit i és l’estat propi? No en tenim prou havent de canviar el present?”, es pregunten fins i tot alguns dirigents. Mobilitzar, dialogar i escoltar

El secretari d’organització del PSC, Esteve Terradas, va explicar ahir que no hi haurà un format estàndard d’acte, sinó que les agrupacions i sectorials el podran fer a gust i mida i, per tant, podran triar si fan un debat, un taller o una conferència clàssica. “L’important és que en parlin”, va assegurar Terradas, conscient que la proposta dels socialistes no sona amb la mateixa força que ho fan l’opció independentista i la unionista. La consigna de Nicaragua per

El secretari d’organització del PSC, Esteve Terradas, va presentar ahir la nova campanya. ACN

als pròxims mesos és “mobilització, dialogar i escoltar”, però fugint dels mítings i recuperant la força de la militància clàssica. Una militància que, com més lluny està de l’àrea metropolitana, més crítica és amb la direcció nacional. Terradas va assegurar que les campanyes a favor del no a la independència que han posat en marxa els socialistes de l’Hospitalet i de Sant Feliu de Llobregat seran “compatibles” amb aquesta gira per promoure el federalisme que es posa en marxa des de Nicaragua. A més, va subratllar que aquestes iniciatives són estrictament locals, però que casen amb “projecte polític i social” que defensa el PSC. Tot i això, per evitar més conflictes interns –hi ha qui lamenta que s’avalin les campanyes pel no i que, en canvi, se sancionin les veus que demanen llibertat de vot– l’equip de Navarro insisteix a fer una campanya propositiva i “en positiu”. Ara caldrà veure si els ambaixadors que picaran pedra al territori troben o no la llum al final del túnel.e


política

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

ENTREVISTA

09

MOVIMENTS A EUIA

Ramón Tamames ECONOMISTA I EXDIPUTAT DEL PCE

Sobiranisme “El procés català pot acabar com el pla Ibarretxe” Alternativa “Es podria estudiar una reforma constitucional per reconèixer a Catalunya alguna distinció especial”

“Felip de Borbó haurà de sotmetre el seu regnat a referèndum” ROGER MATEOS

L’excoordinador d’EUiA Jordi Miralles en una imatge d’arxiu. ACN

Ramón Tamames (Madrid, 1933), doctor en dret i ciències econòmiques, evoca a Más que unas memorias (RBA) la seva dilatada trajectòria, des de les penúries de la Guerra Civil, la lluita antifranquista i la militància al PCE fins a l’experiència de la Transició, el pas pel Congrés del 1977 al 1981 i la seva evolució ideològica ja com a tertulià de la Cope.

Miralles crea un corrent per aturar la radicalització d’EUiA

Del PCE a la Cope. ¿Hi ha una constant que relligui la seva carrera? Sí, l’esperit crític. Durant el franquisme era molt fàcil tenir-lo. Després vaig criticar molt la UCD; més tard vaig denunciar la cleptocràcia del PSOE de Felipe González.

ROGER TUGAS

Això de la corrupció ha acabat empastifant tots els grans partits. És cert que ha esdevingut un mal endèmic. Però caldria anar més enllà i combatre fins i tot la ineptitud en la gestió política. Els últims deu anys han estat un disbarat continu. ¿Encara dóna les culpes de la crisi actual al govern de Zapatero? Estem pagant les alegries sobretot dels últims tres anys de ZP. I Catalunya segueix patint els efectes del tripartit. S’haurien d’exigir responsabilitats als governants –autonòmics o estatals– per haver comès excessos, errors gruixuts o prevaricació. Responsabilitats en l’àmbit penal? I tant. Sóc partidari d’introduir una esmena a la Constitució que ho inclogui. Seria una manera de prevenir el frau i la corrupció. ¿És dels que pensen, per tant, que la Constitució no és intocable? La Constitució no és cap llibre sagrat. Ha de ser un text viu, tot i que per reformar-ne aspectes fonamentals cal que es posin d’acord els dos grans partits, PP i PSOE. Amb el debat sobre la carta magna, ha ressorgit, en ple descrèdit de la casa reial, el dilema monarquia o república. ¿És hora d’obrir el meló? Crecquehihacosesmésurgents,però tinc una cosa molt clara. Quan el rei Joan Carles passi a millor vida –tant de bo trigui molt– el príncep Felip serà coronat nou monarca, però haurà de sotmetre a referèndum el seu regnat. No tindrà inicialment la legitimitat del seu pare, no podrà presentar-se com un dels factors que van portar la democràcia. Haurà de legitimar-se amb un referèndum.

EUiA no és una bassa d’oli. Jordi Miralles ja va mostrar el seu descontentament quan l’actual coordinador general, Joan Josep Nuet, el va apartar el 2012 com a líder del partit al Parlament i va deixar de ser diputat. I ara, juntament amb la que va ser companya seva a la cambra, Mercè Civit, i altres consellers nacionals de la formació, com l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha impulsat un corrent crític a EUiA que ahir va presentar al Col·legi de Periodistes. Segons el comunicat que van fer públic, estan preocupats per “les contradiccions repetides” i les “actituds oportunistes” de l’actual direcció, pel “control més gran per part de les cúpules dels partits” que conformen EUiA i perquè “s’ha limitat el pluralisme” i “s’han viscut processos amb poques garanties democràtiques”. A partir d’ara començaran a recollir adhesions i a finals de mes es constituiran formalment com a corrent, com permet EUiA. Així mateix, Fèlix Alonso concreta que són crítics amb la falta de “passos clars” cap a l’impuls d’un nou subjecte polític d’esquerres i per l’abús d’una “política més d’aparador que de continguts”. Segons l’alcalde, es fan “més passos cap a la CUP que cap a enfortir i ampliar la coalició amb ICV”. Per contra, el corrent de Miralles rebutja “el discurs anti-tot” i crida a fer passos cap a la possibilitat de reeditar un govern d’esquerres amb PSC i ERC, ja que detecta que la CUP té poc interès en aliances d’aquest tipus. “Podem ser molt purs, però la gent ho està passant malament i no pot esperar més, cal una alternativa a les retallades de CiU”, proposa Alonso, que tem que l’actual direcció pugui caure en la “marginalització per l’ultraesquerranisme discursiu”. Igualment, el corrent crític rebutja que “EUiA sigui una mera sucursal d’IU”, com tem que sí que voldrien alguns sectors de la formació per ara minoritaris.e

BARCELONA.

Ramón Tamames creu que Felip de Borbó s’haurà de legitimar a les urnes. C. CALDERER

Ineptitud “Els polítics que cometin excessos o grans errors haurien de ser jutjats”

¿I els grans poders de l’Estat transigiran amb una consulta així? És que serà inevitable. La monarquia s’haurà de revalidar a les urnes.

de bruixot que ha posat en marxa tot aquest maremàgnum. Però no cal dramatitzar. Em sembla que tot això no anirà enlloc.

A Catalunya ara es parla d’un altre referèndum, el d’independència. Jo crec que no es farà. No hi pot haver referèndums d’aquest abast a escala autonòmica. Catalunya no és Escòcia. Pretendre que Catalunya assoleixi la seva grandesa amb la separació em sembla equivocat. Caldria que els catalans es posessin al capdavant d’Espanya. Cambó va poder fer-ho però no ho va acceptar. Sí que ho va fer, en canvi, el general Prim, de qui sóc un gran admirador.

Com ho pensen aturar? Pot acabar com el pla Ibarretxe, que va ser rebutjat i no es van mobilitzar les masses al País Basc. PP i PSOE van posar-se d’acord per frenar-lo i ara pot passar el mateix amb el procés català.

El sobiranisme no para de créixer i no aspira a liderar Espanya. Artur Mas ha fet un gir, perquè ell no era sobiranista. És un aprenent

¿Espanya pot oferir una alternativa a Catalunya? No comparteixo la tesi d’Ortega y Gasset, que creia que el problema català només es pot conllevar. És possible resoldre’l, es podria estudiar una reforma de la Constitució per reconèixer a les nacionalitats històriques alguns factors de distinció especial.e


10

política

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

JUDICI CAS CAN DOMENGE

L’Audiència veu “mala fe” en l’estratègia de Munar La Sala augura novetats en el judici per les confessions L’Audiència es queda ampla a l’hora de qualificar l’actuació de Munar per canviar d’advocat a les portes del judici. Parla fins i tot de mala fe, però no s’engruna i ajorna un judici en el qual augura sorpreses. ANTÒNIA ARTIGUES PALMA. El Tribunal de la Secció Se-

gona de l’Audiència de Palma diu que Maria Antònia Munar, expresidenta del Parlament balear, ha actuat “amb mala fe processal” per haver canviat d’advocat a dos dies de l’inici del judici pel cas Can Domenge amb l’únic objecte “d’aconseguir la suspensió del judici i impedir que aquest es dugués a terme”. Tot i que, segons la Sala, es tracta “d’una maniobra dilatòria de l’acusada”, el tribunal adverteix que no perjudicarà el dret de Munar a la defensa i que per això n’accepta la suspensió. Així ho explicà ahir la Sala en una extensa interlocutòria en la qual també indica que el nou advocat de Munar, José Antonio Choclán, va manifestar ahir telefònicament a la Sala la seva disposició a iniciar el judici dia 19. Si no ho hagués fet, ahir mateix s’hauria designat advocat d’ofici a Munar. La Sala afegeix que el termini oferit per a la preparació del judici és més que suficient. A més a més, la Sala deixa entreveure en la interlocutòria que en el judici del cas Can Domenge es poden produir sorpreses derivades de les confessions de Bartomeu Vicens –que ha assegurat que ell, Munar, Nadal i UM cobraren 4 milions per l’adjudicació de Can Domenge– i de l’empresari que ha admès el pagament d’aquesta quantitat. De fet, la Sala diu que el plantejament d’una suspensió del judici

per les confessions (perquè es dugui a terme una instrucció suplementària sobre aquestes) “s’ha de posar de manifest en el moment processal oportú, que no és altre que el judici oral, una vegada que s’introdueixin en el procés aquestes revelacions o confessions efectuades per altres coacusats”. L’article 746 de la Llei d’enjudiciament criminal estableix com una de les causes de suspensió del judici l’existència de “revelacions o retraccions inesperades que provoquin alteracions substancials en el judici i facin necessaris nous elements de proves o alguna sumària instrucció suplementària”. Debat jurídic

En el cas Can Domenge, la cosa no és gens senzilla: d’una banda, perquè es pot interpretar que aquest article es refereix als delictes sobre els quals versa el judici i, d’altra banda, perquè en aquest cas ja s’està duent a terme una investigació sobre el suposat delicte de suborn lligat al concurs presumptament manipulat de Can Domenge. Acordi el que acordi durant la vista el tribunal –continuar el judici relatiu als delictes de prevaricació, frau a l’administració i revelació d’informació mentre paral·lelament segueix la instrucció pel suborn o bé suspendre’l a l’espera de la investigació del suborn–, el que és ben cert és que aquesta qüestió formarà part del debat. En la interlocutòria la Sala fa referència expressa a l’escrit de Vicens, en el qual –diu el tribunal– “admet que l’adjudicació de la finca de Can Domenge, a la regularitat de la qual se circumscriu aquesta causa, va ser manipulada i que tant

Defensa José Antonio Choclán digué ahir al tribunal que accepta començar dia 19 el judici Retret Segons la Sala, Munar just canvia de lletrat quan no pot aturar el judici

Munar haurà de tornar a la banqueta dia 19 de juny i mentrestant ha de comparèixer cada dilluns i divendres al jutjat. MONTSERRAT T DIEZ /EFE

el coacusat Vicens com suposadament Munar havien rebut una important suma de doblers per tal que el concurs esmantat fos adjudicat a Sacresa”. Així mateix, la Sala recorda que el fins ara defensor de Munar, Gabriel Garcías, va intentar primer la suspensió del judici davant l’Audiència i després ho va provar davant el Jutjat d’Instrucció. Allà denuncià l’escorcoll en el domicili de Munar derivat de les confessions de Vicens per entendre que s’havia tingut accés a determinada informació que, segons Munar, era essencial per la seva defensa, fet que la col·locava en una situació d’indefensió. Aquests són els mateixos arguments que Munar va repetir davant la Sala. I, per això, la Sala arriba a la

convicció que Munar va canviar d’advocat, atès que va veure que no prosperaren els seus intents anteriors d’ajornar el judici, en una maniobra “dilatòria”. Segons el tribunal, Munar renuncia al seu advocat només quan la Sala no resol la seva petició de suspensió del judici amb caràcter previ al seu inici, “decisió que engegava en orris, almenys en aquell precís moment, la pretensió de suspensió afavorida per la senyora Munar”, apunta el tribunal. Finalment, la Sala considera que el judici ja ha començat, perquè en la sessió de dia 6 es va produir la renúncia del Consell de Mallorca a les accions civils contra els bancs que concediren el crèdit a Sacresa, i que continuarà dia 19.e

CORRUPCIÓ

El Suprem vol jutjar José Blanco per tràfic d’influències ARA BALEARS PALMA. El jutge que instrueix el cas

Campió al Tribunal Suprem (TS), José Ramón Soriano, va demanar ahir a la Sala Penal de l’Alt Tribunal que tramiti el suplicatori que s’ha de remetre al Congrés de Diputats per poder jutjar l’exministre de Foment José Blanco per un delicte de tràfic d’influències. El suplicatori és un tràmit necessari per sol·licitar l’autorització per jutjar un membre del Congrés. El magistrat ha estimat de manera parcial un escrit de la defensa de José Blanco i ha retirat de la petició de suplicatori el delicte de prevaricació, encara que concreta que aquest punt dependrà del que con-

sideri la Sala de l’Alt Tribunal. En una interlocutòria feta pública ahir, el jutge assegura que la intervenció de Blanco va ser “determinant” perquè l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat canviàs la seva actitud respecte de la decisió d’atorgar a l’empresari José Antonio Orozco la llicència ambiental necessària per construir una nau industrial, explica Europa Press. “No cal especificar al detall la capacitat d’influir del ministre i alt càrrec del Partit Socialista en una autoritat que pertany a un partit germà, havent encomanat la realització dels contactes a un secretari d’estat del seu departament, Isaías Táboas, que sí que pertanyia al mateix partit que el batle de Sant Boi, el PSC”,

diu Soriano. L’exministre de Foment ja ha anunciat que recorrerà contra els arguments del jutge. Segon de la legislatura

El jutge ha demanat a la Sala Penal del Suprem que tramiti un suplicatori al Congrés. EFE

Si la petició prospera, el cas es derivarà a la comissió de l’Estatut del Diputat, que serà l’òrgan que valori si proposa concedir el suplicatori a Blanco, pas previ al fet que la Cambra el ratifiqui. Aquest seria el segon suplicatori que es voti en el Congrés aquesta legislatura: al març va donar llum verda al suplicatori sol·licitat pel TS contra el portaveu del PP en la comissió de defensa, el valencià Vicente Ferrer, per un delicte contra la seguretat pública. Fins ara el Congrés ha aprovat 30 suplicatoris i n’ha denegat 13.e


política

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

RECONVERSIÓ TURÍSTICA

VOLTA I VOLTA

Llum verda a més altura als hotels

El Govern treu el decret llei i l’oposició hi veu “urbanisme a la carta”

Els hotels de quatre o cinc estrelles podran pujar fins a dues plantes, sempre que no en tinguin ja 8. JAUME MOREY

mentària ha retret al Govern que no els hagi tingut en compte i els ecologistes del GOB i l’oposició han denunciat que només beneficia els hotelers. De fet, la principal crítica se centra en la fórmula utilitzada per tirar endavant la iniciativa. El fet de permetre nous aprofitaments urbanístics mitjançant un decret llei no ha agradat als ecologistes i tampoc al Col·legi d’Arquitectes. Ambdues organitzacions havien presentat al·legacions al Pla de reconversió de la Platja de Palma, que és l’instrument triat per l’Administració per planificar la zona. El degà del Col·legi va afirmar que no es pot evitar el debat i la planificació urbana per la via del decret. Els darrers a posicionar-s’hi han estat els socialistes, que ho feren ahir a través d’un comunicat. El PSIB considera que la norma “va en la direcció equivocada, afavorint

l’urbanisme a la carta per davant d’una planificació ordenada i coherent per reconduir la zona”. Crítiques dels socialistes

La diputada Bel Oliver apuntà que a la zona “no falten places hoteleres, sinó que n’hi sobren”, i afegí que el decret llei va “pel camí de més massificació”. La socialista advertí que a la zona no només hi ha hotels, sinó que també hi ha oferta complementària, veïns i tota una sèrie d’empreses i persones que, segons ella, “han estat totalment ignorats per la nova normativa”. Recordà que el decret llei autoritza els hotels a augmentar altura i volum, “però a l’oferta complementària li dóna tres anys per modernitzar-se sense més opcions”. “Tampoc no preveuen més inversió pública en mobilitat, neteja o seguretat”, sentencià.e

PREVENCIÓ I EXTINCIÓ INCENDIS

El comitè d’empresa d’Ibanat diu que hi ha menys personal contra el foc PALMA. El comitè d’empresa de l’Institut balear de la natura (Ibanat) va contradir ahir el conseller Gabriel Company i va afirmar que sí que s’han retallat alguns dels efectius per a la campanya d’incendis d’aquest estiu. Els representants dels treballadors d’Ibanat asseguren que, quan Company diu que es disposarà de la mateixa plantilla (350 persones) i que es farà vigilància a 22 torres d’observació, no s’ajusta a la realitat. Segons el comitè d’empresa, s’han suprimit dues torres de vigilància a l’illa de Mallorca. Una és la de Tudosa, situada al Parc de Lle-

PERIODISTA

D

QUIM TORRES PALMA.

JAUME PERELLÓ

QUIM TORRES

Igual que una tele de plasma

Els hotels de més categoria de la Platja de Palma ja poden créixer per amunt per millorar la seva oferta. El Govern aprova el decret llei que ho permet i l’oposició denuncia “urbanisme a la carta”.

L’anunciat decret llei que permet als hotels de la Platja de Palma incrementar l’altura en dues plantes (amb un màxim de vuit) ja està en vigor. El Consell de Govern aprovà ahir la norma, que també podrà afectar altres zones madures, sempre que l’Ajuntament i el Consell ho considerin. D’entrada, però, només serà d’aplicació immediata a la Platja de Palma i, segons càlculs de la Federació Hotelera, es preveu que afecti sobre una vintena d’hotels, que podran créixer dues plantes i millorar la qualitat de la seva oferta actual. El decret llei, que canvia radicalment la filosofia plantejada fins ara per reconvertir aquesta zona turística madura, ha generat controvèrsia. L’Executiu el justifica per una qüestió d’urgència. El Pla de Reconversió Integral (PRI), que ha de planificar urbanísticament la zona, s’aprova inicialment dijous, però no estarà en vigor fins a final d’any i, per tant, esperar-lo hauria suposat retardar les obres. Ara el Parlament haurà d’habilitar un ple extraordinari per ratificar el decret llei, tot i que la seva entrada en vigor es produeix amb l’aprovació del Govern. La portaveu de l’Executiu, Núria Riera, destacà les bondats de la norma i recalcà que la llei turística ha permès que els hotels hagin demanat permisos per millorar 16.000 places. Riera no entrà a valorar les crítiques que ha rebut la norma. Mentre que els hotelers l’han aplaudida, el Col·legi ha criticat que s’actuàs per decret llei en una qüestió tan delicada, l’oferta comple-

11

vant, a Artà. Aquest punt de vigilància ha estat substituït per una càmera de vigilància. L’altra torre que el Govern ha eliminat és la de Son Vida. L’any passat, des d’aquesta torre es varen detectar molts d’incendis. Els empleats afirmen que la torre de Son Vida no reunia les condicions de seguretat necessàries per poder ser ocupada i, en comptes d’arreglar-la, l’han treta del dispositiu. Així mateix, els membres del comitè d’empresa critiquen que personal fins ara dedicat a la prevenció i extinció hagi estat desviat a Cabrera, on no fan vigilància, sinó feines de neteja i manteniment. El cost de l’operatiu contraincendis serà de 9 milions d’euros.e

esprés d’haver esperat un temps prudencial per veure si millorava la cosa, ha arribat l’hora de treure conclusions i valorar si hem guanyat o hem perdut amb el canvi de portaveu del Govern. Núria Riera serà molt bona tècnicament, però comunicar, no comunica. No surt del guió. I, quan li convé, és capaç de respondre que el Govern no valora o que no té cap opinió formada sobre no sé què. No era això, companys. Que el Consell de Govern pren decisions de tràmit és sabut, sempre ha estat així, però no pot ser que totes les decisions que prengui siguin de tràmit i que s’expliquin en la compareixença posterior com si haguessin fet un ou de dos vermells. Estàvem tan mal acostumats a les lliçons de l’exprofessor Rafel Bosch, a les seves classes d’economia que després s’afanyaven a corregir des de la Vicepresidència econòmica... que ara no veiem la diferència entre la nova portaveu i una tele de plasma com la que tant agrada a Mariano Rajoy. El president torna a tenir reunit el seu Govern. Des d’ahir hi ha en marxa una nova reunió d’objectius. La quarta, però la primera del nou Govern. De les anteriors, només una donà notícies, així que no s’han de generar gaire expectatives. I més, si tenim en compte que l’única cita que es recorda fou Meseguer fora aquella en la qual el La presidenta de l’Institut president Bauzá esbroncà el consede la Dona ha estat ller d’Educació, Radestituïda. Tenia fama fel Bosch, perquè de no passar per l’oficina era massa tou amb els ‘catalanistes’. I ara Bosch ja no hi és. O sí, perquè no seria d’estranyar que es presentàs al Consolat avui dematí com a assessor del nou conseller d’Economia. Manuela Meseguer segur que no serà a la reunió. Ahir se n’anuncià destitució com a presidenta de l’Institut de la Dona. Ara, si hagués continuat en el càrrec, tampoc no tindríem garantia que hagués anat a la reunió, perquè tenia fama de passar poc per l’oficina. La diputada de MÉS, Fina Santiago, ho recorda cada vegada que pot. La substituirà en el càrrec Isabel Llinàs, que ja havia ocupat la presidència de l’Institut amb el Govern de Jaume Matas. Ho tindrà fàcil per superar la seva antecessora, li ha deixat el llistó ben baix. Per fer balanç del Govern no cal anar més enrere d’aquesta setmana. Informativament, dues actuacions seves han marcat l’agenda política: la reculada amb els imposts per la pressió dels empresaris i la darrera normativa per deixar fer als hotelers. Hi ha coses que no canvien. Per cert, l’actualitat continua estant als jutjats. Això tampoc no canvia. I, malauradament, s’ha esvaït del mapa el cas Alpha Pam, el del jove que morí d’una tuberculosi que no li fou tractada a la sanitat pública de Balears. Això sí que mereixeria una esbroncada, com a mínim, del president al conseller Sansaloni.

Els sindicats afirmen que s’han eliminat dues torres de vigilància per a la prevenció. A. SEPÚLVEDA

I si miram cap endavant veurem aquest migdia al Teatre de Vilafranca un home que levita. Al seu costat hi haurà el president d’Esquerra, Oriol Junqueras. Serà a Mallorca l’endemà que una enquesta d’El Periódico apunti a un ‘sorpasso’ d’Esquerra sobre Convergència. Al marge que les enquestes són enquestes i, com a molt, marquen tendències a més de tres anys d’unes eleccions, sí que s’ha de reconèixer el mèrit d’Esquerra d’haver marcat l’agenda política catalana.


internacional

12

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

RELACIONS BILATERALS

Els EUA i la Xina, dos gegants cara a cara

Primera trobada del president nord-americà i el seu homòleg xinès per llimar diferències

Entre ahir i avui Obama i el seu homòleg xinès s’apleguen en la primera cimera bilateral d’ençà que Xi va arribar al poder. L’objectiu: dissipar les tensions que compliquen una relació difícil per naturalesa. CARME RIERA SANFELIU

La trobada de dos dies que va començar ahir a Califòrnia entre el president xinès, Xi Jinping, i el seu homòleg nord-americà, Barack Obama, no té precedents. Mai abans un president xinès acabat d’estrenar havia visitat els Estats Units tan aviat. L’escenari, l’attrezzo i el guió tampoc responen a l’ortodòxia de les cimeres sinoamericanes. Els líders de les dues principals potències econòmiques compartiran 48 hores a Sunnylands, una propietat de 200 hectàrees que sembla un oasi en ple desert de Mojave. Cedit per la multimilionària família Annenberg, aquest luxós refugi convida a deixar enrere la tradicional pompa que marca tota cimera bilateral. L’absència de cerimònia no és gratuïta. Els analistes asseguren que les dues parts han organitzat amb detall la “desorganització”. Si s’ha deixat enrere el protocol, els seguicis d’assessors i les reunions pautades és per afavorir el principal objectiu de la trobada. “Tot i que hi ha temes específics a l’agenda, la cimera pretén fomentar una bona relació personal entre els dos líders que faciliti futures negociacions”, explicava a la BBC Alan Romberg, director de la recerca sobre Àsia al Centre Stimson. “La desBARCELONA.

No hi haurà tàndem de primeres dames Si l’objectiu de la trobada és construir una relació més distesa entre els líders xinès i nord-americà, la Casa Blanca pot haver perdut una oportunitat per assegurar-se la jugada. La glamurosa dona de Xi Jinping, Peng Liyuan, una cantant famosa que ha trencat amb la tradició xinesa de no mostrar les primeres dames, acompanya el seu marit a la trobada. Però la també popular primera dama nord-americana es queda a Washington, on les seves filles preparen el final del curs escolar. Tot i que l’absència de Michelle Obama no ha passat desapercebuda entre el públic xinès, el ministeri d’Exteriors va dir ahir que “respectava la decisió dels Estats Units”.

confiança entre Washington i Pequín és notable, i això necessita ser resolt urgentment”. Però Gary Schmitt, director del Marilyn Ware Center for Security Studies, considera que “en dos dies no hi ha temps per combatre una desconfiança arrelada a diferències fonamentals en la manera d’entendre la política o les relacions internacionals”. La recepta d’aquests i altres analistes és que, en lloc de forçar la confiança, el més realista seria millorar el nivell de transparència mútua per “minimitzar els riscos de malentesos i facilitar la comunicació” en temes tan cabdals com els que tractaran aquests dies.

Ciberespionatge

Els països s’acusen l’un a l’altre d’ordenar atacs cibernètics Fonts diplomàtiques dels Estats Units han reconegut aquests dies que l’espionatge cibernètic provinent de la Xina al govern i a empreses nord-americanes és el primer punt en l’agenda. Washington ha acusat obertament Pequín de piratejar ordinadors del govern i d’obtenir documents classificats que detallen els plànols de disseny d’armes i sistemes de defensa. El govern xinès ho nega rotundament i insisteix que és més víctima que criminal en aquesta disputa. “Tenim muntanyes de dades que confirmen que els Estats Units llancen ciberatacs contra la Xina”, va dir el cap de seguretat digital del govern xinès. Tot plegat apunta al “dèficit de confiança estratègica” entre els dos països, com recorda el veterà diplomàtic xi-

nès He Yafei a la revista Foreign Policy. “El ciberespionatge ha de ser tractat com un problema de governança mundial perquè tant la Xina com els Estats Units en són víctimes, no té sentit que s’acusin l’un a l’altre”, aconsella.

Disputes al Pacífic

Pequín se sent amenaçat per la presència militar dels EUA Si Obama vol jugar la carta del victimisme pel ciberespionatge, Xi està preparat per atacar la nova estratègia nord-americana al Pacífic. Pequín considera que Obama posa en perill l’equilibri militar a la regió ara que el president nord-americà augmenta la presència del seu exèrcit en unes aigües molt sensibles per a la Xina. Les disputes territorials que Pequín té amb els seus veïns asiàtics –molts dels quals aliats dels EUA– disparen els temors de Xi.

Corea del Nord i Síria

Obama vol l’ajuda de Pequín per controlar els dos règims Els Estats Units veuen la Xina com l’únic actor capaç de posar una pressió efectiva sobre el règim de Corea del Nord. Pequín és el principal aliat de Pyongyang i Obama espera que Xi es comprometi a assegurarse que Kim Jong-un rebaixarà la tensió nuclear. “Els Estats Units i la Xina són ara en el mateix equip respecte a Pyongyang”, puntualitzava a la BBC Jonathan Pollack, director del China Center de la Brookings Institution. “La Xina ja ha reconegut que l’actitud de Pyongyang és una preocupació compartida amb

Obama: “L’accés als llistats de trucades evita atacs terroristes” ARA

El president dels Estats Units, Barack Obama, va defensar ahir l’accés de la seva administració als registres de trucades dels ciutadans nord-americans com una eina útil per evitar atacs terroristes. Obama va admetre que era una petita invasió de la intimitat, però va afegir: “Ningú no escolta les vostres trucades, no es tracta d’això”. “No es pot tenir el 100% de seguretat alhora que el 100% de privacitat i zero inconvenients”, va resumir Obama. El mandatari va dir que entenia les queixes dels que ho consideraven un “Gran Germà”, però

BARCELONA.

les va rebutjar amb l’argument que se’n feia un ús assenyat, sota supervisió judicial i que el Congrés sempre n’havia estat informat. El president nord-americà ha estat especialment criticat per aquest programa, ja que es va comprometre a liderar l’administració més transparent de la història. Ell mateix va explicar ahir que va arribar a la Casa Blanca amb un “cert escepticisme” sobre aquesta eina de vigilància, però que el seu pensament havia evolucionat fins al punt que ara considerava adequades “invasions modestes de la privacitat”. La polèmica es va ampliar ahir, ja que els diaris The Guardian i The

Diferències L’espionatge cibernètic xinès enrareix l’ambient de la trobada

Washington”. Més complicat ho té Obama per acostar posicions sobre Síria amb Pequín, que segueix fil per randa els passos de Rússia.

Drets humans

Pressions a Obama perquè demani l’alliberament de presos El president Obama té sobre la taula peticions de reconeguts grups en defensa dels drets humans perquè demani a Xi l’alliberament de 16


internacional

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

13

GUERRA A SÍRIA

“En pocs dies haurem netejat Qusair de terroristes”

Els refugiats xiïtes tornen de nou a l’estratègica ciutat siriana Crònica ETHEL BONET

A

GIRA AMERICANA

El president xinès, Xi Jinping, amb el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, a qui va visitar ahir en la seva gira per Amèrica. ELIZABETH RUIZ / AFP

Junts Els EUA i la Xina acosten posicions sobre Pyongyang

Verizon dóna els registres de trucades dels usuaris al govern. M. BLAKE / REUTERS

presos polítics, entre els quals el Nobel de la pau Liu Xiaobo. Entre els presos també hi ha Chen Kegui, nebot de Cheng Guangcheng, l’activista cec que des de fa mesos té asil polític als Estats Units. Ahir Pequín, en un pas que molts titllen de demagògic i oportunista, va concedir visats a la mare i el germà de l’activista perquè poguessin visitarlo als Estats Units. Feia mesos que ho demanaven.e

QUSAIR (SÍRIA)

la cruïlla de Matraba, una localitat siriolibanesa a tres quilòmetres de Qusair, el trànsit de vehicles i persones ha tornat a la normalitat. Probablement, fa un mes, els oficials de l’exèrcit sirià que controlen aquest pas fronterer no haurien estat tan amables amb un grup de periodistes estrangers. La reconquesta de Qusair, una ciutat estratègica per al règim sirià, els ha tornat l’optimisme i estan encantats d’explicar les seves batalletes. Després de comprovar la nostra identitat, ens conviden a passar a la garita i a compartir un te ensucrat i cigarrets. L’oficial és l’encarregat de respondre a les preguntes dels periodistes. “Prevèiem que la ciutat cauria aviat, però no tan de pressa. Els rebels estaven psicològicament desmoralitzats –afirma l’oficial sirià, que no revela el seu nom–. El 80% de Qusair està controlat. Queden alguns focus insurgents que encara no hem netejat”, detalla el militar, abans d’insistir que “els terroristes estan amagats a Daba i Buaida”, dos suburbis al sud de la ciutat. “En pocs dies haurem netejat Qusair de terroristes i la ciutat estarà sota control. Els sirians podran tornar a casa –diu el capità–. No sabem quants terroristes queden encara –matisa–. N’hem detingut centenars a Qusair i n’hem executat molts –afirma–. Dimecres van interceptar un comboi amb 20 vehicles totterreny amb terroristes que intentaven escapar des de Daba en direcció a Ar-

sal”, la localitat fronterera libanesa, de majoria sunnita, que allotja milers de refugiats sirians. Segons l’oficial, entre les files de l’Exèrcit Lliure de Síria “hi ha txetxens, jihadistes de tots els països àrabs i fins i tot afganesos i pakistanesos”. La implicació de Hezbol·lah

El soldat nega que membres de la milícia xiïta libanesa de Hezbol·lah hagin participat en l’assalt. “No és cert, Hezbol·lah no és a Síria. El nostre exèrcit és l’únic que combat els takfiris (apòstates musulmans). La victòria és només de les forces sirianes –diu–. Ara el nostre següent objectiu serà recuperar Alep”, desafia el soldat. Les paraules de l’oficial es contradiuen amb les declaracions del mateix líder de la milícia xiïta, Hassan Nasral·lah, que en el seu últim discurs va afirmar que Hezbol·lah

Pressió de l’ONU per un corredor humanitari El Consell de Seguretat de l’ONU va demanar ahir al règim sirià que faciliti l’accés humanitari “immediat” per auxiliar els habitants de la ciutat de Qusair. En una declaració unànime, els 15 membres del consell van expressar la seva “greu preocupació per l’impacte humanitari de la lluita” en aquesta ciutat fronterera. L’ONU també va demanar ahir més ajudes davant una emergència humanitària sense precedents a Síria. L’ACNUR calcula que 10,2 milions de sirians necessitaran atenció fins al desembre, per això demana als seus donants 5.200 milions de dòlars.

està donant suport militarment al règim per acabar amb la insurgència a Síria. Uns 30.000 libanesos viuen des de fa generacions en llogarets sirians pròxims a la frontera, i la revolta ha obligat molts xiïtes a retornar al Líban, a localitats frontereres com Hermel i Qasr, feus xiïtes a la vall de la Bekaa. Fatat Zaitar va tornar dijous amb la seva família a Hawie –una població veïna de Qusair– després de set mesos. “Van començar els atacs dels rebels i els bombardejos del règim. Temia pels meus fills. Així que vam marxar a casa d’uns familiars a Qasr –explica–. Els rebels són uns vàndals, han saquejat casa nostra, i han arrencat les portes i les finestres”, denuncia aquesta libanesa. “Volem tornar, el meu negoci és a Qusair. Però encara hem d’esperar que torni la seguretat a tota la ciutat”, exclama Yaber Ali Zaitar, un altre libanès que va fugir amb la seva família pels combats. Ali Zaitar és propietari d’un restaurant familiar i des de fa tres generacions viuen al barri del Cementiri, al sud de la ciutat. “Sempre hi ha hagut seguretat i prosperitat a Síria. Els rebels han arruïnat el país. Estem molt contents que el règim hagi recuperat Qusair. És una ciutat molt important, sobretot per l’intercanvi comercial entre Síria i el Líban. Per això, els rebels van prendre Qusair –diu–. Estic en contra de la revolució, perquè l’aixecament no és en interès del país –sentencia Ali Zaitar–. Esperem que el règim acabi aviat amb els insurgents i que la vida torni a ser com abans”.e

Washington Post van informar que el govern nord-americà també accedeix regularment a les dades i als arxius que els usuaris guarden als servidors dels gegants d’internet –com Microsoft, Google, Apple, Facebook, Skype i YouTube– a la recerca de suposades amenaces de seguretat per als Estats Units. Les empreses cooperen

Segons aquests diaris, la majoria de companyies d’internet cooperen amb aquesta iniciativa des de principis de l’any 2007, tot i que n’hi ha –com és el cas d’Apple– que hi van posar entrebancs i s’hi van afegir més tard. A més, es té la sospita que no només se supervisa l’activitat cibernètica de ciutadans nord-americans, sinó que també es fa amb la d’europeus que tenen relacions amb els EUA a través d’aquestes empreses d’internet.e

Soldats del règim sirià celebrant ahir la reconquesta de Daba, un dels barris de Qusair. RAMI BLEIBLE / REUTERS


internacional

14

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

POLÈMICA A RÚSSIA

OBSERVATORI DE L’EST

LLIBERT FERRI PERIODISTA

Putin es prepara per cessar Medvédev

M

és que silenciós, el primerministrerus, Dmitri Medvédev, semblasilenciat.Les sevesúltimesparaulesambcertarepercussiómundialles va pronunciar al març i van tenir ressonàncies bolxevics. Medvédev va evocardesdenyosamentaquellasentència de Lenin “Cal robar el que ha estat robat” per expressar el rebuig a la immobilització de dipòsits russos a Xipre per part de la Unió Europea. Va ser com si l’encara primer ministre de Putin maleís alhora el passat totalitari i el present europeu democràtic que no acaba de trobar el nord. A Medvédev se li pot dir l’encara primer ministre perquè tots els indicis apunten que Putin l’ha fet baixar definitivament del tàndem compartit durant quatre anys. L’ha desat i abansqueacabil’anyimposaràunrecanvi en la presidència del govern rus. Les apostes assenyalen un vell conegut,AlekseiKudrin,anticministre de Finances, artífex d’algun dels miracles econòmics del putinisme. Kudrin va marxar enrabiat el setembredel2011ensaberquePutintornariaapresentar-secomapresidentarraconantMedvédevalpaperdecomparsa. El que sempre havia estat. Irritat, Kudrin va participar en una de les multitudinàries protestes de l’avinguda Sàkharov contra la presumpta tupinada en les eleccions parlamentàries del desembre del 2011, que van mantenir per al partit governamental Rússia Unida una majoria absoluta més que sospitosa. Per uns dies va semblar que Alexei Kudrin s’unia al liberal Nalvalni i l’esquerranista Udaltsov, a l’oposició que ocupava el carrer. Però no. A Rússia els laberints del poder són alhora trencaclosques, i Kudrin, desaparegut després del míting del desembre a la glaçada avinguda Sàkharov, va reaparèixer per sorpresa al plató de televisió al costat de Putin el 7 de maig per ce-

lebrar el primer any del retorn de l’amo del Kremlin. Els més prestigiosos think tanks russos,comaraelCentredeDesenvolupament Contemporani, el Centre de Tecnologies Polítiques i el Centre Levada, no dubten que Kudrin té molts números de ser nomenat primer ministre a final d’any, sobretot si la crisi econòmica s’agreuja o manté grans incerteses. El Kudrin reinstal·latal’ombradePutinés,doncs,un favorit. Una figura que a Rússia semprehiéspresent–mésamagadaomés visible– des dels temps de Rasputin. El camarlenc despatxat

L’últim favorit i alhora camarlenc de Putin ha estat Vladislav Surkov, que ha estat despatxat com a vice primer ministre al mateix temps que s’apagava la bona estrella de Medvédev i es tornava a encendre la de Kudrin. Surkov va ser un dels arquitectes ideològics del putinisme i des del seu despatx de cap de l’administració presidencial va muntar partits comparsa com ara Rússia Justa –socialdemòcrates per prendre vots als comunistes– i sobretot Naixi, el gran moviment juvenil de suport a Putin. Però un cop la feina va estar feta, Putin se’l va treure del mig i el va enviar a fer companyia a Medvédev, que ara, a la corda fluixa, hauria pogut tenir la temptació de recórrer als atributs maquiavèl·lics de Surkov. I Putin no estava disposat que dels bons i mals oficis del seu exideòleg i camarlenc se’n pogués beneficiar el seu antic company de tàndem. Rússia s’acosta a temps de reconfiguracions i d’intrigues. Des d’una oposició encara poc cohesionada, el seu portaveu més mediàtic, Garri Kaspàrov, no dubta a dir que ja no hi ha marge per a una transició pactada i que Putin caurà pel seu propi pes i potser amb un cert vertigen. Li dóna de tres a cinc anys. El règim tindria els dies comptats però, això sí, encara n’hi queden molts.

L’exministre d’Economia Aleksei Kudrin podria ser nomenat primer ministre a la tardor. SERGUEI KARPUKHIN / REUTERS

Una de les últimes aparicions de la parella Putin va ser el març de l’any passat, quan van anar a votar a les eleccions presidencials junts. YURI KADOBNOV / AFP

Un divorci al Kremlin convertit en un afer d’estat

El trencament pot perjudicar la imatge del president

E. BARRY / D.M. HERSZENHORN THE NEW YORK TIMES

Feia anys que als russos els encantava especular sobre el moribund matrimoni entre Vladímir Putin i la seva esposa, Ludmila. Que si tenia una jove gimnasta com a amant, que si feia mesos que no es veia la primera dama, que si quan apareixien junts feien com si no es coneguessin. El Kremlin i el mateix Putin sempre havien rebutjat qualsevol problema conjugal i un diari que ho va suggerir el 2008 va ser tancat fulminantment adduint “raons financeres”. Però dijous a la nit la parella va aparèixer a la televisió en directe després de presenciar el primer acte d’un ballet. “Els ha agradat?”, va ser la primera pregunta d’un periodista de la cadena pública a tots dos. I en va etzibar una de segona que –si no fos que estava preparada– li podria haver costat el lloc de treball: “¿Se’ls veu poc junts i es rumoreja que ja no viuen plegats, és veritat?” “És cert”, va sentenciar Putin. Rússia es va encendre i les teories sobre el que passarà ara –sobretot si hi haurà una nova primera dama– bullien. “Hem vist el primer acte; la qüestió és ara si hi haurà el segon. ¿Hi deu haver una altra dona? Es casarà de nou?”, es pregunta la sociòloga Olga Krixtanovskaia. Rússia és una societat molt conservadora en què l’Església ortodoxa té una influència creixent. I la popularitat del president recau sobretot en el suport de dones de mitjana edat, que podrien veure com a negatiu que Putin es casi de nou amb una gimnasta que és molt més jove que ell. MOSCOU.

Rumors Rússia bull amb les teories sobre si hi haurà una nova primera dama Perill La popularitat de Putin pot quedar tocada entre les bases més tradicionals

“Corre un risc”, sosté Alexander Rahr, autor d’una biografia de Putin. “L’Església russa estarà callada, no farà cap comentari. Però no tothom veurà bé el divorci en una Rússia on Putin està considerat un símbol de l’essència del país”, reflexiona. Altres analistes russos són molt més positius i preveuen que la majoria aprovaran aquest trencament. Aleksei Mukhin, director del Centre d’Informació Política, considera que serà “un gran alleujament” per a Putin que ja no hagi de fer veure que el seu matrimoni continua intacte i afirma que l’anunci s’ha fet en un moment en què tindrà el mínim impacte, sense eleccions a la vista. La sociòloga Olga Krixtanovskaia creu que el divorci ha fet millorar la seva imatge. “És un pas cap als drets civils –assegura–. Ho podria haver amagat, però ha optat per desvelar que és humà, que ha tingut mala sort. S’ha decantat per la transparència”, conclou. Una gimnasta com a primera dama

Però ella mateixa veu incerta la possibilitat que es casi ara amb la gimnasta Alina Kabaeva, a qui tothom situa com la seva amant. “Si finalment opta per Kabaeva, quedarà clar que la decisió l’havien presa feia temps, però si jo fos Putin tampoc correria ara”, explica. Des de fa cinc anys que la rumorologia vincula Putin amb Kabaeva, una esportista de 30 anys que va guanyar una medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atenes el 2004 en gimnàstica rítmica. El mes passat li van dedicar un programa a la televisió recordant la seva gesta. I, referintse als rumors que té un fill del president, va negar que mai hagi estat mare. “No tinc ni un, ni dos, ni tres fills com es diu a tot arreu”, va afirmar Kabaeva, que ha estat diputada a la Duma els últims anys.e


internacional

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

15

POLS A ISTANBUL

Erdogan als manifestants: “Marxeu ja, vàndals!”

Yusuf Ekin Güvençoglu ACTIVISTA AL PARC GEZI

“Aquest diumenge serà clau: esperem ser més de 200.000 persones”

El primer ministre torna a Turquia i diu que està obert a peticions democràtiques

La tornada d’Erdogan a Turquia no ha anat acompanyada de concessions als manifestants. Tot i estar obert a “exigències democràtiques”, segueix defensant la tolerància zero al parc Gezi. MARIONA FERRER I FORNELLS

BARCELONA. Ja no es construirà un

centre comercial al parc Gezi. Però, això sí, l’espai deixarà de ser l’àmplia zona verda que reivindiquen els manifestants. Es reformarà i s’hi construirà un museu de la ciutat i una nova àrea verda que “serà millor que el parc actual”. Ho va anunciar ahir a la tarda el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que després d’haver rebut un bany de masses en tornar de la seva gira al Magrib i haver mostrat el seu discurs més dur contra els manifestants concentrats a Istanbul, va afluixar una mica el to i va dir que està obert a “peticions democràtiques”. “Estem en contra de la violència, el vandalisme i les accions que posen en perill altres persones en nom de la llibertat –va dir durant una ro-

da de premsa a Istanbul després de reunir-se amb el comissari d’Ampliació de la Unió Europea, Stefan Füle–. Donem cordialment la benvinguda als que vénen amb demandes democràtiques”. Aquesta petita concessió, però, va ser l’única d’un discurs plegat de desafiaments. El primer, al mateix comissari europeu, que va advertir a Erdogan que “Turquia ha de complir els màxims estàndards democràtics i investigar i castigar els abusos policials”. El primer ministre turc va defensar la gestió dels antiavalots i va limitar-se a assenyalar que els governs del Regne Unit, França, Alemanya o Grècia han respost de la mateixa manera a manifestacions similars. Els disturbis a Istanbul han deixat 3 morts i 4.000 ferits. Erdogan també va aprofitar la trobada per carregar contra la cobertura informativa de la premsa internacional congregada a la ciutat. “Reclamem que no jutgin ideològicament Turquia”, va dir. Les últimes paraules del líder turc no han frenat els manifestants congregats a l’emblemàtica plaça

● Les protestes aniran a més?

Dones manifestant-se ahir al parc Gezi, al centre d’Istanbul, contra la repressió policial. GURCAN OZTURK / AFP

Repressió Erdogan diu a la UE que ha respost igual que estats europeus

Taksim i el parc Gezi, que es preparen per rebre molta més afluència de gent aquest cap de setmana. Ahir van respondre al “Marxeu ja, vàndals!” que els havia enviat el líder turc a la matinada en aterrar a l’aeroport d’Istanbul amb un: “No ens mourem del parc!” Segons una font del partit d’Erdogan (AKP) consultada pel diari turc Radikal, està previst que avui es reuneixi l’executiva del partit per discutir la possibilitat d’eleccions anticipades. La formació té actualment majoria absoluta.e

Aquest cap de setmana serà clau: per a aquest diumenge hi ha convocada una gran trobada, esperem ser més de 200.000 persones. ● Què significa el canvi en el projecte inicial al parc? No gaire. No hi haurà un centre comercial, però sí que es destruirà una zona verda molt necessària al centre d’Istanbul, com també una zona de reivindicacions socials. ● Per què no aturen les obres? Per tres raons. Primer, es tracta d’un projecte en una zona cèntrica que mou molts diners. Segon, Erdogan sap que si accepta les demandes dels manifestants pot perdre part dels seus aliats. I tercer, no oblidem que és un líder ebri d’arrogància que després de 10 anys i mig al poder ja no accepta que ningú li faci front. ● Què vol dir que Erdogan estigui obert a peticions democràtiques? Creu que la gent hauria de plantejar els temes al Parlament abans de manifestar-se. Però el seu règim ens ha demostrat que la llibertat d’expressió no és possible. Per tant, no em crec que accepti escoltar aquestes “peticions democràtiques” que diu.


16

economia

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

SEGURETAT SOCIAL

Pensions més baixes i deslligades de l’IPC

Els experts proposen al govern espanyol fórmules per garantir la viabilitat del sistema El comitè d’experts proposa al govern espanyol noves fórmules per actualitzar les pensions. Demana deslligar-les de l’IPC com més aviat millor i vincular-les al context econòmic i a l’esperança de vida. ELENA FREIXA /JOAN FAUS

El govern espanyol avança en la reforma de les pensions que Brussel·les exigeix aplicar com més aviat millor per garantir la seva sostenibilitat. D’aquí que ahir s’esperés amb expectació el veredicte dels experts sobre com hauria d’actuar l’executiu per abordar el que s’ha anomenat factor de sostenibilitat de les pensions. Resumint, l’informe de 43 pàgines aprovat per deu dels dotze savis defensava desvincular les futures pensions de l’evolució dels preus (IPC) i lligar-les a altres factors com l’esperança de vida i els ingressos que tingui en cada moment la caixa pública de la Seguretat Social. En la pràctica, totes dues coses combinades comportaran, d’entrada, una rebaixa de les prestacions inicials que rebin els futurs jubilats –descensos que es poden situar entre el 5% i el 10%, segons els experts–, tot i que ahir els autors de l’informe van matisar que a la llarga se’n garantirà el poder adquisitiu. Durant l’acte de presentació, van voler subratllar que aplicant les noves fórmules s’evitaran futures baixades o congelació de les BARCELONA/MADRID.

pensions excepte en contextos “excepcionals”. En tot cas, els savis van defensar que les seves solucions no van orientades a fer que la pensió nominal (és a dir, la seva quantia) baixi. La clau d’això la tenen els governs, que són els que aplicaran o no les seves propostes i els que tenen a les mans la possibilitat de fer altres retocs per la via del càlcul de la prestació (anys cotitzats i edat de la jubilació) per tal que no es redueixi. Un dels experts de l’informe i economista en cap del Servei d’Estudis del BBVA, Rafael Doménech, va afirmar que les pensions no poden deixar de ser “suficients” per a qui les cobri. La primera de les dues fórmules que proposen els experts és el factor d’equitat intergeneracional (FEI), que lligaria els ingressos dels pensionistes a l’esperança de vida. Es justifica pel “risc demogràfic” que suposa la previsió de passar dels actuals nou milions de pensionistes a 15 milions el 2052. La dada, unida a l’envelliment dels ciutadans i les perspectives de creixement de la població activa i l’ocupació obliguen a tenir en compte aquest factor, segons van defensar en l’informe. La segona fórmula que van proposar introduir –juntament amb el FEI– suposa el trencament entre el binomi pensions-IPC, que tradicionalment ha garantit que pujaven igual que els preus, tot i que això no s’ha complert els últims anys a causa de la crisi. En comptes de la inflació, el text proposa tenir en comp-

2014 Lespensions podendeixar d’actualitzar-se ambl’IPC apartirde l’anyqueve

te l’entorn econòmic o, cosa força semblant, els diners que entren a la caixa de la Seguretat Social per fer front a aquests pagaments. El nou indicador, el factor de revalorització anual (FRA), s’aplicaria tenint en compte els ingressos via treballadors en actiu i les despeses d’un nombre de pensionistes que serà creixent en les pròximes dècades. El que es desprèn de la proposta, però, és que es busca moderar els increments de les pensions en moments en què l’augment d’ingressos sigui inferior al que puja la despesa del sistema. Efecte en els actuals jubilats

Els savis van aconsellar, això sí, molta celeritat al govern espanyol a l’hora d’actuar. En el cas de les dues fórmules que proposen –tant el FEI com el FRA–, van instar a ferles entrar en funcionament entre l’any que ve i no més tard del 2019, però alhora van esgrimir “raons de pes perquè es faci com més aviat possible”. Això implicaria no no-

més un efecte directe sobre els futurs pensionistes, sinó també sobre els actuals, per motius de “justícia”, van argumentar a l’informe. El text recorda que totes les propostes i càlculs es basen en prediccions i consells que hauran de complementar i polir els governs mitjançant la seva acció política. De fet, els experts van recordar que recau en els executius la responsabilitat última de pal·liar alguns dels riscos que s’observen, com ara l’escletxa que pot obrir-se entre el salari mitjà i la pensió mitjana. En concret, van recomanar tres possibles solucions. En primer lloc, aplicar polítiques per augmentar al màxim el nombre de cotitzants –i per tant d’ingressos– i allargar la vida laboral dels treballadors. En segon lloc, augmentar les cotitzacions dels salaris que són la base del sistema de manera similar a com es fa a la zona euro. I, en tercer lloc, acceptar la disminució futura de les pensions i incentivar la via dels “ingressos complemen-

Les dues noves fórmules que juntes serviran per calcular la pensió del futur FEI: El vincle amb l’esperança de vida El factor d’equitat intergeneracional (FEI) lliga la pensió inicial dels nous jubilats a l’esperança de vida, que es preveu creixent les pròximes dècades. En concret, s’espera que cada dècada els espanyols visquin 16 mesos més de mitjana que els de la dècada anterior. A la pràctica, el FEI implicarà una rebaixa de les pensions inicials d’un 5% cada deu anys. Es calcula prenent

com a referència l’esperança de vida dels espanyols un cop arribin als 65 anys. El 2014 aquesta esperança és de 20,27 anys per sobre dels 65, i anirà en augment cada any. Així es dividirà l’esperança de vida en l’any de jubilació entre la del 2014. Un jubilat el 2020 cobraria una pensió un 4% inferior a la del 2014 i la disminució creixeria fins al 10% si es jubilés el 2030.

Claus L’esperança de vida i la salut del sistema seran crucials

FRA: La pensió pujarà si ho fan els ingressos del sistema El factor de revaloració anual (FRA) determina el creixement anual equilibrat de les pensions d’acord amb els ingressos del sistema. Així, les pensions només augmenten si els ingressos del sistema pugen per sobre del creixement del nombre de pensions. El FRA s’obté a partir d’una fórmula basada en la suma de tres components: la taxa mitjana d’in-

flació, la taxa mitjana de creixement real dels ingressos per sobre del nombre de pensions i de l’efecte substitució, i un tercer indicador que reflecteix la situació financera del sistema al llarg del cicle econòmic, és a dir, si té dèficit o superàvit. Així, les pensions deixarien d’estar vinculades com fins ara només a l’evolució de la inflació, i també ho estarien a la salut del sistema.


economia

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

La proposta viatja al Congrés a la recerca d’un difícil consens L’informe dels experts sobre el factor de sostenibilitat del sistema de pensions serà debatut ara per l’oposició, sindicats i patronal. El govern espanyol busca el màxim consens però serà difícil assolir-lo. J.F. MADRID. Un cop presentat l’infor-

EL DOBLE DE PENSIONS

L’informe calcula que els nou milions de pensionistes actuals seran 15 milions el 2052 i avisa del risc “demogràfic” del sistema. TJERK VAN DER MEULEN

taris” a través de l’estalvi privat. Entre la llarga llista de consells que conté el document hi ha un manament molt clar a l’executiu de Mariano Rajoy: màxima transparència a l’hora d’explicar les noves regles de joc. També insten a “suavitzar” els canvis en el temps i blindar el compromís d’actualitzar de manera prioritària les pensions mínimes. Però també hi ha missatges de “tranquil·litat”, com en la “fortalesa i fiabilitat” del sistema. El text, cuinat des de fa mesos pels dotze experts designats, va arrencar el sí de 10 dels membres. El catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, que ha representat UGT en el consell d’administració de RTVE, Santos M. Ruesga, va ser l’únic que va votar en contra de l’informe. El catedràtic de dret del treball i afí al PSOE José Luis Tortuero va decidir abstenir-se, mentre que el director del gabinet d’estudis de CCOO, Miguel Ángel García, va votar a favor del document.e

me del comitè d’experts, la reforma del sistema de pensions comença ara la seva etapa més important: la del debat parlamentari. La proposta no deixa de ser un seguit de recomanacions que el govern central tindrà en compte per impulsar la seva pròpia reforma. L’objectiu de Mariano Rajoy, tal com ha insistit el president espanyol, és pactar les modificacions amb la resta de partits polítics, així com amb els sindicats i la patronal, però l’entesa s’anticipa molt complicada. El motiu és que Rajoy ja ha avisat que malgrat la seva voluntat de consens no acceptarà impulsar una reforma de mínims. Les propostes dels experts són molt ambicioses i sembla molt difícil que el govern no n’apliqui una bona part, ja que han tingut un suport majoritari en el comitè i van en línia amb la filosofia que s’ha anat avançant des de la Moncloa en els últims mesos, com per exemple desvincular l’evolució de les pensions amb la inflació. En les pròximes setmanes l’informe del grup d’experts serà debatut en el Pacte de Toledo –la comissió del Congrés de Diputats encar-

regada dels afers laborals– i la intenció del govern és que a finals de juliol comenci el seu tràmit com a projecte de llei a la cambra baixa, segons va explicar ahir la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, en una declaració sense preguntes acompanyada pels membres del comitè. Báñez no parla del curt termini

La ministra, que després no va assistir a la roda de premsa de presentació de l’informe, va prometre un “debat transparent i honest” per tal d’assolir el “màxim consens possible” amb oposició i sindicats. Va lloar la “professionalitat i honestedat” dels experts i va demanar el mateix “compromís” als partits per un projecte a “mitjà i llarg termini”. Un parell d’hores abans el PSOE ja havia fixat una línia vermella per l’acord. El seu secretari general, Alfredo Pérez Rubalcaba, va avisar que els socialistes només donaran suport a la reforma si té el consens de la patronal i els sindicats, com va passar fa dos anys en la modificació que va fer el PSOE i que preveia la revisió actual de l’anomenat factor de sostenibilitat. També va haver-hi reaccions des de CiU. El seu portaveu al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va dir que estudiaran “amb calma” l’informe. I des de l’àmbit sindical, CCOO va destacar que el document no és vinculant i va apostar pel consens. Una moderació que s’explica pel fet que el representant del sindicat al comitè va votar a favor de l’informe.e

17

enbreu LA BORSA Sessió de divendres, 7 de juny del 2013

Íbex-35

PUNTS

% VAR.

8.266,60

f+0,61%

Els que pugen més MAPFRE OHL ABERTIS

% VAR.

EUROS

2,12 2,08 1,62

2,799 28,645 13,815

% VAR.

EUROS

3,53 3,39 2,81

45,750 1,768 21,090

Els que baixen més ACCIONA ABENGOA ACS

■ Competència investiga empreses de distribució de vehicles Inspectors de la Comissió Nacional de Competència han escorcollat les seus de diverses empreses i associacions del sector de distribució de vehicles de motor a Espanya. L’objectiu és lluitar contra les pràctiques que poden perjudicar els consumidors, com els càrtels.

■ L’índex de producció industrial puja un 7,3% interanual a l’abril L’índex de producció industrial va pujar un 7,3% a l’abril, respecte al mateix mes de l’any passat. Aquest resultat, publicat ahir per l’INE, contrasta amb l’important descens del març, del 10%. Respecte al març, la producció industrial va pujar un 4,3%.

■ Més llocs de treball als Estats Units, però també més taxa d’atur

La ministra Báñez va fer ahir una declaració sense preguntes amb el comitè d’experts, que després va presentar l’informe. BALLESTEROS / EFE

El govern nord-americà ha publicat les dades d’ocupació al maig. Tot i que s’han generat 175.000 llocs de treball, la taxa d’atur ha pujat una dècima, fins al 7,6%. Ara, als Estats Units hi ha 11,8 milions d’aturats.


18

economia

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

SISTEMA FINANCER

Les claus de la caixa que sobrevisqué al tsunami financer

L’entitat ha aconseguit mantenir-se gràcies a les reserves i a un model de negoci sense riscs Colonya Caixa Pollença aconsegueix mantenir el seu estatus com a entitat financera enmig dels processos de reestructuració bancària que han laminat el sistema de caixes d’estalvi tradicionals a l’Estat. ALBERT TRAVESSET PALMA. Colonya Caixa Pollença era, el 2009, la darrera de les 45 caixes d’estalvi amb llicència com a entitat financera afiliada a la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi) atenent a la seva facturació i al seu volum d’actius. Avui, un representant de l’entitat amb seu a la plaça Major de Pollença, el president Josep Antoni Cifre Rodríguez, seu al consell d’administració de la CECA, on ja només hi ha 13 entitats, entre les quals Colonya Caixa Pollença i també Caixa Ontinyent, les més petites, gairebé microscòpiques respecte de les altres 11. Tanmateix, són les dues úniques caixes d’estalvi tradicionals que es mantenen amb totes les capacitats plenes de desenvolupar el seu negoci financer i de dotar i gestionar les seves obres socials. Dues rara avis enmig d’un procés de reestructuració que ha bancaritzat la resta del sector i que ha provocat fusions, absorcions i rescats financers per a totes aquelles caixes que no han pogut suportar la pressió de la crisi. La més que centenària Colonya Caixa Pollença s’ha pogut mantenir al marge de tots aquests processos i, de passada, ha complit amb tots els requeriments realitzats per les au-

El criteri bàsic perquè Colonya Caixa Pollença hagi superat tots els tests d’estrès bancari fins ara ha estat l’acumulació suficient de reserves econòmiques de primera qualitat (core capital), unes reserves que superen l’11% del total dels seus fons, tot i que el límit mínim marcat pel Ministeri d’Economia és del 8%. En una frase convertida gairebé en mantra, els successius informes anuals de gestió de Colonya insisteixen que “la gestió acurada, juntament amb un rigorós control i contenció de la despesa, ha permès mantenir el resultat de la seva explotació, alhora que continuar cobrint amb escreix les dotacions reglamentàries i voluntàries”.

cara que fossin potencialment lucratives. 8 de cada 10 euros dels actius de l’entitat provenen de les imposicions de particulars i ha estat amb aquest capital amb el qual ha operat l’entitat. Per Cifre, ha estat “clau per a la subsistència que Colonya no hagi acudit al mercat interbancari” per recaptar doblers. Cifre recorda que altres entitats han “entrat en fallida quan no han pogut retornar els crèdits que havien demanat a l’interbancari” a causa del fracàs de les inversions que s’havien fet amb diner prestat. Colonya ha basat la seva operativa en la concessió de crèdits minoristes i diversificats, però sempre amb càrrec als recursos propis captats, i “gràcies a la mutualització del crèdit amb la Caixa, una decisió presa en els anys 60 que ha resultat clau per evitar caure en el context de crisi actual”, en opinió de Cifre. El producte estrella ara és l’Estalvi Ètic, que des de fa 11 anys ofereix Colonya i que capta nous clients, a raó d’uns 10 diaris, d’entre aquells que valoren l’aplicació dels valors de la responsabilitat social corporativa a l’operativa bancària. Colonya és l’única entitat de l’Estat afiliada a la Febea (Federació de banca ètica i alternativa europea), que precisament ha duit a terme la seva assemblea anual recentment a Palma.

Model de negoci

Prudència, rigor i arrelament

toritats financeres del Banc d’Espanya, del Banc Central Europeu i de les successives reformes normatives introduïdes pel Ministeri d’Economia. Aquesta viabilitat s’acaba de confirmar amb les xifres de l’informe de gestió de l’entitat pollencina de 2012, tancat amb beneficis. “El fet que Colonya s’hagi conservat, hagi mostrat fortaleses i seguretat” durant el procés de reestructuració bancària “ha estat clau”, afirma Josep A. Cifre, qui, malgrat la coincidència del llinatge, no manté parentiu amb el fundador de la caixa. Solvència

Caixa Pollença ha basat el model de negoci en la gestió dels dipòsits dels seus clients, la seva proximitat i a no emprendre operacions de risc, en-

EL BITLLET

S

El ciment falla; la gent, no

i alguna cosa hem après aquests anys, és que “només” guanyar doblers és ben poca cosa. L’encalentida que ens intentava fer creure que tots ens fèiem més rics era en realitat un sistema falsejat, d’oportunistes que compraven solars rústics, pagaven la comissió i aconseguien el “miracle” urbanístic per part de l’administració: la multiplicació dels pans i els peixos en forma de pisos i xalets. Les caixes d’estalvi varen participar amb fruïció en l’orgia. Amollaren centenars de milions dels seus estalviadors per alimentar el negoci del totxo. Ara, tots pagam aquella gatera rescatant-los. Mentrestant, el negoci clàssic, el que vetla per no estirar el llençol més del compte per no mostrar els peus continua vent en popa. El premi, ser una caixa, com les d’abans, d’estalvi, de pensió, de la gent, quan els que feien caixa ara són bancs impersonals. JAUME PERELLÓ PERIODISTA

Seria impossible d’entendre Colonya Caixa Pollença sense el permanent arrelament a la vila on nasqué. L’entitat, fundada el 1880 per Guillem Cifre i dirigida més tard per la seva esposa, Clara Hammerl, serví en un principi per al finançament de la Institució lliure d’ensenyança de Pollença. Els seus directius i treballadors han estat primordialment pollencins, però mai no han comptat amb una cúpula professional. A dia d’avui el president i la resta dels membres del consell d’administració “no tenim cap més altra retribució, només cobram dietes i despeses de desplaçament per feina feta”, afirma Cifre. Una assistència a una assemblea són uns 100 euros. Fins al relativament recent procés d’expansió que ha portat l’entitat a l’obertura de les actuals 20 oficines (una menys que el 2012), els seus clients han estat també majoritàriament de Pollença. No obstant això, segons Josep A. Cifre, “els crèdits no s’han donat indiscriminada-

20

El nombre d’oficines que té Colonya Caixa al conjunt de les Balears

88

El total de treballadors que té l’entitat pollencina a les Illes

ment. Si ho haguéssim fet en el moment de puixança, potser hauríem crescut molt, però ara estaríem en fallida”. Antigament, un membre del consell d’administració no podia demanar crèdits a Colonya fins a la tercera generació. Ara sí que en poden demanar, amb autorització prèvia de la Conselleria i el Banc d’Espanya. “Però els criteris per concedir un crèdit es mantenen igual avui que el 2006, abans de la crisi. De fet, enguany som l’única d’entre les antigues caixes que enguany hem crescut en crèdits autoritzats, perquè pensam que és ara quan la gent necessita més suport”. Sense desnonaments

Malgrat no haver participat en el finançament de promocions d’habitatges a l’engròs, part del crèdit minorista oferit per Colonya ha anat a parar a la compra d’habitatges. L’augment de la morositat motivat per la crisi s’ha fet palès també a Colonya, amb un índex que ha passat del 3,64% del 2011 al 4,89% de l’any passat. Les dues xifres queden enfora de la mitjana de morositat de les entitats financeres espanyoles, que a gener de 2013 arribava al 10,8%. “A Colonya mai no s’ha fet un desnona-


economia

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

19

“La caixa del poble pobre”

Miquel Llompart Reynés va treballar 42 anys a la primera oficina de Colonya Perfil

É

20 OFICINES

Colonya Caixa Pollença disposa de 20 oficines repartides a les Illes i cada pic té més clients en la modalitat d’estalvi ètic. ENRIQUE CALVO

Colonya Caixa en xifres

Diversificació i gestió prudent, les raons d’uns bons resultats

ment”, sentencia Josep A. Cifre, “no hem tret mai ningú de ca seva. Sí que hem executat hipoteques, i ens hem quedat immobles, però sempre hem arribat a acords i hem facilitat alternatives, o bé un lloguer o una dació en pagament. I això no és mèrit de l’entitat, és mèrit del client que, quan no ha pogut complir, s’ha posat en situació per poder parlar amb ell”.

Estalvi Ètic Cada dia capta una mitjana de 10 Balanç de l’entitat a final de clients nous 2012 Obra Social en actiu d’aquesta El balanç de 2012 de l’entitat és la El gran tret diferencial que distin- modalitat

384.000.000€

confirmació d’un model solvent que ha superat totes les proves realitzades pels reguladors els darrers temps. Entre els increments de dipòsits, crida l’atenció la pujada d’un 48% de les imposicions adreçades a l’Estalvi Ètic.

4,89%

El percentatge de morositat és la meitat de la mitjana estatal L’aposta de Colonya per petits projectes, emprenedors i per finançar entitats socials i ambientals no sols no incrementa el risc, sinó que el baixa. La taxa de morositat és la meitat que la mitjana estatal.

geix Colonya és que manté l’obligació de destinar part del seu dividend anual a l’obra social, controlada a través de la Fundació Guillem Cifre de Colonya. Tot i la retallada dels beneficis, la voluntat de Colonya “és mantenir les mateixes activitats de l’obra social”, entre les quals destaquen l’Anuari de l’educació de les Illes Balears, que des del 2004 dirigeix Martí March, i el Premi de narrativa infantil i juvenil. És el manteniment de l’obra social allò que palesa que, més enllà de la reestructuració del sistema bancari i del rescat europeu, del banc ‘dolent’ i del BCE, de Lehman Brothers, i de l’FMI, a Pollença encara mantenen les claus de la seva petita caixa.e

A. T.

PALMA

s memòria d’un temps en què les entitats financeres no eren el que són ara. Des de 1958 fins al 2000, 42 anys ininterromputs de servei al client, Miquel Llompart Reynés estigué al peu del mostrador de la primera oficina de Colonya Caixa Pollença, i l’única des de la seva fundació, el 1880, fins a 100 anys més tard. “Al principi només es feia feina els dissabtes i els diumenges, perquè els clients fessin imposicions. Jo vaig ser un dels primers que començà a fer feina tota la setmana”. Així rememora Miquel Llompart la seva entrada a Colonya, a l’oficina que es troba a l’actual seu de la Fundació Guillem Cifre de Colonya. “Feia les fitxes dels clients i molts d’ells deixaven la llibreta a la mateixa entitat”. La confiança és una de les constants que Llompart recorda en la seva trajectòria laboral: “Anava a cercar els doblers dels clients a casa seva, feia la imposició, i després els tornava la llibreta”. Colonya és una entitat de crèdit centenària, però no fou fins a la dècada dels 60 del segle passat que obtingué el reconeixement del Banc d’Espanya com a entitat bancària. Aquest fet permeté que Caixa Pollença començàs a operar aleshores amb lletres de canvi o a gestionar plans de pensions dels clients. Llompart apunta que alguns d’ells, “en cobrar la pensió cada mes, venien a l’entitat per poder veure físicament els ‘seus’ doblers”. La característica clau de Colonya, per Miquel Llompart, ha estat que a la caixa “sempre hi ha hagut gent del poble, també en el consell

d’administració”. Llompart recorda el caràcter voluntarista de la gent que hi feia feina: “Hi havia interventor, tresorer, president, però cap d’ells no cobrava, tots eren càrrecs honorífics. L’arrelament de Colonya al poble arribà a situacions extremes. Llompart recorda que per Pollença “hi hagué rumors que Colonya seria absorbida per la Caixa per causa d’una fallida; la gent va començar a venir a l’oficina per retirar-ne els doblers. Aleshores va venir un caixer del Banc d’Espanya, amb un maletí, es va posar al mostrador al costat de mestre Macià, el caixer, i va començar a oferir els doblers a qui volia cancel·lar els comptes”. Els clients, en veure que Colonya tenia solvència, “es calmaren”. “Rojos i comunistes”

El caràcter republicà krausista del fundador, Guillem Cifre, el fet encara més revolucionari que la seva dona dirigís l’entitat (Clara Hammerl fou la primera dona a fer-ho a l’Estat) i l’impuls que ambdós donaren a la Institució lliure d’ensenyança a Pollença motivaren que durant molts anys, més d’un segle, el perfil de qui operava amb Colonya fos molt marcat. Llompart afirma que “estàvem assenyalats, teníem fama de ser rojos i comunistes; ens costà molt de tenir clients conservadors”. Era encara el 1980 quan el rector de la parròquia de Pollença no es decidia a obrir llibreta a l’entitat. “Però em portava la bacina de la missa i jo me l’enduia a casa per fer-ne el recompte”, diu. Llompart creu que Colonya fou l’entitat dels “pobres” d’un temps, però aquest fet ha permès a la caixa “créixer en la mesura que han crescut els clients”. “Podíem tenir 5.000 clients i molts no tenien saldo ni moviment. Però hi tenien la seva llibreta mentre esperaven que l’economia canviàs”.e

Crèdits És de les poques caixes que aquests anys han crescut en préstecs

Miquel Llompart creu que la confiança i la proximitat han estat la clau de la pervivència de Colonya Caixa Pollença, on treballà 42 anys. A. TRAVESSET


20

economia

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

Les caixes perdran dret de vot si augmenten capital als seus bancs Luis de Guindos destaca que la llei preveu la millora dels òrgans de govern de les entitats

Les fundacions bancàries amb un percentatge superior al 50% en el banc que van crear no perdran pes i podran participar en ampliacions de capital. Això sí, les noves accions subscrites no tindran dret de vot. TONI GARGANTÉ / JOAN FAUS

Finalment les caixes no veuran limitat el domini als seus bancs. L’avantprojecte del 3 de maig preveia que les fundacions bancàries (les entitats hereves de les caixes) haurien de reduir de manera progressiva, tot i que sense un termini fix, la seva participació al banc filial, fins a un percentatge inferior al 50%. A més, no permetia participar les caixes en ampliacions de capital als bancs. Amb el text del projecte de llei aprovat ahir en consell de ministres, la situació ha canviat sensiblement. Amb la nova normativa, que ha de passar el periple parlamentari i que podria entrar en vigor a finals d’any, les fundacions tenen permís per cobrir ampliacions de capital. El que passa és que els nous títols subscrits no tindran drets de vot (drets polítics). L’estira-i-arronsa del ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, i Brussel·les ha durat mesos. La Comissió Europea (CE) volia imposar la reducció dràstica del pes de les caixes, mentre que des del ministeri s’ha volgut salvar el model de La Caixa, que manté el 73% de participació a CaixaBank. La normativa afecta també la resta d’entitats que mantenen participacions per sobre del 50% en els seus bancs: Kutxa-

BARCELONA/MADRID.

bank, Unicaja i Ibercaja. Però sembla bastant clar que la batalla per mantenir sense penalitzacions aquestes participacions elevades s’ha lliurat per no desestabilitzar CaixaBank, la primera entitat per actius al mercat espanyol, segons van explicar fonts del sector. D’aquesta manera, i agafant com a exemple CaixaBank, La Caixa mantindrà els drets de vot intactes pel 73% de participació que hi manté, però si decideix subscriure la part proporcional d’una ampliació de capital només podrà votar en funció del 73%, perquè les noves accions no comptaran. En aquest sentit, una altra de les novetats és que per dur a terme aquestes ampliacions les caixes podran utilitzar els fons de reserva que hauran de formar. A efectes pràctics, la tendència a CaixaBank és justament la contrària, centrada a reduir la participació de manera lenta, segons van explicar fonts sectorials. De fet, el banc que presideix Isidre Fainé ha previst reduir l’actual pes a CaixaBank fins al 61% amb la conversió ja prevista de bons i altres productes financers en accions de l’entitat. Pel que fa als drets econòmics, als dividends, la retribució als socis s’haurà d’aprovar pel 66% dels accionistes, en comptes del 75% previst a l’avantprojecte.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, explicant les novetats de la llei de caixes en la roda de premsa d’ahir, posterior a la reunió del consell de ministres. PACO CAMPOS / EFE

Dividends Els hauran d’aprovar les dues terceres parts dels socis, i no el 75%

Tornar les caixes als orígens

Luis de Guindos i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría van insistir en la roda de premsa posterior al consell de ministres que la llei vol tornar el sector de caixes als seus orígens. De Guindos va argumentar

que la llei no preveu “la dilució de les caixes”, tot i que al final només han quedat les dues entitats més petites (Ontinyent i Pollença). De Guindos va afegir que el que es vol és millorar els òrgans de govern corporatiu, la professionalització i la independència sobre els partits polítics. D’altra banda, fonts del ministeri d’Economia van aclarir que “un cop s’aprovi la llei les entitats tindran un any per transformar-se en fundació (finals del 2014) i llavors s’haurà d’escollir entre ser un membre del patronat de la fundació o un membre del consell d’administració de l’entitat”. Segons les mateixes fonts del ministeri, “el consell d’Estat ha fet dos propostes de modificació que Economia no ha acceptat: que els patrons puguin estar als consells i que hi hagi proporcions sectorials als consells”. Això vol dir que els presidents i directors generals i consellers delegats de la nova fundació i el banc no podran coincidir.e

30 mesures de suport al comerç minorista El govern espanyol també va aprovar ahir un pla de suport al comerç minorista, que inclou 30 mesures de foment de la competitivitat. Per exemple, es volen impulsar nous canals de distribució o el turisme comercial. El pla també inclou mesures relacionades amb el foment de centres comercials oberts i mercats municipals, el suport financer, la promoció comercial i la reactivació de la demanda, l’impuls del relleu generacional, la millora de la seguretat, l’eliminació de barreres administratives i la internacionalització. També s’inclouen ajudes per valor de 28,68 milions d’euros per donar suport a les inversions dels comerciants i perquè tinguin liquiditat per a les seves despeses corrents.

GRUP BANCARI

CaixaBank revèn el 3,7% d’Inbursa al seu fundador, Carlos Slim T.G. BARCELONA. Les normatives de solvència de Basilea III penalitzen especialment les participacions significatives que els bancs mantenen en altres entitats financeres. En aquest marc, CaixaBank va anunciar ahir la venda del 3,7% del grup mexicà Grupo Financiero Inbursa al seu propietari i fundador, Carlos Slim. L’operació s’ha tancat a través de la societat inversora de la família Slim, Inmobiliaria Carso, per un valor de 387 milions d’euros. Les plusvàlues netes generades per CaixaBank han arribat als 33 milions d’euros. L’entitat presidida per Isidre Fainé tenia fins ara una participació del 20% a Inbursa. A través d’un co-

El conseller delegat de Caixabank, Joan Maria Nin, al costat d’Isidre Fainé, president. CELIA ATSET

municat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) del 23 de maig, CaixaBank ja reconeixia que estudiava la venda del 10% de la seva presència al grup financer mexicà. Ahir, en un altra informació a la CNMV, va explicar que havia arribat als acords suficients per vendre la meitat del 20% d’Inbursa. Així, CaixaBank ha estructurat el traspàs de les accions en dues transaccions. D’una banda, amb la revenda del 3,7% del capital a Carlos Slim i, de l’altra, amb la col·locació d’un 6,4% a la borsa de Mèxic i entre inversors internacionals. Aquesta última operació es divideix en la comercialització d’aproximadament el 4,5% de les accions en circulació d’Inbursa, a través

d’una oferta pública a la borsa local, i un altre tram per al mercat internacional, mitjançant una col·locació privada. Després de tot aquest procés, CaixaBank mantindrà una participació que oscil·larà entre el 9% i el 9,9% del banc mexicà, amb la qual cosa mantindrà tots els acords comercials actuals a l’Amèrica Llatina. CaixaBank té altres participacions bancàries (BPI, Erste Bank, BEA i Boursorama) de les quals encara no s’ha pronunciat sobre el futur. En tot cas, la reducció a la meitat de la participació a Inbursa en les pròximes setmanes és la primera que es produeix des de la creació de Criteria (actualment CaixaBank) el 2007.e


economia

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

21

TROBADA AL PIRINEU

El govern espanyol crea un grup d’experts en impostos Montoro anuncia que l’executiu buscarà assessorament per no haver d’apujar la pressió fiscal

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar que el govern espanyol crearà un grup d’experts perquè l’assessori en matèria fiscal. També prepara un pla per pagar a proveïdors a 30 dies. ARA

El govern espanyol està rebent pressions de Brussel·les perquè apugi l’IVA i els mateixos membres de l’executiu han sembrat la confusió. Mariano Rajoy ha dit aquesta setmana que no s’apujaria el tipus general, però després el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va dir que es “tocarà”. Per treure’n l’aigua clara, la Moncloa es farà assessorar per un grup d’experts en matèria fiscal, segons va avançar ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. “Anuncio la formació d’un comitè d’experts perquè assessori de manera independent el govern en matèria de reforma de tots els nostres impostos, de tot el conjunt del sistema tributari”, va dir Montoro. La idea del govern de Rajoy és que, si Brussel·les obliga a apujar algun tipus d’impost, com els mediambientals, es faci mantenint la pressió fiscal; és a dir, abaixant algun altre

LA SEU D’URGELL.

impost. De fet, el ministre d’Hisenda va obrir la porta a abaixar els impostos al treball si s’ha d’apujar algun altre impost: “Quan hi hagi necessitat de pujades d’algun tipus d’imposició mediambiental, que és la línia que tots a Europa hem d’anar practicant, es farà abaixant altres impostos que avui carreguen sobre la feina i que fan més feixuc per a les empreses contractar”. Montoro va fer aquest anunci durant la seva intervenció en la Trobada Empresarial al Pirineu, celebrada dijous i divendres a la Seu d’Urgell. També va anunciar-hi que el govern espanyol està dissenyant un pla perquè les administracions públiques paguin a trenta dies abans del 2014, com, de fet, exigeix la llei de morositat. L’objectiu és “assegurar a tots els proveïdors de les administracions públiques, de qualsevol ajuntament, diputació, administració autonòmica o la general de l’Estat, que cobraran la factura a trenta dies”, va dir el ministre. Montoro va subratllar la importància de reduir la morositat per “recuperar el finançament ordinari de les empreses”, però no va concretar ni la dotació del pla financer per pagar als proveïdors ni com s’articularà. Va dir, però, que “seran xifres viables, que no pertor-

El ministre Cristóbal Montoro i Ramon Roca (Ros Roca), ahir a les jornades del Pirineu. ACN

baran el que ja ha fet el govern pel que fa a la demanda de recursos”. A la Seu, Montoro va coincidir amb Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, i Amadeu Altafaj, cap adjunt del gabinet del vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, a més d’empresaris i economistes. Felip Puig, com Montoro, també va fer un anunci i va explicar que l’empresa tecnològica canadenca Transax s’instal·larà al juliol a Barcelona, en concret al 22@, i hi crearà 75 llocs de treball. Amadeu Altafaj va insistir que Espanya ha d’“accelerar” les reformes, tot i que tinguin “un cost dolorós”. L’alt càrrec de la CE va culpar les agendes polítiques que les reformes estiguin “trigant molt a arribar”, perquè alguns governs “les van amagar sota la catifa”. “Massa sovint han prevalgut els calendaris electorals per sobre de les reformes necessàries, com la del mercat laboral i les pensions”, va afegir. El més polèmic va ser l’analista en cap d’Intermoney, José Carlos Díez, que va assegurar que si Catalunya fos independent “tots els bancs farien fallida el primer dia”. “Si hi ha independència, no tornareu a veure un euro de crèdit en 30 anys”, va afegir.e


22

societat

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

CAS SILVA

OMISSIÓ DE SOCORS

La família de Carlos Silva ha presentat una demanda perquè considera que els treballadors de la presó no varen socórrer el pres. DAVID ARQUIMBAU

Insten l’Estat a investigar la mort d’un jove a la presó de Maó

La Comissió de drets humans del Col·legi d’Advocats demana si hi hagué negligència La mort del jove Carlos Silva després d’un intent de suïcidi a la presó de Menorca continua sota sospita. La Comissió de drets humans del Col·legi d’Advocats en vol una investigació per part de l’Estat. MARIA SOLÁ MAÓ. La Comissió de drets humans del Col·legi d’Advocats de Balears ha sol·licitat a la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l’Interior, que aclareixi la mort de Carlos Silva Cortés, pres de 26 anys al centre penitenciari de Menorca. El jove suposadament s’intentà suïcidar en una cel·la d’aïllament el 27 d’abril passat i va morir una setmana després a l’hospital Mateu Orfila de Máo, on havia estat fins llavors en estat de mort cerebral. La decisió es va prendre durant la darrera assemblea de la comissió i, per tant, el seu president, Francesc Riera, desconeixia ahir si la petició ja havia arribat a mans de l’òrgan de la Secretaria d’Estat de Seguretat. Els advocats especialitzats en drets humans del Col·legi també tingueren en compte l’existència de dues denúncies més relacionades amb la mort del jove a l’hora d’exigir la intervenció d’Institucions Penitenciàries. Es dóna el cas que el reclús, condemnat a dos anys de presó per diversos delictes, era un dels testimonis principals en una causa de presumptes agressions a interns per

part d’alguns treballadors del centre menorquí. A més, un altre dels presos que també va interposar una denúncia per suposats maltractaments poc després de la mort de Silva assenyalà durant la declaració que el pres havia estat víctima d’abusos físics el dia abans de l’intent de suïcidi. Per part seva, la família del jove ha interposat una demanda per omissió del deure de socors, perquè considera que els treballadors de la presó no intentaren reanimar Silva fins que no hi arribaren els serveis d’urgència i, en aquest sentit, sostenen que la falta d’una intervenció mèdica ràpida provocà les seqüeles per la falta d’oxigen que el portaren a la mort. No obstant això, la instrucció del cas per la mort del jove es troba in-

Retard La defensa vol que s’acceleri la instrucció perquè els testimonis no desisteixin

terrompuda ara. El titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Maó se’n va inhibir al·legant una relació d’amistat amb el director de la presó, José Alfredo Fernández Cuevas, i la subdirectora del centre. Per això, l’expedient es va traslladar al Jutjat número 2 que, per la seva banda, va refusar el cas perquè trobà que no tenia obligació de fer-se’n càrrec. D’aquesta manera, la pilota està ara en el terrat de l’Audiència Provincial de Palma, que en un termini de deu dies ha de resoldre quin magistrat durà el cas. Per tot això, les diligències d’investigació sol·licitades per la defensa del jove no han estat encara admeses a tràmit. En concret, la lletrada ha demanat una còpia de l’expedient del centre penitenciari referent al jove,

El centre penitenciari de Menorca acumula denúncies Les denúncies per suposats maltractaments per part d’alguns funcionaris del centre penitenciari de Menorca començaren a sortir a la llum a mitjan mes de gener, quan quatre presos iniciaren una vaga de fam per demanar una investigació sobre les presumptes agressions i vexacions que asseguraven patir. No obstant això, fonts properes a la presó subratllen que ja amb anterioritat els interns comentaven entre ells i amb alguns treballadors aquesta situació, que va

Vaga de fam Quatre presos denunciaren vexacions amb una vaga de fam

quedar silenciada entre reixes fins que els familiars dels interns que varen fer la primera acció de protesta donaren a conèixer els fets a través dels mitjans. Mentre els interns feien la vaga de fam durant una setmana, es va fer públic un escrit signat per una trentena dels 70 reclusos del centre menorquí, a través del qual denunciaven suposades agressions per part dels funcionaris que, segons apuntaven, eren secundades i encobertes per la direcció de la presó.

les declaracions de la psicòloga i de la treballadora social de la presó. L’advocada de la família del pres assenyala que el retard no beneficia l’aclariment del cas i tem que els sis testimonis que han accedit a declarar durant el judici es facin enrere. “S’ha de tenir en compte que són interns que a hores d’ara estan sotmesos a l’autoritat de les persones que potser acaben imputades”, indica. Protocol de prevenció

La defensa vol que s’aclareixi si s’aplicà el protocol de prevenció de suïcidis, perquè Silva ja havia fet saber a alguns dels seus companys la intenció de posar fi a la seva vida i que aquests ho havien comunicat als responsables del centre. Mentrestant, la família continua la seva pròpia croada per demanar justícia. Silva, que havia contret matrimoni amb una jove maonesa només un mes abans de morir, era natural de Badajoz, tot i que residia a Menorca des de feia uns 15 anys. El dia que es complia un mes de la mort de Silva, la seva mare, Guillerma Cortés, que viu a la ciutat extremenya, es va encadenar a les portes de l’Audiència Provincial de Badajoz, segons informaren els mitjans de la comunitat. Les explicacions oficials no semblen haver convençut la família del jove, que assegura haver rebut diferents versions sobre la mort. Pel seu cantó, ni la direcció del centre penitenciari de Menorca ni la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries no han volgut donar explicacions sobre els fets, com tampoc amb relació a les diverses denúncies per maltractaments per part dels treballadors de la presó interposades pels interns. La darrera d’aquestes demandes la va presentar dijous passat la mare d’un reclús que apunta haver estat víctima d’una pallissa per part d’un dels funcionaris.e


societat

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

23

SANITAT

La dimissió de la cúpula agreuja la crisi a Sant Pau La Generalitat descarta intervenir l’hospital i l’insta a presentar un concurs de creditors El patronat de la fundació que gestiona l’Hospital de Sant Pau va dimitir ahir després de dos mesos d’esperar la intervenció de la Generalitat. El Govern va respondre instant a un concurs de creditors. LARA BONILLA BARCELONA. El mateix dia que s’es-

gotava el termini perquè la Generalitat es pronunciés sobre la intervenció a l’Hospital de Sant Pau i cansats d’esperar una resposta que no arribava, els cinc membres de la fundació que gestiona el centre –amb l’exconseller Xavier Pomés al capdavant– van presentar ahir la seva dimissió “irrevocable”. El Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària –una de les tres que regeixen l’hospital– havia reiterat la “ingovernabilitat” del centre i reclamava a la Generalitat una empara legal que no va ser escoltada. Així, la mateixa setmana que els antics patrons eren imputats, els nous van optar per dimitir. En un comunicat, van denunciar que el centre està en una situació de “bloqueig” i necessita que s’hi apliquin “mesures urgents que assegurin la seva viabilitat”. Aquestes mesures, segons ells, passaven perquè el Protectorat de FundacionsdeldepartamentdeJustícia –organisme del qual depenen les fundacions– l’intervingués. Així ho havien demanat el 12 d’abril. Ahir s’esgotava el termini de resposta i, una hora després d’oficialitzar-se la dimissió en bloc del patronat, la Generalitat va respondre però no va optar per la intervenció sinó per instar Sant Pau a demanar concurs de creditors per reconduir la situació amb les “màximes garanties”. La decisió, segonsvaexplicareldirectorgeneral de Dret i Entitats Jurídiques del departament de Justícia, Santiago Ballester, es va prendre després d’analitzar la documentació i constatar que el “risc d’insolvència” de l’hospital“nodeixavacapaltraopció”queel concurs. Segons Ballester, el “bloqueig” que viu el centre “impossibilita” el compliment del pla de viabilitat.Enuncomunicat,Justíciavadeixar clar que això no suposarà la liquidació de la fundació, el tancament del centre ni una privatització. I Justícia va traspassar als patrons la responsabilitat de demanar el concurs, ja que va considerar que continuen exercint “en funcions”. Fonts del patronat, en canvi, van negar-ho i van assenyalar que els seus càrrecs són “unipersonals” i

que deixen de tenir responsabilitat quan formalitzen la dimissió. A més, el requeriment de Justícia va arribar només una hora després de la dimissió. Segons els documents als quals va tenir accés l’ARA, la Fundació de Gestió va registrar a les 13.47 hores d’ahir la renúncia “irrevocable” dels seus càrrecs i a les 14.45 hores sortia la carta de Justícia en la qual es comunicava el concurs de creditors. Ara falta que algú l’apliqui.

CAOS A SANT PAU

Les dimissions de la cúpula i la decisió de Justícia d’instar el centre a presentar concurs de creditors van sorprendre ahir els treballadors. FERRAN FORNÉ

Incertesa entre els treballadors

El d’ahir és un nou capítol en la complicada situació que viu l’Hospital de Sant Pau des de fa dos anys, immers en una allau de demandes i amb un forat de 50 milions d’euros. La situació va agafar per sorpresa els treballadors, a qui no es va comunicar res i que van reconèixer que la dimissió els aboca a una situació “d’incertesa”. La presidenta del comitè d’empresa, Carme Pérez, considera que el concurs de creditors servirà –i si no, ho demanaran– per treure a la llum el “patrimoni ocult” que té Sant Pau, com ara herències i donacions. Els treballadors reclamen que els recursos que té la fundació patrimonial serveixin per cobrir el dèficit de la fundació gestora, és a dir, de l’hospital. “No hi ha cap insolvència econòmica perquè els fons són a la fundació privada”, diu Pérez. Sant Pau és propietat de la Generalitat, de l’Arquebisbat de Barcelona i de l’Ajuntament. La seva complexa forma jurídica és l’arrel del problema. Consta de tres fundacions –la patrimonial (privada), la de gestió i la científica– amb recursos separats i els treballadors van de-

Fons El comitè d’empresa reclama que surti a la llum el patrimoni “ocult”

nunciar als jutjats que els beneficis immobiliaris de la primera no repercuteixin en la segona. Pérez va atribuirladimissióales“tensions”entre el patronat i Justícia. “I [els patrons] no volen assumir responsabilitats que no els toquen”, va afegir Pérez, que ho va relacionar també amb la imputació dimarts de set persones, entrelesqualsl’expresidentdel’ICS, per les presumptes irregularitats en les obres de construcció del nou hospital. En joc el seu futur

Sant Pau es queda sense la cúpula directiva però l’assistència als pacients està garantida. De fet, és un dels hospitals més ben valorats pels pacients. Però ara es juga el seu futur. “La seva situació és preocupant en un moment en què s’està reformulant el terciarisme i Sant Pau té un paper important a jugar”, va dir Manel Ferré, president del Consorci de Salut i Social, una de les dues EL BITLLET

L’

Carreró sense sortida

Hospital de Sant Pau viu el seu moment més convuls, fins al punt que en l’imaginari col·lectiu la definició d’institució de prestigi que sempre ha acompanyat el centre, el més antic de Catalunya, ha quedat amagada darrere de l’estat de crispació. Ahir es va visualitzar que Sant Pau està en una situació límit, escanyat pel dèficit, però també sacsejat pel divorci entre els gestors i el comitè d’empresa. Des de la cúpula, se n’ha responsabilitzat el comitè amb l’argument que es judicialitzen cadascuna de les mesures d’ajustament pressu-

postari. I els treballadors, que han airejat presumptes irregularitats i denuncien que l’hospital pateix un infrafinançament crònic, han respost que el marge de negociació dels directius ha estat inexistent. Conegudes les dimissions, la Generalitat va marcar el camí del concurs de creditors, amb l’argument del risc d’insolvència del centre. Amb un futur immediat carregat d’interrogants –ningú ha trobat solucions al desgavell–, Sant Pau ha entrat en un carreró sense sortida. La indefinició era i és mala aliada.

JOAN SERRA

CAP DE SOCIETAT

patronals de la sanitat concertada. Salut està reorganitzant els serveis dels hospitals i els metges de Sant Pau temen que se’l vulgui convertir en un hospital de segon nivell. Amb 3.800 treballadors, Sant Pau és l’hospital més antic de Catalunya i aquesta és la crisi institucional més greu que viu en 600 anys d’història. Un episodi que corre el perill de fer ombra al prestigi del centre, tot un referent en trasplantaments cardíacs i oncologia.e Cronologia

Un hospital que ha viscut un últim any molt convuls Encàrrec del Govern Pomés va ser nomenat president de la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau en plena crisi del centre, per reconduir la situació.

Degoteig de demandes L’hospital ha rebut una allau de demandes judicials, per frenar les reduccions de sou. Les sentències han incrementat la indefinició.

Dimiteix el gerent El director gerent del centre, Xavier Corbella, va presentar el 23 d’abril la seva renúncia, adduint problemes de salut.

Noves imputacions Dimarts el jutge va imputar l’expresident de l’ICS Josep Prat i vuit persones més per l’adjudicació de les obres del nou centre.


societat

24

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

BENESTAR

Un refugi per curar les ferides de l’explotació sexual i ser lliures

El projecte SICARcat ajuda desenes de noies obligades a mantenir relacions sexuals Reportatge ANNA PUNSÍ

“E

BARCELONA

m commou quan li pregunto a una noia: «Tu què vols fer?» i em respon: «Anar a l’escola». És tan bàsic el que demanen les víctimes que és fàcil imaginar la vida tan dura que han portat”, explica Mònica Soler, treballadora social. “Sovint em pregunto si estan malament perquè han estat explotades o si una infància difícil les ha acabat portant aquí. No saps mai si és l’ou o la gallina”, diu Soler, que s’expressa amb passió asseguda en una butaca de vímet a les oficines de l’entitat Adoratrius a Barcelona. Un dels seus projectes més importants és SICARcat, que va arrencar el 2002 amb menys experiència que ara, però amb la mateixa il·lusió de retornar a les dones la seva dignitat. L’any passat van atendre cent persones. La Sara va aparèixer per la seva porta a mitjans de març de l’any 2011 després de passar un calvari de tres setmanes tancada en un pis de la capital catalana amb una desena de noies, obligades a mantenir relacions sexuals amb desconeguts i sotmeses a pallisses, insults i amenaces. “M’emborratxaven, em do-

naven vodka amb suc, però jo crec que era alguna cosa més perquè deixava de ser jo mateixa i ho veia tot borrós”, recorda la Sara. I afegeix: “Pensava que m’estava tornant boja i molts cops em mirava al mirall i no em reconeixia. Aleshores em deia: «Per viure així prefereixo morir». Imaginava maneres de treure’m la vida sense patir gaire”, explica nerviosa però conscient que el pitjor ja ha passat. Com si es repetís sempre el mateix guió, el cas de la Sara, de 34 anys, no és gaire diferent de la resta. Dos proxenetes espanyols, mare i fill, la van portar a Barcelona des d’Ucraïna amb la típica falsa oferta de feina al sector de l’hostaleria. És òrfena i va veure la possibilitat de prosperar. L’engany la va colpejar de forma brutal poques hores després d’aterrar a l’aeroport del Prat. Tres setmanes després la policia va detenir els seus explotadors. Entre les noies que exercien al pis hi havia la controladora. Un cop a comissaria li va recomanar: “Tu digues que m’has vingut a veure a mi i no els hi expliquis res”. Però la Sara és una dona amb coratge que no li va fer cas i amb el suport de SICARcat se n’ha sortit. Les professionals del projecte acullen les víctimes de l’eplotació sexual just després que la policia les alliberi de les xarxes criminals. També hi arriben a través dels serveis socials, els hospitals o la Creu

A moltes de les dones obligades a exercir la prostitució els cal tractament psicològic per recuperar-se. A la imatge, una víctima d’explotació sexual. RUTH MARIGOT

Treball SICARcat va arrencar el 2002 per retornar la dignitat a les dones

Roja. Anna Hernández és educadora social i treballa amb les dones des de fa set anys. Assegura que no hi ha un perfil concret: “Estan invisibilitzades i molt estigmatitzades. Moltes no tenen consciència de ser víctimes tot i que des de fora es vegi tan clar”. Mònica Soler afegeix: “Les deshumanitzen per poder-les tractar com bestiar”. L’entitat, que es finança a través de subvencions, té una casa d’acollida amb 22 places que és el particular refugi de les dones mentre es refan. Els ofereixen informació legal i formació, la possibilitat de trobar una feina, la visita al metge, un sostre, menjar, suport psicològic i la força necessària perquè no s’ensorrin. “El procés és llarg i hi ha molta frustració i patiment de no trobar feina i quan no arriben els papers”, diu Beatriz Lorente, responsable de l’àrea sociolaboral del projecte.

Enmig del procés d’assumir tot el que ha passat i de començar una nova vida les dones estrangeres extracomunitàries tenen 30 dies per decidir si volen quedar-se aquí o tornar a casa. La llei d’estrangeria els ofereix permís de residència i treball a l’estat espanyol a canvi de denunciar els proxenetes que les han explotades. Només 15 de les 239 dones identificades a Catalunya per la Policia Nacional des del 2012 fins ara han fet el pas. “La víctima ha d’estar molt encoratjada per poderho afrontar. De vegades el dolor i la ràbia els donen valentia”, explica Irene Sotelo, educadora social. La Sara va denunciar els seus proxenetes i d’aquí poques setmanes se celebrarà el judici. Podrà declarar darrere un biombo, però reconeix que està nerviosa. Malgrat el neguit, ho té clar: “No vull que aquesta gent pugui fer mal a més noies”.e

Rosa Cendón

COORDINADORA DEL PROJECTE SICARCAT

“Cal una llei integral per a les víctimes del tràfic de persones” Implicada Treballadora social i pedagoga, està vinculada des de fa 18 anys a Adoratrius, una comunitat de religioses que ajuda les víctimes. Fa 10 anys va promoure SICARcat. A.P.

Quin és el volum de dones víctimes de l’esclavitud sexual a Catalunya? No se sap del cert quina és la intensitat del fenomen. Fa deu anys quasi ningú en parlava. Nosaltres aleshores vam atendre vint persones, i l’any passat vam arribar a cent. Teníem una casa d’acollida amb vuit places, i ara en tenim 22. La coordinació amb la policia ha millorat i a mesura que ens coneixen més saben que podem oferir una atenció especialitzada. El més complicat sovint és identificar-les, saber a temps que estan sent explotades.

Quines possibilitats tenen les dones quan són alliberades? La llei d’estrangeria els ofereix un període de restabliment i reflexió de 30 dies per decidir què volen fer. Tenen dues possibilitats per aconseguir el permís de residència i treball: o bé col·laborar amb la policia o bé exposar la seva situació personal, que seria semblant a demanar l’asil. Però enlloc diuen quins són els criteris. ¿L’administració és sensible amb aquesta problemàtica? Fa falta més formació i sensibilitat, perquè el fenomen s’ha enfocat des de la llei d’estrangeria. La mateixa figura que les ha de protegir també les pot expulsar i això ha afavorit el discurs de les màfies, que els diuen que si denuncien les faran fora del país. I això és el que ha passat durant molt de temps. Falta incorporar la doble perspectiva que

és important perseguir el delicte però també la protecció de la dona. I això no passa? Somlesorganitzacionslesqueestem fent la feina que pertocaria a l’administració, que hauria de crear un servei públic per atendre-les. Actualment estem pendents de presentarnos cada any a un concurs per obtenir subvencions sense cap garantia que tingui continuïtat. El tràfic d’éssershumanssuposaunaviolaciódels drets humans i, per tant, els estats s’han d’implicar en la reparació i compensació a les víctimes.

Rosa Cendón va promoure fa una dècada el projecte SICARcat per ajudar les dones explotades. RUTH MARIGOT

Què proposeu? Falta una visió de conjunt del fenomen. Cal una llei integral per a les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual o laboral, igual que existeix des de l’any 2004 la llei integral contra la violència de gènere.e


societat

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

Llocs segurs per a les víctimes de tràfic a Mallorca

enbreu ■ Llinàs tornarà a presidir l’Institut de la Dona en substitució de Meseguer Bel Llinàs tornarà a presidir l’Institut de la Dona, després que ahir es fes pública la destitució de la presidenta actual, Manuela Meseguer, a qui l’oposició criticava que no anàs a fer feina. Llinàs, que actualment és consellera insular del Consell de Mallorca, ja va ser presidenta de l’Institut durant el Govern de Jaume Matas (2007-2009).

Pocs casos arriben als serveis, però les associacions que les assisteixen no deixen cap dona sense ajuda Reportatge MARIA FUSTER

D

PALMA

ues joves africanes de 16 i 17 anys canviaren la seva història a Mallorca, ara fa un mes. Varen ser acollides per la Fundació de Solidaritat Amaranta. Hi havien estat derivades per la Policia Nacional, que en el marc de l’operació Mussol va detenir cinc persones acusades de prostituirles a elles, menors d’edat. Les joves eres forçades a mantenir relacions sexuals i a robar als turistes, malvivien tancades a pisos durant el dia i al vespre les obligaven a cercar turistes a la Platja de Palma des de les nou fins a les 6 de la matinada.

Fals deute de milers d’euros

Malauradament, l’explotació sexual és una realitat que pateixen moltes dones. “El 90% de les nigerianes que hi ha a la zona de la Platja de Palma a l’estiu vénen enganades i són obligades a prostituir-se. No les retenen, però les tenen tot el dia controlades, les extorsionen perquè paguin entre 30 i 40 mil euros, en funció de si han arribat amb avió o amb un altre mitjà de transport.

Estan molt perdudes. N’hi ha que no saben ni a quina ciutat es troben, les duen de Madrid o de Barcelona a les zones turístiques de Palma”, afirma Xisca Plasencia, educadora social del Casal Petit. En el cas de les menors de l’operació Mussol, les anotacions que trobaren al registre policial constataren que les desplaçaven per diferents ciutats de l’Estat i de França. Espais d’esperança

Al centre antic de Palma hi ha el Casal Petit, un centre que es dedica a l’atenció de les dones que exerceixen la prostitució o l’han exercida en el passat. Aquesta associació té diferents projectes adreçats a diverses realitats. Un és l’anomenat pis Laudana, un habitatge on, a més de dones sense recursos que volen allunyar-se del món de la prostitució, hi arriben víctimes de tràfic d’éssers humans. No és només un espai per poder dormir i menjar, també reben un suport afectiu, de motivació i acompanyament per cercar alternatives laborals. L’habitatge està pensat per acollir 4 persones i una d’urgència durant 8 mesos. “Al llarg de la seva estància, es fa tot el possible perquè puguin sortir endavant. Es fan plans de recerca de feina, de formació i tot el que podem. Al mateix temps no

s’han de preocupar pels doblers, ja que mentre són al pis tenen totes les despeses pagades”, explica Xisca, que com a educadora social del Casal Petit ja fa anys que exerceix aquesta feina amb dones que han passat per experiències molt dures. Drames humans

Cada any, una o dues víctimes de tràfic passen pel pis Laudana. Durant el 2012 aquest espai va acollir una jove búlgura de 19 anys que havia aconseguit sortir d’aquesta denigrant situació que es pot considerar l’esclavatge del segle XXI. Deixà el seu país perquè un grup de gent que coneixia li oferí feina en un restaurant de Mallorca. Quan va arribar, la varen mantenir tancada en una habitació i l’explotaven sexualment a clubs i pisos de la zona del Coll d’en Rabassa. Un dia va poder fugir-ne i va anar directament a la policia, on denuncià la seva situació i demanà ajuda. Fou necessària la intervenció d’una intèrpret, perquè només parlava búlgar. “Ella volia tornar a ca seva, ho tenia molt clar, però quedà un mes al pis del Casal Petit perquè la policia nacional li va demanar la seva col·laboració per poder detenir les persones que l’havien explotada sexualment”, recorda Xisca, l’educadora social que era amb ella al pis. Com en tots aquests casos, va ser la UCRIF, la Unitat de la policia nacional que es dedica a la desarticulació de xarxes d’immigració il·legal, que es va fer càrrec del cas d’aquesta dona de Bulgària. La recerca policial va donar resultats i varen tro-

La por Moltes dones víctimes de tràfic d’éssers humans no ho volen denunciar

Platja de Palma, zona turística on hi ha dones que exerceixen la prostitució, algunes de les quals poden ser víctimes de tràfic. M. À. CAÑELLAS

bar les persones que l’havien duita a Mallorca enganada, però els explotadors varen fugir abans de ser arrestats. A la jove búlgura, com a totes les víctimes de tràfic, se li va oferir la possibilitat de tornar al seu país amb el Retorn Voluntari que gestiona l’Oficina Internacional per les Migracions. Finalment, el seu company li envià doblers per al bitllet d’avió. No totes les dones víctimes de xarxes d’explotació que han sortit demanen o necessiten assistència, perquè hi ha casos en què s’estimen més demanar ajuda a familiars o a amics, però les associacions que es dediquen a acollir-les, tant Fundació Amaranta com Casal Petit, tant a Mallorca com a altres indrets tenen molt clar que cap d’elles no quedarà sense ajuda.e

25

■ IU demana a la Fiscalia General de l’Estat que actuï en el cas Alpha Pam Izquierda Unida ha demanat a la Fiscalia General de l’Estat la seva màxima implicació en la investigació del cas Alpha Pam, el jove que no tenia targeta sanitària i que morí d’una tuberculosi que no li fou tractada per la sanitat pública. IU demana a la Fiscalia que actuï contra els qui puguin ser responsables.

■ Riera diu que el Decret de llengües s’aplicarà i els centres saben com La portaveu del Govern, Núria Riera, insistí ahir que el Decret de llengües s’aplicarà el proper curs i afegí que els directius dels centres educatius saben com fer-ho. Per altra banda, Educació digué que no havia donat dades d’elecció de llengua per centres públics o concertats, tot i que ho va fer erròniament.

■ 232 alumnes de la UIB participen en el Club d’Inversió de Sa Nostra La XXIV edició del Club d’Inversió Sa Nostra-UIB, en el qual han pres part 232 alumnes de la Universitat illenca, va finalitzar amb l’entrega dels premis als grups guanyadors. Aquests es repartiran 4.500 euros en premis per haver sabut gestionar amb encert els valors a la borsa en una època convulsa.

Signatures Embat / Born de llibres XXXI Fira del Llibre 2013 Via Roma de Palma

Dissabte dia 8 Juny

Josep Maria Fonalleras a les 12,00h “Climent”

Margalida Capellà a les 19,00h

“Dones republicanes. Testimonis de la història oculta”


26

societat enbreu

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

PRIVATITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA A INCA

L’adjudicació de l’aigua pot continuar El Tribunal de Recursos Contractuals no admet el recurs del PSIB L’Ajuntament d’Inca ja pot continuar amb la tramitació de l’adjudicació del servei d’aigua. El Tribunal de Recursos Contractuals ha desestimat el recurs especial presentat pel grup socialista.

■ Manacor guardona Toni Gomila amb el Reconeixement de Mèrits L’actor Toni Gomila rebé anit el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor per la seva trajectòria professional i el compromís en la defensa, promoció i ús de la llengua i la cultura catalana. A l’acte, Gomila retratà en una rondalla el poble, la seva gent, la seva vida i els atacs a la llengua i la cultura. L’autor i protagonista d’Acorar va fer un homenatge als actors anònims i demanà als polítics i gestors que donin el sou a la cultura perquè “val més la corda que el bou”.

MERCÈ PINYA

El Tribunal de Recursos Contractuals, dependent del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, no ha admès el recurs interposat pel regidor i portaveu del PSIB-PSOE d’Inca, Xavier Ramis, contra els plecs del procediment per a l’adjudicació del contracte de “gestió del servei públic d’abastiment de l’aigua potable, sanejament i pluvials” de la capital del Raiguer, aprovats en el ple de dia 26 d’abril. El Tribunal Administratiu aixeca, així mateix, la mesura provisional de suspensió del procediment de contractació, acordada el 23 de maig passat mentre no es resolia el recurs, fet que permet al Consistori continuar amb la tramitació de l’expedient.

PALMA.

Sense legitimitat

■ Sánchez-Jáuregui decreta l’obertura de l’estació d’autobusos La batlessa d’Eivissa (PP) signà dimecres el decret pel qual els busos hauran d’operar a la nova estació del Cetis abans de l’1 de juliol. Des de l’Ajuntament han explicat que així s’ha procedit a realitzar el darrer tràmit que faltava per part de l’equip de govern i a partir d’ara serà el Consell Insular d’Eivissa qui s’encarregui d’aquesta qüestió. Jáuregui prengué la decisió després d’anunciar la dimissió. L’empresa concessionària de l’estació presentà el 27 de maig una querella contra la batlessa.

L’òrgan considera que el grup municipal del PSIB-PSOE d’Inca no té legitimitat per recórrer els plecs de condicions aprovats per l’Ajuntament i, en conseqüència, “s’ha d’inadmetre el recurs interposat”. D’altra banda, l’òrgan afirma que no es pot prendre en consideració el recurs perquè no ha pogut comprovar si el pressupost de despeses de primer establiment del servei de subministrament d’aigua supera els

Els tècnics estudien aquests dies les al·legacions presentades al plec de condicions, que es respondran en el proper ple ordinari. GERMAN G. LAMA

500.000 euros, quantitat mínima per poder iniciar una revisió de l’expedient segons la Llei de contractes de l’administració. No entra en el fons

Els socialistes d’Inca pensen que la resolució del Tribunal, emesa dia 5 de juny passat, “no entra en el fons de la qüestió plantejada: si el plec de condicions s’ajusta a la legalitat”. Així mateix, troben que és una “oportunitat perduda per conèixer el fons de la qüestió”. Esgotada la via administrativa, el PSIB-PSOE no descarta emprendre mesures judicials.

MANACOR

Una festa al carrer per donar a conèixer el petit comerç El petit comerç, el que omple de vida els carrers dels pobles i ciutats, pateix més que ningú la crisi. Tanmateix, per fer front a les dificultats, alguns petits empresaris decideixen treure pit i sortir al carrer. JOAN SITGES

■ El PSOE preveu una moció de censura contra la batlessa de Petra El PSIB-PSOE de Petra ha posat contra les cordes els regidors del PSM i la batlessa, que governen en minoria. La portaveu socialista, Maria Antònia Alzamora, amenaçà de dur al ple una moció de censura contra Caterina Mas. En el ple de dilluns i després que l’oposició reclamàs l’aprovació del pressupost pendent, els socialistes presentaren una moció per demanar que el govern respecti els acords de ple. Va ser en el debat que Alzamora va preveure públicament la possibilitat de la moció.

Des de l’Ajuntament asseguren que en aquests moments els tècnics municipals estan estudiant les al·legacions presentades per diferents entitats i partits polítics al plec de condicions. La resposta a aquestes al·legacions s’aprovarà en el proper ple ordinari. El batle, Rafel Torres (PP), ha valorat positivament la resolució que, ha dit, “ens ve a donar la raó i reforça el que havíem defensat sempre des de l’equip de govern, que la nostra decisió és legítima i necessària i que els tècnics municipals han fet les coses bé a l’hora de redactar els plecs de condicions”.e

MANACOR. “No es tracta de protestar, hem apostat per una actitud activa, per moure’ns i oferir una festa al poble per reivindicar així el petit comerç”, aclareix Joan Sebastià Amer, un dels comerciants del carrer de Joan Lliteras. Han estat els empresaris que mantenen oberta la botiga a aquest carrer els que han decidit posar en marxa la iniciativa “De passeig al carrer de Ciutat”. D’aquesta manera, els comerciants han elaborat tot un cartell d’activitats que a partir de les sis de l’horabaixa d’avui transformaran el carrer de Ciutat. Un carrer que, juntament amb la zona per a vianants del centre, constitu-

La iniciativa “De passeig al carrer de Ciutat” començarà a partir de les sis de l’horabaixa. JOAN SITGES

eix una de les principals artèries comercials de Manacor. “La idea va sorgir en una conversa de bar”, reconeix Guillem Cànoves des de la barra del seu cafè. “Érem un parell de comerciants cansats de comentar i de donar voltes a les crisis que ens afecten i se’ns acudí que havíem de prendre la iniciativa i organitzar alguna cosa conjunta”, afegeix. “Ràpidament ho comentàrem als comerços veïns i la idea d’involucrar-hi tot el carrer va anar prenent força”, apunta Alicia Cantó, que participarà en la festa des de la seva botiga de roba. Des de la delegació de Comerç de l’Ajuntament han donat suport a la iniciativa. “Quan un grup de comerciants ve amb una proposta factible i clara com aquesta, els poders públics l’hem d’acollir i fer possible perquè el petit comerç necessita el poble però el poble també necessita el petit comerç”, manifesta el regidor de Comerç i Indústria, Miquel Perelló. Els tallers i les exhibicions esportives, les desfilades de moda, els concerts en directe, les exposicions i els mostradors amb models humans seran el reclam perfecte per passejar pel carrer.e


societat

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

FITA A FITA

La ruta pas a pas

Camí de Son Cartet Aquest camí que discorre plàcidament entre horts de fruiters ens condueix en suau descens cap a Vilafranca.

Creu que es va construir l’any 1949 com a commemoració del dos-centè aniversari de la partida del pare Serra a Baixa Califòrnia. JOAN CARLES PALOS

De Vilafranca al puig de Bonany

A

JOAN CARLES PALOS

mb motiu de l’Any Juníper Serra (1713-2013), Fita a fita inicia unes rutes que tenen per objectiu el puig de Bonany. En el cap curucullhihaelreferentespiritualde la Mare de Déu de Bonany, que trobam al santuari. Aquesta mare protectora va ser la que possibilità que el1609fosunbonanyperalspetrers, ambplugesabundosesdesprésd’una llarga sequera. Però aquesta muntanya, de 322 metres d’altura, ubicada al bell mig del Pla de Mallorca, té una altra significació especial: fou el lloc

WWW.FITAAFITATRAMUNTANA.BLOGSPOT.COM.ES

escollitpelpareSerraperacomiadarse de Mallorca, dels familiars i amics, abans de partir a “evangelitzar els gentils”ifundarnombrosesmissions a la Baixa Califòrnia. La primera ruta comença a VilafrancadeBonany,quefinsal1813formava part de Petra. Sortim de la plaça Major en direcció nord pel carrer de Fra Lluís, fill il·lustre de la vila. Després travessam la carretera de Palma cap a la plaça Tomeu Penya, que la tenim just davant. Continuam ara direcció nord pel carrerdelPareJaumeRosselló,finsa trobar a la nostra dreta el carrer del

Vent, per on seguirem la marxa. SituatsjaalcarrerdelVent,aquest ens menarà cap als afores. Però aviathauremdetombar.Eltercercarrer al’esquerraésunacamada,elcamíde Son Perxana (o de Son Pons). A l’entrada, hi trobarem a la dreta un dipòsit d’aigua on carreguen els camions. Aviatdeixareml’asfalticomençarem a trescar per un camí de terra que (nord/nord-est) va guanyant altura, alhoraqueensofereixbellesperspectivesdelPlaidelesserresdelLlevant. Després d’una forta pujada, el camí volta a la dreta i es fa planer una bona estona fins que torna a enganxar una empitada forta. Aquí deixarem un tram asfaltat a l’esquerra, mentre que el nostre camí inicia un descens ràpid i breu fins que arribam al creuer amb el camí de Son Cartet. Nosaltres mantindrem direcció nord-est fins que aviat trobarem a l’esquerra l’indicador del camí de sa Fonteta i del santuari de Bonany. En vint minuts serem a dalt. Abans, però,hauremdeferunaaturadaalafonteta de la Mare de Déu i a la creu de PedradeBonany,inauguradael1949 amb motiu del segon aniversari del comiat del pare Serra, en aquest mateix lloc, cinc dies abans de partir cap a Mèxic i la Baixa Califòrnia. Després de visitar el santuari, construït entre els segles XVII i XVIII, toca arribar al cim. Si voltam l’església per la dreta, trobarem aviat un tiranyqueendeuminutsensmenarà perdamuntlacarenafinsalvèrtexgeodèsic del puig de Bonany, dins la possessió de Son Conill. La tornada la farem pel mateix camídepujadafinsalcreuerdelcamíde Son Cartet/Son Torrat. Voltarem a l’esquerra i trobarem asfalt que no abandonarem fins a Vilafranca. En vint minuts, després d’uns revolts que pugen i baixen, trobarem uns hivernaclesblancs(CanEsteva)iuncamí asfaltat que direcció sud-oest ens durà fins al carrer del Vent, pel qual entraremalpoble,tancaremelcircuit i arribarem a la plaça Major.e

Fonteta de la Mare de Déu Una de les darreres reformes de l’ermita de Bonany, ja dins el segle XX, va incloure la construcció de la fonteta de la Mare de Déu.

Vértex geodèsic El punt més elevat de Bonany s’aixeca fins a 322 metres sobre el nivell de la mar.

Entrada al santuari Un dels punts més coneguts i fotografiats per tots els visitants. L’entrada al santuari ens ofereix una bona perspectiva.

Un any de pluja 1609 va ser un bon any per a Petra. Va ploure i el poble ho agraí a la Mare de Déu.

27


28

debat

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

Fi de cicle (polític)

DIARI ARA BALEARS DIRECTORA CATALINA SERRA

SUBDIRECTOR JAUME PERELLÓ CAP DE REDACCIÓ QUIM TORRES EDICIÓ PAPER I DIGITAL NILA CRESPÍ REDACCIÓ ENRIC BORRÀS, MERCÈ PINYA, MIQUEL RAMIS, ANDER ZURIMENDI LLENGUA XESCA PONS, MARGALIDA ROSSELLÓ FOTOGRAFIA ENRIQUE CALVO MAQUETADOR GUILLERMO SAN EUGENIO EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARABALEARS, SL ADMINISTRADORS BIEL HUGUET, ANTONI PONS GERENT ROSER SALMORAL SUBSCRIPCIONS JAUME RIBAS PUBLICITAT MIREIA BUXÓ C/ SIMÓ BALLESTER, 9, BAIXOS. PALMA 07011 TELÈFON: 871 964 895 ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902559479 CORREU ELECTRÒNIC: SUBSCRIPCIONS@ARABALEARS.CAT PUBLICITAT@ARABALEARS.CAT INFO@ARABALEARS.CAT

TEXT LEGAL

Edicions de premsa periòdica ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD DL: PM-475-2013

DIARI ARA EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL DIRECTOR

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ, JORDI CORTADA DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA EDICIÓ PAPER ROSA RODON EDICIÓ DIGITAL SÍLVIA BARROSO POLÍTICA FERRAN CASAS INTERNACIONAL MARC VIDAL, CARME COLOMINA ECONOMIA IGNASI PUJOL SOCIETAT JOAN SERRA CULTURA LAURA SERRA COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ ESPORTS TONI PADILLA EMPRENEM ÀLEX FONT FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION, XAVIER BERTRAL PRESIDENT FERRAN RODÉS CONSELLERA DELEGADA I EDITORA MÒNICA TERRIBAS DIRECTORA GENERAL MARTA MARRÓN DIRECTORS DE NEGOCI ORIOL CANALS MARC ERRA DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ SERGI RUIZ DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODÓN

EL DIARI D’AHIR Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors que ens facin arribar els errors que detectin en el contingut dels articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades en aquesta mateixa columna. Podeu fer-nos arribar les vostres esmenes a opinio@arabalears.cat.

arabalears

E

l president del govern espanyol ha defensat la necessitat d’un sistema educatiu que “assenti una biografia comuna i que expliqui lleialment els reptes del present i es projecti cap a un futur integrador”. I ha considerat que és una obligació inexcusable dels governs articular polítiques “que ajudin a conscienciar el ciutadà sobre la pertinença a un determinat col·lectiu que comparteix vivències i valors democràtics”. Els elements que Rajoy defensa per a Espanya –una biografia comuna, un relat lleial explicador del nostre temps, el sentiment de pertinença col·lectiva, una cultura compartida basada en valors democràtics– són els que qualsevol Estat de manera habitual reforça i promou entre la seva ciutadania. En qüestions d’identitat nacional els estats no són neutrals sinó que han de mantenir viva la consciència d’un nosaltres, condició indispensable per a qualsevol projecte de vida en comú. El problema rau en el fet que l’estat espanyol no és un estat unitari, sinó que en el seu interior habiten ciutadans amb identitats i pertinences nacionals diferents, la biografia, llengua i cultura dels quals sovint han estat perseguides, silenciades, menystingudes o minoritzades pel mateix estat que ha actuat en nom o a favor d’una única llengua, cultura i biografia, la de la nació castellana. Molts dels enfrontaments i desacords educatius que hem tingut i seguim tenint (respecte de la llengua o de la visió de la història) o dels enfrontaments mediàtics (la manera d’interpretar els esdeveniments), o dels enfrontaments simbòlics (les banderes, els himnes, les seleccions esportives) o dels enfrontaments axiològics (les curses de toros, el paper de la religió, els nivells de tolerància) són bons indicadors d’aquesta diferència nacional.

Els grans debats de l’actualitat en mitjans d’aquí i del món

Per una regulació del tràfic de droga (LE MONDE)

Després de quatre dècades d’una guerra contra la droga que ha demostrat ser un fracàs, les crides a un canvi d’estratègia són cada vegada més fortes.Al’AmèricaLlatina,eldebatés omnipresent.ElsdirigentsdeColòmbia,Guatemala,Mèxicil’Uruguaihan pres la iniciativa de transformar les seves polítiques en matèria de droga, i han impulsat una forta dinàmica de canvi a la regió i a tot el món. El debat s’ha estès als Estats Units, onl’opiniópúblicaenmatèriaderegulació està evolucionant. Per primera vegada,efectivament,unaenquestaha mostrat que la majoria està a favor de la regulació de la venda del cànnabis peralconsumdelsadults.Enllocnoha

ÀNGEL CASTIÑEIRA CÀTEDRA DE LIDERATGES, ESADE-URL

Una biografia en comú, hem estat dient des de la Transició, només és possible des del coneixement i el reconeixement del fet plurinacional. I això no només no s’ha produït sinó que des d’Espanya s’ha combatut en tots els fronts per intentar imposar un pensament únic. El desig d’espanyolització dels catalans per part del ministre Wert o els repetits atacs a la llengua catalana per part dels governs del PP al País Valencià, a les Illes o a l’Aragó en són una prova ben recent. El govern espanyol ha respost a la resistència catalana reclamant lleialtat i imposant el corró de la legalitat constitucional. Pel que fa a la legalitat, el malaguanyat Michel Crozier deia en un llibre que “on ne change pas la société par decret”, però Rajoy, registrador de la propietat des dels 24 anys, segur que no ha llegit Crozier. Quant a la lleialtat, sembla que el govern espanyol defensi encara el model medieval-feudal, un model unilateral en què els serfs tenien el deure d’obediència deguda envers el senyor sense cap deure recíproc per part d’ell.

Els projectes polítics, en contextos plurinacionals, demanen el reconeixement de les identitats nacionals i sobiranies compartides

Però la concepció moderna i catalana de la lleialtat implica compromisos mutus i equivalents entre les parts, i fa derivar aquests deures de la signatura simbòlica d’un contracte basat en el consentiment voluntari dels ciutadans. Un contracte que, en cas d’incompliment, es pot trencar o canviar. En contextos plurinacionals tenim identitats complexes i podem exercir lleialtats compartides. Ja ho fem cada dia en el context europeu. Però això requereix el reconeixement de les identitats nacionals i l’acceptació de l’exercici de sobiranies compartides. Aquests dos elements són els que han estat incomplint invariablement els governs espanyols i són, a més, els que facilitarien i reforçarien –en cas de compliment– la coexistència de projectes nacionals compatibles o fins i tot l’existència d’un projecte polític compartit. Estem vivint el final d’un cicle, assistim al fracàs del vell somni d’un pretès consens constitucional sobre els valors aglutinants que havien de fer atractiva l’existència d’una vida i una cultura política comunes. Els mecanismes d’acomodació, encaix o integració que havia d’oferir l’Estat a Catalunya s’han demostrat insuficients. Les institucions espanyoles no tan sols ignoren la nacionalitat catalana sinó que majoritàriament la neguen o la rebutgen; propugnen una visió unívoca de la història i fa temps que van enterrar l’esperit i la lletra de l’estat de les autonomies. Durant la vigència del cicle, molts catalans havien cercat els mecanismes polítics, jurídics i administratius de la seva existència nacional dins l’estat espanyol. Ara ja no. Els requisits del contracte no han estat acomplerts. S’ha trencat la lleialtat. El Parlament els ha donat una nova legitimitat. I treballen per una nova legalitat.

DIÀLEG estat tan evident aquest suport com als estats de Colorado i de Washington,quehanaprovatrecentmentnous projectesdelleiambaquestafinalitat. Aquest canvi en l’opinió pública xoca amb la llei federal americana, però tambéambconvencionsenmatèriade droga de les Nacions Unides, així com amb el règim internacional de les polítiques de droga. La Comissió Global de Polítiques de Drogues, seguint la petició d’un canvi de paradigma formulat per la Comissió Llatinoamericana sobre drogues i democràcia, fa campanya en aquest sentit des del 2011. Vint dirigents mundials han fet evidents els efectes devastadors que les polítiques de droga repressives tenen sobre les persones, la governança i l’economia, no solament a l’Amèrica Llatina, sinó per tot el món. L’informe de referència que hem elaborat sobre la guerra contra la droga enuncia dues recomanacions principals: en primer lloc, substitu-

ir la criminalització de l’ús de drogues per un enfocament basat en la salut pública i, en segon lloc, experimentar amb models de regulació legal que tinguin com a objectiu minar el poder del crim organitzat. Obrint un debat veritablement global sobre la reforma de les polítiques en matèria de droga, hem trencat un tabú secular. Unanovaveus’haunitfapocaldebat:ladel’Organitzaciód’EstatsAmericans (OEA), amb un informe sobre els escenaris alternatius pel control i la reglamentació de la droga a les Amèriques. [...] L’informe proposa quatre escenaris possibles per a les polítiques contra la droga, i reflecteix un consens creixent dins l’Amèrica Llatina.Feliçment,capdelespropostes defensa l’statu quo. [...] [7 de juny] FERNANDO H. CARDOSO, CÉSAR GAVIRIA, RICARDO LAGOS, GEORGE P. SHULTZ, LOUISE ARBOUR, ERNESTO ZEDILLO, RUTH DREIFUSS, MICHEL KAZATCHKINE


debat

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

E

29

Els Estats Units, culpables a Guatemala

l Boston Globe ha publicat la foto d’una noia amb el seu fill adormit a coll. Aquesta noia, d’ètnia maia, va travessar la frontera nord-americana set vegades estant embarassada, però en sis d’aquestes temptatives la van enxampar i la van enviar a l’altra banda. Va caminar quilòmetres i quilòmetres sense defallir en dies abrasadors i nits gèlides, sense aigua ni refugi, entre pistolers errabunds. L’última vegada que va passar la frontera, quan estava de set mesos, la van rescatar uns activistes solidaris amb els immigrants, que la van ajudar a arribar a Boston. La majoria d’immigrants il·legals provenen de l’Amèrica Central. Molts diuen que s’haurien estimat més quedar-se a casa si no els haguessin destruït qualsevol possibilitat de sobreviure amb un mínim de decència. Encara hi ha maies, com aquesta jove mare, que fugen de les desastroses seqüeles del genocidi perpetrat fa 30 anys contra la població indígena de les terres altes guatemalenques. El 10 de maig, el principal responsable d’aquests crims, el general

L’administració Reagan va ajudar Ríos Montt a exterminar les “guerrilles marxistes” i el seu “suport civil”: va ser un genocidi Efraín Ríos Montt, l’exdictador que va governar Guatemala durant els dos anys més sagnants de la guerra civil que va assolar el país durant dècades, va ser declarat culpable de genocidi i crims contra la humanitat per un tribunal guatemalenc. Al cap de deu dies, però, la sentència es va anul·lar en circumstàncies sospitoses i no se sap si es reprendrà el judici. Només en un any, el 1982, l’exèrcit de Ríos Montt va matar desenes de milers de guatemalencs, la majoria maies. Al final d’aquell any tenyit de sang, el president Reagan va assegurar a la nació que aquell assassí era “un home de gran integritat personal i compromís”, i que era víctima de “les calúmnies” de les organitzacions de drets humans, tot i que volia “millorar la qualitat de vida de tots els guatemalencs i promoure la justícia social”. Per tant, va dir el president: “El meu govern farà tot el que calgui per donar suport als seus esforços pel progrés”. Les nombroses proves de què Washington disposava sobre els “esforços pel progrés” de Ríos Montt procedien no tan sols de les organitzacions de drets humans, sinó també del mateix Servei d’Intel·ligència nord-americà. Però la veritat no interessava. Era un obstacle per als objectius fixats el 1981 per l’equip de seguretat nacional de Reagan. Tal com va informar el periodista Robert Parry després

d’estudiar un document era un “cap de pont” rus que va descobrir a la Bia l’Amèrica Llatina. blioteca Reagan, l’objecEls autèntics motius, tiu de l’equip era submiàmpliament documennistrar ajuda militar al tats, també eren els habirègim dretà de Guatematuals: la preocupació pels la per exterminar no tan interessos dels inversors sols les “guerrilles marnord-americans i la por xistes”, sinó també “els que un experiment deNOAM CHOMSKY seus mecanismes de sumocràtic que donés el port civil”, cosa que, en la poder a una majoria LINGÜISTA pràctica, equivalia a un camperola durament regenocidi. primida “es convertís en THE L’operació es va dur a terme amb un virus” que “propagaria el contaNEW YORK gran diligència. Reagan va enviar als gi”, per citar la profunda frase proTIMES assassins material militar “no letal”, nunciada per Henry Kissinger per com ara els helicòpters Bell, que imreferir-se al socialisme democràtic mediatament s’equipaven amb arde Salvador Allende a Xile. mes i s’enviaven en missions de La ferotge ofensiva de Reagan a mort i destrucció. l’Amèrica Central no es va limitar a Però el mètode més eficaç va ser Guatemala, esclar. A la major part de reclutar una xarxa d’estats satèl·lit la regió els agents del terror eren forperquè es fessin càrrec d’aquesta ces governamentals de seguretat artasca, com ara Taiwan i Corea del mades i entrenades per Washington. Sud, encara sotmesos a dictadures Però hi havia un país diferent: Nisecundades pels Estats Units, així caragua. Tenia un exèrcit que decom la Sud-àfrica de l’apartheid i les fensava el poble. Per tant, Reagan va haver d’organitzar una guerrilla de dictadures argentina i xilena. dretes, la contra, per fer la guerra. Al capdavant hi havia Israel, que El 1986, en el procés incoat per es va convertir en el principal proNicaragua contra els Estats Units, el veïdor d’armes de Guatemala. Va Tribunal Internacional de Justícia enviar instructors als assassins i va CHOMSKY ÉS va condemnar Washington per “ús participar en operacions contra els CATEDRÀTIC il·legal de la força” i li va ordenar que insurgents. EMÈRIT DE LINGÜÍSTICA pagués una indemnització al país La història es repeteix. El 1954, un AL MIT centreamericà. La resposta dels Escop d’estat militar dirigit per la CIA tats Units a la sentència del Tribuvaposarfiaunintervaldemocràticde TRADUCCIÓ: nal va ser l’escalada d’aquesta guerdeuanysaGuatemala–“elsanysdela LÍDIA ra subsidiària. primavera”, com en diuen allà– i va FERNÀNDEZ TORRELL El Comando Sud dels EUA va orretornarelpoderaunaelitbrutal.En denar a la guerrilla que ataqués obladècadadel1990,lesorganitzacions jectius civils pràcticament indefeninternacionals que investigaven el sos i que no “s’esbatussés” amb conflicte van informar que, des del l’exèrcit nicaragüenc, segons va de1954, unes 200.000 persones havien clarar al Congrés, el 1987, John Gamort assassinades a Guatemala, el vin, general d’aquest comando. 80% de les quals eren indígenes. Els Les organitzacions de drets huassassins pertanyien majoritàriamans (les mateixes que difonien cament a les forces de seguretat guatelúmnies sobre el genocida Ríos malenques i estaven estretament Montt) van condemnar en tot movinculats a forces paramilitars. mentlaguerradeNicaragua,peròsoAquestes atrocitats es van perpebretot van protestar amb vehemèntrar amb l’actiu suport i participació cia contra la tàctica d’atacar objecdels EUA. S’adduïa en aquest sentius indefensos practicada pel Cotit un dels pretextos habituals dumando Sud. rant la Guerra Freda: Guatemala SAÚL MARTÍNEZ / EFE

L’analista nord-americà Michael Kinsley va recriminar a les organitzacions de drets humans que no fossin prou raonables. Va explicar que una“políticasensata”hade“superar la prova de l’anàlisi del cost-benefici” per sospesar “el vessament de sang i els patiments que es provocaran i les probabilitats que de tot això en sorgeixi la democràcia”. Naturalment, els nord-americans tenim tot el dret a fer aquesta anàlisi, gràcies, pel que es veu, a la nostra noblesa innata i al brillant historial que hem acumulat d’ençà que el continent es va alliberar del flagell nadiu. La naturalesa d’aquesta “democràcia que en sorgiria” tenia pocs misteris. La descriu amb precisió Thomas Carothers, el principal expert en l’anomenada “promoció de la democràcia”, que va treballar en aquest tipus de projectes al departament d’Estat de Reagan. Carothers concloïa que, per desgràcia, la influència dels EUA era inversament proporcional als avenços de la democràcia a l’Amèrica Llatina, perquè Washington només tolerava “uns canvis democràtics de dalt a baix que no posessin en perill les es-

Segons un expert de Reagan, la influència dels EUA era inversament proporcional a l’avenç de la democràcia a l’Amèrica Llatina tructures tradicionals de poder que des de fa molt de temps són aliades dels Estats Units en unes societats absolutament antidemocràtiques”. Res no ha canviat des d’aleshores. El 1999, el president Clinton va demanar perdó pels crims perpetrats pels nord-americans a Guatemala, però no es va prendre cap mesura en aquest sentit. Hi ha països que van més enllà d’una disculpa vana sense cap acció que l’acompanyi. Guatemala, malgrat les seves contínues tribulacions, ha fet una cosa sense precedents en portar a judici un excap d’estat pels seus crims, i això aniria bé recordar-ho en el desè aniversari de la invasió dels EUA a l’Iraq. Potser tampoc té precedents un article publicat al New York Times per Elisabeth Malkin i titulat Trial on Guatemalan Civil War Carnage Leaves Out U.S. Role (El judici sobre les matances de la guerra civil de Guatemala deixa de banda el paper dels EUA). El reconeixement dels propis crims és molt poc freqüent. Com són poc freqüents –per no dir inexistents– les accions que podrien alleujar algunes de les terribles conseqüències d’aquests crims: per exemple, Washington podria pagar a Nicaragua la indemnització a què el va condemnar el Tribunal Internacional de Justícia. La falta d’accions d’aquesta mena ens dóna una mesura de l’abisme que ens separa d’una societat civilitzada.


30

debat

F

a unes setmanes comentava una entrevista al Sr. Martínez Fraile, exsecretari d’estat de Turisme, en el curs de la qual, entre altres coses, manifestava: “Nosaltres, amb el turisme, tenim petroli”. Avui haig de comentar una declaració que va fer el president de la Cambra de Comerç de Tarragona la setmana passada: “Fa vint anys ens va tocar la loteria i ara ens ha tornat a tocar”. Feia referència, respectivament, a Port Aventura i a la materialització del projecte BCN World. Deixo per a una altra ocasió referir-me a un tuit de l’alcalde de Barcelona sobre el mateix tema que reproduïa l’ARA dimarts passat. L’entusiasme que experimentem pel creixement del sector turístic és un dels dos grans errors que hem comès i que ens han portat a la trista situació en què ens trobem. Si no, no s’entén que, tenint petroli i tocant-nos la loteria, tinguem un nivell d’atur al qual cap país del nostre entorn no només no ha arribat sinó que ni tan sols s’hi ha acostat mai. L’altre error és pensar que els nostres problemes presents es deuen sobretot (o fins i tot en exclusiva) a una bombolla immobiliària que va afectar gairebé tot el món occidental, però que només hauria creat atur aquí. En el cas que ens ocupa, el que desperta l’entusiasme públic és que l’empresa promotora anunciï que, d’acord amb els seus càlculs, la construcció del projecte crearà 5.000 llocs de treball directes. Òbviament, si el nostre problema més greu és l’atur, sembla que hauríem de celebrar qualsevol activitat que creés llocs de treball i, en aquest

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Ens ha tocat la loteria? sentit, el conseller MasColell va aprofitar l’acte de presentació del projecte per manifestar que el sector turístic és “una de les indústries que crea més llocs de treball” i que “per això aquest projecte és espeMIQUEL PUIG cialment important”, a més de subratllar la imECONOMISTA portància d’actualitzar l’oferta per mantenir el lideratge en el sector i arribar a És fals nous mercats. que per Fa molts anys que combatem l’atur amb dues eines: flexibilitcombatre zant el mercat laboral i invertint en l’atur només infraestructures i promoció turíshàgim de tiques. Hem fet moltíssima feina en tots dos fronts: el nostre mercat crear molts laboral és ara molt més flexible que llocs de fa deu, vint o trenta anys, i rebem treball molts més turistes que fa deu, vint o trenta anys. No obstant això, tenim molt més atur que fa deu, vint

o trenta anys. ¿No deu ser que la fórmula és equivocada? Sí, la fórmula és equivocada, perquè es basa en una proposició aparentment evident, però falsa: que per combatre l’atur tot el que hem de fer és crear molts llocs de treball. Des de la fi de la crisi anterior, l’any 1994, Espanya i, a dins, Catalunya, han estat màquines de crear llocs de treball: respectivament, n’han creat 4,4 milions i 650.000. No estem parlant de la creació de llocs de treball producte de la follia constructora que va entrar en crisi fa cinc anys; estem comparant els llocs de treball que hi havia fa 19 anys amb els que hi ha ara. Cap país europeu no ha creat tants llocs de treball en aquest interval. El que més s’hi acosta és Alemanya, que n’ha creat CRISTINA CALDERER

4,2 milions. Ara bé, Alemanya té gairebé el doble de població que Espanya. En relació al nombre de llocs de treball que hi havia l’any 1994, l’augment que en aquest període de temps ha experimentat Espanya és tres vegades i mitja més gran, i el de Catalunya és només el triple. Cal dir-ho alt i clar: tenim atur no perquè no hàgim creat prou llocs de treball o perquè la crisi de la construcció n’hagi destruït molts. N’hem creat tants que, malgrat la destrucció que ha comportat l’esfondrament de la construcció, en termes relatius encara superem de llarg qualsevol país de l’Europa Occidental excepte Irlanda. Així doncs, per què tenim tant d’atur? Perquè hem creat els llocs de treball equivocats. Uns llocs de treball que han atret immigrants mentre els nostres compatriotes fan cua a les oficines del SOC esperant trobar-hi una feina que valori el seu títol universitari o de batxiller. És per aquest motiu que, mentre que el nombre d’immigrants a Alemanya ha augmentat des de l’any 1994 aproximadament en un 0%, a Espanya en el seu conjunt i a Catalunya en particular (per no parlar de les Balears) hem passat de no tenir-ne a tenir-ne més que ningú. Per això la pregunta que ens hem de fer quan ens anuncien una operació turística, sigui el BCN World, sigui una promoció en el mercat rus o l’asiàtic, sigui un canvi d’usos del casc antic de Barcelona, no és quants llocs de treball crearà, sinó quins llocs de treball crearà. Perquè valen més 500 dels altres que 5.000 de la mateixa mena que fins ara ha estat creant el turisme.

CARTES I MISSATGES

Per una política de servei

Comencem pel final: com és possible que els polítics tinguin sous tan elevats? La política no era servei? Ja fa uns dies va sortir la notícia que comentava el sou d’Alícia SánchezCamacho. El sou estava compost per diverses tasques: presidenta del PP català, diputada al Parlament i senadora. La senyora diputada sempre explica les dificultats de ser mare treballadora. ¿Algú és tan ingenu per no veure que és impossible donar el màxim (per no dir el mínim) en tres llocs de treball que, representa, tenen un cert grau de responsabilitat? Aquest fet no només passa amb la política del PP, en els altres partits alguns polítics també ostenten 2, 3... càrrecs. La resposta a tot això és: o la gent que exerceix la política és d’un altre planeta, o n’hi ha que no tenen vergonya per cobrar tant i de tants llocs diferents, tenint l’atur que estem patint molts dels ciutadans. I una de les possibles solucions a tot això és: sortim d’una vegada al carrer! I que d’una vegada per totes tinguem tots els polítics honrats,

podent fer de la política un servei i digne! ENRIC MUJAL I COLILLES SOLSONA

PSC: deriva infatigable LlegeixoaquíiallàqueelPSCfacampanya a diversos municipis, amb alcaldes afins, contra la independència; tots ells del Baix Llobregat, naturalment. Posar la tireta abans de la rascada sol provocar que te la facis, la rascada, en un altre lloc. No deixa de ser curiosa aquesta actitud. Tenint en compte que al PSC-PSOE tenen unprojectepropiquepreténconvertir l’Estat en una feliç federació, em sorprèn que es dediquin a destruir la ideadel’enemicenllocdereforçar la seva.Potserésqueallòdelaconfederació ja no s’ho creu ningú (ni ells). Les dades canten. A mi em sembla que continuar parlant de dues Catalunyes, dividint el país entre els que miren Telecinco i els que miren TV3, és un error de càlcul sociològic. Ja no existeixen aquestes dues ànimes al país, però el PSC s’entesta a mantenir-les.Lanostrasocietathaevolucionat i existeixen els que volen ser in-

Més autonomia educativa

A

mb la nova llei Wert (Lomce), a Espanya (i a Catalunya) s’han implantat una gran quantitat de reformes educatives. Concretament des de la Transició: Loece (1978), Lode (1985), Logse (1990), Lopeg (aprovada l’any 1995), Loce (2003), LOE (2006), llei orgànicadequalificacions(2002),LOU(2002),Lomlou (2007) i Pla Bolonya (2010). La majoria d’aquestes lleis han estat aprovades i aplicades per governs del PSOE i del PP, un fet que demostra que l’educació és un objecte de la ideologia partidista governant. D’altra banda, trobem que el fracàs escolar a Espanya és del 29%, un dels més elevats d’Europa. Davant d’aquesta situació, crec convenient fer un gran replantejament del sistema educatiu. Una solució podria ser crear un poder educatiu dins de la nostra democràcia, donar-li més autonomia en relació al govern. L’educació és la base d’una societat i d’una cultura. Potenciarla és fonamental per al futur d’un país, i per tant cal que la gestionin persones que tinguin una gran experiència com a docents, educadors, etc. NIL VILANOVA FERRER TERRASSA

dependents i els que no, sense tenir en compte la tele que miren o la bandera que pengen. Mentre el socialisme català (?) no faci evolucionar el seu pensament cap a aquesta concepció del país assumida pels seus ciutadans, continuarà a la barricada. JAUME MOLSOSA TORELLÓ

La sagnia del frau fiscal Fa uns dies, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) van posar fi a la cimera dedicada a la lluita contra l’evasió i el frau fiscal. La UE ha posat la lupa en el bilió d’euros –segons la Comissió Europea (CE)– que els estats perden cada any pel frau fiscal. Brussel·les –malgrat les reticències d’Àustria i Luxemburg– podrà ara negociar amb Suïssa, Andorra, Liechtenstein, Mònaco i San Marino fins a posar llum sobre els estalvis dels ciutadans de la UE en aquests països. La transparència i la salut financera de la UE estan en joc. JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ GIRONA


debat

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

31

El passat és d’una sola peça

D

os comentaris de premsa. El primer, d’El Roto. “El mercado de futuros lo llevan los banqueros, y el de pasados, los historiadores”. El segon, en aquest mateix diari, el mateix dia: “Per primera vegada un partit d’abast estatal es compromet [i] per escrit a donar suport a l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya”. Es refereix a l’acord entre IU i ICV-EUiA. Però no és la primera vegada que un partit estatal defensa el dret d’autodeterminació. Deixen sortir tan poques vegades l’esquerra a la premsa, que aprofit ara per matisar. El juny del 1935, José Díaz, d’ofici forner i secretari general del PCE, anuncia els quatre punts que el PCE proposa al programa de la Concentració Popular Antifeixista, que s’acabaria dient Front Popular i guanyaria les eleccions, excepte a ca nostra. El segon punt diu: “Liberación de los pueblos oprimidos por el imperialismo español. Que se conceda el derecho de regir libremente sus destinos a Cataluña, a Euzkadi, a Galicia y a cuantas nacionalidades estén oprimidas por el imperialismo de España”. I ho explica: “¿Es que va a revolver el gobierno actual el problema de las nacionalidades oprimidas? Yo os digo que no. Y la prueba es ese proceso que se sigue por el tribunal más reaccionario del país contra los consejeros de la Generalidad. Va a recaer sobre ellos el peso de una sentencia monstruosa. Treinta años de presidio les piden, y no hay duda de que serán condenados a esa pena. ¿Y sabéis por qué van a ser condenados? Porque ese proceso no

Efectivament, quatre es sólo el de los hombres dies després Companys i a quienes se juzga. Quiel seu govern són conen va a ser condenado demnats a trenta anys de con esa sentencia monsreclusió. Només el tritruosa es todo el pueblo omf dels treballadors i de Cataluña, por su reles classes populars esbeldía, por su levantapanyoles a les eleccions miento contra la oprede febrer del 1936 els va sión del imperialismo JOSEP QUETGLAS retornar la llibertat, a español. Y contra esa ells i als obrers asturians. monstruosa condena, ARQUITECTE El setembre del 1970, contra ese odio a la lien plena efervescència bertad de Cataluña, yo de la lluita clandestina, al temps del os digo lo que antes: ¿es que no estaEsquerra procés de Burgos, Dolores Ibarruri, mos obligados a luchar en la ConUnida (IU) presidenta del PCE, es dirigeix al centración Popular Antifascista Comitè Central ampliat per prepor la liberación de esos hombres, a no és el l’informe España, Estado quienes se condena como expresión primer partit sentar multinacional. del odio y la opresión imperialista? estatal que Dolores Ibarruri comença així: [Voces: “¡Sí, sí!”]. Pues entonces, ca“Al exponer en esta reunión, y en maradas, tenemos una razón más defensa el para unirnos todos: la lucha por la dret d’auto- nombre del Comité Ejecutivo, el problema nacional, os comprometo liberación de Cataluña, por el derecho de Cataluña y de todos las na- determinació u obligo a añadir, entre los múltiples motivos que impulsan y anicionalidades españolas a disponer man nuestra lucha contra la dictade sus destinos. [Aplausos.]” ACN

dura, uno más: el de la defensa del derecho de las nacionalidades de nuestro país a la autodeterminación; ya que, entre las cuestiones que en la lucha por la democratización de España deberán ser resueltas con prioridad a otras más generales, está el problema nacional, que es en substancia el derecho de Cataluña, Euzkadi y Galicia a disponer libremente de sus destinos”. I seguia: “Los comunistas nos pronunciamos por el reconocimiento, sin ninguna limitación y con todas sus consecuencias, del derecho de las nacionalidades a la autodeterminación”. “El derecho a la libre determinación significa el derecho de Euzkadi, Cataluña y Galicia a formar parte del Estado español o a separarse de éste y constituir Estados nacionales independientes”. No pretenc donar cap lliçó d’història. Parl del passat, no de la història. El passat és com la mar, tard o prest retorna el que té dedins. No se’n pot agafar una part o amagar-ne una altra. És d’una peça, i és al nostre costat, ajuda tots aquells que volen canviar el present, perquè, com sabia Walter Benjamin, la força per lluitar contra els dominadors no ens ve de la imatge d’uns futurs néts alliberats, sinó de la imatge dels nostres padrins maltractats. Són ells mateixos, els del passat, que segueixen lluitant aquí, ara. Les cites poden comprovar-se a: José Díaz, “La lucha por la unidad en plena reacción”, discurs al Monumental Cinema de Madrid, 2/6/1935, a Tres años de lucha, Ed. Nuestro Pueblo, Tolosa de Llenguadoc 1947; i a: Dolores Ibarruri, España, Estado multinacional, Éd. Sociales, París 1971.

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA

facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat

Crisi!

Els polítics no tenen crisi, ni els banquers(indemnitzatsambmilersimilers d’euros), ni els expresidents, ni els grans bancs, tampoc els rics, ni l’Urdangarin –que no solament no torna el que ha robat, sinó que a més encara marxarà amb contracte milionari–, i ni tan sols l’eximputada infanta. Aquí els únics que tenim crisi som els treballadors, que a més som els que declarem tot i ho paguem tot. Perquè els diners són aquí, en algun lloc han de ser. De moment, per l’únic que ha servit aquesta “crisi” ha estat per acabar amb els drets dels treballadors, una Sanitat magnífica pagada per tots nosaltres, una educació a l’abast de tothom i un estat del benestar que ha costat més de 40 anys aconseguir. Però fa la impressió que alguns no en tenen prou sent rics i poderosos, sinó que a més no volen que els treballadors tinguem dret a res. Amb el beneplàcit de la troica, aquest país s’està convertint en un país de pobres, malalts i ignorants. VICTORIA PIJUAN I M. LOURDES COMAS BARCELONA

Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona

Art i funcionaris

L’estament social és menys manipulable del que ens volen fer creure, i és per això que majoritàriament ha establert que els grans artistes del nostre període històric són Picasso i Dalí,ambdóspintorsfiguratius,laglòria delsqualsésratificadacontínuament isensedefallençaperlaciutadaniade gairebétotelmón.Ésevidentiindubtable que Picasso i Dalí –que mai van estar subvencionats– són els grans pintorsdelacontemporaneïtat.Tota una lliçó que haurien de tenir en compte el ministeri de Cultura d’Espanya i la conselleria de Cultura de laGeneralitatdeCatalunya.Elsartistesoficials–sempresubvencionats!– i que segueixen el diktat dels comissaris esdevenen funcionaris... JORDI PAUSAS PARÍS

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte. Les cartes no es respondran.

Fe d’errades: opinio@ara.cat

BLOG DEL DIA

Aprenent a ser mare El 2009 em vaig convertir en mare per primera vegada i, des d’aleshores, cada dia és un aprenentatge, una descoberta. Ser mare em va fer canviar la manera d’enfrontar-me a moltes situacions i em va fer redescobrir el món de nou amb ulls de nena. A la vegada, esclar, també em va ensenyar a optimitzar el temps al màxim i a fer diverses coses a la vegada, qualitats indispensables per transitar per la maternitat amb èxit. El 2012 vaig tenir el meu segon fill i l’aprenentatge començà de nou. Aquesta segona maternitat l’estic vivint amb més experiència amb temes com la lactància o l’evolució del son del meu fill, i ja sé col·locar bastant millor el Maxi-Cosi al cotxe. [...] Extracte del blog ‘Aprenent a ser mare’, a cura de Mariona Visa. El text complet a http://criatures.ara.cat/ aprenentasermare/

TWITTER

Marc Piñol (@MilesOverdose), sobre l’entrevista a Salim Ismail “En el fons, l’actitud és aquesta. @diariARA, Salim Ismail: «A Sillicon Valley del fracàs en diem experiència»” FACEBOOK

Angels Gonzalez, sobre Tom Sharpe “DEP. Què passa aquest any? Un altre dels grans... Els seus llibres m’han fet riure molt!” FACEBOOK

Eva Carpio Gomez, sobre Telemadrid, que alerta sobre l’adoctrinament de les sèries “Doncs quan descobreixin Star Trek, Stargate, Babylon 5, The Big Bang Theory i un llarguíssim etcètera [de sèries] de ciència-ficció els agafarà un col·lapse total! I amb Harry Potter, es moren” ARA.CAT

jaumellecha, sobre les diferències a CiU pel que fa al procés català i les futures coalicions “A mi m’agradaria que anessin tots separats, [a les eleccions europees] les coalicions sempre poden amagar voluntats no coincidents. On han de fer-se els acords és al Parlament, amb llum i transparència” ARA.CAT

Montse Gimferrer, sobre Rafael Marquina, l’inventor del setrill antigoteig “Quina llàstima [la seva mort]! Un gran invent: útil i senzill com són les icones [del disseny]”


Mirades Criquet a l’estil massai Fotografia: Carl de Souza / AFP

Coneguts pel seu esperit guerrer, els massais també volen fer-se un lloc en el pòdium d’esports com el criquet. L’equip The Maasai Cricket Warriors –que participa en competicions i actes benèfics– va posar per a aquesta foto amb el seu equipament després d’un partit al Parc Nacional de Laikipia, a Kènia.

ara.cat 08-06-2013 El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades


l’entrevista

34

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

JOSEP MARIA

MARTÍ

Degà del Col·legi de Periodistes

“Els periodistes hem perdut el respecte de la gent”

CARLES CAPDEVILA

El tracto d’il·lustre degà del Col·legi de Periodistes o de company? Vostè mana. Som col·legues, em pots dir Josep Maria,oMartí.AReussócelMartíde la ràdio. I això facilitava molt les coses perquè de Joseps, Joans i ases n’hi ha a totes les cases. T’agrada definir-te com a artesà de la ràdio. La feina periodística és artesanal. Es practica d’acord amb criteris determinats, d’honestedat, de dir la veritat,decontrastarlainformació...Són bones pràctiques artesanals. És una professió que s’aprèn als tallers i els tallers són les redaccions. Aviat no sé com s’aprendrà si desapareixen les redaccions.Calmestratge,transmissió,referents.Hihacompanysquees deuen haver fet sols, ni parlen dels seus mestres. Jo vaig tenir un periodista que era un luxe per al Reus dels anys 70, que es deia Jordi Costa, i em va ensenyar l’ofici. Com està el Col·legi de Periodistes? El Col·legi feia uns anys que no feia les coses que calia fer. És una empresa, perquè a part de les quotes dels col·legiats viu de l’explotació de tretze quioscos de Barcelona i, per tant, s’ha de gestionar bé. Els periodistes exigim que els poders públics siguin honestos, transparents, i crec que no donàvem massa exemple. En paral·lel, el sistema comunicatiu de Catalunya va començar a desfer-se, van començar a tancar

mitjans, a fer EROs. Vam començar a veure companys artesans amb experiència a les redaccions que els feien fora per tenir més de 50 anys. Primer vam endreçar la casa, que feia falta. I després toca plantar cara a un entorn que ha transformat una professió d’èxit en una professió de desastre, d’atur, de crisi.

Perfil Exdirector de Cadena SER Catalunya, Josep Maria Martí és degà del Col·legi de

¿No et penedeixes d’optar al càrrec en un moment tan dolent? Vinc d’una tradició luterana i catalana,aquestamenadecompromíscristià, dels pares, que si has de complir, has de creure-t’ho i fer la feina. És el que t’han ensenyat i ho fas.

Periodistes de Catalunya

Per tant, ¿l’any que ve t’hi tornaràs a presentar? M’agradariahaveracabatlafeinaino haver de repetir en el càrrec. El Col·legi ideal hauria d’estar regit per una degana, i aniria bé algú de menys de 40 anys. O com a mínim incorporar aquesta gent aquí dins i fer que el traspàs sigui fàcil i respongui al gruix de la professió. Dels meus exalumnes, quan jo vaig entrar al Col·legi la majoria no estaven col·legiats. No els interessava el que estàvem fent, hi havia uns senyors grans, i majoritàriament de premsa.

secretari general dels

¿Aniria millor si ser col·legiat fos obligatori per exercir la professió? No. Ja està bé que no sigui obligatori. El Col·legi té un codi i s’hi aplega aquella gent que voluntàriament el respecta. Fem de missatgers entre

temps parcial i ha acabat

des del 2010. També és professor de comunicació audiovisual de la UAB i

premis Ondas. Va rebre aquest any una menció d’honor dels premis Ràdio Associació de Catalunya. Era un mestre de Reus que va començar a fer de corresponsal de premsa a

sent un mestre de periodistes.

els fets i la gent. La nostra feina ha d’estar ben feta, perquè si no estem enganyant la gent. Hem perdut el respecte de la gent i és preocupant. I ens ho mereixem? Ens hem fet massa amb el poder polític.Lapolíticahafetunmalenorme al periodisme. I el periodisme a la política. Sí. El fundador de Le Monde va dinar només una vegada amb De Gaulle. Aquílabarrejahorribleentrepolítics iperiodisteshafetunmalenorme.El principi periodístic és la distància. Si la perdem i fem una simbiosi estranya, qui rep el teu missatge estarà convençut que els fets estan del tot mediatitzats. Metges i mestres també tenen menys crèdit. El mestre encara conserva respecte, està més preparat, té més eines, més preparació. En el cas del periodisme éremelsabanderatsdelallibertat,de la democràcia i, ai noi, en el moment que comencen a aparèixer periodistes que tot el dia participen en tertú-


arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

l’entrevista

35

Connivència”Elfundadorde‘LeMonde’vadinarunsolcopambDeGaulle! Aquílabarrejahafetunmalenorme”Crisi”Tenim10universitatsquedeixaran alcarrermésde500llicenciatsal’any.I maimésbenditdeixaralcarrer” dio i televisió pública i tot ho deixem pendent de què passarà amb el pressupost, dels calés que deixarà Madrid, si n’hi haurà prou o no... em semblalamentable.Ésadir,¿tallarel cap a no sé quants companys i companyes de la Corporació depèn de si anem amb els pressupostos prorrogats o no? Deixem el mínim nombre de morts pel camí! Un mitjà de comunicació és un element de cultura, de llengua, d’identitat, i sembla que ni els partits més nacionalistes no ho entenen. Vas començar per casualitat. Als anys 60 els diaris de Barcelona buscaven corresponsals, normalment un mestre que sabés escriure. El d’El Correo Catalán es jubilava i van pensar en mi. Era mestre i a les cinc ja plegava. Pagaven 100 peles el foli. Vaig compatibilitzar ensenyamentiaixò.Ivaigcompatibilitzartres corresponsalies amb pseudònim. Fa 30 anys que ets professor de periodisme. M’agrada transmetre experiències i transmetre coneixement, ser abuelo cebolleta. I no aspirar a res més. El meu patrimoni és el reconeixement dels companys. En un concurs a Catalunya Ràdio amb el Xavier Solà, al Complot dels oients, en què havien d’endevinarelconvidat,ningúemconeixia. Al final va trucar la Maria de Reus i va dir: “Jo aquest senyor no el conec, però conec molt la seva dona, que ha estat professora de català dels meus fills i ha estat una gran professora”.Elmésimportantquehaviafet noeren30anysalaràdio,sinóhaverme casat amb una bona professora!

FRANCESC MELCION

lies, en les quals un hi apareix en funció del que representa, és fatal. ¿Són dues crisis diferents, la d’ocupació i la de pèrdua de credibilitat? La d’ocupació és conseqüència de la crisi econòmica general, del canvi de tecnologia, i del masoquisme: el que estem fent amb el paper és com si tu li dius cada dia a l’àvia que és morirà. Esclar que es morirà, però no cal que l’hi diguem cada dia. El periodisme ha de ser seriós, en les formes, en el que fa, respectat. Del respecte ve la credibilitat que ens dóna la gent. És a les nostres mans. Quants periodistes hi ha a l’atur? A Catalunya tenim 1.800 periodistes inscrits al Servei Català d’Ocupació. N’hi pot haver uns quants més. El mésgreuésquetenim10universitats catalanes disposades a deixar al carrer més de 500 llicenciats cada any. I mai més ben dit deixar al carrer. Quants trobaran feina? De cada quatre periodistes llicenciats, només un arribarà a treballar en una redacció. Hem de detectar nous

forats d’ocupació, noves feines que tenen vinculació amb el periodisme. Imostrarexemplesdegentque,malgrat la crisi, se n’ha sortit. El mitjà que ha plegat i ha generat més iniciativesésPúblico.Ésespectacular.Ha generat una munió de digitals, de paper, de tota mena. Si la millor iniciativa és fer una cooperativa, doncs aliem-nos amb la gent.

Corporació “Hem de defensar la ràdio i la La mesa sectorial que heu presentat televisió recentment fa propostes d’actuació públiques davant la crisi. a mort” És l’hora de treballar, d’emprendre iniciatives conjuntament, perquè si el sector es va desfent, mala feina. Som productors de riquesa i intentem que la indústria catalana de la comunicació no se’n vagi en orris. Hi ha ciutats a Catalunya on, si desapareix el seu setmanari, la ràdio o la petita tele, no tenen res, només informació oficial.

Quines iniciatives? Des de demanar un epígraf fiscal que digui periodisme, perquè ara estem amb els toreros i animadors, fins al sosteniment d’empreses de serveis

per millorar la gestió i regular la publicitat institucional. Facilitats per a la creació d’empreses. Toquem fons? El 2008 un estudi de prospectiva publicitària deixava fatal l’Estat i proposava com a data d’inici de remuntadael2015.Crecqueanemcapaquí. Hi ha coses que poden accelerar-ho. Que els poders públics no es retirin del suport indirecte i directe que donaven a alguns mitjans que tenen una vida complicada al territori. És veritat que ens hem imaginat un país que no existia, i amb la TDT vam rebentar la tele local. Però som a temps de refer-ho. Mirem d’apuntalar el que tenim. I hem de defensar el servei públic a mort. No podem acceptar una reestructuració salvatge de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. La tems? Em preocupa no veure per on anirà. Que la reestructuració només tingui una base de política monetària. Això em preocupa. Que no siguem capaços de redissenyar el model de rà-

La teva vida ha estat a la SER. Encarahicol·laboro,peròsócundels afectats pels seus ERO. Hauria d’haver nascut tres anys abans i m’hauria estalviat viure’n la decadència. Vaig fer néixer el primer setmanari en català de les comarques meridionals, Mestral. Va durar un any. Després Reus Diari, un setmanari vell, franquista, el vam transformar però no el vam saber gestionar bé. Aquests fracassos m’han preocupat molt. Per sort,tincunamoltbonaexperiènciai és que ara celebrem els 15 anys de la Televisió de Reus. La tele que ha sobreviscut a tots els desastres mundials. Hi ha el Buenafuente, el Grasset i el Francino. I fem una tele amb vocaciódeserveipúblic,gestionadaprivadament amb economia de guerra. La setmana que ve hi ha la selectivitat. Ara imagina’t que un pare et diu que el seu fill vol estudiar periodisme. L’hi aconselles? Si té vocació, endavant. Si es deixa portar pel fet que és la professió de moda, no. Ja tindrà temps d’acostarse al periodisme. Més val que faci alguna cosa que no el frustri d’entrada, perquèacabaràplegantabansd’hora, com molts. Però si té molta vocació que ho faci, perquè aguantarà.e


36

cultura

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Els grafitis, art o va ART

Els artistes urbans i l’Ajuntament de Barcelona es disputen l’espai públic. Ells hi veuen art, i el consistori, delicte Reportatge ANTONI RIBAS TUR

L

BARCELONA

a Barcelona olímpica no només va ser una època daurada per a arquitectes i urbanistes. Va ser-ho també per a grafiters d’arreu d’Europa que van venir a la ciutat per deixar la seva petjada en parets, obres, enderrocs i llocs abandonats. “Hi havia un clima de permissivitat perquè encara no hi havia cap legislació”, explica l’arquitecte Jordi Llobell, el creador de la plataforma Enrotlla’t. Vint anys després, la normativa de l’Ajuntament per als artistes urbans s’ha situat a l’altre extrem. “Les ordenances cíviques han sigut molt restrictives des del 1999”, afegeix Llobell. Les regulacions a què fa referència són la de l’ús del paisatge urbà del 1999 i l’ordenança de civisme del 2006. Actualment, “amb el canvi de govern, l’Ajuntament està començant a deixar fer, tot i que amb moltes traves i requisits”, afegeix Llobell. La nova iniciativa d’Enrotlla’t s’està materialitzant aquests dies: els grafiters internacionals Zosen i Mina estan pintant un mural a la tanca de les obres de construcció d’un edifici a la cruïlla de Balmes i Provença. I avui, en el marc del festival OFFF, el dissenyador gràfic i artista Matt W. Moore acabarà a l’exterior del Disseny Hub el mural que va començar abans-d’ahir. “S’ha signat un conveni entre l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i l’artista, pel qual l’Ajunta-

ART A PEU DE CARRER

Els grafiters Zosen i Mina treballaven ahir en el mural que Enrotlla’t promou en la tanca d’una obra a l’Eixample barceloní. CRISTINA CALDERER

ment autoritza a realitzar una intervenció artística efímera, que s’acabarà amb la retirada de la tanca perimetral un cop enllestides les obres”, afirmen fonts del consistori sobre el projecte. L’ordenança municipal barcelonina explicita que està prohibit fer grafitis sense autorització municipal i fins i tot penalitza els comerciants que encarreguen un grafiti per a la persiana del seu negoci. Les multes poden arribar als 3.000 euros, sense tenir en compte les sancions subsidiàries que obliguen a fer un altre pagament per reparar el dany. Embellir l’espai públic

Així i tot, el treball de Zosen i Mina no és el primer que l’Ajuntament autoritza en tanques d’obres o en espais habilitats pels districtes com

les Tres Xemeneies de Sants-Montjuïc. Es tracta, segons les mateixes fonts, “d’una prova pilot per provar aquest tipus de suports efímers per a intervencions artístiques”. Per desenvolupar les seves activitats, Llobell ha hagut de contractar una assegurança de responsabilitat civil anual “de més de 600 euros” per poder legalitzar les iniciatives que impulsa. Tot i els obstacles administratius, Enrotlla’t segueix treballant per convertir elements urbans residuals en una sortida per a la inquietud creativa de molts pintors. Aquesta iniciativa té com a objectiu “embellir l’espai públic” per als ciutadans. “El principal problema és que se situen a l’espai urbà elements que no encaixen i que són els que estan més afectats pels grafitis: persianes i tanques d’obra”, ex-

4 milions anuals per netejar grafitis La suma anual que l’Ajuntament de Barcelona dedica a netejar grafitis és l’altre blanc de les crítiques dels artistes urbans. El consistori paga prop de 4 milions d’euros anuals a una empresa externa per netejar els grafitis, en comptes de treballar en propostes artístiques a l’espai públic que superin la visió de vandalisme que es pot tenir de l’art urbà. El 2012 es van eliminar 403.671 m2 de grafitis. A més, es treballa en la prevenció dels grafitis pintant elements del mobiliari urbà –28.000 peces des del setembre del 2010 fins a finals del 2011– amb un producte antiadherent.

El projecte mallorquí ‘Vías subversivas’ desembarca a Barcelona A.R.T. BARCELONA. La realització d’una obra d’art urbà elaborada requereix temps i un lloc. Demanar permís ja no és una pràctica estranya. Trobar un lloc adequat a Barcelona és l’altra part de la segona edició de la mostra d’art urbà Vías subversivas. El mallorquí Grip Face, que és qui l’organitza, ha aplegat onze artistes que mostraran creacions a partir de la subversió a la galeria barcelonina Ikara a partir del 10 d’octubre. Les

Una de les obres del primer Vías subversivas. VÍAS SUBVERSIVAS

obres estaran realitzades específicament per a l’espai de la galeria i es complementaran amb altres intervencions efímeres. “Molts d’ells han fet projectes d’art urbà. La idea de la subversió que hem agafat per a aquesta edició dóna a les obres el caràcter d’acció política, tenint en compte que els artistes no es poden expressar a la via pública”, explica Grip Face. Vías subversivas va celebrar la primera edició l’any passat a Sa Possessió de Son Rossinyol. El fet que

molts dels artistes hagin treballat i viscut a Barcelona ha facilitat el salt. “La idea és fer cadascuna de les edicions en una ciutat diferent –afegeix l’artista– i fomentar l’intercanvi entre artistes de les Illes i la Península, i el diàleg de creadors de diferents generacions. A més del mateix Grip Face, participaran en el projecte Javier Siquier, Lluís Juncosa, Boris Hoppel, Hovin Wang, Alona Vinç, Michael Hsiung, Xavier Rebassa, Kid Chalao, Pato Conde i Santiago Morila.e


cultura

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

37

andalisme? L’art subversiu de Banksy, a preu d’or a les cases de subhastes L’art urbà està considerat com l’última forma d’art contemporani subversiva, tot i que alguns museus li hagin dedicat exposicions, com la Tate Modern de Londres el 2008. Així i tot, el mercat de l’art s’ha apoderat dels grafitis. El britànic Banksy, famós per haver-se mantingut en l’anonimat, és el més cotitzat. Fa pocs dies una de les seves obres, Treballador esclau –en què es pot veure un nen cosint una bandera britànica–, va ser venuda per 830.000 euros en una casa de subhastes de Miami. Les seves obres ja es van subhastar a la casa Bonhams el 2012. Una deia: “No em puc creure que vosaltres, imbècils, compreu aquesta merda”.

L’ús dels drones ha encès la polèmica sobre la privacitat. REUTERS

‘Drones’ per perseguir grafiters a Alemanya

L’empresa de ferrocarrils alemanya té damunt la taula la creació d’una xarxa d’avions no tripulats per perseguir els grafiters. La neteja de combois i estacions genera anualment despeses milionàries. A.R.T.

Reciclatge Els artistes urbans cobreixen amb art elements residuals

plica Llobell. “La ciutat s’ha tornat grisa a les plantes baixes”, insisteix l’arquitecte. La primera iniciativa d’Enrotlla’t es remunta al 2008 amb un projecte anomenat Art al comerç, que va comportar decorar 50 persianes a l’entorn del Mercat de la Llibertat. El 2011 Gpoints va reunir una cinquantena d’artistes urbans que van treballar damunt persianes i tanques d’obres del barri de Gràcia. El 16 de juny 72 artistes intervindran les persianes del Mercat de l’Abaceria Central a Gràcia i s’hi farà un mural col·laboratiu dirigit a adolescents i gent jove. Com a resposta a la persecució que van començar a patir els grafiters, es van tornar a posar de moda els tags, les seves firmes. Els poden fer amb prou rapidesa perquè no els enxampin. “L’art urbà té un poten-

cial comunicatiu molt gran, però com que els artistes no volen atendre els requeriments, la seva apropiació de l’espai públic es veu com un exemple perquè tothom faci el que vulgui”, explica Angelo Milano, el director artístic del festival d’art urbà Milestone, que fins demà celebra la segona edició a Girona. “Un festival es consolida als tres anys –subratlla–. En el primer es tracta de trencar el gel. La sorpresa dels ciutadans es barreja a vegades amb el rebuig. Al segon es fa molt soroll, i es comença a treballar bé a partir del tercer”. El primer festival que va muntar va ser el Fame, que enguany ha arribat a la sisena edició en un poble del sud d’Itàlia. La fesomia de la localitat ha canviat per complet. “Ja compta amb 90 murals”, recorda Milano.e

BARCELONA. Els grafitis no només són objecte de debat a l’espai públic, sinó també al metro i als ferrocarrils. Alemanya ha fet un pas endavant en la persecució dels grafiters: l’empresa pública de ferrocarrils alemanya, Deutsche Bahn, està preparant una flota de drones, petits avions no tripulats, dotats amb càmeres infraroges per enregistrar els grafiters in fraganti. Les naus poden volar a una altura de 150 metres, tenen capacitat per enregistrar fins a 80 minuts i poden assolir una velocitat de 54 km/hora. El preu de cadascun dels aparells puja fins a prop de 60.000 euros. La mesura, que encara no ha entrat en funcionament, ja ha generat polèmica perquè s’ha posat damunt la taula el debat de la protecció de la privacitat. A Alemanya les pintades als combois generen unes despeses anuals de 7,6 milions. A Catalunya encara es treballa amb mesures més tradicionals: guardes de seguretat, campanyes de civisme i tractaments antigrafiti. Als Ferrocarrils de la Gene-

ralitat (FGC), fer grafitis a un tren suposa haver d’immobilitzar-lo durant tot un dia per netejar-lo, i un cost de 175.000 euros a l’any. Els FGC han fet una crida ciutadana per combatre l’incivisme i han creat una aplicació per a mòbils que permet que els usuaris alertin dels comportaments incívics en trens i estacions. A més dels danys ocasionats als vehicles, TMB subratlla els perills que poden suposar aquestes pràctiques. “Sovint forcen panys i violen prohibicions explícites per aventurar-se en túnels o cues de maniobres, per on circulen trens i hi ha tensió elèctrica de voltatge elevat. Posen en perill la pròpia vida i causen molèsties als passatgers de la xarxa des del moment que s’ha d’interrompre el servei per revisar la zona de vies i expulsar-ne les persones que hi hagin entrat il·legalment”, expliquen fonts de l’entitat. L’any passat es van netejar 61.380 metres quadrats de murals al metro. Les despeses conjuntes del manteniment dels trens i les estacions puja a 1.175.659 euros. Les mateixes fonts de TMB destaquen també una sentència recent que condemna a un any de presó un grafiter que va fer ratllades en una estació de la L11 de metro. Finalment, la xifra que Renfe va invertir l’any passat per netejar grafitis és de 6 milions d’euros.e


38

cultura enbreu

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

FESTIVALS

Summer Pie s’amplia a dos dies La segona edició es du a terme a Es Baluard el 14 i 15 de juny

La trobada musical, que ja va debutar l’any passat a Sa Possessió, es durà a terme els dies 14 i 15 de juny a Es Baluard i reunirà grups com Cuff The Duke, Senior i Son & The Holy Ghosts JOAN CABOT PALMA. Quan va celebrar-se la pri-

Una de les imatges del fotògraf mallorquí, incloses en el seu projecte entorn de l’Índia. NANDO ESTEVA

Nando Esteva, Miami-PalmaMadrid-Xangai J. A. MENDIOLA ❊ PALMA

Va ser quan va sortir a TVE que Nando Esteva havia exposat a Miami 250gr. de tacón, notícia il·lustrada amb imatges, que el galerista Ramón García Alcaraz, propietaridelamadrilenyaMyname’sLolita,vadirvullaquesta exposició. Es va posar en contacte amb el reconegut fotògrafmallorquíiaixíaconseguíquedia6passats’inauguràs l’exposició completa. Nando Esteva és bàsicament fotògraf publicitari i en un moment donat va decidirferunapassaendireccióaunaltretipusdefotografia,mésartística,méspersonal,allunyadadelquevolen els clients per fer el que realment volia ell, fer el que li sortia de dintre. Va ser amb motiu de la mort del seu pare, a qui va voler retre un homenatge. L’exposició va tenir lloc a la Misericòrdia amb el títol de Rostros, tan bella com esgarrifant. Mentre anava fent feina i guanyant premis Lux un rere l’altre, va sorgir la col·laboració amb el no menys conegut dissenyador José Miró. Amb ell va parir aquests 250 gr. de tacón i l’èxit un altre cop. Com dèiem primer a Miami, després es va exposar a la galeria Abba i ara a Madrid. Peró clar, aquest només és un punt de trobada més a l’itinerari marcat per l’exposició, que el proper 14 de juliol s’inaugurarà ni més ni menys que a Xangai, exactament a la Shangai Pudong Library, i després ja ho veurem. De moment, dijous es va inaugurar a l’esmentada My name’s Lolita de Madrid, on també han exposat des de Chema Madoz fins a Alberto García-Alix i, com no podiaserd’unaaltramanera,vadeixarbocabadatselgran nombredeconvidatsques’hidonarencita.250gr.detacón és un treball molt original des de la concepció, una mescladecarnisseriaisabatesquecoma plantejament és simpàtic si més no, però acabada l’ocurrència arriba el treball, el concepte, i allà ens trobam amb una mena d’estètica gore i uns colors tan suggestius com inquietants. Tot un exercici de funambulisme conceptual que vamoltmésenllàdel’estèticapertrobar-nosambundiscurs d’ampli recorregut mitjançant vuit fotografies de grans i diferents formats, perquè cadascuna requereix el seu i aquest també és un camp que domina Nando Esteva. Per arrodonir l’exposició, el fotògraf, conscient que hi havia molt material descartat tan valuós com el que s’exposa, ens obsequia amb quaranta petites fotografies per deixar clar que hi podia haver fàcilment una altra exposició del mateix tema. Enaquestsmoments,NandoEstevaestàambunprojecte potser molt més ambiciós, del qual tan sols direm el títol:Peleadegallos,ienelqualpodremtrobarfotografies naturalment, imatges en moviment i música en directe. Promet.

mera edició, el 21 de juliol de 2012 a Sa Possessió de Son Rossinyol, el motiu era presentar el recopilatori Pecan Pie vol.1, un recull de versions creuades en què algunes de les bandes de fora i de l’Illa s’homenatjaven mútuament. Era per veure si el festival seria una iniciativa aïllada o si la promotora Pecan Pie continuaria amb el projecte. “Per ara només ens plantejam continuar amb el festival l’any que ve”, aclareix Joan Andreu, responsable de la petita promotora, vinculant el futur de l’esdeveniment a la celebració del 10è aniversari d’un projecte que va néixer a rebuf del festival Waiting For Waits i s’ha guanyat un espai propi i el respecte de l’escena musical local, a més de l’amistat de molts dels músics estrangers i peninsulars que han passat pels seus concerts. Afegeix: “El tòpic seria parlar de Pecan Pie com d’una família, però això és més bé una xarxa social de bon de veres, una xarxa social real”. Andreu conta que un artista li’n dóna a conèixer un altre, intercanvien contactes entre ells i sovint queden a dormir a casa seva i passen uns dies a l’Illa: “S’envien missatges entre ells: ‘Ei, ara som a la platja’”.

Vuit bandes

Aquest sentiment de família també guia el cartell i la filosofia del Summer Pie 2013, que es durà a terme els dies 14 i 15 de juny, divendres i dissabte de la setmana que ve, a Es Baluard de Palma: dos dies de concerts amb un total de 8 bandes en què el

Els anglesos Trevo Moss i Hannah-Lou, que actuaran en el Summer Pie del proper cap de setmana, en una imatge promocional. ES BALUARD

producte local conviu en equilibri amb els grups de fora de l’Illa. De fet, algunes de les actuacions més interessants seran les protagonitzades per bandes locals. Miquel Serra presentarà el seu nou i esperat Roses místiques (Foehn, 2013), els reapareguts Poomse fa mesos que estan tancats enllestint el nou àlbum i els intermitents Chicos de John Deere són, segons Joan Andreu, “els meus caps de cartell”. També Son & The Holy Ghosts presenten nou àlbum, completant la nodrida i sòlida aportació illenca, que comparteix protagonisme amb les visites dels canadencs Cuff The Duke, els anglesos The Dreaming Spires i Trevor Moss & HannahLou i, finalment, els valencians Senior i El Cor Brutal. “Crec que ens ha quedat un cartell molt compensat, molt equilibrat”, comenta Jo-

an Andreu, qui afegeix: “Pens que l’escena local passa per un gran moment. Hi ha bandes de qualsevol estil amb grups molt solvents que no tenen res a envejar als de fora”. I aquest promotor musical s’hi reafirma: “Som una iniciativa modesta”. Refugiats de Síria

És modesta, però amb gestos grans, com cedir 1 euro de cada entrada de dia o abonament per als dos dies a la campanya de suport als refugiats a Síria d’Intermón-OXFAM. I malgrat que encara falta un any per celebrar-ho, Joan Andreu avança que amb el 10è aniversari d’activitat de Pecan Pie arribarà un segon volum del recopilatori que varen publicar l’any passat. “Encara és prematur parlar de noms, però seguirà la mateixa línia que l’anterior”, conlou el promtor.e

CANÇÓ D’AUTOR

Joan Isaac celebra els 40 anys de trajectòria a Capdepera ARA BALEARS PALMA. El cantautor català Joan Isaac ha triat Capdepera per presentar avui a les 19.30 hores el llibre dels seus 40 anys de trajectòria musical. Escrit per Luis García Gil, a la portada surt el cantant i a la contraportada el cantant i Margalida. Ambdós tenen una amistat llarga produïda per les circumstàncies de la vida, les mateixes que el dugueren a escriure A Margalida, cançó esdevinguda himne popular. Per tot això, la cançó, el llibre i Margalida, Joan Isaac presenta Bandera negra al cor a Capdepera, una llarga trajectòria resumida en un llibre però que no és la seva clo-

enda. Com diu el cantant: “Continuaré gravant cançons fins que no tingui res a dir”. Tant és així, que després de la presentació mostra també el darrer disc, Piano, piano, amb el pianista Enric Colomer. El pròleg del llibre és de Joan Manel Serrat, “mite i amic”, que destaca d’Isaac que “és un cantant que ha remat amb les cançons sovint a contracorrent...”. Amb setze discs a l’esquena, una trajectòria plena d’alts i baixos però amb la sort d’haver pogut mostrar a la gent la seva feina, Joan Isaac arriba anit al Teatre de Capdepera, amb l’ànim d’empènyer la gent a “la rebel·lió, a cercar la utopia i el que és impossible”.e

El cantautor català Joan Isaac visita Capdepera avui horabaixa per presentar-hi el seu llibre. R.C


cultura

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

39

MÚSICA

Manel: “A Mallorca ens sentim com a casa”

Presenta el seu nou disc avui vespre a Lloseta Crònica ANDER ZURIMENDI

P

PALMA

ràcticament un any després de la seva darrera actuació a Mallorca, la bandaManeltornaavuial’Illa per presentar-hi en directeelseudarrertreball:Atletes,baixin del’escenari.Seràal palaud’Aiamans de Lloseta a partir de les 22 hores (26,5 euros) en el que serà el primer concertdeManelenelqualinterpreti totes les cançons del nou disc. I és que, fins ara, Manel just ha oferitduesactuacionsenaquestanova gira i totes dues han estat en festivals de música: el Primavera Sound de Barcelona (a final de maig) i l’Optimus Primavera Sound de Porto (la setmana passada). “Han estat concerts limitats al temps que permetia la graella del festival”, explica Arnau Vallvé, bateria de la banda, qui afegeix:“ALloseta,encanvi,interpretarem tot el repetori del nou treball”. El públic d’avui vespre, per tant, tindrà el privilegi de ser el primer que escolti en directe les 13 cançons incloses en el treball Atletes, baixin de l’escenari. És una petita deferència als aficionats mallorquins, que correspon així al gran èxit que la banda barcelonina té a l’Illa. “A Mallorca ens

sentim com a casa”, comenta Vallvé, “perquè tenim una manera de parlar molt similar i perquè sempre hi hem percebut molt d’interès a la nostra feina”, argumenta l’integrant del grup. Així mateix, apunta a un altre factor per justificar els seus múltiples viatges a la roca. “Sabem que, per causa de la insularitat, la gent no es pot desplaçar tan fàcilment per veure un dels nostres concerts”. Vallvé, a més a més, assenyala que a l’Illa no hi ha problemes de comunicació amb el públic. “La gent de fora de Catalunya ha de fer esforços per entendre’ns, excepte, per descomptat, la de les Illes i la del País Valencià”.

Estrena Es tracta del tercer concert que Manel ofereix enguany per la nova gira

Exclusiva Avui interpretaran per primer pic Des de 2009 Sigui per aquests motius o per les ne- alguns dels cessitatsdelmercat,Manelhatrepit- nous temes jat Mallorca des dels seus inicis. Ja la en directe primavera de l’any 2009 estrenaren el seu primer LP, Els millors professors europeus, a Palma i Portocristo. Ial’estiueraeltorndedosbolosquasi consecutius: a l’espai Sant Salvador d’Artà i a les Voltes de Palma. L’actuació a baix de la Seu, de fet, fou un punt d’inflexió per l’assistència massiva (era gratuït, un fet poc habitual en un grup avesat a actuar en recintes tancats i de pagament) en una vetlada de temperatures tropicals (era final d’agost), en què desenes de persones pujaren a l’esce-

Manel presenta avui a Lloseta el seu darrer treball i tornarà el proper 14 d’agost a Porreres. FRANCESC MELCION

nari per cantar una corranda sui generis, sempre acabant amb el vers “i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”. Són moltes les persones que encara recorden improvisacions relacionades amb la presència del CNI a Mallorca, atès que just un mes abans ETA havia matat dos agents de la Guàrdia Civil a Palmanova.

Els concerts varen continuar els següents anys, especialment a Porreres, on són fixos anuals per a les festes de Sant Roc de principi del mes d’agost. De fet, el proper 14 d’agost tornaran a actuar al parc de n’Hereveta, on compartiran escenari –una altra vegada– amb Antònia Font.e

CRÍTICA MUSICAL

Més que “una veu més” cantant Rosselló-Pòrcel Crítica Maria del Mar Bonet TRUI TEATRE

6 de juny

L

CARLES SÀNCHEZ

a cantautora mallorquina celebra el centenari del naixement del poeta que seguramentestàméslligat a la seva carrera amb un nou treball que presentà a Palma dijous vespre. “M’agrada ser una veu més de les que canten Rosselló-Pòrcelaquestsdies”,diguéensortiral’escenari del Trui Teatre, amb referència a l’homenatge que el Festival de Poesia de la Mediterrània també dedicà al gran poeta palmesà. Devora els seus acompanyants, Dani Espasa al piano i a l’acordió i Jordi Gaspar al contrabaix, Bonet recordà la biografia de l’autor i amb un to clarament reivindicatiu n’afirmà l’actualitat i la necessitat de tenir-lo present en uns moments en en els quals és tan important defen-

La cantautora presentà dijous vespre al Trui Teatre el nou disc homenatge a Rosselló-Pòrcel. TRUI TEATRE

sar la llengua i la cultura dels atacs que pateixen. Fira encesa inclou 10 poemes de Rosselló-Pòrcel, 7 dels quals són novesversionsdetemespublicatsanteriorment, i 3 que han estat musicats perMariadelMarBonetrecentment: La pluja a l’Ateneu, Poques paraules surten de les boques en calma i Quan arribaràaquellmomentdetoteslesseguretats?, les novetats amb què començà el concert. Tres temes delicats, plens de la bellesa íntima amb què Bonet musica i interpreta les lletres que estima. Juganer i plàstic el primer,nostàlgicsiobscurselsaltres. A continuació, el tercet interpretà cançons llegendàries, com Sonet, Inici de campana i A Mallorca durant laGuerraCivil,sempredesprésquela cantautora les contextualitzàs, hi assenyalàs alguna particularitat i recitàs el poema sense música per tal d’acostarelpúblicalseusignificat.Es nota que li pertanyen, que l’han acompanyadatotalavida,perlafamiliaritat amb què en parlava i per la tendresa amb què es posava els versos sobre la veu. Les noves versions de temes antics se sostenen, a diferència de treballs anteriors, sobre la

claredat d’unes línies sonores més senzillesqueafavoreixenlaintimitat del poema i mantenen la seva força. L’espai fou dominat per la veu de Bonet (a voltes buida de mots i esdevinguda així un instrument més) delicadament i justament acompanyada pelpiano(ol’acordió)ielcontrabaix. La sorpresa d’Espriu

Entre els versos del poeta homenatjat,Bonethiposà“unagotad’Espriu”, comdiguéellamateixa,totestrenant per sorpresa tres cançons sobre poemes de l’íntim amic de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Desprésd’unpasseigperaltrestemesemblemàticsamblletresdepoetes tan significatius com Costa i Llobera,lacantantvolguéacabarambles notes lluminoses (esperançadores) de dos poemes de Blai Bonet. Elsaplaudimentsproduïrenelprimerbis,LaBalanguera,queaixecàels assistentsdelesbutaques.Desprésde dos bisos més, Maria del Mar Bonet tornà a agafar el seu guitarró i posà puntfinalalavetladaambl’alegriade la Jota Marinera, la qual suscità una profunda ovació en el públic, una altra vegada dret.e


40

cultura

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

enbreu

arabalears

MÚSICA

de la rúmbia –cúmbia infectada de rumba– i Cabo San Roque presentaran l’espectacle Bestiari, una interpretació escènica amb animals mecànics a partir de textos de diferents bestiaris medievals i moderns. El nou disc d’Els Pets

ACN

■ Joandomènec Ros encapçala l’única candidatura a la presidència de l’IES Dilluns se celebrarà el ple per escollir el nou president de l’Institut d’Estudis Catalans. El catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona Joandomènec Ros, vicepresident en funcions, encapçala l’única candidatura que opta a prendre el relleu de Salvador Giner després dels seus dos mandats de quatre anys. L’equip de govern de Ros està format per Joaquim Agulló i Jaume de Puig com a vicepresidents i Romà Escalas com a secretari general.

Els universos de Joan Miquel Oliver, Jaume Sisa i Quimi Portet es creuaran el 12 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic. MMVV / EFE

Un trio galàctic celebra els 25 anys del Mercat

Joan Miquel Oliver, Quimi Portet i Jaume Sisa inauguraran junts el festival de Vic El Mercat de Música Viva de Vic va presentar ahir el seu cartell. 53 grups actuaran del 12 al 15 de setembre en un festival que celebrarà els 25 anys amb una proposta conjunta de Sisa, Portet i Oliver. XAVI SERRA ANDREU DALMAU / EFE

■ El palau de congressos Harpa rep el premi Mies van der Rohe

Ahir es va celebrar la 13a edició dels premis d’arquitectura Mies van der Rohe. El premi, biennal i dotat amb 60.000 euros, ha recaigut en la sala de concerts i palau de congressos Harpa, a Reykjavík. I en la categoria d’arquitectes emergents, en la Red Bull Music Academy a les Naves del Matadero. Coincidint amb el lliurament del guardó, fins demà es pot veure al MNAC l’exposició de 220 maquetes Construint Europa. 25 anys d’arquitectura.

BARCELONA. La fira musical de re-

ferència de Catalunya i l’Estat arriba a la 25a edició. El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) ha convidat els sis directors artístics precedents a programar una sèrie de concerts per commemorar l’efemèride. Així, a proposta de Ramon Muntaner, Jaume Sisa, Quimi Por-

tet i Joan Miquel Oliver, oferiran conjuntament el concert inaugural del MMVV en formació de trio, una alineació inèdita i irrepetible dels universos artístics de tres galàctics de la cançó, creada especialment per a la cita de Vic. No seran les úniques propostes que festejaran l’aniversari. També formaran part de l’homenatge els Mercy, Mercy Soul amb un còctel de soul, swing, teatre i dansa; la revisió del cançoner de Cecilia de Tui Higgins & Xavier Monge Jazz Project, i el projecte de Joan Chamorro i Andrea Motis al voltant de la cobla amb el New Catalan Ensemble. La Troba Kung-Fú rescatarà els ritmes

L’èpica del rock de Muse revoluciona l’Estadi Olímpic Crònica HUGO DE COMINGES

ICUB

■ El PEN Català commemora els 90 anys amb una instal·lació de Perejaume El PEN Català celebra els 90 anys i homenatja els drets lingüístics i la llibertat d’expressió amb una instal·lació pública de Perejaume. L’obra, produïda pel mateix PEN, el Macba, el CCCB i La Virrena, està ubicada al carrer del Carme, entre la Rambla i el carrer de Jerusalem. Consisteix en una successió de llums que formen la frase Allò que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure. Els llums estaran encesos entre les set de la tarda i la tres de la matinada fins al 31 d’agost.

P

BARCELONA

assaven 10 minuts de l’horari previst quan el trio britànic Muse va engegar la seva eixordadora actuació amb els poderosos riffs de Supremacy, el primer tema del seu últim àlbum, The 2nd law. En un escenari immens, amb gegantines pantalles de vídeo i sis torres que llançaven flamarades, el baix de Chris Wolstenholme sonava tan nítid com en els seus discos, mentre la veu i l’eixordadora guitarra de Matthew Bellamy tampoc quedaven enrere. Al cinquè tema, els dos ja eren al petit escenari secundari, envoltats d’un públic entregat, però que no va arribar a omplir l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Tres cançons més tard va arribar el primer moment àlgid d’una nit que en tin-

Matthew Bellamy, cantant i guitarrista de Muse, durant el concert d’ahir. ALBERT OLIVÉ / EFE

Com és habitual, Vic serà l’escenari de la presentació en societat dels nous treballs de diferents bandes. Després de dos anys sense novetats discogràfiques, Els Pets estrenaran al mercat les cançons d’un nou disc que encara no han acabat d’enregistrar. També estrenaran material nou La Iaia, Anímic, Esperit, Marinah (l’exvocalista d’Ojos de Brujo) i Refree, que a Nova Creu Alta donarà un cop de timó al seu so aproximant-se a terrenys més elèctrics. Pel MMVV hi passaran també propostes internacionals com els francesos Zenzile, la portuguesa Carmen Souza i els luxemburguesos Hal Flavin, però el gruix de la programació són grups destacats de Catalunya i l’Estat com El Petit de Cal Eril, Delafé y las Flores Azules, Juan Perro, Macaco, Standstill i Tote King, així com formacions menys conegudes: des de l’experimentació de Seward i Valentina al rock de Toundra, Audience i The Righ Ons passant per la fusió mestissa d’Electric Gozarela, Slow Walk Music i Che Sudaka. Una actuació molt especial serà la de Maria Coma, que estrenarà l’espectacle amb un nou instrument, el piano celesta Baschet, en un projecte que li va valer l’any passat el premi Puig-Porret del festival. Amb un pressupost de 833.250 euros (un 9% menys que l’any passat), l’objectiu del mercat és mantenir-se com una eina útil per a la indústria musical. En l’edició del 2012, amb 1.066 professionals acreditats, es van fer 800 microreunions entre mànagers i programadors que van generar 3,5 milions d’euros en contractació.e dria molts: amb l’èpica Knights of Cydonia, Muse van demostrar per què són un dels grups de rock més estimats i alhora odiats. El seu barroquisme musical no és apte per a tots els públics, però en directe no acostuma a fallar mai. I després de la tempesta, va arribar la calma amb un Bellamy al piano emulant Freddie Mercury. La grandiloqüència és la raó de ser del grup, i davant d’una actuació massiva com aquesta, es nota que s’hi senten molt a gust. De fet, sembla que la seva música està feta per a aquest tipus de concerts. Tampoc hi va faltar la versió del clàssic Feeling good, que va comptar amb la inesperada aparició d’una noia vestida d’executiva que es va acabar ruixant amb una suposada mànega de benzina. A l’aura èpica que envolta la gran majoria dels seus temes, només comparable a la d’U2, s’hi afegeix una impecable secció rítmica i unes agressives guitarres que fan de Muse una cosa especial. Al tancament d’aquesta crònica, el grup encara seguia tocant, i segons els setlists d’actuacions recents, que no difereixen gens del de Barcelona, encara li quedaven un grapat de cançons, amb dos bisos inclosos. Una nit memorable.e


cultura

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

41

PASSAREL·LA

La moda Adlib torna a brillar amb força El Club Nàutic de Sant Antoni de Portmany acollí dijous la 41a edició de la passarel·la

Reportatge DAVID VENTURA

A

EIVISSA

la passarel·la Adlib li escau bé el pas del temps i la 41a edició, que es va dur a terme aquest dijous vespre amb una desfilada al Club Nàutic de Sant Antoni de Portmany, va ser un autèntic èxit. Desset dissenyadors radicats a Eivissa varen presentar les seves noves creacions amb l’ambiciós propòsit d’oferir aires nous a un estil, com l’Adlib, amb unes característiques molt marcades que l’ha convertit en un senyal d’identitat de les illes Pitiüses. Aquesta revifalla d’Adlib s’ha produït gràcies tant a la voluntat dels dissenyadors locals com a la iniciativa del conseller insular d’Indústria, Vicent Roig, un autèntic entusiasta d’aquest estil. A diferència de la dècada dels noranta, quan les desfilades Adlib eren caríssimes per la promoció de la marca a la Xina que va provocar la pirateria massiva i la devaluació de la marca, l’actual política se centra en una lluita a favor de l’autenticitat i de posar en valor una marca identificada amb Eivissa. La tradició d’aquest estil té, a més, una important força des del punt de vista industrial i ha recuperat la força com a reclam indiscutible d’atracció turística. El corrent té l’origen a l’any 1971, quan la princesa iugoslava Smilja Mihailovitch, s’inspirà en els vestits tradicionals d’Eivissa i Formentera i en el moviment hippy. La qualitat dels teixits i el color blanc característic continuen resistint tendències i modes.

LA MODA NO ENTÉN DE CRISI

La passarel·la Adlib ha arribat aquesta setmana a la 41a edició i ha demostrat que, malgrat l’època de crisi econòmica generalitzada, la moda està consolidada a les Pitiüses. De fet, Adlib pretén posar en valor l’autenticitat i la marca del sector del teixit d’Eivissa i Formentera. JOAN LLADÓ

Models Charisse Verhaert, dona de Julio José Iglesias, El retorn de Charo Ruiz fou vestida La nit va tenir com a gran protago- per Charo Ruiz nista la dissenyadora eivissenca Charo Ruiz, que retornava a Adlib després de quatre anys d’absència. Conscients de l’expectació que ha provocat el seu retorn, l’organització va col·locar la seva desfilada al final de la passarel·la com a cirereta d’un pastís que va comptar també amb la participació dels treballs d’Ibimoda, Hippy Chic, Tres Ibiza, Tanit Jeans, Moroscha, Isabel Castelar, Dira Moda, Tony Bonet y Joyería Pomar, Piluca Bayarri, De los Ángeles, Arizona, Escola d’Arts, Rubén Perlotti, Beatrice San Francisco i Ivana Mestres. Silvia Jato va exercir de mestra de cerimònies substituint en el darrer moment la presentadora televisiva Raquel Sánchez Silva, que va cancel·lar el compromís per la mort sobtada del seu marit. Pel que fa a la presència de famosos, molts han estat periodistes de la crònica social –Jesús Mariñas, María Patiño, Aurelio Manzano, Gema López–, amb la qual cosa es confirma que els periodistes són els

nous “famosos”. També va assistir a la desfilada la socialité Carmen Lomana, la televisiva Berta Collado, la model Mónica Pont i l’actriu Laia Martí –que apareix en la darrera pel·lícula d’Almodóvar, Los amantes pasajeros. A damunt la passarel·la van destacar les models Elisabeth Reyes i Charisse Verhaert, dona de Julio José Iglesias i que va desfilar en exclusiva per a la dissenyadora Charo Ruiz. Les peces de Ruiz destaquen per l’artesanalitat i perquè tot el procés de creació es fa a Eivissa.

El Club Nàutic de Sant Antoni va ser un escenari molt estètic però poc pràctic, perquè les dimensions del pantalà varen obligar a retallar la presència de públic dels 1.500 assistents inicials a només 950 persones, la meitat de les quals varen haver de seguir l’esdeveniment a través d’una pantalla. Apoteosi final

La passarel·la va començar amb una actuació de dansa popular, amb la qual cosa se simbolitzava la fusió de la modernitat d’Adlib amb les arrels

de la cultura popular pitiüsa. Però l’apoteosi es produí amb el retorn d’un altre nom de la cultura pop eivissenca: el quartet dancepop Locomia, famosos pels seus delirants vestits i ventalls i per les cançons amb lletres dadaistes, presentà en exclusiva la cançó que marca el retorn. El tema es diu Imperium i la lletra resa: “Honor fuerza valor / duelo furia sabor / coraje batalla vigor / victoria justicia honor / Imperium!!! Give me your fire”. No hi ha res com acabar una nit perfecta amb un somriure.e

Noms propis

Dels clàssics a la reinvenció ● Charo Ruiz

La passarel·la fou seguida per 950 persones. JOAN LLADÓ

El seu retorn no va decebre. Protagonisme absolut del color blanc, alguns dissenys espectaculars i uns vestits de novia que són pura inspiració. La col·lecció de Ruiz destacà per la sensualitat i alegria de viure, amb la col·laboració exclusiva de Guillem Morales en el disseny d’accessoris. ● Tony Bonet Els seus vestits de novia enamoraren. Vestits reduïts a la mínima expressió iconogràfica del que identificam a una novia. Bonet fa del blanc que identifica Adlib com el seu senyal d’identitat. Les seves creacions s’acompanyaren de les joies d’inspiració marina d’Elisa Pomar.

● Ivanna Mestres

La seva feina adapta les transparències d’Adlib als dissenys de llargs, elegants i sensuals vestits de nit. Uns vestits en els quals destaquen la feina de brodats i encaixos. ● Isabel Castellar La col·lecció oferí un exemple més clàssic del que seria l’Adlib “de tota la vida” i que, tot i els seus quaranta anys d’existència, no ha perdut la seva capacitat d’enamorar. Moda d’inspiració romàntica, clàssica i femenina. ● Piluca Bayarri Un nom clàssic de la passarel·la presentà un avançament de la col·lecció 2014 “Ibiza, isla blanca”, que presentarà el proper mes de juliol a Miami.


42

arallegim

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Espriu - Rossellóuna amistat de novel·la

a

Després de donar la seva visió al·lucinada i expressionista sobre la Guerra Civil a ‘Crim de sang’, Sebastià Alzamora s’ha proposat el repte narratiu de ficcionar l’amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El resultat és la novel·la ‘Dos amics de vint anys’, que recupera la generació d’escriptors que es van donar a conèixer a la dècada dels 30

✒✒✒✒ Jordi Nopca

llegim 44-45

● Jordi Mir, coeditor de l’obra completa de Pompeu Fabra ● Fragmenta publica el ‘Càntic dels càntics’

46-47

● L’obra poètica completa de Clementina Arderiu ● Dowling es fixa en la reconstrucció nacional de Catalunya

S DOSAMICS DEVINTANYS SEBASTIÀALZAMORA PROA 220PÀG./ 17,90€

alvador Espriu també va ser jove. Va ser un estudiant atípic, d’acord: són pocs els que entren a la universitat havent publicat un primer llibre, i encara són menys els que han optat per un aplec de textos en prosa que tenen com a punt en comú Israel. Els disset anys d’Espriu van ser diferents dels de la majoria de coetanis, però hi van ser. Aquest ha estat un dels motors creatius de Sebastià Alzamora a l’hora d’acostar-se per la via de la ficció a l’autor de La pell de brau. N’hi ha un altre de més significatiu: la relació del llavors prosista amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel. “La novel·la és una celebració de l’amistat, la joventut i la literatura, i és també un homenatge a una generació que va ser especialment brillant”, diu Alzamora, que publica Dos amics de vint anys un any i mig després de guanyar el premi Sant Jordi amb Crim de sang, ambientada durant la Guerra Civil. Ara viatja una mica més enrere, fins al 1930, amb la voluntat de resseguir les trobades dels dos escriptors. “He estat lector tota la vida tant d’Espriu com de Rosselló, i em va fer il·lusió provar de convertir-los en personatges de ficció, traspassarlos de la realitat històrica a la novel·lística”, explica Alzamora. Un dels grans dubtes que va haver de

resoldre va ser el de la veu narrativa: “Si hagués optat per un narrador omniscient, potser hauria estat més senzill, però el to hauria estat de biografia novel·lada. Em vaig acabar adonant que el que havia de fer era que un dels dos personatges fos el narrador”. Va triar parlar des del punt de vista d’Espriu, intercalanthi algun capítol del deliri agònic de Rosselló-Pòrcel.

trobades tenen lloc a la Residència d’Estudiants de Catalunya, on Rosselló viu i hi fa de bibliotecari. “Hi ha un capítol en què m’invento un odèon, una tertúlia literària que em permet reunir una sèrie de poetes que van tenir relació amb la Residència”, diu Alzamora. Els dos escriptors coincideixen amb Joan Teixidor, Joan Vinyoli i Marià Manent que a la novel·la comparteix genera-

Satírics, naïfs i grandiloqüents

“El llibre té un punt de gamberro i iconoclasta: aquests mateixos referents de la nostra cultura a la novel·la es comporten amb els tics i actituds pròpies de l’adolescència”, admet Alzamora. Espriu és un setciències, i Rosselló-Pòrcel té força assumit el seu talent. “Tenen en comú una arrogància que és molt naïf i en certa manera encantadora, molt pròpia dels poetes joves, que creuen que tenen un gran do i que es manifesta de manera espontània, gairebé divinament. Espriu té aquella reserva irònica i satírica; Rosselló té més tendència a ser grandiloqüent: per ell, el poeta és un aristòcrata de l’esperit”. Rosselló és més hàbil en les relacions socials i aconsegueix cridar l’atenció de dues noies, Mercè Muntanyola i Amàlia Tineo, que s’afegeixen a la colla perquè comparteixen neguits literaris. Bona part de les

CINC FRAGMENTS DE LA NOVEL·LA “Un home sense mestres: això era el que segurament, endut per una confiança excessiva en les meves pròpies capacitats, fantasiejava sobre mi mateix en aquella època (Espriu). No m’adonava, és clar, que no feia altra cosa que reclutar mestres a cada passa que feia, sobretot a través de les meves lectures: Miró, Valle-Inclán, Unamuno. Catul, Swift, Spinoza. Roís de Corella, el Rector de Vallfogona, Maragall”


arallegim

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

ROSSELLÓPÒRCEL, EL POETA

-Pòrcel,

ROSSELLÓ-PÒRCEL, AMB AMÀLIA TINEO I MERCÈ MUNTANYOLA FOTO DE LOLA BADIA, PER CORTESIA DE XAVIER ABRAHAM

ció tot i que en realitat va néixer quinze anys abans que Espriu i Rosselló. L’odèon serveix perquè cadascun dels presents doni la seva definició de poesia. La més sorprenent és la de Vinyoli, que diu que “la poesia proporciona l’únic espai conegut dins el qual és possible dialogar amb els morts”. Espriu, que fins llavors només s’ha dedicat a la prosa, no té dret a opinar. “De debò, bibli-

“Veig ses vostres ombres. No vos puc veure sa cara, però sí ses ombres. Me veis voltros a mi? Noesticsegurquemeveieu.Séquesou aquí, però crec que m’he tornat invisible. Com si fos transparent. De voltros només en queden ses ombres”

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va donar a conèixer el seu primer llibre, Nou poemes, el 1933, coincidint amb el vintè aniversari. El poeta mallorquí havia conegut Espriu tres anys abans, quan havien entrat a la Facultat de Filosofia i Lletres. “Em dic Tomeu, i tinc dos-cents anys”, diu a la novel·la la primera vegada que es troben al claustre. Espriu replica: “Jo em dic Salvador i en tinc disset, però n’aparento deu vegades més”. L’entusiasme vital i creatiu de Rosselló-Pòrcel captiva el seu amic, si bé pateix moments d’introspecció i malenconia, com si preveiés la seva mort prematura als 24 anys.

L’ARA s’avan ça ‘Dos am ics de vin anys’ no t arribarà a les llib re otecari Rosselló, ¿no fins a fin ries em permets de comde la set als partir amb els amics la man meva idea de la poesia?”, vinent a pregunta. L’amic Tomeu respon: “De cap de les maneres, prosista cristològic”.

Un creuer mediterrani

L’estiu del 1933, tres anys després de trobar-se, l’Amàlia, la Mercè, el

“En Tomeu tenia una forma peculiar de caminar. Reposava el pes del cos, que era robust, damunt les puntes dels peus, i feia l’efecte que els talons no li tocaven mai a terra. No avançava passa a passa, com el comú dels mortals, sinó fent una curiosa sèrie de saltirons, com si fos una mena d’ocell eixalat i incomprensiblement engrandit”

43

“–Ja l’has llegit, l’Eugeni d’Ors, per parlar-ne amb aquesta suficiència inexplicable? –Llegit? Com vols que l’hagi llegit, si no se l’entén? –naturalment, jo no volia donar-me per vençut”

“–Ya que estamos en confianza, os quería hacer una pregunta –va continuar en Julián (Marías)–. ¿Vosotros sois españoles, o qué sois? La crisi del 98, encara. Com a català, em vaig sentir interpel·lat a respondre primer: –Sí, si ser español no resultara contraproducente. Miré los muros de la patria mía...”

SEBASTIÀ ALZAMORA VA GUANYAR EL PREMI SANT JORDI 2011 AMB ‘CRIM DE SANG’ MANOLO GARCÍA

Tomeu i el Salvador s’enrolen al Ciudad de Cádiz, un creuer que recorre la mar Mediterrània, i s’aturen en llocs com Nàpols, Mallorca, Salònica i Catània. “Els personatges de l’Amàlia i la Mercè són molt importants perquè representen l’esperit d’obertura de l’època, en què les dones encara no estaven en plena igualtat però tenien més drets que feia uns anys. Al vaixell anaven amb els nois: aquesta situació hauria estat impossible durant el franquisme”, recorda Alzamora. Durant la visita exprés a Catània, el Tomeu i el Salvador conversen amb Julián Marías, que vol saber si se senten espanyols o no, i després passen pel popular mercat de peix, on Rosselló agafa una escata d’emperador i proclama: “Aquesta escata podria ser un diamant en brut. Ja ho veus, Salvador, com acaben els imperis i les fortunes”. Espriu replica: “De qualsevol cosa en fas una vanitas”. I l’amic afegeix: “Tens raó. Però és que és cert: memento mori, recorda que moriràs”. El poeta prefigura la malaltia que acabaria amb la seva vida prematurament: “La desaparició de Rosselló serveix de símbol de l’enfonsament del món de la República. Només queda un dels amics per lamentar-ho. Espriu escriuria, més endavant: “Els meus dies no saben sinó contemplar dies i sols perduts”.✒

ESPRIU, NOVEL·LISTA PRECOÇ “Salvador de Santa Coloma, d’Arenys i de Viladrau, novel·lista precoç!”, exclama RossellóPòrcel el dia que Espriu se li presenta. El 1929 havia publicat el seu primer llibre, Israel, i durant els anys de convivència universitària amb el poeta donaria a conèixer El doctor Rip (1931) i Laia (1932). Quan tots dos van ser escollits per la Universitat de Barcelona per fer un viatge mediterrani a bord del Ciudad de Cádiz, Espriu ja preparava Ariadna al laberint grotesc. Addicte a la lectura, compromès amb l’escriptura i poc hàbil en les relacions socials, el personatge d’Alzamora queda una mica eclipsat pel magnetisme del seu amic mallorquí.


44

arallegim

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

ELS MÉS VENUTS

ELS LLIBRES I LES COSES

CATALÀ

En defensa dels vicis de tota la vida

IGNASI ARAGAY

A

dam Soboczynski (1975), alemany de família polonesa, vesteix camises ben planxades, s’afaita a consciència cada dia i gasta maneres elegants. Però quan es posa a escriure, es transforma. Ara que s’ha mort Tom Sharpe, potser hauríem de dir que es posa corrosiu. El seu terreny, tanmateix, no és l’humor hilarant, sinó la ironia escèptica que demostra a El libro de los vicios (Anagrama), on dissecciona la seva generació de joves professionals urbans en una societat marcada per la normativitis, l’obsessió per la salut i la por de sortir del caminet convencional. El protagonista i narrador del llibre és un periodista –com Soboczynski, que col·labora habitualment al setmanari Die Zeit– a qui li agrada fumar i beure, i algunes altres coses prohibides. En canvi, no l’interessen moltes de les que són ben normals. Es passeja per Berlín, i també per Barcelona, amb “una mujer que me conoce bien” (no en sabem mai el nom) i “un amigo que se dedica con éxito a algo relacionado con la cultura” (tampoc en sabem el nom). Altres amics no tan amics, aquests sí amb nom, pateixen desamors prosaics i embolics professionals. I tots ells poblen uns capítols breus que combinen reflexions i obsessions amb una trama que apareix i desapareix, com el Guadiana. Vegem què diu Soboczynski del seu microcosmos alemany. Sobre

arabalears

NO-FICCIÓ

FICCIÓ

[ 1 ] Inferno

[ 1 ] S’ha acabat el bròquil

DAN BROWN

JAUME BARBERÀ

Empúries 640 pàgines i 22,50 €

Ediciones B 144 pàgines i 15 €

1/3

[ 2 ] Wonder

[ 2 ] Tornar és lluny

R.J. PALACIO

FRANCESC GARRIGA

La Campana 420 pàgines i 14 €

Proa 128 pàgines i 16 €

-/36

[ 3 ] Victus (ed. rústica)

L’ALEMANY D’ORIGEN POLONÈS ADAM SOBOCZYNSKI ESTÀ A FAVOR DE FUMAR I DEL CONSUM D’ALCOHOL el fet de beure: “En la Antigüedad el alcohol nunca se había ligado con tanta exaltación a la moral”. Sobre la moda: “El hombre mal vestido se mofa del espacio público [...] Se humilla a sí mismo. Y, humillándose a sí mismo, humilla a los demás, a los que visten bien, a quienes niega el respeto”. Sobre Europa: enyora la que es diferenciava dels EUA “por no temer al in-

dividuo con sus vicios y adicciones, por mostrarse magnánima con nuestras flaquezas y debilidades”. Sobre el fet de riure: “La jovialidad es un gran arte. Cuando se dice de alguien que tiene una risa falsa, lo que se quiere decir en realidad es que su risa no es lo suficientemente falsa”. Sobre l’autoestima: “Es evidente que en la mayoría de los casos la seguridad en uno mismo es anterior al reconocimiento, y que muy pocos se vuelven seguros por sus éxitos”. I sobre l’erotisme (parlant de l’exhibicionisme dels que fan jogging): “Todo lo informal y erótico se combate. Todo lo pornográfico, en cambio, goza de la aprobación general”.✒

-/15

[ 3 ] La força de l’ànima

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

MARIA PAZOS / ANNA VILAJOSANA

La Campana 608 pàgines i 22 €

Angle 128 pàgines i 14,50 €

2/5

[ 4 ] La casa del silenci JOSÉ MÉNDEZ / EFE

1/11

-/12

[ 4 ] El món groc

BLANCA BUSQUETS

ALBERT ESPINOSA

Rosa dels Vents 240 pàgines i 17,90 €

De Bolsillo 176 pàgines i 6,95 €

-/16

[ 5 ] El càtar imperfecte

[ 5 ] M’agrada la família...

VÍCTOR M. AMELA

CARME THIÓ DE POL

Ediciones B 368 pàgines i 18 €

Eumo 232 pàgines i 14,99 €

10/9

8/75

-/18

CASTELLÀ

NO-FICCIÓ

FICCIÓ

CÒMIC

ISRAEL PUNZANO

E

L’última gran obra d’un mite enyorat, John Byrne

nunmomentenquèsegueixen en actiu alguns dels autors estrella dels comic-books dels anys 80–comJohnRomitaJr.,Alan Davis,WalterSimonsoniFrankMiller–, es troba a faltar el més llegendari de tots, el guionista i dibuixant John Byrne (que va signar etapes memorables en títols com X-Men, FantasticFouriSuperman).Eternament barallat amb les grans editorials,Byrnenoméshatornatabrillar amb els Next Men, una sèrie que va tenir una llarga pausa i que no va concloure fins al 2010 en un retorn quevapassarforçadesapercebut.La part final dels Next Men havia quedatinèditaalnostremercatil’editorialNormahadeciditrecopilaríntegrament la sèrie en quatre volums. Tot i que Byrne a principis dels 90 –quanvanserpublicatselsnúmeros

inclososenaquestlliurament–jahavia perdut l’encant de l’estil barroc que el caracteritzava, Next Men és consideradapermoltslasevaúltima obra mestra. Amb aquest títol, l’autorvapassardelshomenatgesaStan Lee i Jack Kirby –que sempre han sovintejat als seus còmics– a intentar emular-los creant un univers propi. Ho va fer amb uns personatgessemblantsalsmutantsperòamb podersd’heroisclàssics,deltipussupervelocitat.NextMenvaserunasèrie irregular però amb encerts, i està justificat del tot que es recuperi ara en plena febre de les reedicions. Els nostàlgics estan de sort.✒ NEXTMEN1 JOHNBYRNE NORMAEDITORIAL 264PÀG./25€

[ 1 ] Inferno

[ 1 ] La alegría de educar

DAN BROWN

JOSEP MANEL MARRASÉ

Planeta 640 pàgines i 22,50 €

Plataforma 160 pàgines i 16 €

1/3

[ 2 ] El cátaro imperfecto

[ 2 ] La enzima prodigiosa

VÍCTOR M. AMELA

HIROMI SHINYA

Ediciones B 368 pàgines i 19 €

Aguilar 224 pàgines i 17 €

-/8

[ 3 ] Victus (edició rústica)

MIGUEL ÁNGEL REVILLA

La Campana 608 pàgines i 22 €

Espasa Calpe 256 pàgines i 19,90 €

[ 4 ] Mi hermana Elba

1/11

[ 3 ] Nadie es más que...

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

2/4

-/20

2/61

[ 4] Objetivo: tarta perfecta

CRISTINA FERNÁNDEZ CUBAS

ALMA OBREGÓN

Tusquets 204 pàgines i 12 €

El País-Aguilar 136 pàgines i 13,90 €

5/41

4/2

[ 5 ] Cincuenta sombras (III) [ 5 ] Una página difícil... E.L. JAMES

ALFONSO GUERRA

Grijalbo 540 pàgines i 17,90 €

Planeta 664 pàgines i 22,50 €

9/47

-/1

Rànquing setmanal del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura Posició setmana anterior / Setmanes en el mercat


arallegim

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

L’ESCUMA DE LES LLETRES LLUÍS A. BAULENAS

TRADUIR ERA NORMALITZAR

La mort de Tom Sharpe, la matinadadedijous,ensvaposartristosimelancòlicspermoltesraons.Aquestno és un espai d’hagiografia funerària. Pertant,nofaremunrepàsdelafigura de Sharpe, humana i artística. Sí, però, que és interessant de recordar la importància d’aquest autor a casa nostra, en la nostra llengua. El mèrit de la introducció de Sharpe a Espanya va ser, com tantes altres vegades en aquells temps, els vuitanta, de l’editorial Anagrama. Però cal recordar que aquí, en llengua catalana, ambpenesitreballs,noensvamquedar enrere. La perspicàcia i l’olfacte de Miquel Alzueta, Àlex Susanna i l’equipdel’editorialColumnad’aleshores van captar el possible èxit comerciald’aquestautor.I,posatsatriat, el van triar a ell entre les diverses apostes que van fer en aquell moment.Sharpe,totinoserunautorjove, va contribuir a llançar el catàleg més o menys alternatiu de l’editorial Columna, davant de la mare de totes les editorials catalanes del moment, Edicions 62, pendent de qualsevol novetat nacional o internacional; davant del classicisme, per exemple, de les traduccions de l’editorial Proa; davant dels intents innovadors de l’editorial Pòrtic…

Sharpe, icona de l’empenta editorial catalana dels 80 Mort als 85 anys aquest dijous, Tom Sharpe va ser introduït al mercat editorial del país per Anagrama. Des de Columna, Miquel Alzueta i Àlex Susanna van apostar de seguida per l’autor de ‘Wilt’

HUMOR ANGLÈS I HUMOR CATALÀ I va ser una bona aposta perquè l’humor de Sharpe era molt proper a l’humor català, sobretot per la seva ironia a l’hora de tractar els clixés de la societat britànica. Sharpe ha estat molt més que el seu famós heroi Wilt. També va dur a casa nostra

45

LLAFRANENC D’ADOPCIÓ, SHARPE HA ESTAT UNA DE LES FIGURES QUE VAN CONTRIBUIR A LA NORMALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA EDITORIAL CATALANA. JAMINA SHARPE

EL NOM, EL MÓN

una altra manera d’explicar el règim segregacionista de Sud-àfrica. En la nostra memòria quedarà sempre el record del comandant Van Heerden, policia racista amb complex d’afrikaner que té un problema cardíac i li trasplanten el cor d’un anglès. I, de sobte, el policia afrikaner es torna el més polit dels british de Sud-àfrica. Això sí, sense deixar de reeducar els negres a base de fer-los descàrregues elèctriques als testicles mentre veien diapositives amb imatges de dones blanques per tal de treure’ls del cap el desig sexual en aquesta direcció. En aquells vuitanta, la presència de Sharpe en els catàlegs literaris de les editorials en llengua catalana, gràcies a traduccions, entre d’altres, de Màrius Serra, va contribuir a demostrar la nostra ànsia de normalització editorial. Era molt diferent dela de Galícia o el País Basc, on tot just es concebia l’obertura cap a un mercat de traduccions clarament minoritari i, en molts aspectes, folklòric, per a les seves llengües nacionals. Això, amb el temps, es va anar corregint, evidentment, però aquella actitud no tenia res a veure amb l’empenta amb què les editorials catalanes en català es llançaven al mercat internacional a la recerca d’autors contemporanis. I si podien, en compraven els drets. A Tom Sharpe (1928-2013), amic de Catalunya, llafranenc d’adopció, el recordarem com a autor, però també com una de les figures (amb tantes d’altres, esclar, no oblidem l’èxit brutal de Kennedy Toole i La conxorxa dels enzes, de Pòrtic, en traducció de Maria Antònia Oliver) que van contribuir a la normalització de la indústria editorial catalana del postfranquisme. ✒

SILVIA SOLER

Groucho

E

l més graciós dels germans Marx va ser batejat amb el nom de Julius Henry, però tothom, tota la vida, li va dir Groucho. En anglès grouchy vol dir remugaire, malhumorat, així que podem deduir que a cals Marx consideraven que Julius no era el més simpàtic de la colla. Com Julius Marx, hi ha molta gent que es reconeix en un nom que no és el que figura en el seu carnet d’identitat. En repassarem uns quants, començant pels altres germans Marx. El més gran, Leonard, anava tot el dia darrere de

les noies, així que aviat va ser conegut com a Chico (per chick, noia en anglès col·loquial). El segon va ser batejat amb el nom d’Adolph, tot i que, no se sap per quin motiu, familiarment sempre li van dir Arthur. Sempre… fins que va començar a tocar l’arpa i aviat li va caure el sobrenom de Harpo. Després de Julius va néixer Milton, que era tossut i duia sempre botes de goma, tant si plovia com si no. Va ser Gummo. I llavors hi ha el petit, Herbert, que ningú sap explicar per què li van dir tota la vida Zeppo.

Els germans Marx eren molt de la broma, com la família Ruiz Picasso, amb un humor més andalús: a una germana del pintor del Guernica, Lola, li deien la terremotica perquè va néixer quan Màlaga encara tremolava pel terratrèmol del 1884 (es veu que la nena era prou moguda per donar sentit a l’apel·latiu). Més persones conegudes que van identificar-se amb un nom que no era oficialment el seu: Martin Luther King va ser batejat com a Michael. Quan només tenia cinc anys, durant un viatge a Europa, el seu pare –amb qui com-

CAP DELS GERMANS MARX ERA RECONEGUT AMB EL NOM AMB QUÈ VAN SER BATEJATS

partia el nom– va quedar enlluernat pels pensaments del líder protestant alemany Martí Luter. I el senyor King va decidir canviar-se el nom i canviar, de passada, el del seu fill, sense saber aleshores que el vailet acabaria sent també un líder mundialment conegut. I una dona, la que va inspirar més creadors al París de començaments del segle XX, es deia Olga Maria Godebska, però arreu i per sempre va ser coneguda amb el nom de Misia. El sobrenom més original que conec és d’un que en néixer va pesar 3,140 kg. Li diuen Pi.✒


46

arallegim

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Jordi Mir Escriptor i activista cultural

Acaba de presentar el novè i últim volum de l’obra completa de Pompeu Fabra, una edició compartida amb Joan Solà. Mir culmina així una vida dedicada a eixamplar l’abast del català. Les transmissions de Puyal no haurien estat les mateixes sense la seva ajuda Li va tocar viure els gairebé deu anys d’exili d’una manera molt patètica: va passar misèria per mantenir la família i va patir fins a l’últim moment per la llengua catalana. En una de les últimes intervencions, l’abril del 1947, a Prada, va acabar animant els joves amb una frase que ha passat a la història: “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”.

“Els que ens volen anihilar són uns incapaços”

FERRAN FORNÉ

✒✒✒✒ Jordi Nopca Va néixer a Tremp el 1935. Quinze anys després, va arribar a Barcelona amb la família. Aquest canvi d’escenari va ser determinant. Havia de fer tot el possible perquè la “gran inconeguda” m’acceptés, i em vaig dedicar a buscar arrelaments. El primer de tots va ser el Barça: sóc dels que va veure el debut de Kubala en un amistós contra l’Osasuna. De seguida es va sentir interessat per la llengua catalana... Sí, però abans hi va haver dues descobertes que m’han acompanyat tota la vida: les sardanes i l’excursionisme. Les sardanes em van permetre fer molts amics. La muntanya em va ensenyar a delimitar l’abast de la nostra llengua, que va des del Turbó fins al cap de Creus i que baixa fins al País Valencià. A la Barcelona del 1950 no es podia parlar català a tot arreu. A diferència de Tremp, on a les escoles les mestres podien adreçar-se als alumnes en català encara que l’ensenyament fos en castellà, a

Barcelona no vaig trigar a sentirme sotmès a una gent que em negava la personalitat impedint-me que m’expressés en la meva llengua. Era molt jove, quan em vaig marcar que només escriuria i parlaria en català: encara és hora que digui cap paraula en castellà en cap emissora. Reconec que és una actitud molt personal, alguns diran que egocèntrica. La descoberta de Fabra va contribuir a enfortir aquesta actitud de resistència. Hivaigarribarestudiantcatalà:siFabranohaguésexistitdurantelprimer terç del segle XX, res del que he fet hauriatingutsentit.Desprésd’anara fer el soldat –en aquella època no en dèiem “la mili” encara– vaig començaravisitarllibreriesdevellsistemàticament. Llegint autors de finals del segle XIX com Narcís Oller i Pitarra vaig descobrir que els canvis entre la seva manera d’escriure i la del present eren notables. Què haurien fet Pedrolo,EspinàsiEstanislauTorres, si no haguessin tingut unes bases co-

AMB EN “PUYAL

VAM PROCURAR FER UN LLENGUATGE VIU, CORRECTE, POPULAR I QUE LLISQUÉS

munes? Eldesgavellhaviaestatsolucionatambelcatalàmodernelaborat per Pompeu Fabra, ja des del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906. Des de la dècada dels 50 va anar recopilant bibliografia de Fabra i sobre ell. En té uns 1.500 registres. Col·leccionava no pas per amuntegar material, sinó per tenir Fabra present. És un home del tot providencial, i alhora un caràcter de formació cartesiana. Quan es diu que és l’enginyer de la llengua, és una definició precisa. La seva aportació científica és de gran solvència, i la seva actitud cívica era molt coherent. Recordo que a finals dels anys vint va rebutjar entrar a la Real Academia Española, però en canvi anava a tot arreu on es fes promoció de la llengua catalana, fins i tot a la cloenda de cursos de barri. Igual que tants altres intel·lectuals catalans, Fabra es va exiliar després de l’entrada de les tropes franquistes.

Acaba de sortir el novè i últim volum de l’Obra completa de Fabra. A principis de la dècada passada vam decidirambJoanSolàquehavíemde mirar de resoldre l’absència dels llibres de Fabra a les llibreries. Reunir tota la bibliografia m’havia costat trentaanys!Vamcomençarafergestions. Quan vam tocar el primer volum l’any 2005 ens vam dir: “Això no hi ha Déu que ho pari!” En aquests vuit anys d’edició, ha passat de tot: Solà –amb qui sempre ens vam entendre molt bé– va morir, han canviat els avaladors, hi ha hagut tres presidents de la Secció Filològica de l’Institutd’EstudisCatalansihamort un dels primers impulsors editorials del projecte, Isidor Cònsul. Em sento una mica com la relíquia flotant... El vessant d’activista a favor de la llengua ha estat ininterromput. Des del 1958 vaig fer classes de català als centres d’excursionistes i d’escoles. Allà on s’hi atrevien, jo hi anava. Més endavant em vaig comprometre amb Òmnium Cultural. El 1968 vaig voltar amb Coromines i Triadú per pobles de tot Catalunya commemorant el centenari del naixement de Fabra. Aquelles conferències van ser importants. Van fer molta xarxa, i el fenomen encara no s’ha estudiat. El 1975 va ajudar Joaquim Maria Puyal: ell volia engegar les retransmissions en català, però calia trobar el model de llengua adequat. Parlar d’això em fa un respecte enorme. En Puyal és un personatge únic, per la clarividència dels criteris i per la rapidesa enorme de les seves reflexions. Vam procurar fer un llenguatge viu, correcte, popular i que llisqués. En comptes de dir baló, alternàvem pilota i esfèrica. Dèiem futbol en comptes de fútbol. I orsai, refly, penal. Com veu la situació actual de la llengua? Els que ens volen anihilar són uns incapaços. Si no se n’han sortit en 300 anys, no ho faran ara. Mentre siguem un país colonitzat, seguirem igual: no som els nostres amos. A principis del segle XX els catalanoparlants no arribaven als 2 milions, a Catalunya. Ara n’hi ha el doble, per tant tenen més feina a acabar amb la llengua. Em vull morir optimista.✒


arallegim

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

Els fruits sucosos del ‘Càntic dels Càntics’

EL LLIBRE

DE LA SETMANA

PERFIL FRAGMENTA PUBLICA UNA NOVA I EXCEPCIONAL TRADUCCIÓ DEL ‘CÀNTIC DELS CÀNTICS DE SALOMÓ’, FETA PER NARCÍS COMADIRA I JOAN FERRER

47

“Els teus reguerons abeuren / un hort de magraners amb fruits JOAQUIM sucosos, / hennes ARMENGOL i nards, nards i safrà, / canya aromàtica i canyella / i tots els arbres d’encens, / mirra i àloes / i totes les poncelles perfumades”. Aquests són uns quants versos triats a l’atzar, un tast petit i deliciós del bu-

quet que desencadena llegir aquesta nova i carnal traducció del Càntic dels Càntics de Salomó, un llibret que l’editorial Fragmenta acaba de publicar dins la col·lecció Sagrats i Clàssics, una sèrie única que ofereix una magnífica i acurada selecció de la millor literatura religiosa i espiritual, sempre oberta a totes les cultures. “...les meves mans degoten mirra, / i els meus dits, mirra que s’escorre / damunt l’agafador de forrellat”. Tant l’edició com el contingut del llibre deixen el lector força parat, comparteixen la bellesa embriagadora i l’encertdelmisteriocultqueproporciona l’encant d’una lectura quan desplegaungosatrespiralldesentits. Del Càntic dels Càntics se’n pot fer una llegida exacta, eròtica i sensual –la forta càrrega sexual hi és indiscutible–, de la mateixa manera que podemprovardetreure’nunalliçósimbòlica,al·legòrica,espiritual,teològica o mística; i és que la riquesa del text, que sempre es manté en l’àmbit evocador i metafòric de la imatge, bé ens ho permet. Això sí, tenim l’avantatge que l’edició és a cura de Joan Ferrer, l’erudit expert en semítica i teologia,itambéquelatraducciótéla vivor lírica i sensual d’un poeta com Narcís Comadira. I parlant d’aquests dos senyors sensacionals, aprofito per anunciar que l’edició s’obre amb un assaig, a mode d’introducció, sobre la traducció Escriure’s el Càntic, feta per Narcís Comadira i una Introducció a la lectura del Càntic, a càrrec de Joan Ferrer. No cal dir que el text és presentat en hebreu i català, i que va la mar de ben acompanyat amb vuit dibuixos del mateix poeta. El que sí que cal dir és que el llibre es tanca amb un Assaig de lectura amè i molt recomanable del mateix Joan Ferrer, que ens permet fer una relectu-

ra acompanyada del poemari. “Que el meu amor penetri al seu jardí / i en mengi els fruits sucosos”. Potser cal recordar que el llibre Càntic dels Càntics de Salomó està ben bé al cor de la Bíblia hebrea, és part fonamental de la seva ciència, col·locat entre el Llibre de Rut i el de Cohèlet, els anomenats llibres poètics, i que la tradició rabínica atribuïa aquesta composició a una obra de joventut del rei savi, Salomó. Però en realitat CÀNTIC DELSCÀNTICS aquest conjunt de poemes d’amor i desig en forma de diàleg és una obra DESALOMÓ TRADUCCIÓDE anònima, escrita força temps després, sembla que a principis de NARCÍS COMADIRAI JOANFERRER l’època hel·lenística. No pocs misteris hi ha ocults en aquests versos FRAGMENTA 152PÀG./16€ que expressen el poder d’atracció sexual i el goig de l’amor entre Salomó, l’home de pau, i Sulamita, la pacificada; que no s’estan de cantar el seu desig a través d’exquisides metàfores eròtiques, explícites i carregades d’una gran bellesa. Són poemes densos en misteri, com afirmava un extasiat sant Agustí, i que no deixen de ser un epitalami, una espècie de poema per ser cantat i ce“DEL ‘CÀNTIC lebrat durant les noces, dedicat a exalçar la bellesa del cos femení per DELS ser, naturalment, admirat. CÀNTICS’ “Jo et donaria vi especiat, / suc SE’N POT FER de la meva magrana”. El Càntic dels UNA LLEGIDA Càntics no és un poema d’aires o inEXACTA, tencions pornogràfiques, ni res semblant a un Kamasutra, sinó ben ERÒTICA I el contrari, la delícia exemplar i SENSUAL, PERÒ TAMBÉ suggeridora del sexe i el desig en el seu esclat més jovenívol, natural i SE’N POT incitant. I per tots aquells a qui puTREURE UNA gui espantar el gruix formidable de la Bíblia ara teniu a l’abast aquest LLIÇÓ petit volum de lectura embriagadoSIMBÒLICA, AL·LEGÒRICA, ra que no deixa d’haver l’aura del text únic i enlluernador, per això ESPIRITUAL l’anomenaren Xir ha-xirim, el miI MÍSTICA llor dels Càntics; o sigui, el Càntic dels Càntics. ✒

NARCÍS COMADIRA

EL SECRET DE...

CRISTIAN SEGURA

Manuel Vicent

A

uditori de la Biblioteca Fort Pienc ple fins dalt per escoltar Manuel Vicent. Hi presenta la novel·la El azar de la mujer rubia (Alfaguara), una obra sobre els miracles i les misèries de la Transició. La seva conferència és una joia d’entreteniment i anècdotes de murri. Entre les moltes personalitats a qui va fer desfilar, em quedo amb el rei Joan Carles. Vicent va conèixer el rei a la gala del premi Cervantes del 1985. Va ser a través de Jesús Aguirre, l’últim duc d’Alba, sacerdot jesuïta i director de Taurus. Aguirre volia

que Vicent fos el seu biògraf –al final va escriure’n la novel·la Aguirre, el magnífico– i en aquella vetllada el duc d’Alba va presentar l’escriptor al rei així: “Majestad, le presento a Manuel Vicent, mi biógrafo”. El rei va respondre: “Coño, Jesús, pues como lo cuente todo, vas aviado”. Vicent explica que en aquell moment va aparèixer una cambrera “vestida de lagarterana” que els va oferir uns xoriços. Ell no en va tastar, però sí que ho van fer el duc d’Alba i el rei. Vicent ho descriu a Aguirre..., fins i tot la baveta de plaer porcí que

baixava pel coll del rei. El que no explica és la trobada amb Torrente Ballester –el premiat– i Aguirre. “Hombre, Gonzalo, no nos veíamos desde lo del milagro”. Aquest miracle el va descobrir anys més tard per la filla de Juan García-Hortelano. En una reunió de la generació del 36 a casa de Torrente Ballester, mentre la dona d’ell feinejava, va descobrir sota el llit del fill dos canelobres i una copa amb hòsties. Els escriptors presents, Cela inclòs, van creure que es tractava d’un miracle i es van agenollar davant del llit per resar. Després

L’ESCRIPTOR VALENCIÀ VA EXPLICAR ANÈCDOTES SOBRE EL REI JOAN CARLES A ‘AGUIRRE...’

van trucar a Aguirre –que encara era sacerdot– per combregar. Vicent va coincidir amb el rei una altra vegada. Va cancel·lar un viatge a Tenerife per assistir a una reunió d’intel·lectuals amb el monarca. Joan Carles I el va amonestar: “Manolo, joder, ¿cómo dejas de ir a Tenerife para venir a esto?” Vicent ho va trobar divertit i li va dir: “Majestad, luego voy al Gijón, ¿puedo contar lo que me ha dicho?” El rei no va entendre que parlava del Cafè Gijón de Madrid: “¿Pero por qué has de ir a Gijón a contar esto?”✒


48

arallegim

Un paisatge espatllat per no res Bagheria és una població dels afores de Palerm on, al MARINA segle XVIII, ESPASA els nobles de la ciutat van decidir establir unes sumptuoses vil·les d’estiu: aleshores només els pins i les roques les separaven del blau del mar. No cal dir que avui, i després d’una bombolla turística immobiliària com la que ha sofert qualsevol país banyat pel Mediterrani, Bagheria són autopistes de quatre carrils, corrupció municipal i blocs de pisos amuntegats entre les roques. Era el poble on estiuejava de petita Dacia Maraini (Fiesole, 1936), una de les dones de lletres més respectades a Itàlia, novel·lista i poeta que ha volgut concentrar en aquest volumet autobiogràfic els records d’infantesa que la van assaltar quan, de gran, va decidir visitar l’escenari on havia passat els estius que no s’acaben mai. Les olors i els colors engeguen la màquina de records: la combinació dels més paradisíacs amb d’altres que no ho són gens, com la constatació de l’arrelament quasi indestructible de la màfia a Sicília, o la incomoditat que li genera el comportament cruel i injust dels avantpassats, converteix la lectura en una experiència semblant a la de beure’s la primera orxata de l’estiu: hi ha dolçor, però al final també hi ha un punt amarg. Un element és clau per entendre la particularitat del llibre: la família de Maraini va arribar a les costes de Sicília el 1947 provinent d’un camp de presoners de guerra del Japó, on havia passat molta gana. “És la carència el que fa galopar els sentits i trotar la fantasia”, recorda l’autora. És també el que la va dotar d’una mirada especial que li permetria escriure, anys després, la frase que hem robat per titular la crítica: “El paisatge espatllat per no res”, on el per no res ressona especialment. Perquè el llibre també és un aixecament d’acta de la destrucció d’una societat que s’ha revelat incapaç de respectar unes normes mínimes de convivència i que ha preferit fagocitar-se a si mateixa. Dels temps falsament esplendorosos en queden els quadres que es van fer pintar els avantpassats, que són foscos i sinistres, penjats a les parets de l’antiga vil·la com fantasmes. ✒ BAGHERIA DACIAMARAINI MINÚSCULA TRADUCCIÓDE JUANCARLOS DEMIGUELI CANUTO 170PÀG./14€

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

ARDERIU, AL COSTAT DE L’EDITOR DE POESIA JOSEP PEDREIRA I DE ROSA LEVERONI. FONS PEDREIRA

Clementina es dirà sempre Per alguna raó que no acabo de comprendre del MARTA tot, sempre que PESSARm’encaro a la reRODONA lectura de la poesia de Clementina Arderiu (1889-1976), se m’apareix la Caterina de L’amansiment de la fúria, el títol de la versió de Salvador Oliva de The taming of the shrew, de Shakespeare. Per cert, una obra reivindicada pel feminisme, que ha sabut veure que l’“amansiment” no és el del seu discurs final, tan aplaudit per Petruccio, Lucrezio i Vicenzo. Com les meves companyes, veig en Caterina més una estratègia que no pas un amansiment. Ja vindran temps millors, entenc que diu. Clementina, que ja al primer poema del volum afirma “el despertar del jo que en mi dormia...” i, en els dos darrers versos: “així pel clar triomf de l’esperit/ ma carn se-

rà discreta i piadosa”, em sona estratègica, també. Fins a un cert punt l’amansiment, podríem dir, rellegint el Ferran Soldevila dietarista i, com el matrimoni Riba, compartint casa d’exiliats a França immediatament després de la Guerra Incivil, que diuen tants. Una llarga prèvia per saludar el que considero un volum memorable per més d’una raó i pel qual ja felicito el curador, D. Sam Abrams. Des de l’adopció del títol, que la mateixa Clementina havia creat per a una antologia de la seva obra, que havia de sortir en un any tan nefast com el 1938 (plena guerra), com per l’aparell de notes i apèndixs que l’acompanyen. Especial esment, a més a més, al text de Cèlia Riba Vinyes (néta i neboda de poetes), que introdueix el volum. Tenim, doncs, l’autora de lluny i per sempre en la totalitat de l’obra, i de prop, amb el testimoni de la néta. Chapeau!

JOERAENEL CANT.OBRA POÈTICA CLEMENTINA ARDERIU LABUTXACA 380PÀG./13,95€

arabalears

Clementina Arderiu, intencionadament coneguda com la muller d’un indubtable mestre, Carles Riba (1893–1959), a qui va conèixer com a guanyadora d’uns Jocs Florals i amb qui es va casar el 1916 (“Fes versos –diu– amiga mia,/ que cada dia els fas millor” (Cançó, 1917), és autora de “sis volums de poesia original i de tres edicions conjuntes de la seva producció”, que, seguint el consell d’Abrams, cal llegir com a unitats soltes, després d’haver llegit (o rellegit) cada poema del volum. Un excel·lent consell, per cert, com si seguíssim la recomanació que ella donava al seu espòs: “Que ell es dugui els seus comptes/ com me’ls duc jo”. ¿No ho signaria qualsevol dona alliberada? Per altra banda, el mèrit del volum present és que, malgrat apèndixs i notes, és un treball adreçat especialment al “lector/a corrent”, un volum que, en mots de Sam Abrams, “és una edició de lectura general però també voldria ser una aportació útil de cara a una edició definitiva i crítica”. Déu l’escolti! De moment, tenim al costat del “Clementina em dic/ Clementina em deia” (El nom) els diàlegs que l’autora manté amb les seves dues admiracions: Joan Maragall (Parla l’esposa, remetent a L’esposa parla maragalliana) i Josep Carner (Cançó del voler i no voler, remetent a Cançó de la doble amor carneriana, per exemple). També la seva estratègia que tant admirava Maria Aurèlia Capmany: “I seré una doneta només/ tota plena de planys i de noses,/ i quan vingui l’amat amb son bes/ li diré com em plauen les roses”. Innocència, gens, creiem. Vista l’obra arderiuana en la seva totalitat, com ens és possible de ferho ara, en un volum gens mausoleu, com solen ser les obres completes, podem gaudir de l’amor i de la mort, els dos eixos de la poesia lírica, en estat pur i a càrrec d’una mare de quatre fills (impressionant L’elegia al fill mort, molt ben explicat per Cèlia Riba) que va passar per una guerra (la secció titulada Sentiment de guerra) i un duríssim exili (l’apartat de Sentiment d’exili). En definitiva, una obra indispensable i un gran dia per al coneixement de la poesia catalana.✒

Les ondulacions del cor Publicada per primer cop l’any 1816, Adolphe és una de les mosPERE ANTONI tres més reprePONS sentatives del Romanticisme literari francès. Benjamin Constant (1767–1830) hi explica la tempestuosa relació sentimental entre Adolphe i Ellénore. Ell és un jove de bona família, intel·ligent i noble. També és, però, inexpert i aviciat, i té un caràcter feble. Acabat d’arribar a la petita cort d’un príncep alemany, la desgana i l’abúlia se’l mengen. Per escapar de l’ensopiment, es proposa seduir una dona bonica i aparentment inabastable. Deu anys més gran, ella és l’amistançada oficial d’un comte, i és tinguda per una dona reservada i generosa.

El conflicte de la novel·la esclata quan, després de guanyar-se l’amor d’Ellénore, Adolphe deixa d’estimar-la. Conscient de tots els sacrificis i renúncies que ella ha fet –ha abandonat el comte i s’ha exposat a la vergonya d’un escàndol social terrible–, ell no s’atreveix a parlar-li clar i a dir-li que no vol seguir amb la relació. S’hi sent massa en deute i té por de fer-li mal. Tot i les bones intencions que el motiven, Adolphe és massa pusil·lànime per ser honest. I els dubtes el turmenten. En aquest sentit, es podria dir que Adolphe no és la figura romàntica de l’obra. Aquest paper més aviat li correspondria a Ellénore, enamorada d’una manera arravatada, incondicional i, a la fi, tràgica. Narrada des del punt de vista d’Adolphe, el millor de la novel·la és

ADOLPHE BENJAMIN CONSTANT TRAD.JOSEPMARIA MUÑOZLLORET L’AVENÇ 126PÀG./13€

la riquesa de detalls i matisos amb què s’hi descriuen les ondulacions d’un cor jove: la volubilitat de l’estat d’ànim, les contradiccions del pensament, la malaptesa en el dia a dia. Els lectors hi trobaran a faltar, potser, que l’argument s’estructuri i es desenvolupi en escenes. Gairebé no n’hi ha. A Benjamin Constant no li interessen els fets. Només les conseqüències –emocionals i psicològiques– que els fets provoquen en els protagonistes. Per això la novel·la és d’un intimisme malaltissament introspectiu. El dramatisme de la història, emfàtic i inflamat, resulta una mica tremendista i arcaic, però desprèn una força genuïna i conté una veritat humana inqüestionable. La traducció de Josep M. Muñoz Lloret ajuda a apreciar-ho.✒


arallegim

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

Estudiar un país en (re)construcció

POETES DEL XX

De Formentor a Palestina

MANIFESTACIÓ PER L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1977. EFE

Poques coses van sorprendre més els membres del Consejo NacioJAUME nal del MovimiCLARET ento que la poca conflictivitat derivada de les grans onades migratòries dels anys 60 i 70 a Catalunya. Als informes recollits per Carles Santacana (El franquisme i els catalans), es feia palès l’astorament davant de la progressiva entesa entre els sectors obrers i els catalanistes catòlics. La coincidència en la identificació d’un enemic comú (la dictadura) va ajudar a suturar la societat i, fins i tot, va evitar que la llengua i la cultura catalanes –supervivents a la duresa dels primers anys de la dictadura— fossin un element de segregació, i va fer que fossin assumides majoritàriament. Per l’hispanista irlandès Andrew Dowling, aquesta confluència

explica el posterior èxit del catalanisme durant la democràcia i és, alhora, la constatació dels profunds canvis provocats pel triomf franquista del 1939. La repressió de la postguerra va deixar fora de combat les dues forces més rellevants durant el període anterior escapçant el republicanisme i arrencant de rel l’anarcosindicalisme. Amb la consolidació del règim gràcies a la Guerra Freda, la iniciativa opositora correspondria als comunistes catalans i als catòlics catalanistes. Paradoxalment, ambdós també es beneficiarien de l’apaivagament del secular anticlericalisme, atès que la seva consolidació es donaria en bona part sota protecció de l’Església catalana. També la centralitat del PSUC –per capacitat organitzativa i transversalitat— va evitar el seu aïllament i va facilitar la ràpida creació de plataformes polítiques unitàries.

LARECONSTRUCCIÓ NACIONALDE CATALUNYA ANDREWDOWLING PASADO&PRESENTE TRAD.MANELLÓPEZI MERITXELLNIÑÀ 462PÀG./29€

La reconstrucció nacional de Catalunya s’obre amb una introducció excel·lent on es repassa la història del catalanisme polític de 1898 a 1939. Com a la resta del llibre, sobresurt la gran quantitat i diversitat de fonts citades (potser menors al darrer apartat, on es depèn més de la crònica periodística), així com aquesta capacitat anglosaxona per bastir un relat sintètic, contextualitzat i llegible, ben conservada en la traducció a càrrec de Manel López i Meritxell Niñà. Més interessat en les dinàmiques polítiques que en l’obra de govern (Nacionalisme i autogovern de Paola Lo Cascio vindria a cobrir aquest buit), el llibre s’accelera a la part final. Per a Andrew Dowling, la recuperació de les llibertats va evidenciar les debilitats programàtiques d’un catalanisme polític mancat tant d’una tradició liberal com socialdemòcrata homologables dins del context europeu. Així, el pujolisme autonomista va derivar cap a un nacionalisme conservador i paternalista, mentre que les esquerres no acabaven de trobar un discurs que els permetés recuperar la iniciativa política en l’escenari català. Fentdelanecessitatvirtut,l’aposta tàctica dels successius governs autonòmicsalsegleXXseriaunnouEstatut i la present normalització de l’independentisme. En ambdós casos, l’aposta suposa prioritzar la profunditat enfront de l’extensió del catalanisme,iarriscatotelprojectepolític en un salt sense xarxa. En tancar la recerca, Andrew Dowling és a temps de certificar l’error fatal, més enllà de la desfeta electoral, de la reforma estatutària per part de les esquerres. Pel que fa a l’aposta sobiranista, el professor de la Universitat de Cardiff l’explica per la triple coincidència del descontentament político-social de les classes mitjanes, la discriminació econòmica i fiscal, i un cert caràcter reactiu. Respecte de la seva viabilitat futura, subratlla les dificultats, incerteses i reptes que suposa emprendre un camí d’aquesta mena. El resultat de l’embat decidirà si serà Catalunya o serà el catalanisme qui haurà de penjar el cartell d’“En (re)construcció”.✒

JORDI NOPCA

H

oracianes i Visions de la Palestina formen part de la producció lírica tardana de Miquel Costa i Llobera (1854–1922). El prevere mallorquí es va donar a conèixer l’any 1885 amb el seu primer recull de poemes, en què hi havia una de les seves creacions més populars, El pi de Formentor: “Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera / més poderós que el roure, més verd que el taronger, / conserva de ses fulles l’eterna primavera, / i lluita amb les ventades que atupen la ribera, / com un gegant guerrer”. Dues dècades més tard, Costa i Llobera es plantejava un altre repte, que connectava amb el desig de joventut de reproduir “la bellesa original” de “l’antiga poesia clàssica”. “Convé demostrar que la nostra llengua serveix per tot, si la volem enaltir com idioma literari”, escrivia al pròleg d’Horacianes (1906), un dels cims de la seva poesia, gràcies a deliqüescències com les de Vora una font: “Són les anèmones del cor efímeres, / que l’aura ràpida de l’existència / esfulla, i bressa-les l’ona enyorívola, / corrent a mars incògnites...” La primavera del 1907 va visitar Terra Santa acompanyat d’un grup de mallorquins, entre els quals hi havia Maria Antònia Salvà: si la poeta en trauria Viatge a Orient –inèdit fins al 1998–, Costa i Llobera va convertir l’experiència en el poemari Visions de la Palestina.✒ HORACIANES/VISIONSDELA PALESTINA MIQUELCOSTAI LLOBERA EDICIONS62 128PÀG./9,95€ (DIUMENGE,AMB L’ARA)

L’APARADOR

ARA

FICCIÓ

INFANTIL

Contes menorquins PAU FANER

Editorial Moll

POESIA

M

A

més d’haver guanyat bona part dels premis de les lletres catalanes –el Sant Jordi, el Pla, el Llull i el Sant Joan–, la producció de narrativa curta de Pau Faner és potser menys coneguda però interessant, molt especialment aquests Contes menorquins amb què va debutar el 1972, amb 23 anys. Tragèdies, fantasmagories, al·lucinacions i una imaginació considerable són els ingredients que amaneixen la carta de presentació de l’autor illenc.

49

La llentia viatgera VICENÇ PAGÈS JORDÀ

Estrella polar

entre els lectors adults esperen una novel·la que confirmi, després d’Els jugadors de whist, la trajectòria ascendent de Vicenç Pagès Jordà, l’escriptor de Figueres ofereix un relat infantil, La llentia viatgera, que compta amb les il·lustracions llamineres de Joan Riera Calabús. Una llentia que s’avorreix a l’hort acabava emprenent un viatge per superar la indiferència. Passa per Nova York, la Bretanya, l’Illa de Mai Més... Aventures i humor.

G

El mur de Planck J. ANTON SOLDEVILA

Edicions 3i4

uanyador de l’últim premi Octubre de poesia, Josep Anton Soldevila (Barcelona, 1948) ha publicat des de finals dels anys 70 poemaris com Les paraules que no has après a dir, Un vast naufragi de somnis i Les aus de maig. El mur de Planck es divideix en tres seccions, relligades per la idea de trajecte i per un desencís que apareix amb constància: “Cada impostura és una pedra / a la sabata, / cada traïció, una teranyina / al teu voltant”.


50

esports

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

TENIS 01

Rafa Nadal - David Ferr Els tenistes se citen a l’última ronda de Roland Garros, on el de Manacor lluitarà pel vuitè títol a París i el de Xàbia pel seu primer Grand Slam Crònica

L

ORIOL MARCH BARCELONA

a final de Roland Garros serà l’exuberància contra la tenacitat, els cops impossibles contra la constància, serà el millor partit que hi pot haver ara mateix sobre terra batuda. Serà una batalla de gladiadors entre Rafa Nadal i David Ferrer, els dos tenistes que més s’han merescut trepitjar demà la Philippe Chatrier a partir de les tres de la tarda, l’hora en què fa dècades que s’hi citen les llegendes del tenis per guanyar el Grand Slam més feixuc de tots. El que fa que inverteixis més hores de joc, més cops a la raqueta i més quilòmetres a les cames. L’exigència feta torneig. Nadal ja sap què és sortir de París mossegant la copa de campió. Ho ha fet set vegades i contra tot tipus de rivals: l’argentí efímer Mariano Puerta, el suís etern Roger Federer,

l’inconstant suec Robin Soderling i el corcó serbi Novak Djokovic, que ahir va vendre molt cara la seva pell a les semifinals. El resultat, especialment el d’un últim set irrepetible, ho diu tot: 6-4, 3-6, 6-1, 6-7 i 9-7. Van ser pràcticament cinc hores d’alts i baixos, de cops al límit, de talent desbordant. Però Nadal, l’heroi Nadal, l’home que flota sobre la pols vermella de París, en va sortir vencedor. I Djokovic, sempre somrient –i ahir un pèl inconstant, fins i tot absent en alguns moments–, només va poder aplaudir. El jardí vermell de París, si Ferrer no ho impedeix diumenge, té només un propietari. El Ferrer que lluitarà amb Nadal per un bocí d’història és un Ferrer més gran, el de les grans ocasions.

Un tenista que no ha concedit cap set en tot el campionat, un tenista que corre cap endavant i cap als costats amb la determinació de qui sap que arriba l’ocàs de la seva carrera –té 31 anys– i té clar que no pot donar cap bola per perduda. El de Xàbia, etern aspirant –quatre semifinals de Grand Slam i cap final, fins ahir–, està davant de l’oportunitat de la seva vida. El problema? Que només ha guanyat Nadal quatre vegades en tota la seva carrera en 23 enfrontaments. I no el venç en terra batuda des del 2004, quan el de Manacor tenia només 17 anys. Nadal i Djokovic van saltar a la pista amb un sol radiant i un vent que feia volar les banderes de la pista central de Roland Garros. El de

Els dos protagonistes d’un duel històric Rafa Nadal

David Ferrer

“Ha estat un partit molt disputat, tots dos hem jugat a un gran nivell. Aquest tipus de partits fan més gran el tenis”

“Em sento molt bé. Jugar la final de Roland Garros és un somni. És el més important de la meva vida”

TENISTA DE MANACOR

TENISTA DE XÀBIA

Manacor, que s’ha enfrontat amb el serbi 35 vegades des que els dos són professionals, va vèncer el primer set de manera funcionarial, en part gràcies a un rival endormiscat i en part gràcies a la seva constància. Djokovic, número u, es va espolsar la son de les orelles a mitjan segon set, quan va enllustrar el seu millor repertori: dretes invertides sobre la dreta –esquerra, depèn com es miri– de Nadal i un joc de peus envejable. Resultat? Un set iguals i tot tornava a començar. Un monument al tenis

Ivatornaracomençarcomelprimer set, però encara amb més contundència. El de Manacor en tenia prou ficant la bola dins la pista per desesperar el número u, que ahir va optar per la indiferència i no pel combat en els moments crítics. O almenys així va ser fins que va ser capaç de dur el partit al cinquè set amb un tenis modèlic,potentiprecís.Uncopal’últim parcial,Djokovicvacometreunerror comúperòdifícilmentcorregible.Va donar oxigen a Nadal i no va tancar un partit que tenia fet amb 4-3 i servei a l’últim parcial. La resta de la història és coneguda: el de Manacor retornant boles


esports

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

51

02

DOS HEROIS A PARÍS

01. Rafa Nadal celebra un punt contra Novak Djokovic. THOMAS COEX / AFP PHOTO 02. David Ferrer es mostra eufòric després de guanyar. IAN LANGSDON / EFE

rer, una final de gladiadors impossibles –es va afartar de revessos creuats defensius que es van convertir en guanyadors–, aprofitant les poques opcions que li concedia el rival i provocant les errades d’un Djokovic desafinat a la xarxa, com ja va passar a la semifinal olímpica que els dos van disputar a Pequín, amb un número u errant rematades fàcils. Al final, la història sempre s’acaba repetint. I el vencedor, l’heroi, acostuma a dur cinta al cap. Un metrònom veterà

Ferrer i Tsonga s’havien vist tres vegades abans d’aparèixer ahir a la Philippe Chatrier tot just quan el públic encara estava recuperant l’alè de l’anterior semifinal. El de Xàbia, de la mateixa manera que l’ombra s’anava cruspint el sol que enlluernava la central de Roland Garros, no va deixar espai per al dubte i va passar per sobre d’un tenista a qui va pesar massa estar en disposició de ser el primer francès després de Yannick Noah a aixecar la copa dels Mosqueters. Amb un tenis ple d’errors i sense capacitat per improvisar –els nervis tenallen el braç i ofeguen la inventiva–, Tsonga va veure com un metrònom de 31 anys es col·locava 6-1 en mitja hora. El de Xàbia és un tenista passional –és coneguda l’anècdota que el seu entrenador, Javier Piles, el tancava al quartet on es guarden les pilotes quan tenia un atac d’ira als en-

Williams i Xaràpova s’enfronten avui pel títol femení La nord-americana Serena Williams i la russa Maria Xaràpova, les dues primeres raquetes del rànquing femení, se citen avui a la pista central de Roland Garros per lluitar per la corona del Grand Slam parisenc. I ho faran amb el record encara fresc de la final del Masters 1000 de Madrid de fa poques setmanes, on la petita de les Williams es va endur el títol en dos sets. De fet, si es tenen en compte els precedents entre les dues jugadores, Xaràpova ho té més aviat complicat: només ha aconseguit vèncer la seva rival en dues ocasions de les quinze que s’han enfrontat, i d’això ja fa nou anys, quan la russa només en tenia 17 i era una debutant molt prometedora al circuit professional. La nord-americana torna a la final de Roland Garros després de no fer-ho des del 2002. És el Grand Slam que més malament li va: només un dels seus quinze grans títols l’ha aconseguit a la capital francesa. Xaràpova buscarà a la terra batuda de París el seu cinquè Grand Slam i, de passada, reeditar el títol a Roland Garros que va obtenir tot just fa un any contra la italiana Sara Errani.

Djokovic El corcó serbi ven molt cara la seva pell en una semifinal de gairebé cinc hores Tsonga El francès perd contra un rival que no ha deixat escapar cap set al torneig

trenaments–, però que ha après a focalitzar la tensió cap a les cordes de la raqueta. Etern aspirant a tot, cinc vegades semifinalista en cites de Grand Slam, sabia que aquesta vegada no podia fallar. Roger Federer, el seu previsible rival a la penúltima ronda de París, es va estimbar contra Tsonga. I no és el mateix jugar contra una llegenda que contra un rival amb qui tens un balanç favorable. L’optimisme de David Ferrer només es va enterbolir a finals del segon set, quan el francès –tenista amb cos de boxejador, potent i imprevisible– va treure el seu millor repertori, i va haver de serrar amb força les dents. Superat el repte, el partit va fer baixada i el 6-2 del set final va fer justícia a l’esforç del valencià, que porta tres temporades superlatives. Cita amb la història

Nadal i Ferrer no només jugaran l’un contra l’altre. També ho faran amb la història observant-los. El de Manacor pot aconseguir el vuitè títol a Roland Garros, una fita inèdita i pràcticament irrepetible, mentre que el de Xàbia pot estar davant l’última oportunitat de la seva carrera per endur-se un Grand Slam. La terra batuda de la Philippe Chatrier, la més vermella del circuit, la que més dificultats posa als jugadors, s’encarregarà d’emetre el veredicte final.e

Les xifres

Dos clàssics que no s’han trobat mai en una final de Grand Slam

17

Finals de Grand Slam de Rafa Nadal al llarg de la seva carrera Rafa Nadal és l’autèntic dominador de la terra batuda de París, on només hi ha perdut un partit. Va ser el 2009 contra Robin Soderling. La de demà és la seva vuitena final a Roland Garros i la dissetena de la seva carrera en Grand Slams. Si guanya, el de Manacor obtindrà el seu vuitè títol a París i el dotzè gran títol com a professional.

1

La de demà és la primera final d’un Grand Slam de Ferrer David Ferrer s’estrena demà en una final de Grand Slam, un objectiu que ha perseguit al llarg de la seva carrera professional i que no havia aconseguit encara. Fins ara el de Xàbia havia arribat a 5 semifinals en grans cites, però sempre s’havia quedat fora de l’última ronda. S’hi trobarà la seva bèstia negra en terra batuda, Rafa Nadal.


esports

52

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

REIAL MALLORCA

Pendents de la resposta de Paco Herrera

Serra Ferrer féu balanç del curs i destacà que en cap moment no havia pensat a abandonar Llorenç Serra Ferrer confirmà que les negociacions amb el tècnic estan molt avançades i es mostrà amb energies suficients per fer tornar el Mallorca a Primera Divisió tan aviat com sigui possible. MIQUEL RAMIS PALMA. El màxim accionista, presi-

dent en funcions i director esportiu del Reial Mallorca, Llorenç Serra Ferrer, va fer balanç de la nefasta campanya que ha acabat amb l’equip a Segona Divisió. El director esportiu va confirmar que les negociacions amb Paco Herrera estaven molt avançades i que només estaven pendents que el tècnic respongués a la proposta que els havia transmès. En principi, el Mallorca li havia oferit una temporada de contracte, mentre que l’entrenador volia continuar a la banqueta de Son Moix en cas d’aconseguir l’objectiu de l’ascens. El director esportiu estava pendent de la resposta del tècnic. Si no ho acceptàs, José Luis Oltra en seria l’alternativa. El pobler explicà que s’havia decantat per Herrera perquè “coneix la categoria, té un perfil humà magnífic, és discret, treballador, seriós i molt integrador amb la plantilla”.

Balanç autocrític

Serra Ferrer va comparèixer davant els mitjans en solitari i va transmetre un missatge de compromís amb l’entitat amb vista a recuperar la condició d’equip de Primera, encara que també va estar mancat d’una autocrítica contundent. El director esportiu va recordar que ja havia demanat perdó a l’afició el mateix dissabte que es consumà el descens i que en cap moment no li havia passat pel cap abandonar el projecte que inicià fa tres cursos. “M’he pogut equivocar en alguna decisió, però quan s’ha acabat la temporada és molt bo de dir”, i afegí que “assumesc la responsabilitat que em correspon, no només en el vessant esportiu, sinó com a mallorquí i mallorquinista, accionista i director tècnic. Em consider capaç per gestionar i dirigir un club com el Mallorca”, va sentenciar. El pobler assenyalà la plaga de lesions que patí l’equip com la “qüestió fonamental” que portà l’equip a l’abisme, una cosa “que no havia vist mai en els 30 anys d’activitat professional”. En aquest sentit, recordà que en les primeres cinc jornades l’equip estava en posicions de Lliga de Campions i que en aquells moments ningú njo criticava el projecte. A més, apuntà a la manca de re-

Les frases

Considera les lesions causa principal del descens Llorenç Serra Ferrer

PRESIDENT EN FUNCIONS DEL MALLORCA

“La qüestió fonamental han estat aquests set futbolistes que han hagut de passar pel quiròfan”

Poca autocrítica “M’he pogut equivocar en alguna decisió, però quan ha acabat la temporada és molt bo de dir”

Deure “El que toca ara és més Mallorca que mai, tenim il·lusió, idees, forces i compromís”

Viabilitat “El club és viable a Segona, quan arribàrem hi havia 78 milions de deute i ara s’ha reduït fins als 30” gularitat en les 33 jornades posteriors com l’altra causa del descens. El president en funcions va voler enviar un missatge de compromís de cara a l’afició en aquesta nova etapa que comença i per la qual se sent amb “il·lusió, idees, força per emprendre el repte”. “Ara, toca més Mallorca que mai”, sentencià.

Renovat Confirmàque Nunes continuaràun Incògnites de futur Amb vista a la planificació del pro- cursmés per curs, Serra Ferrer confirmà que iqueMartíésa Nunes continuarà una campanya propdefer-ho més i que Martí estava pendent d’un assumpte amb el Sevilla per confirmar la seva continuïtat. Pel que fa a les sortides, va reconèixer que havien arribat ofertes per a Pina i una de la Lliga nord-americana per a Giovani dos Santos. “Seria una mala gestió si el Mallorca no posàs jugadors al mercat”, indicà, reconeixent que hi haurà diverses sortides, com la més que possible d’Ogunjimi.e

EN SOLITARI

Llorenç Serra Ferrer va fer balanç de la temporada sense que ningú més del club no l’acompanyàs davant els micròfons, encara que els treballadors de l’entitat estaven asseguts al costat de la premsa. MONSERRAT T. DÍEZ / EFE

Dues maneres d’acomiadar-se

Manzano i Miquel Soler diuen adéu Gegrogrio Manzano agraeix el suport de l’afició

El Nanu Soler, molt crític amb la gestió del filial

Una vegada confirmat que Manzano no continuarà al capdavant del Mallorca, el tècnic de Bailén es volgué acomiadar de l’afició mallorquinista amb una carta a la web de l’entitat. L’entrenador agraí el suport que en tot moment va rebre per part dels socis i aficionats i destacà que “la vostra actitud ha estat un estímul permanent que ens ha fet lluitar fins al darrer minut del campionat”. Manzano, que posà punt final a la seva tercera etapa com a tècnic vermell, també destacà la implicació dels jugadors i s’acomiadà recordant que “sempre us portarem al cor”.

Miquel Soler no continuarà com a tècnic del Mallorca B després de dues temporades al capdavant del filial. Ahir, a la sortida de les oficines de Son Moix, va mostrar el seu gran disgust amb la gestió que es va fer del filial, mostrant tot el que no li havia agradat. En aquest sentit, va apuntar a Serra Ferrer i destacà que no s’havia preocupat per fer un equip competitiu i encara va ser més amarg amb la gestió dels joves futbolistes que havia duit Joaquín Caparrós durant la seva estada a la banqueta del primer equip. Així, Soler mostrà la seva decepció amb el club.


esports

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

BARÇA

Puyol titular i es busca central suplent

53

enbreu

El club no troba especialistes de garanties i confia en el capità

Descartats Thiago Silva i Sergio Ramos, el Barça ha assumit que el mercat de fitxatges no té cap central que s’adapti bé al seu estil. El club confia a recuperar Puyol i valora una cessió per a Bartra. PILAR PELLICER

N. ARROYO / A. LLIMÓS

■ El Poblera cerca un bon resultat en el partit d’anada a Coria del Río

BARCELONA. No hi ha millor central

per acompanyar Gerard Piqué a l’eix de la defensa del Barça que Carles Puyol. Aquesta és la conclusió a què ha arribat la secretaria tècnica blaugrana després de valorar la situació del mercat de fitxatges. Els candidats que agraden a Andoni Zubizarreta i Tito Vilanova són inaccessibles: Thiago Silva perquè és impossible assumir la fitxa del jugador, encara que el club pogués fer front al traspàs, i Sergio Ramos perquè l’adéu de José Mourinho l’ha reforçat al Reial Madrid i el Barça vol evitar conflictes amb el club blanc. Descartats aquests jugadors, el club no troba especialistes que s’adeqüin a les exigències del Camp Nou per ser titulars i aposta per recuperar la millor versió del seu capità. De fet, al club són optimistes després de la intervenció de Puyol al genoll i aposten perquè ell formi amb Gerard Piqué la parella titular a l’eix de la defensa per a la temporada que ve.

Fitxar un suplent i cedir Bartra

Tot i això, la secretaria tècnica està rastrejant el mercat per fitxar un central de perfil baix que reforci la plantilla, un substitut per als veterans de l’equip. Les característiques que exigeix el cos tècnic és que sigui

El Barça confia que Puyol tornarà a estar al 100% després d’operar-se el genoll i aposta perquè continuï sent la parella de Piqué. PERE VIRGILI

ràpid, alt i que tingui experiència en competició europea. I, si pot ser, que sigui esquerrà. Tot i admetre que “costa molt” trobar aquest perfil de jugador, el club té sobre la taula tres o quatre noms que podrien satisfer Vilanova. L’arribada d’aquest central probablement comportarà l’adéu de Marc Bartra, que aniria cedit a un equip que li garantís minuts de qualitat. El Barça confia en el jugador, però deixa a les seves mans la decisió sobre el seu futur si no accepta el rol que se li atribueix a l’equip. El fitxatge del central no serà l’únic d’aquest estiu. Si el mercat ofereix possibilitats a un preu raonable, el Barça no descarta fitxar un altre davanter a part de Neymar i dóna per feta la continuïtat de Cris-

tian Tello, malgrat l’inconvenient de la clàusula de 10 milions d’euros que té l’extrem actualment. Valdés segueix, i Thiago, depèn

El que Tito descarta és l’arribada d’un migcampista, malgrat que inclou Cesc en la nòmina d’atacants i no sap si Thiago, de qui s’espera un pas endavant, decidirà continuar o no. Si abandona el club, Sergi Roberto guanyarà minuts i caldrà tirar de la versió defensiva del d’Arenys. A més, el club reconeix que hi ha hagut una evolució en el cas de Víctor Valdés i compta que acabarà el contracte, fins al 2014. Per això es fitxarà un porter de futur que deixarà cedit la temporada que ve i buscarà un segon porter que supleixi Pinto per al curs 2014-2015.e

DES DE LA CASTELLANA

CARLES FITÉ PERIODISTA

N

El Poblera comença avui les semifinals de la fase d’ascens a la Segona B davant el Coria (19.30). Els de Ramón Jiménez cercaran un resultat que els permeti afrontar amb garanties el partit de tornada que es disputarà a sa Pobla d’aquí a una setmana. Els blaugranes superaren la primera eliminatòria després de deixar a la cuneta el Leioa basc, al qual guanyaren els dos partits. D’altra banda, la Penya Esportiva de Santa Eulàlia s’enfronta diumenge (12.00) a l’Arandina.

■ Valldemossa acull la primera prova de la Copa Balear d’escalada en bloc Valldemossa acollirà avui el desenllaç de la primera prova de la Copa Balear d’escalada en bloc. El rocòdrom de la localitat de la serra de Tramuntana fou l’escenari de la primera cita del campionat, que va començar ahir amb la competició per als més joves.

■ La cursa Sa Nostra 10km-Any Juníper Serra, avui a Ciutat La badia de Palma acollirà avui a partir de les 20.30 hores la cursa Sa Nostra 10km-Any Juníper Serra, la qual està enquadrada en el circuit 2013 de curses de 10 km de la Federació espanyola. La sortida serà al castell de Bellver i els participants correran per la badia fins a arribar a la Catedral, on hi haurà situada la meta.

Alguna cosa està canviant

ormalment quan un club que té per obligació guanyar almenys un títol important per temporada i no n’assoleix cap, intenta fitxar ràpidament algun crac mundial per desviar l’atenció i començar a il·lusionar de cara a la temporada següent. Ho va fer per exemple el Barça el 2007, fitxant Thierry Henry després de tancar una temporada en blanc, i Florentino Pérez fitxant Cristiano Ronaldo per al Madrid al cap de pocs dies que Guardiola guanyés el triplet. Però aquest any la cosa està canviant. El Madrid ha tancat una temporada dolenta, quedant a quinze punts del campió de Lliga i a hores d’ara no nomésnohafitxatningú,sinóqueencaranoténientrenador.Bé,hoacabarà sent Carlo Ancelotti, però un cop mésdesprésd’haverdepassarpercaixa,comjavanferambPellegriniiamb

Mourinho. Però a l’hora de fitxar un cracmundiallacosaésmoltméscomplicada. Neymar se’ls ha escapat i Bale, si acaba jugant al Bernabéu, serà després d’unes quantes setmanes de negociació i de pagar un preu semblantalquevacostarCristianoRonaldo. Una autèntica barbaritat. I, en canvi, el campió de Lliga, desprésd’acabarlatemporadaigualantel rècord de puntuació històrica a la competició, ja ha fitxat i presentat la seva estrella per a la temporada vinent, el mediàtic Neymar. La primera lectura a fer-ne és positiva:ésmoltboqueels resultats a la Lliga no amaguin les mancances que ha mostrat aquest equip a Europa. Però el gran dubte que ens queda per resoldre és si calia fitxar-loara,quanl’acordja estava tancat per a la tempo-

rada vinent. Només el temps respondrà a aquesta pregunta, i de moment el dia de la presentació va estar excel·lent.Peròjacomencenasortirhistòries rares. Des del seu possible sou elevat, que ha creat malestar al vestidor,finsalseuexcessiucostdelfitxatge, que pot acabar als tribunals, passant evidentment per la relació jeràrquica que tindrà amb Leo Messi. D’acord, Neymar ha vingut ara per tal que no te’l prengui el teu principal rival. Però ara falta tancar el fitxatge delcentraliacabardemillorari completaraquestaplantilla. I així podrem confirmar que efectivament les cosesestancanviant.Itoti guanyar un títol important, hi ha prou autocríticaperferelscanvisnecessaris a l’equip i donar lesaltesibaixesqueescreguin adequades.

LUCAS UEBEL / AFP

ARXIU

■ El Govern treu a concurs els viatges interinsulars que subvenciona El Govern de les Illes traurà a concurs el servei per la gestió i organització dels viatges interinsulars dels esportistes, clubs esportius i seleccions autonòmiques de les federacions esportives de les Illes per 1,1 milions d’euros. Amb aquesta partida, la Conselleria de Turisme i Esports podrà contractar el servei d’una agència de viatges que s’encarregarà dels trasllats dels esportistes, va explicar en roda de premsa la portaveu de l’Executiu autonòmic, Núria Riera.


54

esports

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

BÀSQUET - NBA

De moment, els Spurs han començat la final guanyant a Miami. No m’esperava que els Spurs arribessin a la final amb tanta facilitat i menys encara que comencessin amb una victòria, però no els serà fàcil aconseguir el triomf contra un equip com els Miami Heat de LeBron James. El seu joc col·lectiu és brillant.

Serge Ibaka

PIVOT DELS OKLAHOMA CITY THUNDER

“Acumulo tres anys seguits sense descansar”

El teu exequip, el Reial Madrid, juga la final de la Lliga Endesa. Com veus la sèrie pel títol? El Reial Madrid està jugant el seu millor bàsquet i té opcions de guanyar, però el Barça Regal sap competir molt bé quan arriben els moments de la veritat. L’equip de Pablo Laso té molts jugadors joves i va sobrat d’entusiasme. És un conjunt que sap jugar bé quan pot córrer. Aquesta temporada he pogut veure algun partit seu, però els viatges no ens deixen gaire temps lliure. Crec que la gran diferència entre la NBA i el bàsquet europeu és la concentració de partits i el nivell físic dels jugadors.

NBA “No m’esperava que els Spurs arribessin a la final amb tanta facilitat, però no els serà fàcil” Lliga Endesa “El Reial Madrid va sobrat d’entusiasme” ÀLEX GOZALBO

La final de la NBA va començar ahir amb victòria dels San Antonio Spurs a la pista dels Miami Heat (88-92) i la de la Lliga Endesa, que enfronta el Reial Madrid i el Barça Regal, es posa en marxa demà (12.40 hores, TV3 i La 1). Serge Ibaka, pivot dels Oklahoma City Tunder, les analitza les dues. Serge, a nivell individual és la teva millor temporada? No sé si és la millor, però he millorat molts aspectes del meu joc. Tenir un contracte llarg ajuda a tenir tranquil·litat. He millorat el tir i noto que els rivals cada vegada estan més pendents de mi. Això significa que vaig pel bon camí. El problema va ser quedar eliminats tan aviat al play-off.

L’ensopegada, per inesperada, va ser grossa. Sí, va ser una decepció molt gran, però no podem estar tot l’estiu queixant-nos. La baixa de Russell Westbrook ho va condicionar tot, ja que ens vam quedar sense el director de joc titular i sense el segon millor anotador de l’equip. ¿Creus que serà un estiu mogut a la franquícia? No ho sé, no em correspon a mi decidir-ho. Hi haurà algun canvi, com la baixa de Kevin Martin. Tenim un marge de millora important i hem d’esforçar-nos per aixecar el nostre nivell de joc. Tenim bons jugadors i només es tracta d’aprendre a jugar una mica millor com a equip. Nosaltres no som el San Antonio Spurs, però inspirar-nos en la seva idea de joc ens pot ajudar.

Serge Ibaka en un acte promocional celebrat ahir a Barcelona. RUTH MARIGOT

Pau Gasol ha renunciat a l’Eurobàsquet i Marc Gasol diu que no ho té clar, ¿tu què faràs? Encara falta temps per decidir-ho. Estic més cansat que altres temporades, però això no és cap excusa. L’aspecte mental depèn de tu. En canvi, la part física és més difícil de recuperar. Acumulo tres anys seguits sense descansar i he de pensar molt bé què he de fer.e


esports

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

55

LA GUANTERA

JOSEP LLUÍS MERLOS PERIODISTA

BMW Sèrie 3 GT: amb cèdula d’habitabilitat Els apunts

Ara es mouen Un cotxe d’or per a Bolt Daurat, com les sabatilles que porta per superar rècords. L’atleta jamaicà ha rebut un espectacular GT-R en reconeixement a la feina que fa com a ambaixador de Nissan per tot el món. El cotxe, un model únic, ha estat personalitzat de manera exclusiva, seguint les seves indicacions.

5 estrelles per al Captur EuroNCAP, l’organisme europeu independent que avalua el nivell de seguretat dels automòbils, acaba de concedir la màxima distinció de cinc estrelles al nou Renault Captur. El barem d’aquest test s’ha endurit des del gener, i ara és més exigent que mai.

E

El nou sèrie 3 GT introdueix valors propis dels cotxes familiars però evitant la silueta dels coupés. BMW

ls turismes en versió familiar, uns vehicles que alguns coneixien antigament com a ranxeres, són cotxes especialment pràctics. Tot i que cada vegada són més bonics i estèticament més refinats, aquests productes no acaben de funcionar en alguns mercats. És el cas d’aquí, on els consumidors locals no compren tants familiars com en altres països i, en canvi, l’opció dels SUV és l’escollida com a alternativa polivalent. Per això aquest segment és un dels pocs del mercat que viu un cert creixement. BMW disposa de versions familiars, anomenades touring en el seu cas, en diverses de les seves gammes de models que, històricament, han tingut una acceptació global més que notable. Ara, pensant en hipotètics clients a qui no els agraden aquests cotxes perquè els troben poc dinàmics, però tenint en compte les necessitats que demanden, han creat el GT (gran turisme), que, d’entrada, completa les quatre variants de carrosseria que fins ara tenia la Sèrie 3: berlina, touring, cabrio i coupé. D’ençà que la firma bavaresa va iniciar aquesta nissaga de cotxes el 1975, n’han venut més de dotze milions d’unitats. Això fa que el Sèrie 3 sigui el bestseller de BMW, que no va introduir el concepte touring fins al 1987. El nou Sèrie 3 GT introdueix valors propis dels cotxes familiars, però sense presentar la forma

d’aquests cotxes sinó tot el contrari: evocant la silueta dels coupés. Aquest cotxe és 20 centímetres més llarg que el familiar convencional, al qual també supera en 8 centímetres d’alçada i en 2 d’amplada. Per si això no fos prou, l’alçada del seient ha crescut 6 centímetres, fet que atorga al conductor una visió diferent del seu entorn, gairebé com si anés dins d’un totterreny. L’increment de mides ha aportat una habitabilitat superior, especialment als ocupants del seient del darrere. Però, sobretot, on es nota més és en la capacitat de càrrega del maleter, més gran que al mateix touring, i que pot arribar fins a 1.600 litres amb els seients posteriors plegats, una operació, d’altra banda, molt senzilla de fer gràcies al còmode mecanisme d’accionament que incorpora.

FITXA TÈCNICA ● PREU: Des de 36.900 € ● EMISSIONS: Des de 119 gr. de

CO2

● MOTOR: 4 i 6 cilindres; 3 gas. i 2

diès. (des de 143 fins a 306 CV)

● CANVI: Manual 6 v., o auto. 8 v. ● TRANSMISSIÓ: Darrere, o a les

4 rodes (X-Drive)

● MIDES: 482 x 182 x 150 cm ● PES: Des de 1.540 kg ● MALETER: 520 l (1.600, seients

abatuts)

● DIPÒSIT: 60 l

Espai Totil’aspecte d’un‘coupé’, destacaperla zonadestinada apassatgers icàrrega

Eficiència Grans prestacionsi comportament sostenible,a pesardeles midesidelpes

El Sèrie 3 GT té un aspecte exterior que barreja l’esportivitat amb el rigor d’un vehicle premium. Calçat damunt de llantes de 17 polzades de sèrie, i de línies refinades, presenta un coeficient de penetració aerodinàmica molt baix (Cx 0,8), que ajuda a reduir els sorolls dins de l’habitacle i, sobretot, el consum, en coherència amb la filosofia Efficient Dynamics de la marca, que busca més prestacions amb el màxim estalvi possible. Que la casa alemanya disposi al seu catàleg de 64 models que emeten menys de 140 gr. de CO2 per quilòmetre és tota una declaració de principis. Com a gadget complementari a aquests propòsits, el cotxe disposa d’un aleró posterior, més estètic que pràctic, que s’enlaira quan passem de 110 km/h, i s’acota quan rodem per sota dels 70 km/h. Aquest gran turisme de moment està disponible en tres motoritzacions de gasolina i dues de dièsel, que ofereixen un arc de potències entre els 143 i els 306 cavalls que, més endavant, s’anirà ampliant. Pel que fa als acabats, el nou BMW el trobem en tres nivells: Sport, Modern i Luxury, que es poden combinar amb els paquets Premiére i M-Sport que ofereixen diversos accessoris com a extres complementaris. Tot i que el vam descobrir al Saló de Ginebra, aquest cotxe no estarà a la venda fins a la setmana vinent.

5 milions d’híbrids Toyota Només l’any passat el fabricant japonès i la seva divisió de luxe, Lexus, van vendre 1,22 milions d’aquesta classe de cotxes. La seva gamma d’híbrids la distribueixen a vint països, i actualment consta de vint models, als quals s’han d’afegir divuit més abans d’acabar el 2015.

Arriba el Peugeot 2008 Aquest crossover és una de les grans apostes de la marca francesa en un any ple de llançaments. Disponible amb dos motors de gasolina i dos de dièsel, destaca pel baix consum i per un nivell d’emissions reduït, en part gràcies a la lleugeresa d’aquest cotxe.


56

serveis

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

cartellerapel¡lícules INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

Anna Karenina

El impostor

REGNE UNIT, FRANÇA. DIR.: JOE WRIGHT. INT.: KEIRA KNIGHTLEY I JUDE LAW. 130 MIN. TOTS ELS PÚBLICS t Narra la història d’Anna Karenina,

REGNE UNIT. DIR.: BART LAYTON. INT.: ADAM O’BRIAN I ANNA RUBEN. 99 MIN. 12 A t Tres anys

una jove preciosa i vivaç que tÊ una vida desitjada per totes les seves contemporà nies.

Buscando a Nemo 3D ESTATS UNITS. DIR.: ANDREW STANTON I LEE

desprÊs de la desaparició d’un nen de 13 anys, apareix un jove que afirma que Ês ell.

El ladrĂłn de palabras

Searching for sugar man

Clara no es nombre de mujer

El mensajero

ESPANYA. DIR.: PEPE CARBAJO. INT.: JORGE SANZ I MIRIAM DĂ?AZ AROCA. 100 MIN. 12 A t El Jorge,

ESTATS UNITS. DIR.: RIC ROMAN. INT.: DWAYNE JOHNSON I BARRY PEPPER. 112 MIN. 16 A t El fill

ESPANYA. DIR.: DANIEL CALPARSORO. INT.: Ă LEX GONZĂ LEZ I ADRIANA UGARTE. 100 MIN. 16 A t

A la festa de l’anunci del casament entre el Mikel i la Julia, el jove coneix l’Ari i entre ells sorgeix una atracció immediata.

Dead man down (La venganza del hombre muerto) ESTATS UNITS. DIR.: NIELS ARDEN. INT.: COLIN FARRELL I NOOMI RAPACE. 118 MIN. 16 A t El

Victor, mĂ dreta d un senyor del crim, coneix la Beatrice, per qui se sent atret.

DĂ­as de pesca en Patagonia ARGENTINA. DIR.: CARLOS SORIN. INT.: ALEJANDRO AWADA I VICTORIA ALMEIDA. 77 MIN. TOTS ELS PĂšBLICS t El Marco ĂŠs un comerciant de 52

anys, exalcohòlic, que decideix intentar canviar el rumb de la seva vida desprÊs d’intentar desintoxicar-se.

El atlas de las nubes ESTATS UNITS, ALEMANYA, HONG KONG. DIR.: TOM TYKWER I ANDY WACHOWSKI. INT.: TOM HANKS I HALLE BERRY. 172 MIN. 16 A t Narra sis

històries de diferents èpoques i llocs que es van intercalant.

El ejercicio del poder FRANÇA, BĂˆLGICA. DIR.: PIERRE SCHOELLER. INT.: OLIVIER GOURMET I MICHEL BLANC. 115 MIN. 12 A t El ministre de Transport, Bertrand Saint-

Jean, ĂŠs despertat en plena nit pel seu secretari personal, que li anuncia que un autobĂşs ha caigut per un barranc. El polĂ­tic es dirigeix al lloc dels fets.

El gran Gatsby ESTATS UNITS. DIR.: BAZ LUHRMANN. INT.: LEONARDO DICAPRIO I TOBEY MAGUIRE. 142 MIN. 12 A t Història d’un aspirant a escriptor, Nick

REGNE UNIT, SUĂˆCIA. DIR.: MALIK BENDJELLOUL. 85 MIN. 7 A t Als anys 60, un mĂşsic va ser

ESTATS UNITS. DIR.: BRIAN KLUGMAN I LEE STERNTHAL. INT.: BRADLEY COOPER I DENNIS QUAID. 97 MIN. TOTS ELS PĂšBLICS t Explica la

història d’un escriptor fracassat que tÊ la fortuna de trobar un manuscrit i el publica com a seu.

CombustiĂłn

ESTATS UNITS. DIR.: MALCOLM D. LEE. INT.: LIND-

SAY LOHAN I CHARLIE SHEEN. 85 MIN. 16 A t El jove matrimoni format pel Dan i la Jody acull les filles del germĂ del Dan.

UNKRICH. 100 MIN. TOTS ELS PĂšBLICS t Explica com un sobreprotector peix pallasso anomenat Marlin intenta rescatar el seu fill Nemo.

un apotecari atractiu que ja ha fet els 40, tÊ una vida que ell considera và lida i còmoda, però que en realitat no ho Ês.

Scary movie 5

adolescent de John Matthews Ês acusat per error de trà fic de drogues. Desesperat i disposat a salvar el seu fill costi el que costi, el John s’infiltra en un poderós càrtel de la droga.

Fast & Furious 6 ESTATS UNITS. DIR.: JUSTIN LIN. INT.: VIN DIESEL I PAUL WALKER. 145 MIN. 16 A t L’equip del Dom

i el Brian ajuda el Hobbs a detenir una banda de conductors mercenaris.

Fill de Caín ESPANYA. DIR.: JESÚS MONLLAÓ. INT.: DAVID SOLANS I JOSÉ CORONADO. 90 MIN. 13 A t Nico

descobert en un bar de Detroit per dos productors enamorats de les seves melodies i de les seves lletres commovedores.

7 cajas

PARAGUAI. DIR.: JUAN CARLOS MANEGLIA I TANA SCHEMBORI. INT.: CELSO FRANCO I LALI GONZALEZ. 100 MIN. 16 A t El VĂ­ctor ha de transportar set

caixes pel Mercado 4 d’Asunción, però no en coneix el contingut.

El mensajero, de Ric Roman. La Estrella

Objetivo: la Casa Blanca

ESPANYA. DIR.: ALBERTO ARANDA. INT.: INGRID RUBIO I CARMEN MACHI. 95 MIN. 12 A t L’Estre-

ESTATS UNITS. DIR.: ANTOINE FUQUA. INT.: GERARD BUTLER I AARON ECKHART. 120 MIN. 16 A t Mike Banning, exagent del Servei Secret,

lla Ês alegre, positiva i massa generosa amb els qui l’envolten. Aviat descobreix que ella tambÊ tÊ dret a ser feliç.

es veu obligat a entrar en acciĂł un altre cop.

La gran boda

Oblivion

ESTATS UNITS. DIR.: JUSTIN ZACKHAM. INT.: ROBERT DE NIRO I DIANE KEATON. 90 MIN. 12 A

ESTATS UNITS. DIR.: JOSEPH KOSINSKI. INT.: TOM CRUISE I MORGAN FREEMAN. 129 MIN. 7 A t Jack

Alberto Ês un adolescent amb un carà cter peculiar, una intel¡ligència excepcional i una única obsessió: els escacs.

t Ellie Griffin torna a la seva antiga llar 10 anys desprÊs que el marit l’enganyÊs.

Harper Ês un dels últims tècnics destinat a la Terra per extreure recursos vitals.

Inch’Allah

La mula

On the road (En la carretera)

ESPANYA. DIR.: MICHAEL RADFORD. INT.: MARIO CASAS I MARĂ?A VALVERDE. 100 MIN. 12 A t Al cap

ESTATS UNITS. DIR.: WALTER SALLES. INT.: GARRETT HEDLUND I SAM RILEY. 124 MIN. 16 A t El

CANADÀ, FRANÇA. DIR.: ANA�S BARBEAU-LAVALETTE. INT.: EVELYNE BROCHU I SABRINA OUAZANI. 102 MIN. 12 A t La ChloÍ Ês una jove

tocòloga que s’ocupa de dones embarassades en un ambulatori en un camp de refugiats de Cisjordà nia. La trobada amb la guerra la porta a una aventura profundament personal.

Iron man 3 ESTATS UNITS. DIR.: SHANE BLACK. INT.: ROBERT DOWNEY JR. I GWYNETH PALTROW. 140 MIN. 12 A t El descarat però brillant empresari Tony

Stark s’enfronta a un enemic amb un poder sense límits.

Jack el Caza Gigantes ESTATS UNITS. DIR.: BRYAN SINGER. INT.: NICHOLAS HOULT I ELEANOR TOMLINSON. 114 MIN. 7 A

t Explica la història d’una antiga guerra que es reactiva quan un jove granger, sense ser-ne conscient, obre una porta entre el seu món i el d’una aterridora raça de gegants.

La caza DINAMARCA. DIR.: THOMAS VINTERBERG. INT.: MADS MIKKELSEN I THOMAS BO LARSEN. 115 MIN. 12 A t DesprÊs d’un divorci difícil, el Lucas vol

Carraway, que arriba a Nova York la primavera del 1922.

reconstruir la relaciĂł amb el fill adolescent.

El gran golpe

La cocinera del presidente

COREA DEL SUD. DIR.: DONG-HOON CHOI. INT.: YUN-SEOK KIM I HYO-SEU KIM. 131 MIN. 12 A t

FRANÇA. DIR.: CHRISTIAN VINCENT. INT.: CATHERINE FROT I ARTHUR DUPONT. 95 MIN. TOTS ELS PÚBLICS t Hortense Laborie, una cuinera de

Juan Castro li importa mĂŠs la mula que guanyar la guerra, raĂł per la qual va a buscar-la.

Oz, un mundo de fantasĂ­a

ESTATS UNITS. DIR.: CHRIS SANDERS I KIRK DE MICCO. 98 MIN. INF. t Com la majoria dels pares,

ESTATS UNITS. DIR.: SAM RAIMI. INT.: JAMES FRANCO I MICHELLE WILLIAMS. 130 MIN. 12 A t

el patriarca dels Croods, el Grug, Ês un protector ferotge de la dona i dels tres fills. Un cataclisme els obliga a córrer el risc d’endinsar-se en terres desconegudes.

Oscar Diggs, un mag de circ d’estar per casa i de reputació dubtosa, ha d’abandonar la polsegosa Kansas i dirigir-se al brillant País d’Oz.

Madres de mayo

Populaire

ESPANYA. DIR.: PABLO YOTICH. INT.: JUAN PALO-

MINO I ALEJANDRO FIORE. 90 MIN. 12 A t Quan l’Ernesto i la parella són detinguts, la filla Ês donada a una família militar burgesa.

Mi gran aventura sexual CANADĂ€. DIR.: SEAN GARRITY. INT.: JONAS CHERNICK I EMILY HAMPSHIRE. 98 MIN. 16 A t El mĂłn

de Jordan Abrams, un comptable de Winnipeg, s’ensorra quan la Rachel, la xicota de tota la vida, rebutja la seva proposta de matrimoni.

Noche de vino y copas DINAMARCA. DIR.: OLE CHRISTIAN MADSEN. INT.: PAPRIKA STEEN I ANDERS W. BERTHELSEN. 99 MIN. 16 A t El Christian ĂŠs un home de 40 anys

renom del PĂŠrigord, ĂŠs nomenada xef particular del president de la RepĂşblica.

que viatja a Buenos Aires amb l’Oscar, el fill de 16 anys. L’objectiu del viatge Ês recuperar la dona, l’Anna.

Palma

16.00

Fast & Furious 6

CINE AUGUSTA

(2D) 16.00, 18.10, 20.20, 22.30

Iron man 3

El gran Gatsby 19.40, 22.20

Inch’Allah

R3sacĂłn Stoker

(V.O.) 18.10, 20.20, 22.30

MULTICINES RĂ?VOLI

16.45, 18.45, 20.45, 22.40

971751262. ANTONI MARQUĂˆS 25.

16.00, 18.05, 20.15, 22.20

16.15, 18.15, 20.15, 22.25

Populaire

Clara no es nombre de mujer

18.50, 20.45, 22.30

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

Stoker

OCIMAX PALMA AFICINE

16.00, 18.00

360. Juego de destinos

Objetivo: la Casa Blanca Oblivion

 %   tEWJET5#tEH5#

Oz, un mundo de fantasĂ­a (2D) dg. a dj. 22.50

15 aĂąos y un dĂ­a

The trip

a Las Vegas, on es retroba amb algĂş del passat.

20.10, 22.30

Mi gran aventura sexual

7 cajas

20.15, 22.15

ESTATS UNITS. DIR.: TODD PHILLIPS. INT.: BRADLEY COOPER I ZACH GALIFIANAKIS. 105 MIN. 16 A t El grup es reuneix per anar un altre cop

tEH5#

EWJEUBEK   tEH

(2D) 16.30, 18.30, 20.30, 22.35

R3sacĂłn

 % EWBEMJEDtEH5#

Rebelde sin causa

(V.O.) 16.30, 18.30, 20.30, 22.30

Jon Ês expulsat del col¡legi, la Margo, la mare, decideix enviar-lo lluny perquè el Max, l’avi, li faci canviar el seu comportament.

 %   tEWJET5#tEH5#

La cocinera del presidente

18.45, 20.30, 22.30

(2D) 16.00, 17.40

ESPANYA. DIR.: GRACIA QUEREJETA. INT.: MARIBEL VERDĂš I ARĂ“N PIPER. 101 MIN. 12 A t Quan el

tEH5#

Madres de mayo

(V.O.) dt. 20.15, 22.30

15 aĂąos y un dĂ­a

 %  tEWJET5#tEWJEMBEK  18.15

Fast & Furious 6 (2D) 19.20, 22.30

FRANÇA. DIR.: RÉGIS ROINSARD. INT.: ROMAIN

DURIS I DÉBORAH FRANÇOIS. 111 MIN. 13 A t Primavera del 1958. Rosa Pamphyle, de 21 anys, està compromesa amb el fill del propietari d’un garatge i està destinada a ser una mestressa de casa dòcil i aplicada.

 tETBEM5#

R3sacĂłn

16.25, 18.25, 20.25, 22.25

Sal i el Dean ho deixen tot i comencen un viatge per carretera a la recerca de la llibertat.

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

Un grup de lladres internacionals es disposa a cometre el robatori del segle en un casino.

971752055. AVDA. JUAN MARCH I ORDINES 2.

Solo es el principio

Noche de vino y copas R3sacĂłn

Scary movie 5

tEH5#

PosesiĂłn infernal 15 aĂąos y un dĂ­a

 %   tEWJET5#tEH5#t ds. i dg. TB 15.30

R3sacĂłn

(2D) dv. a dg. 16.00, 17.00, 18.15, 19.30, 20.30, 21.15,  tEMBEK       tEWJET5# tEH5#

971750673. LEOCADIA DE TOGORES S/N PARCELA A.

MarratxĂ­

ÂĄRompe Ralph!

CINESA FESTIVAL PARK 3D

 % tETJEH5#

902332211. CTRA. PALMA-INCA KM. 7,1.

Scary movie 5

Buscando a Nemo 3D

(2D) 12.1016.00, 18.15

Un amigo para Frank

Dead man down (La venganza del hombre muerto)

Anna Karenina

 % tEWBED5#  tEWJET5# tEH5#tEK5#

1.0512.15

El gran Gatsby

Buscando a Nemo 3D

 %   tEWJET5#tEH5#

CINE CIUTAT

  tEWJET5#tETJEH5# (V.O.) 20.00

 %  tEH5#

CombustiĂłn

16.10, 18.15, 20.25, 22.30 16.15, 17.55

971205453. C. EMPERADRIU EUGĂˆNIA, 6.

DĂ­as de pesca en Patagonia dv., ds., dl., dt. i dj. 18.15, 21.50

El ejercicio del poder

(V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 19.25

El gran golpe

(V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 19.35

El impostor

(V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 22.00

El ladrĂłn de palabras (V.O.) dv. a dt. 19.40

En bandeja de plata (V.O.) dj. 18.00, 20.30

On the road (En la carretera) (V.O.) dv. a dt. 17.20, 21.40

Searching for sugar man (V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 18.00

Solo es el principio

(V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 20.00

Turistas

(V.O.) dv., ds., dl., dt. i dj. 17.45, 21.30

MULTICINES PORTO PI AFICINE

971405500. AVDA. GABRIEL ROCA 54.

El mensajero

(2D) 16.00, 18.10, 20.20, 22.30

Fast & Furious 6

(2D) 16.30, 19.30, 22.30

Con faldas y a lo loco

Fast & Furious 6

Dead man down (La venganza del hombre muerto)

   tEWJET5#tETJEH TB 12.05        tEW JET5# tETJEH5#  

Hijo de CaĂ­n

EWJETtEWJEMBEK  tETJEH 12.05

Iron man 3

  tEWJET5#tETJEH5#  15.10

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica  tETJEH5#

Objetivo: la Casa Blanca  tEWJET5#

Oblivion

  tEWJET5#tETJEH5#  15.25

R3sacĂłn

       t EWJET5# tETJEH5#  70     tEWJET5#tETJEH5#

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

El gran Gatsby

 %   tEWJET5#tEH5# % tEWJET5#

El mensajero

 %   tEWJET5#tEH5# tETJEH5#

Fast & Furious 6

  tEWJET5#tEH5# %   tEWBEH5# tEWJET5#    tEHBEK5#tEH5#

Hijo de CaĂ­n

 %    tEWJET5#tEH TB 12.15

Iron man 3

 %   tEWJET5#tEH5#

Jack el Caza Gigantes  % tEH5#

La Estrella

MULTICINES MANACOR AFICINE

 %    tEWJET5#tEH TB 12.05

tEH5#

16.00, 18.10, 20.20, 22.30

 %   tEWJET5#tEH5#

 % EWJETtEHBEK

Iron man 3 La caza

(V.O.) dt. i dj. 20.00

Manacor 971847256. BAS S/N.

16.30, 19.00, 21.30

(2D) 18.15

El mensajero

Hijo de CaĂ­n

17.00, 18.45, 20.30, 22.30

(2D) dl. a dj. 16.00, 19.00, 22.00

El atlas de las nubes

La gran boda La mula

Stoker

Ciutadella CINEMES CANAL SALAT

971383618. ST. ANTONI M. CLARET S/N.

Fast & Furious 6

EWJET tEH tEM EDJEK  21.30

R3sacĂłn

EWJETtEHtEMBEK

Un amigo para Frank

EWJET tEH tEMBEK

MaĂł

a viure amb la jove i la mare desprĂŠs de la mort del pare.

Tesis sobre un homicidio

ARGENTINA, ESPANYA. DIR.: HERNĂ N GOLDFRID. INT.: RICARDO DARĂ?N I ALBERTO AMMANN. 106 MIN. 12 A t Roberto BermĂşdez investiga un

assassinat que creu que ha comès un dels seus millors alumnes.

The trip

REGNE UNIT. DIR.: MICHAEL WINTERBOTTOM. INT.: STEVE COOGAN I ROB BRYDON. 107 MIN. 12 A t

L’Steve i el seu extravagant amic Rob fan una ruta pels millors restaurants del país.

Turistas REGNE UNIT. DIR.: BEN WHEATLEY. INT.: ALICE LOWE I EILEEN DAVIES. 88 MIN. 12 A t El Chris

vol mostrar el seu món a la Tina, la seva introvertida xicota, en un viatge per les illes brità niques. Tanmateix, les vacances idíl¡liques acaben esdevenint una odissea.

Un amigo para Frank

ESTATS UNITS. DIR.: JAKE SCHREIER. INT.: FRANK LANGELLA I SUSAN SARANDON. 89 MIN. 7 A t En

un futur no gaire llunyĂ , existeixen androides programats per cuidar gent gran. LLEGENDA:

Pel¡lícula d’estrena. Amb nens

Subtitulada o parlada en catalĂ  % EWJEMBEK tETJEH  

Fast & Furious 6

 % EWJEMBEK tETJEH   20.35, 22.50

La gran boda

EWJEMBEKtETJEH  

Objetivo: la Casa Blanca

EWJEMBEKtETJEH

15 aĂąos y un dĂ­a

EWJEMBEK tETJEH    22.05

R3sacĂłn

EWJEMBEK tETJEH    22.25

MULTICINES EIVISSA AFICINE

971315211. AVDA. ELS CUBELLS S/N.

El gran Gatsby 19.40, 22.15

El mensajero

EW   tET     tEH    tEMB dj. 17.20, 18.10, 20.20, 22.30

Fast & Furious 6

EW tET  tEH   tEMBEK 

Iron man 3 20.05, 22.30

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

EWtET tEH tEMB dj. 18.00

De Giuseppe Verdi. Dir.: JosĂŠ MarĂ­a Moreno i Francisco LĂłpez. Amb Makiko Mihyahara, Ji Myung Hoon, i Ismael Pons. 23 de juny, 18 h. 26 de juny, 20h30. 28 de juny 20h30. 30 de juny 18h. TEATRE DEL MAR

C. Llucmajor 90 (Palma) teatredelmar.com t 971248400

666

Dir.: David Ottone. Amb Fidel Fernåndez, Raúl Cano, Joe O’Curneen i Juan Ramos. De Dj. a Ds. 21h. Dg. 19h. Fins al 9 de juny. TEATRE MUNICIPAL CATALINA VALLS

TEATRE MUNICIPAL DE PALMA

TEATRE MUNICIPAL MAR I TERRA

C. Sant MagĂ­ 91 (Palma) cultura.palma.es t 971710986

La Porta dels Somnis en concert Dv. 21h.

TEATRE SANS

C. Can Sanç (Palma) 971727166

Vuits i nous i lladres que no lliguen

Dir.: eScola d’Arts escèNiqueS. De Dj. a Dg. 20h30. A partir del 13 de juny fins al 23 de juny. TEATRE XESC FORTEZA

Pl. Miquel Maura 1 (Palma) tacostamlacultura.cat t 971710882 TRUI TEATRE

CamĂ­ de Son Rapinya 29 (Palma) 971605506

Una boda feliz

Ds. 19h30. i 22h. Dg. 19h. Fins al 9 de juny. CENTRE DE CULTURA DE PORTO CRISTO

C. d’en Muntaner 45 (Manacor) saxerxa.org t 971706260

TEATRE MUNICIPAL DE MANACOR

Av. del Parc s/n (Manacor) teatredemanacor.cat t 971554549

Coppelia’s

Dir.: EMMDM. Dv. 20h.

Escola d’artistes

Dir.: EMMDM. Dc. 20h. AUDITORI D’ALCÚDIA

Pl. de la Porta de Mallorca 3 (AlcĂşdia) auditorialcudia.net t 971897185

Ballem fado

Dir.: Laura Girotto. Amb Laura Girotto, Magdalena GarzĂłn Torrandell, Ana Cantero Roca, Iris Siscar Vidal. El 8, 21h. TEATRE DE CAPDEPERA

Rock&Tapes Festival

CINE REGIO

Santa EulĂ lia del Riu TEATRO ESPAĂ‘A

Fast & Furious 6

971332519. SANT JAUME 81.

La cocinera del presidente

 % EWtET tEH 

 % EWBEM tEU

Anna Karenina

EWBEU tEWBEM5#

La caza

971311471. PGE VARA DEL REY 6.

Aida

Sant Antoni de Portmany

 % EWBEM tEU 

 %   tEH5#

FUNDACIĂ“ TEATRE PRINCIPAL DE PALMA

C. Riera 2 A (Palma) teatreprincipal.com t 971219700

C. del Col¡legi 18 (Capdepera) 971819201

 % EWBEM tEU

EWBEUtEWBEM5# tEU5#

CAIXAFORUM PALMA

Pl. Weyler 3 (Palma) 971720111

dv. i dl. a dj. 17.00, 18.55, 20.50, 22.45

EWJETtEW5#tET5#tEMt dt. 22.00

R3sacĂłn

Amb Jaume Sureda. Ds. 22h.

R3sacĂłn

Iron man 3

 % EWBEU tEWBEM5#

Me lo dijo PĂŠrez

Pg. Mallorca 9 (Palma) tacostamlacultura.cat t 971739148

EWtETtEMtEU

El mensajero

Dir.: MarĂ­a Bimbolles. Amb MarĂ­a Bimbolles. Dv. Ds. i Dg. 18h. Fins al 9 de juny.

s’enfronta a una decisió molt dura: ser-li fidel o no a la dona.

REGNE UNIT, ÀUSTRIA, FRANÇA, BRASIL. DIR.: FERNANDO MEIRELLES. INT.: JUDE LAW I RACHEL WEISZ. 110 MIN. 16 A t Un home de negocis

Fast & Furious 6

El gran Gatsby

Zapatos rojos

Pg. Mallorca 9 (Palma) cultura.palma.es t 971710986

(3D) dv. a dt. 18.00

El atlas de las nubes

AUDITĂ’RIUM DE PALMA

Passeig MarĂ­tim (Palma) auditoriumpalma.com

360. Juego de destinos

Buscando a Nemo 3D

El mensajero

Mi gran aventura sexual

ESTATS UNITS, REGNE UNIT. DIR.: PARK CHANWOOK. INT.: MIA WASIKOWSKA I NICOLE KIDMAN. 99 MIN. 16 A t El Charlie, el oncle de l’India, va

971364771. RAMĂ“N Y CAJAL 17.

El gran Gatsby

  tETBEM5#tEH5#

Stoker

971341006. C. BARCELONA, 5.

Eivissa

Los Croods: Una aventura prehistĂłrica

de Filosofia per a nens d’entre 3 i 4 anys que promou la reflexió sobre la capacitat ètica, social i humana de les persones.

OCIMAX MAHĂ“N

 % EWBEHtEH5#tEMJEDtEUJ dj. 22.15

tETBEM5#tEH5#

FRANÇA. DIR.: PIERRE BAROUGIER I JEAN-PIERRE POZZI. 97 MIN. INF. t Documental sobre classes

Arts Escèniques

Amb Hard Top, Road Box, John Lynam, Niu, Right now, Hustlers, The falling of good and bad i Prinz Feffermin. Dv. 16h. FUNDACIĂ“ CIUTADELLA CULTURA

C. Maria Auxiliadora (Ciutadella)

FUNDACIĂ“ TEATRE PRINCIPAL DE MAĂ“

Costa d’en DeiĂ 40 (MaĂł) teatremao.org t 971355603 TEATRE ORFEĂ“ MAONĂˆS

C. Verge de Gracia 155 (MaĂł) orfeonmahones.org t 971363942

(2D-V.O.) dc. 19.00, 21.00

Sant Francesc MUNICIPAL

CINE SERRA

971322278. PORTO SALER, 79-85.

El gran Gatsby

EWtEH

Tesis sobre un homicidio

CENTRE CULTURAL CAN VENTOSA

Av. d’Ignasi Wallis 26 (Eivissa) eivissa.org t 971310111

SALA MUNICIPAL DE CULTURA

Av. Portossalè 79 (Formentera)


arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

El focus Els Kennedy més íntims, 50 anys després Cinc dècades després que assassinessin John Kennedy, PhotoEspaña acull una exposició de 40 fotografies que li va fer el seu amic Mark Shaw, un fotògraf que va deixar de disparar després de la mort del president

57

GETTY

Almodóvar, afònic en la seva ‘premier’ a Nova York

D

JOAN CALLARISSA

El director cinematogràfic Pedro Almodóvar va arribar afònic a l’estrena de Los amantes pasajeros a Nova York, segons explica l’Hola!. Cares tan conegudes com Marc Jacobs i Kathleen Turner el van acompanyar en l’estrena del seu últim film a la ciutat dels gratacels. El manxec va arribar, va posar i va marxar. Carlos Areces, auxiliar de vol a la seva cinta, va parlar amb la premsa per ell. “Al vol ja deia que havia de callar. Però no ho va fer, és com una malaltia. Ara està ronc”, explicava l’actor.

e les 280 fotografies que formen el llibre The Kennedys, Tomy Nourmand–editordelrecull– n’haseleccionatquaranta per a l’exposició amb el mateix nom que han inaugurat a l’espai de Loewe del festival PhotoEspaña. Mark Shaw, que és l’autor de les instantànies, va ser el fotògraf favorit de John i Jackie Kennedy. “Es van conèixer durant una sessió que Shaw va fer a Jackie per a la revista Life”, explica Nourmand. Amb ella a través de la moda i amb ell a través de la seva experiència a l’exèrcit, el retratista va aconseguir una gran complicitat amb el matrimoni. L’editor recorda que quan John Kennedy va ser assassinat, Mark Shaw “va entrar en depressió i va deixar de fotografiar per a tota la vida. Hi ha fotos que mai havien vist la llum. El llibre és un tribut a Mark Shaw més que als Kennedy”. La complicitat de Shaw amb els Kennedy li va permetre capturar moments íntims de la família. De fet, destaca una foto de John entre les dunes de Hyannis Port, que el president considerava la seva preferida. La selecció comprèn imatges, del 1960 al 1963, d’un matrimoni que aconsegueix semblar creïble des de l’òptica de Shaw.

9.000 euros per una ungla de Lady Gaga

EFE

El duc d’Edimburg, ingressat per “una operació exploratòria”

E

l príncep Felip, marit de la reina Elisabet II, va ser ingressat ahir a la tarda en una clínica de Londres per sotmetre’s a “una operació abdominal exploratòria”, segons confirmen fonts del palau de Buckingham. El duc d’Edimburg –que complirà 92 anys dilluns– serà sotmès a anestèsia total i estarà dues setmanes ingressat. Felip, que es va deixar veure en públic per últim cop al Garden Party que va organitzar la reina Elisabet II dimarts, mostrava un bon estat anímic i de salut en aquest esdeveniment, segons alguns dels assistents. La premsa anglesa explicava ahir que, a més, el marit de la reina va entrar sense cap ajut la London Clinic.

mèdia

AFP

Això, que demostra que no seria una operació d’urgència, posaria en dubte els rumors sobre el seu mal estat de salut que s’han publicat en els últims temps. I, de fet, portaveus de Buckingham expliquen que la intervenció s’havia decidit prèviament, després d’unes proves rutinàries. El duc d’Edimburg va ser ingressat quatre dies per problemes de cor el Nadal del 2011. L’estiu del 2012 va ser ingressat de nou per una infecció de la bufeta després d’aguantar la pluja i el fred durant diverses hores al vaixell amb el qual la família reial va creuar el Tàmesi durant les celebracions del 60 aniversari de l’accés de la reina al tron britànic. Aquesta setmana el príncep Felip va assistir amb tota normalitat a la cerimònia per celebrar els 60 anys de la coronació de la seva esposa.

TWITTER

Un col·laborador de la cantant Lady Gaga va tenir una bona idea durant un concert de la gira Born this way. Quan va veure que una ungla falsa li sortia volant a la intèrpret durant una actuació a Dublín, a Irlanda, se la va posar a la butxaca i se la va quedar. Passat un temps, va decidir posar-la a la venda a través d’internet. En la subhasta a la xarxa, una fan n’hauria pagat 9.000 euros, una quantitat que l’ha convertit per a molts mitjans en l’ungla postissa més cara de la història.

Andrej Pejic es despulla per a Mario Testino

ARA

L’androgínia del model Andrej Pejic torna a ser el seu principal argument de venda. Aquest cop, per explotar-la al màxim s’ha despullat davant d’un dels fotògrafs més rellevants en el món de la moda. Aquest australià d’origen serbi, de 21 anys, ha escollit el fotògraf Mario Testino per aparèixer nu a l’edició brasilera de juny de Vogue. Pejic va ser descobert als 17 anys i una de les seves primeres feines a la passarel·la va ser vestit de núvia per a Gaultier.


58

mèdia

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

recomanatstelevisió IB3 21.45

TV3 21.50

‘Una cenicienta moderna’

‘La partida’ El concurs que presenta Javier Estrada ofereix una edició especial ambientada a Itàlia, en què els concursants hauran de demostrar, per exemple, què saben sobre la cuina italiana o sobre la cultura, els monuments i la música d’aquell país. La parella que se’n surti millor podrà fer realitat el seu somni, un objectiu que els ajudaran a aconseguir el periodista Roger de Gràcia i l’actriu Míriam Tortosa. Els experiments de Dani Jiménez també miraran cap a Itàlia, ja que recuperaran l’esperit d’un gran científic del país: Galileu.

✰✰

Director: Mark Rosman Actors: Hilary Duff, Chad Michael Murray, Jennifer Coolidge, Regina King, Dan Byrd, Julie Gonzalo,

Sam Montgomery és una estudiant que viu amb la seva madastra i les seves germanastres, que la tracten més com una serventa que com un membre de la família. Dedicada de ple als seus estudis, la vida social de Sam és bastant avorrida fins que un dia coneix, a través del xat, el príncep dels seus somnis, l’al·lot més popular de la classe.

IB3

07.40 Little Bear (Animació). 08.00 L’hora del conte!

08.25 10.00

10.30 11.00 11.30 11.50

12.25 13.20

13.59

15.20

(Infantil). Inclou La llebre i la tortuga, El gegant del Vedrà i La flor romanial. La mirada (Reportatges). El perquè de les coses (Divulgatiu). Inclou Los reportajes: Porexpan, Veu, Mà Biònica i Radars policia. Baleartnostrum (Divulgatiu). Da-li gas! (Reportatges). Documental. Fires i mercats (Divulgatiu): Fira del Caragol de Sant Jordi. Tira tira: De Favaritx a Maó. Com a ca nostra (Turisme): Son Palou d’Orient. Son Cardaix d’Artà. Programa que acosta l’espectador al món dels hotels rurals. IB3 Notícies migdia. Cap de setmana. Presentadora: Virgínia Galiano. Esports: Dani Barjacoba. El temps migdia. Cap de setmana.

Mallorca

40 Principales Alcúdia Ràdio BN Mallorca Cadena 100 Cadena Dial Cat. Ràdio Alcúdia Cat. Ràdio Palma CatMúsica COPE ES Radio Europa FM Flaix FM Hit FM Inca Hit FM Palma IB3 Ràdio Insel Radio Kiss FM M80 Radio Máxima FM Onda Cero Alcúdia Onda Cero Manacor Onda Cero Palma Onda Melodía Radio 1 Palma Radio 1 Zona Nord

15.25 Pel·lícula: El juego

perfecto.

EUA, 2009. Dir.: William Dear. Int.: Clifton Collins Jr., Cheech Marin, Moises Arias. Basada en fets reals, explica la història d’un grup de nens de Monterrey que va aconseguir proclamar-se campió de la lliga infantil de beisbol. Per primera vegada, un equip que no era dels Estats Units aconseguia aquesta gesta. 17.25 Pel·lícula: The Damned United. Regne Unit, 2009. Dir.: Tom Hooper. Int.: Timothy Spall, Michael Sheen. Ambientada entre els anys 60 i 70 a Anglaterra, narra els fatals 44 dies de Brian Clough com a entrenador de l’equip de futbol campió del moment, el Leeds United.

Radio 3 Palma 92.3 Radio 3 Zona Nord 97.4 Radio 5 Palma 104.5 Ràdio Balear 101.4 Radio Calvià 107.4 Radio Mallorca SER 103.2 Radio Marratxí 92.9 Radiomania 96.6 RNE Clàsica Palma 87.9 RNE Clàsica Zona Nord 95.4 Talk Radio Europe 103.9 Última Hora Mallorca 98.8 Última Hora Llevant 99.2 Última Hora Nord 100.2

Menorca

40 Principales Cadena 100 Cadena Dial Catalunya Ràdio COPE Europa FM IB3 Ràdio Kiss FM Máxima FM Onda Cero Mahón

rente (Sèrie).

19.50 Llogarets

Ràdio

94.1 94.7 106.5 97.6 98.4 96.4 93.3 88.8 97.6 97.1 91.2 100.6 93.6 96.6 106.8 95.8 89.5 102.3 96.1 94.3 92.7 95.1 101.0 90.1 93.2

19.00 Rex, un policía dife-

(Documental): Biniamar. 20.30 IB3 Notícies vespre. Cap de setmana. 21.40 El temps vespre. Cap de setmana. 21.45 Pel·lícula: Una cenicienta moderna.

Canadà-EUA, 2004. Dir.: Mark Rosman. Int.: Hilary Duff, Jennifer Coolidge. Sam Montgomery és una jove estudiant que viu amb la madrastra i les germanastres, que la tracten més com a serventa que com a membre de la família. La seva vida és molt rutinària fins que coneix per Internet el seu príncep blau. 23.20 Passarel·la de moda Ad Lib 2013. 00.20 Crònica 112. 01.20 Chuck (Sèrie).

Radio 1 94.6 Radio 3 105.8 Radio 5 100.4 Ràdio Balear 102.7 Radio Clásica 97.1 Radio Menorca SER 95.7

Eivissa

40 Principales Cadena 100 Cadena Dial Catalunya Ràdio Europa FM Hit FM IB3 Ràdio Kiss FM Onda Cero Radio 1 Radio 3 Radio 5 Radio Clásica Radio Diario Radio Ibiza SER

96.2 101.3 98.2 95.2 101.3 105.3 88.6 89.5 93.6 Formentera 91.4 Ràdio Illa

98.1 89.1 100.8 95.5 90.4 96.6 93.7 89.5 96.0 101.6 105.7 94.9 104.0 97.2 102.8 107.9


mèdia

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

recomanatstelevisió LA SEXTA 3 22.00

‘La novena puerta’

LA 1 22.30

PARAMOUNT CHANNEL 22.00

‘El rey pasmado’

‘American beauty’

✰✰

✰✰

Director: Roman Polanski Actors: Johnny Depp, Lena Olin, Frank Langella, Emmanuelle Seigner

Director: Imanol Uribe Actors: Gabino Diego, Juan Diego, Javier Gurruchaga, Fernando Fernán-Gómez

França, 1999. Un bibliòfil molt culte però sense cap escrúpol rep un encàrrec sorprenent: un col·leccionista de textos satànics li demana que trobi els dos últims exemplars d’un manual d’invocació del diable. La recerca l’obligarà a enfrontar-se a grans perills.

Espanya, 1991. Amb 20 anys i acabat de casar, el rei d’Espanya, Felip IV, és un jove inexpert en política, però sobretot en matèria amorosa. De la mà de la Marfisa, la prostituta més bonica de la cort, començarà a descobrir un món de noves sensacions.

EUA, 1999. Als seus 40 anys, Lester Burnham està fart de la seva feina i de la seva dona. Davant d’aquesta situació asfixiant troba una sortida en l’Angela, la millor amiga de la seva filla adolescent, de la qual s’enamora bojament.

TV3-CAT

TVE-1

ANTENA 3

59

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

CUATRO 21.45

‘Déjate llevar’ ✰✰

Director: Liz Friedlander Actors: Antonio Banderas, Alfre Woodard, Rob Brown, Yaya DaCosta

✰✰✰✰✰

Director: Sam Mendes Actors: Kevin Spacey, Annette Bening, Thora Birch, Allison Janney

EUA, 2006. Pierre Dulaine és un professor de ball que ofereix classes gratuïtes a joves conflictius de Nova York per transformar la seva conducta. Tot i les reticències inicials dels nois, el compromís del mestre acabarà fent que creïn el seu propi estil de dansa. INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

07.00 Notícies 3/24. 08.00 Bon dia, amic Mic

06.00 Noticias 24 horas. 09.15 Fabricando Made in

08.10 Les tres bessones

10.10 11.15 13.00 13.30 14.00 14.30 15.00 15.55 16.00

(Infantil).

bebès (Infantil).

08.20 Rovelló (Infantil). 08.47 Les Tres Bessones

(Infantil).

09.35 La Família del Super3 10.00 10.40 11.10 11.25 11.40 12.15 12.25 12.55 13.20 13.45 14.20 14.30

15.40

17.25 18.20 19.15 19.30 20.25 21.00

21.50 23.35

01.15

Extra (Sèrie). Lucky Fred (Sèrie). Fish & chips (Concurs). Info K (Juvenil). Energy Bits (Divulgatiu): Els missatgers magnífics. La meva (30 anys de TV3) (Sèrie documental). Post-partit. Retalls de món (Sèrie documental). Via llibre (Literatura). Parlament. Presentador: Josep Maria Martí Rigau. Quèquicom (Educatiu): Transgènics a la carta. Cinema 3 (Actualitat cinematogràfica). Tot un món (Documental): Amors en qüestió. Telenotícies migdia. Presentadors: Agnès Marquès, Joan Carles Peris. Esports: Àlex Castells. Tarda de cine: Ginebra. EUA, 1999. Dir.: Audrey Wells. Int.: Sarah Polley, Stephen Rea, Jean Smart, Sandra Oh. Karakia (Gastronòmic). Cultures del Marroc i d’Itàlia. Quèquicom (Educatiu): Agricultura ecològica. Thalassa (Reportatges). Gran Nord (Sèrie). Un bon futur (T2). L’aprenent (Reality Show): Gestor de comunitats Telenotícies vespre. Presentadors: Agnès Marquès, Joan Carles Peris. Esports: Àlex Castells. La partida de TV3 (Entreteniment). Pel·lícula: Planet Terror. EUA, 2007. Dir.: Robert Rodríguez. Int.: Rose McGowan, Freddy Rodríguez, Bruce Willis, Naveen Andrews. Òpera en texans.

17.40

19.00

21.00 21.50

22.30

00.20

01.50

Spain. Comando actualidad. Masterchef. Solo moda. Audiencia abierta. Informativo territorial. Corazón. Telediario 1. El tiempo. Sesión de tarde: Solo los tontos se enamoran. EUA, 1997. Dir.: Andy Tennant. Int.: Matthew Perry. Ley y orden: Unidad de Víctimas Especiales (Sèrie). Emissió de dos episodis: Retro (T10) i Persona (T10). Cine de barrio: Crónica de nueve meses. Espanya-Itàlia, 1967. Dir.: Mariano Ozores. Int.: Alfredo Landa, José Luis López Vázquez. Telediario 2. Informe semanal. Monje de la muerte, Primavera turca i ¿Asesino por compasión? Somos cine: El rey pasmado. Espanya, 1991. Dir.: Imanol Uribe. Int.: Gabino Diego. Nuestro cine: El paraíso ya no es lo que era. Espanya, 2001. Dir.: Francesc Betriu. Int.: Miriam Díaz Aroca. TVE es música.

06.00 Vídeos musicales. 07.00 Megatrix. Inclou Pica

pica, Barrio Sésamo, Pelopicopata, Vídeos, vídeos, Los más... i El Número 1. 14.00 Los Simpson (Sèrie). Emissió de dos episodis: La niña y la ballena (T21) i El actor secundario Bob vuelve a las andadas (T6). 15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.30 Deportes. 15.45 El tiempo. 16.00 Multicine: Columbus Circle. EE. UU:, 2010. Dir.: George Gallo. Int.: Selma Blair, Amy Smart, Jason Lee. 17.40 Multicine: Lejos de la verdad. EUA, 2007. Dir.: Keoni Waxman. Int.: Michelle Forbes, Steven Grayhm. 18.30 Fórmula 1: Gran Premi del Canadà. Sessió de qualificació. En directe. 21.00 Antena 3 Noticias 2. 21.40 Deportes. 21.55 El tiempo. 22.10 El peliculón: ¿Otra vez tú? EUA, 2010. Dir.: Andy Fickman. Int.: Sigourney Weaver, Jamie Lee Curtis. 00.00 Pel·lícula: Smilla, misterio en la nieve. Dinamarca, 1997. Dir.: Bille August. Int.: Julia Ormond, Ona Fletcher. 02.15 Ganing casino. *Aquesta programació pot variar en funció de l’emissió de la Fórmula 1.

CUATRO

07.00 El zapping de

surferos. 09.00 Si parpadeas... 09.30 El encantador de perros. 10.30 XX Torneo Nacional BlueBBVA Alevín de Fútbol 7. En directe des de l’Estadio Municipal Los Cármenes. 14.00 Noticias Cuatro. 14.50 Deportes Cuatro. 15.45 Home cinema: Diario de una niñera. EUA, 2007. Dir.: Robert Pulcini i Shari Springer Berman. Int.: Scarlett Johansson. 17.45 Home cinema: Lo que no se ve. EUA, 2006. Dir.: David S. Goyer. Int.: Justin Chatwin, Margarita Levieva, Chris Marquette. 20.00 Noticias Cuatro. 21.00 Deportes Cuatro. 21.45 Cine Cuatro: Déjate llevar. EUA, 2006. Dir.: Liz Friedlander. Int.: Antonio Banderas, Rob Brown, Alfre Woodard, Yaya Dacosta. 23.55 Cine Cuatro: Air Force One (el avión del presidente). EUA, 1997. Dir.: Wolfgang Petersen. Int.: Harrison Ford, Gary Oldman, Glenn Close. 02.00 After hours. Puro sexo *Pot variar en funció de l’emissió del XX Torneig Nacional BlueBBVA Alevín de Fútbol 7.

TELE 5

06.45 Gran Hermano 14:

resumen diario. 08.40 I love TV. 12.45 Más que coches GT. 13.45 Las bodas de Sálvame. La cuenta atrás. 15.00 Informativos Telecinco. 16.00 Las bodas de Sálvame. La Mari Carmen i el Nando són els protagonistes d’avui. Tots dos compleixen així el seu somni de celebrar les noces d’argent. 18.30 ¡Qué tiempo tan feliz! L’espai rep el cantant Raphael, que presenta Mi gran noche, el seu nou disc i el nom de la seva última gira. 21.05 Informativos Telecinco. 21.45 Partido amistoso. Prèvia. 22.00 Partido amistoso. Espanya-Haití. La Roja s’enfronta avui a la selecció d’Haití i el dia 12 a la de la República d’Irlanda. En directe des del Sun Life Stadium de Miami. 00.00 El gran debate. Aquesta edició del programa ofereix un debat en profunditat sobre el cas dels falsos ERO a Andalusia. 02.30 Premier casino. * Aquesta programació pot variar en funció de la retransmissió del partit amistós.

LA SEXTA

06.00 La Sexta en concierto. 07.45 Historias con denomi08.15 09.00 09.45 11.15 13.57 15.00 15.25 15.30 16.00

18.15 20.00 20.55 21.20 21.30

01.45

nación de origen. Bestial. Piso compartido. Vaya casas. ¿Quién vive ahí? La Sexta noticias 1ª edición. La Sexta deportes. La Sexta meteo. Top Trending Tele. Pel·lícula: Arma letal. EUA, 1987. Dir.: Richard Donner. Int.: Mel Gibson, Danny Glover, Gary Busey. El Martin i el Roger són dos veterans del Vietnam que fan de policies a Los Angeles. El club de la comedia. La Sexta noticias 2ª edición. La Sexta deportes. La Sexta meteo. La Sexta Noche. Iñaki López rep avui el xef Alberto Chicote per comentar els secrets del seu programa, Pesadilla en la cocina. També participa en aquesta edició Miguel Ángel Revilla, que a més de la seva particular secció d’anàlisi, respon a les acusacions sobre un desfasament pressupostari de 200 milions d’euros durant la seva etapa com a president de Cantàbria. Astro TV.

SUPER3/33

CANAL 4

CANAL+

LA 2

LA SEXTA 3

08.00 Les Tres Bessones. 08.28 El xai Shaun. 09.00 Mic. 09.35 Doraemon. 10.20 Dinàmiks. 10.47 Rekkit, el conill màgic. 11.33 Monster allergy. 12.23 Fish & chips. 12.55 One piece. 13.43 Un drama total, acció! 14.27 Fanboy i Chum Chum. 15.14 La Família del Super3 Extra. 15.40 Pel·lícula:

08.00 Consultes amb el tarot. 10.00 Mallorca today. 10.35 Fora de Joc. 12.00 Rodamón. 12.30 Tot4. Programa de debat. (R.) 14.00 Consultes amb el tarot. 18.00 Sal i llum. Escultoras Pedrosa i duo Jazzing. 19.00

08.00 Transworld sport. 08.55 Web therapy. 09.25 Piezas. 09.40 Pel·lícula: Los descendientes. 11.35 NBA en acción. 12.00 Generación NBA+. 13.00 Veep. 13.30 Utopía. 14.30 Juego de Tronos. 15.23

07.30 UNED. 08.00 Los conciertos de La 2. 09.45 Agrosfera. 10.30 España en comunidad. 11.00 En lengua de signos. 11.30 Espacios naturales: huellas trashumantes. 12.00 Pizzicato. 12.30 La fábrica de ideas de TVE. (R.) 13.00 Espacio empresa. 13.30 Reportero de la historia. 14.00 Tendido cero. 15.05 Se trata de ti. 15.35

12.20 Lizzie superstar. EUA,

Tintín i el llac dels taurons.

17.00 Mic. 17.30 Mofeta Kung Fu. 18.35 Doraemon. 19.27 Els pingüins de Madagascar. 20.14 Tom i Jerry. 21.05 Bola de drac. 21.30 Xarxa natura. 21.45 Blog Europa. 22.03 Generació digital. 22.50 Sala 33: Plou a

Barcelona. Espanya, 2008. Dir.: Carles Torrens. Int.: Alma Alonso. 00.35 Torchwood. 02.15 Tr3s C. 02.20 El ferrocarril de Yunnan.

Va de trot. Presentador. Biel Sánchez. 20.00 Part forna. 20.35 Directe 971. 22.00 Cinema 4. La gata sobre el tejado de zinc. EUA, 1958. Dir.: Richard Brooks. Int.: Elizabeth Taylor, Paul Newman, Burl Ives, Jack Carson, Judith Anderson, Madeleine Sherwood, Larry Gates, Vaughn Taylor. La imminent mort de l’ancià patriarca d’una acomodada família meridional desencadena terribles tensions entre els seus hereus. 23.55 Artista. 00.30 Así es mi casa. 01.05 Rappel.

Juego de Tronos: Dentro del episodio. 15.30 Pel·lícula: El caballero oscuro: La leyenda renace. 18.30 El día del fútbol. 19.00 Liga Segunda División. 21.00 El día del fútbol. 21.30 Fringe (al límite). 22.20 Cine estreno: Polisse. França, 2011. Dir.: Maïwenn Le Besco. Int.: Karin Viard, Joey Starr, Marina Foïs, Nicolas Duvauchelle, Maïwenn Le Besco, Karole Rocher, Emmanuelle Bercot. 00.30 Hugh Laurie: Copper Bottom Blues. 01.15 Saturday Night Live.

Saber y ganar fin de semana. 16.20 Grandes documentales. (R.) 17.10 Docufilia. (R.) 18.05 Los años del nodo. 19.00 Días de cine. (R.) 20.00 La mitad invisible. (R.) 20.30 El Bulli, el último vals. Documental rodat durant l’últim servei realitzat a El Bulli. 21.30 El comisario Montalbano. 23.15 La noche temática. 01.15 Patrimonio de la Humanidad.

2003. Dir.: Jim Fall. Int.: Hilary Duff, Adam Lamberg. 13.55 Osos a todo ritmo. EUA, 2002. Dir.: Peter Hastings. Int.: Haley Joel Osment, Diedrich Bader. 15.30 Los inmortales II: el desafío. França-Regne UnitArgentina, 1991. Dir.: Russell Mulcahy. Int.: Christopher Lambert. 17.08 Black death. Regne Unit, 2010. Dir.: Christopher Smith. Int.: Sean Bean, Kimberley Nixon. 19.05 Todo cine. 20.15 La isla del doctor Moreau. EUA, 1977. Dir.: Don Taylor. Int.: Burt Lancaster, Michael York. 22.05 La novena puerta. França-Espanya-EUA, 1999. Dir.: Roman Polanski. Int.: Frank Langella. 00.40 Carrie. EUA, 1976. Dir.: Brian de Palma. Int.: Sissy Spacek.


60

mèdia

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

arabalears

Dígitsiandròmines

Càmeres que fan més que fotos Els telèfons mòbils ja són més utilitzats per fer fotografies que les càmeres pròpiament dites. Tot i que no solen tenir òptiques tan bones, disposen de nombroses aplicacions que permeten millorar o modificar les imatges ALBERT CUESTA

TWITTER: @ALBERTCUESTA

L

es empreses líders del mercat de la fotografia digital ja no es diuen Canon, Nikon, Olympus o Fuji, sinó Samsung, Nokia, Apple, LG i ZTE. Qualsevol de les marques del segon grup ven més càmeres fotogràfiques que totes les del primer grup juntes, perquè pràcticament ja no hi ha cap telèfon mòbil que no faci també aquesta funció. Els iPhone 4S, 5 i 4 d’Apple són els tres dispositius amb què s’han fet més fotos entre els milers de milions que conté Flickr. I segons una enquesta d’Ipsos per a Tuenti Móvil, dos terços dels consumidors espanyols d’entre 16 i 35 anys fan servir més l’smartphone que la càmera per fer fotos, i passen més temps fent-ne que parlant per telèfon. A més, molts fotògrafs diuen que la millor càmera és la que portes sempre a sobre, i això és precisament el que s’aconsegueix amb el mòbil. Per tots aquests motius, on cal anar a buscar ara les innovacions en matèria de fotografia és en la telefonia mòbil. Moltes novetats també les incorporen les càmeres convencionals, però la integració amb els sistemes operatius dels telèfons, la seva combinació amb aplicacions i, sobretot, la vinculació amb les xarxes socials fan que qualsevol novetat sigui adoptada per un públic molt més ampli. Òbviament, un telèfon no pot competir en qualitat d’òptica amb una càmera, però hi ha intents interessants: Nokia disposa d’un model, el 808 Pure-

View, amb captador d’imatge de 41 megapíxels! La resolució estàndard de les càmeres en els smartphones de gamma alta, però, és de 13 megapíxels. Centrant-nos en el programari, molts dels smartphones actuals ofereixen la possibilitat de captar imatges panoràmiques, empalmant automàticament una sèrie de fotografies captades mentre l’usuari explora lentament el paisatge sostenint el telèfon. Els models d’Apple, HTC i Samsung porten incorporada la funció, i Nokia ofereix per als seus Lumia una aplicació gratuïta. També és molt habitual la funció HDR (High Dynamic Range), que capta tres imatges cada vegada que disparem: una amb exposició automàtica, una de segona amb sobreexposició i una de tercera amb subexposició, i les combina automàticament per aconseguir el nivell òptim de contrast en les zones més clares i més fosques de la imatge. D’aquesta manera es compensen prou bé les molestes ombres a contrallum. L’usuari pot triar entre quedar-se només amb el resultat de la composició o conservar també les tres imatges originals, ocupant més memòria. No és tan corrent trobar l’HDR aplicat al vídeo: el model Xperia Z de Sony és el primer que ho fa. Sense abandonar el terreny de les fotografies múlti-

Més informació a l’Ara Premium

ples, el mateix Xperia Z i els Nokia Lumia amb Smart Camera poden disparar 10 imatges per segon, que es guarden per separat. Però més interessants encara són les fotografies d’acció, que capturen en una única i espectacular imatge diversos instants del moviment d’una persona o un objecte. El Drama Shot del Samsung Galaxy S4 fa fins a 100 fotos en quatre segons i tria automàticament les cinc millors. La funció Zoe de l’HTC One dispara 20 vegades en tres segons i deixa triar manualment quines imatges volem combinar. Ja posats a captar més d’una imatge cada vegada que disparem, amb el programari adequat podem aconseguir un miracle: que tothom surti afavorit en les fotografies de grup. Amb BlackBerry Time Shift, Nokia Smart Camera, Sam02

d01d

Alguns aparells permeten mostrar en una sola foto diversos instants d’un moviment.

01

d02d

BlackBerry Time Shift, igual que altres aplicacions, facilita que tothom surti afavorit en una imatge de grup.

Els recomanats L’APLICACIÓ DE MÒBIL Simulador Firefox OS per a: Windows, Mac, Linux http://ves.cat/gIxS

Mozilla i Telefónica, amb el suport d’altres empreses, aspiren a competir amb Android amb un sistema operatiu mòbil per a smartphones molt barats, basat exclusivament en tecnologies web. Aquest simulador és, en realitat, una eina per a creadors d’aplicacions, però també us servirà per fer-vos –al vostre ordinador– una idea del funcionament dels mòbils amb Firefox OS.

LA WEB Feedly http://feedly.com

Recordeu que a finals d’aquest mes Google tancarà Reader, la seva aplicació web per gestionar subscripcions als canals RSS que ofereixen tots els diaris digitals i blogs. Una de les alternatives més populars per cobrir aquesta baixa és Feedly, que permet importar amb un sol clic totes les subscripcions que tingueu a Google Reader. Funciona amb Google Chrome i disposa d’aplicacions mòbils per als sistemes Android i iOS.

sung Best Face i HTC Always Smile es pot triar cadascun dels rostres detectats en la imatge i escollir la millor de les cares captades en una seqüència automàtica. Els Nokia Lumia amb Windows Phone 8, el Samsung Galaxy S4 i l’HTC One també aprofiten les imatges múltiples per fer una altra trampa visual: poden eliminar d’una composició estàtica els objectes que es mouen, com pot ser el vianant que passava per darrere de la nostra família mentre els immortalitzàvem al davant d’un monument. En aquesta nova generació de smartphones fotogràfics hi trobem altres funcions que difuminen la frontera entre la imatge fixa i l’animada: amb alguns models de Samsung, HTC i Sony es poden disparar fotos mentre gravem vídeo, per poder conservar en dos formats la bufada d’espelmes del pastís. L’Story Maker del BlackBerry Z10, l’Story Album de Samsung i els Video Highlights d’HTC generen més o menys automàticament presentacions multimèdia amb les fotografies i els vídeos d’un esdeveniment i la música que conté el telèfon, i permeten ensenyar-les als avis al televisor o via xarxes socials. I l’HTC One pot començar a gravar sis dècimes de segon abans de prémer el disparador i continuar durant tres segons més, de manera que s’obtenen uns videoclips tan breus com atractius. Més pintoresques són dues funcions del Galaxy S4: Sound and Shot enregistra el so ambient quan fem una foto, i així li proporciona una banda sonora que, esclar, només es pot gaudir en el mateix telèfon; Dual Camera permet que el fotògraf també surti en les fotos que fa, combinant en la mateixa imatge la captura de la càmera principal i la de la secundària. El que trobo a faltar en gairebé tots aquests aparells és un botó físic per disparar les fotos. Amb les excepcions de l’iPhone –on es pot configurar un botó de volum com a disparador– i dels Nokia Lumia, en tots els altres foto-smartphones l’obturador s’activa tocant la pantalla. Hi ha aspectes en què una càmera de tota la vida encara guanya en comoditat.


arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

PUBLICITAT 61


passi-hobé

62

DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

araquenos’ofenguiningú

[

JUANJO SÁEZ

ABANSD’ARA De l’article de Josep Estalella (Vilafranca del Penedès, 1879 - Barcelona, 1938) a Butlletí Institut Escola. Pedagogia noucentista de formació del caràcter, de cultura i civisme per regenerar Catalunya.

arabalears

]

El secret de l’èxit I sobretot evitem gelosament esmorteir el foc que s’ha pogut encendre en l’esperit de l’alumne. Pensem tots –els amics, els professors, els pares– en l’efecte desoladament destructor que pot produir en l’ànima de l’alumneungestdespreciatiu,unaparaulairònica,una actitud d’indiferència. Tot el que pugui rebaixar alsullsdelnoil’interèsd’unalliçó,l’obsessiópel compliment d’una comanda, la veneració pels seus mestres o per la seva escola, és tan transcendentalment anihilador, que només amb profunda esgarrifança pot hom imaginar-se les deplorables i definitives conseqüències. Jaaquellinfant,aquellalumne,norecuperarà més l’immaculat afecte, consubstancial amb la seva vida actual i bellament orientador de la seva vida futura. I la petulància de l’amic i la ironia del professor i la lleugeresa del pare hauran comès l’acció irreparable de malferir-li l’esperit: un d’aquells pecats que no es perdonen. Tant de bo que aquesta meva lleial advertència arribi a temps. [...]

Nos’hanpasd’esforçargaireelsautorsdelstractatsdedicats a descobrir-lo. Han de reduir-se a glosses d’aquestqueendiuensecretiqueésbenbéconegutdetothom. El secret de l’èxit radica a posar l’ànima en l’empresa. Acció sense ànima, treball sense vida, camí sense entusiasme, són, materialment, condemnats al fracàs. Espiritualment, gairebé podríem qualificar-los d’immorals. És absurd de realitzar un acte sense sentir-ne l’emoció. Donar, posem per cas, una classesenseomplir-ladevibracióiardència, equival a deixar sordes de ressonàncies les ànimes dels deixebles. ¿Com encendre la flama de l’entusiasme en un alumne, si en l’ànima del professor no hi ha caliu? ¿Com arborar a la classe la foguera creadora si la ment del professor no espurneja? Cal sempre procedir posant tota la vida en la tasca: treballem, a l’hora del treball, amb tota l’energia: juguem, a l’hora de jugar, amb tota l’efusió; descansem plenament a l’hora de lleure.

Josep Estalella 1931-1936

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

PASSATEMPS

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

motsencreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

elaborat per Senyor Ventura

Horitzontals 1. Carregaran. El dels ocells ens recorda alguna mort. 2. Al setembre començarà a rebre fortes pressions, però donarà resultats fructífers. Fas anar d’un lloc a l’altre fins que perds l’oremus. Per molt poc, però no fa peu. 3. Més habitual a l’anada que a la tornada. Imprevistes. La veu que no es veu. 4. Fa balança. Fa festa. 5. Enderrocs de les dues primeres lletres. Pot ser un acompanyament i pot ser musical. 6. Un duo sense capdavanter. Facin baixar la vela. Un mineral habitual en el paleolític. 7. Arribem a la fi del món. Identifiquen als que pugen en grup. Un bon inici i final de gag. 8. Si hi ha neu, permet fer grans baixades. Capelleta. Mutiles el bou i només en deixes un testicle. 9. Un trastorn que ens deixa sense paraules. Sacseges la gasosa i te’n vas al Ripollès. 10. Gastin. Rascaràs. 11. Obtinguda amb gran esforç. Principi vocàlic. El primer que va haver de suportar el turisme italià a la costa. 12. La part del mig. Una paraula sincera, segons com es digui, pot semblar una burla. El Quim la necessita per aconseguir el seu somni. 13. Governador. El català és un miratge. En Pep ha perdut el cap. 14. Un sant decapitat. Com uns mussols. Assenyala amb el dit.

Verticals 1. Lloc de moltes eres. Afalaga i és capaç de canviar voluntats. Utilitzava. 2. Comença a Massachu-

setts i acaba a Alabama. Són seguides per Cupido. Afaitin.

3. Es necessiten dos oradors per aconseguir-lo. Error monumental. Als afores de Ripollet. 4. Fer besar el terra. Persona que porta les andes. 5. El fonament de l’edifici.

Enfarfegats, aparatosos. A totes les cases, hi conviuen amb Joans i Joseps. 6. Ja fa molt de temps que no cal que sigui bonic per ser acceptat. Conjunt d’eines. Remo enrere. 7. Respondria a les paraules de la dona conservadora. Acaba igual. 8. Amenacis injustament una noia que no se’n recorda de res. Té èxit i ve de Sòria. 9. A França, és un motiu d’unió de moltes famílies. Enganxa més que la cola. 10. Acostumes a fer. L’Espinàs li posà nom i a alguns lectors se’ls féu un nus a la gola. Un visat sense funda. 11. Finals d’allò més romàntics. L’enrabia incomprensiblement que vagis a les termes. Els rics també tenen el seu cor. 12. Se sent sovint a Salamanca. Adornis les vores. Conegué. Mai se sent en una guerra. 13. Funest, pèssim. Hi deixes els ossos (en plural). 14. Fortor, bravada. La clara no es treu fàcilment. Talla els cabells arran.

sudoku fàcil

7

1 8 5

1

8 4

2

1

1 5

3

9 3

1 9

2 3 7

6 7 2

8 7

G I H O N S I R C O G I T U A A T X N O T A P F A I A R G L A N A I C A

difícil

2

9 5

solucionsd’ahir

7 9

7 2 5

6

9

2

1

9 5 7

8 4

3 2

8 6 7

2

1 7

5 1 6

4

A T E S

D I N A M S O A C E A R R O T T I A C C

fàcil

R E C O S I A N I E R A

D E S F A D O R S B E O R D A R E C A V I O A D N O L E S I C A E R R G E S U P A I T I C M A N I

I L L T A E N A C I E S G R I E T G E I R A A

E S L A L E U I D X A A M T E I S M I A N M E S S

difícil

3 2 1 9 4 8 7 6 5 7 8 6 5 3 2 1 4 9 9 5 4 1 7 6 3 2 8

3 6 9 8 5 7 4 2 1 8 4 2 6 3 1 9 5 7 5 7 1 4 2 9 8 3 6

6 3 5 2 1 9 4 8 7 4 1 2 8 6 7 9 5 3 8 9 7 4 5 3 6 1 2

2 9 8 3 1 5 7 6 4 7 5 6 2 4 8 3 1 9 1 3 4 9 7 6 2 8 5

5 6 3 7 2 4 8 9 1 1 4 9 3 8 5 2 7 6 2 7 8 6 9 1 5 3 4

6 2 3 1 9 4 5 7 8 9 1 7 5 8 2 6 4 3 4 8 5 7 6 3 1 9 2


passi-hobé

arabalears DISSABTE, 8 DE JUNY DEL 2013

63

críticatv

ARAENGLOSA

MÒNICA PLANAS - PERIODISTA

Mateu Xurí

Hotels i balconing

Malson a Premià de Mar

D

Parer tenc i el dic. M’agrada

ijous a la nit Alberto Chicote, el de Pesadilla en la cocina, es disposava a salvar un restaurant de Premià de Mar. Concretament el Nou Set del Club de Tennis del poble. Allà, no només s’hi trobava la cuina bruta que és habitual, uns cuiners poc preparats i un servei deficient, sinóquetambéhaviad’afrontarconflictesfamiliars. La mestressa, la Mari Ángeles, havia contractat la seva pròpia germana Dámarisperquèl’ajudésalacuina.Iallòera un drama de retrets i rancúnies que provocarien la indigestió de qualsevol client. Pesadilla en la cocina inverteix més tempsaretratarlaineptitudielsplatsfastigosos que a trobar solucions. Realització ja s’encarrega de posar filtres i il·luminar malament els plats que cuinen per incrementar el fàstic de l’espectador. A part de mostrar-nos una màquina de tallar viandes plenadequisca,enaquestprogramaChicoteva actuar com a reconciliador familiar a l’estild’AnaRosaQuintana.Elxefesvadedicar aferdeterapeutadelesduesgermanesperquè solucionessin les seves diferències. Ell preguntava i elles li van acabar explicant dramesdemaritsirresponsables,embarassosafrontatsensolitariifamíliesdesunides per diferències de criteri. Un cop reconci-

més qualitat que més alts. Però clar, estam tan malalts que sempre anam a escarada. Balconing de més alçada i més gats emprenedors... Era un turisme esponjós i no turistes-esponja damunt la barana flonja d’hotels mig esbucadors. ❊❊❊

Cada any n’han de venir més per poder igualar els ingressos. Això, en lloc d’un progrés, és un turisme d’excessos.

liadeslesgermaneselprogramaresolunautèntic fracàs empresarial en qüestió de minuts. Redecoren el local, els donen quatre consells i els ofereixen una nova carta que no sembla apta perquè la cuinin les cuineres que hem vist treballar abans. Però això és igual. A la tele tot ha de semblar millor. Tots ploren d’emoció i celebren el miracle. Pesadilla en la cocina aparentment fomenta el valor de l’esforç en el treball. En canvi, el que acaba fent és acreditar mals treballadors que ni abans tenien l’actitud ni han rebut cap mena de preparació per fer la feina que fan. La televisió prodigiosa canvia, en un parell de seqüències, el talent culinari, anys de mala relació i fins i tot la responsabilitat higiènica. Mai s’acomiada ningú (i en alguns casos no falten motius). Això sí, Chicote marxa com un heroi deixant el restaurant tunejat com si fos el parc temàtic de John McEnroe i convençut que ha salvat una família. En vinti-quatre hores la tele ha lliurat un títol de gastronomia i ha fet la propaganda que necessita el local. Veïns de Premià de Mar, teniu una missió: comprovar si els miracles televisius perduren en l’anonimat del dia a dia. Aneu a fer el xafarder al Nou Set i passeu-me’n els informes.

Xef-psicòleg Chicote va actuar com a reconciliador familiar a l’estil d’Ana Rosa Quintana

ELTEMPS T.MIN 12

T.MAX 24 ◦

6:22

QUART

21:15

MINVANT

MeteoAgenda

Avuii A Fira F

16/23 ◦

12/20 1

12/20

15/24 ◦ 15

17/23 7/23 ◦

17/20 ◦ 17 1

16/20 ◦

16/24 24 4◦

14/22 ◦

Mercat M

Mercat d’Art` a

Mercat de Can Picafort

Mercat de Biniali

Fira nocturna de la patata. Sa Pobla

Mercat de Bunyola

Fira de les herbes. Selva

Mercat de Cala Rajada

Fira de Sant Joan. Son Servera XXVII Regata Rei en Jaume. Sant Pon¸ca Festa del Medi Ambient. Ma´ o

Mercat de Campanet

◦ 15/22 5

Mercat de Campos

15/22 ◦ 15/22 ◦ 16/23

18/22

Activitats a l’aire lliure ure

Fluix

Eiv

Moderat ◦

For

Tra

17/22 ◦

Tra

Lle Mig

Condicions:

Poc adients

T.MIN 12 ◦ T.MAX 26 ◦

Europa Min.

Max.

Barcelona

12 ◦

21 ◦

Madrid

10 ◦

22 ◦

Lisboa

14 ◦

20 ◦

20 ◦

Par´ıs

La setmana

Dubl´ın Londres

Dimecres

Dijous

Favorables Aceptables

Dilluns,10

T.MIN 11 ◦ T.MAX 25 ◦

Divendres

25 ◦

20

11 6

6

16 ◦ 19 ◦ ◦

26 ◦

Roma

12

Oslo

7◦

18 ◦

Berl´ın

11 ◦

23 ◦

Praga

21 ◦

Moscou 20

Men

Maror

Diumenge,09

Lle

Men

Eiv For

Arrissada Marejol Forta Maror

Dimarts

Mig

Fort 16/22 ◦

25 ◦

E Espectacle

Atenes

9

12

25 ◦

12

26 ◦


CARTA A

ALBERTO RUIZ-GALLARDÓN 8.6.2013

PILOT VERMELL

DEMÀ

Marisa Goñi

Albert Om

‘Toiss’

La cella d’Aznar No sé si li han dit, senyor Gallardón, que les seves celles s’assemblen cada dia més al bigoti d’Aznar. Si n’hi afaitessin una i l’adherissin a sobre del llavi superior de l’expresident, no notaríem la diferència. Ja deu ser aquest el sentit del seu gir polític dels últims mesos. Vostè és com aquells

com aquell veí que semblava tan bona persona fins al dia que es descobreix que d’amagat portava una altra vida.

conductors que portes enganxats al darrere del cotxe i et van ensenyant el morro perquè notis el seu alè al clatell. Estudien per on et passaran mentre fan cops de volant a una banda i l’altra. Pensàvem que superaria Rajoy per l’esquerra, però al final ha vist forat per la dreta i serà per on l’acabarà avançant. Tant és, suposo. La qüestió és deixar-lo enrere, accelerar i arribar el primer a completar el circuit: president de la Comunitat de Madrid, alcalde, ministre i qui sap si algun dia no gaire llunyà president del govern espanyol.

El seu canvi deu tenir

més a veure amb l’ambició que amb la ideologia. Ara ha vist aquesta oportunitat i mira d’aprofitar-la, igual que fa anys va intuir que, amb la seva veu, simpatia i glamur intel·lectual, podria guanyar-se els progres de Madrid, tan necessitats d’un altre Tierno Galván. Si fins i tot li van dedicar la portada de la revista gai Zero, se’n recorda? Era l’època en què vostè tenia els pitjors enemics a dins del seu partit, que el veien massa avançat. No és estrany que amb aquesta dreta espanyola, encara avui tan rància, vostè ens semblés modern.

Diuen que

el retorn d’Aznar a la primera línia política seria per persona interposada, i que l’hauria triat a vostè, de la mateixa manera que en el seu dia vostè ja va acomboiar la carrera política d’Ana Botella fins a l’alcaldia de Madrid. El seu gir a la dreta des del ministeri de Justícia, amb la restricció del dret a l’avortament o la fi de la justícia gratuïta per a tothom, ha fet que la gent d’esquerres que es va deixar seduir per les seves dots d’entabanador ara se senti traïda i el vegi

Tenim el món dividit

ÀLEX GALLEGO

entre els que pensen com nosaltres, que són els bons, i els altres, que són els dolents. Però perquè els dolents encara semblin més dolents, és necessari que en triem un i el designem el “bo” oficial. Aquest era vostè, la cella d’Aznar que va conrear amistats perilloses amb els de la cella de Zapatero.

P. D. Té la biografia ideal per a un agent doble, ara ensenyo això, ara amago allò: el seu pare, un destacat monàrquic antifranquista; el seu sogre, José Utrera Molina, exministre del dictador. Potser el nom del seu padrí polític desequilibra la balança: Manuel Fraga Iribarne.

L’

arribada de Neymar a Barcelona va aixecar molta expectació i les hores que va passar a la nostra ciutat no van decebre: va parlar català, va fer els tocs de rigor i (oh sorpresa!) va dir que havia complert un somni. Però una de les coses que no ens esperàvem era que vingués acompanyat dels toiss, que és el nom que els seus amics, la seva colla, es donen a si mateixos. La foto que van penjar al Twitter a l’estil Entourage va córrer com la pólvora per les xarxes i va despertar més d’un comentari. Jo, per exemple, vaig pensar: s’ha acabat fer la clàssica pregunta de què t’emportaries a una illa deserta. A partir d’ara ens hem de preguntar: qui t’emportaries a una presentació com a jugador de futbol a l’altra punta del món?, qui sortiria a la teva foto feta des del teu avió privat? Ells eren 6, tots nois i d’edats molt semblants. Amics des de la infantesa. Jugavenjuntsafutbolsalaientreellshi ha des del seu representant fins a un mig germà. A ells els ha consultat qui haviadetriarquantoteslesnòvieselvolien i només ells tenen plaça assegurada en un cercle d’amistats on el més difíciléssaberquivolseramicteuiquinomés vol poder dir que és el teu amic. Per tant les persones que esculls fer pujar a l’avió et defineixen, diuen coses de tu. ¿Tries només la família, però deixes la cunyada a terra? ¿T’emportes uns amics però sense les parelles? ¿Convides els companys de feina i mous uns fils perquè el teu cap s’assegui amb els pilots? ¿Decideixes que hi vols anar sol per... meditar? Neymar és un afortunat, un privilegiat, un cas entre mil milions, però també és un noi de 21 anys que vol compartir el dia més important de la seva vida professional amb els seus col·legues, amb aquells que se l’estimen i que el fan riure. Neymar som tots!! Bé, potser tots, tots, no...

TATIANA SISQUELLA

Ara balears 8 juny 2013  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you