n e r t El NÂş 5 Curs 2010-2011
Revista Escolar C.P. Vicent Ricart i Bonillo -BenetĂşsser-
EL TREN
El 20 de desembre de 2006, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos. L'objectiu d'aquesta celebració és prendre consciència de que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta a causa dels beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen. Amb aquesta finalitat es realitzaran accions per a la conservació i desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d'ells. És la segona vegada que s'assigna als boscos el seu propi "any internacional". La primera va ser el 1985 quan el consell de la FAO (Organització de Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació) va recomanar a tots els estats membres que treballaren per centrar l'atenció mundial en la necessitat de conservar i protegir els boscos. S'estima que cada any més de 130.000 km² de boscos es perden a causa de la desforestació i desapareixen fins a 100 espècies diàries. També nosaltres hem volgut dedicar el curs als boscos i fer nostres els objectius de Nacions Unides. Així hem fet treballs sobre els arbres i els seu aprofitament, la seua relació amb el clima, la fauna i la flora, etc. Amb activitats sobre el reciclatge i tallers amb deixalles hem volgut fer-nos conscients de la gran quantitat de residus que generem. Hem vist pel·lícules, fotografies, hem llegit poemes, aprés endevinalles, cantat cançons, fet treballs plàstics, i altres activitats que ens faran estimar més els arbres. I, per últim, no oblidem a Mana, la nostra mascota, que ens recordarà des d'ara la importància de respectar la Natura.
Luis Peralta 4t. Primària
PROJECTE "LES MASCOTES" LES MASCOTES La meua mascota és un hàmster i es diu Rex. És molt net, i quan el toque ja està netejant-se, i fa orina sempre en el mateix lloc en un racó que utilitza com a vàter. Al meu hàmster el vull molt i supose que ell també em voldrà a mi. La meua responsabilitat és tindre la gàbia neta, donar-li de menjar i aigua i traure-lo de la gàbia i jugar amb ell i així fa exercici també. És molt glotó i li agrada molt l'olor del meu menjar, però ell no pot menjar-lo. M'agradaria que algunes persones que tinguen animals els volgueren com jo al meu hàmster perquè tenen el deure de preocupar-se de les seues mascotes. Per exemple, els que tenen gossos han de recollir els excrements que fan pel carrer i els parcs. Lo ideal seria que la gent cuidara i es preocupara de les seues mascotes ja que són un més de la família. Víctor Marcón Ghidoni 6é. de Primària
Carla Cervera 6é. de Primària Carla Cervera 6é de Primària
DIA DELS DRETS DEL XIQUET I LA XIQUETA ALTRA INFÀNCIA Per commemorar els dia dels drets de l'infant els nostres alumnes veren uns documentals sobre la vida dels xiquets i xiquetes en les poblacions de Requena (Perú) i Mozambique. Una altra forma de viure la infantesa que creiem que es necessari que tots coneguem en el nostre món acomodat.
Youness Ennakli 3r. Primària Tenemos que pensar que hay muchos niños en el mundo que no tienen lo mismo que nosotros y les tenemos que ayudar, por ejemplo muchos niños duermen en el suelo, andan muchos kilómetros para ir a muchos sitios y tienen dificultades para comer porque tienen que trepar a las palmeras para coger frutos. En los campos, como hace años hubo una guerra, hay muchas minas y no se atreven a entrar por miedo a morirse. Las palmeras le sirven mucho porque la madera sirve para hacer fuego y para cocinar y las hojas de techo de las casas. Para lavarse la cara tienen que ir al pozo a por agua.
Andrés Alarte 3r. Primària.
MIL FERIDES Sandra acabava d'arribar a casa després d'un dur dia de treball a l'hospital. En sa casa se respirava pau i tranquilitat fins que van arribar Robert i Cristina, els seus fills. Com sempre, venien corrent a la cuina després de la seua classe de música. Estaven famolencs i amb ganes de parlar amb ella. - Mare, la mestra ens ha demanat una redacció sobre la nostra infantesa - va dir Cristina afligida. Sandra es va quedar sorpresa, però va intentar no perdre el seu habitual somriure. - Molt bé xics - va dir. Heu de contar-la, vos ajudaré jo si voleu. Quan nasquérem érem uns bessons preciosos, rossos i amb ulls verds. Els nostres pares eren massa joves i encara estaven preocupats per la diversió i, no volien responsabilitats... La veritat és que no recordem massa dels tres primers anys. Sabem que ens va criar Clàudia, la nostra iaia i que no coneixíem a més família. La iaia Clàudia va morir i, va començar per a nosaltres una infantesa dura, plena de temors i de silencis, amb els nostres pares biològics No ens dedicaven temps, ni ens portaven al parc amb altres xiquets, ni ens cuidaven; més bé tot el contrari, sempre estaven cridant-nos i ens pegaven per qualsevol cosa, sense motiu. No ens volien i intentàvem no fer-los enfadar per por al que podien fer-nos. La droga, ens vam assabentar després, era la causa del seu comportament. Al col·legi érem feliços perquè ens sentíem protegits. Teníem amics i les professores sempre es preocupaven de nosaltres. A vegades parlaven amb els pares i ells, aleshores, s'enfadaven amb nosaltres i, per les nits, ens deixaven sense sopar, al llit i a soles. A vegades ens pegaven també. Mai ens donaven un bes o un abraç. Les pallisses cada vegada eren més fortes; portàvem ferides i morats al cos. A l'escola començaren a pensar en maltractament, a nosaltres ens preguntaven però, per por, contestàvem que no, que eren caigudes al parc o a casa. - Les drogues aconsegueixen traure el pitjor d'una persona. És una terrible i vertadera malaltia -va dir Sandra veient que els xiquets estaven molt decaiguts.
Sí, ja ho sabem mare, però és dur recordar eixos anys - va dir Robert. Les drogues, l'alcohol... el cas és que ja no es podia ocultar que en casa passava alguna cosa molt forta i, des del col·legi, cridaren a Servicis Socials. Van fer una investigació i es va descobrir el que estava succeint. Els nostres pares es van posar nerviosos i ens culpaven de tot, estaven com bojos, van començar a pegar-nos molt i molt fort, quasi ens maten eixa vegada; menys mal que una veïna va sentir el soroll i va cridar a la policia. Vingueren ràpids. Als meus pares els portaren a la presó. A nosaltres, a l'hospital. És allí on vam conèixer a Sandra, la nostra mare adoptiva. Va ser la infermera que ens va curar les mil ferides que teníem, tant les físiques, com les psicològiques. Quan va arribar el moment de deixar l'hospital, tant Sandra com nosaltres no volíem separar-nos. Sandra i Pablo, el seu home, advocat de professió, van lluitar per aconseguir que ens quedàrem amb ells com pares d'acollida. El temps passava i els nostres pares biològics van morir de sobredosi a la presó. Sandra i Pablo, amb moltes dificultats, són hui per hui els nostres pares adoptius. Ara som una família feliç. Ens sentim protegits, volguts, com sempre havíem somiat. Sandra els va abraçar i junts ploraren d' alegria.
Conte elaborat pels alumnes de 6é. per ser llegit al ple de l'Ajuntament
Mural elaborat pels alumnes de 6é. de Primària
APRENDRE A VIURE AMB RESPECTE El dia de Nadal, per la nit, en el poble de Benetússer, una xiqueta que li dien Carolina va baixar la bossa de fem als contenidors del costat del parc que hi havia baix del seu edifici. Estava plovent a bots i barrals i amb una mà portava la bossa i amb altra el paraigües. Es va fixar que n'hi havia un xiquet refugiant-se baix del tobogan. Es va acostar i va dir:
Van arreplegar la taula i quan anaven a cridar a la policia es van adonar que Marc s'havia quedat dormit en el sofà. Al dia següent quan tots es van despertar, Marc no estava a la casa. Carolina es va enfadar amb els seus pares per haver asustat a Marc dient-li que anaven a cridar a la policia. Es va vestir i va anar al carrer a buscar a Marc.
- Hola, què fas ací? El xiquet es va quedar mirant tremolant de fred a Carolina. - No res, estic ací sota per no banyar-me amb la pluja. - Però com que no estàs en la teua casa amb la teua família? Si és Nadal. - No, no puc anar a casa- va dir amb una veu molt greu. - Jo sóc Carolina, com et diuen a tu? - Em diuen Marc - Tens fam? - Un poquet - Ara vinc.
Quan ja s'havia fet de nit i tornava a la seua casa, va veure a Marc sota el tobogan. Tenia fred i molta fam. Carolina li va donar unes galetes que havia agafat abans d'eixir de la seua casa. Carolina va decidir que passaria la nit amb Marc en el carrer. No podien anar a sa casa doncs Marc no volia i Carolina no el volia deixar. Al dia següent van estar caminant pels camps i furtant fruita per menjar. Estaven molt cansats i van dormir en una casa de pedra on feia molt de fred.
Carolina se'n va anar corrent a casa. Va pujar per les escales molt ràpida i va obrir la porta de la seua casa. -Mamà, papà, he de parlar amb vosaltres. Li va contar als pares tot, que n'hi havia un xiquet que es deia Marc, mort de fam i banyat totalment. Va intentar convèncer als pares que li deixaren pujar i sopar amb ells. Després de raonar que el que havien de fer es cridar a la policia i per l'hora que era, van decidir deixar-lo pujar i que sopara amb ells. Però després cridarien a la policia. Mentre sopaven, la mare de Carolina es va fixar que Marc duia un morat en l'ull. Li va preguntar com se l'havia fet i Marc no va contestar. El pare li va dir que segur que els seus pares estarien molt preocupats. Li van preguntar on vivia, però Marc no va contestar.
Els pares de Carolina estaven molt preocupats. Van cridar a amics i familiars per si estava Carolina amb ells. Ningú la hi havia vist. Tots es van posar a cercar pels carrers de Benetússer. Passada la mitjanit va començar a ploure, feia molt de fred. Carolina i Marc no sabien on protegir-se i començaven a tenir molta fam. Els familiars van acudir a casa de Carolina per esperar notícies. En el menjador estaven tots en silenci, esperant. De sobte es van escoltar unes claus que obrien la porta. Eren Marc i Carolina. Tots van saltar de les cadires i van anar a abraçar-los. Carolina va contar tot el que havien fet i plorant va demanar perdó i ajuda per solucionar els problemes de Marc. - Pares veritat que ajudareu a Marc per a que no torne a una família que no el vol? - Clar que sí Carolina, no et preocupes. Van sopar junts. Demà s'arreglaria tot. Alumnes de 5é.
DIA DELS DRETS DEL XIQUET I LA XIQUETA DIA DE L'ARBRE Enguany es celebra " L'any internacional dels boscos" i aquest tema és el que hem triat com a eix tranversal d'aquest curs. Per aquesta raó, el dia de l' arbre el nostre centre va preparar les següents activitats: -Els alumnes de 6é. explicaren el perquè d' aquest dia.També llegiren el poema "Plantemos un árbol". -Els alumnes de 5é. juntament amb el jardiner de l' ajuntament plantaren una llimera. A continuació llegiren les seues característiques. L'acte va ser amenitzat amb la cançó "Todos somos necesarios".
DIA DELS DRETS DEL XIQUET I LA XIQUETA
Alumnes de 2n.
Marcos López E.I. 5
DIA DE LA PAU
LA PRESENTACIÓN DE MANA En este Día de la Paz, queremos presentar a Mana, la mascota solidaria. Su cabeza es el globo terráqueo y simboliza la unión entre las diferentes culturas y la unión entre todos los seres humanos, ya que seamos del lugar que seamos, todos somos iguales. Su cuerpo es un tronco, simbolizando la naturaleza para que tengamos presente que hay que cuidar y respetar la fauna y la flora para poder vivir en un mundo mejor. Así pues, Mana os quiere recordar día a día que debemos vivir sin rencor, respetándonos los unos a los otros y aprendiendo a cuidar y respetar la naturaleza. Para que no olvidéis todo esto, Mana irá de clase en clase y se quedará con vosotros por un tiempo hasta pasar al siguiente curso. Mana sólo pide un poco de amor, un poco de paz y mucha solidaridad. ¡¡¡A CUIDARLA!!! L'A.M.P.A.
LA PAU No és només una paraula sobre un paper No és només una enyorança sense un perquè No és només una balada que se'n du el vent No és només una esperança buida en la ment. És la més alta flor del verger que naix i s'alça en cada bes i que és regada per cada veu que crida i canta el seu nom bell i la treballa contra tot vent. Aquest poema de Marc Granell va ser llegit pels alumnes de 6é.
Jeremy Hernández, Soumaia Amrane, María Mocholí i David Santainés 2n. Primària LA PAZ Hoy Día de la Paz espero que se acabe la guerra para toda la era. Hoy las palomas cerrarán las pistolas. De hoy en adelante seremos amables siempre echaremos un cable. A los que necesitan nuestra ayuda se la daremos con mucha dulzura. Hoy la solidaridad será para toda la eternidad. Haciendo esto conseguiremos un mundo mejor donde estaremos todos en unión. Daniel Felipe 5é. de Primària
FALLES
Enguany, per primera volta la nostra falla ha estat feta amb la col·laboració de les famílies. Amb el lema "Els boscos" tots hem anat donant forma al nostre monument amb ninots casolans i molt variats.
Seguint el model de la festa gran, s'ha fet l'Exposició del Ninot, i els xiquets i les xiquetes de l'escola han votat d'entre els millors al seu ninot indultat que ha sigut el bosquet fet per la família Gallardo Chaves.
I a pesar d'un dia plujós, poguérem plantar la falla, menjar un bon xocolate i,finalment, fer la "cremà".
SETMANA CULTURAL
El dilluns 18 d'abril començà la II Setmana Cultural del nostre col·legi i gaudírem d'ella fins dimecres 20 d'abril. Enguany i tenint com a eix transversal L'Any Internacional dels Boscos, hem fet les següents activitats: .- Activitats artístiques: teatre, cinema, exposicions fotogràfiques, murals, tallers de manualitats i concursos. - Activitats esportives: jocs populars, circuits... - Activitats lúdiques. - Treballs d'investigació. I per concloure, el dimecres 20 d'abril, la Fireta del llibre, el lliurament de premis i una gran festa per a tota la comunitat educativa. El pregó va ser llegit per Alba Cuevas de 6é. de Primària.
EL PARDALET FERIT Això diu que era, una vegada, un pardalet ferit que no tenia casa. S'acostava l'hivern i tots els seus companys anaven buscant la calor; ell, però, com no podia volar, havia d'estar en aquell lloc. Començava a tenir fred i no sabia on refugiar-se. I va pensar que entre les fulles dels arbres podria amagar-se fins que passàs l'hivern. S'acostà a un xop i li digué: - Puc quedar-me ací? Ja ve l'hivern i no puc volar. Tinc molt de fred! - No -li va respondre el xop-. No vull tenir preocupacions!
Al costat del xop hi havia un ametler i el pardalet li demanà el mateix: - Puc quedar-me amb tu? Ja ve l'hivern i no puc volar. - A mi no vingues, pardalet, que et tiraré. El pardalet es quedà molt trist. A cada moment que passava tenia més fred i no sabia què fer. Però un pi que n'era prop li cridà: - Vine, acosta't pardalet. Vols fer la teua caseta entre les meues branques? - Clar que sí! No sé com t'ho agrairia... - Tria la branca que més t'agrade -li va dir el pi-, però jo t'aconselle aquesta, perquè sempre li pega el sol.
I una garrofera que era al costat li digué: - Jo et protegiré del fred, pardalet. I una alzina que vivia a prop: - Jo et donaré les meues bellotes per tal que no tingues fam. El pardalet estava molt content i agraït d'aquells arbres que tant l'ajudaven, i es feren molt amics. Els tres arbres estimaven molt el pardalet.
Un dia arribà el senyor vent i es va assabentar de la història del pardalet i li digué al seu fill: - Bufa a tots els arbres menys al pi, a la garrofera i a l'alzina, perquè s'han portat molt bé amb el pardalet ferit. I així va ser com aquests tres arbres conservaren durant l'hivern les seues fulles i els altres les perderen i es quedaren nus... I ací acaba aquesta bonica història del pardalet ferit.
El conte del pardalet ferit va ser representat pels alumnes del segon cicle de primària.
APRENEM A RECICLAR Els alumnes d'Educació Infantil van aprendre la importància del reciclatge mitjançant un programa del CLIC. Els majors treballaren a l'aula d' informàtica i els més menuts amb la pissarra digital.
Sabries fer-ho tu? Intenta-ho!
DEIXA CADA RESIDU AL SEU CONTENIDOR
També L'A.M.P.A. va organitzar tallers per fer joguets tradicionals i senzills i en molts d'ells utilitzarem materials de reciclatge.
A ENCISTELLAR LA BOLA Amb un got de plàstic (de gelat, mitja botella,etc.), una corda,una cullera gran, paper de periòdic i cinta adhesiva, tenim un joguet que posa a prova la nostra destresa oculo-manual ja que el seu objectiu és encistellar la bola en el got. Fem la bola amb paper de diari, la unim a la corda i amb la cinta adhesiva, millor si és de color, la folrem tota. Fixem la corda al fons del got i si volem més comoditat peguem una cullereta per a que els xiquets puguen agafar-lo bé. Quan més curta siga la corda més fàcil serà encistellar la bola.
COM FER UN CATXERULO Els catxerulos són originaris de l'antiga Xina i també reben els noms de catxirulo, milotxa o estel. Per fer-los necessitem de materials molt lleugers perquè puguen solcar els cels: fil de palomar o de seda, paper de seda, dues canyetes i cola. Es retallen les dues canyetes a la mateixa llargària i les col·loquem en forma de creu lligant-les amb la corda (fig.1) Lliguem un fil a cadascun dels braços de la creu i els unim amb un nuc formant un triangle isòsceles (fig. 2) Retallem el paper de seda amb forma de rombe i el peguem a les varetes. (fig. 3) Amb tiretes de paper de seda li fem la cua i a volar.
fig. 1
fig. 2
fig.3
Taller de Molinets de vent
Taller de decoració
TREBALLS D' INVESTIGACIÓ
DE LA LLAVOR A L'ARBRE
COM SALVAR EL BOSC
L'arbre és un esser viu que naix, es desenvolupa i mor; que respira i es nodreix sense canviar de lloc. És una planta amb tronc, branques, fulles i arrels. Les arrels colgades sota terra agafen l'aliment que l'arbre necessita. Per tal que un arbre nasca cal una llavor. La llavor del roure es troba dins el fruit "la bellota". Cau a la tardor i no germina fins a la primavera, quan fa prou calor i humitat. Llavors absorbeix l'aigua, s'unfla i el seu embolcall esclata. De l'interior sorgeix una arrel que s'enfonsa a terra. Un any més tard el petit roure fa huit centímetres i al cap de cinc anys el roure té el gruixut d'un llapis. Mai no para de crèixer i pot viure molt de temps. Fins mil anys.
La diversitat dels boscos constitueix una riquesa inestimable. Si hi desapareixen pot significar la mort d'espècies animals o vegetals. També influeixen en el clima, en la formació de núvols i vents. Produeixen oxigen i protegeixen i enriqueixen el sòl. Normes per passejar pel bosc: 1- El foc és el principal enemic del bosc. 2- No llances les deixalles al bosc. 3- No agafes flors i plantes si n'estan protegides. 4- Les flors arrancades no tornen a créixer 5- No isques dels camins marcats. 6- No entres en zones protegides. 7- Si vas amb gos vigila'l constantment. 8- No molestes als animals, són a sa casa. 9- Si has de recollir llenya demana permís. 10-Les tales d'arbres són habituals no et sorprengues.
QUÈ SE'N FA DE LA FUSTA
SABIES QUE...
L'ésser humà sempre hi ha trobat al bosc aliment, matèries primeres, medicaments i combustible. Avui en dia l'home en té cura dels boscos i els cultiva per tal de produir les espècies més útils. Els llapis són de fusta de ginebró i els mistos d'àlber. Amb la cel·lulosa es fan teixits, bolquers, bolígrafs, pel·lícules fotogràfiques... La resina proporciona la trementina i el làtex, que és la secreció de l'hevea i es diu cautxú.
Les palmeres de Benetússer són podades per experts d' Elx, que venen expressament per fer aquesta feina, ja que requereix molta cura i gran habilitat per enfilars'hi. La fusta del xiprer és de les més dures i la que tarda més a decomposar-se i diuen que amb ella es va construir l'arca de Noé. Per Nadal es tallen milers d'arbres per a ser utilitzats per fer bonic i que en lloc d'això es podrien adornar els arbres que hi ha als carrers. Les carrasques i les sureres rebroten després d'un incendi forestal. Treballs fets pels alumnes del 2n. cicle de primària
I A MÉS...
Exposició de fotografies que amb el tema dels boscos aportaren les famílies del centre..
Elaboració de murals didàctics sobre la fauna i la flora dels nostres boscos.
Jocs tradicionals i circuits esportius, el Concert de Primavera, la Fira del Libre i el concurs de punts de lectura, l'exposició de murals, l'entrega de premis i moltes coses més.
EL CARNESTOLTES Després de dos aplaçaments per fi poguerem celebrar el nostre Carnestoltes. L'últim dia de la Setmana Cultural els nostres xiquets i xiquetes desfilaren amb les seues disfresses precedits de Mana, la mare naturalesa. Marietes i cargols, abelles i mussols, conills, papallones i flors, bolets, arbres i donyets, entre tots composaren un bosc ben animat. I per concloure la festa tots, famílies i escola, participàrem en el berenar pasqüer que va organitzar l'AMPA.
L'AMPA
Queridas familias, desde esta, vuestra A.M.P.A., queremos agradecer a cada uno de vosotros vuestro apoyo y colaboración año tras año. La unión hace la fuerza, y sin duda ahora más que nunca hay que estar unidos y luchar por el bien de todos nuestros hijos. A los que ya formáis parte del A.M.P.A., gracias por confiar y a los que no estáis os animamos a que os suméis a esta gran familia que no tiene otro objetivo más que dar beneficios a todos y cada uno de nuestros niños. Este año ha sido muy intenso, hemos vivido grandes experiencias junto a cada curso. La II Setmana Cultural ha sido mágica y nos ha llenado de alegría poder compartirla con todos los niños, hemos disfrutado realizando los talleres con ellos y sobre todo, nuestra recompensa más grande es la sonrisa de los niños y sin duda, ¡¡eso se ha conseguido!! Nuestra merienda pascuera fue todo un éxito gracias a vosotros que ayudasteis y colaborasteis, desde aquí os damos millones de gracias por ello. Este año ha sido un tanto lluvioso y nos ha dado más de un disgustillo, pero finalmente nuestros niños y niñas pudieron lucir sus disfraces , con retraso, pero con la misma ilusión de siempre. Pudimos quemar nuestra falla que GRACIAS A PACO Y A TODAS LAS FAMILIAS QUE COLABORARON SE LLEVÓ EL PRIMER PREMIO!!!! Y sobre todo nuestros hijos han disfrutado de todas las actividades gracias a todo el profesorado. Daros las gracias a todos y esperamos seguir contando con vosotros en este nuevo curso que está a punto de empezar. Un saludo y ¡FELIZ VERANO!!!!
Tallers i "xocolatà" organitzats per l'A.M.P.A.
I TAMBÉ ... CONTACONTES Carmen Pérez va vindre a contar-nos contes i ensenyarnos cançons. Els alumnes d'Infantil passaren una bona estona en companyia del "Dragón Coco" i de la "Hormiga Amiga".
Imad d'E.I.3 va dibuixar a Carmen, Claudia Avi d'E.I.4 a la formigueta i Alba d'E.I.5 al drac Coco.
PARC DE TRANSIT DE GILET
El miércoles día 17 de noviembre fuimos al Parque Infantil de Tráfico de Gilet. Los monitores nos enseñaron el significado de las señales y después subimos en los "cars" dos veces. Nos lo pasamos "bomba". A la hora de comer nos sentamos en bancos de madera y después jugamos al paracaídas. María Mocholí 2n. de Primària
BIOPARC
Un salvaje día en el Bioparc Ayer, miércoles 25 de Mayo, los chicos y chicas de 3º y 4º de primaria del C.P. Vicent Ricart, fuimos de visita la Bioparc. Vimos todo tipo de animales: cebras, camellos, elefantes, leones, jirafas... Para mi lo más curioso que tiene el Bioparc es que todos los animales son de África y que la mayor parte está en peligro de extinción. Cuando fuimos a la Sabana nos encontramos con animales feroces y territoriales. Justo después nos fuimos a la Selva Ecuatorial donde vimos todo tipo de peces y animales acuáticos. Nos fuimos a ver un espectáculo de aves antes de continuar en Madagascar. En Madagascar vimos dos figuras talladas extinguidas: el ave elefante y el lémur koala. Además vimos lémures de todo tipo. Al final comimos y jugamos en el Parque de Cabecera y por último nos fuimos al colegio a las 16:15h. Rubén Royo 4t. Primària
Murals realitzats pels alumnes de 4t. de primària Los alumnos de 3º y 4º fuimos al Bioparc donde hay animales carnívoros y herbívoros. De los carnívoros los más peligrosos son las panteras y los leopardos, de los herbívoros vimos el camello, el rinoceronte, la jirafa, el hipopótamo y los pájaros. Después de almorzar hemos vuelto a ver más animales, conocidos y desconocidos. Después de terminar la visita al Bioparc fuimos al Parque de Cabecera y hemos descansado un ratito. En el jardín por donde pasaba un pequeño río hemos visto unos patos, les tiramos un poco de pan para comer y algunos se peleaban por la comida. En el parque jugamos hasta que vino el autobús. Amina Amrane 3r. de Primària
EL SALER
Els alumnes del tercer cicle han fet senderisme pel Camí Vell de la Devesa del Saler. Aquesta ruta unia la ciutat de València amb el Perellonet. Durant el recorregut observaren les dunes, les mallades, la flora autòctona i finalment el llac artificial. Al quadern del senderista els alumnes anotaren allò que més els havia agradat: la natura, el llac, explorar el bosc, l'aventura... També hi anotaren el que menys: la brutícia, el fem, no poder vore cap animal i, clar està, que s'acabara l'excursió.
THE TEACHER
D es d'ací volem destacar el comiat de la nostra companya Carmen Pérez Mate. Li agraïm els anys dedicats a l'ensenyament de l'anglés i li desitgem que gaudisca dels seus anys de jubilació.
Mª DOLORES SIEMPRE CON NOSOTROS
Este curso nos despedimos con la triste noticia del fallecimiento de Mª Dolores que deja en todas las personas que la conocíamos un hondo vacío y un gran desconsuelo. Queremos destacar su calidad humana, su compañerismo y su labor docente como profesora de Educación Infantil y Directora al frente de nuestro colegio. Siempre veló por la calidad de la enseñanza y favoreció un clima de convivencia entre los miembros de la Comunidad Educativa abriendo a todos las puertas de nuestra escuela. Desde esta revista que ella impulsó le damos hoy nuestro adiós más sentido y le decimos que nunca la olvidaremos. Tus compañeros
Murals realitzats pels alumnes del tercer cicle de Primària
Aquesta revista és gratuita gràcies a la col·laboració de :