Page 1

Nº 4 Curs 2009 - 2010

Carla Cervera Arbona Carla Cervera Arbona 5é5é.

Revista Escolar C.P. Vicent Ricart i Bonillo - Benetússer-


El tren

Enguany hem celebrat la nostra 1ª Setmana Cultural. Per a nosaltres era una forma d'aprofundir en la temàtica que cada curs triem com a eix transversal i també la manera de que tota la Comunitat Educativa (famílies, alumnes i mestres) participara en una tasca comuna. La Setmana Cultural és algo més que uns dies de jocs i de festa. La Setmana Cultural no és una parada en la nostra activitat educativa, és una altra forma d'aprendre .Al llarg d'aquests dies hem fet teatre, música, treballs d'investigació, de narrativa, manualitats, dibuixos, jocs, exposicions ...Els majors han ajudat als més menuts, les famílies s'han implicat amb il·lusió i tots junts hem compartit bons moments. El tema d'aquest curs és "Els iaios" ja que volíem fer-los un homenatge i reconèixer el seu paper fonamental en la societat actual i en l'educació dels xiquets. Els nostres avis són gent activa, alguns encara en edat laboral, que ocupen un lloc importantíssim en la criança dels nostres menuts. Visqueren plenament els anys 60, el moviment hippie, la dècada del rock and roll i d'altres fets històrics que volíem que els nostres xiquets i xiquetes conegueren. Bé, ha sigut una bona experiència que esperem repetir el proper curs comptant amb les vostres suggerències i la vostra col·laboració.

Almudena Díaz Navarro E.I. 4 Guanyadora d' Infantil al Concurs de Dibuix


El 9 d'Octubre L'avís de la Rata-Penada

La classe de 6é. ha anat a vore un teatret que ha representat el grup d' Infantil de 5 anys. Han representat la història de la conquesta de València de Jaume I contra Zayyan. La rateta-penada també ha eixit. Jaume I ha sigut Marc i el rei Zayyan Álvaro. La meua opinió és que de majors van a ser actors de primera. I la valoració dels xiquets i xiquetes de 6é. és que és la millor història que hem vist representada per xiquets de 5 anys. Alexandra Smith Pérez 6é

Els alumnes d' Infantil es preparaven per celebrar la festa del 9 d' Octubre. Aprenien i cantaven les cançons de la festa, preparaven turbants, cascos, escuts.... Els més majors assajaven a diari l'antiga llegenda del Rei Jaume i la rata-penada per a representarla el dia de la festa davant dels seus companys més menuts. Una vesprada es reuniren per vore les imatges tradicionals de la festa: la mocadorà, piuletes, tronadors i sobretot al Rei Jaume, els seus retrats, monuments, la cimera amb el drac alat, l'espasa... En això, Álvaro alcà la mà: - I el Rei Zayyan?, On està?, Com era Zayyan?

Com era Zayyan?...


El Rei Zayyan Zayyan ibn Mardanish o Zayán ibn Mardanix, també conegut com Zahen o Çaen, va ser l'últim rei musulmà de València després d' haver desallotjat del càrrec de governador a l'almohade Zayd Abu Zaid en 1229, per la qual cosa, aquest va arribar a un acord de vassallatge amb el rei Jaume I d' Aragó facilitant-li la conquesta del Regne de València. Després de ser derrotat per Jaume I en la batalla d' El Puig, es va fer fort a la ciutat de València. En 1238, Jaume I va assetjar la ciutat ajudat pels nobles catalano-aragonesos i pel propi Zayd Abu Zaid. Després de cinc mesos de setge aconseguí que Zayyan es rendira i entregara la ciutat (28 de setembre de 1238) fet que s' accelerà al no rebre Zayyan l'esperada ajuda del sultà de Tunis. En els acords de capitulació, Zayyan va pactar amb el rei aragonés la seua eixida i la dels seus de terres valencianes, a través del port de Cullera, cap a Tunis on anys més tard moriria. Informació elaborada pels alumnes de 6é

Sara Sandemetrio Arbona 6é.


Dia dels Drets dels xiquets i les xiquetes Bon dia a tots i en especial als membres de l’Ajuntament que, un any més, ens donen la possibilitat de participar en aquest ple infantil amb motiu dels drets de la infància. La carta que llegirem ara és un recull de les opinions, peticions i necessitats de la nostra comunitat educativa . Tots els xiquets i xiquetes coneixem quins són aquests drets i som conscients de que som privilegiats, perquè a una gran part del món els més petits estan obligats a treballar, no poden anar a l’escola, no tenen menjar o un lloc per a viure i ni tan sols poden gaudir del joc. Però els que gaudim d’una qualitat de vida excepcional, amb escoles, joguets, menjars, educació, amor i llibertat hem d’alçar la nostra veu per tal de que els que tenen a les seues mans la possibilitat de canviar aquesta situació treballen sense cap tipus d’excusa per a aconseguir-lo. Els alumnes del col·legi Vicent Ricart hem treballat durant tota la setmana el material que ens envià l’Ajuntament al qual ens feien notar: ·

El treball de rehabilitació que estan fent a l’entorn de la nostra escola.

·

La creació de la Piscina Coberta i les obres de millora i reestructuració del poliesportiu.

· La rehabilitació de calçades, voreres i pas de vianants, així com de la xarxa de clavegueres i de la lluminària. ·

La neteja i pintura de l’exterior del col·legi per llevar pintades i graffittis.

A totes aquestes millores, hem afegit les nostres propostes i demandes, amb la intenció de que siguen escoltades per a posteriors plans de rehabilitació i millora de l’entorn de l’escola: · Arreglament de la calçada del Carrer Muelle de la Estación, on el terra i el pas de camions i vehicles industrials deixen tot ple de brutícia. · Arreglament de les voreres del Carrer Las Américas, principal via d’accés al col·legi, que són estretes i estan desfetes en algunes parts. · Arreglament del túnel de l’Avinguda d’Alfafar, tot i que la instal·lació de guals amb ressalt fa que el tràfic siga menys perillós per als vianants, l’estat del murs comporta gran perill per als usuaris del pas soterrani. ·

Presència de guàrdies urbans a les hores d’entrada i eixida d’escola.

· Al parc de la Plaça 25 d’Abril, encara no disposem d’una font d’aigua potable, i també demandem un lloc a la plaça per poder jugar a pilota. · Ens agradaria que tot el poble comptara amb un carril “bici” i, enllaçant amb això, que l’entrada al poliesportiu s’arreglara per tal de facilitar l’accés de tothom i rampes a l’accés dels comerços per a persones amb mobilitat reduïda… · Seria interessant la instal·lació de “PIPICANS” per tal de passejar sense “sobresalts” pels carrers.


A més, a l’entorn del nostre col·legi tenim un problema afegit, concretament a la zona de naus industrials abandonades del Carrer Muelle de la Estación, on estan vivint grups de persones sense recursos que cal que siguen ajudades per tal de que els xiquets estiguen escolaritzats i disposen de menjars, aigua, electricitat i accés a recursos sanitaris. A més, volem fer una queixa formal de l’estat dels contenidors de vidre, fem i de reciclatge de paper, que contínuament estan sent cremats o fan pudor, així com la necessitat d’instal·lar contenidors de piles usades. I a l’interior de la nostra escola, cal urgentment una mà de jardineria al pati dels alumnes d’Infantil, així com omplir l’arener de la zona de jocs, també cal igualar el nivell de la pista esportiva del nostre pati, les xarxes per a les pilotes s’estan caient, els alumnes de primer cicle no apleguen als llavamans del banys i no tenim ombra quan aplega el calor. Amb tot això, donem les gràcies de nou a l’Ajuntament de Benetússer per donar-nos l’oportunitat de parlar, per escolar-nos i per mostrar el seu compromís amb l’educació, els drets de la infància i els xiquets i xiquetes del poble. Una salutació de tots el alumnes del Vicent Ricart. Intervenció dels alumnes de 4t., 5é. i 6é. al P'le Municipal celebrat el dia 20 de Novembre.

Salva Ramón Panach E.I. 5


Nadal

EL SECRET DEL NADAL Se suposa que tots coneixeu als grints del Nadal, però segur que no coneixeu a l’Àngel del Nadal. Ara us creureu que l’Àngel del Nadal es bo i va repartint felicitat pel món però no us equivoqueu perquè amb la seua màgia va repartint negativitat pel món. La veritat es que hauria de dir-se el Dimoni del Nadal. Era una vegada una xiqueta caminant pel carrer, era Nadal, clar, de sobte al cel va vore un angelet, es va arrimar i li va dir: - Àngel, espera. Tu ets un àngel, no? David García Guillem I ell va respondre: E.I. 5 - Sí, sóc molt bo. Aleshores, ella va dir: -Vols vindre a ma casa? I ell va respondre: - Val. Aleshores la xiqueta se’l va emportar a casa. Però l’àngel el que volia era repartir negativitat per la casa de Carlota. Quan Carlota va sentir unes rialles malignes a l’habitació del seu germà Marc, va anar a vore que passava, va obrir un pam la porta i va vore a l’àngel que estava fent un encanteri al seu germà Marc, que estava dormint, mentre deia: “Negativitat, negativitat, vull que tingues mals Nadals.” Així Carlota va fer un pla per a que no repartira negativitat. Carlota mentre dibuixava i escrivia el pla en un foli molt gran es va dormir i l’àngel va aprofitar per a entrar a l’habitació i va vore el pla i de seguida va escapar-se d’aquella casa. Al matí següent, res més alçar-se va preparar la trampa i quan va acabar de preparar-la va cridar a l’àngel però no hagué resultat, provà una i altra vegada i no tingué resultat i va provar per última vegada però res, no hi havia senyal. Aleshores va preguntar a sos pares: - Pares, heu vist un àngel? I sos pares respongueren: - No, ací no hi ha cap àngel. Aleshores se’l va preguntar al seu germà Marc però ell va reaccionar d’una manera estranya i ella va pensar, com és que ha reaccionat així? Així que li va preguntar a sos pares. - Pares em deixeu anar a vore una endevina d’eixes que endevinen el futur i saben els pensaments de les persones? I sos pares respongueren: - Sí, però vés amb compte. I ella va dir: - Sí, aniré amb compte. Es va anar i quan va arribar a la casa de la màgia, on estava l’endevina, va entrar i va vore molts aparells i coses d’eixes màgiques, i allí enmig de tot allò en una taula estava una bola màgica i molts aparells més. De sobte va eixir l’endevina li va preguntar: -Què vols xiqueta bonica? I ella va respondre: - Estic buscant un àngel malvat. I l’endevina va respondre:


- Així que un àngel malvat, eh? I la xiqueta va dir: - Si, veritat que el coneixes, no? I l’endevina respongué: - Sí, clar que el conec, i puc dir-te on trobar-lo. Va mirar la seua bola màgica i va dir: - Està en el pantà pudent on viu un xiquet i la seua iaia. Així que Carlota va anar la pantà pudent. Quan va arribar es va trobar amb el xiquet i li preguntà: - Vols ajudar-me a buscar a l’àngel malvat. I el xiquet va respondre: - Sí, clar, anem, vinga. Varen agafar la barqueta que hi havia a la vora del llac i en eixe moment varen notar una tremolor que els va enfonsar. Carlota va dir: -Eh! Ací respirem. El xiquet va dir: -Sí, sí, però l’àngel està allí. Començaren a nadar i quan l’atraparen li varen fer un bon castic. Li van fer dir com curar al seu germà, i el millor es que Carlota i el xiquet es van fer amics. I conte contat, final arreglat. Carla Cervera Arbona 5é.

Celebrem el Nadal Els guanyadors del concurs de targetes: Claudia Palomares, Diana Lin, Lucía Bruno, Claudia Cantador, Romina Lista, Rubén Royo, Flavia Alexoaie, Marta Cruz, Marta Martorell i Javier Delgado guanyador de l’ escola. La targeta de Yaiza García fou la premiada en la categoria d’Educació Infantil al concurs municipal.

Javier Delgado Fernández 4t.

Yaiza García Osorio E:I. 5


Festival de Nadales Com tots els anys vam celebrar el festival de nadales des d’ infantil fins a sisé. Els presentadors foren José Gil i Alexandra Smith. Enguany Alba Cuevas i Carla Cervera de 5é acompanyaren amb el saxo i el violoncel la nadala que interpretava el seu grup.


UNS NADALS PERFECTES Era la vespra de Nadal, tots els xiquets corrien contents, contant-se el que s’havien demanat per al Pare Noel: - Jo m’he demanat la Wii, amb el joc de “Mario Car” - Jo la Nintendo DSI. - Jo una nina. I de sobte Pepet digué: - Doncs jo he demanat felicitat per a tot el món. Aleshores tots contestaren: - Ha, ha, ha!!! - Això no va a passar mai, t’havies d’ haver demanat la Wii. - Doncs no, jo he demanat felicitat i voràs com es fa. - És impossible, és més, ja està tot el món feliç. - Doncs no, no i no, és més hi ha gent que no és feliç, i els Nadals no seran perfectes fins que no siga tot el món feliç i voràs com demà serà així. Després de discutir i discutir arribà el dia més esperat, el 25 de desembre. Pepet s’ alçà i li digué a sa mare: - Me’n vaig - Com que te’n vas? - Que sí, que sí, me’n vaig. - Bé, però no tardes.

Doncs bé, Pepet tot convençut - Clar, tinc que obrir el regal!

anà al barri pobre i estava tot igual, així que pensà:

Tornà a casa i va obrir els regals i passà una cosa increïble. - Mira mare ha eixit una fada. - Com que una fada? - Que sí vine, vine. Aleshores la fada digué: - El teu desig s`ha complit, hi haurà felicitat per a tot el món. - Bé!! - Així que eixe era el teu desig, eh? - Sí. Bo i com ho fem ara? - Porta’m pel carrer i jo faré tota la resta. - Val, però hi haurà felicitat pel món sencer? - És clar que sí. - Val, però abans et presentaré als meu amics. I anaren a vore als amics i ells digueren: - Què? I el teu desig? El barri pobre segueix igual. - Sí, sí, però mireu. - Què és? - Una fada que va a donar felicitat. - Ha, ha, ha!!! Per suposat, i què més? Demostra-ho.

Marta Dobre E.I. 5


I la fada digué: - Sóc una fada real i vinc per quedar-me i repartir felicitat per a tothom. - Jo! Que guai, jo també vull una. - Però tu no dies que no anava a passar mai, que era millor la Wii. - Però ara dic que vull una. - I jo. - Però si era ridícul, no se’n recordeu? I la fada digué: - Vinga anem a continuar la missió. - És veritat, adéu. I així va ser, continuaren i varen repartir felicitat per tot el món i es van fer molt famosos Pepet i la fada. Alba Cuevas Caraballo 5é.

Claudia Cantador Jiménez 1r.


Dia de la Pau

Negres i blancs

Fa molts, molts anys, tots els elefants del món eren o negres o blancs. Estimaven a tots els altres animals, però s'odiaven entre ells, per la qual cosa els dos grups es mantenien allunyats: els negres vivien a una banda del bosc i els blancs a l'altre costat. Un dia els elefants negres van decidir matar tots els elefants blancs i els elefants blancs decidiren matar tots els elefants negres. Els elefants d'ambdós grups que volien la pau s'endinsaren en el cor de la selva. I mai més se'ls tornà a veure. I començà la batalla. I durà... molt, molt de temps...fins que no quedà ni un sol elefant viu. Durant anys no es tornà a veure cap elefant sobre la Terra. Fins que un dia, els nets dels elefants pacífics isqueren de la selva. Eren grisos. Però des de fa algún temps els elefants que tenen les orelles xicotetes i els elefants que tenen les orelles grans es miren uns als altres de forma un tant estranya (i inquietant). Conte escrit per David Mckee

Salma Ennakli E.I. 5


La Pau és viure amb alegria, la guerra és viure amb soledat. Tria bé i viu la pau. Sempre celebrem aquest dia, però el món continua igual i això s'ha de acabar. Les guerres són ferides, les ferides són roïnes i les bales són vares que hem de quebrar. Les guerres causen perill i destrucció, si continuem així, el món es convertirà en un desert marró.

Amb esperança i esforç tot el nostre món pot ser millor. Si volem alegria i bondat, vivim en pau, perque la pau no es pot crear i, al final, aconseguirem que el Dia de la Pau siga tots els dies. Parlament dels alumnes de 6é.


Carnestoltes Aquests Carnestoltes me'ls he passat molt bé, puix, a més que m'agrade la festa, enguany he sigut "Regina del Carnestoltes" amb els meus companys: Amparo, Toni i Álvaro.Ha sigut una experiència, jo crec, inoblidable. Tots els xiquets quan es veien apareixer, es callaven i esperaven impacients a que els digueres que havien de portar al dia següent. Ha sigut molt divertit. M'agrada des de xicoteta vestir-me en Carnestoltes i com aquest any ha sigut l'últim, encara amb més raó. Sara Sandemetrio Arbona 6é.

Per a mi ha sigut una experiència molt divertida, cada dia anar per les classes des de tres anys fins a sisé. El primer dia estavem molt nerviosos, la consigna deia que n`hi havia que portar, els xics un bigot i les xiques arrugues en la cara. Al dia següent quasi tots els xiquets del Centre portaven la consigna corresponent, i a qui la portava li donàvem un bitllet de deu euros fotocopiat. Van passar dos dies més i cada dia donàvem consignes noves i a qui la portava un bitllet. Quan va arribar el divendres els xiquets i les xiquetes van canviar els euros per llepolies. Va ser una experiència molt divertida. MªAmparo Lluesma Mínguez 6é.


Lema: "Els nostres iaios"

Els alumnes d'infantil i els pares i mares van rebre els premis a les millors comparses del Carnestoltes d' enguany.


Falles

Como bien deben saber, estas fallas, carnavales, etc, tratamos el tema de los abuelos y su época de juventud.

Hemos trabajado mucho para conseguir esta esbelta falla. Lo que más hemos usado ha sido periódicos, cartón, tubos y, como no, pintura. Algunas cosas las hemos transformado, como la fallera del año pasado que se ha convertido en la abuela. Ha costado! Ha costado! Pero al final todo ha quedado precioso. A mi clase, la de 6º, lo que más nos ha gustado de la falla ha sido el bebé . Lo más bonito de verdad, fue la cremà y los falleros que la encendieron fueron mi mejor amiga Sara y mi amigo Toni.


Y antes de la cremà ¡Un chocolate calentito con fartons! ¡Qué bueno! Llegarán las vacaciones y luego al cole otra vez. Bueno han sido mis últimas fallas en el cole y las mejores de mi vida. Alexandra Smith Pérez 6é.

Falles

Aida Belenguer Pastor 4t.

Flavia Alexoaie 4t.

Aida Blanco Núñez 5é.


Setmana Cultural

PREGÓ DE LA SETMANA CULTURAL Bon dia a tots!!!! Com tots sabeu, hui Dimarts 20 d'abril de 2010, comença la I Setmana Cultural del nostre col·legi, el Vicent Ricart i Bonillo, i gaudirem d'ella fins el Divendres 23 d'abril.

Esperem que durant aquests dies, tots els membres de la Comunitat Educativa puguem participar en totes les activitats que hem preparat. A la nostra Setmana Cultural hi farem: - Activitats artístiques: teatre, cinema, exposicions, concerts i concursos de dibuix. - Activitats esportives: jocs, circuits… - Activitats lúdiques - I a més, concursos de narrativa, investigació, tallers per a pares i xiquets… I, per a concloure, el Divendres 23 d'Abril, coincidint amb la celebració del Dia del Llibre, tots els alumnes podran adquirir el seu llibre a la Fireta del Llibre que venim organitzant els darrers anys. Després de la Fireta, es farà entrega dels Premis dels concursos i, per fi, la gran festa de cloenda, que serà el punt i final del nostre esforç, dedicació i treball. Així que, des d'aquest moment, la nostra escola està "de festa". Pugem tots a les classes i poseu il·lusió i ganes a totes les activitats que ens proposen, gaudim junts d'aquesta experiència i fem la I Setmana Cultural del Vicent Ricart i Bonillo inoblidable!!!!! Pregó llegit per Rafael Alarte García 6é.


LA VIDA DE MIS ABUELOS Y SUS COSAS

MI abuelo nació en 1940 y mi abuela en 1945. Mi abuela empezó a trabajar muy joven ya que sus padres no tenían suficiente dinero para pagar la casa y los estudios. Mi abuelo me ha contado 3 o 4 anécdotas pero sólo voy a escribir una. Cuando estaba en el colegio jugaba mucho al futbol y claro, las zapatillas se le rompían enseguida ¿Y qué hacían para no hacerse daño? Pues se lo cubría su madre con cartón. Y un día jugando al futbol se le rompieron los zapatos y por cabezón no se fue a casa a que su madre se lo arreglara y se clavó una piedra. Y todo esto sólo por ser cabezón.

Alba Quiu 1r. Finalista del Concurs de Dibuix

Jugaban a muchas cosas y no como ahora que, lo admito, sólo estamos delante de la tele o con la maquinita o ¡cómo no! con el ordenador. Bueno lo que quería decir es que jugaban a muchas cosas como estos juegos: El churro va, a la comba, al sambori, al pilla, pilla... y muchas cosas más. a mí me hubiera gustado que hasta ahora en el tema de los juegos y cosas así, siguieran igual. Pero lo que pasa es que ahora pasan muchísimos más coches que antes por la calle. Los niños jugaban con las canicas y con los coches.Y las niñas con la cuerda y a ayudar a la madre en el trabajo y a limpiar la casa, la ropa, todo...

Alba Cuevas Caraballo 5é.

La comunicación casi siempre era por carta, pero avanzó un poco el tema y se inventó el teléfono. Eran muy grandes y no tenían botones sino una ruedecita que se movía con el dedo para mover y marcar el número al que querías llamar.

Exposició objectes antics


También para la comunicación se inventó la televisión. Antes era de blanco y negro y después de un tiempo largo se puso de color. La radio se inventó antes que la televisión. Es lo mismo pero sin pantalla.. La moda para mí era muy chula. Iban con unos vestidos muy elegantes y claro, que no falte el sombrero, el bolso y los guantes. Primero fueron los bañadores y después vinieron a la moda los biquinis. El peinado era muy elegante y bonito. Alexandra Smith Pérez 6é. premi de narrativa 3r. Cicle

Carnestoltes 6é.

ACTIVITATS DE LA SETMANA CULTURAL

Els alumnes d' infantil realitzaren un circuit esportiu ajudats pels més majors.

Al taller de cuina ,Carmen Carballido, Benita Peña i José Mª Moreno ensenyaren a fer rosquilles. Rosa Pérez va dirigir el taller de perruqueria.


Gaudírem amb les històries que Carmen Pérez ens va fer al Contacontes.

Jugàrem a l'Oca i a altres jocs populars

Visitàrem l'exposició d'objectes antics.

Realitzàrem treballs d' investigació.


Els alumnes de 6é representaren la rondalla "El mig pollastre"

I... EL CONCERT!

Luis Peralta Muñoz 3r.

Alumnes de 2n.

Rubén Royo Marco 3r.

Joel Mora Taipe y Alejandro Simbaña Taipe 4t. i 5é.

Alumnes de 3r.

Alumnes de 5é. acompanyats per Carla al viloncel i Alba al saxo.

Alumnes de 6é.


LOS VIEJOS TIEMPOS Mi abuela y mi abuelo tan tranquilos con la máquina de escribir redactando lo que hacía su hija Maribel (mi madre) ya sabéis, jugar al tres en raya, al parchís, la oca, las damas, la peonza, bueno ya os hacéis una idea. Al cabo de un rato se les acabó la tinta y se fueron a la tienda, justamente no les quedaba tinta de ningún color y Juanito (mi abuelo) dijo: - ¡Pero no puede ser, necesito la tinta para ganar el concurso! - Lo siento pero hasta dentro de dos semanas no tengo más. Dijo el vendedor desesperado . Y Juanito disgustado susurró: - El concurso es la semana que viene. Entonces Angelita (mi abuela) organizó un picnic para intentar alegrar a Juanito. Maribel, Angelita y Juanito se fueron de picnic a la playa y Maribel vio a un pequeño calamar soltando tinta, rápidamente cogió su vaso y cogió la tinta antes de que se disolviese por el agua y se la entregó a su padre, y éste estuvo tan alegre que se puso a escribir como una bala y su hija Maribel se puso a hacer todas las actividades posibles para inspirarlo. Y el día del concurso ganó. Rubén Royo Marco guanyador del Concurs de Narrativa del 2n. Cicle

CLOENDA SETMANA CULTURAL

D

Estimats companys, amics, famílies i mestres i, en especial, els protagonistes de la nostra setmana cultural, els iaios, la festa toca al seu fi i no hem de estar tristos, perquè açò no es un comiat, sinò un acte d'amistat, alegre i festiu, on tots ens felicitem pel treball ben fet, ens alegrem perquè tots hem pogut gaudir i ens juntem per a proposar millores, noves activitats i, el més important de tot, una Segona Setmana Cultural. És clar que hi ha coses que poden fer-se millor, que ens falten espais per poder paticipar junts d'una obra de teatre, d'un concert o d'una xarrada sobre l'escola dels nostres avis ... però hem d' adonar-nos de que el treball ben fet és el que fem junts, amb il.lusió i com bons companys, siga com siga el resultat. D'altra banda, tot això no haguera estat possible sense la participació de totes les famílies, sense la coordinació de mestres i AMPA, sense la implicació voluntària de tots els que estem ací, pares, mares, xiquets, xiquetes, iaios i iaies, mestres… Amics, famílies, companys… FINS L'ANY QUE VE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Parlament llegit per Mohamed Boutighmas 6é

Nerea Chilet Bravo guanyadora del concurs de dibuix de Primària


L'A.M.P.A. El AMPA está muy agradecido tanto al profesorado, por las actividades realizadas, como a los padres, madres y abuel@s (no olvidemos que la presencia de éstos últimos es mayoritaria)de los alumnos, por la colaboración prestada y la alta participación en todos los actos celebrados. Para ser el primer año en el que se ha celebrado la Semana Cultural en el centro escolar, los resultados han sido muy satisfactorios. Lo que sí cabría plantearse para futuras ediciones de la Semana Cultural, es la posibilidad de realizar las actividades, no sólo por la mañana, sino también por la tarde, dando así la oportunidad de asistir a las personas que desempeñan su trabajo por la mañana, o trabajan a turnos. Intentar que la fiesta del libro y el guateque se celebren en días diferentes, por problemas de tiempo y espacio; y ver cómo se soluciona la situación que se produjo el día de la comida, con l@s niñ@s que hacen uso del servicio del comedor, porque no pudieron participar de la fiesta. Reiteramos nuestro agradecimiento y os damos la ENHORABUENA por el éxito de esta Primera Semana Cultural, y ÁNIMO para la preparación de la Segunda. Desde este espacio aprovechamos para ofreceros nuestra modesta colaboración, en todo lo que sea preciso, pues tod@s trabajamos en una dirección común, que es el bienestar en todos los ámbitos, de l@s alumn@s del CP Vicent Ricart I Bonillo. FELICES VACACIONES Y NOS VEMOS TOD@S EN SEPTIEMBRE.


I per a finalitzar MISS La meua gateta s´anomena Miss i té dos anys i mig, Miss és molt dormilona i quan l´agafem no deixa de miolar perquè té por a les altures. Quan ens la van donar jo em vaig posar molt contenta però la meua mare no ens va deixar tindre-la .Al final la vaig convèncer però ella deia que com sempre anava a acabar cuidantla ella. No em va estranyar que Miss tinguera por a les altures perquè la meua germana m´ha dit que segurament de xicoteta, l´haurien arrosegat en una bossa per un balcó, si a mi m´hagueren arrosegat en una bossa per un balcó, jo també li tindria por a les altures. La meua gateta és molt graciosa perquè amb una llanterna li faig una llum i Miss va correguent a atrapar-la, el meu pare m´ha dit que Miss vol atrapar la llum perquè pensa que és un ratolí.També li agrada jugar amb el seu ratolí de mentides i també amb la seua piloteta de cascavell, la meua germana diu que quan juga amb la piloteta sembla una futbolista amb molt de talent. El menjar preferit de Miss és el salmó pero també li agraden les seues boletes de verdures i carn. A Miss l´agrada molt dormir però no l´agrada banyar-se, la meua mare diu que no fa falta que li banyem perque ella es banya a soles. Jo mai he vist que una gateta es banyara a soles, es a dir, mai he vist que Miss entrara dins de la banyera i es banyara, jo mai l´he vist fer-ho, però si és veritat que Miss es xupla tot el temps. Una vegada, quan Miss era més xicoteta, va pujar al banc de la cuina i es va menjar tot el companatge que teniem de dinar, la meua mare es va enfadar moltíssim amb Miss i amb mi per no vigilar-la. L´altre dia vaig vore com Miss es xuplaba per tot el cos i quan la vaig tocar, em va xuplar a mi també , jo li vaig dir que no em xuplara pero no em va fer ni cas. Sempre que Miss s´escapa de casa , quan el meu pare li diu: Miss, vine, Miss, pspsps! Miss va correguent amb el meu pare i sempre que jo li cride no em fa ni cas , jo crec que vol més al meu pare que a mi però el meu pare diu el contrari. Per a mi Miss és més que un simple animal de companyia, és la meua gateta a la que sempre vull i sempre voldré, sempre! A Miss també la vol molt la meua germana , el meu pare , la meua mare, la meua tia i alguns amics meus. De veres quan a Miss li passe algo jo vaig a plorar molt. Si vosaltres teniu un animalet a casa no l´abandoneu ni el deixeu de costat, perquè no sabeu quant vol l'animalet a la vostra familia i a vosaltres. Diuen que la millor companyia és un gos, per a mi la millor companyia no és un gos, sinò un gat!! Aquesta narració de Patricia Peñalva (6é) va guanyar el Concurs Literari Municipal

Acaba el curs i ens acomiadem dels alumnes de 6é que tant s'han implicat enguany en les activitats de l'escola. Però ací tenim a una nova promoció que segur seguirà les seues passes. BENVINGUTS!


La revista es gratuita gràcies a la col·laboració de:

Revista El tren 2009/2010  

Revista escolar CP Vicent Ricart i Bonillo