Valors 77: La tendresa, més enllà del Nadal

valors Any DesembreNúm.VII7720103eurosvalorsvalors.org valors.org EL PROJECTE VALORS CREIX FOTO:S ERGIO R UIZ MONOGRÀFIC Mostrar tendresa i sensibilitat és habitual durant les festes, però durant la resta de l’any la tendresa s’equipara a una vida ensucrada o a una persona dèbil i feble + VALORS CADA DILLUNS, DE 9 A 10, A RÀDIO ESTEL, ‘VALORS A PEU DE CARRER’ RECUPERA HO A REVISTAVALORS.PODCAST.ESA PARTIR DEL MES DE GENER A COMUNICÀLIA S’ESTRENA ‘VALORS.TV’, UNA SÈRIE DE TELEVISIÓ BASADA EN LA REVISTA ARTICLES DE FRANCESC TORRALBA, ANA RUANO, ANNA NAVARRO I VICTÒRIA MOLINS ·REPORTATGE DE LA CASA D’ACOLLIDA DE MARINERS STELLA MARIS, A BARCELONA JOSEFAJRAM BRÒKER I ULTRAFONDISTA “QUE NINGÚ S'AUTOLIMITI I SOBRETOT QUE NO ES DEIXI La tendresa, més enllà de Nadal

EDITA Associació Cultural Valors DIRECCIÓ Maria Coll i Joan Salicrú CONSELL DE REDACCIÓ Antoni Codina, Jordi Cussó, Dolors Fernàndez, Francesc Grané, Xavier Manté, Eulàlia Puigderrajols, Toni Rodon i Marc de San Pedro COL·LABORADORS Francesc Amat, Joaquim Amargant, Ramon Bassas, Albert Botta, Anna Punsoda, Francesc Grané, Miguel Guillén, Xavier Manté, Albert Pera, Francesc Ponsa, Eulàlia Puigderrajols, Ramon Salicrú, Maria Salicrú-Maltas, Marc de San Pedro, Rosa Pursals, Ramon Radó, Joan Safont, Josep Maria Solà, Eulàlia Tort, Joaquim Trenchs i Judith Vives L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA Pol Bartrés, Joan Basagaña, Gemma Figueras i Núria Radó COL·LABORAT Molins, Anna Maria Navarro, Francesc Torralba i Ana Ruano DIBUIXOS

Javier García EDICIÓ i CORRECCIÓ Anna Olm FOTOGRAFIA Sergio Ruiz COMPAGINACIÓ Joan Salicrú IMPRESSIÓ Impremta Prims COMPTABILITAT Engràcia Carlos PUBLICITAT Carme Itxart DISTRIBUCIÓ Raul García ADREÇA C/ Portal de Valldeix, 17 08301-Mataró Tel. 620.749.138 FAX 93.798.62.59 ADREÇA ELECTRÒNICA redaccio@valors.org DIPÒSIT LEGAL B-6206-2004 REVISTA MENSUAL DE REFLEXIÓ I DIÀLEG Pàgina web: http://www.valors.org Publicació adherida a: Número 77. Desembre 2010. Josef Ajrami els límits5 Josef Ajram, que combina ser bròker i reflexionaultrafondista,sobreelslímits a l’entrevista d’aquest número. Podeu recuperar la seva intervenció al ‘Valors a peu de carrer’ revistavalors.podcast.es.a MONOGRÀFIC Anna reclamaPunsodaescollir9 A ‘Les dones (i aquells dies), la nostra col·laboradora Anna Punsoda reivindica no viure descartant, la vida, sinó prendre conscientsdecisionsresponsablesisobreunmateixielsquil’envolten. · Recupera la conferència de Bassat a Tecnocampus a revistavalors.www.twitter.com/‘EconomiaChinchillade·www.vimeo.com/valors.revistavalorswww.youtube.com/iLlegeixlesmillorsfraseslaintervenciódeNúriaalcicleivalors’a multimèdia SERGIORUIZ/VALORS Amb el suport de La tendresa sempre

El període nadalenc és un període on tots una mica adaptat,estiguil’ordrecosasentiments...ensenyartendresa,perquèsi,unaquestessovintegendinarscompartirunacompremelshotendresa.també-permetem,obliguemens-oenspotserexpressarPodemfer-quanensdonemregals,quanundetallperaltrapersona,enalgundelsosoparsqueendates...Ambpuntdepudor,aixòdeprudència,expressarsensibilitat,elsnostresnoésunaqueestiguiadeldia,quesocialmentimenys encara en el cas dels homes, als quals ens toca mostrar fermesa, seguretat, convenciment, força. Per això aquest mes de desembre, a Valors, volem parlar de la tendresa, de la necessitat de reivindicar aquest valor i disassociar-lo d’allò que se’n diu popularment «la nyonyeria». La vida també té un costat tendre, sensible, que hem de canalitzar, deixar que flueixi i creiem que ho hem de reivindicar. Ho fem de la mà d’un grup d’articulistes que obre Francesc Torralba, autor de Latendresa(Pagès editors), Ana Ruano, Anna Navarro i Viqui Molins. D’altra banda, l’any 2011 s’obrirà amb grans novetats per Valors: el projecte s’amplia amb l’estrena d’una sèrie de 13 capítols titulada Valors.tvque s’emetrà a través de la xarxa de televisions locals Comunicàlia gràcies a un acord amb l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, l’APPEC, i el suport dels amics de l’editorial Proteus.

Joan Salicrú és codirector de 'Valors' sumari valors

HAN

EN AQUEST NÚMERO Victòria

l'actualantalorvitat

La notícia ens pot semblar una anècdota, però en temps de crisi és molt significativa. Segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) les dues principals preocupacions dels catalans són l'atur (66,3 per cent) i el funcionament de l'economia (30,1 per cent). Propostes per millorar la situació econòmicatambévaserlaprincipalexigènciaqueelscatalansvansol·licitarals partitsqueesvanpresentarenlesdarrereseleccionsalParlamentdeCatalunya. I tots ells van a-nunciar polítiques d'estalvi i retallades administratives en cas d'arribar a dominar el Palau de la Generalitat. Ara bé: com han descobert els cubansimoltesfamíliesambproblemeseconòmics,abansd'iniciarunapolítica d'estalvihihaunpasprevi,evitarmalgastar.I,enaquestsentit,laresponsabilitat és ciutadana i no exclusivament política. És a dir: si a nivell familiar ara més que mai evitem malgastar, per què per metem que el govern inverteixi en despeses que serien evitables?Anivell d'exemple, el rescat d'un boletaire perdut perquè ha fet cas omís a les senyalitzacions de perill costa trenta euros cada hora de treball per efectiu dels bombers, 39 euros cada hora d'un vehicle i 2.220 euros l'hora d'un helicòpter del govern. Entre l'1 i el 15 de setembre d'enguany es van haver de rescatar catorze boletaires. Facin, doncs, els càlculs. Però hi ha altres exemples. Les destrosses del Bicing han costat enguany a l'AjuntamentdeBarcelonasetantamileuros,menysquel'anypassat,peròl'empresa concessionària demana 3,5 milions extres per vandalisme. El consistori de la capital catalana retira cada dia dels carrers 1.800 xiclets, la qual cosa suposa un cost de cent mil euros l'any. Un 0,9% de la població viatja en els autobusos dels TMB sense pagar, la qual cosa representa un increment del 19,6% respecteel2009.Aixòhaobligatelconsistoriaampliarelsdispositiusdeseguretat, que representa una despesa extra de 37.800 euros. I així, sense haver de quantificar les accions més extremes, podríem parlar d'evasió d'impostos, d'ús abusiu de medicaments de la seguretat social, de malbaratament de primers recursos, com l'aigua, o l'acceptació d'un sistema d'economia submergida... Tot té com a conseqüència unes despeses econòmiques que s'haurien pogut evitar. Òbviament, des de l'administració, calen mesures d'estalvi més severes per fer front a aquesta crisi, però lluitar per superar-la no només és cosa dels polítics. Cal conscienciar-nos que la irresponsabilitatsocial té un preu que paguem entre tots i que ara, però, de fet, mai, ens podem permetre.

nanotíciacuriosa.Segonsvapublicar La Vanguardia elpassatdijous 2 de desembre, el govern cubà, a l'inici de la temporada de bèisbol, l'esport més popular de l'illa, ha fet una crida nacional perquè el públic torni al camp les pilotes que els batejadors enviïn a les grades.

U PASSANT REVISTA | Maria Coll

Aquesta notícia ha escandalitzat els cubans, ja que la tradició d'emportar-se a casa les pilotes es remunta a fa anys, quan es va fer pagar entrada per veure els partits de la selecció nacional i van començar a jugar amb pilotes importades, de força més qualitat que les cubanes. Fins ara Raül Castro havia fet els ulls grossos, però en plena crisi l'executiu no es pot permetre aquest despendi: cada pilota costa al govern 7,2 dòlars, la qual cosa representen 110.000 dòlars en pilotes perdudes al final de la lliga.

4valors

La irresponsabilitat té un preu d'iniciar“Abans una d'estalvipolítica hi ha un pas previ, política”exiésrsentiI,malgastarevitar.enaquestt,laesponsabilitatciutadananoclusivament Maria Coll és codirectora de 'Valors'/ mcollpigem@hotmail.com

El primer límit que tothom hauria de tenir per superarésintentarsentir-sefeliç.Pensarques’és propietari de la seva vida i de les seves accions. Recordo quan treballava de jove, moltes hores, unafrasequeemvadirunamiciquem'hamarcat: "T'estàs equivocant deixant de banda els amics ilesrelacionssocialsengeneral.Joetrecomano quetreballisvuithores,dormisvuithoresidediquis un terç de la vida a tu mateix".

Undelslímitsmésgeneralséslapor.Comho faspersuperar-la? Nohihaunaformula.Callimitarriscos.Hemde provar de fer coses, però en cada acció saber què podem perdre. I valorar si ens compensa aquesta decisióderisc.Tottéelseurisc.Nohiharessegur A la vida es reprodueix la matriu rendibilitat-risc que també es dóna en l'economia.Tothom s'equivoca.Pertant,laclauéscontrolarqueaquesterror tinguiuncostmínimaefectespersonals.Ésimportant equivocar-se, perquè aprens dels errors.

Sempre he associat el concepte límit als objectius que un es posa. Identificar el límit no vol dir "on rebentaré", sinó el nostre proper objectiu. De fet, penso que mai ningú hauria de trobarelseulímit.Constantment,tothomhauria detenirunpetitlímitasuperar.Petitsobjectiusi petitesmodificacionsqueensfandonarelmàxim de nosaltres mateixos en la nostra vida diària. Sovintenstopemsovintambaquestslímits. És tan fàcil això de decidir els nostres límits? Penso que ens autolimitem molt. És un tema d'actituds i, si alguna cosa m'ha demostrat la vida, és que si tens un objectiu i lluites per ell les probabilitatsd'assolirlesfitesqueetproposessón molt altes. Posar-te un objectiu ambiciós pot ser complicat. Però convido a tothom a que ningú s'autolimiti,sobretotquenoesdeixinautolimitar Potserlasevatrajectòrian'ésunbonexemple. Comença a invertir en borsa, les coses van bé i un dia guanya 110.000 euros. L'endemà els perd però, un dia després, els torna a guanyar. Si caiem, tornem-nos a aixecar. Per descomptat. La història que expliques em vasucceirel27d'abrilde2007peruncopdema lasort.Vaigperdremoltsdiners.Aleshoresmarxes adormiritensduesopcions:oquedar-teacasao seguir anant a treballar. Jo vaig decidir anar a treballar i seguir demostrant el que ja havia fet enelsdarrersanysivaigtenirlasortderecuperar pràcticament la totalitat del que havia perdut.A lavidanohihafracassos.Ningús'hauriadesentir fracassat. El que hi ha són sotracs, problemes o dificultatsqueenshand'ajudaraagafarembranzida i passar per sobre d'aquests problemes. Hihavegadesquepersuperarlímitshemde renunciaracoses. Efectivament.Iprobablementensequivocarem, peròsinohointentemnohosabremmai.Enborsa “A la vida no hi ha fracassos. Ningú s'hauria de sentir fracassat. El que hi ha són sotracs, problemes o dificultats”

“Que ningú s'autolimiti i sobretot que no es deixi autolimitar” 5valors

V eient el llibre que ha escrit, la pregunta cau pel seu propi pes: on són els límits?

diem que qualsevol operació ha de tenir una pèrdualimitadaiunbeneficilimitat.Siprenemuna decisiópersonaloprofessional,hemdesaberquin riscpodemassumirifinsonvolemperdre. Sentint-teunpotarribaralaconclusióque elslímitss'identifiquenambgransproeses.En realitat,però,totstenimlímitsasuperar.

ENTREVISTAAJOSEFAJRAM,BROKERIULTRAFONDISTA,AUTORDELLLIBRE"¿DÓNDEESTÁELLÍMITE?". VALORS E.T Escolta l'entrevista sencera a revistavalors.podcast.es + valors

PERFIL Josef (Barcelona,Ajram 1978), nascut de pare siri i mare Acabad’ultrafondista.vida,duesactualmentespanyola,combinafacetesalaladebròkeriladepublicar ¿Dónde está el límite? (Plataforma) i és articulista en diversos mitjans de comunicació. Viu amb la idea de repte permanent: el proper és una competició que farà per parelles a Xile, concretament creuar els Andes. Té bones vibracions de cara a l’any que ve: “Serà bastant intens i apassionant, en què donaré importànciaforçaals raids d'aventura. Sobretot intentar divertint-me amb l'esport, que prou obligacions hi ha al món explica.laboral...”,

EL PERSONATGE | Ramon Radó “Qui sap si les deelsdesenperméshaguésdeelparhaurienShardetrajectòriesRabinionestatal·lelessifundadorKadimatinguttempsavoluparseusplanspau”

Tard E

Ramon Radó és periodista / ramonrado@hotmail.com l12denovembre,ArielSharonvasertraslladatalseuranxoaldesertdelNèguev,escortat per una llarga comitiva mèdica i policial. Després de pràcticament cinc anys a l'hospital Sheba de Tel Hashomer, Sharon torna a casa seva per esperar la mort, ja que no presenta cap indici que pugui millorar del coma en què es troba des del 4 de gener de 2006. En aquellmoment,eraprimerministred'Israelilesenquesteslipronosticavenunavictòriaaclaparadora enleseleccionsdel28demarç.Jasiguicomamilitarocomapolític,lafiguradeSharonhagene ratsempreforçacontrovèrsia.Ambvintanys,ArielSharon,àlies"Arik",vaparticiparalaGuerra de la Independència de 1948.També va participar a la Guerra del Sinaí i la Guerra dels Sis Dies, peròlasevafamavaarribaramblaGuerradelYomKippur,el1973.Totiquelessevestropesno havien d'entrar en combat, "Arik" va tallar els subministraments d'una part de l' exèrcit egipci, va creuarelCanaldeSuezivaarribaranomés100quilòmetresd'ElCaire.Arrand'aquellesaccions, Sharon va convertir-se en un heroi de guerra per molts israelians, però també va haver d'afrontar un consell de guerra per haver desobeït ordres. Ja com a polític, el seu paper en la Guerra del Líban també va ser fortament qüestionat. Sharon era el ministre de Defensa quan el 1982 es va produir la massacre als camps de refugiats de Sabra i Xatila: la Falange libanesa va matar un nombre indeterminat de palestins (entre 460 i 3.500), davant la passivitat de l'exèrcit israelià. Heroi nacional per alguns, criminal de guerra per d'altres, l'any 2001 Sharon va ser escollit primer ministre. En plena Segona Intifada, Arik arribava al poder com a representant de l'ala dura de la dreta israeliana. Tot i continuar la construcció del mur de separació a Cisjordània, Sharon va sorprendre obrint-se a una nova negociació amb l'Autoritat Nacional Palestina i por tantatermelaretiradaunilateraldelaFranjadeGaza,unadecisióquevacostar-lienfrontaments amb la part més conservadora del Likud, liderada per Benjamin Netanyahu.

Cincanysdesprés,totiqueelKadimavaguanyarlesdarrereseleccions,BenjaminNetanyahués elpresidentisraeliàdesprésd'unacorddelLikudambaltresformacionspolítiques.Sharoncontinua en coma. El recent trasllat a casa seva s'ha produït precisament quan es commemorava el quinzè aniversaridel'assassinatd'YitzhakRabin,unaltremilitarisraeliàquevaacabarfentcarrerapolítica. Rabin,quetambévaparticiparenlaGuerradelaIndependènciailaGuerradelSinaí,eraelcapde l'EstatMajordurantlaGuerradelsSisDiesquevaesclafarl'exèrcitd'Egipte.Comaprimerministre, però, Rabin va abandonar una visió purament militar del conflicte i va signar amb IàsserArafat els Acordsd'Oslo.QuisapsilestrajectòriesdeRabiniSharonhaurienestatparal·lelessielfundadorde Kadimahaguéstingutméstempsperadesenvoluparelsseusplansdepau.Perculpad'unvessament cerebral, el general implacable va arribar massa tard per ser un constructor de la pau. l'actualitat

A Mataró: · Centre de Solidaritat La Peixateria. · Llibreria Márquez (C/Argentona). · Llibreria Márquez (Muralla Sant Llorenç). · Llibreria Robafaves. (C/ Nou) valors cada mes el pots trobar a... · Llibreria Mas (Pl. Cuba). · Llibreria de l'Hospital de Mataró. · Esglésies de Sant Josep, Sant Pau, Sagrada Família, Montserrat, Esperança i Maria Auxiliadora.

Mentre la popularitat de Sharon entre els israelians no parava de créixer, també ho feien les dificultatsperatirarendavantlessevespolítiques,obligant-loaferequilibrisconstantsentreel govern i el seu propi partit. Per tal de poder actuar amb més llibertat, Arik va abandonar el Likud i va fundar el Kadima (en hebreu, "endavant"), un partit centrista i partidari de negociar la pau amb els palestins. Tres mesos abans de les eleccions, però, Sharon va patir el vessament cerebral que el va deixar en estat vegetatiu.

6valors

A la resta del Maresme: · Església de Premià de Mar, Vilassar de Mar, Llavaneres i Caldes d'Estrac.

A Barcelona: · Llibreria Claret (C/Roger de Llúria). Ariel Sharon i Moshé Dayán durant la guerra del Yom Kippur, el 1973.

valorant

En la jerarquia del discurs públic, la raó econòmica, en la seva vessant d'utilitat,hoéstot.Tambéhaguanyatlapartidaenparcel·lesdelmóndel cristianisme.Ienaixò,elsrelatsdeNadaltornenaportar-nosalaconfusió. Els relats de la infància de Jesús són els textos més malentesos de tota la literatura. Literàriament, són els textos escrits més tardanament. Com a qualsevol text de caràcter simbòlic, cal fer-ne una interpretació que combini la realitathistòricadelmomentilescircumstànciesenquèvanserescrites,amblarealitatdel'araiaquí.Lainterpretació que arrosseguem des de fa unes dècades és una interpretació màgica barrejada amb pinzellades de base socioeconòmicauntantnaïf:algúqueneixentreelspobres,econòmicamentparlant,perreivindicaruncanvisocialque ensportaràalautopia.Però,comenelfunerald'enJordiMas,elselementscentralssónignorats.Perquèrequereixen una lectura més profunda, i durant un temps, políticament incorrectes.

“Els relats de Nadal demanen una nova interpretació partint de la persona humana” n mes abans de Nadal, les autoritats de molts signes polítics han celebrat l'encesa dels llums de Nadal. Que Nadal sigui un esdeveniment socioeconòmic no ens hauria de molestar: avui veiem clar que els esdeveniments socioeconòmics són també una bona notícia. Especialment ho veiem quan la manca d'activitateconòmicaportaalaprecarietatialadesesperaciódemilersdepersones.LaBonaNova,per tant, passa per totes les dimensions de la vida humana. Altra cosa és reduir l'economia a la única metodologiaperalasalvacióhumana.Això,queanivellteòricvadenunciarMarx,haresultatsereldiscursd'una part important del discurs oficial progressista, compartit per una part important del pensament cristià. Me'n vaig adonar a l'enterrament d'un gran home, Jordi Mas, un missioner que ha estat cinquanta anys de la seva vida al CameruniquefapocsdiesvanenterraraLaGarriga,elseupoblenatal.Enacabarl'enterrament,unallargafilade persones representatives d'associacions, van passar per donar el seu condol. Curiosament, gairebé ningú va dir queJordiMaseraunsacerdotquehaviaviscutdesdel'Evangeli.TothomvaparlarqueperaJordiMasl'important eradonarelpa,ensenyarapescar Tothomvaparlard'economia.Ialgúvaaprofitarpercarregarcontral'Església, ésclar,posantdemanifestqueJordiMasera"delsaltres",delsno-oficials,ibla-bla-bla,bla-bla-bla...Finsitotva dir, donant-se-les d'intel·lectual crític, que Jordi Mas no vivia d'un "misticisme trinitari"(sabia de què parlava, aquellhome?).Certamentque,quihagiestatuntempsllargal'Àfrica,s'hauràadonatihauràexperimentatque,més enllà del preservatiu -que sembla que és la única cosa que existeix per a certs partits polítics-, l'estructura més sòlidaquefuncionaal'Àfricaésl'Església,abased'homesidones-lamajoriaforesdesèrie-quesónuntestimoni impressionant.Peròenl'enterramentdeJordiMasse'lvaassimilaraunlíderpolític,alcreadord'unseguitd'ONGs, aunquasidissidentdinsl'Església...resmésllunydelquèellviviadesimateix,iresqueparlésdelnuclimotivador delafeinaquevafer.PeròenMaseraunaltrehome.Ilamotivaciócentral delquèvaanaraferéspolíticamentincorrecte.UnmotiuTranscedentque el movia al canvi social, però que aquest canvi social no tenia sentit en si mateix.Quenonomésdepaviul'home,iladona.Nidepreservatius.Queno només d'ajuda al desenvolupament, sense dir que no sigui fonamental.

Nadal,lanecessàriareinterpretació

U ESCALA DE VALORS | Francesc Grané F. G és doctor en Ciències de la Comunicació, professor de la URL i dirigeix Eulogos Media /fgrane@eulogosmedia.com

7valors

Els relats de Nadal demanen una nova interpretació que parteixi d'una concepció de la persona humana més global, més fonda. Una interpretació de caràcter interdisciplinar. Una concepció on s'entengui que, en el seu Ser, la persona viu amb un forat antropològic, una buidor connatural. Cal partir d'una concepció de persona que no en té prou en base del prestigi o de la satisfacció de les aspiracions socials i econòmiques, tot i que aquestessiguinimprescindibles.Requerimdenovesinterpretacions.Iaquí,elsrelatsensofereixenclausimprescindibles:elllenguatgedel'invisible-elsàngels,elsestels,elscorscelestials-peraparlar-nosdelmóninvisible on arrela la possibilitat per a una nova existència humana. Un naixement, el de la nostra existència, quan la personas'obreiesdeixaportaraunanovaformadevidahumana.ElMisteriés,afirmenelsrelatsdeNadal,una forma de vida humana real. I cadascú té la possibilitat de deixar que visqui en la seva vida. Ilesconcrecionssocialsipolítiquesd'aixòsónparticulars,seculars.Formenpartdel'articulaciódelademocràcia.I,comdiuHabermas,"enelconflicte(entre"sistema"oraótècnicai"vida")jodefensolatesideHegel, que les religions pertanyen a la història de la raó mateixa".

L'il·lús pot arribar a somiar amb un món sense maldat, però aquell quejaportauntempscaminantper aquestsmónsdeDéusapqueefec tivament no hi ha solució, i que haurà d'aprendre (si és que mai es pot)aconviureambaquestmalendèmicquel'ésserhumàporta al seu interior. PeròAna María Matute no vol caure en el pes simisme i prefereix "oblidar les coses dolentes i recordar les bones".Jahohemdit,"lamaldatsegueixexistint",però"també l'amorilabonagent.Peròmentrel'ésserhumàplorinohaurem aconseguitgrancosa,iencaraesvessenmoltesllàgrimes".Efec tivament,hemdecontinuarlluitantperevitaraquestesllàgrimes, però també és cert que hem d'intentar quedar-nos amb aquest "amor"iaquesta"bonagent"delaqueparlaMatute.Comamí nimhemd'intentar-ho.Éscert,hihamotiusperestar“emprenyats” amb l'ésser humà, amb nosaltres mateixos, però també tenim raons per seguir creient en aquest mateix ésser humà que és capaçdefercosesmeravelloses.Avuitincraonsperseroptimista ivullcompartiraquestsentimentambvosaltres.Digueu-meil·lús, potserteniuraó,peròsenseunaactitudoptimistatotaniriamolt pitjor...JoesticamblaMatute. MiguelGuillénéspolitòleg/miguelguillenburguillos@hotmail.com Miguel Guillén “Tenim raons per seguir creient en aquest mateix ésser humà que és capaç de fer coses meravelloses” (Ana María Matute, ElPeriódico, 24-11-2010) «Mentre l'home plori haurem aconseguit poca cosa»

a cuina de casa fa olor de net i de bo, de paciència i de temps, de presses i de records. Els silencis s'hi omplen de sintonies familiars, d'aquella ràdio que acompanyava els esmorzars dempeus de bon matí i que marcava, puntual, les hores del dinar - i l'únic soroll que s'hi sent abans d'apagar-ne la llum és el tic-tac del rellotge de paret, amb l'anar i venir del motor de la nevera.

La cuina de casa LLOCS | Isabel Yglesias L Isabel Yglesias és advocada

valorant l'actualitat 8valors

molt

ifermalalsaltres.Aixòéselmal". Elsassassinats,laviolència,lacor rupció, les guerres... Parlem de substantius que inunden les pà ginesdelsdiarisdiasíidiatambé, i que posen de manifest que la maldatdel'ésserhumànotélímits.

escriptora i acadèmica Ana María Matute, recentment premiada amb el Cervantes, creu que "la maldat segueix existint,l'odi,l'ànsiadepoder,latremendaenveja...".No li falta raó: en els temps que corren no es difícil topar-se amb notíciesqueensespanteniquetenenelseuorigenprecisament enaquestamaldat.AMatutelairrita"lainjustíciailacrueltat,el menyspreuperlavidadel'altre".Unaltredelsgransdeleslletres hispàniques,MarioVargasLlosa,dibuixaalaperfeccióelretrat de la maldat: "A diferència dels animals, que només maten per alimentar-seodefensar-se,l'homematatambépercobdícia,per zels,perenveja,perànsiadepoder,perfanatisme,prejudici,ra cisme,estupidesaounainclinacióirracionaldelseuseradestruir

L’ LA FRASE |

A la cuina de casa enyores aquells esmorzars de cap de

A la cuina de casa hi trobes trastos que no entens per què hi són, però que són tan imprescindibles com la cafetera més nova: obridors que ja no obren, draps que ja no eixuguen però que ningú gosa llençar o imants sovint ben lletjos però quejaformenpartdelnostreimaginariparticular.Elscalaixos atapeïts guarden les estovalles de quadres dels dies de cada dia i les estovalles petites, les individuals, que paren la taula dels sopars de diumenge, que volen ser lleugers però que acabenrepassantlesrestes(ilespostres)delsdinarsenfamília.

La cuina de casa és testimoni de la iniciació en les arts dels fogons:l'arrebossarlescroquetesdelamareilesprimerstruites a la francesa que per fi no es trencaven en girar-les malgrat haver cremat l'oli i no saber trobar el punt de sal. També ha patit els primers intents de cuina creativa: amanides que bar regenmassacoses,algunpastísmassacomplicatencaraoalgun peix que no acaba de sortir bé al forn. Nohifamaifredperquèéslasalademàquinesdelacasa,el puntdetrobadaielmomentderepòs.Immutablemalgratpassin els anys, a la cuina de casa hi fa xup-xup el Nadal.

setmana,queteniendefonsconcur sos d'endevinar pobles i els tràfecs de l'anar a plaça i el bullir del caldo per la setmana. És l'escenari còmplice d'aquells ressopons de matinada –o esmorzars d'abans d'anar al llit- de les confidències xiuxiuejades entre plat i plat en els dinars de diumenge i de les valoracions mentre es recull una mica després d'un sopar d'amics.

Cadascú, la seva pedra Q LES DONES I (AQUELLS) DIES | Anna Punsoda

Vaigpensarque,sinocanviavaelmarcmental,sempreemsobrevindrial'absurddavantuna llarga filera de plats per escurar, o d'informes per estudiar, o de rodes de premsa.Vaig pensar que, del Sentit, només en sé que no el puc abastar, que em fa tombar al llit restant-me forces, xuclant-me in-quieta. I que, qui sap si tenia raó Maragall i viu repartit entre capitostos desconfiats i cartellets de despatx que fan bé la seva feina. No ho veiem, però en cada gest on posemforçaiamor,lavidas'explicaperellamateixa;iensempeny,anosaltresialapedra,per l'abruptacarenadelrecomençar.

Anna Punsoda és llicenciada en Ciències de la annapunsoda@gmail.comComunicació

uan tenia disset anys vaig entrar a treballar en un restaurant de menjar ràpid i barat: els quarts, les hores em queien com lloses a sobre, a cada moment mirava tristaelrellotge,sem'apilavenelsplatsbrutsperescurardavantelsullsdesconfiats del meu cap. La música a tot drap, la fortor dels fregits, les noies que treballaven amb eficàcia i una certa alegria mentre s'explicaven les nits fresques d'estiu. Els jocs de mirades, explícites, entre elles i els clients recremats que assaltarien després. Aleshores va obrir-se entre el món i la meva consciència una distància immensa, vaig engolir de sobte una terrible sensació d'absurd. Quina misèria, el meu cos petit i el seu desconcertanònim,enaquellaplatjabaratadelacostafrancesa!Ipensavaenlavidainsignificant de tots els homes insignificants que la terra, l'eterna afamada, s'havia empassat. Un darrera l'altre, tots anem passant. El món, em deia, és un Sísif sense consciència del seu girar, és com unSísifsuperat.Emmarejava,comemmarejoencaraquanenunllibred'històriaescompten per milions els morts que deixa una guerra o una epidèmia. Cadascú amb el seu insomni i amb la seva vanitat, amb les nits d'amor que ens deixen la pell coberta d'un olor i d'un tacte sempre evocables.Aquell tacte de coberta de llibre sense estrenar. Finíssim, capaç d'excitar un mort, de ressuscitar una ànima frígida i resseca. Vaig pensar que hauria de buscar-me una feina que m'obligués a tenir el cervell ocupat perquè, si no, acabaria ximpleta. Després,quanjafeiaperiodisme,vaigentrardebecàriaenunaagènciadenoticies.Estractava de treure el cap en actes suposadament importants per redactar un telegrama que demà ja seria antiquat. No era pesat, però hi havia aquell gallet que ordenava i repartia les feines a qui tothom feia la gara-gara fins que es tancava al despatx. La lògica delsfavorsilarivalitatm'eixugavalesil·lusions,embloquejava,ivaig pensar que hauria de buscar-me una feina on no em calgués lle-par el cul d'un cartellet honorífic tan pobret d'esma. Em vaig dir: apren-dràs un idioma i traduiràs pel teu compte, al teu ritme, a casa, sense deure't exclusivamentaningú.Greuerrorperquèsempreensdevemaalgú:el problemaésquanaquestalgúnosomnosaltresmateixos.Elproblema ésviuredescartant.Hemd'escollir,noapartarelquenoenssatisfà.Cal passió,noanarpassant.Perquèelsentit,sihiés,hadeseractiu:intervenir,penetrar,ferforça, insistir per tornar a encaixar en un món d'on ens ha expulsat l'autoconsciència. Cal tornar al mónreduint-nelesdimensions:ferdenosaltresidelesnostresrelacions,delanostravocació, un univers immanent on recomencem obstinadament de forma lliure, on millorem la nostra músicasobrepetitesvariacions.Pujaribaixarlapedracomsilacàrregainútilfosuntresorila mà que la llença algú que volgués posar-nos a prova.

“No s’hi val a viure descartant. Hem d'escollir, no apartar allò insatisfactori. Cal passió, no anar fent”

9valors

Diuen que si el sant no fa un parell de miracles, l'Església noeldeclararàsantnielposaràalsaltarsnialsantoraliaraes busquen fets miraculosos atribuïts a la intercessió d'en Gaudí per començar a fer-lo beat. Per ser beat, em sembla que és suficient un miracle però per ser sant dos. És fort això d'obligar a un sant a fer un miracle i dir-li: «Si no fas un miracle no et fem sant». En aquesta feina hi intervenen postuladors, cano- Xavier Manté és enginyer / x.mante@telefonica.net | Xavier Manté nistes, cardenals i teòlegs que sembla ser que tenen un nas especial per olorar la santedat d'una persona que el Poble de Déu ras no té. La meva mare ja ens ho deia: «O s'és sant o no se n’és per més miracles que faci o no faci». Per més que ho diguin o no els savis doctors, no fos cas que al cap dels anys es veiés que el que semblava un miracle no era res més que un fet que es podria explicar amb raons no sobrenaturals.

10valors valorant l'actualitat ls anys seixanta, de quan estudiava enginyeria i em plantejava com un enginyer s'hauria de plantejar la professió, recordo la resposta d'un tècnic apareguda a larevista El Ciervo contestantlapreguntaquel'inconformista Alfonso C.Comín ens feia a tots els lectors: «I tu, que puedes hacer?». Aquesttècnicresponia:posarelsmeusconeixements i la meva tècnica al servei del millorament de la Creació i dels homes i esgotar-me en el treball. Un dia d'aquest mes vam anar a veure la Sagrada Família per dintre i vam quedar meravellats i de seguida em va venir al pensament la frase d'aquell tècnic relacionant-lo amb en Gaudí. Treballador fins l'esgotament, lliurat del tot a la seva obra matins, tardes i nits, sense fer soroll i amb humilitat, sensecapbeneficieconòmic,vivintenlapobresa,perdedicar se exclusivament a l'obra de la Sagrada Família

Per ella i per mi, un sant es aquella persona que la seva vida i la seva obra són un exemple i un ajut per millorar les teves. I si Gaudí no mereix ser sant, ja em sabreu dir a quin sant modern ens hem d'encomanar els tècnics, els enginyers i els arquitectes, per a que ens serveixi de model a fi de posar la nostra vida tècnica al servei de la societat, de la bellesa, de lasenzillesa,delmilloramentdelmón,delspobresideDéu?

WikiLeaks

L mesdedestrucciómassivaensónunexemple .Demaneraque un augment de la informació pot incrementar el control de mocràticdelaciutadania.Peraltrapart,lesrelacionsdepoderi l’equilibri polític internacional respon a un equilibri de forces nosempreexplícit.Ilesinformacionspublicadespodrienarribar acapgiraraquestequilibri.Perexemple,hihaquiasseguraque la probabilitat d’un atac d’Israel a Iran ha augmentat donat que s’ha fet públic que líders del món àrab ho veurien amb bons ulls.Defet,comquelesinformacionsfanexplícitalavisiónorda mericanaaleshoresl’equilibripolíticpodriaparadoxalmentevo lucionaralseufavor.Enqualsevolcas,alertaambpecard’inge nuïtat,perquèmésinformaciónosempregaranteixmillorsresul tats. Si l'objectiu d'un govern és la seguretat pública pot haver hi casos en què posar límits a la informació disponible siguin necessaris. De la mateixa manera que els estats deleguen part delasevapolíticadeseguretatal’OTAN,queactuacoordinant polítiquessenseelcontroldirectedelaciutadania,ésdesitjable queelsgovernsmantinguininformacióprivadaidequalitatsobre les seves actuacions. o el poder de la informació

PensoqueGaudínoésunsantaquidemanar-lifavors,per demanar-li que un edifici no ens caigui o que la fortuna ens visiti, perquè ens contestarà que perquè no caigui hem de treballar amb rigor i serietat i per allò de la fortuna ens mostraràlafelicitatidespreocupaciódelsseusocellsibestiolesque pul·lulen per la Façana del Naixement. Segur, és sant. es filtracions de WikiLeaks als mitjans de comunicació han estat portada freqüent als diaris. I malgrat l’impacte mediàtic, la gran majoria de converses i informes que fins ara s’han difós no passen del nivell de xafarderia política entrediplomàticsidirigentspolítics–amb algunesexcepcions.

WikiLeaksésunaorganitzaciód’activistesquetécomaobjectiu “ferarribaralmàximnombredepersoneselmàximd’informació possible”.Ésunobjectiuperfectamentlegítim,finsitotoblidantnos del caràcter excèntric del seu lider: WikiLeaks no posa l’èmfasi en la veracitat i selecció de les informacions sinó tan sols en maximitzar-ne la quantitat, de manera que les informa cions continuen arribant al gran públic d’acord amb el criteri dels periodistes i opinadors que en subratllen determinats con tinguts. Ara bé, la informació és poder i pot enriquir el debat públic sobre els afers internacionals. Els darrers anys hem vist com els governs poden manipular informacions i moti var el seu comportament en base a premises falses –les suposades ar

FORA D'ÒRBITA | Francesc

Francesc Amat és economista i investigador famat@mail.march.es / cescamat.blogspot.com Amat

Sant Gaudí A CONTRAVALORS

Entotcas,laqüestiófonamentalésfinsaquinpuntlesinforma cions publicades posen en perill la seguretat internacional o, al contrari, contribueixen a la transparència i a la capacitat dels ciutadans de controlar les decisions dels líders polítics.

11valors PARAULES MESTRES | Jordi Cussó

“Constatem que hi ha un cert desencís general, un fracàs que jo qualifico d’existencial” cabo de llegir el llibre del Dr. Joan Majó, Després de tocar fons, i recullo les seves darreres paraules: «L'educació és el secret per sortir de la crisi i el secret del nostre benestar futur L'educacióésunacosadetothom,nosolamentenelsentitpassiud'educar-nos,sinótambéen elsentitactiud'educar Amésdel'escolailauniversitat,educalafamília,eduquenlesamistats, eduquen les empreses, eduquen els sindicats, eduquen els partits polítics, eduquen les ONG, eduquenlesnovel·lesilespel·lícules,eduquenelsmitjansdecomunicació,laràdio,lapremsa,latelevisió ielsvideojocs.Sifaigaquestallistatanextensaésperferveurequedemaneraconscientoinconscienttots som agents educatius.Tothom, tota la vida, és mestre, i tothom tota la vida, ha de ser deixeble. En nostre problemaprincipalrauenl'educacióil'educacióéscosadetots».D'altrabandaaquestasetmanaescoltava una conferencia del Sr. Gregori Luri on deia: «S'educa amb l'exemple i em pregunto si hi ha alguna altra manerad'educarquenosiguiambl'exemple.Jaexisteixenmàquinesd'instrucció,però,pereducar,s'hadefer desdel'exemple.Defet,nohihamanerapossibledenodonarexemple,jaqueperactiva,perpassiva,per omissió, es vulgui o no es vulgui, sempre s'està donant exemple» Aixòemportaapreguntar-mecomenseduquemsocialment,ésadir,quinexemplecomaciutadansens donem els uns als altres. No em refereixo a si som bons mestres, pares o mares, sinó simplement com a persones que som, quines actituds expressem en els nostres gestos quotidians. Quins són el conjunt de valorsquetransmetemeneldiaadiaal'interiordelasocietat? Perquè aquestexempleéselmarc defons d'ungranespectaclesocialqueelsnostresinfantsijovescaptenambgranfacilitatdesdelprimermoment de la vida. No hi ha dubte que tots volem transmetre valors, però tot això s'ha de fer des d'un marc de cre dibilitat, perquè sense credibilitat l'exemple social es distorsiona i desqualifica de manera inconscient. Si tenim un escenari i els actors representen una obra concreta, és fonamental que "els decorats de fons" estiguind'acordambelques'escenifica,cascontraricreemdesconcerticonfusióenelsespectadors.Enun decorat dels Pastorets no hi podem representar una obra de Shakespeare. I no existeix un decorat que serveixi per a qualsevol obra, a no ser que no posem cap decorat, la qual cosademanaunesforçmoltgranper partdelsespectadorsidelsmateixos actors.Cadaobranecessitadelseumarcadequat.Peròsovintnoensaturem a pensar en aquest marc ni ningú ens ensenya a descobrir-lo. Creemfamílies,escoles,empreses,fundacions,etc,sensetenirencompte aquest marc de fons, i les coses que expliquem, expressem diem o volem educar, no tenen la ressonància que nosaltres voldríem o esperaríem.Quannohihacaixaderessonància,latevaveuesperdenl'espai, quan no hi ha una pantalla blanca allò que projectes es perd en l'espai. Novoldirquenohisiguiboaquellprojecteocontingutsimplementnoesfavisiblecomjohaguésesperat o desitjat, perquè l'escenari l'ha deformat o amagat.

Iaixòéselqueelsinfants,joves,adultsianciansnotem,descobrimisentimenl'exemplequotidià.Se guim vivint cada dia, estimant, treballant, desenvolupant la nostra tasca educativa, com si tal cosa, però constatem que hi ha un cert desencís general, un fracàs que alguns qualifiquen d'escolar, però que jo m'atreveixo a qualificar de vital o existencial.Volem transmetre una sèriede valors, principis, costums, hàbitsetc,però ambl'exemplequedonemcreemdesconfiança,desconcert.Nohihaalegriadeviure,de serelquesomicomsom;nohihaentusiasmeperconviure,perrelacionar-nos,pertreballar,per resoldre plegats els problemes. Per més coneixements i habilitats que adquirim, si ens desagrada el que som i el que podem arribar a ser, serà molt difícil demanar als mes joves que estudiïn o es formin pel demà. El problema no rau en els continguts que volem transmetre, sinó en les postures existencials que adoptem en les incongruències que expressem. Perquè els més joves es meravellin amb la vida, condició bàsica per aprendre, cal que tot el que veuen al seu voltant, els transmeti aquest desig i per això és fonamental que el marc de referència social expressi i sigui coherent amb el desig que vol despertar

A Unespectaclequetambéeduca Jordi Cussó és capellà i economista /jcjordicusso@gmail.com

Durant el període nadalenc la tendresa és un element present a les nostres vides, a vegades fins i tot en excés, perquè ho fa d’una manera postissa, imposada. Durant la resta de l’any, però, més aviat passa el contrari: ser tendre és vist com a símptoma de debilitat, més que de persona aprofundida, capaç d’expressar els seus sentiments i emocions.

Tendresa més enllà

MONOGRÀFIC

SERGIO RUIZ enllà de Nadal

Latendresaensfereix,peròmentreensfereixhihavida.Unapedranopotserferida, perquènotésensibilitat.Latendresaensrecordaquetenimsensibilitat,queestemfets peraestimariserestimats.Sertendrenoésunadebilitat.Ésprecisamentnorenunciar al'infantqueencaraportemadins,ésnorenunciaracanviaraquestmon,ainocular-li bellesa, bondat i gratuïtat, encara que tots els cínics esclafin a riure. 14valors

‘L TENDRESA’ (P E , P ., .

DITORS

ÀG

8 EUROS

Aquella innocència ens fereix, perquè ens recorda allò que vam ser i allò que, de fet, desitjaríem tornar a ser. Provenim de l'infant i estem cridats a ser infants. Per això, la tendresa s'emparenta, profundament, amb la nostàlgia i la nostàlgia, lluny de ser un sentiment agradable, és sofriment. Ens entendreix la seva mirada del món, la seva innocència, la seva fragilitat, el seu entusiasme, la seva senzillesa de criteris, perquè ens recorda allò que vam ser. D'aleshores ençà, ens hem endurit, a cops d'experiència, de frustracions i de fracassos. El viatge deixa les seves petjades en la pell i moltes traces en l'ànima. Latendresaés,però,també,allòquesalva.Enspermetdescobrirunaaltralògica, unalògicaquenoesregeixpelcàlcul,pelguany,perl'anàlisidecostosidebeneficis, sinóperlalògicadeladonació,delagratuïtat,delagenerositat.Elcínicpostmodern no tolera la tendresa. Li cou en l'ànima, li recorda que és possible un altre món i ell ja temps que ha dimitit i s'ha adaptat a la realitat d'aquest món. El cínic és, molt sovint, el resultat final de l'utòpic frustrat. La seva filla pinta en un paper un gran cor i ell, pensa, en el seu dedins, que tot allò són foteses, que en aquest món hem vingut a lluitar i que no pots confiar ni en la teva ombra. Li dol que la seva filla ho hagi d'aprendre a cops, però no hi ha altre remei. La tendresa és derrota en el món, però augura un món distint, una lògica diferent.

la tendresa

La tendresa, la ferida i la nostàlgia Francesc Torralba E

El poeta romàntic alemany, Friedrich Hölderlin, va patir durant més de quatre dècades, la follia. Quan passejava pels parcs, saludava els nens i els feia una reverència. Veia en ells, el reflex d'un món etern, l'encarnació de l'ideal humà. FriedrichNietzscheensadverteixquel'esperithadefertresmetamorfosisperassolir la seva plenitud: de camell a lleó i de lleó a infant. L'infant solament pot néixer, però, si el lleó mor. L'infant és l'oblit, el joc, el començament, el sí a la vida, la innocència; l'infant viu més enllà del bé i del mal.

AGÈS

“La tendresa ens recorda que tenim sensibilitat, que estem fets per a estimar i estimats”ser Francesc (Barcelona,Torralba1967), és filòsof i teòleg, ha publicat més de cinquanta llibres de filosofia sobre temes molt variats, entre els quals ‘La tendresa’ (Pàgies Editors). És professor de la Universitat Ramon Llull de obraplantejacontemporani,personalismeEmmarcatBarcelona.dinsdelenlasevaunaanàliside les qüestions centrals de l’existència humana des d’una perspectiva filosòfica que tracta d’integrar la riquesa de judeocristianal’herència i els corrents contemporanis.modernsfilosòficsi

2007). 128

A

ns entendreix la pregunta innocent d'un infant. Ens entendreix sentir loparlardelsseusprojectesdefutur.Ensentendreixlasevacandidesa.

La tendresa és un valor, però, també, una emoció que cala per les porositats de la pell. Lluny de ser una evocació carrinclona o un sentiment llardós, la tendresa és ferida, perquè ens projecta cap a un paradísdefinitivamentperdutque,d'algunamanera,veiemexpressatenaquellinfant.

La qualitat de no endurit

Es diu d'algú "delicat, que cedeix fàcilment a la força, al sentiment, especialment a l'afecte, a l'amor", com a l'expressió ulls tendres "delicats i propensos a llagrimejar"; temps tendre seria "temps plover, en què fàcilment plou". També és sinònim de "dolçament afectuós", suau, sentit, sensible, sentimental; fins i tot es pot referir a una persona "excessivament delicada".

La tendresa, tendrea en valencià, és la "qualitat de tendre, de novell, de no endurit"; la "condició del qui cedeix fàcilment a les impressions sentimentals"; també pot designar una "afecció plena de dolcesa" i la "manifestació d'aquest afecte".

L'ORIGEN DELS MOTS | ANNA OLM

a tendresa és un valor necessari i existencial, fonamental en les relacions humanes. Existeix en els vincles més diversos:entre pares i fills, entre mestres i alumnes, entre sanitaris i malalts, entre enamorats... La tendresa es projecta en la paraula, en el gest, en la mirada. La tendresa es palpable en instants no necessàriament llargs, de vegades sorprenentment curts."No necessito la lluna, l'escuma o la flama encesa. Només em calen dos segons -o tres, o quatre- de tendresa", escriu Luís Eduardo Aute. Perquè tots, sobretot els més desvalguts de la comunitat, però també aquells que projecten imatge de fortalesa, estan necessitats de tendresa. De fet, tots som receptors, però també donants de tendresa. El nen Jesús, com tot infant, arrupit a la menjadora sol·licitava les carícies i les carantoines de la mare, però la marededéu embadalida també es delia per un petó o una abraçada. I és que, en la majoria de pessebres, a diferència de Maria, Sant Josep apareix més fred i distant perquè històricament l'art, el cinema i la publicitat han associat la tendresa al sexe femení i als dèbils. Però del valor de la tendresa ningú en queda exclòs. La sobreexplotada icona dels anys seixanta, el Che Guevara, recordava en un dels seus escrits que un dels principals reptes vitals de tot home hauria de ser "enfortir-se sense perdre la tendresa". Ara bé, haurà de ser al llarg de la vida quan aprendrem "el com". [Un dels principals reptes vitals de tot home hauria de ser enfortirse sense perdre la tendresa. Durant la vida aprendrem el com] però també tendres

L EDITORIAL

Forts

Cal distingir quan tendre és l'infinitiu d'un verb: pot ser la forma arcaica de "tesar, posar tens, tensar", o bé una variant dialectal de tenir, per canvi del tipus de conjugació, i en algun cas amb el significat "sostenir dret, aguantar-se".

Aquest nom prové de l'adjectiu tendre (segle XIV), derivat del llatí tener, -a, -um. En català antic i en alguns dialectes es pronuncia tenre, tenra. Els diversos sentits de tendre, literals i figurats, han passat als derivats com tendresa, entendrir (segle XV) i tendrejar Tendre vol dir tou, poc fet, "poc resistent a la pressió de fora; que no és dur; que es deixa fàcilment mastegar, encetar o deformar" aplicat a materials; la pintura tendra és "fresca, humida", encara no s'ha endurit. En un vegetal o animal tendre, o bé una Anna Olm annaolmm@hotmail.comés persona de tendra edat, significa jove, "novell, que no ha arribat a la maduresa definitiva".

PER ÒSCAR FERNÁNDEZ / FOTOS: Ò.F. ustasotaelcementirideMontjuïc,atocardelaRonda Litoral de Barcelona. Segur que algun cop us hi heu fixat. És una construcció rectangular d’obra vista, senzilla,sensefarciments.Elrètolincrustatalapart altadel’edificilaidentificaclarament:StellaMaris, l’estrelladelmar Aixís’anomenaelcentredel’ApostolatdeMardel’ArquebisbatdeBarcelona,l’organismeque coordina,animaipromoul’accióeclesialrelacionadaambel món del mar: atén el mariner i les seves famílies en les seves necessitats humanes i també espirituals.Això sí, sempre des d’unaperspectivaecumènica,deretrobamentdelesdiferents branques del cristianisme i també d’altres religions presents en el mapa del món.Tot i que els primers moviments a favor de la dignitat dels mariners es remunten a l’Anglaterra de finalsdelsegleXVIII,elprimercentreStellaMarisnovanéixer a la ciutat escocesa de Glasgow fins el 1921. Només sis anys més tard ho feia el de Barcelona, el primer d’Espanya. Actualment en deu diòcesis espanyoles hi ha un centre com el català i a tot el món més de mil tres-cents centres dedicats als mariners, repartits en 89 països.

JfuncionarnavegantUnssismilmarinersd'arreudelmóntrobencadaanylallumd'StellaMaris.Desde1927,aquestacasavinculadaal'ApostolatdelMardeBarcelonaesdevéunaespaid’acollidaperaaquellsqueportenmesosiquerecalenpuntualmentaCatalunya.EntreelsserveisqueofereixaquestainstitucióhihatransportgratuïtentreelPortdeBarcelonailacasadel’StellaMaris,serveid’Internetitelèfon,unaresidènciade32placesperonpassaunmilerdepersonescadaany,unclub...tambés’organitzenactivitatsesportivescomelcampionatdefutbolMediterrani-MarnegreilesjornadesdeGentdeMarUnahistòriaamaradadevalorsquenodeixamaidegràciesal’empentadelatrentenallargadevoluntarisquehiesforceshoresitonesdetendresa. la tendresa 16valors La tendresa d’una llar lluny de la llar

El director del centre de Barcelona, Ricardo Rodríguez, descriulafilosofiad'StellaMarisdestacantl'afecteil'amistat comamotiusprincipals:«Nosaltresacollimalagentdemar, amb afecte, amistat, i en el cas de què tinguis dificultats... a casatevat’escolten,nosaltresescoltemelsmariners.Iacasa teva intenten ajudar-te i nosaltres els intentem ajudar». A banda del caliu humà que ofereix l'apostolat, també posa a l'abasttotunventalldeserveisqueinclouentransportgratuït, residència,visitesavaixellsol'organitzaciód'activitatsesportives. En qualsevol cas, la vocació de servei està per sobre detot,ilapremissaésnodirmaiquenoalsproblemesopeticions que els arriben. «Davant de qualsevol petició raonable mai no dir no. Tampoc dir si immediatament, però si un «ho intentarem».Iapartird’aquídesdeproblemesquetenenells

17valors a bord, problemes legals... qüestions personals, des d’un que téuncosíqueviuaquíaBarcelonaiqueliagradariacontactar ambell...doncsl’ajudematrobar-loviaInternet,pàginesblan ques... I després, si cal, el portes allà amb un cop de cotxe».

L'activitat d'Stella Maris no podria desenvolupar-se sense els 35 voluntaris que habitualment col·laboren amb l'entitat. sovint, es tracta d'una tasca basada en la disponibilitat i que noenténd'horaris.ésperaixòqueRamonRodríguez,s'hirefereixcomelsmembresd'unafamília.«Elsvoluntarisquees queden són forofos de la pastoral del mar. Són gent que ho sent però profundament, amb un esperit de servei, un entusiasme... i això, jo sempre, quan fem una trobada, un cop a l’any,unsopar,josemproparlodelafamíliad’StellaMaris.Hi ha gent que ho viu autènticament així». Dos exemples en L'edifici d'Stella Maris és visible des de la Ronda Litoral de Barcelona.

A l’esquerra, Ricardo Rodríguez, director de l'apostolat, al seu despatx. A la dreta, els mariners aprofiten per conectar-se a Internet, un dels serveis amb més demanda. A baix a la dreta: el club compta amb jocs recreatius i accés a Internet. (segueix a la pàgina del darrera)

Per a més informació: Pg. Josep Carner, 51, 08038 Barcelona, apomar@icab.es, tel. 934 431 965 (tardes)

La gent de mar necessita en arribar a port posar-se en contacte amb els seus éssers estimats.Aquest és el cas d'en José Emanuel de la Rosa, mariner filipí que porta mesos fora de casa i que valora en positiu l'ajuda que li ofereix l'apostolat.

Lallumdel'estrelladelmarcontinuaràbrillantsempreque hi hagi algú que la necessiti. La seva tasca humanitària, fonamentada en l'afecte i l'empatia, és reconeguda a tot el món més enllà de fronteres i estats.

El servei de biblioteca compta amb llibres en diversos idiomes. Al fons de la imatge el mariner filipí entrevistat José Emanuel de la Rosa. aquestsentit:enSegimonfajaonzeanysquecol·laboraamb Stella Maris.Tot i que no tenia cap relació amb aquest apostolat,enjubilar-ses’hivainteressarijaésgairebéun«llopde mar».AmbproufeinesenCarlesfaunanyquehicol·labora, peròesmouambfacilitatperpujaralvaixelliestablirconverses ambelsmariners.«Teniauncompanydefeinaaquiapreciava molt i que es dedicava a fer-ho en el seu temps lliure… Més tard vaig veure una ressenya al Full Dominical, vaig trucar i aquíemteniu»,explica.Elvoluntariafirmaquehihaunaspecte psicològic que és fonamental per a aquestes persones que passen més de sis mesos l’any fora de casa. «Els escoltes, hi parles i intentes solucionar-los les dificultats; i si és molt complicatelsproporcionesunadvocat»,assenyala,«id’altra banda els recomanes llocs interessants de Barcelona per visitar». Segons en Carles, els fas de «cicerone»

«Internetsuposaunagranajudapermantenirlacomunicació amblesnostresfamílies.Elsd'StellaMarissónunagentmagnífica,procurenentretenir-nos,ensdonenlabenvingudai,el més important de tot, ens ajuden», comenta satisfet. De tant entant,elsmarinersagraeixeneltracterebutienviencorreus electrònics o bé postals des de qualsevol racó del món. Fins i tot,desdelesantípodes.«A todos mis amigos en Stella Maris, un cordial saludo y mi gratitud por los favores recibidos. Hasta pronto, Jose María. Brisbane, Austràlia»,llegeixd’una cartaelresponsabledelainstitució,RicardoRodríguez. L’Stella Maris té entre les característiques del seuADN la cura també de la part espiritual de les persones que atén. És per això que aquesta agència de l’Apostolat del Mar de Stella Maris basa la seva activitat en el voluntariat. Els voluntaris, actualment uns 35, s’apleguen en diferents activitats, i formen tots part de la gran família de Stella Maris. Les activitats proposades són: guàrdies a la residència, tasques pròpies de recepció i acollida; visites a vaixells; transport de mariners del vaixell al centre i viceversa; organització d’activitats esportives i culturals; acollida al club; assistència social, legal i mèdica, si cal; àrees administratives i de comptabilitat; tasques tècniques com informàtica, electricitat... Els voluntaris són sempre benvinguts a Stella Maris i només calen coneixements d’anglès, una certa agilitat física per transitar pels vaixells i responsabilitat per complir els horaris. Les dedicacions i els horaris varien segons l’activitat, però en principi el més important és la constància. Si no us és possible col·laborar amb l’entitat presencialment podeu fer-ho de fomra econòmica. En aquest sentit, l’Apostolat de Mar està impulsant una campanya de captació de socis per tal que col·laborin econòmicament amb l’entitat de forma periòdica.

la tendresa

18valors

Vols ser voluntari de Stella Maris o col·laborar-hi?

Barcelonacelebral’Eucaristiaambregularitatitambéorganitza celebracionsecumèniques.ComamembredelaInternational Christian MaritimeAssociation (ICMA), manté una relació regularambcomunitatsd’altresconfessionscristianes.Amés a més, amb la voluntat d’evolucionar del perfil ecumènic a l’interreligiós, ha establert un acord de col·laboració amb el Consell Islàmic Cultural de Catalunya per a l’assistència espiritualdelsmarinersmusulmans.

«Els d'Stella Maris són una gent magnífica, procuren entretenir-nos, ens donen la benvinguda i ens ajuden», comenta comenta José Emanuel de la Rosa, mariner filipí

Ah, si no fos per la tendresa que espera/estima... la quelaquetendresaexalta...tendresaenscura quan fa por la solitud. Ah, si no fos per la tendresa".

Lluís Llach publica Tendresa el novembre de 1998 al seu disc 9. També l'edita en directe al seu darrer àlbum Verges2007 El músic s'acompanya amb el piano i per un violoncel. És una de les més belles i commovedores cançons de l'etapa de maduresa del cantautor. En ella, Llach descriu la importància que per ell té la tendresa a la vida.

En definitiva aquest valor genera l'existència de bones persones, gent senzilla. No som res sense la tendresa. MARIA SALICRÚ-MALTAS La tendresa de Lluís Llach MÚSICA

Del teu amor ho espero tot i tant que en faig un cant pel meu capvespre, estimo l'ànsia dels teus ulls, l'impúdic arc del teu cos nu, però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa.

Pel cantautor aquest valor té el poder d'estimar, d'exaltar i de curar-nos quan ens fa por la solitud. Qui estima ha de conèixer aquest "art", ha de ser "esclau de la tendresa".

Maria Salicrú-Maltas és maria.salicru@cllicenciats.catetnomusicòloga 19valors

Del dolç batec de la tendresa que espera/estima la quelaquetendresaexaltatendresaenscura quan fa por la solitud. Ah, si no fos per la tendresa. El món que visc sovint no el sento meu i sé els perquès d'una revolta, misèria i guerra, fam i mort, feixisme i odi, ràbia i por, rebutjo un món que plora aquesta/es pena/es, tanta pena, però tot d'un cop ve la tendresa.

"Aquest camí que deixo enrera és llarg però em vull lleuger del seu bagatge, que res no em valen tants d'atzars, ni els vells camins, ni el blau del mar, si dintre seu no sento com batega, hi batega, el fràgil art de la tendresa.

la tendresa 20valors “Jo li explico contes i ella riu. Ja sé que tothom diu que no parla, però jo si que l'entenc" uantatendresaheaprèsentreelsmésdesafavorits!I, cal dir-ho, quantes oportunitats m'han donat de vessar-la en ells... Uns petits flashos del que he vist, sentit o viscut diran més que moltes explicacions. Davant la meva finestra veig un marrec de uns sis o set anys que duu al seu germanet petit agafat de la mà. Passen per el bar del costat i s'aturen contemplant un cartell que anuncia gelats amb els apetitosos dibuixos i els seus preus. El petit assenyala els cartell i amb la seva mitja llengua li demanaalgermà.Aquests'acostaalcartrófaveurequeagafa un, fent un gest d'admiració com si l'estigués llepant, mentre es posa al coll el seu germanet, donant-li el gelat imaginari.

El petit riu i li dona una abraçada. Continuen tots dos tan contents pel carrer i jo els segueixo amb una mirada plena de tendresa.***Faigreforçescolarambnensquepateixenlesconseqüències delamarginació.Elpoderestarambellsd'unenunm'ofereix unaoportunitatmoltbonapersosteniralgunesconversesque m'han quedat gravades a la memòria per la seva tendresa.

Vam entrar a un botiga de complements. Va assenyalar un mocador de coll i amb gran sorpresa per part meva, li sento diraladependenta,totassenyalant-me:"Ésperlamevamare". Després,dirigint-seami,diu:"Oiquet'agrada,mare",mentre emdonavauncopambelpeu.Jovaigentendreperfectament lo que el meu amic sentia i vaig contestar de seguida, com si no res, que m'agradava molt. En sortir em va fer aquesta explicació. "És que em sentia tan orgullós de fer el que mai a la vida he pogut fer, perquè a la meva mare, ni l'he coneguda..."

La tendresa dels més febles Maria Victòria Molins Q

Tédotzeanysiunainnocènciaperalgunescosesdelavida que contrasta amb la saviesa de carrer que normalment tenen aquesttipusd'infants.Hasortitenlalecturaeltemadeltreball. El noi ha deixat un moment de banda el llibre que tenim al davant i m'ha mirat fixament. "La meva mare no treballa"m'explica-. Pensant en la crisi actual i en la tragèdia de l'atur que pateix tanta gent, li pregunto si és que no troba treball o és que està aturada. "No, -em diu- és que no pot treballar perquè ha de cuidar de la meva germana". Una altra vegada interpretolessevesparaulessegonselsmeusparàmetres:"Ah, és que has tingut una germaneta?". "No -respon- la meva germana té quinze anys, però està malalta de naixement. No pot caminar, ni pot parlar... Bé, la gent diu que no parla, però jo sé que sí, a la seva manera. I jo l'entenc molt be, amb els gestosiamblamirada.Ambmis'hopassamoltbé.Joliexplico contes i ella riu. Ja sé que tothom diu que no parla, però jo si que l'entenc." Vaig continuar la classe però li vaig donar una abraçada sentint de ben a prop la tendresa d'un germà que sap estimar i entendre la seva germana malalta fins a aquell extrem. La***gentqueeltrobavasovintperaquellscarreronsdelmeu barris'havienacostumatsaveure'lsempreambunes"ratlles" de més o amb una d'aquelles dosis que fan dels seus consumidors un lamentable espectacle de degradació. Era amic meu i, des de feia un grapat de dies havia deixat de punxar-seihaviarecuperatunamicalasevaaparença,malgrat no podia dissimular-la massa. Estava tot content perquè acabava de cobrar una paga i volia fer-me un regal. Jo em vaigdeixarportar,perquèveial'il·lusióquelifeia.

Compodeuveureésgairebéimpossiblenosentirtendresa, peròenlamevafeinanoenspodemquedarsolsambaixò:cal ser professionals, propers, escoltar, estar presents i ser empàtics. I el millor de tot és que cada dia aprenc: dels companys de feina, dels pares i sobretot dels nens, que contagien vitalitat. I tendresa.

Camí Com has vingut? ¿Qui t'ha ensenyat el camí obagós de molses i falgueres? Has arribat al lloc dels nenúfars desclosos acceptant de bon grat la dimensió d'un món diferent, el diàleg compartit, el feix, també, d'un home esquerp, el repte de bastir un àmbit propici de serenor i tendresa. COMENTARI: En tots els camins d'enamorament hi ha un pòsit de tendresa. O hauria de ser-hi. Albert Pera és poeta i col·laborador de 'Valors'

“Què sents quan somriuen uns pares en veure com el seu fill aconsegueix per fi mantenir-se assegut?”

uanemparoapensarquinarelaciótélamevaprofessió ielmeudiaadiaamblatendresa,noentinccapmena deClaramentdubte.vaigtriarlamevaprofessiópelcontacte humà,jaquenopotstreballarsol.Necessitesal'Altre.Iaquest Altre habitualment és algú que no està bé, que pateix, poc o molt, i que d'alguna manera necessita allò que tu coneixes i sapsfer.Nom'imaginotreballantsempredavantd'unordinador o darrera d'un munt de papers.

La tendresa dels més febles

PER ALBERT PERA

Emquedoamblamevaprofessió,lamevafeinaielmeudia adia.

Anna Navarro és fisioterapeuta pediàtrica Anna Navarro

Q

Els infants i els que pateixen segurament són els que més tendresa ens desperten. Al CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)deMataró,elserveiontreballo,arribenfamíliesambnens petitsquepresentenalgunproblemaenelseudesenvolupament. Problemeslleusogreus,peròqueperacadascunadelesfamílies el seu és l'únic i el més important. Sovint se senten sols, tristos, perduts o desconcertats, passen per moments molt durs. Res no fapatirmésaunpareoaunamarequeunfill. Quèsentsquansomriuenunsparesenveurecomelseufill canviaocomdesprésdemoltessessionsdetractamentaconsegueixperfimantenir-seassegut?Quèsentsquant'expliquen comvanpatirquanelpetitestavaal'incubadorapledecables? Quèsentsquanetmirenlesfamíliesperquèelqueelsdiusno ésjustamentelquevoldriensentir? Quèsentsquanetsomriu unnenqueaconsegueixfertotsolallòquetanlicostava?...I és que la tendresa es troba en les coses petites i senzilles, en el que passa cada dia.

21valors el racó poètic

Aquesta idea m'agrada perquè cada dia trobo més gent que viu tancada en una armadura psicològica impenetrable.

la tendresa 22valors

La tendresa no és cosa de gènere Ana Ruano T

La tendresa implica, per tant, confiança i seguretat en un mateix. Sense tendresa és impossible el donar-se decidit. I el més paradoxal és que la seva expressió no és ostentosa, ja queesmanifestaenpetitsdetalls:l'escoltaatenta,respectuosa iactiva,elgestamablequenoesperaresposta,lademostració veritable d'interès per l'altre, aliena d'expectatives de contrapartida...Sumemtendresa.

Arribem al punt de l'alienació: l'ésser humà és ja un estrany per a si mateix. Tot aniria molt millor si ens traguéssim la cuirassaméssovint.Vivimenl'èpocade"enshemdedefensar per si ens ataquen". Ens aïllem i ens oblidem que els altres són iguals a nosaltres; senten dolor, senten por i també riuen i ploren. Però els tractem com si anessin a robar-nos alguna cosa. Hem d'enviar a les escombraries les cuirasses amb les que ens envoltem tant sovint encara que quan es fa si no ens diuen bojos, ens tracten com a tals. Tot i així, la tendresa és essencial en la vida. Sí que és cert quecadacopensxoquemambméscuirassesautoimposades, dones i homes. Tot és pura màscara final.

endresa: quina paraula tan dolça i a la vegada tan feble! Perquè s'associa aquest valor sempre a les dones, quan els homes també són i tenen també aquestsentiment?Latendresaésuniversal.Diriaque fins i tot les pedres la senten. Considero que el problema està mésenlanostrasocietat,unasocietatquenoensdeixamostrar els sentiments.Això no és just. La tendresa és necessària per sobreviure.Percompletar la justícia, el món necessitaria instaurar una cultura de la cura, dirigida per una tendresa intel·ligent. Necessitaria,encertsentit,unamaternalitzaciódelasocietat, alguna cosa que ens recordés la nostra petitesa i indefensió.

“La tendresa no és tova, sinó forta, ferma i audaç perquè es mostra sense barreres, sense por”

Sumemmàgia.Podemferunmónmillor. Ana Ruano és psicòloga

Persones que, tristament, viuen orgulloses de la seva insensibilitat,delasevaduresa,delseucordepedra...També jo penso que necessitem més tendresa, més calor que fongui tantes barreres defensives, tants cops innecessàries... Cada cop més vivim tancats en móns aïllats, es perd la calor, el contacte, la connexió amb els altres. Ens estem robotitzant.

Però us dic un secret: la tendresa és una gran espasa «travessacors». Només falta paciència. Tots els éssers humans necessitemseracariciats,ambunaparaula,ungest,unamirada, unaMahatmaabraçada...Gandhideiaqueuncovardésincapaçdemostrar amor,jaquefer-hoestàreservatperalsvalents.Iaixíés:paradoxalment, la tendresa no és tova, sinó forta, ferma i audaç perquèesmostrasensebarreres,sensepor.Ésmés,nonomés latendresaespotllegircomunactedecoratge,sinótambéde voluntatpermantenirireforçarelvincledesitjatd'unarelació, que es projecta en el futur, gràcies al desig i a la imaginació creadora.Latendresaésenveritatelquefafortl'amoriencens la espurna de l'alegria en l'adversitat, el contratemps o les circumstànciesgrisesiobscuresdel'exis-tència.Gràciesaella tota relació esdevé més profunda i durable, perquè la seva expressiónoésmésqueunsímptomadeldesigdequel'altre estigui bé independentment de sexe o cultura.

23valors PelcarrerdelaTendresa JoanG.Pons laV--Sí.-M'animes-Doncs-Els-No-Etsenriquidors.-La-Doncsdolça-No.-I-Sóc-Empersona-Avui-La-Sí.--M'agr-Doncs-Què-M'ha-Deixem-ho!!!!--I-T-S-El-Hola-HolaNotodolces,TiSócunjovehome.M'agradapassejarpelParcdelaVida.Éstantsorprenent.Im'agradenenriqueixenlessorpreses.otpassejant,trioelcarrerdelaTendresa.Lessevesvoreresm'invitenaferpetjadesgairebémusicals.ielreconec,uncopetal'esquena.Emgiroijaeltincdavantmeu.L'amicFollet.Joan.Follet….Emdiuselteunom?nommeués…..TENDREDOLÇegur?Fajocambelnomdelcarrer.uhaspreguntat.emsemblaque…Joan,sommoltsFolletsiensadaptemalmoment.SomFOLLETSdeTEMPSPRESENT.Quèexpliques?fetpatxocaveure'tperaquestcarrer.volsdir?quetuJoan,comhome,passegisperaquestcarrerdelaTendresa.adaelnomdelcarrer.T'agradalatendresa?Tendresaésunaparaulafemenina…una…..Itu….?emsemblaquetensganesdegresca…Insinuesquejocomhomenopucserunaambtendresa?costaacceptar-ho.unapersonasensibleiobertaaexpressar-meambtendresa.not'hastrobatquelagenthoqualificacomdebilitat,commancadepersonalitat?PermiTENDRESAésunaactitudhumana,prescindintdefemeninaomasculina,moltiacollidora.Parlarambtendresa.Mirarambtendresa.Sónvivènciesmeravelloses.éslaprimeravegadaquehosentoaixò!!Emdescol·loques,Joan.Tendresaéscontagiosaiafavoreixunclimaderelació,diàleg,respecte,moltbonsiBenlluny,perpartmeva,decreureisentirquesertendreésserdèbil.unbitxoraro.t'hoaccepto.homesqueheconegutnosóntendres.Nohovaloren.japotscomençaracanviard'amistatsiadescobriraltragenttendre.acreariacercaramésgentcomtu?Jat'hoexplicaré.Finsaviat!!aigcontinuarpassejantpelcarrerdelaTendresa.Iexpressamentnovaigvolermirarsigentquetambépassejavaeradonaohome.Publicat a: Relats en autor/joan-g-pons/571148)(http://relatsencatala.cat/Català AIXÒ...AMBVEUREAMOLTTÉQUECONTEUN

«Mai a la vida trobareu millor tendresa i més interessada que la de la vostra mare» Honoré De Balzac. «A l'art, com a l'amor, la tendresa és el que dóna la força» Oscar Wilde «Una dona sense tendresa és una monstruositat social de la naturalesa» Auguste Comte

"Quan el moment de la mort, la ens penedim de la tendresa, sinó de la severitat" Mary Ann Evans. «La tendresa és la columna vertebral que sustenta la vida» José Víctor Martínez Gil. «Creiem endevinar els sentiments dels altres, però no podem, mai podrem. No té importància. En realitat és la tendresa el que ens interessa. Aquest és el do que ens commou, que em sosté, aquest matí, igual que cada matí» Raymond Carver. les frases

reconciliadora,granmai

carrer

la tendresa 24valors AdrNomeça Codi Postal Població Telèfon Correu electrònic DNI Forma de pagament A través del Banc o Caixa (omple les dades bancàries) Quantitat: 32 euros euros (Subscripció de suport, per ajudar la revista)

valors

TAMBÉ MITSUBSCRIURE’POTSTJANÇANT: «La tendresa és la passió en repòs» Joseph Joubert, assagista i moralista francès. Autor del llibre Pensaments publicat postumament.

DADES BANCÀRIES Nom de l'entitat Adreça Codi Postal Població Titular del compte Entitat Oficina D.C. Número de compte Signatura butaquestaEnvialleta al Sant Josep 0830118-20 Mataró A LA REVISTA 'VALORS' (11 NÚMEROS L’ANY) PER L’IMPORT DE 32 EUROS butlleta de subscripció TELÈFON Truca al 620.749.138 (de dilluns a dedivendres9a21 h) WEB Omple amb les teves dades la butlleta que trobaràs a http:/ /valors.org FAX Envia la teva butlleta al número 93.798.62.59

arriba

DESITJO SUBSCRIURE'M

CINEMA |JUDITH VIVES

Tendreses

“Del que ens parla Up és d’aquest valor de la tendresa que de vegades de deixem tant de banda”

ja una fita impossible després de perdre la seva dona. I tendresa infinita en la seqüència inicial, una de les més memorables i emocionants que hagi donat mai el cinema d’animació.Estractad’unpròlegsenseparaulesquerelata lavida,desdelajoventutfinsalavellesa,d’unmatrimoni de somiadors aventurers que pensen que mai arribaran a veure acomplert el seu somni comú de descobrir un país exòtic, però que acaben entenent, fins i tot quan la mort ja els ha separat, que han estat els petits moments, les penes ilesil·lusionsdelavida,elseuèxitmésgranivaluós. Un dels moments de la pel·lícula feta a partir de la tècnica d’animació digital.

Perquè del que ens parla Up és, precisament, d’aquest valor de la tendresa que de vegades de deixem tant de banda,iqueestàenlabasedelesrelacionsd’amorid’a mistat.Tendresaenaquestinfantquecomençaaaprendre què és la vida, la més gran de les aventures.Tendresa en lasevarelacióambl’avi,unviduperaquil’afectesemblava

Judith Vives és periodista especialitzada en cinema / espaiisidor.blogspot.com

25valors

S otaelconceptedetendres’hipodenidentificar diverses definicions. La tendresa ens evoca un ti pusdevincle.Ensremetalajoventut,alainocèn cia, a tot allò que d’alguna manera encara s’ha de desen volupar, de créixer, d’endurir-se. També és una mena de sinònim de l’afecte, d’un afecte sincer i sense manipu lacions vers als altres. I totes aquestes accepcions es ve uen representades a la pel·lículaUp, sorgida dels estudis d’animació digital de la Pixar Up és un relat intergene racional,sobrelarelacióentreunvellrondinaireiunnen queesllençaranunitsaunafantàsticaaventurapermóns llunyansiimaginarisenunvehicleimpossible,unapetita caseta propulsada per centenars de globus de colors. En realitat, les peripècies i els seus detalls poc importen.

La crisi és conjuntural, el talent és estructural.Aquesta va ser una de les màximes que la professora de IESE NúriaChinchillavarecordardijousdia25denovembre al Centre de Congressos del Tecnocampus MataróMaresme a l’hora de pensar com es pot assumir la crisi econòmicaenquèvivimimmersos.PerChinchillaallò rellevant és què fem durant aquest període d’incertesa econòmica,comensreinventem:«Lacrisienspermet valorarl'amor,elsacrifici,eldolorilamortilanostra vessant més espiritual, i això és positiu, però la crisi s'acabarà, com tot, i la qüestió és com en sortim» va dir davant unes quatre-centes persones que omplien l’auditoridelCentredeCongressos,al’inicidel’acte que es va cloure amb l’entrega dels guardons de la tretzenaediciódelsPremisBufíiPlanasqueentregala Fundacióhomònima.Ditaixò,però,laprofessorade IESEvareclamarunenfocamentpersonalistadela qüestió i va assegurar que el desllorigador de la crisi «és tenir persones equilibrades».Aparer seu, la moral de la desvinculació tan present a la societat, ha afectat també les empreses i de retruc els treballadors. I per tant, serà una persona equilibrada, ordenada, treballada interiorment, la que pot conformar una nova societat. «Si som capaços de veure allò invisible, serem capaços de fer l'impossible», va dir en aquest sentit. Un líder transcendent Chinchilla va dedicar els darrers minuts de la seva conferència a parlar del líder transcendent, oposat al líderintrínsecoextrínsec.PerlaprofessoradeIESE,el líder transcendent és aquell que «escolta i aprèn dels altres, fomenta la discrepància, demana opinions abans de donar la pròpia, està obert al feedback negatiu i frena elpositiu,comparteixelsèxitsiassumeixelsfracassos, redueix la distància entre status, té en compte les persones amb talent i les necessitats específiques de cada persona, fomenta l’autocrítica, no té por a canviar d’opinió i té sempre actitud de servei». RED.

26valors

'La crisi és conjuntural, el talent és estructural’

“La crisi ens permet valorar l'amor, el sacrifici, el dolor i la mort” LES FRASES “La crisi s'acabarà, com tot, la qüestió és com en sortim”

COM ARRIBAR-HI:Autopista C32, sortida Mataró Sud. Recupera l’acte resumit a http://www.youtube.com/revistavalors i l’acte sencer a http://vimeo.com/valors + valors

“El desllorigador de la crisi és tenir equilibrades”persones

El cicle ‘Economia i valors’ se celebra al centre de congressos de Tecnocampus Mataró-Maresme cada darrer dijous de mes a les 7 de la tarda, excepte desembre.

La professora de IESE Núria Chinchilla va protagonitzar dijous dia 25 de novembre la segona sessió del cicle ‘Economia i valors’ que l’Associació Cultural Valors organitza en col·laboració amb la Fundació Bufí i Planas i el suport de Tecnocampus Mataró-Maresme.

CICLE ECONOMIA I VALORS

Imatge de l’activitat el 24 de desembre de 2007, a la plaça Santa Anna de Mataró. Un any més, i serà l’onzena vegada, un grup d’entitats mataronines entre les quals l’Associació CulturalValors,JustíciaiPaudelMaresmeiAccióCatòlica Obrera ha convocat pel 24 de desembre a les 7 de la tarda els Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal.L’actepreténreivindicarlaserenorila lucidesa necessària per viure el període nadalenc -i la resta de l’any- a partir d’una certa seriositat de fons. L’activitat se celebra sempre a la plaça SantaAnna deMataró,onvanéixerlainiciatival’any2000. RED.

Valors.tv: el projecte es completa

Imatges de la gravació de dos dels primers episodis, amb Joan Pera i Màrius Serra.

10 minuts de silenci per escoltar el Nadal

Apartirdelmesdegener,lestelevisionsadheridesala xarxad’emissoreslocalsComunicàlia,ambpresènciaa tot Catalunya, podran emetre els tretze episodis de la sèrie Valors.tv, una iniciativa de la revista Valors en col·laboració amb l’Associació de Publicacions PeriòdiquesenCatalà(APPEC)ielsuportdel’editorial Proteus. Personatges com Joan Pera, Màrius Serra, MartíGironelloAishaMirósónelsprotagonistesdels quatreprimersepisodis,queespodranveuredurantel mes de gener. La voluntat és fer viure al convidat un seguitd’experiènciesrelacionadesambunvalordemanera queenfinalitzarelrecorregutelpropipersonatgepopular sigui qui n’extregui les conclusions. Un cop emesa, la sèrie es podrà veure també a través d’Internet al canal VimeodeValors,awww.vimeo.com/valors.Lasèrie,amb capítolsde25minuts,laprodueixlafirmamataronina Clack,ladirigeixipresentaJoanSalicrú,larealitzaEloi Aymerich i dins l’equip tècnic s’hi enquadren Oriol Castillón,MarcGiner,GenísSerra,AriadnaVázquez, MònicaPorcel,PaulaMayoriManelVázquez. AmblaposadaenmarxadeValors.tv,escompletael projectecomunicatiuiniciatl’any2004amblasortidaa lallumdelarevista.D’aquestmanera,elques’anomena ProjecteValors consta ara d’una revista, un programa deràdio,unasèriedetelevisió,unawebpròpiaipresènciaalesxarxessocialsd’Internetmésrellevants. Valors estrena el mes de gener a través de la xarxa de televisions locals Comunicàlia uns sèrie de tretze capítols on es repassen alguns dels valors tractats ja a la revista a partir de l’experiència d’un personatge popular, com Joan Pera, Martí Gironell o Màrius Serra.

27valors

Catalunyatenimunproblemagreuamblaculturadelapostguerra i,sobretot,laquevanprotagonitzarlesgeneracionsactivescreativament durant el franquisme. Probablement, el mateix fet que les féuvalorarmésenllàdelseuàmbitdecreacióéslamateixaforçaquedurant molts anys ha restat silenciada. L'oblit d'Espriu i en bona part de la NovaCançósemblacomuntriomf post mortem del'immobilismeilamanca de sentit crític que el franquisme imposava, i que havia estat un dels motorsqueimpulsavenalarecercadenousllenguatges,alad'alternatives fàcilment més suggerents o a la de subterfugis que convidaven a un dels camins més genuïns de la cultura: el de tornar a dir les coses des de perspectives que ens les facin més profundes, potser més complexes, potser més interessants del que se'ns presenta a simple vista.

alsculopostesprtur

El temps passa molt de pressa i ho fa en forma d'imatges que se succeixen com en un carrusel imparable i inabastable. O que senzillament il·lustren, o són utilitzades,per determinades urgènciesquehodeixendeser...comveiemalscentenars decanalsdeTV,alTwitteroalFacebook.L'àncoradel repòsquehadesignificartotapropostamuseística,un repòsnecessariperal'entusiasme,fabéderecuperar unartquefoumoltútiliquearaésl'horadeveure'lcom a profund.

L'exposició Col lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya 1947-1969 es pot veure a la Nau Gaudí de Mataró fins el 15 de maig de 2011. Notícia al web 9491_coleccio_bassat.htmlnoticia/2010/11/web/portal/contingut/http://www.mataro.cat/municipal: Aspecte de l’interior de la nau, amb els arcs parabòlics de Gaudí en primer terme.

Ara en sabrem la profunditat A la fitxa Ramon Bassas escriu regularment sobre art al seu bloc, ramonbassas.blogspot.com

ART | Ramon Bassas “Ara recuperarpodemun fil conductor del que aporta l'art quemataactualitatrabiosallunyd'aleshorescatalàdelaquetotelésgras”

28valors

Un dels fets més rellevants de la posada en marxa del futur Museu d'Art Contemporani de Mataró, que comptarà amb mil peces provinents de la Col·leccióCarmeniLluísBassat,idelaqueaquestsmesosespotveure'nun impressionant tastet a la Nau Gaudí, és aquest. Hi ha altres aspectes (les potencialitats de la col·laboració públic/privat, la importància del col·lec cionisme,lasumaimportànciadelesciutatsdel'ArcMetropolità,elpaperde l'urbanismeenlacultura,etc...),peròperraonsòbvies,preferirianofer-hodes d'aquí.Entermeseminentmentartístics,arapodemrecuperarunfilconductor del que aporta l'art català d'aleshores lluny de la rabiosa actualitat que mata totelqueésgras.Unmagníficcatàlegqueinclouescrits-entred'altres-dela comissària i directora Núria Poch i del crític José Corredor-Matheos, ja ens dóna idea d'aquesta lectura. I sorprèn, així, un art que encara pot dir moltes coses en una cultura postmoderna mancada justament de referents fiables. Es tracta d'un autors que, sense renunciar a l'esperit d'avantguarda dels seus 'pares' (Miró i Picasso, fins i tot Torres-Garcia, diria, també presents a la col·lecció),iconscientsquejustamentaquestatradicióelsportaaformarpart dels grans moviments artístics de la segona meitat del segle XX, emprenen tots ells la recerca d'un estil, d'un llenguatge i una poètica pròpies. Amb poquespeces,perexemple,veiemeltrajectedeTàpies,deRàfols-Casamada, Clavé,GuinovartoHernàndezPijuan,untrajectecurulldebonesmostresde recerca i del caràcter inquiet d'aquesta gene-ració. I podem recuperar personatgescomJoanBrotat,moltoblidati-encanvi-absolutamentnecessari, onopermetrequelipassielmateixaJoanPonç.

i ha llibres en què és igual si la literatura és sublimosenzillamentnomésentenedoraiamena.

En aquest cas les lletres de les cançons són adequades alpúblicinfantil,elsritmesvariats,lamajoriadelsactors fan una bona feina interpretativa i tenen un bon nivell bocal, l’escenografia virtual resulta molt resolutiva i la història no és feixuga per a espectadors no habituals a les sales d’espectacles. En definitiva, un musical molt recomanable per anar a veure amb la mainada aquest Nadal. Només hi ha un “però”, si volem acostumar els nens a gaudir del teatre i respectar l’art escènic no es poden vendre crispetes a l’entrada com si fos un multisales de cinema. ‘GeronimoStilton.Elmusical’ Teatre Condal. Guió: Enric Llort, a partir de la peça original de Geronimo Stilton. Direcció: Àngel Llàcer. Direcció Musical: Manu Guix. Durada: 2 hores amb entreacte inclòs. Preus: entre 20 i 36 euros. Més informació a http://www.teatrecondal.cat/. la fitxa

29valors E ‘Geronimo Stilton. El musical’

INFANTIL| MariaColl ltàndemManuGuixiÀngelLlàcervafracassar amb la seva primera aventura musical. Què! era una obra plena de tòpics, cançons repetitives i ambveusqueencaraelsmancavaqualitatinterpretativa. Peròdel’experiènciasen’aprèniaquestavegadal’espectador surt del teatre Condal amb un bon regust de boca. Els petits s’aixequen de les butaques contents, ja que durant dues hores viuen immersos en el món màgic del ratolíGeronimoStilton,elseuídoldelectura;ielsgrans estantansatisfetsques’oblidendelcostdelesentrades.

Les paraules només són el vehicle per explicar una història. I, de fet, quan el relat és extremadament colpidor més val explicar-lo amb paraules senzilles. Aquest és el cas del llibre El secret del meu turbant, guanyador de la darrera edició del Premi Prudenci Bertrana. Es tracta de la biografia de la Nadia Ghulan, una noiaafganesaquedesprésdeservíctimad'unbombardeig iquedardesfigurada,al'edatdevuitanys,vadecidirferse passar per noi per a poder treballar a Kabul, ciutat dominada pels talibans, grup que prohibia el treball femení. Durant deu anys va amagar la seva condició de dona i es va jugar la vida per poder alimentar la seva família.AvuilaNadiaviuaCatalunyaonfaallòquenova poder fer quan era un infant: estudiar i viure en llibertat.

Extrema

Endefinitiva,unahistòriaderesiliènciaportadaal'extrem ialtamentrecomanable.

H resiliència

LLIBRES | REDACCIÓ Maria Coll és codirectora de ‘Valors’ la fitxa GHULAN, Nadia i ROTGER, Agnès. El secret del meu turbant. Editorial Columna (2010). 213 pàgines, 20 euros. Un moment del film. (PD.Siusinteressacomprendrelahistòriadel'Afganistan dels darrers trenta anys també són molt aconsellables les novel·les Mils sols esplèndids i El caçador d'estels de KhaledHosseini) Nadia Ghulan i Agnès Rotger, autores d’aquest volum escrit a duo. El ratolí protagonista de l’espectacle.

Però el Principi de Realitat es va imposant i a través del Llenguatge, articulat i connectatalesprimeresvivències,ienunregistreimaginaricomaconseqüènciade l'aparició del pensament, se'ns possibilita l'«oblidar» -el reprimir- allò més primari, obrint-sepasala"metaforització"enlarecercad'Identitat,araperòdesdelPensament d'allòenigmàticinicialidefinitivamentperdut.

Silaconcepcióielnaixementvanacompanyatsd'unaindefensióentotselsordres, delqueelnadósen'aniràsortintperlamaduraciófisiològicaprogressivadelsaspectes d'ordrecorporal,motriu,llenguatge,controld'esfíntersiunllargetcètera,calsenyalar també que aquesta maduració no seria possible sense el Desig d'un altre -la Mare o elseussubstituts-queparlaiompledesignificantslarealitatcorporalamblesseves satisfaccions i insatisfaccions, esdevenint finalment éssers de llenguatge.

nmateix"fet"ésllegitiviscutperacadascúcoma"realitat"diferent:un àpat, un programa de televisió, un llibre, una ideologia política, un equip de futbol, un personatge públic, un conegut... i així podríem anomenar tot allò queconfiguraienvoltaperacadascúelseuuniverspercebut.Delasevamajoromenor vivència en naixeran actituds, valors, afinitats, concepcions del món... que la nostrapersonaadoptaperaellamateixaenelseucaminarperlavida.Arabé,iquèfa queunmateix"fetobjectiu"puguiserinterpretatdemanerestandiferents?Aquírau la veritable grandesa -i petitesa- de la singularitat humana. Llegim, interpretem i actuem en el món en funció de com hem construït la nostra Realitat Psíquica. Realitat psíquica estructurada que es manté "reprimida", és a dir, oblidadaenlaconsciènciaialhorapresentidinamitzadora finsapuntinversemblants, des de la raó, de les nostres eleccions, actes o inhibicions en el funcionament vital.

Joaquim Trenchs és psicòleg jtrenchs@copc.cat Trenchs

La subjectivitat regeix les nostres vides. I què determina o configura la construcció de la subjectivitat?

CERCANT L'ESCLETXA | Joaquim

Marques de llenguatge, representacions d'imatges sonores inicialment per al subjecte, en un registre més primari, d'ordre sensorial que impregnen, a la constatació d'unrealenigmàticalaVida,unsimbòlicqueregulaaquestinicialuniversdelprincipi delplaerperal'infant.

viarcanpercoses-semateixuna 30valors

Subjectivitat

“Llegim, interpretem i actuem en el món en funció de com hem construït la nostra Realitat Psíquica”

Resposta fantasmàtica, subjectiva i inconscient a una pregunta -"Què vol l'Altre de mi?"- construïdaenlesprimeresetapesdelavidaqueassenyalaràparadoxalment,la forçailadirecciódelnostreimpulsvital,singularidiferenciatdelsnostressemblants.

U

bossa apilonada entre les dels altres atletes, compartir els vintminutsd'escalfament,ferlessèriesderigorelsdimecres o el temps estipulat els dilluns i divendres... és la litúrgia quesegueixenmoltsd'aquellscorredorsqueobservatsdes deforadonenvoltesimésvoltesalcircuitsensecapsentit.

“Els llocs són sempre quotidians, perquè la nostra vida no és de pel·lícula, és el pa de cada dia” Q Eulàlia Puigderrajols és eulaliapi@gmail.commestra

DEIXA'T PERDRE PER... | Eulàlia Puigderrajols

31valors ESCOLAD’ATLETISMEUEBARBERÀ valors2.0 acebook .com/revistavalorsvalorswitter.com/.com/valors

Quin?Enmigd'aquestactestanindividuals,sempresorgei xen«momentsvalors»,quanalgunpersonatgeanònimt'o fereix un preuat got d'aigua quan enfiles la darrera pujada de la marató, o quan un company un dia que hem sortit a forapistesperfermésquilometratgereculaperanimar-tei no deixar-te tirat enmig del camí. Ho he viscut i en puc parlar. No dels èxits, sinó d'enmig les soledats trobar el preciósregaldelasolidaritatdel'amistat. Cal estar atents, tot té un perquè... els llocs són sempre quotidians, perquè la nostra vida no és de pel·lícula, és el pa de cada dia.Arabésiintentem donar-li la volta a cada un d'aquests esmentats espais, posant-li el focus en altres aspectes,descobrimmomentsdeliciosos,momentsaquests sídepel·ícula.

les pistes d’atletisme uanvaigentraralespistesd'atletismeemvavenir un aiguabarreig de calfreds i records força emotiu, perquè va haver-hi una època en la qual tres cops persetmanalesfreqüentava.Arahecanviattantenelshàbits, com en el recorregut les meves trotades. L'escenari,però,araésdiferentperlesimportants millores que s’hi han fet, en canvi l'obra que s'hi representa, és la mateixaquefatrentaanys,tantenelspersonatgescomenla trama. L'acció comença passades les cinc: els usuaris són per una banda estudiants, gent federada que estan sota les ordresd'entrenadorsd'atletisme... Enmigd'aquestajovenalla, una mica més tard, s'hi afegeixen uns altres atletes, diguem més granadets -entre els vint llargs i cinquanta- que donen moltes però que moltes voltes a la pista. Són els anomenats "corredorsdefons".Elsveiemales cursespopularsialtres més especialitzades. Aquests personatges, diferents entre si,tenenunacosaencomú:sóntenaços,comparteixen entre naments, clubocolla,però nocol·laborenentreells.Nofan equip.Elrivalnoésl'altre-quetambéhoés- sinóunmateix. L'objectiusempreésbatreelpropirècord.Nielfrednilacalor nileslesions(sinosónmoltdures)elsapartadelespistes... ésunadèria,unestildeviure; l'entrenamentnoesdeixamai. La temporada comença pels volts de setembre i té el seu puntàlgid,almarç, perquèmoltsvolenassolir lacursadeles curses: La Marató. El ritual quotidià és repetitiu: deixar la

D PETITES COSES | Ramon Salicrú 32valors

viarcanpercosesmónel

Ramon Salicrú és mestre / ramon.salicru@cllicenciats.cat

CULTURA DE PAU |

D alorar els polítics

efaunstresanysquellegeixocontesalsmeusfillsabansd'anar-se'nadormir,enestones d'esmorzar que duren i duren, o bé de sopars que s'allarguen i m'acaben treient la gana. A quests contes els trobo realment cruels, expliquen futileses, no només no aporten valors sinó que presenten contravalors impecablement ben construïts. La Caputxeta Vermella, La Rateta Presu mideta, La Blancaneus i els set nans, La Ventafocs... són alguns dels clàssics que esdevenen trencadors dels cors verges dels infants. La terra adobada pels primers valors que els pares conreem ambcura,esconverteixenterraermaquanlacol·leccióDisneymésradicalcremaelterrenyinfantil.Els menuts acaben veient que hi ha madrastres ferotges i llops agressius, que només la vida de princesa ésbonica,iquelavisiómasclistaisubmissadelasocietatésunbonpuntdepartença.Eldarrerconte quehehagutdeferforadecasaéseldeHänseliGretel,quetancruelmentrelatal'abandonamentque una mare fa dels fills enmig del bosc per fer front a les penúries; després, el pare torna i els recupera, iquanelsnenslipreguntenonéslamare,elgèlidpareinforma"queharebutelquemereix,ihamort...".

uespersonesgransparlen“depolítica”,motivatsperleseleccions.Sentoelcomentarid’un d’ ells en passar jo pel seu costat: “Tots són iguals. Només miren per ells!”. Amb tots els respectes per les opinions, però... no ! No tots els polítics són iguals. N’hi ha que consideren que el món està ja fet i acabat i que la realitat econòmica i social és la que és, que no en pot ser una altraiquecalmantenirelsistemavigentsiguicomsigui.Ésadir,mantenirlescosestalcomsomper por a no espatllar-les encara més. Sempre i quan, sobretot, poguem anar “tirant de la rifeta” a tall particular o personal. N’ hi ha també però que lluiten per a assolir un món nou i per a anar canviant unes estructures econòmiques i socials descaradament desiguals. Que lluiten amb tossuderia per l’ alliberament dels pobles i per assolir una qualitat de vida més digna, de manera solidària, i sense acceptarlesherènciesinjustesrebudesdelpassat. Enefecte,nototselspolíticssóniguals.Emtemo peròquelaconversadelsdosvianantsincidiaplenamentenelcontingutdelasegonapartdelafrase pronunciada per un dels vianants. En aquell “Només miren per ells”. Doncs, perdonin.Al costat dels desvergonyits de torn que miren per les seves butxaques i dels que volen aprofitar-se de la seva situació ambinteressosobscurs...unaimmensamajoriadelspolíticstreballendemaneradesinteressada,carregantsedemaldecapsiassumintlesresponsabilitatsdegovernsimplementpercomplirambeldeuredeservei, afrontantreptesdifícils iconstruintmarcsrealsdeconvivènciaper ara i pels que vindran. Reivindico “el polític” compromès, massa sovint vilipendiat.Aplaudeixo la dedicació d’aquells que han fet delapolíticaelseunordielseucampd’actuació.De“polítics”ho somtots,tinguemonoresponsabilitatsoficials.Noméscalsaber si ens arrenglem al costat dels uns... o dels altres.

La meva filla, lluny d'entristir-se per aquests fets que em sobresalten, aleccionada segurament amb l'exitosa nissaga de Ventafocs i Blancaneus, em demana veure novament Hänsel i Gretel una i altra vegada... Ho tinc clar: ara em posaré a escriure contes infantils per salvar la primerenca etapa educativa dels meus fills, abans no treguin un dia tota aquesta agressivitat i aleshores em pregunti d'on deu venir

Xavier Garí Contes “Em posaré a escriure contes per salvar la primerenca etapa educativa dels fills” “Una immensa majoria dels polítics treballen de desinteressada”manera Xavier Garí és investigador en Cultura de Pau www.culturadepau.org / xavier.gari@culturadepau.org

www.miracle.es Més

DIRECTA | Rosa Pursals

Pastisseria-Xarcuteria MenjarsperEmportar ServeideCàtering 33valors M “El Banc d'Aliments gestiona per exemple els d’algunesexcedentsempreses”

ACCIÓ

entrequeCatalunyas'acostaalmiliódepersonesquepateixenpobresaalimentàriahiha moltsalimentsquesóndestruïtspernohaver entrat a la cadena comercial. Tal és la lògica il lògica delmónquevivim.Jafamoltsanys,quancombinava latascaestudiantilambalguneshoresdetreballjuvenil aunaempresaderestauració,m'indignavaelfetquela milloropcióperdeslliurar-nosdelsexcedentsfosdes truir-los. Em deien que allò era un negoci i que si es corria la veu que regalàvem els excedents a persones necessitades en pocs dies tindríem una corrua de gent a la porta fent cua esperant l'hora de tancar. Enaquellmomentlamevapocavidaacumuladafeia que no tingués suficients arguments per poder rebatre lessevesafirmacions.Actualment,ambforçamésvida acumuladaheanataprenentatrobaralternativesiuna de les que més m'ha convençut és la feina que realitza elBancd'Aliments.ElBancd'Alimentsésunafundació privada sense ànim de lucre que lluita contra el malbarata mentilafamaquí.Ho fa gestionant els ex cedents d'empreses que ja sigui pel be nefici de no haver de fer-se càrrec dels costos de la destrucciódelsproductes,jasiguiperconsciènciaso cial,confienaaquestafundaciólagestiódelsseusex cedents. Banc d'Aliments compta amb una estructura fermaihomologadatantpermantenirelsalimentscom per fer-ne una distribució racional i justa. A més ens donatotunventalldepossibilitatsperpoderparticipar de la seva feina de manera activa. Podem organitzar unarecollidad'alimentsalafeinaoal'escolaoparticipar ambgrupsd'alumnesapropostestaninteressantscom servoluntariperundiaipodercopsardemaneradirecte lafeinadiàriadelsvoluntarisd'aquestaentitat.Isivolem fer una aportació personal, al seu web un buscador ens informa sobre el punt de recollida d'aliments més proper Unprojectecomplert,benestructuratidedesen volupament local que dóna resposta mitjançant la ra cionalització i la solidaritat comunitària a una de les necessitats més colpidores del moment Lluitar contra la fam alimentària ara i aquí informació http://www.bancdelsaliments.org

CARADE

Elsrefredatselscausaelfred?Uncopd'aire? El cabell moll? Mentida! El refredat és una infecció lleu de les vies respiratòries causades peralgunsvirus,elsméscomuns,elsrinovirus. Aquests virus conviuen amb nosaltres a través del'airei,cadavegadaquerespiremn'inhalem. Malgrat inhalar-los, no caiem malalts ja que, per estar refredats necessitem que aquests U

“Els refredats els causa el fred? Un cop d'aire? El cabell Mentida!moll?”

rescindirdel’úsdelpaper-acasaoalafeinaper a fer qualsevol tipus d’escrit o anotació, potsemblarunafitallunyanaidifícild’assolir en aquest camí que ens porta cap a un món cada vegadamésdigital.Escriureamà,sensepaper,no ésunapràcticahabitualinodeuser-hopermanca detecnologiaid’argumentsoconviccionsmediambientals (assistim al boom de les tecnologies netes), sinó més aviat per qüestions d’usabilitat. Pensar en digital, ho acostumem a associar al fet de teclejar la informació; però la tecnologia, que és instrumental, potser hauria d’adaptar-se a la

Mites científics

Quan un mor, moren totes les seves cèl·lules, i pertant,deixendeferlasevafunció,siguiquina sigui. D'on pot venir, doncs, aquesta "saviesa" popular? Sens dubte, deu ser perquè un copmorim,elnostrepropimetabolismepateix unaràpidadeshidratació,quefaqueelsteixits, com la pell, s'encongeixin. A l'encongir-se la pell del voltant de l'ungla, fa que es vegi gran part de l'ungla que quan som vius queda recoberta de pell, per tant, poc temps després de morts,semblaquetinguemlesunglesmésllargues.Ambelscabellspassaexactamentelmateix:comquelacaraitotelquecoss'encongeix, lamidarelativadelscabellsaugmenta,peròno perquè creixin, sinó perquè és el cos el que es fa més petit.

PENSAR LES NOVES TECNOLOGIES P virus entrin a les nostres cèl·lules, cosa que no és del tot fàcil, ja que nosaltres generem barreres per tal de defensar-nos. Una d'aquestes barreres que genera el nostre cos éselmoc:lagranmajoriade rinovirus queden enganxats en una capa mucosa força fastigosa que les nostres cèl·lules de la tràquea s'encarregaran d'anar desplaçantfinsaserengolits idigeritsal'estómac,demaneraqueaixíanirem eliminant els virus sense perill d'agafar un refredat.Ara bé, a l'hivern, els cilis (la part de les cèl·lules de la tràquea que desplacen el moc) s'alenteixen i els costa més desplaçar el

34valors

| Marc de San Escriptura 2.0

|

L'ALTRA LACIÈNCIA Pol Bartrès, Joan Basagaña, Gemma Figueras i Núria Radó

nadelespitjorsconseqüènciesdel'analfabetismecientíficéslagranquantitat dementidesomitgesveritatsquecorren a través del boca-orella i que, en nom de la ciència, justifiquen i expliquen incorrectament tot de fenòmens que, malauradament, acaben sent falsos.Des d'un punt de vista científic, molts d'aquests mites sense lògica ni fonament, són fins i tot, divertits: els cabells i les ungles continuen creixent després demorts?Mentida.Defet,noténicapnipeus.

tecnologies&ciències

Hi ha aplicacions que ens poden començar a fer canviar de punt de vista; és el que ens planteja Noteshelf (http://appshopper.com/productivity/ noteshelf) un programari pensat per al nou artilugi 35valors moc,demaneraqueelsvirustenenmés temps per entrar dins les nostres cèl·lules,infectar-lesirefredar-nos.Iem sap greu informar-vos que, per més vitaminaCquepreneu,aquestanoserà la responsable que es curi el vostre refredat;aixòtambéésmentida.

@ Pedro Marc de San Pedro és màster en Societat del Coneixement / www.marcdesanpedro.cat

“Em sedueix pensar que en un futur no massat llunyà veurem com conviuen la tecla i el llapis” nostra capacitat apresa d’escriure. De fet, la dita de “Elllegirnoenshadeferperdrel’escriure”tambéla podríem repensar dient “El teclejar no ens ha de fer perdrel’escriure,amà”.Però¿Podremmantenirl’es criptura tradicional i sentir-nos alhora plenament integrats al món digital? ¿Necessitarem sempre el paper per apreciar i sentir el valor d’un document manuscritounacartad’amor?

PERSABER-NEMÉSgeneració sense adonar-nos-en. Però una manera d'intentar evitar creure'ns tonteries és llegint el recull de mites científics que ha publicat aquest any l'investigador Daniel Closa. Un llibre absolutament interessant que us farà allargarlacartaalsReis! El rinovirus, i no una altra cosa, és el responsable dels nostres refredats.NúriaRadó és laltracaradelaciencia.bloc.catnuria.rado@gmail.combiòloga

Demitesimalentesosenelmóndela ciència n'hi ha un munt. Molts d'ells seguiran passant de generació en d’Apple, l’Ipad (http://www.apple.com/es/ipad/) i quediriaquetémoltdecampperguanyar.Noteshelf permet escriure a mà -amb els dits o millor amb un llapisadequat-itraçarlletres,signesodibuixosamb gran comoditat. Una aplicació que alhora s’integra amblescapacitatsdeDropbox(www.dropbox.com) comasistemad’emmagatzemantdefitxersenlínia que facilita l’arxiu i classificació de documents en carpetes, permetent així la seva recuperació des de qualsevol maquinari amb accés a Internet. Documentsescritsamàquejaneixendigitalitzats, etiquetats, classificats, arxivats indefinidament, senselímitsdevolum,disponiblesdesdequalsevol lloc, als que hi podem annexar fotografies o fins i tot arxius de so. Estem parlant d’aplicacions com Noteshelf que ja es poden descarregar per un cost mínim o de forma gratuïta per al cas de Dropbox. Tot plegat, una mica temptador. Si més no, em sedueixpensarqueenunfuturnomoltllunyàveurem com conviuen la tecla i el llapis, ampliant ambdós les seves potencialitats actuals. Daniel Closa. 100 mites de la ciència. Cossetània Edicions.

aintencióeraferelmateixrecorregutdelviatgequevàremferpelBeneluxBèlgica, Holanda i Luxemburg- i Renània Palatinat el 1977, però ens menys dies combinant avió i tren. Aquell any Espanya i Catalunya travessaven també una greu crisi econòmica: la inflació arribava el 26 per cent i el govern d'Adolfo Suárez va devaluarlapesseta.Ladiferènciadepreuseraabismal:almercatdelaPlaçadeCubaunquilo de pomes valia sis pessetes i a Brussel·les o Luxemburg en valiacent, al canvi.Enaquells anysaEuropaencarahihaviatresmilionsd'emigrantsespanyols.Araésal'inrevés:Espanya ha acollit tres milions d'immigrants, un a Catalunya, en deu anys Tres dècades després d’aquellaprimeravisita,sortimambRyanairdeGironafinsaBaden-Badenperferlavoltai tornardesdeWeeze,propd'Essen,Renània-Westfàlia.LaintencióésanaraLuxemburgpas sant per Estrasburg, però com que a França hi ha vaga de trens hem d’enfilarAlemanya amunt direcció Saarbrücken iTrier, arribant ja de nit a la capital d’aquest petit país. Luxemburg és la capital del gran Ducat i seu d'institucions de la Unió Europea -n’és membre fundadora-. Ens topem amb un dia gris i fred però pugem a la gran paret de la Ciutadella, des d’on es pot fer el recorregut a peu pel Chemin de la Corniche, una gran balconada que diuen és la més bonica d'Europa -s’hi pot veure tota la ciutat-. Seguint pelCircuitWenzelespotanardelaciutataltaalabaixapassantpercarreronsestretsfins l'estació del tren.Ala part moderna de la ciutat alta es visita la catedral gòtica de Nôtre Dame; on les celebracions eucarístiques són en francès i en alemany, tot barrejat.Amb tot,alesbotiguesimagatzemsdel'Eixampledelaciutatbaixapredominenelsrètolsen portuguès, ja que la majoria dels seus compradors són d'aquella nacionalitat -només el 39 per cent dels luxemburguesos són nacionals del país, la resta estrangers-. No es pot deixar perdre la visita a l'Abadia de Neumünter a sota la Ciutadella i al costat del riu Alzette. Curiositat: de la Ciutadella també en diuen la dels espanyols ja que l'exèrcit i enginyers castellans en varen construir una part durant el tempsquevarenocuparlaciutat,desdeel1556al1713,en virtut del Tractat d'Utrecht. EntrentravessemelDucatianemaTrier,Trèvesenfrancès, la ciutat més antiga d'Alemanya, a Renània Palatinat, alcostaldelriuMosel·la.Trierésconegudaper"lasegona Roma" per la importància que va arribar a tenir durant aquella època i les restes de l'imperi romà que encara s'hi conserven.SobretotlaPortaNegreal'entradadelaciutatantiga,quecondueixalagran ibonicaHauptmarktoPlaçadelMercat,ambelsseusedificisdelabaixaEdatMitjana.A l'esquerraialfonsd'uncarreróhihaelDom,laimmensacatedralambfaçanaromànicai unapartgòtica.Aquestedificiesvacomençaraconstruirfa1.700anys,quanConstantí l'any311vaconcedirelscristianslallibertatdereligió.Del'Imperiromà,apartdelaPorta Negre,espodenvisitarl'AulaPalatina-araBasílicaImperial-,LesTermesImperials,Les Termes del Fòrum, Les Termes de Santa Bàrbara, l'Amfiteatre i el Pont Romà, tot enmoltbonestat.Triertambéésconeguda perquè hi va néixer al 1818 el filòsof i redactor del Manifest Comunista, Karl Marx.Al'últimapartdelviatge resseguim amb tren el riu Mosel·la amb les seves vinyes ben treballades als turonets als costat de la riba fins arribar a Koblenz, a lacruïlladeRin. L “A les botigues de l'Eixample de Luxemburg predominen els rètols en portuguès”

GOOGLE EARTH

femlamaleta per Joaquim Amargant 36valors Del Rin al Mosel·la

37valors

PRESSUPOST: Avió d’anada, 25 euros; tornada 16. Tren per Alemanya i Luxemburg: 90 euros. Allotjaments albergs 5 dies: 110 euros. la fitxa atura't-hi un minut... Koblenz, a la confluència Koblenz,anorantaquilòmetresdeColònia.Elseunom originari ve del llatí confluente, confluent, suposadamentperquèeneltriangledelaciutatvellas'uneixenels riusMosel·laielRin.Enaqullindrethihaungranmonument edificat al segle XIX per commemorar la unitat germànicad'OttoVonBismarck.Ensobresurtuna estàtuaambelreiGuillemd'Alemanyadaltdecavall.Al'entorn,unagranbanderaAlemanyajuntamentambles de cada land alemany Totes les esglésies d'aquella part d'Alemanyatenenlapetjadaquehivadeixarl'imperiromàreflectitenelseupersonalestil.Lamésimpressionant de les esglésies i catedrals d'estil romànic barrejades amb el gòtic és la Basílica de Sant Kastor, al costat del Rinonaras'haconstruïtunaeriqueportaelsviatgersa l'altre costat, on hi ha la fortalesa d'Ehrenbreistein. ImpressionanttambéésladeHerrJesuKirche,comtambé la de Sant Josef. En total en són vuit. Joaquim Amargant escriu sobre viatges cada mes a 'Valors' / quimamargant@terra.es La plaça major de l’alemanya Trier amb núvols amenaçants. Consulta tots els viatges a www.valors.org www.codina.es

Lacosaeratancar-sealpis,dormir,escoltarmúsica, vagarejar, no fer res. Passar les vacances, en fi,d'unaformaausterairacional,ambalgunapassejada per aquí, gastant poc, posant els ulls ja en les vacances d'estiu. Si per algun cantó sentien cantar nadales,esmiravenambcomplicitat,sentint-seper sobredetotaixòquedicideiensimplementqueno als pares que s'entestaven en trucar-los un cop i unaltreperveuresivindrienasoparoadinar, que jatenenlesgambesielpollastreperfarcir.«Ahno, com és això?». Deixaven un marronós cercle de resclosit a les vores del telèfon, penjant amables peròdecidits,itambé,sensesaber-ho,ambuncert dolor al ventre per haver trencat un no sé què de vidreenelcordelsaltresque,especialmentlesmares, no es podrien empassar en tot l'any Va arribar la nit de Nadal i no van ni posar la televisió.EllallegiaunllibredeKierkegaardiellun còmicdeSegrelles.Sesentiend'allòmésintel·lec“Va arribar la nit de Nadal i no van ni posar la tele. Ella llegia un llibre de Kierkegaard i ell un còmic de Segrelles. Se sentien intel·lectuals”

Després va venir el dia pròpiament dit de Nadal. Ella no ho articulava en la seva ment, s’hi negava, però se’n recordava de quan era petita, dels regals modestos, de la olor de la molsa, de les figuretes de plàstic i les estrelles platejades que el pare ficava a l'arbre, que a ella li semblava monumental; de com s'enfilavaelbonhomedaltdetotifeiabromaapunt deVcaure.anestar bona part del dia sense parlar, amb una tristesa estranya que els llepava els ulls.Al'hora de dinarvantrucara unrestaurantxinèsivandemanar fideusipollastre xop-suei -Aquests sí que treballen, redéu.

JavierIl·lustracióGarciaJoanText Carles González http://javigaar.blogspot.com

egada...hahiviaunav

tuals. Tocaren el timbre i eren uns nens que cantaven i a canvi demanaven bombons i neules i ell, migenbromamigdeveres,elsdiguériallerquefotessin el camp, deixant aquella canalla amb la il·lusió que els penjava d'un fil. Ella aplaudí la facècia d'ell tot i que en un racó del seu esperit hi haviaunaltrefilque,tibant,feiamalquanfregava per les zones més properes a la infància.

I no celebraven res, miraven de dissimular el buit queduienentrel'ànimail'espatlla.Nohavientingut ganesdecuinarniellaniell.

Fem el vago Televisió, au va. Segur que ens quedemtorrats.Noticiaris,documentals,cosesaixí. Que no em vinguin amb programes especials ni discursos del Papa. Peròalagola,aell,queaixíparlava, selifeiauna boladenostàlgiarecordantlestardesgrisosesamb històries en blanc i negre a la saleta de casa, amb elsgermans,picanttorronsineules, El cielo puede esperar i les campanes de no se qui repicant per totes les bones ànimes. valors

Nadal en blanc

H aviendeciditgirarl'esquenaalnadal,així, pronunciat en minúscula, obviar tant com poguessin aquell grumoll de dies embafadors per a ells, distants com eren de les expressions de les masses, que no representaven més que una llibertat condicional a la feina i que feien més suportable l'hivern amb la seva gatzara de consumisme i hipocresies embolcallades amb cel·lofana i cintes de plata.

Sen'enfotiendel'ambientdelcarrer,delasucrosa alegria d'aquelles jornades, dels esparsos flocs de neuquefeienaixecarelspalmellsinfantilmentcap amunt amb l'esperança ingènua de conservar-los niquefosunminut,delesfiretesilesllums,deles postals de felicitació, dels torrons i de tot allò...

Però per dins ell i ella haguessin volgut sortir per sentir-se dinslabombolladequalsevolfesta,com aquellaenlaqualja feia massa temps que es van conèixer, quan encara no eren tan crítics ni molt menys amb les coses del sentiment de la gent i els seus pensaments no s'havien fet tan estrets.

39valors

Cap d'Any i ells com si res, un dijous qualsevol de l'any però sense treballar, que eren vacances pagades; és el que té l'ensenyament, que és al que tots dos es dedicaven. Un viure d'esquenesatot,especialmentalsmissatgesdefelicitacióde després de les dotze, quan les campanades que van fer veure que arribaven d'imprevist, per sorpresa. Mostraven que no els importava el més mínim això del traspàs d'un any a un altre. Es queixaren del degoteig de SMS, però no apagaren els mòbils potser perquè en els seus cors niava la il·lusió de saber qui se’n recordava d'ells. Des del llit, després de sentir un cansament irreal, escoltaren els crits del carrer, la gatzara dels qui passaven amb alegria que ells jutjaven adotzenada.

«Demà passat, que no és res, que no toca, m'emborratxaré jo»,vabromejarell.Iellavariureambunriurefred.T'acompanyaré. I tots dos sabien que, a esquenes l'un de l'altre, per la tarda havien tingut el pensament de comprar ni que fos, percompartir,unaampolladecava. Joan Carles González és poeta i escriptor Dia u.Aquell estrany silenci del carrer. El món occidental que es deté cansat de cridar desitjos i promeses per veure si un déu benèvol les escolta. La ciutat com una dama que es pentinamoltlentament,traient-seelsembullsdelanit,després d'un dormir agitat. Van fer el de cada diumenge però en divendres. Diari, vermut. Poca gent, i amb els pocs amics que es troben reafirmen la seva indiferència cap a l'any que neix, desitjant,però,quealgú,saltant-setalmenyspreu,elsdesitgi felicitat per als tres-cents seixanta-cinc dies propers. Dia de Reis. La nit millor de l'any, quan una mena de pur purinadónauncolorirrealalesparpellesd'aquellsque,amb il·lusió,esfiquenentrellençols.Peròellss'adormenprement les parpelles per mirar de passar la nit sense somnis. -I tu què haguessis demanat? -Un nin de plàstic amb un carallot gran. Iriuenqueriuràsambunriureartificialquese'lsfeiaagreal paladar.Ell,quecontinualabroma,aixecat,famúsculsdoblegantelbraçifentbola.Peròellanovolreclams,noésmoment peralacarn.Perdintre,tancofoiquesemblaelmascle,ésen realitatunaaltraestampa,lad'aquellquemirantl'hora,alguna cosa troba a faltar - Demà tot ja s'ha acabat -diu ell bufant. Però per dins sent el desig de tornar al dia primer de vacances i fer les coses diferents-.Enllevar-se,diadeReis,estranyamenttand'horacomfeia quan era petit, ell va tenir ganes de plorar en veure mentre esmorzavenelmenjadorsenseelsbultsqueamagavenregals comaltresanys.Ellasí,esvadeixaranarivaplorarcommai havia plorat un dia com aquell. Hagués donat el que fos per tornaraunsReisalmenyscomeldel'anypassat.Ellnosabia quèdir.Sentiaunterribledolorpernotenirunregalperaella amagataqualsevollloc.

+ info a www.valors.org