Valors 38: A la recerca de la felicitat

A la recerca de la A la recerca de la la la Jordi Cussó L'ARTICLECOMENÇARDELMESL'ARTICLEDELMESPERCOMENÇAR "Fonamentsdeldiàleg", de Jordi Cussó

felicitat dels altres"" "La nostra felicitat depén de

felicitat "Escenaris de Transició", de David DavidTransició","EscenarisGonzálezdedeGonzález "La nostra felicitat depén de

felicitat dels altres"" Any IV Núm.Maig382007 3 eurosvalors Any IV Núm.2007Maig38 3 euros valorsvalors.orgvalors.org Arias)Laura(MODELS.J.FOTO: AAAAARMANDRMANDRMANDRMANDRMAND PPPPPUIGUIGUIGUIGUIG,,,,, TEÒLEGTEÒLEGTEÒLEGTEÒLEGTEÒLEG IIIII COAUTORCOAUTORCOAUTORCOAUTORCOAUTOR DEDEDEDEDE 'L'L'L'L'LAAAAA FELICITATFELICITATFELICITATFELICITATFELICITAT''''' AAAAARMANDRMANDRMANDRMANDRMAND TEÒLEGTEÒLEGTEÒLEGTEÒLEGTEÒLEG IIIII COAUTORCOAUTORCOAUTORCOAUTORCOAUTOR DEDEDEDEDE 'L'L'L'L'LAAAAA FELICITATFELICITATFELICITATFELICITATFELICITAT''''' "Fonamentsdeldiàleg", de

PER

La proliferació de llibres sobre la felicitat demostra fins a quin punt aconseguir-la segueix sent el gran objectiu dels humans La proliferació de llibres sobre la felicitat demostra fins a quin punt aconseguir-la segueix sent el gran objectiu dels humans

felicitat

FUNDACIÓ NOMÉS PRODUCTES DE COMERÇ JUST B ANCAÈTICA

3 valors EN PORTADA 4 Editorial | A la recerca de la felicitat. 5 L'article del mes | Escenaris de Transició. D. González 6-7 Fòrum | No em parleu de l'oasi català. Eulàlia Tort Lapobresa,fitafit. Joseph Maria Rojo Pijoan. Fonaments del diàleg. Jordi Cussó 7 La porta oberta | La bellesa de la simplicitat. M. Galceran 8 Relligant la vida | El canvi climàtic. D. Rodríguez 8 Fullejant el diari | Ítaca. Marc de San Pedro 9 Escala de valors | Josep, la invenció del perdó. F. Grané 10 contraVALORS | Entre arbre i arbre, una hamaca. X. M. 10 Penso, doncs no existeixo | Cursa electoral. La mateixa comèdia. Albert Calls La recerca de la felicitat sumari | maig 2007 PER 11-25MONOGRÀFICCOMENÇARL'obsessióperla felicitat 12-13 La felicitat avui. Joaquim Cervera. 14-17 Armand Puig: "La nostra felicitat depén de la felicitat dels altres". Eulàlia Tort. 18 La felicitat depén de cadascú. Laura Arias. 19 La felicitat amb ulls de dona. M. D. Fernàndez 24 La felicitat en dansa. Maria Coll. 24 La felicitat: motius per parlar-ne. Josep Maria Solà. El subdirector del diari Avui reflexiona a l'"Article del mes" respecte els escenaris que es poden obrir a nivell polític després de la d'eleccionscelebraciólocals el proper 27 de maig. Escenaris6 de Transició 26-27PROPOSTESViatge| La Patagònia i les glaceres argentines Joaquim Amargant. 26 Solidaritat |Onbasket.com. Josep Àngel Colomés. 28 Música | Vibracionsperal'ànimaalCosmocaixa. M. S. 28 Cinema | L'emoció guanya la raó. J. Salicrú 28 Llibres | 'El curiós incident...'.Albert Botta 29 Deixa't perdre per... |un funeral E. P. 30 L'altra cara de la ciència | Contaminació global. Laia Bassaganyas. 30 Petites coses per canviar-se un mateix | Intolerància. Joaquim Trenchs. 31 Sabies que... | abans de l'1 de maig es celebrava el 3 de maig?. Nicolau Guanyabens. 31 Petites coses per canviar el món | Aprendre un xic d'àrab. Ramon Salicrú. 32 Hi havia una vegada... | Salvació. Julieta Bazan. 33 Una carta des de | Michigan(EUA). Remei Johnson. 34-35 momentVALORS | Pep Serra. Cal aprofitar la corrent... Joan Salicrú. PER ACABAR... A26laPatagònia El nostre col·laborador de viatges, Joaquim Amargant, ens explica les seves darreres descobertes a Argentina, tant a la capital Buenos Aires, com a la glacera de Perito Moreno (a la imatge). 3 valors valors EDITA Associació Cultural Valors DIRECCIÓ Maria Coll i Joan Salicrú CONSELL DE REDACCIÓ Antoni Codina, Jordi Cussó, Dolors Fernàndez, Francesc Grané, Xavier Manté, Marta Masdeu, Eulàlia Puigderrajols i Marc de San Pedro REDACCIÓ Laura Arias i Xavier Noya OPINIÓ Antoni Codina REVISTA MENSUAL DE REFLEXIÓ I DIÀLEG Pàgina http://valors.orgweb: HI HAVIA UNA VEGADA... Roser Trilla (coord.) L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA Laia Bassaganyes, Marina G. Bufí i Núria Radó COL·LABORADORS Joaquim Amargant, Joan Baron, Ramon Bassas, Albert Botta, Josep Àngel Colomés, Josep Maria Cusachs, Maria del Mar Galceran, Francesc Grané, Nicolau Guanyabens, Xavier Manté, Marta Masdeu, Francesc Ponsa, Eulàlia Puigderrajols, Ramon Salicrú, Maria Salicrú-Maltas, Marc de San Pedro, Josep Maria Solà, Eulàlia Tort, Joaquim Trenchs i Judith Vives HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO Julieta Bazan, Dolors Fernàndez, Remei Johnson, Joseph Maria Rojo Pijoan i Josep Maria Solà. DIBUIXOS Àlex Valls i Javier García EDICIÓ i CORRECCIÓ Anna Olm FOTOGRAFIA Toni Canal i Laia Alonso COMPAGINACIÓ Joan Salicrú IMPRESSIÓ Impremta Prims COMPTABILITAT Engràcia Carlos PUBLICITAT Carme Itxart DISTRIBUCIÓ Raul García ADREÇA C/ Sant Josep, 18-20 08302-Mataró Tel. 620.749.138 FAX 93.798.62.59 ADREÇA ELECTRÒNICA redaccio@valors.org DIPÒSIT LEGAL B-6206-2004 Publicació adherida a: Número 38. Maig 2007. 2511- Què és exactament la felicitat? Una actitud, un estat transitori de la ment? Ens ho preguntem en el monogràfic d'aquest mes, amb article introductori de Joaquim Cervera i entrevista a Armand Puig, coautor de La felicitat. FE D'ERRATES En el número passat, a l'apartat d'opinió, a la signatura de l'article de Teresa Llach s'afirmava que l'autora de l'article havia visitat la realitat que descrivia, quan això no és cert. VALORS

“Atura’t un instant. No vulguis córrer tant. Identifica el bé i qui te’l fa, identifica l’amor que no mor mai i qui te’l dóna”. Salvador Sostres. Avui 29/04/07

[Mentre intentem descobrir el secret de la felicitat, la vida passa i ens perdem petits moments de felicitat]

4 valors VALORS A L'ALÇA

Les llibreries i les biblioteques estan plenes de volums sobre aquest tema i el 2006 dos dels títols més venuts parlaven d'aquesta temàtica. Davant aquest allau d'informació, cal reflexionar pausadament, però no convertir la recerca de la felicitat en l'objectiu inassolible de la Humanitat.

sempre ens semblen més feliços que nosaltres... la vida passa i ens perdem petits moments de felicitat com ajudar algú que ens necessita, estimar i sentir-se estimat, agafar la mà de la nostra parella, conversar amb un amic, observar com dorm tranquil un fill, veure en silenci una sortida del sol... Al llarg d'una vida milers de moments, petits instants o períodes llargs, ens poden aportar felicitat. Potser alguns, al final del camí sumaran totes aquestes petites dosis de felicitat i encara creuran que no han estat suficientment feliços i potser sigui així, però com a mínim no hauran contemplat com els passava per davant la vida mentre ells buscaven inútilmenten llibres d'autoajuda la felicitat absoluta.

L' EDITORIAL home, des que és home, busca la felicitat. Diuen que la mort més trista és la d'aquell que es mor sabent que no ha viscut. Tothom desitja viure la vida de què disposem de forma planera, amb joia, sense gaires maldecaps, amb salut, prosperitat.... en definitiva, amb felicitat.

UnL'oci:75% 27/04/07)(LatempstenircobrardisposatespanyolsdelsestàamenysiméslliureVanguardia,Laviolència:Quinzedecadacentalumnesespanyolsd’ESOviuviolènciaescolar(ElMundo,29/04/07)

LA L'ACUDIT. El Roto

Potser, mentre intentem descobrir el secret de la felicitat, mentre visitem psicòlegs, consumim manuals d'experts sobre el tema, provem receptes miraculoses i sentim gelosia dels altres perquè, segons els nostres ulls, comparativament

FRASE

VALORS A LA BAIXA

per començar

Però que s'amaga darrera aquesta paraula de gran importància emocional però d'ús quotidià completament banal? Podem ser, com conclouen els contes de fades, "per sempre feliços"? La felicitat és una utopia o un desig?

A la recerca de la felicitat

Transició?segonaaquesta

Escenaris de Transició

per començar5 valors

David González és periodista i subdirector del diari 'Avui'

La sortida a la permanent,convulsió a

maigdelmunicipalspartiracomençaremHosaberadeles27de

L' L'ARTICLE DEL MES

Imprevisibilitat a Catalunya: el postpujolisme es va saldar en les eleccions de novembre del 2003 amb el primer govern d'esquerres a la Generalitat des del 1980, el tripartit de Pasqual Maragall, bo i ser la CiU d'Artur Mas la primera força en escons. Situació que s'ha repetit ara amb la reedició del tripartit liderat per José Montilla, després que ERC, la força clau per decidir les majories, hagi perseverat en l'aposta per fer-se amb l'hegemonia del catalanisme sobiranista arraconant CiU a l'oposició. Entremig hi ha hagut el debat d'un Estatut que va acabar liquidant el primer tripartit després de mil-i-una convulsions i instal·lant la societat catalana en una sensació de fatiga evidenciada en la baixa participació electoral. Estatut que, bo i haver estat aprovat pel poble de Catalunya en referèndum, té el seu futur congelat en espera de la decisió que prengui el Tribunal Constitucional sobre el recurs interposat pel PP. La sortida a la convulsió permanent, a aquesta Segona Transició? Ho començarem a saber a partir de les municipals del 27 de maig, plantejades per PSOE i PP com unes “primàries” de les generals previstes en principi per al 2008. Del resultat d'aquestes últimes dependrà també la clarificació de l'escenari català. O no. ¿S'imaginen una CiU en un govern de Zapatero o de Rajoy i a l'oposició a Catalunya? Per quant de temps? escenari polític a Catalunya i l'Estat ha viscut els últims quatre anys una sotragada comparable a la de l'arrencada demòcratica entre les primeres generals després del franquisme (juny del 1977) i l'arribada del PSOE al poder l'octubre del 1982. Per descomptat que avui es impensable una involució: el sistema de llibertats no està amenaçat com els anys de la Transició. Però el clima d'imprevisibilitat i tensió ambiental en la política espanyola s'assembla més al que es respirava llavors que al d'una democràcia europea del segle XXI avançada econòmicament i socialment.Imprevisibilitat a l'Estat, el 2004, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero arribava a la Moncloa, contra tot pronòstic, com a conseqüència de la nefasta gestió que va fer el govern sortint del popular José María Aznar del pitjor atemptat de la història d'Espanya, la massacre jihadista de l'11-M. De cop i volta, l'Estat espanyol, acostumat a quatre dècades de terrorisme interior (el d'ETA) entrava a l'era del terror global. I la resposta política a aquesta situació ha estat una fractura sense precedents entre govern central i oposició del PP, que ha tingut en la famosa "teoria de la conspiració” el seu principal eix. Una fractura ampliada per la qüestió basca amb el frustrat procés de pau engegat amb la declaració d'alto-el-foc permanent d'ETA i en paral·lel a la negociació de la reforma estatutària catalana en un quadre de crispació elevat a l'enèsima potència.

David González

Poso uns quants exemples: El País ha denunciat que el senyor Zaplana va doblar la despesa protocolària quan era ministre de Treball l'any 2003 respecte el seu predessor i, entre aquestes Vaig rebre l'encàrrec d'aquest article essent a Roma. Un bon amic del consell editorial em va trucar al capvespre, just quan estava esperant l'autobús als peus del Colosseo emmarcat pel tramonto romà. En penjar vaig començar a pensar sobre la temàtica d'aquest article. Frapat per la monu-mentalitat de l'edifici que tenia davant -sensació molt habitual en la monumental capital italiana- vaig associar aquesta grandesa amb la també enorme visibilitat que hi ha allà -i malauradament arreu- de la pobresa i la mendicitat. Aquell mateix dia al matí havia quedat amb un amic gironí que viu des de fa uns anys a Roma. Anant a trobar-lo em va sorprendre la gran quantitat de persones agenollades i estirades a terra demanant i insistint amb gestos i paraules que els donis alguna cosa. Jo sé que aquest és un tema que preocupa molt el meu amic. Havia llegit un llibre seu en què parlava com la societat d'avui en dia ignora escandalosament aquesta pobresa. El pobre escrivia el meu amic en societats riques fa nosa. És cert continuava que molts d'aquests que pidolen n'han fet un modus vivendi i per tant la solució no és anar escampant monedes a tort i a dret. Cal preguntar-se per l'existència de la pobresa sense amoinar-nos per problemes que sobrepassen les nostres Joseph Maria Rojo Pijoan Eulàlia Tort és periodista Josep Maria Rojo Pijoan és consultor de comunicació "Darrera d'aquest pretès oasi català hi ha les hemeroteques dels diaris"

La pobresa, fit a fit per començar 6 valors

No em parleu de l'"oasi català" Eulàlia Tort El proper 27 de maig votarem en les eleccions municipals els qui seran els nostres alcaldes per als propers quatre anys.

Sempre que entrem en període electoral, els partits polítics inicien un procés de desqualificació recíproca i s'esforcen per mostrar als ciutadans els èxits assolits durant el temps del seu mandat. Fins aquí, res fora de la normalitat. Darrere d'eslògans i lemes, sovint hi ha una concepció de Catalunya associada a oasi polític: si de la política espanyola diem que està crispada, els catalans ens vanagloriem de tenir uns polítics que fan del respecte i el bon funcionament democràtic una bandera. Però sembla que oblidem que darrera d'aquest pretès oasi català hi ha les hemeroteques dels diaris. Consultar-les de tant en tant ens permet ser més crítics per tal d'exercir els nostres drets (i també els nostres deures) com a ciutadans.

despeses, hi havia l'ús d'avions privats. Tiro d'hemeroteca: el secretari general de Medi Ambient de la Generalitat de l'any 2003, Marià Morera, va usar el cotxe oficial per desplaçar-se, per motius personals des de Barcelona fins el santuari de Torreciudad (Opus Dei). Any 2005: el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, s'acompanya de la seva dona i els seus dos fills per fer una ronda de reconeixement de prevenció d'incendis en un helicòpter. Segueixo mirant enrere: Joan Clos, alcalde de Barcelona, gasta en protocol el 1999 més del triple que l'any anterior. Si el 1998, aquesta partida pressupostària estava dotada amb 80 milions de pessetes, el 1999, amb eleccions entremig, aquesta partida va augmentar fins els 290 milions. Canviem de tema. Si el cas de Marbella ens posa els pèls de punta, com ens hauria de posar el tres per cent? Per què va desaparèixer tan ràpid aquest afer dels diaris i del debat parlamentari? Sé que aquest discurs genera poques simpaties a casa nostra. Però ens cal generar una consciència crítica per tal que quan votem el proper 27 de maig ho fem empesos per arguments de fons i no per eslògans i desqualificacions partidistes. Si us plau, no em parleu de l'oasi català personalitats. Però ell reivin-dicava un tractament humà i íntim de la pobresa. I vaig tenir l'experiència d'experimentar-ho. Anant amb ell per la cèntrica Via del Corso, vam trobar una indigent estirada a terra amb el cap cot. Ell em va fer aturar, es va agenollar, li va fer alçar el cap per mirar-li la cara i saludarla. Les paraules foren molt breus, però vaig veure com la cara de la pobra senyora s'il-luminava. Aquella persona va superar per uns instants la seva ràbia i desconfiança cap a la indiferència de la nostra so-cietat. Dies després, ja a Barcelona, en el cicle de conferències "La lluita contra la pobresa: un repte per a la nostra societat" organitzat per l'Obra Social de La Caixa vaig sentir un expert que deia que calia mirar la pobresa fit a fit, directament. Crec que és el que vaig fer aquell dia ajudat pel meu amic. I he fet el propòsit de no defugir mai més la mirada d'algú que demani. No serà una ajuda material, no el treurà de la seva situació material, però serà un signe sincer de solidaritat, de sensibilitat i delicadesa, que el faci sentir que és una persona amb dignitat humana i no pas una deixalla.

per començar7 valors

La bellesa de la simplicitat Maria del Mar Galceran M. del Mar Galceran és margalceran@telefonica.netprofessora la porta oberta Fa us dies vaig entrar a una botiga per comprar un mocador de coll. La meva sorpresa va ser quan en anar a pagar vaig veure que me l'embolicaven en una capsa "de disseny". Tenia la mateixa forma que les que s'utilitzen per posar els braços de gitano de les pastisseries. Un rectangle allargat amb els agafadors de cartró al mig, però el combinat de colors, les lletres..... al final, lluïa més l'embolcall que el regal. Vaig pensar que, ja que el mocador no era gran cosa, al menys que la capsa lluís força. És clar que després era més cara la capsa que el mocador en qüestió.

risties que es converteixen en espectacles o capellans amb showmans perquè no saben com fer-s'ho per fer creïble la profunditat del misteri que proposen. Com el cas d'un capellà que feia les homilies fent de ventríloc amb un ninot a la mà.....

Arrant d'aquesta anècdota em va venir al cap la cita de Horkheimer i Adorno a La dialéctica de la Ilustración: "A les botigues no ofereixen productes sinó embolcalls". Una mostra més de la banalitat de la nostra societat, una societat que acostuma a quedar-se a l'epidermis de les coses, que necessita engalanar i guarnir el que ofereix amb imatges enlluernadores i captivadores perquè el que amaga darrera no té cap mena de consistència. Electrodomèstics, mobles i utensilis "ultramoderns" i de disseny espectacular que duren quatre dies per mala qualitat. Treballs dels estudiants amb formats i presentacions impactants però d'una gran pobresa de contingut. Programes de l'anomenada "telebrossa" i late show de gran espectacularitat però d'absoluta banalitat i, fins i tot, de baixesa humana. Fins i tot, eucamés bàsica, la més elemental, i alhora perquè és totalment comuna a tots els existents, és la millor plataforma de trobada i comunicació entre els éssers humans. Però sovint en els moments d'encontre personal o grupal, gastem molt temps parlant de realitats perifèriques i superficials. Tot i que poden ser importants, no ens permeten assolir una sintonia profunda, capaç de generar aquella confiança que ens porti en un primer terme a ser solidaris i en un segon terme a l'estima cordial, ambdós elements imprescindibles perquè un diàleg esdevingui realment engrescador i joiós. Cal saber assaborir aquesta base comuna, haver fet experiència del nostre ésser, de qui sóc, de com sóc, per adonar-me el que hi ha de comú amb els altres que m'envolten. Els altres podran ser uns desconeguts, la seva llengua podrà ser diferent a la meva, els seus hàbits i costums totalment estranys a la meva persona, però en el moment de trobar-nos, si hem gaudit d'allò que ens és comú, estarem oberts, sense fer cap esforç, a establir una via de diàleg. I constatarem que el camí per l'encontre personal, malgrat els obstacles, resta obert a qualsevol trobada amb els altres, ja que haurem viscut i entès que tota persona pel sol fet d'existir és digna de ser estimada. No cal res més, només saber gaudir del fet d'existir.

Jordi Cussó és economista

Fonaments del diàleg

Cal recuperar, per assolir un diàleg seriós, la vivència d'aquest fet comú d'existir, és a dir, la consciència de ser, que sovint queda soterrada pel viure o per l'actuar. El dinamisme de la vida i la immediata atracció de l'acció, enterren i tapen l'evidència de ser, d'existir. I aquesta evidència, pel fet de ser la Jordi Cussó

"Sovint gastem molt temps parlant de realitats perifèriques i superficials"

El nostre és un món de desmesures. Hem perdut la sensibilitat dels "sentits" per estar exposats contínuament a una sobresaturació d'estímuls que ens impedeix ja discriminar l'essencial del secundari. No vull pas menystenir la bellesa externa de les coses i les persones, però sí reivindicar que aquesta bellesa estigui al menys en consonància amb la grandesa de la seva realitat interior. Es més, la bellesa radica en la simplicitat perquè, de fet, quan l'interior o el profund d'una realitat és bella, atractiva, interessant.... el que cal, és poder-la fer lluir amb la seva absoluta nuesa.

L'home és paraula, i aquesta constitueix el millor instrument al seu abast per expressar la seva identitat més profunda. Si no es pogués donar una comunicació no podria sorgir la solidaritat, i seria difícil que es donés una relació cordial entre les persones. L'amor es dóna entre persones que es coneixen personalment, s'alimenta del diàleg i creix en la intercomunicació profunda. Les persones dialoguem a partir d'uns temes que ens són més o menys comuns. És molt difícil comunicar-se entre persones, sobre vivències o fets de la vida que els altres desconeixen. Caldrà un llarg aprenentatge per ambdues parts per poder establir un diàleg posterior entenedor i fructuós. Però per més diferents que ens sentim els uns dels altres i malgrat les diversitats que puguin sortir per raons de raça, sexe, cultura... tots tenim una base comuna, un mateix punt de partença que ens iguala. Una vivència comuna: el fet d'existir, base comuna a tota la humanitat. És per això que pot esdevenir fonament de diàleg i comunicació entre els éssers humans. Que hi hagi alguna cosa que anomenem "jo" i que intuïm que els altres també viuen i experimenten és una experiència que ens iguala i ens vincula a l'arrel més profunda dels tots els éssers humans.

Darrerament l'ONU ha emès un document en el qual diu que el canvi ja és aquí per no marxar i cada vegada el notarem més.Per tot això, és moment que cadascú de nosaltres ens comprometem com a ciutadans d'aquest planeta i, de manera sincera, ens preguntem: què hi tinc a dir jo? Què hi puc fer? Una darrera reflexió. Un text bíblic escrit fa milers d'anys ens explica: "Déu digué: -Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota me-na que donen fruit amb la seva llavor." I nosaltres, què n'hem fet d'aquesta terra?

El comiat de Lluís Llach ha estat més que una fita en la vida del cantant de Verges, ha estat un adéu d'una bona part dels catalans que sentim que les nostres vides haurien estat diferents sense les seves lletres i la seva música. A tots, d'alguna manera o altra, ens ha arribat el seu missatge que ens ha fet meditar sobre la pròpia vida al ritme que la vivíem. De l'acte de comiat vaig agrair especialment escoltar el Viatge a Ítaca, fet que m'ha permès endisar-me en una breu reflexió personal. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Recordo bé, ara fa uns vint anys, que vaig decidir iniciar el meu particular camí (interior) cap a Ítaca, sense Marc de San Pedro fullejant el diari Marc de San Pedro és graduat social "Caldrà cercar una nova Ítaca i ser ben conscient que Ítaca només és una fita"

saber ben bé cap a on em dirigia; duia com a brúixola un mica d'intuïció i força confiança en els que en saben més. De feres, lestrígons i cíclops n'he conegut uns quants en tot aquest temps; de fet, quan els he parat prou atenció, m'han fet menys basarda i en alguna ocasió, fins i tot hem passat bones estones plegats. Si alguns dies han estat especialment feixucs, la memòria i la confiança en Ítaca també m'han ajudat a avançar amb il·lusió. I va arribar el dia que -com el navegantvaig conèixer Ítaca. Sí, la vaig saludar i fins i tot ens vam donar la mà. No sabria descriure ben bé què va succeir en aquell fugisser moment, percebo que vaig assolir allò que cercava. El que puc afirmar és de llavors ençà algunes coses han canviat i que l'Ítaca idílica es va dissoldre a l'instant sota els meus peus, com si d'un escenari de cartró-pedra s'hagués tractat. Ara caldrà cercar noves Ítaques i ser ben conscient que Ítaca només és una fita i que l'únic que existeix és el camí que hi condueix.

per començar 8 valors

Daniel Rodríguez és pastor protestant relligant la vida

ÍtacaEl canvi climàtic

Va arribar el Protocol de Kyoto, malgrat la resistència d'alguns dirigents que insistien a dir que això continuava essent una qüestió que calia tractar més a fons, i sense exagerar. Una vegada més, donaven la culpa als 'alarmistes' que sempre estan dient que s'ha de vigilar la sobreexplotació dels recursos, la proliferació incontrolada de la indústria, la despesa exagerada de tant combustible fòssil que deixar anar CO2, etc... Més tard, aquests mateixos dirigents s'han postulat com a defensors de la salut del planeta per quedar bé a la foto?. Ara que el canvi climàtic és un fet, arriba el moment de fer-hi alguna cosa.

Daniel Rodríguez Des de fa temps es diu: "sembla que el temps està canviant". Però sovint la resposta rebuda és que "aquest" o "aquell any" també va succeir un fenomen metereòlgic similar. Durant molts anys s'havia menyspreat la idea que el temps canvia, pensant que es tractava tan sols de les "manies" d'uns quants. Els primers en donar la veu d'alarma havien estat la gent gran, amb frases com "abans als hiverns feia més fred!". Més tard, alguns científics alertaven de la possibilitat d'un canvi climàtic provocat per la degradació de la capa d'ozó. Malgrat tot, semblava que això quedava molt lluny i no calia exagerar. Total, quantes vegades s'han dit coses que, amb el pas del temps, han resultat no ser del tot certes? Els governants, responsables de la nostra seguretat, no hi donaven cap importància i de nou pensàvem que tot eren manies de gent gran, d'alguns científics amb ganes de protagonisme i -per què no?- que potser nosaltres teníem idealitzats els hiverns passats.Però,de mica en mica, ens hem adonat que qui alertava del canvi tenia raó, i que el fred d'ara no és com aquell dels hiverns de quan érem petits. Aquesta mateixa reacció es va produir a nivell mundial, fins al punt d'anar prenent consciència que calia estudiar a fons el fenomen. Es van convocar cimeres i, després de molt debatre, es va sentenciar que tal com s'anunciava, el clima estava canviant per culpa de l'efecte hivernacle que entre tots havíem provocat.

JOAQUIM CERVERA, CAPELLÀISOCIÒLEG Per apuntar-vos-hi envieu un email a sopardebat@gmail.com o truqueu al telèfon contestador: 937961723 (Indicar nom/s del/s inscrit/s i un telèfon de contacte).

· Dissabte 16 de juny

per començar9 valors

Va ser durant la meva estada al Txad, Àfrica, quan vaig descobrir el valor de la nostra història, les fites que representaven Grècia, Roma i Israel -amb coses tan senzilles com llaurar els bous, desconegut en aquelles latituds-. Les nostres orelles, cansades de tant escoltar les mateixes històries, avui no saben discernir on hi ha novetat. Convertir una realitat absoluta, infinita, inabastable, en el terme d'una relació personal va ser una fita històrica. La realitat humana apareixia, per primera vegada, com a realitat suprema, "divina". Per quin estrany mecanisme es va identificar allò absolut, infinit, etern, omnipotent, amb la condició humana? Quin conjunt d'experiències i argumentacions havien de passar pel cap dels homes que van emigrar des de Babilònia cap a Palestina, vers el 1800 a.C. vinculant transcendència amb un JO personal i intern? Renan parla del "miracle grec" en els aspectes intel·lectuals, alguns autors reivindiquen el "miracle hebreu", autors no necessàriament creients, com Habermas. El personatge clau d'aquesta evolució és, sens dubte, Moisès. Es fa estrany de pensar quina havia de ser la seva evolució mental per abandonar una vida plena de privilegis, retirar-se en soledat Francesc Grané escala de valors i silenci durant anys, i acabar identificant "divinitat" amb plenitud i llibertat humana. La figura de Moisès com a líder social i polític ha estat àmpliament estudiat i reivindicat. Les figures profètiques del judaisme dels segles VIII-VI faran afirmacions dures, però certament noves i transgressores: la idea que el culte sense justícia és un fals culte. El judaisme va significar convertir el transcendent en un Jo-amorós amb qui s'hi pot mantenir una relació com a poble. Això donarà pas a una relació entre el mateix Joamorós esdevingut ara Pare-Mare, el cristianisme. Davant del context actual ple de tòpics i prejudicis, el filòsof Pere Lluís Font afirma que es pot parlar del "miracle del monoteisme", entès aquest com a relació seriosa i amb repercussió vital en la vida en tant que alliberador de tabús, de pors i de supersticions. En aquest context de novetat respecte a evolucions diverses de la història humana, el judaisme va aportar una història francament sorprenent. La història de Josep, el setè de dotze germans. Una història d'odi, gelosia, venjança. Preferit pel pare, els seus germans el volen assassinar i el tiren a un pou, agafat per uns comerciants, portat a Egipte i esdevingut 'primer ministre'. Els seus germans emigraran a Egipte i es produirà l'encontre. Josep no es venja. Els reclama veure el seu pare. Els reclama que vagin i vinguin -que tinguin temps per pensar!-. Josep trenca la lògica de l'acció-reacció en multitud de vegades i, com en tantes altres històries del judaisme, esdevé paradigma per vehicular una experiència humana comuna, la del desig de venjança, les ànsies de destrucció de l'adversari. Josep vehicula l'experiència psicològica humana, també social i política. No. El perdó no és estrictament un invent cristià, tot i que el cristianisme hi afegirà densitat. El tòpic que la tradició jueva és venjativa és un error, sovint premeditat. Un gran error. Hesed, tendresa, o rahamin, superlatiu de si matern aplicada a l'"amor de Déu", o hanan, gest de la mare inclinant-se cap al seu nadó, aplicat a definir la relació del transcendent (Déu) amb les persones, són aportacions de la tradició jueva.

Josep, la invenció del perdó "El perdó no és un invent cristià, tot i que els cristianisme hi afegirà densitat" "Preferit pel pare, els seus germans el volen assassinar i el tiren a un pou"

CONFERÈNCIAACÀRRECDE

Francesc Grané és filòsof i periodista

Andrew Lloyd Weber, compositor d'Evita, Jesuchrist Superstar, El fantasma de la Opera, Cats... va reescriure la vida de Josep. És el musical més representat a tot el món i darrerament a casa nostra. "Josep, t'has anticipat!". Hi ha històries, com la de Josep, que expliquen la nostra cultura. L'expliquen perquè també ens expliquen a nosaltres en tota la seva complexitat. Moltes intuïcions de la tradició jueva i cristiana avui es verifiquen, ja des de la sociologia, ja des de la psicoanàlisi, o ara, especialment, des de la neurociència.

La felicitat avui. Hem de posseir-la?

SOPAR DEBAT 2007 ORGANITZA: ACO, JUSTÍCIAI PAUDEL MARESME, GRUP TERCER MÓNI ASSOCIACIÓ CULTURAL VALORS

· Casal de Sant Josep (Mataró)

· 9 del vespre

Gairebé sempre quan comprem busquem la satisfacció del nostre desig o de la nostra necessitat amb el mínim cost econò10 valors

L’home ja havia entrat una altra vegada a la Botiga Solidària mirant-se una hamaca, però no havia dit res. Tornà l’endemà i li preguntà el preu a la Teresa. Ella li diguè què valia, que era de Comerç Just i que estava feta en una cooperativa de Nicaragua."Ja ho sé que és de Comerç Just, però la trobo cara", va dir ell. "Però a vostè li fa gràcia i la voldria?", li preguntà la Teresa. "Sí, i ja fa temps que m’agradaria tenir-ne una a casa". I la Teresa, amb tota la murrieria, va prevenir-lo: “Però ja té lloc a on po-sar-la? Perquè ocupa un bon espai!"."És clar, dona, que en tinc! La penso posar entre dos arbres del jardí que ja tinc escollits". Aleshores ella hi va anar de dret: "Si té una casa amb jardí i arbres, i no li fa vergonya discutir el preu que dema-nen aquests artesans del Sud que vés a saber com sobre-viuen?".

"La política ha de ser acció per transformar la societat o no ha de ser" Albert Calls és escriptor i periodista "Només els puc donar tres euros i mig per a aquesta pobra gent, cobro molt poc de pensió" mic. Això és normal. Però no és normal que no ens preguntem mai qui hi ha darrera d’aquell article i d’aquell preu. Pot molt ben ser que s’hagi fabricat al Sud pagant sous ridículs, en condicions laborals i ambientals que no acceptaríem de cap manera. Però no hi fa res, ens aprofitem d’aquestes circumstàncies i diem que "aquest no és el meu problema, el diner és meu, pago el menys possible i el del Sud que s’espavili perquè no sóc jo qui l’ha d’ajudar a sortir del seu subdesenvolupament".Unsentitben diferent dels diners tenia aquella dona ja velleta que en ocasió del tsunami va entrar a la Botiga cohibida i es va excusar: "Veig que aquí recullen cèntims per a aquesta pobra gent que ho ha perdut tot, però mirin, jo només els hi puc donar aquests tres euros i mig. Cobro molt poc de pensió i encara falten cinc dies per tornar-la a cobrar. Però segur que a ells els hi faran més falta que a mi". No l’havíem vist mai abans ni tampoc després. Quan va haver marxat, em va quedar un cert malestar per no haver-li fet un petó.

començar

Dia a dia veiem com estem immergits en una mena de despropòsit generalitzat en el qual molts governants han demostrat que només els interessa especular urbanísticament i col·locar a l’aparell els seus col·legues. On són aquells polítics de la Transició que aspiraven a millorar una societat Cursa electoral. La mateixa comèdia

On són aquells polítics de la Transició que lluitaven per un país millor i més just? Molts dels que tenim ara no s’hi reconeixen o són només d’una clas-se encaparrada en poder entrar al consistori com si d’una acció empresarial més es tractés. I prou.

L’home quedà sobtat i mig confós, es tragué un bit-llet de la cartera i li va dir:"Posi-me-la, me l’embolica, me la cobra i no fa falta que em torni el canvi".

Xavier Manté és enginyer i membre de Justícia i Pau per encarca-rada? La política ha de ser acció per transformar la societat o no ha de ser. Ara vénen temps en què ens ofereixen meravelles. Prometre és molt fàcil. Regals, rebaixes i ofertes que una vegada estan al poder tenen quatre anys per incomplir i deixar en l’oblit sistemàtic.

Som a pocs dies de les eleccions municipals, tot i que un es pregunta com encara hi ha qui té la fermesa d’anar a votar després de veure l’espectacle col·lectiu que fa la classe política. La normalitat de la democràcia també ha comportat un cert desencís. ¿Hi ha algú que cregui encara en la bona fe dels responsables del que anomenem “cosa pública”?

Entre arbre i arbre, una hamaca

Xavier Manté contraVALORS

Albert Calls penso, doncs no existeixo

Segons Microsoft, aquest fons de pantalla titulat "La felicitat" i originalment de tots blaus i verds intensos, és amb escreix un dels més usats pels milions d'usuaris de Windows XP. Segons Microsoft, aquest fons de pantalla titulat "La felicitat" i originalment de tots blaus i verds intensos, és amb escreix un dels més usats pels milions d'usuaris de Windows XP.

11 valors L'obsessió per la felicitat

El número de la felicitat és un d'aquells que teníem hivernats fa temps, perquè la felicitat és un dels grans tòpics de la nostra societat. A vegades fa por, enfrontar-se a segons quin tema del qual tothom en parla, que és el protagonista dels llibres més venuts del moment i que està a les portades de les revistes de psicologia. "Què direm de nou nosaltres sobre aquest tema?", ens preguntàvem. Vam començar la recerca i finalment hem confegit un monogràfic que comença amb un article de Joaquim Cervera, sociòleg i capellà. Una introducció que són les notes escrites de la conferència que el dia 16 de juny protagonitzarà al Casal de Sant Josep de Mataró en el marc

Serem feliços si sortim del tòpic... Joan Salicrú cuinant el número

del tradicional sopar-debat que entre altres entitats convoca la nostra revista cada any. La peça principal del número, però, és una entrevista a Armand Puig, que ha tingut l'amabilitat d'obrir-nos el seu despatx de la Facultat de Teologia per explicar-nos les conclusions a què va arribar escrivint a quatre mans el volum La felicitat amb Francesc Torralba. Més coses: la nostra companya Laura Arias ha sortit al carrer a preguntar si la gent és feliç, mentre que la nostra col·laboradora Dolors Fernàndez parla de la felicitat des del punt de vista femení i Josep Maria Solà apunta els motius del perquè del boom de llibres sobre la felicitat. Esperem que sigui de profit.

VALORS

La paraula "felicitat" prové del llatí "felicitas, -atis" i recull en el seu si l'arrel indoeuropea "fe". Aquest segment es repeteix en una amplia gamma de paraules de diferents idiomes i recull una barreja dels conceptes d'alimentació, prosperitat i fertilitat, fet que ens ofereix una visió històrica de les premisses que l'Home ha considerat essencials per a assolir un estat d'ànim plenament satisfet. Partint d'aquesta arrel, sorgeixen exemples que L'ORIGEN DELS MOTS | JOAN BARON

La felicitat avui Joaquim Cervera

La recerca de la felicitat ha constituït un dels principals objectius de la Humanitat des del principi dels temps i ha deixat al llarg dels anys la seva empremta en l'àmbit lingüístic.

"Tractem la felicitat com un objecte, quan és subjectivitat,vida, llibertat"

TTTTT

I així podríem anar narrant camins de molta gent senzilla, que ratlla el Quart Món i que tot fent-nos de mirall ens endinsen, amb força seguretat, vers què és i que no és la felicitat. Potser la clàssica combinació entre sentir-se estimat i poder

INTRODUCCIÓ | la felicitat 12 valors

encara perduren en la llengua actual i que sovint han patit una alteració del seu significat original. Paraules com "fecund" (que dóna fruit), "fetus" (fruit del part), "fill" (nodrissó), "fèrtil" (que es reprodueix), "femella/ fembra" (que nodreix amb la seva llet el nodrissó), "feligrès" (fill de l'església), "fel·lació" (xuclar/mamar), o "feliç" (fèrtil, productiu, afortunat), constitueixen un paradigma d'aquesta evolució. Noms masculins com ara Feliu o la seva forma més arcaica, Fèlix, també comparteixen aquesta arrel. D'altra banda, apareixen sinònims i conceptes similars com "ventura" (coses que han de venir), "benaurança" (ben + averany), "benanança" (ben + anar), "benestar" (ben + estar) que relacionen la felicitat amb els auguris del futur. estimar algú, amb una ocupació del temps més o menys satisfactòria, més o menys relacionada amb les pròpies qualitats, està a prop d'això que en diem felicitat? No és fàcil comprendre la felicitat quan és (i així sembla, avui precisament que es viu molt) la paraula que defineix més sintèticament les profundes aspiracions de l'ésser humà. Volem parlar i definir un estat, una dinàmica de vida que creiem que ens ha d'omplir a nosaltres i a tothom. No és fàcil. Tractem la felicitat com un objecte, allò que és ple de vida, de subjectivitat, de personalitat, de llibertat. Caldria veure en primer lloc si la felicitat la posem en el passat (nostàlgies de temps passats millors), en el present (sembla que avui la tendència és aquesta) o en el futur; i en segon lloc, si aquest futur el veiem aquí en aquesta terra, o en una altra vida futura més enllà de la mort; i en tercer lloc, si el futur el veiem per a nosaltres mateixos amb vida limitada, o per a les següents generacions... També podríem parlar de la felicitat fugaç o de la duradora. O si confonem, o no, felicitat amb

Felicitat

othom la busca, la felicitat, i tothom es queixa que no l'acaba mai de tenir. És que s'ha de tenir? Posseir? Potser no. Potser es tracta d'aquelles dimensions humanes profundes davant les quals més aviat t'has de deixar portar. Són més grans que nosaltres mateixos, que el que podem pensar, voler, sentir... i ens transcendeixen d'alguna manera com la veritat, la bellesa, la bondat...

En un barri obrer, popular, perifèric, et trobes amb un noi i una noia amb síndrome de Down, que sempre somriuen, són educats, saluden, i diuen que son nòvios, s'estimen... Una altra noia treballadora, entregada, forta, però que la seva psicologia justeta li causa problemes de relació, i perd contínuament les feines, amb la mateixa velocitat que les torna a trobar. Fa un temps surt amb un noi, també justet i ara no perd la feina, agraeix les mans i els cors de la psicòloga, de les amistats, que l'han recolzat i que l'acompanyen i se sent bé. En canvi, dos nois, amb malaltia mental, del mateix barri, sols, els veus neguitosos, amb ansietat, tristos a cops, més equilibrats en altres moments...

13 valors

"El secret de la felicitat no és fer sempre allò que un vol sinó estimar allò que un fa". Lleó Tolstoi (1828-1910), escriptor rus.

"Moltes persones es perden les petites alegries esperant la gran felicitat". Pearl S. Buck (1892-1973), novel·lista nordamericana.

"La felicitat humana generalment no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que passen poques vegades, sinó amb amb aquelles petites coses que passen cada dia". Benjamin Fran Franklin (1706-1790), cintífic i polític nord-americà.

"La veritable felicitat consisteix en fer el bé". Aristòtil (384 a.C-322 aC), filòsof grec.

Podríem apuntar igualment si comprenem la felicitat com quelcom intern a les persones (la joia interna que a vegades pot anar perfectament combinada amb dolors, problemes, circumstàncies dificultoses...) o quelcom extern, que pot ser més relacionat amb la salut, la feina, els diners, el benestar material, la bona companyia... Tot ajuda!Des de la sociologia i l'antropologia ens hem de preguntar també sobre les condicions de possibilitat de la felicitat dels grups humans, i dels diferents continguts que aquests li han donat i li donen al llarg de la Tothistòria.plegat,aproximacions intuïtives, a les palpentes a una realitat humana, que totes les filosofies, humanismes, ètiques, religions, i espiritualitats (la relació entre felicitat i la o les divinitats és un altre recurrent fonamental), és a dir, cultures han intentat donar-hi resposta, sortida, camins, mètodes, formes, conceptualitzacions, rituals, mites... I per sort (la sort també pot tenir relació amb la felicitat, sovint hi ha persona que les confon), així seguirà essent.

la felicitat | INTRODUCCIÓ

les frases

Joaquim Cervera és capellà i sociòleg

El proper dissabte 16 de juny, a les 9 del vespre al Casal de Sant Josep (Mataró), Joaquim Cervera protagonitzarà un sopar debat parlant sobre la felicitat. Si vols ser-hi, envia un email a sopardebat@gmail.com o truqueu al telèfon contestador: 937961723 (Indicar nom/s del/s inscrit/s i un telèfon de contacte). Vols sentir Joaquim Cervera en directe?

"Alguna vegada he sospitat que l'única cosa sense misteri és la felicitat, perquè és justifica per si sola". Jorge Luis Borges (18991986), escriptor argentí.

"Si estem disposats a ser feliços és inevitable no ser-ho alguna vegada a la vida". Blaise Pascal (1623-1662), científic francès

"Volem ser més feliços que els altres, però això és molt difícil, perquè sempre ens inmaginem que els altres són més feliços del que realment són". Montesquieu (16891755), escriptor i polític francès.

"La felicitat és interior, no exterior; per tant, no depèn del que tenim, sinó del que som". Henry Van Dyke (1852-1933), escriptor nord-americà.

"La felicitat! No hi ha paraula amb més excepcions; cada persona l'entén a la seva manera". Cecilia Böhl de Faber, àlies Ferran Caballero (1796-1879), escriptora espanyola. plaer. De fet tota relació d'amor, comporta plaer i dolor, i si la felicitat té relació amb l'amor, no és sols plaer. La felicitat també deu tenir alguna cosa a veure amb la fidelitat, la constància.

"La felicitat és adonar-se que res és massa important". Antonio Gala (1936), novel·lista i poeta espanyol.

"Busquem la felicitat sense saber on, igual que els borratxos busquen casa seva, només convençuts que en tenen una". Voltaire (1694-1778), filòsof francès.

omencem pel més difícil. Què és la felicitat? Hi ha dues maneres de respondre. Que la felicitat sigui un moment espontani, o que la felicitat sigui un estat, una manera de viure. En aquest darrer cas, la felicitat tindrà els seus punts alts i no tan alts, però que es desplegarà harmònicament durant l'existència, és a dir, permetrà dir a una persona: "sóc feliç". La qüestió és descobrir si a la nostra vida hi ha moments àlgids de felicitat enmig d'una gran grisor, o si gaudim, en general, d'una vida feliç, extensiva, bonica... en la qual tot es troba més o menys en el seu lloc, té una coherència i a partir d'aquesta estabilitat hi ha pujades i baixades. Per mi, la felicitat és la segona explicació, és un estat. Es pot viure feliç o ser feliç. Però ser feliç no vol dir conèixer instants de felicitat sinó arribar a un estat de viure que podríem qualificar de feliç. I com es fa això? Aquí les receptes són moltes. En aquests moments de la història humana hi ha una evident recerca de felicitat, estem en una època en què triomfa una filosofia pràctica després de la crisi de l'especulació filosòfica, del pensament com a tal, això comporta l'esclat de la filosofia pràctica. Hi ha moltes preguntes sobre el com.

ENTREVISTA | la felicitat CCCCC

ARMAND PUIG, TEÒLEG I COAUTOR DEL LLIBRE 'LA FELICITAT' AMB FRANCESC TORRALBA

Armand Puig, un dels teòlegs catalans més mediàtics del moment, ens obre les portes del seu despatx de la Facultat de Teologia de Catalunya per a parlar de la felicitat. Puig va començar a adquirir una certa notorietat quan es va atrevir a publicar una biografia ni més ni menys que de Jesús de Natzaret. En aquesta ocasió, però, conversem amb ell en relació a un altre treball que va escriure ara fa dos junt amb el filòsof Francesc Torralba, el qual va ser publicat amb el simple títol de La felicitat. Un treball reflexiu, des del pensament cristià, que apunta el donar-se els altres com a motor de la felicitat. 14 valors PER E ULÀLIA T ORT

"La nostra felicitat depèn de la felicitat dels altres"

"La felicitat es troba quan un construeix un projecte atractiu, personal o col·lectiu"

15 valors la felicitat | ENTREVISTA

N'hi ha tantes com persones, de receptes? No tantes, no som tan originals. El que hi ha són camins de felicitat. El receptari de la felicitat és un món: els llibres d'autoajuda, fàrmacs, els iogues, tots els ginys possibles, anar a Andorra a cremar euros... tot això són receptes, que avui en dia estan molt de moda, les farmàcies de la felicitat. Tot això són apaivagaments del cos i de l'esperit, però també apaivagar l'avorriment que experiments dintre. El segon tema són les idees de fons: les idees germinals que contribueixen projectes humans. Per tant, on podem trobar la felicitat? La felicitat es troba quan un construeix un projecte atractiu, personal o col·lectiu. Projecte que quan el tires endavant et produeix un gran goig a dintre. Per entendre'ns, la felicitat és a l'horitzó. Per exemple, per ciatr un exemple banal: un pot ser Armand Puig (La Selva del Camp, 1953) és professor de Nou Testament de la Facultat de Teologia de Catalunya, sacerdot de l'arxidiòcesi de Tarragona, director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Fructuós, membre de l'Associació Bíblica de Catalunya, de la Studiorum Novi Testamenti Societas i coodirector del Hábeas Biblicum Catalanicum. Ha escrit múltiples exègesis bíbliques i diverses obres, però el seu nom no ha estat àmpliament conegut fins la publicació de l'obra Jesús, una biografia (Ed. Destino). En aquest cas, el nostre interès pels amplis coneixements i reflexions personals d'Armand Puig s'esdevenen a través de la lectura del llibre La Felicitat (Editorial Proa-literaria; col·lecció La Mirada, 2005), escrita conjuntament amb el filòsof Francesc Torralba. perfil

O. B.

Aquests objectius, aquesta recerca de la felictat, ens fan evolucionar?

Els receptaris són una cosa i els projectes són una altra. Els projectes personals de cada individu poden der molt diversos: ser una presentadora de televisió molt popular, escriure un llibre boníssim, casar-te amb un rei d'un país llunyà... cadascú té els seus. Qualsevol projecte estimula la persona. Llavors cal veure la felicitat per on passa, perquè la felicitat podria passar per anar a robar un banc. Això és felicitat? És un estímul però hem de distingir el projecte que estimula la persona i el projecte que realment omple la persona.

Primer cal ser conscient de quins són els nostres projectes.

feliç carregant sacs si aquella acció serveix per a una altra cosa. Quan un té un objectiu i aquest és suficientment potent es crea un cúmul de joia dintre aquella persona.

Podem ser feliços sense tenir compte la felicitat dels altres? "És feliç qui fa feliç", diem en el llibre La felicitat en Francesc Torralba i un servidor. La nostra felicitat depén de la capacitat que tenim de fer feliços els altres. Jo seré feliç en la mesura que tu siguis feliç. Algú podria dir: "No necessàriament". Estem parlant de projectes de vida que ens omplen d'èxits interiors com a persones. Ens podríem pregunta: "És feliç un ermità?". Sí, i per què no? Però on té l'èxit? A l'interior, ja que de vegades aquest té traducció a l'exterior i a vegades no. No tots els èxits interiors tots tenen una traducció a l'exterior. Però si ens fixem bé ens adonarem que no és ben bé així. Un ermità no prega per a ell, prega pel món. Per tant, la teoria es confirma. És feliç qui fa feliç, aquell que procura la felicitat dels altres de la manera que sigui. La teoria és molt bonica. Però molta gent mor conveçuda de no haver trobat la felicitat. El problema és orientar la vida. En el cristianisme, Jesús ens ensenya a orientar la vida cap a fora de nosaltres. Sortint de dintre, cap enfora. I en canvi, com dèiem abans, sovint agafem coses de fora per a poder anar calmant allò intern, els nostres desitjos, fantasies, la nostra soledat... Els caps de setmana. Què passa? Doncs, això. Molts joves se'n van de marxa, surten, a buscar "plan". A buscar alguna cosa. Però què? Algú que els calmi la soledat. Però dilluns tornem a tenir el mateix problema, és una cosa efímera. Hi ha camins de felicitat que no porten a la felicitat perquè no hi posen el cor: no pots posar el cor en una amistat de cap de setmana. Et tornaries boig si cada cap de setmana t'enamoressis!

És possible que la societat tal i com va ara sigui feliç?

Europa està engoixada perquè només pensa en ella mateixa. No pensa en Àfrica. Conec un noi que va saltar la tanca de Melilla, és aquí, a Barcelona, des de fa quasi dos anys, i no hi ha manera que ningú el documenti. Ara agafa un europeu i diga-li que estigui d'il·legal dos anys en un país que no és el seu. I nosaltres ho permetem perquè fan feines que molts de nosaltres no volem fer. Quina hipocresia és aquesta? En el fons Europa està angoixada perquè pensa només en ella i el "Ser feliç no vol dir viure instants feliços, sinó arribar a un estat que podríem dir feliç"

"Hi ha camins de felicitat que no porten a la felicitat perquè no hi posen el cor"

ENTREVISTA | la felicitat 16 valors

Hi ha persones que viuen completament conformades en viure petits de felicitat? Cert. Hi ha molta gent que creu que només pot aspirar a moments de felicitat, que no existeix la felicitat en plenitud. Davant aquesta actitud ens hauríem de preguntar: per què la gent busca la felicitat dins seu quan és feliç qui fa feliç els altres? Quan passa això, aconseguim fer feliços els altres, ja no gaudim només de moments de felicitat, ja som feliços, assolim la plenitud. En definitiva, la crisi de la felicitat és la crisi de les relacions i l'afecte nostre amb els altres.

En el cas de les persones creients. Quina és la font de la felicitat? Jo crec que la felicitat és Déu. Per qualsevol home religiós -cristià, budista, jueu...-, la felicitat és Déu. Hi ha molta gent que la presència de Déu la viu a molta distància, a vegades amb rebel·lia. I és clar, és que només tenim una oportunitat... després tenim la reencarnació que és una mena de pla B, però i si no és com esperàvem? El nostre llibre acaba amb les Benaurances, això no és perquè sí. Nosaltres creiem que el cristianisme és una proposta de felicitat amb majúscula, total. El que passa és que hem convertit Déu en un personatge antipàtic, quan Déu és goig. Què és una vida feliç? La felicitat és un estat o una utopia? Es pot ser feliç tot sol? La felicitat. En uns moments en què proliferen les guies i els receptaris per ser feliços, el teòleg Armand Puig i el filòsof Francesc Torralba es plantegen la necessitat de repensar la felicitat a la llum del present. Des d'una vessant cristiana, intenten contestant totes aquestes preguntes preguntes i moltes més que ens fem els humans quan iniem el nostre personal viatge a la recerca de la felicitat. La societat de consum ens empeny a reproduir acríticament un determinat model social de vida feliç. Però, segons els autors d'aquest llibre, la felicitat és una vivència que ha de transcendir l'entreteniment, el benestar de disseny farmacològic o el pur estat contemplatiu. La felicitat es relaciona directament amb l'experiència d'estimar. Per tant, depèn dels actes, d'una ètica. En definitiva, el llibre es resumeix en una frase: És feliç qui fa feliç. Una recepta que en aquesta moments ja ha conveçut a més de cinc mil lectors. RED. el llibre d'Armand Puig PUIG, Armand i TORRALBA, Francesc. La felicitat (PROALITERARIA). COL·LECCIÓ LA MIRADA. BARCELONA 2005. 125 PÀGS., 13 EUROS. la fitxa Segons l’Enquesta Social Europea, els joves de l'estat espanyol són els cinquens més feliços del continent europeu, amb una qualificació de 7,9 punts. Els primers llocs els ocupen tres països nòrdics -Dinamarca (8,2), Finlàndia (8,1) i Noruega (8,1)-, mentre que la quarta posició és per un petit país del centre del continent: Suïssa (8 punts). Els últims llocs d'aquesta curiosa classifiació els ocupen estats meriodionals, concretament Grècia (7,1) i Itàlia (7). Aquestes dades contrasten amb el la dada Els joves espanyols, els cinquens més feliços del continent sentiment de felicitat general de la població espanyola, en aquest cas per sota de la mitja europea. Més enllà dels tòpics, pels joves les causes de la seva felicitat són: les relacions personals (44%) i tota la seva vida en general (15%), com podeu comprovar en el quadre que us adjuntem a sobre aquestes línies.

MOTIUS DE LADELSFELICITATJOVESESPANYOLS

la felicitat | ENTREVISTA 17 valors

"La crisi de la felicitat és la crisi de les relacions i l'afecte nostre amb els altres" seu benestar. Per això estem a l'època dels receptaris: són els sucedanis dels projectes que fan autènticament feliç. I llavors com que no tenim aquests projectes hem d'anar a buscar aquests receptaris, que són infinits. Per això, llibres com els d'en Punset o el d'en Serrano sobre la felicitat tenen un èxit enorme.

Segurament la felicitat és viure amb qui vols viure, tenir i fer allò que sempre havies volgut, i creure que la gent que t'envolta o el lloc on vius tenen allò que tu desitjaries o que entens que és el més adequat. És difícil precisar, perquè hi ha molts graus de felicitat.

"En la majoria de coses sóc feliç. Sempre hi ha coses que podrien millorar i que penses que no et permeten la felicitat completa, però em sembla que seria molt il·lús pensar que existeix. Sóc feliç perquè moltes de les coses que em vaig proposar en un moment determinat de la meva vida, més o menys s'han anat complint. Certament hi ha altres coses que voldria, i que no s'han acabat de complir.

La felicitat, una qüe

La felicitat és un concepte volàtil. Depèn de com la concep cadascú i de com se sent cadascú amb un mateix, així com de les expectatives i l'autoexigència que un té... Hem sortit al carrer i hem entrevistat a cinc catalans de diverses edats per saber si són o no feliços i per què.

TESTIMONIS | la felicitat 18 valors

Xavi Nogueres té 7 anys i va a la classe dels lleons de segon, a l'escola pia Santa Anna de Mataró.

També m'agrada molt fer activitats al cole, com el drac de Sant Jordi i la postal, a plàstica. Quan ets feliç estàs content, rius molt, jugues molt amb els teus amics... moltes coses!".

"És il·lús pensar que la felicitat existeix"

Pere Mayans, 43 anys. Professor.

"Quan ets feliç estàs content"

"Sí, sóc feliç, perquè els papes em "cuiden" molt bé, em donen de menjar i em fan gran. Jugo amb el papa, amb els avis i amb la Xispa i la Baldufa, que són la gata que tinc i la gossa dels avis. I amb l'avi juguem a futbol però amb les mans! A l'escola tinc molts amics.

"La felicitat no és res inabastable" assolit tot". A nivell social no, perquè visc en un món que no m'agrada, on tres quarts de la humanitat passa gana. Però si es tracta d'una felicitat del dia a dia, d'un viure còmode, sí que diria que sóc feliç. La felicitat és una qüestió de graus: no es tracta només de ser feliç o no feliç. Es pot ser relativament feliç!.

Ramon Manté té 38 anys i és editor de llibres, la majoria d'ells infantils.

| TESTIMONIS

"No sóc perfectament feliç però tampoc sóc infeliç. A nivell personal perquè no ho tinc tot. Tinc moltes mancances, ja no materials, sinó probablement d'afecte, de projectes personals no realitzats... Mancances que no em fan ser una persona amargada però que no em permeten dir "sóc feliç, ho he

"La felicitat va a estones" Anna Plana té 20 anys, estudia Educació social a la Universitat de Barcelona i treballa com a monitora d'extraescolars a una escola.

TEXTI FOTOS LAURA ARIAS

Paquita Canyes té 64 anys i és mestressa de casa.

estió relativa

"Si sóc feliç? Dins del que cap sí. Per què? Perquè tenim salut, tenim dos fills i néts i podem dir que estem bé. Tota la família té salut. Què més es pot demanar?". "La felicitat és que hi hagi salut, que hi hagi feina, que els de casa estiguin tots bé, que no falti de res... Uns dies estàs més feliç, uns altres tens més mal de caps... Va a estones això de la felicitat.

"La felicitat és qüestió de graus"

"Em considero feliç, perquè ara per ara tinc tot el que necessito: encara visc amb els pares, estudio el que m'agrada, tinc parella estable, estic bé amb les amistats... No tinc cap preocupació. La felicitat no és res inabastable, sempre i quan les circumstàncies que t'envoltin ho permetin. Per mi està molt a l'abast, no necessito molt. No tinc cap fita que sigui la felicitat, perquè ja la tinc".

la felicitat 19 valors

Lucía Etxebarria al 'Magazine' de 'La Vanguardia' (1 d'abril de Paraules2007)sàvies nosaltres mateixos.

·

· Potser ser molts exigents i poc comprensius i caritatius amb nosaltres mateixos i en els altres

La felicitat l'hem de buscar en nosaltres mateixos, és a dir en el nostre interior i en la concepció que tinguem en relació a les persones i a les accions que nosaltres fem envers a nosaltres mateixos i als altres. Una de les condicions per ser feliç és l'optimisme envers les diverses situacions que ens toca viure al llarg de la nostra vida. Cal fer un esforç. La nostra felicitat depèn del nostre interior i la felicitat dels altres depèn de les nostres actituds. No podem fer desaparèixer les situacions que ens impedeixen ser feliços, però si transformar-les i això dependrà de les nostres capacitats. Que ens impedeix ser feliç?

· Potser nos saber perdonar?

· Potser desitjar allò que no podem ser? Que caldria per ser feliç?

Interioritzar i reflexionar les situacions per transformar-los en gestos de pau.

"La nostra felicitat depèn de l'interior i la dels altres depèn de les nostres actituds" Maria Dolors Fernàndez

· Estimar als altres i sentir-nos estimats.

· Expressar i viure les emocions. Crec que hi ha una pregunta que marca molts el grau de felicitat i és "que faries, si avui fos l'últim dia de la teva vida? Actuaríem igual o canviaríem la nostra manera de viure? Crec que la felicitat amb ulls de dona es busca i es troba més amb els sentiments, en les petites coses, amb l'estimació als altres , en el servei, en posar pau …. Cal ser feliç per nosaltres i pels que estan al nostre voltant, només així podrem treballar per deixar un món millor.

Potser pensar només en nosaltres com l'eix del món?

20 valors OPINIÓ | la felicitat

EEEEE

· Treballar en allò que creiem, independentment del que diran.·Ser més senzills i humils, per comprendre a l'altre i a Maria Dolors Fernàndez és membre del consell de redacció de 'Valors' "Si existeix alguna possibilitat d'arribar a alguna cosa semblant a la felicitat, consisteix en aprendre a tolerar la frustració, tot tipus de frustració, però especialment la sentimental".

La felicitat amb ulls de dona n principi la felicitat és aquell estat en que tots els homes i dones del món desitgem i busquem, no només per a nosaltres sinó també pels éssers que estimem. Crec fermament que tots, en la teoria desitgem la felicitat per a tots, però perquè no som feliços, quan avui les condicions de vida tan econòmiques com socials han millorat en general?

· Potser demanar els altres que facin el que nosaltres volem?

·

· Acceptar al altres i a nosaltres mateixos les nostres limitacions i condicions personals.

· Estimar i valorar les coses petites i no esperar grans aconteixements.·Estendrela mà a tothom, sense prejudicis d'ideologia, religió o condició econòmica.

DANSALa felicitat en Lloc:dansa

A cada coreografia el seu creador es basa en un dels aspectes que més l’ha impactat del llibre. Boza, per exemple, reflecteix la relació entre absurditat i felicitat.

Q

Punset per crear una peça a l'entorn d'aquest valors.

La coreògrafa Sol Picó s'ha inspirat en el llibres 'El viatge a la felicitat' d'Eduard

"Sense oblidar l’àmbit de les emocions, la felicitat també viu en el cos"

TNC (Sala Tallers). Dies: 10, 12, 13, 18 i 19 de maig (Viatges a la felicitat 1)- 11, 12, 17, 19 i 20 de maig (Viatges a la felicitat 2). Preus: de 10 a 17 euros. Edat: a partir de 16 anys. Més informació a: http://www.tnc.es. la fitxa element que ens vol transmetre Montse Sánchez en la seva aportació a l’espectacle: «Una de les grans conclusions de El viatge a la felicitat és, en paraules d’Eduard Punset, és que “al començament i al final d’un projecte sempre hi ha una emoció, perquè en cas contrari no seria un projecte”. De vegades, però, elements externs a nosaltres mateixos ens priven d’aquestes emocions. Ens bloquegen. A la meva coreografia vull retratar tota aquella gent que emprèn el viatge, de vegades per camins incorrectes, cap a la felicitat. La pregunta, però, és: ens permeten ser feliços?». I, un darrer exemple: la felicitat és alegria, generalment compartida, diu Pere Fauna. «Striptease programat és un striptease al mecanisme de la felicitat. Una dissecció de la celebració, on l’èxtasi arriba quan cadascuna de les peces es destapa, sense la necessitat d’un nu final. Un viatge sense destí, una festa sense motiu. Surto a ballar per imaginar-te ballant amb mi. Ballant sense res a celebrar, ballant en una realitat fictícia, emborratxat de records. Seduint els que sí que hi són, a la recerca d’un nou encontre, potser també fictici, però suficientment real per imaginar-me feliç per un instant», diu el coreògraf del seu espectacle. A Viatges a la felicitat, podreu captar la felicitat dalt d’un escenari, tot un repte. MARIA COLL

"'Fa poc més d’un segle, l’esperança de vida a Europa era de trenta anys. No hi havia futur ni la possibilitat de plantejar-se ser feliç', diu Punset. Per tant, als trenta anys hauríem de ser tots morts. En canvi, ara, als quaranta, podem tenir nens i seguir essent nens. És possible parlar de la felicitat sense parlar de l’amor? És possible parlar de l’amor sense parlar de l’ombra? A 29º del paradís la felicitat i l’absurd són inseparables”, explica la coreografa de la seva aportació a l’espectacle. La felicitat és una emoció o un cúmul d’emocions,

Els sis coreògrafs que han intervingut a l'espectacle.

21 valors la felicitat | OPINIÓ ue un llibre èxit de vendes després s’estreni al teatre no és notícia. Això ha succeït desenes de vegades. Però que un llibre de base científica, com és el cas de El viatge a la felicitat d’Eduard Punset, es converteix-hi en un espectacle de dansa és una qüestió insòlita. Doncs aquesta és la nova proposta escènica que, sota la coordinació de Sol Picó, produeix i presenta fins el proper 20 de maig el Teatre Nacional de Catalunya. L’espectacle Viatges a la felicitat compte amb la participació de sis coreògrafs de consolidada trajectòria com a creadors i ballarins: Inés Boza, Germana Civera, Jordi Cortés, Pere Faura, Thomas Noone i Montse Sánchez. Segons els autors de l’espectacle, si durant molts segles, el concepte de la felicitat s’ha centrat exclusivament en l’ànima, en la fe i en el repòs espiritual, actualment, la felicitat és més somàtica i, sense oblidar l’àmbit de les emocions, també viu en el cos. Aquesta «nova felicitat», desplaçada cap al terreny físic, és un dels punts de partida de Viatges a la felicitat, que busca la manera de traslladar al moviment dels ballarins aquesta recerca emocional. Sis coreografies diferents Aquesta felicitat del segle XXI es mostra a l’espectador a través de sis coreografies que han estat dividides en dos espectacles diferents: Viatges a la felicitat 1, composat per les coreografies Before de Thomas Noone, El último vuelo de Montse Sánchez i Striptease programat de Pere Faura; i Viatges a la felicitat 2, format per The Forest de Germana Civera, Tara de Jordi Cortés i A 29º del paradís d’Inés Boza.

Josep Maria Solà

dotar-se d'uns mecanismes de reflexió que continuïn desenvolupant la tasca d'una reflexió profitosa sobre què és o què no és la felicitat.

Will Smith. L'actor demostra ser capaç de fugir del seu rol bromista habitual, i que troba un bon aliat en el seu fill a la vida real, que interpreta al seu fill en la ficció.

RELACIONADA

Tot i els intents de mostrar el revers de l'era Reagan i l'altra cara del capitalisme, En busca de la felicidad té molt poca intenció de fer crítica o denúncia política. Queda clara en el títol la voluntat del director: mostrar aquesta recerca de la felicitat en la que, en major o menor mesura, tots ens acabem identificant. JUDITH VIVES

arrerament està de moda escriure sobre la felicitat. Dins el panorama editorial del moment, molts títols parlen del tema des d'òptiques molt diverses. Pràcticament no hi ha setmana que en les llistes dels llibres més llegits no n'hi hagi algun sobre la felicitat. Deixant de banda l'anàlisi de les diferents òptiques amb que es tracta el tema, hom es pot preguntar el per què d'aquest fenomen cultural abans que editorial. Si s'escriu tant sobre la felicitat és que la felicitat o bé interessa o bé preocupa. La felicitat és una de las aspiracions humanes més bàsiques i fonamentals. L'existència humana és una aventura a la recerca de la felicitat. Aquest és un principi universalment acceptat, que, per si sol, ja justificaria la presència dels llibres dedicats a parlar de la felicitat. Però, precisament per ser tan univers, no explica la intensitat de l'interès pel tema en el moment actual.Lacultura contemporània del nostre entorn es caracteritza per una crisi religiosa i filosòfica. Creure feia feliç, la pràctica religiosa donava tranquil·litat i seguretat. La reflexió filosòfica dotava l'ésser humà d'uns principis sòlids amb els quals vivia la vida amb coherència i se sentia feliç. Bandejat tot això, la recerca de la felicitat s'obre camí com una tasca ineludible que substitueix el rol que anteriorment jugaven la religió i la filosofia. La religió i la filosofia dotaven anteriorment del bagatge i entramat conceptual necessari per a fer una reflexió profunda sobre la felicitat humana. En el moment en que aquestes desapareixen del panorama cultural, es fa necessari

"Ens hem construït un món feliç, però tan fràgil que en qualsevol moment es pot esfrondar"

'En busca de la felicidad' la fitxa

LPEL·LÍCULA

Títol: En busca de la felicidad Director: Gabriele Muccino Guió: Steven Conrad Actors: Will Smith, Thandie Newton, Jaden Smith, Dan Castellaneta, Zuhair Haddad Any: 2006 Web: enbuscadelafelicidad/http://www.sonypicturesreleasing.es/movies/

Es cerca la felicitat perquè hom s'ensuma que no tot allò que anomenem felicitat fa feliç. Aquest principi mena a una àrdua tasca d'elucidació, a fi d'anar destriant les propostes de felicitat que apareixen en el nostre entorn. Multitud d'eslògans ens prometen una vida feliç, però ben aviat, s'endevina que la felicitat es mou més en la dimensió del ser que no pas del tenir.

DDDDD

Però aquest interès per la felicitat es pot explicar des del vessant de la preocupació que hi ha de perdre la felicitat. Hom té por de perdre la felicitat. El protagonista de la cultura, que tan s'interessa per la felicitat, viu rodejat d'una colla de comoditat que el poden fer feliç, però també experimenta que simultàniament conviuen un grapat d'amenaces que poden arrabassar, en un tres i no res, una vida plàcida i feliçment viscuda. Ens hem construït un món feliç, però tan fràgil que en qualsevol moment es pot esfrondar.

La felicitat: motius per parlar-ne a felicitat no és un estat permanent, sinó que es concentra en un instant breu i tan intens que justifica que ens passem la nostra vida buscant aquesta experiència. De forma senzilla i efectiva, la pel·lícula En busca de la felicidad troba la manera de mostrar aquesta recerca i l'emotiu moment de la troballa. La pel·lícula, dirigida per l'italià Gabrielle Muccino, es basa en el fet real d'un home que, després d'arribar a viure en la indigència, va aconseguir una beca per estudiar una carrera i es va acabar convertint en un agent de borsa.

22 valors OPINIÓ | la felicitat

El film se centra en els esforços per superar les dificultats i la incansable recerca de la felicitat per part d'aquest personatge, interpretat amb sense afectacions i amb gran humanitat per

23

Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs. Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà. Un grup de nois cantava. Ell els acompanyà amb la seva guitarra. També ell es delectà amb aquella melodia. En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de J.debò.de Vietinghoff.

"Felicitat i infelicitat estan casades, tenen la mateixa funció. Si estàs rodejat de felicitat, això no et farà feliç. El que et farà feliç és guanyar a la infelicitat, ser més dur que ella. En la representació,mevasóc el que venç la mort, a la Borisinfelicitat".Cyrulnik, psiquiatre i (neuròlegLaVanguardia, 13 de març de 2007)

El marxant de felicitat moment poètic

La felicitat està amenaçada pel risc del descoratjament. Davant els grans reptes que plantegen els grans problemes de la humanitat, la felicitat sembla un objectiu inassolible i ens envaeixen les ganes de plegar de tot. És lògic que llavors una reflexió sobre la felicitat es presenti com una forma de vèncer l'apatia.

la felicitat | REPORTATGE

Vist això, la presència persistent en el món editorial d'una gran profusió de treballs encaminats a reflexionar sobre la felicitat s'intueix no com una moda capritxosa, sinó com el resultat d'unes connotacions culturals pròpies de la nostra època.

Josep Maria Solà és professor de secundària i col·laborador de l'apartat de llibres de 'Valors' valors

Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant. Estirà la mà i la volia agafar. La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s'havia esfullat. La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va Laapagar.felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar. Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia L'endemàplorant.vaseguir buscant la felicitat. A la vora del camí hi havia un nen que Perploriquejava.tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà. La fragància de la flor els perfumà ambdós.

La frase de l'expert

És la història d'un home que estava tip de plorar.

Però alguns creuen que, a part de tota aquesta multitud de béns, existeix un altre bé en si i que és la causa que tots aquells siguin béns. Però tal vegada és inútil examinar a fons totes les opinions, i basta amb examinar les predominants o que semblen tenir alguna raó7.

* Article de Josep Maria Lozano, sociòleg i professor d'ESADE, publicat a la web de Cristianisme i Justícia

LLLLL

Josep Maria Lozano

TESTIMONIS | la felicitat 23 valors a declaració d'independència nordamericana diu: "Tots els homes han estat creats iguals; han rebut del Creador certs drets inalienables; entre aquests drets es troben la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat". En aquestes afirmacions s'hi palesa una presa de consciència fonamental, de la qual vivim en bona part encara. Aquesta consciència consisteix a reconèixer que els valors bàsics sobre els quals s'edifica la vida personal tenen un valor constituent en el que pertoca a organitzar la vida social.Així doncs, en la mesura que la vida humana és sempre una vida que es desenvolupa socialment, cal partir del reconeixement que allò que és més propi de cadascú -la vida, la llibertat i la felicitat- no és un afer aïlladament individual. No és per atzar que hem emprat el mot reconeixement: viure en societat comporta re conèixer també en els altres allò que de més valuós conec de mi mateix, allò que em constitueix com a persona. Viure en societat comporta que els valors que possibiliten el desenvolupament de la meva vida no són només meus, sinó que ho són, precisament, en la mesura que ho són de tots i de cadascú. Per això la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat no s'afirmen només com a valors; s'afirmen també -i sobretot- com a drets. Però no sembla casual la diferència que s'introdueix en aquesta declaració. La felicitat, a diferència dels altres dos valors, no és un dret, no està ni protegida per la societat ni garantida per ella. El que se li reconeix a cada individu, com a dret, és la recerca de la felicitat, en el benentès que el contingut de la felicitat és un afer de cadascú, indefinible socialment i impossible d'atorgar socialment. Què en pot saber la societat del que cadascú entén per felicitat? Pel cap alt només això: que la vida humana és indissociable d'aquesta recerca. L'única cosa sobre la qual podem arribar fàcilment a un acord en allò que pertoca a la felicitat és en la constatació que tots la cerquem. Una altra qüestió bàsica sobre la qual la humanitat sempre hi ha donat tombs quan s'ha plantejat el problema: la felicitat és bàsicament el nom d'un dinamisme insadollable o un objecte a assolir? Sobre el seu nom gairebé tothom hi està d'acord, ja que tant la gent vulgar com la culta diuen que és la felicitat, i pensen que viure bé i obrar bé és el mateix que ser feliç. Però sobre què és la felicitat discuteixen i no ho expliquen de la mateixa manera els vulgars i els savis. Perquè uns creuen que és alguna de les coses tangibles i manifestes com el plaer, o la riquesa, o els honors; d'altres una altra cosa; fins i tot sovint una mateixa persona opina coses distintes: si està malalta, pensa que la felicitat és la salut; si és pobra, la riquesa; els que tenen consciència de la seva ignorància admiren els qui diuen alguna cosa gran i que està per sobre d'ells.

"La felicitat és el nom d'un objecteinsadollabledinamismeounaassolir?"

Així doncs, la idea de felicitat depèn directament de les condicions, de l'estil i de l'opció de vida del subjecte que en parla. Dir que la felicitat és el millor sembla ser una cosa unànimement reconeguda, però, amb tot, és desitjable exposar amb més claredat allò que és. Potser ho assoliríem si captem la funció de l'home. La felicitat, doncs, ens apareix com un valor estable com a referència de vida. Però, en si mateixa, és una referència buida de contingut. I no perquè no en tingui cap, ans al contrari. És curulla de contingut i de significat. Però només ho és des de la realitat de la vida de cadascú. Només ho és des dels processos que configuren la vida en la seva concreció. La felicitat és l'expressió de la dinàmica del desig humà vers un objecte de desig del qual se'n parla, però del qual no en sabem directament res. La felicitat, doncs, ens remet a una qüestió antropològica: què és el ser humà. Entenent aquest és no com una definició objectiva, sinó com a descobriment i autoexpressió d'allò que pot esdevenir i va esdevenint en el discórrer de la pròpia vida.

"La felicitat depèn de les condicions i l'opció de vida de qui en parla"

Tenim dret a ser feliços?*

Guglejant

| OPINIÓ

@

En aquest web, la felicitat es defineix com un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són tristor i pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals. Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat". Llavors, si l'objectiu primordial de l'ésser humà és la satisfacció, voldria saber si a tu i a mi, a ell i a ella, ens satisfan les mateixes coses. | SAN PEDRO felicitat Codi

GUGLEJAR

MARC DE

Postal FormaCorreuPoblacióTelèfonelectrònicDNIdepagamentAtravésdelBancoCaixa(omplelesdades bancàries) Quantitat: 32 euros euros (Subscripció de suport, per ajudar la revista) DADES BANCÀRIES Nom de l'entitat Adreça Codi Postal Població Titular del compte Entitat Oficina D.C. Número de compte Signatura butlletaaquestaEnvia al carrer Sant Josep 18-20 08301 Mataró DESITJO SUBSCRIURE'M A LA REVISTA 'VALORS' (11 NÚMEROS L’ANY) PER L’IMPORT DE 32 EUROS butlleta de subscripcióvalors TAMBÉ MITJANÇANT:SUBSCRIURE’TPOTSTELÈFONTrucaal620.749.138(dedillunsadivendresde9a21h)WEBOmpleamblestevesdadeslabutlletaquetrobaràsa valors.orghttp:// EnviaFAXla teva butlleta al 93.798.62.59número per saber-ne més 25 valors

AdreçaNom

BENSON, Bernard. El Camí de la Felicitat (Claret). Barcelona, 1987. BOLINCHES, Antoni. El petit llibre de la felicitat (Mina). Barcelona, 2005. 96 pàgines.BUCAY, Jorge. El Camino de la felicidad (Grijalbo). Barcelona, 2004. CAVALLI-SFORZA, Francesco. La ciència de la felicitat: raons i valors de la vida (ECSA). Col·lecció La Mirada. Barcelona, 1999. 325 pàgs. ELZO, Javier. Los jóvenes y la felicidad. ¿Dónde la buscan? (PPC). Madrid, 2006. 221 FIGUERAS,pàgs.Albert. Optimizar la vida: claves para reconocer la felicidad (DL). Barcelona, 2006. 195 pàgs. JANER, Maria de la Pau. Deu manaments de la felicitat (Planeta). Col·lecció N/D nº40. Barcelona, 2002. 212 pàgines. PUNSET, Eduard. Viatge a la Felicitat (Columna). Col·lecció Idees Columna, nº22. Barcelona, 2006. 218 pàgines. ROJAS, Enrique. Una teoria de la felicidad (Dossat). Madrid, 1987. 389 pàgs. RUSSELL, Betrand. La conquista de la felicidad (Debate). Madrid, 2000. 191 pàgs.SELIGMAN, Martin E.P. La Auténtica Felicidad. Ediciones B. Barcelona, 2005. SERRANO, Sebastià. Els secrets de la felicitat (Ara Llibres). Barcelona, 2006. SERRANO, Fèlix. La camisa del hombre feliz. La felicidad no es una estación a la que se llega, sino una manera de viajar (Amat). Barcelona, 2001. 254 pàgs. SOLÀ, Albert. Buscant la felicitat (Helios). Barcelona, 1998. TENZIN GYATSHO, Dalai-lama XIV. El Arte de la felicidad (Debolsillo). Barcelona, 2003. En busca de la felicidad. Dir: Gabriele Muccino. Estats Units, 2007. Drama. 137 min. Algo parecido a la felicidad. Dir: Bohdan Sláma. Txèquia, 2005. Drama. 102 min. Hacia la felicidad. Dir: Ingmar Bergman. Suecia, 1950. 94 min. la felicitat De la recerca a Google del terme felicitat trobem en primera posició la que apareix a Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure creada en diverses llengües i també en català (http://ca.wikipedia.org).

Primer es parlava de política però el tema va derivar cap a la problemàtica dels joves, amb la droga com a assignatura

Onbasket.comSOLIDARITAT E pendent i com a problema real i greu. El jove em va proposar un repte abans de marxar. A veure si ets capaç de fer alguna cosa? Durant alguns dies no vaig parar de pensar en què podia contribuir fins que se'm va obrir la llum d'Onbasket. Vaig recordar que hi havia posat moltes il·lusions però que ara, la web, estava parada. Podia fer un servei a la societat, podia fer un bé, podia motivar a joves a intentar sortir del parany on havien caigut. I, per a fer-ho, calia mostrar una pàgina integral. I, encara que de moment fos senzillíssima, només que una persona se'n pogués valdre, ja valia la pena posar-la en funcionament. Onbasket.com ofereix "Com superar una addicció" però té en compte que per a fer-ho calen "valors i alternatives". Per això, intenta llançar missatges directes i transparents, tenint clar, que quan algú entra en aquesta pàgina no només busca paraules, sinó també solucions integrals. JOSEP ÀNGEL COLOMÉS

Patagònia

Però un dia del passat mes de març, al voltant de la una de la matinada, en un bar, vaig començar una interessant conversa amb un pare de família i amb un xicot d'uns 30 anys. Em dirigia a pagar i, com aquell que no vol la cosa, em vaig introduir en la xerrada que estaven mantenint.

A Mendoza hi plou poc però s'hi conserven uns immensos arbres degut a les canalitzacions d'aigua que han fet pels carrers aprofitant la pluja i l'aigua provinent dels Andes amb el desgel. Mendoza viu del turisme i del vi: en tota la seva província hi ha mil bodegues. La intenció és anar a la Patagònia del Sud, a les glaceres, però per això cal tornar a Buenos Aires. Amb tres hores d'avió s'arriba al El Calafate, al llac argentí. El nom el va posar a finals del segle XIX Francisco Moreno, uns dels exploradors d'aquelles terres. El nom ve d'un arbust que creix en aquelles

a San Telmo durant el segle XIX. Aquesta darrera zona, malgrat la deixadesa dels seus carrers, encara conserva un cert aire tradicional que en justifica la visita. Pel que fa a la Boca, és la part del Río de la Plata on desembarcaven els immigrants procedent d'Europa per establir-se a Argentina. Immigrants que portaven a sobre moltes malalties degut a les condicions dels viatges d'aquell temps. Sortint de Buenos Aires en avió direcció a Mendoza, ciutat a prop dels Andes, es pot veure la immensitat de la Patagònia.

La i les glaceres argentines"AMendozahiplou poc però s'hi conserven uns immensos arbres degut a les canalitzacions" Imatge de les espectaculars glaceres de Perito Moreno. Q. A. l web Onbasket.com va néixer, encara no fa un any, amb l'intent d'acostar el món de la cistella al públic català. Però aquest món ja estava cobert i Onbasket no tenia prou recursos, infraestructura, per fer competència a cap web basquetbolística. I va quedar com una pàgina merament informativa i amb enllaços.

26 valors

propostes amb valors obrevolant Buenos Aires es podien veure molts camps negats degut a les últimes pluges; de fet gairebé tots els dies que vaig ser-hi va ploure. És el canvi climàtic, diuen: allà plou més que abans i a casa nostra menys. La capital argentina és una ciutat immensa, però més de la meitat de la seva població viu en la pobresa. Solament cal anar a Boca i a Constitución. Ben diferent són els barris de Palermo i Recoleta, on va anar a viure la burgesia instal·lada primerament VIATGES | ARGENTINA S

TRANSPORT: Avió, són quinze hores de vol passant per Madrid. la fitxa contrades i que a l'hivern queda recobert per la neu. Tot plegat ho contemplo amb l'excursió feta amb 4x4 per aquelles muntanyes, on es pot veure de lluny les imponents parets de granit del Monte Fitz Roy, amb aquell color rogent a la posta de sol. A l'hivern tot està nevat i no fa vent, però a l'estiu les ventades són brutals. El poble ha passat en pocs anys de dos mil habitants a quinze mil i s'espera que arribi a cinquanta mil molt aviat degut al creixent turisme. A les llibreries del poble es poden trobar nombrosos llibres explicant les aventures dels exploradors i pioners que varen descobrir i habitar aquelles terres, com també de l'Antàrtida.

El punt de partida d'aquest viatge a la Patagonia és Buenos Aires, capital del país, on a causa del canvi climàtic ara plou més.

Q.A.

Una de les joies de la Patagònia és la glacera del Perito Moreno, a setanta quilòmetres en direcció sud. Cada dia s'organitzen excursions per anar-hi i malgrat el vent encalmat de la tardor arribem amb una hora i mitja a la glacera, la única que es pot veure des d'una passera de fusta. Des allà es pot observar el desprendiment de grans masses de gel que s'enfonsen en el llac amb una remor impressionant. Cada quatre anys es produeix el trencament del front de la glacera, diuen que és un espectacle únic. El Parc Nacional de les Glaceres té set-centes mil hectàrees amb més de tres-centes cinquanta glaceres. A més del Perito Moreno es pot visitar l'Upsala, l'Onelli i Spegazzini. Si es disposa de temps es pot visitar Ushuaia, la ciutat més austral habitada del món. J. AMARGANT

"Cada quatre anys té lloc el trencament de la glacera del Perito Moreno, un espectacle únic"

27 valors

Pastisseria - Xarcuteria Menjars per Emportar Servei de Càtering

propostes

PRESSUPOST: Amb l'euro i la crisi econòmica argentina, s'hi pot viatjar per pocs diners, preparant el viatge per Internet. Avió anar i tornada, desplaçaments i excursions a Xile i Uruguai, allotjaments en albergs, menjar... durant vint dies: 1.300 euros.

s tracta d'una novel·la sempre actual que mostra com és possible escriure un relat de suspens i d'intriga psicològica sense haver de recórrer a l'agressivitat i la violència psicològiques. Ara bé, el mèrit més destacable no és pas literari sinó conceptual: la ficció aconsegueix fer un xic més desxifrables les simplicitats i complexitats de la representació del món de les persones autistes.

propostes

L'emoció guanya la raó

AMÚSICAVibracions per a l'ànima al Cosmocaixa

La mostra inclou des de què és el so fins a la representació d'un taller de construcció de violins

LA CAIXA Exterior deCosmoCaixadelBarcelona.

Web: http://obrasocial.lacaixa.es/centros/cosmocaixabcn_es.html la fitxa

E

Física i música. Vibracions per a l'ànima. Fins el 30 de març de 2008. CosmoCaixa Barcelona, carrer Teodor Roviralta, 47-51 (Barcelona).

El protagonista és un noi diferent -com ell mateix es defineix-, que cerca rutines i seguretats per a impregnar d'ordre el món que l'envolta. Així, s'aferra a un espès teixit subjectiu de costums i manies; per exemple, no li agraden els números cardinals, sinó els primers, que associa amb allò positiu i negatiu, o preveu si tindrà un bon dia o no segons el nombre i color dels cotxes vistos anant a escola. El protagonista mostra en els seus diàlegs interiors la seva estupefacció davant un món que honestament

l comunisme (el socialisme real, tècnicament se'n deia) es va ensorrar perquè no tenia en compte les emocions, tinc la impressió, més enllà d'explicacions economicistes, que és obvi que també n'hi ha. Els sistemes comunistes no volien veure que la persona està formada per la raó però també pels sentiments. Que hi ha seny i rauxa. Que tan important és una cosa com l'altra. I per tant volien edificar sistemes en què res sortís de la ratlla, en què tot fos un dibuix perfectament quadriculat, el guió d'una obra de teatre que s'havia d'escenificar sense cap sorpresa. I la vida no és així.

ECINEMA 28 valors ixí es titula la interessant exposició que s'ha inagurat al CosmoCaixa de Barcelona i que podrà visitar-se durant un any. Es tracta d'una brillant demostració de com el setè art es relaciona plenament amb altres ciències com la Física, la Fisiologia o la Bioquímica. En altres paraules, l'exposició detalla el fenomen musical des de l'interdisciplinarietat com mai s'havia demostrat. El recorregut és d'allò més interessant, les explicacions s'acompanyen d'escultures que poden fer-se sonar així com de diferents activitats interactives que motiven a grans i petits a corroborar les múltiples relacions existents entre la Física i la Música. La mostra inclou des de la demostració de què és el so, quines són les seves característiques, com es produeix i gràcies a què el podem escoltar, fins a la representació d'un taller d'un constructor de violins (Luthier) on se'ns demostra que el canvi climàtic ha perjudicat el so de diferents instruments musicals, com és el cas del violí. Però la gran novetat de la mostra són les conclusions d'un experiment portat a terme a l'Hospital del Mar gràcies al qual s'ha demostrat que la recepció de la música és diferent a cada persona. De l'experiment es pot concloure que aquells que estan més acostumats a tocar o bé a escoltar Música fan funcionar més neurones del cervell durant el procés. Fins i tot els músics envien ordres als seus dits i aconsegueixen que el cervell s'anticipi a la partitura. Per contra, la persona que normalment és receptora, només fa funcionar les neurones relacionades amb el sentit de l'oïda. Sens dubte una interessant exposició a visitar pels amants de la Música. MARIA SALICRÚ-MALTAS

LLIBRES 'El curiós incident...'

Totes aquestes reflexions m'han vingut al cap després de veure La vida de los otros, un nou film que reflexiona sobre el règim de l'antiga República Democràtica Alemanya en la línia dels llargmetratges Good Bye Lenin! i Berlin is in Germany. El film descriu com, el 1984, un fred agent de la totpoderosa antiga policia política de l'Alemanya de l'Est (l'Stasi), Gerd Wiesler (Ulrich Mühe), que es dedica a espiar un prestigiós escriptor -Georg Dreyman (Sebastian Koch)- i la seva dona, actriu -Christa-Maria Sieland (Martina Gedenk)-, acaba sent vençut per les emocions i els sentiments. Com passa una mica amb el zelador de Salvador Puig Antich a Salvador, el vigilant també s'acaba commocionant per la història de la persona qui li ha tocat seguir tant d'aprop i descriure fins i tot quan i de quina manera té relacions sexuals. I finalment ha de prendre una decisió: pensar en el seu ascens dins el Partit Socialista de l'època (SED, es deia a l'Alemanya "democràtica") o apostar per la dignitat humana, fent-ho des d'un anonimat que no sap si després serà remerciat o no.

H DEIXA'T PERDRE PER...

La vida de los otros(Das Leben der Anderen). 137'. Alemanya, 2006. Director i guió: Florian Henckel-Donnersmarck. Actors: Ulrich Mühe, Martina Gedeck, Sebastian Koch, Ulrich Tukur. Web: www.movie.de/filme/dlda/ la fitxa HADDON, MARK. El curiós incident del gos a mitjanit (La Magrana). Barcelona, 2004. la Mühe, en el paper de Gerd Wiesler, ha d'espiar a dos intel·lectuals de l'Alemanys de l'Est en el film.

Aquesta voluntat de superació i la fidelitat als seus principis li fan autoimposar-se l'aclariment de la mort intencionada d'un gos del veïnat. La seva tasca detectivesca l'empeny a emprendre conductes absolutament sorprenents tenint en compte les suposades rigideses del seu autisme. Les seves investigacions fan sortir a la llum les mentides i absurditats amb què aquells qui l'envolten es protegeixen d'allò que els resulta insuportable.Alcapiala fi, les persones diguem-ne normals també cerquem seguretat en l'arbitrarietat dels costums i en les veritats aparents que donem per descomptades.

JOAN SALICRÚ per un funeral e presidit l'acomiadament d'un ser molt estimat. És un valor que ens cal preservar, sigui quina sigui la litúrgia que es vulgui seguir: religiosa, laica... sigui quin sigui el lloc on es produeixi, una ciutat mitjana, una petita vila... Havia viscut un enterrament al nord fa vint anys i ara els anys m'havien estovat els records. Encara hi ha pobles que conserven la memòria i guarden els preceptes antics, fil per randa, a l'hora d'acomiadar a un veí. A Allo (Nafarroa), la gent utilitza el tanatori, tot i que han d'anar al que hi ha a Lizarra. Alguns pocs, encara fan la vetlla a casa i allà s'hi van arreplegant amics, coneguts i familiars. Aquest no va ser el cas. Els més íntims però, ja des de la casa del finat o d'on sigui, sempre fan el recorregut acompanyant el cotxe funerari. Quan s'arriba davant l'església el fèretre el porten els fills, els amics... darrera hi van els més joves de la casa, portant les flors i tot el poble espera, a banda i banda per entrar al temple. La cerimònia de l'enterrament és frepant. Una missa clàssica, com les d'aquí, un sermó ritual, com alguns d'aquí també. El cor omple amb cants tots els moments litúrgics, amb aquelles veus, típiques de la gent avesada a cantar per festes i en moments de dol. No hi havia res d'extraordinari perquè és com sempre es fa. Ha mort un dels nostres i tots hi som: joves, grans... L'hora convida a què els que van a la fàbrica puguin sortir i el tempo de l'acte és tranquil, sense pressa, no han d'enterrar a ningú més aquell dia; no cal córrer. En sortir un home ja gran a l'atri li fa la darrera oració i a cada costat del taüt altres homes preguen, en silenci. L'han tornat a carregar a l'esquena els més propers i tots plegats l'acompanyen a donar-li sepultura. Caminen un bon tros, potser un quilòmetre, segurament ho heu vist en alguna pel·lícula italiana; doncs així és. Alguns homes fumant, d'altres amb els ulls enterbolits, van capcots. Els més xacrosos s'han fet acompanyar en cotxe, però en el cementiri ens hi tornem a arreplegar tots. El capellà resa, en veu alta les darreres absoltes i un per un llencen un trarrós de terra dins el forat, on uns operaris han dipositat amb cura la caixa. El dol s'acomiada, contingut, sense escarafalls i sense presa anem a casa a plorar aquell que ens ha deixat, tot i que la mort era ja un anunci a quatre veus. EULÀLIA PUIDERAJOLS

29 valors no entén, tot i posseir una extraordinària intel·ligència logicomatemàtica, la qual, associada a la voluntat de superació, resultarà la clau de l'èxit en els seus estudis.

La pel·lícula emociona a tothom qui la veu, com no pot ser d'altra manera, ja que com dèiem es tracta d'una pel·lícula que destaca la vessant humana de les persones més enllà d'ideologies, fílies i fòbies. Per això va rebre l'Oscar de 2006 a la pel·lícula de parla no anglesa, mentre que els Premis del Cine Europeu de 2006 van atorgar un premi a Ulrich Mühe, el protagonista, com a millor actor, així com a la pel·lícula en sí. Absolutament, doncs, recomanable per a qui no tingui por de veure i recordar les coses tal com són i van ser (abstenir-se nostàlgics del comunisme, doncs).

L'actorfitxaUlrich

VALORS LAIA ALONSO

ALBERT BOTTA

vivien a la zona, demostrant els imparables efectes sobre la població.

IntolerànciaPETITESCOSESPERCANVIAR-SE

En el món de la immediatesa, on el temps cronològic s'està menjant el temps lògic entès com a temps per copsar-temps per comprendre-temps per concloure la intolerància va en augment. La insatisfacció s'amaga darrera la ve-locitat i la quantitat de "satisfaccions puntuals", sempre efímeres i de les que no en tenim maiEnsprou.oblidem que assumir el camí, el procés, a voltes dificultós, de la pròpia res-ponsabilitat com a component de la felicitat. I per això, cal que cerquem espais i recursos personals per a que la tria i realització en allò que ens fa feliços, respongui a un veritable sentit vital.

Els afectats de Bhopal, encara indemnitzacionsesperen ques que s'utilitzaven per a la producció dels pesticides. Això va provocar la mort immediata de més de set mil persones, i d'unes quinze mil posteriorment. Uns cent mil més pateixen malalties cròniques i debilitants contra les quals no hi ha tractament eficaç, i hi ha un gran nombre de nens i nenes nascuts amb malformacions.

El que m'ha fet pensar és que últimament estiguem sotmesos a tota una sèrie de campanyes que tenen per objectiu conscienciar a la població sobre la importància de combatre urgentment el ja oincidint amb la setmana dedi cada al canvi climàtic de TV3, fa pocs dies ens van passar, a la facultat de biologia de la UPF, un documental sobre la contaminació global, del qual últimament tant es parla. Fa més de vint anys, el 1984, va tenir lloc el desastre més gran de contaminació química que es recorda ara per ara, i el més important és que les conseqüències que se'n van derivar encara són paleses, tant pel medi ambient com per la salut de les persones. L'hivern d'aquell any, a la planta de l'empresa nord-americana de pesticides Union Carbide ubicada a Bhopal, l'Índia, es va produir un escapament cap a l'atmosfera de tonelades d'un gas tòxic i letal anomenat isocianat de metil junt amb cianur d'hidrogen, a més d'altres substàncies tòxi30 valors acabar... LA Bassaganyas , Marina G. Bufí i Núria

S'oblida sovint que en la persona, per a la recerca de la seva maduresa i plenitud, cal conrear i conviure amb la contenció, l'espera, la L'

UN MATEIX | JOAQUIM TRENCHS incertesa, la consciència del límit d'allò possible, la perseverança, l'esforç... necessari per donar sentit a allò que fem i diem.Entendre això com a procés que dóna consistència al desig anhelat, i mai finiquitat, més enllà de la satisfacció immediata i fugissera que ens exigeixen els nostres sentits, -i que tan bé domina la Societat de la Imatge i del Consum-, ens permet canalitzar les formes de gaudi que tots tenim d' una manera més constructiva i humanitzadora.

El més sorprenent són les dades revelades per Amnistia Internacional i Greenpeace, que asseguraven que l'emplaçament on hi havia la fàbrica encara no s'havia netejat, de manera que els residus tòxics seguien contaminant les aigües subterrànies, l'únic recurs hídric dels que viuen als voltants, i el medi ambient en general. De fet, des del 1984 fins ara s'han dut a terme diversos estudis sobre els efectes contaminants dels tòxics despresos, i sempre s'ha arribat a la conclusió que el grau de contaminació tant al sòl com a les aigües és important.

És més: el 2002 es va detectar concentració de contaminants en mostres de llet materna obtingudes de dones que 'homo correcuita', la cultura de "l'ara mateix" que presideix la nostra societat actual ens impregna, poc o molt, en la manera de fer, pensar i sentir . Malgrat tot, els imperatius dominants que l'alimenten -disfruta, joventut eterna, plaer fàcil, esforç mínim, rapidesa, pragmatisme, tot és possible...- donen símptomes de no acabar de respondre a l'ideal de Benestar i de Felicitat anhelat per l'ésser humà.

C L'ALTRA CARA DE

En poques dècades s'ha passat del sacrifici com a virtut i el donar-se una satisfacció, com a pecaminós o culpabilitzador , a vivenciar la contrarietat, la negativa o frustració com una ofensa, un atac al propi ego i que per tant s'ha de rebutjar o bandejar.

Radó Contaminació global

per

No cal dir que encara no s'han trobat "culpables" directes, ja que Dow Chemical, empresa que va absorbir Union Carbide el 2001, ha negat la seva responsabilitat en l'escapament de gas, així com les seves conseqüències, a part de negar-se també a comparèixer davant el Tribunal de Bhopal. De la mateixa manera, els afectats encara esperen una indemnització apropiada o atenció mèdica, ja que el govern de l'Índia va arribar a un acord final amb l'empresa que ha condemnat els supervivents a viure en la misèria. Segons Amnistia Internacional, l'any 2004, 330 dels 470 milions de dòlars que els havien promès continuaven a les arques del banc central del país. El cas és, per desgràcia, un dels molts exemples d'una llarga llista d'incompetències empresarials i de governs enfront el medi ambient que han tingut lloc durant l'últim segle i que sembla que el món occidental es preocupi de que se segueixi ampliant.

CIÈNCIA | Laia

I demano reciprocitat per part nostra. Seria molt interessant, per exemple, que a les escoles universitàries de professorat es possibilités l'aprenentatge de l'àrab, per a aquells que es dedicaran a l'ensenyament.

31 valors SABIES QUE... | NICOLAU abansGUANYABENSdel'1 de maig es celebrava el 3 de maig?

L'empresa de Bhopal no complia les normes de seguretat ambiental El MontornèspedródedelVallès.

Ara que hi ha aquesta fal·lera d'aprendre anglès, brindo a les acadèmies d'idiomes o als organismes públics la idea d'organitzar cursos d'àrab. Per a evidenciar el desig d'acollir unes persones -n'hi ha moltesque -com jo- seran incapaces de parlar una llengua que no és la seva i que en conseqüència tindran serioses dificultats per a sentir-se aquí com a casa seva. per acabar més que probable canvi climàtic que pot tenir lloc d'aquí tan sols deu anys, mentre que sembla que una petita part d'ella "passa" de tot plegat, interposant interessos alienes per sobre qualsevol altre qüestió. El problema està en què aquesta "petita part" en realitat és la que té major capacitat per intentar canviar les coses; tornant a Bhopal, l'empresa que tenia Union Carbide a aquesta localitat de la Índia no complia en cap cas les normes mínimes de seguretat ambiental que es requerien per posar la fàbrica als EUA per exemple, i ni l'empresa ni cap dels governs dels dos països va semblar importarli.

Malauradament, tal com estan i han estat les coses en els últims anys, és difícil pensar que aquests pocs tinguin la intenció de canviar. Cadascú hauria de contribuir amb tot el que pogués; encara que a nivell global l'acció individual de cada persona pugui tenir una repercussió petita, ajuntant les accions de tots podem arribar a plantar cara a la situació i demostrar que la força del poble pot superar la dels pocs que creuen estar "per sobre".

PETITES COSES PER CANVIAR EL MÓN | RAMON SALICRÚ del foc en una terra de parla anglosaxona. Per això, mentre escoltava amb admiració la intervenció d'aquella noia marroquina, pensava que mai en la meva vida seria capaç d'articular una frase en àrab i que, en conseqüència, mai podria integrar-me en una societat de cultura musulmana. Conèixer la llengua d'un poble és fonamental per a relacionar-te amb les persones autòctones d'aquell lloc. I no sempre és fàcil.

Per això, aplaudeixo l'esforç d'aquestes persones que parlen la meva llengua, amb ganes de fer un sol poble i desenvolupar aquí la seva vida.

Com acostuma passar en situacions d'aquest tipus, es va creure que valia la pena córrer el risc de posar una fàbrica amb menors controls de seguretat i per tant més barata a un país estranger, encara que existís la possibilitat de que es produís un accident de conseqüències catastròfiques tant a nivell ambiental com de salut per la població de la Davantzona.d'una amenaça tant real i important com és el canvi climàtic els nivells de conscienciació haurien d'arribar a absolutament tota la població, començant sobretot per aquelles persones que tenen, donades les circumstàncies, capacitat de provocar canvis a més gran escala.

Aprendre un xic d'àrab

T ots coneixem que el dia 1 de maig és la festa del treball. Però abans que aquesta diada reivindicativa s'instal·lés al calendari, el maig començava amb la diada del dia 3, en què l'Església celebrava la festa de la troballa de la Santa Creu. Es tractava de commemorar que Santa Helena, mare de l'emperador romà Constantí, havia trobat la veritable creu on morí Jesucrist, després d'haver estat desapareguda sota terra uns tres-cents anys. Des de temps remots, un dels rituals establerts per aquesta diada era la benedicció del terme municipal de tota ciutat, vila o poble. Era comú realitzar aquesta cerimònia de forma molt solemne des del peu de la creu que solia haverhi a l'entrada, als afores o a la mateixa segrera de totes les localitats. Fos quina fos la ubicació de l'indicador termenal, es feien processons per arribar-hi. Un cop davant del pilar o petita taula de pedra -d'aquí ve el nom "pedró"- que sostenia la creu de ferro ornamentada de flors, el sacerdot oficiava les pregàries per demanar la protecció celestial sobre les collites.

A

En la societat agrícola que sostenia aquesta festa, els actes devocionals estaven encaminats a preservar la fertilitat de la terra. Eren rituals hereus de les festes primaverals de la societat pre-cristiana. Era habitual que els assistents a la benedicció portessin una branca d'arç i, un cop acabat l'acte, cadascú anava al seu tros, la seva vinya, el seu hort o els seus conreus de secà i plantava simbòlicament la branca. Era una forma de lluita espiritual contra sequeres, pedregades o plagues. No fa gaires dècades la festivitat va ser suprimida. Engolits per les edificacions, la majoria dels pedrons han perdut la ponderada llunyania i han quedat orfes de protagonisme. Avui els termes municipals queden protegits per plans d'ordenació territorials gens equilibrats. Avui els cultius que perviuen queden protegits per pòlisses d'assegurances. Avui el pedró és un topònim arcaic que serveix per batejar una urbanizació o un polígon industrial. ssiteixo a una interessant conferència, parlant dels problemes que tenen els immigrants per a integrar-se quan arriben a casa nostra. A l'hora del col·loqui, una magrebina dóna la seva opinió amb un català escaient, sense cap accent que evidenciï el seu origen, amb una facilitat de paraula i una riquesa de vocabulari que fascina els asssitents. Meravellós! Pel que va dir, estava completament adaptada a la nostra realitat i constatava el que calia fer per avançar en el camí de la convivència normalitzada. Ben segur perquè tenia la facultat de dominar l'idioma d'aquí. Vaig viure tot un any a França i amb prou feines vaig acabar parlant francès. Potser per això em va costar arrelar-hi. He estudiat quelcom d'anglès i no tinc els mínims coneixements per a treure'm les castanyes

Salvació

UNA CARTA DES DE...

Estimats lectors de Valors, Eulàlia m'ha demanat que us escrigui una carta explicant com vaig arribar i què faig a Michigan, als Estats Units. Doncs som-hi: vaig fer el COU a una acadèmia a Barcelona, allà vaig conèixer un noi americà, ens vàrem fer amics i com diuen els americans "la resta és història". En acabar el curs ell va retornar als EUA i començar els estudis d'enginyeria a la universitat. Jo vaig començar a la Universitat de Barcelona estudiant ciències de l'educació. El primer any ens varem escriure -parlo de l'època quan el correu electrònic no existia i el telèfon era molt car per tenir converses transatlàntiques-. Aquell estiu el meu amic americà em va convidar a venir a passar uns dies a casa seva, amb la seva família. Amb vint anys, jo no havia anat mai en avió i el meu primer vol em va portar des de Barcelona a Nova York d'una tirada. Un detall que recordo del meu primer vol és veure dos homes de negocis bevent llet amb el menjar, cosa molt corrent a aquest país abans potser més que ara, però a mi em va quedar gravada aquella imatge com una gran diferència de cultura. De Nova York vaig fer transbord cap a Cleveland, el meu destí. El meu anglès era molt pobre, però la gent que anava a l'avió amb mi em van ajudar molt. Vaig passar els dies visitant el meu amic i la seva família i vaig tornar cap a Barcelona altra vegada. Vaig continuar el segon curs a la universitat. Vaig fer els L' HAVIA UNA VEGADA... cada mes un conte amb valors, il·lustrat expressament pel dibuixant Javier García Julieta Bazan ra tornava a ser lliure. Com aquell temps en què en el seu propi país escrivia com pensava i publicava com escrivia. Aquella defensa de la llibertat el va portar a l'exili. La vida sembla absurda molts cops. De Rússia a Àustria, d'Àustria a Txecoslovàquia, de Txecoslovàquia a França, de França a Catalunya. I un cop aquí l'ajuden a tramitar els papers per a ser legalment refugiat polític. No parla l'idioma. És un pianista excel·lent. D'uns seixanta-cinc anys, cara i tracte amable, mirada trista i veu tímida. Li deneguen els papers perquè ja ha demanat ser refugiat a Àustria i no pot sol·licitar un canvi de país. Les lleis regulen molt fermament la situació dels refugiats: només es permet una demanada dintre de la Unió Europea. Aquí a Catalunya ha començat tractament psiquiàtric, es beneficia d'ajuts d'entitats que vetllen per ell i, el més important, ha trobat un lloc on tocar el piano, la seva vida. L'advocat que l'atén no vol conformar-se amb la primera sentència, i ha demanat una revisió de la resolució. La resposta final torna a ser negativa. En la seva situació només li queden dues alternatives: obeir i marxar, o quedar-se il·legalment. D'escollir la segona opció, no podria seguir rebent els ajuts que rep actualment: hospici i manutenció. Però només de pensar en marxar una por immensa li encongeix el cor i el fa sentir desesperat: la por la mort. Ha arribat a les seves oïdes que a tot aquell qui arriba a Àustria deportat, l'envien a Rússia a

A HI

mestressaRemei(EUA)MichiganJohnson,decasa

"De Rússia a Àustria, d'Àustria a Txecoslovàquia, de Txecoslovàquia a França, de França a Catalunya" acabar

per

tràmits per traslladar-me a una universitat americana prop d'on anava el meu amic, que ja era més com un nòvio, i en acabar el segon curs vaig venir altra vegada cap a Ohio. Hi vaig continuar els estudis, a una universitat catòlica americana on hi havia uns mil estudiants. En acabar el curs, amb 22 anys, ens vàrem casar a Montserrat. El nostre viatge de nuvis va consistir en arreglar papers al consolat nordamericà a Madrid: no sembla gaire romàntic, però quan ets jove i estàs enamorat, fas tot el possible per estar amb la persona que estimes. I tornem-hi altra vegada cap els Estats Units, ara amb el meu marit. Vaig acabar la carrera aquí i he treballat com a mestre fins que van néixer els fills. La feina del meu marit (és enginyer) ens va portar a Los Angeles, a Califòrnia, després a Kentucky i a Michigan, on vivim actualment. Mentre els fills varen ser estudiants vaig fer treball voluntari a l'escola on anaven, cosa que en aquest país és molt habitual. També vaig donar classes de catecisme a la parròquia durant 10 anys. La meva filla va acabar la carrera d'econòmiques l'estiu passat i ara aquet estiu, amb 23 anys, es casarà. El meu fill, amb vint anys, encara és estudiant a la universitat de Michigan, fa el tercer curs de Història i Filosofia, vol fer també Dret. Aquí els estudiants universitaris per regla general aprofiten el temps, més que res perquè les universitats són cares i també crec que els professors estan interessats a que els estudiants aprenguin i aprovin.

CONFERÈNCIAACÀRRECDE JOAQUIM CERVERA,

·

No trobo a faltar els meus dies com a estudiant, però estic contenta de passar altres èpoques i ara amb l'època de la edat mitjana com que els fills marxen de casa tenim una gosseta que ens omple la casa i ens fa caminar més del que voldries a l'hivern: quan les temperatures són a deu graus sota zero i no vols ser-hi gaire estona a l'aire lliure.

· Dissabte 16

Potser amb tots aquests anys ha canviat però en els meus records d'estudiant el professor sempre era una imatge autoritària. En venir aquí, almenys, vaig notar un gran canvi i vaig treure més bones notes aquí que quan estava a Barcelona.

Per sort, els temps aviat canviarà, la primavera sembla que ja arriba, i tots sortim a caminar. Després vindrà l'estiu i a vegades fa massa calor i llavors, apa!, tots cap a dins, com a l'hivern. A Michigan el temps és variable, però t'hi acabes acostumant. Ara us deixo perquè la Keira (la gosseta) està bordant perquè la tregui a fora, al jardí. Remei Julieta Bazan és educadora acabar

PerCAPELLÀISOCIÒLEGapuntar-vos-hienvieu un email a sopardebat@gmail.com o truqueu al telèfon contestador: 937961723 (Indicar nom/s del/s inscrit/s i un telèfon de contacte). 2007

SOPAR-DEBAT

morir. Ell està perseguit al seu país, no pot tornar. Però, com saber si aquesta por no és fruit de la seva malaltia?, em pregunto. Sento una veu: "sents com toca el piano? És un geni, no el podem matar!". I no el matarem, però som impotents davant aquesta situació, no podem fer-hi res. Només li podem oferir la nostra comprensió i el nostre acompanyament. Finalment ell escull entre les dues alternatives i decideix marxar. Pensa que si es queda sap del cert que no ho aconseguirà. En canvi, si marxa, encara li queda una última esperança: que el viatge acabi a Àustria i la seva vida hi comenci de nou. Poc temps després de marxar vam rebre una postal signada per ell que deia: "gràcies, perquè no m'he sentit acompanyat cap a la mort sinó cap a la vida. La vostra esperança m'ha salvat".

ORGANITZA: ACO, JUSTÍCIAI PAUDEL MARESME, GRUP T ERCER MÓNI A SSOCIACIÓ C ULTURAL VALORS de del vespre Casal de Sant Josep (Mataró)

per

La avui.felicitat

juny · 9

Hem de posseir-la?

Cal aprofitar la corrent... | Pep Serra. Ha tornat de Sierra Leona després d'un any de treballar-hi.

PER JOAN SALICRÚ valors

Què es troba Pep Serra quan arriba a Sierra Leona? Quan vas a llocs nous intentes no pensar gaire en què et trobaràs sinó preparar-te perquè quan et trobis amb les novetats sàpigues com afrontar-les. És complicat anar amb la moment

"És complicat anar amb família en un lloc on no hi ha aigua, però sí que hi ha serps" família en un lloc on no hi ha ni electricitat, ni aigua... i en canvi et poden entrar serps a casa... però a tot hi vas fent front. A més, l'entorn on vius et fa adonar que les dificultats que tinguis són petits problemes davant els que té la resta de la gent.

el moment de tornar a posar els peus a casa seva, a Catalunya, després d'un any a Sierra Leona.

Sí, baixant per la costa africana hi ha Marroc, Mauritània, Senegal, Guinea Bissau, Guinea Conakry i Sierra Leona, que fa frontera amb aquesta darrera Guina i Libèria. Té una superfície com dues Catalunyes i quart, és dels estats més petits d'Àfrica. Són setanta-dos mil quilòmetres quadrats i uns cinc milions i mig d'habitants, tot i que el cens no està gaire clar. Hi ha nou grups etnolingüístics i religiosament són la meitat musulmans i l'altra meitat catòlics. El país el va fundar el Regne Unit quan va abolir l'esclavatge, d'aquí ve el nom de la capital que es diu Freetown (ciutat lliure, en anglès). Els que coneguin Sierra Leona segurament tenen al cap la guerra civil que hi va tenir lloc entre 1991 i 2002. Sí, és un dels conflictes més crus que hi ha hagut en tot el segle XX. La guerra va començar per la inestabilitat social que es vivia al país i encomanats sobretot per Libèria, el país veí, que per interessos el comerç de diamants va fomentar la "Vaig pensar que si realment m'interessava la cooperació havia de conèixer la pobresa" Mapa de l'Oest de l'Àfrica . Sierra Leona és a baix a

34

perQacabarElseumomentVALORS:

valors uè va ser la primera cosa que va fer en arribar a casa seva, a Catalunya? Endollar les bateries de l'ordinador perquè "ara que hi ha llum s'ha d'aprofitar" [riu]. És una qüestió molt pràctica, aquesta. Sí, però t'ho dic molt sincerament, a Sierra Leona no acostumes a tenir corrent tot el dia. Després sí, fer-me una dutxa d'aigua calenta... coses molt de comoditat. I estar amb la família, els amics... sinó no hauria tornat! Abans d'estar a Sierra Leona vostè va estar sis anys a Bolívia. Els nostres lectors ho saben perquè va tenir l'amabilitat d'escriure'ns a la secció "Una carta des de..." fa més d'un any. Què el va portar d'un lloc a l'altre? La feina a què jo m'havia compromès a Bolívia estava bastant avançada i vaig voler marxar. Aleshores treballava per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i vaig pensar que si realment m'agradava aquest tema havia de conèixer la pobresa africana. I va sortir l'oportunitat d'anar a Sierra Leona amb Metges del Món. Quina ha estat la seva tasca en aquest país africà? Vaig anar a fer-hi dues feines, una com a director d'aquesta ONG i una altra com a coordinador d'un projecte al districte nord del país. Sierra Leona té tretze districtes, Metges del Món treballa en dos i jo era el coordinador d'un d'aquests.

Cal destacar que vostè no ha fet aquesta estada sol sinó en companyia de la seva dona i dos fills. No és habitual... Si. La imatge del cooperant sovint és d'una persona que viatja sola, però en altres països hi ha fins i tot avis que treballen en el tema de la cooperació. A més parlem del tema de la cooperació des d'una perspectiva professional, no anem a fer de missioners, malgrat el compromís personal que hi tinguis. Igual que pots estar treballant aquí en una feina "superdigna", doncs pots estar allà fent una altra feina digna. Potser hem anat molt ràpid. Situem la gent a Sierra Leona. Es troba a la costa Oest d'Àfrica.

per

Bé, de fet amb això del canvi climàtic potser ens haurien d'aconsellar ells a nosaltres, sobre com viure sosteniblement. Caldria veure qui ensenya a qui... en tot cas, està clar que és un tema en què tots ens hem d'implicar, des d'una banda i una altra. No cal que uns ensenyin i els altres aprenguin, en l'intercanvi està la transformació. Les cultures africanes em fan creure que sí, que hi ha esperança perquè la seva forma de viure és molt més adequada, més sostenible, que la nostra. En termes economistes, et diria que Amèrica del Sud anirà molt més endavant que Àfrica. Però no et voldria respondre així, perquè condemnats hi estem tots. I arreu hi ha esperança. acabar perfilPepSerra,de 43 anys, porta set anys fora de casa. Sis els ha passat a Bolívia -els lectors ho recordaran perquè va participar a la secció "Una carta des de..." - i el darrer a Sierra Leona, treballant com a director de la ONG Metges del Món. Ara ha tornat a la seva llar, a Mataró, i juntament amb la seva família -té dona i dos fillsdecidirà si hi ha un nou destí per als quatre. Si és així, quan torni, ens explicarà la següent aventura.

Abans es deia que als països del Sud calia ensenyar-los apescar i no donar el peix, però fins i tot això sembla una mica depassat... no pot ser contraproduent ensenyar-los com fer les coses, a la nostra manera?

35 valors

Sí, durant molt anys ha ocupat el darrer lloc en l'Índex de Desenvolupament Humà que cada any fa l'ONU. Ara és Níger i en segon lloc hi ha Sierra Leona, és doncs el penúltim. En mortalitat infantil encara té la taxa més elevada del món. Respecte el que ha anat a fer vostè... creu que ha pogut ajudar els habitants a tirar endavant? Necessitaria mesos per poder respondre. Ara mateix és una barreja, sento la sensació i tinc la certesa d'haver fet coses de molta vàlua però al mateix temps tinc una frustració per no haver pogut fer tot el que m'hauria agradat. Per la vessant personal l'enriquiment és ple i per la part professional... potser hauríem de filosofar sobre quin és el sentit de la cooperació: potser les coses que fem som molt minses i el que hauríem de fer és més estructural. Serveix d'alguna cosa el que anem a fer? Si. Ho veus a les seves cares, que tenen més motius per tirar endavant per ells mateixos. Tu estàs de passada i ells ho saben, però fas que es desperti una esperança. Estructuralment, però, no és pràcticament res. Quin és el gran problema del país, més enllà de la guerra? Econòmic. Si l'estructura econòmica està pensada per fer formatges i li demanes

LAURA ARIAS

que en faci menys i produeixi llet desnatada o iogurts... pots adaptar-la una mica, però no resols el problema. El resols canviant l'estructura. La cooperació fa canvis molt minsos, però ara per ara no pot ser d'altra manera. Però mentre fem aquests esquitxos, anem agafant compromisos per intentar canviar més coses. Una cosa és clara: no és sostenible que alguns visquem amb els luxes d'Occident i que en altres llocs hagin de tallar un arbre per menjar-se l'escorsa, literalment.

"La forma de viure dels africans és molt més sostenible que la nostra, veurem qui ensenya qui" presència d'una guerrilla que va començar el conflicte. Ha deixat gent amputada, nens soldats, esclaves sexuals... Sierra Leona és un país tristament "clàssic" d'Àfrica: fam, guerres, absència de perspectives econòmiques...

·

·

A Mataró: Centre de Solidaritat i Cooperació La Peixateria. Llibreria Márquez (C/Argentona). Llibreria Márquez (Muralla de Sant Llorenç). Llibreria Robafaves. (C/ Nou) Llibreria Mas (Pl. Cuba). Llibreria de l'Hospital de Mataró. Esglésies de Sant Josep, Santa Maria, Sant Pau, Sagrada Família, Esperança i Maria Auxiliadora. la resta del Maresme: · Església de Premià de Mar. · Llibreria Proa (C/del Nord). Premià de Mar. Església de Vilassar de Mar. Església de Vilassar de Dalt. Església de Llavaneres. Església de Caldes d'Estrac. Barcelona: · Llibreria Claret (C/Roger de Llúria). Parròquia de Sant Ramon Nonat de Barcelona. Solsonsa: · Llibreria Verdaguer (Plaça Major). SUBSCRIPCIÓ (32 EUROS) A WWW.VALORS.ORG Cada mes a 21 punts

Montserrat,

·

A

·

A

Ajuda'ns a ajudar Residència Torre Llauder de Càritas Interparroquial de Mataró C/ Sant Valentí, número 19. valorsMataró

·

·

·

de venta redaccio@valors.orgwww.valors.org les coses que importen redaccio@valors.orgwww.valors.org valors

A

·

·

·

O MITJANÇANT

·

·